Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28933 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada | TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf | XVIII | Restaurada l'any 1950. | Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. | 08002-1 | Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. | El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. | 41.7109400,1.5553000 | 379812 | 4618691 | 1799 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 28937 | Cal Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boladeres | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | Reformada al segle XVII i XX. | Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 / March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació. | 08002-5 | A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme | El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119). | 41.6991900,1.6105000 | 384383 | 4617311 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28941 | Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-cal-ferrer-gros | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Reformada al segle XVIII | Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros. | 08002-9 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139) | 41.7315600,1.6567800 | 388290 | 4620844 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 28944 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XI | Completament reformada | Edifici, de planta rectangular amb una sola nau sense absis y campanar d'espadanya. Tot i que l'edifici apareix en la documentació des del segle XI no s'observen restes de la construcció romànica. La construcció actualment dempeus està tota feta de pedra, té coberta a dues aigües, amb ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya també està fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu. A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular amb tarja completament tapiada i tot el conjunt definit per brancals d'uns 0.10 m d'amplada fets amb morter lliscat. Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Per sobre aquesta obertura hi ha una petita placa feta de morter on es llegeix 'ca pilla'. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros. Davant d'aquest petit pati d'accés hi ha un cartell informatiu amb una petita ressenya de l'edifici. | 08002-12 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Església documentada des del segle XI en concret l'any 1078, on rep una deixa de Sendred Company, senyor de Castellar. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar (PARCERISAS 2013: 43). Ha estat destruïda o saquejada forces vegades però sempre s'ha acabat refent. Durant la guerra del Francès va ser saquejada i durant la guerra civil també es va malmetre, quan es va espatllar tot el seu interior. L'església en principi pertanyia a Cal Ferrer però actualment és del Bisbat. Sembla que la família va prometre cedir-la al Bisbat en alguna circumstancia adversa i així ho va fer. (PARCERISAS 200:46) En els darrers temps a fet funcions de parròquia en comptes de l'església de Sant Miquel de Castellar. S'hi celebra missa per Sant Esteve i el primer diumenge d'agost, durant la festa major de Castellar amb repartiment de panet inclòs. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1939 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té cartell informatiu | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 28950 | Mare Déu de les Coromines, la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-deu-de-les-coromines-la-candelera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XI | Reformada al XVIII | Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d'entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s'hi observen dues petites obertures quadrangulars, l'una a la capçalera i l'altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L'aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s'alça un petit campanar d'espadanya doble, desproveït de campanes. A l'interior hi ha un arc als peus de la nau, que sosté el cor i que aixopluga sota seu el baptisteri. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. A l'angle nord-est, junt al presbiteri, hi ha una sagristia que a la llinda de la seva porta d'accés té gravada la data de 1758. Al passadís central, una tomba té gravada la inscripció 'Sepultura del Sant. Ell l'ha feta fer. Josep Centelles, 1762' (PARCERISAS, 2000: 49). Malgrat el seu origen romànic tardà, l'església ha experimentat diverses reformes que n'han alterat notablement la fesomia. A jutjar per les inscripcions descrites, el segle XVIII sembla haver estat un moment actiu en aquest sentit. Actualment, per accedir a l'església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba bàsicament a l'oest del temple. S'hi conserven esteles funeràries. A més del nom que l'acredita com a antiga parròquia i llavor del nucli de les Coromines, l'església també es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major. | 08002-18 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | L'església va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28953 | Pou de glaç de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-les-coromines | L'estat de l'estructura és bo, però se'n fa un mal ús que el degrada. | Estructura excavada al terreny per tal de conservar-hi els aliments, amb cos cilíndric (d'aproximadament 3 m de diàmetre per 5 de fondària) revestit amb filades regulars de pedres desbastades lligades amb morter, i amb coberta amb falsa cúpula d'acostament de filades. S'hi accedeix des d'una trapa quadrada amb una anella metàl·lica. Malgrat que no hi ha un estudi arqueològic o documental que permeti datar-lo, l'ús de pous de glaç d'aquesta tipologia és freqüent en època moderna i contemporània. Actualment, el pou està en desús, i s'hi aboquen escombraries. | 08002-21 | Al sudoest del veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | 41.7177100,1.5756900 | 381521 | 4619415 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28953-foto-08002-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 28958 | Capella del Cementiri vell d'Aguilar, Santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-vell-daguilar-santa-rita | XIX | Al cementiri hi ha hagut enderrocaments que n'han afectat els nínxols. L'església també es degrada. | El cementiri està tancat per un mur perimetral que traça un rectangle orientat sud-nord. La porta d'accés es troba a la part central del mur de migdia. Té dues fulles de ferro forjat, que formen al centre un motiu radial solar. Sobre la porta hi ha un frontó ondulat amb un crani i dues tíbies creuades a banda i banda de les quals hi ha la data partida en dos cartutxos: '18/99'. A sota, hi ha inscrita la frase 'BEATI MORTUI QUI IN DOMINO MORIUNTUR'. Traspassada aquesta porta, el pati està reservat a enterraments a terra, llevat de l'angle sud-est, on i ha 2 nínxols. La resta de nínxols es troben construïts contra la paret nord del recinte, al centre de la qual s'obre la capella. Es traca d'un edifici de planta rectangular, construït de maçoneria i arrebossat tan sols en la façana que mira al cementiri, amb un fals carreuat pintat. La porta és adintellada, amb els brancals i la llinda de pedra ben escairada. Sobre la porta hi ha un petit òcul circular de pedra. Finalment, rematant la façana allà on inflexionen les dues aigües de la coberta, hi ha un petit campanar d'espadanya fet amb maons, força malmès i sense campana. L'advocació d'aquesta capella és Santa Rita. | 08002-26 | A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar. | 41.7515300,1.6271800 | 385864 | 4623100 | 1899 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28958-foto-08002-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28958-foto-08002-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28961 | Restes de l'Antiga església de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-sant-andreu | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Està en una fase avançada d'enrunament | Església de planta rectangular i una sola nau orientada nord-oest/sud-est, molt afectada per l'enderrocament l'any 1936 però encara amb estructures conservades amb força alçada. Al seu interior, es reconeixen encara les compartimentacions fetes a ambdós costats: al costat esquerre hi havia les escales d'accés al cor, dues capelles i la sagristia. A l'altra banda del presbiteri hi havia les escales d'accés al campanar (que es trobava, doncs, a l'angle sud-est del temple) i tres capelles més. Les parets mostren encara part dels ornaments originals: totalment arrebossades al seu interior, estan pintades de blanc amb traços de gris per ressaltar un seguit de pilastres decoratives i un fris de tríglifs i mètopes que corona el recinte. | 08002-29 | Carena sud de la serra del Cementiri. | Es tracta molt probablement de l'evolució d'una primera església castral associada al Castell d'Aguilar. El primer esment documental és una visita pastoral de l'any 1330, si bé és possible que anteriorment tingués l'advocació de Sant Joan, església de la qual tenim documentació anterior, però d'interpretació incerta. L'any 1796, els mateixos parroquians protagonitzaren un tumult que acabaren amb l'enderrocament de la coberta de l'església. Els parroquians proposaren fer-ne una de nova al pla, o bé ampliar la ja existent de Sant Miquel per traslladar-hi la parròquia. El bisbat decidí refer l'església malmesa com a opció més econòmica, però les obres es prolongaren fins l'any 1836. L'any 1936 el temple fou enderrocat i les seves imatges destruïdes, si bé els habitants de la zona pogueren salvar-ne alguns elements. L'església ja no es tornà a reconstruir, sinó que es decidí alçar-ne una de nova, també amb l'advocació de Sant Andreu. | 41.7500500,1.6274800 | 385886 | 4622935 | 1836 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28961-foto-08002-29-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 28962 | El Sant Crist, capella del Cementiri de Castellar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-capella-del-cementiri-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | El cementiri de Castellar és un petit fossar, delimitat per murs de pedra lligats amb morter. S'hi accedeix a través d'una porta, flanquejada per dos obeliscs d'obra amb coronament piramidal. La porta està feta de ferro forjat i a la part central i en tota la seva alçada hi ha representada una creu on es pot llegir la data 1908. Un cop a l'interior del recinte, un passadís central delimitat per uns petits arbustos dóna accés a les zones d'inhumació. A la dreta hi ha una zona porxada, feta d'obra, definida per arcs apuntats rebaixats, que aixopluga diverses fileres de nínxols. Al fons del recinte, i flanquejada per dos xiprers hi ha l'entrada a una petita capella. Té planta rectangular, sense absis i al cap de munt és visible una estructura de ferro, que en origen tindria una petita campana que avui no es conserva. A l'interior de la capella hi ha una pica baptismal i una de beneitera que procedien de l'església de Sant Miquel de Castellar. | 08002-30 | A l'oest del nucli de Castellar | El 1908 es va traslladar el cementiri de Castellar des de dalt del turó del Castell al costat de l'església de Sant Miquel a baix al pla, a la banda esquerra de la carretera de Calaf, havent passat el poble. (PARCERISAS 2000: 49) | 41.7317600,1.6502200 | 387745 | 4620875 | 1908 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28966 | Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellar | <p>BELMONTE, C. (2007): Memòria d'intervenció arqueològica al Castell de Castellar, Aguilar de Segarra. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Núm. mem. 6301 (3 vols.) BELMONTE, C (2012): Memòria del Seguiment arqueològic del Castell de Castellar. Rehabilitació de l'Edifici. Fases I i II. Àrea de coneixement i recerca. Inèdit PARCERISES I COLOMER, Roser (2000) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Monografies, 22. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISES I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. SITJES I MOLINS, Xavier (1982) El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI. Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Nº 2. Centre d'Estudis del Bages. Pàg. 151-157 http://www.castelldecastellar.cat</p> | XI | Parcialment rehabilitat 2011. Josep Maria Esquius, arquitecte. Cots i Claret, empresa costructora. | <p>El Castell de Castellar s'aixecà sobre un aflorament rocós al cim de la Serra de Castellar, de 160 m d'alçada al marge dret de la riera de Rajadell, i amb un gran domini visual de la vall. Es tracta d'una edificació defensiva, amb origen en el segle X, molt reformada a partir del segle XIV. Presenta una planta aproximadament ovalada de 32 metres de diàmetre en l'eix llarg (extrems en els quals presenta una forma angulosa) i 28 en l'eix curt (d'extrems arrodonits), fruit de la seva adaptació a l'orografia del terreny. L'any 2007 amb motiu del projecte d'estudi, rehabilitació i restauració del Castell, es va realitzar una intervenció arqueològica al conjunt, dividida en dues actuacions: Un estudi de paraments i la realització de diversos sondeigs. Es realitzà un l'estudi de paraments de tots els murs de l'edifici, més d'una trentena, excepte aquells coberts per vegetació o algunes construccions del primer pis on no es podia accedir. A més a més també es van realitzar diversos sondeigs al subsòl per tal d'aprofundir en el coneixement del conjunt, ja que fins aquell moment no s'hi havia realitzat cap intervenció arqueològica. L'any 2011 i ja durant les obres de restauració i rehabilitació, es va realitzar una segona actuació. En aquest cas consistí en el seguiment arqueològic del desmuntatge controlat del conjunt d'estructures afectades pel nou projecte, així com de les rases, pous de fonamentació i dels rebaixos necessàries per a executar-lo. Un cop finalitzades ambdues intervencions, es va constatar que hi havia una clara homogeneïtat en la composició formal de les estructures del conjunt, i es van definir els trets principals de l'edifici, i tres grans horitzons cronològics d'ocupació. Abans d'iniciar-se les obres de rehabilitació, el Castell estava en força mal estat de conservació, bona part del forjat i les cobertes havien caigut i algunes parets, sobretot del pis superior amenaçaven ruïna. Amb aquestes condicions, durant la campanya del 2007 es van documentar més d'una trentena de murs, tots ells amb gruixos entre 0.60 i 1.20 m de potència. Les parets eren fetes de doble paredat amb carreus de mida mitjana i petita, lleugerament escairats col·locats a trencajunts i disposats en filades regulars. Els carreus més ben treballats i de majors dimensions és col·locaven a les obertures o a les cantonades de l'edifici. L'homogeneïtat constructiva,es trencava amb els lligams que unien les pedres. Els murs perimetrals i alguns interiors tenien molt poc morter, carreus més petits i la pedra millor treballada (s'associen als primers segles de funcionament del castell). Altres murs tenien abundant morter de color rosat i molt sorrenc, i es relacionen amb la transformació del castell en mas, ja en època moderna. A banda de les unitats muraries, es van documentar 101 obertures constructives de les quals, 26 eren portes, força similars entre elles i majoritàriament fetes amb arc de mig punt. La resta corresponen a balcons, finestres, espitlleres i altres elements, entre els quals destacaven una finestra geminada i un altre amb arc conopial. També es van localitzar i documentar escales de pedra, paviments i estructures relacionades amb activitats agrícoles del mas. Les fases cronològiques del conjunt es van establir basant-se en tres elements principals, el repertori ceràmic recuperat, les relacions físiques entre estructures i la documentació històrica conservada. A la fase I (ss. X-XIII) es situa la fundació del castell, segurament al segle X, dada confirmada de manera molta succinta amb l'excavació arqueològica, ja que es va recuperar un fragment de ceràmica espatulada de cocció oxidant. Així i tot, fou difícil detectar estructures d'aquests primers moments d'ocupació a causa de les múltiples reformes de l'edifici. Tanmateix cal pensar que els murs perimetrals del recinte formarien part de l'estructura inicial.</p> | 08002-34 | Al turó de la Serra del Castell | <p>Sembla que el Castell de Castellar tindrien el seu origen en la reorganització territorial de Guifré I de Barcelona, entre el 880 i 890. Tot i que no hi ha proves documentals, és possible pensar que el castell de Castellar, podria ser un d'aquests. El lloc de Castellar apareix documentat per primer cop l'any 983, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. No és fins el 1022, quan hi ha un document que parla explícitament de l'existència del castell. Aquest document correspon a un testament del seu senyor, Seguí, que deixa el castell al seu fill Company. Aquest document, a part del castell, esmenta l'existència de sis torres: les de Ceger (Seguer), Pujo Farner (Puigfarner), Sancta Maria (de les Coromines), Villalonga, la Guardia (la Guàrdia Pilosa) i Solanenles (Solanelles). Situant aquestes torres i el castell en el mapa, s'observa que el terme de Castellar, cap al 1022, tenia forma de llança. La punta seria la Guàrdia Pilosa (a 15 km en línia recta del castell) i dirigida cap a la Segarra (terra amb conflicte amb els sarraïns en aquest període). Per tant, entre la Guàrdia Pilosa i Castellar s'escalonen en profunditat, sis fortificacions secundàries (torres) amb l'objectiu de donar refugi i defensa als ciutadans de l'indret. Aquesta forma allargada del terme de Castellar, entre els castells de Calaf, Llavinera i Aguilar, per un costat, i Grevalosa i la Manresana per un altre, és similar a la que tenien els comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga, Ausona-Manresa i Barcelona. D'aquest sistema defensiu quasi no en queda res. L'any 1078 fa testament Company, fill de Seguí, i és en aquest document on, se cita per primera vegada l'església de Sant Miquel, ja que el mort hi fa una deixa. La següent notícia, és del 1123 on un fill de Company, Berenguer Sendred, no consta com a propietari del castell, sinó que ho és un altre germà seu. El 1259 apareix un Simó de Castellar, fill de Guillem de Castellar. La família Castellar desapareix definitivament de la documentació per trobar com senyor del castell a Guillem de Castellví. El 1281 el castell ja és en mans dels Grevalosa, ciutadans de Manresa, en concret d'Arnau de Grevalosa. El 15 de juny del 1400, el rei Martí l'Humà, restituí la jurisdicció de Castellar, fins aquell moment empenyorada pel rei Pere el Cerimoniós, prometent que no alinearia mai aquestes jurisdiccions sinó que serien governades pel veguer de Manresa. Així i tot, per aquestes dates, el castell continuava sent propietat dels Grevalosa, en concret de Pere Grevalosa. Aquesta propietat queda demostrada en un document: 'trasumpto de una Concordia feta y firmada per y entre la Universitat de la Vila de Prats de Rey de una part, y Mosen Janot de Gravalosa, Senyor de Castellar de part altre. En poder del Discret Antich Not. De Manresa als 22 de Janer de 1565'. El recinte seguirà en les mateixes mans fins el segle XVIII, quan passà a la família Amat, per enllaç matrimonial al morir el 1621 Jerònima de Grevalosa i Romeu sense descendència. A partir d'aquest moment el Castell pateix una profunda transformació, ja que esdevé un mas dedicat íntegrament a tasques agrícoles, la presència de diverses tines, un trull o quadres per animals, corts i galliners, piques, bótes així ho evidencia. Els Amat seran senyors del Castell fins a finals del segle XIX quan Gaietà d'Amat i d'Amat mori sense descendència. El matrimoni de Mº Escolàstica d'Amat i d'Amat el 1832 amb Ramon de Càrcer i de Falguera, fa que el feu passi a mans de la família Càrcer. Finalment el matrimoni de Dolors de Càrcer i Ros amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat el 1887 converteix els Villalonga en la família propietària, família que en té la propietat fins avui dia. Joaquim de Vilallonga, fill de Dolors i Lluís rehabilità el títol i se li donà el de comte de Sant Miquel de Castellar el 1923. L'actual senyor de Castellar és Joan Joaquim de Vilallonga i Girona.</p> | 41.7283100,1.6492800 | 387661 | 4620493 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28966-foto-08002-34-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | El recinte del castell està protegit amb una tanca metàl·lica. Té càmeres, il·luminació i cartell informatiu a l'exterior. S'hi fan visites guiades el segon diumenge de cada mes. Fora del recinte del castell hi ha una bassa de pedra (protegida per una tanca metàl·lica i un gran bloc de pedra, rere la font, que podria correspondre a un cup de decantació. En ambdós casos les restes s'haurien d'associar a l'ultima fase d'us del castell com a mas. Actualment l'Ajuntament en gestiona les visites guiades cada segon diumenge de mes de 10 a 13 hores, tot i que per grups es fan visites concertades. Cont. Descripció: A més a més la documentació parcial d'un mur en una de les sales del recinte, podria suggerir l'existència d'una torre primigènia, resposta que només es resoldrà amb l'excavació extensiva d'aquesta part del castell. La Fase II (ss. XIV-XVII) coincideix amb les primeres grans reformes de l'edifici i en ella s'inclouen tots aquells elements que no formen part de l'estructura original del castell, ni tampoc de les reformes vinculades a la transformació del conjunt en masia. Dins d'aquest ampli horitzó cronològic es van establir tres subfases. La primera fase d'activitat després de la fundació del castell es detecta a partir del segle XIII. Tot i que no es van poder identificar les estructures bastides en aquest moment, sembla que el castell començà un procés de remodelació important, una dada avalada tant pels materials arqueològics com per la localització de tres forats de pal i 4 sitges. Entre els segles XV-XVI culminà el procés de reformes iniciat al segle XIII, i durant aquest moment es construeixen diverses arcades en les sales centrals del recinte, així com bona part de les obertures decorades en el murs centrals de l'edifici, a més d'una llar de foc i un mur localitzat a la sala principal. Per últim entre els segles XVI-XVII, s'endegà l'última fase de reformes dins aquest ampli horitzó cronològic, les quals transformarien considerablement la fisonomia del conjunt. Finalment la fase III (segles XVII- XIX) es caracteritza per la modificació i transformació del castell en un mas. És clar que al XVIII l'edifici patí transformacions importants que van quedar paleses en dues llindes, on es llegeixen les dates de 1774 i 1777. També es va produir un reforç important dels murs i la construcció de nous forjats, un trull i diverses tines. El mas va ser abandonat cap als anys 40 del segle XX. Cont. Història: El castell va estar habitat per masovers fins els anys '50 del segle XX, la família Duarri van ser els darrers masovers. Segons es desprèn de la publicació (PARCERISAS, 2013: 159) es evident que en aquest moment el castell era utilitzat com a masia. De fet la pròpia Antònia Duarri esmenta l'existència de tines i que a l'antiga presó hi tenien els porcs. Així mateix també esmenta les deficiències estructurals que ja amenaçava l'edifici. L'octubre de1980 al costat de l'església de Sant Miquel es va originar un greu i gran incendi per descuit d'uns excursionistes, que va alertar del perill de degradació del conjunt. Però la manca de recursos només va permetre tancar el recinte evitant l'entrada de gent. Finalment el 1997 Joan Joaquim de Vilallonga cedeix el castell a la Fundació Castells Culturals de Catalunya perquè el restauri amb la condició que li reservi una sala que portarà el seu nom. L'any 2005 amb l'evident amenaça de ruïna l'Ajuntament va adquirir el castell amb el compromís de gestionar-ne la restauració. Ell 2006 s'endeguen les feines de rehabilitació i documentació, el 2008 es presenta el Pla director del projecte a càrrec de l'arquitecte Josep M. Esquius i el 2012 s'inaugura la primera fase del projecte. Des d'aquest moment el Castell torna a ser accessible i visitable. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||
| 28967 | Sant Miquel de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.castelldecastellar.cat | XI | Refeta al segle XVIII-XIX | Edifici d'una sola nau rectangular amb capelles laterals. El seu origen és del segle XI, i d'aquesta construcció romànica només es conserven les parets de la nau, i part de campanar, de torre quadrada i que dóna relleu i personalitat al conjunt. El campanar està decorat amb arcuacions llombardes als quatre costats. De les reformes del segle XV, època gòtica, només en resta una part del mur de migdia. Destruïda i construïda vàries vegades sobre les restes de l'antiga capella romànica, va ser refeta als segles XVIII i XIX, d'aquí la data de 1830 a la llinda de la porta d'entrada, que correspon a la restauració feta després de la guerra del Francès. | 08002-35 | Recinte del Castell de Castellar | La primera menció sobre l'edifici és un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar. La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners. D'aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines. Al segle XII era servida per 8 preveres i va tenir una gran zona d'influència per les seves sufragànies. Com totes les parròquies a més de les funcions pròpies de culte també tenia drets feudals com la primícia o bé la d'escrivania pública, per la qual el capellà assumia funcions notarials. Va ser saquejada a la Guerra del Francès i ho tornà a ser durant al Guerra Civil. Passat el conflicte bèl·lic a l'any 1941 els amos de Cal Benet en van pagar la restauració mentre que els de Cal Vendrell van pagar als treballadors. La gent del poble van comprar el sants nous el es van dur en processó a l'església: les noies van comprar la Puríssima, el nois l'Arcàngel Sant Miquel, les casades la Mare de Déu del Roser, els masovers de Comanroca Sant Antoni i l'amo de la Masia, van pagar Sant Isidre. (PARCERISAS 2013: 161). El culte es va mantenir fins els anys '50 quan es va tancar. A inicis del segle XX, Mn Gaspar Verdaguer, rector de Castellar, va compondre un himne en honor de Sant Miquel, recollit a PARCERISAS, 2000: 45 | 41.7279400,1.6493100 | 387663 | 4620452 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28967-foto-08002-35-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Actualment no s'hi fa culte. | 94|96|98|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 28968 | Rectoria de Sant Miquel de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-miquel-de-castellar | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, http://www.castelldecastellar.cat</p> | XVIII | Rehabilitat al segle XXI | <p>Edifici rectangular amb planta baixa i primer pis amb l'entrada principal a la cara nord i coberta a dues aigües. Adossat a l'església de Sant Miquel de Castellar, està fet amb pedra de mida mitjana i petita, lleugerament escairades i lligades amb morter. Les pedres de majors dimensions estan a la part baixa de l'edifici, mentre que a mesura que guanya en alçada les pedres són més petites. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres escairades i ben treballades. A la façana de migdia hi ha adossat un porxo amb arcades. La construcció inclosa dins el recinte del castell, inclou també els 'horts de la Rectoria'.</p> | 08002-36 | Recinte Castell de Castellar | <p>Tot i que l'edifici actual és del segle XVIII, fou construït sobre un d'anterior datat al segle XVI. Durant els últims anys la construcció ha estat rehabilitada i restaurada. Les pedres de la façana han estat rejuntades i la coberta, de teules, és completament nova. L'edifici fou adquirit per l'ajuntament l'any 2011 amb el propòsit de recuperar-lo,</p> | 41.7279679,1.6493264 | 387664 | 4620455 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28968-foto-08002-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28968-foto-08002-36-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 76 del Càtaleg de Masies. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 28974 | Sant Miquel d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | La coberta es va canviar a inicis de la dècada de 1990. | Església de planta rectangular i dimensions reduïdes (6,6 x 11,5 m) orientada a llevant. La porta original era a migdia, i estava adintellada. Aquesta porta fou tapiada posteriorment, i s'afegiren dos contraforts atalussats en aquest lateral. La nova porta fou oberta als peus de la nau, a l'extrem oest, també adintellada i amb la inscripció 'ALABAT SIE SANT M / 1714 [IHS] IQUeL' a la llinda. Per tant, tenim una possible data per a aquestes reformes. Al lateral nord hi ha un tercer contrafort, però aquest amb format d'arc. Les úniques obertures, a més de la porta, són un petit òcul situat a la vertical de la porta i una segona coincidint amb el contrafort atalussat que hi ha més a l'est. La coberta és a dues aigües, i al vèrtex que forma sobre la porta hi neix un petit campanar d'espadanya per a una sola campana o dues de superposades, que li manquen. La coberta ha estat refeta i aixecada recentment, com palesa la inscripció feta sobre el ciment fresc a la capçalera: 1992. L'aparell de l'església és de pedra desbastada amb morter que n'allisa les juntes. | 08002-42 | Barriada de Sant Miquel | El document més antic que esmenta l'església de Sant Miguel és de 1496, i s'hi esmenta que tenia cementiri. L'església, situada just al pla sota el castell i l'església (Sant Andreu) d'Aguilar, sembla haver-hi competit al llarg del temps. En tenim un exemple a finals del segle XVIII, quan un tumult ensorrà la coberta de Sant Andreu. Els parroquians proposaren traslladar la parroquialitat a Sant Miquel, i tot i que el bisbat decidí refer l'església de Sant Andreu, les obres trigaren dècades. Possiblement Sant Miquel va acollir els parroquians en aquest impàs, fet que podria coincidir amb unes importants obres documentades a finals del segle XVIII a Sant Miquel (PARCERISAS, 2000: 40). L'any 1936, l'assalt que inutilitzà definitivament l'església de Sant Andreu del castell va fer recaure la parroquialitat en Sant Miquel, que ho fou fins l'any 1949, quan es consagrà la nova església de Sant Andreu al pla. | 41.7477200,1.6283700 | 385956 | 4622676 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28974-foto-08002-42-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28975 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases | XIII | Algunes de les reformes fetes han alterat notablement la fesomia de la casa. | Casa de planta rectangular (14 x 21 m), amb planta baixa i dos pisos, a la qual s'hi ha fet reformes i s'hi ha anat afegint annexes. Les façanes principals són les de migdia i llevant. La de migdia, que es troba en un vessant amb cadència vers llevant, té una finestra rectangular, una porta adintellada al centre i una gran porta de garatge també adintellada. Aquesta planta és la única en la qual s'ha deixat al descobert l'aparell de pedra, de blocs mitjans i grans desbastats i amb les juntes repassades amb ciment, i amb grans pedres escairades a les obertures. Al primer pis hi ha dos balcons i un gran finestral amb barana, tot i que no sobresurt de la línia de façana. Els brancals de totes tres obertures són de maons, i les llindes s'han reforçat amb bigues de formigó. La façana, a aquest nivell, manté l'arrebossat original. Al segon pis, just sota el ràfec de la coberta, hi ha dues obertures petites i una tercera notablement més ampla. A la façana de llevant no hi ha obertures en planta baixa. Al primer pis hi trobem tres finestres rectangulars amb peces de pedra ben treballada que devien ser les originals d'aquest punt. Posteriorment, s'hi van intercalar quatre balcons com els de migdia, utilitzant maó i formigó. Finalment, al segon pis s'aprofita la major distància amb el ràfec (doncs és a doble vessant, cap a sud i nord) tot emplaçant-hi una finestra, dos balcons (amb barana rasant a la façana) i una segona finestra. | 08002-43 | A les afores de la barriada de Sant Miquel, a la falda del Castell d'Aguilar. | 41.7485000,1.6292900 | 386034 | 4622761 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28975-foto-08002-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 28977 | Molí nou de Can Vila, la Serradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-can-vila-la-serradora | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | L'edifici mostra reformes recents. | Edifici situat a la confluència del Torrent Bo amb la Riera de Rajadell, per aprofitar-ne l'aigua com a força motriu. És de planta quadrangular format per diversos cossos reformats i ampliats al llarg del temps, essent-ne l'original la part situada més a ponent. Aquest edifici, amb coberta a dues aigües, mostra diverses obertures de mida petita al primer pis i el segon. A més de diversos coberts separats de l'edifici principal, just al nord del cos original s'hi conserva la bassa utilitzada com a força motora del molí en les seves diverses ocupacions prèvies. | 08002-45 | Arran de la Riera de Rajadell, a l'espai entre les carreteres N-141g i C-25 | A la propietat de Cal Vila hi havia hagut dos molins: el vell, d'origen medieval, fou reconstruit l'any 1717; el nou (en el qual se centra aquesta fitxa) fou bastit el 1773. Tot i que avui en dia és utilitzat com a habitatge (amb aquest motiu fou ampliat l'any 1901 i ha estat reformat més recentment), havia estat inicialment un molí fariner, transformat posteriorment en serradora. Una llinda de l'edifici a la que no hem tingut accés en l'elaboració d'aquest Mapa de Patrimoni recull la data de 1773, que probablement cal atribuir a una reforma més que no a un moment fundacional. | 41.7376100,1.6236800 | 385548 | 4621559 | 1773 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28977-foto-08002-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés al recinte on hi ha l'edifici és restringit, de manera que alguns elements no s'han pogut observar amb detall. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 28979 | Mas del Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-caus | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | L'edifici està en un punt molt avançat d'enrunament, i la vegetació també hi va guanyant espai, fins el punt que també ha esborrat el camí d'accés. | Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana que mostra una fesomia menys modificada (i alhora té més interès arquitectònic) és la de llevant. En primer lloc hi trobem un cos avançat de l'edifici, amb planta baixa i primer pis. La porta, amb arc de mig punt, té a la clau la inscripció 'J. R. O. / 1894', i dóna accés a un espai rectangular cobert amb volta de canó. Més endavant (seguint la façana cap al nord-est), hi ha un pati al qual s'accedeix per una porta a la qual hi ha gravada la data de 1803. La façana de la casa que dóna a aquest espai té en planta baixa un porxo amb dos arcs de mig punt que descansen en un pilar quadrat. Al primer pis, una galeria també amb dos arcs dóna claror a l'habitatge. De manera general, els espais de la planta baixa corresponen a zones de treball, emmagatzematge, i estabulació d'animals, mentre que a la primera planta hi ha l'habitatge. L'aparell és generalment de pedra vista lligada amb morter, amb grans carreus als elements arquitectònics. A les ampliacions s'hi introdueix l'ús de maons, i conserven arrebossats i pintura als espais interiors. | 08002-47 | A la riba dreta de la Riera de Rajadell, molt a prop del km 115 de la C-25. | El mas està documentat al segle XIII i també en el fogatge de 1365, quan hi vivia G. Athalà de Çaus o Caus. També consta al capbreu de 1649. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. | 41.7380000,1.6142200 | 384762 | 4621615 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28980 | Cal Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardit | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | L'edifici ha estat reformat recentment. | Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa i dos pisos, cadascun dels quals amb tres obertures ben distribuïdes. A la planta baixa, un gran portal adintellat ocupa la posició central, amb la següent inscripció a la llinda: 'ISIDRO / PALOMAS / Y MAS / AY 1884'. A banda i banda, hi ha sengles finestres rectangulars. Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars, i a la segona planta hi ha un ampli finestral central coronat per un arc de mig punt (l'única obertura d'aquesta mena) flanquejat per dues petites finestres com les de la planta baixa. La coberta, a dues aigües, corona l'edifici. L'aparell és generalment de pedra vista (que probablement anava arrebossada originàriament) desbastada lligada amb morter, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. A la façana de llevant de l'edifici s'hi adossa un mur (que podia haver estat la façana d'un annex, actualment tan sols un mur perimetral) a la porta del qual hi ha una llinda ben treballada amb la inscripció 'ISIDRO . PALOMAS . Y . MAS . AN . 1889'. Davant de la façana principal hi ha un jardí, al voltant del qual hi ha una pallissa actualment adaptada com a habitatge i una barraca de vinya de planta circular. | 08002-48 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | El mas està documentat al capbreu de 1649 (amb el nom de Bacardit de Lloteres), tot i que és probable que tingués un origen anterior. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. Sobre el personatge anomenat a totes dues inscripcions, es tracta del propietari que comprà la casa l'any 1881 per 30.000 pessetes. Procedent d'una família de masovers, en poques generacions els Palomas havien anat assentant-se i comprant propietats a la zona, aixecant rumors que atribuïen el seu enriquiment a que havien trobat un tresor amagat (PARCERISAS, 2000: 178). | 41.7390800,1.6064900 | 384121 | 4621745 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28980-foto-08002-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28982 | Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prat | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-est, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt al qual s'hi accedeix per una escala (de tres graons) de pedra. A la dreta del portal hi ha un finestró quadrat. Al primer pis hi ha un balcó central (a la llinda de la qual hi ha la data 1732) i una finestra a la dreta. Sota coberta, a dues aigües, hi ha dues petites finestres. La visió de la part esquerra d'aquesta façana es veu obstaculitzada degut a que s'hi va adossar un edifici de planta baixa més primer pis. Just al punt de connexió entre ambdós cossos s'hi deixà un passatge amb coberta de volta de canó, que va configurar un nou límit entre l'exterior i una era interior. L'aparell és de maçoneria arrebossada, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. | 08002-50 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | Cal Prat no surt esmentada al cadastre de 1716, de manera que es devia construir entre aquell any i el 1732 referenciat en una llinda. Prèviament, però, hi ha constància al lloc del Mas Vallverd al segle XIII, com a part de la Quadra de Vilanova. | 41.7400200,1.5991400 | 383512 | 4621860 | 1732 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28983 | Molí del Ribalta de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ribalta-de-dalt | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha 3 portes: la central rematada amb un arc rebaixat i les dues laterals adintellades. Es dóna el cas que dues d'elles tenen inscripcions: a la clau de l'arc hi ha, dins d'un cartutx molt florit, una creu i l'any 1788; a la llinda de l'esquerra, també hi ha (amb un format més simple) la data 1788. Al primer pis hi ha 3 finestres de forma rectangular i amb ampit. A la llinda de la central, emmarcada dins un requadre, hi ha la inscripció 'AVA MARIA PURISIMA / SINPECAT ES CONCEBIDA / RAMON RIBALTA A / FET FER LA PRESEN OBRA / PER GENÍS GARRIGA / MESTRE DECASAS 1790'. Entre la finestra de l'esquerra i la central, a un nivell més baix, hi ha un pròtom identificable amb un cérvol o una cabra. Al pis superior hi ha 3 finestres rectangulars, que donen a un espai sota la coberta de dues aigües. L'aparell de tot l'edifici és de grans carreus, ben treballats, amb morter segellant-ne les juntes. L'edifici té dependències soterrànies vinculades amb la part productiva del molí (impulsat per la força motriu de l'aigua de la bassa, feta amb carreus de pedra, que hi ha just al nord de l'edifici), al funcionament del qual també es dedicava la planta baixa. La resta de pisos tenia funcions residencials. | 08002-51 | A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b | A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV. | 41.7447700,1.5881800 | 382609 | 4622402 | 1790 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Genís Garriga | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28985 | Can Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serragallarda | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Gran casal originàriament de planta rectangular que, degut a l'afegit de diversos cossos al llarg de la seva història ha acabat conformant un conjunt en forma d'U, amb una era al mig. L'edifici originari és la part de la U que es projecta cap al sud al lateral oest. Consta de planta baixa i 2 pisos. A la façana sud, just arran de terra, hi ha una obertura que ens alerta de l'existència d'un cup al soterrani. A la planta baixa hi ha dues petites finestres quadrades, i al primer pis n'hi ha dues més (més grans, a la vertical de les anteriors) amb ampit, i una de més petita i desplaçada a l'esquerra d'aquelles. En aquesta més petita, hi ha inscrit a la llinda '1791'. A la llinda de la central hi ha un cartutx ovalat amb la inscripció 'MIQEL / POU ANY / 1870'. Al pis superior, tres grans finestrals (especialment el central, amb barana) semblen correspondre amb una reforma posterior, possiblement relacionada amb la data que apareix en una inscripció coronant la façana en una peça envoltada per triangles de ceràmica vidrada blava: '1943 BEM'. La façana de llevant d'aquest mateix edifici també té elements d'interès, com la porta d'entrada, amb arc escarser i la data de 1880 inscrita a la clau, i obertures al primer pis amb ampit seguint la imatge de la façana de migdia. Sota coberta, altres petites obertures quadrangulars. Aquest edifici està fet amb maçoneria arrebossada, deixant tan sols al descobert els carreus ben tallats de les cantonades i les obertures. A la resta de cossos annexes s'hi reflecteixen altres dates (corresponents al seu moment de construcció o de reforma): 1934, 1964... En destacarem, però, una pallissa separada dels 3 cossos principals, i que tanca l'era pel sud. Es tracta d'una edificació amb planta baixa i altell i coberta a dues aigües, que sota el vèrtex de la façana de migdia té la inscripció 'PERA POU / APAGAR LA / PRESENT OB / RA LAN 1907'. A nivell constructiu, en aquests edificis s'hi constata l'ús de maons i, puntualment, formigó. | 08002-53 | Al límit de ponent del terme, a prop del curs de la línia de ferrocarril | L'existència d'aquesta casa està testimoniada documentalment des del segle XIII. | 41.7477400,1.5925000 | 382974 | 4622726 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28993 | Ca l'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Problemes de conservació especialment visibles a les cobertes. Una grua indica que s'hi ha estat fent tasques de restauració, tot i que semblen aturades. | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i primer pis i coberta de dues vessants. L'obra original està feta de maçoneria arrebossada, amb carreus ben tallats a les obertures i les cantonades, mentre que alguna de les ampliacions utilitzen maons com a material principal. A certa distància de la casa, cap al nord-oest, hi ha una pallissa i un corral. Hi ha inscrita la data de 1767, que correspondria a una reforma important. | 08002-61 | En un vessant entre el Camí de Cal Magí i la Riera de la Grevalosa | Al segle XVI s'anomena el Mas de la Vall Jussana (baixa). S'hi establiren els Abadal, dels quals prengué el nom. Apareix esmentada al cadastre de 1716 i al cens de 1853. | 41.7187300,1.6444200 | 387240 | 4619436 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28993-foto-08002-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28993-foto-08002-61-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 28994 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu | XIX | Recentment reformat | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i dos pisos, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat alterats per obres de reforma recents. | 08002-62 | A l'Obaga de l'Estrada, entre la Carena de l'Estrada i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7027000,1.5930100 | 382934 | 4617725 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28994-foto-08002-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28995 | Cal Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caselles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Recentment reformat | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes (coberts) i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat reformats recentment. | 08002-63 | A la franja de llevant del terme, entre el puig de Caselles i la Riera de Grevalosa | Al segle XVI era conegut com a Mas de la Vall Sobirana. L'establiment de la família dels Caselles va fer que n'acabés prenent el nom. Apareix citat al cadastre de 1716. | 41.7117300,1.6427300 | 387087 | 4618661 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 29001 | Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-valenti | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII-XIV | Reformada el 1979 | Petit temple de planta rectangular sense absis i construït sobre una penya rocosa. L'edifici és d'estil gòtic i fou aixecat entre finals del segle XIII inicis del XIV, però encara manté clares reminiscències romàniques. En línies generals correspon a una construcció feta amb pedres perfectament escairades i disposades unes al costat de les altres definint filades regulars, tot lligat amb un morter de calç i arena. En totes les parets de l'edifici, s'observen els forats on es va encaixar la bastida durant la seva construcció i/o reforma. La façana de llevant, correspon a un mur de perfil circular d'una alçada lleugerament superior que els murs de la nau. En aquesta paret, hi ha una petita finestra amb esplandit rematada amb arc de mig punt i una creu de ferro forjat al capdamunt. A la façana de ponent, de perfil quadrangular i també de més alçada que la nau, hi ha el campanar d'espadanya on penja la campana amb una inscripció que diu - San Valentín, Castellar de Segarra i una última frase que s'ha pogut determinar -. Aquí trobem l'actual porta d'entrada de l'edifici, delimitada per pedres perfectament escairades i amb una llinda rectangular on es pot llegir 1630, data que correspon a una de les reformes del temple. També hi ha un banc de pedra. Cal destacar però la façana sud, on es trobava la porta original d'accés, actualment tapiada. Estava definida per un arc de mig de punt, perfectament delimitat per dovelles. Per sobre aquesta porta, hi ha una espècie de mènsula que representa el cap d'una figura humana, però no sembla estar in situ. Pel que fa a la coberta de l'estructura és a dues aigües i està completament reformada. Tot i això encara es conserva el ràfec fet amb lloses de pedra plana, que sobresurten uns 0.10 m de la línia de paret. La nau està coberta amb volta de canó. Un detall singular és que en tres de les quatre façanes, hi ha uns curiosos treballs de forja, unes anelles força grosses que representen diferents figures humanes, tant masculines com femenines. A l'argolla, algunes porten una inscripció en llatí a la part davantera on es pot llegir - A peste fame et bello et morte libera hos domine - Per la part de darrere, es llegeix el nom de l'autor, Paolo Flor i la data MXCLXXVIII. Aquesta data es correspon amb l'última reforma del temple. L'interior està totalment reformat, amb totes les seves parets pintades. A l'altar segurament amb imatges de Sant Valentí, i el sostre simulant el cel. | 08002-69 | Bifurcació del camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar, a través de Cal Vermell. | Construïda segurament a finals del segle XIII segons es desprèn d'un testament del 1285 on s'hi fa una deixa. L'any 1630 es remodelà l'edifici, tal com indica la llinda de l'actual porta d'entrada. L'any 1978 fou restaurada pel seu propietari, l'amo de Cal Tinet i consagrada novament pel Bisbe de Vic, Ramon Masnou i Buixeda. Per la seva proximitat al Camí Ral, antigament es coneixia com a Sant Valentí de la calçada. Les argolles de forja a les seves façanes podrien commemorar una antiga fira que s'hi feia el dia de Sant Valentí, i servirien per lligar els animals. La fira sembla que es deixà fer pel mal estat de la capella. (PARCERISAS 2000: 48) | 41.7202100,1.6285800 | 385925 | 4619621 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Treballs de forja del mateix artista a Santa Maria del Grauet.També coneguda com Sant Valentí de Cal Tinet o Sant Valentí de la Calçada.S'hi fa missa el dia del Sant. Té un petit cartell informatiu. | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 29002 | Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular amb absis de planta rectangular i dues capelles laterals per banda. El conjunt està fet amb pedres lleugerament escairades col·locades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Sembla que bona part de les pedres foren portades de l'antiga parròquia, situada a tocar del Castell, ara en ruïnes. Les cantonades estan definides per pedres rectangulars ben treballades, igual que totes les finestres de l'edifici, que són rectangulars i estan coronades per un arc de mig punt fet amb dovelles. La torre del campanar, de planta quadrada es troba a la banda N de l'església i té una coberta de pavelló rematada amb un parallamps. La part superior és semi oberta, ja que hi ha una galeria d'arcs de mig punt, en dos dels quals hi penja una campana. A la façana principal, situada a l'est trobem la porta d'entrada al temple, a la que s'accedeix per una petita escala de pedra, de planta semicircular i tres graons, amb una barana de ferro forjat a banda i banda adossada a la paret. La porta, de fusta i doble fulla, està encaixada en una obertura feta amb volta rebaixada definida per blocs de pedra motllurats. A sobre, i encastat a la paret, hi ha un petit nínxol delimitat per dos pilars i una volta de canó en arc de mig punt, a l'interior del qual hi ha una escultura. Aquesta és de marbre i cal pensar que representa a Sant Andreu, amb el llibre i la creu, tot i que d'aquesta última només es conserva el fust on se subjectava. Una mica més amunt i per sobre aquest nínxol i ha un òcul definit per carreus de pedra motllurats. En aquesta mateixa façana, a tocar de la porta d'entrada hi ha una placa de marbre commemorativa on es pot llegir 'En record dels veïns de la parròquia que van participar en la construcció d'aquesta església sota la direcció dels arquitectes Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol i realitzada pel mestre d'obres Joan Muns i Soler. En el 60è aniversari de la seva inauguració (1949-2009) Aguilar de Segarra, 24 de Maig del 2009' Totes les cobertes de l'edifici són a doble vessant amb un ràfec de pedra motllurada. A la coberta de la nau, en l'extrem que dóna a la façana principal hi ha tres creus de pedra coronant la coberta, una a cada extrem i l'altre a l'espina central. | 08002-70 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en un estat ruïnós enderrocada pels propis parroquians en un tumult, i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar fou aixecada un cop acabada la guerra , entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. La primera pedra es posà el 14 de Febrer de 1943 i fou un dia molt important pel poble amb diverses celebracions (PARCERISAS 2000: 249) L'edifici es va inaugurar l'abril de 1949 any en que va ser consgrada. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 1943-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol | Té cartells informatius. Hi ha una zona enjardinada amb bancs a l'exterior. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 29003 | Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica | 08002-71 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. | 41.7423500,1.6207800 | 385315 | 4622089 | 1947-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29003-foto-08002-71-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 29004 | Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | No contrastable | Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707' | 08002-72 | Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació | No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats. | 41.7404500,1.6219000 | 385405 | 4621877 | 1707 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29004-foto-08002-72-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 29012 | Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescuder | XIV | Molt modificat i degradat, | Masia de tres volums edificats i divisos annexos, molt modificada que va ser utilitzada fins fa molt poc per a guardar-hi bestiar, actualment sembla que està en desús. L'edifici que sembla més antic, és el situat al centre del conjunt, amb planta baixa i primer pis. Està fet amb pedres de mides diverses, lleugerament escairades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter, tot i que s'observa un rejuntament modern. La porta d'entrada és rectangular, definida per brancals de pedra i llinda de fusta. A sobre hi ha un petit nínxol triangular fet de lloses de pedra plana. A l'oest de la porta s'observa una finestreta quadrangular. En el primer pis, les dues finestres, molt properes una a l'altra, estan definides per carreus, i tenen ampits de pedra clarament més antics que els dels edificis annexos, que semblen peces seriades. La coberta és un terrat aixecat a posteriori del que és visible la barana de ferro subjectada per pilars de maons. Adossat al volum principal per la banda oest, hi ha un cos de planta quadrangular format per planta baixa i primer pis. És fet amb pedres lleugerament treballades, i sembla una ampliació de l'edifici principal. En aquest, a la façana sud s'observen diferents obertures, entre elles la porta principal i dues finestres rectangulars i relativament petites de la planta baixa. En un dels brancals de la finestra hi ha una inscripció, que tant podria ser un 3 girat, com la marca del picapedrer. A la primera planta, per sobre la porta, hi ha una finestra amb arc de mig punt tapiada parcialment a la part inferior, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Tant els muntants com l'arc de mig punt estan fets amb maons, evidenciant que són obertures reformades posteriorment. De fet, es conserva la llinda original d'ambdues finestres una mica més amunt. Els ampits d'aquestes obertures estan fets de pedra motllurada. La coberta és a dues aigües amb teules de ceràmica. Adossat a aquest volum per la cara nord, hi ha un cos secundari de dues plantes amb planta baixa preexistent de pedra i la planta afegida feta de maons. Al nord de l'edifici principal hi ha una piscina. Per últim, encara es detecta una tercera ampliació, ja en època molt més recent, a l'est del cos central, un porxo amb terrassa a la part superior. Al sud de l'edifici principal hi ha un volum independent de planta baixa i primer pis, també recrescut amb maons ja en època moderna. Aquest edifici és un annex vinculat a les tasques agrícoles, en concret per arrecerar el bestiar. A tocar d'aquest edifici hi ha una bassa. En síntesi, ll'edifici creix longitudinalment (com Ca l'Oller), perquè aprofita la situació cara sud pròpia de la Vall d'Amunt. | 08002-80 | Carretera BV-3008, en un accés al km 18.50 en direcció Fonollosa | Hi ha referencies històriques des del segle XIV, dit Mas Scuder. L'amo del mas Scuder és en Vicenç Escuder i a més d'aqueta heretat té la Riera que havia quedat rònec. A finals del segle XVII encara son els Escuder els amos del mas (PARCERISAS 2000: 67; 70) Apareix també al Capbreu de 1649, al cens de 1857 propietat de Francisco Escuder i Giralt. | 41.7597700,1.6261000 | 385789 | 4624016 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 3 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 29013 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Excepte l'edifici original que està deshabitat. S'hi han fet reformes recentment. | Gran casa de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos amb teula ceràmica i definida per tres volums, els quals han anat creixent progressivament vers a l'est. El volum més antic, està deshabitat i ha patit diverses modificacions. Compost per planta baixa, primer pis i golfes està feta amb pedres més o menys treballades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars rejuntades amb morter. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres ben treballades. Les portes i finestres són rectangulars, però destaca una finestra petita a l'alçada del primer pis de la façana oest, feta en arc de mig punt en un bloc de pedra. Sobre aquesta façana oest, s'adossa un gran dipòsit d'aigua. A aquest volum primigeni, també s'hi va afegir una ampliació recentment (abans del 1956), un nou edifici destinat a habitatge a la façana de migdia. Adossat al volum principal, pel seu cantó oest, hi hauria la torre de planta rectangular, que defineix el segon volum. La tècnica constructiva és similar, és a dir una construcció de pedra vista, amb pedres escairades a les cantonades i a les obertures. Les finestres també són rectangulars, definides per llindes i muntants de pedra ben treballada amb algun ampit de pedra motllurada. A la façana nord d'aquest segon cos s'intueix que les finestres han estat reformades. Per últim destaca el tercer volum on la façana de migdia és el més destacable. Està lleugerament atalussada, amb una galeria formada per tres arcs de mig punt i una golfa que segueix la mateixa arcuació. Aquesta façana també està feta de pedra vista amb pedres rejuntades, amb les obertures definides per pedres ben treballades. A l'oest d'aquesta façana, hi ha un balcó a l'alçada de la galeria i una finestra petita a l'alçada de les golfes. A la planta baixa, també hi ha dues portes fetes amb arcs rebaixats de pedra i un parell de finestres. A la façana nord hi ha una porta d'accés i quatre finestres, dues al primer pis i dues a les golfes, la mateixa distribució que segueix la façana de llevant. Aquí la porta té un arc rebaixat de pedra i per sota hi ha la llinda amb perfil circular a la part superior. Adossat a aquesta façana hi ha un petit cobert. La coberta d'aquest tercer volum és a dues aigües, i en destaca el remat del carener en la façana est, definint una espècie de boca oberta feta amb peces ceràmiques corbes amb forma dentada i el que podria representar una llengua a centre. Per últim, al nord de l'edificació principal i al costat de la capella de Santa Anna, hi ha dos coberts antics ampliats mitjançant porxos de nova construcció. La capella de Santa Anna, es troba en un edifici actualment utilitzat com a graner a l'est de les edificacions principals. | 08002-81 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Els seus orígens es remunten al segle XIII però les parts més antigues conservades (torre i nucli antic) ja són del segle XVI. Els dominis de Ca l'Oller sembla que foren importants durant l'edat mitjana. El 1399 trobem el mas de Puigjordans en una sentència arbitral. Aquest mas és de Francina Berardes del mas de Berardes, una pubilla, vídua d'en Vicenç Junyent. Tanmateix sembla que al segle XV aquest mas ja és derruït, tal com apareix al capbreu de 1649. És possible que el mas Súria, que també apareix com derruït al capbreu 1649 estigués dins els dominis i propietats de Ca l'Oller. En aquest mateix capbreu i com a propietari de Ca l'Oller apareix Mateu Oller. Al cens de 1857 hi consta Josep Oller i Satorra. Dels Oller hi ha per tant referències constants des del 1496. És l'antic mas Berardes, més tard es van dir Junyent i a parir del segle XVI es diran Oller. La propietat de Ca l'Oller era força productiva i entre els segles XVIII-XIX va viure una època de prosperitat que és reflectí a l'arquitectura del mas. El conflicte hereditari de finals del segle XX, entre la Rita Vall de Ca l'Oller i el seu nebot Ramon Oller com a protagonistes quedà gravat a la memòria de la gent. De fet, fruit de tot això Rita Vall va fer grans donacions a l'església que van permetre fer el tancat del cementiri Vell d'Aguilar i la capella de Santa Rita a dins de la qual està enterrada. (PARCERISAS 2000:213) Finalment Ramon Oller i Centelles, fill del Ramon Oller, va vendre la masia a uns alemanys als anys '50 finalitzant així la nissaga familiar. | 41.7599600,1.6236800 | 385588 | 4624041 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 81 del Catàleg de Masies | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 29017 | Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Totalment reformada el 1989 | Edifici format per un únic volum de planta rectangular i una coberta a doble vessant amb teula i ràfec de ceràmica. L'edifici està compost per planta baixa i primer pis, fet amb pedres diverses sense escairar rejuntades amb morter, amb blocs ben treballats a les cantonades Les obertures són rectangulars, definides per muntants i llindes de pedra treballada, i totes les finestres tenen ampits de pedra. El cos principal de l'edifici té adossat a ponent un petit annex de planta baixa. A més a més al voltant de la masia, a la banda de migdia, hi ha tres cobert d'ús agropecuari. Al costat de Cal Queralt existeix una altra casa anomenada Cal Ramonet, una antiga Pallissa reformada, amb usos d'habitatge rural. | 08002-85 | Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50, a l'esquerra | Cal Ramonet apareix al cens de 1857 on Antoni Casasantpere és el propietari. | 41.7610100,1.6235900 | 385582 | 4624157 | 1989 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29017-foto-08002-85-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 48 del Catàleg de Masies | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 29022 | Mare de Déu del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XII-XIII | Restaurat el 1979 | Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes. És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur. A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts. En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades. | 08002-90 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, camps del Grauet | Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural. L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52) | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29022-foto-08002-90-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 29023 | El Soler de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-macana | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Abandonat i parcialment ensulsit, cobert de vegetació. | Situat a la Maçana Jussana o baixa, es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues edificacions auxiliars una adossada a l'altra. En línies generals el conjunt és fet amb pedres lleugerament treballades col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars, unides amb morter de calç. En alguns casos cal destacar que els carreus eren de grans dimensions, sovint col·locats a la part baixa de la construcció. Les pedres més ben treballades es troben a les cantonades i a les obertures. En alguns casos també s'observen restes de construccions en tàpia. Les cobertes, que ja no es conserven, eren a doble vessant amb teules de ceràmica i ràfec d'aquest mateix material. En els coberts o pallisses eren a un vessant. La façana principal estava a l'est i encara és visible la porta feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles. En aquesta mateixa façana s'observen diferents finestres rectangulars, amb ampit, brancals i llinda de pedra, en una de les quals, que a més està motllurada, hi ha inscrita la data 1659 i una creu a sobre. A la façana oest també s'observen diverses obertures delimitades en pedra i una porta d'accés amb arc rebaixat fet amb maons, que segur que correspon a una reforma. En aquesta façana a l'alçada del primer pis hi ha un bloc de pedra amb una creu gravada, que no està in situ i sembla reaprofitat. Entre les construccions annexes destaquen dos cups, un a la banda sud i un altre a la banda est amb l'interior revestit de cairons de ceràmica. En una de les pallisses annexes, hi ha unes menjadores o abeuradors distribuïdors de cereal. | 08002-91 | Camí de Can Benet a Maçana, al costat del camí Km 2.2 | Sembla que l'edifici fou construït o com a mínim reformat a finals del segle XVII, tal i com consta a la llinda de la porta d'entrada, però hi ha testimonis de la masia des de 1414, gràcies a un document de deute d'un tal Bernat Soler que deu una mula. Apareix esmentat en el cens del cadastre de Castellar de 1716, on hi consta com a propietari Josep Soler. Al cens de 1857 també hi consta i els propietari en aquest moment és Josep Junyent i Malagarriga. | 41.7053800,1.6151500 | 384781 | 4617992 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, IPAT Serveis Culturals | Fitxa 47 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 29025 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Actualment s'utilitza com a graner | Edifici de planta rectangular sense absis i amb coberta a doble vessant. Està fet amb pedres col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les de majors dimensions estan a la part baixa, mentre que a la part superior la pedra és molt més petita, quasi pedruscall. El conjunt està lligat amb morter i en alguns punts s'observen restes del que podria haver estat un arrebossat exterior. Les quatre cantonades de l'edificació estan definides per pedres ben treballades així com la porta d'entrada. Aquesta és rectangular, amb brancals de pedra i una gran llinda rectangular amb una inscripció on es llegeix 1757 amb una creu al centre. Per sobre la llinda hi ha un òcul, fet amb un bloc de pedra quadrangular amb una obertura rodona al centre. Per sobre d'aquesta obertura, clavat a la paret hi ha un element de ferro que podria estar relacionat amb les tasques agrícoles. L'edifici també té una petita finestra rectangular a la façana oest, just per sota la coberta, i unes escales de pedra a la banda posterior. En origen la Capella tenia advocació a Santa Anna. | 08002-93 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Surt documentada el 1604 amb el casament de Mateu Figueras i Jerònima Torres, pubilla del mas de les Torres. Possiblement al segle XVI doncs la capella ja existís. El 1693 el Bisbe Antoni Pasqual fa unes recomanacions a Joan Oller, el propietari, per tal de mantenir aquesta capella rural. (PARCERISAS 2000: 41) | 41.7582300,1.6231400 | 385540 | 4623849 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | També conegut com Santa Anna del Mas de l'Oller. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 29028 | La Masia de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Edifici de planta rectangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades que s'hi ha anat afegint al llarg del temps. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa i primer pis. De la planta baixa cal destacar el gran portal adintellat, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1880. La resta d'obertures d'aquesta planta baixa i el primer pis formen part, per la seva grandària i fesomia, de les reformes que s'hi van dur a terme a la dècada de 1970. Tot i això, allò que més altera l'aparença de la façana és l'edifici annexat perpendicularment a ella. La coberta del cos principal és a dues aigües, L'aparell és de blocs desbastats lligats amb morter, avui a la vista però probablement arrebossats en el seu moment. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, l'altre element d'interès del conjunt. | 08002-96 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de la Calçada, documentat al segle XIV. Al cadastre de 1716 ja constava com a Masia de Castellar, que hauria estat notablement reconstruïda a mitjan segle XIX. | 41.7286900,1.6368400 | 386627 | 4620551 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 29032 | Santa Margarida de Cal Vendrell, Santa Margarida de Comallonga, Santa Maria de Mallancosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cal-vendrell-santa-margarida-de-comallonga-santa-maria-de-mallancosa | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Església de planta rectangular (5 x 10 m), sense absis diferenciat, orientada a llevant. L'aparell, de blocs desbastats (més grans i més polits als angles i a la porta) units amb morter, deixa al descobert al lateral nord unes filades irregulars que poden correspondre bé a un edifici anterior recrescut, bé als fonaments exposats rere algun rebaixament del terreny. A la façana oest hi ha la porta, adintellada, a la llinda de la qual hi ha la data de 1646. Al llarg d'aquesta façana hi ha una banqueta adossada, a més d'uns graons per donar accés a la porta. Per sobre de la porta, gairebé arran del vèrtex format per la coberta a dues aigües, hi ha un petit òcul circular per a l'entrada de llum. Just a sobre, on hom esperaria la unió de les línies inclinades dels dos aiguavessos, està rematat de forma plana, el que fa pensar que hi podia haver hagut un petit campanar d'espadanya. | 08002-100 | Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell | L'església de Santa Margarida de Comallonga no apareix documentada com a tal fins el segle XVII, condicionat pel fet que va ser l'any 1677 quan la família Comallonga s'instal·là al mas i li donà nom. Prèviament a aquesta data, el mas era conegut amb el nom de Mallancosa, de manera que es pot inferir que la Santa Maria de Mallancosa documentada des de l'edat mitjana és la mateixa església. El primer esment és de l'any 1078, quan forma part d'una donació a Sant Benet de Bages. Abans de 1154 ja actuava com a parròquia, el que concorda amb el fet que tingui una sagrera definida. | 41.7334500,1.6292000 | 386000 | 4621090 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29032-foto-08002-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29032-foto-08002-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 29034 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet | XVIII | Gran casal d'època moderna i contemporània, amb la façana orientada a sud, que des de l'edifici original ha anat creixent vers l'oest mitjançant l'afegit de nous cossos. L'edifici resultant té una planta rectangular i, a més, compta amb diverses edificacions auxiliars segregades. La façana principal de l'edifici originari té un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues obertures (sempre centrades i alineades entre elles) per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt dovellat, en el que destaca la clau, amb l'alt relleu d'un cap masculí barbat amb el que sembla un escut a sobre. A l'esquerra del portal hi ha una finestra que sembla fruit d'una reforma recent. Al primer pis hi ha dos balcons, sobre els quals hi ha les dues petites finestres quadrades de les golfes. La coberta és a dos aiguavessos, a est i oest. El primer cos que s'adossà a l'oest de l'anterior és un volum de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi destaca un gran portal amb arc de mig punt dovellat, i al primer pis hi ha una obertura a la qual s'hi arriba mitjançant una escala adossada exteriorment, un balcó i una galeria tancada amb una estructura de fusta i vidre. En aquest cas, els dos aiguavessos desguassen vers nord i sud. Finalment, el tercer i darrer cos consecutiu és un cobert en el qual destaquen un portal amb arc de mig punt molt alt i ample (apte per a l'entrada de carruatges), sobre el qual hi ha una pedra amb la data de 1758 gravada. La coberta, novament de dos aiguavessos, decanta vers est i oest, i forma un ràfec notable sobre el portal. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, per sobre de la llinda de la qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / 1942'. L'altre element d'interès del conjunt, encara un xic més al sud, és un forn semisoterrani, a la boca d'entrada del qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / ANY 1933'. | 08002-102 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de Viladefels, documentat l'any 1414. Al cadastre de 1716 ja constava com a Cal Benet. | 41.7185000,1.6199400 | 385203 | 4619443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 29037 | Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-codol-rodon | LUS i BONET, A (2012) Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII-XIV | S'ha reformat diverses vegades: 1805, 1864, 1953 | Edifici d'una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S'observa clarament com l'edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d'espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra. L'edifici orientat est-oest té l'entrada i la façana principal a ponent i és d'estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes. En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l'arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés. En aquesta mateixa façana per sobre la porta hi ha un òcul de pedra amb la data 1803. A la façana nord hi ha una petita obertura, i a la façana est una finestra amb intradós i arc de mig punt. L'edifici, construït sobre un aflorament rocós, ha patit diverses modificacions i ha quedat integrat dins el mas de Còdol Rodon, de fet diverses construccions se li adossen per la banda sud, tapant complement aquesta façana. La façana principal també s'ha vist afectada per les obres d'ampliació del mas, ja que se li adossa a la banda sud una escalinata de pedra que dóna accés a un dels edificis. | 08002-105 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena del Còdol-rodon | El lloc de Còdol Rodon segurament rebé el nom per la pedra que hi ha a tocar de la casa, i el recinte esta documentat des el 1285 com a hospital. Per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa als Prats de Rei i el 1292 ja hi apareix documentada una església amb advocació a Santa Maria de Càtulo Rotundo, que juntament amb l'hospital rep diverses donacions. Per tant sembla evident que la seva construcció es pot situar abans del segle XIII, tot i això el gruix de les restes visibles actualment s'han de situar entre els segles XIII i XIV. De fet hi ha notícies del 1377 que parlen d'una gran reforma a l'edifici, que quasi el va renovar totalment. A més a més a partir d'aquesta època es deixa de trobar documentació sobre l'hospital. Al 1612 la capella esta vinculada al mas de Monconill de Codol-Rodon, just al costat, i en la visita pastoral del bisbe Antoni Pascual l'any 1685, encara s'anomena Santa Maria de Còdol Rodon, advocació que més tard es degué canviar per Magdalena. Per altra banda, i des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions per la família Montconill, entre d'altres als anys 1805 quan va ser ampliada i es feu una volta nova i el 1864 quan es va decorar interiorment. També es té constància de reformes el 1953, després que fos profanada durant la guerra civil. Tot i que l'accés a la capella és fàcil, l'entrada és restringida, ja que la porta està tancada amb clau. No se celebra culte, però hi ha notícies de cerimònies religioses al segle XX, com ho evidencia un poema dedicat a una tal Cèlia per la seva primera comunió, que va tenir lloc el 27 de maig de 1995 a la capella ( LUS 2012: 287) | 41.7300800,1.6084900 | 384271 | 4620744 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 29044 | Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | El conjunt es troba molt degradat, ensorrat i cobert per la vegetació, | Masia fortificada amb torre de vigilància ubicada dalt del turó del mateix nom, amb una edificació auxiliar a llevant, que podria ser una pallissa o zona d'habitatge. La construcció avui parcialment enrunada, estava composta per un volum de tres crugies escalonades seguint l'orografia del terreny en direcció nord-sud. A la part inferior s'observen diversos contraforts amb les parets atalussades i la restes de la torre de vigilància. El volum principal constava de planta baixa primer pis i golfes i nombrosos annexos adossats. En línies generals l'edifici estava fet amb pedres de mides diverses algunes escairades, col·locades unes al costat de les alteres definint filades regulars tot lligat amb morter de calç. En alguns punts hi ha evidències que algunes parets havien estat arrebossades. Tot i que s'han perdut les cobertes i embigats de l'edifici, cal pensar per l'abundant presència de teules corbes a la zona, que aquest era el material usat en les cobertes. Algunes de les parets conserven alçades superiors a dos metres, també s'ha identificat la porta principal, feta amb arc de mig punt definida per dovelles. En aquesta mateixa façana hi ha dues finestres delimitades per pedres ben treballades als brancals, llinda i ampit. | 08002-112 | Barri de les Coromines, Accés des del camí de les Coromines a Cal Ribera, Km 1,85 | Actuava com a punt intermig per comunicar visualment les torres del Seguer i les Coromines amb el Castell de Castellar, essent a la Quadra i demarcació de Puigfarner. Apareix esmentat com a mas fortificat de la Guardiola l'any 1582, propietat de Pere Ribera, de la família del qual n'adquirí el nom. També apareix inclòs en el cens d'habitatges del cadastre de Castellar el 1716 on consta com a propietari Joan Centelles i està habitada pel masover. Al cens de 1857 el propietari es Ignasi Oliva. Segons la informació oral recuperada per Parcerisas durant la Guerra Civil va servir de refugi per una colla homes. A més a més la Teresa Selva de Cal Pepa recorda haver-hi anat a jugar de petita, per tant sembla clar que va estar habitat ben bé fins a mitjans del segle XX. (PARCERISAS 2013: 156). | 41.7135700,1.5975300 | 383330 | 4618925 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 54 del Catàleg de MasiesAntic mas de la Guardiola | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 29045 | Comanroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanroca | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Restaurada recentment, | Correspon a un edifici de planta rectangular fet de pedra vista treballada rejuntada amb morter, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tradicional. L'edifici principal consta de planta baixa i primer pis i està destintat a habitatge. Té un cos afegit, només de planta baixa i un volum secundari independent que correspon a un antic cobert situat a migdia del mas. Aquestes edificacions delimiten un petit pati davant de la casa. L'edifici ha estat restaurat recentment. Propietat amb accés restringit, i per tant no s'hi ha pogut accedir durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni, pel que no s'han pogut detallar les seves característiques. | 08002-113 | Camí de Castellar a Maçana i Camí de Cal Benet a Comanroca | Apareix tant en el capbreu de 1703 i 1708 fet per Francesc d'Amat, Francisco Argulloll consta com a propietari, que en cara en té la propietat en el cadastre de 1716, però hi consta que el mas es habitat per Valentí Abadal. En el cens de 1857, Pau Ferrer i Viadiu n'era el masover. | 41.7122600,1.6283500 | 385892 | 4618739 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29045-foto-08002-113-1.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També anomenat Cal Coma Roca.Fitxa 79 del Catàleg de Masies | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 29055 | Local social | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social | http://www.aguilardesegarra.cat | XX | Edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües, inaugurat els anys 90. Pintat de blanc, té l'accés per la banda nord on hi ha una gran porta d'entrada. La façana oest dona una espècie de placeta o zona pàrquing sense pavimentar. Aquí hi ha dues portes i dues finestretes i uns taulells on s'anuncien les activitats. L'equipament a més a més disposa d'una pàgina informativa a les xarxes socials i al web municipal. L'edifici correspon a una sala cultural amb cabuda per 500 persones assegudes i destinada a diversos usos. Aquí tenen lloc les reunions més importants, conferencies, representacions teatrals i els balls populars. L'equipament també disposa de biblioteca, sala de jocs i bar restaurant. Gestionat des de l'Ajuntament, s'hi programen regularment activitats dinamitzadores de la població i destinades a diferents col·lectius, ja sigui la gent gran, nens, etc. Per tant l'activitat cultural i social del poble gira entorn de l'edifici. | 08002-123 | Està situat a la placeta del nucli d'Aguilar al carrer del Raval s/n. | 41.7394100,1.6320500 | 386247 | 4621748 | 1990 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29055-foto-08002-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29055-foto-08002-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38359 | Església parroquial de Santa Maria d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-dartes | XX | Es tracta d'una església neobizantina amb elements noucentistes que consta de tres naus cobertes amb volta de canó i decorades amb elements propis del romànic, com arcuacions, columnes, i arcs de mig punt. A la façana principal es presenta un pòrtic amb tres arcades de mig punt. Al seu damunt s'obre un finestral triple. A la dreta hi ha el campanar, de planta octogonal amb coberta a quatre vessants i una llanterna sostinguda per quatre columnes. Cada cara de l'octògon està oberta per un arc de mig punt que el travessa. Tant l'octògon com la llanterna són rematats amb un fris d'arquacions cegues. Al costat oposat del campanar hi ha el baptisteri. A l'interior destaca l'orgue, les vidrieres i les pintures de l'absis. L'orgue és romàntic i data de l'any 1922. La majoria de les vidrieres són de l'època de construcció de l'església, d'estil modernista. Estaven en molt mal estat i s'han restaurat recentment per part de l'empresa Vicus. Les pintures del baptisteri són de l'any 1934, obra de Llucià Costa i representen l'ascensió i entronització de la Mare de Déu. En el nivell inferior hi ha la representació de la ciutat de Jerusalem i el sepulcre buit de la Mare de Déu; als costats hi ha els dotze apòstols. En el nivell mig, ens trobem el tema central envoltat d'una anella ametllada. En el nivell superior hi ha la figura de l'esperit sant. | 08010-10 | Plaça de l'Església, s/n | La construcció de la nova església es deu al creixement industrial d'Artés durant el segle XIX, i està vinculada a la voluntat empresarial del moment. Els plànols de l'església són de Claudi Duran i Ventosa, de l'any 1892. El 4 de setembre de l'any 1892, el bisbe Morgades i Gili en posava la primera pedra i, el 14 de setembre de 1912, consagrada pel bisbe Josep Torras i Bages. L'any 1914, es va enderrocar l'antiga església parroquial. El campanar és obra de Josep Coll i Vilaclara; es té constància que a l'any 1916 s'estava acabant. | 41.7983700,1.9533200 | 413043 | 4627919 | 1912 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38359-foto-08010-10-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Claudi Duran i Ventosa i Josep Coll i Vilaclara | Claudi Duran i Ventosa fou arquitecte i fill del polític Duran i Bas. Lluís Duran i Ventosa, polític, advocat i periodista, era el seu germà. | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 38360 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 209. | XIX-XX | Es troba semi abandonat | Construcció formada per diversos cossos en forma de 'T' que servien per fabricar aiguardent. La coberta és a una aigua. Consta de planta baixa i dos pisos. Les seves obertures no destaquen per les seves llindes o muntants. Els murs són fets de paredat mixt, amb la fassana principal arrebossada i pintada. Destaca un gran passadís porticat i exterior al damunt del qual i al seu costat hi ha part de les dependències de la fassina. Ha patit ampliacions i reformes posteriors, de les que destaca la reconversió en habitatges, actualment abandonats i només utilitzats com a magatzem. | 08010-11 | Carrer de La Fassina, s/n | A Artés s'ha documentat l'existència de dues fàbriques dedicades a l'aiguardent: la fassina de Cal Posa i la de Cal Serrallonga o 'La Fassina'. Comença a funcionar en la segona meitat del segle XIX, als afores de la població, segons la Reial Ordre de 1860. En alguns moments va provocar la queixa dels veïns per la contaminació de les aigües del Torrent de Malla i Sala. Deixà de funcionar a les primeres dècades del segle XX i fou comprada per la fàbrica Berenguer, els propietaris de la qual construïren habitatges pels seus treballadors al mateix recinte de La Fassina. | 41.7994000,1.9573400 | 413378 | 4628030 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38360-foto-08010-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38360-foto-08010-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38362 | Caves Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-gibert | GIBERT, Josep (1982). 'Inicis de la indústria xampanyera al Bages (Artés)', dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis Bagencs. Manresa, pp. 165-167. GIBERT, Josep (1987). 'Inicis del cava al Bages', dins Dovella, núm. 24. Manresa. | XVI-XIX | Casa entre mitgeres orientada a migdia del carrer Francesc Ferrer i Solervicens. Consta de planta baixa, dos pisos, golfes, i dos soterranis destinats a caves. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal hi ha la portalada d'entrada a la casa, que consta de la pedra adovellada originària. La pedra on es troba situat el rètol de les caves Gibert, és una pedra afegida que va fer el Sr. Gibert personalment. A la dreta també, per sobre del rètol, encara es pot llegir la paraula que fou gravada a la pedra, 'OFICIAL', que sembla ser que dataria d'època carlina. El seu propietari creu que si encara ha conservat el relleu és perquè havia estat pintada. A la dreta de la portalada d'aquesta casa hi ha una finestra que de fet fou construïda pel propietari aprofitant un altre antic portal, on havia viscut un sastre de la família (el Sr. Gibert ho esbrinà en els documents que té de la casa). Les finestres del primer pis disposen de balcons i són posteriors. Les finestres del segon pis són asimètriques. Als soterranis hi ha les caves, amb entrada pel carrer del mig i pel carrer Dr. Francesc Ferrer. Es tracta de dues plantes situades a diferents nivells, on es realitzen tots els processos per l'elaboració de cava; foren construïts amb dinamita a inicis del segle XX pel Sr. Ramon Trullàs. El seu propietari comprà la casa núm. 8 per poder engrandir els cellers. Els sostres combinen les voltes de canó amb els sostres plans. En el nivell superior s'hi fa el desgorjament, s'hi posa el licor i es prepara l'ampolla per comercialitzar. En el nivell inferior és on reposa el cava. | 08010-13 | Carrer Francesc Ferrer i Solervicens, núm. 10 | També conegut com Cal Posa, està documentada des de l'any 1590 (abans el nom del carrer era el de carrer Ample). L'any 1845 s'hi va fer una destil·leria d'aiguardent i a començaments del segle XX s'inicià l'elaboració de xampany per iniciativa de Josep Gibert Galobardes. Les seves caves foren les primeres del Bages especialitzades en aquest producte. L'any 1922 compraven una màquina d'embotellar. Avui continua l'elaboració de cava sota la marca 'Gibert'. L'exposició Internacional de Mostres de Barcelona de l'any 1929 va premiar el seu cava amb la medalla d'or. Durant la Guerra Civil, les caves es van emparedar. L'any 1942, es recupera la producció i s'engrandeixen adquirint nova maquinària i barriques bordaleses de roure. | 41.7991400,1.9532300 | 413036 | 4628005 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38363 | Fàbrica de Cal Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-berenguer | BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Fàbrica amb una nau de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes longitudinals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Actualment està reformada com a pisos independents. Els murs són d'obra de maó vermell vist amb plaques de pedra combinant amb formes geomètriques. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, que és comunitària i està més o menys centrada, amb tres finestres a la seva esquerra i quatre a la seva dreta. Totes tenen una reixa de ferro. A la planta pis hi ha vuit finestres amb porticons de fusta de llibret. A la banda nord occidental hi ha una antiga entrada amb porta de fusta que donava a una nau de terrat pla, que ara s'utilitza de terrasses dels pisos. | 08010-14 | Carretera de Prats cantonada carrer St. Víctor | Fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex de la qual fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871 i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però a l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: càrrec a l'ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista colateral de la Revolta dels Burots, vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils. | 41.8001300,1.9550800 | 413191 | 4628113 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38363-foto-08010-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38363-foto-08010-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fou l'escenari de la pel·lícula 'La teranyina' d'Antoni Verdaguer, basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38364 | Torre del Felipet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-felipet | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Torre del Felipet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Torre d'estiueig a quatre vents, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta finalitza amb un ràfec. El cos central sobresurt un pis més que els laterals, formant una galeria il·luminada per sis finestres separades per pilars. Al costat de llevant, s'aixeca una torreta de planta quadrada i coberta de teules a quatre aigües. El portal d'entrada de mig punt està emmarcat per motllures i guardapols. En el primer i segon pis hi ha dos balcons motllurats, també amb guardapols. A cada lateral hi ha tres finestres, totes amb guardapols. L'interior és distribueix en tres cossos. La planta baixa conserva treballs en guix, a la part central dels sostres, en gairebé totes les dependències. | 08010-15 | Carrer Rocafort, núms. 25-27 | Construcció paral·lela a la nova església parroquial. Fou la primera casa del que després seria l'eixample d'Artés. El carrer Rocafort i el carrer Catalunya no s'urbanitzaren fins després de la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945. La va fer construir Felip Vergés, de Barcelona, casat amb una hereva del Mas Ferreres. En temps de guerra fou col·lectivitzada i fou la seu de la CNT-FAI. Passada la guerra se n'apropià la Falange Española, que la va vendre a un particular, en Jaume Serra i Lladó, avantpassat dels actuals propietaris. | 41.7974700,1.9533900 | 413047 | 4627819 | 1914 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38365 | Mas Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-canet | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Mas Canet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Actualment la casa està essent restaurada pel mateix propietari. | Masia de planta quadrada amb la façana principal orientada a migdia i coberta de teules a quatre aigües amb els careners paral·lels. Consta de planta baixa i dos pisos. Té una torratxa o llanterna que s'eleva per la part central de la coberta i il·lumina l'escala interior. El propietari explica que la casa no té fonamentació, sinó que ha estat construïda damunt de la roca mare. A l'entrada de la casa, s'observa un arc ogival postís. A la planta baixa també queden les restes del forn de pa, les corts de les vaques i una habitació a mà esquerra, antiga cort on al picar el mur va aparèixer una portalada molt antiga, de dovelles, tapiada, que segons el propietari podria ser la més antiga de la casa. Al primer pis es pot observar un pou amb la data a la pedra del 1773, i també es poden observar les restes, tapades, d'un broc encara més antic. A tramuntana té un cos adossat amb un porxo d'arcs de mig punt que continua a la façana de ponent i que fa de galeria, precedint l'entrada de la casa. Murs exteriors arrebossats i pintats. L'aspecte actual de la casa és fruit de diverses modificacions patides al llarg dels segles, les de 1773 i 1777 en deixaren empremta en algunes llindes. En les reformes que s'estan realitzant en aquests moments, es conserven elements antics, però es varia la seva situació en funció de les noves necessitats. Hi ha una bassa a la part septentrional d'uns 12 metres de llargada per 4 d'amplada. | 08010-16 | Afores, per sobre el Torrent del Mig | Es documenta des del segle XVI, en el fogatge de 1553, com 'Onophre Canet', un dels habitants de la parròquia i terme d'Artés i Horta. En el capbreu de 1693, el propietari és Joan Canet, fill i hereu de Bernat Canet. L'any 1774 n'era l'amo en Joan Canet i sabem que residia al mas. A principis de segle XIX, passa per dificultats econòmiques, i l'any 1872 consta com a propietari el darrer Canet, Josep Canet. L'any 1954 la propietat ja estava a mans d'un Vila, Francesc Vila i Batlle; desconeixem quan comença aquest cognom (el Sr. Lluís Oliveras ens deia que des de finals de segle XIX). Des de l'any 1982 el Sr. Lluís Oliveras Calafell n'és el propietari. | 41.8008600,1.9380700 | 411779 | 4628211 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha documents que surt com a Can Canet i d'altres com a Mas Canet. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 38366 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Casanova. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Masia construïda en diverses fases. La seva estructura aprofita la roca natural com a mur. El cos principal és de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un petit ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els murs exteriors estan fets de paredat mixt sense arrebossar. El portal actual data de l'any 1841 i es construí damunt d'un anterior. Un cos semiporxat, a la planta baixa, i estret i amb una galeria a la planta pis, s'adossen al mur septentrional. Es tracta de l'accés actual. A la banda Est s'adossa un cos rectangular de forma perpendicular. També hi ha altres annexos de menor importància. La façana sud té una gran galeria. La majoria de les obertures estan emmarcades amb pedres ben escairades i algunes amb la llinda motllurada; a la llinda d'una finestra del pis segon hi ha la data de 1691 gravada. Un mur envolta i delimita tot el recinte en el que s'hi accedeix a través d'un barri cobert amb teules a dues aigües. Al costat hi ha un pou aixecat de maons i elevat fins el nivell de pas de la casa, des d'on s'hi accedeix a través d'un pas elevat. El pou està cobert amb una teulada de teules àrabs a dues aigües, suportada per quatre pilars als angles. | 08010-17 | Camí de Salabernada | Casa documentada des del segle XIV. Es tractava d'un mas fort econòmicament; pràcticament tot el que és horta d'Artés era de la seva propietat. Joan Casanova declarava que aquest mas tenia 100 jornals de terra. L'any 1774 n'era la propietària Mariàngela Casanoves, i Valentí Prat i Riera ho era l'any 1870, per herència del seu pare Francesc Prat i Casanoves. L'any 1954 Josep Bofill i Galés n'era el propietari. El mas havia estat venut pels Prats als Bofill. Segons informació oral de Joan Maria Gasòliba, el seu pare, Joan Gasòliba Marsinyach, va comprar el mas l'any 1959; però segons Ferrer (1990:152) fou a l'any 1960. | 41.8086700,1.9588100 | 413513 | 4629057 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38367 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-0 | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). El Colomer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Masia de planta gairebé quadrada que s'enlaira com una torre de caràcter baix medieval, tot i que s'atribueix la seva construcció al segle XVI, i ampliada al segle XVIII. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La planta superior presenta a la façana de llevant una galeria de quatre arcs de mig punt que formen una balconada. A la resta de pisos s'obren obertures irregulars i modernes que trenquen l'aspecte fortificat de la primigènia construcció. La casa antiga hauria estat originàriament de planta baixa. La resta s'hauria construït l'any 1940 . Només es conserven les dovelles superiors del portal principal d'entrada. Les parets estan arrebossades i pintades. | 08010-18 | Pla de Salavés | S'esmenta en el fogatge de 1553 'Sebastià Colomer' figura com a cap d'una de les 54 cases que surten inscrites en aquesta data en el terme parroquial d'Artés. Però en el capbreu de 1693 ja ha canviat de família; el declaren Joan Plans de Sant Joan d'Oló i Josep Coromines de Moià com a tutors de Jaume Tàpies, pagès de Viladecavalls i possessor del mas Tàpies. En el cadastre de 1774, el mas consta a nom de Joan Berenguer, família acomodada d'Artés que combina els oficis de pagès i paraire. L'any 1872, el mas Colomer és propietat de Francesc i Sebastià Vintró i Gili. L'any 1954 era propietat de Joan Gual Riba de Manresa. L'actual propietari, Pere Canet, és la quarta generació, i va comprar la casa l'any 1972; abans n'havien estat els masovers. No recorda tenir documentació antiga de la casa o la família. Però la família Canet està documentada com a masovers del mas des de 1889. | 41.7822800,1.9110900 | 409512 | 4626176 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Passat al km. 4 per la s, al Pla de Salavés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38368 | Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/malla | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Malla. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Cada planta és de 400 m2. La façana principal està orientada a migdia. En el segle XIX es va afegir un cos paral·lel amb la prolongació de la coberta. La façana de migdia està totalment arrebossada, totes les seves obertures són amb arc apuntat de clara inspiració medievalista amb un esquema geomètric de la disposició. Les de la planta pis són a modus de balconada amb barana de ferro. | 08010-19 | Serrat de La Malla | Construcció del segle XVIII amb afegits posteriors molt importants. Però el nom de la masia es documenta des del segle XVI, ja que a l'any 1553 s'esmenta en el fogatge 'Joan do qui ista a Malla' dins el terme i parròquia d'Artés. En el capbreu de 1693, el mas és declarat per Isidre Malla i Joan Malla. L'any 1774, el propietari era Josep Malla, pagès; l'any 1872, Josep Malla Xipell, casat amb Maria Riera Comes de Sant Joan d'Oló. La filla d'aquest matrimoni, Rosa Malla i Riera, es va casar amb Josep Rovira, hereu i propietari d'Olost. L'any 1889 la família s'empadronava a Artés. L'amillarament de 1954 donava 39 Ha. al mas i el propietari era Lluís Rovira Malla de Sagàs. Actualment Thomas Melchert és el llogater, que hi té un taller de fusteria des de fa cinc anys. | 41.7937900,1.9596600 | 413563 | 4627404 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38368-foto-08010-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38368-foto-08010-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38368-foto-08010-19-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva una premsa, un celler amb botes i quatre cisternes de 10.000 litres: tres tines i una cisterna d'aigua. | 98|116|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38370 | Can Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-vell | IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Pujol Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. Murs arrebossats llevat dels carreus regulars dels escaires i de les llindes de les obertures. En la llinda d'una finestra del primer pis hi ha la següent inscripció: 'Maria Anna / Any 1759 / feu / P. Magi Pujol '. Cos annex en forma de 'L' a llevant. Tanca al voltant en forma de closa amb la paret feta de paredat i arrebossada amb un barri d'entrada amb portes metàl·liques i pilars laterals, de secció de creu grega, fets de maons i acabats en forma de pinacles. | 08010-21 | Afores, al nord del municipi. | Documentada des del segle XVI; en el fogatge de 1553 apareix un tal 'Matias Pujoll' com un dels fogatges de la 'Parròquia y terme de Artes y Orta'. | 41.8042900,1.9386800 | 411835 | 4628591 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38370-foto-08010-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38370-foto-08010-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al voltant de la casa està ple d'eines del camp i pedres de molí. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.