Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39871 | Roure de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-boadella | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | S'observen troncs sense perforacions o malalties aparents, fullatge i capçada densos i sense malalties. La gran quantitat d'aigua pot ser un element clau per garantir un bon estat de salut dels dos individus de l'espècie. | Conjunt format per 2 roures de característiques similars: alçada d'uns 20-30 m, Volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 m, amb un perímetre de capçada de 106,8 m i una edat aproximada de 160 anys. | 08005-2 | Proximitats de la Bassa de la Boadella | 41.6624000,2.2488300 | 437462 | 4612567 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39871-foto-08005-2-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 39873 | Pins de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-plandolit | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Són abundants els paràsits perforadors. En un dels pins s'observa una ferida produïda per un llamp que presenta evidents signes de descomposició de la fusta. | Conjunt format per 2 pins pinyers (Pinus pinea) de característiques similars: 20-25 m d'alçada, volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 85-90 cm, 88 cm de diàmetre, 75,4 cm de perímetre de capçada i una edat aproximada de 110 anys | 08005-4 | Can Plandolit | 41.6490300,2.2519200 | 437706 | 4611080 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39873-foto-08005-4-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 39895 | Alzines de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-larenys | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | L'elevada densitat fa que en algunes zones de les capçades es presentin algunes branques trencades. | Conjunt format per 4 alzines (Quercus ilex) monumentals i un petit bosquet. L'alçada de les alzines és de 10 a 15 m, volta de canó de 2,6 m, classe diametral de 80-85 cm, perímetre de capçada de 44 m i una edat aproximada de 130 anys. | 08005-26 | Piscines de Ca l'Arenys | 41.6696200,2.2668700 | 438971 | 4613355 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39895-foto-08005-26-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 39903 | Lledorners Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledorners-can-forns | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | No presenta malalties ni perforacions del tronc aparents.No ha estat coronat per realitzar eines de camp i, per tant, no ha rebut tantes podes agressives que acaben mermant la salut de l'exemplar. | Lledoner (Celtis australis), de 20 m d'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 80 cm, perímetre de capçada de 47,8 m i una edat aproximada de 150 anys. | 08005-34 | Can Forns | 41.6656400,2.2483000 | 437421 | 4612927 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39903-foto-08005-34-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 39937 | Camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-sant-miquel-del-fai | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un antic camí veïnal que enllaça el camí ral de l'Ametlla a Granollers amb el camí ral de Granollers a Bigues, ja fora del terme. El ferm és de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers, Can Plandolit, Can Plantada i la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial. | 08005-68 | Inici: camí ral de Granollers / Final: carretera BP-1432 | Fonts documentals: - Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica 81955) Referències registrals: -Tom: 2219 -Finca: 589 Mas Plandolit -Llibre: 68 de Santa Eulàlia de Ronçanes -Foli:083 -Titular: Hereus de Josefa Alier Sanpera | 41.6420500,2.2594300 | 438325 | 4610300 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39937-foto-08005-68-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | Descrit a l'escriptura de propietat de la finca Plandolit: 'Pasa por dicha heredad un torrente, que desciende del pueblo de l'Ametlla y desemboca en la riera de Santa Eulàlia de Ronsana, y la atraviesan el camino que desde la villa de Granollers, conduce a San Miguel del Fay y el que conduce a los términos de Santa Eulàlia de Ronsana y Lliçà d'Amunt y a L'Ametlla'.El títol és de possessió immemorial. | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 39945 | Quintana de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-plandolit | Àrea agrícola de grans dimensions destinada al cultiu dels cereals, situada al sud del municipi, a tocar amb el terme de Santa Eulàlia de Ronçana. Els camps de Can Plandolit, juntament amb els de Can Jaumira, formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai. Aquests camps són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions, que van del verd al daurat del cereal. | 08005-76 | Can Plandolit | 41.6472100,2.2507000 | 437603 | 4610879 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39945-foto-08005-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39945-foto-08005-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||||
| 39978 | Mas Fabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrera | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Segurament té problemes estructurals importants tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. | Masia de tipus 2 segons Danès. L'any de construcció es pot entendre que és el mateix de l'original vers els segles XIII-XIV. Presenta la teulada a una vessant fruit de formar part d'una divisió d'una masia de tipus 2. Actualment, la façana està arrebossada i pintada de blanc. Els materials de la façana són de pedra de riera. La façana té 2 finestres, totalment reformades i una porta d'accés fruit de la reforma que es va fer als anys 70. L'interior està totalment reformat amb materials moderns. Cal destacar que la façana resta tapada per un cobert de materials metàl·lics que desllueix completament la façana. Per la configuració actual, de cinc habitatges independents (Can Bernat, Can Borni, Can Manel, Can Mariet i Can Sagal), s'entén que la masia va patir un procés primerenc de desmembrament de la propietat. | 08005-109 | Mas Fabrera. | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6432600,2.2582600 | 438229 | 4610435 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39978-foto-08005-109-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 39999 | Can Casanoves (Pinar i Portús) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanoves-pinar-i-portus | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga de la masia és de l'any 1932 any de construcció. Actualment, primera residència. Compta amb 2 plantes i golfes. La façana i murs són de pedra de la zona i trossos de maó amb rejunt de calç. Destaquen treballs decoratius amb totxo a la façana -cantoneres- i obertures. Trobem 4 finestres amb brancals de totxo a tot el vol. El portal també és amb totxo. Els sostres de l'interior són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada, presenta embigat de fusta, cairons i rajols amb teula tradicional catalana. Destaca la petit era que hi ha a la part davantera i un pou d'aigua Ocupació en planta (m2): masia 130 m2+ 50 m2 annexos. Elements exteriors: Cal destacar la bassa i el rec d'aigua que serveix tot el veïnat. | 08005-130 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99 | La masia en qüestió forma part d'una tipologia de masies construïdes o reformades a principis de segle XX amb una estètica molt similar. La pedra es combinava amb totxo i d'altres elements de ceràmica. Aquesta tipologia constructiva de ben segur volia seguir la corrent estètica d'aquell moment, el modernisme, tot i que la senzillesa de la construcció defugia elements decoratius destacats. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6429800,2.2578700 | 438196 | 4610404 | 1932 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39999-foto-08005-130-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En quant a infraestructures agràries, en destaca la bassa i el rec (vegeu fitxa 357) | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||
| 40008 | Can Moret de Baix o Mas Ventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moret-de-baix-o-mas-ventos | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, paral·lela a la façana. No es troba referència d'antiguitat a l'edificació ja que ha patit una gran transformació, però a ben segur és anterior al segle XVI. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana sense revestir feta de pedra de riera de la zona. Les cantoneres són amb pedra tallada. Es troben 6 finestres, les 2 de baix amb empits i brancals de pedra nova, les 4 de la part posterior són amb brancals de totxo i travesser de totxo. El portal és dobellat de nou. Les parets interiors són de pedra i els sostres són de materials moderns. La teulada, tot i conservar la teula tradicional, és feta amb materials moderns. Antigament se la coneixia per Can Moret de baix. Compta amb dues parts, les quals conserven la façana de pedra original i 2 plantes més golfes. Compta amb una ampliació moderna a la part esquerra que corresponia a una antiga granja i que, actualment, és habitatge. S'aprecia que la part antiga és la unió de dues antigues masies. Elements exteriors: Bassa al torrent de la part posterior i restes d'un antic canal de rec que servia a les cases de sota, veïnat de Can Xico. | 08005-139 | Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40 | De ben segur al segle XVI-XVII la masia va patir una reforma que va portar a fusionar les dues masies que hi existien. Posteriorment, es van produir successives reformes fins als anys 90, on es va realitzar l'actual. Situada a una àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6629600,2.2381700 | 436575 | 4612636 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En quant a les infraestructures agràries, en destaca el complex bassa-rec (vegeu fitxa 328). | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 40029 | Vista panoràmica des del turó de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-de-la-santa-creu | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>El turó de Santa Creu està situat al final del pla de la Violona, en un petit aixecament de la topografia on antigament hi havia emplaçada una petita ermita. Des d'aquest punt es pot gaudir d'una impressionant vista sobre la plana del Vallès i, especialment, de la vall del Tenes.</p> | 08005-160 | Turó de la Santa Creu | <p>Segurament l'emplaçament de l'ermita no va ser escollit a l'atzar. Segons les antigues referències documentals, es constata l'existència de la capella des de principis del segle XII. A mitjans del segle XVI, concretament l'any 1563, en desaparegué el culte i les relíquies es traslladaren a la parròquia de Bigues.</p> | 41.6738500,2.2483300 | 437431 | 4613838 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||||
| 40048 | Murs de pedra seca de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-joanet | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-179 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | 41.6997200,2.2453000 | 437204 | 4616713 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||||||||
| 40079 | Safareig de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Safareig situat dins el pati cobert de la masia. És de forma rectangular, fet de pedra, amb el broc de coure allargat i estret. El bonó, situat a un dels extrems, omple un altre safareig, petit i quadrat, que se li adosa.</p> | 08005-210 | Can Plantada. Polígon 6, parcel·la 61 | 41.6517900,2.2494500 | 437503 | 4611388 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40079-foto-08005-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40079-foto-08005-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 40084 | Els Quatre Cantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-cantons | <p>COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Estructures negatives situades a prop de la cruïlla entre la carretera BP-1432 i la via que dóna entrada al poble des de la carretera C-17. No es coneix el lloc exacte de la troballa. Sepulcre de fossa amb un esquelet localitzat a uns 3 metres de profunditat. Estava cobert amb una llosa grisa. Es desconeix si tenia aixovar associat, però en tot cas no se'n conserven restes. No es coneixen d'altres troballes posteriors en indrets propers, i actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície, ja que la zona està totalment urbanitzada. Malgrat això, es mantenen algunes parcel·les molt properes a la cruïlla amb una densitat baixa de construcció, en especial el Parc públic de Maria Lluïsa.</p> | 08005-215 | A prop de la cruïlla entre la carretera BP 1432 i la via dóna entrada al poble des de la C-17. | <p>El jaciment el localitzà el sr. Maties Barres l'any 1948, mentre construïa un pou. Comunicà la troballa al sr. Josep Estrada</p> | 41.6659500,2.2657400 | 438873 | 4612949 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 40150 | Bassa Morta o del Cànem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-morta-o-del-canem | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Només queden restes de les parets de la bassa. | Restes de la bassa morta, que permetia amarar el cànem que es produïa a la zona. Amb l'aigua d'aquesta bassa es podien regar els camps que hi havia arran del torrent. Actualment queden restes de les parets de la bassa, fetes amb pedres lligades amb morter de calç, amb una alçada màxima d' 1,2 m, i una amplada màxima d'1 m. | 08005-281 | Can Plantada | PUIG, J (2007:160) La bassa estava dividida en dos compartiments i possiblement un d'aquests servia per a netejar les impureses de l'oli d'un trull que hi havia al costat seu. | 41.6525600,2.2479700 | 437381 | 4611475 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40150-foto-08005-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40150-foto-08005-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 40153 | Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gafa | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Actualment és difícil localitzar més materials a la zona. | Restes en superfície situades a les proximitats de la masia, que pertany al terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana. A la primera terrassa del torrent de Can Plantada, lleugerament elevada. La part corresponent al terme de l'Ametlla del Vallès se situa al nord de la casa de Can Gafa i a banda i banda de l'antic camí de Santa Eulàlia. Conjunt de materials lítics descontextualitzats, trobats en superfície, que es poden situar en un context cronològic que aniria entre l'Epipaleolític i el Neolític Antic. Actualment és difícil localitzar més materials a la zona. | 08005-284 | Can Plantada | Els materials foren localitzats per Josep Estrada. | 41.6515500,2.2460600 | 437221 | 4611364 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40153-foto-08005-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40153-foto-08005-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40153-foto-08005-284-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 40161 | Pla de la Violona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-violona | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a la zona central del Pla de la Violona. Per l'orografia de la zona s'ha marcat la zona més planera del terreny pertanyent al municipi de l'Ametlla. En aquesta zona actualment emboscada però relativament plana i apta per al conreu s'hi localitzaven fragments de ceràmica ibèrica comuna en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers, cedits per Josep Estrada. Hi ha fragments de ceràmica comuna ibèrica, grollera i a torn, i també fragments de sílex. Actualment no es localitza ceràmica en superfície. Tanmateix, la vegetació impedeix la realització d'una prospecció de manera correcta. | 08005-292 | Pla de la Violona | 41.6836600,2.2390400 | 436668 | 4614934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40161-foto-08005-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40161-foto-08005-292-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 40215 | Pou i banc de Can Xammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-banc-de-can-xammar | XX | Pou i banc situats a la zona de la Mina, a prop del torrent del Verder. És una estructura formada per una caseta, amb un pou a seu interior, i un banc de pedra adossat a un dels seus costats. La caseta del pou és de totxo, amb les parets arrebossades i la coberta de teula a dues vessants. Fa aproximadament 2 m llargada, 1 m d'amplada i uns 2,5 m d'alçada. El banc fa uns 3 m de llargada, i està format per dos grans esglaons de pedra coronats amb totxo, d'aproximadament 50 cm d'alçada i 40 cm d'amplada cada un. | 08005-346 | Can Coromines. Polígon 1, parcel·la 50 | Pou i banc construïts a la dècada dels anys 50 del segle passat. El pou abastia d'aigua Can Millet, on s'utilitzava per cultivar xampinyons. | 41.6737700,2.2562500 | 438091 | 4613823 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 40239 | Complex resclosa-rec dels horts del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-resclosa-rec-dels-horts-del-metge | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Resclosa situada al torrent del Sorral, a tocar del pont de Can Palau. Desvia el curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un singular rec que marxa pel costat dret del torrent, fet de pedra lligada amb morter de calç, que omple un seguit de basses, -la dels horts del Metge, la bassa dels horts del Ferrer-Sidro i les basses de Can Panedes-. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 3 m de llarg i 40 cm d'alçada. | 08005-370 | Torrent del Sorral | 41.6632600,2.2470900 | 437318 | 4612663 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40239-foto-08005-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40239-foto-08005-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40239-foto-08005-370-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 40253 | Can Noble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noble | XX | Habitatge unifamiliar que consta de planta baixa, pis i soterrani, i dos cossos de planta baixa. La coberta de l'edificació principal és de teula àrab a dues vessants i la dels dos cossos és de teula àrab a una vessant, el del costat de llevant està obert a manera de porxo. Les façanes són de maçoneria, amb les cantonades i els brancals de pedra i les llindes de formigó armat. La tanca del jardí és un mur massís i baix, amb dos pilars, fets de maçoneria, que emmarquen l'entrada. | 08005-384 | C/ Llerona | 41.6640900,2.2706000 | 439276 | 4612739 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40253-foto-08005-384-1.jpg | Legal | Avantguardes | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Pratmarsó i Parera, arquitecte | 107 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 40260 | Torrent de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | És la continuació natural del torrent que neix a sobre de Can Draper i de Can Boter. A l'alçada de can Plandolit, aquest torrent, té una major amplada i, pràcticament, tot l'any té aigua en superfície. El torrent, avui en dia, és una plantació de plàtans. Tot i aquesta monotonia vegetal, alberga una gran diversitat d'ocells i mamífers. | 08005-391 | Can Plandolit | 41.6491700,2.2532700 | 437819 | 4611094 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||||
| 40268 | Casa Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aguilar | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb múltiples vessants, i les façanes són d'obra vista amb maó. A l'extrem del costat llarg de la 'L' hi ha un porxo sustentat per columnes de maó. A l'interior de l'angle sobresurt un petit cos cobert amb una terrassa. | 08005-399 | C/ del Pinar, 23 | 41.6606200,2.2605400 | 438435 | 4612360 | 1968 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40268-foto-08005-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40268-foto-08005-399-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Oscar Tusquets Blanca, arquitecte | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 40279 | Peça de la Cervera/ Camp de la Serbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peca-de-la-cervera-camp-de-la-serbera | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | III - IV | Restes estructurals situades a prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. Fou descobert en un marge l'any 1975, en el curs de les obres d'urbanització de la zona. Situat a tocar dels assentaments de Can Serral i Can Catafau Vell i de la urbanització de Can Reixac. S'hi localitzà un enterrament de tègula, documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, amb la tomba orientada a ponent i sense cap tipus d'aixovar. La tipologia dels fragments de tegulae i la pasta d'aquestes, així com la morfologia de l'enterrament dataren la troballa entre finals del segle III i principis del IV. Al voltant apareixien algunes restes ceràmiques. Sembla que en aquesta mateixa zona, anys abans, Emili Valls, avi d'Emili Ramon, hi havia localitzat una segona tomba, en desboscar una zona per convertir-la en camp de conreu. La tomba es va atribuir a un soldat romà per l'aixovar que contenia: casc, cuirassa, llança i espasa curta. No obstant, se'n desconeix la ubicació exacta. Actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-410 | Can Reixac | Localitzat i documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, que van aixecar una secció i un petit informe durant la inspecció de les obres d'urbanització. | 41.6529900,2.2655600 | 438846 | 4611510 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40279-foto-08005-410-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 39876 | Alzina de la Font de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit els seu desenvolupament. | Alzina (Quercus ilex) d'uns 30 a35 m d'alçada, volta de Canó de 2,4 m, classe diametral de 75 a 80 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys. | 08005-7 | Can Draper | 41.6622900,2.2639100 | 438717 | 4612543 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39876-foto-08005-7-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 39879 | Castanyers Pla del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-pla-del-verder | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | No s'aprecien malalties a l'escorça ni al fullatge dels individus. | Conjunt format per 5 castanyers (Castanea sativa) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 1,3 m, classe diametral de 40-45 cm, diàmetre de 40 cm, i un perímetre de capçada de 31,4 m. | 08005-10 | Pla del Verder | 41.6844300,2.2423600 | 436945 | 4615017 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39879-foto-08005-10-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 39883 | Cedres del Parc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-del-parc | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Les branques presenten una disposició excessivament inclinades cap al sòl. A més, compta amb algunes zones poc denses en quant a fullam. La climatologia que han de suportar no és l'adient pel seu creixement | Conjunt format per 3 cedres (Cedrus atlantica) de característiques similars: alçada de 15 a 20 m, volta de Canó de 2 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 65 cm, perímetre de capçada de 29,5 m i una edat aproximada de 60 anys | 08005-14 | Parc | 41.6706800,2.2609600 | 438480 | 4613477 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 39894 | Servers de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/servers-de-sant-nicolau | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Alguns exemplars presenten perforacions evidents. Alguns d'ells presenten problemes a la capçada ja que durant les obres de restauració de la capella van rebre diversos impactes i trencament de branques. Alguns dels peus van ser tallats. | Conjunt format per 3 servers (Sorbus domestica) de característiques similars: alçada de 5 a 10 m, volta de Canó de 0,5 m, classe diametral de 15-20 cm, diàmetre de 17,3 cm i perímetre de capçada de 9,4 m. | 08005-25 | Ermita de Sant Nicolau | 41.6777100,2.2605000 | 438448 | 4614258 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39894-foto-08005-25-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 39909 | Pi pinyer de Can Suari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-can-suari | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | La part baixa del tronc ha quedat oprimida per una tanca de filat que, a la llarga, pot produir problemes a l'arbre. | Pi pinyer (Pinus pinea) de 13 m d'alçada, 2,8 m de volta de Canó, 80-85 cm de classe diametral, 82 cm de diàmetre, 31,4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 100 anys. Presenta una forta poda al costat de les cases que li confereix un aspecte de capçada força desequilibrat. | 08005-40 | Can Suari | 41.6674700,2.2623000 | 438588 | 4613120 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39909-foto-08005-40-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 39938 | Camí ral de Granollers o Camí de Can Reixac i Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-o-cami-de-can-reixac-i-can-valls | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Granollers. És un vial asfaltat que comunica el poble amb les urbanitzacions de Can Reixac i Can Valls (Turons Vallès). L'inici del camí és camí ramader fins al trencant de Can Draper. El seu recorregut va per la Sagrera, can Draper, Can Reixac, Can Jaumira, Can Marquès fins al límit de terme (Granollers). El títol és de possessió immemorial. | 08005-69 | Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (Granollers) | Font documental: -Minutes municipals (1925) | 41.6523300,2.2599700 | 438380 | 4611440 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39938-foto-08005-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39938-foto-08005-69-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 39963 | Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Té una biga interna corcada i la llar de foc està en molt mal estat. | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adossada a Can Joanet. De ben segur la masia és anterior, segle XV o segle XIV. Actualment, primera residència de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement del principis de segle XX. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb bigues de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Destaca el rellotge de sol de la façana de pedra treballada. Cal fer esment de l'era de la casa que es de gran bellesa i singularitat ja que resta elevada per la inclinació del terreny. Masia original és el cos dret de la masia que correspon a Can Simó Petit. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar. La part pertanyent a Can Simó, es trobava en runes i no va ser fins el 1990 quan va ser reconstruïda, època on es va arreglar la teulada. Ocupació en planta (m2): cos central 227 m2 + annexos 198'8 m2 (Inclòs Can Simó). Edificacions annexes: Coberts adossats a la casa principal que segueixen el mateix pendent de la teulada. Ambdós coberts són d'ús agroalimentari (198,8m2). | 08005-94 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6995300,2.2442200 | 437114 | 4616692 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39963-foto-08005-94-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La cisterna subterrània situada a l'interior de la casa, destinada a conservar potable l'aigua de pluja. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta, feta de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç.- Mina i safareig (vegeu fitxa 193).- Murs de pedra seca (vegeu fitxa 179). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||
| 39966 | Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Es troba referència de l'any 1860 com a referència més antiga, segurament la masia és anterior, segle XV o XIV. Actualment segona residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d'una d'elles. A l'interior destaca la cuina amb una campana del segle XVII que recollia el fum d'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. El sostres són d'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. A l'entrada hi ha una llinda a una pedra de 1870. La teulada és reformada amb bigues de porland i matxambrat. Ocupació en planta (m2): masia 100 m2. | 08005-97 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 5 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6999400,2.2429900 | 437012 | 4616739 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39966-foto-08005-97-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La tanca de pedra (vegeu fitxa 233).- Els murs de pedra seca amb esglaons (vegeu fitxa 191). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 39980 | Quadres de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-can-forns | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Els coberts de la part oest, presenten greus problemes de teulada, especialment les zones cantoneres i amenacen de caure. | Estructura en forma d'U construïda amb totxo entre els anys 1946 i 1950. Presenta un habitatge de dues plantes a la part est i uns coberts que s'extenen a partir d'aquest habitatge. D'altra banda, hi ha una pahissa al costat de l'habitatge. L'habitatge no té un interès arquitectònic destacat, únicament pel sostre d'embigat de fusta radial. El veritable interès rau en els coberts que són estructurats amb voltes de totxo on s'hi apunten els embigats de fusta. La configuració dels coberts és modulable i a partir d'aquests arcs de totxo es permetien fer estances de diverses mides. D'altra banda, hi ha un passadís aporticat. L'interior actualment, té un ús mixt entre residencial i estances agrícoles en desús. Antics trulls d'oli, espais del vi i coberts dels animals. | 08005-111 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6652200,2.2467700 | 437293 | 4612881 | 1946 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39980-foto-08005-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | arquitecte Lluís Bonet Garí | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||
| 39995 | Ca l'Agustina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustina | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | No s'ha pogut accedir a l'interior però segurament hi ha importants problemes estructurals. | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No s'ha trobat referència d'antiguitat a la masia. Actualment realitza funcions de magatzem i d'oficina. De 2 plantes. Façana arrebossada i pintada de color blanc. Mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i algunes zones amb fang. 3 finestres i 3 portes amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d'interès excepte un petit rellotge de sol. Ha estat fortament modificada per reformes modernes. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada de teula catalana tradicional. Destaca una petit terrat adossat a la façana de construcció recent. Ocupació en planta (m2): 115,5 m2 de masia + 12,36 m2 de coberts Edificacions annexes: Destaca a mà dreta de l'edifici central uns coberts annexos que funcionen a mode de corral d'animals. | 08005-126 | Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 29 | Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L'encreuament de camins que es donava a l'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona. | 41.6550500,2.2712300 | 439320 | 4611734 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 40015 | Forn del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-verder | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Possibles restes d'un forn situat a les proximitats del torrent del Verder. És un clot d'aproximadament 3 m de llargada, 2 m d'amplada i 1,5 m de profunditat; al tall s'aprecia un estrat de carbons i material constructiu. A l'exterior del clot, es conserva una mena de volta feta de material constructiu lligat amb morter de calç. Tot i que sembla tractar-se d'un forn, la interpretació de les restes admet dubtes. | 08005-146 | Torrent del Verder | 41.6731300,2.2554700 | 438025 | 4613753 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40015-foto-08005-146-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||
| 40022 | Torrent del Sorral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-sorral | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Anomenat d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció. | 08005-153 | torrent del Sorral | 41.6559900,2.2453100 | 437163 | 4611857 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40022-foto-08005-153-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||||
| 40028 | Vista panoràmica des del turó del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-del-pollancre | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Des del turó del Pollancre es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vallès en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, que permet observar fins i tot, en un dia de cel clar, el mar.</p> | 08005-159 | Puiggraciós | <p>Aquesta situació privilegiada va condicionar l'assentament d'un poblat ibèric que buscava un lloc fàcil de defensar i amb un gran camp visual per detectar l'enemic.</p> | 41.7027900,2.2412500 | 436870 | 4617056 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40028-foto-08005-159-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 40044 | Ca l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapotecari | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII | <p>Casa de cos en testera, de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. S'hi va annexionar Can Casals, la casa veïna, tot i que conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. Forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes. La façana oest, degut a la seva adaptació al tram del carrer Major, presenta un canvi de pla amb una aresta en tota l'alçada de la façana. A la façana sud destaca una senzilla porta i una finestra just al damunt de la llinda, i una finestra d'estil clàssic coronada per les dos arcades de mig punt. La façana nord, presenta una finestra d'estil clàssic a cada una de les plantes superiors. A la façana principal, que dona al carrer Major, hi han una gran quantitat d'obertures sense cap ordre compositiu, dos balcons sense llosana i el portal principal, amb brancals i llinda de pedra.</p> | 08005-175 | C/ Poeta Joan Maragall, 1 | <p>La casa disposava d'uns porxos amb arcs a la façana est, els quals van ser enderrocats en el decurs de l'any 1937, per tal de facilitar el trànsit en aquest tram del carrer.</p> | 41.6732700,2.2594300 | 438355 | 4613766 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40044-foto-08005-175-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||
| 40060 | Murs de pedra seca amb esglaons de Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-amb-esglaons-de-can-rit | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | Hi ha alguns despreniments de pedres de les parets. | <p>Murs de pedra seca situats a la part del davant del pla de la casa. Són ben estructurats, i tenen graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret a manera de permòdols, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Fan més de 2 m d'alçada i 5 m de llargada. Les escales de marge són un enginy pensat per a poder accedir directament d'una feixa a una altra. Per regla general eren construïdes al mateix moment que el marge.</p> | 08005-191 | Can Rit (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2431700 | 437027 | 4616703 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 40086 | Font de Can Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moret | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | en estat ruïnós | <p>Font, mig soterrada, situada a tocar del torrent de Can Carlons, al nordoest de Can Moret de Dalt, a un indret gairebé inaccessible degut a les bardisses. Es tracta d'una construcció proveïda d'una canal feta de maó massís, per on raja un filet d'aigua que cau a un seti de pedres. Al voltant de la font, hi ha les restes d'una estructura feta de totxo i morter relacionada directament amb aquesta. El seu estat ruïnós dificulta la seva interpretació; podria tractar-se dels bancs o de la coberta de la font.</p> | 08005-217 | Can Moret. Polígon 5, parcel·la 57 | 41.6640400,2.2383100 | 436588 | 4612756 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||
| 40097 | Can Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campaner | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIX | <p>Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Tota la façana està arrebossada i pintada, i rematada a la part superior amb un senzill acroteri ubicat sobre cornisa. La façana principal, que dona a l'Antic Camí de Caldes, presenta una obertura a cada planta, la de planta baixa a l'extrem dret i la de planta pis centrada, i un balcó corregut amb una barana de ferro. Hi ha l'accés a un dels dos habitatges que la formen; l'altre habitatge té l'accés des del pati de la façana oposada. La façana lateral s'adapta al traçat del carrer Francesc Macià amb un canvi de pla que forma una aresta vertical en tota la seva alçada.</p> | 08005-228 | C/ Antic Camí de Caldes, 28 | 41.6672200,2.2597200 | 438373 | 4613094 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||||||
| 40109 | Complex mina de l'Alba-aqüeducte del Verder o de Can Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-de-lalba-aqueducte-del-verder-o-de-can-millet | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>La mina de l'Alba, construïda cap als anys quaranta del segle XX, recollia els escorrentius del torrent de l'Alba i d'allà l'aigua anava, per mitjà de canonades, directament cap a Can Millet. L'aqüeducte, situat a llevant del camí del Verder, salva el desnivell del terreny al pas del torrent de Can Millet. Condueix les aigües provinents de la mina de l'Alba cap a la bassa dels peixos de Can Xammar de Dalt (Can Millet) per mitjà d'una canonada. És una construcció allargada i estreta, feta de pedres lligades amb morter de calç, amb volta apuntada de totxo.</p> | 08005-240 | Can Millet | 41.6818300,2.2492300 | 437514 | 4614723 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40109-foto-08005-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40109-foto-08005-240-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca | Les coordenades UTM són les de l'aqüeducte. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||
| 40142 | Escalinata i jardins de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalinata-i-jardins-de-lesglesia | XX | Es tracta d'un projecte urbanitzador de Joaquim Manuel Raspall i Mallol. Entre els anys 1911 i 1912, quan es va traslladar l'antic cementiri, situat a la plaça de l'església, a la seva ubicació actual, va urbanitzar aquest espai, amb una àmplia plaça i unes escalinates amb una barana de forma corba. | 08005-273 | Plaça de l'Església | 41.6737900,2.2595000 | 438361 | 4613823 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40142-foto-08005-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40142-foto-08005-273-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mallol | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 40160 | Mas Dorca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dorca-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a la zona aturonada on actualment hi ha el restaurant la Quaranya i que representa un baluard respecte les zones més properes relativament planes. Tenia una molt bona insolació, resguardat de les boires i amb accés a camps de cultiu i aigua amb facilitat. Actualment la zona es troba totalment emboscada i ben a prop s'hi ha urbanitzat un nou polígon industrial. No es localitza cap tipus de resta. El jaciment romà de Mas Dorca II ocupa també aquest espai. | 08005-291 | Mas Dorca | Josep Estrada hi localitzà restes de sílex en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers. | 41.6509600,2.2685100 | 439090 | 4611282 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 40165 | Can Ros de Cabanes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-cabanes-ii | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes en superfície situades entre el turó d'en Grèsol i can Ros. Per la topografia el que avui és la part alta dels carrers de la urbanització de can Carlons i part del circuit de motocross. En aquest indret es localitzaven restes de ceràmica campaniana en superfície, un dels quals, que es considerava perdut, conserva un gravat amb la lletra ibèrica 'tu'. Els materials es troben dipositats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen campanianes A i B. Actualment, en aquest espai, que es troba majoritàriament ocupat per una densa vegetació, només hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna de cronologia indeterminada. | 08005-296 | Can Ros de les Cabanes | Materials localitzats per Josep Estrada. | 41.6684700,2.2434700 | 437022 | 4613244 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 40174 | Can Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fusteret | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Estructures negatives i restes en superfície situades a l'extrem sud d'un camp situat al costat de Can Fusteret, en un marge, a l'est de la urbanització de Can Juli. Es tracta d'una zona molt apta per al conreu, amb un lleuger pendent a migdia i amb una bona insolació. En aquest indret aparegueren dues sitges de les quals no es tenen més dades que les proporcionades pels materials que contenien; Àmfores romanes Dressel, un pes de teler, fragments de dolia, una mola circular de conglomerat, fragments de ceràmica comuna ibèrica, una vora de plat, etc. Als anys 80 només es localitzava esporàdicament ceràmica ibèrica a torn. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen dos pondus ben conservats i ceràmica de parets fines. En la prospecció realitzada l'any 2007, i malgrat que els camps del voltant de la casa no es trobaven llaurats, s'hi ha localitzat un fragment de ceràmica comuna ibèrica i, en un marge situat just al costat de la casa, en el que sembla ser un retall indeterminat en el terreny natural, un fragment de dolium i una nansa d'una olla de ceràmica comuna ibèrica. | 08005-305 | Can Pau Adjutori | Localitzat per Josep Estrada i Emili Ramon. | 41.6991300,2.2561300 | 438105 | 4616639 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 40184 | Sot d'en Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-den-torres | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades a la part final de la Quintana de Can Draper. A tocar de l'Autovia i del camí del Pou de Glaç. Es tracta d'un indret amb bona disponibilitat d'aigua, però lleugerament ensotat respecte dels camps més plans propers. Josep Estrada documentà en aquest indret l'aparició en superfície de fragments de ceràmica comuna romana i de tegula, sense cap tipus d'estructura associada. Al vessant meridional del Sot d'en Torres, a tocar del Camí del Pou de Glaç, es troba el pou de glaç de Can Draper, construït al segle XVII. L'any 2006 es va netejar la vegetació que havia crescut sobre la coberta. L'estructura es troba en bon estat. A la part baixa de la torrentera es localitzaven les basses on es feia glaçar l'aigua que, a través del rec draper, es feia arribar fins a l'indret. Actualment, l'abundant vegetació no en permet veure cap resta. L'any 2007, el camp de conreu es troba erm i, amb la vegetació crescuda, no es localitza cap tipus de resta arqueològica en superfície. Pel que fa al torrent, la densa vegetació fa impossible la prospecció de la zona. | 08005-315 | Quintana de Can Draper | El jaciment fou documentat per Josep Estrada. El pou de glaç i les estructures associades, documentades per Jordi Puig. | 41.6550900,2.2661500 | 438897 | 4611743 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40184-foto-08005-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40184-foto-08005-315-2.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 40204 | Bassa dels Boscos de la Vivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-boscos-de-la-vivera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada a tocar del circuit de motocròs del Bosc de Can Carlons. És de forma rectangular i fa aproximadament 5 m d'amplada i 8 m de llargada. S'omplia a partir d'aigua bombejada d'un pou, construït per Josep Maragall al torrent del Sot de la Barca, als anys cinquanta. Actualment resta buida i en estat d'abandó, tot i que està en bon estat de conservació. | 08005-335 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 77 | 41.6703600,2.2439500 | 437063 | 4613454 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40204-foto-08005-335-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||
| 40205 | Bassa de Can Moret de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-moret-de-dalt | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | La bassa pràcticament ha desaparegut. | Bassa situada entre Can Sever i Can Moret de Dalt, en un indret embardissat i difícil d'accedir. És de forma rectangular i aprofita el clot natural del marge, voltat de material d'obra. L'aigua que omplia aquesta bassa servia d'una banda, per a regar els camps enfeixats que baixaven fins a la carretera, i de l'altre, de rentador per a les dones de Can Moret. La bassa pràcticament ha desaparegut, i resta buida, abandonada i en molt mal estat de conservació. La vegetació que creix descontroladament al seu interior està malmetent l'estructura. | 08005-336 | Can Moret. Polígon 5, parcel·la 87 | 41.6642500,2.2386400 | 436615 | 4612779 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40205-foto-08005-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40205-foto-08005-336-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | |||||||||
| 40229 | Arxiu municipal de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lametlla-del-valles | http://www.ametlla.org/arxiu_historic/index.php | XIX-XX | Es tracta d'un conjunt documental amb gairebé 500 ml de documentació en suport paper. A més, inclou també fotografies i documents audiovisuals. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius però lleugerament adaptat. El quadre de classificació permet consultar les sèries documentals que integren el fons i que són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Medi ambient, Col·leccions factícies. La documentació està físicament distribuïda en 4 espais: a l'arxiu de l'edifici de l'ajuntament, a l'arxiu de l'edifici de Serveis Territorials, a l'arxiu de la Biblioteca Municipal i a l'arxiu de la masia de can Camp. El fons municipal de l'Ametlla està constituït per: - Arxiu històric municipal (1816-1986): Bàsicament és documentació en suport paper. També hi ha negatius de fotografies, així com una col·lecció de gairebé 1500 fotografies antigues en suport digital que fan referència al poble (paisatges, carrers, arquitectura, festivitats, retrats personals i col·lectius) amb unes dates que van de finals del segle XIX fins el 1969. Dins de l'arxiu històric s'inclouen també 180 hores de gravacions audiovisuals fetes recentment a gent gran del poble que tracten de l'època de la Segona República i el franquisme a l'Ametlla del Vallès. - Arxiu administratiu municipal (1987-2009): Documentació fonamentalment en paper però també en suport digital. - Arxiu Municipal Josep Badia i Moret: Documentació en suport paper i negatius de fotografies. El fons va ser creat i estructurat per Josep Badia en les sèries següents: 1.Baronia de Montbui 2.Parròquia de Sant Genís 3.Germandat de Sant Sebastià 4.Coral lo Lliri 5.Associació Amics del Llibre 6.Les Festes Majors 7.Club de Futbol l'Ametlla 8.El Teatre 9.Homenatge a la vellesa 10.Santuari de Puiggraciós 11.Sala de cinema 12.Programes i fullets d'eleccions municipals 13.Ajuntament 14.Galeria de personatges 15.F.E.T. y de las J.O.N.S. a l'Ametlla 16.Revistes informatives 17.Associacions de veïns 18.Altres associacions i agrupacions lúdiques o culturals 19.Actes culturals 20.Retalls de premsa 21.Ametlla-Films 22.Urbanisme: Història i evolució 23.Àlbums de fotografies 24.Germandat Nostra Senyora de les Neus 25.Sindicat Agrícola i Cooperatiu | 08005-360 | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||||||
| 40236 | Mina Nova del Pla del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-nova-del-pla-del-verder | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Mina excavada amb mitjans manuals, als materials granodiorítics del pla del Verder. Té una longitud aproximada de 80 m. Actualment, resten dos pous de registre, tot i que, antigament en tenia tres. Destaca la singular boca d'entrada de la mina, amb unes escales i una volta de pedra per protegir-la de l'erosió del talús. Durant molts anys, la mina va alimentar l'aigua del poble com a suport a la resclosa de Mossèn Lluís Paradell. Des dels anys vuitanta dels segle XX, va quedar en desús i, fins i tot, ha estat objecte d'actes vandàlics. | 08005-367 | Pla del Verder | Es va construir cap als anys quaranta per intentar solucionar els problemes d'aigua d'una població creixent. Els senyors Balançó i Millet van encarregar a una empresa de Barcelona la construcció d'aquesta obra. La realització implicava un tracte: si l'empresa no trobava més de 80 o 90 plomes d'aigua, els propietaris no pagarien. Tot i el poc cabal que varen trobar l'empresa de Barcelona va cobrar l'obra realitzada. | 41.6833800,2.2480100 | 437414 | 4614896 | 1940 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40236-foto-08005-367-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 | ||||||||
| 40238 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-0 | XVIII-XXI | Festa organitzada per la Germandat de Sant Sebastià, la Parròquia de Sant Genís, la Quaranya i la Regidoria de Festes. Cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes, on participen un gran nombre de cavalls i alguns carruatges. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. | 08005-369 | Nucli urbà | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de la festa (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2023-06-06 09:12 |
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural
Mitjana 2023: 187,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml