Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 29003 | Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-daguilar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica | 08002-71 | Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. | L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. | 41.7423500,1.6207800 | 385315 | 4622089 | 1947-49 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29003-foto-08002-71-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Lluís Bonet i Garí | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 29011 | Festa Major de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. | 08002-79 | Plaça de les Coromines | La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
| 29019 | Barraca de pedra seca del Pedegar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedegar-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca orientada a l'est i adossada a un marge pel cantó nord-oest. Té planta quadrangular d'uns 2,75 x 3 m amb parets d'uns 0,60 m de gruix i coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. La porta d'uns 0,80 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals, i a la façana principal també té una petita finestra d'uns 0,30 x 0,25 m. A l'interior hi ha una petita obertura o nínxol. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca El Pedregar 1. | 08002-87 | Al límit nord del terme, al sud del camí travesser | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7686200,1.6150500 | 384886 | 4625014 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10587 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 29024 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ | Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. | 08002-92 | Tot el municipi | Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
| 29029 | Colomer de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomer-de-la-masia | XIV-XV | Construcció destinada a la creació de petits cubicles artificials per a la instal·lació i cria de coloms. L'estructura, de 8 m de llargada i orientada a nord-oest, consta d'un doble mur: el davanter, d'1 m d'alçada i 0,40 de gruix, sembla haver actuat com a impediment de l'accés per part de depredadors; el segon, de 3 m d'alçada i 0,70 de gruix, és el colomer pròpiament dit. Aquest segon mur, construït en pedra seca com l'altre, combina en canvi filades contínues de blocs desbastats amb filades en les quals entre bloc i bloc hi ha un espai. És en aquests buits deixats on els coloms hi farien niu. | 08002-97 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | 41.7288200,1.6381600 | 386737 | 4620564 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 29053 | Ball de la coca de Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-de-festa-major | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.dansesvives.cat/?q=node/4088 | Es tracta d'un ball que s'ha anat transmetent de generació en generació, i es balla amb motiu de la festa major del nucli de Castellar, que té lloc el primer diumenge d'Agost. La casa que protagonitzarà el ball, triada seguint un torn rotatori, ha de fer (o bé els fa fer) la coca i els panets de Sant Esteve. Després de celebrar-se la missa a la capella de Sant Esteve es reparteixen els panets i es beneeix la coca. A la tarda es fa el ball de la coca, que obre una parella (home i dona) de la casa elegida. A la mitja part del ball se sorteja la coca entre aquells que hagin comprat números després de la missa o durant el ball mateix. La música del ball va a càrrec de l'orquestra contractada pel ball de festa major, i no s'hi requereix cap indumentària específica. | 08002-121 | Plaça de Castellar | En el passat, era el Prior de la Confraria de Sant Esteve el que ballava amb la filla o la dona del propietari (tret imprescindible) de la casa que pastava la coca. Un cop acabat el ball, la coca era subhastada i la quantitat recollida es donava a l'església. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Inventariat al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya (CPF) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
| 29054 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets | XIX | Els Pastorets, és una representació teatral típica de les festes nadalenques popular a molts indrets de Catalunya. A Aguilar, es representa durant la festa de Nadal per la canalla del municipi i al centre social davant tota la població. L'argument de l'obra es construeix a partir de tres histories, la cerca de la posada per Josep i Maria i el naixement de Jesús, la segona part es centre en la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica i costumista està centrada en els pastors | 08002-122 | C/ Raval s/n | Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
| 29056 | Himne d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-daguilar | XIX | L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'. | 08002-124 | Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar | 41.7279400,1.6493100 | 387663 | 4620452 | 08002 | Aguilar de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29056-foto-08002-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Mossèn Gaspar Verdaguer | 119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 29057 | Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. | 08002-125 | 41.7410300,1.6135500 | 384712 | 4621952 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||||
| 29058 | Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | La seva publicació en garanteix la conservació. | <p>Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.</p> | 08002-126 | 41.7301200,1.6087100 | 384290 | 4620748 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-01-17 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||||
| 29059 | Història del llibre del Lluís Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-llibre-del-lluis-serrador | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies. | 08002-127 | 41.7376100,1.6236800 | 385548 | 4621559 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
| 29060 | Història del captaire misteriós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-captaire-misterios | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer. | 08002-128 | 41.7430500,1.6521400 | 387924 | 4622126 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
| 29061 | Història de la màgia de Cal Llema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-la-magia-de-cal-llema | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar. | 08002-129 | 41.7078800,1.6455600 | 387316 | 4618230 | 1948 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
| 29062 | Goigs de Sant Andreu Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XXI | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta. | 08002-130 | Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 2009 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra i música de Mn. Antoni Malats | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131). | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 29063 | Goigs de Sant Andreu Apòstol (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vich)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats, pvre.'. No hi ha cap gravat encapçalant el document, que s'articula en dues cares (anvers i revers). A l'anvers, l'orla (amb motius geomètrics ) no tanca tot el text, sinó que arrenca de sota el títol per tancar a partir d'aquest punt 3 costats d'un rectangle. El text, a 2 columnes (sense corondells) mostra a l'anvers l'entrada, i les 10 primeres estrofes. Al revers, l'orla torna a envoltar només parcialment el text. Hi ha, també a 2 columnes, les 4 estrofes finals del total de 14, la tornada i una oració en llatí. També en llatí s'esmenta el lloc i dia d'impressió (Vic, 20/07/1947) i el promotor de la impressió: Joan, bisbe de Vic (Joan Perelló i Pou, 1927-1955). Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi inclou la partitura. | 08002-131 | Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. Cal dir que aquesta impressió, però, es va fer en una etapa d'impàs, ja que l'església del castell havia quedat inutilitzada l'any 1936 i la nova no va estar a punt fins el 1949. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 1936 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29063-foto-08002-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra i música de Mn. Antoni Malats, prevere | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 29064 | Goigs de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953. | 08002-132 | L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1953 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 29065 | Goigs de Sant Esteve (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern. | Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941. | 08002-133 | L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1941 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 29066 | Goigs de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-de-padua | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera ' Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la masia de Cal Vers (Can Vila) d'Aguilar de Segarra'. Per sobre de la capçalera, hi ha el gravat del Sant, entre núvols, sostenint a Jesús infant i unes flors. Als seus peus, la inscripció 'ST ANTONI DE PADVA', i la representació d'una església. A ambdós costats del gravat, ornaments de gerros amb flors. L'orla és una sanefa amb motius geomètrics. El text, a 2 columnes (sense corondells) consta d'entrada i 7 estrofes, sense tornada. Al peu, conclou amb una oració. Al revers, sense orla, hi ha la partitura encapçalada per les dades d'autoria: 'Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs'. Finalment, al peu, hi consta que es tracta de la 1a. Edició, de l'any 2003. | 08002-134 | La capella de Sant Antoni de Pàdua, del mas de Can Vila, està documentada des de l'any 1707. | 41.7404500,1.6219000 | 385405 | 4621877 | 2003 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29066-foto-08002-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 29067 | Goigs de Nostra Senyora del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió. | 08002-135 | La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 29068 | Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any. | 08002-136 | La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
| 29077 | Font de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Hi ha algunes (poques) restes de deixalles acumulades. | Font de raig situada dins l'escletxa oberta pel Torrent de Cal Pere, arran d'una petita balma. En un punt on el torrent s'eixampla i forma una bassa, un broc metàl·lic recolzat sobre una teula sobresurt d'un perfil d'argila. | 08002-145 | A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. | 41.7228800,1.5871300 | 382482 | 4619973 | 08002 | Aguilar de Segarra | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 29081 | Barraca de pedra seca de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació. | 08002-149 | A llevant del nucli de les Coromines. | 41.7199600,1.5813100 | 381992 | 4619657 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 29084 | L'aigua sanadora de la Font dels Peuets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La seva publicació en garanteix la conservació. | A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font. | 08002-152 | Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer | 41.7252500,1.6609600 | 388627 | 4620138 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
| 48742 | Llegenda de la sorpresa d'en Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-sorpresa-den-vilella | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Ja fa molt de temps, a l'època dels carlins, un militar anomenat Vilella només volia que mal a la gent d'on ara es troba situat el poble de Fals. La gent estava farta que sempre lluités en contra d'ells, fins que un bon dia, una colla d'homes del poble li van preparar una emboscada. Seria més aviat una sorpresa que ell es trobaria, i que no li agradaria a ningú de trobar-se-la. Li van preparar a d'alt d'un turó, cap als afores del poble. Tal dit, tal fet. Van esperar que passés per allà a la vora. Com que anava molt confiat, perquè no s'esperava que li passés res fins que arribés a Fals, caminava tranquil·lament. Però, de sobte, va veure com de dalt el turó baixaven una colla d'homes que, sense donar-li temps d'escapar-se, es van tirar al damunt seu i de tots els seus acompanyants. El van poder agafar gràcies al fet que eren més ells que no pas el Vilella i els seus soldats junts, i li van poder donar una bona lliçó, perquè no els tornés a molestar mai més. Gràcies al petit turonet, la gent de Fals va poder quedar lliure de Vilella. Per això, en homenatge, li van posar el nom de 'La sorpresa del Vilella'. [AA.DD.1996:57]</p> | 08084-17 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Lluís Ballonga, sent la font d'informació Lluís Ballonga Colom.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut localitzar cap turó al terme de Fals que s'anomeni Vilella. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 48743 | Història de cases amb nom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-cases-amb-nom | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta tradició recull un seguit d'històries que donen nom a algunes de les cases dels terme. Aquestes cases són les següents: CAL SEMBLEIA En una esplanada on s'ajuntaven els termes de Camps, Fals i Fonollosa, que ja eren un municipi, es va decidir que sota el caminet s'hi farien les assemblees i s'hi prendrien els acords, ja que no hi havia enlloc més per reunir-se i que fos avinent a tothom. D'aquí ve que la casa que després varen construir en aquell espai, l'anomenessin cal Sembleia. [AA.DD.1996:69] CAL FOSSAR Al segle passat, a Fonollosa, hi havia un pastor a qui un dia se li van morir unes quantes ovelles i va dir: ' Faré una fossa i les enterraré a dintre'.I des de l llavors que de la casa on vivia el pastor se'n diu cal Fossar.[AA.DD.1996:69] CAL PARADÍS Era un home que s'havia fet una casa a Salo, molt gran. Era una casa tan bonica que deien que semblava un paradís. Des de llavors a aquella casa li van posar el n om de cal Paradís. [AA.DD.1996:69] CAL XAMAL Els fets de Cal Xamal són coneguts tal i com segueix: Isidre Bosch, feia temps que havia comprat la casa de Cal Xamal, i s'hi estava amb la seva esposa Antònia. La parella tenia dos fills, i un altre fruit d'un anterior matrimoni d'Antònia, però tots tres havien marxat de casa. Al 1942, l'Antònia va morir, i l'Isidre va quedar vidu en companyia de la Carolina Juvert, una dona soltera que li feia de minyona. En aquell temps a Manresa hi havia una colla que ocasionalment cometia robatoris i estafes. Un dia se'ls va afegir a la colla un xicot de Cal Pelfort de Camps, un individu de mala fama. Els va convèncer de que els pagesos del seu poble tenien bons estalvis guardats sota la rajola, i no seria complicat fer-los amollar unes pessetes. El 9 de gener de 1943, tres elements de Manresa i un quart dels Condals, van agafar el cotxe de línia fins Fonollosa on els esperava un cinquè element de la banda. Van trobar la casa que pensaven assaltar amb més gent del compte, així que es van dirigir cap a Cal Xamal. Allà es va desencadenar la tragèdia. Segurament l'Isidre es va resistir, de tal manera que els lladres van acabar degollant a l'Isidre i van picar el cap de la Carolina amb un ferro, morint allà mateix a la cuina. No van poder robar diners i només es van endur un parell de sacs de farina i van marxar sense comprovar que l'Isidre fos mort. Aquest encara va poder embolicar-se el coll amb una bufanda i sortir a demanar ajuda, posant una llanterna encesa a la casa. Els lladres, quan passaven pel pedregar del Grauet van veure el llum i van pensar que els empaitarien, així que van llençar tot el que havien robat i van començar a córrer fins a Manresa. Al dia següent, el Pere Tomasa, llogater de Cal Xic, va pujar a treballar a cal Xamal, i va trobar l'Isidre malferit, amb el coll tallat. Va demanar ajuda i van portar-lo a l'hospital de Manresa. En pocs dies els lladres van ser detinguts, tret d'un d'ells que va protagonitzar una sonada fugida i es va llistar a la 'división azul'. El pobre Isidre Bosch va morir al cap de dos o tres mesos, però els seus assassins van tenir una mala fi, morint ajusticiats pel mètode del 'garrote vil'. Des d'ençà que van ocórrer els fets la casa va quedar deshabitada, convertint-se en un munt de runes. [AA.DD. 2004:8]</p> | 08084-18 | <p>La història de Cal Xamal prové de fonts orals recollides per Ernest Molins, membre del Grup de divulgació de la història de Fals, i fou publicada a : 'Falchs' Fulls de divulgació de la història de Fals, nº 1, Abril 2004. També queda recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages [AA.DD. 1996: 36] , sent les fonts d'informació Lluís Ballonga, Magí Monconill, Claudi Segarra i Josep Serraç. Aquestes llegendes van ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Les llegendes de Cal Sembleia, Cal Fossar i Cal Paradís van ser recollides pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Josep Torà, sent la font d'informació Maria Trullàs.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 48744 | Llegenda del mossèn de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mossen-de-castellar | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Hi havia un mossèn a Castellar que deia missa per a la gent, però molta gent no hi anava perquè hi havia aquell mossèn. El capellà volia que tothom assistís a les seves celebracions, però la gent no li'n feia cas. Molts estaven renyits amb ell perquè els feia bruixeria des de casa seva. Feia uns conjurs per a la gent que no volia anar a l'església, de manera que, quan sopaven tan tranquils, se'ls aixecaven els plats i els coberts i els queien a terra. Al final, molta gent va tornar a anar a missa, encara que no en tingués ganes.[AA.DD.1996:101]</p> | 08084-19 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Isaac Simón, sent la font d'informació Josefa Vall.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 48745 | Llegenda de cal Passadret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-cal-passadret | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>En una de les cases de Camps hi havia un avi que es deia Narcís. Una vegada van haver de fer obres a la casa i els paletes li van demanar: - Narcís, com voleu aquesta porta? I ell va contestar: - Que s'hi pugui passar ben dret! En Narcís era baixet i per això la porta la van fer baixeta, de manera que quan passava la porta, ell hi podia passar ben dret, però els altres s'havien d'ajupir: D'aquella feta, a la casa, la coneixem com a cal Passadret. [AA.DD 1996:150]</p> | 08084-20 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Marc Puigdellivol, sent la font d'informació Carme Sarri i Núria Grau.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 48746 | Llegenda dels Espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-espatllats | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> | XIX | <p>Fa molts anys un home i la seva dona van anar a missa. Mentre eren a l'església del poble, la seva casa va patir un moviment. Quan van arribar a casa seva, van veure que la casa no hi era: havia desaparegut. Després d'espantar-se i preguntar-se què havia passat, van sentir el gall que encara cantava colgat de runa. La casa, per un moviment estrany, havia quedat a sota terra i el gall cantava, també a sota. Des d'aquell dia, la família no va tenir casa. Per això, aquesta zona rep el nom de 'Els espatalls', perquè la casa es va destruir i va quedar colgada a l'inrevés. [AA.DD.1996:196]</p> | 08084-21 | <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumna Gemma Clarena, sent la font d'informació el seu avi.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 48765 | Goigs de la Mare de Deu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-grau | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>Els goigos en alabança de la Mare de Déu del Grau foren recollits per publicar una edició l'any 2001 , i que afegia a la part del darrera breus notes històriques sobre l'església i el santuari. Aquesta edició impresa es va fer per facilitar el cant dels goigos durant les celebracions eclesiàstiques, i inclou la partitura de la melodia popular recollida pel Sr. Ignasi Torras. La lletra dels goigos és tal i com segueix: Puix que sempre sou estada/la que tot remei ens dau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau. Déu plantà dins vos, Senyora,/ un grau, el més elevat/ que us féu mereixedora/ d'engendrar Déu encarnat./fent-vos vos de Déu servidora/a ser sa mare pujau./Siuau la nostra... Del sant ventre produïda/el grau de redempció/fou dels àngels circuïda/celebrant sa humiliació,/el quedar inviolada/en el part que Vós lograu./Siau la nostra.. Quan els reis devots sentiren/de tal grau l'aparició/amb l'estela junts partire/per fer-li l'adoració/i veieren verificada/la glòria que us alabau./Siau la nostra.. Ran delit us presentava/aquell grau tan elevat/amb cinc roses que portava/desprès de ressucitat/amb que fòreu confortada/plena de dolcesa i pau./Siau la nostra.. Reparada la gran erra/per la pau predominant/transplantat fou de la terra/vostre Cos al cel triomfant/a on de Déu exaltada/ses ires suavitzau./Siau la nostra .. No fou de menor estima/el grau de l'ordre sagrat/que vingué de l'alta cima/sobre Vós multiplicat,/l'Esperit Sant abrassàreu/fent-vos de son foc suau./Siau la nostra.. Vostra vida acabada/visquèreu més vivament/quan a Déu fou presentada/vostra virtut excel·lent/ja que Reina coronada/cel i terra avassallau./Siuau la nostra.. Manà vostra Senyoria/manifestant sos favors/que sia en vostra capella/el grau de remeis millors/i en ella,que us ha invocada/quan devot el mtivau/Siau la nostra.. Puix al qui us ha reclamada/jamai el remei negau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau.</p> | 08084-40 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obigació de cantar els goigos al la processó que cada primer diumenge de mes organitzava la confraria del Roser.[ AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de l'aplec del Grau, i a la celebració de la festivitat de la Nostra Senyora de l'Esperança. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 48774 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-9 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVII-XVIII | <p>Les caramelles són celebrades tradicionalment pels tres nuclis que conformen el terme (Fonollosa, Camps i Fals) de forma individual. La magnitud del terme municipal i la llunyania de les cases, impedia un recorregut general. A Camps s'organitza el cant de caramelles pel grup de caramellaires de Camps, i es recorren totes les cases del poble, acompanyats del Ball de Bastons i dels Trabucaires de Camps. A Fals, actualment només es fa un recorregut per vuit o deu cases. El recorregut es fa durant el matí i la tarda del dia de Pasqüa. Les caramelles són acompanyades del Ball de Cascavells. A Fonollosa les caramelles s'acompanyen de Ball de Cascavells, i durant la dècada del 1970 es va introduir el ball de bastons. Es passa cantant per totes les cases del terme.</p> | 08084-49 | Fals, Fonollosa i Camps | <p>Actualment les Caramelles de Fonollosa són organitzades per l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa, i a Fals per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals' | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 48776 | Festa de la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-candelera | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>La festa de la Candelera conserva un cert arrelament la terme de Fals. La seva celebració es realitzava el dia 2 de febrer, tot i que el dia 3 de febrer s'acostumava a celebrar la benedicció dels fruits secs -actualment desapareguda-. Actualment per problemes de compatibilitat amb el calendari laboral, la festivitat de la candelera s'ha passat al diumenge següent més proper. La celebració manté característiques purament religioses, consistint en una missa, al final de la qual es regalen candeles</p> | 08084-51 | Fals. Església de la Mare de Déu del Grau | <p>Els orígens d'aquesta festivitat els hauríem de buscar vora el segle XVI, després de la regulació litúrgica i festiva realitzada pel Concili de Trento. A la consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu apareix reflectida la realització d'aquesta festivitat a l'església del Grau de Fals. Es comenta que es realitzava la benedicció de les candeles i desprès el repartiment del ciri blanc i una caldela al batlle i als regidors del poble, i dues candeletes a la resta dels assistents. La cera la pagaven els obrers, mentre que l'amo de la Caseta, o el seu masover, pagava el dinar al Rector i als escolans. [AA.DD; 2004-2005, nº9:71) Malgrat que es tractava d'una festa amb molt arrelament al terme de Fals, actualment la seva popularitat ha disminuït considerablement.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 48788 | Goigs de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-elena | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | <p>Els goigos de Santa Elena, patrona de Fonollosa, són cantats al final de la festivitat religiosa de Santa Elenea, celebrada el dia 18 d'agost. El text és tal i com segueix: Puig que ampareu protectora Santa Elena al qui us implora Del terme de Fonollosa Sigueu sempre protectora No obstant d'estar oprimida de l'obscuritat gentil, aquell que sol de la vida us donà resplendors mil, fent-vos recollir ditxosa matisada com l'Aurora. A la vostra hermosura bella tal resplandor illustrà que descobrí vostra estrella la Creu que ningú trobà de Cristo la creu ditxosa per Vòs la Iglesia adora. De gentil vàreu volar a ser gloria dels cristians, dant-los la Creu a gosar i el triumfo en ses mans, Vos sou ditxa portentosa que el major bé atresora. Amb la prenda que trobàreu públicament s'ha vist que molta gent inclinàreu a la fe de Jesucrist exhorant-los fervorosa al que us prèn per defensora Dels jueus la falsa raó, convencent amb alta veu provàreu la Redempció que Crist obrà en la Creu, i envestint-los animosa quedàreu Vos triumfadora. Vostres virtuts exaltades plenes dels divinos Dons fundàreu multiplicades sagrades Religions, per a ser de Cristo Esposa i dels cristians valedora. Per tota aquesta comarca us celebren els devots de la salut que sou arca, publicant complint ses vots per trobar-vos piadosa ningú ve mai a deshora. Puig sou de Déu tan gustosa Elena Reina i Senyora. Del terme de Fonollosa sigueu sempre protectora</p> | 08084-63 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia del dia de Santa Elena,(18 d'agost), patrona de Fonollosa.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 48790 | Festa Major de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fonollosa | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XIX-XX | <p>La festa major de Fonollosa es celebra en honor de Santa Elena, patrona de la població, que litúrgicament es correspon al dia 18 d'agost. Actualment per poder adaptar-ho millor a la participació comunal, la festa es trasllada al diumenge més proper a la data del 18 d'agost. La festa acostuma a durar tres dies, dissabte, diumenge i dilluns. Durant la setmana es celebren partits de tennis taula i de futbol. El dissabte s'organitzen alguns actes populars com una pedalada, amb sortida des de la plaça major amb esmorzar per als participants. A la tarda cursa d'escalextric i gincama de futbol-fang. Al vespre es fa un ball i concert a la pista del poliesportiu. El diumenge es fa missa solemne amb el cant del goiog a Santa Elena, concert i vermut per a tothom. A la tarda ball i a la nit espectacle i ball. Dilluns s'organitza la xocolatada, el concert d'orquestra juvenil de l'escola de Fonollosa i espectacle infantil. Al vespre ball de comiat.</p> | 08084-65 | Fonollosa | <p>Els orígens de la festa major de Fonollosa es remunten a mitjans del segle XIX, quan s'organitzen aquest tipus de festivitats oficials. Des del 1968 l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats. La pedalada popular va ser intriduïda el 1993, les curses d'escalextric des del 1992, i la gincama de futbol des del 1997.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 48791 | Festa de la Santa Creu de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-santa-creu-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XIX-XX | <p>Aquesta festivitat es celebra litúrgicament el dia 3 de maig. També s'anomena festa del panet. Actualment per fomentar la participació popular s'ha traslladat al cap de setmana més proper a la data del 3 de maig. La festa dura un dissabte i un diumenge. El dissatbe s'organitza teatre, torneig de futbol, jocs de cucanya i berenar amb coca i xocolata. A la nit ball. El diumenge es fa missa solemne amb el cant dels Goigs al Sant Crist pel cot del poble, i a la sortida, repartiment de panets o panellests beneïts, vermut i concert. A la tarda ball de festa major al casal del poble.</p> | 08084-66 | Camps | <p>Els orígens de la festa major de Camps es lliguen a la festivitat del cicle religiós relacionada amb el dia de la Santa Creu, advocació venerada a l'església de Santa Maria. Actualment l'Associació Cultural i Recreativa de Camps s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 48792 | Festa Major de Canet de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-canet-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Durant tres caps de setmana d'agost hi ha diferents activitats: esports, competicions de petaca, natació, futbolí, dibuix infantil etc.. A l'urbanització de Canet de Fals. Els actes però es concentren el tercer cap de setmana d'agost, que es considera el de festa major pròpiament dit. Aquest cap de setmana, a més dels actes esportius, a la nit, s'organitza un sopar popular i ball, en el sectors I i II de la Urbanització.</p> | 08084-67 | Canet de Fals | <p>Aquesta festivitat s'organitza a iniciativa de l'Associació de Veïns de Canet de Fals des de la dècada del 1990.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Des del 1997 es va agafar com a costum la celebració d'una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. A la sortida es reparteix coca, xocolata i vi bó per als assistents. El dia 15 d'agost s'organitza també una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 48793 | Festa de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-gent-gran | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Amb un calendari variable, a finals d'octubre i primers de novembre s'organitza els darrers anys la festa de la Gent Gran del terme, on per únic cop a l'any es reuneix gent vinguda de totes les poblacions que composen el terme. Cada any s'organitza en un poble diferent (Fonollosa, Camps, Fals, o Canet de Fals) de forma rotatòria. Al matí es fa missa i després un dinar de germanor. A la tarda s'organitzen activitats lúdiques de la tercera edat.</p> | 08084-68 | Fals, Camps, Fonollosa | <p>Aquesta festivitat té els seus orígens en la iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que l'organitza des del 1989.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 1989 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 48811 | Crema i pastís de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-i-pastis-de-sant-josep | XVIII-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Senyora Angelina Devant, i confirmada per algunes altres enyores del nucli de Fonollosa, era tradicional que el dia de Sant Josep, que fins a la dècada dels anys setanta era una festivitat molt celebrada a les cases, les mestresses de Fonollosa acostumessin a elaborar una crema, anomenada de Sant Josep, i que es menjava aquest dia. Es tractava d'una crema catalana efectuada a base d'ous, llet, sucre, que es coïen al foc fins que quedava lligada. Aquesta crema es solia menjar acompnayada d'un pastís anomenat 'Roscó de Sant Josep', que era un pa de pessic.</p> | 08084-86 | Fonollosa | <p>El costum d'elaborar i menjar aquesta crema i aquest pastís era bàsicament deguda al fet de que Josep era un nom molt comú a totes les cases de Fonollosa, la qual cosa feia que el dia de la seva festivitat -19 de març- es celebrés de manera molt considerada. No s'ha pogut determinar l'origen, però si el fet de què es va perdre al voltant de la dècada del 1970, amb la industrialització de l'alimentació i amb la possibilitat de poder adquirir productes d'aquest tipus ja elaborats. Actualment el costum de menjar crema aquest dia s'ha perdut totalment.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut determinar si el pa de pessic del roscó duïa o no algun ingredient especial, ja que cap de les persones consultes recorda haver-lo fet a casa, sinó que s'anava a comprar al forn. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 48819 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-1 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>La que fa uns anys s'nomenava 'Festa del Most', perquè prioritàriament era una jornada relacionada amb la festa de la verema i amb el cultiu de la vinya tant abundant a la zona de Fals, s'ha convertit actulament en una de les festivitats més esperades de la tardor. S'organitza popularment el dia 12 d'octubre i hi figuren: Concert a l'ermita del Grau i aperitiu; pedalada popular amb esmorzar, i a l atarda ball.</p> | 08084-94 | Fals | <p>L'origen d'aquesta festivitat es remunta segurament a principis del segle XX en relació a la importància que en aquells moments tenia la vinya en tot el terme. La festa es va perdre durant dècades, i a principis de la dècada del 1990 va ser recuperada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que actualment l'organitza.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 48820 | Festa de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pàg.71</p> | XIX-XX | <p>Tradicionalment la Festa de Fals s'ha celebrat el dia de Sant Vicenç (21 de gener), patró parroquial del poble. Actualment, per les dates de celebració-en ple hivern-s'ha convertit en la festa major petita, concentrant la majoria dels actes festius a la festa major d'estiu. Per promoure la participació popular, la festa s'ha traslladat al diumenge següent al dia 21 de gener. La recuperació de l'antiga església parroquial de Sant Vicenç a les torres de Fals, ha permés aquests últims anys tornar a fer la missa solemne en aquesta església. A continuació s'acostuma a organitzar una mostra de cuina, on els participants porten un plat fet de casa, i a la tarde es combina amb algun tipus d'espectacle popular.</p> | 08084-95 | Fals. Església de Sant Vicenç | <p>Aquesta festivitat ha estat tradicionalment el dia de festa per excel·lència del poble de Fals. Els actes però es limitaven a una missa solemne dins l'església antiga, i a ball a la tarda. Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, la única nota al respecte és qual s'explica que el dia d'aquesta festivitat es deia missa cantada a l'església . [AA.DD; 2004-2005:nº9:71) Després d'alguns anys d'haver-se deixat pràcticament de celebrar, l'Associació Cultural i Recreativa de Fals l'ha tornat a impulsar, convertint-se en la festa petita d'hivern.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 48821 | Goigs del Sant Crist de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVI-XX | <p>Els goigos a la imatge del Sant Crist de Camps són com segueixen: Digam tots ab gran dolor Puix la llaga del costat a Jesus en creu clavat dona sanch y aygua abundant Misericordia senyor, dant la sanch sobre el pecat, a nostre necessitat. Y aygua en los camps regant Mirem en un pla clavada quant dels pobles ab tristor, de un Home ja escultura per pluja sou reclamat, etc. molt feament aborrada De Cap morireu inclinat en que apenes té figura presència de Maria tal afecte pecador per veureus tan colpejat has tu en un Deu causat etc. De vostra cara tan pia, Mirem en lo Cap sagrat son mil fletxes de dolor agudas puntas marinas, que son cor han tranpassat etc. que el tenen atormentat Los mèrits de tants dolors per ser de cruels espinas, que en aqueixa Creu sofrireu la corona del dolor nos sian intercessors Nostre mà pensar ha obrat etc. Per la sanch que vos sentireu Mirem ab dos claus passadeas valgam donchs tan gran dolor aquellas Mans Divinals, i per tots sia plicat etc, pagant las nostras erradas De sanch copiosos rams de tots los tocaments mals, vostre imatge derramà tos mal passos pecador donantli titol de Camps, l'han també de pus clavat etc. A Camps l'ahn dad alentant Ab dolor, y amargura perque son poble ad ferbor contemplen al Rei del Cel seus mostra mes obligat etc. despullat en la Creu dura Puix sou nostre Redemptor sens tenir un pobre vel que tant vos habem costat tal pobresa, i deshonor Misericordia Senyor causa nostra vanitat etc. Perdonau nostre pecat, Estesos teniu els brassos Misericordia Senyor Senyor en la Creu Sagrada, a nostra necessitat perque la Anima ab abrassos vos porteu enhorabona, ple de dulzura, i amor esperatinal que ha pecat, etc.</p> | 08084-96 | Camps | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de de la Festa Major de Camps.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 48822 | Festa de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lesperanca | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag,71</p> | XIX-XX | <p>La festa de l'Esperança s'acostuma a celebrar-se el diumenge abans de Nadal. Els actes es ressumeixen a una missa solemne celebrada a l'església de la Mare de Déu del Grau. A la sortida es rifen torrons i un gall. El dia anterior a la festivitat es fa un concert de música dins l'església.</p> | 08084-97 | Fals. Església del Grau de Fals | <p>La festa de l'esperança era tradicionalment una jornada en la qual es donava les gràcies per la collita. El marc de celebració era l'església de la Mare de Déu del Grau de Fals. S'acostumava a fer missa solemne, i a constinuació venien els músics i a l'alzinar del costat de l'església del Grau es feia ball i la rifa d'un gall. Durant la missa s'acostumaven a cantar els goigos.[ AA.DD; 2004-2005; nº9:71] Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, cal pensar que es tracta d'una festivitat arrelada al llarg del segle XIX.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 48827 | Tradició de remeis populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-remeis-populars | X-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Sra. Dolors Ballonga de Cal Tatger, existien al terme de Fals un seguit de remeis cassolans que servien per guarir algunes petites complicacions de salut. Segons el seu relat eren els següents: PER GUARIR LA PICADA D'ESCORPÍ Tradicionalment per guarir una picada d'escorpí, que era freqüent durant els treballs al camp, s'havia d'agafar aquell mateix escorpí que t'havia picat, matar-lo, expremer-lo, i ticar el suc que hi sortia per sobre de la ferida. REMEI PER GUARIR EL MAL D'ORELLA Tradicionalment per guarir el mal d'orella als nens, s'acostumava a agafar una cigarra, es ficava dins un ot d'oli, i es deixava macerar durant un temps. Al cap d'un temps, es tractava de posar-se unes gotes d'aquell oli dins l'orella per cuarar-la. REMEI PELS ESPATLLATS Tradicionalment es considerava que una persona estava espatllada quan es posava dreta arran de paret i extenia els braços i un li resultava més llarg que l'altre. Per remediar-ho, una altra persona li agafava per l'esquena amb els braços creuats i l'apretava fort fins a fer-li sonar tots els óssos de l'esquena.</p> | 08084-102 | Fals, Fonollosa | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el Grup de Divulgació de la Història de Fals, ha localitzat una petita llibreta de notes procedent del mas Boixeda, que constitueix un dietari. Aquest dietari inclou tot un seguit de remeis cassolans per combatre malalties i plagues. Es troba en procés de transcripció i publicació. | 94|98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 48855 | Història de les Roques del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-les-roques-del-diable | XIX-XX | <p>Aquesta història fa referència a la formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals que en algunes ocasions semblen petjades. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable com a topònim local, com en d'altres indrets a Sant Celoni, Aspe i Dosrius.</p> | 08084-130 | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Lluís Rius Oficina de Patrimoni Cultural | La història de les roques del diable son fruit de la observació popular i la seva interpretació màgica. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||||
| 70468 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo-0 | <p>AA.DD.: Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. 1997. Manresa.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que travessa la zona coneguda com a Plana de les Torres, prop de la masia Torres de Bages. Conegut també com a Torrent de Can Torres, neix en terme de Sant Fruitós de Bages i travessa en direcció est-oest la Plana de les Torres fins a morir al riu Cardener. És nodrit també per diversos ramals que s'estenen per la zona. El seu interès natural vé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-12 | Sant Martí de Torruella | 41.7533600,1.8114000 | 401183 | 4623075 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70468-foto-08218-12-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||||||||
| 70514 | Joanets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joanets | <p>SOLANELLES T.: ' Sant Joan 's'emborratxa' de Joanets'. REGIÓ 7. 21-10-1998. SOLANELLAS T.:'Sant Joan crea un producte pastisser com un signe més d'identitat del poble'. REGIÓ 7. 15-10-1998.</p> | XX | <p>Es tracta d'un pa de pessic en forma de flam, emborratxat de licor i cobert de xocolata. El pastís va ser presentat en els seus orígens acompanyat d'un medalló de xocolata, que duia l'escut de Sant Joan i el nom del producte. L'envàs era una bossa de paper de cel·lofana amb un adhesiu de la Fira Festa de Tardor. Actualment aquest producte es pot trobar pràcticament a totes les pastisseries de la vila durant tot l'any.</p> | 08218-35 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El Joanet va néixer des de la iniciativa de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb la idea de crear un producte autòcton de la vila. El marc de la creació va ser l'ambient de la Fira Festa de Tardor. Per la seva consecució es va contactar amb diferents forns i pastisseries de la població, a fi de plantejar-los la creació d'un producte destinat a convertir-se en un element tradicional. Aquells que hi van voler participar van fer les seves propostes i el jurat en va triar una. La presentació oficial del producte es va fer dins de la programació de la Fira Festa de Tardor en la seva edició del 1998.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1998 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El nom de la persona o establiment pastisser que va presentar l'opció guanyadora va quedar en l'anonimat, ja que es tractava de promocionar la identitat pròpia del poble i d'implicar la població en la tasca no de publicitar una pastisseria. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||
| 70520 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-1 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Martí era tradicionalment celebrada el dia 11 de novembre, i actualment es celebra el cap de setmana anterior al dia 11. Antigament, la festa acostumava a durar dos dies, diumenge i dilluns. Diumenge es feia missa solemne amb processó que donava la volta al nucli de Sant Martí, i on es treia la imatge del Sant, i a la tarda s'acostumava a organitzar ball a la casa de l'Hostalet. El Dilluns es feia una missa de difunts i ball a l'Hostalet a la tarda. Actualment, la Festa Major comença el dissabte a la tarda amb un espectacle infantil i una xocolatada i al vespre un ball de Festa de Major. El diumenge segueix amb una missa solemne, i una ballada de sardanes. En ocasions l'ajuntament organitza un vermut popular. A la tarda es continua amb un ball de Festa Major. Tots els actes de la Festa són organitzats per una comissió de Festa Major formada per tres o quatre persones que compta amb el suport logístic i econòmic de l'Ajuntament.</p> | 08218-38 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i per la comissió de festes de Sant Martí de Torruella</p> | 41.7729800,1.7903300 | 399462 | 4625278 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||||
| 70521 | Llegenda dels captius alliberats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-captius-alliberats | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XIX | La tradició que s'ha mantingut entorn a aquesta llegenda és en aquests moments escrita. | <p>Lligada a la veneració de la Mare de Déu de Joncadella es troba la llegenda dels dos captius alliberats, segons la tradició per la Mare de Déu, que es pot considerar com un dels seus miracles. La llegenda es materialitza amb la representació de dos personatges, ubicats a dreta i esquerra dels peus de la imatge de la Verge a l'altar de l'església. Els dos personatges es troben agenollats amb les mans alçades i lligades i el cap aixecat en actitud de plegaria. La llegenda té dues versions; segons Casadevall: 'Dos joves orfes fills de Juncadella, en una de les lluites que en defensa de la Fe, sostingueren ab los turcs, caigueren en son poder. Transportats al Àfrica en qualitat d'esclaus, carregats de cadenes foren tancats a una presó de la ciutat d'Argel: allí sospiraven contínuament per la desitjada pàtria: fins que un dia adormint-se en la oració acostumada a la seva inoblidable Verge, al dia següent, sens saber com ni qui los havia donat llibertat es trobaren ab gran admiració de la gent i d'ells mateixos en les seves pròpies cases i en el senyalat dia de la Festivitat de Ntra. Senyora que allà se celebrava. Per això és coneguda la devotíssima imatge ab el nom de Verge dels Captius, encara que més comunment de Juncadella'.. Segons Sarret i Arbós: ' Dos fills de Juncadella del Mas Mollet l'un, i del Mas Besora l'altre en una de les lluites que sostingueren contra els turcs, enemics de la fe catòlica, caigueren presoners d'aquells, foren desterrats a l'Àfrica en qualitat d'esclaus i en l'actual ciutat d'Alger en masmorra fortament grillonats. No cal dir que el seu primer i darrer pensament de cada dia era dirigit a sa pàtria i família, i les primeres i últimes paraules que sos llavis, matí i vespre, murmuraven eren dites a sa divina i estimada Mare, la Verge de Juncadella........Amb aquest desig i rendits de fatiga i dels mals tractaments que els donaven els moros salvatges, anaren al vespre a descansar; i tot dient llurs oracions a la Verge, s'adormiren...Qui els havia de dir aquell dia que a l'endemà es trobarien lliures dels moros a l'església de Juncadella i als mateixos peus de sa Alliberadora?. Doncs, així mateix va succeir, amb pasme i admiració de tota la gent, inclús d'ella mateixos, que no saberen donar raó de com tan gran prodigi s'havia obrat.' (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 08218-39 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Juncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Besora de Juncadella. (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70521-foto-08218-39-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Al marge de la tradició recollida per Sarret i Arbós i altres autors de principis de segle, i del testimoni material de les figures dels dos captius ubicades als peus de la Mare de Déu del Santuari de Joncadella, ni els actuals propietaris del Mas Mollet, ni del Mas Basora conserven cap tradició ni coneixement oral lligat a aquesta pretesa història familiar. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 70523 | Troballa de la Mare de Déu de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XIX | La tradició que s'ha mantingut entorn a aquesta llegenda és en aquests moments escrita. | <p>Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de Castellnou de Bages va observa que un dels seus bous restava agenollat en un indret. Al voler esbrinar que passava, va retirar els joncs, descobrint una petita cova i la imatge de la Mare de Déu a dins.. Al costat de la cova on es va produir la troballa els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en santuari marià. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Marededéus, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils i on hi anaven tots els pobles de la Comarca. (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 08218-41 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI quan apareix en la seva forma llatina 'ionchatella' i que en efecte fa referència a un indret amb abundants aquest tipus de plantes. La llegenda de la troballa es correspon amb la tipologia típica de les llegendes de les Mares de Déu trobades: imatges amagades en llocs inaccessibles en un període indeterminat, identificat amb els temps de l'invasió sarraïna, que després de segles són trobades per pastors en la majoria de les vegades al observar que un dels seus animals (normalment un bou) té una conducta estranya. Al esbrinar de què es tracta es descobreix l'amagatall amb la imatge. En alguns casos (que no és el de Joncadella) el pastor agafa la imatge i la porta a la seva parròquia, i de forma miraculosa la Verge torna als seu amagatall original, sent interpretat aquest fet com que la Mare de Déu vol ser venerada allà, amb motiu del qual se li aixeca un santuari prop de lloc de la troballa. Malgrat fer referència a temps anteriors totes aquestes llegendes són originals del segle XIV. Prevaleix la teoria afermada pels antropòlegs de què aquest tipus de culte té una forta connexió amb algun tipus de culte pagà anterior al cristianisme, doncs tots els elements que hi participen estan carregats de simbolismes pagans. En primer lloc, la referència als elements naturals: totes les Mares de Déu són trobades en coves, brollador d'aigua, fonts etc. Llocs especialment simbòlics en un tipus de culte lligat a la terra on es venera a la mare natura i als elements naturals i que és el cas de tots els cultes anteriors al cristianisme. També hem de tenir en compte que tots els santuaris marians estan ubicats en paratges naturals i llocs especialment privilegiats per la natura , mai es tria l'indret a l'atzar. En segon lloc el fet de què es tracti de Mares de Déu, una figura especialment lligada a la natura i a la fertilitat. La història de la llegenda també inclou molts elements pagans, així els protagonistes de la troballa acostumen a ser pastors, que simbolitzen la innocència, i els mitjans són els animals, normalment bous, que simbolitzen la força i el treball de la terra. Davant d'aquesta acumulació de fets, s'especula amb la possibilitat de què bona part dels cultes a les Mares de Déu trobades siguin una cristianització de cultes pagans anteriors relacionats amb elements naturals, nimfes, i esperits i que la ubicació d'aquests santuaris no sigui més que la cristianització d'antics llocs sagrats.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro | La seva festivitat es celebra el dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, encara que en aquest cas preval en importància l'aplec celebrat el dia 15 d'agost. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||
| 70526 | Costum de manar el dol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-manar-el-dol | Ambdues tradicions es van perdre a finals dels anys seixanta. | <p>A SANT MARTÍ DE TORRUELLA, durant els enterraments, es portava la caixa del mort sobre una escala, la qual era portada per quatre homes (portadors) que rebien per tal servei una cistella en la qual hi havia pa, llonganissa, ametlles, avellanes i una bota de vi. Era costum guardar l'escala del molinet. Al marge dret del riu hi havia un grup de portadors mentre que al marge de l'esquerra n'hi havia dos, ja que el nombre de cases era superior. A SANT JOAN DE VILATORRADA: també es duia a terme aquest costum. Acostumava a manar el dol de cada casa, el veí de la casa del difunt més propera en direcció a l'església. Quan s'havia mort una dona, era la dona de la casa veïna la que manava el dol, i si es tractava d'un home, era l'home de la casa del costat, depenent del sexe del difunt) de la casa veïna el que s'encarregava d'organitzar l'enterrament, avisar als veïns, muntar les esqueles etc.. I era també qui presidia la precessió amb el sepeli. La particularitat de Sant Joan de Vilatorrada és que durant el funeral aquesta persona encarregada de manar el dol duia una espelma grossa anomenada torxa, formada per vàries de petites trenades encastada en una cistella de vímet blanc rodona i amb tapa. Al principi de la missa aquesta espelma era encesa i en un moment de la missa (l'ofertori) el que manava el dol i portador de l'espelma, l'oferia a la dona més gran de la família del difunt. A continuació aquesta persona el retornava a l'encarregat de manar el dol. Acte seguit baixava el capellà i apagava l'espelma.</p> | 08218-44 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons informació oral del Sr. Jaume Rovira, la tradició del trasllat dels morts en una escala està lligada al conjunt de tradicions funeràries de Sant Martí. Totes les cases de Sant Martí tenien una altra casa al mateix terme de Sant Martí que eren els encarregats de 'manar el dol'. És a dir, quan algú moria a una casa hi havia una altra casa que s'encarregava d'organitzar l'enterrament. Hi havia un encarregat pels homes i una encarregada per les dones que anaven durant tot l'enterrament per separat.. La designació de quina casa s'encarregava de 'manar el dol' a una altra no es recorda l'origen. Els encarregats de manar el dol, tant pel cantó de les dones com dels homes ho organitzaven tot: la neteja i els vestits del difunt, d'avisar a la comunitat, d'encarregar la missa, d'organitzar els grups de portadors, de posar-se al davant de la comitiva, de portar menjar pel camí als portadors de l'escala, d'ordenar quan es feien les corresponents parades durant el trasllat del difunt per menjar, d'organitzar el grup que feia el forat al cementiri etc..). Els encarregats del trasllat s'organitzaven per grups de cases. El terme de Sant Martí era dividit en quatre parts. Si el trasllat del mort era breu ja que vivia prop de l'església l'àpat s'organitzava dintre de l'església -Aquest costum va ser prohibit als anys 50 ja que s'acostumava a consumir abundant vi amb la conseqüent disbauxa- Després es feia l'àpat a casa del difunt. En un principi el trasllat del difunt es feia en un pal de fusta o una barra de ferro a la qual es lligava el taüt, però per fer aquest trasllat més còmode es va idear l'escala als anys 30, ja que així el taüt podia ser portat entre quatre persones. Aquest costum es va practicar fins els anys 70 en què va ser abandonat per les modernes funeràries.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||
| 70528 | Curació dels herniats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-dels-herniats | <p>SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | Sobre la tradició recollida per Sarret i Arbós no s'ha trobat cap rastre, ni cap persona capaç de recordar-ho, per tant val a dir que segurament quan en Sarret i Arbós ho va recollir a principis del segle XX, ja era perduda. La variant recollida oralment a Sant Joan es va mantenir vigent fins els anys 40. | <p>A Sant Joan de Vilatorrada existia una antiga creença que estava relacionada amb la curació dels nens herniats. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Josep Muns, quan una família tenia un nen herniat a casa, la nit de Sant Joan, anaven al bosc i tallaven una escorça de roure. Al lloc de l'escorça tallada lligaven la robeta del nen, i amb això es creia que curava. Aquest costum va tenir lloc fins els anys 40 del segle XX. Paral·lelament Sarret i Arbós recull una tradició similar ja totalment desapareguda sobre la curació de nens herniats al Santuari de Joncadella. 'Aquest ritual també es duia a terme la nit de Sant Joan, quan davant d'un roure que s'havia esberlat prèviament es passava tres vegades a la criatura pel forat pronunciant les següents paraules: 'Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno curat.' Perquè l'eficàcia del ritus fos complerta era precís que les dues persones que es passaven l'infant es diguessin Pere i Joan. Un cop acabada la cerimònia es lligava l'arbre amb una faixeta del nen i si al cap d'un any s'havia guarit l'arbre, el malalt s'havia curat. Una variant molt semblant és l'oració per curar l'espatllat que es va recollir dels masovers de Vilaclara, i diu així: 'Nom del Pare del Fill de l'Esperit Sant Amen, Jesús ha nat, Jesús ha mort, Jesús ha ressuscitat, Sant Cosme, Sant Damià facin la Santa Gràcia de curar a ......(nom de la persona) de pits i espatllats que aquestes tres paraules són veritat, un Parenostre a la Santíssima Trinitat i un Crec en Déu'. Aquesta oració havia de repetir-se tres vegades'. (AA.DD., 1984)</p> | 08218-46 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Isidre Vila i Josep Munts.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70528-foto-08218-46-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.