Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38356 | Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pelegri | No consta (1963) Petit diccionari dels Sants de cada dia. Edicions Occident, S.A. Vilassar de Mar. | XIX | Capella devocional de camí feta d'obra. La façana té el capcer en forma de teulada a dues aigües amb una creu en el punt més alt. L'interior té forma de fornícula, però en el lloc de l'estàtua, hi ha un plafó de rajoles. La boca està protegida amb una reixa de ferro pintada de blanc. Es tracta d'una representació de Sant Pelegrí ascendint als cels per obra d'uns àngels i presentat davant Jesús en Creu que el beneeix. Aquesta escena es desenvolupa sobre un plafó de rajoles valencianes policromades en un quadre de cinc rajoles de costat i envoltat d'una sanefa de rajoles (7 x 6). Hi ha dos fanalets de ferro a cada costat del plafó. | 08010-7 | Carrer Rocafort, 73 | Fins la Guerra Civil de 1936, hi havia la imatge del sant i, en aquella època, no hi havia cap construcció al voltant. | 41.7964500,1.9504200 | 412799 | 4627709 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un Sant Pelegrí l'1 d'agost i un altre el 13 de juny. El primer fou ermità als Apenins i l'altre bisbe d'Amiterno. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 38387 | Finestral de Ribatallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestral-de-ribatallada | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 158. SERRA COMA, Rosa (1990). Finestral gòtic de Ribatallada. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV | Pedres molt desgastades i ulls del finestral tapats. | Finestral gòtic de doble arc trilobulat treballat en pedra calcària i ben escairada. Està ubicat a la façana de llevant, a l'alçada del primer pis, damunt el portal principal. Els dos arcs estan separats per una columneta (l'actual no és l'original) que reposa sobre una base de pedra. El capitell està decorat amb rosetes a la part superior i amb motius vegetals a la part inferior. Els ulls de la finestra s'han tapiat amb pedres. | 08010-38 | Mas Ribatallada | El mas es cita ja en un document de l'any 1199 amb el nom de Ribataiada. Des de mitjans del segle XVI quan el mas fou adquirit per un sastre, la casa ha anat passant per diferents mans: adroguers, paraires, ... | 41.8054100,2.0044700 | 417301 | 4628650 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38387-foto-08010-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38387-foto-08010-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38387-foto-08010-38-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està en la paret est del mas, a l'alçada del segon pis. | 93|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 38441 | Font Furriola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-furriola | Antic torrent que era abocador. | L'aigua d'aquesta font raja per un tub de plàstic i va a parar a una pica de pedra. Al costat hi ha un dipòsit de maó vist. La vegetació cobreix part de la zona on hi ha el raig d'aigua. La casa de Can Fugosa, al costat de la font, està abandonada i l'accés s'ha cobert de vegetació. L'entorn està brut. | 08010-92 | Can Fugosa | 41.7988300,1.9412200 | 412038 | 4627983 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
| 38451 | Font de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-malla | No raja aigua. | Font de mina que no raja i que ha estat canalitzada vers la casa de Malla. Queda amagada per la vegetació i els esbarzers. A la dreta hi ha la boca de mina amb una porta de fusta. A l'interior hi ha una semi volta de maó pla feta únicament amb quatre maons. A la dreta hi havia el brollador d'aigua que rajava directament de la pedra. | 08010-102 | Malla | 41.7905700,1.9638600 | 413908 | 4627043 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
| 38461 | Font del Blancher | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-blancher | entorn deteriorat. | Font que ha patit algun esllavisament i sembla que brolli de diversos llocs. En un racó hi ha una pedra gravada damunt una plataforma de ciment o formigó on es pot llegir: 'La font d'en Francesc (Blancher) /m'han volgut posar de nom / i no sé perquè deu ser / que se'n recorda tothom / Desembre 1986'. A uns metres, en el marge de la muntanya, es poden veure un parell de llocs d'on brolla l'aigua. Al costat, l'aigua s'embassa una mica. | 08010-112 | El bosquet - La Jardinera | 41.7952600,1.9899900 | 416085 | 4627538 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
| 38482 | Barraca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta circular d'uns 3'5 metres de diàmetre i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a nord-oest. En direcció a migdia s'observa una obertura que fa funció de finestreta. Actualment està completament envoltada per les bardisses. | 08010-133 | Turó de Matacans, arran del bosc. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7836700,1.9356700 | 411556 | 4626305 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 38483 | Barraca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Petita barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta quadrangular de 2,60 m x 2,40 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i pedruscall sense tapar. Entrada orientada al nord. S'observa una obertura a la paret de ponent i una altra a la de llevant de petites dimensions que permeten l'entrada de llum al seu interior. Actualment està completament envoltada per les bardisses. | 08010-134 | Vinya del camí de les Tàpies. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7841600,1.9399200 | 411910 | 4626355 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 38484 | Barraca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge natural. És de planta circular d'uns 3'5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a nord-oest. En direcció a migdia s'observa una obertura que fa funció de finestreta. | 08010-135 | Turó de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7852100,1.9397000 | 411893 | 4626472 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A migdia s'observa un dipòsit, arran de terra, de planta irregular, amb unes mides aproximades de 2 x 1,80 m, segurament per fer la barreja bordalesa. Actualment està reomplert de vegetació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 38492 | Barraca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un camp de cereals. És de planta quadrangular de 4 x 3,40 metres i murs de 80 cm d'amplada i fonamentada sobre un sòl rocós. Orientada al nord. Coberta amb volada o cornisa, de tipus piramidal i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació, coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Entrada sense porta, de forma trapezoïdal amb una gran pedra a la llinda. Aquesta, a la seva part interna i al seu damunt, hi té un calaix a modus de 'nevera'. | 08010-143 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7954400,1.9773200 | 415033 | 4627570 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltada per esbarzers, que han estat podats. A l'interior hi ha eines del camp. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 38493 | Barraca 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya. És de planta circular d'uns 3,10 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord. Té una petita obertura al sud-est. | 08010-144 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7994600,1.9936500 | 416395 | 4628000 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 38494 | Barraca 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya, dalt del marge que separa la feixa de blat del bosc de pins blancs. És de planta circular d'uns 3,40 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord-oest. Té una petita obertura a ponent. | 08010-145 | La Ponsa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8008300,1.9960900 | 416599 | 4628150 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 38495 | Barraca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Petita barraca excavada en el marge de separació de dues feixes que actualment s'utilitzen com a pastura de bestiar boví i equí. És de planta circular d'1'65 metres de diàmetre i una alçada mitja d'1'50 m., amb el mur de 55 cm. d'amplada. Coberta sobreposada per aproximació de filades. Orientada a ponent amb una petita entrada, la llinda de la qual, també fa d'ampit una petita obertura superior. | 08010-146 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8020400,1.9999900 | 416925 | 4628281 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 38514 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni | XIX | Petita capella devocional dedicada a Sant Antoni, ubicada a la casa de Ca l'Esquerrà, en el carrer del Raval. Es tracta d'una petita fornícula inserida a la façana de la casa amb una porteta de vidre que protegeix la imatge del sant (feta de guix) amb el corresponent porquet ajagut a la dreta del sant. | 08010-165 | Carrer del Raval, 71 | 41.7974300,1.9576700 | 413403 | 4627811 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38514-foto-08010-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38514-foto-08010-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 38515 | Barraca 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca construïda en pedra seca i exempta enmig d'un hort. És de planta quadrangular de 2,70 x 2,70 metres. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila. Orientada a nord-est. Les pedres d'aquesta barraca es diferencien d'altres barraques inventariades perquè són més arrodonides, a causa de la seva ubicació la a vall de la riera de Malrubí, la zona més humida del municipi i amb un cabal permanent d'aigua. | 08010-166 | Hortes Noves, davant font Mireta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7963000,1.9676800 | 414233 | 4627675 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 38516 | Barraca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i ubicada en un marge entre dues feixes, la inferior d'arbres fruiters i la superior de bosc. És de planta quadrangular de 3 x 3 metres i murs de 60 cm de gruix. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus d'aproximació de filades recoberta d'argila. Orientada a nord-est. | 08010-167 | La Malla | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7928700,1.9604000 | 413624 | 4627302 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39231 | Barraca de La Portella 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-9 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està força brut per dins degut a l'ús actual que té | Barraca de vinya de planta circular, amb un diàmetre aproximat de 2,5 m i feta de carreus irregulars de pedra lligada en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, tapiada amb una reixa. El sostre és de volta cònica, a base de la superposició de lloses de pedra, arribant a ser tapades per una llosa més gran a dalt de tot. Sobre de les lloses s'hi col·loca terra aixafada que treballa com a aïllant tèrmic. L'utilitzen per guardar-hi gossos o altres animals. | 08012-81 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8891000,1.9625500 | 413931 | 4637984 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39248 | Baptisme de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baptisme-de-jesus | XIX | La humitat de les parets és molt perjudicial per la pròpia pintura ja que la patina té tendència a esquerdar-se | Pintura mural que representa el baptisme de Jesús realitzat per Sant Joan Baptista, al riu Jordà. Sant Joan Baptista destaca per les pells d'animals que porta sobre, donant a entendre la seva vessant asceta. Igualment du una creu com a senyal de ser representant de la voluntat de Déu. Jesús apareix seminu, cobrint-se el pit amb els braços entrecreuats. Des del cel s'obre una clariana d'on baixa un raig celestial que il·lumina a Jesús. Les palmeres representen quelcom exòtic propi de les terres israelianes, La pintura es troba a la zona de la pica baptismal i el motiu justament està directament relacionat amb aquest ritual cristià. La localització és al fons de l'església, al costat de la porta d'accés, en la nau lateral de l'esquerra. | 08012-10 | Horta d'Avinyó | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39248-foto-08012-10-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 39263 | Barraca de Cal Toni Mas 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-toni-mas-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Està en estat previ a l'enrunament ja que hi ha part de les bigues del sostre han començat a cedir com a resposta al creixement d'un gran arbre que està aportant molt més pes al propi sostre. | Barraca de vinya de planta quadrangular i amb una superfície de 20 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra seca. El sostre és de doble vessant i està fet per lloses de pedra cobertes per terra aixafada com a aïllant tèrmic. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta, mentre que als murs laterals observem petites finestretes. El sostre està aguantat per un tramat de bigues, les quals comencen a cedir per la vessant oriental de la barraca. | 08012-25 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8637000,1.9870800 | 415933 | 4635139 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39263-foto-08012-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39263-foto-08012-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39263-foto-08012-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39282 | Barraca del Mas Roqueta 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-9 | - FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 6 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. La vessant meridional i septentrional són més estretes i és més allargassada per les parets occidental i oriental. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la paret de la façana s'hi adossa a banda i banda una paret de feixa. Per tant, la façana de la barraca queda cohesionada amb el paisatge. Gran part de la barraca està, doncs, inserida al terreny. La coberta està feta en volta cònica, amb la superposició de lloses de pedra que van tancant l'estructura fins a col·locar-hi una llosa a la part superior. Tot el conjunt està cobert per terra per tal d'aïllar-lo tèrmicament. Dalt de tot de la terra trobem un carreu de pedra disposat de forma vertical. | 08012-44 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8169200,1.9726200 | 414671 | 4629959 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39282-foto-08012-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39282-foto-08012-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39314 | Barraca del Simón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-simon | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | El ciment és dolent a la llarga per la pròpia pedra ja que posa en risc la salut d'aquesta | Barraca de vinya, actualment utilitzada com a corral per a l'aviram. Té una planta rectangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, i construïda amb carreus irregulars de pedra lligada amb morter. La paret de ponent ens mostra una obertura en forma de porta, que actualment ha estat reformada posant ciment a la zona de la llinda. Altres parts de la barraca també demostren gran quantitat de ciment. El sostre està molt tapat per la vegetació però deduïm que seria d'una sola vessant, amb pendent d'est a oest. La porta presenta una reixa per tal de no deixar escapar als animals. | 08012-76 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8694500,1.9496200 | 412832 | 4635815 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39314-foto-08012-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39316 | Barraca de la Casa Nova de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-nova-de-la-portella | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Comença a haver-hi força brutícia dins de la barraca. | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. Al mur de ponent hi ha una petita obertura com a finestra. El sostre és de proto-volta cònica ja que parteix d'una planta quadrada des d'on hi ha una superposició de lloses fins a arribar a un grup de tres lloses grans que culminen el conjunt. Sobre del sostre hi ha pedres mitjanes i una mica de terra aixafada amb una funció d'aïllant tèrmic. | 08012-78 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8767900,1.9489700 | 412788 | 4636631 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39316-foto-08012-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39316-foto-08012-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39316-foto-08012-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39348 | El Tonico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tonico | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Està en ruïnes | Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 300 m2. Actualment només en queden les restes dels murs perimetrals que ens permeten veure la volumetria. L'acabat exterior és de pedra vista i les obertures emmarcades amb pedra carejada. La coberta era de dues vessants. Al costat té un cobert en estat ruïnós. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-120 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8673400,1.9528500 | 413097 | 4635577 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39348-foto-08012-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39348-foto-08012-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39348-foto-08012-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39359 | Barraca dels Pujols 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pujols-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya quadrangular amb una superfície de 12 m2. Està feta amb carreus irregulars lligats en sec i al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. A 2,5 m de la porta podem apreciar una espitllera en el mur. Té el sostre de doble vessant i està fet amb lloses que s'aguanten en un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-131 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8711400,1.9535700 | 413162 | 4635999 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39359-foto-08012-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39359-foto-08012-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39359-foto-08012-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39399 | Barraca del Solergibert 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solergibert-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de diverses lloses coronades per una llosa més gran. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta, tot i que aquesta vessant de la barraca pateix un enrunament parcial que ha tapiat en part la porta. | 08012-171 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8161000,2.0083600 | 417638 | 4629834 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39399-foto-08012-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39399-foto-08012-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39399-foto-08012-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part d'un conjunt de tres barraques que estan situades en un radi de 30 m, i on sembla ser que hi hauria un camí ramader. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39410 | Barraca de Relat 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-relat-6 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2. Està feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn hi havia una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, a base de la superposició de lloses fins a coronar-se amb una llosa més gran que la resta a dalt de tot del sostre. Actualment la paret de migjorn està molt malmesa i el sostre ha cedit en la seva totalitat. | 08012-182 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8747700,1.9742500 | 414883 | 4636381 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39410-foto-08012-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39410-foto-08012-182-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha molta vegetació tan a l'interior com a l'exterior de la barraca. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 39412 | Barraca de Relat 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-relat-8 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que està fet a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa molt més gran que la resta. Les lloses estan cobertes amb terra com a aïllant tèrmic. Al punt més alt de la terra hi ha un carreu de pedra disposat de manera vertical. A l'interior de la barraca hi ha, tan a la paret oriental com la septentrional, dues menjadores pel bestiar. | 08012-184 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8777700,1.9793500 | 415310 | 4636709 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39412-foto-08012-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39412-foto-08012-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39412-foto-08012-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39423 | Barraca de la Rovirassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rovirassa | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre era de doble vessant i fet amb lloses de pedra suportades sobre un tramat de bigues de fusta. Actualment la totalitat del sostre ha cedit. | 08012-195 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8688800,1.9463900 | 412563 | 4635755 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39423-foto-08012-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39423-foto-08012-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39423-foto-08012-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran quantitat de vegetació tan a l'exterior com a l'interior de la barraca | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 39431 | Barraca de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-serra | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, construït a partir de la superposició de lloses fins a ser coronades per una llosa central més gran que la resta. La obertura de la porta està tancada per una porta de fusta, amb balda. | 08012-203 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8704000,1.9705600 | 414571 | 4635899 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39431-foto-08012-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39431-foto-08012-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39431-foto-08012-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39433 | Barraca dels Ometells 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-ometells-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant fet amb lloses grans sostingudes sobre una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha disposada terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmica. A la porta una reixa per tal d'impedir de sortir el bestiar que ocasionalment s'hi disposa. | 08012-205 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8573800,1.9604400 | 413714 | 4634464 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39433-foto-08012-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39433-foto-08012-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39433-foto-08012-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39442 | Barraca de la Font de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-la-verge-maria | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic, tot i que no n'hi ha massa sinó que l'estructura resta força desprotegida de la terra. A la vessant de llevant hi ha una petita obertura en forma de respirador. Destaca la situació de la barraca, sobre d'un desnivell, sobre de la roca natural. | 08012-214 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8925400,1.9804600 | 415422 | 4638348 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39442-foto-08012-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39442-foto-08012-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39442-foto-08012-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39444 | Barraca del Gras 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gras-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. Conserva encara una porta feta de fusta. | 08012-216 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8990800,1.9887000 | 416114 | 4639066 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39463 | Barraca de l'Illa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lilla-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 10 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. A la vessant de ponent hi ha una petita obertura com a respiració de la barraca. | 08012-282 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8306600,1.9608800 | 413714 | 4631497 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39463-foto-08012-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39463-foto-08012-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39463-foto-08012-282-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es conserva en un estat realment bo. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39465 | Barraca del Pla de Vilamajor 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-vilamajor-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. L 'estructura es pot dividir en dos espais clarament diferenciats per un mur mitjer: la barraca i el cobert. El conjunt presenta dues obertures en forma de portes al mur de migjorn, i el sostre, fet amb bigues de fusta i cobert amb lloses i terra, està fet amb doble vessant agafant com a punt més elevat el mur mitjer. Les bigues han començat a cedir, fent que gran part del sostre hagi caigut. | 08012-284 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8457000,1.9639100 | 413986 | 4633164 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39465-foto-08012-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39465-foto-08012-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39465-foto-08012-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39495 | La Bena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bena | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Mas amb una superfície aproximada d'uns 450 m2. La major part del perímetre ha estat enrunat i només es conserven dues parts del perímetre. Per la vessant nord-est trobem un dels accessos a la masia per la seva planta baixa, on encara es conserva gran part del mur, la porta d'accés i, a l'interior, un arc que separava dos espais. Per altra banda, hi ha la paret que delimita la vessant sud-oest, on només es conserva un mur de tres metres i mig, i un mur petit que se li adossa. | 08012-246 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8727500,1.9673800 | 414310 | 4636163 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39495-foto-08012-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39495-foto-08012-246-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La gran quantitat de vegetació fa que no es pugui observar amb claredat la delimitació perimetral del Mas. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 39508 | La Casa Nova del Morisco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-del-morisco | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 700 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és d'arc emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. A la façana principal trobem dues portes d'accés a la casa i damunt la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció 'Joseph Sole 1766'. Té era, coberts i dues pallisses, també hi ha una cisterna per la recol·lecció d'aigües pluvials. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-259 | Morisco | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8526600,1.9402100 | 412028 | 4633960 | 1766 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39508-foto-08012-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39508-foto-08012-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39508-foto-08012-259-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39519 | Barraca del Pla de Vilamajor 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-vilamajor-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars, lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. L'estat de la barraca és totalment ruïnós i només es conserven els murs, sense donar cap indici de com deuria ser el sostre. | 08012-270 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8477800,1.9604800 | 413704 | 4633398 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39519-foto-08012-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39519-foto-08012-270-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha molta vegetació tan a dins com a l'exterior de l'estructura. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 39527 | Barraca del Rei de la Indústria Peluda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rei-de-la-industria-peluda | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Ha perdut part de la terra del sostre posant en perill la llosa central que actua com a clau de volta. | Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 8 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. La part més elevada del sostre ha perdut part de la terra i es pot apreciar una clariana al voltant de la pedra central. | 08012-278 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8287500,1.9769400 | 415045 | 4631269 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39527-foto-08012-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39527-foto-08012-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39527-foto-08012-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39529 | Barraca del Calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-caldero | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 8 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-280 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8262200,1.9889700 | 416041 | 4630976 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39529-foto-08012-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39529-foto-08012-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39529-foto-08012-280-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba envoltada de força vegetació a l'exterior. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39538 | Barraca de La Portella 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-12 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la paret de ponent migjorn mostra una obertura en forma de porta. El sostre és amb bigues de fusta que suporten grans lloses de pedra i sobre de les quals hi ha terra aixafada. El primer tram de sostre, a l'alçada de la porta, ha perdut les lloses i deixa al descobert la biga de fusta. La paret septentrional és inexistent ja que la barraca s'adossa a una balma natural, fet que fa que l'estructura quedi força dissimulada amb el medi. | 08012-299 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8818400,1.9554800 | 413335 | 4637185 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39538-foto-08012-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39538-foto-08012-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39538-foto-08012-299-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La barraca té un gran barranc al davant cosa que ens ha fet molt difícil de poder realitzar una fotografia de conjunt. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 39540 | Barraca d' Els Pujols 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-els-pujols-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Aquesta barraca presenta gran quantitat de molses i líquens a les pedres externes, degut a la seva situació ombrívola. | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses que acaben tancades per una llosa de grans proporcions. Sobre de la coberta s'hi diposita terra aixafada. Aquesta barraca presenta gran quantitat de molses i líquens a les pedres externes, degut a la seva situació ombrívola. | 08012-301 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8678900,1.9567700 | 413423 | 4635634 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39540-foto-08012-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39540-foto-08012-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39540-foto-08012-301-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha excés de vegetació externa. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 39559 | Capella de La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-pineda | - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | El sostre interior de la capella ha començat a cedir i provoca gran quantitat de goteres, posant en risc la salut mateixa de l'interior de l'immoble. | Capella de planta rectangular, construïda amb carreus de pedra lligats amb morter i té una superfície aproximada de 25 m2. El sostre és de doble vessant i presenta un petit campanar a la part frontal fet amb totxanes. Igualment realitzat amb totxanes hi ha la porta d'accés frontal i un petit ull de bou igualment a la façana. La capella estaria adossada a posteriori a l'edifici de la masia. A l'interior de l'edifici trobem pintures murals al voltant de tota la nau representant bancs de fusta. Mentre que a l'absis hi ha un petit receptacle com a capelleta per col·locar-hi algun sant, i als laterals d'aquesta hi ha pintures en forma arquitectònica. El sostre interior està fet amb encanyissat i aquest s'ha començat a desplomar, deixant grans clapes al descobert i posant en perill l'interior de l'estructura. Estava consagrada a la Mare de Déu del Roser. | 08012-320 | Morisco | Aquesta capella s'erigí en una de les reformes de la llar, segurament als voltants del segle XVIII quan la creixença econòmica permeté a la majoria de propietaris de reformara i millorar els antics masos; així part de les reformes van ser incorporar una petita capella al lateral de migjorn del mas. | 41.8596900,1.9327100 | 411415 | 4634749 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39559-foto-08012-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39559-foto-08012-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39559-foto-08012-320-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En uns dels bancs trobem inscrit a posteriori les sigles: 'CNT-FAI', que suposem haurien estat realitzades durant la guerra civil tan per tractar-se d'una capella com pel propi titular de la masia, el mateix Bisbat de Vic. | 94|98|99 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 39561 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes (en una part de la casa) amb una superfície aproximada de 560 m2. La coberta és de tres vessants de teula àrab. L'acabat exterior és arremolinat i té la porta amb llinda de pedra amb dues inscripcions superposades: '1677' i 'D.Antonio E Barnola /año 1879'. Trobem dos cossos diferenciats, un amb la coberta a un sol vessant que sembla el més antic i l'altre amb la coberta de dues vessants fruit d'una posterior ampliació. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Té un cobert i una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-322 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8827200,1.9890400 | 416121 | 4637249 | 1677 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'edifici adjacent, que sembla més antic que la casa principal, està estabilitzat amb ajuda d'uns contraforts a la paret posterior, tal com s'observa a la fotografia 2. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 39570 | Cal Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claret | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII, és la segona d'oest a est. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 162 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat i les obertures són emmarcades amb pedra sense carejar i altres arrebossades. S'observen ampliacions a la façana posterior, té uns coberts d'uralita i uns corrals amb murs fets de pedra i panots de formigó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-331 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256700,1.9933600 | 416405 | 4630911 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39570-foto-08012-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39570-foto-08012-331-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39583 | Barraca del Camp del Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-feliu | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar que la porta és excepcionalment baixa. | 08012-344 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8929100,2.0106300 | 417925 | 4638359 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39602 | Can Passol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-passol | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Edifici de dues plantes i golfes, situat davant de l'escorxador del poble. La façana principal està arrebossada i en sobresurten dos balcons al primer pis. La resta d'edifici no està arrebossat i ens permet observar perfectament com l'estructura està composta de carreus de pedra lligats amb morter. Hi ha hagut diferents intervencions posteriors. | 08012-363 | Avinyó | 41.8708100,1.9745700 | 414904 | 4635941 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39602-foto-08012-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39602-foto-08012-363-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 39604 | El Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tomas | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Està en ruïnes | Edifici de planta quadrangular, del que es conserven gran part dels murs perimetrals i alguns murs interns. En destaquem sobretot la pervivència d'una estança feta amb volta. Tot el conjunt utilitza els carreus irregulars de pedra, lligats amb morter com a base constructiva. | 08012-365 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8486700,1.9722700 | 414684 | 4633485 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39604-foto-08012-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39604-foto-08012-365-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha excés de vegetació tan a fóra com a dins de l'estructura. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 39615 | Barraca del Bussé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-busse | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb grans lloses que reposen sobre d'un tramat de bigues de fusta. Aquestes han començat a podrir-se en alguns punts. Al mur de tramuntana hi ha una petita obertura com a respirador. | 08012-376 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8664700,1.9755800 | 414982 | 4635458 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39625 | El Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barraquer | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | L'edifici està deixat i abandonat, encara que no hi ha enrunament visible. | Edifici de planta baixa i dos pisos amb una superfície aproximada de 363 m2. Fou construït amb maó i té l'acabat exterior arrebossat. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. A l'interior té una escala central. Les obertures són arrebossades i altres són emmarcades amb rajoles ceràmiques. Al voltant té quatre edificis complementaris, coberts, corts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-386 | Sta. Eugènia de Relat | 41.9214000,2.0039900 | 417411 | 4641529 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39625-foto-08012-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39625-foto-08012-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 39634 | Torre del Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-muntanyola | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Refet recentment. | Edifici recentment refet de nou. Consta de diversos espais, donant uns 150 m2 d'espai construït. Està fet amb pedra carejada, malgrat que l'edifici situat més a l'oest, té part de la paret en guix estucat. Consta d'un paller, una caseta pel guarda i altres estances. Situat en un entorn de bosc. | 08012-395 | Horta d'Avinyó | Conjunt pertanyent a un antic amo Muntanyola que es féu construir aquest edifici i una petita ermiteta situada a uns dos-cents metres de la torre. Com diu el nom no es tracta d'un mas sinó d'una estructura més moderna, concebuda per com a segona resiència. | 41.8275300,1.9939700 | 416458 | 4631117 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39634-foto-08012-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39634-foto-08012-395-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 39647 | Marededéu de Núria (capella de Vilapudúa de Baix) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-nuria-capella-de-vilapudua-de-baix | - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. | XX | Capella construïda amb totxanes revestides de ciment, excepte a les juntures de les portes i sostre, que estan fets amb pedra. La capella fou creada el 8 de novembre de 1949, de la qual en destaca el retaule que es troba a l'entrada principal, firmat per J. Navarro. Té un campanar situat al mur de tramuntana. Dins de la capella hi ha una reproducció de la mare de Déu de Núria, consagrada el 8 de novembre de 1957. S'utilitza en poques ocasions. | 08012-408 | Sta. Eugènia de Relat | La capella és de recent construcció, el 8 de novembre de 1949, el pare de l'actual propietària decidí construir una petita capella dins de l'interior del baluard de Vilapudúa de Baix. | 41.8914200,1.9898000 | 416195 | 4638214 | 1949 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39647-foto-08012-408-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc