Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45723 | Ves-te'n al Solell de la Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ves-ten-al-solell-de-la-barraca | XIX-XX | 'Ves-te'n al Solell de la Barraca'és una expressió equivalent a enviar algú a fer punyetes; ja que el solell de la Barraca és un raval de cases de pagès de Castellbell i el Vilar força allunyat i solitari. | 08053-626 | Castellbell i el Vilar | 41.6271100,1.8348100 | 402940 | 4609032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 89040 | Tines del Nillot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-nillot | XIX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Les tines del Nillot es troben situats al nord de l’antiga casa del Nillot, en una petita elevació. Es tracta d’un conjunt de dos cups de vi relacionats amb el període de major auge econòmic i productiu de Castellfollit del Boix. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt està format per dos cossos de planta quadrada que acullen, cadascun d’ells, una tina de planta circular amb els cairons conservats. Inicialment és va edificar la tina situada més al nord i posteriorment s’hi adossar la segona tina a la banda sud-oest. Mitjançant unes escales s’accedeix a la part superior de les tines, alhora que aquestes protegeixen la boixa. Adossat a la segona tina s’identifiquen les restes muraries del que correspondria a una estança tancada per diversos usos. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Totes les estructures estan construïdes amb pedra irregular rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-258 | Camí del Clot. Est de Castellfollit del Boix | 41.6742400,1.7106100 | 392672 | 4614412 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89040-img70880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89040-img70890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89040-img71000.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 60312 | Lledoner del mas de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-de-sant-pere | <p>(Celtis Australis). Arbre caducifoli de fulla plana.</p> | 08191-135 | Serraïma | 41.8411800,1.9214300 | 410453 | 4632705 | 08191 | Sallent | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60312-foto-08191-135-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||||
| 60333 | Roure de Cerarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cerarols | <p>CAPDEVILA, Lluís - SÁNCHEZ, Ferran 'Flora i història de Sallent' .- Sallent 1992</p> | <p>(Quercus Petraea). Arbre monumental de dues branques, una morta. Amida 5'20 metres de diàmetre i 15 metres d'alçada.</p> | 08191-156 | Parròquia de Cornet | 41.8221300,1.9044800 | 409019 | 4630608 | 08191 | Sallent | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60333-foto-08191-156-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | També conegut com Roure de la Font del Roure, ja que aquest arbre dóna nom a la font i a l'indret on és ubicat. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 60313 | Roure Gros de la Sèquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-de-la-sequia | <p>CAPDEVILA, Lluís - SÁNCHEZ, Ferran 'Flora i història de Sallent' .- Sallent 1992</p> | Té dues branques principals mortes. | <p>(Quercus Pubescens). Roure amb una soca de més de 3 metres de diàmetre i 16 metres d'alçada. Té 3 grans branques (dues d'elles mortes per un llamp).</p> | 08191-136 | Sant Ponç | <p>Es calcula que aquest arbre té més de 300 anys.</p> | 41.7895000,1.8849000 | 407346 | 4627006 | 08191 | Sallent | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60313-foto-08191-136-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 60334 | Om de cal Caticó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-de-cal-catico | <p>CAPDEVILA, Lluís - SÁNCHEZ, Ferran 'Flora i història de Sallent' .- Sallent 1992</p> | XIX | Mort. | <p>(Ulmus Minor). Amidava 2'75 metres de diàmetre i més de 16 d'alçada. És mort des de fa uns 5 anys, després d'una mala esporgada.</p> | 08191-157 | Cabrianes | <p>Va ser plantat per un republicà, en homenatge a la República, cap a 1870.</p> | 41.7992100,1.9144700 | 409816 | 4628053 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 60314 | Lledoner de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-carrera | <p>2 branques de grans dimensions.</p> | 08191-137 | Cabrianes | 41.8118700,1.9141400 | 409807 | 4629459 | 08191 | Sallent | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60314-foto-08191-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||||
| 89211 | Aplec de Sant Vicenç de Fonatnelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-vicenc-de-fonatnelles | XX | <p><span lang='CA'><span><span>A finals de gener es celebra l’Aplec de Sant Vicenç a la Capella de Fontanelles. El diumenge es fa la missa solemne i els propietaris de Fontanellas organitzen un dinar per tot el veïnat. </span></span></span></p> | 08059-327 | Capella de Sant Vicenç de Fontanelles | 41.6881500,1.7061000 | 392320 | 4615962 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic/Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | S’havia perdut però des de fa uns 15 anys s’ha recuperat | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 89035 | Barraca davant Mas Palomas 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-mas-palomas-2 | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocada | <p><span lang='CA'><span><span>Barraca situada a l’Obaga de Grevalosa, en una zona boscosa, construïda amb la tècnica de la pedra seca. L’edificació s’adossa a un marge de pedra que li fa de paret de tancament posterior. Malgrat el seu mal estat de conservació, es tractaria d’una barraca amb el portal d’accés ubicat al sud-oest i amb la coberta en forma de falsa cúpula, ja que conserva una petita part de l’arrencament. </span></span></span></p> | 08059-253 | Obaga de Grevalosa. Est de Grevalosa | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6911900,1.6703200 | 389347 | 4616344 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89035-img7168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89035-img7170.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 89034 | Barraca davant Mas Palomas 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-mas-palomas-1 | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Part posterior enderrocada | <p><span lang='CA'><span><span>Barraca situada a l’Obaga de Grevalosa, en una zona boscosa. Es tracta d’una edificació de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda plana orientat a llevant amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08059-252 | Obaga de Grevalosa. Est de Grevalosa | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6904200,1.6706600 | 389374 | 4616258 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89034-img7161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89034-img7162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89034-img7166.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 89033 | Barraca de Cal Sargantana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sargantana-0 | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span lang='CA'><span><span>Barraca situada a l’est de Cal Sargantana. Es tracta d’una edificació de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda plana orientat a migjorn amb l’any 1881 gravat en una de les pedres del brancal esquerre. A l’interior hi ha dues petites finestres de secció quadrada. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08059-251 | Cal Sargantana. Nord de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6749000,1.7057100 | 392265 | 4614491 | 1881 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89033-img20210121141354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89033-img20210121141404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89033-img20210121141500.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 89064 | Ca la Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-tona-0 | XIX | <p><span lang='CA'><span><span>Ca la Tona és una casa edificada a finals dels segle XIX tal i com consta en la data gravada de 1881 en la llinda d’una de les finestres de la façana principal. Es tracta d’una construcció de planta quadrada amb la coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Conserva l’antic portal de pedra d’arc rebaixat i a l’alçada del primer pis i golfes les llindes de pedra de les finestres. A la façana de llevant hi ha un cos annexa de planta rectangular i posteriorment s’hi afegir un cos independent de planta rectangular a la banda de llevant. Davant la casa hi ha un pati tancat actualment amb una balla metàl·lica. Enfront la casa, a l’altra banda del camí, es conserva l’estructura del cup de vi. </span></span></span></p> | 08059-280 | Clot de Ca l’isidro. Nord-est de Castellfollit del Boix | 41.6823900,1.7067100 | 392361 | 4615321 | 1881 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89064-img6802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89064-img6804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89064-img6795_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89064-img6800_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 87583 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-1 | <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>El diumenge més proper a Sant Marc es celebra l’aplec en honor seu a l’ermita de Santa Cecília de Grevalosa, popularment anomenada de Sant Marc. Després de la missa solemne es beneeix el terme i els panellets que posteriorment es repartiran entre els assistents i posteriorment el sorteig de la mona o toia. </span></span></span></p> <p> </p> | 08059-163 | Església de Santa Cecília. Grevalosa | <p><span lang='CA'><span><span>Antigament s'anomenava la Festa Major de Grevalosa</span></span></span></p> | 41.6933400,1.6533700 | 387940 | 4616605 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87583-aplec-st-marc_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Aplec amb gran assistència dels pobles veïns. El panet beneït s'organitza de manera privada entre les principals cases del veïnat. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 89069 | Forn de calç del Tinell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-tinell | XIX | Cobert de vegetació i algun enderroc | <p><span lang='CA'><span><span>El forn de calç del Tinell es troba situat en una zona boscosa sota la Font del Tinell. Es tracta d’una construcció de planta circular, d'aproximadament 3 m de diàmetre interior, excavada a l'estrat geològic d'argila amb la part superior construïda amb pedra, de la qual se’n conserva una filada. La façana on s’obra la boca d’accés al forn es troba situada a llevant. Està realitzada amb pedra i fang i s’hi accedeix per un portal de llinda plana. </span></span></span></p> | 08059-285 | Font del Tinell. Sud de Castellfollit del Boix | 41.6610000,1.6888500 | 390838 | 4612969 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89069-img20210329104939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89069-img20210329104953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89069-img20210329105040.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Aquest forn era utilitzat per la construcció o reparació de les obres de la pròpia finca de Cal Tinell | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 87567 | Font de Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-maians | <p><span><span><span><span><span><a>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 15</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, J. (2014): La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada. Igualada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | s.IV-VI | Cobert de vegetació | <p><span lang='CA'><span><span>En una petita elevació situada al sud de Maians, en una zona boscosa es van identificar dues tombes de tipus cista de planta rectangular. L’any 1988 a l’entorn de les sepultures es van localitzar fragments ceràmics d’època baix imperial pertanyents a plats de terra sigil·lada africana D (formes Hayes 59A, 67 i 91C) i fragments amb decoració de cercles concèntrics i fulles de palma. </span></span></span></p> | 08059-147 | El Castell. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La dècada de 1970 van ser excavades per un mestre de Maians i els seus alumnes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6323300,1.6856600 | 390524 | 4609790 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87567-img6457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87567-img6459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87567-img6464.jpg | Inexistent | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Necròpolis de Maians | 84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 87598 | Pòpia del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/popia-del-montgros-0 | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un promontori, final de la serra, amb un important desnivell al sud. Importants vistes de Montserrat. Límit entre Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola. Hi ha implantada un monòlit dedicat a Tomàs Roset i Villaplana de formigó i sense data i coronat amb una estelada. També s’observen inscultures en les roques d’aquest lloc.</span></span></span></p> | 08059-178 | Pòpia del Montgròs | 41.6863700,1.7322600 | 394494 | 4615732 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87598-img20200527184652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87598-img20200527184849.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 87578 | Festa Major de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-maig-0 | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s. XX | <p><span lang='CA'><span><span>La Festa Major de Maig o la Festa del Panet és en honor a la Santa Creu. A la vigília hi ha diferents jocs lúdics i ball. El diumenge és fa la missa solemne a l’església de Sant Pere on s’hi beneeix el terme i els panets que després es reparteixen entre els assistents. Tot seguit es sorteja la mona.</span></span></span></p> | 08059-158 | Castellfollit del Boix | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El panet beneït s'organitza de manera privada entre les principals cases del veïnat. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 87600 | Font del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix-3 | XIX-XX | <p><span lang='CA'><span><span>La font de Cal Tomàs és tracta d’una font de clot obrada. S’hi accedeix per un passadís entre dos murs de pedra. La font està tancada amb una porta de fusta. L’interior està revestit amb parets de maons drets i volta de pedra amb ciment. </span></span></span></p> | 08059-180 | Obaga de Cal Tomàs. Sud de Castellfollit del Boix | 41.6580100,1.6909400 | 391007 | 4612634 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87600-img20200529172336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87600-img20200529172359.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Font de Cal Tomàs | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 87575 | Festa de la Diada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-diada | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLUS, G. (2000): Guia de festes del Bages. Centre d’Estudis de Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | s.XX | <p><span lang='CA'><span><span>L’11 de setembre, el dia de la Diada de Catalunya, el poble de Castellfollit i els municipis de l’entorn celebren conjuntament la festa amb una caminada popular fins el cim de Cogulló de Cal Torra, on es col·loca un nova senyera que perdurarà fins l’any següent.</span></span></span></p> | 08059-155 | Cogulló de Cal Torra. Nord de Castellfollit del Boix | 41.6874200,1.6863700 | 390676 | 4615905 | 1980 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87575-512-diada-nacional-al-cogullo.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Aplec del Cogolló | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 87572 | Rellotge de Sol de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-pere | s. XIII | Deteriorat | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol canònic situat en una de les pedres del brancal dret del portal d’accés de la façana de migjorn. Es tracta d’un rellotge amb el gnòmon col·locat a la junta de tres carreus de pedra del brancal del qual surten diverses línies horàries incises. </span></span></span></p> | 08059-152 | Església de Sant Pere. Est del nucli de Castellfollit del Boix | 41.6696300,1.7012400 | 391884 | 4613911 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87572-img6293.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 5572 | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 89208 | Rellotge de sol Clot del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-clot-del-grau | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana de sud de la pallissa de Cal Plaxats. Es tracta d’un rellotge de forma circular de morter amb la línia horària de 8 a 4 amb xifres aràbigues i amb punts que simbolitzen la mitja hora amb el gnòmon de vareta simple a la part superior. Damunt hi ha gravat l’any 1925. </span></span></span></p> | 08059-324 | Cal Plaxats. Oest de Castellfollit del Boix | 41.6678500,1.6446300 | 387168 | 4613786 | 1925 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89208-img20210429162629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89208-img20210429162645.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 5573 | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 83130 | Tina de ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-lagusti | XIX | La tina no està en ús | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al nucli antic de Mura hi ha un important nombre de tines que es troben al costat de les cases, com aquesta del carrer del Sol, que es troba dins d'un cobert de planta semicircular adossat a la paret de la casa i cobert amb teulada a un vessant, la tina és circular i folrada amb cairons ceràmics. Per accedir a l'interior hi ha tres graons de molta alçada que permeten salvar el desnivell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08139-213 | Carrer Sol, 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Ca l'Agustí es troba a un dels carrers que van ampliar la sagrera medieval. Aquesta agrupació de cases corresponen a finals del segle XVII, a l'època d'apogeu de la vinya i d'increment de població al nucli. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d'ús.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6993200,1.9767000 | 414854 | 4616899 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 83132 | Antic Ajuntament. Entitat Recull Històric de Mura. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-entitat-recull-historic-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici de planta baixa i dos pisos que s'obre a dos carrers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08139-214 | Carrer Verge de Montserrat | <p><span><span><span>Actualment l'edifici alberga el local social de l'entitat <span lang='CA'><span><span><span><span>Recull Històric de Mura, que ho té cedit per l'</span></span></span></span></span>Ajuntament mitjançant un conveni d'ús. <span lang='CA'><span><span><span><span>El primer i segon pis alberguen diversos espais que gestiona l'entitat, on hi ha </span></span></span></span></span>una sala d'exposicions, un espai d'arxiu i sales de treball. Es conserven diferents col·leccions: l'arxiu del dissolt Consorci de les Valls del Montcau, un arxiu propi format per documents i fotografies, objectes diversos i altre tipus de material procedent de Mura. També gestionen diverses activitats per potenciar la recerca i difusió del patrimoni de Mura. </span></span></span></p> | 41.6993644,1.9759030 | 414788 | 4616904 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L’ Associació Recull Històric de Mura està formada per diversos habitants del municipi interessats en la història i el patrimoni de Mura. Es va constituir com a Associació amb Acta Fundacional com a Associació sense ànim de lucre, amb els seus objectius establerts pels estatuts aprovats el 27/02/2016. Els objectius de l'entitat són: Conservar la identitat, la memòria, les tradicions, la història del poble de Mura. Per aconseguir aquestes finalitats, es determina que es desenvoluparan les activitats següents: Recopilació de material (documents, fotografies, cinema, etc.). Investigació de fets històrics, tradicions, records, etc. Entrevistes a persones representatives i/o que ens puguin aportar detalls de la nostra història relativament recent. Consulta i/o demanda de documentació de bens culturals, als estaments existents tals com el Bisbat de Vic, el Museu d’Història del Bages, el propi Ajuntament, etc. Potenciació dels bens culturals, patrimonials i també turístics que hi ha al nostre entorn, tals com: Tines, les Coves, Masies, terrenys, fonts, cases del poble, inventariant-los i enriquint al màxim la informació de què es disposa actualment. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 87590 | Fons documental de Castellfollit del Boix a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-comarcal-del-bages | s. XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal del Bages conserva documentació diversa del municipi de Castellfollit del Boix, Maians i Grevalosa. Disposa de diverses entrades en diferents volums de la Comptaduria d’hipotèques del segle XIX, precedent al registre de la propietat; Inventari del fons del reial cadastre d’entre el segle XVIII i XIX, on s’hi anomenen alguns dels masos del municipi i els béns que posseïa. També acull una part de l’arxiu municipal de Castellfollit del Boix de finals del segle XIX i del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-170 | Via de Sant Ignasi, 40. 08241, Manresa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu Comarcal del Bages es va crear a partir de l’any 1995 amb la documentació i el fons que custodiava l’anterior Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa, de titularitat municipal. L’any 1999 es va inaugurar i les seves instal·lacions es troben a l’edifici de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, on també s’hi troben les instal·lacions del Museu Comarcal de Manresa i l’Oficina de Turisme. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’arxiu alberga tant documentació pública com privada i també compta amb una hemeroteca de publicacions periòdiques de la comarca i una biblioteca auxiliar de temàtica històrica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’edifici de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi fou construït al segle XVIII al voltant d’un claustre neoclàssic. L’espai on es troba l’arxiu fou construït a la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87590-img20201006103812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87590-img20201006104652.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 87587 | Fons documental de Castellfollit del Boix a l’Arxiu de la Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-de-la-corona-darago | s. XIV-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 12 documents que fan referència al municipi de Castellfollit del Boix dividit en 5 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1723); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1670 i 1802); Fondos notariales de Igualada y distrito (1 document entre els anys 1570-1583); Hacienda – Delegación provincial de hacienda de Barcelona (4 documents d’entre els anys 1853 i 1981) i un document de Órdenes religioses y militares del s. XIV a la subsecció de Pergaminos del monasterio de Sant Benet del Bages. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-167 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 83133 | Antigues escoles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular, cobert amb teulada de doble vessant, amb murs exteriors de pedra. Tot i que no presenta elements d'interès remarcable, l'estructura recorda un edifici industrial.</span></span></span></span></p> | 08139-215 | <p><span><span>Aquest edifici va ser construït per la Mancomunitat de Catalunya essent president Alfons Sala i Argemí, entre 1923 i 1925, quan es va suprimir definitivament aquest organisme. <span><span lang='CA'>Fins a finals dels anys 1960 aquí es trobava l'escola </span><span lang='CA'>de Primària, </span><span lang='CA'>després de molt temps d'abandonament i deteriorament, s’en va fer càrrec la Diputació de Barcelona i el va Restaurar i es va inaugurar el 1997. Des de llavors va ser utilitzat per </span>l’ús com a Centre d’Informació de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i posteriorment va albergar el Consorci per la Promoció Turística de les Valls del Montcau. Llavors actuava com a centre <span lang='CA'>d'informació turística i s'hi feien exposicions del poble de Mura i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. </span>L’any 2005 es va tornar a instal·lar la nova Escola Vall de Néspola.</span></span></span></p> | 41.7012669,1.9747557 | 414696 | 4617117 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83133-interior-escoles-mura3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83133-img9417.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Cultural | 2020-10-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 87581 | La Mongeta de Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mongeta-de-castellfollit-del-boix | s. XVIII | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La mongeta es va començar a cultivar al segle XVIII a Castellfollit del Boix importades d’Amèrica per la relació existent entre la família de Can Prat i el Nou Món. El fet que la mongeta s’hagi adaptat a les característiques del terreny i del clima ha donat a lloc una varietat pròpia, la Mongeta de Castellfollit. Es tracta d’una mongeta de pell i textura fina i gens farinosa. L’any 1994 van adquirir la qualificació de Denominació Comarcal de Productes Alimentaris del Bages. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-161 | Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Tot i que es tracta d’un producte originari d’Amèrica la mongeta de Castellfollit ja apareix citada l’any 1787 en el llibre “Viatge per Catalunya” d’Arthur Young.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87581-cal-ferrer-de-maians-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 89179 | Trinxera 4 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-4-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La trinxera ED4, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag i un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-304 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226300,1.6795600 | 389999 | 4608721 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89179-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 89177 | Trinxera 2 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-2-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La trinxera ED2, situada al sector nord de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag i un niu de metralladora situat a l’extrem meridional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-302 | Obaga del Casals. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”. </em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6269300,1.6807500 | 390106 | 4609197 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89177-img20210504160932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89177-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 89178 | Trinxera 3 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-3-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La trinxera ED3, situada al sector nord de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag i un niu de metralladora lleugerament avançat a la línia de la trinxera. També presenta espais de posició individual per fusellers. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-303 | Obaga del Casals. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6266600,1.6797600 | 390023 | 4609168 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89178-img20210504163424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89178-img20210504163429.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 89180 | Trinxera 5 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-5-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span lang='CA'><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona</span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED5, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag i un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-305 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227200,1.6797800 | 390018 | 4608730 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89180-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 89187 | Trinxera 6 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-6-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED6, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma d’u amb un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-306 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226300,1.6800600 | 390041 | 4608720 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89187-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 89189 | Trinxera 7 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-7-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED7, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-307 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6230700,1.6811300 | 390131 | 4608768 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89189-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 89190 | Trinxera 8 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-8-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED8, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag amb un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-308 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6234200,1.6811400 | 390132 | 4608806 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89190-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 89191 | Trinxera 9 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-9-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED9, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-309 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6254000,1.6824800 | 390247 | 4609024 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89191-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 89229 | Can Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-savall | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Savall és una casa edificada a peu de camí al Pla de Servitge. Segons el cadastre fou construïda l’any 1830.<span><span> Es tracta d’un conjunt format a partir de diversos annexes. La cas principal és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb l carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al fornits s’hi obra el portal d’accés amb una finestra a l’esquerre i una porta a la dreta, espai que antigament ocupava una finestra. A nivell del primer pis, s’obra un balcó amb barana de ferro i voladís a la part central que cobreix part de la llinda de l’antic portal d’accés i una finestra a cada banda d’aquest amb llinda i brancals de pedra. A la banda de ponent se li adossa un cos de planta quadrada, que posteriorment fou ampliat amb maons cap al sud, amb dos accessos, un per planta. Aquesta edificació era l’antiga conillera i coral. A la façana de llevant se li adossa un segon volum de planta rectangular amb la coberta a una vessant. Posterior a la seva construcció, a la façana s’hi ha obert una porta de garatge. A la part posterior de la casa s’hi documenta un últim cos, de planta rectangular amb a coberta a dues aigües, objecte de diverses ampliacions amb maons ja al segle XX. El parament dels murs és de pedra amb filades irregulars rejuntades amb argamassa i ciment amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-345 | Pla de Servitge. Sud-oest de Castellfollit del Boix | 41.6535900,1.6353900 | 386374 | 4612215 | 1830 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89229-img20210420163733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89229-img20210420163748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89229-img20210420163639_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-04 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 87606 | Cal Sellerès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-selleres | s. XIX-XX | Enderrocada i coberta de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Sellerès és una edificació d’època contemporània situada a tocar del camí que porta de Grevalosa a Castellar (Aguilar de Segarra), a tocar del límit de canvi de municipi. Es tracta d’una construcció formada a partir de dos cossos de planta quadrangular. El cos situat a llevant consta de planta baixa i pis amb diverses obertures amb llinda de pedra i amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Posteriorment, s’hi annexionar el cos de ponent, de planta baixa i pis amb diverses obertures emmarcades amb maons amb l’accés situat a la façana de migjorn. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-186 | Camí de Grevalosa. Nord de Grevalosa | 41.7036200,1.6461200 | 387355 | 4617756 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87606-img6217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87606-img6218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87606-img6221.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 89042 | Castell de Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-maians | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Bages. Vol. XI. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El Bages, El Berguedà, El Solsonès. Vol 2. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>MARTÍN, R. (1987): Castellfollit del Boix a Història del Bages I. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJES, X. (2013): Els castells i torres medievals del Bages. Monogràfics, 29. Centre d’Estudis del Bages. Manresa</span></span></span></span></span></span></span></p> | X-XIX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Maians es troba situat al sud de Castellfollit del Boix, a l’anomenada obaga de Maians Vell. És una edificació d’origen medieval construïda a la roca natural i adaptada a la topografia del terreny. Actualment s’observen diverses estructures dempeus, totes elles realitzades amb pedres irregulars rejuntades amb argamassa amb diverses finestres amb llinda de fusta. A l’exterior es conserva un cup de vi de planta circular amb la coberta de teula àrab. Molts dels actuals elements que s’hi observen corresponen a la seva conversió en masia. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-260 | Obaga de Maians Vell. Est de Maians | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Maians sembla que és el que s’anomena l’any 924 sota el nom <em>Guardiola de Salane</em>, situat a ponent de Marganell. Possiblement el castell fou construït per Sal·la, vicari comtal. Sal·la fou el fundador de Sant Benet de Bages i l’any 967 els hi donar el castell de Maians. L’any 1343 el monestir va comprar-ne la jurisdicció al rei Pere III. L’any 1593 el monestir de Sant Benet de Bages va unir-se a Montserrat i amb ell, el castell, qui en va dependre fins a l’extinció de les jurisdiccions, a principis del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6375600,1.7027900 | 391960 | 4610349 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89042-img20210329131320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89042-img20210329131649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89042-img20210329132851.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 87565 | Turó de Can Ximpics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-ximpics | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis Bagencs, 1995.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | s. II-IV aC | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El solar situat a la banda nord de l’escola pública de Castellfollit de Boix, al carrer de les escoles del nucli de Castellfollit de Boix s’hi van localitzar diverses restes arqueològiques situades cronològicament en època ibèrica. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica al solar de Can Ximpics que va consistir en la realització d’11 sondejos que van permetre delimitar una àrea d’uns 600 m2 amb restes de material ceràmic i un conjunt de cinc murs associats. Actualment el solar resta com un espai enjardinat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-145 | Carrer de les escoles. Nucli de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Van realitzat actuacions d’aficionats. A finals de la dècada de 1970 J.Tous, metres de Castellfollit del Boix, va excavar algunes restes que posteriorment van ser reblertes. La intervenció va permetre identificar algunes estructures muraries i fragments de ceràmica àtica, ibèrica i campaniana.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6664100,1.6845000 | 390485 | 4613575 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87565-img20201216124401.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 89202 | Cal Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntaner | <p><span><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, M. (Inèdit): Estudi històrico-arqueològic del Mas i el Molí del Pubill (Castellfollit del Boix, El Bages). NºExpedient: 747 K121 N-068 2020/2-29505. </span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | Reformat entre 2003 i 2004 a excepció de la pallissa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Finca situada a peu del camí de Castellar, entre Castellfollit del Boix i Aguilar de Segarra. El conjunt de la masia està format a partir de diferents cossos. El cos principal és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a l’actual portal d’accés, situat a la façana de ponent. És un portal d’arc escarser i adovellat. La façana de migjorn, hi ha dues finestres a nivell de planta baixa, la que es troba situada més a l’esquerra correspon a l’antic portal, i tres finestres a nivell del primer pis. A la planta soterrada s’hi conserva l’espai que ocupava l’estable amb una antiga menjadora restaurada. Aquest espai s’hi accedeix també des de la façana de llevant mitjançant un gran portal d’arc de mig punt adovellat. A la façana on hi ha l’actual portal d’accés s’adossa un cos de planta quadrada amb la coberta a un vessant que conserva una antiga tina de planta circular. En destaca la llinda de fusta de la finestra, antic accés a la tina, amb l’any 1_65 gravat i situada davant la rampa d’accés. Davant la casa pròpiament dita es conserva un cos independent, de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb una tina de planta circular. Els cossos annexes a la part de llevant corresponen als antics corrals on destaquen els pilars que sostenen la coberta, de bigues i teula àrab, realitzats amb blocs de pedra ben escairats i la conservació d’alguna de les espitlleres situades a la façana de llevant. Adossat a l’extrem est hi ha un cos amb dues tines de planta circular amb el vernís del cairons perdut. A la banda de ponent de la casa hi ha tres cossos annexes de planta rectangular que corresponen també a un espai de corral, pallissa i un d’ells conserva una antiga tina. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-320 | Cal Muntaner. Nord-oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat no es coneix el moment de construcció d’aquest mas, en un capbreu de l’any 1537 apareix citat el mas Muntaner de Castellfollit del Boix relacionat amb les afrontacions del mas Pubill o antic mas Torrealsina. Així, s’especifica que el mas Torrealsina tenia les següents afrontacions: el mas Muntaner de Castellfollit del Boix, àlies Alsina; el mas del Soler Albarells de Castellfollit; el mas Vives Albarells de Castellfollit; el mas Vives Albarells de Castellfollit; el mas Torresola i el mas Reguell. Al segle XIX ja pertanyia a la família dels actuals propietaris</span></span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6771600,1.6543100 | 387990 | 4614807 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89202-img20210426115402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89202-img20210426121011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89202-img20210426114757_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89202-img20210426115044_1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 89192 | Capella de Sant Vicenç de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc-de-fontanelles | <p><span><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Bages. Vol. XI. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AAVV. (2002): Guies comarcals de la Catalunya Romànica. El Bages 18. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | XII-XX | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església de Sant Vicenç de Fontanelles es tracta d’una construcció d’estil romànic construïda al segle XII. Consta d’una sola nau finalitzada amb un absis semicircular a llevant. A la part central de l’absis s’hi obra una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt adovellat i a l’exterior encara hi ha restes d’antics encintats. Actualment s’accedeix per un portal de llinda plana de pedra situat a la façana nord-est, construïda en època contemporània, entorn l’any 1950. Aquesta façana finalitzada amb un campanar d’espadanya d’un sol ull amb una esfera a cada angle. A la façana de migjorn es conserva el primitiu portal d’arc de mig punt adovellat i actualment tapiat. Davant la façana de migdia hi ha un pati tancat que correspon a l’antic cementiri de la família de Fontanelles. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-310 | Mas Fonatnelles | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església es troba situada dins l’antic terme parroquial de Castellfollit. L’any 1172 apareix citada en una deixa testamentària per l’obra de Sant Vicenç. L’any 1295 apareix esmentada ja com a Sant Vicenç de Fontanelles. L’any 1950 encara s’hi van dur a terme algunes reformes ja que durant la guerra civil es va bombardejar la façana i el campanar i es va cremar.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6881500,1.7061000 | 392320 | 4615962 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89192-img20210420134300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89192-img20210420135135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89192-img20210420135504.jpg | Inexistent | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la façana de tramuntana de l’església antigament hi havia una petita era on s’hi celebrava una festa un cop s’havia acabat la collita de la verema, anomenada el Sarau del Most. | 98|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 87568 | Castell de Grevalosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-grevalosa | <p><span><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Bages. Vol. XI. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍN, R. (1987): Castellfollit del Boix a Història del Bages I. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | s. X | Desaparegut | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>No queden restes visibles del castell</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-148 | Obaga de Grevalosa. Grevalosa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Grevalosa es troba situat a ponent de l’actual terme de Castellfollit del Boix. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer esment relacionat amb el topònim de Grevalosa data de l’any 955 i el castell apareix documentat per primera vegada l’any 990. L’any 1063 apareix documentat en el Liber Feudorum Maior quan Bernat Otger de Castellet vengué el castell al comte Ramon Berenguer I. Segons sembla, Bernat no era l’únic propietari del castell, ja que l’any 1066 els comtes apareixen comprant el mateix castell a Gaufred o Jofre de Castellet junt amb la quadra de Formigosa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al segle XIII es documenta a Manresa una família amb el cognom de Grevalosa però no com a senyors del castell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1319 apareix com a senyor del castell Ramon de Malla, qui deixa ordenat en el seu testament que dit castell sigui venut alguna institució religiosa, essent l’Almoina de la Seu de Barcelona qui l’adquirí i l’any 1394 en va comprar-ne la jurisdicció al rei Joan I. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6925000,1.6558500 | 388145 | 4616509 | 990 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Es desconeix la situació exacta del castell. Hi ha qui el situa prop de l’església de Santa Cecília de Grevalosa on actualment hi ha les ruïnes del mas Revell. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 89213 | Barraca sota Can Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-can-figuerola | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la cobertora de la coberta | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana, orientat a migjorn. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part de la cornisa, punt d’unió entre les parets i la coberta. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-329 | Finca de Can Figuerola. Sud-est de Maians | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6266800,1.6988000 | 391609 | 4609146 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89213-img20210429120209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89213-img20210429120217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89213-img20210429120229.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 89032 | Barraca de la Font del Sargantana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-del-sargantana | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca situada als camps de la Font de Cal Sargantana. Es tracta d’una construcció de planta rectangular edificada amb pedra i morter pobre amb la coberta a una vessant amb pendent est-oest de bigues, llates i teula àrab. Posteriorment, l’espai fou dividit en dues estances mitjançant un envà de maons. S’accedeix per un portal de biga de fusta obert a la façana de migjorn amb un dels brancals de maons. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-250 | Camps de la Font de Cal Sargantana. Est de Castellfollit del Boix | 41.6708400,1.7195200 | 393408 | 4614023 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89032-img7000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89032-img7001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89032-img7005.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 89037 | Barraca les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-les-valls | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Portal d’accés enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca situada davant del camí de Set-rengs, passat els cups de les Valls. Es tracta d’una edificació de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. Malgrat manca el portal aquest estaria orientat al sud-oest. La coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-255 | Les Valls. Est de Fontanelles | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6820600,1.7291700 | 394230 | 4615257 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89037-img7210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89037-img7212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89037-img7215.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 89381 | Cinglera Les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-les-valls | XI-XIV | No s’ha efectuat cap intervenció per determinar el grau de conservació de les restes | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Bloc de pedra de formació arenosa i conglomerat situat a peu del camí que porta de les Valls a Regordosa de Grevalosa. El bloc, actualment seccionat s’hi </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>documenten dos encaixos de forma rectangular de possibles bigues de fusta per sostenia una coberta. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-440 | Obaga de les Valls. Al sud de la casa de les Valls de Grevalosa | 41.6861300,1.6253500 | 385596 | 4615841 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89381-img202104051330180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89381-img202104051330320.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 89344 | Ca la Constància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-constancia-0 | XX | En procés de restauració | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Ca la Constància és un edifici de principis del segle XX format per un cos central de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Té un cos annexa a la façana de ponent amb coberta plana utilitzada com a terrassa amb barana d’obra amb un segon cos annexionat posteriorment. Ambdós eren els espais destinats a corralines i magatzem. La zona d’habitatge consta de planta baixa i pis. Al frontis està dividit en dos eixos simètrics. A la planta baixa s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat i una finestra a cada costat i a nivell del primer pis un balcó amb barana de ferro i voladís a la part central i una finestra a cada costat. Excepte la porta la resta d’obertures són d’arc pla. A la banda de llevant hi ha l’antiga pallissa, actualment reformada amb una porta d’accés d’arc rebaixat de maons amb diverses obertures ja que consta de planta baixa i planta pis. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Posteriorment, a mitjans s. XX, davant l’antiga edificació s’hi va construir una casa de nova planta on actualment hi viuen masovers. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-403 | Camps del Ton Tiu. Sud de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Ca la Constància és una edificació d’inicis del segle XX situada en una zona on antigament ja hi havia una edificació enrunada. La propietària s’anomenava Constància i era una de les filles de Salvador Oller, de Cal Casino. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6609800,1.6767700 | 389832 | 4612982 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89344-img20210520181611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89344-img20210520181529_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 89226 | Ca l’Erica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerica | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Ca l’Erica és una casa construïda l’any 1885 per Juan Pujol i Torras tal i com indica la placa ubicada a la part superior de la façana. És un conjunt format per la casa primigènia i diversos cossos annexes. La casa és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Malgrat que va ser restaurada a finals de la dècada de 1970 manté l’estructura i obertures originals. A la façana s’hi obra el portal d’accés d’arc pla amb una finestra a cada banda. A nivell del primer pis, hi ha un balcó amb voladís i barana de ferro amb una finestra a cada costat i a l’alçada de les golfes s’obra una petita finestra de ventilació. Totes les obertures estan remarcades amb maons. De l’interior en destaca la conservació de l’antic llar de foc encastada a la paret de secció circular. Adossat a la façana de ponent hi ha un cos de planta quadrangular amb la coberta a una vessant antigament emprat com a galliner. Annexa a la façana de llevant hi ha l’espai de les antigues conilleres, el qual fou ampliat durant la restauració de la casa. A la part posterior de la casa hi ha l’espai de la premsa i el cup de vi, on encara és conserva una tina de planta circular amb els cairons vidrats, dividida per un envà. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-342 | Pla de Fontanelles. Nord de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Ca l'Erica era un antic cens de Can <span>Vives</span>. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens està redimit, </span>malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment.</span></span></p> | 41.6895100,1.7052400 | 392250 | 4616114 | 1885 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89226-img20210429104443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89226-img20210429105543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89226-img20210429104411_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 89218 | Ca l’Esquerilló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerillo | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Ca l’Esquerillo és una edificació situada al Clot del Jep, a tocar del Torrent de Cal Pere Aguilar. Tot i haver estat reformada l’any 1948, tal i com s’indica a la dovella de l’actual porta d’accés fou construïda entorn l’any 1830, data i gravada en la llinda d’una finestres situada al primer pis. El cos primigeni mostra una planta rectangular amb la coberta a deus aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Actualment, en aquesta façana s’hi obra la porta d’accés d’arc pla amb l’any 1948 gravat a la dovella central i dues finestres per planta situades a la banda dreta de l’accés. Aquestes obertures estan emmarades per una sanefa de maons. A nivell del primer pis, hi ha una antiga finestra amb llinda de pedra i ampit amb l’any 1830 gravat. La façana de ponent presenta una composició molt simètrica, distribuïda a partir de tres eixos, amb tres obertures per planta emmarcades amb sanefa de maons. A la façana de tramuntana s’hi obren tres finestres amb les mateixes característiques a nivell de primer pis i una a la façana de llevant, la qual encara conserva la llinda de pedra i l’ampit. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Posteriorment, a l’extrem de ponent se li va annexionar una cos, a nivell de planta baixa, de planta quadrada amb accés independent i un petit porxo. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Davant la casa hi ha un cos independent de planta rectangular i coberta a deus aigües, actualment utilitzat com a garatge tot i que antigament aquesta zona era ocupada pel femer i les conilleres. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-334 | Clot del Jep. Oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Ca l’Esquerilló</span></span></span><span><span><span> era un antic cens de Cal Pons. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens està redimit, </span>malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment.</span></span></p> | 41.6660600,1.6781800 | 389958 | 4613544 | 1830 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89218-img20210506132046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89218-img20210506132208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89218-img20210506132227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89218-img20210506133021.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-08 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|2194 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 89220 | Ca l’Isidre Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisidre-fuster | XIX | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Ca l’Isidre Fuster és un mas del segle XIX que forma part del disseminat del Clot del Jep. Es tracta d’una edificació formada a partir de diversos cossos. El cos principal presenta una planta rectangular amb la cobertura a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat on s’hi pot llegir l’any 18_6 a la dovella clau, tot i està desgastat. A banda i banda si obra una finestra d’arc pla. Aquestes és van realitzat a la segona meitat del segle XX. A l’alçada del primer pis s’obra un balcó amb barana de ferro amb una finestra a banda i banda. Actualment, cada planta de la casa correspon a un pis independent amb entrades diferenciades. Adossat a la casa, tant per la banda de ponent com de llevant, s’hi van edificar estables, corrals i porqueres, ja que antigament vivien de la cria de bestiar. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Totes les edificacions estan realitzades amb pedra irregular rejuntada i arrebossada amb argamassa excepte reformes posteriors, que estan construïdes amb maons </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-336 | Nucli de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Ca l'isidre Fuster era un antic cens de Can <span>Vilomara</span>. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens el va redimir</span><span><span><span><span><span lang='CA'> la família Graells. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6662100,1.6824200 | 390312 | 4613555 | 18_6 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89220-img20210422141807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89220-img20210422141849.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-04 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Un dels antics propietaris va ajudar a la recuperació de les caramelles de Castellfollit del Boix després de la guerra civil. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/