Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38390 Gegants https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 325. XX Hi ha dues parelles de gegants: en Víctor i la Maria i en Jordi i la Montserrat. En Víctor i la Maria tenen el mateix nom que els patrons del municipi, Sant Víctor i Santa Maria; són d'estil clàssic, molt alts i força pesants. En Víctor fa 4,15 m i la Maria 4,05. En Jordi i la Montserrat són més lleugers i més baixos: 3,45 m en Jordi i 3,40 la Montserrat. Estan fets de fusta i fibra de vidre. El seu nom correspon als patrons de Catalunya: Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Normalment es guarden dins el remolc i són els que acostumen a sortir a ballar. 08010-41 Can Sitges (Carrer Les Parres, s/n) La primera parella, en Víctor i la Maria, es van inaugurar l'any 1986. Els seus autors són l'escultor Toni Mujal i la modista Milagros Ramos. Es van pagar amb la venda de números d'una mona d'artesania donada pel Sr. Blaya i amb una campanya porta a porta. Amb els números s'aconseguiren 135.700 de les antigues pessetes i amb la campanya 310.000 ptes. En Jordi i la Montserrat es van comprar a l'any següent (1987) i els va pagar completament l'Ajuntament. 41.7962500,1.9546900 413154 4627683 1986 08010 Artés Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38390-foto-08010-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38390-foto-08010-41-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Toni Mujal i Milagros Ramos 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38391 Fons de l'arxiu del bisbat de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-del-bisbat-de-vic <p>http://www.abev.net</p> XIV-XVIII <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es compon de: 1 Fons Episcopals (Arxiu Episcopal de Vic; Mensa Episcopal) 2. Fons parroquials (172 arxius parroquials) 3. Fons de capelles, monestirs, convents i santuaris (30 arxius) 4. Fons del Capítol de Vic 5. Fons de Comunitats de Beneficiats 5.1. Arxiu del Capbreu de la Catedral de Vic 5.2. Arxiu de la Comunitat de Beneficiats de la Pietat 6. Fons patrimonials (49 arxius) 7. Fons personals (25 arxius) 8. Fons Institucionals (14 arxius) 9. Fons Notarials 9.1. Arxiu de la Cúria Fumada 9.2. Arxiu Notarial de Vic 10. Fons d'administració civil ( Arxiu de la Vegueria de Vic). 11. Fons judicials. El fons dedicat a la parròquia de Santa Maria d'Artés és el 2.7. És un fons molt escadusser, es conserva poca documentació i, potser, no és la més representativa del funcionament d'una parròquia. Hi ha documents des de 1345 fins l'any 1700; classificats en Visites pastorals, manuals notarials, capítols matrimonials, Pergamins (1345-1379) i Capítols matrimonials de Joan Vilarmau i Elisabet Sararols]. Es tracta de sis unitats documentals en paper i pergamí; en format de volums i lligalls; foli i quart. També hi ha una sèrie de la Mensa Episcopal amb referències als termes i castells d'Artés, Sallent, Castellnou de Bages, i vila de Santpedor.</p> 08010-42 Carrer Santa Maria, 1 (08500 Vic) <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII.</p> 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Restringit Bo Física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari: Dilluns a divendres, de 16 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 13 i de 16 a 20 h 94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38392 Fons del Museu d'Història d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-dhistoria-dartes Anònim (1997).'Característiques dels nostres museus'; dins Dovella, número 56. Manresa, pàg. 33 FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 262. I dC-XX El contingut de la col·lecció és eminentment d'interès local. Conserva materials arqueològics dels jaciments de Matacans i de la Plaça Vella, però de poc interès museològic. La peça més destacada és una sivella visigòtica del segle VII, trobada en superfície a Salabernada. Aquest material s'exposa en el segon pis de l'edifici, on es poden observar la reconstrucció d'un parell de tombes d'època romana. A la planta baixa, s'hi exposen elements agrícoles i maquinària diversa (màquina embotelladora del Sindicat, filtre de vi d'aram, una bomba i una mànega antiincendis, eines del camp, eines de fuster, etc. ). Destaca un teler de garrot procedent de Can Berenguer i que encara funciona. N'hi ha un d'igual en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. A Cal Sitges, es conserva un generador de la mateixa fàbrica de Cal Berenguer. El primer pis està dedicat a la vida i història local a través dels seus personatges més il·lustres, com l'equipament mèdic del doctor Claudi, un baròmetre del Pare Faura o una ampliadora fotogràfica, donació d'Amadeu Quintana. També hi ha una col·lecció de rellotges i un projector de cinema. El museu també custodia el fons de l'arxiu històric i un fons bibliogràfic. Hi ha documentació i objectes de la família Claudi-Sala (cartes, llibres, pots de farmàcia,...), l'arxiu de les fàbriques de Cal Berenguer, Cal Sitges i Cal Herms; un arxiu fotogràfic amb uns 2000 negatius de vidre, diapositives, negatius de 35 mm, que s'està catalogant i digitalitzant. Els negatius de vidre provenen majoritàriament de la col·lecció Amadeu Quintana i de l'Arxiu Garcia. La temàtica són les festes, paisatges, arquitectura, treballs i oficis i geografia comarcal. També hi ha el fons de dibuixos de Datzira i un important fons bibliogràfic. Finalment, cal destacar la col·lecció geològica amb fòssils i minerals de la comarca. La part posterior de l'absis romànic es pot contemplar des de les sales d'exposició del museu, ja que hi queden incorporades. 08010-43 Plaça Vella, s/n Als voltants de l'any 1966 un grup de veïns d'Artés, amb Mossèn Miquel Rodríguez al capdavant, van començar a recuperar objectes històrics destinats al museu. Li van posar el nom de Pare Faura en homenatge a Frederic Faura i Prat, jesuïta i inventor del baròmetre aneroide ciclonoscòpic. L'Ajuntament cedí un espai per ubicar-hi els primers elements recuperats. L'any 1980, el nou consistori democràtic, Lluís Reig i Dolors Badia, traslladaren la col·lecció a Can Cruselles. L'any 1982 es van inaugurar les noves dependències al primer pis de l'edifici de Can Cruselles. En aquestes dependències es van realitzar diverses exposicions: paper moneda, dibuixos de Ramon Datzira, recuperació de l'arxiu fotogràfic d'Amadeu Quintana, etc. Des de 1990, es troba en l'edifici de l'antic Ajuntament. 41.7995700,1.9509200 412845 4628055 08010 Artés Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-3.jpg Física Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'actual responsable és l'Óscar Trullàs.El museu es pot visitar el primer diumenge de cada mes de 10'30 a 13'30 hores. 83|85|94|98|80 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38393 Barraca de la tapiada https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-tapiada XXI Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'una rotonda. És de planta quadrada de 2,35 x 2,35 metres i murs de 50 cm d'amplada. Orientada al sud-oest. Coberta amb volada o cornisa, de tipus piramidal, que arrenca des de la base de la paret. Llosa plana final i coberta d'argila i plena de vegetació, coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment, anomenada caramull. Entrada sense porta amb una gran pedra a la llinda, que porta gravada l'any de construcció 2005. Obertura a la façana posterior amb calaix a sota. 08010-44 Rotonda de la B-430 Construcció ex nuovo d'una barraca com element ornamental i commemoratiu d'un element característic del municipi, aprofitant la construcció de la rotonda i de la ronda oest. 41.7999200,1.9449900 412353 4628100 2005 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38393-foto-08010-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38393-foto-08010-44-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Valentí Escalé Entorn amb ceps plantats i dues oliveres. 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38394 El Pujol Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-nou XIX Masia de planta rectangular ubicada al costat de la carretera B-430 i a pocs metres del Pujol Vell. Consta de planta baixa, pis i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. No destaca cap obertura per la seva arquitectura, ja que semblen fruit de remodelacions modernes. El que sí que destaca és una construcció a llevant de planta semicircular i la coberta a una vessant i d'una única planta. Es tractava dels antics corrals i magatzems agrícoles. Tot el recinte està envoltat d'un mur amb un barri d'entrada amb la porta de ferro, de dos batents. Dos pilars de maons emmarquen l'entrada. 08010-45 Plans del Pujol 41.8023100,1.9370700 411698 4628373 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38394-foto-08010-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38394-foto-08010-45-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38395 Grifoller https://patrimonicultural.diba.cat/element/grifoller FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XVIII-XIX Es troba força enderrocada, tot i que es troba en procés de restauració. Masia força enderrocada, però de la que s'observa una planta rectangular. Conserva una arcada de pedra de la planta baixa. De les quatre façanes conserva la façana de ponent, en la seva quasi totalitat, i la septentrional; també s'observen dues parets alineades nord-sud, una de les quals es podria tractar de la façana de llevant. La façana de migdia, donat el desnivell del terreny, s'observa des del nord, per la seva part interna. A l'interior hi ha força vegetació. 08010-46 Serra de les Guixeres En el capbreu de 1693, Francesc Grifoller, pagès, declarava posseir 4 q. en les que volia fer una casa. Havia estat comprada a Valentí Traver, sabater, l'any 1646. L'any 1774 hi vivia Francesca Grifoller, vídua, i l'any 1872 la declarava Joan Grifoller Martorell. 41.7995900,1.9759400 414924 4628032 08010 Artés Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38395-foto-08010-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38395-foto-08010-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38395-foto-08010-46-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'actual propietari està realitzant obres de remodelació i adequació de l'entorn, fent marges i accessos amb la tècnica de la pedra seca. 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38396 Ofici de barracaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-barracaire SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. XIX-XX Hi ha poca gent que en sàpiga. La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall o amb terra. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. S'aixequen dues parets: una interior i una exterior que es van entrellaçant, al mig s'omple amb pedra petita o terra. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya o parets de feixes. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots, però que a Artés la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a les construccions de pedra seca, com a activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 08010-47 Artés Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38396-foto-08010-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38396-foto-08010-47-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El senyor Valentí Escalé és un dels pocs coneixedors d'aquest ofici a Artés, que practica paral·lelament a l'ofici d'ajustador. 98 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38397 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-0 XIX-XX En principi, els patrons del municipi són Sant Víctor i Santa Maria, però la Festa Major es fa el primer cap de setmana de setembre. Es tracta d'una data coordinada amb els municipis del voltant. Dura quatre dies: dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. Es fa el tradicional Ofici cantat pel Cor Artesenc. També es fan espectacles per la canalla: jocs, cercaviles, gegants i cap-grossos, xocolatada o titelles. Els concerts són el plat fort de la festa. Tots són gratuïts i de gustos diversos: sardanes, rock, folk, etc. En el pavelló es fa el Ball de confetti: a la tarda per la canalla i al vespre pels adults. No pot faltar el torneig de futbol i la baixada d'andròmines. L'Ateneu popular organitza un programa de Festa Major alternativa. 08010-48 Artés Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7981500,1.9534900 413057 4627895 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38398 Les Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres <p>FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pp. 71-79. IGLESIAS, J. (1979). El fogatge de 1553, vol 1. Barcelona, pàg. 485. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 105-108.</p> XI-XIX Restaurat fa uns anys <p>Masia de grans dimensions, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües i carener perpendicular a la façana de migdia. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Conserva vestigis medievals sobre els quals s'ha anat ampliant i modificant la seva estructura al llarg dels segles. La construcció romànica està formada per una nau de planta rectangular (20,80 x 3,80 m) amb volta de canó de mig punt, sense cap arcada de reforç. Les parets d'aquesta nau tenen un gruix de 140 cm. L'alçada originària de la nau era de 4,9 m. Actualment està dividida en dos nivells amb un sostre modern, i el sòl es va rebaixar un metre, en un moment no determinat. Presenta diverses obertures per sobre de l'inici de l'arrencada de la volta, i una espitllera oberta al mur frontal. Tenia un total de deu finestres, cinc en el mur nord, quatre en el mur de migdia i una en el de ponent. A la banda nord-oriental hi ha una torre annexa semicircular. En el costat oposat i a una distància de 3,30 m de la façana terminal de la nau hi havia una altra torre, circular i de grans dimensions atesos els vestigis conservats. L'entrada a aquesta torre es produiria en un nivell superior del sòl. Les reformes més visibles daten del segle XVIII i del segle XIX, amb l'increment del conreu de la vinya. La masia amplia les seves dependències a llevant i migdia en tres nivells de pisos diferenciats a l'exterior pels diferents models d'obertures emprats. Destaquen diverses llindes de pedra treballada, d'estil clàssic amb guardapols, alguna amb ornamentacions: una torre o mas fortificat o una creu. El portal és de punt rodó dovellat.</p> 08010-49 A ponent del terme municipal <p>El Mas Les Torres fou una construcció fortificada del terme d'Artés amb la doble finalitat de defensa-control i explotació agropecuària. La documentació més antiga que ens en parla és de l'any 1287, quan el bisbe Ramon d'Anglesola comprà un camp dit de 'Les Torres' del castell d'Artés. Sabem que l'any 1309, Berenguer de Guàrdia comprà a Bernat de Fals, hereu de Guillem Pujalt, al terme d'Artés, un lloc anomenat Les Torres d'Artés, amb la seva fortalesa, cases, edificis, conreus, rèdits, jurisdiccions i pertinences per 11.000 sous. En el fogatge de 1553 ja s'esmenta. En el capbreu de 1693, el declaren Miquel i Margarida Torres. L'any 1774, el propietari era Miquel Torres. L'any 1872, ho era Miquel Mas i Torres. Maria Mas Planells, filla de Miquel Mas, es va casar amb Joan Roca i Riera. L'any 1954 era propietat de Josep Roca i Dalmau i des de l'any 1960, de Josep Roca i Roquer.</p> 41.7921000,1.9279000 410922 4627249 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38398-foto-08010-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38398-foto-08010-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38398-foto-08010-49-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-23 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Situada en un lloc estratègic: per la façana septentrional hi ha un important desnivell orogràfic. Per la façana de migjorn, el recinte està tancat per un mur. El Sr. Roca, propietari del Mas Les Torres, ens explicava que tenia documentació de diversa morfologia referent a la casa, fins i tot alguns documents del segle XIII; però no l'hem pogut veure. Tot i així ens sembla interessant obrir-ne una fitxa per tenir-ne constància. 94|98|85 45 1.1 1771 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38399 La Ponsa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ponsa FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. OLIVERAS i RUBIRALTA, Mª Alba i Joan (1991). La Ponsa. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA COMA, Rosa (1990). La Ponsa. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII-XIX Elements afegits i cos annex abandonat. Masia de planta rectangular amb coberta de teules àrabs a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. Antigament, la planta baixa estava destinada al bestiar, el primer pis a l'habitatge i el tercer a les golfes. Portal principal de punt rodó adovellat. Les finestres conserven l'ampit, els muntants i la llinda de carreus ben treballats. A la façana de ponent hi ha una galeria de tres arcs fets de maó i sostinguts per pilars i una finestra amb balconada amb la llinda gravada amb la data 1834. Al vessant est, perpendicularment, hi ha un cos adossat de planta rectangular. El conjunt està tancat per un barri. Fora el recinte tancat, a ponent, hi ha una construcció feta de pedra amb volta de canó rebaixada i sostinguda per arcs, en part esfondrada. S'hi accedeix per unes escales fetes de pedra. 08010-50 Camí de La Vall Joan Ponsa, pagès d'Artés, consta en el capbreu de 1693 i en el cadastre de 1774, el mas Ponsa, propietat de Francesc Ponsa. L'any 1872 era de Benito Ponsa. L'any 1834 es demanava una rebaixa a la contribució per estar la finca afectada de mildiu i fil·loxera. L'any 1954 el mas tenia 35,2 Ha. i és declarat per Josep Reixac Estebanell de Calders. 41.8013800,1.9936300 416396 4628213 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38399-foto-08010-50-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38400 La Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-0 XVII-XVIII Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Amb un cos annex d'obra vista a l'esquerra. La porta principal és de llinda recta de pedra, igual que els muntants i el llindar. Les obertures de la planta pis són irregulars i a les golfes hi ha una obertura en forma d'ull de bou el·líptic, sense tancament. Els escaires de la façana posterior estan fets de pedra treballada, i les finestres d'aquesta façana també tenen els muntants, ampits i llindes de pedra escairada. 08010-51 La Vall - Riera de Malrubí Hi ha una referència de reforma de l'any 1805. 41.7977200,1.9800500 415263 4627820 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38400-foto-08010-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38400-foto-08010-51-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38401 La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XVIII-XIX Els actuals propietaris estan fent obres de millora i restauració. Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel a les façanes llargues; consta de planta baixa i dos pisos. A la façana nord té una construcció annexa amb planta baixa i pis, amb la coberta de teules, més baixa que la de l'edifici principal, amb el carener en el mateix sentit. A la planta baixa hi ha una gran entrada amb arc; i en el pis hi ha una galeria orientada a migdia. A l'esquerra d'aquest annex n'hi ha un altre en angle recte fet de toves i pilars de pedra intercalats. Actualment, l'entrada de la casa està al nord, però disposa de sengles entrades pel nord-oest i sud-est, aquesta darrera delimitada per una closa amb barri d'entrada. La façana orientada a migdia té les obertures més nobles i treballades, tot i que s'observa la successiva superposició d'elements. 08010-52 Vessant oest del Serrat de la Sala Antigament, portava el nom de Mas Salarotllana. L'any 1693 el propietari és Joan Salarotllana, pagès que posseïa aquest mas i el mas Roca, però al primer se li posà l'afegit 'de la Costa'. El propietari a l'any 1774 era Francesc Salarotllana, i a l'any 1872, Jaume Salarotllana. El topònim de Salarotllana desapareix a principis de segle XX. L'any 1915 ja apareix com La Sala. Hi vivia Pere Bitriu Cantacorps de Reyné (Lleida) i Isabel Casanova Monrós d'Artés. 41.7947800,1.9624300 413795 4627512 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38401-foto-08010-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38401-foto-08010-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38401-foto-08010-52-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38402 Mas de les Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-valls FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 155. OLIVERAS i RUBIRALTA, Mª Alba i Joan (1991). Masia 'El Mas de les Valls'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA COMA, Rosa (1990). El Mas o el Mas de les Valls. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII Masia de planta rectangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal hi ha un portal rodó adovellat, al seu damunt un balcó amb barana de ferro, fruit d'una reforma posterior, trenca l'aspecte de fortificació del mas. A la part superior presenta obres de restauració, aixecant una part del parament amb maó, destacant-se del parament de carreus irregulars de la resta de la façana. A la dreta del portal i a mitja alçada, per sota de la finestra de la planta pis, s'hi observa una espitllera. A la façana de migdia, també sobresurt un balcó, i s'obren diverses finestres amb llinda motllurada, ampits i muntants de pedra treballada. A la banda de ponent, s'alça una torre de defensa, de planta quadrada que consta de planta baixa i tres pisos. L'aparell és de carreus regulars col·locats a trencajunt i disposats en filades. Els baixos són amb el sostre de volta sostinguda per arcs de mig punt i d'altres apuntats. Cada planta disposa d'alguna finestra o espitllera, algunes de reformes posteriors, quan la torre degué de deixar la seva funció primigènia. Fa uns anys, un llamp va malmetre la part superior d'aquesta torre i la va escurçar un metre i mig. 08010-53 La Vall També conegut com 'El Mas d'Artés', està documentat des de l'any 1199. Sabem que tenia un molí fariner des de l'any 1558 que aprofitava les aigües de la Riera de Malrubí. Aquest molí funcionà fins la Guerra Civil (1936-39). Segons un capbreu de l'any 1693 en posseïa el domini útil un tal Bernat Marquet, que l'havia comprat a carta de gràcia als hereus de Josep Mas, l'any 1682. S'interpreta que la família tornaria els diners o recuperaria el mas, perquè l'any 1774 consta Joan Mas com a propietari. La fil·loxera provocà un daltabaix econòmic. L'any 1872 apareix com a propietari Joan Vilavendrell i Singla; l'any 1915 Josep Vilavendrell i Reixac; i l'any 1960, Valentí Vilavendrell Morral. 41.8044100,1.9965500 416642 4628547 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38402-foto-08010-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38402-foto-08010-53-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38403 Bertran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertran XIX-XX Es troba enrunat. Mas de planta rectangular en estat d'abandó i mig enderrocat. Per les restes que en queden, segurament estava composat de planta baixa i golfes. De la casa només queda la façana de ponent i la façana nord, amb un grup de finestres i una petita part de la teulada. La façana de llevant sembla pertànyer a les dependències que haurien estat adossades a la casa. A la part de llevant que encara queda dempeus, s'observa una placa amb unes inicials, que podrien haver estat de l'antic propietari: 'J.B.C' i l'any 1923, amb un escut al costat. 08010-54 Pla de Salavés L'any 1693 el declara Ambrós Bertrand d'Artés, que pagava censos al bisbe de Vic per la quantitat de 10 sous, 2 setzens de vi, 6 quartans d'espelta, 2 gallines, 2 borrecs, un velló i 6 quartans d'ordi; al rector 3 quartans de forment, i 1 velló i 4 garbes a la mongia. En el cadastre de l'any 1774 es declara, fraudulentament segons Ferrer (1990:150), que el mas té 3 ha., i la seva propietària Francisca Bertran Tàpies era 'terrateniente'. És a dir, que vivia fora d'Artés. L'any 1872 figura com a propietari en José Bertran i M. Ramona Dalmau de Vic. L'any 1875 era Joan Flotats Sociats, pagès de Sant Mateu de Bages, i l'any 1889, Francisco Altarriba Cornet. Rosario de Bertran Torrents de Manresa n'era la propietària l'any 1954 i es declaraven 73, 4 Ha. Era la filla de Llogari Torrents i Serra, un dels industrials més importants de la ciutat. En terrenys d'aquest mas s'hi construí la fàbrica del Pont de Cabrianes, a principis de segle XX. L'any 1960 el masover era Pedro Sangrà Aynés. El mas sempre fou explotat utilitzant masovers i rabassaires i els propietaris residien a ciutat, en aquest cas a Vic. 41.7841800,1.9133400 409701 4626385 08010 Artés Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38403-foto-08010-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38403-foto-08010-54-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38404 La Paloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paloma FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XVI-XIX Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos que, en algun sector, el segon pis es converteix en golfes. Coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular i desplaçat de l'eix central. L'actual construcció sembla fruit d'una gran reforma coincident amb l'auge de la vinya: a les façanes es poden llegir tres dates, mostra de les tres reformes que sembla ser va tenir aquesta propietat: 1803, 1865 i 1884. Pel que fa a l'antiga Paloma, podria tractar-se d'una construcció molt més modesta, orientada a migdia, de la que només es conserva la planta baixa de la façana, amb un portal rodó adovellat, la porta d'entrada i la closa per accedir a l'era. Aquest conjunt es troba adossat a la construcció més moderna pel sector de ponent. Conserva al seu interior el celler i les tines, tot i que estan tapades. També es conserven les bótes, que sembla ser que foren creades in situ, ja que no passen per la porta. Segons el masover, la part més antiga del mas dataria del 1500. 08010-55 Afores del poble. Mas de la Paloma, núm.29 El nom de Paloma es desvincula de la casa en el segle XVI; l'any 1582 Antic Paloma, l'hereu, va crear un censal. L'any 1602 ja consta Francesc Sala com a propietari. Els seus hereus van vendre, el febrer de 1649, el mas a Jaume Vilarrúbia de Moià per 2.800 lliures. Els masos units al Paloma eren segons la documentació Matacans, Torremartina, Miralles, Basses i Socarrats. Propietaris posteriors són: Teresa Vilarúbia el 1774; Francesc Vilarúbia el 1872 i Francesc Alibés Vilarúbia, el 1954; quan es canvia el nom per casament. Les propietàries actuals són dues germanes a qui el pare els hi deixà com herència. Actualment només hi viuen els masovers, que són els que porten les terres. Informen que fa força anys hi vivien dues famílies. 41.7856100,1.9501700 412764 4626506 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38404-foto-08010-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38404-foto-08010-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38404-foto-08010-55-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El masover és el Sr. Joaquim Font 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38405 Vilarmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarmau FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XVIII-XIX Masia de planta rectangular; consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Entrada principal per la façana de llevant. Destaca una galeria a l'angle sud-est, amb dues arcades a la façana sud i dues a la façana est, tant en el primer com en el segon pis. Els murs són de paredat arrebossats i sense pintar. Hi ha dos edificis annexos de maó vist i coberta de fibrociment: un a llevant, de planta i pis, i l'altre a ponent. 08010-56 Camps de Vilarmau En el capbreu de 1693 es declara en Bernat Vilarmau. Sabem que a l'any 1774, el propietari era en Joan Vilarmau. L'any 1915 hi vivia el masover de Perafita, Josep Rafart Vilajeliu. L'any 1940, Silvestre Casas Padrós era el masover. El propietari que consta a l'any 1954 era Josep Vilarasau i Cabanes i a l'any 1977 ho era Lluís Soldevila Tomasa, que havia estat alcalde de Manresa. 41.8043100,2.0102600 417781 4628523 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38405-foto-08010-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38405-foto-08010-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38405-foto-08010-56-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38406 Cementiri municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XX S'accedeix al cementiri per la porta reixada situada a la façana de migdia. A l'entrada a mà dreta, tocant la façana de migdia, hi ha l'ossera. Entrant després d'un petit corredor, es troba una plaça amb els panteons, voltada tota ella per xiprers (Cupressus sempervirens), que per les dimensions actuals haurien estat plantats a inicis del segle XX. També hi ha xiprers plantats formant tanques vegetals en els parterres que delimiten l'antiga zona d'enterraments, situats directament al terra i on encara es poden observar algunes creus. En arribar a la placeta, es troben els panteons de les famílies Sala i Pons, la família Sallent-Soler, la família Crusellas, la família Berenguer i Vilarasau (veure fitxa 34), la família Josep Gili i Riera (veure fitxa 35), i un últim panteó amb els noms de Crusellas Vidal, Maria Ana Faura Berenguer i José Crusellas Vidal. Darrera del panteó de la família Berenguer hi ha un panteó nou, propietat de la família de Francesc Blancher i Puig. Aquest havia rebut la Creu de Sant Jordi, i a la làpida es pot llegir el següent poema escrit per ell mateix: 'Para't amic o amiga, prega i pensa / car la vida que et mou pot ser molt breu / Quan t'arribi la mort / llavors comença la volada de l'ànima vers Déu'. A la part nord hi ha la sala d'autòpsies. Després de la placeta dels panteons, es torna a agafar un passadís central, d'uns cinc metres de llargada, on al final es troba la capella. A partir d'aquí hi ha un corredor lateral per cada banda que permet accedir al darrera d'aquesta capella i a la zona de nínxols. Després d'un petit parterre enjardinat, s'accedeix a la part nova del cementiri, on l'any 1990 va obrir-se el mur de tanca i es va crear un nou espai. En aquesta zona també s'hi ha plantat xiprers. 08010-57 A l'oest del municipi Abans de la construcció d'aquest cementiri, els enterraments es feien en el cementiri parroquial, prop de l'església vella. L'any 1901 es nomena una comissió per buscar terrenys per un nou cementiri, que finalment i després de diverses negociacions, es van proposar els terrenys de Josepa Ponsa i Oliva. El 6 de maig de 1906 s'inaugurava amb la presència del bisbe de Vic Dr. Torras i Bages, tot i que només fos una benedicció de terrenys i una tanca que el voltava. Fins a principis dels anys 1980 encara s'enterrava al terra, posant-hi una creu, o en panteons. En llarg del segle XX va sofrir remodelacions; la última d'elles, l'any 1900, quan el cementiri, quedant petit, es va obrir el mur que feia de tanca per darrera la capella i es va eixamplar. Encara actualment, quan hi ha un enterrament, es fa una segona cerimònia a la placeta dels panteons, on s'exposa el mort. 41.7956200,1.9425700 412146 4627625 1906 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38406-foto-08010-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38406-foto-08010-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38406-foto-08010-57-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 102|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38407 Carrer Padró https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-padro GOLOBARDES, J. I PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. SERRA COMA, Rosa (1985). Carrer del Padró i Plaça del Padró. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVI-XVIII Carrer empedrat amb una escalinata, força costerut. Les cases a banda i banda són, generalment, de planta baixa més dos o tres pisos, amb obertures a la part superior d'arc de mig punt, possiblement perquè es tractava d'un carrer de menestrals i oficis relacionats amb la llana i tenien necessitat de tenir un pis airejat per eixugar-la. Les cases núm. 1-3-5 són cases de planta baixa i tres pisos. Formaven part de la cara externa del recinte murallat. Destaca la casa núm. 5 (Cal Teixidor, fitxa número 122) on al costat dret de la façana encara es pot observar la portalada de l'antiga muralla. A la casa número 1, destaca la bellesa de la porta d'entrada, feta de fusta pel seu propietari, de professió fuster. En el núm. 7, cal destacar la llinda d'una antiga porta, amb un escut al damunt i que és tot el que queda, ja que s'hi ha col·locat la porta metàl·lica d'un garatge. En arribar al núm. 11, el carrer s'eixampla en forma de plaça i continua baixant en forma d'escales per salvar el desnivell natural del carrer, fetes amb grans lloses de pedra del país, i acabant el carrer en un altre espai obert en forma de placeta, amb un pilar i una creu al damunt, recordatori d'una creu que havia existit antigament. La que s'observa actualment, fou col·locada l'any 1965 com a acte de la Festa Major del poble. Es té informació de que la casa núm. 20 del carrer hi havia l'hostal antic. 08010-58 Carrer del Padró - Casc Antic Documentat des de l'any 1555, quan a Artés hi havia 31 famílies distribuïdes pels carrers del Portal de Santa Maria, del Portal del Salavert, Carrer del Fort i Plaça i Carrer del Padró. En aquest carrer fou alçat l'antic i vell hospital en el segle XVIII, i una inscripció a la façana del número 13 ens explica que el diputat Rocafort feu empedrar el carrer. 41.7990000,1.9513100 412877 4627991 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38407-foto-08010-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38407-foto-08010-58-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38408 Carrer Sant Llibori https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-llibori FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XVIII-XIX És el carrer que s'adreça al turó per ponent, enllaçant amb el Carrer Fort. Tot i que d'aquestes cases en diuen 'les cases noves', són de ben antigues. Carrer de cases entremitgeres que acostumen a tenir planta baixa i dos pisos i la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel al carrer; alguns segons pisos són golfes. Destaquen algunes cases com les número 8 i 10, que han estat relativament poc modificades. La casa número 11 consta de planta baixa, pis i golfes. La porta d'entrada té els muntants i la llinda de pedra, on hi ha gravada la data de 1746. Una finestra del primer pis també té els muntants, l'ampit i la llinda recta de pedra i a les golfes hi ha tres obertures entre pilars amb balconada. La casa del número 18 és de planta rectangular, força estreta, consta de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures (porta i dues finestres) tenen els muntants de pedra. Destaca la llinda de la porta amb la data de 1777 gravada. 08010-59 Carrer Sant Llibori - Casc Antic En un recompte de les cases d'Artés, que Ferrer (1990) data a l'entorn de 1750/60, ja apareix el carrer St. Llibori amb tres cases. El nom oficial de St. Llibori sembla venir de l'existència d'un oratori dedicat a aquest sant. Però també es coneix amb el nom de Cases Noves. Potser perquè en algunes vendes de patis documentades podrien tractar-se d'aquest carrer. Quan es feien les cases van rebre el nom de 'cases noves'. 41.7992300,1.9487000 412660 4628019 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38408-foto-08010-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38408-foto-08010-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38408-foto-08010-59-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Sembla que al final del carrer hi havia una font que ha estat anul·lada. 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38409 Antiga fàbrica Dometal https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-dometal FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XX Dues naus industrials de planta rectangular amb la coberta, una de teules i l'altra de fibrociment, a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes llargues. Grans obertures a les façanes per entrada de la llum. A la façana nord-oriental hi ha una casa annexa relacionada amb les naus, actualment en desús. És de planta rectangular amb la coberta plana de terrat i balustrada d'obra. Petit jardí al davant. Pel desnivell del terreny té planta de soterrani relacionada amb les naus. Una reixa de ferro forjat envolta les naus i la casa. 08010-60 Carretera de Sallent, s/n Jaume i Climent Aguilar Valls tenien arrendada la fàbrica nova, fins que la va comprar Jaume Sitges. Per aquest motiu, van haver de buscar una sortida. L'any 1927, van comprar el terreny a Joan Canelles Soler, per construir-hi una fàbrica de 1752 m2, constituïnt la Societat Anònima Aguilar. La crisi del tèxtil dels anys 70 del segle passat afectà el negoci i el 25 de novembre de 1976, Joan i Albert Aguilar Armengol, com a consellers delegats de la Societat, venen la fàbrica a Josep Mañosa Fonts. Però a l'endemà, és venuda als industrialos Miquel Tort Santos de Sant Feliu de Llobregat i Antoni Llull Osso de Barcelona. Actualment hi ha instal·lada l'empresa d'aixetes Hispano Tebisa. 41.7980500,1.9512600 412871 4627886 1927 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38409-foto-08010-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38409-foto-08010-60-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38410 Carrer del Mig https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-0 SERRA COMA, Rosa (1985). Carrer del Mig. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XVII Carrer que s'enfila des del pla de la vila fins al puig del castell i de l'església de Santa Maria. Disposició de les cases a banda i banda, entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. En totes elles hi ha finestrals i portalades amb les dates de la seva construcció (1627, 1639 1775, 1880, etc.). Destaca la llinda de la casa núm. 36, amb planta baixa i dos pisos, datada de l'any 1778. La casa núm. 34 té planta baixa, dos pisos i golfes. Moltes de les cases d'aquest carrer van anul·lar o treure els portalons amb les dovelles, col·locant portes d'alumini, com és el cas de les cases 30 i 32. La casa núm. 22 s'està restaurant; la llinda d'una de les finestres data de l'any 1788. Les dovelles han estat restaurades de color ciment. Té planta baixa més pis i golfes. La casa núm. 14 té planta baixa, pis i golfes. A la finestra del primer pis destaca la llinda amb la data de l'any 1639. L'ampit del dos finestrals del primer pis estan força deteriorats. La casa núm. 12, consta de planta baixa, pis i golfes, i hi destaca la llinda de la porta amb la data de l'any 1776. La casa núm. 10 té una llinda a la finestra de la planta baixa, del que semblen unes dependències o antigues corts amb la data de 1627 i la llinda de la porta amb la data 1858. En el primer pis s'hi observa també la llinda treballada amb la data del 1569. També destaca en aquest carrer, la casa núm. 2 bis, amb una porta adovellada i on a la dreta hi ha gravada una calavera. 08010-61 Carrer del Mig - casc antic Es va començar a configurar a finals del segle XVI (1590). 41.7988400,1.9515300 412895 4627973 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38410-foto-08010-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38410-foto-08010-61-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38411 Cal Sitges https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sitges GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. XX Recinte industrial de planta rectangular que consta de dues naus amb coberta de teules a dues aigües, i el carener paral·lel als costats llargs. A la capçalera de les naus hi ha un edifici de planta baixa i pis, de planta poligonal i la coberta, a diferents nivells, plana. Feia les funcions d'oficines de la cooperativa. Els murs de l'edifici són d'obra arrebossada i pintats. Les obertures estan emmarcades amb maó vist de color vermell. Les finestres són de triple ull rectangular separats per dos pilars de maó vist a joc amb els marcs. L'ull central és més alt que els laterals. Alguna porta té per damunt la llinda unes obertures semblants. Conserva la xemeneia. 08010-62 Carrer Les Parres, s/n Era la fàbrica de la cooperativa industrial anomenada 'La tèxtil d'Artés', creada com a conseqüència immediata de la Revolta dels Burots, l'any 1917. Era coneguda amb el nom popular de la Fàbrica Nova, en contraposició a la fàbrica de Can Berenguer, que durant tants anys havia exercit un poder econòmic, polític, social i fins i tot religiós sobre la població d'Artés. Fou construïda amb l'esforç de molts sectors socials, com propietaris de terres i botiguers. Obtingué els permisos municipals el juny de l'any 1917 per tal de construir un edifici destinat a fabricar filats i teixits de cotó. La construcció oficial es va escripturar el 5 d'abril de l'any 1918. Els estatuts definien l'empresa com a cooperativa dels obrers per a la fabricació de filats i teixits de cotó. El primer consell d'administració estava format per Lluís Galobardes, Enric Sallés, Claudi Sala i Josep Ballús. Josep Vila fou anomenat gerent. L'any 1922, per fer rendible l'empresa, l'edifici i la maquinària foren arrendats als fabricants cotoners Jaume i Climent Aguilar. A l'any 1929, fou traspassada a Jaume Sitges i Riera per 140.000 ptes. 41.7962500,1.9546900 413154 4627683 1917 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38411-foto-08010-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38411-foto-08010-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38411-foto-08010-62-3.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 120|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38412 Ca la Pauleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pauleta FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XIX - XX No està habitada. Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i tres pisos; coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel al carrer Barquera. A la planta baixa hi ha dues portes d'entrada amb arc escarser que serveixen d'accés a les cases, amb una finestra al mig. A la façana del primer pis hi ha un balcó corregut, on hi tenen sortida dues portes i una finestra entre elles. La mateixa estructura serveix per als pisos superiors, però amb balcons simples. Les obertures, tant balcons com finestres, estan emmarcades amb pedra arenisca picada. La resta de la façana és coberta d'esgrafiats amb motius florals. El fons és de color rosa i les parts que sobresurten són de color verd. La coberta sobresurt formant una petita cornisa. La seva composició és simètrica. 08010-63 Carrer de la Barquera, 13 El carrer de la Barquera es va formar en el segle XVIII; però Ca la Pauleta o Paulina és una mica posterior a les cases que l'envolten, si més no en la seva presència actual. Correspon a finals del segle XIX i fou edificada per un fradistern del mas de la Vila de Calders que hi anà a viure. Per aquest motiu també es coneix la casa com a Can Vila. El nom de Ca la Paulina li ve de la botiga que hi havia a la planta baixa. 41.7988800,1.9538900 413091 4627975 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38412-foto-08010-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38412-foto-08010-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38412-foto-08010-63-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 116|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38413 Creu del Padró https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-padro XX A l'inici del carrer Padró, en un espai obert en forma de placeta, s'alça un pilar amb una creu llatina de pedra fosca al damunt, recordatori d'una creu que havia existit antigament. En el pilar, de secció quadrada i fet de pedra, hi ha una placa de bronze amb la següent inscripció: 'Artés / Festa Major 1965 / Continuadors de la / catòlica tradició / de la vila el zelós / sacerdot Miquel Ro-/ driguez i Sala l'al/calde F. Creus Tru/llàs el president de/ l'A.C.R Josep Quinta/na Artistes construc/tors Ll. Plans Oliveras/ i J. Escalé han tornat/ a posar la creu actu/al que recorda l'altre/ dels nostres avis i vol/ ésser la continuació d'a/quella veneració i espe/rança d'avui i de sempre' Aquesta placeta queda delimitada pel carrer del Mig. 08010-64 Carrer del Padró, en el límit amb el carrer del Mig La creu que s'observa actualment fou col·locada l'any 1965 com a acte de la Festa Major del poble. 41.7989900,1.9524800 412974 4627989 1965 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38413-foto-08010-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38413-foto-08010-64-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ll. Plans Oliveras i J. Escalé 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38414 Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament XX Edifici civil destinat a Casa de la Vila, format per un gran espai rectangular cobert a dues aigües. La façana, orientada a migdia, està formada per un cos central rematat per un frontó triangular i flanquejat per dues ales laterals de la mateixa alçada. El cos central està presidit per una porta adintellada que marca l'eix de l'edifici amb pilars a banda i banda amb capitells corintis. Al damunt de la porta, en la planta pis, hi ha una balconada amb una finestra també emmarcada pel mateix tipus de pilars i coronada amb un frontó triangular. En el frontó de coronament, presideix l'escut de la vila. Els cossos laterals estan acabats amb una balustrada, les obertures són simètriques i totes coronades amb frontó. 08010-65 Carrer Barquera, 41 Construcció moderna que data de l'any 1907, en uns anys de prosperitat econòmica com a fruit del procés industrialitzador i dins un conjunt de renovacions que inclou les escoles i l'església. Les obres de remodelació foren inaugurades el 21 de Novembre de l'any 1922 per Jordi Labòria i Martorell, president de l'àrea de cooperació de la Diputació de Barcelona. 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 1907 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 116|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38415 Borregos del Sant Pare https://patrimonicultural.diba.cat/element/borregos-del-sant-pare XIX Els borregos del Sant Pare no són durs com podria pensar-se a priori; es tracta d'una mena de pa de pessic, fruit d'una errada en una fornada ara fa més de 100 anys. La base d'aquests borregos tous és la farina, els ous, el sucre, l'aigua i la química secreta del mestre pastisser. Es fan i es venen a la pastisseria de Josep Quintana en dos formats de caixa; una més gran i una altra més petita. Tots ben talladets a l'interior en trossos d'uns 10 cm. 08010-66 Carrer Barquera, 33 El creador d'aquest producte de pastisseria fou Josep Quintana, l'any 1890, quan estava fent uns borregos, i d'una partida no hi havia manera que s'assequessin. El primer nom que van tenir fou el de Borregos de Cal Canonge. El seu fill, que també es deia Josep Quintana, els va comercialitzar amb el nom actual: 'Borregos del Sant Pare', en honor a Pius X. La primera pastisseria estava al carrer del Mig, però l'any 1906 es van traslladar al carrer Barquera. L'actual Josep Quintana és la cinquena generació de pastissers que comercialitzen els borregos. A cinc anys de la seva jubilació, també sembla que en serà la darrera, ja que el seu fill no té la intenció de continuar. 41.7984100,1.9543400 413128 4627923 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38415-foto-08010-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38415-foto-08010-66-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Quintana 98 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38416 Muralles de la Plaça Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-la-placa-vella <p>JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105.</p> XIII-XV <p>Les antigues muralles eren defenses de l'antic castell, de l'església de Santa Maria i de la vila d'Artés. Es tracta d'una construcció militar d'època medieval amb modificacions posteriors i adequades a la remodelació de la Plaça Major, l'any 1984. El tram conservat s'entén al nord de la Plaça Vella, en l'anomenat Parc de les Muralles, on el relleu era més accidentat, a tocar amb els edificis del castell vell i tancant un espai molt delimitat. A partir del segle XV, l'urbanisme creix pel sector de migdia. Es tracta d'un tram de muralles amb una paret feta a partir de pedres irregulars, sense treballar i unides amb morter, sobre la qual s'hi adossen una sèrie d'arcades cegues, amb arc de mig punt sostinguts sobre pilars, lleugerament més amples a la part inferior que a la part superior. El llenç de la muralla ressegueix el relleu, però a base de petits trams rectes, aconseguint un aspecte poligonal del tram.</p> 08010-67 Al nord de la Plaça Vella o Major <p>Els bisbes de Vic foren els senyors de la vall de Merlés des de que l'any 889 el rei Odó els hi confirmà aquest territori, possiblement per cessió de Guifré el Pilós. Dalt del pujol construïren el castell potser en el segle XI, que fou ampliat en el segle XIII, quan decidiren crear una baronia juntament amb el castell de Sallent i Castellnou de Bages. Fins el segle XIX fou domini episcopal.</p> 41.7999200,1.9506900 412826 4628094 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38416-foto-08010-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38416-foto-08010-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38416-foto-08010-67-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 92|85 47 1.3 1771 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38417 Carrer Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. XVII-XIX Es tracta d'un dels carrers més antics d'Artés, ubicat a l'est del municipi. Hi ha cases que tenen llindes gravades amb diferents dates del segle XVIII (1746, 1777, 1759, 1771, 1749, 1746 i 1770). La del número 102 té una llinda amb la data de 1696 i la inscripció 'Casa d'Andreu Caral'. La casa del número 99 té una llinda amb l'any 1746; la del número 51, de l'any 1777; la del número 28 amb l'any 1859. Destaca la casa de Ca l'Esquerrà (núm. 71) amb una capella dedicada a Sant Antoni. També la casa del núm. 106, de planta rectangular i a tres vents, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La dovella central del portal rodó porta inscrita la data de 1740 i dos cors a sota dels quals es pot llegir 'Jesús i Maria'. A mig carrer, hi ha un eixamplament que s'anomena plaça del Llop; l'element destacat és un plafó de rajoles amb un text de Francesc Blancher i Puig, recordant l'esdeveniment d'una cacera de llop que va esdevenir en aquest indret, i per aquest motiu s'anomena plaça del Llop. 08010-68 Carrer del Raval Es comença a formar en el segle XVII, a partir de la placeta del Llop. Des d'aquell moment s'edifica en direcció a la Barquera. Les escriptures mostren diverses vendes de patis: l'any 1747 i l'any 1760, Magí Sobrebals ven patis a Joan Serena, Josep Vila, Víctor Sobrebals, Francesc Domènech, Jaume i Joan Abadal i Valentí Camp. L'amo del mas Quingles en va vendre l'any 1760 a tres germans: Jaume, Bartomeu i Miquel Cruselles. En el recompte de 1750-60, consta que hi havia 49 cases en el raval del Pinetar. Durant tot el segle XVIII es van construint cases seguint una línia fins a connectar amb el carrer de la Barquera, que les carreteres van trencar per poder passar prenent la configuració actual. 41.7976000,1.9572900 413372 4627830 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38417-foto-08010-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38417-foto-08010-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38417-foto-08010-68-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38419 Nau de Can Berenguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-de-can-berenguer BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XIX Entorn degradat, finestrals amb els vidres trencats. Nau de planta rectangular que formava part de la fàbrica de Can Berenguer, però que ara es troba aïllada al darrera de l'antiga casa del gerent, actual 'garden'. És d'una única planta de sostre alt, amb la coberta de teules a dues aigües acabada amb ràfec i el carener paral·lel a les façanes llargues. Dos grans finestrals a les façanes septentrional i meridional donaven la llum a l'interior. 08010-70 Can Berenguer Formava part de la fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871, i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista colateral de la Revolta dels Burots; vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils. 41.8005700,1.9563300 413296 4628161 08010 Artés Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38419-foto-08010-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38419-foto-08010-70-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A l'interior es conserva la burra de Can Berenguer, ara propietat de l'Ajuntament. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38422 Escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-0 FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 250. XX Edifici de planta de creu grega, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües i el carener principal paral·lel a les façanes llargues. Consta de planta baixa alta. S'han afegit tres naus de planta quadrada a sengles espais entre els braços de l'edifici; amb la coberta plana. Construcció d'obra amb un basament o sòcol de dues fileres de carreus regulars, la resta de la paret és arrebossada i pintada. Les obertures, finestres o portes, i els pilars que separen algunes finestres, estan emmarcades amb maons. La porta principal té un gran arc de mig punt i una coberta a dues aigües feta de fibrociment. Destaquen els fanals de ferro forjat, molts dels quals tenen els vidres trencats. 08010-73 Al costat del bosquet de l'Aplec La primera notícia de l'existència d'un escorxador municipal és del febrer de l'any 1876, però no es coneix la seva ubicació. L'actual edifici es decideix construir en plena guerra civil (1936). La construcció es va fer en terrenys col·lectivitzats. El gener de 1940, Mercedes Solà de Rocafort demanava indemnització a l'Ajuntament perquè els rojos li havien agafat terres seves; però l'escorxador estava gairebé fet i es va solucionar amb una permuta de terrenys. L'acabament del projecte s'encarrega a Manuel Solà Morales i l'agost de 1944 s'adjudicava per 45846,95 ptes. a Josep Girabal i Plans, d'Artés. Dos anys més tard, s'acordava enderrocar l'antic escorxador, ubicat a la bassa d'en March, al carrer Detràs, núm. 3. El desembre de l'any 1953 es compra els terrenys del costat, actual bosquet de l'Aplec, per 5.000 ptes a Francesc Vila Batlle, per facilitar el pas de carros i de bestiar. Quan deixà de funcionar com escorxador, s'habilità com a casal de joventut, l'Ateneu popular, a la dècada dels noranta del segle passat. 41.8014700,1.9530700 413026 4628264 1936 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38422-foto-08010-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38422-foto-08010-73-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38423 La Balsera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balsera Bauma que hi ha sota el casc antic o barri vell, fruit de l'elevació del terreny en aquest indret formant el turó d'Artés on es van establir els seus primers habitants. El sòl geològic que queda al descobert i que s'observa des de la carretera d'Avinyó és la formació coneguda amb el nom d'Artés', que consisteix en materials sedimentaris de l'Eocè superior-Oligocè formats per lutites roges, gresos i calcàries. Al seu peu hi transcorre la riera de Malrubí, amb la vegetació pròpia a l'entorn de zona humida. Destaca una pollancrera al costat de la font del Molí. 08010-74 Sota el barri vell 41.8006900,1.9500100 412771 4628180 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38423-foto-08010-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38423-foto-08010-74-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart bauma que hi ha sota el barri vell i que es veu des de la carretera d'Avinyó. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38424 Llegenda del Porc senglar https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-porc-senglar QUADRADO, David; BITRIU, Pere i APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda del porc senglar', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Llegenda publicada que explica la història d'un caçador i un senglar, al voltant de la masia de Can Coma, situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins, roures i molt de sotabosc. La fauna que hi habitava era la pròpia de la zona: conills, llebres, guineus, talps, perdius, esquirols i senglars. L'amo de Can Coma era molt aficionat a la cacera i sempre que podia sortia a caçar. Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava per la finestra els camps, va veure com un senglar li malmetia el sembrat. Va agafar l'escopeta ràpidament, baixant les escales tan ràpid com podia i, al disparar, l'escopeta no estava carregada. La seva reacció fou ajupir-se i carregar-la amb una gla. El porc senglar, en sentir l'impacte, va fugir ràpidament. Anys després, quan ja ningú se'n recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de Can Coma un porc senglar amb una alzina al bell mig de l'esquena. Quan els garrinets tenien gana, la mare senglar només havia de fer caure les glans de l'alzina, tot espolsant-se. 08010-75 Mas Coma 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas, prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Manel Ruaix. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38425 La campana Victòria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-campana-victoria LEÓN, Óscar; GENESCÀ, Pere i SELLARÉS, Eduard (1996). 'La campana Victòria', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. XX Publicat Es tracta d'un succés ocorregut que ha passat a formar part de l'anecdotari popular artesenc. En Joan Fluriach i Blancafort era el campaner del poble d'Artés. El dia 4 d'octubre de 1904, mentre el campaner feia la seva feina, una campana li va caure al damunt i el va matar. Es tractava de la campana Victòria, una campana molt famosa entre la població perquè havia anunciat esdeveniments importants. En memòria del campaner i de la campana, l'Ajuntament li va dedicar una placa que diu: 'El 4 d'octubre de l'any 1904, les campanes tristes tocaven a mort. Una va caure i un home va abatre que es deia Joan Fluriach i Blancafort'. A partir d'aquell dia els fills i els néts recorden el pare i avi utilitzant el nom de la campana en alguns dels descendents femenins. 08010-76 Campanar de l'antiga església de Santa Maria. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 1904 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En el cas de la Campana Victòria prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Victòria Fluriach, néta de Joan Fluriach. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38426 La Petra i la Maria Salvaterra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-petra-i-la-maria-salvaterra TORAL, Jordi; QUINTANA, Joan Ramon i IGLESIAS, Marc (1996). 'La Petra i la Maria Salvaterra', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. XX Publicat La Maria Salvaterra i la Petra eren dues campanes d'Artés. La primera era la campana principal, la més gran i bonica; també sonava per avisar de tempestes i incendis. Quan el perill havia passat, totes dues repicaven conjuntament. Un dia, quan el campaner feia sonar la Petra, es va desfer la corda que lligava la campana i el va matar (realment resulta molt perillós fer de campaner a Artés). El bisbat va decidir fondre la campana com a càstig, però el poble es desplaçà fins a Vic per demanar clemència. Finalment, es va decretar que estigués lligada durant cinc anys amb cadenes. Transcorreguts aquests anys se la va deslligar públicament i, per celebrar la fi del captiveri, es va celebrar una missa solemne d'acció de gràcies, a la qual van assistir totes les autoritats. Després, les campanes van repicar el toc d'alegria. Durant la guerra (cal suposar civil), la Maria Salvaterra es va trencar a trossets petits. Alguns d'aquests trossos es van fondre en fer l'actual campana. 08010-77 Campanar de l'antiga església de Santa Maria. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Lluïsa Plans. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38427 La serp del Pujol Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-del-pujol-vell GARRIDO, Raquel; VILA, Mireia i ROVIRA, Sandra (1996). 'La serp del Pujol Vell', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat La llegenda explica que al Pujol Vell, un mas al nord del municipi, hi havia una serp amb el cap tan gros que semblava una persona. Però, en realitat, es tractava d'una manera d'espantar la canalla per evitar que malmetessin la collita. 08010-78 El Pujol Vell 41.8041000,1.9384600 411816 4628571 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Carme Plana, àvia de Mireia Vila. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38428 La cabra d'or https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-dor APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda de La cabra d'or', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven. Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés. Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba. Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent: 'Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes'. 08010-79 Serrat de la Cabra d'Or 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38429 La gruta de la presó d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gruta-de-la-preso-dartes VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La gruta de la presó d'Artés', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Diu la llegenda que en temps llunyans, a Artés, hi havia un castell amb una presó. Diuen que en aquesta presó mai no es morien els presos perquè havien construït una gruta que duia a la riera Malrubí, i a la nit, quan el carceller dormia, anaven per aquell túnel a la riera, pescaven peix i se'l menjaven cru. És per això que els presoners d'Artés no passaven mai gana. Ara aquella gruta l'han tapada i al castell hi viuen persones. 08010-80 El Castell 41.7993600,1.9503300 412796 4628032 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38430 El carrer del Clavari https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrer-del-clavari PRAT, Gemma; DOMÍNGUEZ, Patrícia i BERTRAN, Sònia (1996). 'El carrer del Clavari', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat En aquest carrer del barri vell d'Artés hi havia un sereno molt famós que tenia totes les claus del poble. Es comenta que era molt bon home i que feia la seva feina puntualment. La gent del poble n'estava tan contenta i agraïda que quan es van anar obrint nous carrers, li'n van dedicar un. De la paraula 'clau' en van treure 'clavari'. És així com aquest carrer va néixer recordant el famós sereno. 08010-81 Carrer Pla del Clavari 41.7986300,1.9555100 413225 4627946 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Enric Solergibert. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38431 La llegenda del vi https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-del-vi VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La llegenda del vi', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Fa molts anys que Artés ja era molt famós per les seves vinyes i vins. El vi d'Artés tenia fama de ser el millor del Bages i la gent d'altres comarques, com ara la Noguera, el Segrià, l' Alt Penedès..., gent d'aquí i d'allà, venien al poble per comprar-ne. Però per esbrinar on el venien calia utilitzar mètodes comercialment parlant pre publicitaris i buscaven els balcons on hi havia una branca de pi, i allà és on anaven a trucar per comprar el millor vi. 08010-82 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Carme Plana. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38432 La nena del bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-del-bosc VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena del bosc', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat A Artés hi vivia una nena que es deia Clàudia. Un dia va anar d'excursió amb els seus pares i alguns amics. Jugant pel bosc de Fussimanya es va perdre. Familiars i amics la buscaven desesperats amb la confiança de trobar-la viva. Durant els dies que va durar la recerca va caure una intensa pluja que no parava. El dia que sortosament la van trobar, estava ben eixuta. Els pares li van preguntar on s'havia aixoplugat per no mullar-se. La Clàudia va explicar que la Verge de Fussimanya l'havia protegida abrigant-la amb el seu mantell. 08010-83 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38433 Llegenda de la banda de lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-banda-de-lladres VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'Llegenda de la banda de lladres', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat S'explica que fa molts anys, hi havia un grup de lladres comandat per Mon Banyoles. Una nit van decidir anar al mas de Rocasalbes, actualment anomenat Fussimanya, a robar tot allò que hi havia de valor. Un cop lligada la família que hi vivia, van agafar tot el que els va semblar i van entrar a la capella. Un dels lladres va pensar de robar la corona de la Verge i així ho va fer. Quan van fugir, tots van poder passar el riu menys el que portava la corona robada. Espantat, el lladre va tornar a la capella i la hi va deixar. Va tornar a baixar i va poder travessar el riu sense dificultat. 08010-84 Mas Fussimanya 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38434 La nena que va caure del terrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-que-va-caure-del-terrat VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena que va caure del terrat', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Un dia hi havia una nena de tres anys, molt enjogassada i divertida que, jugant jugant, va caure del terrat de casa seva. No sabien si moriria o si viuria, però van prometre a la verge de Fussimanya que si es salvava portarien el retrat de la nena del terrat a la Mare de Déu. La nena es va salvar, i ara ja és gran, casada i amb fills. 08010-85 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38435 Camí ramader https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. VILA VALENTÍ, J. (1951). 'Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña', dins revista Pirineos, núm. 17-18, pp. 405-445. No es pot precisar amb detall Per Artés hi transcorre un camí ramader. Aquest camí ramader es troba inclòs dins l'obra de Llobet i Vilà de 1951. També es manté un record en la memòria que recull la tradició oral, però que és difícil de seguir en la seva totalitat. El seu recorregut aprofitaria el Camí Ral d'anada al Pujol Vell i es perdria a l'entorn de la Font dels Capellans. De baixada, passaria en direcció al Mas Canet (creuant la B-430), pel costat del Camí del Mig i es perdria pels camps de la propietat del Mas Torres. 08010-86 Nord del municipi Els camins ramaders són els camins que utilitzen els ramats en els seus desplaçaments transhumants, els camins que uneixen les pastures d'estiu i les pastures d'hivern. Són camins que existeixen des de fa segles, i on els ramats poden trobar pastura, abeuradors i llocs de descans i tenen dret a pas. A Catalunya les pastures d'estiu es troben principalment als Pirineus i a l'hivern baixen a la Depressió interior, a la Depressió pre-litoral, Gironès, Baix Ebre. El mapa de Llobet i Vilà (1950), mostra aquestes zones de pastura i els camins ramaders que les uneixen. El conjunt de camins ramaders existents a Catalunya conforma un patrimoni cultural de gran importància, al mateix temps que constitueix una xarxa de vies de transport encara utilitzades per una bona part dels ramaders com a mitjà per facilitar la transhumància dels ramats. Actualment existeix la llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. També es considera un argument de pes l'antiguitat i la funció d'aquestes vies com a nexe d'unió, facilitant la relació entre les clàssiques activitats agro-forestals i ramaderes, amb els nous usos del món rural: usos mediambientals, de corredors biològics entre espais naturals, culturals, etc. 41.8070100,1.9456500 412417 4628886 08010 Artés Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38437 Barraca 31 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-31-0 SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. XVIII-XIX Barraca de vinya en pedra seca, de planta circular (3,10 metres de diàmetre), i murs de 70 cm d'amplada. Està isolada enmig d'un bosc de pins. Orientada a nord-oest. Volta per aproximació de filades i recoberta externament amb argila. Obertura lateral orientada a nord-est. 08010-88 Bosc de Malla La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7914600,1.9607200 413648 4627145 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38437-foto-08010-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38437-foto-08010-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38437-foto-08010-88-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38438 Font del Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-colomer-0 XX Li manca manteniment a la zona Font ubicada en un racó de la llera esquerra del riu Llobregat, abans de creuar-se amb la carretera d'Artés a Navarcles. En l'indret conegut com les 'roques del pont' hi ha una petita quantitat de degotalls que afloren a l'exterior conformant l'esmentada font. L'aigua raja per un broc de ferro sobre una pica treballada de pedra granítica suportada per un pilar d'obra nova fet a base de maons i ciment. Entorn adequat com espai públic amb una barbacoa i cinc taules amb bancs d'obra. 08010-89 El Colomer L'any 1989, l'Ajuntament va fer un concurs d'idees per adequar l'espai de la font, i el va guanyar en Xavier Capdevila. 41.7757400,1.9058700 409069 4625456 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38438-foto-08010-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38438-foto-08010-89-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38439 Aplec de la Sardana https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana XX Aplec de sardanes que es fa el primer dissabte de juliol. Hi participen tres cobles, i cada una interpreta cinc sardanes. Després interpreten conjuntament la sardana 'Aplec d'Artés'. També s'hi fa un concurs de colles improvisades. Actualment, aquest aplec es celebra al Parc municipal de Can Cruselles. 08010-90 Parc de Can Cruselles L'entitat que organitza l'Aplec és 'Amics de la sardana', creada a l'estiu de l'any 1966. L'Aplec es fa des de l'any 1973. La primera vegada es va fer a la Font del Molí i després va passar al Bosquet de l'Aplec, al costat de l'antic escorxador. Quan van tallar els pins que feien ombra, es va traslladar al parc municipal de Can Cruselles. 41.7976500,1.9550600 413186 4627838 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38439-foto-08010-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38439-foto-08010-90-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38440 Font de l'Esquerrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerra XIX-XX La font es troba al costat d'un rierol que passa a l'extrem de ponent de la propietat del Mas Canet, per sota d'un marge. Es tracta d'una font natural d'aigua potable, amb sobreeixidor. Per sota hi ha un pou i la mina que anava fins a la casa i abastia d'aigua la propietat. Tenien una bomba per extreure l'aigua, que ara ha caigut en desús. El propietari no recorda haver-la vist mai seca. Actualment, hi té un dipòsit de fibrociment que s'utilitza com abeurador pels cavalls. 08010-91 Mas Canet La font pertany al Mas Canet des de temps antics. 41.7973500,1.9373900 411718 4627822 08010 Artés Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38440-foto-08010-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38440-foto-08010-91-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A 50 metres hi ha una teixonera. 98 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38441 Font Furriola https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-furriola Antic torrent que era abocador. L'aigua d'aquesta font raja per un tub de plàstic i va a parar a una pica de pedra. Al costat hi ha un dipòsit de maó vist. La vegetació cobreix part de la zona on hi ha el raig d'aigua. La casa de Can Fugosa, al costat de la font, està abandonada i l'accés s'ha cobert de vegetació. L'entorn està brut. 08010-92 Can Fugosa 41.7988300,1.9412200 412038 4627983 08010 Artés Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38442 Font de la Terma https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-terma No raja aigua. Al costat del camí de Torrecabota a La Paloma, en el marge dret, al límit del terme municipal entre Artés i Calders, hi ha uns brolladors naturals conegut com la Font de la Terma, precisament per la seva situació geogràfica. Si no es coneix és gairebé impossible trobar-la, sobretot quan no raja, que és el més habitual. Hi ha una alzina al costat d'un dels punts on sortia més aigua. 08010-93 Torrecabota 41.7841900,1.9569000 413321 4626341 08010 Artés Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38442-foto-08010-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38442-foto-08010-93-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38443 Font de Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casanova Font que queda actualment en el marge de la carretera. L'aigua raja per un broc de ferro encastat en una pedra treballada en forma de prisma amb la capçalera arrodonida. Damunt el broc s'hi pot llegir 'FUENTE DE CASANOVA V.P'. L'aigua va a parar a una pica de 40 x 40 cm. A l'entorn hi ha vegetació de bosc de ribera i bardissa. 08010-94 Carretera d'Avinyó 41.8079400,1.9559100 413271 4628979 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38443-foto-08010-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38443-foto-08010-94-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No és aconsellable veure'n l'aigua per l'elevat percentatge de nitrats. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml