Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28939 | Font de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-castellar | XX | Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana. | 08002-7 | A la Plaça de Castellar | La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983, | 41.7287400,1.6540200 | 388056 | 4620535 | 1983 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28942 | Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros | XX | Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans. | 08002-10 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 28945 | Campana de la capella de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-la-capella-de-sant-esteve | XX | <p>Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve. La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció 'Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26/12/1939). Año de la victoria'</p> | 08002-13 | Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana. | <p>Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això i amb motiu de la victòria del bàndol franquista durant la guerra civil espanyola es fer una campana nova, que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar.</p> | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1939 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28945-foto-08002-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28946 | Nucli de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XI | Petit conjunt veïnal format pel mas de Cal Ferrer Gros, la Capella de Sant Esteve, Cal Calsina (antigament Lobosa o Llobosa) i Cal Massana, ubicat al nord del nucli de Castellar. La Capella de Sant Esteve, documentada des del segle XI, fou aquí l'element aglutinador al voltant del qual va créixer l'agrupament de cases (dins la sagrera). Amb el temps, es va transformar en tres cases: Cal Ferrer Gros (la més gran, el nom de la qual en ocasions s'empra per denominar el conjunt) , Cal Massana i Cal Calsina. El camí Ral passava prop de l'indret. No té una gran extensió però el conjunt d'edificacions que el conformen estan molt properes unes a les altres, de fet només té una espècie de carrer a la banda est que dóna accés a tots els edificis per aquesta part del nucli. Pel nord de l'església també és possible transitar accedint al veïnat per una porta existent a la banda oest. En aquesta porta, situada en les dependències de Can Ferrer Gros, hi ha dos petits cartells fets de rajoles. El més gran i col·locat a la banda superior diu: 'Can Maçana. Poble d'Aguilar de Segarra. Partit Judicial de Manresa. Barcelona'. En el petit i situat a sota l'anterior es llegeix: 'Si veniu per mal no passeu el portal. Si veniu per be no us quedeu al carrer'. | 08002-14 | Al nord-est del nucli de Castellar. | A l'edat mitjana es tancava en un clos i hi tenia part la família Llobosa. Es té noticia que el 1312 l'església de Sant Esteve ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. En aquest document s'esmenta el lloc de Sant Esteve com si ja hi hagués un grup de cases. | 41.7304800,1.6580100 | 388391 | 4620723 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Antigament conegut com Lloc de Sant Esteve de Castellar. | 98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28947 | Nucli de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVIII | Una de les tres entitats de població de les que consta el municipi d'Aguilar de Segarra. Es troba a la dreta de la riera de Rajadell, a la confluència d'aquesta amb la de Grevalosa, als peus del Castell. Al nucli de Castellar s'hi accedeix directament des de la carretera N-141g, direcció a Calaf, passat el Km 5 en una bifurcació a la dreta. Aquí a peus del turó i a la riba esquerra de la riera de Grevalosa s'agrupen un bon nombre de cases i edificis, entre el que destaca el molí de Castellar. Davant del molí trobem una petita placeta a la que tenen accés bona part de les edificacions, totes elles fetes de pedra desbastada i lligades amb morter. | 08002-15 | A la deta de la carretera N-141g direcció Calaf. Km 5 | El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (aquest títol es va extingir, i el 1923 s'hi creà el comtat de Sant Miquel de Castellar). Al segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Còdol-rodon. Antigament (el Seguer havia quedat fora de Castellar el 1374), als peus de l'elevació d'on hi ha el Castell de Castellar tan sols hi havia la casa vella del Molí de Castellar. Al segle XIX s'hi començaren a aglutinar les cases que conformen el nucli actual. A banda del castell, l'església de Sant Miquel i la seva rectoria, també van jugar un paper clau en la evolució històrica del nucli. Aquests elements juntament amb el molí formen actualment un conjunt monumental. | 41.7287500,1.6544900 | 388095 | 4620535 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28949 | Veïnat de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIV | Nucli de població estructurat a l'entorn de l'església de la Mare de Déu de les Coromines (o la Candelera), i arrenglerat davant del camí que uneix els Prats de Rei amb Cal Ribera. Uns 50 m més al nord, una segona agrupació de cases s'arrenglera davant el camí de Seguers. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis, construïts amb pedra desbastada arrebossada i elements de pedra ben treballada en algunes portes. Generalment, les obertures són quadrangulars, llevat de Cal Cuiner (sorgit de la unió dels masos medievals Solà i Vilaforta), amb portes i una galeria amb arc de mig punt. També formen el nucli coberts i altres instal·lacions relacionades amb la producció agropecuària. | 08002-17 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | El nucli s'originà entorn a una torre depenent del castell de Castellar. Més endavant, es constituï com a quadra del seu terme castral. N'hi ha constància documental des del segle XI. Apareix esmentada al fogatge de 1365, amb 4 focs. L'església de la Mare de Déu de les Coromines data, almenys, de 1222 (PARCERISAS, 2000: 49 i 67). Cal també tenir en compte la proximitat de les restes arqueològiques de les Coromines I i II, que suposen un antecedent de cronologia tardoantiga de poblament al lloc. | 41.7190500,1.5787800 | 381780 | 4619559 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28952 | Camí de les Coromines a Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-coromines-a-cal-ribera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Camí veïnal que uneix el nucli de les Coromines amb Cal Ribera. El ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), si bé en alguns punts afloren vetes de roca. En un d'aquests afloraments és visible una rodera, que evidencia el seu ús tradicional amb carros de tracció animal. El camí té un traçat ondulant que s'adapta a la forma de les finques i dels accidents del relleu. Les nombroses bifurcacions palesen un ús predominantment d'accés als camps de conreu. | 08002-20 | Des del veïnat de les Coromines (a l'oest del terme) cap a l'est. | La vinculació del nucli de les Coromines amb l'explotació agropecuària del seu entorn és un fet lògic, contrastat a bastament al llarg de la història. Com a exemple concret, podem esmentar les propietats que la família Centelles de les Coromines posseïen en aquesta zona (PARCERISAS, 2000: 117). | 41.7171300,1.5842800 | 382234 | 4619339 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 28954 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio | XX | Creu de pedra aixecada per la Sant Missió de l'any 1954. De secció quadrada en totes les seves seccions, s'alça sobre un plint de tres graons (el darrer dels quals bisellat), un pilar rematat amb un senzill capitell i, finalment, la creu. Aquesta, té una base de secció quadrada, que al poc muda en octogonal. Al cantó de llevant, al creuer de la creu hi ha un monograma en relleu de 'Maria Mater' amb corona reial. Al cantó de ponent, al pilar, hi ha la inscripció 'RECORD DE LA MISSIÓ ANY MCMLIV'. Al creuer de la creu hi ha un relleu amb el monograma 'IHS' culminat per una creu, envoltat per una cadena o corona d'espines estilitzada. | 08002-22 | A l'extrem nord de la Plana de Cal Vila, molt a prop de la parròquia de Sant Andreu d'Aguilar. | Les Santes Missions eren iniciatives destinades a enfortir la fe del poble, que van tenir especialment ressò amb posterioritat a la Guerra Civil. A més de l'erecció de creus de pedra o la instal·lació de creus de fusta a les esglésies, sovint implicaven la celebració d'eucaristies, viacrucis, processons, resos o altres esdeveniments de caire pietós. | 41.7434100,1.6208000 | 385319 | 4622207 | 1954 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28954-foto-08002-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28954-foto-08002-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Segons consta a la cartografia cadastral, l'espai que ocupa forma part d'un camí d'ús públic, si bé a la realitat aquest ha quedat absorbit dins dels camps de conreu que el flanquegen. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28957 | Bassa al costat de l'antic cementiri d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-al-costat-de-lantic-cementiri-daguilar | Bassa de planta irregular (ovoide) d'uns 12 m de llargària per 4 d'amplada i 2 de fondària, excavada al terreny i amb els laterals aplacats amb un parament de pedres. Al seu extrem sud hi ha una escala de pedra que hi davalla. A prop de l'escala s'hi veuen les restes d'un canal, també de pedra, que hi aportava l'aigua. Es tractaria de la bassa (o una d'elles) del Castell d'Aguilar. | 08002-25 | A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar. | 41.7512500,1.6269800 | 385847 | 4623069 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 28959 | Camí del Castell d'Aguilar a la Serra de Cal Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-daguilar-a-la-serra-de-cal-querol | Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 2400 m uneix la Plana Gran de la Riera amb la serra de Cal Querol. El seu recorregut arrenca a la confluència amb la carretera BV-3008 prop de Can Riera, a una cota de 517 m snm. A partir d'aquí, comença a ascendir vorejant l'esperó on s'assenten el Castell d'Aguilar i el Cementiri Vell d'Aguilar, fins enfilar la carena de la Serra del Cementiri. A partir d'aquí, ja no abandona la carena, fins entroncar amb el camí carener de la serra cal Querol, on assoleix els 670 m snm. La serra de Cal Querol fa, en molts punts, de límit entre els termes municipals d'Aguilar de Segarra i Fonollosa. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u). L'entorn que travessa en tot moment és boscós, i no compta amb bifurcacions d'accés a camps de conreu. | 08002-27 | Al llarg de la Serra del Cementiri. | 41.7561300,1.6322100 | 386290 | 4623604 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28959-foto-08002-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28959-foto-08002-27-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 28962 | El Sant Crist, capella del Cementiri de Castellar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-capella-del-cementiri-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | El cementiri de Castellar és un petit fossar, delimitat per murs de pedra lligats amb morter. S'hi accedeix a través d'una porta, flanquejada per dos obeliscs d'obra amb coronament piramidal. La porta està feta de ferro forjat i a la part central i en tota la seva alçada hi ha representada una creu on es pot llegir la data 1908. Un cop a l'interior del recinte, un passadís central delimitat per uns petits arbustos dóna accés a les zones d'inhumació. A la dreta hi ha una zona porxada, feta d'obra, definida per arcs apuntats rebaixats, que aixopluga diverses fileres de nínxols. Al fons del recinte, i flanquejada per dos xiprers hi ha l'entrada a una petita capella. Té planta rectangular, sense absis i al cap de munt és visible una estructura de ferro, que en origen tindria una petita campana que avui no es conserva. A l'interior de la capella hi ha una pica baptismal i una de beneitera que procedien de l'església de Sant Miquel de Castellar. | 08002-30 | A l'oest del nucli de Castellar | El 1908 es va traslladar el cementiri de Castellar des de dalt del turó del Castell al costat de l'església de Sant Miquel a baix al pla, a la banda esquerra de la carretera de Calaf, havent passat el poble. (PARCERISAS 2000: 49) | 41.7317600,1.6502200 | 387745 | 4620875 | 1908 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28963 | Camí de les Cases Noves-Riera Maçana-El Molinot Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-cases-noves-riera-macana-el-molinot-nou | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al Km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), té un recorregut d'uns 2,70 km i 29 m desnivell. Al llarg del seu recorregut, el camí transcorre per una zona boscosa a prop de la Masia de Castellar, El Molinot Vell i els camps de la Feixa de l'Obaga. Creua la riera de Maçana, l'hort de Cal Tinet, Cal Vermell i finalitza als voltants de la Casa Nova d'en Benet. El camí a banda dels usos com a via de comunicació, és interessant des del punt de vista paisatgístic, que el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès natural, entre els que destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. | 08002-31 | Al sud est del terme. Voreja la Serra del Castell per l'oest. | 41.7306800,1.6398300 | 386879 | 4620768 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Algun tram amb indicacions | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28964 | Camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-riera-macana-al-castell-de-castellar | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra, el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. Transcorreguts aproximadament uns 1,30 km en aquest camí, una pronunciada corba a l'esquerra, marca l'inici de Camí de la riera Maçana al Castell de Castellar. Aquest és el camí que dóna accés al Castell amb vehicle. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), des d'aquest punt té un recorregut d'uns 1,84 km i 14 m desnivell. Al llarg del trajecte, el camí transcorre per una zona boscosa, es creua la riera Maçana, la Vinya del Jeroni i l'Obaga de la Masia, quedant sempre a la dreta la serra del Castell. El camí a banda dels usos com a via de comunicació i accés al Castell, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. En arribar al Castell i a peu de camí hi ha una font d'aigua potable. | 08002-32 | Al sud est del terme, voreja la Serra del Castell per l'oest. | 41.7216600,1.6323900 | 386244 | 4619777 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Permet accedir al Castell de Castellar amb vehicleExisteixen indicacions | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28969 | Font del Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-de-castellar | XXI | Aprofitant un petit pla davant un aflorament rocós, s'ha construït un mur de pedra seca, en forma de mitja circumferència, coronat amb lloses de pedra plana. En els extrems, té menor alçada, per tal es pugui aprofitar com a banc per seure i descansar. La part central té més alçada i just davant s'hi ha col·locat la font. Tot l'espai es troba pavimentat amb lloses de pedra plana. La font, situada al centre de l'espai i enganxada a la paret, és de ferro forjat i està pintada de color negre. Encara es pot llegir a la part baixa 'fundición dúctil Benito' nom de l'empresa subministradora | 08002-37 | Davant el castell, al Camí de la Riera de Maçana al Castell | Després de les fases de rehabilitació del Castell, a l'exterior i per tal de millorar els serveis del recinte i l'arribada de visitants, s'instal·là una font d'aigua potable a peu del camí. | 41.7282700,1.6485700 | 387602 | 4620489 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28969-foto-08002-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28969-foto-08002-37-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 28970 | Font d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-daguilar | XX | Construcció feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s'aixeca un mur de 1.70 m d'alçada coronat per lloses de pedra planes. En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix 'Aguilar de Segarra portada d'aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983' La font està formada per una pila de pedra aguantada per un pilar circular. L'aixeta està col·locada directament a la paret, sota la placa. | 08002-38 | C/ Raval s/n | Construïda amb motiu de la portada d'aigües al municipi el 1983, | 41.7393200,1.6317100 | 386219 | 4621738 | 1983 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Rere la font, hi ha una petita senyalització, amb un perforador per marcar l'etapa. Circuit Permanent d'Orientació d'Aguilar. | 119|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28971 | Nucli d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-daguilar | XVIII-XIX | Nucli situat al nord de la riera de Rajadell i limita al sud amb la serra de Còdol-rodon, al nord amb la Serra de la Vall, a l'oest amb el Puig Pedrós i finalment a l'est amb els petits nuclis de Plans i Cal Palomes. Té forma allargassada i està constituït per dos barris, el de l'Estació i el del Raval separats uns 900 m i units pel C/ del Raval. L'origen històric de nucli foren el castell del mateix nom, avui ensorrat, i l'antiga església parroquial amb advocació a Sant Andreu ja des del segle XII. Ambdós foren els elements aglutinadors de població, i a redós d'ells s'aixecà l'antic nucli, avui despoblat i on es conserven les restes del Castell algunes restes d'habitat, el cementiri Vell d'Aguilar o les antigues esglésies de Sant Andreu i Sant Miquel d'Aguilar per citar alguns elements. La importància d'aquest nucli d'origen medieval, queda palesa en l'existència del barri del Raval, l'origen del qual estaria associat amb el creixement urbà a les afores del castell d'Aguilar ja al segle XVIII. El nucli de l'Estació, com el seu propi nom indica, té origen a l'any 1913, quan aquesta va ser posada en servei. | 08002-39 | Sortida 114 de la C-25, després seguir indicacions, fins Aguilar. | 41.7395100,1.6318900 | 386234 | 4621759 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28971-foto-08002-39-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 28972 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal | http://www.aguilardesegarra.cat/INICI/INICI.html | XX | L'Ajuntament està situat al Barri del Raval i ocupa l'edifici de les antigues escoles. Inclou una sala de cultura, utilitzada per reunions i conferències. A la planta baixa hi ha el dispensari i l'arxiu municipal mentre que al primer pis hi ha les dependències consistorials. L'arxiu municipal està compost per una sala tancada amb clau, on es conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals. | 08002-40 | Carrer del Raval s/n | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28972-foto-08002-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Es troba al mateix edifici de l'Ajuntament. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28973 | Camí de la Plana de Cal Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-plana-de-cal-cases | Camí que segueix un traçat nord-sud travessant la zona central del terme municipal. Inicia el seu recorregut al camí dels Plans, al seu pas per la barriada de Sant Miquel. Des d'allà descendeix serpentejant entre camps de conreu, als quals proporciona accés. I és precisament entre camps de conreu on, després de poc menys d'1 km de traçat, aquest camí mor. El seu traçat és descendent de nord a sud, ja que comença a 530 m snm i acaba a la cota 500. | 08002-41 | Zona central del municipi | 41.7449400,1.6271500 | 385850 | 4622368 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28973-foto-08002-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28973-foto-08002-41-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 28976 | Camí de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castellar | Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 3,3 km travessa bona part de l'extrem nord-est del terme. El seu recorregut s'inicia a la Casanova de Centelles (actualment dues cases, Cal Casimiro i Cal Ramon), arran del camí dels Plans. Des d'aquest punt, a 545 m snm, el camí es dirigeix cap al sud-est, entre camps de conreu i boscos, pujant lleument fins assolir una cota màxima de 574 m a l'alçada del bosc de la Boïga. A partir d'aquí, el camí inicia un seguit de ziga-zagues molt pronunciades destinades a repartir el desnivell descendent, que a la costa de Cal Maçana esdevé molt pronunciat fins arribar al peu de la C-25, que es troba a 420 m snm. En tot el seu traçat el ferm és de terra compactada, i cal fer notar que en els trams més inclinats hi són freqüents les pedres procedents de les esllavissades. | 08002-44 | A la zona central de l'est del municipi | 41.7359400,1.6604500 | 388603 | 4621326 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28976-foto-08002-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28976-foto-08002-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28976-foto-08002-44-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 28981 | Camí Cal Generós a Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-cal-generos-a-cal-prat | Pista de muntanya de poc més de 2 km. Parteix del límit amb el terme municipal dels Prats de Rei, a les proximitats de la casa de Cal Generós. El seu recorregut és gairebé tot de descens continuat, ja que el terreny decanta cap a la Riera de Rajadell: de la cota inicial de 656 m snm s'arriba a una mínima (al pas de la Riera) de 492, per remuntar fins els 500 en el tram final. En tot el seu traçat el ferm és de terra compactada, i va fent ziga-zagues entre camps aterrassats i zones boscoses. Parteix de la ja esmentada casa de Cal Generós (els Prats de Rei), passa per Cal Ton del Met, la Caseta i acaba a Cal Prat. | 08002-49 | Part central de la franja oest del terme. | 41.7353100,1.5917300 | 382887 | 4621347 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28981-foto-08002-49-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 28982 | Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prat | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-est, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt al qual s'hi accedeix per una escala (de tres graons) de pedra. A la dreta del portal hi ha un finestró quadrat. Al primer pis hi ha un balcó central (a la llinda de la qual hi ha la data 1732) i una finestra a la dreta. Sota coberta, a dues aigües, hi ha dues petites finestres. La visió de la part esquerra d'aquesta façana es veu obstaculitzada degut a que s'hi va adossar un edifici de planta baixa més primer pis. Just al punt de connexió entre ambdós cossos s'hi deixà un passatge amb coberta de volta de canó, que va configurar un nou límit entre l'exterior i una era interior. L'aparell és de maçoneria arrebossada, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. | 08002-50 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | Cal Prat no surt esmentada al cadastre de 1716, de manera que es devia construir entre aquell any i el 1732 referenciat en una llinda. Prèviament, però, hi ha constància al lloc del Mas Vallverd al segle XIII, com a part de la Quadra de Vilanova. | 41.7400200,1.5991400 | 383512 | 4621860 | 1732 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28983 | Molí del Ribalta de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ribalta-de-dalt | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha 3 portes: la central rematada amb un arc rebaixat i les dues laterals adintellades. Es dóna el cas que dues d'elles tenen inscripcions: a la clau de l'arc hi ha, dins d'un cartutx molt florit, una creu i l'any 1788; a la llinda de l'esquerra, també hi ha (amb un format més simple) la data 1788. Al primer pis hi ha 3 finestres de forma rectangular i amb ampit. A la llinda de la central, emmarcada dins un requadre, hi ha la inscripció 'AVA MARIA PURISIMA / SINPECAT ES CONCEBIDA / RAMON RIBALTA A / FET FER LA PRESEN OBRA / PER GENÍS GARRIGA / MESTRE DECASAS 1790'. Entre la finestra de l'esquerra i la central, a un nivell més baix, hi ha un pròtom identificable amb un cérvol o una cabra. Al pis superior hi ha 3 finestres rectangulars, que donen a un espai sota la coberta de dues aigües. L'aparell de tot l'edifici és de grans carreus, ben treballats, amb morter segellant-ne les juntes. L'edifici té dependències soterrànies vinculades amb la part productiva del molí (impulsat per la força motriu de l'aigua de la bassa, feta amb carreus de pedra, que hi ha just al nord de l'edifici), al funcionament del qual també es dedicava la planta baixa. La resta de pisos tenia funcions residencials. | 08002-51 | A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b | A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV. | 41.7447700,1.5881800 | 382609 | 4622402 | 1790 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28983-foto-08002-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Genís Garriga | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28985 | Can Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serragallarda | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Gran casal originàriament de planta rectangular que, degut a l'afegit de diversos cossos al llarg de la seva història ha acabat conformant un conjunt en forma d'U, amb una era al mig. L'edifici originari és la part de la U que es projecta cap al sud al lateral oest. Consta de planta baixa i 2 pisos. A la façana sud, just arran de terra, hi ha una obertura que ens alerta de l'existència d'un cup al soterrani. A la planta baixa hi ha dues petites finestres quadrades, i al primer pis n'hi ha dues més (més grans, a la vertical de les anteriors) amb ampit, i una de més petita i desplaçada a l'esquerra d'aquelles. En aquesta més petita, hi ha inscrit a la llinda '1791'. A la llinda de la central hi ha un cartutx ovalat amb la inscripció 'MIQEL / POU ANY / 1870'. Al pis superior, tres grans finestrals (especialment el central, amb barana) semblen correspondre amb una reforma posterior, possiblement relacionada amb la data que apareix en una inscripció coronant la façana en una peça envoltada per triangles de ceràmica vidrada blava: '1943 BEM'. La façana de llevant d'aquest mateix edifici també té elements d'interès, com la porta d'entrada, amb arc escarser i la data de 1880 inscrita a la clau, i obertures al primer pis amb ampit seguint la imatge de la façana de migdia. Sota coberta, altres petites obertures quadrangulars. Aquest edifici està fet amb maçoneria arrebossada, deixant tan sols al descobert els carreus ben tallats de les cantonades i les obertures. A la resta de cossos annexes s'hi reflecteixen altres dates (corresponents al seu moment de construcció o de reforma): 1934, 1964... En destacarem, però, una pallissa separada dels 3 cossos principals, i que tanca l'era pel sud. Es tracta d'una edificació amb planta baixa i altell i coberta a dues aigües, que sota el vèrtex de la façana de migdia té la inscripció 'PERA POU / APAGAR LA / PRESENT OB / RA LAN 1907'. A nivell constructiu, en aquests edificis s'hi constata l'ús de maons i, puntualment, formigó. | 08002-53 | Al límit de ponent del terme, a prop del curs de la línia de ferrocarril | L'existència d'aquesta casa està testimoniada documentalment des del segle XIII. | 41.7477400,1.5925000 | 382974 | 4622726 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 28986 | Creu de Can Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-serragallarda | XX | Petita creu de ferro forjat encaixada, aparentment, en un corró d'era cilíndric plantat verticalment a la banda nord de Can Serragallarda. Aquesta manifestació religiosa popular, que probablement és recent, té l'arrel en la sacralització de llocs de pas, com el camí al peu del qual es troba. | 08002-54 | Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda | 41.7490300,1.5922100 | 382952 | 4622870 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28986-foto-08002-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28986-foto-08002-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28986-foto-08002-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 28988 | Cup de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-serragallarda | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Retall practicat a la roca de planta circular, d'1,6 m de diàmetre i 1,10 m de profunditat màxima conservada. La secció és vertical en la seva part superior, bombant-se més al fons, tot i que podria tractar-se de l'efecte d'una erosió desigual en funció de la duresa de cada veta. Al seu cantó nord, el forat està trencat, de manera que queda totalment obert i inutilitzable. En un dels extrems d'aquest trencament hi ha un pilar aixecat de pedra seca, al qual no hi trobem més utilitat que la d'actuar com a fita. L'ús d'aquest orifici és incert, si bé podia haver estat un cup o bé una sitja per a l'emmagatzematge de cereal. | 08002-56 | Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda | 41.7496700,1.6523900 | 387957 | 4622860 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28988-foto-08002-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28988-foto-08002-56-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 28989 | Les Coromines I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coromines-i | DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | Jaciment arqueològic d'època tardoantiga situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven diversos dipòsits quadrangulars excavats a la roca, a més d'encaixos per plantar-hi columnes de fusta per sostenir sostindrien la teulada de les edificacions. També hi ha la base d'un trull, del qual es conserva la pedra de la premsa. Es tractaria d'un lloc d'hàbitat especialitzat en l'elaboració del vi. | 08002-57 | Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera | 41.7193400,1.5890500 | 382635 | 4619577 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-3.jpg | Legal | Paleocristià|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada). | 84|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 28996 | Camí de les serres de Cal Palomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-serres-de-cal-palomes | Camí de traçat nord-sud (amb 1,8 km de recorregut) a la zona est del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Comença al costat del mas dels Plans (a una cota de 527 m snm) i inicia un primer tram recte, entre camps de conreu i algun petit bosquet, en direcció sud-oest. Un cop superades les Serres de Cal Palomes, el camí comença un descens travessant els vessants erms que davallen cap a la Riera de Rajadell. El traçat en aquest tram és en direcció sud-est, tot i que descriu constants ziga-zagues per tal d'entomar la forta pendent. El camí supera en aquest tram la via del ferrocarril passant per sobre del túnel, i va a morir just arran de la carretera C-25, on hi ha la casa de Cal Ferran, a 410 m snm. | 08002-64 | Vessant sud de les serres de Cal Palomes | 41.7362800,1.6421000 | 387078 | 4621387 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28996-foto-08002-64-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 28998 | Plaques de les inundacions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaques-de-les-inundacions | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX i XX | <p>Situades a la façana orientada a llevant de Cal Ferrer Nou, que a la llinda del portal indica la data de 1849 acompanyada d'un gall (precisament, apareix al cens de 1857 com la 'Casa Nova'). Les dues plaques són rajoles ceràmiques, que commemoren el nivell assolit per l'aigua en dos desbordaments de la Riera de Rajadell, que passa a 30 m. La primera d'elles, més baixa, diu 'Lo dia 20 de oc / tubre de 1866 / Laygua arivá / aquí', i marca una línia gravada. La inscripció està feta en lletra minúscula cursiva, i s'aprecien les línies que serviren de pauta. La segona placa, un xic més alta, diu '12 de Octubre / 1907 / hasta aquí / arribà l'aigüa'. No marca una línia del nivell de l'aigua, sinó que cal interpretar que és la posició de la peça el que l'indica. També aquesta inscripció està feta en lletra cursiva. Cal atribuir aquests episodis a pluges intenses, tot i que la posició de la casa, a pocs metres de la confluència del Torrent de la Grevalosa i la Riera de Rajadell, allà on aquesta fa un meandre, n'accentua el risc (PARCERISAS, 2000: 210).</p> | 08002-66 | Nucli urbà de Castellar | 41.7286006,1.6542256 | 388073 | 4620519 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28998-foto-08002-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28998-foto-08002-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-16 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 28999 | Camí de la plana de Cal Camps a la pallissa de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-plana-de-cal-camps-a-la-pallissa-de-serragallarda | Camí de traçat nord-sud a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Aguilar de Segarra. De fet, comença en una cruïlla amb el Camí de Cal Pallarès nou al Molí de Boixadors, que en aquest punt fa de límit amb el terme municipal de Sant Mateu de Bages. Des d'aquí, a 675 m snm, el seu trajecte (de 2,6 km) és sempre descendent, fins arribar a la cota 563 al seu punt final. entre camps de conreu. Des de la Plana de Cal Camps, ocupada per camps de conreu i petites llengües de bosc, el camí s'adreça cal a la casa de Vila-seca i travessa una costa boscosa fins situar-se en paral·lel del torrent anomenat Clot de la Font. Finalment, arriba al mas de Serragallarda. | 08002-67 | A l'extrem nord-oest del terme municipal d'Aguilar de Segarra | 41.7558300,1.5995200 | 383572 | 4623615 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28999-foto-08002-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28999-foto-08002-67-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 29002 | Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular amb absis de planta rectangular i dues capelles laterals per banda. El conjunt està fet amb pedres lleugerament escairades col·locades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Sembla que bona part de les pedres foren portades de l'antiga parròquia, situada a tocar del Castell, ara en ruïnes. Les cantonades estan definides per pedres rectangulars ben treballades, igual que totes les finestres de l'edifici, que són rectangulars i estan coronades per un arc de mig punt fet amb dovelles. La torre del campanar, de planta quadrada es troba a la banda N de l'església i té una coberta de pavelló rematada amb un parallamps. La part superior és semi oberta, ja que hi ha una galeria d'arcs de mig punt, en dos dels quals hi penja una campana. A la façana principal, situada a l'est trobem la porta d'entrada al temple, a la que s'accedeix per una petita escala de pedra, de planta semicircular i tres graons, amb una barana de ferro forjat a banda i banda adossada a la paret. La porta, de fusta i doble fulla, està encaixada en una obertura feta amb volta rebaixada definida per blocs de pedra motllurats. A sobre, i encastat a la paret, hi ha un petit nínxol delimitat per dos pilars i una volta de canó en arc de mig punt, a l'interior del qual hi ha una escultura. Aquesta és de marbre i cal pensar que representa a Sant Andreu, amb el llibre i la creu, tot i que d'aquesta última només es conserva el fust on se subjectava. Una mica més amunt i per sobre aquest nínxol i ha un òcul definit per carreus de pedra motllurats. En aquesta mateixa façana, a tocar de la porta d'entrada hi ha una placa de marbre commemorativa on es pot llegir 'En record dels veïns de la parròquia que van participar en la construcció d'aquesta església sota la direcció dels arquitectes Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol i realitzada pel mestre d'obres Joan Muns i Soler. En el 60è aniversari de la seva inauguració (1949-2009) Aguilar de Segarra, 24 de Maig del 2009' Totes les cobertes de l'edifici són a doble vessant amb un ràfec de pedra motllurada. A la coberta de la nau, en l'extrem que dóna a la façana principal hi ha tres creus de pedra coronant la coberta, una a cada extrem i l'altre a l'espina central. | 08002-70 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en un estat ruïnós enderrocada pels propis parroquians en un tumult, i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar fou aixecada un cop acabada la guerra , entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. La primera pedra es posà el 14 de Febrer de 1943 i fou un dia molt important pel poble amb diverses celebracions (PARCERISAS 2000: 249) L'edifici es va inaugurar l'abril de 1949 any en que va ser consgrada. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 1943-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29002-foto-08002-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol | Té cartells informatius. Hi ha una zona enjardinada amb bancs a l'exterior. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 29003 | Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica | 08002-71 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. | 41.7423500,1.6207800 | 385315 | 4622089 | 1947-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29003-foto-08002-71-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 29008 | Barraca de pedra seca de la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-boiga | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0.90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, una finestra a la banda posterior i un nínxol interior. La seva coberta, falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Situada al mig de camps de colza, just davant un gran pi i relativament a prop d'un de la barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós. | 08002-76 | A l'oest del Mas Riera | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7505300,1.6185900 | 385148 | 4623001 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5952 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 29009 | Camí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-fosses | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Des de la carreta BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta hi ha un trencall que dóna accés al Camí de les Fosses. Des d'aquest punt té un recorregut d'uns 3 km i 17 m de desnivell i uneix Cal Giralt amb el Puig Pedrós, per la zona nord-oest del terme. Es troba en força bon estat amb el ferm de terra compactada. Al llarg del trajecte, el camí voreja la Serra de la Riera i el Puig Pedrós, situat a la banda sud del camí. Des d'aquí ja comença a baixar travessant els camps de Les Valls i l'Obaga de la Riera, passa a prop de Cal Carner, deixant a l'est la Solana dels Caus per ja enfilar la última part del camí. Aquest últim tram, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. De fet el camí acaba en la propietat de Cal Giralt, passant a tocar del camp de la Pedra dreta, on es troba el Menhir del Giralt i el Sepulcre d'Aguilar. En aquest punt connecta novament amb la BV-3008, quasi al seu inici. El camí a banda dels usos com a via de comunicació per diversos masos i camps de cultiu, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. | 08002-77 | BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta | 41.7413000,1.6140400 | 384753 | 4621982 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | L'ultim tram del camí, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 29011 | Festa Major de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. | 08002-79 | Plaça de les Coromines | La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
| 29018 | Barraca de pedra seca del Pedregar 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedregar-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca, orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. Fa uns 2 m de diàmetre i uns 2 m d'alçada, la porta d'uns 0,90 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals. La seva coberta, de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció que servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca del Pedregar 2, | 08002-86 | Entre el Pedregar i el Clot del pou | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7679600,1.6152000 | 384897 | 4624940 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10589 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 29019 | Barraca de pedra seca del Pedegar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedegar-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca orientada a l'est i adossada a un marge pel cantó nord-oest. Té planta quadrangular d'uns 2,75 x 3 m amb parets d'uns 0,60 m de gruix i coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. La porta d'uns 0,80 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals, i a la façana principal també té una petita finestra d'uns 0,30 x 0,25 m. A l'interior hi ha una petita obertura o nínxol. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca El Pedregar 1. | 08002-87 | Al límit nord del terme, al sud del camí travesser | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7686200,1.6150500 | 384886 | 4625014 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10587 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 29020 | Camí del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-bo | <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> | <p>Al camí s'hi accedeix des de l'entorn de la Riera (mas que rep el nom del mateix Torrent Bo), en concret en un trencall a l'esquerra, abans d'arribar al km 20 de la carretera BV-3008. A partir d'aquí s'enfila un camí força pronunciat, d'uns 2,80 km de llarg i uns 128 m de desnivell, que voreja per l'est el Torrent Bo. El ferm, de terra piconada està en força bon estat. Durant el seu recorregut, en el tram inicial el camí passa a l'oest del Hort del Oller i la Obaga del Torrent Bo. A poc a poc es va enfilant per una zona boscosa, passant a l'est de Can Trullàs, Cal Mestre fins al Pou d'Aguilar i Cal Llobet. Passat aquest mas, travessa el Camí de Cal Pallarès al Molí de Boixadors que transcorre perpendicularment en sentit est-oest. Passada la intersecció el desnivell es va fent més acusat vorejant el Pedregar a l'est i l'Obaga del Botines a l'oest. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de conreu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, al sud-oest del Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, a banda de la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.</p> | 08002-88 | Nord est del Terme, vorejant el Torrent Bo | 41.7536400,1.6209800 | 385352 | 4623343 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29020-foto-08002-88-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-06-16 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | En algun tram està senyalitzat. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 29021 | Cami de la Carena de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-carena-de-lestrada | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Al camí s'accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, passat el Revolt de la Perdiguera. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3,15 km de llargada i uns 200 m de desnivell que voreja tota l'obaga de l'Estrada pel sud. El ferm, de terra piconada es troba en força bon estat. Durant tot el trajecte es va travessant zona boscosa, primer el bosc de la Font i després el Bosc de l'Obaga de l'Estrada. A mesura que es va avançant direcció sud-oest, es travessa pel nord el Pla nou de Bolederes, fins a passar pel nord del Dolmen de la Carena del Biel i al sud dels Camps de Ca l'Andreu on acaba el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. En aquest cas, el seu interès principal està en les frondoses zones boscoses que travessa i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més en el tram inicial aquest camí és creuat per l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que passa pel municipi. | 08002-89 | Al sud del terme municipal, al sud del Torrent de l'Obaga de l'Estrada. | 41.7161200,1.6108100 | 384439 | 4619190 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29021-foto-08002-89-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | El algún tram està senyalitzat.Referència cadastral- Via de domoni públic - 08002A005090100000UX | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 29024 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ | Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. | 08002-92 | Tot el municipi | Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
| 29026 | Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-1 | Barraca de pedra de planta circular, alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La coberta està formada exteriorment per lloses planes disposades radialment. La porta, única obertura, està orientada a migdia i té adossat al seu flanc oest un muret, probablement per arrecerar-se dels vents. | 08002-94 | A l'extrem sud-est del terme | 41.7214900,1.6610300 | 388626 | 4619720 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 12320 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 29028 | La Masia de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Edifici de planta rectangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades que s'hi ha anat afegint al llarg del temps. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa i primer pis. De la planta baixa cal destacar el gran portal adintellat, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1880. La resta d'obertures d'aquesta planta baixa i el primer pis formen part, per la seva grandària i fesomia, de les reformes que s'hi van dur a terme a la dècada de 1970. Tot i això, allò que més altera l'aparença de la façana és l'edifici annexat perpendicularment a ella. La coberta del cos principal és a dues aigües, L'aparell és de blocs desbastats lligats amb morter, avui a la vista però probablement arrebossats en el seu moment. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, l'altre element d'interès del conjunt. | 08002-96 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de la Calçada, documentat al segle XIV. Al cadastre de 1716 ja constava com a Masia de Castellar, que hauria estat notablement reconstruïda a mitjan segle XIX. | 41.7286900,1.6368400 | 386627 | 4620551 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 29029 | Colomer de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomer-de-la-masia | XIV-XV | Construcció destinada a la creació de petits cubicles artificials per a la instal·lació i cria de coloms. L'estructura, de 8 m de llargada i orientada a nord-oest, consta d'un doble mur: el davanter, d'1 m d'alçada i 0,40 de gruix, sembla haver actuat com a impediment de l'accés per part de depredadors; el segon, de 3 m d'alçada i 0,70 de gruix, és el colomer pròpiament dit. Aquest segon mur, construït en pedra seca com l'altre, combina en canvi filades contínues de blocs desbastats amb filades en les quals entre bloc i bloc hi ha un espai. És en aquests buits deixats on els coloms hi farien niu. | 08002-97 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | 41.7288200,1.6381600 | 386737 | 4620564 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 29032 | Santa Margarida de Cal Vendrell, Santa Margarida de Comallonga, Santa Maria de Mallancosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cal-vendrell-santa-margarida-de-comallonga-santa-maria-de-mallancosa | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Església de planta rectangular (5 x 10 m), sense absis diferenciat, orientada a llevant. L'aparell, de blocs desbastats (més grans i més polits als angles i a la porta) units amb morter, deixa al descobert al lateral nord unes filades irregulars que poden correspondre bé a un edifici anterior recrescut, bé als fonaments exposats rere algun rebaixament del terreny. A la façana oest hi ha la porta, adintellada, a la llinda de la qual hi ha la data de 1646. Al llarg d'aquesta façana hi ha una banqueta adossada, a més d'uns graons per donar accés a la porta. Per sobre de la porta, gairebé arran del vèrtex format per la coberta a dues aigües, hi ha un petit òcul circular per a l'entrada de llum. Just a sobre, on hom esperaria la unió de les línies inclinades dels dos aiguavessos, està rematat de forma plana, el que fa pensar que hi podia haver hagut un petit campanar d'espadanya. | 08002-100 | Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell | L'església de Santa Margarida de Comallonga no apareix documentada com a tal fins el segle XVII, condicionat pel fet que va ser l'any 1677 quan la família Comallonga s'instal·là al mas i li donà nom. Prèviament a aquesta data, el mas era conegut amb el nom de Mallancosa, de manera que es pot inferir que la Santa Maria de Mallancosa documentada des de l'edat mitjana és la mateixa església. El primer esment és de l'any 1078, quan forma part d'una donació a Sant Benet de Bages. Abans de 1154 ja actuava com a parròquia, el que concorda amb el fet que tingui una sagrera definida. | 41.7334500,1.6292000 | 386000 | 4621090 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29032-foto-08002-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29032-foto-08002-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 29033 | Alzina mil·lenària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-millenaria | XIX-XX | <p>Alzina de grans dimensions, amb un tronc de 0,7 m de diàmetre, capçada de gairebé 15 m de diàmetre i uns 10 m d'alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai. En ésser talats la resta d'arbres per roturar el terreny, aquest es beneficià de la manca de limitacions d'espai i de competència pels recursos.</p> | 08002-101 | Al Pla de l'Alzina, al qual dóna nom | 41.7346900,1.6302100 | 386086 | 4621226 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29033-foto-08002-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29033-foto-08002-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 29034 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet | XVIII | Gran casal d'època moderna i contemporània, amb la façana orientada a sud, que des de l'edifici original ha anat creixent vers l'oest mitjançant l'afegit de nous cossos. L'edifici resultant té una planta rectangular i, a més, compta amb diverses edificacions auxiliars segregades. La façana principal de l'edifici originari té un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues obertures (sempre centrades i alineades entre elles) per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt dovellat, en el que destaca la clau, amb l'alt relleu d'un cap masculí barbat amb el que sembla un escut a sobre. A l'esquerra del portal hi ha una finestra que sembla fruit d'una reforma recent. Al primer pis hi ha dos balcons, sobre els quals hi ha les dues petites finestres quadrades de les golfes. La coberta és a dos aiguavessos, a est i oest. El primer cos que s'adossà a l'oest de l'anterior és un volum de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi destaca un gran portal amb arc de mig punt dovellat, i al primer pis hi ha una obertura a la qual s'hi arriba mitjançant una escala adossada exteriorment, un balcó i una galeria tancada amb una estructura de fusta i vidre. En aquest cas, els dos aiguavessos desguassen vers nord i sud. Finalment, el tercer i darrer cos consecutiu és un cobert en el qual destaquen un portal amb arc de mig punt molt alt i ample (apte per a l'entrada de carruatges), sobre el qual hi ha una pedra amb la data de 1758 gravada. La coberta, novament de dos aiguavessos, decanta vers est i oest, i forma un ràfec notable sobre el portal. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, per sobre de la llinda de la qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / 1942'. L'altre element d'interès del conjunt, encara un xic més al sud, és un forn semisoterrani, a la boca d'entrada del qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / ANY 1933'. | 08002-102 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de Viladefels, documentat l'any 1414. Al cadastre de 1716 ja constava com a Cal Benet. | 41.7185000,1.6199400 | 385203 | 4619443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 29035 | Barraca pou de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-pou-de-cal-benet | Construcció en pedra seca de planta circular. Tot i que exteriorment recorda el format d'una barraca de pedra seca, se'n diferencia per diversos elements. En promer lloc, l'obertura (orientada a migdia) no és una porta, ja que consta d'un ampit. Així mateix, està mancada de coberta (tot i que potser originàriament n'havia tingut), de manera que és visible una travessa de fusta de la qual penja la corriola per fer baixar la galleda. Finalment, a l'interior hi ha el pou de cos cilíndric que baixa fins la capa freàtica. A la part superior, en un dels costats interns, hi ha una petita pica encastada al mur per desar-hi la galleda. | 08002-103 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7174900,1.6185200 | 385083 | 4619332 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 29036 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solella-de-cal-benet-a-santa-magdalena-de-codol-rodon | Camí situat al bell mig del terme municipal, de traçat sud-est/nord-oest, que uneix Cal Benet amb el mas de Còdol-rodon. El punt exacte de partida és la cruïlla amb el Camí d'Aguilar de Segarra, just allà on descriu una corba uns pocs metres al nord-est de Cal Benet. Des d'aquest indret, situat a 529 m snm, el camí guanya de seguida cota enfilant-se pels vessants boscosos denominats Solella de Can Benet i Solana de Cal Tinet. També perfila, però camps de conreu com els del Pla de Cal Ton Mates, on recorre un tram pràcticament pla per després reprendre la pujada fins la cota màxima 700 m on es troba el punt de destinació, Can Còdol-rodon. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada. | 08002-104 | Vessants entre la Serra de Còdol-rodon i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7247400,1.6209100 | 385295 | 4620134 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 29042 | Camí del Torrent de l'Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-de-lobaga-de-lestrada | <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> | <p>Al camí accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció a La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, uns metres més endavant que l'accés al camí de la Carena de l'Estrada. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3.30 km de llargada i uns 159 m de desnivell que voreja tot el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. El ferm està en bones condicions, fet de terra compactada. La primera edificació que ens trobem a l'inici del trajecte és Cal Mosset, a partir d'aquí es va descendint poc a poc per la banda nord del torrent, travessant pel nord la Solana del Ribera, i al sud l'obaga de l'Estrada. Durant el recorregut també es travessa l'Obaga de Ca l'Andreu, de Cal Jaume i del Puig-Altet, totes elles al sud del camí. Finalment, als terrenys de Cal Maset, al nord del Coll del Pollancre finalitza el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de cultiu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més aquest camí passa molt a prop de l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que travessa el municipi.</p> | 08002-110 | Al sud del terme municipal, vorejant el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. | 41.7072638,1.6025818 | 383739 | 4618218 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29042-foto-08002-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29042-foto-08002-110-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-06-16 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | En algun tram està senyalitzat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 29043 | Bosc de l'Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-de-lestrada | Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876 | Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl. | 08002-111 | Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada | Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis. | 41.7088900,1.6024500 | 383731 | 4618399 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 29049 | Camí del Fondo del Puigfarner a les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-fondo-del-puigfarner-a-les-coromines | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Al camí s'hi accedeix a través d'un trencant a la dreta en el camí de les Coromines, en direcció nord, a l'indret dels Racons de Centelles. Des d'aquí s'inicia un recorregut de 1,24 km i 4 m de desnivell fins arribar als terrenys del Puigfarner. El ferm, de terra compactada es troba en bones condicions. El camí transcorre bàsicament a través de camps de cultiu, travessant en direcció sud els Plans de Centelles, la Rioja i el fons de Puigfarner. Passat el mas i les seves instal·lacions agropecuàries el camí connecta amb un altre, que porta a Prats de Rei i a Cal Mensa. El camí té pas restringit entorn de les instal·lacions del Puigfarner. Com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. Aquí també es pot destacar el seu interès històric, ja que passa per l'entorn de la Torre de Puigfarner. La geologia és un altre dels elements d'interès del camí, ja que com tot el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. | 08002-117 | Extrem sud oest del terme, tocant amb Prats de Rei. | 41.7144500,1.5727700 | 381272 | 4619057 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29049-foto-08002-117-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té algun tram amb pas restrigit. Té algun tram senyalitzat.Referència cadastral - 08002A006090050000UL - Via de domini públic | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc