Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38444 | Font dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-capellans | Font que raja d'un marge mitjançant una aixeta de ferro amb clau de pas. El marge ha estat reforçat amb ciment, on s'ha collat l'aixeta i s'ha gravat rudimentàriament el nom de la font, en part desgastat. L'aigua cau en un clot rectangular delimitat amb pedres granítiques i que precedeix al desguàs. | 08010-95 | Els Rials | 41.8074000,1.9530900 | 413036 | 4628922 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38444-foto-08010-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38444-foto-08010-95-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
| 38445 | Riera de Malrubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-malrubi | CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. | La riera de Malrubí és el principal afluent de la Gavarresa. Baixa del sector occidental del Moianès i travessa el terme d'Artés gairebé pel mig, passant molt a prop del nucli poblacional d'Artés i per sota la carretera que va d'Artés a Avinyó (B-431). El cabal d'aquesta riera és força regular, dins del que permet el clima de la zona, i la seva conca és boscosa en bona part. Prop del municipi d'Artés, al costat del curs de la riera, s'hi troben zones d'horta: Hortes del Mig, Hortes del Raval, Hortes Noves, Hortes del Mireta, Hortes Velles i Hortes del Dolfo. És el connector que enllaça Montcogul i Fussimanya amb els boscos del Moianès. Aquest connector transcorre pel sector est del terme municipal passant per masies com ara La Vall, La Ponsa, El Mas i Ribatallada, fins a connectar amb el subespai del PEIN de la Serra del Soler, altiplà del Moianès. En el curs de la riera de Malrubí, el bosc de Ribera està menys intervingut que el curs de la Gavarresa, i aquest fet ha propiciat que, en alguns punts, el bosc de ribera estigui més ben conservat, sobretot a la part superior del terme. | 08010-96 | Artés | 41.7988800,1.9614400 | 413718 | 4627968 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38445-foto-08010-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38445-foto-08010-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 38446 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-0 | XX | Font ubicada en una petita plana al vessant esquerra de la Riera de Malrubí. La font raja del marge per un galet de ferro empotrat en una paret feta amb carreus de pedra ben escairats. Al damunt hi ha un plafó de ceràmica de rajola valenciana (3 x 4 rajoles) amb la representació de la Mare de Déu de Montserrat. L'aigua raja a un caixó fet de plaques de formigó que està trencat. L'entorn presenta arbres de ribera i és molt humit. | 08010-97 | Molí de Ferreres | 41.8013100,1.9489900 | 412687 | 4628250 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38446-foto-08010-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38446-foto-08010-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 38447 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval | No raja aigua. | Font que raja de la riera de Malrubí. Tres murs fets de paredat amb pedres de mides diverses parapeten la font, ja que aquesta es troba en un nivell més baix. En el mur on ha de rajar l'aigua, hi ha un grafitti fet en el ciment amb la data 15.07.65. Una canal serveix per evacuar l'aigua, però ara hi ha aigua estancada amb força verdet. | 08010-98 | Hortes Noves | Fins fa sis o set anys encara era freqüentada. | 41.7997900,1.9579600 | 413430 | 4628072 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38447-foto-08010-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38447-foto-08010-98-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn poc cuidat. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 38448 | Font de l'Hort de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-malla | Font que brolla del sòl, arrambada al marge de pedra. Al darrera hi ha una paret de contenció i un petit embassament d'aigua. Tot força envoltat d'esbarzers i vegetació. El sortidor de la font està tapat i surt un petit regueró per conduir l'aigua a l'hort del davant. | 08010-99 | Malla | 41.7911600,1.9588900 | 413496 | 4627113 | 08010 | Artés | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38448-foto-08010-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38448-foto-08010-99-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
| 38449 | Font del Mireta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mireta | Font que raja en un marge, davant els Horts d'en Mireta, d'un tub de PVC inserit dins un tub de ferro. El frontal de la font i la pica on va a parar l'aigua sobrant estan fets de ciment i s'ha inscrit l'any 2002 per deixar constància de dita actuació. Des d'aquesta pica l'aigua continua per un regueró paral·lel al marge. Hi ha unes esglaons que faciliten l'accés des del camp i un banc de pedra a 10 metres de la font. Està orientada al nord. | 08010-100 | Hortes Noves | 41.7955500,1.9679300 | 414253 | 4627592 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38449-foto-08010-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38449-foto-08010-100-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
| 38450 | Can Solergibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solergibert | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi ha la botiga, on es venen els vins que elaboren. Els cellers i els magatzems estan en un edifici annex a l'esquerra de la casa, amb un pati al davant. A la façana de l'edifici hi ha un gran arbre genealògic de la família fet de fang. A la paret de l'esquerra hi ha plafons ceràmics, fets també de ceràmica amb motius del conreu de la vinya. | 08010-101 | Carrer Barquera, 40 | La família Solergibert es va establir a Artés l'any 1730, i des de llavors es van dedicar al conreu de la vinya i a l'elaboració de vins. L'any 1868 van començar a construir el celler al mig del poble. L'any 1910 es va fer una ampliació. La darrera ampliació fou a l'any 1973, molt abans de la revifada del vi al Bages. | 41.7980200,1.9548000 | 413165 | 4627879 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38450-foto-08010-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38450-foto-08010-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38451 | Font de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-malla | No raja aigua. | Font de mina que no raja i que ha estat canalitzada vers la casa de Malla. Queda amagada per la vegetació i els esbarzers. A la dreta hi ha la boca de mina amb una porta de fusta. A l'interior hi ha una semi volta de maó pla feta únicament amb quatre maons. A la dreta hi havia el brollador d'aigua que rajava directament de la pedra. | 08010-102 | Malla | 41.7905700,1.9638600 | 413908 | 4627043 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 38452 | Fons d'Artés de l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dartes-de-larxiu-comarcal-del-bages | X-XXI | A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, s'hi conserven fons comarcals de diferents característiques amb un abast cronològic des del segle X fins l'actualitat, amb 2.338 metres lineals. La seva classificació correspon a la tipologia dels arxius comarcals. Pel que fa a Artés, hi destaquen els fons judicials procedents del Jutjat Comarcal d'Artés, entre els anys1946 i 1987. | 08010-103 | Via de Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari hivern: dilluns a divendres, 9-14 h. dilluns a dijous, 15,30-18 h. Horari estiu:1 juny a 15 setembre, dilluns a divendres, 8-15 h. | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 38453 | Font de la Gorga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gorga | XIX | Cobert de vegetació. | A la paret que atalussa el camí que es dirigeix al Mas de La Vall, es troba la font de la Gorga, a peu del camí, però coberta de bardisses que en dificulten molt la seva visibilitat. Una obertura emmarcada per quatre pedres ben escairades serveix per enquadrar la font en un entorn determinat. La pedra que fa de llinda porta una data inscrita de la que se n'ha esborrat el darrer número, tot i que sembla un 0, i només s'observa un '189..'. L'aigua rajava per un broc de ferro, però ara ho fa per un sortidor d'acer amb polsador, per sota de l'antic broc. | 08010-104 | La Vall | L'aigua d'aquesta font es va canalitzar fins a la casa l'any 1937. | 41.7962000,1.9783300 | 415118 | 4627653 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38453-foto-08010-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38453-foto-08010-104-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38454 | Font de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vall-0 | XIX | Coberta de vegetació. | Aquesta font te un rajolí molt petit d'aigua que raja d'una paret de pedra seca que atalussa un marge. Per damunt del raig hi ha una pedra ben escairada que porta gravat l'any 1859. La paret fa un angle de 90º. | 08010-105 | Mas La Vall | 41.7980100,1.9797600 | 415239 | 4627853 | 1859 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38454-foto-08010-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38454-foto-08010-105-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant hi ha una barraca de maons. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38455 | Barraca 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-32-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca en un marge que separa dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc. És de planta quadrangular de 3,50 x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Obertura orientada a llevant. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. | 08010-106 | Malla | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7904100,1.9632600 | 413858 | 4627026 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38455-foto-08010-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38456 | Sardana 'L'Aplec d'Artés' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-dartes | XX | Vigent | Sardana dedicada a l'Aplec d'Artés. Música de F Mas Ros i lletra de | 08010-107 | Artés | Sardana amb música de F. Mas Ros de l'any 1981. Aquesta sardana s'interpreta de manera conjunta per les tres cobles el dia de l'Aplec. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 1981 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F. Mas Ros | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38457 | Salt del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-colomer | XIX-XX | Salt d'aigua provocat per una presa artificial, destinada a generar corrent elèctric, en el riu Llobregat que fa de límit entre Artés i Sallent. És d'un centenar de metres de llargada i 1'5 metres d'alt de terme mig i està fet amb pedres irregulars unides amb morter. La paret que forma té una lleugera inclinació. Aquesta obra artificial facilita que l'entorn sigui molt adequat per una sèrie d'espècies d'aus i altres animals. | 08010-108 | El Colomer - Riu Llobregat | 41.7755500,1.9051800 | 409011 | 4625435 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38457-foto-08010-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38457-foto-08010-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 38458 | Font de La Ponsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-ponsa | Font situada sota mateix d'una alzina i al darrera d'un roure. L'aigua raja per un broc de ferro que sobresurt per sota una llosa. L'aigua cau en forma de gota a gota omplint una petita pica de pedra de 45 x 60 cm. Per accedir-hi hi ha una escala feta de pedra. Al costat hi ha un banc de pedra aprofitant una antiga balconada. | 08010-109 | La Ponsa | 41.8011200,1.9932500 | 416364 | 4628185 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
| 38459 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-0 | XX | vigent | Festa de Sant Antoni que a Artés es celebra el darrer cap de setmana de gener, organitzada per l'Ajuntament i la Comissió de Sant Antoni. Tot i que la festa és pròpiament el diumenge, la nit abans ja es fa un concert amb ball. L'endemà, a les nou del matí, es fa la concentració dels participants del cercavila per esmorzar (darrera el pavelló). A les 11'00 h. els socis i acompanyants van a buscar la bandera a casa de l'abanderat de l'any anterior i la porten al nou abanderat. Tot seguit s'adrecen a la plaça de l'església on fan els tres tombs. A dos quarts de dotze hi ha la Missa Solemne de Sant Antoni. Durant la ofrena es fa la benedicció de la tradicional gran coca que es reparteix a la sortida, juntament amb mistela. A dos quarts d'una del migdia, comença la cercavila a la Plaça de l'Església amb la benedicció dels animals fent els tres tombs seguint la ruta dels tres cellers de la vila, on es podran fer cates. A la fi del cercavila, es lliuren records als participants, i l'abanderat, els músics i els socis porten la coca a la Residència d'avis. Per acabar, es fa un dinar per a tothom. | 08010-110 | Artés | 41.7981500,1.9534900 | 413057 | 4627895 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38459-foto-08010-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38459-foto-08010-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38460 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-0 | CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. | Aquesta riera discorre pel nord i nord-oest del terme d'Artés, dibuixant el límit del terme municipal, i desemboca al riu Llobregat a la part més baixa del terme. La Gavarresa té una conca força gran, ja que neix prop d'Alpens (Lluçanès) i recull les aigües del Lluçanès i d'un sector del nord-est del Bages, però té un règim hídric molt irregular. Presenta un eixut estival important, degut al fet que no disposa de la capçalera prepirinenca plujosa i amb neu amb què compten rius com el Llobregat o el Cardener. En anys d'extrema sequera fins i tot pot arribar a assecar-se. Per altra banda, en tractar-se d'una riera típicament mediterrània, pot tenir crescudes sobtades de gran importància, sortir de llera i inundar les planes d'horta que se situen al costat del seu curs. El pla INUNCAT destaca les zones properes a la Gavarresa, des de la zona de la masia de Casanova, al nord-est del terme, fins el punt on la Gavarresa s'ajunta amb el Llobregat, com a àrea inundable amb un període de recurrència de 50 anys. Al llarg de la riera s'hi han instal·lat zones d'horta amb petites barraques, visibles des de l'Eix Transversal. És el connector amb la massa boscosa del Montcogul i Fussimanya, situada al sector nord, fora del terme d'Artés, passant per Malgrans (casa de pagès que no pertany al terme municipal d'Artés) i Canet. | 08010-111 | Nord del terme municipal | 41.8104600,1.9504500 | 412821 | 4629265 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38460-foto-08010-111-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 38461 | Font del Blancher | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-blancher | entorn deteriorat. | Font que ha patit algun esllavisament i sembla que brolli de diversos llocs. En un racó hi ha una pedra gravada damunt una plataforma de ciment o formigó on es pot llegir: 'La font d'en Francesc (Blancher) /m'han volgut posar de nom / i no sé perquè deu ser / que se'n recorda tothom / Desembre 1986'. A uns metres, en el marge de la muntanya, es poden veure un parell de llocs d'on brolla l'aigua. Al costat, l'aigua s'embassa una mica. | 08010-112 | El bosquet - La Jardinera | 41.7952600,1.9899900 | 416085 | 4627538 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 38462 | Font del Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-jordi | entorn degradat. | Font que raja l'aigua per un tub de plàstic i cau en un regueró fet de pedres i es perd pel torrent. Envoltada de vegetació. | 08010-113 | El Bosquet - La Ponsa | 41.7981500,1.9926100 | 416307 | 4627856 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38462-foto-08010-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38462-foto-08010-113-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 38463 | Alzina del Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas-pujol | Decret 214 / 1987 de declaració d'arbres monumentals. Decret 47/1988 de declaració d'arbres Interès Comarcal i Local. Http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex). El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament fins a una alçada superior als 15 metres. El seu perímetre és de 3,90 metres i el seu diàmetre normal (DBH o Diameter Breast Height), a l'alçada del pit (1'5 metres d'alçada) és d'1,10 metres. Està envoltada amb bancs de pedra formant un cercle. | 08010-114 | Plans del Pujol | És l'espai escollit per fer una trobada anual de caràcter literari, organitzada pel 'Raïm de poesia', cada 11 de setembre. S'hi reciten poemes i es fan concerts. | 41.8064500,1.9341600 | 411462 | 4628836 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38463-foto-08010-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38463-foto-08010-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya.Hi ha una placa de ceràmica sostinguda amb quatre claus sobre el tronc, on hi posa: '11 juliol 1992 / arribà l'aigua en / aquesta ratlla', que està a 155 cm. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 38464 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament | XVI-XVII | Antiga casa ubicada en un extrem de la Plaça Vella, orientada a migdia; està construïda, en part, per damunt del forat de la pudor. És de planta rectangular, està reformada per l'interior per adequar-ho com a museu, quedant una planta baixa, dos pisos i una planta soterrada. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La part de ponent s'adossa a l'absis de l'antiga església romànica de Santa Maria; de manera que aquest es pot veure des de l'interior de la casa. La reforma ha tingut aquest aspecte com un dels seus eixos d'actuació, de forma que els dos pisos queden a distància, fent la funció de balcó davant l'absis. A la façana principal hi ha un portal d'entrada amb els muntants de pedra treballada, al seu costat esquerre hi ha una finestra de llinda recta, els muntants i l'ampit de pedra treballada. A l'alçada del primer pis, hi ha una balconada amb la barana de ferro. A l'alçada del pis superior la façana continua amb una gran vidriera, més baixa a l'esquerra, que permet l'entrada de llum natural. | 08010-115 | Plaça Vella, s/n | En un inventari de 1869 s'assenyala aquest edifici com escola de nens, amb una superfície de 10 metres d'amplada i deu metres de fondària. Des de l'any 1990, és la seu del Museu d'història d'Artés; però havia estat Ajuntament fins a principis de segle XX. | 41.7995700,1.9509200 | 412845 | 4628055 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38464-foto-08010-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38464-foto-08010-115-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38465 | Fira d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartes | XIX | Fira de mostres amb parades i expositors de maquinària agrícola, vehicles, artesania, comerç local, entitats culturals i socials del poble, i ONG's. Es celebra per Pasqüetes, una setmana després de Pasqua, durant el cap de setmana. Durant la Fira s'hi fan diversos actes de caràcter lúdic i cultural. Hi ha una inauguració oficial amb parlament de les autoritats i d'un convidat important. Es fan xerrades, concerts, exposicions, cercaviles, ball, sardanes, activitats esportives, etc. Els actes més clàssics són el concurs de pintura ràpida i el torneig de futbol. També es fan la trobada de puntaires i de cotxes clàssics. La colla castellera de Manresa, els Tirallongues, hi participen des de fa alguns anys. També hi ha una part de cerimònia religiosa amb la missa del dissabte i l'Ofici solemne del diumenge. | 08010-116 | Passeig Diagonal | Antigament es coneixia com a Fira d'hivern, i es celebrava l'1 de gener. Era eminentment de caràcter agrícola. El seu record es perd en la memòria. En el programa de l'any 1961, es documenta el primer canvi de nom i el canvi de data. A partir d'aquell any s'anomena 'Certamen del vehiculo usado y exposición de maquinaria agrícola'. A partir de l'any 1994 es comença a conèixer amb el nom actual: 'Fira d'Artés'. | 41.7967700,1.9544900 | 413138 | 4627740 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38465-foto-08010-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38465-foto-08010-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38466 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons | GIBERT, Josep (1966). Els bastoners, dins Programa de Fira. Artés. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31. | XX | Ball que tradicionalment s'executava el matí del diumenge de Pasqüetes, precedint la processó que duia el viàtic als malalts; ocasionalment per Sant Sebastià i, darrerament, el matí del diumenge de l'antiga Fira del vehicle usat (ara Fira d'Artés). L'espai és itinerant, per tant, no hi ha un espai concret o predeterminat. Normalment la ballaven homes joves (fadrins), però als anys 80 hi va haver una colla de bastoneres. En l'aspecte formal, es tracta d'una dansa tancada, més d'expectació que de participació. La col·locació en la dansa és individual, formant dues rengleres. El nombre de balladors és de vuit. Els músics s'ubiquen en un lateral o en un extrem de la doble renglera. Per iniciar i acabar el ball, els balladors ho fan a través d'un passeig amb els bastons units i agafats amb les dues mans sota l'abdomen i formant dues rengleres. Els punts de la dansa s'anomenen salts i els elements característics són els bastons i els cascavells. Els bastons són de fusta d'alzina, de color vermell per als rematadors i verd per als paradors, menys l'empunyadura que no està pintada. El vestit és de color blanc, però la banda, la faixa, les cintes que decoren les faldilles, els camals i les betes de les espardenyes són de color vermell o verd segons la funció del ballador. Els cascavells formen part del camal. El cap o banderer porta com a distintiu la bandera del grup i, per tant, ballarà amb un únic bastó. El pal i la bandera són vermells, teixida de domàs i el serrell groc, així com la llegenda 'Bastoners d'Artés' i l'escut de la vila; el pal acaba amb un ornament enflocat de color vermell d'on penja una cinta quatribarrada. Les tonades són nou: 'El Joan petit', 'La pastoreta', 'Sant Josep', 'La processó', 'El rau-rau', 'El rabiut', 'Rigodons', 'L'avinyonés' i 'Font del gat'. Històricament no sempre han estat aquests. L'instrument tradicional que ha acompanyat el Ball de Bastons ha estat el violí, però també l'acordió diatònic i cromàtic. Darrerament s'hi ha afegit la gralla. | 08010-117 | Artés | Es desconeix l'origen, en quin moment concret va començar la seva pràctica. La documentació que en parla es contextualitza en el segle XX. Les cròniques del diari 'El Pla de Bages', donen la notícia escrita que els bastoners d'Artés anaven davant la processó de Pasqüetes, que portava la comunió als malalts (1904,1905, 1908 i 1915). També van actuar per rebre el bisbe Dr. Torres i Bages (1906). Després de la Guerra Civil, es torna a organitzar amb celeritat la Colla de Bastoners d'Artés. Es té constància d'actuacions fora del municipi: Castellterçol (1944), Puigreig (1945), Santpedor (1947), concurs de Balsareny (1952); així com de la seva participació a la majoria de Trobades de Bastoners de Catalunya. Les colles de bastoners d'Artés s'han fet i desfet diverses vegades. Fins i tot, en algun moment han coexistit més d'una i de dues colles. | 41.7969300,1.9552700 | 413203 | 4627757 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38466-foto-08010-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38466-foto-08010-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38467 | Sindicat agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-0 | XX | Construcció civil per a ús agrícola i industrial destinat a sindicat agrícola. Conjunt d'edificis format per nou naus de planta rectangular, majoritàriament, amb cobertes de teules àrabs a dues aigües, excepte una que és de sostre pla. Els usos es reparteixen entre una nau per oficines, una altra per botiga i la resta per magatzems, caves i elaboració. Una de les naus on hi ha les caves baixa a una profunditat d'11 metres. | 08010-118 | Carrer Rocafort, 44 | La Cooperativa Vitivinícola d'Artés fou creada l'any 1908 per mossèn Martí Sanglas. Fou la primera cooperativa d'Espanya en producció de cava. A partir de la fundació de la Cooperativa s'estengué la producció de vins de taula i escumosos. | 41.7973100,1.9515700 | 412896 | 4627803 | 1945 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38467-foto-08010-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38467-foto-08010-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38467-foto-08010-118-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 120|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38468 | Carrer de Sant Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-victor | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1985). Carrer de Sant Víctor o del pou. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Carrer obert al sector de tramuntana i en direcció al sector de llevant (NE) del poble antic. És un carrer format per cases de planta baixa i dos pisos que comuniquen directament amb un dels eixos moderns, la carretera de Prats. Algunes cases consten de dos pisos, com la del Dr. Claudi Sala, la més destacada del carrer. Al final del carrer hi ha un pou, que s'utilitzà durant molt de temps. Per aquest motiu també es coneix com a carrer del Pou. Hi ha moltes cases reformades fa uns anys i unes altres que s'estan rehabilitant en l'actualitat. Aquestes darreres intervencions tenen més en compte l'arquitectura original de la casa, revaloritzant elements específics com llindes o antigues capelles. | 08010-119 | Carrer Sant Víctor - Casc antic- | Va néixer, a finals del segle XIX i principis del segle XX, com una natural prolongació del nucli antic d'Artés que s'estenia cap el pla, fruit del creixement industrial. En relació al pou, es té constància documental de la dificultat d'extreure'n aigua a l'any 1873. | 41.7999400,1.9549300 | 413179 | 4628092 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38468-foto-08010-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38468-foto-08010-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com a carrer del Pou. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38469 | Casa carrer Padró, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-padro-20 | SERRA COMA, Rosa (1985). Habitatge carrer Padró, 20. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Casa que fa cantonada, de planta rectangular; consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Obertures irregulars distribuïdes per les dues façanes. Porta principal de llinda recta, al seu damunt, a l'alçada del primer pis hi ha una obertura amb balcó. L'escaire de les dues façanes està fet amb pedra ben treballada, però s'ha arrebossat i no es distingeixen. L'any 1985, quan Rosa Serra va fer l'inventari del patrimoni arquitectònic d'Artés per la Generalitat de Catalunya, destacava una finestra amb arc conopial que ara no es veu. A la façana principal hi ha una placa de terracuita amb la inscripció del poeta local Francesc Blancher i Puig que diu: 'Som pedres antigues brodades de molsa/ record de quan fòrem 'Hostal de la Creu',/ que avui ens consola i ens fa l'hora dolça / de nou venerar-la aquí al nostre peu'. | 08010-120 | Carrer Padró, núm. 20 | Es tracta de l'antic hostal. És una construcció del segle XVIII; la llinda de la porta principal, a la façana de llevant porta la data de 1770. És una de les cases que ajudà a configurar els carrers antics d'Artés. | 41.7989900,1.9523700 | 412965 | 4627989 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38469-foto-08010-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38469-foto-08010-120-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'han arrebossat totes les façanes, tapant tots els elements arquitectònics que la singularitzaven. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38470 | Antic hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital | SERRA COMA, Rosa (1985). Habitatge carrer Padró, 13. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Casa entre mitgeres situada dins el casc antic; consta de planta baixa i pis amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Totes les obertures són modernes, exceptuant la porta d'accés que dóna al carrer del Padró i que conserva la llinda i la decoració superior formada per una creu llatina. A la façana hi ha una rajola amb el següent text: 'En el divuitè segle,/ com hospital floria:/ 'Casa de Deu' en diuen/ aquests bells mots de pau / que el vianant pot veure / aquí al portal que un dia / el míser travessava / cercant la mà suau... / Més tard vaig ser / l'escola o la pedagogia / en mans d'una gran mestre / brillava i excel·lia / Aquí 'Donya Mercedes' / Mas de Delisau / deixà joves petjades / d'encert i de mestria'. | 08010-121 | Carrer Padró, núm. 11 | Aquest edifici acollia l'antic hospital de la vila d'Artés. En el segle XIX fou escola. Sembla ser que fa dos anys es va pintar la façana de la casa, juntament amb la creu que sobresurt de la façana principal i les pedres de la portalada , de manera que actualment resulta molt difícil llegir el que diu a la llinda. Difícilment es llegeix la data 1773. | 41.7989700,1.9517100 | 412910 | 4627988 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38470-foto-08010-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38470-foto-08010-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa de l'Inventari de patrimoni Arquitectònic de Catalunya, figura com a casa del carrer Padró, número, 13.Ha estat pintada, tapant els elements arquitectònics històrics, i ha sofert remodelacions en obertures sense tenir en compte l'entorn urbà. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38471 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor | SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Teixidor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV | Edifici que formava part de la fortificació de les antigues muralles del castell i de la vila d'Artés; fou habitat pel torretà i posteriorment habilitat com habitatge. Consta de planta baixa i tres pisos i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia, amb un portal rodó adovellat. Les altres obertures, una finestra per planta, són posteriors, però tenen l'ampit i els muntants de pedra treballada i alguna llinda amb motllura. La cantonada de les façanes sud i est està escairada amb pedra ben treballada. A la façana est hi ha l'únic portal d'entrada al recinte emmurallat que es conserva. L'aparell és de pedra ben tallada i regular en els escaires. | 08010-122 | Carrer del Padró, 5 | És una de les cases més antigues d'Artés. Podria tractar-se de la casa del torretà que guardava un dels portals d'accés al recinte fortificat del castell i església, l'únic que encara es conserva. | 41.7990500,1.9514200 | 412886 | 4627997 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com a casa del Torretà. | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38472 | Forat de la Pudor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-la-pudor | BRASÓ, M.; PLADEVALL, A. i CATALÀ, P. (1976). 'El castell d'Artés', dins Els Castells catalans, vol. VI. Barcelona, pp. 483-489. GOLOBARDES, J i PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. SERRA COMA, Rosa (1985). El forat de la pudor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVII | Passatge cobert amb volta de canó sobrealçada i tancat per un arc rebaixat de dovelles irregulars i col·locades a plec de llibre. Aquest carrer comunicava la Plaça Vella amb l'espai exterior de les muralles pel sector de tramuntana. L'edifici sobre el qual fou obert aquest passatge fou seu de l'antic ajuntament i ara és el museu. | 08010-123 | Plaça Vella - casc antic-. | Probablement construït en el segle XVI o XVII aprofitant la pedra de les velles construccions medievals que formaven el primer nivell de la muralla medieval del castell. En el segle XVI comença a formar-se el casc antic, la Plaça Vella i els carrers propers. | 41.7995300,1.9509700 | 412849 | 4628050 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38472-foto-08010-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38472-foto-08010-123-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha vàries teories pel que fa a l'origen del seu nom. La més acceptada seria la que explica que antigament, el mercat es feia en aquesta plaça, i que totes les deixalles, ja foren de peix, carn o restes vegetals, s'abocarien en aquest 'forat'. Això faria pudor mentre es descomposava. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38473 | Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ferreres | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1985). Les Ferreres. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | Casa gran de planta irregular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. S'ubica en un angle de la Plaça Vella, fent angle amb el que era l'antiga església de Santa Maria. La façana està disposada en tres plans diferenciats, en el més endarrerit i més oriental hi ha l'entrada amb un portal rodó adovellat, al que s'hi accedeix per una rampa. Al seu damunt, hi ha una finestra amb llinda recta de pedra treballada, igual que l'ampit i els muntants. Només es conserven tres finestres d'aquest tipus; la resta són obertures modernes. Els diferents angles de les façanes estan escairats amb pedra ben treballada. Els murs són de paredat antic, si més no en el primer nivell, ja que a partir del primer pis estan arrebossats i pintats. | 08010-124 | Plaça Major o Vella, 1 | Era una de les més importants d'Artés tant per extensió com per història. Fins l'any 1912 fou la rectoria de Santa Maria d'Artés. Durant la industrialització del municipi a finals del segle XIX, i la consegüent expansió urbanística d'Artés, el casc antic restà parcialment abandonat. Es comença la construcció de les noves escoles, del nou Ajuntament, de la nova església, i també d'una nova rectoria. L'any 1912, l'antiga rectoria passava a ser habitatge familiar. | 41.7995800,1.9504700 | 412808 | 4628057 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38473-foto-08010-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38473-foto-08010-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38474 | Barraca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge. És de planta circular, d'uns 2'5 m. de diàmetre i murs de 45 cm d'amplada de pedres molt irregulars. Volta per aproximació de filades i recoberta externament amb argila. Entrada lateral orientada a llevant. Envoltada d'esbarzers. | 08010-125 | a 200 m. nord-est de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7890100,1.9441400 | 412267 | 4626889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38474-foto-08010-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38474-foto-08010-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38474-foto-08010-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat esquerra de la barraca hi ha una figuera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38475 | Barraca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | A l'angle nord-oest ha perdut part del recobriment d'argila de la coberta. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en mig d'un camp de blat. És de planta quadrangular de 3,75 x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada al nord-est, amb la llinda recta. | 08010-126 | a 250 m. nord-est de Can Vila. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7887000,1.9455500 | 412384 | 4626854 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38475-foto-08010-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38475-foto-08010-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38475-foto-08010-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fins els anys 1990 la barraca es trobava al bell mig d'una plantació d'ametllers. Actualment s'hi planta blat i altres cereals. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 38476 | Barraca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un racó del camp. És de planta quadrangular de 3,80 m x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura més ampla de la base que de la llinda, orientada al nord-est, amb la llinda recta. | 08010-127 | Entre Can Vila i La Paloma. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7873600,1.9474800 | 412543 | 4626703 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38476-foto-08010-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38476-foto-08010-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38476-foto-08010-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38477 | Barraca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. És de planta quadrangular de 3,35 x 3 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura més ampla de la base que de la llinda recta. | 08010-128 | Al nord-est de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7872300,1.9461700 | 412434 | 4626690 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38477-foto-08010-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38477-foto-08010-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38477-foto-08010-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba sota d'un pi blanc i envoltada per ginebrons i farigola que creix damunt de la roca mateix. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38478 | Barraca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. És de planta quadrangular de 3,7 x 3 metres i murs de 70 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l'interior hi ha un caixó fet dins la mateixa paret, d'uns quaranta centímetres per trenta, que es devia utilitzar com a nevera o per guardar menjar. | 08010-129 | Al nord-est de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7872900,1.9454400 | 412373 | 4626697 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38478-foto-08010-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38478-foto-08010-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38478-foto-08010-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba situada aprofitant el marge d'una feixa on hi ha plantat menjar pel bestiar, i envoltada de farigola que creix damunt de la roca mateix. Al seu costat dret hi ha caixes d'eixams d'abelles. Actualment està envoltada per esbarzers i ametllers. Al costat esquerra hi ha dos ginebrons. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38479 | Barraca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta enmig d'una vinya. És de planta quadrangular de 3,7 x 3,75 metres i murs de 65 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l 'interior, es poden observar dues obertures de petites dimensions per fer entrar la claror. Una es troba a ponent i l'altra a septentrió. L'entrada està orientada a migdia. | 08010-130 | Vinya d'en Solergibert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7831200,1.9382600 | 411771 | 4626241 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38479-foto-08010-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38479-foto-08010-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38479-foto-08010-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38480 | Barraca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca d'uns 250 metres de llargada i 1, 60 m. aproximadament d'alçada, que separa dues feixes a diferent nivell. És de planta rectangular de 4,7 x 2,75 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l 'interior, s'observa una partició amb un mur d'uns 80 cm. d'amplada. L'entrada està orientada a migdia. | 08010-131 | Vinya d'en Solergibert, sota turó Matacans. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7826600,1.9371800 | 411680 | 4626192 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38480-foto-08010-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38480-foto-08010-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38480-foto-08010-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al seu costat hi ha una figuera. En el mur de pedra seca que separa les dues feixes, a l'esquerra, hi ha una escala formada per tres esglaons, col·locats en sec i que servien per passar d'una feixa a l'altra. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38481 | Barraca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta quadrangular de 2,30 m x 2,90 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a migdia. | 08010-132 | Vinya d'en SolerGibert, sota turó Matacans. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7825900,1.9364600 | 411620 | 4626184 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38481-foto-08010-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38481-foto-08010-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38481-foto-08010-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38482 | Barraca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta circular d'uns 3'5 metres de diàmetre i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a nord-oest. En direcció a migdia s'observa una obertura que fa funció de finestreta. Actualment està completament envoltada per les bardisses. | 08010-133 | Turó de Matacans, arran del bosc. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7836700,1.9356700 | 411556 | 4626305 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38482-foto-08010-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38483 | Barraca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Petita barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta quadrangular de 2,60 m x 2,40 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i pedruscall sense tapar. Entrada orientada al nord. S'observa una obertura a la paret de ponent i una altra a la de llevant de petites dimensions que permeten l'entrada de llum al seu interior. Actualment està completament envoltada per les bardisses. | 08010-134 | Vinya del camí de les Tàpies. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7841600,1.9399200 | 411910 | 4626355 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38483-foto-08010-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38484 | Barraca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge natural. És de planta circular d'uns 3'5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a nord-oest. En direcció a migdia s'observa una obertura que fa funció de finestreta. | 08010-135 | Turó de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7852100,1.9397000 | 411893 | 4626472 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38484-foto-08010-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A migdia s'observa un dipòsit, arran de terra, de planta irregular, amb unes mides aproximades de 2 x 1,80 m, segurament per fer la barreja bordalesa. Actualment està reomplert de vegetació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38485 | Barraca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge que separa dues antigues feixes. Actualment per la feixa posterior hi passa un camí. La barraca va estar construïda aprofitant el marge que separa el camí que condueix al dipòsit de dalt del Turó de Can Vila i la feixa que es troba davant de la barraca. És de planta quadrangular de 3,50 x 2,40 metres i murs de 65 cm d'amplada. Obertura orientada a migdia. L'entrada és elevada, amb un marxapeu. La coberta ha estat reforçada amb una capa de ciment d'uns dos centímetres de gruix, i per sobre d'aquest s'hi ha col·locat la terra característica i la pedra d'acabament propis de les cobertes d'aquest tipus de barraca. Per sobre de la llinda hi ha un forat, com si fos una 'nevera' però a la part externa. | 08010-136 | Turó de Can Vila | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7852200,1.9408000 | 411985 | 4626472 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38485-foto-08010-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38485-foto-08010-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la barraca continua utilitzant-se, ja que a l'interior s'han pogut observar eines del camp.Al voltant de la barraca el pagès hi té dipòsits per recollir l'aigua de la pluja. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38486 | Barraca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Part de la volta s'ha ensorrat. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. va estar construïda aprofitant el marge que separa una feixa del camí que va de Can Vila a La Paloma. Per accedir a la barraca, s'ha de passar per una llosa plana de 60 cm. x 80cm., que salva el desnivell de la cuneta que segueix paral·lela al camí. És de planta quadrangular de 3,75 x 4,15 metres i murs de 65 cm d'amplada. Coberta sobreposada de llosa plana i volta de terra, tot i que part d'aquesta volta s'ha ensorrat. Orientada a ponent. Obertura de llinda recta. | 08010-137 | Camí de la Paloma. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7846100,1.9425400 | 412128 | 4626403 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38486-foto-08010-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38486-foto-08010-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38486-foto-08010-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38487 | Barraca 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Llinda caiguda. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat un camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Orientada al nord. La llinda ha caigut. Tant al costat de llevant com de migdia, tenen una obertura petita per permetre il·luminar l'interior de la barraca. | 08010-138 | Camí de la Paloma. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7834000,1.9466800 | 412471 | 4626264 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38487-foto-08010-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38487-foto-08010-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38487-foto-08010-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38488 | Barraca 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat un camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Té una obertura a llevant. Al seu interior s'observa un banc fet amb una llosa plana. | 08010-139 | Bosc de la Paloma | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7838000,1.9472800 | 412521 | 4626308 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38488-foto-08010-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38488-foto-08010-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38488-foto-08010-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La barraca està situada en el pendent esquerre, a uns 25 metres del camí. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38489 | Barraca 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,65 metres de diàmetre i murs de 80 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Té una obertura a llevant i una altra a ponent. | 08010-140 | Bosc de la Paloma | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7836000,1.9481800 | 412596 | 4626285 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38489-foto-08010-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38489-foto-08010-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38489-foto-08010-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al seu costat hi ha ginebrons. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38490 | Barraca 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca entre dues feixes de vinya. És de planta circular d'uns 3,20 metres de diàmetre. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Entrada tancada amb porta de fusta, de forma trapezoïdal (la part alta és més estreta que la base) i té el marc emporlanat. | 08010-141 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7938700,1.9729500 | 414668 | 4627400 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38490-foto-08010-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38490-foto-08010-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38490-foto-08010-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38491 | Barraca 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca en un marge que separa dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc, aprofitant el desnivell del sòl. És de planta quadrangular de 3,20 x 3,60 metres i murs de 60 cm d'amplada i fonamentada sobre un sòl rocós. Orientada al nord. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació, sobretot romaní. Hi té una obertura a la banda de llevant. A la porta d'entrada hi ha un llindar de pedra. | 08010-142 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7933500,1.9729500 | 414667 | 4627342 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38491-foto-08010-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38491-foto-08010-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38491-foto-08010-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38492 | Barraca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un camp de cereals. És de planta quadrangular de 4 x 3,40 metres i murs de 80 cm d'amplada i fonamentada sobre un sòl rocós. Orientada al nord. Coberta amb volada o cornisa, de tipus piramidal i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació, coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Entrada sense porta, de forma trapezoïdal amb una gran pedra a la llinda. Aquesta, a la seva part interna i al seu damunt, hi té un calaix a modus de 'nevera'. | 08010-143 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7954400,1.9773200 | 415033 | 4627570 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38492-foto-08010-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltada per esbarzers, que han estat podats. A l'interior hi ha eines del camp. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38493 | Barraca 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya. És de planta circular d'uns 3,10 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord. Té una petita obertura al sud-est. | 08010-144 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7994600,1.9936500 | 416395 | 4628000 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38493-foto-08010-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.