Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38494 | Barraca 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya, dalt del marge que separa la feixa de blat del bosc de pins blancs. És de planta circular d'uns 3,40 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord-oest. Té una petita obertura a ponent. | 08010-145 | La Ponsa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8008300,1.9960900 | 416599 | 4628150 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38494-foto-08010-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38495 | Barraca 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Petita barraca excavada en el marge de separació de dues feixes que actualment s'utilitzen com a pastura de bestiar boví i equí. És de planta circular d'1'65 metres de diàmetre i una alçada mitja d'1'50 m., amb el mur de 55 cm. d'amplada. Coberta sobreposada per aproximació de filades. Orientada a ponent amb una petita entrada, la llinda de la qual, també fa d'ampit una petita obertura superior. | 08010-146 | La Vall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8020400,1.9999900 | 416925 | 4628281 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38495-foto-08010-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38496 | Barraca 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un costat d'un camp de cereals, a tocar amb una paret de pedra seca que separa aquest camp d'una feixa d'ametllers. És de planta quadrangular de 4,2 x 4,2 metres i murs de 80 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, recoberta d'argila i coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Orientada al nord. Obertura de llinda recta. | 08010-147 | La Serreta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8000400,1.9631100 | 413858 | 4628095 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38496-foto-08010-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38496-foto-08010-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38496-foto-08010-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Porxo lateral amb recobriment de fibrociment. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38497 | Barraca 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-24-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta enmig d'un camp de cereals. És de planta quadrangular de 2,90 x 2,85 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila i coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Orientada al sud-oest. L'escaire de llevant està una mica esllavissat. A l'esquerra de la barraca hi ha una cisterna de recollida d'aigua excavada en el sòl. | 08010-148 | La Serreta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7997500,1.9645700 | 413979 | 4628061 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38497-foto-08010-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38497-foto-08010-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38497-foto-08010-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38498 | Barraca 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda aprofitant el marge en pedra seca i exempta enmig d'un camp d'ametllers, al costat del camí del Grifoller. És de planta quadrangular de 3,60 x 3,20 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Fonamentada a la roca mare, que aprofita per fer-hi un banc a l'interior. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila i coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment. Orientada a ponent. | 08010-149 | Serra de les Guixeres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8007900,1.9749400 | 414842 | 4628166 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38498-foto-08010-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38498-foto-08010-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38498-foto-08010-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38499 | Barraca 26 del Grifoller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26-del-grifoller | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca que separa dues feixes, la superior d'oliveres joves, al costat del Grifoller. És de planta quadrangular de 3,10 x 3,00 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, i coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment. Orientada a migdia. Té una petita obertura a ponent i una altra al nord. En el costat septentrional hi ha unes escales de vuit esglaons de pedra seca que faciliten l'accés a la feixa superior. | 08010-150 | Serra de les Guixeres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7999200,1.9762200 | 414947 | 4628068 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38499-foto-08010-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38499-foto-08010-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38499-foto-08010-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38500 | Barraca 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-27-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca que separa dues feixes. És de planta circular de 3,00 metres de diàmetre i murs de 60 cm. d'amplada. Volta per aproximació de filades i llosa plana final, coberta de pedruscall. Orientada al nord-est. | 08010-151 | Serra de les Guixeres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.8001600,1.9763900 | 414962 | 4628095 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38500-foto-08010-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38500-foto-08010-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38500-foto-08010-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La part de l'entrada està coberta d'esbarzers. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38501 | Forn de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-sala | XX | Possible estructura de combustió de planta rectangular (6 x 10'15 m.) en la que es conserva la cambra de combustió i la quasi totalitat de la cambra de cocció sense la volta. Obertura orientada a ponent. Murs de paredat antic fet a base de pedres irregulars, algunes de dimensions considerables, unides amb fang i falcades amb pedruscall. A la façana de ponent hi ha l'accés a la cambra de combustió, que es conserva sencera, amb una obertura d'1'2 x 1'5 x 2 m. i amb un arc escarser amb una doble filada de maons posats a sardinell o a plec de llibre. A la façana de llevant, en un nivell de cota superior, hi ha l'obertura de càrrega i descàrrega de la graella amb una amplada de 77 cm i una alçada conservada d'1'6 metres. Al costat dret hi ha una placa de pedra gravada que es llegeix 'AÑO 1914'. L'interior de la cambra de cocció té les parets recobertes de maons i no es pot veure l'estat de conservació de la graella ja que la vegetació, en la que predominen els esbarzers, la tapen. | 08010-152 | Turó del Serrat de la Cabra | 41.7957800,1.9618300 | 413746 | 4627623 | 1914 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38501-foto-08010-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38501-foto-08010-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38502 | Font de la Plaça dels Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-dels-martirs | XX | Font pública connectada al subministrament municipal. L'aigua raja per una aixeta cromada amb polsador i va a parar en una pica de pedra semi esfèrica. Està emmarcada per dos pilars fets de paredat escocès (pedres planes o llosetes rectangulars amb les peces disposades irregularment, unes en sentit horitzontal i d'altres en sentit vertical). Una coberta de teules uneix els dos pilars en una línia ondulant. Hi ha un sòcol i un plafó emmarcant l'aixeta de lloses de pedra imitant el paredat. Entre el sòcol i la coberta hi ha un enrajolat de mosaic. Per damunt l'aixeta, fet de pedra, hi ha l'escut municipal. Dels pilars surten dos bancs de pedra amb el respatller fent de contenció de jardinera on hi ha plantes ornamentals. | 08010-153 | Carrer Rocafort cantonada carrer de Les Parres | Construïda a inicis dels anys 40 del segle XX. Abans, en el lloc que ocupa la font, hi havia una casa. | 41.7983000,1.9544700 | 413138 | 4627910 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38502-foto-08010-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38502-foto-08010-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38503 | Casa número 6 del carrer Francesc Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-numero-6-del-carrer-francesc-ferrer | XIX | Elements afegits als anys 70 i manca de manteniment. | Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Façana principal de composició simètrica: obertures amb balconades en els dos pisos; les balconades centrals són dobles (acollint dos finestrals) i les laterals simples. En total, hi ha vuit finestrals, quatre per planta; tots emmarcats amb una franja de revestiment pintat de blanc i decorada a la zona de la llinda amb motius florals. Pilars, sustentats per mènsules, a banda i banda de la façana tanquen la composició. L'arrebossat de la façana imita un parament amb carreus i està pintat en un color rosa vell. La planta baixa havia estat utilitzada als anys 70, com a botiga de confecció. Actualment està en desús i la seva decoració desvirtua la resta de l'edifici. | 08010-154 | C. Francesc Ferrer, 6 | 41.7990800,1.9530200 | 413019 | 4627998 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38503-foto-08010-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38503-foto-08010-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38503-foto-08010-154-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38504 | Casc Antic d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casc-antic-dartes | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XII-XVII | hi ha algunes cases deshabitades. | Conjunt de carrers, cases, places i edificis que formen el nucli més antic del municipi d'Artés. Es tracta de la zona més alta on es té constància de la presència d'ocupació humana, com a mínim des d'època paleocristiana o romanitat tardana; constatada per la troballa d'una església del segle VI-VII d.C i una necròpolis al seu redós. El nucli més antic es centraria al voltant de la Plaça Vella, també anomenada Plaça Major. Les cases del voltant formaven un recinte emmurallat tancat i uniforme. De fet, una de les cases, en realitat és l'antic castell (Castellot o Castell Bisbal). L'altre edifici important seria l'església, amb una continuïtat de culte des de la primitiva església paleocristiana fins a principis del segle XX, quan fou enderrocada. Avui en dia només es conserva el campanar del segle XVII i l'absis romànic. En aquest recinte s'hi accedia pel portal de Salavés, el portal de Sant Joan i el portal del Fort (avui tots ells desapareguts). Aquest nucli antic quedaria delimitat a la banda septentrional per l'actual parc de les muralles. Es tracta d'un límit orogràfic, donat el fort desnivell del terreny. Seguiríem a llevant pel final del carrer Sant Víctor, conegut popularment com a carrer del Pou i el carrer Pinetar, i continuaríem en direcció sud per la carretera de Prats fins trobar el carrer de la Barquera. Des d'aquest carrer, ens enfilem fins trobar el carrer Dr. Ferrer i, en direcció ponent, anem a buscar el carrer Sant Pere, que acaba a la carretera de Sallent. Els límits del casc antic en aquesta zona els marca el carrer de les Muralles, el carrer de la Bassa d'en Serola i el carrer Sant Llibori, tancant a occident el carrer Llobregat. | 08010-155 | Casc antic | L'ocupació més antiga documenta data del segle VI, a la part més alta del Puig d'Artés, amb la presència de l'església paleocristiana i d'una necròpolis. No tornem a trobar més testimonis fins els documents dels segles IX, X i XI. Aquest primer nucli conegut pel Puig d'Artés, rebé altres noms com 'Sagrera' o 'Vila'. En el fogatge de 1497 i el capbreu de 1511, el nombre de possibles habitants de la sagrera eren de 8; però en el fogatge de 1553 ja se'n comptabilitzen 31. L'increment demogràfic que es produí en 43 anys fou molt important. A partir de finals del segle XVII, es creen nous carrers en direcció a la plana, a la Riera de Malrubí. Aquests primers carrers són: carrer del Padró (que acaba a la plaça del mateix nom), carrer Major, carrer del Mig, carrer del Pou (actual Sant Víctor). | 41.7993300,1.9506800 | 412825 | 4628029 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38505 | Sivella Visigòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sivella-visigotica | TRULLÀS LEDESMA, Óscar (2002). 'La Sivella visigòtica (segle VII) del Museu de la Història d'Artés', dins Artesenc, núm. 186 (novembre de 2002). Artés, pàg. 20. | VII | Sivella de cinturó visigòtica feta de bronze. Decorada a burí (punxó) creant la figura de dos animals imaginaris que semblen dues llargues serps amb cap de peix, totes envoltades de petits puntets, que bé podrien representar les aigües. Pel que fa a la seva forma, entra dins el grup anomenat de liriformes. | 08010-156 | Museu d'Història d'Artés | La troballa de la sivella la realitzaren els arqueòlegs A. Daura, D. Pardo i J. Piñero l'any 1993 durant una prospecció en una zona propera al Mas Salabernada, on ja es tenia constància de l'aparició esporàdica de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana, que ens estarien indicant l'existència segurament d'un petit assentament ibèric que es prolongaria en el temps fins entrada ja l'Edat Mitjana. | 41.7995700,1.9509200 | 412845 | 4628055 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38505-foto-08010-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38505-foto-08010-156-2.jpg | Física | Visigot|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 87|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38506 | El Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sarau | XX | Festivitat d'homenatge al món de la sardana, organitzada pels Amics de la Sardana d'Artés i altres col·laboradors des de l'any 1984, pels volts de la Puríssima. Durant la jornada es desenvolupen diferents activitats: al matí, concurs de colles sardanistes, per la tarda doble audició de sardanes, i al vespre concert i ball, amb l'actuació de les millors formacions orquestrals del moment. El ball es fa amb dues orquestres, i cada cinc anys s'hi afegeix una tercera orquestra. | 08010-157 | Pabelló: Carrer Barcelona cantonada carrer Montserrat | La primera edició fou l'any 1984, aprofitant que es va inaugurar el pavelló polisportiu, l'espai necessari per realitzar aquesta activitat. | 41.7951500,1.9496300 | 412732 | 4627566 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38506-foto-08010-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38506-foto-08010-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38507 | Festa de la verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-0 | XX | Festa que es celebra el primer cap de setmana d'octubre, d'àmbit comarcal dedicat a la vinya i al treball que comporta l'elaboració del vi. S'exposen vins i caves DO Pla de Bages, així com tot tipus de parades d'artesania. El primer dia al matí tothom qui vol va a la vinya amb tractor a recollir el raïm. Cada any es deixa una vinya diferent. Amb aquest raïm es puja fins a la Plaça Vella, on es trepitja amb el sistema clàssic: en portadores. Per trencar el gel, ja que tothom mira, es gratifica amb ampolles de cava als primers valents. Al voltant de la plaça, per la zona de les muralles, es fa la trobada de col·leccionistes de plaques de cava i parades d'artesania, estenent-se fins el carrer Rocafort. Al llarg del recorregut diversos grups mostren quadres escènics relacionats amb el món de la pagesia, distribuïts en diferents racons del poble. També es fan exposicions, en el museu o a la biblioteca, cursets de tast de vins, i la Confraria del vi i el cava, organitza un sopar amb ball. Cada tres o quatre anys, es fa una subhasta d'objectes etnogràfics relacionats amb el conreu de la vinya. | 08010-158 | Artés | La primera edició d'aquesta festa es va realitzar l'any 1996. El Bages, a finals del segle XIX, era una comarca important de Catalunya en la producció vinícola. Després de la davallada produïda per la fil·loxera i altres circumstàncies, l'extensió del cultiu de la vinya al Bages es recupera una mica, s'incorporen noves tècniques vitivinícoles i la qualitat dels vins arriba a ésser comparable a la de les principals zones vinícoles. És com a reconeixement a la qualitat dels seus vins que al 1995 se li atorga la DENOMINACIÓ D'ORIGEN. Artés és el municipi de la comarca que acull un nombre major de cellers, en concret tres que gaudeixen de la Denominació d'Origen: Celler Cooperatiu/Caves Artium elaboradors de cava i vins Celler Solergibert elaboradors de vins Caves Gibert elaboradors de cava | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38507-foto-08010-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38507-foto-08010-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38509 | Portalada de Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-berenguer | XIX | Portalada de ferro de dos batents amb decoracions geomètriques i florals; entre pilars d'obra de secció poligonal. Entre pilar i pilar a la part alta hi ha una biga travessera de ferro, amb un fanal al mig. Pel costat esquerre de la portalada hi ha un tram de mur amb una obertura amb arc de mig punt. A la seva dreta, continua amb una tanca d'obra d'1'70 m amb una reixa de ferro al damunt amb motius florals i geomètrics. | 08010-160 | Carretera de Prats, 48 | 41.7999800,1.9558700 | 413257 | 4628095 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38509-foto-08010-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38509-foto-08010-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 38510 | Festa de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-joan | XX | Festivitat de Sant Joan. El 23 de juny a la tarda, arriba la Flama del Canigó. La nit comença a la plaça de Cal Màrius amb un correfoc que passa pel nucli antic de la població. A la plaça Vella es fa la 'cremada del campanar' i un espectacle de foc. Seguidament comença el ball de revetlla, que s'allarga fins ben entrada la matinada. | 08010-161 | Artés | 41.7994700,1.9507300 | 412829 | 4628044 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38510-foto-08010-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38510-foto-08010-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 38511 | Casa de Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-can-berenguer | BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Casa de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de tres nivells: planta soterrani, planta pis i golfes. La planta pis no és planta baixa, ja que està a un nivell superior del sòl i calen unes escales per accedir-hi. Les escales són rectes, no gaire amples i amb una barana de ferro. Per sota hi ha la planta soterrani, i per sobre unes golfes o altell. L'entrada principal està protegida per una marquesina de ferro forjat amb decoracions florals i geomètriques. Al costat esquerre hi ha dos balcons amb baranes de ferro, i al costat dret un balcó i dues finestres. Totes les finestres tenen porticons de fusta de llibret. Les obertures de les golfes són d'ull de bou i romboïdal alternativament. | 08010-162 | Carretera de Prats, 48 | Fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871, i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però a l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: càrrec a l'ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista col·lateral de la Revolta dels Burots, vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils. | 41.8004100,1.9561200 | 413278 | 4628143 | 08010 | Artés | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38511-foto-08010-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38511-foto-08010-162-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38512 | El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tint-0 | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. No conserva cap obertura amb la pedra treballada. A la planta baixa hi ha l'entrada principal de llinda recta i una finestra a cada costat. A la planta pis hi ha quatre finestres amb l'arc de mig punt. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc. A la banda de llevant s'hi adossa un altre edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Per ponent hi ha un altre edifici més modern, que s'adapta al desnivell del sòl. | 08010-163 | Camí de La Vall, s/n | En el padró de l'any 1889 apareix una casa on hi viu Joan Casajoana Tañà de Manresa i d'ofici tintorer. És l'origen de la casa coneguda amb el nom de El Tint. L'any 1915 el cap de casa era Josepa Cruselles Faura, vídua del tintorer, i també hi vivien els dos fills. | 41.8008500,1.9568900 | 413343 | 4628191 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38512-foto-08010-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38512-foto-08010-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com Cal Codinach. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38513 | Casa Dr. Claudi Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dr-claudi-sala | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XIX | S'està rehabilitant | Casa entre mitgeres del carrer Sant Víctor que havia pertangut al Dr. Claudi Sala. Consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. L'aspecte actual fou fruit d'una reforma de l'any 1880, segons consta en sengles pedres posades a la façana, i fou obra de Hemeterio Sala. A la llinda de la porta principal, figura que fou restaurada l'any 1905 pel Dr. Claudi Sala. La porta del costat dret també conserva els muntants, llinda i llindar de pedra, però la porta del costat esquerre s'ha substituït per una porta de garatge moderna que no respecta la tipologia de la construcció. Les obertures del primer pis són balconades que no conserven les baranes perquè estan en plena remodelació de l'edifici; però les llindes (rectes) i els muntants són de pedra treballada. Les obertures del primer pis també són balcons, però sense muntants de pedra, sinó de maó vist, i conserven les reixes de ferro. | 08010-164 | Carrer Sant Víctor, 4-6 | El Dr. Claudi Sala i Pons (Artés 1868-1943) era fill de comerciants. Es doctorà en Medicina i cirurgia i Farmàcia i es llicencià en Ciències Naturals, Lletres, Filosofia i Dret. Professionalment destacà en recerca i laboratori, i va treballar al costat del Nobel Dr. Ramon y Cajal. També participà activament en la vida política d'Artés, al costat del poble en la Revolta dels Burots. | 41.7993300,1.9536700 | 413073 | 4628026 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38513-foto-08010-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38513-foto-08010-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 38514 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni | XIX | Petita capella devocional dedicada a Sant Antoni, ubicada a la casa de Ca l'Esquerrà, en el carrer del Raval. Es tracta d'una petita fornícula inserida a la façana de la casa amb una porteta de vidre que protegeix la imatge del sant (feta de guix) amb el corresponent porquet ajagut a la dreta del sant. | 08010-165 | Carrer del Raval, 71 | 41.7974300,1.9576700 | 413403 | 4627811 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38514-foto-08010-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38514-foto-08010-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 38515 | Barraca 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca construïda en pedra seca i exempta enmig d'un hort. És de planta quadrangular de 2,70 x 2,70 metres. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila. Orientada a nord-est. Les pedres d'aquesta barraca es diferencien d'altres barraques inventariades perquè són més arrodonides, a causa de la seva ubicació la a vall de la riera de Malrubí, la zona més humida del municipi i amb un cabal permanent d'aigua. | 08010-166 | Hortes Noves, davant font Mireta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7963000,1.9676800 | 414233 | 4627675 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38515-foto-08010-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38516 | Barraca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i ubicada en un marge entre dues feixes, la inferior d'arbres fruiters i la superior de bosc. És de planta quadrangular de 3 x 3 metres i murs de 60 cm de gruix. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus d'aproximació de filades recoberta d'argila. Orientada a nord-est. | 08010-167 | La Malla | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7928700,1.9604000 | 413624 | 4627302 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38517 | Fons procedent d'Artés del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-dartes-del-museu-comarcal-de-manresa | SITJES i MOLINS, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés', dins Ausa, núm. 84. Vic, pp.85-89. | II-III dC. | Es conserven algunes restes arqueològiques: materials procedents de Matacans, i fragments d'escàs interès i en molt poca quantitat procedents de troballes superficials als indrets de Vilagonella, Can Vila i Salabernada. Les peces més destacades són tres làpides romanes trobades com a material de construcció del castell d'Artés. Una de les làpides és una ara votiva i les altres dues són làpides funeràries. Totes són d'arenisca. L'ara votiva fa 82 cm d'alt, 45 cm d'ample i 39 cm de fons. Estava mutilada per la part superior i inferior. A la cara frontal hi ha una inscripció de 20 cm d'alçada en tres ratlles de 6 cm, però hi manca la primera ratlla. La inscripció diu: 'CALPURNI / (V)S (M) AVUS/FVSLM' que completada seria 'CALPURNIU-(V)S (M)AVUS F(ecit) V(otum) S(olvens) L(ibens) M(erito)', traduït per 'Calpurni Mavus ho feu en compliment gustós d'un vot per una mercè rebuda'. Segons Sitjes (1976:87) la data en el segle II dC. Les altres làpides són funeràries. La primera és un prisma de 50 cm d'alt, 39 cm d'ample i 33 cm de fons. La inscripció diu 'D(iis) M(anibus) / L(ucius) ATILIVS ATI / LIANVS PORCI / AE CATULLA (E) / VXORI OBSE / QVENTIS(I) / MAE / F(aciendum C(vuravit)' i traduïble per: 'Als déus mans. Ho feu fer Lluci Atilià a (honor de) Pòrcia Catul·la muller complaent'. Sitjes (1976:88) la data en el segle III dC. La darrera làpida està partida verticalment per la meitat; només se'n conserva 60 cm d'ample, 48 cm d'alt i 27 cm de gruix. La dedicatòria està dins una cartel·la formada per un bordó desenvolupat lateralment en fistó de 4 lòbuls. La inscripció diu: 'D M / S SEVERA / A NOMA / RARII / FERIAN ( .... CARIS) / SIMO FI(LIO ......) '. Sexta severa va dedicar la inscripció al seu fill Caríssim. Datable en el segle III dC. | 08010-168 | Via Sant Ignasi, 40 | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-3.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari: divendres i dissabtes d' 11 a 14 i de 17 a 20 h; diumenges i festius de 10 a 14 hTancat: 1 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 25 i 26 de desembre i tots els dilluns no festius.Sala de consulta: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.Tel.. 93 874 11 55Fax. 93 874 11 55 | 83|80 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38518 | Mina de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-malla | XVIII-XIX | Temporalment no raja. | Registre de mina pel qual rajava aigua per un broc que sobresurt de la façana. El bancal és de paredat i la volta de maó pla. Porta d'entrada de fusta, de llinda recta; però restava tancada amb cadenat. Hi ha sectors que s'han arrebossat per evitar el seu deteriorament. La volta està al descobert externament en uns 2,5 metres fins que s'interna en el sòl, degut al desnivell del terreny. | 08010-169 | La Malla | 41.7933700,1.9601100 | 413600 | 4627357 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38518-foto-08010-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38518-foto-08010-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38518-foto-08010-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta mina porta l'aigua a la casa de Malla, però ara no raja. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 38519 | Conjunt de sardanes dedicades a Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-dedicades-a-artes | XX | Vigent | L'activitat sardanista a Artés, tot i no tenir cobla, ha estat prou important com per generar una sèrie de sardanes dedicades al municipi. La majoria són sardanes sense lletres, exceptuant 'L'Aplec d'Artés', que s'ha individualitzat en el present inventari en la fitxa 176. Trobem sardanes dedicades a llocs concrets relacionats amb algun aplec sardanista , com 'El bosquet de l'aplec' (1986) obra de Joan Lázaro i Costa. També hi ha sardanes dedicades als aplecs (Aplec i Sarau) d'Artés: 'El Sarau artesenc' (1986) de Martirià Font i Coll; 'Sarauenca' (1993) de M. S. Puigferrer o 'La màgia del sarau' (2004) de Josep Farràs i Casòliba. La resta són peces dedicades a Artés: 'Artés sardanista' (1993) d'Eduard Xandric i Crosas, 'A la vila d'Artés' (1982) de Josep Viader, 'Artesenca' de F. Mas Ros, 'Em recordo d'Artés' (1980) de Lluís Buscarons, 'Per Artés' (1984) de M. S. Puigferrer, 'Ressò d'Artés' (1989) de Sebastià Figuerola i Escusa, '25 anys a Artés' de Joan Lázaro i Costa i 'La vall d'Artés' de Ricard Viladesau. | 08010-170 | Artés | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 38520 | Repertori de cançó tradicional recollit a Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repertori-de-canco-tradicional-recollit-a-artes | VILAR i HERMS, Ramon (1991). 'Mostra d'un repertori de cançó tradicional recollit a Artés'; dins Dovella, núm. 40. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 43-50. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31. | XIX-XX | Fons format per 115 documents sonors fruit d'un treball de recerca etnomusicològic que fan referència a: comunicació (crits de carrer); ritual de la vida de l'home (infantesa, joventut, adults); rituals del curs de l'any (cicle de Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua); Institucions religioses (Goigs, himnes, cançons) o institucions cívico-polítiques(cançons relacionades amb fets de guerra) i Lleure (cançons llargues o balades, cançons curtes destinades al lleure, parèmies, etc. Ramon Vilar, en el seu treball (1991) analitza una mostra escollida entre les 115 melodies: una cançó de bressol, una cançó de joc infantil, una tonada vinculada al joc de cartes, un romanç conegut per 'La nit de Sant Joan', Goigs a Sant Isidre i algun altre romanç o balada. Un treball a part (1997) es mereixia el Ball de bastons (fitxa 117). | 08010-171 | Artés | Ramon Vilar i Herms ha fet una recerca etnomusicològica que ha permès recopilar 296 melodies i informacions musicals a la població d'Artés. El treball de recerca va començar l'any 1982 i tingué continuïtat fins el 1995, amb la col·laboració de Josep Crivillé i Bargalló. La metodologia emprada es basa en dos vessants: l'enquesta de camp i el treball de laboratori. El nombre d'informants entrevistats va ser de 21, i es tracta d'informacions musicals directes. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 38522 | Capella de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep | XIX | Petita capella devocional dedicada a Sant Josep amb el seu fill, ubicada en una casa cantonera de la Plaça Faura. Es tracta d'una petita fornícula inserida a la façana de la casa amb una porteta de vidre que protegeix les imatges (fetes de guix). | 08010-173 | Plaça Faura o Nova, 4 | 41.7990500,1.9549500 | 413179 | 4627993 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38522-foto-08010-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38522-foto-08010-173-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 38523 | Plaça Nova o Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-nova-o-faura | XVIII | Plaça ubicada al pla. El seu urbanisme és molt regular, de planta quadrada amb un accés a cada costat: el carrer Jaume I de ponent a llevant i carrer Sant Lluís de nord a sud. Envoltada de cases de planta rectangular, generalment de planta baixa i dos o tres pisos, algunes amb golfes. Són cases en origen de dimensions considerables: cada angle de la plaça el formen un parell de construccions, com a molt trobem tres cases. Si s'ha subdividit ha estat a posteriori. La majoria mantenen l'aspecte arquitectònic primigeni, però han estat restaurades. | 08010-174 | Plaça Faura | Es coneix com a Plaça Nova per contraposició a la Plaça Vella, dalt la vila. Però es tracta d'una plaça que es forma amb la primera expansió del nucli antic. | 41.7990200,1.9547400 | 413162 | 4627990 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38523-foto-08010-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38523-foto-08010-174-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 38524 | Turons del Pla de Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-del-pla-de-can-vila | http://www.ccbages.org/espais/espais.htm | Es tracta de dos turonets de baixa alçada. A la part més alta tenen uns interessants paleocanals en els quals es troben mineralitzacions cupríferes. Es tracta, per tant, de relleus invertits.Entorn dels turons hi ha ocupació rural, amb plantació de cultius. Als cims, on hi ha les mineralitzacions, no hi ha conreus. L'indret és interessant per les mineralitzacions cupríferes associades a red-beds. Aquestes mineralitzacions s'han desenvolupat sobre la base d'uns paleocanals ubicats entre els materials rogencs de la Formació Artés. Hi ha bones cristal·litzacions d'atzurita i de la malaquita. | 08010-175 | Al sudoest de la vila d'Artés, a aproximadament 1 km de la població. | 41.7867500,1.9415100 | 412046 | 4626641 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38524-foto-08010-175-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 39229 | Barraca de La Portella 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-8 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya que està composta de dos elements diferenciats: la barraca i el cobert. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2. La barraca es troba a la part de migjorn mentre que el cobert està a la vessant septentrional. El conjunt està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre està fet en doble vessant, sent el punt central la paret que divideix els dos espais. Es tracta de grans lloses disposades a sobre d'una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part del sostre de la barraca ha començat a cedir. Tan la barraca com el cobert tenen les entrades respectives a la vessant de ponent del conjunt. Dins la barraca, les parets de llevant i la de tramuntana presenten uns forats en forma de receptacle per col·locar-hi diversos utensilis. El cobert té una estructura en forma de banc feta a base de carreus irregulars de pedra. | 08012-79 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8809800,1.9493600 | 412826 | 4637095 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39229-foto-08012-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39229-foto-08012-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39229-foto-08012-79-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39230 | Barraca del Bayeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bayero | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en un estat inicial d'enrunament | Barraca de vinya que està composta de dos elements diferenciats: la barraca i el cobert. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2. La barraca es troba a la part de ponent mentre que el cobert està a la vessant oriental. El conjunt està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre està fet en doble vessant, sent el punt central la paret que divideix els dos espais. Es tracta de grans lloses disposades a sobre d'una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part del sostre de la barraca ha començat a cedir. Tan la barraca com el cobert tenen les entrades respectives a la vessant de migjorn del conjunt. Dins la barraca, la paret de ponent presenta uns forats en forma de finestra. Les bigues del cobert estan molt malmeses. | 08012-80 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8845800,1.9627800 | 413944 | 4637481 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39230-foto-08012-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39230-foto-08012-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39230-foto-08012-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39231 | Barraca de La Portella 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-9 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està força brut per dins degut a l'ús actual que té | Barraca de vinya de planta circular, amb un diàmetre aproximat de 2,5 m i feta de carreus irregulars de pedra lligada en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, tapiada amb una reixa. El sostre és de volta cònica, a base de la superposició de lloses de pedra, arribant a ser tapades per una llosa més gran a dalt de tot. Sobre de les lloses s'hi col·loca terra aixafada que treballa com a aïllant tèrmic. L'utilitzen per guardar-hi gossos o altres animals. | 08012-81 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8891000,1.9625500 | 413931 | 4637984 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39232 | Barraca de La Portella 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-10 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. Al mur septentrional hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, ja que es partia d'una base quadrada per arribar a tancar el conjunt amb una sola llosa de pedra. Queda molt poc de l'inici del sostre i no es pot saber com s'acabava però si que es tractava d'una superposició de lloses de pedra. | 08012-82 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8893300,1.9631100 | 413978 | 4638009 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39232-foto-08012-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39232-foto-08012-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39233 | Barraca de La Portella 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-11 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya, de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. No conserva cap indici del tipus de sostre que tenia. Els murs actualment tenen una alçada màxima de 1,5 m. | 08012-83 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8898700,1.9626900 | 413944 | 4638069 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39233-foto-08012-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39233-foto-08012-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Té massa vegetació tan a dins com a fora de l'estructura | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 39234 | Barraca del Victu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-victu | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | El sostre de la barraca està perfecte mentre que el sostre del cobert ha cedit. | Barraca de vinya composta de dos elements ben diferenciats: la barraca i el cobert adossat. La barraca es troba a la part occidental i el cobert a l'oriental. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, i està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre és de doble vessant i fet amb lloses de pedra, suportades per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. A la vessant de migjorn trobem les dues obertures, la porta de la barraca i l'accés al cobert. La part del sostre del cobert ha cedit. | 08012-84 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8921200,1.9646100 | 414106 | 4638317 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39234-foto-08012-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39234-foto-08012-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39234-foto-08012-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39235 | Barraca del Bisquerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bisquerra | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està molt bruta i deixada tan per dins com per fora. | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de tramuntana hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a base de superposició de lloses de pedra amb una llosa més gran dalt de tot el conjunt. Sobre de les lloses trobem altres lloses disposades de forma irregular per tal de donar consistència al conjunt. A l'interior de la paret de migjorn hi ha un petit receptacle on col·locar-hi diverses eines i utensilis. | 08012-85 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8935200,1.9684900 | 414430 | 4638468 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39235-foto-08012-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39235-foto-08012-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39235-foto-08012-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39236 | Barraca del Rostoble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rostoble | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta quadrangular, d'una superfície aproximada de 8 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre estaria fet amb lloses de pedra aguantades amb bigues de fusta. Desconeixem si amb una o dues vessants. | 08012-86 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9085300,1.9820100 | 415571 | 4640122 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39236-foto-08012-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39236-foto-08012-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La gran quantitat de vegetació que l'envolta ha fet que només es conservin en peu la paret de ponent i la de migjorn. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 39237 | Barraca de Cal Picarocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-picarocs | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 12 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està fet amb teules superposades en fila, sostingudes per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les teules també hi ha una biga de fusta al punt central del sostre, donant estabilitat al conjunt. A la paret de ponent hi ha una petita obertura en forma de finestra. | 08012-87 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9128100,1.9773000 | 415186 | 4640601 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39237-foto-08012-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 39238 | Barraca del Pla del Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-jaume | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes, ja que la part de ponent s'ha després en part, deixant el mur en una situació d'inestabilitat i en perill d'enrunament imminent. | Barraca de vinya, de planta circular, de 3 m de diàmetre, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica fet a base de la superposició de lloses de pedra, situant-hi una llosa més gran que la resta per donar-hi estabilitat al conjunt. Sobre de les lloses hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic, encara que hi ha poca quantitat de terra. Es troba enmig del bosc i és de difícil accés | 08012-88 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9099900,1.9818300 | 415558 | 4640284 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39238-foto-08012-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39238-foto-08012-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39238-foto-08012-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39239 | El Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-freixe | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XVII | Masia que està constituïda per dos habitatges, la casa dels amos i la de masovers. Es compon de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1.160 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista en general arrebossat i pintat de color blanc, hi ha intervencions de diferents èpoques algunes en obra nova. Presenta un cos de galeries a la façana principal (1 vertical i 2 horitzontals) i a la façana posterior (1 vertical i 5 horitzontals). La planta baixa de la casa principal té el sostre amb volta, els sostres de la casa dels masovers són de cabirons. Hi ha una llinda a la vessant de ponent, interior a la casa, amb la xifra '1758'. Té dues pallisses i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Té una capella a l'interior de la casa dels propietaris considerada com a BCIL (fitxa 2). | 08012-1 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària. | 41.8128800,1.9971500 | 416703 | 4629487 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39239-foto-08012-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 39240 | Oratori de St. Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-st-antoni | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - GAVIN, Josep M. (1979) 'Bag. 32. Sant Antoni de Pàdua', a Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 30. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. | XX | Es va fer una reforma total de la capella l'any 1943, amb la qual cosa l'estat de conservació és força bo. | Es tracta d'una habitació amb tres entrades, una frontal i dues de posteriors, a banda i banda de l'altar. La superfície és de 20 m2. aprox. La planta és rectangular i el sostre és pla. La sala es separa en dues parts: els bancs i l'altar, les dues al mateix nivell de terra i sense cap element arquitectònic que les divideixi. A la part de l'altar hi ha un reclinatori de dues places treballat en fusta amb estil barroc; l'altar està lleugerament elevat en una plataforma de fusta i aguantat per dues columnes amb estil neobarroc. El retaule és igualment d'estil neobarroc (fitxa 3) | 08012-2 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària. | 41.8129700,1.9971200 | 416701 | 4629497 | 1943 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39240-foto-08012-2-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al entrar a la casa dels propietaris, un cop pujada l'escala principal, la capella es troba tot recte, al lloc més central de la masia, al primer pis de l'edifici. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 39245 | Rectoria de Santa Maria d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria-dhorta | XVII | L'immoble es troba en un estat de conservació millorable, necessita manteniment en les façanes dreta i posterior. El sostre presenta molts forats i això provoca que s'escoli l'aigua, posant en perill la salubritat del propi edifici | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes amb una superfície aproximada de 1260 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha ampliacions actuals realitzades amb obra nova i revestiments actuals. La part posterior ha estat ampliada afegint habitacions. S'observa un reforç d'estructura metàl·lica a la façana posterior, i a la façana lateral hi ha galeries. La referència del primer rector data de l'any 1170. Trobem diferents llindes amb les dates 1649, 1863 i 1958. Se situa en un entorn rural a prop de la carretera. | 08012-7 | Horta d'Avinyó | La rectoria originària hauria estat construida al mateix moment de l'antiga església romànica. L'actual edifici, però, fóu alçat en les posteriors remodelacions que afectaren a l'església a finals del segle XVII. | 41.8255400,1.9685900 | 414348 | 4630921 | 1649 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39245-foto-08012-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39245-foto-08012-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39246 | Sta. Maria d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sta-maria-dhorta | - BALLÚS CASÒLIVA, Glòria (2004). Els Municipis del Bages. Llocs d'interès i elements festius, Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 9. - DALMAU ARGEMIR, Delfí (2004). 'Horta d'Avinyó, Santa Maria' a Campanars del Bages. Parroquials de Torre, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg.42. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - GAVIN, Josep M (1979) 'Bag. 38 (Santa Maria' a Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 32. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi d'edificis religiosos, Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 41. VV.AA. (1984) 'Santa Maria d'Horta' a Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, pàg. 110-111. - VV.AA. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, vol. IX, Bages, Berguedà i Solsonès, pàg. 139. | XI-XVII | Església de tres naus de petites proporcions, la central és coberta amb volta de canó rebaixada i les laterals amb volta de creueria en els seus dos trams. L'interior de l'església és totalment arrebossat i reprodueix una decoració típicament neoclàssica. La porta actual és al mur de ponent i és un element més de les múltiples modificacions que afectaren l'edifici romànic primitiu. Aquesta porta fou refeta l'any 1863. A llevant i a tramuntana, l'església es confon amb les dependències de la gran masia annexada construïda al segle XVII i el cementiri. L'absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes només és visible des de la rectoria. Les capelles laterals són obra del segle XVII (entre 1686 i 1691) | 08012-8 | Horta d'Avinyó | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell d'Artés, al lloc d'Horta. Aviat degué adquirir categoria de parròquia, que conserva encara avui. El lloc i l'església apareixen citats abans del 1154 com a parròquia d'Horta i el 1175 i el 1199 és esmentada com a Santa Maria d'Horta. Al final del segle XVII l'edifici sofrí diverses modificacions que li feren perdre la seva fesomia medieval: entre els anys 1686 i 1691 fou ampliada afegint-hi diverses capelles laterals; el 1830 es féu la façana actual. El campanar també és posterior; possiblement s'aixecà damunt el basament d'una torre anterior. | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39246-foto-08012-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39246-foto-08012-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39246-foto-08012-8-3.jpg | Legal | Medieval|Barroc|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les restes de romànic que hi queden només es poden apreciar des de dins del mas de la Rectoria, observant l'absis on s'adossa la mateixa masia. | 85|96|94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39247 | Ascensió de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ascensio-de-la-verge-maria | XIX | Pintura mural, situada al centre de l'altar que representa l'ascensió de la Verge Maria al reialme del cel. A la terra deixa als dotze apòstols mentre que al cel l'esperen els àngels i arcàngels. L'àngel de l'esquerra acompanya a un infant Jesús que està esperant l'arribada de la seva mare. A dalt de tot, al centre hi trobem la figura omnipresent de Déu representat sota la figura de l'esperit sant (un colom blanc). Tan la Verge Maria com la resta d'àngels estan envoltats de núvols. Rodegen la Verge Maria els arcàngels que l'escorten en la seva ascensió. A dalt de tot de la pintura es pot llegir 'Assumpta est Maria in caelum. Al·leluia'. Hi predomina el color blau sofre. | 08012-9 | Horta d'Avinyó | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39247-foto-08012-9-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Als laterals de l'altar també hi ha pintures murals però el seu estat és tan deplorable que ens ha sigut impossible determinar les escenes que representen. | 99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39248 | Baptisme de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baptisme-de-jesus | XIX | La humitat de les parets és molt perjudicial per la pròpia pintura ja que la patina té tendència a esquerdar-se | Pintura mural que representa el baptisme de Jesús realitzat per Sant Joan Baptista, al riu Jordà. Sant Joan Baptista destaca per les pells d'animals que porta sobre, donant a entendre la seva vessant asceta. Igualment du una creu com a senyal de ser representant de la voluntat de Déu. Jesús apareix seminu, cobrint-se el pit amb els braços entrecreuats. Des del cel s'obre una clariana d'on baixa un raig celestial que il·lumina a Jesús. Les palmeres representen quelcom exòtic propi de les terres israelianes, La pintura es troba a la zona de la pica baptismal i el motiu justament està directament relacionat amb aquest ritual cristià. La localització és al fons de l'església, al costat de la porta d'accés, en la nau lateral de l'esquerra. | 08012-10 | Horta d'Avinyó | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 08012 | Avinyó | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39248-foto-08012-10-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39249 | Tomba de Josefina Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-josefina-vilaseca | - DE BERNARDO, Alberto M (1955). Josefina Vilaseca. Su vida y martirio, Vizcaya, Ediciones Paulinas. - PADRÓS, Ginés (rvd.) (1953). Josefina Vilaseva. Su vida y sacrificio (Biografía básica que ha servido de punto de partida a todas las demás), Madrid, Consejo Superior de las Jovenes de Acción Católica. | XX | La tomba és de caràcter auster i a la làpida del terra no s'hi llegeix cap escrit ni símbol. La funció de làpida informativa l'exerceix una làpida situada a la paret de l'església i feta de marbre on es pot apreciar el nom de la difunta: Josefina Vilaseca Alsina; al igual que la data de naixement i la de la mort: 9/3/1940 i 25/12/1952 respectivament. A dalt de la làpida hi ha el símbol de Déu. La importància de Josefina Vilaseca és no sols d'abast local sinó a nivell comarcal, català i espanyol ja que als anys 50 va ser utilitzada la seva història pel règim de Franco per elevar la puresa de les nenes. Així, va esdevenir 'la màrtir de la puresa'. Actualment la figura de Josefina Vilaseca està en un procés de canonització dut a terme pel Vaticà. | 08012-11 | Horta d'Avinyó | Josefina Vilaseca Alsina era una nena de 12 anys d'Horta d'Avinyó que va morir el dia de Nadal de 1952, després d'estar 21 dies hospitalitzada a la Clínica Sant Josep de Manresa, a causa de les ferides que va rebre de Josep Maria Garriga Junyet quan va intentar violar-la a la masia de Salabernada, mentre ella feia de minyona de la casa. Al cap d'un mes, l'Església ja l'aclamava màrtir de la puresa i la nova Goretti; de seguida es va iniciar el procés de beatificació. | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 1952 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 39250 | Col·lecció d'objectes de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-lajuntament | XX | Hi ha una vitrina dins de l'ajuntament amb diversos elements dels que en destaquem els següents: - Primera màquina d'escriure que va haver-hi a l'ajuntament, datada de principis de segle XX. - Antic rellotge de l'església de Sant Joan d'Avinyó, datat del 1888. - Cornetes de l'agutzil. La més gran és de l'època carlina. - La llança i el fanal del sereno, datats als voltants del 1850. - La placa de les primeres aigües canalitzades a la població, en data de 17 d'abril de 1881. - La bandera de l'Ajuntament al seu patró, el 17 d'abril de 1881. | 08012-12 | Avinyó | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1880-30 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39251 | Barraca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzina | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, i construïda amb carreus irregulars d'un tamany força gros, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de majors dimensions. Gran part del sostre ha cedit al igual que la paret de llevant. | 08012-13 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8252800,1.9758200 | 414948 | 4630885 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39251-foto-08012-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39251-foto-08012-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39251-foto-08012-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39252 | Gegants d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-davinyo | XX | Conjunt de cinc gegants: dos d'adults, dos de joves i el gegantó. Els gegants adults són 'El Moro' i 'L'Hebrea', fets als anys setanta. Els gegants joves es diuen 'Joan del Vi' i 'Pepeta de la Rovirassa', i, finalment, hi ha el gegantó anomenat 'Bussé', que representa l'agutzil actual del poble. Aquest últim gegant es creà l'any 1999. | 08012-14 | Avinyó | Els gegants han agafat diversos noms segons el període en què foren creats; els gegants tenen noms de cultures històriques que han anat formant la cultura del poble, tot i que no se'n té pràcticament constància del llegat àrab ni jueu a la zona. Igualment, els gegans joves agafen noms directament vinculats amb la terra avinyonenca: el vi i, la zona de la Rovirassa. Finalment, el Bussé, personatge contemporani emblemàtic per la seva tasca d'agutzil del poble durant els últims anys. | 41.8638300,1.9709900 | 414598 | 4635169 | 1970-00 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 39253 | Noms de les Cases d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-cases-davinyo | - BONET FARRÀS, Ramon (1982). 'Toponímia d'Avinyó' a Aplec de Treballs. Amics de la Història i l'Arqueologia, Manresa, Institut Lluís de Peguera. | XIX-XX | Hi ha diversos noms populars donats a les cases, aquí només els enumerem tot i que l'article de Ramon Bonet és més complet. Les cases són: La Casilla, Cal Vinyés, Cal Tonico, Cal Not (o Ca la Sensia), Cal Matalasser, Cal Sucarrats, Cal Puça, Cal Sociats, Ca la Maria Tartranera, Cal Músic, Cal Llobet, Cal Nanjó (o Cal Leonci), Cal Sagalet, Cal Posa, Cal Punsicó, Cal Marc (o Cal Fideuet), Cal Mateu (o Cal Paradell), La Verdegueria, Ca les Monges, Cal Verdaguer, El Molí, Cal Peret Roca, Cal Pinsos, Cal Ferrer, Cal Ferrer Llogari, Cal Mujal, Ca la Papeta, Cal Coix, Cal Pastoret, Cal Torisec, Cal Mones, Cal Viladric, Cal Sagal, Cal Pintor (o Cal Cubano), Cal Vilaseca, Ca La Rosita, Ca La Julita, Cal Queixac (o Cal Trencat), La Fusteria Iglesias, Ca l'Indaleci, Ca la Maria Cristina, Ca la Llúcia, Cal Rei, Cal Colomet, Cal Relat, Cal Bussé, Cal Pau Relat, Ca la Marcel·lina, Cal Roqueta, Cal Roig, Cal Cinto, Cal Planes, Can Feliu, Cal L'Argemí, Cal Nanjó, Cal Muntada, Cal Ció, Cal Jaume de la Vall, Cal Pere Siller, Cal Sabater Coix, Cal Giralt, Cal Peixater, Cal Mitja, Cal Taupa, Cal Casimiro, Cal Puès, Cal Peret Jordi, Cal Miró... I fins a uns cent-cinquanta noms de cases. | 08012-15 | Avinyó | La majoria de noms encara es mantenen avui dia tot i que alguns d'ells ja s'han anat perdent. | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/