Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
28995 Cal Caselles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caselles PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVI Recentment reformat Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes (coberts) i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat reformats recentment. 08002-63 A la franja de llevant del terme, entre el puig de Caselles i la Riera de Grevalosa Al segle XVI era conegut com a Mas de la Vall Sobirana. L'establiment de la família dels Caselles va fer que n'acabés prenent el nom. Apareix citat al cadastre de 1716. 41.7117300,1.6427300 387087 4618661 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29011 Festa Major de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. 08002-79 Plaça de les Coromines La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29024 Les Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. 08002-92 Tot el municipi Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29043 Bosc de l'Obaga de l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-de-lestrada Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876 Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl. 08002-111 Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis. 41.7088900,1.6024500 383731 4618399 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29046 Torre del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96. No s'ha pogut constrastar. D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles. 08002-114 Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. 41.7109500,1.6208000 385261 4618603 08002 Aguilar de Segarra Difícil Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29048 Túmul funerari de la Vall de Maçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana No s'ha pogut contrastar La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element. 08002-116 A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet 41.7085700,1.6143000 384716 4618348 08002 Aguilar de Segarra Difícil Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29053 Ball de la coca de Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-de-festa-major PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.dansesvives.cat/?q=node/4088 Es tracta d'un ball que s'ha anat transmetent de generació en generació, i es balla amb motiu de la festa major del nucli de Castellar, que té lloc el primer diumenge d'Agost. La casa que protagonitzarà el ball, triada seguint un torn rotatori, ha de fer (o bé els fa fer) la coca i els panets de Sant Esteve. Després de celebrar-se la missa a la capella de Sant Esteve es reparteixen els panets i es beneeix la coca. A la tarda es fa el ball de la coca, que obre una parella (home i dona) de la casa elegida. A la mitja part del ball se sorteja la coca entre aquells que hagin comprat números després de la missa o durant el ball mateix. La música del ball va a càrrec de l'orquestra contractada pel ball de festa major, i no s'hi requereix cap indumentària específica. 08002-121 Plaça de Castellar En el passat, era el Prior de la Confraria de Sant Esteve el que ballava amb la filla o la dona del propietari (tret imprescindible) de la casa que pastava la coca. Un cop acabat el ball, la coca era subhastada i la quantitat recollida es donava a l'església. 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Inventariat al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya (CPF) 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29054 Els Pastorets https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets XIX Els Pastorets, és una representació teatral típica de les festes nadalenques popular a molts indrets de Catalunya. A Aguilar, es representa durant la festa de Nadal per la canalla del municipi i al centre social davant tota la població. L'argument de l'obra es construeix a partir de tres histories, la cerca de la posada per Josep i Maria i el naixement de Jesús, la segona part es centre en la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica i costumista està centrada en els pastors 08002-122 C/ Raval s/n Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954. 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29057 Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació. Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. 08002-125 41.7410300,1.6135500 384712 4621952 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29058 Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> La seva publicació en garanteix la conservació. <p>Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.</p> 08002-126 41.7301200,1.6087100 384290 4620748 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2022-01-17 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29059 Història del llibre del Lluís Serrador https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-llibre-del-lluis-serrador PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX La seva publicació en garanteix la conservació. Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies. 08002-127 41.7376100,1.6236800 385548 4621559 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29060 Història del captaire misteriós https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-captaire-misterios PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX La seva publicació en garanteix la conservació. Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer. 08002-128 41.7430500,1.6521400 387924 4622126 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29061 Història de la màgia de Cal Llema https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-la-magia-de-cal-llema PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX La seva publicació en garanteix la conservació. Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar. 08002-129 41.7078800,1.6455600 387316 4618230 1948 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29062 Goigs de Sant Andreu Apòstol https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XXI La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta. 08002-130 Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. 41.7424800,1.6208300 385320 4622104 2009 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Lletra i música de Mn. Antoni Malats L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131). 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29064 Goigs de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953. 08002-132 L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1953 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29065 Goigs de Sant Esteve (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-2 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern. Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941. 08002-133 L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1941 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29066 Goigs de Sant Antoni de Pàdua https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-de-padua PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera ' Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la masia de Cal Vers (Can Vila) d'Aguilar de Segarra'. Per sobre de la capçalera, hi ha el gravat del Sant, entre núvols, sostenint a Jesús infant i unes flors. Als seus peus, la inscripció 'ST ANTONI DE PADVA', i la representació d'una església. A ambdós costats del gravat, ornaments de gerros amb flors. L'orla és una sanefa amb motius geomètrics. El text, a 2 columnes (sense corondells) consta d'entrada i 7 estrofes, sense tornada. Al peu, conclou amb una oració. Al revers, sense orla, hi ha la partitura encapçalada per les dades d'autoria: 'Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs'. Finalment, al peu, hi consta que es tracta de la 1a. Edició, de l'any 2003. 08002-134 La capella de Sant Antoni de Pàdua, del mas de Can Vila, està documentada des de l'any 1707. 41.7404500,1.6219000 385405 4621877 2003 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29066-foto-08002-134-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29067 Goigs de Nostra Senyora del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió. 08002-135 La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. 41.7092600,1.6180900 385033 4618419 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29068 Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any. 08002-136 La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. 41.7092600,1.6180900 385033 4618419 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29072 Font del Baumer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baumer DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Cobert de malesa. A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos. 08002-140 A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell 41.7361500,1.6265500 385784 4621393 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29083 Font del Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-colomer DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Font de raig situada sota una balma de pedra. 08002-151 A les proximitats de la riera de la Grevalosa. 41.7202800,1.6426500 387095 4619610 08002 Aguilar de Segarra Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals No va ser localitzada durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural local, possiblement degut a un error en les coordenades. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29084 L'aigua sanadora de la Font dels Peuets https://patrimonicultural.diba.cat/element/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. La seva publicació en garanteix la conservació. A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font. 08002-152 Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer 41.7252500,1.6609600 388627 4620138 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29085 Bosc del Torrent de Cal Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-torrent-de-cal-pere Zona boscosa situada al nord-est de les Coromines, on els vessants formen diversos torrents que aboquen cap al Torrent de Seguers. Entre ells, el torrent de cal Pere forma una zona d'obaga caracteritzada per vegetació de ribera en la qual predominen els pollancres i els aurons, amb pins als marges més elevats i insolats. El torrent forma una esquerda en el terreny, en la que forma gorgs i petits salts d'aigua. En un d'aquests gorgs s'hi ubica la Font del Ferro. 08002-153 A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. 41.7228800,1.5871300 382482 4619973 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29090 Festa Major de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellar PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre. 08002-158 Plaça de Castellar La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar. 41.7190700,1.5786200 381767 4619562 08002 Aguilar de Segarra Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
29091 Festa Major d'Aguilar de Segarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daguilar-de-segarra PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel. 08002-159 Plaça d'Aguilar La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa. 41.7190700,1.5786200 381767 4619562 08002 Aguilar de Segarra Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38397 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-0 XIX-XX En principi, els patrons del municipi són Sant Víctor i Santa Maria, però la Festa Major es fa el primer cap de setmana de setembre. Es tracta d'una data coordinada amb els municipis del voltant. Dura quatre dies: dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. Es fa el tradicional Ofici cantat pel Cor Artesenc. També es fan espectacles per la canalla: jocs, cercaviles, gegants i cap-grossos, xocolatada o titelles. Els concerts són el plat fort de la festa. Tots són gratuïts i de gustos diversos: sardanes, rock, folk, etc. En el pavelló es fa el Ball de confetti: a la tarda per la canalla i al vespre pels adults. No pot faltar el torneig de futbol i la baixada d'andròmines. L'Ateneu popular organitza un programa de Festa Major alternativa. 08010-48 Artés Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7981500,1.9534900 413057 4627895 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38423 La Balsera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balsera Bauma que hi ha sota el casc antic o barri vell, fruit de l'elevació del terreny en aquest indret formant el turó d'Artés on es van establir els seus primers habitants. El sòl geològic que queda al descobert i que s'observa des de la carretera d'Avinyó és la formació coneguda amb el nom d'Artés', que consisteix en materials sedimentaris de l'Eocè superior-Oligocè formats per lutites roges, gresos i calcàries. Al seu peu hi transcorre la riera de Malrubí, amb la vegetació pròpia a l'entorn de zona humida. Destaca una pollancrera al costat de la font del Molí. 08010-74 Sota el barri vell 41.8006900,1.9500100 412771 4628180 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38423-foto-08010-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38423-foto-08010-74-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart bauma que hi ha sota el barri vell i que es veu des de la carretera d'Avinyó. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38424 Llegenda del Porc senglar https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-porc-senglar QUADRADO, David; BITRIU, Pere i APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda del porc senglar', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Llegenda publicada que explica la història d'un caçador i un senglar, al voltant de la masia de Can Coma, situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins, roures i molt de sotabosc. La fauna que hi habitava era la pròpia de la zona: conills, llebres, guineus, talps, perdius, esquirols i senglars. L'amo de Can Coma era molt aficionat a la cacera i sempre que podia sortia a caçar. Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava per la finestra els camps, va veure com un senglar li malmetia el sembrat. Va agafar l'escopeta ràpidament, baixant les escales tan ràpid com podia i, al disparar, l'escopeta no estava carregada. La seva reacció fou ajupir-se i carregar-la amb una gla. El porc senglar, en sentir l'impacte, va fugir ràpidament. Anys després, quan ja ningú se'n recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de Can Coma un porc senglar amb una alzina al bell mig de l'esquena. Quan els garrinets tenien gana, la mare senglar només havia de fer caure les glans de l'alzina, tot espolsant-se. 08010-75 Mas Coma 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas, prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Manel Ruaix. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38425 La campana Victòria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-campana-victoria LEÓN, Óscar; GENESCÀ, Pere i SELLARÉS, Eduard (1996). 'La campana Victòria', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. XX Publicat Es tracta d'un succés ocorregut que ha passat a formar part de l'anecdotari popular artesenc. En Joan Fluriach i Blancafort era el campaner del poble d'Artés. El dia 4 d'octubre de 1904, mentre el campaner feia la seva feina, una campana li va caure al damunt i el va matar. Es tractava de la campana Victòria, una campana molt famosa entre la població perquè havia anunciat esdeveniments importants. En memòria del campaner i de la campana, l'Ajuntament li va dedicar una placa que diu: 'El 4 d'octubre de l'any 1904, les campanes tristes tocaven a mort. Una va caure i un home va abatre que es deia Joan Fluriach i Blancafort'. A partir d'aquell dia els fills i els néts recorden el pare i avi utilitzant el nom de la campana en alguns dels descendents femenins. 08010-76 Campanar de l'antiga església de Santa Maria. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 1904 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En el cas de la Campana Victòria prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Victòria Fluriach, néta de Joan Fluriach. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38426 La Petra i la Maria Salvaterra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-petra-i-la-maria-salvaterra TORAL, Jordi; QUINTANA, Joan Ramon i IGLESIAS, Marc (1996). 'La Petra i la Maria Salvaterra', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. XX Publicat La Maria Salvaterra i la Petra eren dues campanes d'Artés. La primera era la campana principal, la més gran i bonica; també sonava per avisar de tempestes i incendis. Quan el perill havia passat, totes dues repicaven conjuntament. Un dia, quan el campaner feia sonar la Petra, es va desfer la corda que lligava la campana i el va matar (realment resulta molt perillós fer de campaner a Artés). El bisbat va decidir fondre la campana com a càstig, però el poble es desplaçà fins a Vic per demanar clemència. Finalment, es va decretar que estigués lligada durant cinc anys amb cadenes. Transcorreguts aquests anys se la va deslligar públicament i, per celebrar la fi del captiveri, es va celebrar una missa solemne d'acció de gràcies, a la qual van assistir totes les autoritats. Després, les campanes van repicar el toc d'alegria. Durant la guerra (cal suposar civil), la Maria Salvaterra es va trencar a trossets petits. Alguns d'aquests trossos es van fondre en fer l'actual campana. 08010-77 Campanar de l'antiga església de Santa Maria. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Lluïsa Plans. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38427 La serp del Pujol Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-del-pujol-vell GARRIDO, Raquel; VILA, Mireia i ROVIRA, Sandra (1996). 'La serp del Pujol Vell', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat La llegenda explica que al Pujol Vell, un mas al nord del municipi, hi havia una serp amb el cap tan gros que semblava una persona. Però, en realitat, es tractava d'una manera d'espantar la canalla per evitar que malmetessin la collita. 08010-78 El Pujol Vell 41.8041000,1.9384600 411816 4628571 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Carme Plana, àvia de Mireia Vila. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38428 La cabra d'or https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-dor APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda de La cabra d'or', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven. Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés. Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba. Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent: 'Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes'. 08010-79 Serrat de la Cabra d'Or 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38429 La gruta de la presó d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gruta-de-la-preso-dartes VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La gruta de la presó d'Artés', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Diu la llegenda que en temps llunyans, a Artés, hi havia un castell amb una presó. Diuen que en aquesta presó mai no es morien els presos perquè havien construït una gruta que duia a la riera Malrubí, i a la nit, quan el carceller dormia, anaven per aquell túnel a la riera, pescaven peix i se'l menjaven cru. És per això que els presoners d'Artés no passaven mai gana. Ara aquella gruta l'han tapada i al castell hi viuen persones. 08010-80 El Castell 41.7993600,1.9503300 412796 4628032 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38430 El carrer del Clavari https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrer-del-clavari PRAT, Gemma; DOMÍNGUEZ, Patrícia i BERTRAN, Sònia (1996). 'El carrer del Clavari', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat En aquest carrer del barri vell d'Artés hi havia un sereno molt famós que tenia totes les claus del poble. Es comenta que era molt bon home i que feia la seva feina puntualment. La gent del poble n'estava tan contenta i agraïda que quan es van anar obrint nous carrers, li'n van dedicar un. De la paraula 'clau' en van treure 'clavari'. És així com aquest carrer va néixer recordant el famós sereno. 08010-81 Carrer Pla del Clavari 41.7986300,1.9555100 413225 4627946 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Enric Solergibert. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38431 La llegenda del vi https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-del-vi VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La llegenda del vi', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Fa molts anys que Artés ja era molt famós per les seves vinyes i vins. El vi d'Artés tenia fama de ser el millor del Bages i la gent d'altres comarques, com ara la Noguera, el Segrià, l' Alt Penedès..., gent d'aquí i d'allà, venien al poble per comprar-ne. Però per esbrinar on el venien calia utilitzar mètodes comercialment parlant pre publicitaris i buscaven els balcons on hi havia una branca de pi, i allà és on anaven a trucar per comprar el millor vi. 08010-82 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Carme Plana. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38432 La nena del bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-del-bosc VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena del bosc', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat A Artés hi vivia una nena que es deia Clàudia. Un dia va anar d'excursió amb els seus pares i alguns amics. Jugant pel bosc de Fussimanya es va perdre. Familiars i amics la buscaven desesperats amb la confiança de trobar-la viva. Durant els dies que va durar la recerca va caure una intensa pluja que no parava. El dia que sortosament la van trobar, estava ben eixuta. Els pares li van preguntar on s'havia aixoplugat per no mullar-se. La Clàudia va explicar que la Verge de Fussimanya l'havia protegida abrigant-la amb el seu mantell. 08010-83 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38433 Llegenda de la banda de lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-banda-de-lladres VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'Llegenda de la banda de lladres', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat S'explica que fa molts anys, hi havia un grup de lladres comandat per Mon Banyoles. Una nit van decidir anar al mas de Rocasalbes, actualment anomenat Fussimanya, a robar tot allò que hi havia de valor. Un cop lligada la família que hi vivia, van agafar tot el que els va semblar i van entrar a la capella. Un dels lladres va pensar de robar la corona de la Verge i així ho va fer. Quan van fugir, tots van poder passar el riu menys el que portava la corona robada. Espantat, el lladre va tornar a la capella i la hi va deixar. Va tornar a baixar i va poder travessar el riu sense dificultat. 08010-84 Mas Fussimanya 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38434 La nena que va caure del terrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-que-va-caure-del-terrat VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena que va caure del terrat', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Un dia hi havia una nena de tres anys, molt enjogassada i divertida que, jugant jugant, va caure del terrat de casa seva. No sabien si moriria o si viuria, però van prometre a la verge de Fussimanya que si es salvava portarien el retrat de la nena del terrat a la Mare de Déu. La nena es va salvar, i ara ja és gran, casada i amb fills. 08010-85 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38435 Camí ramader https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. VILA VALENTÍ, J. (1951). 'Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña', dins revista Pirineos, núm. 17-18, pp. 405-445. No es pot precisar amb detall Per Artés hi transcorre un camí ramader. Aquest camí ramader es troba inclòs dins l'obra de Llobet i Vilà de 1951. També es manté un record en la memòria que recull la tradició oral, però que és difícil de seguir en la seva totalitat. El seu recorregut aprofitaria el Camí Ral d'anada al Pujol Vell i es perdria a l'entorn de la Font dels Capellans. De baixada, passaria en direcció al Mas Canet (creuant la B-430), pel costat del Camí del Mig i es perdria pels camps de la propietat del Mas Torres. 08010-86 Nord del municipi Els camins ramaders són els camins que utilitzen els ramats en els seus desplaçaments transhumants, els camins que uneixen les pastures d'estiu i les pastures d'hivern. Són camins que existeixen des de fa segles, i on els ramats poden trobar pastura, abeuradors i llocs de descans i tenen dret a pas. A Catalunya les pastures d'estiu es troben principalment als Pirineus i a l'hivern baixen a la Depressió interior, a la Depressió pre-litoral, Gironès, Baix Ebre. El mapa de Llobet i Vilà (1950), mostra aquestes zones de pastura i els camins ramaders que les uneixen. El conjunt de camins ramaders existents a Catalunya conforma un patrimoni cultural de gran importància, al mateix temps que constitueix una xarxa de vies de transport encara utilitzades per una bona part dels ramaders com a mitjà per facilitar la transhumància dels ramats. Actualment existeix la llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. També es considera un argument de pes l'antiguitat i la funció d'aquestes vies com a nexe d'unió, facilitant la relació entre les clàssiques activitats agro-forestals i ramaderes, amb els nous usos del món rural: usos mediambientals, de corredors biològics entre espais naturals, culturals, etc. 41.8070100,1.9456500 412417 4628886 08010 Artés Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38441 Font Furriola https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-furriola Antic torrent que era abocador. L'aigua d'aquesta font raja per un tub de plàstic i va a parar a una pica de pedra. Al costat hi ha un dipòsit de maó vist. La vegetació cobreix part de la zona on hi ha el raig d'aigua. La casa de Can Fugosa, al costat de la font, està abandonada i l'accés s'ha cobert de vegetació. L'entorn està brut. 08010-92 Can Fugosa 41.7988300,1.9412200 412038 4627983 08010 Artés Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38442 Font de la Terma https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-terma No raja aigua. Al costat del camí de Torrecabota a La Paloma, en el marge dret, al límit del terme municipal entre Artés i Calders, hi ha uns brolladors naturals conegut com la Font de la Terma, precisament per la seva situació geogràfica. Si no es coneix és gairebé impossible trobar-la, sobretot quan no raja, que és el més habitual. Hi ha una alzina al costat d'un dels punts on sortia més aigua. 08010-93 Torrecabota 41.7841900,1.9569000 413321 4626341 08010 Artés Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38442-foto-08010-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38442-foto-08010-93-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38443 Font de Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casanova Font que queda actualment en el marge de la carretera. L'aigua raja per un broc de ferro encastat en una pedra treballada en forma de prisma amb la capçalera arrodonida. Damunt el broc s'hi pot llegir 'FUENTE DE CASANOVA V.P'. L'aigua va a parar a una pica de 40 x 40 cm. A l'entorn hi ha vegetació de bosc de ribera i bardissa. 08010-94 Carretera d'Avinyó 41.8079400,1.9559100 413271 4628979 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38443-foto-08010-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38443-foto-08010-94-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No és aconsellable veure'n l'aigua per l'elevat percentatge de nitrats. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38444 Font dels Capellans https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-capellans Font que raja d'un marge mitjançant una aixeta de ferro amb clau de pas. El marge ha estat reforçat amb ciment, on s'ha collat l'aixeta i s'ha gravat rudimentàriament el nom de la font, en part desgastat. L'aigua cau en un clot rectangular delimitat amb pedres granítiques i que precedeix al desguàs. 08010-95 Els Rials 41.8074000,1.9530900 413036 4628922 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38444-foto-08010-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38444-foto-08010-95-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38445 Riera de Malrubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-malrubi CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. La riera de Malrubí és el principal afluent de la Gavarresa. Baixa del sector occidental del Moianès i travessa el terme d'Artés gairebé pel mig, passant molt a prop del nucli poblacional d'Artés i per sota la carretera que va d'Artés a Avinyó (B-431). El cabal d'aquesta riera és força regular, dins del que permet el clima de la zona, i la seva conca és boscosa en bona part. Prop del municipi d'Artés, al costat del curs de la riera, s'hi troben zones d'horta: Hortes del Mig, Hortes del Raval, Hortes Noves, Hortes del Mireta, Hortes Velles i Hortes del Dolfo. És el connector que enllaça Montcogul i Fussimanya amb els boscos del Moianès. Aquest connector transcorre pel sector est del terme municipal passant per masies com ara La Vall, La Ponsa, El Mas i Ribatallada, fins a connectar amb el subespai del PEIN de la Serra del Soler, altiplà del Moianès. En el curs de la riera de Malrubí, el bosc de Ribera està menys intervingut que el curs de la Gavarresa, i aquest fet ha propiciat que, en alguns punts, el bosc de ribera estigui més ben conservat, sobretot a la part superior del terme. 08010-96 Artés 41.7988800,1.9614400 413718 4627968 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38445-foto-08010-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38445-foto-08010-96-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38447 Font del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval No raja aigua. Font que raja de la riera de Malrubí. Tres murs fets de paredat amb pedres de mides diverses parapeten la font, ja que aquesta es troba en un nivell més baix. En el mur on ha de rajar l'aigua, hi ha un grafitti fet en el ciment amb la data 15.07.65. Una canal serveix per evacuar l'aigua, però ara hi ha aigua estancada amb força verdet. 08010-98 Hortes Noves Fins fa sis o set anys encara era freqüentada. 41.7997900,1.9579600 413430 4628072 08010 Artés Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38447-foto-08010-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38447-foto-08010-98-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Entorn poc cuidat. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38448 Font de l'Hort de Malla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-malla Font que brolla del sòl, arrambada al marge de pedra. Al darrera hi ha una paret de contenció i un petit embassament d'aigua. Tot força envoltat d'esbarzers i vegetació. El sortidor de la font està tapat i surt un petit regueró per conduir l'aigua a l'hort del davant. 08010-99 Malla 41.7911600,1.9588900 413496 4627113 08010 Artés Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38448-foto-08010-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38448-foto-08010-99-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38449 Font del Mireta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mireta Font que raja en un marge, davant els Horts d'en Mireta, d'un tub de PVC inserit dins un tub de ferro. El frontal de la font i la pica on va a parar l'aigua sobrant estan fets de ciment i s'ha inscrit l'any 2002 per deixar constància de dita actuació. Des d'aquesta pica l'aigua continua per un regueró paral·lel al marge. Hi ha unes esglaons que faciliten l'accés des del camp i un banc de pedra a 10 metres de la font. Està orientada al nord. 08010-100 Hortes Noves 41.7955500,1.9679300 414253 4627592 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38449-foto-08010-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38449-foto-08010-100-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38451 Font de Malla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-malla No raja aigua. Font de mina que no raja i que ha estat canalitzada vers la casa de Malla. Queda amagada per la vegetació i els esbarzers. A la dreta hi ha la boca de mina amb una porta de fusta. A l'interior hi ha una semi volta de maó pla feta únicament amb quatre maons. A la dreta hi havia el brollador d'aigua que rajava directament de la pedra. 08010-102 Malla 41.7905700,1.9638600 413908 4627043 08010 Artés Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38456 Sardana 'L'Aplec d'Artés' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-dartes XX Vigent Sardana dedicada a l'Aplec d'Artés. Música de F Mas Ros i lletra de 08010-107 Artés Sardana amb música de F. Mas Ros de l'any 1981. Aquesta sardana s'interpreta de manera conjunta per les tres cobles el dia de l'Aplec. 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 1981 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart F. Mas Ros 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
38458 Font de La Ponsa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-ponsa Font situada sota mateix d'una alzina i al darrera d'un roure. L'aigua raja per un broc de ferro que sobresurt per sota una llosa. L'aigua cau en forma de gota a gota omplint una petita pica de pedra de 45 x 60 cm. Per accedir-hi hi ha una escala feta de pedra. Al costat hi ha un banc de pedra aprofitant una antiga balconada. 08010-109 La Ponsa 41.8011200,1.9932500 416364 4628185 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml