Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38392 Fons del Museu d'Història d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-dhistoria-dartes Anònim (1997).'Característiques dels nostres museus'; dins Dovella, número 56. Manresa, pàg. 33 FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 262. I dC-XX El contingut de la col·lecció és eminentment d'interès local. Conserva materials arqueològics dels jaciments de Matacans i de la Plaça Vella, però de poc interès museològic. La peça més destacada és una sivella visigòtica del segle VII, trobada en superfície a Salabernada. Aquest material s'exposa en el segon pis de l'edifici, on es poden observar la reconstrucció d'un parell de tombes d'època romana. A la planta baixa, s'hi exposen elements agrícoles i maquinària diversa (màquina embotelladora del Sindicat, filtre de vi d'aram, una bomba i una mànega antiincendis, eines del camp, eines de fuster, etc. ). Destaca un teler de garrot procedent de Can Berenguer i que encara funciona. N'hi ha un d'igual en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. A Cal Sitges, es conserva un generador de la mateixa fàbrica de Cal Berenguer. El primer pis està dedicat a la vida i història local a través dels seus personatges més il·lustres, com l'equipament mèdic del doctor Claudi, un baròmetre del Pare Faura o una ampliadora fotogràfica, donació d'Amadeu Quintana. També hi ha una col·lecció de rellotges i un projector de cinema. El museu també custodia el fons de l'arxiu històric i un fons bibliogràfic. Hi ha documentació i objectes de la família Claudi-Sala (cartes, llibres, pots de farmàcia,...), l'arxiu de les fàbriques de Cal Berenguer, Cal Sitges i Cal Herms; un arxiu fotogràfic amb uns 2000 negatius de vidre, diapositives, negatius de 35 mm, que s'està catalogant i digitalitzant. Els negatius de vidre provenen majoritàriament de la col·lecció Amadeu Quintana i de l'Arxiu Garcia. La temàtica són les festes, paisatges, arquitectura, treballs i oficis i geografia comarcal. També hi ha el fons de dibuixos de Datzira i un important fons bibliogràfic. Finalment, cal destacar la col·lecció geològica amb fòssils i minerals de la comarca. La part posterior de l'absis romànic es pot contemplar des de les sales d'exposició del museu, ja que hi queden incorporades. 08010-43 Plaça Vella, s/n Als voltants de l'any 1966 un grup de veïns d'Artés, amb Mossèn Miquel Rodríguez al capdavant, van començar a recuperar objectes històrics destinats al museu. Li van posar el nom de Pare Faura en homenatge a Frederic Faura i Prat, jesuïta i inventor del baròmetre aneroide ciclonoscòpic. L'Ajuntament cedí un espai per ubicar-hi els primers elements recuperats. L'any 1980, el nou consistori democràtic, Lluís Reig i Dolors Badia, traslladaren la col·lecció a Can Cruselles. L'any 1982 es van inaugurar les noves dependències al primer pis de l'edifici de Can Cruselles. En aquestes dependències es van realitzar diverses exposicions: paper moneda, dibuixos de Ramon Datzira, recuperació de l'arxiu fotogràfic d'Amadeu Quintana, etc. Des de 1990, es troba en l'edifici de l'antic Ajuntament. 41.7995700,1.9509200 412845 4628055 08010 Artés Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-3.jpg Física Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'actual responsable és l'Óscar Trullàs.El museu es pot visitar el primer diumenge de cada mes de 10'30 a 13'30 hores. 83|85|94|98|80 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38517 Fons procedent d'Artés del Museu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-dartes-del-museu-comarcal-de-manresa SITJES i MOLINS, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés', dins Ausa, núm. 84. Vic, pp.85-89. II-III dC. Es conserven algunes restes arqueològiques: materials procedents de Matacans, i fragments d'escàs interès i en molt poca quantitat procedents de troballes superficials als indrets de Vilagonella, Can Vila i Salabernada. Les peces més destacades són tres làpides romanes trobades com a material de construcció del castell d'Artés. Una de les làpides és una ara votiva i les altres dues són làpides funeràries. Totes són d'arenisca. L'ara votiva fa 82 cm d'alt, 45 cm d'ample i 39 cm de fons. Estava mutilada per la part superior i inferior. A la cara frontal hi ha una inscripció de 20 cm d'alçada en tres ratlles de 6 cm, però hi manca la primera ratlla. La inscripció diu: 'CALPURNI / (V)S (M) AVUS/FVSLM' que completada seria 'CALPURNIU-(V)S (M)AVUS F(ecit) V(otum) S(olvens) L(ibens) M(erito)', traduït per 'Calpurni Mavus ho feu en compliment gustós d'un vot per una mercè rebuda'. Segons Sitjes (1976:87) la data en el segle II dC. Les altres làpides són funeràries. La primera és un prisma de 50 cm d'alt, 39 cm d'ample i 33 cm de fons. La inscripció diu 'D(iis) M(anibus) / L(ucius) ATILIVS ATI / LIANVS PORCI / AE CATULLA (E) / VXORI OBSE / QVENTIS(I) / MAE / F(aciendum C(vuravit)' i traduïble per: 'Als déus mans. Ho feu fer Lluci Atilià a (honor de) Pòrcia Catul·la muller complaent'. Sitjes (1976:88) la data en el segle III dC. La darrera làpida està partida verticalment per la meitat; només se'n conserva 60 cm d'ample, 48 cm d'alt i 27 cm de gruix. La dedicatòria està dins una cartel·la formada per un bordó desenvolupat lateralment en fistó de 4 lòbuls. La inscripció diu: 'D M / S SEVERA / A NOMA / RARII / FERIAN ( .... CARIS) / SIMO FI(LIO ......) '. Sexta severa va dedicar la inscripció al seu fill Caríssim. Datable en el segle III dC. 08010-168 Via Sant Ignasi, 40 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-3.jpg Física Romà|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari: divendres i dissabtes d' 11 a 14 i de 17 a 20 h; diumenges i festius de 10 a 14 hTancat: 1 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 25 i 26 de desembre i tots els dilluns no festius.Sala de consulta: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.Tel.. 93 874 11 55Fax. 93 874 11 55 83|80 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39250 Col·lecció d'objectes de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-lajuntament XX Hi ha una vitrina dins de l'ajuntament amb diversos elements dels que en destaquem els següents: - Primera màquina d'escriure que va haver-hi a l'ajuntament, datada de principis de segle XX. - Antic rellotge de l'església de Sant Joan d'Avinyó, datat del 1888. - Cornetes de l'agutzil. La més gran és de l'època carlina. - La llança i el fanal del sereno, datats als voltants del 1850. - La placa de les primeres aigües canalitzades a la població, en data de 17 d'abril de 1881. - La bandera de l'Ajuntament al seu patró, el 17 d'abril de 1881. 08012-12 Avinyó 41.8638300,1.9709900 414598 4635169 1880-30 08012 Avinyó Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39252 Gegants d'Avinyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-davinyo XX Conjunt de cinc gegants: dos d'adults, dos de joves i el gegantó. Els gegants adults són 'El Moro' i 'L'Hebrea', fets als anys setanta. Els gegants joves es diuen 'Joan del Vi' i 'Pepeta de la Rovirassa', i, finalment, hi ha el gegantó anomenat 'Bussé', que representa l'agutzil actual del poble. Aquest últim gegant es creà l'any 1999. 08012-14 Avinyó Els gegants han agafat diversos noms segons el període en què foren creats; els gegants tenen noms de cultures històriques que han anat formant la cultura del poble, tot i que no se'n té pràcticament constància del llegat àrab ni jueu a la zona. Igualment, els gegans joves agafen noms directament vinculats amb la terra avinyonenca: el vi i, la zona de la Rovirassa. Finalment, el Bussé, personatge contemporani emblemàtic per la seva tasca d'agutzil del poble durant els últims anys. 41.8638300,1.9709900 414598 4635169 1970-00 08012 Avinyó Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
92789 Mosaics i obra plàstica de mossèn Bajona https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-i-obra-plastica-de-mossen-bajona <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span>Conjunt de mosaics, plafons ceràmics i altres obres plàstiques fetes per mossèn Joan Bajona que es troben repartides en diferents punts de Balsareny i el seu entorn, d’una manera especial al sector que envolta l’església parroquial. L’obra de mossèn Bajona és formada per una diversitat de tipologies artístiques entre les quals, però, abunden els treballs ceràmics fets amb mosaic, ja sigui total o parcialment, o també amb la tècnica del trencadís. Els trobem formant part de fonts, i jardins, o com a elements decoratius situats en espais urbans o en alguns racons emblemàtics del poble; també en ermites i capelles de l’entorn, així com en algunes cases particulars. Alguns d’aquests treballs són de caràcter menor, simples plafons ceràmics encastats en una paret; d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf i que dona un caràcter peculiar a quests espais.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra de Mossèn Joan Bajona, inventariada en una publicació recent (BAJONA i altres, 2016), consta d’un bon nombre d’elements al municipi de Balsareny. Entre els més destacats podem esmentar la Font del Romaní i altres treballs als jardins o a l’edifici de la Rectoria de Balsareny, la font dels Enamorats i altres mosaics vora la Llar Parroquial, una capelleta, una farola i la caseta de la Blancaneus dins el recinte del Casal Verge de Montserrat, l’altar de l’església de Sant Esteve de la Colònia Soldevila, la Font de Sant Roc (al costat del Pont del Riu), la Font del Bruc (al carrer del Bruc) i la Font dels Escolans (Colònia Soldevila). També va fer algun tipus d’intervenció al Baptisteri de l’església parroquial de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-256 Emplaçaments diversos. Especialment a la zona entorn de l'església parroquial i en indrets diversos del nucli urbà de Balsareny i de l'entorn. <p><span><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span><span>. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts.</span></span></span></span></p> 41.8629900,1.8775900 406845 4635173 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-enamorats-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-casal-verge-montserrat-farola-i-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-sant-roc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-creu-carrer-creu-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental Inexistent 2023-03-22 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Mossèn Joan Bajona Pintó 98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
92925 Col·lecció d’objectes de la Festa dels Traginers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-la-festa-dels-traginers <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). <em>La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig</em>. Ajuntament de Puig-reig. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> XIX-XX Estat de conservació dels elements de la col·lecció desigual <p><span><span><span>Col·lecció d’objectes aplegada en els darrers anys amb motiu de la Festa dels Traginers que consta de diversos tipus d’arreus i utillatge tradicional pertanyent al món del tragí i del transport tradicional en general, així com també d’altres objectes de caràcter etnogràfic i diversos relacionats amb aquesta festa. En general es conserva una mostra àmplia i representativa que permet il·lustrar com era el transport tradicional del món del tragí; és a dir, el transport a bast o a llom de les cavalleries. Els objectes es poden classificar en els següents grups:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Guarniments o arreus per al transport a bast. La peça bàsica era el bast, que servia de suport per aguantar les càrregues que es penjaven a banda i banda de l’animal, i amb una funció similar però més simples hi havia la xalma i l’albarda. També hi ha selles amb els seus guarniments i bastets. Així mateix, es conserven diferents tipus d’estris especialitzats segons els tipus de càrregues que calia traginar. Hi ha arganells (menes de coves, de fusta, de vímet o de ferro, per encabir-hi objectes diversos), sàrries (receptacles d’espar), àrguens (bastiments de fusta per traginar feixos o garbes), xafogons, catantingues o salmes (bastiments per traginer llenya o herba), bóts de pell, portadores, sorreres, pedrers, femeres, sarrions, sacs, arnes o gerros. També hi ha arreus guarnits que s’utilitzaven per ornamentar els animals en els dies especials de celebració: morralles o capçons amb plomalls, mantetes, pitrals i cadires o sillons (per seure-hi les núvies), així com altres tipus de guarniments diversos: collars, morralles, cingles, morrions, estreps, catistran, calçons o calçonets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Conjunt de diversos carros de diferents tipus: carros comuns, de vela, amb bocoi o de trabuc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Indumentària tradicional utilitzada en la cavalcada, que consisteix en diversos conjunts de gecs i calces de pana, armilles, tratjos, camises, barretines, faixes, espardenyes o gorres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eines tradicionals del camp: carretons, portadores, serres, màquines d’ensofrar, cisalles, forques, arades de diferents tipus, màquina de segar, premses i altres eines diverses. Procedeixen de masies de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material gràfic, bàsicament referit als cartells i programes de la Festa dels Traginers (des de l’any 1965), col·lecció de fotografies del Concurs de la Festa dels Traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La major part d’aquest material es conserva a la Casa Torrents, edifici de propietat municipal que, des d’uns anys enrere, s’havia previst dedicar-lo a Museu dels Traginers. </span></span></span></p> 08018-308 Casa Torrents. Plaça Roc García. <p><span><span><span><span>Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1965 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.</span></span></span></span></p> 41.8627200,1.8774300 406831 4635144 08018 Balsareny Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-23.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'any 2022 l'Ajuntament va iniciar la restauració de les selles dels cordonistes. 119|98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
92938 Col·lecció de plats i càntirs de la Festa dels Traginers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plats-i-cantirs-de-la-festa-dels-traginers <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span>Col·lecció de plats, càntirs i altres objectes de ceràmica elaborats com a record amb motiu de la Festa dels Traginers des de l’any 1983. En aquesta data es va començar a encarregar un plat i un càntir personalitzat, diferent cada any. Els plats tenen motius decoratius normalment inspirats en els que apareixien també als cartells i la fulleteria de difusió. Els càntirs són cada any de formes i decoracions diferents. La col·lecció consta d’un exemplar de cada atuell i inclou també altres peces complementàries que s’havien fet esporàdicament, com ara càntirs petits, porrons, ampolles o cendrers.</span></span></span></p> 08018-312 Passatge Matamoros, 13 <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. En els anys successius la Festa dels Traginers de Balsareny s’anà potenciant i, progressivament, s’hi va anar afegint un bon nombre d’activitats que complementaven l’acte central de la cavalcada històrico-retrospectiva. L’any 1970 la diada fou declarada “d’interès turístic nacional”. Gràcies a unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1983 va ser el primer any que es van encarregar plats i càntirs personalitzats com a record de la festa. L’elaboració es feia en un taller del poble de Breda, de gran tradició ceramista. Des de 1984 en l’àmbit anomenat el Rebost del Traginer s’hi va instal·lar una Botiga de ceràmica on es podien adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. El responsable d’encarregar la ceràmica era Francesc Maya Comas, conegut com el “Quico”, i Josep Sensada. Més endavant va prendre el relleu Marc Rabeya. Des del principi Francesc Maya, que era afeccionat al col·leccionisme, es va responsabilitzar de guardar un exemplar de cadascuna de les peces de ceràmica. El 2013-2014 Francesc Maya fou homenatjat com a Traginer d’Honor.</span></span></span></p> 41.8616000,1.8755600 406674 4635021 08018 Balsareny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-14.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
92959 Col·leccions de l’Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-lajuntament XX-XXI <p><span><span><span>Col·leccions de caire divers que són propietat de l’Ajuntament de Balsareny i que es conserven en diferents dependències de la casa consistorial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem una col·lecció de pintures que s’han anat aplegant amb motiu del concurs de pintura que s’organitza cada any per la festa major. Els primers premis es cedeixen a l’Ajuntament. Són obres d’artistes bàsicament locals, de les darreres dècades, i consisteixen en paisatges típics del poble o el seu entorn. Alguns dels quadres estan penjats en diverses sales de l’Ajuntament; d’altres es guarden en un magatzem a la planta superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta mateixa sala de la planta superior es conserva també una col·lecció de fòssils, minerals i altres elements naturalístics que pertanyia a Francesca Riba Baraldés, de cal Riba. Amb data de 21 de febrer de 1997 el ple de l’Ajuntament va acceptar la donació que en va fer un familiar seu: Jaume Riba Codina. Tots els elements estan classificats i etiquetats. Finalment hi ha també una maqueta a gran escala i força detallada del castell de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-324 Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 41.8634000,1.8769100 406789 4635220 08018 Balsareny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-4.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93254 Gegants de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-balsareny XX <p><span><span><span>Els gegants de Balsareny, construïts l’any 1985, són el Marc i la Maria, uns noms que responen als patrons del poble. El gegant, que mesura 3,55 metres, està inspirat en un antic traginer, el senyor Sarri, que havia estat un dels impulsors de l’emblemàtica Festa dels Traginers. La geganta, que mesura 3,35 metres i pesa uns 43 kg, representa la seva dona, i a diferència del gegant no està inspirada en cap personatge concret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc porta la típica bata negra de traginer i, dintre de la butxaca de la mateixa peça, hi guarda una petaca grossa de cuir, plena de picadura de tabac. Està fumant pipa, al cap llueix una barretina i, a la mà dreta, aguanta unes morralles o capçó, que és el guarniment que fermava el cap de la mula o el cavall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Maria va vestida de pagesa. Porta un davantal lligat a la cintura i una mantellina a l’espatlla. Al cap hi duu un mocador lligat al clatell. Com a complement, porta un mocador brodat a la mà dreta amb el seu nom. S’ha conservat des del dia de la seva estrena. L'any 2015, amb motiu del 30è aniversari, va estrenar nova vestimenta, d’un color violeta.</span></span></span></p> 08018-378 Sala El Sindicat. Carrer de Ponent, 7 <p><span><span><span>A principis dels anys 1980 durant una trobada d’amics balsarenyencs (alguns dels quals ja no vivien al poble) va sorgir la idea de construir una parella de gegants. Tres d’aquestes persones van impulsar una campanya per vendre butlletes que financessin la iniciativa, mentre que la resta del cost el va aportar l’Ajuntament. Des d’un primer moment es tenia clar que la figura del gegant havia de ser un traginer, com no podia ser d’altra manera en un poble conegut per la seva emblemàtica Festa dels Traginers. I també es decidí que la geganta que l’acompanyés havia de ser una pagesa. Els impulsors es van posar en contacte amb el conegut artesà constructor de gegants Manel Casserras i Boix, de Solsona, que va ser qui va acabar donant forma a les idees que havien anat sorgint durant tot aquest temps de gestació. Els gegants de Balsareny foren construïts l’any 1985. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El dia 27 d’abril de 1985 es van estrenar i foren batejats en una cerimònia multitudinària a la plaça de l’Ajuntament, tenint com a padrins els gegants Reis de Sallent, en Bernat i l’Ermessenda. Alhora és va presentar el seu ball de lluïment, amb música composta per mossèn Joan Bajona i Pintó, rector del poble. D'ençà de la seva estrena ja va néixer la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny, que poc a poc es va donar a conèixer en els diferents àmbits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els membres del grup que hi posava la música, amb gralles i tabals, provenien d’una “banda de trompetes i tambors” que havia estat activa durant els anys setanta i començaments dels vuitanta però que aleshores ja estava desapareguda. Des de bon començament els gegants fan les seves actuacions principals per la Festa dels Traginers i per Sant Marc, el 25 d’abril, que és la Festa Major. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc i la Maria van ser els primers gegants que va tenir Balsareny. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”, inicialment impulsada pel grup de músics.</span></span></span></p> 41.8628400,1.8746900 406604 4635160 1985 08018 Balsareny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-marc-i-maria-actualment.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-img344206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-2.jpeg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Manel Casserras i Boix Els gegants es guarden en un local polivalent a la plaça de la Mel-carrer de Ponent. També s’hi guarda el gegant Peta Fluix i altres materials que són visibles a través d’uns vidres quan es fa algun acte a la sala. Hi ha una proposta sorgida de les xarxes socials perquè s’habiliti un espai en el qual els gegants i tota la imatgeria del poble estiguin exposats i es puguin veure de manera permanent. 119|98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93256 Gegants de la colla “Els K + sonen” https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-colla-els-k-sonen <p><span><span><span>ANÒNIM (2021). “Deu anys de gegantons”, <em>Sarment</em> (17 maig 2021). (<a href='http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html'>http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Geganteres, grallers i tabalers de Balsareny – Els K + Sonen (2024). <em>Candidatura fira del món geganter 2024. </em>Treball de presentació de la candidatura.</span></span></span></p> XXI <p><span><span><span>Gegants i gegantons de la colla “Els k + sonen”, que estan inspirats en diversos personatges representatius de la història de Balsareny, tant antiga com recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegants són Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc, que foren senyors de Balsareny al segle XIV. La Blanca llueix un vestit marró en el qual s’hi poden trobar més d’un centenar de triangles brodats a mà. La diadema que porta al cap representa els 45 merlets del castell de Balsareny. Al mateix temps, el nom de la geganta al·ludeix a la marededéu de la capella del castell, coneguda com la Verge blanca perquè és una talla feta en marbre. La geganta fa 3,35 m d’alçada i té un pes de 41 kg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bernat va vestit de cavaller medieval, amb tonalitats verdoses i una capa de color grana amb passamaneria. Sosté un escut amb la representació de l’antiga heràldica de Balsareny i, al pit, hi té brodat un lleó rampant, símbol del llinatge dels Peguera. Fa 3,60 m d’alçada i té un pes de 45 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegantons representen dos personatges de la història més recent. D’una banda, mossèn Joan Bajona Pintó, qui fou rector de Balsareny a les dècades de 1970 i 80 i persona molt estimada al poble. Apareix amb vestimenta negra de capellà, boina i un puro. A cada ma duu un atribut que l’identifica amb les seves grans aficions. A la dreta porta una paleta, ja que va excel·lir com a artista especialitzat en la construcció de mosaics, amb els quals va embellir molts racons de Balsareny. El mateix Joan Bajona va demanar a l’aleshores alcalde, Jaume Rabeya, que el seu gegantó pogués lluir una paleta. A l’esquerra sosté una particel·la de trombó que correspon a una peça musical de la població que ell va escriure fa molts anys. En aquest cas, la caracterització de la figura, feta pel mestre de Cardona Toni Mujal i les seves modistes, va ser especialment reeixida: la boina, el seu gec, la camisa, el cinturó, el mateix 'puro' (fins i tot destacant la marca dels seus preferits) i el treball magistral en l'elaboració del rostre són d’una gran versemblança.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre gegantó és la Mariona, un personatge de rostre anònim que representa una jove treballadora del tèxtil. Una filadora, una de les moltes balsarenyenques que, de ben joves, començaven a treballar en alguna de les fàbriques tèxtils que hi havia al poble. Porta a la mà una bitlla de fil de cotó i va caracteritzada amb la indumentària pròpia d’un dia de treball: una bata de color blau que les modistes del taller de Toni Mujal van dissenyar partint d’unes fotografies antigues de l’arxiu municipal. El Joan i la Mariona mesuren 2,70 m d’alçada i tenen un pes de 28 kg (ell) i 26 kg (ella). </span></span></span></p> 08018-380 Plaça Ricard Viñas, 2 <p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La colla gegantera “Els k + sonen” va sorgir l’any 2011, en principi com a grup musical impulsat per gent que tenia inquietuds especialment per la gralla i la percussió. En la seva arrencada hi van ajudar els grallers de Sant Fruitós de Bages, i l’any 2012 ja participaven en diverses sortides tot acompanyant els Geganters de Balsareny. A finals de l’any 2012, però, van sorgir algunes diferències de criteri sobre com encarar el futur dels Geganters i Grallers de Balsareny. Això va motivar que, a finals de l’any 2012, es creés oficialment la nova colla gegantera com a entitat, que va mantenir el nom del grup musical pioner 'Els K + Sonen'. El 2013 la nova colla ja participava en la primera trobada de gegants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, l’any 2011, s’havien estrenat els gegantons del municipi, encarregats per l’Ajuntament i confeccionats al taller de Toni Mujal, de Cardona. El consistori va acordar que el gegantó fos la imatge de mossèn Joan Bajona i Pintó, rector i fill adoptiu de la localitat. Fou apadrinat per la Tia Sala i l'Isidret, gegantons de la colla de Santpedor, durant la trobada de gegants de la Festa Major de l'any 2011. La gegantona fou la Mariona, nom diminutiu de la patrona de Balsareny i de rostre anònim. Fou apadrinada per l'Isarn i l'Aigó, gegantons de la colla de Sant Fruitós de Bages. Quan la colla 'Els K + Sonen' es van independitzar va continuar portant els gegantons de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida l'entitat va anar creixent, fins arribar a registrar prop d'una setantena de membres. Els músics van adquirir tècnica musical assistint a cursos de percussió de l'Arco Baleno (Brasil) a Montcada i Reixac, o assistint a diversos seminaris i classes de gralla. Fou així que, uns anys més tard, van decidir construir els seus propis gegants, costejats per ells mateixos mitjançant diverses iniciatives de marxandatge. Es va acordar que ambdues figures representessin el passat medieval del poble, i sobretot que tinguessin un estret vincle amb el castell de Balsareny, icona del municipi. La parella de gegants fou encarregada al mateix taller de Toni Mujal. Primer va arribar la geganta, Blanca de Bell-lloc, que es va estrenar l'any 2014 durant la segona trobada gegantera. Va ser apadrinada per en Sala i na Ricardis, gegants de la colla de Sant Fruitós de Bages. En la setena edició, quan es celebrava el 5è aniversari de la geganta (2019), es va completar la parella amb el gegant Bernat de Peguera. Els seus padrins foren en Víctor i la Maria, gegants vells de la vila d'Artés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de participar en les principals celebracions del municipi, com la Festa Major, la Festa de la Gent Gran, la Fira d’Entitats, Sant Joan, l'entrega de capons al castell, la Festa dels Traginers, el Cross del Traginer o la Cavalcada de Reis, la colla “Els k + sonen” ha estat present cada any en les trobades geganteres de Catalunya, que han tingut entorn de la quinzena de colles cada any. Fora de Catalunya han participat a les festes del Pilar a Fraga (Osca), a la IV trobada de la Federació Gegantera Valenciana a Vinaròs (País Valencià), a les festes de Sant Andreu a Vinçà (Catalunya Nord, França) o a la Festa Major de Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2021, amb motiu del seu desè aniversari, els gegantons van ser restaurats al Taller Aglà de Cassà de la Selva. La balsarenyenca Imma Navarro va renovar-ne el vestuari. Coincidint amb les restriccions de la pandèmia de Covid del 2020, la colla va organitzar una exposició-espectacle de gegantons simbòlics d'arreu de Catalunya al teatre municipal, on al llarg d'una setmana una cinquantena de figures d'aquestes característiques van omplir la sala i van rebre la visita de mig miler de persones. L’any 2024 la colla 'Els K + Sonen' va presentar candidatura per acollir a Balsareny la XVI Fira del Món Geganter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als personatges representats, Blanca de Bell-lloc i Bernat de Peguera foren senyors de Balsareny al segle XIV. Blanca era filla de Guillem de Bell-lloc (del castell de Bell-lloc, a la Roca del Vallès) i de Gaia de Santa Eugènia. Bernat era fill de Guillem de Peguera i de Blanca. Blanca i Bernat foren els pares de Ramon II de Peguera, que fou un personatge clau en aquest llinatge. Fou ell qui el 1351 va comprar el domini directe del castell i la baronia de Balsareny (anteriorment els Peguera eren vassalls dels Rajadell). Així mateix, va estrènyer vincles amb la corona, va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó i fou nomenat majordom de la reina. També va impulsar obres al castell, que en aquest moment va adquirir la fesomia actual de castell-palau gòtic. Uns anys després, el 1392, al castell de Balsareny s’hi hostatjava el mateix rei Joan I. Així mateix, sota la baronia de Ramon II de Peguera es va construir la resclosa de la Séquia de Manresa, al peu del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant als personatges que representen els gegantons, Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. També fou un gran amant de la música. Fundà la Coral Sant Esteve, de la qual en va ser director durant més de mig segle, i també la coral infantil Romaní i la coral Els Ametllers. A més, fou pessebrista, fotògraf, afeccionat al futbol, president i actor dels Pastorets de Balsareny. Avui l'escola de música i teatre municipal porta el seu nom. </span></span></span></p> 41.8640100,1.8752500 406652 4635289 08018 Balsareny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegant-els-k-mes-sonen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegants-els-k-mes-sonen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344096.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Lúdic Inexistent 2023-03-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Toni Mujal La Colla 'Els k + sonen' tenen el seu local a l'antiga escola de Monges, a la plaça Ricard Viñas. Els gegants es guarden en un local particular al carrer de la Travessera.Fotografies de Jordi Sarri i de la colla 'Els k + sonen' 119|98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43893 Col·lecció de pintura de Josep Lladós https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-llados XX Conjunt format per 10 pintures a l'oli realitzades per Josep Lladós. Es representen punt del patrimoni cultural i arquitectònic de Callús com per exemple Sant Maria de Viladelleva, i també llocs emblemàtics i ja desapareguts com són els Manxons. 08038-76 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús Josep Lladós va crear a inicials dels anys 80 l'Associació de la Promoció de les Arts del Cardener a partir de la qual s'impartien classes de pintura. En aquests moments agafà afecció a aquest art i començar a pintar sobretot motius paisatgístics i de punts emblemàtics de Callús. 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1983 08038 Callús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Josep Lladós 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43923 Material Arqueològic del Castell de Godmar https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-castell-de-godmar CAIXAL I MATA, Àlvar. 2004. Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al Castell de Godmar (Callús, Bages). Campanya de 2002. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. Inèdit X-XVIII A la memòria arqueològica presentada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona consta l'inventari del material arqueològic de les campanyes realitzades durant el 1998, 2000 i 2002. El material recuperat fou recollit en 18 U.E. (Unitats Estratigràfiques) concretament als estrats 1, 3, 4, 6 , 8 , 10, 11, 15, 16, 21, 34, 35, 43, 57, 65, 67, 68, 71. D'entre aquest material cal distingir la recuperació tan de material ceràmic, com metall, fauna, vidre, etc. D'entre el material ceràmic s'ha pogut identificar diversos fragments corresponents a materials constructius com per exemple teules i fragments de guix. Pel que fa als fragments de ceràmica de cocció reductora s'han recollit un total de 489 fragments corresponents a olles medievals, grans contenidors, etc. D'entre aquestes fragments n'hi ha que pertanyen a períodes estrictament medievals i d'altres a períodes més moderns. Pel que fa a la ceràmica de cocció oxidant s'han trobat 640 fragments corresponents a gerres, olles, etc, igualment d'entre aquest fragments també cal distingir els d'època medieval i moderna. La ceràmica blava consta de 126 fragments corresponents principalment a plats i escudelles. D'entre les peces s'hi troben blau de Barcelona, blava catalana i blau de València. També s'han recollit 22 fragments de ceràmica de reflex metàl·lic, 347 de ceràmica comuna vidrada tan verda, com melada i/o marró, i tan sols 2 fragments de ceràmica decorada en verd i manganès. Pel que fa al metall s'han recollit un total de 127 fragments de ferro, coure, etc. Que corresponen a claus, tisores, pinces, etc. 28 fragments de vidre i finalment 5 peces lítiques. 08038-106 SAM (Servei d'Atenció als Museus). C/ Pedret, 95. 17007. Girona Entre el 1996 i 1997 l'Ajuntament de Callús sol·licità al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona un avantprojecte de conservació i rehabilitació de les restes del Castell de Godmar. Un cop redactada aquesta proposta d'actuació es va iniciar un conjunt de campanyes arqueològiques per tal de recuperar el monument. La primera fou el 1998 amb l'objectiu d'alliberar el jaciment del teixit vegetal que emmascarava els murs i el perímetre del castell. Entre de març a juny i d'octubre a desembre de 2000 es realitzà una intervenció extensió fins a esgotar el sediment arqueològic a l'interior de la torre, el maig de 2002 es realitzà l'excavació a l'entorn de migdia del castell i de l'edifici de ponent. Posteriorment durant el 2004 es realitzà un nova campanya. 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Restringit Bo Legal Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi Les peces que es detallen en la descripció són les que corresponent a la memòria arqueològica de les campanyes realitzades els anys 1998, 2000 i 2002 i que es troba dipositada a l'Arxiu de la Direcció General del Patrimoni Cultural. S'han realitzat campanyes posteriors (juny de 2004) però el material es troba encara en fase d'estudi pels autors de les intervencions. 94 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
45366 Fons del Museu Geològic del Seminari de Barcelona referent a Castellbell i el Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona-referent-a-castellbell-i-el-vilar <p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. &amp; VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. &amp; VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html</p> 42-39 mill <p>El fons paleontològic referent a Castellbell i el Vilar dipositat en el Museu consta de diversos fòssils. Però el fòssil més important és el sireni de Sant Cristòfol o com li diuen ara el de Montserrat, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina.</p> 08053-269 C. De la Diputació, 231 - 08007 Barcelona <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 el Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació.</p> 41.6395200,1.8192200 401660 4610427 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo Física Paleògen Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-01-17 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch El 23 de maig de 2013 es va presentar la restauració i instal·lació del sireni en la seva nova vitrina a la sala Cardenal carles del Museu, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Presidí l'acte mossèn Josep M. Turull, rector del Seminari; mossèn Nicolau, subdirector del Museu; Antoni Riera, president dels 'Amics del Museu' i Raúl Brito, president de l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia (ICMGP). Després d'una breu oració per part de mossèn Nicolau, hi va haver un parlament a càrrec d' Antoni Riera, el qual va fer un recordatori de la història del sireni i un agraïment a totes les persones i institucions que possibilitaren la seva troballa, excavació, restauració i estudi de l'exemplar. Per a celebrar l'esdeveniment s'ha publicat un número de la revista Scripta dedicat exclusivament al sireni de Montserrat. Acte seguit es van lliurar d'unes plaques d'agraïment, en nom del Museu i dels Amics del Museu, al Sr. Isidre Gurrea, descobridor del sireni; al Sr. Evaristo Aguilar, el segon restaurador de l'exemplar; i a l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia en record dels seus socis que van col·laborar en l'excavació. La placa la va recollir el seu president el Sr. Raúl Brito el qual va fer també un breu parlament d'agraïment. Després el director del Museu, Dr. Sebastián Calzada, va fer entrega del diploma d'Expert en Paleontologia al Sr. David Martinez. 124 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
45763 Fons procedent de Castellbell i el Vilar del Museu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-de-castellbell-i-el-vilar-del-museu-comarcal-de-manresa http://www.museudemanresa.cat Als anys 70 del segle passat uns nens que juagaven al mas les Comes, localitzaren un tupí amb monedes d'or, de les quals se'n feren còpies per a ser exposades al Museu de Manresa, ja que les originals les va adquirir la Fundació de Caixa de Manresa. 08053-666 Via Sant Ignasi, 40 (08240 - Manresa) El Museu Comarcal de Manresa, s'inaugura amb aquest nom i una renovada presentació de les seves col·leccions l'any 1977, després d'haver estat uns anys tancat. És un museu d'abast territorial comarcal per les seves col·leccions i pels serveis que ofereix. De temàtica pluridisciplinar, les col·leccions que s'hi exposen se centren en l'art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya. 41.6423100,1.8584500 404931 4610693 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
86998 Col·lecció del Material arqueològic de Castellfollit del Boix al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-material-arqueologic-de-castellfollit-del-boix-al-museu-de-la-pell-digualada <p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellfollit del Boix. En concret es tracta d’un conjunt diferents lots </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>amb material arqueològic provinent dels jaciments del Túmul I de la Serra de Clarena, Túmul II de la Serra de Clarena, Can Paleta, Maians, de Cal Pessetero, Can Regordosa, de Sant Marc de Grevalosa, Vilaclara, Can Prat, Can Paleta, Castellfollit del Boix, Can Pere Vila, Entre la Baraquera i Cal Carner, Mas Clarena, el Pubill, Maians Vell i Sant Pere del Mont. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></p> 08059-134 Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada <p><span><span><span><span><span><span>El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia fou creat l’any 1954 i ocupa dos edificis, l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l’any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El recorregut expositiu està basat en la indústria igualadina, basada en la manufactura de la llana i el cuir.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Restringit Bo Legal i física Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 83|85 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
87002 Col·lecció del Material arqueològic de Castellfollit del Boix al Museu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-material-arqueologic-de-castellfollit-del-boix-al-museu-comarcal-de-manresa <p><span><span><span><span><span><span>El Museu Comarcal de Manresa s’hi conserva material arqueològic provinent de les Tombes de Can Barcadit de Castellfollit del Boix. En concret es tracta d’un conjunt format per diversos materials arqueològics d’època tardo-antiga. </span></span></span></span></span></span></p> 08059-138 Museu Comarcal de Manresa. C. Via de Sant Ignasi, 36-40. 08241 Manresa. <p><span><span><span><span><span><span>El Museu Comarcal de Manresa fou creat l’any 1896 amb el nom “Museo arqueológico, biblioteca pública y exposición artístico industrial permanente” en una sala del pròpia Ajuntament. Durant la Guerra Civil convertint-se en un dipòsit per la protecció de béns mobles establert per la Generalitat en l'edifici de La Cova. Des de l’any 1940 el Museu s’ubica a l'Antic Col·legi de Sant Ignasi. A partir de l’any 1977 el Museu es va inaugurar sota el nom de Museu Comarcal de Manresa.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Restringit Bo Legal i física Ibèric|Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural BCIN 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 81|83|85 53 2.3 1760 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80494 Museu de Castellgalí https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-castellgali XVII-XIX <p>El Museu de Castellgalí es troba ubicat a ca l'Amigant, edifici situat al centre del nucli antic de Castellgalí i al peu del camí Ral, i amb un interès històric peculiar ja que va ser residència dels Amigant, senyors del terme de Castellgalí. El Museu ocupa actualment tres sales de les quatre que formen la planta baixa de l'edifici, i els dos trams de passadís al castell. La primera sala, que és l'entrada, recrea la quadra o entrada a una casa típica de la zona: en ells es mostren eines del camp, dos carros petits, una presma de pedra d'oli, una mola d'oli, cedasos, arreus, una vitrina amb objectes religiosos donats per l'anterior rector, i una maqueta que representa un taller de fuster. Des d'aquesta sala s'accedeix a l'inici d'un passadís subterrani que sembla que comunicava ca l'Amigant amb el castell i que ha estat recuperat fa poc temps. La segona sala esta dividida en tres espais: un recrea un dormitori, amb un llit de barrots, calaixera, escaparata amb imatge, bressol, i altres elements que es podrien trobar a una habitació. A l'altre espai hi ha una caixa de núvia, un aiguamanil de ceràmica datable entre els segles XVI i XVII, ceràmica, joguines,... La tercera sala disposa d'una finestra oberta al carrer i conserva un antic forn de pa; recrea una cuina de pagès amb tots els elements: la cuina econòmica, la pica de pedra, el foc a terra, la pastera i parament de cuina. La tercera sala és el celler cobert amb volta de canó en el que s'ha representat un celler típic de la zona amb tots els elements característics: una premsa, botes, portadores i diferents eines i estris per treballar la vinya. Destaca la premsa de vi de dos cargols que procedeix de cal Josepó de Sant Vicenç de Castellet; la pedra de la premsa per un costat té el forat de premsada quadrat i a l'altre costat és circular, probablement tenia doble ús, per premsar vi i per premsar oli. També destaca un vaixell de roure del segle XVIII. Aquesta casa tenia dues tines, i les boixes de les tines donen a aquest celler. A l'accés del celler, espai que queda sota l'antiga escala de la casa, hi ha dues vitrines amb una col·lecció de fòssils i minerals de diferents llocs cedits en dipòsit per Sergi Falguera; així com una vitrina amb monedes i paper moneda de Castellgalí.</p> 08061-65 Nucli antic. Ca L'Amigant, Carrer Manresa, 2. <p>El Museu de Castellgalí va ser inaugurat el 5 de maig de 1991 (Festa del panellet) pel Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, el senyor Gomis, i l'alcalde de Castellgalí, Joan Vila. La casa Amigant va ser adquirida a la família Playà de can Mas per tal de dedicar-la a centre social i altres activitats del poble. Es van inaugurar inicialment dues sales. L'edifici va ser rehabilitat amb ajuda de moltes persones del poble i de forma altruista. Més endavant es van obrir noves sales: sota l'escala, el celler i el passadís subterrani. Igualment s'han millorat les instal·lacions, s'ha rotulat les peces. Cal assenyalar que els objectes que formen el fons del museu han estat donats o cedits pels mateixos habitants del poble. El Museu disposa d'una col·lecció permanent exposada, tot i que celebra alguna exposició temporal, així com alguna demostració d'activitats artesanes tradicionals de forma puntual i coincidint amb alguna festa del municipi. Es va iniciar un concurs de fotografia a càrrec de Jordi Fontanet. Actualment es fa en honor d'ell i ha proporcionat un fons fotogràfic de gran qualitat que es conserva al Museu. Hi ha una associació d'Amics del Museu que periòdicament organitzen sortides i visites a altres centres culturals de tot Catalunya. Porten també una activitat de recerca amb la que han recuperat en arxius de Barcelona, Els Comdals i Castellgalí una col·lecció de goigs d'advocacions de la parròquia que s'han reeditat. Els museu actua no només com a recopilador i conservador d'objectes, sinó que els explica i és un lloc de trobada on s'estudia, és una entitat dinamitzadora d'activitats culturals, folklòriques, cíviques i gastronòmiques. Així el Museu ha actuat com a recuperador de festes i tradicions com el concurs de coques, l'aplec de Santa Margarida i ha col·laborat en diferents festes i en la publicació local L'Amigant.</p> 41.6763700,1.8394500 403400 4614496 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80494-foto-08061-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80494-foto-08061-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80494-foto-08061-65-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Legalment, no es tracta d'un museu, sinó d'una col·lecció oberta al públic. 98|94 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80495 Col·lecció del Museu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-comarcal-de-manresa <p>Almagro, M.; Serra, J.C.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Província de Barcelona. Madrid. Cura Morera, M. (1977). Aportaciones al conocimiento del proceso de iberización en el interior de Cataluña. Ampurias nº 38-40. Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Daura, A.; Pardo, D. (1990). Nous testimonis de la baixa romanitat a les conques mitjana i alta del Cardener i el Llobregat. La romanització del Pirineu: 8é col·loqui internacional d'arqueologia de Puigcerdà. Desembre de 1998. Puigcerdà. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01476, any 1988.</p> -III/V <p>Al Museu Comarcal de Manresa es conserven materials de les diferents excavacions de Boades. Els materials procedents d'aquestes excavacions tenen la problemàtica que no tenen context i no sabem a quina zona del jaciment corresponen, ja que no es va utilitzar metodologia arqueològica per a la recollida. Hi ha ceràmica romana de la vil·la procedent de les excavacions fetes per mossèn Santamaria i de les que es desconeix el context d'excavació: terres sigillates itàlica, sud-gàl·lica, hispànica, clara o africana; ceràmica romana comuna; vidres. Hi ha dues copes jòniques datades en la segona meitat del segle VI aC; ceràmica d'origen grec de figures roges (segona meitat segle V), de vernís negre (segle IV); campanianes A i B ( segle II); ceràmica comuna grisa i estampillada. També es conserven els materials de les campanyes de 1984-85 del camp de sitges, format per fragments ceràmics d'època ibèrica i fauna.</p> 08061-66 Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. 08240 MANRESA <p>A partir de 1938, després de la Guerra Civil, els materials procedents de les excavacions que es van fer a Boades els anys 1930, van ser dipositats al Museu de Manresa, en assumir la direcció Mn. Valentí Santamaria. Anteriorment aquests materials els conservava el Centre Excursionista de Manresa.</p> 41.6750200,1.8440200 403778 4614341 08061 Castellgalí Fàcil Bo Inexistent Ibèric|Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 81|83 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80497 Col·lecció de pintura de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament XX <p>L'Ajuntament de Castellgalí conserva una col·lecció de pintura procedent de donacions i de concursos de pintura. Els quadres es conserven emmarcats i penjats a les parets de les zones d'accés públic de les oficines municipals. Conserven pintura a l'oli i dibuix, quasi tots de paisatges de Castellgalí. - un dibuix de Fradera, 1993. - dos olis de J. Esponellà Serra - un oli de LL. Puiggros, 1988 - un oli de J. Vilà - un oli de A. Serra - un oli de Vila Closes - un oli de C. Magraner, 1990 - un plafó ceràmic de Mayola - un dibuix en color fet per l'entitat Entigalí l'any 2000 que representa el poble.</p> 08061-68 Nucli. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. 41.6750200,1.8440200 403778 4614341 08061 Castellgalí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80497-foto-08061-68-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2020-09-17 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80509 Nans de Castellgalí https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-castellgali XX <p>Els nans són tres caps molt grossos de cartró pedra. La cara és somrient i piquen l'ullet. Els braços dels portadors surten per dos forats a l'alçada del coll del nan i porten unes faldilles per tapar el cos de la persona.</p> 08061-80 Nucli. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. <p>Castellgalí té diferents elements festius format per un conjunt de figures de nans i altre bestiar. L'Ajuntament va adquirir tres nans, la Margarideta, Quela i Repel·lió, que formen les comparses del poble. Van ser construïts en fibra de vidre pels volts de 1970 per encàrrec d'una capitalitzadora de Manresa avui desapareguda. L'aspecte original era el de tres guardioles amb una moneda a mig entrar. Després van ser comprats per un supermercat de Manresa. Els dos amb finalitats de reclam publicitari voltant pels carrers de la ciutat. En posar-se un altre cop en venda els va adquirir un veí de Castellgalí que els repintà i els deixà al poble per les festes. Finalment l'Ajuntament els va comprar i els van vestir. El 1994 van ser restaurats i els van donar un nou aspecte. Són els tres nans més grans de Catalunya. L'any 1983 es va construir el 'Pollastre' també conegut com 'la gallina', fet per la gent del poble per la festa de Carnestoltes d'una casa particular i que posteriorment es va donar al poble. L'any 1988 el grup d'animació de Castellgalí, Els Vampirets, van construir la 'Cucagalina', inaugurada a la festa Major. La 'Tortuga' va ser construida pels mestres de l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona. Va sortir per primera vegada a la rua del Carnaval de Barcelona i la deixaren a Castellgalí. Posteriorment van dir que no la tornessin i s'ha quedat al poble.</p> 41.6750200,1.8440200 403778 4614341 1970 08061 Castellgalí Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
50779 Col·lecció de pintura de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-1 XX Col·lecció de pintures aplegada per l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola amb motiu del concurs de pintura que es va fer entre el 1979 i els anys 1990. A canvi del premi l'Ajuntament es quedava l'obra guanyadora de cada edició. Consisteix en una vintena de quadres, la majoria pintures a l'oli, que es troben distribuïts en diferents dependències municipals: la sala de juntes i espai adjacent, en despatxos de regidors o al jutjat de pau. Els temes són paisatges de l'entorn de Sant Salvador de Guardiola, obra d'artistes locals entre els quals hi trobem Antònia Penedès, Crosa, Capella... 08098-310 Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. Carrer de Dalt, núm. 19 El concurs de pintura de Sant Salvador de Guardiola es va fer del 1979 al 1984 en el marc de la Festa Major, que es celebra el primer diumenge d'agost. Les primeres edicions les va impulsar el professor Pérez Carrascosa, que ensenyava dibuix a l'institut de Manresa. L'exposició es feia a l'Ajuntament. A partir del 1985 el concurs es va fer per Sant Marc i l'exposició es feia al local del costat de l'església. A mitjans de la dècada de 1990 es va tornar a fer per la Festa Major i l'exposició l'Ajuntament. 41.6789500,1.7665800 397338 4614866 08098 Sant Salvador de Guardiola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50779-foto-08098-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50779-foto-08098-310-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2021-01-14 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
53096 Fons del Museu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-montserrat <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> <p>Les obres del Museu de Montserrat es troben dividides en sis col·leccions diferenciades. Les peces exposades són més de 1.300, que abracen un període cronològic ampli (des del segle XXII a.C. fins el XXI). Les col·leccions són les següents: - Arqueologia de l'Orient Bíblic: peces de les cultures de Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Terra Santa i Xipre. - Iconografia sobre la Mare de Déu de Montserrat: obres que testimonien l'evolució en la representació de la Mare de Déu al llarg del temps. - Iconografia bizantina: mostra d'icones bizantines i eslaves. - Orfebreria: objectes litúrgics dels segles XV al XX. - Pintura del segle XIII al XVIII: amb obres d'artistes com Berruguete, el Greco, Caravaggio, Luca Giordano, Tiépolo, etc. - Pintura dels segles XIX i XX: col·lecció d'obres representatives de la pintura catalana (d'artistes com Fortuny, Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, etc), de l'impressionisme francès (d'artistes com Monet, Sisley, Degas, etc), i una mostra gràfica d'artistes com Chagall, Braque, le Corbussier, Miró, Dalí, Picasso, Tàpies, etc. Les peces s'exposen a l'edifici projectat per Josep Puig i Cadafalch, l'any 1929, dins el projecte de reforma de les places del monestir.</p> 08127-72 Monestir de Montserrat <p>Montserrat va perdre gairebé tot el seu patrimoni durant la Guerra Napoleònica, però des de la restauració del monestir, l'any 1844, el Museu ha aplegat un conjunt valuós d'objectes artístics molt diversos, la majoria són donacions de particulars (amb el desig que les peces siguin accessibles als visitants de Montserrat). L'arribada de les col·leccions italianes i de l'Orient Bíblic van ser possibles gràcies a la intervenció del P. Bonaventura Ubach.</p> 41.5927700,1.8363900 403020 4605217 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-3.jpg Física Prehistòric|Antic|Grec|Medieval|Bizantí|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Realisme|Impressionisme|Modernisme|Noucentisme|Avantguardes|Cubisme|Surrealisme|Abstracció|Expressionisme Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Helena Garcia Navarro 76|80|82|85|86|93|94|95|96|98|99|103|104|105|106|107|108|109|111|2138 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
53111 Col·lecció de peces del cremallera https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-peces-del-cremallera XX Col·lecció de peces, objectes, fotografies, maquetes, uniformes, fragments de maquinària, etc, relacionats amb l'emblemàtic transport que unia Montserrat i Monistrol. Una part de les peces exposades formen part de la col·lecció de l'entitat Amics del Cremallera. 08127-87 Nucli urbà El ferrocarril cremallera de Monistrol de Montserrat va ser inaugurat l'any 1892, sota la titularitat de la companyia Ferrocarriles de Montaña de Grandes Pendientes. Fins aleshores, els fidels que pelegrinaven a Montserrat només podien accedir-hi a peu, o amb l'ajut d'animals, però molts pelegrins eren persones malaltes o grans, i el cremallera va suposar una millora molt important en els accessos al monestir. Al llarg de l'esplotació del cremallera es van fer algunes obres de millora, com la prolongació de la línia. Després d'una època brillant, el ferrocarril va anar quedant estancat, sense poder arribar a realitzar el seu projecte d'electrificació. Amb el pas del temps, el material va anar envellint i durant la guerra civil va patir diverses destruccions. Un greu accident, l'any 1953, i la constant decadència van fer que l'any 1957 deixés de funcionar. L'entitat Amics del Cremallera s'ha dedicat a recollir peces i objectes relacionats amb el cremallera, que avui s'exposen parcialment. 41.6152700,1.8439800 403686 4607707 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53111-foto-08127-87-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
53113 Col·lecció municipal de pintura https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura XX La col·lecció municipal de pintura és formada principalment pels segons premis del concurs de pintura ràpida que organitza l'entitat Art i Esplai des de fa vint-i-tres anys. 08127-89 Nucli urbà L'entitat cultural monistrolenca Art i Esplai organitza des de fa més de vint anys un concurs de pintura ràpida. Darrerament, aquest concurs s'ha incorporat com un dels actes de la Fira de la Coca i el Mató. Les obres guanyadores dels dos primers premis passen a formar part de les col·leccions de l'entitat Art i Esplai (primers premis) i l'Ajuntament (segons premis). 41.6098500,1.8427100 403572 4607107 08127 Monistrol de Montserrat Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80801 Fons del Museu de Terrassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-terrassa <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. Pp. 115-116. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p>El fons conservat al Museu de Terrassa procedent de Mura consisteix en un collaret de petxines (15 peces) que formava part de l'aixovar de les cistes megalítiques de Serrallonga, excavades els anys 1920-30 per un equip dirigit per Joan Solà, del Centre Excursionista de Terrassa. Les cistes estan datades a l'edat del bronze. També conserva material trobat en superfície a la cova del Centenari, consistent en un fragment ceràmic trobat per Jordi Guillemot i Marcet. És un fragment, d'uns 15cm, que pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. El museu també conserva dos dibuixos fets a carbonet a inicis del segle XX per Anna Mata de la Barata i Samaranch, néta dels dos personatges retratats. Es tracta dels retrats del matrimoni format per Fancesc d'Assís Mata de la Barata i Guitart, i Anna M. Masqué i Ribas, hereus del mas de la Barata. Van ser donats per Hermínia Domingo l'any 2006. (Nº d'inventari: MdT 25.103 i MdT 25.104).</p> 08139-79 Museu de Terrassa <p>El fons que es conserva al Museu de Terrassa prové del fons del Centre Excursionista de Terrassa, fruit de les intervencions arqueològiques realitzades per aquesta entitat. Van ingressar al museu l'any 1959, quan es creà el Museu d'Art de Terrassa que aplegà les col·leccions de la Biblioteca-Museu Soler i Palet. Actualment la secció d'arqueologia es troba al Castell Cartoixa de Vallapardís.</p> 41.7006400,1.9767900 414864 4617045 08139 Mura Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 79 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80802 Fons del Museu de Sabadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-sabadell <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> IaC-IdC <p>Al fons del Museu es conserven fragments de ceràmica romana procedents de la balma de la Porquerissa. La notícia de la troballa la va fer Antoni Ferrando (1983).</p> 08139-80 Museu de Sabadell <p>El Museu de Sabadell es va obrir l'any 1930 amb una col·lecció de material aqrueològic de Sabadell i tenia dues seccions, la d'Història i la de Belles Arts. Després de la Guerra Civil el museu obre noves seccions, entre elles la de Paleontologia. L'any 969 aquesta col·lecció es separa del Museu formant una nova institució i aquest passa a ser el Museu d'Història de Sabadell. Part de les col·leccions arqueològiques s'han nodrit d'antic material procedent de les troballes de grups excursionistes de la zona, com és el cas del material ceràmic de la Balma de la Porquerissa de Mura.</p> 41.7006400,1.9767900 414864 4617045 08139 Mura Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80803 Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya-0 <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. LONGUERAS, M. ; VIÑAS, R. (1964-65) Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Mura. A Ampurias XXVI-XXVII. Barcelona. P. 269-272. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6.</p> -1800 <p>Es conserva el material arqueològic procedent de la Cova Turó del Mal Pas, enterrament d'inhumació col·lectiu. El material que formava l'aixovar consisteix en restes antropològiques corresponents almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del paleolític superior; un vas de ceràmica fet a ma; instruments de sílex i os. Instruments de sílex: una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. Instruments d'os: un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. Ceràmica: un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. Restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus (en total vint restes). Restes antropològiques: 615 fragments d'ossos humans entre els que destaquen 19 mandíbules i dos cranis.</p> 08139-81 Museu Aqueològic de Catalunya <p>Es van fer diferents actuacions a la cova Turó del Mal Pas: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona dirigit per M. Llongueras i R. Viñas es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. El material arqueològic procedent de les investigacions portades a terme per 'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya des de que després de la Guerra Civil la Diputació de Barcelona assumís la gestió. L'any 1996 es transefereix el Museu a la Generalitat de Catalunya.</p> 41.7007500,1.9769800 414880 4617057 08139 Mura Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80804 Fons del Museu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-comarcal-de-manresa <p>Es conserven un conjunt de 294 fragments dels quals 289 són de ceràmica feta a mà, i els altres corresponen a restes humanes i fragments de pedra, amb el número d'inventari MCM-17 com a jaciment. D'entre aquests fragments, hi ha 4 d'exposats a la sala del museu (MCM 259, 260, 261 i 262) de ceràmica feta a mà del període del bronze mig-final. L'altre objecte procedent de les coves de Mura exposat al museu és el motlle per a foneria número d'inventari MCM-263, que és una pedra de 8x6,3 cm. amb encaixos per a fondre 2 punxons o agulles.</p> 08139-82 Manresa <p>El Museu de Manresa conserva un material en dipòsit procedent de Mura. La forma d'ingrés al museu és dubtosa, del que formen part des de l'any 1936. Probablement van ingressar amb un conjunt de materials arqueològics procedents del Centre Excursionista Montserrat, entitat que es va dedicar a recollir material en les excursions que realitzava a principis del segle XX. L'any 1936 es van unificar les col·leccions dels dos centres excursionistes de Manresa entrant a formar part aquest material dels fons del Museu Comarcal de Manresa. És probable que part del material fou recollit a la Cova de Mura, tot i que pot haver barrejat material d'altres cavitats de la zona.</p> 41.7006400,1.9767900 414864 4617045 08139 Mura Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Informació facilitada pels tècnics del Museu. 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80838 Col·lecció de pintura ajuntament de Mura https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-ajuntament-de-mura XX-XXI <p>L'ajuntament conserva diferents obres pictòriques, principalment a l'oli, fruit dels premis que patrocinava aquest. Es tracta de pintures de diversos autors, entre ells Vila Arimany, Basora, Soriguera, Tomàs Viver, Vilapagès. Es tracta de pintures en què el tema és Mura, fonamentalment vistes de carrers del poble antic. La major part d'aquestes es troben penjades a les parets de l'Ajuntament i del local social.</p> 08139-116 Nucli urbà <p>El Concurs de Pintura Ràpida de Mura es va cel·lebrar de l'any 1974 a l'any 2005. Es feia a la tardor, a mitjans d'octubre, mantenint-se l'exposició fins al dia 1 de novembre, quan començava la Festa Major de Mura. Aplegava aproximadament uns 50 pintors que podien fer el quadre el dissabte o el diumenge. Participaven pintors que freqüenten els concursos de pintura ràpida d'arreu de Catalunya i algun pintor local i afeccionats. Entre els pintors de més renom hi ha Vila Arimany, Basora i Soriguera. El tema dels concurs era lliure però sempre sobre Mura i fet al lloc. Hi havia un total de cinc premis d'entre 300 i 600 euros, que posaven els patrocinadors. Les obres guanyadores quedaven en propietat dels patrocinadors que eren l'Ajuntament i empreses vinculades amb el poble. L'Ajuntament va formar així una important col·lecció de pintura que, degut a la manca d'espai, va posar a la venda a particulars del poble. Igualment, els pintors que no guanyaven cap premi els podien posar a la venta. L'any 1984 es va incorporar dins el marc del mateix concurs un concurs de dibuix infantil.</p> 41.7007500,1.9769800 414880 4617057 08139 Mura Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80903 Col·lecció d'objectes del Centre Excursionista de Mura https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-centre-excursionista-de-mura XIXaC- XX <p>A la seu del CEM hi ha una vitrina en la que es guarden diversos objectes relacionats amb les activitats del centre. Entre ells hi ha fòssils, minerals, mostres d'animals, records, medalles i objectes commemoratius, objectes arqueològics. El material arqueològic està format per pocs elements procedents de la zona i fruit de troballes fortuïtes i puntuals: una destral polimentada de sílex trobada a la Creu del Lleonart al terme de Talamanca; dos fragments de ceràmica negra medieval i dos fragments d'ossos humans de la cova de l'Era dels Enrics; un fragment d'un plat de ceràmica blava del segle XVI; tres monedes (dues medievals i altra del 1700) i un dau d'os trobats al castell de Mura.</p> 08139-181 Nucli urbà <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> 41.6992200,1.9757200 414773 4616889 08139 Mura Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80903-foto-08139-181-1.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani|Paleògen Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 85|94|98|124 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54792 Col·lecció d'art de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-0 XX-XXI L'Ajuntament conserva una col·lecció de pintura procedent del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada. Actualment la col·lecció consta de 8 pintures de temàtica navarclina. Entre els artistes més coneguts hi ha Ernest Descals i Joan Sallent. Altres autors són Valentí Lanza, Andreu Rozas, Joan Pérez i Joan Plaja. A més, a l'Ajuntament es conserven altres pintures i dibuixos, així com un plafó amb l'escut de Navarcles (obsequi de l'Esplai Navarclí el 1994) i un estendard amb els gegants (també de l'Esplai, 1994). 08140-103 Ajuntament (Plaça de la Vila), Biblioteca (carrer Fortià Solà). La col·lecció de pintura s'ha anat formant a partir del concurs de pintura que la residència d'avis Ibada organitza cada setembre per les seves festes des de l'any 2000. L'Ajuntament sufraga el segon premi i es queda amb l'obra que ha quedat en segona posició. Els primers premis es conserven a la residència Ibada. 41.7514200,1.9036800 408852 4622758 08140 Navarcles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54792-foto-08140-103-3.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 103|98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
87725 Pintures d’un retaule de Sant Salvador de Torroella (Museu Diocesà de Solsona) https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-dun-retaule-de-sant-salvador-de-torroella-museu-diocesa-de-solsona <p><span><span><span>DUARRI, C.; CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010): <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí, Berga, p. 93.</span></span></span></p> XVII <p><span><span><span>Conjunt de dues pintures sobre taules de fusta, probablement de la primera meitat del segle XVII, que devien formar part d’un retaule de l’església de Sant Salvador de Torroella, i que avui es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El més probable és que formessin part del retaule major, dedicat al Sant Salvador, però no se’n coneixen referències documentals. L’autor de les pintures també és desconegut. Les mides són 82,5 x 40,5 cm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dues pintures a l’oli sobre fusta. Una representa el tema de la Trinitat terrestre; és a dir, el retorn de la Sagrada Família (Jesús, Josep i Maria) d’Egipte (té el número d’inventari del museu MDCS 78.2). L’altra és dedicada a sant Joan Baptista (número d’inventari MDCS 78.1). La primera tracta un tema poc habitual, però la qualitat de l’obra és més aviat discreta. En la segona, de característiques similars, crida l’atenció el fet que s’hi representa el que devia ser el donant del retaule, probablement el mateix rector de la parròquia, que apareix agenollat en primer pla. Un dels llibres que té als peus, amb la inscripció Dr. Sorrosal, podria fer referència al seu cognom. Cal dir que la representació d’aquest clergue, amb un rostre ossut i allargat, és una de les figures amb més personalitat de tota la col·lecció de pintura moderna del Museu.</span></span></span></p> 08141-160 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1, Solsona. 41.8999600,1.8793700 407046 4639276 08141 Navàs Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87725-pintures-museu-solsona-1.jpg Legal Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Cultural BCIN National Monument Record 2021-10-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94 53 2.3 2131 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
89467 Imatges barroques de l’església de Castelladral https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-barroques-de-lesglesia-de-castelladral <p><span><span><span><span>ALGUÉ, J.; ARCEDA, M.; LLOBET, E.; SELLARÉS, R.; VILÀ, A. (2015). <em>Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, Navàs. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1991). “L’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral”. <em>Morralet</em> , 1. Navàs, 14. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J. (1991). “Memorial contracte d’obres de l’església de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 19 </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER, Isidre (1991). “Records i Vivències: El nucli de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 22. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER , Isidre. “L’església de Castelladral abans del 21 de juliol de 1936”, <em>Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra</em> (blog internet).</span></span></span></span></p> <p> </p> XVII Recentment restaurades <p><span><span><span>Conjunt de sis imatges procedents d’antics retaules diversos de l’època del barroc que es conserven a l’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral, distribuïdes en diferents capelles laterals. Es tracta d’escultures exemptes tallades en fusta, daurades i policromades, i es poden datar probablement al segle XVII, quan l’església fou renovada i hi ha constància que es van encarregar retaules. Les imatges són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mare de Déu que podria ser del Roser, segons es diu, però no presenta cap atribut al respecte. Sosté el Nen Jesús amb el braç esquerre i ha perdut el braç dret. De postura hieràtica, és l’exemple d’aspecte més arcaic, en la línia d’una certa tradició renaixentista encara present al segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mare de Déu del Roser que sosté amb la mà esquerra un rosari i amb l’esquerra el nen Jesús, que té una bola del món. Destaca la corona i una gran aura de forma estrellada. Aquesta o l’anterior podrien ser obra de l’escultor manresà Pau Sunyer, que va rebre un encàrrec per a un retaule l’any 1682.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa desconeguda que té com a atribut un ocell a la mà esquerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant que té com a atribut un llibre i un anyell a la mà esquerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant Isidre, amb el seu atribut habitual d’una rella a la mà dreta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa Àgueda, amb el seu atribut habitual dels pits tallats sobre una copa i, a la mà dreta, la palma del martiri.</span></span></span></p> 08141-300 Església de Sant Miquel de Castelladral. Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. <p><span><span><span>Als segles XVII i XVIII l’església de Sant Miquel de Catelladral va ser profundament transformada. Durant aquest període es devien encarregar els diversos retaules per embellir l’església. Del 1682 es conserva un contracte a l’escultor manresà Pau Sunyer per l’elaboració d’un retaule a Santa Magdalena, Santa Maria Rosa (o Roser) i santa Caterina. Excepte el del Roser, en descripcions posteriors no es té constància d’aquests altres altars o imatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, Isidre Soler ens proporciona una descripció de com era l’església abans de la Guerra Civil de 1936. En el costat dret tenia un altar dedicat a la Mare de Déu de Lurdes, seguit de l’altar de Sant Isidre i Sant Fruitós i, en darrer lloc, la Mare de Déu dels Dolors. En el costat esquerre de l’església hi havia les capelles dedicades a la Mare de Déu del Roser, després l’altar de Santa Àgata i al final la trona i l’altar de Sant Josep. Algunes d’aquestes capelles eren administrades pels seus propis priors. Soler fou testimoni i relata també l’episodi del dia 20 de juliol del 1936, quan l’església fou incendiada i saquejada, després d’haver vist fumejar abans l’església de Sant Salvador de Súria primer, i la Capella de la Puríssima del Puiggròs més tard. </span></span></span></p> 41.8990400,1.7803800 398834 4639286 08141 Navàs Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-1.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós BCIL 2021-10-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Pau Sunyer (escultor, possiblement autor d'una de les imatges del Roser) 96|94 53 2.3 1761 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88630 Fons de retaules de l'Església Parroquial al Museu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-retaules-de-lesglesia-parroquial-al-museu-comarcal-de-manresa <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII. Manresa. Caixa d'Estalvis de Manresa. PP. 186-188. RAFAT, F (1981). Materials per la historia religiosa de Rajadell. Miscel·lania d'Estudis Bagencs. Núm. 1. Manresa . CEB. PP. 177-191. Web Museu Comarcal de Manresa on apareix el plafó ovalat http://museudemanresa.cat/barroc</p> XVII-XVIII <p>Quatre fragments o taules procedents de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, d'estil barroc, pertanyents a la Col·lecció de la Fundació Ars - Garriga Mir i dipositades al Museu Comarcal de Manresa. Tres pertanyen al retaule major que estava situat darrera l'altar de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, obra de l'escultor Joan Grau (Segle XVII; cap el 1646), on s'hi representa el martiri dels sants cordovesos Iscle i Victòria. MCM 4418 . Taula de talla de la 1a andana del retaule. Fusta; talla daurada policromada Mides: 147 x 82,5 x 5,1 cm. L'escena és formada per sis figures. Sant Iscle ocupa la posició central crucificat en una creu en forma d'aspa essent flagel·lat per quatre personatges. A la part inferior dreta hi ha Sta. Victòria. MCM 4419. Una peça de la predel·la dels mateix retaule. Fusta; talla daurada policromada. Mides: 44 x 88,5 x 4 cm. Representació de l'escena en que Sant Iscle i Santa Victòria es troben davant el jutge Dió. Els personatges són sis: el jutge assegut al tron, els dos sants i quatre personatges més. MCM 4420. Taula de talla de la 1a andana del retaule. Fusta; talla daurada policromada. Mides: 13,5 x 90,9 x 5,1 cm. Escena del martiri de Sta. Victòria on pateix mutilacions, mentre Sant Iscle és a la presó. L'escena està composta per diversos personatges i en la posició central hi apareix santa Victòria. En les peces 4418 i 4420 l'autor juga amb la policromia per tal de ressaltar els dos màrtirs. La 4418 estava craquel·lada a la part inferior i tenia despreniments de la capa pictòrica. La 4420 també estava craquel·lada. Ambdues estaven afectades per corcs. Les dues peces van ser restaurades pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat el 2003 La quarta peça, pertanyent a un altre retaule posterior, del segle XVIII, i atribuïble a Josep Sunyer Raurell, devia pertànyer al retaule del Roser de l'església parroquial de Rajadell. MCM 4456. Plafó ovalat de fusta daurada, de talla policromada, que representa l'Adoració dels Reis Les mides són 86 x 64,5 x 15 cm. A l'escena hi ha nou personatges: la Verge Maria, l'Infant Jesús, Sant Josep i els patges dels reis. També hi tenen presència el bou i la mula a l'esquerra. A la part superior hi la representació de l'estel. La peça presenta un domini notable de la perspectiva. El retaule va ser destruït parcialment durant la guerra Civil. En podem fer una descripció global gràcies a les fotografies conservades (J. Piñero PEP 1993). Constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria. L'esquema de distribució del retaule era el següent: tres cossos centrals (d'esquerra a dreta, mirant de front: evangeli, carrer central i epístola) i dos cossos més, un a cada costat. De baix a dalt, el retaule es dividia en la predel·la, dos pisos centrals i l'àtic. La imatgeria del retaule combina episodis del martiri dels patrons (a la predel·la i als carrers centrals) amb altres motius religiosos. A la fornícula central hi havia representats els dos patrons: Sant Iscle i Santa Victòria. La duplicació de la fornícula és una solució original de l'autor, forçada per la doble advocació del retaule. A sobre hi havia una crucifixió amb sant Joan i la Verge. Als cossos extrems hi havia escultures exemptes de Sant Francesc i Sant Benet. La vida dels màrtirs era representada seguint un ordre de lectura d'avall cap amunt, a l'evangeli, i que continua de dalt cap a baix a l'epístola. La primera escena, doncs, era a la predel·la de l'evangeli, on els dos germans (Iscle i Victòria) són conduits davant el jutge acusats de no voler adorar els déus (MCM 4419). Al segon registre es representava la flagel·lació de Victòria mentre li turmenten els peus, alhora que el seu germà és assotat (MCM 4418). Al següent registre s'ordenava llençar els dos germans al riu Guadalquivir lligats amb una pedra de molí que miraculosament acaba surant (Col. Particular). En el següent registre Iscle i Victòria són lligats en una roda ardent, però la intervenció divina fa girar les flames contra els botxins (Col. Particular). A la següent escena es representava el tancament d'Iscle a la presó i la mutilació dels pits i la llengua a Victòria (MCM 4420). L'últim registre (a la predel·la de l'epístola) mostrava el desenllaç del martiri: Iscle espera de genolls que el botxí li talli el cap mentre Victoria mor per les sagetes que li llancen els soldats romans. El tallista hagué d'adaptar-se a les limitacions de l'espai (l'altar major de l'església), una mica estret. La composició segueix l'esquema definit en anteriors treballs del mateix autor, el manresà Joan Grau (com el retaule del Roser de Sant Pere Màrtir, de Manresa, o el de Sant Benet de Bages, però amb dimensions una mica més estretes i un cos menys).</p> 08178-137 Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa <p>Obra de gran valor artístic del manresà Joan Grau. Joan Grau fou un dels millors tallistes catalans de la seva època (barroc català). Va treballar en el retaule de Rajadell entre 1646 i 1649, per 230 lliures. El present retaule, tot i que era un encàrrec menor, presenta trets originals, com ara la duplicitat de la fornícula central i d'alguns registres de sants. Es pot considerar un treball amb un cert grau d'inèrcia per part de l'autor, però amb un alt nivell d'ofici. Abans d'aquest retaule, l'església parroquial de Rajadell ja n'havia tingut un altre. Amb motiu de la destrucció de l'església al segle XV el senyor de Rajadell dóna a la Seu de Manresa 'les squelles, lo retaule y ornaments de la iglesia de Rajadell amb motiu de que aquella és derruïda i no s'hi pot celebrar ...' A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser' 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades de l'encàrrec del retaule a Joan Grau el 1648 i dels treballs de confecció del mateix a l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. Segons el Carreras Candi (Gomis, 1916), a l'alta major de la parròquia s'hi veien les senyals de les bales que hi van entrar durant la celebració de l'ofici a la diada de Corpus de 1875, quan hi va haver un tiroteig entre els carlins i les tropes del Govern dins de Rajadell. En el marc de l'esclat antireligiós que va tenir lloc a l'inici de la guerra Civil, el 1936, l'obra va ésser desmuntada i, en part, cremada. Sortosament, disposem d'una fotografia feta uns minuts abans de la destrossa, i alguna altra d'anterior. Als anys seixanta del segle XX el rector del poble, Mossèn Cols, es vengué les parts que encara es conservaven del retaule per sufragar les obres de construcció d'una nova església a Rajadell. Segons Francesc Vilà, Director del Museu Comarcal de Manresa, del retaule i altres elements de l'església de Rajadell que encara es conservaven, se'n van fer dos lots anàlegs que van anar a mans de dos col·leccionistes manresans. Tres de les taules (i una altra d'un altre retaule posterior) van anar a parar a un col·leccionista de Manresa, Gabriel Garriga i Mir. Segons A. Clarena, cap els anys 90, G. Garriga va voler dipositar i exposar a la parroquial de Rajadell els seus fragments del retaule, comprats a Mossèn Cols als anys 60. El col·leccionista els va deixar en dipòsit a l'església parroquial però quan va veure que romanien a la Rectoria sense ser exposats, els reclamà i se'ls endugué. A l'any 2002, Garriga, mitjançant la seva Fundació Ars - Garriga Mir, els va dipositar provisionalment al Museu Comarcal de Manresa, juntament amb altres peces barroques, dipòsit que continua al Museu, pendent de formalització definitiva. El Museu exhibia aquestes peces (si mes no les dues més grans) a l'exposició permanent. Actualment (2020) romanen a les reserves del museu, atès que el centre està en obres. Respecte del segon lot de taules, també es tractava de 4 fragments del retaule i són propietat d'una altre col·leccionista de Manresa, que ha estat en converses amb el museu per a la seva venda, sense acord. El Museu disposa de fotografies. Es tracta de dos plafons grans, un plafó petit de la predel·la i un plafó ovalat (com el que té el museu, però en aquest cas es conserva amb tot el fustam que l'emmarcava, i que acaba donant la presència d'un plafó rectangular gran). Els fragments conservats del retaule, en les dues col·leccions, són les quatre escenes principals de l'evangeli i l'epístola, que representen el martiri dels sants.</p> 41.7278100,1.7061100 392387 4620365 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Cultural Inexistent 2022-01-19 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Joan Grau i Josep Sunyer Es tracta d'una col·lecció de titularitat privada d'accés públic, dipositada en un museu públic. Les fotos han estat cedides pel Museu Comarcal de Manresa. Foto 1: Les taules MCM 4418 i 4420, exposades. Foto 2. La predel·la MCM 4419. Foto 3. El plafó ovalat MCM 4456 Hi ha un altre lot de taules del retaule major en mans d'un altre col·leccionista privat (vegeu història) 96|94 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
88633 Pinacoteca de Rajadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinacoteca-de-rajadell XX-XXI Col·lecció de 154 pintures que s'ha anat formant amb els tres primers premis del concurs de pintura ràpida que cada any s'organitzava a Rajadell. Els quadres, de diferents estils, representen imatges del poble. Entre els autors més coneguts hi ha representada obra de Besora, Vila Arimany, Sallent, Vila Closes, Rozas i Font Sellabona. 08178-140 Estació del Ferrocarril. Barri de l'Estació. Carrer de l'Estació, num. 2 La col·lecció va començar a crear-se pels volts de l'any 1970, quan es forma l'Associació Cultural Recreativa que, a part de fer-se càrrec del Casino, inicia diverses activitats: bàsicament el concurs de pintura ràpida i el museu. El novembre de 1979 s'inaugura la pinacoteca i el museu, a la planta baixa de la Rectoria. Segons el Regio 7 del 6.11.1979 «Trenta-tres obres exposades, més cinc que s'hi afegiran enguany; i eines, atuells i mobles en desús dipositats pels veïns. El condicionament de la Llar Gandhi i la commemoració del X Aniversari de la pintura ràpida han estat l'eix d'aquesta obra que sorprèn tothom qui la visita». Es van anar exposant al museu les teles premiades en el tradicional Concurs de Pintura Ràpida que tenia lloc cada any per la Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria (Festa Major de Rajadell), concurs que es celebrava des de l'any 1974, el segon cap de setmana del mes de novembre (Concurs de Pintura Ràpida Lluís Solernou' i 'Concurs de Pintura Ràpida Infantil Venanci Vers'). Aquest concurs aplegava centenars de pintors (alguns dels quals molt reconeguts) que durant el matí de dissabte i diumenge pintaven imatges d'arreu del poble i del seu entorn, amb estils molt diversos. Els tres primers premis del concurs eren compensats econòmicament i els quadres eren exposats a la Pinacoteca, que s'anaven renovant annualment. Els concursos, que convocava cada dos any l'Asssociació Cultural Recreativa, es van celebrar de 1970 fins 2014. L'any 2014 l'ACR va convocar el darrer concurs, la 45 edició. 41.7326600,1.6975500 391683 4620914 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88633-foto-08178-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88633-foto-08178-140-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 (Tot i ser privada, hem posat que es de titularitat pública per que és d'interès públic). Actualment les pintures estan dipositades en un magatzem de la primera planta de l'Estació. Algunes es troben penjades a dependències municipals (casa consistorial, dispensari, oficina de turisme ..). Fins als voltants de 2014 s'exposaven a la Rectoria, seu de l'antic Museu-Pinacoteca de Rajadell.Era un antic museu visitable (classificat com a 'Col·lecció oberta al públic' pel Departament de Cultura de la Generalitat) que va tancar portes als voltants de 2014 degut al mal estat de la Rectoria de Rajadell, ubicada a la Pça, església s/n. S'exposaven a la planta baixa i soterranis, a les cambres que corresponien als estables i galliners, en combinació amb les peces de l'altre fons de col·lecció que oferia el museu, la col·lecció etnogràfica (fitxa 191). Qui tenia i té cura de la gestió del fons era l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell, que voldria en el futur reobrir el museu-pinacoteca a la Rectoria, un cop rehabilitada. L'ajuntament també te en projecte reobrir el museu a la Rectoria un cop rehabilitada (obres 2019-20).Quan estava obert, la pinacoteca i el museu compartien 8 sales a la Rectoria, que disposaven d'una instal·lació de llum i d'una adequació arquitectònica força correctes. La col·lecció comptava amb un nombre força elevat de pintures, la majoria exposades a les parets; d'altres estaven emmagatzemades en un armari degut a la falta d'espai.Fotos: 1. Magatzem Estació. 2. Quadro penjat a l'oficina de turisme a l'Estació (J. Vila Arimany 1er premi 1977). 3 Quadro penjat al Dispensari, al c/Major, 10. 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
88684 Col·lecció etnogràfica de l'antic Museu-Pinacoteca de Rajadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnografica-de-lantic-museu-pinacoteca-de-rajadell Piñero, Jordi. PEP 1993 Informació oral de R. Cucurulla XIX-XX L'estat del fons, tal com estava a la Rectoria el 2019, era deficient Col·lecció de mobles i eines tradicionals de caire agrícola i domèstic. Aquest fons principalment etnogràfic compta amb un nombre força elevat d'objectes de procedència i característiques diverses, tot i que predominen els objectes relacionats amb el camp i la vinya, Entre altres objectes. Els fons disposa de: - Objectes del camp: portadores, botes de fusta amb aixetes, cisalla per tallar el blat, màquina d'ensulfatar, falç, volant, falçó, esclopets, podalls, forques i altres eines típiques. - Eines i objectes de treball diversos: una col·lecció molt complerta d'eines de fuster, pots per portar llet, garrafes, gran massa o mall, pastera i elements relacionats amb el forn de pa, balances romanes, esquelles, màquina de triturar carn, màquina relacionada amb l'elaboració d'embotit, bitlles, diverses planxes antigues. - Elements de transport: sàrries, junta de bous, carretons tradicionals amb rodes de fusta. - Mobiliari: armari antic, bressols, burro (braser per escalfar el llit), brasers d'aram, capelleta de fusta i imatges de sants. - Altres objectes: nines, aparell radiofònic antic, vaixella catalana (plats, tasses i càntirs dels segles XIX i XX), olles, petita col·lecció de monedes antigues. Aquestes monedes, de coure, van aparèixer quan es va adaptar la rectoria com a museu-pinacoteca, amagades en el forat d'una paret. Estaven embolicades amb un paper que era l'esborrany de l'informe fet el 1838 pel rector sobre els possibles candidats a regidors municipals. 08178-191 Nau de l'Estació. C/ de l'Estació, num. 27. Barri de l'Estació. La col·lecció va començar a crear-se pels volts de l'any 1970, quan es forma l'Associació Cultural Recreativa que, a part de fer-se càrrec del Casino, inicia diverses activitats: bàsicament el concurs de pintura ràpida i la recol·lecció d'estris del pagés que es demanaven als veïns per al futur museu. El novembre de 1979 s'inaugura la pinacoteca i el museu, a la planta baixa de la Rectoria. Segons el Regio 7 del 6.11.1979 «Trenta-tres obres exposades, més cinc que s'hi afegiran enguany; i eines, atuells i mobles en desús dipositats pels veïns. El condicionament de la Llar Gandhi i la commemoració del X Aniversari de la pintura ràpida han estat l'eix d'aquesta obra que sorprèn tothom qui la visita». ). Als voltants del 2014 el museu tanca, degut als problemes estructurals de la Rectoria. Els 2019 el fons es trasllada a una nau llogada al barri de l'Estació 41.7287600,1.7065000 392421 4620470 08178 Rajadell Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88684-foto-08178-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88684-foto-08178-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88684-foto-08178-191-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 (Tot i ser privada, hem posat que es de titularitat pública per que és d'interès públic). Part del fons es trobava encara, el 2019, a La rectoria (fitxa 16), ubicada a la Pça, església s/n, que va ser la seu del Museu-Pinacoteca de Rajadell fins que va tancar portes, al voltant de 2014, degut al mal estat de l'edifici (forjats i cobertes). Llavors encara es podien veure la col·lecció semiexposat a la Rectoria en condicions deficients. Actualment, i degut a les obres de rehabilitació de la Rectoria iniciades el 2019, el fons es troba emmagatzemat a la nau que es troba més a ponent de les tres naus del Barri de l'Estació (fitxa 126), al carrer de l'Estació, num. 27, que ha estat llogada el 2019 per l'ajuntament per a per a guardar la col·lecció.Era un antic museu visitable (classificat com a 'Col·lecció oberta al públic' pel Departament de Cultura de la Generalitat). El fons s'exposava a la planta baixa i soterranis, a les cambres que corresponien als estables i galliners, en combinació amb els quadros de la pinacoteca (fitxa 140), que estaven penjats a les parets entre els objectes etnogràfics. Quan estava obert, la pinacoteca i el museu compartien 8 sales a la Rectoria, que disposaven d'una instal·lació de llum i d'una adequació arquitectònica força correctes. El museu estava basat únicament en l'exposició dels objectes, sense relat museogràfic, que es combinaven amb els quadres, a les parets. Era una exposició ordenada, d'una manera no sistemàtica, seguint un criteri bàsicament decoratiu i d'aprofitament de l'espai disponible.A la planta baixa hi ha dues tines cilíndriques. A la gran hi romania, el 2019, un pessebre de l'antic museu. Els soterranis són la part més interessant de l'edifici, ja que les cambres dels dos nivells inferiors són obrades sobre la roca, que forma una paret natural. En aquestes cambres es conserven vestigis de menjadores i un forn de pa molt interessant. El 2019 també vam observar una de les vitrines que incloia part del tresor parroquial, que entenem que és un dipòsit de la parròquia (fitxa 389).Qui tenia i té cura de la gestió i conservació del fons es l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell, propietari del fons, que voldria en el futur reobrir el museu-pinacoteca a la Rectoria, un cop rehabilitada. L'ajuntament també preveu reistal·lar novament el museu a la Rectoria.La ACR disposa d'una documentació bàsica (fitxes a mà) del fons.Les fotografies corresponen a les peces que romanien encara a la Rectoria el 2019. 119|98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
88879 Vestuari del Ball de la Coca https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestuari-del-ball-de-la-coca XX <p>Vestit del ballador (hereu) i vestit de la balladora (pubilla) del Ball de la Coca de la Festa de Sant Sebastià (fitxa 208). El vestit masculí inclou la capa, el barret de copa i espardenyes de veta, i el femení, vestit, mantilla, còfia i calçat,</p> 08178-385 Local social Colla dels Bastoners. La Fàbrica. Els Molins. <p>El Ball de la Coca (fitxa 208) es celebra en el marc de la festa major petita de Rajadell (però es la més tradicional i antiga) (fitxa 207), dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener. L'acte central es el diumenge al migdia. Actualment és l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell la que organitza la festa, en la que encara es reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos. La música és en directe des de 2016. Al segle XIX s'introdueix el ball de la Coca dins la celebració de la festa de Sant Sebastià, en que la masia que pastava el pa oferia la coca i assenyalava una balladora. Els administradors de la confraria de sant Sebastià triaven el ballador, i la parella feia el ball. Després la coca era subhastada com a reforç econòmic de la diada. D'altra banda, els Bastoners de Rajadell es van refundar el 1969 pero el ball de bastons a Rajadell es remunta al menys fins el segle XVIII.</p> 41.7299900,1.7082200 392566 4620604 1992 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88879-foto-08178-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88879-foto-08178-385-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural Inexistent 2022-01-19 00:00:00 OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez Maria Carbonell Des de 1993 els balladors porten sempre els mateixos vestits i no se'ls han de procurar ells. Les va fer la modista Maria Carbonell (la modista de l'Esbart de Rubí) el 1992, amb molt rigor històric, i es van estrenar a la festa del 1993. El d'home es prou ample però el de la dona cada any s'arregla i adapta en funció de la talla de la balladora. Es guarden al local dels bastoners (darrera la Fàbrica o Fabriqueta). En el futur hom pensa conservar-los i exposar-los en vitrina, tal vegada al futur museu. 98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
88881 Col·lecció dels Bastoners de Rajadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dels-bastoners-de-rajadell Web Municipal XX Col·lecció de bastons, documents, fotografies i altres elements relacionats amb l'activitat de la Colla Bastonera, exposades en vitrina. Es tracta de bastons i altres elements d'altres colles de tot Catalunya, donades per aquestes. 08178-387 Local social Colla dels Bastoners. La Fàbrica. Els Molins. Els Bastoners de Rajadell són entitat molt important a Rajadell. Hi ha indicis no confirmats que ens remunten l'origen del Ball de Bastons a Rajadell als segles XVI i XVII. L'activitat bastonera fou rellevant des de la segona meitat del segle XVII i de ben segur a la segona meitat del segle XIX. Al voltant dels anys 1908-09, per motius que es desconeixen, el ball va desaparèixer, L'any 1949 un grup de joves el va voler recuperar, però es va trobar que les músiques havien desaparegut durant la guerra civil. Van haver de tornar-les a escriure seguint l'entonació dels que les recordaven. D'aquesta manera es va recuperar del Ball de Bastons a Rajadell. Després d'un breu període inactiu, el 1969 es reprèn l'activitat del Ball de Bastons. Gràcies a l'escassedat i a la poca disposició dels nois, les noies passen a formar part dels Bastoners de Rajadell, i així es creà el primer grup mixt de bastoners a Catalunya. Des del 1969 ja no s'ha deixat de ballar el Ball de Bastons a Rajadell, i la bona situació del grup va provocar que tres anys més tard es formés una segona colla. Els Bastoners de Rajadell van ser un dels grups impulsors de la I Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, celebrada a Santa Maria d'Oló el 6 de juny de 1976. És un dels pocs grups que han participat en totes les trobades que s'han fet des de la primera. L'any 1983 van ser els encarregats d'organitzar la vuitena edició de la trobada, que es va fer a Rajadell i va ser una de les més nombroses fins ara, amb més de 1.200 participants. 41.7299900,1.7082200 392566 4620604 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88881-foto-08178-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88881-foto-08178-387-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez (Es tracta d'un element de propietat privada pero d'accés públic) 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
88883 Col·lecció parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-1 <p>Tresor parroquial amb objectes religiosos, alguns de plata (calzes, creu, relicari, caixa, figures religioses, i altres),</p> 08178-389 Nucli antic. Rectoria de l'església parroquial de Rajadell 41.7288800,1.7063200 392406 4620483 08178 Rajadell Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88883-foto-08178-389-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Cultural Inexistent 2022-01-19 00:00:00 OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez A la Col·lecció etnogràfica (fitxa 191) que estava exposada a la Rectoria (edifici annex a l'església, fitxa 16),, hi havia una vitrina que incloia part del tresor parroquial. Es tractava d'un dipòsit de la parròquia dins del museu-pinacoteca de Rajadell, que existia a la Rectoria fins cap l'any 2014. El 2019 encara hi era. El 2020 tot el fons de la Rectoria va ser emmagatzemat en altres llocs, atès les obres de remodelació de l'immoble, El fons parroquial va ser traslladat a la rectoria (de l'interior de l'església parroquial, fitxa 12). 98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
88896 Fons arqueològics de Rajadell al Museu Comarcal de Rajadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologics-de-rajadell-al-museu-comarcal-de-rajadell http://www.elpou.cat/noticia/3375/importancia/recuperar/espais/memoria Conjunt de fons arqueològics dipositats al Museu Comarcal de Manresa per la Generalitat, procedents de diverses excavacions i prospeccions efectuades a Rajadell: MCM 410. Lot de materials recollits en superfície de la prospecció feta per Jordi Piñero en el marc dels treballs del PEP 1993 al probable jaciment romà de Monistrolet de Rajadell, 1993 (només 2 o 3 fragments de ceràmica) (correspon al jaciment fitxa 133) MCM 409 . Lot de materials recollits en superfície de la prospecció feta per Jordi Piñero en el marc dels treballs del PEP 1993 a la vil·la romana de Sant Amanç, (correspon al jaciment fitxa 136) MCM 420. Lot de materials de l'excavació de la vil·la romana de Sant Amanç, 1994 - 98 (dirigida per Albert Martín, Arqueociència) (correspon al jaciment fitxa 136) MCM 402. Lot de materials de l'excavació de l'església romànica de Sant Simeó de Centelles. Campanya 1988-89 (dirigida per Eduard Sànchez i Marc Torras) (correspon al jaciment fitxa 5). D'aquesta campanya i jaciment, el museu té fitxada específicament una llàntia medieval sencera (MCM 452). Es tracta d'una llàntia circular, de base plana i un gran bec modelat, d'argila a torn vidrada (amb vernís blanc estannífer), de 3 x 7 cm., datada de finals del segle XIV o inicis del segle XV, ingressada al museu el 1991. El mosaic de la vil·la romana de Sant Amanç (MCM 421) disposa de fitxa apart en aquest inventari (fitxa 177). També un conjunt de quatre taules barroques del Museu, procedents de l'església parroquial de Rajadell (fitxa 137) D'altra banda, el Museu Comarcal de Manresa també conserva, al seu magatzem de la plaça de la Reforma, elements arquitectònics que inclouen relleus en pedra dels escuts dels Cardona i dels Rajadell. La seva procedència més probable són les esglésies enderrocades del Carme i de Sant Domènec de Manresa. En tot cas, son peces de Manresa, no de Rajadell. 08178-402 Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa 41.7278100,1.7061100 392387 4620365 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88896-foto-08178-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88896-foto-08178-402-2.jpg Legal Modern|Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez La Foto 1 correspon a la llàntia medieval de Sant Simeó de Centelles (cedida pel Museu Comarcal de Manresa). La Foto 2 correspon a un escut de pedra dels Rajadell del magatzem del Museu Comarcal de Manresa (obtinguda a El Pou de la Gallina.cat, revista manresana digital, 2.4.2019; foto: Josep Llobet) 94|83|85 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
59709 Gegants i figures festives https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-figures-festives http://webs.gegants.cat/bagesbergueda/colles-vocalia/els-gegants-del-bages-2/ XX Actualment El Pont de Vilomara i Rocafort té un patrimoni festiu representat per dues parelles de gegants i el gegantó. La particularitat més destacable i el fet distintiu són la parella del Berenguer i la Sibil·la, que representen els senyors del castell de Rocafort i Vilomara. Són obra de l'acreditat mestre artesà de figures i entremesos, Sendo Vall Castelló, de Sant Vicenç de Castellet. Van ser construïts l'any 1993. El gegant pesa 80 kg i té una alçada de 3,85 metres. La geganta pesa 65 kg i la seva alçada és de 3,75 metres. L'any 1996, es creen dos gegants més, més petits, que van facilitar la incorporació de nova gent a la colla de geganters. Representen en Pere, fill de Berenguer i Sibil·la, i la Guillema, l'esposa d'en Pere. Tots dos tenen les mateixes mides i el mateix pes: 31 kg per una alçada de 3,25 metres. L'any 1991 neix el gegantó Humbert i tres capgrossos inaugurats anomenats Jaumet, Magdalena i Jepetó. A més a més de participar activament en trobades, bateigs i festes majors del municipi, els gegants són presents a la Trobada Comarcal de Gegants. 08182-311 El Pont de Vilomara i Rocafort La història dels gegants està relacionada amb la història del poble. L'any 1281, el senyor del castell de Rocafort, Humbert de Rocafort, se'l ven a Pere de Sitjar. Aquest serà succeït pel seu fill Berenguer, que es casarà amb la Sibil·la (filla de Ramon de Solà, ciutadà de Manresa). Berenguer mor l'any 1318 i fa donació del castell i del terme al seu fill Pere i a la seva futura esposa Guillema. Sibil·la, la mare d'en Pere accedeix amb la condició de que haurien de viure al castell, quan ella era senyora, i en cas de discòrdia, viuria a la part més alta de les torres, sense que ningú pogués accedir-hi sense el seu permís ni passar del portal. 41.7010100,1.8745500 406357 4617192 08182 El Pont de Vilomara i Rocafort Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59709-foto-08182-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59709-foto-08182-311-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic 2021-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Amb els gegants va néixer la Colla Gegantera i de Capgrossos i els grallers que acompanyen als gegants en els seus balls i animen la festa. El Grup està compost de persones de totes les edats. També hi ha un grup de grallers. Es fan diferents sortides a trobades de gegants de Catalunya i participen activament a les festes del poble (Festa Major -correaigua-, Festa del Contribuent (Trobada de Gegants) o Cavalcada de Reis. 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
61366 Denes de collaret https://patrimonicultural.diba.cat/element/denes-de-collaret <p>GUITART, I, Objectes d'ornament personal prehistòrics del moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic, AUSA XII/116, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1986 MASRAMON, R, El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990</p> Es conserven a la sala de la reserva del Museu Episcopal de Vic, cosides en un cartró dins d'una capsa. <p>Es tracta de sis denes de collaret fetes sobre petxina amb forma ovalada; divuit denes de collaret circulars amb perforació central i dos fragments de petxina procedents d'una tasca d'exploració portada a terme pels membres del Centre Excursionista de Vic a principis del segle XX.</p> 08212-63 Museu Episcopal de Vic <p>Tot i que no s'ha pogut definir la cronologia concreta d'aquestes peces cal dir que la tradició d'elaborar ornaments personals a partir de materials malacològics marins s'arrela en un moment tant antic com és el Paleolític Superior i coneix una perduració que s'endinsa a l'Edat dels Metalls, essent però durant l'Eneolític quan experimenta un especial desenvolupament i difusió. És però indispensable considerar el context arqueològic de les peces en qüestió. (Guitart i Perarnau;1986)</p> 41.9445700,2.0224100 418968 4644084 08212 Sant Feliu Sasserra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61366-foto-08212-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61366-foto-08212-63-2.jpg Física Neolític|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Van estar exposades a la sala d'arqueologia de l'antic Museu Episcopal de Vic. El seu número d'inventari actual és el següent: 11211. La primera imatge és extreta del Museu Episcopal de Vic. 78|76 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
62861 Col·lecció d'art de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-1 XX-XXI Petita col·lecció d'objectes artístics, propietat de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es conserva en sales del mateix ajuntament. Consisteix en dues aquarel·les amb diferents vistes del municipi (Coaner i església parroquial de Sant Mateu), firmades per un tal Berengueres i amb data de 2002. Van ser donades pel mateix autor a l'Ajuntament l'any 2004. Una petita escultura d'argila que va servir com a maqueta per a la realització de l'escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages que es troba situada vora la façana de l'Ajuntament, obra de l'escultor manresà Ramon Oms. Així mateix, en un local social de Torroella es conserva un piano comprat per l'Ajuntament. 08229-95 Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n 41.7966100,1.7325800 394701 4627971 08229 Sant Mateu de Bages Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
62935 Capitells preromànics de Sant Mateu de Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-preromanics-de-sant-mateu-de-bages <p>AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. RUBIRALTA, Lluís. Memòries (document inèdit). [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages. Sant Mateu de Bages', Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201.</p> X-XI <p>Conjunt de quatre capitells procedents del campanar preromànic de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, actualment conservats (i exposats) al Museu Comarcal de Manresa. Concretament, tenen els números d'inventari MCM 4187-4190. Els capitells són esculpits amb pedra sorrenca i mesuren uns 25 cms d'alçària. La forma s'adscriu a l'esquema bàsic derivat de l'ordre corinti. És a dir, tenen una forma tronco piramidal invertida que es corona amb tres daus a cada cara. Tres dels capitells presenten dos registres superposats de fulles molt elementals, mentre que el quart presenta un motiu ornamental vegetal diferent. Els quatre capitells pertanyen al tipus conegut com a corinti califal. Més concretament, entrarien dins un dels tipus estudiats per Félix Hernández i Georges Gallard sobre els quals encara no hi ha un consens per saber si es tracta d'obres del segle X o bé pertanyen ja al primer art romànic.</p> 08229-73 Museu Comarcal de Manresa, Via de Sant Ignasi, 40. 08240 - Manresa <p>El lloc de Sant Mateu de Bages està vinculat a vestigis pertanyents a l'època visigòtica (necròpolis del Collet del Cargol) i, en el lloc mateix de l'església, a una altra necròpolis de tombes antropomorfes datable entre els segles VI i XII. L'església preromànica, de la qual se n'ha conservat el campanar, és datada al segle X. Concretament, es consagrà l'any 983, moment en el que el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Cal suposar, doncs, que aleshores pertanyia als Cardona. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. L'edifici havia sofert diverses reformes, però l'any 1831 fou substituït per un nou edifici ja que l'antic es trobava molt malmès, el qual es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només es conservà l'antic campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i tots els elements mobiliaris van quedar destruïts, excepte un sarcòfag gòtic. Pel que fa al campanar, va ser restaurat l'any 2000 tot restituint-lo a la seva forma primitiva. L'obra s'inaugurà el 2002. A la part dels finestrals geminats s'hi van reconstruir les columnes centrals i, al damunt, s'hi va col·locar una reproducció dels capitells originaris, feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. Els capitells originaris van ser traslladats al Museu de Manresa en el context de la Guerra Civil de 1936, quan l'anomenat Equip de Salvament del Patrimoni de la capital del Bages va dur a terme una important tasca per protegir l'art religiós que estava en perill arran dels fets revolucionaris. Lluís Rubiralta, responsable d'aquest equip, esmenta com es va procedir al desmuntatge d'aquests capitells el dia 1 de desembre de 1936, junt amb altres objectes de l'església i de l'arxiu parroquial. Hom suposa que els capitells preromànics actualment exposats al Museu són els que aleshores es van extreure de Sant Mateu de Bages.</p> 41.7966100,1.7325800 394701 4627971 08229 Sant Mateu de Bages Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-3.jpg Legal Pre-romànic|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 91|85 53 2.3 1773 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
63057 Museu de Sant Mateu de Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-sant-mateu-de-bages XIX-XX La majoria dels objectes han estat netejats i restaurats <p>Exposició permanent d'eines i utillatge agrícola antic que està emplaçada en una sala de la Rectoria de Sant Mateu de Bages. Concretament, ocupa un ampli espai de la planta baixa on també es pot veure el conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca que van ser descobertes al subsòl d'aquest punt de l'edifici. La col·lecció consta d'un conjunt variat d'eines i també de màquines antigues, les quals estan acompanyades d'unes cartel·les informatives. Entre d'altres objectes hi trobem aixades, pics i eines per cavar; arades, mesures, garbells, carretons... També hi ha objectes domèstics antics, com ara esclops, balances, una pastera, una filadora, un burro per escalfar els llits... La col·lecció també consta d'algunes màquines més grosses, representatives dels primers temps de la mecanització del camp. Entre d'altres: una embaladora primitiva, una maquina de ventar, un esterrossadora, una màquina per a aixafar cànem o una màquina de desgranar blat de moro. També es conserva una gran màquina de segar, procedent de la masia de cal Carné, que ha estat restaurada i completada per un fuster. Durant un temps va estar exposada a l'exterior com a mostra d'homenatge als antics segadors. Recentment, però, ha estat reubicada per motius de seguretat a l'interior de l'edifici. A l'antic celler de la Rectoria, també a la planta baixa, es conserven alguns objectes més, pendents de restaurar.</p> 08229-180 Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages <p>Les tombes excavades a la roca van ser localitzades al subsòl de la Rectoria pels volts de l'any 1965 en uns rebaixos del paviment. Uns anys més tard, entorn de 1972, l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant uns anys. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. Pel que fa a les plantes superiors de l'edifici de la Rectoria, van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troben desocupades i pendents d'una rehabilitació.</p> 41.7955700,1.7349700 394898 4627852 08229 Sant Mateu de Bages Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
80574 Fons al Museu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-al-museu-comarcal-de-manresa <p>COLOMINAS, J. (1940). Nuevos sepulcros de fosa en Cataluña. Ampurias nº 2. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945). Carta arqueológica de la provincia de Barcelona.Madrid. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña. Ampurias nº 25, Barcelona. P. 31. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> 3500-2500 <p>Es troben diferents materials trobats a Sant Vicenç de Castellet. El material prové del sepulcre del carrer de la Igualtat: una gerra ovoidal amb dues nanses (nº inventari al Museu MCM 281), una petita tassa (MCM 282), dues destrals polides de basalt (MCM 284, MCM 285), una fulla de ganivet de sílex (MCM 283) i un collaret de calaïta (MCM 280). A més hi ha alguna resta humana sense determinar el tipus ni el nombre.</p> 08262-22 Museu Comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40. 08240 MANRESA <p>Entre els anys 1933 i 1934 Mn. Valentí Santamaria i Lluís Rubiralta, membres de la secció d'arqueologia del Centre Excursionista Montserrat de Manresa, van realitzar les excavacions de les troballes fortuïtes fetes a Sant Vicenç de Castellet de dos sepulcres de fossa. Els materials que van recollir es troben dipositats al Museu Comarcal de Manresa.</p> 41.7244100,1.8283800 402551 4619842 08262 Sant Vicenç de Castellet Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
80714 Col·lecció de pintura de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-4 XX <p>L'Ajuntament conserva les pintures guanyadores dels concursos de pintura ràpida que s'havien organitzat per les festes majors del municipi. Tot i que no s'ha fet un inventari exhaustiu de les obres que es conserven, aproximadament hi ha unes 19, que són les que es van valorar l'any 1998. Els autors d'aquestes són: Javier Moreno Mur, Carme Magem, Alfred Rodríguez, Joan Sallent (3), E. Basora, J. Planell, Mariscal, Subirana, J. Centellas, Altés (2), J. Roig (2), Francesc Vila (2), Josep Tobella Marsinyac. A partir del 2012 l'Agrupació Artística va fer donació d'algunes pintures més. Les pintures es troben a diferents ubicacions a l'edifici de l'Ajuntament i el Local d'Entitats Joan Masafret, penjats a les parets dels despatxos.</p> 08262-162 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET <p>L'any 1998, el que era regidor de cultura, Valentí Carrera i Vila, fa encarregar una valoració de les pintures del fons municipal. Va ser realitzat pel Sr. Oliveras de la Sala d'Art Xipell de Manresa, que en la seva valoració va assenyalar que moltes de les pintures del fons eren difícilment valorables ja que els artistes no figuraven a catàlegs de pintors en tractar-se de persones que a vegades la seva producció pictòrica es limitava a la participació a concursos locals. El concurs de pintura ràpida es celebrava a Sant Vicenç des de mitjans de la anys 1970 i es va interrompre a mitjans dels 80. L'any 1995 el va reprendre l'Agrupació Artística de Sant Vicenç.</p> 41.6657400,1.8639000 405419 4613288 08262 Sant Vicenç de Castellet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80714-foto-08262-162-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2020-10-02 00:00:00 María del Agua Cortés Elía / OPC Varis 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
67202 Col·lecció d'art https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> XX-XXI <p>El gros de la col·lecció està format per unes cinquanta obres pictòriques procedents dels concursos anuals de pintura ràpida, que es fan per la Festa Major de Súria, les quals son propietat de l'Ajuntament. D'altra banda hi ha dues obres donades pel pintor japonès Yoshikazu Suzuki, un dels quals es troba al saló de plens de l'Ajuntament, a més de tres o quatre dibuixos donats per Pilarin Bayés. També hi ha la col·lecció de primers premis dels concursos anuals d'aquarel·les de Súria, propietat de l'entitat Joventuts Musicals. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici de l'Ajuntament. Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i afincada a Milà, mentre que els vitralls són de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarin (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini (1a. Trobada, 1991).</p> 08274-159 C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA 41.8310379,1.7543164 396562 4631767 08274 Súria Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130449.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2022-02-23 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
67203 Fons de Cinema https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-cinema <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> XX L'estat general dels cartells i fotogrames es deficient. Molts són trencats, desfets o amb diferents graus de deteriorament per causa de la humitat. <p>A les golfes de l'Ajuntament es conserva una col·lecció de cartells i fotogrames publicitaris en cartó, provinents del cinema 'Ideal'. Aquest fons es composa d'un total de 14.833 cartells distribuïts en 9.788 plecs. El fons ha estat inventariat per un afeccionat al cinema. Cada plec té un número escrit a llapis per la seva identificació. Es conserven en caixes de cartró numerades, classificant-se en cinc conjunts: 1. Pel·lícules americanes (núms. Inv. 1 - 3.520) 2. Pel·lícules europees (núms. Inv. 1 - 3.172 i de B-1 a B-306) 3. Pel·lícules espanyoles incloent coproduccions amb altres països (núms. Inv. 1 - 2.182) 4. Pel·lícules mexicanes i argentines (núms. Inv. 1 - 538) 5. Pel·lícules classificades S i del gènere de karate (conjunt sense numerar) A més, existeix una interessant col·lecció de fotogrames (quadres) de dimensions 24 x 34 cm agrupats en sis caixes i sense classificar ni inventariar.</p> 08274-160 C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA <p>Les primeres sessions de cinema es van fer al barri de Sant Jaume, al carrer de la Salut, núm. 1, així com a cal Quintana i al teatre Ateneu. Els cinemes que des de 1924 va conèixer Súria van ser els següents 'Cinema Ideal', amb façana al carrer Vilanova, inaugurat el 1926, reformat el 1957 i tancat el 1970. El 'Sorisa' inaugurat el 1926, reformat el 1950 i ampliat el 1952. El cinema 'Califòrnia' inaugurat el 1953 i tancat a la dècada de 1980 (REGUANT, 1997). Un famós cineasta surienc va ser Ramon Biadiu i Quadrench, qui el 1929 va filmar la pel·lícula 'Corpus a Súria' (REGUANT, 1997).</p> 41.8310221,1.7542876 396560 4631765 08274 Súria Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143543.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2022-02-23 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo Existeix un interessant estudi - inventari sobre el fons de cartells realitzat per Àngel Sanz i Sala el maig de 1995. A més del fons es conserva una màquina projector de carbons del cinema Califòrnia, així com elements decoratius de guix encara en peu tant a l'escenari del cinema Ideal (que avui està ocupat per un taller mecànic) com a la platea del Califòrnia. 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
67205 Fons Josep Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-josep-coll <p>MASSANA I PORTELLA, Josep (1996) Rècords i records. 1943-1973: 30 anys d'esport a Súria. S.Ll.: Arts Gràfiques Rodergas, S.A. REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> XX Necessita millorar les condicions de conservació <p>Conjunt de plaques, trofeus i fotografies, d'aquest atleta surienc que fou campió d'Espanya en la dècada de 1950, i que es conserven en caixes de cartró a les dependències de l'edifici de l'Ajuntament</p> 08274-162 C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA <p>És l'atleta més de renom de Súria i el primer que va destacar fora de l'àmbit local. Va ser campió d'Espanya de 'Cross' el 1948 i, per aquest fet, designat per a participar a les Olimpíades de Londres, encara que no va poder assistir a causa d'una lesió. El 1950 va guanyar també el campionat de Catalunya de 'Cross'. Va ser també guanyador de la 'Jean Bouin' i va formar part del R.C.D. Español. El 1951 es classificà en sisè lloc a la cursa de Sant Silvestre a Rio de Janeiro i el 1952 va ser cinquè. L'any 1951 al campionat d'Espanya d'atletisme en pista, celebrat a Montjuïc, va rebaixar el seu propi 'record' en la distància de 5.000 metres, que havia establert feia onze dies i el de 10.000 metres. Per la qual cosa el 1952 se li va atorgar la medalla de bronze al mèrit esportiu per part de l'Ajuntament de Barcelona (REGUANT, 1997).</p> 41.8310403,1.7543168 396562 4631767 08274 Súria Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-foto-08274-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-20210714143803.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural 2022-02-23 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5