Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89531 | Camí ramader de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-pere-sallavinera-a-can-macana | <p><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ROVIRA, J; SALVANS, J; SOLER, J. (2019): El Pla de Bages, una cruïlla de camins. Aproximació a l’estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals a Dovella Revista d’història i art del Bages. Núm 125. Manresa.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='ES'><span>TORRAS, JOSEP M. (1990): La comarca de l’Anoia en les descripcions de viatgers dels segles moderns (1494-1834) a Miscellanea Aqualatensia</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Continua essent un camí de circulació però molts dels murs que delimitaven l’amplada del camí han desaparegut | <p><span><span><span><span><span><span>Antiga carrerada que anava dels Pirineus a la Vall del riu Gaià. El tram que transcórrer per Castellfollit del Boix és el que va de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana. D’aquest camí s’ha identificat un tram a la Serra de Rubió, al nord de Can Marceldo. Es tracta d’un tram de 23 m de longitud delimitat a la banda de migjorn per un mur de pedra seca de 60 cm d’alçada i 40 cm d’amplada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-450 | Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta via passa d’esquitllada per la comarca del Bages per la banda oest i termenejant amb l’Anoia, la Segarra i el Baix Llobregat. Des del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera) es dirigeix cal a la Portella direcció a les Coromines fins a enllaçar amb la carretera de les Maioles, passant per l’Hostal Vell de Perafita. Travessa la serra de Rubió en direcció a l’antic hostal de Can Regordosa de Castellfollit del Boix i es dirigeix cap el Coll de Gossem. Aquí continua cap a Maians vell i recórrer la carena cap a Sant Pau de ka Guàrdia i el Coll de Can Maçana, des d’on s’unia amb el camí ramader que anava del Penedès a la Cerdanya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en </span></span><span><span>desplaçaments de caire local (diaris), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). </span></span><span><span>Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins la mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La transhumància té els seus orígens a l’època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a generalitzar la seva pràctica i en conseqüència, una creació de xarxa de camins estables i segurs que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l’activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l’activitat transhumant dona un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 386444 | 461301 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89531-img20210420171430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89531-img20210420171658.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 89563 | Casa Nova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-castell | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 47.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 86.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes emplaçada vora l’antic camí ral que anava cap a Serrateix, a uns 2 km aproximadament del nucli de Castelladral i de la casa mare, que era El Castell de Castelladral. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més baix però de dimensions considerables a l’oest i un cos amb pou-cisterna al nord, i té també un reng de coberts al sud separats de la casa per un corredor així com una petita pallissa aïllada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és força homogeni i s’hi aprecien refeccions però no fases constructives clares. Podria ser una construcció força antiga, tal vegada dels segles XVII-XVIII, i ha mantingut força íntegrament la tipologia tradicional. La façana principal, que s’encara cap a migdia i dóna al corredor, té un portal adovellat amb un escut a la dovella central. Aquesta façana s’estructura en base a dos eixos d’obertures. El parament és de maçoneria, a pedra vista. En la resta de façanes hi trobem obertures de tipologia diversa, majoritàriament emmarcades amb pedra carejada. La de la façana nord s’ha transformat en un balcó.</span></span></span></p> | 08141-339 | Sector central nord del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquesta casa que ens donin pistes sobre el seu origen. Tal com el seu nom indica, va ser una masoveria de la casa anomenada El Castell, ubicada al nucli de Castelladral i que, molt probablement, va absorbir algunes funcions de l’antic castell. Segons la inscripció d’una llinda, de lectura dubtosa, sembla que la Casa Nova ja existia al segle XVII. Al segle XIX es devia ampliar amb els diversos coberts i cossos annexos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Casa nova del Castell”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 2 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dos pisos. Ja entrat el segle XX els propietaris continuaven sent els mateixos de la casa del Castell, i eren de fora de Navàs. A la Casa Nova hi van viure masovers fins a la dècada de 1960. En aquesta època els propietaris volien fer una urbanització que no va reeixir, i es van vendre la casa.</span></span></span></p> | 399592 | 464017 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-pallissa.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Conserva una llinda de lectura dubtosa del 1600. Informació facilitada per Jaume Obradors | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 89660 | Escola del Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-del-mujal | <p><span><span><span><span><span>ALGUÉ SALA, Jordi i altres (2015). <em>Silencis: República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, p. 88.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.03.EA</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de l’antiga escola del Mujal, situat a la part central del poble, entre el carrer de Baix i el carrer del Mig. És una construcció feta amb obra de maó vist, de l’època de la Segona República i que es podria qualificar de racionalista (un estil que aleshores s’introduïa) però amb algun detall que l’acosta al noucentisme encara dominant en aquell moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos de planta rectangular (amb planta baixa i un pis) que té un cos més baix adossat a llevant amb funcions d’eixida a la part superior. La façana principal es pot considerar la de migdia, que dóna al pati. S’ordena mitjançant dos nivells de finestres. Les de planta baixa conformen un gran finestral corregut, unit per un ampit de maó i per una llinda de formigó; les del primer pis són verticals i queden més separades. Una escala al cos lateral dóna accés a l’aula, que estava situada a la planta baixa. A la façana posterior una escala dóna accés al pis superior. Com a detall ornamental cal esmentar els cabirons de forma esgraonada que decoren la teulada, un detall propi de l’estètica noucentista.</span></span></span></p> | 08141-374 | El Mujal, carrer del Mig | <p><span><span><span>Navàs disposava abans de la República de diversos centres educatius privats, com els vinculats a l’Ateneu, a la Cooperativa o a sectors religiosos. També hi havia l’escola nacional de nois i noies, que s’havia traslladat de Castelladral a Navàs. Va ser en aquest període quan per primera vegada es construïren escoles públiques al Mujal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola del Mujal es va construir als terrenys de davant de la casa de cal Bartomeus Nou. El 13 de juliol de 1932 es va acordar la compra de terrenys (132 m2). L’inici de l’obra es va endarrerir per problemes amb el propietari del terreny. Finalment, els terrenys van ser expropiats. Els treballs es van començar el mes de març de 1932. Es preveia també la realització d’una casa per a les mestres. L’escola es va inaugurar el darrer diumenge del mes de maig d’aquell any. Disposava d’una sola aula i era mixta. L’escola del Mujal va estar en funcionament fins a la dècada de 1970, moment en què la davallada demogràfica al poble va ser més acusada.</span></span></span></p> | 404947 | 638320 | 1932 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-4.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 59694 | Fons de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya-0 | BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç de Munt i rodalia. Ed. Centre Excursionista de Terrassa i Diputació de Barcelona. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort està format per sis col·leccions diferents: 1.- Col·lecció cartografia: es tracta de fulls delineats en paper polièster, amb i sense toponímia, de 50 x 70, a escala 1:5.000 i 1:10.000. consisteix en una sèrie d'11 mapes topogràfics realitzats entre els anys 1993 i 1994 a partir dels vols efectuats l'any 1986. Escala 1:5000. També hi ha una sèrie d'11 mapes topogràfics revisats i editats en segona edició l'any 2000, a escala 1:5000. Més una altra sèrie de 10 mapes editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) a partir d'un vol realitzat l'any 1967, a escala 1:5000. Una sèrie de 8 mapes topogràfics editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1977, a escala 1:5000. Una sèrie de 6 mapes topogràfics editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1980, a escala 1:5000. I, finalment, una sèrie de 3 mapes editats per la Diputació Provincial de Barcelona (Gabinete fotogramétrico de la Diputación Provincial) de l'any 1967, a escala 1:10.000. 2.- Col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputación Provincial de Barcelona realitzada a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1986 a escala 1:22.000. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topografico nacional de España, 1:50.000, de 80 x 60 cm. També hi ha, 11 ortofotomapes realitzats per la Diputación Provincial de Barcelona l'any 1967. 3.- Fons Cuyàs: 1 Fotografia realitzada per Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953) del drac, al Pont de Vilomara l'any 1983 (RF.11160) 4.- Ortofotomapes realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb toponímia: primera edició del juliol de 1987. 5.- Un mapa planimètric i 1 topogràfic del Pont de Vilomara i Rocafort (1914) . Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. (registre RM.125322 i R 125323 respectivament). 6.- 5 ortofotos de l'àrea geogràfica del Pont de Vilomara realitzades el desembre de 1962 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles, del qual n'era el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona. Area geogràfica el Pont de Vilomara (registres RFSACE.2334; RFSACE.2335; RFSACE.2336; RFSACE.2337 I RFSACE.2338. | 08182-296 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.5170100,2.3585500 | 446477 | 4596351 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59694-foto-08182-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59694-foto-08182-296-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart - Laura Bosch | Fotos: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 53147 | Camí dels pobres i escala dels francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pobres-i-escala-dels-francesos | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | El camí forma part del tronc comú de molts altres. És el tram que puja des del monestir de Montserrat fins al replà que es troba al costat de l'ermita de Santa Anna. Salva un gran desnivell, la qual cosa fa que s'emprin escales en bona part dels camins. D'aquests trams d'escales el més destacat és el de l'escala dels francesos, un pas estret entre les roques. | 08127-123 | Parc Natural de Montserrat | 41.5914800,1.8309700 | 402566 | 4605080 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||||
| 53077 | Via Crucis del monestir de Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis-del-monestir-de-santa-maria-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. | XX | Les esllavissades i el vandalisme han fet que s'hagin hagut de substituir algunes escultures. | El camí s'inicia a la plaça de l'Abat Oliba, i segueix un recorregut a l'ombra d'un alzinar. Al llarg del camí hi ha un Via Crucis monumental, amb escultures identificant les catorze estacions. Actualment algunes de les estacions han estat substituïdes per esteles. | 08127-53 | A l'entorn del monestir de Santa Maria de Montserrat | El Via crucis original va ser aixecat entre 1904 i 1919, per Enric Sagnier i Eduard Mercader, amb escultures d'Eusebi Arnau. Va ser destruït durant la guerra civil; d'aquesta època només es conserva la capella de la Soledat o de la Dolorosa (amb pintures de Darius Vilàs) i una escultura de Josep Llimona. En els anys cinquanta es va projectar un nou Viacrucis, amb la intervenció de Francesc Folguera. | 41.5920400,1.8344700 | 402859 | 4605138 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53077-foto-08127-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53077-foto-08127-53-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53079 | L'abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labat-oliba | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura de bronze dedicada a l'abat Oliba, que hi apareix assegut en una seu al respatller de la qual hi ha una representació dels campanars dels monestirs de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. La mà esquerra sosté uns plànols, que representen l'antiga església de Montserrat, i amb la dreta fa un gest de benvinguda. | 08127-55 | Al voltant del monestir de Montserrat (plaça de l'Abat Oliba) | Des de 1931 es considera l'abat Oliba com a fundador de Montserrat. | 41.5920600,1.8350400 | 402906 | 4605140 | 1992 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Manuel Cusachs | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 53160 | Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura feta amb cinc blocs de pedra de dos colors i tonalitats ben diferenciades. L'element central i més destacat és una creu en pedra gris, amb una forma que recorda una estrella, feta amb tres blocs i de superfície llisa. La creu està encastada en un monòlit de pedra, de tonalitats daurades, de superfície molt porosa i amb una incisió a la part superior per col·locar el braç inferior de la creu. La part superior de l'escultura està rematada per un bloc de la mateixa pedra, amb la mateixa resolució formal. Els diferents blocs estan fixats amb grans cargols metàl·lics, que serveixen per a crear contrastos amb els materials. Es tracta d'una escultura esvelta i sòbria, amb un alt domini de la tècnica i una molt gran escrupulositat formal. L'autor ha combinat elements de tensió i ha buscat els contrastos, tant en les formes com en els materials, fent destacar l'estilitzada figura com la puresa de les línies. L'obra expressa pel seu simbolisme un element de victòria de Crist sobre el Mal. | 08127-136 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Sant Miquel | El monument està dedicat a Sant Miquel, patró de la muntanya de Montserrat; el nom de l'arcàngel significa 'Qui com Déu', i per entendre l'obra cal llegir l'Apocalipsi 12 (a partir del versicle 7). | 41.5921200,1.8356700 | 402959 | 4605146 | 1962 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53160-foto-08127-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53160-foto-08127-136-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 53138 | Abastament hidràulic antic del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abastament-hidraulic-antic-del-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII | Només queden algunes restes de l'antiga canalització. | Restes de diverses conduccions excavades a la roca, que van a parar a petits dipòsits o a safareigs. També existeixen altres elements com restes de canalitzacions en totxo o la boca d'un pou o dipòsit amb brancals i llinda de pedra amb la data de 1606. | 08127-114 | Al torrent de Santa Maria, aigües amunt del monestir | Al torrent de Santa Maria, accedint des del monestir es poden veure diversos elements d'abastament hidràulic en divers estat de conservació. L'abastament hídric a una comunitat de monjos que, especialment en època moderna, va ser nombrosa, podia resultar un problema i va fer que es realitzessin diferents intervencions per tal d'assegurar l'arribada d'aigua. | 41.5921400,1.8337200 | 402796 | 4605150 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 53094 | Cel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celles | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIII-XX | Les cel·les actuals són una evolució de les antigues, en les quals es van allotjar, durant segles, els pelegrins que anaven a Montserrat. L'edifici actual, contemporani, és un edifici de planta baixa i set pisos, amb la façana principal arrebossada, i amb diferents fileres de finestres. A la planta baixa, que s'obre amb diferents arcades, hi ha diferents serveis pels visitants. Les actuals cel·les són apartaments totalment equipats. | 08127-70 | En la zona urbanitzada a l'entorn del monestir, a la plaça de l'Abat Oliba | Es pot considerar qaue al segle XIV Montserrat ja feia molts anys que havia entrat en els cercles dels grans santuaris i dels centres de pelegrinatge més famosos del món cristià occidental. A més de la gent del país, hi pujaven romeus provinents d'una gran part de la Península i de les regions properes de l'altre vessant dels Pirineus. S'havia convertit també en lloc gairebé obligat de visita per als pelegrins de Sant Jaume de Galícia procedents d'Itàlia, per als qui feien els camins del Llenguadoc i per als qui, procedents de les Illes o d'altres contrades de la Mediterrània, començaven el pelegrinatge al port de Barcedlona. Els camins de Montserrat anaven plens de pelegrins. Per facilitar-los l'accés, els priors de Montserrat havien fet construjir el majestuós pont de pedra sobre el riu Llobregat, a l'alçada de Monistrol. El rei Pere III de Catalunya i Aragó, per la seva part, havia fet manat adobar els camins de la muntanya de Montserrat i erigir en el camí de Collbató a Montserrat set creus de pedra coronades amb relleus de l'escultor Pere Moragues que representaven els set goigs i els set dolors terrenals de la Mere de Déu per acompanyar de manera pietosa i evocadora els qui feien la costa de Montserrat. L'autoritat reial vetllava també pels pelegrins, i en controlava la procedència política i l'ordre públic per mitjà de guiatges i salvaguardes personals i col·lectives, concedides i renovades per tots els monarques des de Jaume I. L'afluència taumatúrgica de Montserrat atreia també un bon nombre de pelegrins, sovint xacrosos. L'afluència continuada dels romeus i les aglomeracions en ocasió de pelegrinatges col·lectius o de les principals festes anyals comportaven, en un indret tan singular i aïllat, uns serveis d'acolliment material que durant tot el segle XIV hom anà adequant a les noves necessitats, d'acord amb les possibilitats, els mitjans i l'estil propis del santuari. Al costat de l'avituallament gratuït als romeus, hi havia plantejat el problema de l'hostalatge, agreujat per l'especial clima de Montserrat. | 41.5922100,1.8351100 | 402912 | 4605157 | 1200-195 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53121 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna-0 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | En estat de runa | En un context de penya-segats i abundant vegetació, es troben les restes de la que havia estat ermita de Santa Anna, formades per alguns panys de paret, que denoten les notables dimensions que podria haver tingut aquesta ermita, que va funcionar també com a parròquia de les ermites. Disposava de capella amb cor d'amplitud suficient per a acomodar-hi tots els ermitans, que s'hi reunien els dies de festa per a fer-hi celebracions litúrgiques. | 08127-97 | Zona de Sant Salvador o la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta va ser edificada a les darreries del segle XV, a expenses de Joana d'Aragó (filla de Ferran el Catòlic). Hi residia el monjo representant de l'abat, superior immediat dels ermitans. | 41.5922200,1.8294200 | 402438 | 4605164 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53121-foto-08127-97-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53133 | Muralla de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XV-XIX | Es tracta d'un fragment | A la plaça de Santa Maria, a la dreta, hi ha un fragment de l'antiga muralla. Al seu bell mig, el portal d'entrada amb l'escut de Montserrat datat de l'any 1565. Per aquest portal renaixentista s'accedeix a la Pujada de Nostra Senyora, que porta a la plaça de Santa Maria. | 08127-109 | Zona urbana al voltant del monestir de Montserrat, a la plaça de l'Abat Oliba | Després de la primera arribada, pacífica, dels francesos, la Junta Superior de Catalunya decretà la fortificació de Montserrat. En signar l'acta, hom signà la destrucció del santuari. Era el mes de maig de l'any 1810. El santuari es convertí en caserna i fortalesa. La inèpcia que tria el santuari per a 'plaza de armas' presidí les obres de fortificació. Un estimoni ocular (el doctor Gibert, de Monistrol), anotà 'Feren venir ingeniers perquè disposassen lo modo de fortificar, però com tots los que vingueren eren una colla d'ignorants, encara que los mudaren vàries vegades mai no adelantaren res, sinó fer gastos crescudíssims a la província; i sempre feren pataqueries i coses inútils, com a ala fi es demostrà'. Els francesos es presentaren a Montserrat per segona vegada el 1811. La tercera vinguda dels francesos va ser el 28 de juliol de 1812. En abandonar el lloc, el dia 31 de juliol, col·locaren grans quantitats de pólvora en llocs estratègics i volaren el monestir. | 41.5922300,1.8354700 | 402942 | 4605158 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53133-foto-08127-109-1.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53134 | Escut de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI | <p>Escut de Montserrat que corona el fragment de muralla que dóna accés a les escales que porten a la plaça de Santa Maria. L'escut està acabat amb una corona, i a la seva part inferior hi ha una inscripció que permet datar-lo: 'Anno 1565'</p> | 08127-110 | Muralla d'accés al monestir de Montserrat | 41.5922300,1.8354700 | 402942 | 4605158 | 1565 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53134-foto-08127-110-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||
| 53159 | Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Escultura feta amb un bloc de marbre travertí. L'obra representa la imatge de Sant Jordi com a cavaller, amb armadura, espasa a la mà esquerra i escut a la dreta. La figura està col·locada en un nínxol (jugant amb la dialèctica concau-convex) rematat en forma d'arc. A un costat, i a mitja alçada, una inscripció recorda la instal·lació de la imatge: 'Montserrat, símbol de la nostra identitat nacional, avui. 1976-1986. Amb la col·laboració del Banc de Sabadell' | 08127-135 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Santa Maria | Sant Jordi és el patró de diverses nacions i territoris, entre els quals hi ha Catalunya. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui patró dels cavallers es deu a l'ajut que va donar el Sant al rei Pere I l'any 1904. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués el Sant: Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge ja és esmentat a principis del segle XIX. | 41.5926400,1.8358500 | 402975 | 4605204 | 1986 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53159-foto-08127-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53159-foto-08127-135-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 53096 | Fons del Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Les obres del Museu de Montserrat es troben dividides en sis col·leccions diferenciades. Les peces exposades són més de 1.300, que abracen un període cronològic ampli (des del segle XXII a.C. fins el XXI). Les col·leccions són les següents: - Arqueologia de l'Orient Bíblic: peces de les cultures de Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Terra Santa i Xipre. - Iconografia sobre la Mare de Déu de Montserrat: obres que testimonien l'evolució en la representació de la Mare de Déu al llarg del temps. - Iconografia bizantina: mostra d'icones bizantines i eslaves. - Orfebreria: objectes litúrgics dels segles XV al XX. - Pintura del segle XIII al XVIII: amb obres d'artistes com Berruguete, el Greco, Caravaggio, Luca Giordano, Tiépolo, etc. - Pintura dels segles XIX i XX: col·lecció d'obres representatives de la pintura catalana (d'artistes com Fortuny, Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, etc), de l'impressionisme francès (d'artistes com Monet, Sisley, Degas, etc), i una mostra gràfica d'artistes com Chagall, Braque, le Corbussier, Miró, Dalí, Picasso, Tàpies, etc. Les peces s'exposen a l'edifici projectat per Josep Puig i Cadafalch, l'any 1929, dins el projecte de reforma de les places del monestir.</p> | 08127-72 | Monestir de Montserrat | <p>Montserrat va perdre gairebé tot el seu patrimoni durant la Guerra Napoleònica, però des de la restauració del monestir, l'any 1844, el Museu ha aplegat un conjunt valuós d'objectes artístics molt diversos, la majoria són donacions de particulars (amb el desig que les peces siguin accessibles als visitants de Montserrat). L'arribada de les col·leccions italianes i de l'Orient Bíblic van ser possibles gràcies a la intervenció del P. Bonaventura Ubach.</p> | 41.5927700,1.8363900 | 403020 | 4605217 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-3.jpg | Física | Prehistòric|Antic|Grec|Medieval|Bizantí|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Realisme|Impressionisme|Modernisme|Noucentisme|Avantguardes|Cubisme|Surrealisme|Abstracció|Expressionisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 76|80|82|85|86|93|94|95|96|98|99|103|104|105|106|107|108|109|111|2138 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 53074 | Parc natural de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-montserrat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Vilarmau i Masferrer, Marc, i altres (coord.) (1997). 'Guia d'espais d'interès natural del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages i Institució Catalana d'Història Natural. | La Muntanya de Montserrat va ser declarada Parc Natural l'any 1987, pels seus valors naturals, el seu relleu característic i pel fet d'haver-s'hi documentat més de 1.000 espècies botàniques. La configuració del lloc prové de l'emergència de les pudingues (conglomerat de roques arrodonides), en la seva peculiar estructura de turons verticals, al peu del riu Llobregat. La composició dels conglomerats és molt heterogènia i estan constituïts per còdols de mides molt diverses, amb una matriu arenosa i tot plegat unit per un ciment calcari que dóna una gran duresa a la roca. El massís s'alça damunt dels relleus suaus que l'envolten, i a causa dels fenòmens d'erosió diferencial, ha anat modelant la massa de conglomerats de gran duresa. A l'interior del Parc es defineix una reserva natural parcial i, fora d'ell, un entorn de protecció. | 08127-50 | Muntanya de Montserrat | El 27 de gener de 1987 es va declarar la figura del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, amb l'objectiu de la conservació, gestió i difusió dels valors d'aquest patrimoni natural, cultural i històric, preservant-ne l'ús tradicional i el gaudi ordenat. | 41.5927900,1.8323800 | 402686 | 4605224 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53074-foto-08127-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53074-foto-08127-50-3.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 53148 | Camí del monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-monestir-a-sant-jeroni-pel-pla-dels-ocells | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Antic camí, ombrívol en la part central, que segueix el torrent de Santa Maria o de Vall Mala. És la ruta més ràpida per assolir, a peu, el cim de Sant Jeroni des del Santuari. Remunta el barranc tot zigzaguejant per diversos trams escalonats, i passant el Pas dels Francesos. Al Pla dels Ocells, a la dreta del camí, hi ha un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre, l'any 1922 | 08127-124 | Parc Natural de Montserrat | 41.5928300,1.8282100 | 402338 | 4605233 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||||
| 53059 | Aeri de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aeri-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Mitjà de transport característic, format per dues cistelles grogues que pugen i baixen des del peu de la muntanya fins el mestir, penjades per un cable d'acer. El seu recorregut és de 1350 metres, salva un desnivell de 556 (en alguns moments, el desnivell arriba al 45 %), i la seva velocitat mitjana és de 5 m/s. Cada una de les cabines por portar fins a 35 passatgers i la seva forma, arrodonida, permet gaudir d'una vista panoràmica de la muntanya i les rodalies. | 08127-35 | Entre el riu (a l'alçada de la Colònia Gomis) i el monestir, sobre la vall del torrent de Sta. Maria | L'any 1922 va arribar a Monistrol la línia de ferrocarril que unia Barcelona amb Manresa. Arran d'aquest fet, un grup d'empresaris es va plantejar la possibilitat de crear un nou accés a Montserrat; aquest grup va ser encapçalat per Josep Marsans i Claramunt, i finalment s'optà pel cable. L'objectiu inicial era escurçar la distància entre Barcelona i el monestir de Montserrat. El projecte es va encarregar a l'enginyer Ricard López i l'empresa Adolf Bleichert i Cia, de Leipzig (Alemanya). L'any 1928, el rei Alfons XIII va atorgar la concessió per a construir i esplotar el telefèric a Marsans Claramunt. Les obres van acabar el 1929, data en la qual es constituí la companyia Funicular Aeri de Montserrat, SA (que actualment encara explota el servei). La inauguració va tenir lloc el 17 de maig de 1930. | 41.5929100,1.8384800 | 403194 | 4605231 | 1930 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53080 | Creu gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-gotica | <p>Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | <p>Creu de pedra de 147 x 75 cm (nus i creu) situada damunt una columna octogonal. A l'anvers hi ha la representació de la crucifixió, amb quatre caps d'àngel, i al revers la Mare de Déu amb el Nen i la serra, acompanyada de quatre àngels amb arpes als braços. El nus també és ornamentat, amb cinc sants i tres emblemes de Montserrat.</p> | 08127-56 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Santa Maria | <p>En alguns casos, com aquest, les creus assenyalaven el punt d'arribada d'un camí. Aquesta creu es trobava davant la porta del monestir, però va ser traslladada.</p> | 41.5930300,1.8362800 | 403011 | 4605246 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-21 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||
| 53081 | Portal romànic de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-romanic-de-montserrat | Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII | El seu material constructiu i els anys en què ha estat a la intempèrie han afavorit el seu deteriorament. | La forma d'aquest portal recorda el de Ripoll, però simplificat. Consta de cinc arquivoltes de mig punt en degradació, dues d'elles recolzades sobre columnes amb capitells i les altres sobre una imposta amb un fris molt treballat. La segona i quarta arquivolta estan decorades amb una simple motllura, mentre la primera, tercera i cinquena tenen una ornamentació més rica. El primer capitell de la dreta (que ha estat més resguardat de les inclemències meteorològiques) conté representacions de la creació de l'home i el pecat original. Els altres capitells presenten motius decoratius vegetals amb bèsties fantàstiques, fruit de la fantasia de l'artista. | 08127-57 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | El portal és un afegit a l'antiga església preromànica de Montserrat, afegit després de la seva construcció. Aquest portal, que va ser traslladat del seu lloc original, és la única part de l'església original que es conserva. L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5930800,1.8372700 | 403094 | 4605251 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53081-foto-08127-57-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53089 | Places del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/places-del-monestir | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | A la part exterior del monestir es distribueixen diverses places que serveixen per a ordenar el conjunt d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La plaça de Santa Maria n'és la principal i la que dóna accés al monestir. Les places presenten diferents nivells d'alçades, que se salven amb rampes i graons. Al voltant d'aquestes places hi ha l'edifici de l'Escolania, l'hotel Abat Cisneros, el claustre gòtic, el monestir, el Museu de Montserrat i edificis de serveis. El tancament de la plaça de Santa Maria és obra de l'arquitecte Francesc Folguera, i es fa a través d'unes arcades que van alternant una sèrie de nínxols amb escultures col·locades a dins, dedicades als sants fundadors dels instituts religiosos que s'han relacionat amb Montserrat: Sant Joan Baptista de la Salle, Santa Teresa, Josep de Calassanç, Sant Enric d'Ossó i Sant Vicenç de Paul. | 08127-65 | A l'entorn del monestir de Santa Maria de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5930900,1.8367200 | 403048 | 4605252 | 1929 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Puig i Cadafalch | 106|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 53135 | Hotel Abat Cisneros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-abat-cisneros | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Rovira Jimeno, J.M. (1977) 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes. | XVI-XVIII | Edifici de parets estucades, amb planta baixa i quatre pisos, i cobertes de teula. | 08127-111 | A la zona urbana de l'entorn del monestir, damunt la plaça de Santa Maria | Aques espai servia per a acollir-hi els pelegrins des del segle XVI. A la façana es pot observar un bloc de pedra amb la inscripció 'Año 1567', amb grafia de l'època. La construcció actual es pot datar a finals del segle XIX. | 41.5931100,1.8360400 | 402991 | 4605255 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53135-foto-08127-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53135-foto-08127-111-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 53157 | Sant Domènec (monument a Domingo de Guzmán) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-domenec-monument-a-domingo-de-guzman | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura feta amb vuit blocs de marbre travertí. És una escultura esvelta i sòbria, amb un alt domini de la tècnica i una molt gran escrupolositat formal. La figura estilitzada i la puresa de les línies destaquen sobre el paisatge del fons. L'obra presenta la imatge de Sant Domènec (Domingo de Guzmán), fundador de l'ordre dels dominics, que està representat amb el seu hàbit (túnica i capa amb caputxa). A la mà dreta duu els evangelis i a l'esquerra un rosari. A la part baixa, gravat en la roca, hi ha una inscripció que explica que commemora el 800 aniversari del naixement del sant. L'escultor ha treballat el travertí pel seu color, que ens apropa a un sant d'una gran puresa, a la vegada que és un material molt porós, ple de forats que vindrien a relacionar-lo amb la vida d'absoluta pobresa que va tenir el sant. | 08127-133 | Parc Natural de Montserrat: Camí de la Santa Cova | El lloc escollit per col·locar la figura ha estat ben estudiat, tant per remarcar el paper del sant com a fundador del rosari com pel fet de destacar que del seu aspecte físic i del seu caràcter humil i lluitador va sorgir una obra que arribaria arreu del món. | 41.5931100,1.8412700 | 403427 | 4605250 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53157-foto-08127-133-3.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | És una obra de maduresa de l'autor que, en una constant recerca, s'encaminà posteriorment a un neofigurativisme absolutament personal. | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 53086 | Camí de la Santa Cova (inici) i Rosari Monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-santa-cova-inici-i-rosari-monumental | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquiectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya 'El rosari monumental del camí de la Cova'. Montserrat: Impremta de l'Abadia, 1970. | XVII-XX | Recorregut que va des de la plaça de l'abat Oliba fins la Santa Cova, tallat en la roca. Durant el recorregut hi ha un seguit de grups escultòrics que corresponen als misteris del rosari, realitzats amb l'aportació econòmica d'associacions, institucions i famílies. Els dos primers misteris de goig són els que hi ha dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat. El primer és l'Anunciació de l'àngel Gabriel a Maria, que es representa en un petit relleu de marbre, costejat per la família Llopart de Sivatte i inaugurat el 9 de setembre de 1896. El segon és la Visitació de Maria a Santa Isabel, i és un grup escultural amb les figures de les dues mares, va ser erigit amb donacions de dones que duen el nom de Montserrat, i s'inaugurà el mes de maig de 1902. En la construcció del Rosari monumental van intervenir diversos artistes, motiu pel qual cada grup escultòric presenta un estil propi. La intervenció de Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí, Josep Llimona o els germans Vallmitjana van dotar-li d'una certa unitat. | 08127-62 | A l'entorn del monestir de Montserrat | Les obres del camí es van iniciar l'any 1693 i no van acabar-se fins 1704, uns quants anys més tard del que estava previst. Es va construir a expenses de na Gertrudis de Camporrell i Montserrat (marquesa de Tamarit) . El Rosari monumental s'inicià el 1896 i s'acabà el 1916, i fou una iniciativa del canonge Jaume Collell. | 41.5931400,1.8401300 | 403332 | 4605254 | 1693 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53086-foto-08127-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53086-foto-08127-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53086-foto-08127-62-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Del primer misteri: Garcia i Pujol (escultors), del segon Sagnier i Vallmitjana i Abarca | 96|98|105|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 53088 | Sepulcre de Bernat de Vilamarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-bernat-de-vilamari | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | El sepulcre actual és una recomposició de l'original. | Sepulcre de marbre, amb forma d'arc triomfal, amb la part central ocupada pel sarcòfag amb la imatge jacent de l'almirall, representant com si estigués dormint, inclinat cap a l'espectador i amb el cap reposant sobre l'elm. La caixa porta decoració de trofeus i dofins i una inscripció 'Vixit ut semper viveret' (visqué per viure sempre). També formen part del conjunt la representació de les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat) i les quatre cardinals (justícia, fortalesa, temperança i prudència). | 08127-64 | Porxada del Monestir de Santa Maria de Montserrat | Bernat de Vilamarí va ser nomenat almirall de Nàpols el 1502, i va morir el 1512. Era fill de Bernat de Vilamarí, que havia estat capità general de l'armada i governador del Roselló. Intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d'Alfons IV. Feta la pau amb Gènova, passà del servei de Ferran I de Nàpols al de Joan II de Catalunya - Aragó. El seu sepulcre és d'estil renaixentista, i va ser malmès per les tropes napoleòniques. | 41.5931600,1.8372300 | 403090 | 4605260 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53088-foto-08127-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53088-foto-08127-64-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53137 | Façana del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-del-monestir-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Façana de pedra polida, sense decoració supèrflua i totalment funcional. Destaquen tres grans arcades en un nivell superior, que emmarquen una espaiosa balconada i que estan decorades amb relleus de l'escultor Joan Rebull. El relleu de l'esquerra evoca la figura de Sant Benet, pare dels monjos i patró d'Europa. El Sant, representat frontalment i amb les mans aixecades i obertes, està envoltat del pare abat, amb el bàcul, i els monjos de perfil (amb un d'ells apropant un calze). A la part de sota del relleu hi ha la frase 'Sanctus Benedictus Europae Pater'. El relleu del centre representa la proclamació del dogma de l'Assumpció de Maria per part del Papa Pius XII. La Verge, amb la mateixa postura en què està representat Sant Benet, està envoltada per dos monjos que fan el gest benedictí d'acolliment amb les mans. A sota, el Papa Pius XII acompanyat d'alts membres de l'Església: un porta el bàcul, un altre uns plànols i la resta, ciris a les mans. A la part baixa del relleu hi ha la frase 'O Felix Roma Magistra Veritatis'. A sota, quatre panells amb relleus emmarquen la porta central del balcó: representen els monjos en diverses facetes: un com a sacerdot fent missa amb un escolà, un altre monjo acompanyant a un minyó escorta, un altre com a constructor amb un escolà al costat i la Verge de Montserrat al fons, i l'últim com a acollidor dels joves cristians. El relleu de la dreta és Sant Jordi amb una representació dels monjos que van morir tràgicament durant la guerra civil. El material constructiu principal és la pedra de la mateixa muntanya, i es pot apreciar el conglomerat, malgrat que s'hagi polit. A la part alta es llegeix la frase llatina 'Urb Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio', que apareix en la Bíblia força vegades i fa referència a la Jerusatlem celestial. | 08127-113 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5931900,1.8369200 | 403065 | 4605263 | 1942-68 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53137-foto-08127-113-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc Folguera i Grassi | 120 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 53087 | Sepulcre de don Joan d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-don-joan-darago | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | Malgrat la restauració a la qual va ser sotmès, no es conserven íntegrament totes les parts del sepulcre. | Sepulcre de marbre, amb forma d'edicle, amb una volta acassetonada sostinguda per dues columnes i pilastres amb basament i entaulament. A dalt s'observa l'escena de l'Adoració dels Reis, amb figures estilitzades.El comte està retratat com un jove (tot i que va morir amb setanta-un anys), amb vestit militar i en actitud de genuflexió, mirant la Mare de Déu. Dues figures agenollades sotenen l'escut d'armes del difunt. | 08127-63 | Porxada del Monestir de Santa Maria de Montserrat | El sepulcre va ser encarregat per Joan d'Aragó (nebot del rei Ferran el Catòlic), quan era virrei a Nàpols; va voler ser retratat jove i en actitut orant mirant la Mare de Déu de Montserrat. El va fer instal·lar a Montserrat, i l'ocupà l'any 1528, quan morí. Durant la guerra del Francès, la sepultura va ser profanada i les escultures mutilades. El monument va ser restaurat l'any 1956. | 41.5931900,1.8372600 | 403093 | 4605263 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53087-foto-08127-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53087-foto-08127-63-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53136 | Portal gòtic al monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-gotic-al-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | Portal gòtic a l'accés al vestíbul de la basílica de Montserrat. És una de les portes d'accés a la cambra d'exposició d'exvots, que normalment està tancada. Presenta tres columnes (amb els seus respectius capitells) a banda i banda de la porta, i està coronat per dos tipus d'arcs diferents: un primer arc escarsser i, per damunt, un arc trilobulat amb decoració geomètrica. | 08127-112 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | 41.5932200,1.8370900 | 403079 | 4605267 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53136-foto-08127-112-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 53042 | Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-montserrat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. | XI-XX | El conjunt del monestir de Santa Maria de Montserrat és format per dos blocs d'edificis amb funcions diferenciades: d'una part hi hauria la basílica (amb les dependències monacals)I i de l'altra els edificis destinats a acollir i atendre els pelegrins i visitants, amb establiments hotelers i de restauració, i espais informatius. El conjunt és irregular, per diferents motius, entre els quals hi ha el terreny accidentat damunt el qual s'assenta el conjunt, i les diferents èpoques en les quals s'ha construït. La basílica és d'una sola nau al voltant de la qual hi ha diverses capelles, i a la capçalera hi ha el cor i l'altar major, damunt el qual hi ha el cambril de la Mare de Déu. El claustre és de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior comunica amb el jardí i disposa d'una font central. A la part exterior, diverses places ordenen el conjunt d'edificis. | 08127-18 | Muntanya de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Racionalisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El monestir de Santa Maria de Montserrat, dins d'uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva Mare de Déu ha estat reconeguda com a patrona de les terres catalanes. Al llarg del temps ha estat un rellevant focus de la cultura catalana.Destaca especialment el fons pictòric o escultòric del seu museu, amb obres de gran valor. La biblioteca també constitueix un patrimoni cultural molt valuós. Un altre dels valors del monestir és l'Escolania, una escola de formació musical d'arrels antiquíssimes (considerada la més antiga d'Europa) i de sòlid prestigi internacional. | 92|93|94|95|96|98|99|105|106|120|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53164 | El Virolai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-virolai | www.escolania.cat | XIX | Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la primera estrofa del qual comença amb els versos 'Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel', i que fan que sigui conegut també amb el nom del 'Rosa d'abril'. La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer. El 25 d'abril del mateix any fou declarada guanyadora -enmig d'una setantena de composicions- la melodia de Josep Rodoreda. El text de la composició és el següent: Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. Amb serra d'or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau. Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, Ciutat de Déu que somnià David, a vostres peus la lluna s'és posada, el sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d'Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament. Doneu consol a qui la pàtria enyora sens veure mai els cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, torneu a Déu els cors que l'han deixat. Mística Font de l'aigua de la vida, rageu del Cel al cor de mon país; dons i virtuts deixeu-li per florida; feu-ne, si us plau, el vostre paradís. Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! ditxós el cor que s'obri a vostra llum! Roser del Cel, que els serafins voltegen, a ma oració doneu vostre perfum. Cedre gentil, del Líbano corona, Arbre d'encens, Palmera de Sion, el fruit sagrat que vostre amor ens dóna és Jesucrist, el Redemptor del món. Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí: sien per tots l'escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. | 08127-140 | Monestir de Montserrat | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 1880 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De la lletra: Mn. Jacint Verdaguer. De la música: Josep Rodoreda | 105 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 53169 | Goigs de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XIX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. El text dels goigs a la Mare de Déu de Montserrat diu així: Puix floriu com una Rosa / en el cor del Principat: / Mireu-nos sempre amorosa. / Princesa de Montserrat. Quan Jesús en creu expira / angelets amb serra d'or / serraven vostra cadira, / gentil Reina de l'amor: / us la feren tan hermosa / que hi seguéreu de bon grat. / Mireu-nos... Barcelona us ha tinguda / com sa perla un ric anell, / més del moro combatuda / vol salvar tan ric joiell; / la muntanya s'és desclosa / per tenir-lo ben guardat: / Mireu-nos... Les estrelles us mostraven / molts dissabtes a uns pastors, / mentre els àngels les baixaven / tot cantant himnes a cors. / D'aqueix cel que en terra us posa / vol gosar-ne el bon Prelat. / Mireu-nos... Vostra olor de primavera / va guiant-lo al lloc feliç / on floríeu, Rosa vera / del roser del paradís. / El perfum d'aqueixa Rosa / per lo món serà escampat: / Mireu-nos... En sos braços us ha presa, / plorant llàgrimes d'amor, / per portar-vos a Manresa / on tindreu retaule d'or. / Processó majestuosa / va cantant per el serrat: / Mireu-nos... Arribant a on sou ara, / no volent passar avant, / com que sou la nostra Mare, / voleu veure'ns d'aquí estant, / a sa Mare bondadosa / Déu per fills ens ha donat: / Mireu-nos... En vostra santa capella / us vingué a veure Colon, / i potser fóreu l'estrella / que el guiàreu al Nou món. / Quan els peus d'Espanya posa, / Vós un temple hi heu fundat: / Mireu-nos... A Joan d'Àustria guiàreu / les aigües de Lepant, / amb ses naus allí enfonsàreu / a Mahoma agonitzant. / Amb la creu victoriosa / la mitja lluna ha eclipsat: / Mireu-nos... Sant Ignasi de Loyola / fundà amb Vós la Companyia: / i aprengué en la vostra escola / qui fundà l'Escola Pia: / de Nolasc guia animosa, / molts captius heu lliberat: / Mireu-nos... Des del cim d'eixa muntanya, / beneïu nostre país, / beneïu tota Espanya, / feu-ne vostre paradís. / Dels fidels Pastora hermosa, /beneïu vostre ramat: / Mireu-nos... Puix floriu com una Rosa / en el cor del Principat: / Mireu-nos sempre amorosa, / Princesa de Montserrat. | 08127-145 | Monestir de Montserrat | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53169-foto-08127-145-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De la lletra, Jacint Verdaguer; de la música, P. Ireneu M. Segarra | 105 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 53085 | Restes del claustre gòtic del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-claustre-gotic-del-monestir-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | Només es conserven les restes del que hauria estat un claustre gòtic. | Obra del final del gòtic català, que manté la delicadesa i sobrietat del període anterior. Les columnes són fines, i els capitells porten decoració floral i també éssers fantàstics (caps d'homes i dones amb cossos d'animals fantàstics), caps de frares amb caputxa amb cos de bèstia i ales de ratpenat. Destaca un capitell que representa una mena de ball format per homes i dones despullats, mentre un músic toca el sac de gemecs. Unes mènsules ostenten els emblemes de Montserrat i el del mecenes sostinguts per àngels. En un segon nivell del mateix claustre els capitells són més senzills, amb arcades rebaixades formant arcs carpanells. | 08127-61 | Al conjunt del monestir | El claustre és la construcció més luxosa que es va fer a Montserrat durant aquesta època i que ha perdurat, en part, fins els nostres dies. La seva obra respon a la necessitat de dotar als monjos d'un marc arquitectònic adequat per a resguardar la seva intimitat. Durant la guerra del francès va quedar malmès, i al segle XIX el seu estat podia considerar-se ruinós. No obstant això, van guardar-se moltes peces, fet que va permetre la seva reconstrucció l'any 1955, amb l'assessorament de Camil Pallàs. | 41.5933100,1.8367200 | 403048 | 4605277 | 1476 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Jaume Alfonso | L'autor era un mestre de cases que l'any 1480 va treballar a Santa Maria del Pi, a Barcelona, i que també va treballar al convent dels Jerònims de la Vall d'Hebron, entre d'altres obres destacades. També va participar de forma activa en el bàndol del condestable Pere de Portugal en la guerra civil catalana. | 93|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||
| 53118 | Façana de la basílica de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-basilica-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | La façana està dividida en tres alçades. La part baixa és disposada com un arc triomfal de tres portes, amb columnes exemptes i un entaulament que abraça tota l'amplada de la façana. Les parts laterals s'acaben amb una cresteria, mentre la central s'enfila fins dalt de tot de la façana, amb tres cossos superposats: el primer és presidit pel Salvador acompanyat de l'apostolat (amb figures més grans que el natural), dretes sobre ares romanes invertides. Totes les figures es troben sota un dosser amb cúpula i pinacle. El cos superior emmarca la rossassa de l'església i en els angles inclou quatre medallons amb els busts de les quatre virtuts cardinals. El darrer cos inclou el rellotje i l'entaulament, que és una creu entre dos gerros decoratius. La part de la façana no coberta per la decoració deixa veure la disposició de la pedra tallada a carreus | 08127-94 | Monestir de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. Una de les parts que es va refer va ser la façana, amb la substitució de l'original per l'actual. | 41.5933100,1.8376300 | 403124 | 4605276 | 1901 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53118-foto-08127-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53118-foto-08127-94-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Carmona, i escultura dels germans Vallmitjana | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 53158 | Baixrelleu de Joan XXIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixrelleu-de-joan-xxiii | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Relleu de bronze i pedra, encastat al mur. Es tracta d'una placa rodona de pedra blanca amb el perfil escolpit del papa Joan XXIII. Fora de la pedra esculpida, però formant part del mateix conjunt, hi ha una branca d'olivera en bronze. En la part inferior esquerre hi ha una placa rectangular on hi consta la data i qui la va encarregar: 'La cooperativa de viviendas Juan XXIII de Vic a su titular. Año MIMLXVI' | 08127-134 | Parc Natural de Montserrat: Camí de la Santa Cova | 41.5933400,1.8411900 | 403421 | 4605275 | 1966 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53158-foto-08127-134-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L. Comas | 103 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53093 | Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Dalt dels penya-segats i prop d'una balma, es localitza l'ermita de reduïdes dimensions, amb coberta a dues aigües de teula, acabada amb un absis, i amb un campanar d'espadanya (sense campana) coronant la façana. La façana presenta una senzilla ornamentació, amb arquacions cegues i lesenes, i una finestra en l'eix central. A les parets laterals presenta petites obertures. | 08127-69 | Al Parc Natural de Montserrat, a la zona de la Tebaida. | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta és la més moderna de la zona, i va ser restaurada pels monjos benedictins per tal d'homenatjar el seu patró. Actualment fa de refugi. La seva proximitat al monestir i la seva posició topogràfica la feien especialment indicada per a habitació dels ermitans més vells o malalts. Per bé que el titular era Sant Benet, la festa d'aquesta ermita era celebrada el dia de Santa Escolàstica, ja que monjos i ermitans solemnitzaven plegats en el monestir la festivitat de llur fundador. L'original fou destruïda durant la Guerra del Francès i abandonada el 1822. | 41.5933700,1.8310300 | 402574 | 4605290 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53093-foto-08127-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 53095 | Fons de la Biblioteca de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-biblioteca-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | V-XXI | <p>Entre el fons bibliogràfic de la biblioteca de Montserrat, destaquen les seccions de filosofia, teologia, ciències bíbliques, patrologia, litúrgia, música i història de l'art. També té apartats d'història general universal, en particular medieval i d'Europa, d'història de Catalunya i la Corona d'Aragó, amb un fons d'històries locals i de la guerra civil espanyola. El fons actual està format per 330.000 monografies, 6.000 publicacions periòdiques, 1.500 manuscrits, 400 incunables, 3.700 obres del segle XVI, 18.000 gravats i 500 mapes antics. Entre el fons hi ha les col·leccions especials, que es troben en procés de digitalització: - Catàleg de manuscrits: conté les referències bibliogràfiques de les obres manuscrites del fons de la biblioteca des del segel VII fins al segle XX. - Catàleg d'incunables: conté les referències bibliogràfiques de les obres impreses del fons de la biblioteca des de l'aparició de la impremta fins al 1500. - Catàleg d'obres del segle XVI: conté les referències bibliogràfiques de les obres del fons de la biblioteca impreses al segle XVI. - Catàleg de gravats: conté les referències bibliogràfiques del Gabinet de Gravats de la biblioteca, amb una gran varietat d'estils i èpooques. - Catàleg de la cartoteca: conté les referències bibliogràfiques de la col·lecció de mapes de la bilioteca, amb plànols i mapes d'èpoques diverses i d'un abast geogràfic local i universal.</p> | 08127-71 | Biblioteca del Monestir de Montserrat. | <p>L'existència d'obres manuscrites consta des del moment de la fundació del monestir, el segle XI. Des del segle XII, Montserrat va tenir el seu propi scriptorium. L'any 1499, l'abat Cisneros va promoure la inauguració d'un taller tipogràfic, fet que va afavorir la difusió cultural del monestir. Durant els segles XVII i XVIII, la biblioteca va créixer i va diversificar els seus fons fins a arribar a reunir, segons consta, milers d'obres en les seves prestatgeries. El moment més tràgic de la seva història va ocórrer durant les guerres napoleòniques, quan en 1811 el monestir va ser destruït i es va perdre la major part del seu tresor bibliogràfic. L'actual biblioteca té el seu inici a finals del segle XIX i va créixer durant l'abadia del P. Antoni M. Marcet, entre 1913 i 1946. El fons de la biblioteca va passar de quinze mil volums a aproximadament cent cinquanta mil. Posteriorment, amb motiu de les guerres civil espanyola i mundial, les adquisicions es van veure dificultades. Darrerament ha estat possible duplicar el seu fons. L'antiga biblioteca de Montserrat era notabilíssima pel nombre de volums i la qualitat de les obres impreses i manuscrites que contenia. Era considerada la primera de Catalunya després de la de Santa Caterina de Barcelona. Hi abundaven els llibres de ciències eclesiàstiques: teologia, Sagrada Escriptura, patrística, etc. No s'ha conservat cap catàleg especificat d'aquesta antiga llibreria, però el lot considerable que hom salvà de la destrucció, les llistes facilitades per Cisneros en distribuir a la quaresma els llibres als seus monjos, els índexs de còdexs conservats a l'Acadèmia d'Història de Madrid, els petits catàlegs de manuscrits i d'incunables redactats del P. Benet Ribes, les al·lusions d'alguns erudits que visitaren aquesta biblioteca abans de l'incendi de 1811 i, sobretot, el nombre prodigiós d'autors citats en les obres dels pares Llobet i Capellades, del G. Castell, etc, ens assebenden de la quantitat i la qualitat de l'antic fons. Després de l'incendi de 1811, els monjos salvaren quelcom entre els munts de paper fumejant, i l'actual biblioteca conserva encara algun volum de fulls mig cremats.</p> | 41.5934100,1.8373000 | 403097 | 4605287 | 450-2008 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53095-foto-08127-71-1.jpg | Física | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85|94|98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53106 | Llibre vermell de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-vermell-de-montserrat | <p>Altés i Aguiló, Francesc (1989). 'Llibre vermell de Montserrat. Edició facsímil parcial del manuscrit núm. 1 de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat'.</p> | XIV | La part conservada està en bon estat, però al llibre li manquen les pàgines inicials. | <p>Primer volum del fons de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, que rep el seu nom pel color de les cobertes. El seu contingut és una miscel·lània de textos teològics i devocionals, escrits per als monjos i preveres encarregats de la cura pastoral dels pelegrins que es dirigien a Montserrat. Al costat de textos pròpiament montserratins (miracles, privilegis, indulgències, etc) n'hi ha d'altres que són pràctiques devocionals, descripcions i lloances, etc. El recull constitueix un llibre singular perquè representa el testimoni d'una època i el reflex de la cultura montserratina. El còdex és format per diverses parts relligades entre elles per una unitat externa. Les seves dimensions són 432 x 313 mm.</p> | 08127-82 | Biblioteca de l'Abadia de Montserrat | 41.5934100,1.8373000 | 403097 | 4605287 | 1399 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53163 | Llantions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llantions | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial del Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | A la sortida de la sala d'accés al tron de la Moreneta, ja a l'exterior, però encara dins l'espai sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. En aquest camí hi ha milers de llantions que cada dia són oferts a la Verge. Els que no han pogut cremar del tot es fonen per a fer uns grans ciris, que estan enecesos nit i dia com a símbol. | 08127-139 | Monestir de Montserrat | 41.5934100,1.8376000 | 403122 | 4605287 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53163-foto-08127-139-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 53119 | Absis de la basílica de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/absis-de-la-basilica-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Gran absis a la capçalera de la basílica de Santa Maria de Montserrat, envoltat per dues petites absidioles. Està estructurat en dos nivells, amb cinc finestres a cada un d'ells, amb contraforts entre aquestes. Les obertures del nivell inferior són més simples que les del segon pis; mentre les primeres presenten una columna a la part central i un petit òcul, les de la part superior tenen un petit rossetó. Es pot observar com s'havia previst la col·locació de diverses escultures que finalment no es van poder instal·lar; s'havien d'ubicar damunt els contraforts, que tenen els pedestals que havien de subjectar-les. En un nivell superior hi ha una fila d'arcuacions cegues, on també es poden veure els dossers que havien de cobrir aquestes imatges. | 08127-95 | Basílica de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. L'absis, que és la part exterior del cambril de Montserrat, i es va construir per tal d'afavorir que els visitants accedissin a besar a la imatge, s'inscriu dins el conjunt de les múltiples obres que afectaren l'estructura del monestir de Montserrat des del segle XIX fins a meitats del XX per tal de consolidar i restaurar les obres l'obra malmesa del monestir. | 41.5934900,1.8383800 | 403187 | 4605295 | 1871 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53119-foto-08127-95-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Lozano | En el projecte va intervenir Antoni Gaudí, tot i que és difícil aclararir el seu grau de participació. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 53072 | Troballa de la imatge de la Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-imatge-de-la-moreneta | Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda diu que cap a l'any 880 uns nens pastors del mas Riusec van veure davallar del cel una gran llum, acompanyada d'una melodia, que es posava a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es va repetir; els següents dissabtes els acompanyà el rector del poble d'Olesa, que també va tenir la visió. Posteriorment el bisbe de Manresa organitzà una visita, durant la qual van trobar la imatge de Santa Maria en una cova. Van intentar traslladar la imatge a la ciutat de Manresa, però no va ser possible, i van entendre que la voluntat divina era que la imatge fos venerada a la muntanya de Montserrat. | 08127-48 | Parc Natural de Montserrat | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La Santa Cova està situada al terme municipal de Collbató. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||||
| 53082 | Marededéu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Llaràs i Uson, C (1998). 'El Bages. Catalunya romànica'. Barcelona: Digec | XII | Talla de fusta daurada i policromada, de 95 x 34,5 x 38 cm, de gran qualitat artística. La Mare de Déu està asseguda en posició frontal de la imatge i el seu gest són característics de les representacions romàniques de la Mare de Déu. Les proporcions també són romàniques: el cap és prominent, el nas rectilini i el cos prim. La seva actitud és hieràtica. | 08127-58 | Dins la basílica de Montserrat | Tant la figura de l'Infant com les dues mans de la Mare de Déu van ser fetes de nou durant la primera meitat del segle XIX. La restauració portada a terme l'any 2001 per part del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va donar com a resultat que la talla de la Mare de Déu de Montserrat havia estat blanca en un principi, però havent estat pintada la cara amb un fons de blanc de plom, aquest s'havia anat enfosquint. L'enfosquiment de la fusta pel fum de les llànties i espelmes s'havia sumat al químic, però l'últim responsable del color negre de la talla va ser un restaurador de finals del segle XVIII o principis del XIX. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53082-foto-08127-58-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El 27 d'abril de 1947, la imatge va ser col·locada en un tro de plata, dissenyat per Folguera i realitzat en plata de Sunyer. El tro està pensat com un tríptic, les fulles laterals del qual fan al·lusió a dues festes montserratines: el Naixement de Santa Maria (8 de setembre) i la lectura de l'Evangeli a la Visitació (el 27 d'abril). | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53120 | Altar del cambril de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-cambril-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Sala de forma elíptica i amb decoració profusa, amb abundants perforacions i calats, daurats i policromia. En el moment de la seva construcció es va creure que no podria acabar-se si es feia amb materials nobles, motiu pel qual s'optà per utilitzar altres més abastables, tractats de forma efectista. L'altar que hi ha sota el cambril presenta una decoració amb mosaics, que representen Jesús coronant la seva mare. | 08127-96 | Basílica de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. Antigament la imatge de la Mare de Déu girava sobre una plataforma mòbil cap al cambril o la nau de l'església. No va ser fins després de la guerra civil que va ser col·locada fixa, mirant sempre cap a la nau de l'església. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 1885-87 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53120-foto-08127-96-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc de P. Villar Lozano i Villar Carmona | 105 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 53126 | Basílica de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basilica-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | Malmesa durant la guerra del Francès, hagué de ser molt refeta després: la façana original va ser substituïda per l'actual. La nau central, sostinguda per columnes amb escultures de fusta de Josep Llimona, està coberta amb arcs arrodonits. Té sis capelles a cada costat, i a les parets hi ha les escultures dels quatre profetes majors. A la capçalera està situat l'altar major i la zona del cor. El 1977 fou transformada la capella del Santíssim. L'absis és format pel cambril, i la volta conté pintures de Joan Llimona. En una estança contígua hi ha el tron de la Mare de Déu. Les recents obres de restauració que s'hi han portat a terme han posat de relleu la seva estructura renaixentista, que havia quedat dissimulada per les nombroses modificacions posteriors. A l'interior hom pot trobar aportacions realitzades per tota la societat civil catalana: des dels llantions votius a les escultures i, en general, totes les obres d'art que s'han anat sumant al seu interior, formant un conjunt heterogeni però harmoniós. | 08127-102 | Monestir de Montserrat | Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592. L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53126-foto-08127-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53126-foto-08127-102-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|98|106|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 53146 | El Bisbetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bisbeto | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | L'elecció del bisbetó entre els membres de l'Escolania de Montserrat té lloc el dia de Santa Cecília. L'escollit regeix durant tot el dia, ajudat pel vicari general, el mestre de cerimònies i el secretari, i servit per dos patees, escollits, tots ells, també entre l'Escolania. Cap a les nou del matí té lloc la seva entronització, davant la comunitat, presidida pel Pare Abat. Els patees el vesteixen de pontifical. El petit prelat s'asseu al seu setial episcopal i el secretari llegeix una pastoral dirigida als menuts diocesans, en to mig festiu, mig seriós. L'escolania canta l'himne de Sant Nicolau, mentre el bisbetó prodiga benediccions al seu menut poble. Entre marxes triomfals, cantades a cor per l'escolania, es dirigeix cap al cambril, on canten una Salve en acció de gràcies a la Moreneta. El conjunt de les pastorals del bisbe dels nois constitueix un interessant aplec que reflecteix la vida d'aquesta diminuta diòcesi. | 08127-122 | Monestir de Montserrat | Aquest costum es remunta a l'edat mitjana i sempre s'ha celebrat al monestir sense que es tingui consciència de cap interrupció. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53146-foto-08127-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53146-foto-08127-122-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 53127 | Camí de l'Ave Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lave-maria | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Espai delimitat pel gruixut mur del temple i per la mateixa muntanya. Per tal de donar sentit de continuïtat entre l'interior i l'exterior i, a la vegada, protegir els fidels de la pluja, es va construir una coberta amb una volta de canó de metacrilat sostinguda per una estructura de ferro i de ciment armat que n'enfasitza l'agilitat volguda. Hi ha milers de llantions i, a sobre (a les parets) hi trobem les lletanies marianes del rosari forjades en ferro i conegudes oracions adreçades a la Mare de Déu, escrites en majòliques. A la part central del camí hi trobem una escultura en bronze d'Apel·les Fenosa, que evoca l'Anunciació de l'àngel a Maria i, al final, altre vegada la imatge de Santa Maria tal com la representaven els artistes d'època barroca, reproduïda en una gran majòlica, obra del ceramista Joan Guivernau. | 08127-103 | Basílica de Montserrat. Via de sortida des del cambril de la Verge i l'atri d'entrada | 41.5936100,1.8377700 | 403136 | 4605309 | 1982 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53127-foto-08127-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53127-foto-08127-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 53156 | Anunciació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunciacio | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | A la sortida de la sala del tron de la Moreneta, ja a l'exterior però encara dins el recinte sagrat, hi ha el Camí de l'Ave Maria. A la part central hi ha una escultura de bronze que representa l'Anunciació a la Verge Maria, de dimensions reduïdes, i situada a la part central del camí. Aquesta obra va ser anomenada pel seu autor 'Beau temps Nº IV', i va fer l'original i cinc còpies. | 08127-132 | Monestir de Montserrat: Camí de l'Ave Maria | 41.5936100,1.8377700 | 403136 | 4605309 | 1978 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53156-foto-08127-132-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Apel·les Fenosa | Apel·les Fenosa va néixer a Barcelona l'any 1899 i va morir a París l'any 1988. Va afrontar la realització d'obres de mides monumentals i emotives escultures de dimensions reduïdes, com aquesta. | 103 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 53165 | Escolania de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escolania-de-montserrat | www.escolania.cat | XIII | L'Escolania és un cor de nens, que canta a veus blanques. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir. Canta cada dia a la Basílica, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants d'arreu. Amb el seu cant, transmet un missatge evangelitzador que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins i tot religiosos. La Salve del migdia s'ha convertit en l'acte diari més concorregut del Santuari; des de finals dels anys seixanta dóna concerts per pobles de Catalunya i arreu del món. Actualment està formada per una cinquantena de nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i la resta dels Països Catalans, que a Montserrat estudien els darrers cursos de primària i els primers de secundària. L'estudi de la música s'endú la major part del seu temps i les seves activitats: cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i el Cant Coral, que constitueix l'especialitat de l'Escolania. La seva finalitat és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món. És també funció de l'Escolania la difusió de la música Sacra, així com la música coral, tant d'autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals. | 08127-141 | Monestir de Montserrat | Des dels seus començaments, a partir del segle XIII, l'Escolania de Montserrat ha estat al servei del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat amb el seu cant, sota la direcció dels monjos benedictins de l'Abadia. Això la fa una de les escoles de música més antigues d'Europa que encara funcioni. Al s. XIV trobem detalls específics d'allò que canten: la Missa Matinal, la Salve a la Mare de Déu i els 'Goigs a la Mare de Déu'. Entre aquests 'Goigs' hi podem incloure aquells del 'Llibre Vermell de Montserrat' que eren cantats acompanyats per instruments. Al s. XVI els escolans són uns vint i són coneguts com a bons cantors. Van ser convidats a cantar durant la benvinguda del rei Ferran el Catòlic a Barcelona, l'any 1479. Durant el s. XVI la nova escola musical de Montserrat està preparada pel seu desenvolupament tot al llarg dels segles XVII i XVIII. L'Abat i reformador de Montserrat, P. Garcia de Cisneros, a començaments del s. XVI, confirma la missió especial dels Escolans a la seva 'Regula Puerorum', i els redueix a 12, tot encomanant la direcció de l'Escolania a un sacerdot del santuari i no a un monjo. Amb tot, al monestir, a finals de segle hi havien 18 monjos que eren antics escolans, i el grup d'Escolans es veu augmentat amb un nombre d'antics escolans monjos, per tal de poder cantar a veus mixtes (infants i homes) amb acompanyament d'instruments i d'orgue. La construcció i consagració de la nova Església l'any 1592 (la Basílica actual) fou decisiva pel floriment que tingué lloc al llarg dels segles XVII i XVIII. Al llarg d'aquests segles l'Escolania arriba a una certa perfecció i solidesa que no s'havia assolit fins llavors amb la seva producció i interpretació musicals. El treball de l'Escolania queda aturat a començaments del s. XIX quan les tropes de Napoleó cremen el monestir i l'Escolania l'any 1811. Tant l'Escolania com el Monestir foren restaurats definitivament l'any 1851 després de diversos intents de reconstrucció. La reforma pròpiament dita de l'Escolania començà l'any 1889 quan el mestre P. Manuel Guzmán (1846-1909) la començà a dirigir. Entre els seus deixebles destaquen aquells que més endavant el succeirien en la direcció de la mateixa Escolania. Així Àngel Rodamilans (1874-1936), bon pedagog i compositor original i progressista, que col·laborà amb el P. Anselm Ferrer (1882-1969) en la direcció de la coral. El P. Ferrer renovà el repertori i els estudis musicals de l'Escolania. David Pujol (1894-1979) era un bon intèrpret de polifonia amb un estil nou i propi. Va escriure un mètode senzill de cant gregorià i va promoure els estudis musicals dels monjos. El seu successor, el P. Ireneu Segarra (1917), va dirigir l'Escolania del 1953 al 1997, tot donant-li la seva reputació internacional i la seva reconeguda qualitat musical. Els quatre Mestres que acaben d'esmentar prepararen l'Escolania per tal que esdevingués el que és avui dia. El Germà Jordi-Agustí Piqué (1963), va continuar aquesta labor des de l'agost del 1997, i el Sr. Joaquim Piqué des de l'any 2000. L'Escolania ha col·laborat amb diverses orquestres de reconegut prestigi. Com a fets recents més remarcables, destaca la gira de cinc concerts al Japó (maig de 2000) i, el mateix any, la participació en el 'Festival d'Art Sacré de la Ville de París'. Darrerament l'Escolania ha participat en al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en l'òpera 'Pikovaia Dama' de Piotr Txaikovski, dirigits per Kiril Petrenko, i ha realitzat una gira a d'Holanda i Bèlgica i una altra a Puerto Rico. Recentment, tant amb altres orquestres, com amb l'acompanyament d'orgue o piano, l'Escolania ha enregistrat diversos CD's entre els quals destaca 'O Vos Omnes'. | 41.5938100,1.8388000 | 403222 | 4605330 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53165-foto-08127-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53165-foto-08127-141-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 53124 | Capella dels Apòstols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-apostols | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Pràcticament no queden restes | L'ermita va ser construïda al segle XVI, en memòria dels Sants Apòstols. Mig destruïda per la Guerra del Francès, fou reedificada el 1858 i restaurada el 1907. A l'inici de la guerra civil va ser enderrocada, i el seu lloc fou enjardinat. El P. Albareda en parla al nomenar les ermites habitades. Es trobava on actualment hi ha la plaça dels Apòstols, a l'aparcament del monestir. Aquesta rep el nom en record de la capella. Sota mateix de la placeta rodona hi ha la capella funerària (1958) que conté les despulles dels membres del Terç dels Requetés de la Mare de Déu de Montserrat morts durant la guerra civil. El projecte i la decoració són obra del P. Crisòleg Picas. | 08127-100 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a l'actual plaça de l'aparcament | El 1939 el P. Abat Marcet va col·locar la primera pedra de la capella funerària, que no es començà a construir fins l'any 1958. El nom de l'antiga capella ha arribat fins als nostres dies per a denominar aquest espai, gran part del qual es fa servir d'aparcament. | 41.5943600,1.8411900 | 403422 | 4605388 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53124-foto-08127-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53124-foto-08127-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53124-foto-08127-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 53083 | Escala de l'Enteniment (Ramon Llull) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-lenteniment-ramon-llull | AAVV (2007). 'Subirachs a Montserrat'. Barcelona: ed. Mediterrània Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Construcció formada per vuit blocs rectangulars de pedra que s'enfilen de forma helicoidal i que acaben en un cub. Cada bloc representa un èsser cognoscible, seguint una jerarquia que va des del més material fins al més espiritual: pedra, flama, planta, bèstia, home, cel, àngel, déu. L'alçada total del monument és de 870 cm, i representa l'Escala de l'Enteniment de Ramon Llull, en la qual tot gira entorn de la formulació òptima d'una eina racional, capaç de 'demostrar' la Veritat, és a dir, el Déu de la Trinitat i l'Encarnació, que salva l'ésser humà i dóna raó del món. | 08127-59 | Zona urbana a l'entorn del monestir de Montserrat (plaça dels Apòstols) | Entre alguns dels temes que apareixen al llarg de la trajectòria de Subirachs hi ha l'evocació a l'escriptor Ramon Llull. L'any 1976 va fer el seu primer homenatge a Ramon Llull, amb la realització d'aquest monument escultòric, encarregat per la Diputació Provincial de Barcelona. A partir d'aleshores, l'escala, com a forma concreta però també com a signe enigmàtic, ha estat una de les imatges que l'escultor ha incorporat amb més freqüència en el seu habitual món de símbols. | 41.5943700,1.8411300 | 403417 | 4605390 | 1976-77 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53083-foto-08127-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53083-foto-08127-59-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 53125 | Mur antic sobre el monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-antic-sobre-el-monestir-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV - XVIII | Només queden algunes restes | En un gran espadat, damunt el monestir, es pot observar al cim d'una de les grans roques que s'hi troben, un petit muret de pedra. Quan hom el mira des de dalt pot observar que ens trobem davant d'un terrassament del terreny que està format per tres murs que aconseguiren crear un espai de circulació relativament gran. Es tracta d'un tipus d'estructura que es repeteix en diverses ermites. Es troba relativament a prop de Sant Dimes i el seu domini sobre el monestir de Santa Maria és total. | 08127-101 | Sobre el monestir de Montserrat | 41.5943900,1.8369900 | 403072 | 4605397 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.