Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
42824 Pedrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera XVIII-XX? Petita extensió de terreny rebaixada artificialment probablement amb la finalitat d'extreure-hi pedra. Superfície aproximada: 9 x 9 metres. Profunditat: 3 metres. 08034-10 41.7688400,1.9358900 411554 4624658 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42834 Mes de Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/mes-de-maria <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> XX <p>Se celebrava durant tot el mes de maig. Tenia per objectiu dedicar un mes de forma especial a la Mare de Déu. Diàriament es resava el Rosari a l'església i els diumenges s'avançava l'hora de resar-lo a fi de poder allargar la celebració. Una noia escollia una nena i conjuntament repartien flors i estampes a la gent a canvi d'un donatiu.</p> 08034-20 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42853 El Vintró https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vintro -GIRABAL i ROVIRA, Mariona: El Canadell, estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX (treball d'universitat dipositat al mas Canadell). -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. XVII-XIX En ruïna Petita masia en ruïna. Formada per un cos residencial de planta rectangular més cobert al costat de ponent i altres dependències menors. Conserva molt parcialment les restes dels murs. 08034-39 L'Arxiu del mas Canadell conserva un bon nombre de documents del mas Vintró del final del segle XVII i principi del XVIII. Els documents demostren que els propietaris (Joan Vintró i Segimona Blanquer) passaven per una situació econòmica precària que els va portar a endeutar-se amb préstecs i censals demanats a diferents comunitats religioses i a particulars, i finalment a la venda de les propietats que van passar al Canadell al final del segle XVII. Des d'aleshores el mas ha estat propietat del Canadell. Hi ha constància que l'any 1741 era ocupat per masovers. 41.7552600,1.9689900 414287 4623117 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42853-foto-08034-39-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42855 Gorg del Calders (prop de la Mira) https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-calders-prop-de-la-mira Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà. 08034-41 41.7635300,1.9489200 412630 4624056 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42888 Comunes de La Grossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunes-de-la-grossa XVIII-XIX La comuna petita té la fusta esquerdada Comunes de la casa. Cos de planta rectangular en forma de torre, amb coberta a un sol vessant. Unit a la casa mitjançant un pas a nivell. Antigament el pas era descobert. Després es va cobrir amb una paret de maó amb 3 arcades. La part superior de la construcció té una cambra on hi ha les comunes: 4 en total, disposades en renglera. N'hi ha tres que són més altes (una de mida gran i dues de mitjanes), i una de més baixa, per als nens. A la part inferior hi ha el dipòsit, amb una petita porta lateral. 08034-74 Mas La Grossa 41.7994300,2.0349700 419828 4627958 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42888-foto-08034-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42888-foto-08034-74-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98|94 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42901 Presó https://patrimonicultural.diba.cat/element/preso -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 113. XVI-XVII Construcció subterrània a la qual s'accedeix per una trampa de fusta des de l'oficina de correus, a l'edifici de l'Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2'90 x 3'90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l'exterior. A l'esquerra, un portal d'entrada rectangular. Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d'una de les dovelles de la porta d'entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l'escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l'habitació. 08034-87 Ajuntament de Calders La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble. Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s'hi compta una quantitat en concepte del que s'havia gastat en llum per als presos). Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia. Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l'Ajuntament. 41.7911200,1.9926200 416298 4627075 08034 Calders Restringit Dolent Física Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Actualment l'accés a l'interior del soterrani no és possible, ja que hi ha un moble damunt de la trampa. 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42908 Llinda de cal Gubianes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-gubianes XVII La llinda és de pedra calcària, que s'erosiona amb facilitat. Llinda de forma rectangular sobre el portal d'entrada de la casa (actualment té 2 pisos completament reformats). Al centre hi ha un alt relleu amb una figura circular que simbolitza el sol. El sol és representat amb una cara amb nas, ulls i boca. Al seu voltant, en forma de cercles, s'hi reparteixen els raigs entremig dels quals hi ha una sanefa avui mig desdibuixada. Al costat de la llinda hi ha una altra pedra amb una inscripció d'any: '16XI'. 08034-94 La casa data del segle XVII. Una llinda procedent d'una finestra de l'edifici té la data de 1611. Podria tractar-se d'una casa típica del poble, corresponent a l'expansió del segle XVII al llarg del camí ral. 41.7918400,1.9956600 416552 4627152 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42927 Castell de Calders https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calders <p>-BENET i CLARÀ, Albert: 'L'origen de la família Calders', a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30. -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -PLADEVALL, Antoni: 'Calders', a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.</p> XI-XIV Recentment s'hi ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre. <p>Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria.</p> 08034-113 <p>Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.</p> 41.7823700,1.9939400 416397 4626103 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-25 00:00:00 Jordi Piñero -Al peu del turó del castell hi passa un itinerari senyalitzat per la Diputació. 94|85 45 1.1 1771 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42941 Barraca de vinya al terme de les Quingles https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles 08034-127 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42954 Font dels Gossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-gossos Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. L'aigua d'aquesta font neix a terra i s'uneix al torrent proper. 08034-140 Prop a Torrecabota 41.7829600,1.9577400 413389 4626204 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) Es troba a un marge entre dos camps, al costat del torrent, sota un pollancre, entre Torrecabota i la granja Planas. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42967 Font Molí del Blanquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-moli-del-blanquer Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Font situada davant el Molí del Blanquer, a l'altra banda del riu. L'aigua surt de dins de la roca i cau sobre una construcció de maó. 08034-153 Molí del Blanquer Era una font molt apreciada per les persones que conreaven les terres del voltant. 41.7582500,1.9653300 413987 4623453 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42858 Casa Gran de Bellveí https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-bellvei -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 193. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19. XVII-XIX Masia formada per un cos residencial amb coberts adossats. De planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes. El cos original va ser ampliat fonamentalment al segle XIX amb construccions adossades al voltant: unes galeries sobre porxos i altres coberts. L'entrada és tancada per una petita lliça a la banda nord. Destaquen unes finestres amb pedra treballada i enreixades a la façana de ponent. L'interior conserva premsa, 3 tines i un forn de pa. Tenia una part dedicada als amos i una altra als masovers. 08034-44 Sembla que l'origen és medieval. Al sector de ponent s'hi van fer reformes el 1685 i el 1799. Cap al 1802, en casar-se l'hereu Serramalera (casa important en aquell temps) amb una pubilla de Bellveí, es van fer moltes reformes, tal com ho demostren les diferents llindes de portes amb el gravat d'una serra i el nom de Serramalera. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla, que donà com a resultat el domini del mas Solervicenç sobre bona part de les terres d'aquest sector. 41.7672300,1.9860500 415721 4624429 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42858-foto-08034-44-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42884 Central elèctrica Jorba https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-electrica-jorba -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «La central eléctrica», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 127-128. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-394. XX Central elèctrica. Consta del canal (de 5 km de llarg) que desemboca en una estructura de captació de l'aigua a dalt del serrat, una canonada en pendent i l'edifici de la central. La canonada té un desnivell de 97 metres. La central constava de dues construccions: una de vivendes per als treballadors i una altra amb les instal·lacions de la central. Aquesta última va ser destruïda per la riuada de 1994 i s'ha reconstruït amb una edificació de formigó. La central conserva les tres turbines originals, que continuen funcionant. 08034-70 L'obra va ser ideada pel mateix Pere Jorba i Gassó, creador de la colònia Jorba. El 1905 va obtenir el permís per la construcció del canal. Immediatament es començà l'obra, que va durar 7 anys. El mateix Jorba s'encarregà de dirigir personalment les obres. Es tractava d'un canal que captava les aigües a prop de Bellveí i tenia un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. Finalment, el salt d'aigua tenia un desnivell de 97 metres. Un cop enllestida, la central subministrava energia primer a Manufacturas Berenguer, d'Artés, i posteriorment a Fàbriques Bertrand i Serra, de Manresa, amb línia expressa de transport. L'aiguat de 1994 va destruir la nau de la central, que s'hagué de construir de nou. 41.7668000,1.9431300 412153 4624425 1905-11 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42884-foto-08034-70-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42919 Església parroquial de Sant Vicenç de Calders https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-calders -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 115-121 -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona, 1984, pp. 134-135. XVII-XIX Campanya de restauració el 1991-92 Església de planta basilical. La façana principal és austera, amb portal adovellat de mig punt i coronada amb un simple campanar d'espadanya. L'interior té tres naus cobertes amb volta de creuer i absis poligonal. Les claus de volta tenen gravats de sants, petxines i elements vegetals. Les naus estan separades amb pilastres i arcs de mig punt. Les dues pilastres del primer tram conserven relleus gòtics. Les parets interiors són arrebossades. A la part posterior hi ha adossada la capella del Santíssim o capella fonda. 08034-105 És documentada des de l'any 980, ja com a parròquia. L'edifici medieval era d'una sola nau. Possiblement al segle XV va ser renovada. L'ampliació important es començà el 1602 i s'acabà el 1660. L'edifici s'allargà i es construïren les dues naus laterals. Al segle XIX es construí la capella del Santíssim. Es té constància que el 1611 es construí un retaule dedicat al Roser. També n'hi havia d'altres dedicats al Sant Crist, sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, sant Jaume i l'altar major, dels quals no en queden restes. Al final del segle XIX van ser allargades les naus laterals, que van quedar igualades a la central. El 1963 s'eliminà un petit atri exterior. Entre 1980-82 es construí la nova rectoria i entre 1982-84 els locals parroquials. Entre 1991-92 es portà a terme una restauració de l'església, especialment de les voltes, que estaven molt deteriorades. 41.7910600,1.9930300 416332 4627068 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero Té dues tombes de llosa amb inscripcions:- 'QUI IACET R(EVEREND) EMANUEL (RECTOR) BERNADA DE TERR(...) QUI OBIT 19 FEB (...) ANY'-'Fossa (...) Obit 12 març 18(51?)'-Les peces de més valor que tenia la parròquia va ser dipositades al Museu Comarcal de Manresa: canelobres, creu processional, encenser... 94|98|93 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42950 Riu Calders https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-calders <p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.</span></span></span></p> 08034-136 Travessa el terme municipal <p><span><span><span><span>El nom del riu ve de </span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els </span></span></span></span></span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.</span></span></span></p> 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Obert Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42953 Font Careta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-careta Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. La font es troba a l'interior d'una cova de pedra, a l'interior de la qual hi neix l'aigua. Es troba al costat d'un camp i a sota d'una gran noguera, a prop del torrent. Damunt la font hi havia un espai on s'hi podien deixar els càntirs. 08034-139 Proper a la Guàrdia 41.7880200,1.9722600 414603 4626751 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) Per arribar cal agafar un acmí que surt al costat de les piscines de La Guàrdia, fins arribar a la senyalització de la font que indica cap a l'esquerra, seguir el sender uns 100m fins un camp que cal travessar, la font es troba sota una noguera. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42955 Font del Bugader https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bugader Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. L'aigua neix del terra, al costat d'una caseta que hi ha al pou. 08034-141 Granja Planas 41.7804200,1.9521900 412925 4625928 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) Es troba darrera el pou que hi ha al camí del Forn de la Calç, un cop passada la granja Planas. 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42972 Font del Xupet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xupet Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. XX Font ubicada a prop de la casa de l'Angle, a uns 150m, entre els pollancres. L'aigua brolla de sota el terra i és canalitzada fins a davant la casa on hi ha una contrucció petita de pedra a modus d'arqueta on surt l'aigua. 08034-158 L'Angle 41.7577100,1.9265900 410766 4623432 08034 Calders Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42815 El Canadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canadell -AADD.: Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, Ajuntament de Calders, Calders, 1996, pp. 65, 91. -GIRABAL ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX. Juny de 1998. (Treball universitari de l'assignatura Història de la llengua catalana II, conservat al mas). XVIII-XIX L'interior de la casa ha estat conservat amb molt bon criteri (sala, celler, mobiliari). Conjunt gran i complex format per la casa de l'amo, casa del masover, pallissa i altres dependències distribuïdes entorn d'una esplanada central o era. La casa de l'amo consta d'un cos original (planta baixa més dos pisos) i un altre adossat en angle recte (construït a mitjan segle XIX), tots dos amb interessants galeries. L'interior conserva molt íntegrament l'estructura tradicional i part del mobiliari antic (sobretot la sala i el celler). Conserva diverses tines a l'interior de la casa i una bassa que servia per regar els horts. 08034-1 El mas Canadell és documentat des del segle XIV. La construcció primitiva (de mitjan segle XVII) era amb coberta d'una sola vessant, amb l'entrada a ponent. A partir del final del segle XVII va tenir una expansió que portà a la compra de diversos masos de l'entorn: Vintró, Rubió i Blanquer. A principis del segle XVIII s'hi feren importants modificacions; la més recent és la construcció el 1843 d'un cos adossat al sector de llevant. La família Canadell és documentada almenys des de fa 400 anys. Al segle XIX es va perdre el cognom amb el matrimoni de la pubilla amb Jaume Reguant, cognom dels actuals. L'arxiu conservat aporta més dades sobre la genealogia dels propietaris i algunes disputes familiars-propietaris. 41.7731400,1.9439600 412231 4625128 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-3.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Conserva diversos elements de l'utillatge tradicional molt ben restaurats: carros de diferents tipus, eines del camp, bocois, etc. I també una campana de bronze la capella de Sant Salvador que data del 1703.-Es conserva documentació del mas 85|94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42829 Festa Major de Bellveí https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellvei <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> XIX-XX <p>Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.</p> 08034-15 Bellveí 41.7707500,1.9907400 416116 4624816 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42845 Sant Pere de Viladecavalls (església de Llucià) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-de-llucia -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 64, 65, 80, 91. -III Caminada Popular de Navarcles, 25-X-1987 (díptic escrit per Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, Navarcles, 1987. XVIII Estat extremament crític. Importants esquerdes, sense coberta, procés de degradació avançat. Església en estat ruïnós. En planta de creu llatina, d'una nau amb capelles laterals. La façana principal té portal amb arc de mig punt decorat amb gravat geomètric i al damunt una rosassa. Campanar de planta quadrada. L'interior de l'església conserva restes de decoració neoclàssica amb maó i pedra. La construcció original tenia volta i cúpula. A la part sud-oest té adossada la rectoria (avui en ruïnes), un pati i lliça. 08034-31 El fet que Viladecavalls comenci amb la paraula 'vila' i que a tocar mateix hi passi el camí ral, que és conegut popularment amb el nom de 'camí romà' fa pensar que una vil·la romana podria estar emplaçada en aquest indret, però de fet no se n'han trobat restes. El document més antic que en parla és de l'any 965. L'església fou escripturada el 1067. Els següents documents són de mitjan segle XI (1043 i 1050). Sembla que aquesta primera església era ubicada a prop del mas Llucià, però no en el mateix indret de l'actual. Hi ha indicis per pensar que s'aixecava dalt del turó de Llucià, just al costat d'on encara hi ha el cementiri. L'església era prop de la 'Vila de Cavalls', coneguda des del 965. En època medieval era el sector més poblat i pròsper del terme. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera. A mitjan segle XV la sagrera havia quedat del tot desdibuixada. L'església va ser completament refeta al segle XVIII. Segons una llinda, la nova construcció seria del 1780. Era l'església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls, aleshores un poble format per un grup de cases disseminades. El 1936 va ser cremada i en la postguerra es decidí construir una nova església més a prop de la colònia Jorba. 41.7581000,1.9433100 412156 4623458 1780? 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42845-foto-08034-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42845-foto-08034-31-2.jpg Inexistent Contemporani|Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98|99|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42862 Mas Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-comelles -LLADÓ, J: «Calders». Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1933, p. 390. -SOLÀ i MORETA, F: El monestir de Sant Benet de Bages, Manresa, 1955. XVIII-XIX Masia formada per un cos residencial més coberts i una lliça que tanca el recinte, amb construccions modernes adossades a la part de ponent. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal mira cap a l'est. Té un portal dovellat. A la part de llevant hi ha un cos adossat amb unes finestres de pedra treballada. Interiorment la casa no ha sofert gaires reformes. 08034-48 Mas documentat al fons de Sant Benet de Bages el 1112, quan Guillem Bernat i la seva muller cedeixen als monjos les vinyes del mas Comelles entre d'altres. L'edificació primitiva no correspon a l'actual cos residencial, sinó probablement a una part de la quadra que hi ha a la part dreta. 41.7727600,1.9817200 415369 4625048 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42862-foto-08034-48-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Celler encara en funcionament, ja que continuen fent vi. Es conserven tines, premsa i dues piques d'oli (una amb data de 1721). 94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42874 Reixac https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac XVII-XVIII Masia de tamany mitjà. Formada per un cos residencial, casa del masover (transformada en pallissa) i coberts a la part posterior. La casa construïda sobre el turonet és actual. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis. La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat, dos contraforts i finestres de pedra treballada (dues amb l'emblema IHS). Els baixos tenen un celler amb volta ogival. El primer pis és bastant modificat. Conserva 2 tines. 08034-60 Tal com indica la llinda, es tracta d'una construcció fonamentalment dels segles XVII i XVIII. Els actuals propietaris la van adquirir ara fa uns 50 anys. La masoveria, actualment convertida en pallissa, s'anomenava el Rubió de Reixac. Recentment s'hi ha fet algunes modificacions: cobrir el terrat que donava a migdia, fer obertures grosses i abaixar el nivell de la coberta. 41.7948700,2.0154200 418198 4627470 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42874-foto-08034-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42874-foto-08034-60-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Finestra del primer pis: 1602 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42875 Sant Amanç (masia) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-masia XVII-XIX Masia força gran. Formada per l'edifici residencial, més pallissa i capella. La part residencial està formada per diversos cossos adossats. El més gran és de planta rectangular. Té planta baixa més pis i golfes. La façana principal és encarada al nord. Té 2 finestres amb relleu de tradició gòtica. Possiblement el cos més antic és el de la part del darrera (S-E), amb llindes del segle XVII. A la part de ponent s'hi ha construït unes galeries. Tenia diverses tines i una cisterna. 08034-61 El mas ja existia quan el 1643 van construir la capella. En aquesta època era anomenada Santamans. L'obra del mas és fonamentalment dels segles XVII i XVIII, tal com indiquen les nombroses llindes. El segle XIX es devien construir les galeries. 41.7882700,2.0130100 417989 4626739 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42875-foto-08034-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42875-foto-08034-61-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Finestra de la façana davantera: 1799-Finestres de la part posterior: '29 ABRIL 1673 FET', 1678, 1701, 1730. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42892 Cementiri municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-3 XIX-XX Recinte de planta rectangular. Té dues parets amb nínxols a banda i banda. El portal de l'entrada és senzill, amb arc escarser de maó. Arrebossat i pintat de blanc. Té una placa amb una citació de la Bíblia (Job XIX-25). 08034-78 41.7939100,1.9908900 416158 4627387 08034 Calders Restringit Bo Física Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42910 Cal Tarrés https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarres XVIII-XIX Casa abandonada. Entorn deixat. Casa del poble de caràcter rural però de dimensions més grans, que sobresurten de la mitjana. És de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. No està adossada entre mitgeres. Té una estructura similar a una petita masia. La façana principal és encarada al carrer Manresa. Té un portal (originàriament n'hi havia un altre que s'ha adequat com a porta de garatge). Al primer pis té una galeria amb dues arcades i dos balcons. Al segon pis, una galeria més baixa i dos balcons que no sobresurten de la façana. La façana de ponent també té galeries. 08034-96 Es tracta d'una casa que té el seu origen, com la resta del poble, als segles XVII-XVIII. Al segle XIX devia tenir una expansió important i s'amplià considerablement, tot convertint-se en un petit mas. 41.7904500,1.9894800 416037 4627004 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42910-foto-08034-96-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42914 Molí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell-0 XVIII-XX Conjunt format per dos cossos adossats. El més baix era un molí fariner; el més alt correspon a una casa. El molí té dos recs que conflueixen prop de la casa. La bassa ha estat mutilada. Actualment es troba coberta de vegetació i és de difícil accés. La construcció és de planta baixa més dos pisos. Ha sofert moltes reformes. A la planta baixa hi havia les moles, el primer pis era vivenda. El cos adossat és també de planta baixa més dos pisos. Al darrera s'hi ha aixecat diverses construccions d'una granja moderna. 08034-100 Aquest molí s'anomena del castell per la proximitat del castell de Calders. Al segle XII es troba documentat un molí que depenia del castell, la ubicació del qual coincidiria amb la de l'actual. Fins a mitjan del segle XX ha estat un molí fariner. 41.7806100,1.9936700 416372 4625907 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42914-foto-08034-100-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42922 Ex vots de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-de-lesglesia XIX <p>Dos quadres conservats a la sagristia de l'església. Probablement es tracta d'exvots. Pintures sobre fusta que representen malalts que fan una prometença. D'un estil naïf i arcaic que imita el romànic.</p> 08034-108 Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (sagristia) <p>Pintures probablement del segle XIX.</p> 41.7910700,1.9935100 416372 4627069 08034 Calders Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42922-foto-08034-108-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental 2020-01-08 00:00:00 Jordi Piñero 98 52 2.2 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42964 Font de Bellveí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-bellvei Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors. La font es troba al costat del riu Calders, en un entorn idílic amb un conjunt de plataners, dos a la banda dreta del riu que actuen com a portal del conjunt, i altres 10 a la banda esquerra on hi ha la font, tots d'uns 100 anys i amb un perímetre de 3.20m de mitjana i uns 30m d'alçada. També un roure de més de 200 anys. La font és una pedra on surt un broc. 08034-150 Molí de Bellveí La riuada de 1994 la va colgar i es va rehabilitar més tard, posant-hi bancs i taules al seu voltant, i netejant el canal de Sant Andreu. Actualment és un lloc freqüentat per fer aplecs i fontades. 41.7683300,1.9815700 415350 4624556 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42817 Sant Salvador del Canadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-del-canadell -AADD. Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, pp. 135-136. -BURON. Guia d'esglésies romàniques catalanes. Artestudi ed. Col·lecció de material 1. 2º ed. Barcelona, 1908, p. 95. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Calders, p. 65. -PLADEVALL, A. Capelles i santuaris del bisbat de Vic: Sant Salvador del Canadell, a Full Diocesà, Vic, núm. 3592 (17/02/1980). -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Llibreria Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 61-62. XIII-XVII Els propietaris es proposen restaurar l'espadanya i l'enllosat interior Petita capella d'època incerta, de tradició gòtica. De planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant. Coberta amb volta de canó. Parets amb filades de carreus més o menys quadrats. Amb 2 finestrelles poc vistents. Façana principal amb portal adovellat, amb una senzilla motlluració (que té dos carreus a la base de factura gòtica) i una espadanya parcialment conservada. Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d'una construcció romànica anterior (mur, enllosat i absis). Segons alguns autors la capella és d'un gòtic de tradició romànica. Tanmateix, les recents excavacions semblen indicar una cronologia força tardana, al voltant del segle XVII. 08034-3 Situada a la demarcació parroquial de Sant Pere de Viladecavalls dins el mas Canadell. La primera notícia històrica és del 1185. Des d'aleshores les donacions de pagesos i de la família Calders es succeïren amb freqüència. L'any 1206 Guillem de Calders deixava a la sagristia de Sant Salvador dos masos i uns molins que tenia al Pont (de Cabrianes?). El 1344 Guillem de Calders féu una altra donació important (200 sous). Així, Sant Salvador acumulà una bona colla de béns, entre els quals el mas de la Querosa, el de Montpedrós, els molins del Pont i la Roca Falconera. El segle XIV apareix com a parròquia, tot i que el 1685 ja havia quedat com a simple capella de Viladecavalls. Per les visites pastorals (1523-1652) es té notícia del nomenament de dos feligresos de Viladecavalls com a administradors de la capella. El 1743 es pagava un retaule nou. El 1936 fou profanada i des d'aleshores no s'ha obert al culte. La primitiva església romànica degué malmetre's i en una època incerta se'n construí una de nova al costat. 41.7727100,1.9477200 412543 4625076 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -El 1999 l'empresa Arqueociència ha realitzat una intervenció arqueològica. S'han posat al descobert els fonaments i l'enllosat de la construcció romànica primitiva i s'ha excavat el subsòl interior. Material escadusser aparegut entre l'arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.-Es conserva una campana de bronze del 1703 al mas Canadell. 93|94|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42826 Capella de la Immaculada del mas Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies XIX Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs. 08034-12 Mas les Tàpies La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior. 41.7779500,1.9320600 411248 4625674 1880 08034 Calders Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42839 Festa Major de la colònia Jorba https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-jorba <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221-222.</p> XX <p>Es celebrava per la diada de sant Pere, tot i que sembla ser que antigament es feia a meitat de juny i que es va retardar per tal que no coincidís amb l'època de segar. En l'època de màxim esplendor durava tres dies. Es feien balls en un local de la fàbrica, concert al cafè i un campionat de pilota a mà. L'últim dia de la festa es rifaven llençols, tovalloles i vànoves que donava l'empresa. Tots els actes eren finançats per l'empresa, però els forans havien de pagar per entrar als balls.</p> 08034-25 Colònia Jorba <p>La vida social de la colònia Jorba ha anat molt lligada a l'evolució del sector tèxtil. L'antiga vitalitat de la colònia va minvar de manera substancial a partir dels anys 70. Actualment, per Sant Pere es celebra una missa cantada que es completa amb un concert de cant coral, amb coca i mistela.</p> 41.7607400,1.9365900 411601 4623758 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Altres festes que es celebraven a la colònia Jorba eren la cantada de Caramelles, la revetlla de Sant Joan i la cavalcada de Reis. Una de les últimes tradicions que es va perdre va ser el pagament dels enterraments per tots els habitants de la colònia. 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42842 Forns del camí de les Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-cami-de-les-tapies-0 -GIBERT ARISSA, Jaume. «Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X», a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 1, 1981, pp. 141-148. XVIII-XIX Conjunt de 3 forns de calç. El primer (al sud) té un diàmetre de 3,25 m. El del mig és el més ben conservat. Té el principi de la volta de pedra que feia de coberta. Mesura 3,25 m de diàmetre i 3,50 m de fondària. El tercer (nord) es troba molt desfet. 08034-28 Hi ha documentats uns forns en la delimitació del terme d'Artés de l'any 938. Probablement no són exactament aquests, ja que no semblen excessivament antics. Cal pensar que n'hi ha alguns altres, encara per descobrir, en un indret molt proper. També podria ser que els actuals forns fossin construïts sobre uns forns més antics. Sembla, doncs, que la tradició de l'elaboració de calç en aquest indret és antiga. Cal tenir present la construcció en un punt proper d'un gran complex dedicat a aquesta mateixa funció a mitjan segle XIX en el mas anomenat El Forn de Calç. 41.7827300,1.9402800 411938 4626196 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42842-foto-08034-28-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42860 Molí del Blanquer (molí) https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-blanquer-moli -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 81. -SERRA i COMA, Roser: El molí del Blanquer de Calders, a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1982, pp. 143-149. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. XIV-XIX En molt mal estat. Totalment cobert per la vegetació. Antic molí blanquer i posteriorment fariner. Conjunt format per dos elements separats: el molí i un possible dipòsit. L'edifici del molí es troba totalment cobert per la vegetació. Només és visible la porta, que dóna accés a una sala coberta per volta on hi ha 2 moles. El canal i la resta de dependències són inaccessibles degut a la vegetació. Uns 20 m a l'est hi ha una construcció de planta quadrada (5 X 5 m) amb un dipòsit cilíndric a l'interior. Sembla que aquesta construcció podria ser el dipòsit on assaonaven les pells. A un nivell més alt hi ha la casa del moliner. 08034-46 Uns 15 m al sud de la casa del moliner Aquest molí és documentat des del 1126. Es tractava d'un molí blanquer (per a adobar pells) que probablement aprofitava l'aigua calenta de la font calda, a pocs metres del molí. No se sap en quin moment el molí canvià de funció, però al segle XVIII ja s'esmenta com a molí blader, situació que conservà fins a principis del segle XX. Del primitiu molí no en queda res, la construcció actual data del segle XVIII. 41.7585200,1.9655900 414009 4623483 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 94|98|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42876 Sant Amanç (capella) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-capella -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 66. -GAVIN, J.M.: Inventari d'esglésies. Bages. Vol. V, Artestudi Edicions, Barcelona, 1979, p. 40. XVII Petita capella rural. De planta rectangular i una sola nau, acabada amb absis semi-circular. La Façana principal és feta amb carreus grossos i escairats. Té portal rectangular i un rosetó. Al damunt, una espadanya amb dos forats. La capella només té 2 finestres estretes. L'interior és cobert amb volta de canó. Té un petit cor. No conserva cap element religiós. A la part central del terra hi ha una llosa funerària. 08034-62 Al costat del mas Sant Amanç Hi ha un document referit a la capella de Sant Amanç en època medieval. Es tracta d'un testament del segle XIV en el qual Bernat Llucià deixa una quantitat de diners a diferents altars, entre els quals l'altar de «Sti. Amatoris». La construcció actual és obra del 1643, segons indica la llinda del portal. S'edificà al costat del mas que aleshores era anomenat Santamans. El manteniment de la capella anava a càrrec del propietari del mas. Per Pasqua Florida s'hi feia un aplec. Pels volts de 1977 van emblanquinar l'exterior. 41.7888000,2.0138600 418060 4626797 1643 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42876-foto-08034-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42876-foto-08034-62-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Inscripció de la tomba: «Restos de don MAR(IA)NO CASAGEMAS murió en julio de 1884».-Llinda del portal: 1643 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42896 Pou de cal Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-serra XVIII-XIX Pou situat al marge d'un camp, al costat de la carretera d'Artés. Consisteix en una construcció en pedra de forma cilíndrica, amb coberta de lloses. Té una finestrella amb porticó de fusta, actualment malmesa. El pou té una profunditat mitjana. 08034-82 El pou pertanyia a la masia de can Serra. Abans de la portada d'aigües al poble moltes cases tenien el seu pou. 41.7897000,1.9908400 416149 4626919 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42896-foto-08034-82-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42934 Sant Amanç (tomba) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-tomba <p>-BATISTA, Ricardo: «Calders», a Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias, núm. 24, 1962. -DAURA, A; GALOBART, J, PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 30-31. -MUÑOZ, Ana M: La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa', Publicaciones eventuales, 9, Univesidad de Barcelona, Barcelona, 1965.</p> -3500/2500 <p>Sepulcre de fossa neolític del model de cista recoberta per lloses. Era format per quatre lloses que conformaven un espai interior de 1'70 m de llargada per 0'55 m d'amplada i 0'80 m d'alçària. S'hi recolliren tres fragments de ceràmica llisa, sense decoració, un fragment de crani, una mandíbula inferior i diverses dents d'adult.</p> 08034-120 <p>El jaciment va ser descobert per Joan Surroca el 1960 i publicat per Ricard Batista.</p> 41.7935100,2.0114900 417869 4627322 08034 Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42934-foto-08034-120-1.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 78 1754 1.4 2484 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42939 Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 08034-125 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Legal Patrimoni immoble Edifici 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42958 Font del Pericus https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pericus Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Font humida, situada al costat del torrent de la Querosa. És una font de basala que té aigua sempre i no té cap estructura arquitectònica associada. 08034-144 La Creueta 41.7916300,2.0006300 416965 4627124 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42971 Font del Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bou-0 Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. XIX-XX L'aigua de la font neix directament a terra i és canalitzada amb un tub fina a una bassa de rajols i ciment de forma quadrangular, on s'emmagatzemava. 08034-157 L'Angle 41.7587700,1.9261900 410734 4623550 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42848 L'Angle https://patrimonicultural.diba.cat/element/langle -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 XVIII-XIX Masia de tamany mitjà-petit que conserva molt íntegrament l'estructura original. Formada pel cos residencial, pallissa i bassa. El cos original és de planta rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. La façana principal és encarada a migdia, amb portal adovellat i galeria avançada respecte a la façana. El 1830 s'hi afegí un altre cos residencial adossat perpendicularment, amb galeries sobre una base porxada. Al primer pis hi ha una capella. L'interior de la mas conserva el celler i 3 tines. La casa és tancada per una lliça. A l'exterior hi ha dependències diverses i una interessant pallissa. Hi ha una tina independent construïda al costat de la riera. 08034-34 El mas és anomenat així perquè està situat en un angle que dibuixa el riu Calders. Va passar als dominis de Sant Benet de Bages l'any 1090. Després de la crisi de l'Edat Mitjana es convertí en un dels grans masos de Viladecavalls, com ho demostra la seva capacitat de col·locar cabalers com a eclesiàstics: el 1726 el Rnd. Josep Angla era beneficiat a la Seu; el 1789 Anton Angla era canonge a la Seu; el pare Ramon Angla (1850-1934) fou un jesuïta important a Xile, etc. També es té constància de paraires que van sortir del mas i que es troben localitzats a Manresa i a Artés. La construcció actual deu correspondre fonamentalment al segle XVIII i el cos adossat es construí el 1830, quan s'hi van fer una sèrie de reformes i noves construccions. La capella és dedicada a Sant Josep. A partir del 1910 va ser semi-pública, ja que anteriorment era un oratori particular. Els actuals propietaris conserven el cognom Angla i són descendents dels antics habitants del mas. 41.7580700,1.9268500 410788 4623472 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42848-foto-08034-34-1.jpg Física Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Llinda a la sala: 1764. Pilar de la galeria del cos antic: 1782, galeria del cos adossat: 1830.-El celler conserva botes amb congrenys.-Es conserva un nombre indeterminat de documents del mas d'època incerta.-A prop del mas hi ha la font de l'Angle, un dels berenadors més populars de Navarcles 94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42873 El Trullàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trullas -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65. XVI-XIX Masia de tamany petit. Formada pel cos residencial més un cobert. De planta rectangular més dos pisos (el superior, juntament amb una terrassa, aixecat recentment). La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat d'arc rebaixat i finestres de pedra treballada. Una amb relleu de tradició gòtica. L'interior és totalment reformat. Conserva una cisterna. 08034-59 Apareix documentat el segle XIV com a mas Truyars. Sembla un mas força antic (segles XVI-XVIII) que ha sofert poques ampliacions. Recentment ha estat completament remodelat i s'hi ha aixecat el pis superior. 41.7966700,2.0056200 417386 4627679 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42873-foto-08034-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42873-foto-08034-59-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 94|98|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42895 Mènsules de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/mensules-de-lesglesia -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p.116 XI-XII La mènsula de la dreta es troba força deteriorada. La de l'esquerra es conserva en bon estat. Conjunt de dues mènsules situades a la façana exterior de l'església parroquial. Una és a la banda dreta. Representa un bust d'àngel i l'estil recorda el romànic. Es distingeixen la cabellera, les altes i les dues mans, una d'oberta. La segona és a l'angle esquerra. Representa una figura d'home amb els trets de la cara orientalitzants, amb la barba partida en dues meitats. Possiblement també és d'estil romànic. 08034-81 Església parroquial de Sant Vicenç de Calders Les dues mènsules es troben situades en els murs que es van construir amb motiu de l'eixamplament de l'antiga església romànica en el segle XVII. Es tracta d'elements que estan fora del seu context original, segurament aprofitats de l'antiga església. 41.7910500,1.9934800 416370 4627067 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42895-foto-08034-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42895-foto-08034-81-2.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 92|85 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42902 El Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-0 -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 94, 99. XVI-XIX En ruïna Antic mas en ruïnes, situat en un altiplà sobre el poble de Calders. Només en resten algunes parets a la part de llevant del turó, amb una porta per accedir-hi des del camí que puja del poble, i restes d'un cobert. 08034-88 Al segle XVI era un dels dos masos que hi havia prop de l'església parroquial de Sant Vicenç. En les seves terres (junt amb les del mas Arola) s'hi van fer els establiments que van donar lloc al poble de Calders. El Puig havia estat un dels masos més potents del terme. El 1912 encara es conservava íntegrament, tal com mostra una pintura. Actualment es troba totalment en ruïnes. 41.7909900,1.9914500 416201 4627062 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42902-foto-08034-88-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42946 Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota 08034-132 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42951 Cantarella del Perot Rocaguinarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantarella-del-perot-rocaguinarda Hi ha una cantarella que diu 'Perot Rocaguinarda, capità de bandolers, va perdre l'anomenada a la Grossa de Calders'. Tot i que no s'ha trobat el significat exacte, sembla ser que la cantarella rememora una ensopegada que tingué el lladre a la masia La Grossa de Calders. 08034-137 Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys. 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 98 61 4.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42959 Font del Molí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-del-castell Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Font situada al costat del riu Calders, que es troba actualment canalitzada sortint d'un broc fet a una pedra artificial. Es troba en un lloc envoltat de vegetació, en una zona plena de bassals i no es distingueix el lloc per on brolla l'aigua. 08034-145 Molí del Castell Antigament l'aigua brollava de sota una pedra però els aiguats de l'any 1994 es van endur gran part dels plataners i el rsatre de la font, per això es va refer. 41.7806000,1.9939500 416395 4625906 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42825 Les Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tapies -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 XVIII-XIX Masia gran i molt interessant formada per la casa de l'amo (amb un cos adossat més baix que és la casa dels masovers), pallissa, cobert fet de tàpia i capella. La casa de l'amo és un cos molt gran i llarg, de planta baixa, un pis i golfes. L'origen és medieval però amb diverses fases d'ampliació, sobretot dels segles XVIII i XIX. Té diverses finestres distribuïdes irregularment i, a les façanes sud i oest, unes grans galeries i una interessant porxada. La torre que s'aixeca a un extrem de la casa és el campanar de la capella, amb la qual comunica mitjançant una galeria feta de maó amb dues arcades. L'interior conserva elements molt interessants: celler, cuina, trull, tines, premsa, estable i l'habitació del bisbe (alcova on s'hostatjava el bisbe quan visitava la parròquia). Té una bassa. 08034-11 Mas documentat el segle XIV. L'edifici primitiu no estava al lloc actual sinó a la vora. La família Tàpias es troba documentada ja el 1290. El mas va tenir una gran expansió als segles XVIII i XIX. El 1846 l'hereu era Enric Tàpies, el qual, a més del mas Tàpies, posseïa el mas Candeu. A la vora de les Tàpies hi havia l'encreuament dels dos camins rals: el de Barcelona i el de Vic. Per això el mas havia fet d'hostal. Es diu que també hi feien estada els ramats quan baixaven de la muntanya. L'actual propietari és descendent (nebot) de la família que fins fa poc es cognominava encara Tàpies. 41.7779000,1.9318800 411233 4625668 08034 Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Es conserven documents antics de la casa 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42867 Reclosa del Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/reclosa-del-viver XIX-XX La construcció és molt sòlida i es conserva bé. Reclosa que serveix per canalitzar les aigües del Torrent de les Tàpies i regar uns horts adjacents. La resclosa té una llargària d'uns 27 m aproximadament. Consta d'un mur sòlid , més ample de la base. La part exterior és feta amb carreus perfectament escairats disposats en fileres.. La part interior és de pedra sense treballar. Forma un petit embassament. L'aigua té diverses sortides. A la banda nord transcorre per un pas subterrani (sota els horts) que condueix a un rec que canalitza el torrent. A la part central hi ha una aixeta que canalitza l'aigua per regar els horts. Al començament de l'embassament hi ha un pou d'uns 4 m, on neix aigua. A la part central de la resclosa hi ha la següent inscripció: «EN NOM (...) DE VERGE MARIA - JAVM (...) TORR(E) CABOTA A (...)». 08034-53 El Viver (torrent de les Tàpies) Es tracta d'una construcció del final del segle XIX o principi del XX. Sorprèn l'esforç i la qualitat de la construcció només per regar una horta de dimensions modestes. Tal com indica la làpida, la resclosa va ser feta pels propietaris del mas Torre Cabota. L'any 1955 aproximadament Joan Arisa, masover de Torre Cabota, hi construí la paret de pedra seca que hi ha a la part posterior de l'embassament. 41.7862900,1.9648300 413983 4626567 08034 Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42867-foto-08034-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42867-foto-08034-53-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Al costat nord abans hi havia una mina per recollir aigua. 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
42871 La Casa Vella de Torre Cabota (o la Caseta) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-de-torre-cabota-o-la-caseta XVIII-XIX En ruïnes Antiga casa de pagès en ruïnes. Era una casa de tamany mitjà-petit. Se'n conserven les parets del nord, amb 2 finestres força grans. La resta d'estructures (bona part fetes de tàpia) són cobertes per la vegetació. Tenia planta baixa i probablement dos pisos. Era situada al costat mateix del camí ral de Vic. 08034-57 Podria tractar-se d'una casa nova, construïda al final del segle XVIII o principis del XIX en terrenys de la 'casa mare': Torre Cabota. En plena època d'expansió del conreu de la vinya. Si aquest fos el cas seria l'únic exemple conegut a Calders d'un sistema molt estès en terres més occidentals del Bages. Fa molt temps que la casa és abandonada. S'aprofità material per fer construccions a Torre Cabota. 41.7883900,1.9688300 414318 4626796 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42871-foto-08034-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42871-foto-08034-57-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2023-06-06 09:12
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural

Mitjana 2023: 187,29 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc