Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40229 | Arxiu municipal de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lametlla-del-valles | http://www.ametlla.org/arxiu_historic/index.php | XIX-XX | Es tracta d'un conjunt documental amb gairebé 500 ml de documentació en suport paper. A més, inclou també fotografies i documents audiovisuals. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius però lleugerament adaptat. El quadre de classificació permet consultar les sèries documentals que integren el fons i que són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Medi ambient, Col·leccions factícies. La documentació està físicament distribuïda en 4 espais: a l'arxiu de l'edifici de l'ajuntament, a l'arxiu de l'edifici de Serveis Territorials, a l'arxiu de la Biblioteca Municipal i a l'arxiu de la masia de can Camp. El fons municipal de l'Ametlla està constituït per: - Arxiu històric municipal (1816-1986): Bàsicament és documentació en suport paper. També hi ha negatius de fotografies, així com una col·lecció de gairebé 1500 fotografies antigues en suport digital que fan referència al poble (paisatges, carrers, arquitectura, festivitats, retrats personals i col·lectius) amb unes dates que van de finals del segle XIX fins el 1969. Dins de l'arxiu històric s'inclouen també 180 hores de gravacions audiovisuals fetes recentment a gent gran del poble que tracten de l'època de la Segona República i el franquisme a l'Ametlla del Vallès. - Arxiu administratiu municipal (1987-2009): Documentació fonamentalment en paper però també en suport digital. - Arxiu Municipal Josep Badia i Moret: Documentació en suport paper i negatius de fotografies. El fons va ser creat i estructurat per Josep Badia en les sèries següents: 1.Baronia de Montbui 2.Parròquia de Sant Genís 3.Germandat de Sant Sebastià 4.Coral lo Lliri 5.Associació Amics del Llibre 6.Les Festes Majors 7.Club de Futbol l'Ametlla 8.El Teatre 9.Homenatge a la vellesa 10.Santuari de Puiggraciós 11.Sala de cinema 12.Programes i fullets d'eleccions municipals 13.Ajuntament 14.Galeria de personatges 15.F.E.T. y de las J.O.N.S. a l'Ametlla 16.Revistes informatives 17.Associacions de veïns 18.Altres associacions i agrupacions lúdiques o culturals 19.Actes culturals 20.Retalls de premsa 21.Ametlla-Films 22.Urbanisme: Història i evolució 23.Àlbums de fotografies 24.Germandat Nostra Senyora de les Neus 25.Sindicat Agrícola i Cooperatiu | 08005-360 | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Ajuntament de l'Ametlla del Vallès | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 40231 | Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-corona-darago | Organitza el seu fons documental en 9 seccions i conserva el document més antic que fa referència a la vil·la de l'Ametlla. Es tracta d'un pergamí de l'any 906 on es confirmava que la Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla era una propietat de la abadessa Emma, filla de Guifré el Pilós. | 08005-362 | C/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona. | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleorila | 94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 40232 | Fons parroquial de l'església de Sant Genís de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-genis-de-lametlla | XVI - XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva la immensa part de l'arxiu parroquial de l'Ametlla del Vallès (1513-1971). Es tracta fonamentalment de: - Llibres sacramentals: baptismes, confirmacions, desposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual. - Testaments. - Fundacions - Administració: capbreus, censals, delmes, sentències, vendes, donacions, fundacions. - Cofradies: Cofradia de Ntra. Sra. del Roser.</p> | 08005-363 | Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla del Vallès | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 40233 | Fons Eugeni Xammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-eugeni-xammar | XX | El fons documental Eugeni Xammar va ingressar l'any 1998 a l'Arxiu Nacional de Catalunya i aplega documentació varia relativa al periodista i traductor de l'Ametlla del Vallès. Es tracta bàsicament de documents textuals en suport paper d'entre els anys 1916 i 1991, encara que també hi ha fotografies, fotogravats i algun document sonor. El fons s'organitza en les sèries següents: Obra original, correspondència, escrits sobre Eugeni Xammar, Biblioteca i hemeroteca. | 08005-364 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
| 40309 | Museu virtual de la targeta postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya | Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc. | 08005-440 | www.postalsdecatalunya.cat | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
| 40037 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-1 | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de l'Ametlla es celebra en honor al seu patró, Sant Genís, el dia 25 d'agost. A mitjans del segle XX, la festa durava aproximadament tres dies i s'organitzaven diferents activitats festives: el gran dinar popular, el torneig de futbol i es muntava un envelat de fusta per la orquestra i el ball, ocasió que els habitants del municipi aprofitaven per a estrenar vestits i arreglar-se molt. La festa concloïa amb el Ball de Nit i la Batalla de confeti. Actualment és similar a les que es fan arreu de Catalunya, amb el pregó, la popular Lluita de Barris entre els de Dalt i el de Baix, la fira, el ball amb orquestra, un sopar popular, la missa en honor dels Sants Patrons, els espectacles i concerts de música, els tallers, contes i jocs per a infants, torneigs esportius, trobada de puntaires i altres activitats lúdiques.</p> | 08005-168 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'envelat al 1942, i de la dansa de Festa Major al 1914-15 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 40038 | Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.</p> | 08005-169 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de la festa al 1951 i al 1961 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès), i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 40041 | Festa de la camioneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-camioneta | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'una festa anual, avui dia desapareguda, organitzada per la Germandat de Camioners de Nostra Senyora de Puiggraciós. Aquesta associació va néixer durant el mes de setembre de l'any 1939 a iniciativa d'un grup d'estiuejants que s'havien instal·lat a l'Ametlla durant la Guerra Civil i que, per motius de feina havien de desplaçar-se diàriament a Barcelona. Al no existir transport públic per a fer el trajecte, van contractar una camioneta. En un d'aquets viatges els va sorprendre una tempesta i van haver de refugiar-se sota el pont de Parets que s'estava inundant per moments però, gràcies als precs que van fer a la Verge de Puiggraciós, es van salvar miraculosament, i per agrair-li li van dedicar una festa en el seu honor. Els actes de la festa començaven amb una missa solemne en honor a la Verge de Puiggraciós; després un berenar sardanista a l'era de Can Sous i una processó amb torxes fins a la parròquia de l'Ametlla amb una rebuda amb focs d'artifici i escopetades dels homes del sometent; la festa finalitzava amb una vetllada teatral a la Sala de Can Bassa.</p> | 08005-172 | Puiggraciós | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40041-foto-08005-172-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia antiga de la Festa de la camioneta l'any 1947 (arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 40042 | Festa Major del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-serrat | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major del Serrat es celebra el segon diumenge de setembre, durant l'Aplec de Puiggraciós. A mitjans del segle XX, la festa començava amb la missa al Santuari, continuava amb el ball a l'alzinar del darrera del temple i després la processó amb la Verge fins a Can Joanet. Finalment, a l'era de Can Mestre, on es muntava per a l'ocasió un envelat (fet de branques, palla, falgueres, esparregueres i mata) es feia l'últim ball. Actualment és similar a les que es fan arreu de la comarca, amb el pregó, un sopar de germanor, ball i discoteca a la fresca, la misa al santuari de Puiggraciós, botifarrada popular i Ball de fi de festa.</p> | 08005-173 | Serrat de l'Ocata | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 40043 | Homenatge a la vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX-XXI | <p>Es tracta d'una celebració anual en homenatge a la gent gran del municipi. Fou impulsada a principis dels anys cinquanta per l'empresari Feliu Badaló, juntament amb una comissió representativa del poble. Antigament la festa, que era gestionada per un padrí i per La Caixa de Pensions i Estalvis, s'iniciava amb la reunió dels participants a la plaça de Can Bahcs, en processó i amb un acompanyant jove, anaven a l'església a celebrar la missa. Un cop finalitzada, es feia la tradicional fotografia de tots els participants a l'escalinata de l'església, i en processó anaven a la Sala, on es celebraven els parlaments i els discursos; després, també en processó, anaven fins a la plaça de l'Ajuntament on es feien els Balls de Gitanes. Aquesta continuava amb el dinar al parvulari i amb un sorteig de diners. Actualment, la festa consisteix en la reunió dels participants a un restaurant, on es duen a terme primer els parlaments de l'alcalde i regidors, després el dinar de germanor seguit per la celebració de les noces d'or d'algunes parelles i pel ball de cloenda.</p> | 08005-174 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'any 1954 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 40047 | Aplec Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-pasqual | <p>BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.</p> | 08005-178 | Can Millet | 41.6743700,2.2582800 | 438260 | 4613889 | 1944 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40047-foto-08005-178-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fèlix Millet i Maristany | Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||
| 40050 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX-XXI | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.</p> | 08005-181 | l'Ametlla del Vallès | 438520 | 461335 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 40110 | Caixaruda o escaxarrotat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixaruda-o-escaxarrotat | <p>Nom local de la zona de Puiggraciós que es dona a una primitiva i universal menja, un brou que recull els elements de l'hort disponibles en el moment, trossejats i barrejats en una olla. Per donar gust s'afegeix sagí ranci que s'enfarina en forma de petites boletes. És un plat de cuina de subsistència.</p> | 08005-241 | Serrat de l'Ocata | 41.7000200,2.2441900 | 437112 | 4616747 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions orals facilitades per Pep Salsetes, cuiner i historiador gastronòmic. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
| 40216 | Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis | XIX-XXI | El Via Crucis és una manifestació de religiositat popular que adapta, de forma singular, la dramatització de la passió i mort de Jesús i l'expressió de fervor i participació popular de les tradicionals processons, tot escenificant de forma itinerant els moments de la vida de Jesús de Natzaret, des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura. Des de fa molts anys, el dia del Divendres Sant, un grup de feligresos porten a coll el Sant Crist Gros, des de l'església de Sant Genís fins al cim del turó de Sant Nicolau. | 08005-347 | Sant Genís i Sant Nicolau | 41.6738800,2.2597900 | 438385 | 4613833 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40216-foto-08005-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40216-foto-08005-347-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia antiga del Via Crucis, de mitjans del segle passat (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 40230 | Festa de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-canaletes | XX | Actualment no es celebra. | La festa de Canaletes va néixer l'any 1942 i va durar aproximadament 3 anys. Es celebrava cada 15 d'agost. Es feia a l'actual carrer Major, concretament a la zona on s'ubicaven les botigues del poble en aquella època i que gràcies a l'estraperlo d'aquells anys passaven per un moment econòmic molt més bo que el de la majoria de la població. Un dels propietaris d'aquestes botigues, un lampista anomenat Medí Verdaguer, aprofitant aquesta relativa bonança econòmica va tenir la idea de muntar una festa i, com que era molt de la broma, va proposar el nom de Festa de Canaletes. La festa era finançada pels propietaris de les botigues d'aquesta zona que engalanaven el carrer Major, portaven orquestres de música i fins i tot algun any van utilitzar el pati de ca l'Anglada com a jardí on fer-hi part de la festa. Quan l'estraperlo va anar de baixa la situació econòmica d'aquests botiguers se'n va ressentir i es va deixar de fer. | 08005-361 | C/ Major | Informació facilitada per Josep Calbó. | 41.6721300,2.2603100 | 438427 | 4613638 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40230-foto-08005-361-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 40238 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-0 | XVIII-XXI | Festa organitzada per la Germandat de Sant Sebastià, la Parròquia de Sant Genís, la Quaranya i la Regidoria de Festes. Cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes, on participen un gran nombre de cavalls i alguns carruatges. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. | 08005-369 | Nucli urbà | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de la festa (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39884 | Complex mina-bassa rodona de Can Forns Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rodona-de-can-forns-nou | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa rodona de grans dimensions, uns 30m de diàmetre i 3 m de fondària, situada a ponent del camí d'entrada a Can Forns Nou. La bassa s'omple actualment de l'aigua provinent d'una mina i, quan no hi ha sequera, de la resclosa del Bosc Negre. | 08005-15 | Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 18 | Segons informacions recollides per Jordi Puig Roca, als anys cinquanta el Sr.Millet va fer excavar una mina, canalitzà l'aigua amb un tub de formigó i hi construí la gran bassa rodona uns metres més avall de l'antiga bassa (avui desapareguda). Aquesta obra va permetre regar una bona part d'un camp situat al pla de la carretera. | 41.6640700,2.2516200 | 437696 | 4612750 | 1950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39922 | Camí ral de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-puiggracios | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Puiggraciós. Actualment té una funcionalitat veïnal. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), la 'carretera de Puiggraciós', que comunica el poble amb les urbanitzacions de la Fusteria, la Miranda i el Serrat. El seu recorregut va per La Sagrera, la carretera de Puiggraciós, Can Sous el camí de Puiggraciós, Serrat d'Ocata, can Joanet del Serrat i l'Església de Puiggraciós. La naturalesa del camí és de domini públic. El títol és de possessió immemorial | 08005-53 | Inici: La Sagrera / Final: Límit de terme (Puiggraciós) | Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 25 Artur Osona (1888) | 41.6904200,2.2506100 | 437637 | 4615676 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39922-foto-08005-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39922-foto-08005-53-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39923 | Camí ral de Riells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-riells | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un dels antics camins de Riells. Aquest des del Serrat anava a buscar el camí ral de Riells a Puiggraciós a l'alçada de Can Berga. El ferm és de terra. El seu recorregut s'inicia pel Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs, Puigllonell fins al límit del terme (direcció Riells). El títol és de possessió immemorial. | 08005-54 | Inici: Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs / Final: límit terme (Camí ral de Riells a Puiggraciós) | Font documentals: -Cadastre rústica (1955) | 41.6980400,2.2400300 | 436764 | 4616530 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39923-foto-08005-54-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39924 | Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-bartomeu-de-mont-ras | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carretera de Sant Bartomeu'. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic) El seu recorregut va pel Camí ral de Puiggraciós, travessa el camí ral de Bigues a Montmany, Església de Sant Bartomeu de Mont-ràs. El títol és de possessió immemorial. | 08005-55 | Inici: Camí ral de Puiggraciós / Final: límit terme (Sant Bartomeu de Mont-ràs) | Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº 21 Artur Osona (1888) | 41.6935900,2.2449800 | 437172 | 4616032 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39924-foto-08005-55-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39925 | Camí ral de Bigues a Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-a-montmany | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de Bigues a Montmany. Sortia de l'esglèsia de Bigues i pel pla de la Violona primer, i després per la plana de Puiggraciós arribava al Serrat de l'Ocata; creuava entre Can Mestre i Can Roses i arribava a Can Joanet. D'allà seguia per l'actual pista de Puiggraciós, i un cop al santuari, el camí continuava cap a Montmany. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carrer Guatlla'. El tipus de ferm és aglomerat asfàltic. El seu recorregut va pel límit de terme (Bigues), coincideix amb el camí ramader, Ca l'Encís fins al límit de terme (Montmany). El seu recorregut dins del terme de l'Ametlla coincideix amb el del camí ramader. El seu títol és de possessió immemorial. | 08005-56 | Inici: límit de terme (Bigues) / Final: límit de terme (Montmany) | Font documentals: -Minutes municipals (1925) | 41.6953200,2.2398300 | 436745 | 4616228 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses i Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39926 | Camí ramader o camí Pla de la Violona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-o-cami-pla-de-la-violona | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un tram del camí ramader que baixa per la carena del Serrat de Santa Creu passant pel Pla de la Violona. El camí ramader travessa després l'Ametlla bifurcant-se en direcció a Santa Eulàlia de Ronçana i Rosanes. El seu recorregut va pel límit de terme (Puiggraciós), límit de terme (Bigues), segueix resseguint el límit de terme fins que es troba amb el camí de Santa Creu, Santa Creu de l'Ametlla, Sant Genís i el Raval de l'Ametlla. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), el 'Camí del Pla de la Violona', que comunica el poble amb la urbanització del Serrat. Enllaça amb el camí del Rieral i amb el camí ramader de Rosanes que s'agafa des del camí ral de Granollers. El títol és de possessió immemorial. | 08005-57 | Inici: límit de terme (Puiggraciós) / Final: Raval de l'Ametlla | Font documentals: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6757600,2.2499200 | 437566 | 4614049 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39926-foto-08005-57-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39927 | Camí ral de Bigues o camí de Pinar i Portús a l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-o-cami-de-pinar-i-portus-a-lametlla | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Bigues. És un vial de terra que actualment presenta un tram d'enllaç amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí original segueix cap a ponent en direcció al límit de terme (Bigues), mentre un tram més modern i principal trenca del camí antic cap a migdia i es dirigeix a la urbanització. El recorregut va per la Sagrera, Santa Creu de l'Ametlla (Puig de la Creu), creua el Camí de Santa Creu (camí 25), Pinar i Portús o límit de terme (Bigues). Coincideix parcialment amb el camí ramader o camí del Pla de la Violona. El títol és de possessió immemorial | 08005-58 | Inici: La Sagrera / Final: límit de terme (Bigues) | Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 24 Artur Osona (1888), i Nº 76 (1896) | 41.6728600,2.2418700 | 436893 | 4613733 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39927-foto-08005-58-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39928 | Camí del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-verder | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Aquest camí enllaça la Sagrera amb el camí ramader i constitueix un itinerari alternatiu al camí de Sant Bartomeu de Mont-ràs (camí 3). Actualment està integrat parcialment dins de la trama urbana de la urbanització La Miranda com a 'Camí del Verder'. La resta de trams mantenen llur caràcter original. El tram urbanitzat presenta un paviment asfàltic, la resta de terra. El recorregut va per la Sagrera, pel Camí del Verder fins a creuar el torrent del Verder i camí ramader (límit de terme, Bigues). El títol és de possessió immemorial. | 08005-59 | Inici: la Sagrera / Final: camí ramader | Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6780300,2.2521200 | 437751 | 4614299 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39928-foto-08005-59-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39929 | Camí del Rec Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-rec-draper | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí de servei del rec del Verder. El seu recorregut va de la Sagrera al torrent del Verder. El ferm és de terra. El títol és de possessió immemorial. | 08005-60 | Inici: La Sagrera / Final: Torrent del Verder | Font documentals: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6741900,2.2556700 | 438043 | 4613871 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39929-foto-08005-60-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39930 | Camí de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-nicolau | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí ral que uneix l'accés a Sant Nicolau des de la Sagrera i des de la Garriga. El ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, Sant Nicolau fins al límit de terme (camí ral de la Garriga a Puiggraciós) El títol és de possessió immaterial. | 08005-61 | Inici: la Sagrera / Final: Camí ral de la Garriga a Puiggraciós | Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº76 Artur Osona (1896) | 41.6776900,2.2593000 | 438348 | 4614257 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39930-foto-08005-61-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39931 | Camí ral de la Garriga a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-garriga-a-puiggracios | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de La Garriga a Puiggraciós. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel límit de terme (La Garriga), per les vinyes de Cal Busquets fins al camí ral de Puiggraciós. De la Doma (La Garriga) surt una alternativa d'aquest traçat. El títol és de possessió immemorial. | 08005-62 | Inici: límit de terme (La Garriga) / Final: Camí ral de Puiggraciós | Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 76 Artur Osona (1896) | 41.6783700,2.2768700 | 439811 | 4614320 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39931-foto-08005-62-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39932 | Camí ral de la Garriga (Camí del cementiri) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-garriga-cami-del-cementiri | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí ral de la Sagrera a La Garriga passant pel cementiri. El ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, el cementiri fins al límit de terme (La Garriga). El títol és de possessió immemorial. | 08005-63 | Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (La Garriga) | Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) -Nº 26 Artur Osona (1888) | 41.6751800,2.2615800 | 438536 | 4613976 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39932-foto-08005-63-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39933 | Camí Antic de Bigues per Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-bigues-per-can-forns | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un camí estructurant del sector de ponent de l'Ametlla. L'inici del camí està integrat dins de la trama urbana del barri de Sant Genís com a 'Carrer de Can Forns'. La resta del camí té una funcionalitat rural i el ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, creua el camí de Santa Creu, can Forns fins a la carreters BP-1432. El títol és de possessió immemorial. | 08005-64 | Inici: la Sagrera / Final: carretera BP-1432 | Font documentals: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6664900,2.2439300 | 437058 | 4613024 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39933-foto-08005-64-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39934 | Camí Antic de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-bigues | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí original preexistent a la carretera BP-1432. Transcorre paral·lelament a la carretera i al nord d'aquesta. El ferm és de terra. Camí integrat per dos trams de camins rurals paral·lels a la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial. | 08005-65 | Inici: carretera BP-1432 / Final: carretera BP-1432 | Font documental: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6624300,2.2433900 | 437009 | 4612574 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39934-foto-08005-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39934-foto-08005-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39935 | Camí ral del Rieral (Santa Eulàlia de Ronçana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-rieral-santa-eulalia-de-roncana | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral). Està asfaltat fins al camí del Pou de Glaç. Fora del nucli urbà la seva funcionalitat és rural i té el ferm de terra. El seu recorregut va per l'Ametlla, Can Camps, Can Diví, Can Plandolit fins al límit de terme. Té dues variants: La primera connecta directament El Rieral amb l'Ametlla i té la condició de camí ramader; la segona fa un tomb i passa per Can Diví i Can Camps. El títol és de possessió immemorial. | 08005-66 | Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers) | Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) | 41.6560400,2.2574000 | 438169 | 4611854 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39935-foto-08005-66-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39936 | Camí ral de la Sagrera (Santa Eulàlia de Ronçana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-sagrera-santa-eulalia-de-roncana | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta de l'antic camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana (la Sagrera). Actualment està parcialment integrat dins de la trama urbana de l'ametlla com a 'Camí de Can Guineu'. Fora de la trama urbana és un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, Sant Joan, Can Plantada fins al límit de terme (la Sagrera). El títol és de possessió immemorial. | 08005-67 | Inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (La Sagrera) | Font documental: -Cadastre de rústica (1955) | 41.6591500,2.2496500 | 437527 | 4612205 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39936-foto-08005-67-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39937 | Camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-sant-miquel-del-fai | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un antic camí veïnal que enllaça el camí ral de l'Ametlla a Granollers amb el camí ral de Granollers a Bigues, ja fora del terme. El ferm és de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers, Can Plandolit, Can Plantada i la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial. | 08005-68 | Inici: camí ral de Granollers / Final: carretera BP-1432 | Fonts documentals: - Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica 81955) Referències registrals: -Tom: 2219 -Finca: 589 Mas Plandolit -Llibre: 68 de Santa Eulàlia de Ronçanes -Foli:083 -Titular: Hereus de Josefa Alier Sanpera | 41.6420500,2.2594300 | 438325 | 4610300 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39937-foto-08005-68-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | Descrit a l'escriptura de propietat de la finca Plandolit: 'Pasa por dicha heredad un torrente, que desciende del pueblo de l'Ametlla y desemboca en la riera de Santa Eulàlia de Ronsana, y la atraviesan el camino que desde la villa de Granollers, conduce a San Miguel del Fay y el que conduce a los términos de Santa Eulàlia de Ronsana y Lliçà d'Amunt y a L'Ametlla'.El títol és de possessió immemorial. | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 39938 | Camí ral de Granollers o Camí de Can Reixac i Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-o-cami-de-can-reixac-i-can-valls | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Granollers. És un vial asfaltat que comunica el poble amb les urbanitzacions de Can Reixac i Can Valls (Turons Vallès). L'inici del camí és camí ramader fins al trencant de Can Draper. El seu recorregut va per la Sagrera, can Draper, Can Reixac, Can Jaumira, Can Marquès fins al límit de terme (Granollers). El títol és de possessió immemorial. | 08005-69 | Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (Granollers) | Font documental: -Minutes municipals (1925) | 41.6523300,2.2599700 | 438380 | 4611440 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39938-foto-08005-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39938-foto-08005-69-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39939 | Camí ral de Llerona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-llerona | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Està usurpat (llaurat) | Aquest camí arrenca del nucli urbà de l'Ametlla com a 'Carrer Cànoves'. La carretera C-17 el talla, impedint-ne el pas. A l'altra banda segueix com a 'Carrer de Llerona' dins la trama urbana de la urbanització Pinar Llerona. Entre la urbanització i la carretera BV-1433 el camí està usurpat (llaurat). El seu recorregut va per l'Ametlla, carretera C-17, Can Noble, carretera BV-1433 (Llerona). Aquest camí antigament tenia una variant des del Raval, que arrencava de Can Draper i que coincideix actualment amb la carretera BV-1433. El títol és de possessió immemorial. | 08005-70 | Inici: la Sagrera / Final: carretera BV-1433 | Font documental: -Minutes municipals (1925) | 41.6657200,2.2666900 | 438952 | 4612922 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39939-foto-08005-70-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 39940 | Camí ramader de Rosanes o camí de Pinar Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-rosanes-o-cami-de-pinar-rosanes | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí de Rosanes. És un vial asfaltat que comunica el poble amb la urbanització Pinar Rosanes. El seu recorregut va per Can Draper, travessa la carretera C-17, travessa el camí ral de Llerona, urbanització Pinar Rosanes fins a límit de terme (Rosanes). El títol és de possessió immemorial. | 08005-71 | Inici: Can Draper / Final: límit de terme (Rosanes) | Font documental: -Minutes municipals (1925) | 41.6616500,2.2694400 | 439177 | 4612468 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39940-foto-08005-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39940-foto-08005-71-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39941 | Camí ral de Canovelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-canovelles | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. | Es tracta de l'antic camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. Aquest fet comporta la desaparició d'un vial estructurant fonamental del quadrant sud-oriental del terme municipal. El seu recorregut va pe la carretera C-17, segueix a la carretera BV-1433, Can Draper, grups de cases de Can Focs, Mas Dorca, Can Margens, Can Pagès Nou, paral·lel a la carretera de Canovelles i límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial. | 08005-72 | Inici: carretera C-17/ Final: límit de terme (Canovelles) | Font documental: -Minutes municipals (1925) -Cadastre rústica (1955) -Nº 23 Artur Osona (1888) | 41.6459300,2.2747300 | 439603 | 4610719 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39941-foto-08005-72-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 39942 | Camí ral del Rieral de Santa Eulàlia a Llerona o camí de Mas d'Orca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-rieral-de-santa-eulalia-a-llerona-o-cami-de-mas-dorca | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral) a Llerona. És un vial asfaltat que comunica la carretera C-17 amb la zona industrial del Mas d'Orca. El seu recorregut va pel camí ral de Bigues a Granollers, límit de terme, urbanització Turons del Vallès, camí ral de Granollers, travessa la carretera C-17, travessa el camí ral de Canovelles, límit de terme (Llerona). El títol és de possessió immemorial. | 08005-73 | Inici: límit d terme (Camí ral de Bigues a Granollers) / Final: límit de terme (Llerona) | Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) | 41.6509600,2.2685100 | 439090 | 4611282 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39942-foto-08005-73-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39943 | Camí ral de Granollers a Canovelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-canovelles | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. | Es tracta de l'antic camí ral de Granollers i Canovelles. Coincideix en bona part amb el camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. La secció coincident amb el camí ral del Rieral a Llerona es conserva com a camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera C-17, el camí ral del Rieral a Llerona, carretera C-17, carrer de Tona (urbanització Montguit), fins a límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial. | 08005-74 | Inici: carretera C-17/ Final: límit de terme (Canovelles) | Font documental: -Minutes municipals (1925) | 41.6408900,2.2655400 | 438833 | 4610166 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 39944 | Camí ral de Canovelles a Llerona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-canovelles-a-llerona | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Aquest camí transcorre paral·lelament al límit de terme entre l'Ametlla i les Franqueses del Vallès, sempre fora del terme municipal de l'Ametlla excepte en un tram molt curt en que coincideix amb el límit de terme. És un camí rural amb ferm de terra. El títol és de possessió immemorial. | 08005-75 | Inici: límit de terme (Canovelles) / Final: límit de terme (Llerona) | Font documental: -Minutes municipals (1925) | 41.6418500,2.2685600 | 439085 | 4610271 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39944-foto-08005-75-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39946 | Camí de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-creu | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un camí rural, amb paviment de terra, que comunica el sector del Pla del Sorral amb el Serrat. La seva funció original era accedir a l'antiga església de la Santa Creu. Al coll de Santa Creu es creua amb el camí ramader i amb el camí del Verder. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, travessa el camí antic de Bigues, travessa el camí ral de Bigues fins al Coll de Santa Creu. El títol es de possessió immemorial | 08005-77 | Inici: carretera BP-1432 / Final: Coll de Santa creu | 41.6712000,2.2436500 | 437039 | 4613547 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39946-foto-08005-77-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 39947 | Camí de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-gafa | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'una variant del camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana, que transcorre entre el camí de la Sagrera i el camí del rieral. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai (Can Plantada), Can Gafa fins al límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers). El títol és de possessió immemorial. | 08005-78 | Inici: camí ral de Granollers / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers) | Font documenal: -Minutes municipals (1925) | 41.6520000,2.2471600 | 437313 | 4611413 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39947-foto-08005-78-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 39948 | Camí de Pinar i Portús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-pinar-i-portus | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí que comunica la carretera BP-1432 amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí és asfaltat i té una funció veïnal. | 08005-79 | inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (Bigues) | 41.6661600,2.2355000 | 436356 | 4612994 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39948-foto-08005-79-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 39949 | Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigllonell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | X | Casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danès). La referència més antiga trobada a l'edificació data de 871 (brancal façana). Actualment està en reconstrucció. Té 2 plantes. Façana i parets de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç. Les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Existeixen uns contraforts d'estabilització de la façana sud ja que té una gran alçada. Finestres de la façana sud amb brancal de pedra treballada de morfologia gòtica. Portal principal d'accés a la masia amb dobelles de grans dimensions. A la façana hi ha una galeria que dóna un aire senyorívol al conjunt. Sostres de la masia amb embigat i llates. D'altres part amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana. Ocupació en planta (m2): 338,80 m2 casa pairal + pallissa 95 m2. A partir de l'evolució històrica es pot deduir que al segle XII hi hagué el primer conjunt de reformes, vers el 1599 una segona fase i possiblement al segle XVIII la gran reforma que dóna l'estructura actual del mas. Es dedueix que les successives ampliacions van ser fer la façana sud. Als anys 80 es realitza la darrera restauració per consolidar terres i teulat. | 08005-80 | Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | Al segle XII es produeix la unificació del mas Puig i Llonell que dóna nom i lloc a l'actual finca i edifici. A partir d'aquella unificació es converteix en la casa de referència del Serrat de l'Ocata i potència vitivinícola durant el segle XIX. Estilísticament és una masia que inicialment deuria ser de teulada de dues vessants però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d'empits i finestres i festejadors. Està situada a un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6970500,2.2408300 | 436830 | 4616419 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39949-foto-08005-80-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- Pallissa (vegeu fitxa 141).- Conillar (vegeu fitxa 257).- Pou (vegeu fitxa 264). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39950 | Can Pagès Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-nou | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | Té alguns problemes estructurals a les bigues de la planta baixa amb el primer pis, algunes goteres al terrat i terres amb panxa a la part de les habitacions. | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants amb caraner paral·lel a façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data del 1858. Va ser reformada al 1902 seguint l'estil colonial amb elements modernistes, Pels elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XVI-XVII. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. Façana estucada i pintada amb arrimador ceràmic a la part frontal i amb motius vegetals a la resta del perímetre. Compta amb una torre i una tribuna acabats amb trencadís, així com un balcó corregut en forma de U. La façana principal compta amb 11 finestres, 3 balconeres i 1 porta. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres i teulada d'embigat de fusta. Conserva encara l'era amb tova catalana i la masoveria a la part dreta posterior de l'edificació. Ocupació en planta (m2): 423 m2 masia principal + 632 m2 de cobert Edificacions annexes: Masoveria i 2 cossos annexos d'antigues corts i garatge (632 m2). Masia anterior al segle XVIII, reformada primerament al 1858 i més tard a partir del 1902 agafant un estil modernista amb aspectes d'estil colonial. La darrera reforma es va produir entre el 2000 i el 2004. | 08005-81 | Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123 | Masia que va ser adquirida per un català que va tornar de Cuba i que va voler entregar a la seva promesa que feia 17 anys que no veia en prova del seu amor. La reforma que inicia aquest senyor és de 1902 amb una clara intenció de disposar del típic xalet de segona residència de la burgesia adinerada barcelonina. Per això va usar un estil colonial barrejat amb el modernisme cada cop més imperant de l'època. En els darrers anys de vida d'aquest 'cubano' es construeix la tribuna i s'incorporen elements modernistes més clars com el trencadís a la teulada de la tribuna i la torre, així con a la paret d'un dels porxos que feia servir com a garatge. Els jardins compten amb la mateixa atmosfera modernista-colonial, amb elements decoratius vegetals que recorden els que es troben a la mateixa façana. Situada a una àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. | 41.6394000,2.2772700 | 439808 | 4609993 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca l'era (vegeu fitxa 401). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 39951 | Can Pagès Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-vell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIX | Masia de tipus 4 segons Danès, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a façana. Aixecament basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana es arrebossada i pintada de color blanc. Consta de 12 finestres amb brancals de pedra calcària d'estil goticitzant, tres de les quals tenen capitell central. A ben segur són d'una reforma posterior de la masia del segle XVIII o XIX. Presenta 2 portals dobellats també contemporanis d'aquesta època. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d'aquest cos més antic s'erigeixen 2 blocs tipus galeria amb arcs, 5 en total al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i un petit torreó de la cara Sud. La cara sud, la que dóna accés a l'antic barri de la masia, presenta 3 portes dobellades i 2 arcs dels torreons. Destaca que al perímetre de la masia, hi ha un mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d'hort. L'interior de la masia està molt reformat però conserva elements de gran valor. A la part nord hi ha un seguit de portes amb l'escut de la flor de 'lis', símbol de la reialesa borbònica. D'altra banda, els sostres són de múltiples materials, els de la façana nord són amb volta de totxo catalana formant 3 cossos. Els de la part interior i possiblement més antiga són amb embigat i enllatat de fusta amb decoracions. La teulada no s'ha pogut veure però a ben segur que conserva embigat de fusta. L'actual estructura és d'una reforma del segle XIX ja que els elements decoratius i la tipologia constructiva de les galeries laterals és típica d'aquesta època. Posteriorment, són evidents d'altres reformes que no s'han pogut datar. Anteriorment, la masia del segle XVI-XVII deuria patir les pertinents reformes que no es poden datar. Ocupació en planta (m2): 1043 m2 cos principal+ annexos 833 m2. | 08005-82 | Can Pagès | Àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. | 41.6386700,2.2719400 | 439364 | 4609915 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39951-foto-08005-82-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La bassa circular, situada al nord de la masia. S'omplia de l'aigua provinent del pou gros del darrera de la casa, a través d'un petit aqüeducte, fet de formigó i d'uns 16 m de llargada, i sortia a la xarxa de recs de Can Pagès. Actualment, resta buida i abandonada.- El pou de l'hort, situat dins del seu perímetre emmurallat. És el pou més antic de la masia.- El pou gros, situat a la part posterior de la masia, a l'interior d'un cobert de planta quadrada d'un sol pis. Està fet de totxo lligat amb ciment, fa uns 4 m de diàmetre i conserva una bomba amb un motor de petroli.- La xarxa de recs (vegeu fitxa 345). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39952 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII | Casa pairal amb teulada a dues vessants paral·leles a façana i de molt poca inclinació. Alçat basilical transversal a façana; posterior a la reforma que va aplanar la teulada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIV, però que la seva morfologia de caràcter indià, amb 3 pisos, és deguda a la reforma realitzada l'any 1854 per Tomàs Parellada. El revestiment de la seva façana és arrebossat amb murs de pedra. Com a elements singulars a la façana trobem una cornisa de pedra treballada que dóna la volta a tota la teulada i un balcó corregut que dóna la volta a la façana principal que acaba en una terrassa lateral. A més a més, es troben un total de 6 finestres balconeres més 2 finestres amb brancals de pedra i un portal adobellat amb porta de fusta. A l'interior trobem parets de pedra, al primer pis, 3 cossos amb volta catalana de totxo i al segon i tercer pis bigues de fusta escairades amb volta de totxo. La teulada, plana, amb teules es troba decantada amb pendent cap a cara nord. Actualment, Can Parellada és una residència de desintoxicació. La masia conserva uns trets nobles molt destacats i d'un gran valor arquitectònic. Ocupació en planta (m2): 260 m2 masia no s'inclouen volums annexos. La principal reforma es va produir l'any 1854 i li va conferir un aspecte d'estil indià. La darrera va ser als anys 70 per condicionar-la com a residència. | 08005-83 | Can Plantada | La majestuositat arquitectònica de la masia a dues vessants va ser modificada al segles XIX per donar-li una configuració de masia 'd'indians' propi de l'època colonial que dóna un especial valor per la seva singularitat al municipi. Només aquesta masia i Can Pagès Nou poden ostentar aquesta categoria colonial al municipi. Amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles. | 41.6436300,2.2477000 | 437350 | 4610483 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-2.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 39953 | Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIII | Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual. Ocupació en planta (m2): 515 m2. | 08005-84 | Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 116 | Masia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud del municipi. La seva singularitat, bellesa i majestuositat rau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament en el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social per la concentració familiar i generacional que es produia en aquests espais, rics complexos i moltes vegades poc íntims. Arquitectònicament, cal remarcar el seu pati fortificat que li dóna un aire recollit. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6489400,2.2522800 | 437736 | 4611070 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39953-foto-08005-84-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 254).- L'era (vegeu fitxa 274). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 39954 | Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII-XIX | Alguns dels annexos de la casa presenten problemes estructurals, especialment les corts i cavallerisses de les parts posteriors. Val a dir que recentment s'han realitzat importants obres de millora de la façana i d'alguns coberts annexos. | Masia pairal que ha sofert una constant evolució i s'ha anat engrandint progressivament. La part central de la masia, és de tipus 2 segons Danès, és a dir, amb la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. Cal destacar que al voltant d'aquest nucli central del segle XII-XIII si han afegit un seguit d'edificacions que han arribat a formar l'estructura actual amb el barri tancat. La façana principal ha estat recentment arrebossada i les parets interiors d'aquesta són de pedra. D'altra banda, a la part alta de la façana hi ha un frontis quadrat amb dues obertures rodones i fet amb totxo que pot ser de principis del segle XIX. Trobem 7 finestres a façana, de les que 5 són finestres balconeres, les dues de la planta baixa són convencionals. De les finestres en trobem dues amb brancals de pedra sorrenca i la resta són de totxo. Cal destacar els 2 ulls del frontis. La porta d'entrada està descentrada de la façana ja que la casa es va ampliar cap a l'esquerra i presenta un portal dobellat de grans dimensions. Destaca un rellotge de sol a mitja façana. Pel que fa a l'interior destaca la divisió en 3 cossos principals, tots ells amb volta catalana a la part baixa, seguint l'estructura típica de les reformes del segle XVI o XVII. Els terres són amb toves. Destaca la gran cuina amb una llar de foc de grans dimensions amb un centre de pedra de molí. La pica també és espectacular. D'altra banda, a la banda dreta de l'entrada hi ha un menjador de grans proporcions i unes antigues cuines que van servir per acollir refugiats. A la part de darrera de l'estructura descrita hi ha una cuina antiga que pot ser del segle XVI. Just al costat de l'antiga cuina hi ha una gruta o fresquera d'aliments. La segona planta segueix la divisió abans descrita i es caracteritza per tenir les habitacions amb frescos a les parets propis del segle XIX. La tercera planta, el sostre és amb embigat de fusta, cairons i rajols i servia com a espai d'habitacions. La teulada és amb embigat de fusta cairons i teules. A la part de darrera de la casa hi ha adossats coberts agrícoles que eren on hi havia el bestiar i algun magatzem com ara la zona del trull de l'oli i del vi. Adossat a façana per la part dreta hi ha l'ala noble. Aquest espai propi del segle XVII-XVIII, està format per una part baixa on hi havia les caballerises i una galeria a cara sud per on els senyors accedien a les seves estances. Adosat a aquesta galeria hi ha l'accés a l'edifici noble, de planta quadrada. A l'altre costat hi trobem la capella i una altra galeria que donava a l'interior del pati i a cara sud. En aquesta ala, s'hi conserva la capella de la masia. En aquests espais els sostres són d'embigat de fusta cairons i rajols. Finalment per culminar les galeries hi ha una un mur amb porta que tanca el barri, estructura pròpia del segle XVII. Davant del barri hi ha l'era i el cobert . Tots dos de proporcions majestuoses. Ocupació en planta (m2): Masia principal 480 m2, cos central, ala dreta 250 m2 , ala esquerra 115 m2+ annexos 768 m2. | 08005-85 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61 | Les referències més antigues de la masia són del segle XII-XIII. Val a dir que la part més antiga de la masia que es conserva avui data de l'any 1570 i correspon a la zona de l'antiga cuina. Posteriorment, al segle XVII es configura tota la zona del edificis de les ales dreta i esquerra de la façana fins a culminar amb el tancament del barri. Cal destacar que la torre de planta quadrada podria ser d'aquella mateixa època. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6518000,2.2491700 | 437480 | 4611389 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca el dipòsit d'aigua, de forma circular, adossat a la façana nord de la casa, que fa aproximadament 3 m d'alçada; la part inferior és de pedra lligada amb morter de calç i a la superior de totxo.En quant a les infraestructures agràries:- La mina (vegeu fitxa 205).- El safareig (vegeu fitxa 210).- La bassa (vegeu fitxa 277).- L'era i ventador (vegeu fitxa 279).- La bassa antiga (vegeu fitxa 280).- La bassa morta o del cànem (vegeu fitxa 281).- La tanca de l'hort (vegeu fitxa 282).- La bassa del bosc (vegeu fitxa 283). | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 39955 | Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forns | <p>COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> <p><span><span><span>PUIG, JORDI-VILANOVA, MARIA (2007).<em><span><span><span> </span></span></span></em>Masies de l’Ametlla del Vallès</span></span></span><em><span><span><span>. </span></span></span></em>Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVI- XX | Existeixen alguns problemes estructurals bàsicament dels terres de la part baixa. Pel que fa als tancaments, tot i no ser un problema estructural, hi ha uns dèficits importants ja que hi ha 30 finestres i 7 portes. | <p>Masia tipus 1 segons Danès que va sofrir una ampliació entre l'any 1946 i 50 que la va convertir en una casa pairal d'estil neocolonial. Té una estructura amb 2 plantes i golfes. La façana de la masia antiga és amb paret de pedra de la zona, pedra granítica, rejuntada amb calç i morter. La façana no està arrebossada i la pedra és vista. Les cantoneres de façana són de pedra tallada. Presenta un ràfec de teulada amb morfologia tradicional catalana. De la façana primigènia només resta una finestra d'estil gòtic i un portal dobellat, que a ben segur són del segle XVI-XVII. L'interior de la masia antiga està format per una única estança que conserva un arc apuntat de grans dimensions i que suporta tot el sostre. L'interior va ser reformat juntament amb la resta de la masia a finals dels 40. Conserva una llar de foc i forn de pa de gran bellesa. Els sostres de bona part de la casa són amb embigat de fusta, cairons i materials moderns en superfície. De l'ala central de la masia ens surten dues prolongacions. Una cap a la part sud i oest de la masia i l'altra en direcció est. Totes aquestes construccions es van adossar a l'antiga masia i van servir per ampliar les estances i, fins i tot, el celler. És una construcció extremadament sòlida amb parets de pedra, cantoneres, empits i brancals de pedra treballada i sostres i teulada de fustes nobles. S'aprecien a la façana antiga elements del segle XVI, tot i que la reforma important que es va realitzar a la masia i que ens ha donat l'actual morfologia es va realitzar entre els anys 1946 i 1959. Ocupació en planta (m2): 761 m2 masia + 469 m2 granja. Edificacions annexes: Destaquen unes antigues granges de bestiar a la part dreta davantera de la masia que tenen una ocupació de 469 m2.</p> | 08005-86 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18 | <p>Masia que té els seus origen en uns forns romans que ens han arribat als nostres dies, des del punt de vista toponímic i arquitectònic. La masia té un valor importantíssim tant des del punt de vista de l'antiga masia que tenia elements gòtics decoratius i estructurals, com l'ampliació dels anys 40 realitzada per <span><span><span>Jordi Bonet Garí, deixeble d'Antoni Gaudi, i</span></span></span> que aportà un estil neocolonial de gran simplicitat, austeritat i elegància. Situada a l'àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus)al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.</p> | 41.6658800,2.2482300 | 437415 | 4612953 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39955-foto-08005-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39955-foto-08005-86-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-30 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries: - El complex mina-font (vegeu fitxa 218). - La bassa (vegeu fitxa 220). - L'aqüeducte (vegeu fitxa 222). | 98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.