Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37155 | Can Cabús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabus-de-baix | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIV -XVIII | Conjunt format per l'edificació principal, el barri i passeig d'entrada, i l'era o pati davant la casa. L'edificació principal, restaurada recentment, correspon a una antiga casa de pagès però que ha sofert moltes transformacions al llarg del temps. Es tracta d'una construcció de planta irregular gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis d'alçada, i coberta de teula a dues aigües. Les seves quatre façanes són molt austeres i amb poques obertures amb predomini del ple sobre el buit. En destaca la façana principal, orientada a migdia, amb les seves obertures ordenades, amb alguna irregularitat, segons tres eixos de composició verticals. A remarcar el portal d'arc rebaixat de la planta baixa i la balconera central de la planta pis. De l'entorn cal esmentar l'era davant la casa, caracteritzada per la seva dimensió i per les diverses espècies d'arbres que hi habiten d'entre els quals cal destacar els plàtans i la palmera de gran alçada que presideix el conjunt i esdevé una important fita visual d'entre les construccions que s'estenen al llarg del costat de llevant de la riera d'Alella. També a remarcar el passeig arbrat d'accés que arrenca tot creuant un barri amb decoració historicista, flanquejat per dos plàtans, al peu de la mateixa riera. Existeixen també d'altres construccions auxiliars al voltant de l'era i darrera la mateixa casa que no tenen elements a destacar. | 08003-14 | Av. Sant Josep De Calassanç, 10 | L'any 1392 pertanyia a Pere Roure, anomenant-se així mas Roure. A mitjans del segle XVIII, Francesca Roure es casà amb Joan Cabús, passant d'aquesta manera a pertànyer a la família que li donà nom: Can Cabús de Baix, per diferenciar-la de l'altra masia que ja posseïen a la part alta del torrent de la Coma Clara. Posteriorment, a principis del segle XX, la casa es va vendre a Araceli Fabra i Puig. | 41.4980600,2.2965400 | 441285 | 4594288 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37155-foto-08003-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37155-foto-08003-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37155-foto-08003-14-3.jpg | Legal | Modern|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|116|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37179 | Fàbrica de pintures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-pintures | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | deteriorament per manca d'ús. | Nau aïllada als quatre vents, de planta rectangular molt allargada, paral·lela al torrent Vallbona, i amb coberta de teula a dues aigües. Cal remarcar-ne principalment les encavallades i bigues de fusta de l'interior, i la façana principal. Aquesta, orientada al sud-est, destaca pel seu coronament modernista, en forma de frontó esglaonat, perfilat amb maons a sardinell i decorat amb rajola vidrada. La finestra superior és l'única original que es conserva. La resta, originalment formades per arcs escarsers, han estat modificades. | 08003-38 | Torrent de Vallbona, 53-67 | 41.4971000,2.2934100 | 441023 | 4594183 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37197 | Can Pufarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pufarre | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XV-XVIII | Conjunt format per una antiga masia, una era acompanyada d'altres construccions auxiliars i un jardí amb elements decoratius representatius. La masia està situada al costat de llevant de la finca, en una posició elevada respecte el torrent que porta el seu nom. És propera a Can Coll i orientada totalment a ponent, on s'obre l'era i la resta del jardí de la finca. Té planta rectangular, trencada per un cos posterior adossat, i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal, com hem dit orientada a ponent, té les obertures - moltes d'elles modificades- ordenades segons tres eixos verticals. En posició central, tot i que descentrat respecte el carener de la coberta, hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, acompanyada d'un finestral a l'esquerra. A la planta pis hi ha tres finestres, d'entre les quals en destaca l'obertura central, decorada amb elements d'estil gòtic - una finestra conopial d'arc lobulat. Al voltant de l'era, pavimentada amb tova ceràmica, hi trobem un volum rectangular de nova planta i només una alçada que s'obre a migdia amb una façana de superfície vidrada. Més enllà, s'estén el jardí que, delimitat per tanques de bardissa, ens porta a l'altre extrem de la finca on s'aixeca un curiós templet oriental de planta rectangular i coberta a quatre aigües. | 08003-56 | Torrent de Can Pufarré, 4 | Al segle XIV podia haver format part de la gleva del Mas Esteve o del Mas Trobat (Can Coll). El 1515 passà a mans de Pere Ramon Auleda i posteriorment a Pau Ferrer de la Torre. El 1868 pertanyia a Francesc Ferrer i més tard l'adquirí el Baró de Ribelles. | 41.5014300,2.2856300 | 440378 | 4594669 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És la única masia del terme que té la façana principal orientada a muntanya. Conta la llegenda que una espelma encesa rara la finestra de la cuina, situada a la part posterior de la casa i orientada cap a llevant, servia de senyal a contrabandistes marins que comerciaven amb esclaus a la zona del Masnou. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37200 | Can Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació de grans dimensions de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. És de planta gairebé quadrada, trencada només per l'aparició d'una torre de petites dimensions que s'aixeca sobre el pla de la coberta, que és de teula i a dues aigües. De les façanes en destaca el tractament del totxo en totes les obertures, a les cornises que envolten l'edifici i al coronament, que segueix el pendent de la coberta a les façanes laterals. La façana principal, orientada a migdia, és de composició simètrica, ordenada segons tres eixos verticals. En posició central trobem la portalada d'accés i una balcó a la planta pis. Les finestres de la segona planta són més petites. La façana es remata amb una cornisa sobre la que s'aixeca un acroteri format per una barana ceràmica. A la resta de façanes es manté el llenguatge emprat, si bé amb un tractament més senzill. | 08003-59 | Riera Coma Clara, 14 | Inicialment, les terres de Can Rosselló formaven part de la finca de Can Magarola. José Rosselló Maspons va construir-la a finals del segle XIX. | 41.5031200,2.2977600 | 441392 | 4594849 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part del darrera hi havia hagut el celler, encara es conserva la premsa de cargol i una gruta empedrada com a fresquera. Hi ha una font. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37226 | Carrer de Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-rosa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer de traçat més irregular de tots els vials que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en tres trams de direccions clarament diferents, però només el primer tram, que es troba més al sud, té habitatges amb façana a aquest carrer, seguint la distribució típica al barri del Rost amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. Aquest tram de vial té una amplada aproximada de 5 m. Es tracta d'un conjunt de cinc habitatges molt homogeni de cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies estretes de 5m. Les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb arrebossats pintats de colors ocres i terrosos. Una cornisa comuna dentellada dóna unitat a tot el conjunt. El carrer està asfaltat, amb una petita vorera ceràmica al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. | 08003-85 | Carrer Santa Rosa, del núm. 2 al 10. | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4934100,2.2966200 | 441288 | 4593771 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37226-foto-08003-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37226-foto-08003-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37244 | Torre de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-baro | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XV | <p>Torre de vigilància de planta circular adossada a la part sud oest de l'edificació principal de Cal Baró. Consta de quatre nivells a l'interior i coronada per merlets i quatre matacans. Destaquen dues obertures amb decoració d'arcs lobulats.</p> | 08003-104 | Onofre Talavera, 4 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.4925400,2.2923100 | 440927 | 4593678 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37244-foto-08003-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37244-foto-08003-104-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||
| 37274 | Barraca de l'Hort de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-de-la-cooperativa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Porta en mal estat i alguna paret deteriorada | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (2'7 x 3'2 m), amb la coberta de volta de maó pla arrebossada per fora. Les parets estan fetes de paredat antic i arrebossades. La porta d'entrada a la façana de llevant, amb la llinda recta, és de fusta i està tancada. La lectura de paraments permet considerar que originàriament tingués la coberta a una vessant i posteriorment se li afegís la volta. Té una petita obertura a la façana nord. Banc adossat a la façana principal, fet de paredat amb la lleixa de maons. Disposaria d'un sistema de recollida d'aigües pluvials que conduïen l'aigua a un dipòsit interior a través de la coberta. Al darrera, a la part del marge, hi ha un ametller. | 08003-134 | Al marge dret del fondo de Rials, entre el torrent, el camí de Teià i la finca de la Buratella | 41.4944400,2.3059100 | 442064 | 4593879 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37274-foto-08003-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37274-foto-08003-134-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37276 | Barraca de la Vinya d'en Valentí; Barraca de Can calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-valenti-barraca-de-can-caldero | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Mig enderrocada | Barraca de vinya o de pagès enderrocada en gran part. Era una barraca de planta rectangular, la coberta era a dues aigües feta de maons plans amb el carener de teules àrabs i perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La porta d'accés estava a la façana de migdia i era d'arc escarser. Les parets són de maons i arrebossades. Hi ha una finestra a la façana lateral de ponent amb reixes de ferro. | 08003-136 | Entre el camí del Mig i la C-32, després del torrent del Sistres, al sud del barri de la Mercè. | 41.4837800,2.2947000 | 441119 | 4592704 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37276-foto-08003-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37276-foto-08003-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37276-foto-08003-136-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està ubicada molt a prop de l'autopista dins una zona catalogada com a jaciment arqueològic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37288 | Cova del Camí de la Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cami-de-la-carena | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | mig ensorrada | Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 1'5 x 1'8 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta. | 08003-148 | Camí de la Carena - al nord del Nucli Font de Cera | 41.5124700,2.2972400 | 441357 | 4595887 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37288-foto-08003-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37288-foto-08003-148-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37304 | Sot d'aigua de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-daigua-de-montserrat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Ple de vegetació. | Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Hi ha una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Hi havia un sot de decantació per evitar que s'omplís de terra, anomenat clavera. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya. | 08003-164 | Les Costes - Rials | Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin. | 41.5042000,2.3039000 | 441905 | 4594964 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37304-foto-08003-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37304-foto-08003-164-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37308 | Sot d'aigua d'en Murdicu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-daigua-den-murdicu | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Totalment colgat per la vegetació. No és visible a simple vista. | Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Està molt a prop de la cova de sauló del mateix nom. Acostumaven a tenir una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Hi havia un sot de decantació per evitar que s'omplís de terra, anomenat clavera. Està completament cobert de vegetació i és difícil de veure. S'hi pot accedir pujant el Torrent de Rials fins les Costes, o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya. | 08003-168 | Les Costes - Rials | Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin. | 41.5044000,2.3056500 | 442051 | 4594985 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37308-foto-08003-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37308-foto-08003-168-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37318 | Bassa de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (8'4 x 11'1 m). Recull l'aigua d'una mina i del pou del molí. Els murs són de paredat, fet de pedres petites i irregulars i unides amb morter; arrebossats, de 85 cm d'amplada. A la banda nord i oest s'aixequen dos grans murs de contenció de les terres del marge, fets amb la mateixa tècnica. Està coberta amb una lona negra tensada. | 08003-178 | Can Poch, entre el nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc. | 41.5069400,2.2846100 | 440298 | 4595282 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37318-foto-08003-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37318-foto-08003-178-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 37329 | Bassa Gran de Can Comulada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-gran-de-can-comulada | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta trapezoïdal (20 x 14 x 14 m). Els murs són de paredat antic, pedres petites i irregulars i unides amb morter, amb l'acabament de maons plans col·locats a plec de llibre. | 08003-189 | Finca Can Comulada - Av. Boronat de Comalada | 41.4969500,2.2890600 | 440660 | 4594170 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37329-foto-08003-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37329-foto-08003-189-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha una caseta a l'extrem sud-oest de planta quadrada (2'4 x 2'3 m.), que en diuen 'el desaigua de la bassa'. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37349 | Mina d'en Pepet de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-pepet-de-can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada de mina d'aigua que té el naixement a 500 metres, a la Vinya de l'Oliva. El senyor Rafael Puig, propietari, ens explicà, que hi ha sis pous de registre d'aquesta mina; el més alt és de 22 metres. La porta d'entrada és una reixa de ferro amb la paret frontal feta de paredat antic, amb pedres petites i irregulars unides amb morter. La volta és d'entibada i els bancs de maons aparellats, conducció modernitzada amb tub de plàstic. | 08003-209 | Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia. | 41.4942500,2.3087700 | 442303 | 4593856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37349-foto-08003-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37349-foto-08003-209-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 37365 | Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pastor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Fora d'ús des de fa força temps amb el lògic deteriorament físic. | Font d'aigua en desús. No raja. Volta entibada i banc de pedra seca. Obertura quadrada que no conserva cap porta. Al davant hi ha un marge fet amb dues parets de pedres seques, una canal per l'aigua que va a parar a un regueró passa per sota de la paret frontal. Conduïa l'aigua a una bassa de planta rectangular ( 1'7 x 1 m) feta de maons revestits i amb els angles arrodonits. S'hi pot accedir a peu, des del camí de la Cornisa o el camí de Can Cabús de Dalt. Un cop deixem la casa a la dreta, prenem el següent a la dreta i el primer a l'esquerra. Pel camí del Camp de Tir, i de Font de Cera a l'antic Camp de Tir. | 08003-225 | Bosc de Can Cabús, a llevant del nucli de Font de Cera. | El sr. Artés va fotografiar aquest espai l'any 80 i el va anomenar Font del Pastor. El febrer de 2008, el voluntari forestal teianenc Joan Sagré va arranjar-ne l'entorn. Fruit d'aquests treballs es va descobrir, inscrit a l'ampit de la font, la data de 1908. | 41.5125200,2.3002900 | 441611 | 4595890 | 1908 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37365-foto-08003-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37365-foto-08003-225-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||
| 37372 | Pi pinyoner d'Alella Parc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-dalella-parc | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Pi pinyer d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 3,80 metres i volta de canó de 3,05 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 13 metres. Està ubicat en la parcel·la urbana del número 3 del carrer Pau Piferrer, al nucli d'Alella Parc, parcel·la no construïda que conté, a més del pi esmentat, diversos pins més així com nombrosos arbustos. Situat en una parcel·la d'una urbanització sense continuïtat directa amb la trama urbana i sotmesa, per tant, a la legislació aplicable en matèria de prevenció d'incendis forestals en aquestes urbanitzacions. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 11. | 08003-232 | carrer Pau Piferrer número 3 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.5085100,2.2914000 | 440866 | 4595451 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37372-foto-08003-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37372-foto-08003-232-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 37381 | Garrofer de l'Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-leixample | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 10 i 15 metres, soca de 3,35 metres i volta de canó d'1,35 i 1,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. | 08003-241 | Entre els carrers Sta. Gemma, Espígol i rambla de la Fontcalda | 41.4884800,2.2931800 | 440996 | 4593226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37381-foto-08003-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37381-foto-08003-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 24. Sota la seva copa hi ha instal·lats dos bancs. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 37396 | Arbreda del Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-bosquet | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | atesa l'elevada freqüentació i els tractaments de la vegetació herbàcia que periòdicament s'hi duen aterme. | El Bosquet constitueix una unitat discontínua de vegetació sense contacte directe amb altres unitats de vegetació arbòria. Tot i que la seva importància biològica no és gaire gran, ja que es tracta d'un bosc mono específic (Pi pinyer), els seus atributs paisatgístics i socials són molt importants: ha esdevingut un símbol de diverses generacions d'alellencs i periòdicament s'hi realitzen actes lúdics i socials. Tanmateix, aquesta elevada freqüentació ha comportat alguns problemes com l'elevada compactació del sòl o la manca de sotabosc desenvolupat. | 08003-256 | Vall de Rials, per damunt del Sot del Marquès, al costat de l'IES d'Alella. | 41.4940100,2.2997700 | 441551 | 4593836 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37396-foto-08003-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37396-foto-08003-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 37430 | Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 47. | I-V dC | Indeterminat | Josep Ramírez informà Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'aparició de ceràmiques romanes en superfície, en uns camps propers al Torrent de Rials (PREVOSTI 1981, p.47). Es tracta d'una notícia confusa. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es considera que pot tractar-se del mateix jaciment que l'Hort d'en Font, si bé la descripció de la situació realitzada per la Dra. Prevosti sembla indicar que l' indret s'ubica al marge est del torrent. En el plànol de situació dels jaciments inclosos en la seva publicació, Prevosti l'ubica, efectivament, en aquesta àrea, si bé al sud de l'autopista. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, els membres de la Masia - Museu Can Magarola no van aportar més dades sobre el jaciment. És possible que el jaciment estigui situat al marge est del Torrent de Rials, segons la descripció original publicada per Prevosti. La relació amb el jaciments de l'Hort d'en Font i Can Patxiu és molt probable. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va observar cap tipus d'indici de restes arqueològiques. Els camps es disposen en diverses terrasses i molt d'ells són coberts per hivernacles, dificultant l'observació de sòl. | 08003-290 | Marge est del Torrent de Rials | Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. | 41.4901000,2.3061200 | 442078 | 4593397 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-07-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té notícia de la conservació de materials. Cal relacionar el jaciment amb els propers de l'Hort d'en Font i Can Patxiu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||
| 37442 | Camí Carener de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-carener-de-tiana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí Carener a Tiana s'inicia en el Camí del Turó del bessó, en el seu tram final i es dirigeix d'est a oest fins a Tiana. De fet el terme municipal de Tiana es troba ben aviat. Per tant la major part del recorregut d'aquest camí que té un 3 metres d'amplada, transcorre per terme de Tiana. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona De terrenys erms propis de l'abandonament de vinya amb progressiva ocupació de vegetació arbòria d'alzina i algun roure per les zones més obagues i pi pinyoner en expansió. Destaca la gran quantitat de ginesta. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 189 metres. | 08003-302 | A l'est de la urbanització de Can Comulada | 41.4945100,2.2803300 | 439929 | 4593905 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37442-foto-08003-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37442-foto-08003-302-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440052; y= 4594048; z=238Les UTM del punt final són: x = 439909; y= 4594137; z=253 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 37452 | Camí de la Font del Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-sarau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença en el torrent anomenat del Sarau, a l'alçada del carrer Vallespir, al costat d'un dipòsit d'aigua, i es dirigeix en direcció nord - oest. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre paral·lel al Torrent del sarau que també rep el nom de Torrent del Fonoll. Passa pel costat de la Cova del Torrent del sarau, la Font del Fonoll. A l'alçada del Pi bord, continua en direcció oest, deixant el Camí de la Font de l'Esquerda a mà dreta. En aquest punt n'augmenta el desnivell. A l'alçada de la Font del Sarau, el camí queda mig anul·lat per la vegetació que el cobreix. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 969 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe. També es troba pi blanc, pi pinyer, roure martinenc, alzina, arboç, bruc, marfull, estepes, canya, aritjol o heura. En destaca un alzinar proper a la Font del sarau (en el marge est del camí) amb galzeran. | 08003-312 | Torrent del Sarau, a la urbanització Mas Coll | 41.5039700,2.2760800 | 439583 | 4594958 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37452-foto-08003-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37452-foto-08003-312-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440055; y= 4595052; z=179Les UTM del punt final són: x = 439409; y= 4595042; z=280 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 37461 | Camí dels Figuerals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-figuerals | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | vegetació invasiva i erosió hídirca | Camí que es dirigeix de sud a nord unint el camí de la Cornisa amb la Pista carenera. Es tracta d'un corriol de terra, més ampla al `principi que en el tram final, però que per la manca de pas, la vegetació arbustiva ha anat envaint pels costats, deixsant un pas estret, que a més es veu afectat per labaixada d'aigües pluvials que han provocat un xaragall al mig del camí. La vegetació és de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure. | 08003-321 | Al nord del terme municipal a prop del Turó de Galzeran | 41.5078700,2.2692800 | 439019 | 4595396 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37461-foto-08003-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37461-foto-08003-321-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 4439209; y= 4595383; z=385Les UTM del punt final són: x = 439249; y= 4595803; z=440 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 37483 | Camí de la Serra de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serra-de-teia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que va de nord a sud seguint la carena de la Serra de Teià i que s'inicia en el Camí de la Cornisa. És una pista ampla, en alguns trams de 5 metres i en d'altres entre 3 i 4, en la seva major part de terra, però asfaltada entre l'avinguda de sant Mateu i el carrer de la Molassa, a la urbanització de Can Magarola. En algun tram la terra està compactada amb pedra picada en molt bon estat de conservació. A tocar amb la urbanització, la vegetació de pineda es barreja amb un sotabosc d'espècies antropitzades. Predomina la vegetació mediterrània amb pi pinyoner, amb alguna alzina, acompanyat per un sotabosc d'estepes, ginebró, bruc, romaní i argelaga. | 08003-344 | Serra de Teià | 41.5056100,2.3093100 | 442358 | 4595117 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37483-foto-08003-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37483-foto-08003-344-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442328; y= 4596238; z=333Les UTM del punt final són: x = 442720; y= 4594652; z=206 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 37485 | Camí del Turó de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-de-les-monges | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que s'inicia a l'Avinguda Sant Mateu, entre dues finques de la urbanització de Can Magarola i es dirigeix al Turó de les Monges, on s'ha instal·lat una antena de comunicació. El pas està barrat per una cadena que n'impedeix l'entrada de vehicles. La vegetació de l'entorn està fortament antropitzada, que va minvant quan es passa al costat d'un bosc de pins podats i exempts de sotabosc ja que forma part de la franja de protecció forestal de la urbanització en compliment de la normativa vigent. | 08003-346 | Urbanització Can Magarola | 41.5034900,2.3013100 | 441688 | 4594887 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37485-foto-08003-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37485-foto-08003-346-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441810; y= 4595203; z=219Les UTM del punt final són: x = 441748; y= 4595010; z=241 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 37501 | Arxiu Ferrer i Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ferrer-i-guardia | XX | Els responsables de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, van considerar que no n'hi havia prou amb el nom per fer justícia al creador de l'escola Moderna. Per aquest motiu va anar adquirint, a través de la compra, material relacionat amb la figura del pedagog alellenc. D'aquesta manera s'ha proveït de cartells, postals, fotografies, llibres i monografies que parlin de Francesc Ferrer i Guàrdia, però també dels fets de la Setmana Tràgica, cartes, etc. El punt culminant fou una exposició que es va organitzar per commemorar el centenari del seu assassinat i el seu 150 aniversari del seu naixement. També, des de l'any 2002, s'organitzen anualment les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d'innovació educativa, les ponències de les quals es graven i, posteriorment, es publiquen. | 08003-362 | Hort de la rectoria, s/n | El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. | 41.4933200,2.2948700 | 441142 | 4593763 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 37146 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (2007). Catalunya medieval. Els pobles medievals de Barcelona - El Maresme. Ed. March Editor. El Vendrell. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.</p> | XIII - XIX | <p>Conjunt d'edificis envoltats per una zona enjardinada, limitat per una tanca de pedra. Existeix una torre de vigilància i defensa molt ben conservada de planta circular, amb quatre nivells interiors (evidenciats per les finestres visibles d'entre les què en destaquen dues amb decoracions d'època gòtica amb arcs lobulats), dotada de quatre matacans en el nivell superior i acabada amb merlets. La masia té façana simètrica aparentment basilical tot i que la planta i la solució de la teulada no corresponen a aquesta tipologia. De fet, pertany al grup V, a partir d'una remodelació del segle XVII. A la façana destaquen la porta d'entrada (adovellada), el balcó central de la planta primera i els dos elements esgrafiats que l'acompanyen a cada costat: un rellotge de sol i l'escut del baró de Ribelles, molt malmesos. Trobem altres motius ornamentals esgrafiats o pintats sobre les finestres. La teulada té quatre vessants perpendiculars, amb carener paral·lel a la façana, si bé una teulada de carener perpendicular a aquesta corona l'element central. La planta denota les successives ampliacions. Parteix d'una construcció inicial amb tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a sud-est, amb la típica solució d'un gran espai d'entrada i una gran sala central a la planta primera. En planta baixa destaca el volum posterior afegit el segle XVI que correspon al celler, amb tres crugies cobertes amb volta de maó pla situat a la part posterior dels tres cosses, semi soterrat. A la primera planta hi trobem una escaleta que connecta directament amb el tercer pis de la torre adossada. Al segle XVII s'hi adossà a la banda de llevant una construcció -ja molt transformada- com a annex al celler. Finalment, els segles XIX i XX es construeix el cos poligonal destinat a l'habitatge dels masovers que tanca, per la banda de llevant, el conjunt. D'altra banda, és al costat de ponent, en una zona terrassada del pati entre un estany del jardí i la torre de defensa, on trobem noves restes de canalitzacions i estructures d'una construcció del segle XVII o XVIII descobertes durant els treballs arqueològics realitzats l'any 2004. A la capella hi ha una imatge que fou rescatada del convent del carrer del Carme de Barcelona durant els incidents de 1835 i, posteriorment, durant la Guerra Civil, li van tallar els braços per poder-la amagar. De la resta de l'entorn cal destacar-ne les tanques de pedra i alguns exemplars vegetals de gran presència que embolcallen la torre a ponent i d'altres que remarquen el pati o era de la masia des del seu accés situat al sud de la finca. A l'angle superior del que havien estat els jardins de la finca es conserva la font del Garrofer dins d'un espai tancat que hi ha després d'una renglera d'habitatges unifamiliars. Fou construïda pel primer baró de Ribelles l'any 1908.</p> | 08003-5 | Carrer Onofre Talavera, 4 | <p>La masia de cal Baró podria trobar-se en terres del que havia estat l'antic Mas Colomer de Sorbers documentat ja l'any 1300, segons afirmen fonts locals. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer. L'any 1619, quan n'era propietari en Mateu Ferrer, es coneixia com a mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa dels deutes i la masia fou adquirida en subhasta pel cònsol de França, Llorenç Soley, passant-se a anomenar mas Soley. El 1770 s'anomena cal Canonge, ja que pertanyia a l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX passà a Josep Bofarull, Baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa passà a anomenar-se cal Baró.</p> | 41.4925400,2.2923100 | 440927 | 4593678 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||
| 37154 | Can Bruy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruy | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV | Casa de pagès formada per tres volums diferenciats adossats entre sí, tots ells de planta baixa i pis i coberta a dues aigües, tot i que amb pendents en direccions diferents. En destaca el volum de la dreta, possiblement l'originari de tot el conjunt. La seva façana principal, orientada a sud-est, s'ordena segons dos eixos de composició verticals, si bé la planta baixa és asimètrica. Cal remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt situat a l'esquerra, les petites finestres emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis i el rellotge de sol situat en posició central amb la data 1807 gravada. Quant a la façana nord-est, trobem un pla amb poques obertures i remarcada per la presència de quatre grans contraforts de pedra, ben visibles des de l'entorn immediat. Les façanes dels dos volums adossats a l'esquerra no tenen elements a destacar: ambdues tenen estrictament un portal d'arc rebaixat i una petita finestra a la planta pis. L'entorn es caracteritza per l'era davant la masia i els murs de pedra del costat de llevant que en limiten l'espai convertit ara en jardí privat. A la part posterior hi ha un altre cos adossat que no té cap interès, i que és fruit d'una ampliació recent del cos central. | 08003-13 | Camí de Martorelles, 8 | Es té constància de l'existència de l'antic mas Sura, propietat de Bernat Sura l'any 1411. El 1515 era conegut com a mas Galvany de Munt, en ésser propietari Boronat Galvany. A mitjans del segle XVII la pubilla Galvany es casà amb Pere Bruy. Ja al 1700 pertanyia a Maria Brull, passant posteriorment a Josep Brull (1735) i a Antoni Bruy Torrentbó. L'heretat fou adquirida finalment per Martí Colomer Bruy. | 41.5032800,2.2878900 | 440568 | 4594873 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37154-foto-08003-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37154-foto-08003-13-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37172 | Can Cumellas; Can Sopas; Casa Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cumellas-can-sopas-casa-biosca | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt de grans dimensions constituït pel passeig arbrat, al sud; l'edificació principal, en posició central; i finalment la pineda situada al límit nord de la finca. S'accedeix des de la riera per un camí entre bardisses que voreja una interessant zona d'horta i fruiters paral·lela a la riera. El camí gira cap al nord per convertir-se en un passeig de til·lers que acaba al pati davant l'habitatge. L'edificació principal té el seu origen en una antiga masia del segle XIV que ha sofert moltes transformacions donant-li un caràcter definitivament neoclàssic. Consta d'un cos central de planta baixa i dues plantes pis amb teulada a dues vessants, flanquejat per porxades laterals de planta i pis amb terrat. Del pla de la coberta principal en sobresurten dues torres que corresponen a l'escala i a un dipòsit d'aigües respectivament. La façana principal, orientada a sud-est, està composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, d'entre les quals cal destacar les de la planta noble, de majors dimensions i amb balcons. La façana, decorada amb grans esgrafiats i amb un rellotge de sol, és gairebé simètrica, només trencada per les portalades d'arc rebaixat de la planta baixa i per les torres de la coberta. Es remata als quatre vents per un coronament esglaonat amb una part central arrodonida, i una cornisa que només apareix a les façanes principal i posterior. Els laterals queden definits pels porxos de la galeria de la planta pis, amb barana calada d'obra i capitells emmotllats. Finalment, a la part posterior de la casa arrenca un passeig de plàtans que ens condueix a la pineda que s'estén cap al nord. | 08003-31 | Riera Coma Clara, 5 | El segle XIV era conegut com a mas Canyamas. A mitjans de segle XV fou adquirit per Francesc Arbúcies, que el va unir al seu mas les Monges. Posteriorment s'anomenà Torre del Senyor Bosch, propietat de Bonaventura Bosch. El 1900 l'adquirí el marquès d'Alella. Després passà a la família Biosca i finalment a la família Cumellas. | 41.5031600,2.2940100 | 441079 | 4594856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37173 | Cal Doctor; Can Pujades de Munt, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-can-pujades-de-munt | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Ha estat molt transformada amb l'aparició de cossos adossats a ambdós costats. Del conjunt en destaca una torre emmerletada de planta quadrada que sobresurt del pla de la teulada, situada a la part posterior del volum central. Des de la riera Coma Fosca s'accedeix a la finca a través d'un camí d'accés arbrat que ens porta a l'era davant la masia. L'edificació principal, orientada a sud, presenta una façana amb elements de diverses èpoques. A remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt sobre el qual s'obre una finestra coronella, acompanyada d'un rellotge de sol i de dues obertures més a cada costat emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les arestes del volum principal. Una d'aquestes obertures s'ha reconvertit en balconera, amb un lleuger balcó amb paviment de rajola ceràmica i sustentat per elements metàl·lics de formes corbes. De l'interior, cal esmentar el celler, que ocupa la part posterior de la planta baixa, que es troba sota el nivell del terreny. També cal destacar un safareig de planta quadrada amb pèrgola de fusta suportada sobre quatre columnes, amb rentadora a tres dels quatre costats. En una cantonada, hi ha un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Jordi. | 08003-32 | Riera Coma Fosca, s/n | Antigament es coneixia com a Can Pujades de Munt, amb referències que es remunten fins al segle XIII. Però les tres generacions seguides de doctors en medicina han deixat el nom a la masia. | 41.4980400,2.2906300 | 440792 | 4594289 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven pergamins amb els privilegis de la família Pujades.La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37180 | La Gaietana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gaietana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIV-XIX | L'any 2005 es realitza un arranjament de les façanes i coberta de l'immoble, i la reconstrucció de l'espadanya. | Antiga construcció del segle XIV que ha estat motiu de diverses intervencions fins arribar a l'actual composició neoclàssica de finals de segle XIX. Consta d'un volum central de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants, i dues galeries laterals de planta baixa i pis amb terrat. Sobre el pla de la coberta sobresurt la torre que conté el volum de l'escala. La façana principal, orientada a sud-est, és completament simètrica, i està ordenada segons cinc eixos de composició verticals. Cal destacar els balcons de la planta pis amb les balconeres protegides per una mena de trencaaigües i el coronament amb un frontó central semicircular i una espadanya recentment rehabilitats. Les galeries de la façana principal i nord-est estan formades per columnes dòriques i arcs de mig punt. Un pati anglès abraça la resta de façanes. De l'interior cal destacar el celler i la premsa de vi de la planta baixa. De l'entorn cal remarcar el barri -amb dos lleons que flanquegen l'entrada -, el camí d'accés, l'esplanada de davant i el mur de contenció de la façana nord-est. | 08003-39 | Av. de Teià, 6 - Av. de la Gaietana, 39 - Carrer Balandres, 13 | De l'antic mas se'n tenen notícies des del segle XIV. Antigament era propietat de la família Jovany, qui donava nom al mas. Posteriorment passà a la família Coll, rebent el nom de Mas Coll de Baix o Coll i Jovany. El nom de Gaietana li ve de la seva propietària Gaietana Cordellas que a principis del segle XVIII es va casar amb Christopher Herr, coronel d'un Terç alemany de l'exèrcit del Duc de Baviera. L'any 1700 la comprà Miquel Coll Gaietana Cordelias, esposada amb Cristofer Herr, coronel alemany. Ja vídua, es casà amb el Compte de Parkempach. El 1863 n'era propietari Joan Rialp. | 41.4844500,2.3006500 | 441616 | 4592774 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37180-foto-08003-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37180-foto-08003-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37180-foto-08003-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37252 | Barraca del Bosc de Can Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-cortes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | No conserva la coberta ni la porta. | Barraca de planta rectangular (2'9 x 2'5 m). No conserva la coberta que seria a una vessant (de llevant a ponent) però si que conserva dues bigues de fusta. Precisament a la part de ponent de la coberta es conserven les restes de la canalització de recollida d'aigua pluvial que conduiria l'aigua al dipòsit de la part posterior, on es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Els murs estan fets de paredat antic, amb pedres irregulars i petites unides amb morter. No conserva la porta d'entrada, però l'obertura és d'1'4 m. d'alçada per 0'65 m. d'amplada, amb la volta d'entibada. A l'interior es conserven restes del fumeral ceràmic de la llar de foc. | 08003-112 | Bosc de Can Cortés (i/o Can Poch), prop del nucli de Vallbona i AlellaParc | 41.5066700,2.2879000 | 440572 | 4595249 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37252-foto-08003-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37252-foto-08003-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37252-foto-08003-112-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi accedeix pujant el camí del Greny quan s'acaba l'asfalt comença un tram de terra que cal seguir, tot seguit a mà dreta trobem la vinya de l'Esqueixa, passat un trencall privat que va a una ermita, trobem un dipòsit d'aigua, deixem el camí i baixem en direcció ponent. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37267 | Barraca de Cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-marques | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Antiga construcció destinada a les necessitats del camp, actualment utilitzada com a habitatge. És de planta rectangular amb la coberta a una vessant, en sentit lateral respecte la façana principal. Les parets estan fetes de maons i arrebossades i pintades. Hi ha una porta de llinda recta a la façana i una finestra a cada costat. En el lateral dret també s'hi observa una finestra. | 08003-127 | Dins la finca de cal Marquès, prop de l'estació de peatge de l'autopista C-32. | 41.4899200,2.2979800 | 441398 | 4593383 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37267-foto-08003-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37267-foto-08003-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37267-foto-08003-127-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 37351 | Registre de l'aqüeducte de Dosrius; Mina de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-de-laqueducte-de-dosrius-mina-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada a l'aqüeducte de Dosrius. Es tracta d'un registre de planta quadrada (1'1 x 1'1 m). Amb la coberta tipus volta de maó sec. Les parets són de maons i emblanquinades. La porta és metàl·lica, pintada de blau amb arc de maó, similar a d'altres registres del mateix aqüeducte existents al terme municipal de Tiana,resseguint el Camí del Mig. | 08003-211 | Camí de Teià, a la fondalada del torrent de cal Mallorquí, a la Vall de Rials | L'aqüeducte de Dosrius és una conducció d'aigua de 52 km, la major part soterrats, que subministrava aigua a les ciutats de Mataró, des de l'any 1857, i Barcelona, des de 1869, amb aigua de la conca de Dosrius. L'obra es va fer coincidint amb el creixement de Barcelona fora de les muralles. L'aqüeducte creua el municipi d'Alella resseguint els camins del Mig i del Cementiri. | 41.4948800,2.3031100 | 441831 | 4593930 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37351-foto-08003-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37351-foto-08003-211-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'altre costat del camí hi ha un registre, corresponent a una altra captació d'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37361 | Font dels Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-eucaliptus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51. | XIX-XX | El novembre de 2010 s'hi va dur a terme un projecte de recuperació de la font i el seu entorn, impulsat perl'Ajuntament d'Alella i sufragat pel Consorci del Parc de la Serralada Litoral. | Espai antropitzat a partir d'una font que raja d'una mina. La mina està tancada per una reixa de ferro; les parets són de paredat i la volta està feta amb revoltons. L'aigua raja per un galet de ferro que condueix l'aigua en un dipòsit de planta rectangular que entra dins el marge del terreny. Aquesta bassa o dipòsit estava protegida per una volta de maó pla, que es conserva en gran part. També hi ha una construcció en forma de caseta de planta rectangular, amb la coberta de volta que s'endinsa dins el marge. La façana està feta de paredat mixt amb pedres i maons. A dins hi ha una llar de foc amb xemeneia d'obra i dos bancs de fusta a banda i banda. Hi ha una escala amb esglaons de pedra en el lateral esquerre. Cinc eucaliptus ornamenten l'entorn de la font i la singularitzen. | 08003-221 | Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural. | Miquel Armengol ens informa que la caseta era utilitzada pels carboners de la zona. | 41.5076000,2.2733800 | 439361 | 4595363 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37361-foto-08003-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37361-foto-08003-221-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Punt d'aigua de gran valor ecològica per la cria de salamandres i altres amfibis. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||
| 37362 | Font de l'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerda | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51. | XIX-XX | No es pot entrar perquè està inundada | Font que raja d'una mina, amb l'entrada antropitzada. L'espai exterior s'ha fet a partir de tallar la roca de granit i la construcció de murs de paredat laterals que sostinguin els marges. Cal baixar set esglaons irregulars de pedra treballada, però mal escairats, ja que la gruta es troba lleugerament esfondrada respecte del nivell exterior. L'obertura d'accés a la mina és de maons i la llinda recta, també és de maons. El sostre de la mina està retallat a la roca. Té una profunditat de 5 metres i el canaló d'aigua està a l'esquerra. La font té dos naixements, un defrontal i un altre de lateral, les aigües dels quals esrecullen en un sol rec que desguassa en el barranc que davalla de la Font dels Eucaliptus. A l'esquerra hi ha un rètol que posa 'FONT / ESQUERDA / 1971 / SCA'. Hi ha dos plataners a l'entorn immediat. | 08003-222 | Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural. | Segons Pepito Xicola, l'aigua d'aquesta font fou analitzada pel doctor Isidre Pòlit, i fou consumida amb motiu de les epidèmies de còlera i tifus per part de la gent de les rodalies. La colla de caçadors d'en Ventalló va construir-hi una caseta - refugi, que fou posteriorment destruïda. L'any 1971, la Societat de Caçadors d'Alella dugué a terme obres de restauració. La secció local de l'ADF té cura de desembussar-la i de fer-ne el manteniment de l'entorn. | 41.5066300,2.2745500 | 439458 | 4595254 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37362-foto-08003-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37362-foto-08003-222-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37364 | Font d'en Mià; Font dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-mia-font-dels-cacadors | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Registre de mina en mal estat i font coberta d'esbarzers. | Font d'aigua de mina que raja per un tub de PVC i va a parar en una pica de pedra, rectangular de 93 x 116 cm , amb una fondària de 50 cm de màxima i 36 cm de mínima. Al seu darrera, a l'altre costat del camí, hi ha el registre de mina, mig excavada en el sauló i el banc de paredat; la volta és de tartana de maó pla. Està orientada a llevant. Al costat dret hi ha unes piques més petites, de planta quadrada amb les restes d'haver-se utilitzat per fer la barreja per sulfatar la vinya. Era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure. | 08003-224 | Entre els nuclis de Can Comulada i Nova Alella. | 41.4954500,2.2825100 | 440112 | 4594008 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37364-foto-08003-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37364-foto-08003-224-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La secció local de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) va procedir a la seva neteja i recuperació parcial els estius de 2004 i 2010. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37374 | Lledoner de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,70 metres i volta de canó de 2,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat per sota la rampa d'accés a la Masia - Museu de Can Magarola, en un espai destinat actualment a aparcament, a escassos metres de l'avinguda Sant Mateu. | 08003-234 | Can Magarola | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 41.5050400,2.2992500 | 441518 | 4595061 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37374-foto-08003-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37374-foto-08003-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 13. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 37389 | Plàtans de Can Pareras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-pareras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | el més gran, el de l'esquerra en sentit d'entrada, creix molt proper a una edificació. | Dos exemplars de plataner ubicats a l'entrada de la finca de Can Pareras de característiques molt semblants: mesuren uns 15 metres d'alçada i uns 10 metres de diàmetre de capçada, i amb perímetres de soca de 2,65 i 2,50 metres, i volta de canó de 2,40 i 2,15 metres, essent el que està situat a l'esquerra, en sentit d'entrada a la finca, el de dimensions majors. | 08003-249 | Carrer Mas Coll, a l'entrada de la finca de Can Pareras. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5000200,2.2882000 | 440591 | 4594511 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37389-foto-08003-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37389-foto-08003-249-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 37390 | Plàtans de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Periòdicament s'hi duen a terme treballs puntuals de poda selectiva de brancam per tal de reduir afectacions a l'aparcament de la masia de Can Coll. | Aquest element lineal està format per 14 plàtans de dimensions considerables, distribuïts en dues fileres. Els que ocupen la filera més propera al carrer estan sensiblement més desenvolupats que els de l'interior, que reben menys llum i tenen el condicionant del mur de la masia de Can Coll. Els més desenvolupats arriben fins els dos metres de perímetre de base i de volta de canó mentre que els de l'interior no assoleixen, tret d'alguna excepció, el metre i mig de perímetre. Tanmateix, tots ells tenen unes alçades importants, superant els 20 metres, i copes de més de 10 metres de diàmetre. | 08003-250 | Zona verda del carrer de Mas Coll, per sota de l'aparcament de la masia de Can Coll | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5014100,2.2868100 | 440476 | 4594666 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37390-foto-08003-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37390-foto-08003-250-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 37404 | Xiprers de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Element lineal d'uns 60 metres de longitud aproximadament, situat en una zona verda municipal d'una amplada compresa entre els 3 i els 5 metres delimitada per la vorera del carrer i els murs del darrere de diversos habitatges. Està format per cinc xiprers d'entre els quals en destaca un que mesura 1,60 metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Té una alçada d'uns 13 metres i una capçada de 2,5 metres de diàmetre. Les característiques dels altres xiprers són similars, si bé no tan desenvolupats. Hi havia un sisè exemplar que va ser tallat l'any 2005 perquè estava mort. | 08003-264 | Zona verda ubicada al carrer La Selva, del nucli de Mas Coll | 41.5023000,2.2848200 | 440311 | 4594766 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37404-foto-08003-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37404-foto-08003-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||||
| 37437 | Camí del Mig de llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-de-llevant | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que s'orienta d'oest a est des del nucli urbà d'Alella i s'adreça en direcció cap a Masnou i Teià. Actualment discorre paral·lel a l'AP 7. A partir del Passatge del Sot del Marquès és de terra, amb una amplada variable, que en algunes ocasions només permet el pas d'un vehicle. El límit de llevant coincideix amb el Fondo de Rials. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 724 metres. | 08003-297 | Al SE del nucli urbà. Paral·lel a l'AP7 | 41.4904700,2.3020200 | 441736 | 4593441 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37437-foto-08003-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37437-foto-08003-297-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441122; y= 4593544; z=71Les UTM del punt final són: x = 441590; y= 4593811; z=87 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 37445 | Camí del Mirador dels nou Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mirador-dels-nou-pins | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença a l'Avinguda del Mil·lenari, on es troba amb el camí dels Ginestells. Tot seguit es dirigeix en línea ascendent cap a l'oest en paral·lel al darrer tram de l'avinguda del Mil·lenari, per sota una línees de mitja tensió i deixant a banda esquerra la barraca de l'Avinguda del Mil·lenari. Un cop en el punt més alt, al costat d'un dipòsit d'aigua, descendeix en direcció sud, resseguint el límit del terme municipal fins arribar al Mirador dels Nou pins. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 454 metres. | 08003-305 | A l'est de Can Comulada | 41.4973500,2.2769800 | 439652 | 4594222 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37445-foto-08003-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37445-foto-08003-305-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439940; y= 4594578; z=294Les UTM del punt final són: x = 439810; y= 4594265; z=325 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 37460 | Camí del Coll a la Font d'en Gurri (ramal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-coll-a-la-font-den-gurri-ramal | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquest ramal del Camí de la Font d'en Gurri, uneix el Camí de la Pista Carenera amb el tram principal del camí de la font d'en Gurri (fitxa 319). És un petit corriol ascendent d'est a oest, de l'amplada d'una persona, pedregós i amb vegetació de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure. | 08003-320 | Coll de la Font d'en Gurri | 41.5125400,2.2812100 | 440019 | 4595906 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37460-foto-08003-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37460-foto-08003-320-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440252; y= 4596092; z=355Les UTM del punt final són: x = 440024; y= 4596090; z=394 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 37209 | Can Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites. | XIX | Conjunt situat al límit del terme municipal amb el Masnou, en les immediacions del barri de Can Sors, al sud del torrent de Rials. Es tracta d'un complex destinat a assistència sanitària constituït per una sèrie de construccions de nova planta que giren entorn de l'edificació principal, un edifici d'estil neoclàssic, de planta rectangular i una alçada de planta baixa i dues plantes pis. Destaca pel seu cos central -de planta quadrada i major alçada- amb una coberta a quatre aigües sobre la que s'aixeca, al punt central, una torre mirador ben visible des de l'entorn de la riera. La torre té petites finestres d'arc de mig punt i es remata amb una barana calada i un parallamps suportat per elements metàl·lics de formes arquejades. A banda i banda del volum central trobem cossos de planta baixa, pis i terrat. La façana principal, orientada a migdia, és simètrica i està ordenada verticalment en cinc eixos de composició. En destaca el porxo central amb terrassa que sobresurt i protegeix la porta d'accés, d'arc rebaixat. La planta pis està formada per balconeres - les laterals són d'arc de mig punt- amb barana calada. Sobre les finestres de les golfes, una cornisa decorada amb modillons remata les façanes i dóna unitat al conjunt. La façana posterior és similar a la principal, amb el mateix cos porticat amb terrassa, però amb una agrupació de tres balconeres d'arc de mig punt a la planta pis. Les façanes laterals estan formades per grans finestrals d'arc de mig punt a la planta pis, tot i que el costat de llevant ha estat mossegat per un cos de vidre i perfilaria metàl·lica amb una passera coberta que comunica amb l'edifici annex del costat, en tots els casos utilitzant els mateixos materials actuals. Totes les façanes, tret d'aquest element en qüestió, estan decorades amb un estuc dibuixant franges horitzontals i amb petites cornises que separen les diferents plantes. De l'exterior, els jardins han quedat reduïts a la mínima expressió, ofegats pels diferents volums que conformen el complex. A destacar el pati de davant i alguns trams de tanques i murs restants. El gust neoclàssic, característic de finals del segle XIX, es reforça amb l'ús de balustrades, hídries, arcades i, especialment, amb la decoració escultòrica del jardí. | 08003-68 | Carrer Ferrer i Guàrdia, s/n / BP-5002 km 1 | Des del segle XV i durant tres segles pertany a la família Torres o Torras. Durant la primera meitat del segle XIX, van haver de vendre bona part dels horts per a saldar els deutes acumulats, fins que l'any 1863, també vengueren la casa, que passà a mans de Joaquim Rovira. Després de pertànyer també a la família Clavell, passà a mans de la Fundació Sant Francesc d'Assís, que la transformà en una residència d'ancians. | 41.4850900,2.3034300 | 441849 | 4592843 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37209-foto-08003-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37209-foto-08003-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37209-foto-08003-68-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37224 | Carrer de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-lluis | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cos de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost. | 08003-83 | Carrer de Sant Lluís | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4937400,2.2968300 | 441306 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37224-foto-08003-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37224-foto-08003-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37236 | Can Pujadas; Can Pujadetes; Casa d'en Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujadas-can-pujadetes-casa-den-comes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVII | Es tracta d'una antiga masia de tipus basilical del segle XVI -amb reformes posteriors -, de planta baixa i pis i golfes o graner a la part central més elevada, i coberta a dues aigües. Destaca per les obertures emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis, acompanyades per un rellotge de sol amb la data 1697. La planta baixa, en canvi, ha estat molt transformada, amb l'aparició de noves obertures que en malmeten la imatge. | 08003-96 | Carrer Comas, 4-6-8, al centre urbà. | Al segle XVI formava part de la gleva de les Quatre Torres i podria ser la que s'usava com a carnisseria, establiment municipal que l'Ajuntament tenia arrendat. Al segle XVIII es coneixia com a Casa d'en Comes. Més endavant passà a mans de la família Pujades. Se li donà el nom de Can Pujadetes per no confondre-la amb la casa principal de la família, el mas Pujades de Vall, avui Can Bragulat. | 41.4936000,2.2936800 | 441043 | 4593794 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37236-foto-08003-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37236-foto-08003-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37236-foto-08003-96-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1999 es realitza una rehabilitació i reforma interior de l'habitatge. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37240 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | Està totalment reformada anul·lant qualsevol indici original. | Està edificada sobre les traces d'una de les masies més antigues del poble, destinada a l'explotació agrícola. Es tracta d'una edificació als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i una torre de maó amb aplacat de pedra i coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Un cos sobresurt per la part posterior. | 08003-100 | Riera Coma Clara, 27 | Es coneix una escriptura de 1318 a nom de Boronat Colomer. Es va mantenir a mans d'hereus Colomer fins a principis de segle XIX, però en morir Francesc Colomer, només van quedar dones a la casa. Una de les filles es va casar amb Josep Arenas. Dues generacions més tard, Rosa Arenas es va casar amb Miquel Figueras. | 41.5096100,2.3020500 | 441756 | 4595566 | 1880 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37240-foto-08003-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37240-foto-08003-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||
| 37258 | Barraca de l'Hort de la Patricia; Barraca de Can calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-de-la-patricia-barraca-de-can-caldero | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular, amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt de tipus tartana. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, estan lleugerament inclinades cap a l'interior i tenen la funcionalitat de recollir l'aigua que és conduïda al dipòsit interior a través d'unes canalitzacions. Les parets són de maó pla arrebossades. La porta és metàl·lica amb la llinda recta a la façana de migdia. Damunt la porta hi ha un esgrafiat romboïdal amb els angles en forma de flor de llis que informa de l'any de construcció. La llegenda diu: 'ANY / 1932/ MBDC'. | 08003-118 | Al nucli de l'Eixample. | 41.4869600,2.2953000 | 441172 | 4593056 | 1932 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37258-foto-08003-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37258-foto-08003-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37258-foto-08003-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 37311 | Dipòsit del bosc de Can Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-bosc-de-can-cortes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Part de la volta ha caigut i està cobert de vegetació. | Dipòsit de planta rectangular (1'6 x 1 x 1 m), amb la coberta de volta. La part externa que es troba en la cota alta està pavimentada, com si fos per recollir l'aigua de la pluja. Es troba per sota una línia elèctrica i voltat d'ametllers i oliveres. S'hi accedeix des del Camí del Greny, i passat el Camí de Can Cortés, trobem un dipòsit d'aigua, deixem el camí i baixem en direcció ponent. Trobem una barraca i seguim per un corriol fins trobar una línia elèctrica de mitjana tensió | 08003-171 | Bosc de Can Cortés o Can Poch - Entre el Nucli Vallbona i el Nucli Alella Parc | 41.5077600,2.2863300 | 440442 | 4595372 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37311-foto-08003-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37311-foto-08003-171-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | . | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 37335 | Bassa d'en Pepet de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-den-pepet-de-can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Bassa de recollida d'aigua en funcionament, de planta quadrada (9'70 x 10'5 m). L'amplada dels murs perimetrals és de 59 cm. Està feta de paredat antic arrebossat; paret nord més alta en forma de suport del marge. L'aigua raja d'un galet de ferro i va a parar a una pica quadrada feta de maons en vertical. La vegetació del voltant immediat està formada per quatre cirerers bords i dos pollancres. Agafa l'aigua de la mina de la finca. | 08003-195 | Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia. | 41.4934200,2.3088400 | 442308 | 4593764 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37335-foto-08003-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37335-foto-08003-195-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 |
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural
Mitjana 2023: 187,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.