Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
29033 Alzina mil·lenària https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-millenaria XIX-XX <p>Alzina de grans dimensions, amb un tronc de 0,7 m de diàmetre, capçada de gairebé 15 m de diàmetre i uns 10 m d'alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai. En ésser talats la resta d'arbres per roturar el terreny, aquest es beneficià de la manca de limitacions d'espai i de competència pels recursos.</p> 08002-101 Al Pla de l'Alzina, al qual dóna nom 41.7346900,1.6302100 386086 4621226 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29033-foto-08002-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29033-foto-08002-101-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. 98 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29034 Cal Benet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet XVIII Gran casal d'època moderna i contemporània, amb la façana orientada a sud, que des de l'edifici original ha anat creixent vers l'oest mitjançant l'afegit de nous cossos. L'edifici resultant té una planta rectangular i, a més, compta amb diverses edificacions auxiliars segregades. La façana principal de l'edifici originari té un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues obertures (sempre centrades i alineades entre elles) per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt dovellat, en el que destaca la clau, amb l'alt relleu d'un cap masculí barbat amb el que sembla un escut a sobre. A l'esquerra del portal hi ha una finestra que sembla fruit d'una reforma recent. Al primer pis hi ha dos balcons, sobre els quals hi ha les dues petites finestres quadrades de les golfes. La coberta és a dos aiguavessos, a est i oest. El primer cos que s'adossà a l'oest de l'anterior és un volum de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi destaca un gran portal amb arc de mig punt dovellat, i al primer pis hi ha una obertura a la qual s'hi arriba mitjançant una escala adossada exteriorment, un balcó i una galeria tancada amb una estructura de fusta i vidre. En aquest cas, els dos aiguavessos desguassen vers nord i sud. Finalment, el tercer i darrer cos consecutiu és un cobert en el qual destaquen un portal amb arc de mig punt molt alt i ample (apte per a l'entrada de carruatges), sobre el qual hi ha una pedra amb la data de 1758 gravada. La coberta, novament de dos aiguavessos, decanta vers est i oest, i forma un ràfec notable sobre el portal. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, per sobre de la llinda de la qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / 1942'. L'altre element d'interès del conjunt, encara un xic més al sud, és un forn semisoterrani, a la boca d'entrada del qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / ANY 1933'. 08002-102 Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de Viladefels, documentat l'any 1414. Al cadastre de 1716 ja constava com a Cal Benet. 41.7185000,1.6199400 385203 4619443 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29035 Barraca pou de Cal Benet https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-pou-de-cal-benet Construcció en pedra seca de planta circular. Tot i que exteriorment recorda el format d'una barraca de pedra seca, se'n diferencia per diversos elements. En promer lloc, l'obertura (orientada a migdia) no és una porta, ja que consta d'un ampit. Així mateix, està mancada de coberta (tot i que potser originàriament n'havia tingut), de manera que és visible una travessa de fusta de la qual penja la corriola per fer baixar la galleda. Finalment, a l'interior hi ha el pou de cos cilíndric que baixa fins la capa freàtica. A la part superior, en un dels costats interns, hi ha una petita pica encastada al mur per desar-hi la galleda. 08002-103 Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada 41.7174900,1.6185200 385083 4619332 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-3.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29036 Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena de Còdol-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solella-de-cal-benet-a-santa-magdalena-de-codol-rodon Camí situat al bell mig del terme municipal, de traçat sud-est/nord-oest, que uneix Cal Benet amb el mas de Còdol-rodon. El punt exacte de partida és la cruïlla amb el Camí d'Aguilar de Segarra, just allà on descriu una corba uns pocs metres al nord-est de Cal Benet. Des d'aquest indret, situat a 529 m snm, el camí guanya de seguida cota enfilant-se pels vessants boscosos denominats Solella de Can Benet i Solana de Cal Tinet. També perfila, però camps de conreu com els del Pla de Cal Ton Mates, on recorre un tram pràcticament pla per després reprendre la pujada fins la cota màxima 700 m on es troba el punt de destinació, Can Còdol-rodon. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada. 08002-104 Vessants entre la Serra de Còdol-rodon i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada 41.7247400,1.6209100 385295 4620134 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29037 Santa Magdalena de Còdol-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-codol-rodon LUS i BONET, A (2012) Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XIII-XIV S'ha reformat diverses vegades: 1805, 1864, 1953 Edifici d'una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S'observa clarament com l'edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d'espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra. L'edifici orientat est-oest té l'entrada i la façana principal a ponent i és d'estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes. En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l'arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés. En aquesta mateixa façana per sobre la porta hi ha un òcul de pedra amb la data 1803. A la façana nord hi ha una petita obertura, i a la façana est una finestra amb intradós i arc de mig punt. L'edifici, construït sobre un aflorament rocós, ha patit diverses modificacions i ha quedat integrat dins el mas de Còdol Rodon, de fet diverses construccions se li adossen per la banda sud, tapant complement aquesta façana. La façana principal també s'ha vist afectada per les obres d'ampliació del mas, ja que se li adossa a la banda sud una escalinata de pedra que dóna accés a un dels edificis. 08002-105 Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena del Còdol-rodon El lloc de Còdol Rodon segurament rebé el nom per la pedra que hi ha a tocar de la casa, i el recinte esta documentat des el 1285 com a hospital. Per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa als Prats de Rei i el 1292 ja hi apareix documentada una església amb advocació a Santa Maria de Càtulo Rotundo, que juntament amb l'hospital rep diverses donacions. Per tant sembla evident que la seva construcció es pot situar abans del segle XIII, tot i això el gruix de les restes visibles actualment s'han de situar entre els segles XIII i XIV. De fet hi ha notícies del 1377 que parlen d'una gran reforma a l'edifici, que quasi el va renovar totalment. A més a més a partir d'aquesta època es deixa de trobar documentació sobre l'hospital. Al 1612 la capella esta vinculada al mas de Monconill de Codol-Rodon, just al costat, i en la visita pastoral del bisbe Antoni Pascual l'any 1685, encara s'anomena Santa Maria de Còdol Rodon, advocació que més tard es degué canviar per Magdalena. Per altra banda, i des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions per la família Montconill, entre d'altres als anys 1805 quan va ser ampliada i es feu una volta nova i el 1864 quan es va decorar interiorment. També es té constància de reformes el 1953, després que fos profanada durant la guerra civil. Tot i que l'accés a la capella és fàcil, l'entrada és restringida, ja que la porta està tancada amb clau. No se celebra culte, però hi ha notícies de cerimònies religioses al segle XX, com ho evidencia un poema dedicat a una tal Cèlia per la seva primera comunió, que va tenir lloc el 27 de maig de 1995 a la capella ( LUS 2012: 287) 41.7300800,1.6084900 384271 4620744 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-3.jpg Legal Contemporani|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 98|93 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29038 Mas de Còdol-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-codol-rodon PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVII-XVIII Alguns edificis força deteriorats El mas de Còdol Rodon és una edificació composta per diversos volums, tots ells de pedra i aixecats al costat d'una capella amb advocació a Santa Magdalena. En línies generals el conjunt està fet amb pedres sense escairar col·locades unes al costat de les altres lligades amb morter. En alguns punts es conserven restes de l'arrebossat que cobria les parets així com petites espitlleres que podrien suggerir que en algun moment va tenir funcions de caràcter defensiu. Tot i que el conjunt sembla tenir un origen en època medieval, les restes visibles actualment s'han d'associar a l'època moderna tal com s'observa en les llindes de les finestres, bona part de les quals conserven la data. El complex està compost per diversos volums que ha anat creixent en sentit est i sud fins a configurar la fisonomia actual. Arribant al mas per l'est, trobem l'era i un primer volum adossat a la capella amb planta baixa, primer pis i golfes. Aquest és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teules ceràmiques i ràfec d'aquest mateix material. A la façana té una porta d'entrada rectangular, a la que s'hi accedeix per una escala de pedra de 5 graons. La porta té brancals, marxapeu i llinda de pedra. En un dels brancals s'observen marques de picapedrer, un triangle invertit, i al llindar de la porta hi ha esculpida una espècie de roseta lobulada on es pot llegir any 1800 Josep Montconill (el nom i la data dividits en dues meitats al centre de les quals hi ha una creu). Les finestres són rectangulars n'hi ha una a la planta baixa, al costat de la porta amb llinda i brancals de pedra, i un altre de petita a les golfes amb ampit de pedra. Al primer pis hi ha una finestra a la llinda de la qual es pot llegir 1747 i una creu al centre. Per últim al balcó la llinda té una inscripció emmarcada en un requadre amb els extrems estirats on diu J.M 1916. Adossat a aquest primer volum i per la banda sud, hi ha un cobert de pedra, de planta rectangular, utilitzat per emmagatzemar elements agrícoles. Aquest primer volum està enganxat a un altre, per la seva banda oest i ambdós conformen el nucli principal del conjunt. El segon volum té planta quadrangular amb coberta a dues aigües amb un ràfec doble de teules. La façana nord té una porta d'accés feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles, així com una petita finestra a la seva dreta. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars, la que hi ha per sobre la porta té una inscripció on es llegeix en una primera línia 1799 (dividit en dos i amb una creu al centre) i per sota, Josep Montconill i finalment en una tercera línia on posa Còdol Rodon. Aquesta façana apareix completament arrebossada i en ella hi ha diferents rètols conservats. D'una banda, el numero 19 pintat en una rajola de ceràmica i col·locat just al centre de la clau de l'arc de mig punt. Per sobre i collat a la paret hi ha una placa de ferro triangular amb una inscripció il·legible. L'últim element situat a la dreta de la porta està fet amb dos peces ceràmiques unides pel centre amb la següent llegenda pintada: Pueblo de Aguilar de Segarra, partido de Manresa província de Barcelona. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un banc corregut al costat de la porta, i una espècie de dipòsit de pedra a llevant. També davant de la porta hi ha restes d'un paviment de pedra fet amb lloses planes. Finalment i adossat a ponent hi ha un petit edifici rectangular, que tapa parcialment l'arcada de la porta, per tant posterior a 1799 i al que s'accedeix per unes escales de pedra que s'adossen a la capella, construïdes posteriorment. 08002-106 Nucli de les Coromines, a l'oest del terme, a la serra del Còdol-rodon. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital. La documentació de l'església de Santa Maria de Càtulo Rotundo el 1292 al lloc també acreditaria aquesta ocupació a finals de l'època alt medieval. Així mateix les edificacions del mas actual s'han de situar entre els segles XVII i sobretot el segle XVIII tal com es desprèn de les llindes de portes i finestres. Aquest conjunt de transformacions foren fetes per la família Montconill, propietaris des de 1605 i el nom del quals apareix també en diverses d'aquestes inscripcions. Al segle XVII eren unes de les famílies benestants de Castellar, com indica la presència del senyor de Castellar com a padrí en el bateig d'una nena, Caterina, el 1629.( PARCERISAS 2000: 108) En el cadastre de 1716 apareix com a propietari del mas en Tomas Montconill i al cens de 1857 ho és Josep Montconill i Semís. 41.7298300,1.6084200 384265 4620716 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals També conegut com Mas de MontconillFitxa 17 del Catàleg de Masies·Cont. Descripció: Aquest mateix volum, però en la seva façana sud està fet amb pedra vista amb blocs ben treballats a les cantonades i finestres, totes elles rectangulars i amb inscripcions a les llindes. Es poden llegir a les del pis superior els anys 1615 i 1746. A aquesta façana hi ha annexat un cobert a la part baixa i el que podria ser una latrina a l'alçada del primer pis, feta de maons. Al seu extrem oest, també hi ha adossada una construcció rectangular, que al pis superior té una galeria amb arcs de mig punt.Al voltant d'aquest conjunt principal s'aixequen diversos cossos auxiliars dedicats a l'activitat agrícola. Entre aquests destaca una gran pallissa, feta de pedra al nord de l'era i a l'est del primer volum, que té un gran arc de mig punt a la façana sud, sobre el qual hi ha les restes d'un antic rellotge de sol. A llevant d'aquest paller hi ha una petita construcció rectangular de dues plantes, amb porta d'accés a la façana sud. 119|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29039 Rellotge de sol de Còdol Rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-codol-rodon http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 XIX-XX Quasi desaparegut Rellotge de sol vertical ubicat a la façana sud d'un paller. De planta quadrangular, està molt malmès, només es conserva la meitat est del seu lliscat de base, que sembla fet amb morter. També s'intueix que podria tenir un regruix exterior, una espècie de marc, possiblement pintat de blanc. No hi ha restes de pintura ni de números, es conserva però el gnòmon de vareta. 08002-107 Cal Còdol Rodon Pertany al Mas de Can Codol-Rodón, edifici datat des del segles XVII-XVIII 41.7323300,1.6592400 388496 4620926 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Referència 5568 del Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29040 Còdol Rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-rodon PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XIII S'observen algunes esquerdes. Sobre un aflorament rocós al nord del mas hi ha un gran còdol de pedra que té una petita creu de ferro al capdamunt. Aquest gran bloc de pedra, possiblement amb l'objectiu de mantenir-ne l'estabilitat, està fixat per la base a l'aforament rocós mitjançan blocs de pedra i restes d'altre material constructiu. 08002-108 Mas del Còdol Rodon No és inversemblant pensar que aquest gran còdol sigui el que hagi donat nom tant a la capella com al mas i a la toponímia de l'indret. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí. El Còdol Rodon ha donat lloc a tota mena de llegendes que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) 41.7301300,1.6087100 384290 4620749 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-2.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|85 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29041 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral PARCERISAS, R (1999) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble: La Guerra Gran: Castellar i Aguilar; La Guerra del Francès: Castellar i Aguilar. Revista Dovella, tardor 1999. Pàg. 7-17 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. https://hostals.blogspot.no/2009/12/hostal-cal-teixidor-aguilar-de-segarra.html XII-XIII Les restes són molt poc visibles bé perquè estan totalment cobertes per noves pavimentacions, bé perquè s'han perdut. Camí històric del qual se'n coneix el traçat però del que en queden poques restes visibles. Durant la visita que motiva aquesta fitxa, es van observar unes roderes de carro sobre la roca en el tram del camí a l'oest del mas de Cal Còdol-rodon. En concret eren visibles als voltants de Cal Butó, però només es veuen parcialment perquè el camí està pavimentat. 08002-109 Vall de la Riera de Rajadell a prop del mas de Còdol Rodon El camí ral era el nom que reben els antics camins públics principals. Pel terme d'Aguilar passava el que anava de Manresa a Calaf. El camí sortia de Manresa per l'actual carrer del Cós i anava cap a Monistrolet i Rajadell i d'aquí cap a Castellar on seguia mes o menys el traçat de l'actual carretera comarcal i passava entre Cal Teixidor i Cal Palà. Després pujava cap el Mas de la Calçada i seguia cap a Can Vendrell i Còdol-rodon, on hi havia un Hospital. Per la proximitat d'aquesta via de comunicació també se'n beneficiaven els masos del nucli de Can Maçana, Cal Ferrer Gros, Cal Massana i Cal Calsina. Al nucli de Sant Esteve (originat en el si d'una sagrera) s'hi carregaven i descarregaven les mercaderies, i es canviaven les cavalleries si convenia. Hi havia magatzems on es guardava gra, oli, vi, llana, draps de llana i safrà. En un document de 1312 es denuncia el robatori d'aquests productes durant un atac. Al 1326 hi ha documentació que evidencia que es trobava en mal estat i el veguer de Manresa encarrega a Arnau del Soler, un mestre de pedra, que l'arregli. (PARCERISAS 2013: 63) El camí ral, a banda de la seva importància com a via de comunicació i motor econòmic en el territori (que va beneficiar els masos que s'hi alçaren a partir del segle XVI), va tenir un paper important en la incidència tant de la Guerra Gran, com la Guerra del Francès al municipi entre altres. 41.7311500,1.6007300 383628 4620873 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-2.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29042 Camí del Torrent de l'Obaga de l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torrent-de-lobaga-de-lestrada <p>http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural</p> <p>Al camí accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció a La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, uns metres més endavant que l'accés al camí de la Carena de l'Estrada. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3.30 km de llargada i uns 159 m de desnivell que voreja tot el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. El ferm està en bones condicions, fet de terra compactada. La primera edificació que ens trobem a l'inici del trajecte és Cal Mosset, a partir d'aquí es va descendint poc a poc per la banda nord del torrent, travessant pel nord la Solana del Ribera, i al sud l'obaga de l'Estrada. Durant el recorregut també es travessa l'Obaga de Ca l'Andreu, de Cal Jaume i del Puig-Altet, totes elles al sud del camí. Finalment, als terrenys de Cal Maset, al nord del Coll del Pollancre finalitza el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de cultiu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més aquest camí passa molt a prop de l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que travessa el municipi.</p> 08002-110 Al sud del terme municipal, vorejant el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. 41.7072638,1.6025818 383739 4618218 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29042-foto-08002-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29042-foto-08002-110-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-06-16 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals En algun tram està senyalitzat. 94|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29043 Bosc de l'Obaga de l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-de-lestrada Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876 Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl. 08002-111 Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis. 41.7088900,1.6024500 383731 4618399 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29044 Cal Ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribera PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVI El conjunt es troba molt degradat, ensorrat i cobert per la vegetació, Masia fortificada amb torre de vigilància ubicada dalt del turó del mateix nom, amb una edificació auxiliar a llevant, que podria ser una pallissa o zona d'habitatge. La construcció avui parcialment enrunada, estava composta per un volum de tres crugies escalonades seguint l'orografia del terreny en direcció nord-sud. A la part inferior s'observen diversos contraforts amb les parets atalussades i la restes de la torre de vigilància. El volum principal constava de planta baixa primer pis i golfes i nombrosos annexos adossats. En línies generals l'edifici estava fet amb pedres de mides diverses algunes escairades, col·locades unes al costat de les alteres definint filades regulars tot lligat amb morter de calç. En alguns punts hi ha evidències que algunes parets havien estat arrebossades. Tot i que s'han perdut les cobertes i embigats de l'edifici, cal pensar per l'abundant presència de teules corbes a la zona, que aquest era el material usat en les cobertes. Algunes de les parets conserven alçades superiors a dos metres, també s'ha identificat la porta principal, feta amb arc de mig punt definida per dovelles. En aquesta mateixa façana hi ha dues finestres delimitades per pedres ben treballades als brancals, llinda i ampit. 08002-112 Barri de les Coromines, Accés des del camí de les Coromines a Cal Ribera, Km 1,85 Actuava com a punt intermig per comunicar visualment les torres del Seguer i les Coromines amb el Castell de Castellar, essent a la Quadra i demarcació de Puigfarner. Apareix esmentat com a mas fortificat de la Guardiola l'any 1582, propietat de Pere Ribera, de la família del qual n'adquirí el nom. També apareix inclòs en el cens d'habitatges del cadastre de Castellar el 1716 on consta com a propietari Joan Centelles i està habitada pel masover. Al cens de 1857 el propietari es Ignasi Oliva. Segons la informació oral recuperada per Parcerisas durant la Guerra Civil va servir de refugi per una colla homes. A més a més la Teresa Selva de Cal Pepa recorda haver-hi anat a jugar de petita, per tant sembla clar que va estar habitat ben bé fins a mitjans del segle XX. (PARCERISAS 2013: 156). 41.7135700,1.5975300 383330 4618925 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29044-foto-08002-112-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Fitxa 54 del Catàleg de MasiesAntic mas de la Guardiola 119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29045 Comanroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanroca PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XVI Restaurada recentment, Correspon a un edifici de planta rectangular fet de pedra vista treballada rejuntada amb morter, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tradicional. L'edifici principal consta de planta baixa i primer pis i està destintat a habitatge. Té un cos afegit, només de planta baixa i un volum secundari independent que correspon a un antic cobert situat a migdia del mas. Aquestes edificacions delimiten un petit pati davant de la casa. L'edifici ha estat restaurat recentment. Propietat amb accés restringit, i per tant no s'hi ha pogut accedir durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni, pel que no s'han pogut detallar les seves característiques. 08002-113 Camí de Castellar a Maçana i Camí de Cal Benet a Comanroca Apareix tant en el capbreu de 1703 i 1708 fet per Francesc d'Amat, Francisco Argulloll consta com a propietari, que en cara en té la propietat en el cadastre de 1716, però hi consta que el mas es habitat per Valentí Abadal. En el cens de 1857, Pau Ferrer i Viadiu n'era el masover. 41.7122600,1.6283500 385892 4618739 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29045-foto-08002-113-1.jpg Legal i física Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals També anomenat Cal Coma Roca.Fitxa 79 del Catàleg de Masies 98|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29046 Torre del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96. No s'ha pogut constrastar. D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles. 08002-114 Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. 41.7109500,1.6208000 385261 4618603 08002 Aguilar de Segarra Difícil Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29047 Sepultura del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-del-grauet http://hdl.handle.net/10687/97453 Rodejat de vegetació i erosionat pel pas del temps En mig d'un camp de conreu a tocar d'un gran pi hi ha un gran bloc de pedra segurament després de la cinglera. En ell hi ha excavada una possible tomba de 1,90 m de llarg, amb un extrem arrodonit i l'altre recte orientada SE-NW. Correspon a una sepultura isolada. La informació sobre aquest element, catalogat al POUM com a element a protegir, és molt escassa i, a més, les coordenades eren errònies. 08002-115 A l'oest de la Capella de Santa Maria del Grauet Antoni Daura, J Galobart i Eduard Sánchez, la van fotografiar al juny de 1988. La foto es troba a la col·lecció d'inventaris nº 9555 del Calaix de la Generalitat de Catalunya, codi d'identificació q1425 41.7094900,1.6154000 384809 4618448 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29048 Túmul funerari de la Vall de Maçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana No s'ha pogut contrastar La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element. 08002-116 A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet 41.7085700,1.6143000 384716 4618348 08002 Aguilar de Segarra Difícil Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29049 Camí del Fondo del Puigfarner a les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-fondo-del-puigfarner-a-les-coromines http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural Al camí s'hi accedeix a través d'un trencant a la dreta en el camí de les Coromines, en direcció nord, a l'indret dels Racons de Centelles. Des d'aquí s'inicia un recorregut de 1,24 km i 4 m de desnivell fins arribar als terrenys del Puigfarner. El ferm, de terra compactada es troba en bones condicions. El camí transcorre bàsicament a través de camps de cultiu, travessant en direcció sud els Plans de Centelles, la Rioja i el fons de Puigfarner. Passat el mas i les seves instal·lacions agropecuàries el camí connecta amb un altre, que porta a Prats de Rei i a Cal Mensa. El camí té pas restringit entorn de les instal·lacions del Puigfarner. Com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. Aquí també es pot destacar el seu interès històric, ja que passa per l'entorn de la Torre de Puigfarner. La geologia és un altre dels elements d'interès del camí, ja que com tot el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. 08002-117 Extrem sud oest del terme, tocant amb Prats de Rei. 41.7144500,1.5727700 381272 4619057 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29049-foto-08002-117-1.jpg Legal i física Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Té algun tram amb pas restrigit. Té algun tram senyalitzat.Referència cadastral - 08002A006090050000UL - Via de domini públic 94 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29050 Camí dels camps del Soler - Riera de Maçana - Can Comanroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-camps-del-soler-riera-de-macana-can-comanroca http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural El camí surt des del Mas Comenroca, on s'arriba des d'un dels molts trencalls a l'esquerra (a l'altura de la Casa Nova d'en Benet) del Camí d'Aguilar a La Llavinera. Des de Can Comenroca, el camí té una llargada d'uns 2,10 km i uns 6 m de desnivell al sud de l'Obaga de l'Estrada i del tram del GR-7 (etapa 11) que passa pel municipi. El ferm de terra compactada, està en bon estat. Un cop passat el mas, en direcció sud-est el camí travessa per l'Obaga de Comenroca i es transita pel sud de la Torre del Grauet i de la Capella de la Mare de Déu del Grauet, vorejant la Riera de Maçana fins a arribar als Camps del Soler, on finalitza el camí. Com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. Aquí també es pot destacar el seu interès històric, ja que passa per l'entorn de la Capella de La Mare de Déu del Grauet i de la Torre del Grauet. La geologia és un altre dels elements d'interès del camí, ja que com tot el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central El seu accés està restringit, hi ha cadenes en tots els accessos 08002-118 A l'extrem sud del terme a l'est de l'obaga de l'Estrada. 41.7122800,1.6282600 385884 4618741 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29050-foto-08002-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29050-foto-08002-118-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Referència cadastral - 08002A004090330000UX - Via de domini públic 94|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29051 Barri del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-raval PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.aguilardesegarra.cat XVIII-XX És un dels dos barris que composen el nucli d'Aguilar, l'altre és el barri de l'Estació. El nom i origen del conjunt veïnal deuria estar en relació al creixement de la població a les afores del castell d'Aguilar i l'església parroquial de Sant Andreu, ja ben entrat el segle XVIII. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis i aquí es troben bona part dels serveis municipals, l'Ajuntament, el local social i la piscina. 08002-119 C/ del Raval 41.7395100,1.6318900 386234 4621759 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29051-foto-08002-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29051-foto-08002-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29051-foto-08002-119-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29052 Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarès Nou 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-2 PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net XIX No contrastable. Construcció original de pedra seca, de planta quadrada i parcialment enderrocada. La informació d'aquest element es obtinguda de la viquipedra però durant la realització del mapa de Patrimoni no es va localitzar, amb el que no podem aportar més detalls del seu estat actual. 08002-120 Al sud del tros del canonge i del camí de cal Pallarès Nou. És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. 41.7665500,1.6223700 385491 4624774 08002 Aguilar de Segarra Difícil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29052-foto-08002-120-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Correspon a l'element 5955 de la Viquipedra. 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29053 Ball de la coca de Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-de-festa-major PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.dansesvives.cat/?q=node/4088 Es tracta d'un ball que s'ha anat transmetent de generació en generació, i es balla amb motiu de la festa major del nucli de Castellar, que té lloc el primer diumenge d'Agost. La casa que protagonitzarà el ball, triada seguint un torn rotatori, ha de fer (o bé els fa fer) la coca i els panets de Sant Esteve. Després de celebrar-se la missa a la capella de Sant Esteve es reparteixen els panets i es beneeix la coca. A la tarda es fa el ball de la coca, que obre una parella (home i dona) de la casa elegida. A la mitja part del ball se sorteja la coca entre aquells que hagin comprat números després de la missa o durant el ball mateix. La música del ball va a càrrec de l'orquestra contractada pel ball de festa major, i no s'hi requereix cap indumentària específica. 08002-121 Plaça de Castellar En el passat, era el Prior de la Confraria de Sant Esteve el que ballava amb la filla o la dona del propietari (tret imprescindible) de la casa que pastava la coca. Un cop acabat el ball, la coca era subhastada i la quantitat recollida es donava a l'església. 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Inventariat al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya (CPF) 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29054 Els Pastorets https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets XIX Els Pastorets, és una representació teatral típica de les festes nadalenques popular a molts indrets de Catalunya. A Aguilar, es representa durant la festa de Nadal per la canalla del municipi i al centre social davant tota la població. L'argument de l'obra es construeix a partir de tres histories, la cerca de la posada per Josep i Maria i el naixement de Jesús, la segona part es centre en la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica i costumista està centrada en els pastors 08002-122 C/ Raval s/n Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954. 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29055 Local social https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social http://www.aguilardesegarra.cat XX Edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües, inaugurat els anys 90. Pintat de blanc, té l'accés per la banda nord on hi ha una gran porta d'entrada. La façana oest dona una espècie de placeta o zona pàrquing sense pavimentar. Aquí hi ha dues portes i dues finestretes i uns taulells on s'anuncien les activitats. L'equipament a més a més disposa d'una pàgina informativa a les xarxes socials i al web municipal. L'edifici correspon a una sala cultural amb cabuda per 500 persones assegudes i destinada a diversos usos. Aquí tenen lloc les reunions més importants, conferencies, representacions teatrals i els balls populars. L'equipament també disposa de biblioteca, sala de jocs i bar restaurant. Gestionat des de l'Ajuntament, s'hi programen regularment activitats dinamitzadores de la població i destinades a diferents col·lectius, ja sigui la gent gran, nens, etc. Per tant l'activitat cultural i social del poble gira entorn de l'edifici. 08002-123 Està situat a la placeta del nucli d'Aguilar al carrer del Raval s/n. 41.7394100,1.6320500 386247 4621748 1990 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29055-foto-08002-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29055-foto-08002-123-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29056 Himne d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-daguilar XIX L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'. 08002-124 Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar 41.7279400,1.6493100 387663 4620452 08002 Aguilar de Segarra https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29056-foto-08002-124-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Mossèn Gaspar Verdaguer 119 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29057 Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació. Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. 08002-125 41.7410300,1.6135500 384712 4621952 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29058 Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> La seva publicació en garanteix la conservació. <p>Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.</p> 08002-126 41.7301200,1.6087100 384290 4620748 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2022-01-17 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29059 Història del llibre del Lluís Serrador https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-llibre-del-lluis-serrador PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX La seva publicació en garanteix la conservació. Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies. 08002-127 41.7376100,1.6236800 385548 4621559 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29060 Història del captaire misteriós https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-captaire-misterios PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX La seva publicació en garanteix la conservació. Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer. 08002-128 41.7430500,1.6521400 387924 4622126 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29061 Història de la màgia de Cal Llema https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-la-magia-de-cal-llema PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX La seva publicació en garanteix la conservació. Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar. 08002-129 41.7078800,1.6455600 387316 4618230 1948 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29062 Goigs de Sant Andreu Apòstol https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XXI La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta. 08002-130 Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. 41.7424800,1.6208300 385320 4622104 2009 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Lletra i música de Mn. Antoni Malats L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131). 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29063 Goigs de Sant Andreu Apòstol (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol-2 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vich)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats, pvre.'. No hi ha cap gravat encapçalant el document, que s'articula en dues cares (anvers i revers). A l'anvers, l'orla (amb motius geomètrics ) no tanca tot el text, sinó que arrenca de sota el títol per tancar a partir d'aquest punt 3 costats d'un rectangle. El text, a 2 columnes (sense corondells) mostra a l'anvers l'entrada, i les 10 primeres estrofes. Al revers, l'orla torna a envoltar només parcialment el text. Hi ha, també a 2 columnes, les 4 estrofes finals del total de 14, la tornada i una oració en llatí. També en llatí s'esmenta el lloc i dia d'impressió (Vic, 20/07/1947) i el promotor de la impressió: Joan, bisbe de Vic (Joan Perelló i Pou, 1927-1955). Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi inclou la partitura. 08002-131 Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. Cal dir que aquesta impressió, però, es va fer en una etapa d'impàs, ja que l'església del castell havia quedat inutilitzada l'any 1936 i la nova no va estar a punt fins el 1949. 41.7424800,1.6208300 385320 4622104 1936 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29063-foto-08002-131-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Lletra i música de Mn. Antoni Malats, prevere L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29064 Goigs de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953. 08002-132 L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1953 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29065 Goigs de Sant Esteve (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-2 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern. Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941. 08002-133 L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1941 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29066 Goigs de Sant Antoni de Pàdua https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-de-padua PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera ' Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la masia de Cal Vers (Can Vila) d'Aguilar de Segarra'. Per sobre de la capçalera, hi ha el gravat del Sant, entre núvols, sostenint a Jesús infant i unes flors. Als seus peus, la inscripció 'ST ANTONI DE PADVA', i la representació d'una església. A ambdós costats del gravat, ornaments de gerros amb flors. L'orla és una sanefa amb motius geomètrics. El text, a 2 columnes (sense corondells) consta d'entrada i 7 estrofes, sense tornada. Al peu, conclou amb una oració. Al revers, sense orla, hi ha la partitura encapçalada per les dades d'autoria: 'Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs'. Finalment, al peu, hi consta que es tracta de la 1a. Edició, de l'any 2003. 08002-134 La capella de Sant Antoni de Pàdua, del mas de Can Vila, està documentada des de l'any 1707. 41.7404500,1.6219000 385405 4621877 2003 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29066-foto-08002-134-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29067 Goigs de Nostra Senyora del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió. 08002-135 La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. 41.7092600,1.6180900 385033 4618419 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29068 Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any. 08002-136 La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. 41.7092600,1.6180900 385033 4618419 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29069 Cal Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVII Restaurat l'any 1960. Conjunt d'edificis juxtaposats que, al llarg d'una llarga existència, han conformat un gran mas (Cal Vendrell) acompanyar d'una masoveria (Ca l'Estadant) i altres construccions auxiliars. La façana principal de l'edifici originari de Cal Vendrell està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa tan sols hi ha una obertura, una porta adintellada a la llinda de la qual hi ha gravat '1+6 [disc solar] 78'. Apart de la feina notable del relleu amb motius solars, la data és tan sols un any posterior a l'entrada de la família Comallonga al mas. Al primer pis s'hi observa dues finestres quadrangulars (asimètriques) i dos balcons centrals, a la llinda d'un dels quals hi ha gravada la data de 1961 (per tant, totes aquestes obertures són una modificació molt recent de les originàries). Finalment, al nivell del segon pis-golfes, hi ha dues finestres quadrangulars que, pel treball de la pedra, concorden més amb la cronologia moderna de l'immoble. L'aparell utilitzat és de carreus desbastats lligats amb morter (que probablement anaven arrebossats), amb pedra més ben tallada a les cantonades i obertures. Abunden les inscripcions de dates als diferents cossos del conjunt, de manera que se n'intueixen les principals etapes reformadores: - Segle XVII: església (1646), edifici principal (1678) i cobert situat al nord (1686) cobert. - Segle XIX: ampliació de la galeria i façana amb falsos arcs carpanells i motius ornamentals (1817), porta nova (1834) i finestres (1877) al lateral oest. - Segle XX: arranjament de la façana sud (1961). 08002-137 Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell L'any 1078 ja existeix l'església de Santa Maria de Mallancosa, que abans de 1154 ja actuava com a parròquia. A partir d'aquí, l'existència de la sagrera anà configurant un assentament al voltant que, amb el pas dels segles, esdevindria el mas de Mallancosa. Després de la família Mallancosa, la propietat passà successivament pels Roca i pels Vendrell (segle XVI). L'any 1677 la família Comallonga s'instal·là al mas, coneixent-se des de llavors també com a Mas de Comallonga. 41.7332700,1.6291900 385999 4621070 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29070 Font de Trullàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-trullas DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. La vegetació cobreix pràcticament del tot la font. La porta està molt deteriorada. Font situada dins la llera d'un dels torrents que tributa al Torrent Bo. La construcció, molt ocultada per la vegetació, està feta amb pedra seca, amb un frontal (orientat a sud-est) quadrangular i un remat posterior semicircular. La coberta, molt semblant a les de les barraques agrícoles de pedra seca, està feta amb falsa cúpula per acostament de filades. L'única obertura, a la part frontal, és quadrangular i està tapada amb un porticó de fusta. A l'interior, un pou (del qual no se'n pot aproximar la fondària) és l'encarregat de captar l'aigua dels nivells freàtics. 08002-138 A l'extrem nord del terme municipal d'Aguilar de Segarra. 41.7591300,1.6196100 385248 4623954 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals A Duocastella, 2000, s'esmenta que la qualitat de l'aigua d'aquesta font no és gaire bona. 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29071 Font dels Pouets https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pouets DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Possiblement destruïda pel condicionament d'una bassa. A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font de clot amb un broc de ferro que raja dins d'una pica de pedra que, al seu torn, alimenta una bassa. En el moment de la visita, però, no es va localitzar aquesta estructura. En canvi, hi ha una gran bassa rectangular (impermeabilitzada amb materials plàstics i alimentada per un tub de goma), la construcció i posteriors arranjaments de la qual poden haver destruït o ocultat la font original. 08002-139 Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer 41.7252500,1.6609600 388627 4620138 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29071-foto-08002-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29071-foto-08002-139-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals A la publicació referida, apareix com a Font dels Peuets. La tradició oral parla de les qualitats sanadores de l'aigua d'aquesta font. 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29072 Font del Baumer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baumer DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Cobert de malesa. A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos. 08002-140 A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell 41.7361500,1.6265500 385784 4621393 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29073 Font de Cal Fuster https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-fuster DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Font de clot adossada al marge de pedra seca d'un bancal. Un petit mur paral·lel a aquest fa possible que entre ambdós s'hi travin blocs de pedra llargs i ben escairats, formant unes escales que davallen fins l'aigua i un sostre en rampa. Exteriorment, la font té planta rectangular, amb la part més elevada (on hi ha l'entrada) orientada a l'oest i la resta en pendent cap a l'est. La llinda que tanca l'entrada té una inscripció difícilment llegible per la proliferació d'algues i líquens. Un encaix quadrat al petit muret de l'estructura revela que havia tingut una porta o una reixa. 08002-141 A mig camí entre Cal Fuster i la Figuera. 41.7622900,1.6175000 385078 4624308 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29074 Font de Rossimort https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rossimort DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Font canalitzada en la qual, actualment, l'aigua raja per un broc metàl·lic inserit en un altre de PVC. L'aigua cau sobre una petita pica de pedra picada, al voltant de la qual hi ha un petit enllosat de pedra. Segons Duocastella, 2000, la font original era a uns 4 m de l'actual, però una esllavissada la va destruir i es va fer l'actual. 08002-142 A l'Obaga del Molí del Ribalta. 41.7426100,1.5893000 382698 4622161 08002 Aguilar de Segarra Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29074-foto-08002-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29074-foto-08002-142-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29075 Font de Cal Ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ribera DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Font de clot excavada sota el mur de pedra seca d'un bancal, que es nodreix de l'aigua procedent d'un bassal que es forma dins la mateixa peça de terra. L'obertura, orientada a migdia, és irregular, i queda en bona part emmascarada per la vegetació. 08002-143 Entre Cal Ribera i Cal Pepa 41.7117600,1.5936100 383001 4618730 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29075-foto-08002-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29075-foto-08002-143-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29076 Font de Comanroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comanroca DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Font de clot perfilada i parcialment coberta per una estructura de pedra seca. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir degut a la prohibició d'accés a la finca. 08002-144 Al vessant que va del cim de Caselles a la Riera de Maçana. 41.7143000,1.6296100 386000 4618963 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29077 Font de Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Hi ha algunes (poques) restes de deixalles acumulades. Font de raig situada dins l'escletxa oberta pel Torrent de Cal Pere, arran d'una petita balma. En un punt on el torrent s'eixampla i forma una bassa, un broc metàl·lic recolzat sobre una teula sobresurt d'un perfil d'argila. 08002-145 A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. 41.7228800,1.5871300 382482 4619973 08002 Aguilar de Segarra Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29078 Font de l'Obaga de Cal Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobaga-de-cal-vendrell DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Font de raig que parteix d'un tall al vessant de la muntanya, refermat per un mur de pedra seca, del qual surt el broc metàl·lic. Just sota el raig hi ha una pedra trapezoïdal per la qual deu lliscar l'aigua quan raja amb poca força, i que descansa sobre una pica de pedra quadrada. A ambdós costats de la pica hi ha sengles estructures de pedra seca a mode de seient o suport per deixar-hi els recipients omplerts d'aigua. 08002-146 A l'Obaga de Cal Vendrell, prop de Cal Joel. 41.7354800,1.6320000 386236 4621312 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29078-foto-08002-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29078-foto-08002-146-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29079 Font de l'hort de Cal Tinet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-cal-tinet DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. La font està força oculta rere la vegetació, i s'hi acumulen deixalles. Font de raig que brolla del talús d'argila del terreny. Malgrat la vegetació, al seu voltant s'endevinen algunes filades de pedra seca per contenir el talús i, possiblement, delimitar el toll que es forma davant seu. L'aigua és encaminada fins uns metres més avall, on reguen l'hort de Cal Tinet. 08002-147 Uns 300 m al sud-est de Cal Tinet. 41.7193800,1.6275700 385839 4619530 08002 Aguilar de Segarra Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29079-foto-08002-147-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29080 Font de Cal Pepa, Font del Galí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pepa-font-del-gali DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Font de clot construïda amb una estructura de pedra seca que la flanqueja i la cobreix. Antigament, la font es completava amb una bassa, també alçada amb pedra seca, que s'omplia amb l'aigua que sobreeixia del clot. Aquest mur de pedra seca està actualment desmuntat (se'n conserven trams), i una nova bassa (feta de maons i revestida amb ciment) molt més gran recull l'aigua, que s'utilitza per al rec de l'hort de la casa. 08002-148 Just a ponent de Cal Pepa. 41.7098900,1.5864900 382405 4618532 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29080-foto-08002-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29080-foto-08002-148-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29081 Barraca de pedra seca de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació. 08002-149 A llevant del nucli de les Coromines. 41.7199600,1.5813100 381992 4619657 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29082 Font de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-coromines DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. L'estructura està oculta per l'herbatge. Font de clot, construïda amb maons, que queda encaixada en un talús i recull l'aigua del tros que hi ha per sobre. Té una petita obertura quadrada tapada per una porta metàl·lica. 08002-150 A llevant del nucli de les Coromines. 41.7196300,1.5812200 381984 4619620 08002 Aguilar de Segarra Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29082-foto-08002-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29082-foto-08002-150-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 172,83 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml