Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40020 | Quintana de Can Margens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-margens | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | La Quintana de Can Margens, amb els cultius d'horta que s'hi realitzen, presenta un paisatge colorista i divers que aporta gran harmonia i singularitat a la zona. El petit turonet que hi ha al darrera de la casa de Can Pagès Vell, és un bon lloc per gaudir d'aquest entorn. També hi ha el bosc de Can Margens, que en limita el camp visual. | 08005-151 | Can Pagès | 41.6385700,2.2763800 | 439733 | 4609901 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40020-foto-08005-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40020-foto-08005-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 40021 | Can Draper: pedra esculpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-pedra-esculpida | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Pedra esculpida, situada a la façana meridional de la torre de Can Draper, a sota de la finestra del primer pis. És de forma rectangular i conté una inscripció que diu: FONCH EDIFICADA LA PRESENT TORRA A XXVI DE MAIG DE L'ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER. La llegenda està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per dues figures infantils nues, esculpides en alt relleu; a la part superior i inferior de la mateixa hi ha una carota.</p> | 08005-152 | Can Draper | <p>Els segles XVI i XVII foren segles importants per a la pagesia la qual prengué un nou impuls després d'anys de pestes, fams i lluites socials. A l'ametlla es reconstrueixen moltes masies i es basteix l'església parroquial (1679).</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 1624 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40021-foto-08005-152-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96 | 47 | 1.3 | 1769 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||
| 40022 | Torrent del Sorral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-sorral | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Anomenat d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció. | 08005-153 | torrent del Sorral | 41.6559900,2.2453100 | 437163 | 4611857 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40022-foto-08005-153-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 40023 | Ca l'Antoja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantoja | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia basilical amb la façana orientada a migdia, formada per planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants amb imbricacions al carener de la façana. La façana és plana amb portal adovellat d'arc de mig punt, amb tres finestres de pedra amb arc pla, amb llindes i brancals amb inscripcions: al primer pis hi ha una finestra balconera amb una data a la pedra:1608, a l'altra finestra hi ha també una data, 1610 amb el nom dels propietari PERE VIVER . Es destacable un majestuós pou amb l'estructura coberta que se situa a la zona de la cuina. La reixa del balcó té als extrems barres en reganyol i decoració senzilla. A la part esquerra de la casa hi trobem un porxo on antigament hi havia la premsa, el trull i un espai que s'utilitzava per a decantar l'oli. Interiorment la casa es divideix en tres crugies. La cuina, a mà dreta de l'entrada té una important llar de foc a la cara nord; on en destaca una sitja d'importants dimensions. | 08005-154 | C/ Pompeu Fabra, 25 | La primera referència documental del mas Antoja correspon al compliment pascual de l'any 1644, tot i que és probable que la seva existència sigui anterior. | 41.6671400,2.2630900 | 438654 | 4613083 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40023-foto-08005-154-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2007 va ser objecte d'unes obres de remodelació que, desafortunadament, van alterar profunda i irreversiblement la fisonomia original de la casa, tant l'interior com l'exterior. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40024 | Torrent de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Torrent que neix a l'actual carretera BP-1432, a l'açada del Trull, inici del camí de Can Draper. Discorre en paral·lel a la masia de Can Draper i s'uneix amb el torrent de Can Boter a l'alçada de la masia de Can Camp. És, sens dubte, un dels torrents més ben conservats de l'Ametlla, especialment, la zona de la font de Can Draper, on hi ha una de les concentracions d'arbres monumentals més importants del municipi. Uns metres més avall, passada la unió amb el torrent de Can Boter, hi ha el Prat de Can Draper. Aquesta zona, dedicada al cultiu d'arbres de creixement ràpid era un dels principals espai de pastureig hivernal del ramat de la casa. | 08005-155 | Can Parellada | 41.6619000,2.2633100 | 438667 | 4612501 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40024-foto-08005-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40024-foto-08005-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 40025 | Basses de Can Carlons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-carlons | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Es tracta de dues basses situade, una a tocar de l'altra, a les proximitats del bosc de Can Carlons. Les basses són de formes i tamanys diferents. La bassa més petita, de forma quadrada, fa aproximadament 4 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m de fondària. Actualment resta buida i abandonada. La bassa més gran, de forma rectangular, fa aproximadament 8 m de llargada, 4 m d'amplada i 2,5 m de fondària. Tot i estar abandonada encara té aigua. | 08005-156 | Can Carlons | Probablement les basses estaven en funcionament fins fa aproximadament 10 anys, ja que estan situades a una zona boscosa a la qual encara s'intueixen camps enfeixats. L'aigua de les basses devia de servir per a regar aquests camps. | 41.6659600,2.2397400 | 436709 | 4612968 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 40026 | Camps de Can Jaumira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-can-jaumira | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai agrícola de grans dimensions, destinat al conreu dels cereals, que es situa al nord-oest del Bosc de Can Plandolit. Es configura com una de les poques àrees agroforestals que avui en dia es mantenen a l'Àrea Metropolitana. Al mig del camp de Can Jaumira es pot contemplar una alzina que, tot i que no és un arbre d'un port excepcional, la seva ubicació enmig d'un camp de tanta dimensió la converteixen tot un referent del paisatge. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai. | 08005-157 | Can Jaumira | 41.6472800,2.2604300 | 438413 | 4610879 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40026-foto-08005-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40026-foto-08005-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 40027 | Vista panoràmica des de l'era de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-joanet | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Des de la bassa de la Boadella es pot obtenir un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres i, finalment, a la casa pairal. Tot el conjunt queda protegit pel bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori. | 08005-158 | Can Joanet (Serrat de l'Ocata) | 41.6994700,2.2443100 | 437122 | 4616685 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||
| 40028 | Vista panoràmica des del turó del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-del-pollancre | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Des del turó del Pollancre es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vallès en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, que permet observar fins i tot, en un dia de cel clar, el mar.</p> | 08005-159 | Puiggraciós | <p>Aquesta situació privilegiada va condicionar l'assentament d'un poblat ibèric que buscava un lloc fàcil de defensar i amb un gran camp visual per detectar l'enemic.</p> | 41.7027900,2.2412500 | 436870 | 4617056 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40028-foto-08005-159-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 40029 | Vista panoràmica des del turó de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-de-la-santa-creu | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>El turó de Santa Creu està situat al final del pla de la Violona, en un petit aixecament de la topografia on antigament hi havia emplaçada una petita ermita. Des d'aquest punt es pot gaudir d'una impressionant vista sobre la plana del Vallès i, especialment, de la vall del Tenes.</p> | 08005-160 | Turó de la Santa Creu | <p>Segurament l'emplaçament de l'ermita no va ser escollit a l'atzar. Segons les antigues referències documentals, es constata l'existència de la capella des de principis del segle XII. A mitjans del segle XVI, concretament l'any 1563, en desaparegué el culte i les relíquies es traslladaren a la parròquia de Bigues.</p> | 41.6738500,2.2483300 | 437431 | 4613838 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 40030 | Resclosa del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-bosc-negre | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Al torrent del Bosc Negre, just a sota de la vinya de Can Forns, hi ha una resclosa que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omple la gran bassa rodona. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,8 m d'alçada. Actualment, no baixa aigua pel torrent i resta temporalment inutilitzada.</p> | 08005-161 | Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 15 | 41.6685000,2.2529200 | 437808 | 4613241 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40031 | Vista panoràmical des de l'era de Can Xammar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramical-des-de-lera-de-can-xammar-de-baix | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>L'era de can Xammar de Baix és un excel·lent mirador que permet observar una vista immillorable del poble de l'Ametlla del Vallès així com de la Vall del Congost. S'aprecien la Garriga i Granollers així com de la urbanització incessant que, pràcticament, ja ha aïllat el pla de Llerona entre polígons industrials.</p> | 08005-162 | Can Xammar de Baix | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||
| 40032 | Murs de pedra seca de Can Ciurans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-ciurans | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-163 | Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30 | 41.6960300,2.2363700 | 436458 | 4616309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||||
| 40033 | Quintana de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Espai agrari de prop de 20 ha de superfície, a cavall entre la C-17 i la urbanització de Can Camp i Can Diví. Tant a la part nord - quintana de dalt-, com a la part sud -quintana de baix- de la masia de Can Draper s'estenia la terra de major valor i intensitat productiva de la finca. Aquesta terra fou, a partir del segle XVIII regada per mitjà del rec Draper. Una infraestructura que naixia a la torrent del Verder, creuava el poble i finalitzava als peus del Pou de Glaç de Can Draper. Des del mig dels camps de la Quintana hi ha una vista privilegiada de la masia, del poble i, al fons, dels Cingles de Bertí. Aquest punt de la finca evoca el paisatge d'altres temps.</p> | 08005-164 | Can Draper | 41.6592300,2.2653500 | 438834 | 4612203 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40033-foto-08005-164-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | 119 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 40034 | Creu d'Albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dalbats | <p>Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Creu processional, creada l'any 1621 per l'argenter Guilem Canas. És de plata repujada enriquida amb dosserets i imatgeria. El seu nom prové del fet que es feia servir en les exèquies, cerimònies funerals, dels infants. El nus de la creu és de forma convexa. A l'anvers de la creu, al centre, hi ha la figura de Jesucrist, i al revers hi ha la Mare de Déu coronada, amb el nen Jesús als braços. Els travessers, que estan decorats amb motius florals i geomètrics, acaben en forma de flor de lis, amb uns caps d'àngels als dos costats.</p> | 08005-165 | Església de Sant Genís | 41.6739500,2.2600500 | 438407 | 4613841 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40034-foto-08005-165-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Guilem Canas | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 40035 | Torrent de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Torrent que neix al centre de la urbanització de Can Camp i, com el 70% del torrents del municipi, és afluent del riu Tenes. Aquest espai presenta una de les majors concentracions de forns d'obra del municipi i les referències cronològiques remunten aquesta activitat a l'època ibèrica.</p> | 08005-166 | Can Plantada | 41.6554800,2.2521800 | 437734 | 4611796 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||
| 40036 | Vista panoràmica des de l'era de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Des de l'era de la masia de Can Plantada es pot gaudir de la Quintana, amb els camps d'avellaners al fons i el bosc de Can Plandolit a l'est. Aquests formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana i són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions.</p> | 08005-167 | Can Plantada | 41.6516700,2.2495900 | 437515 | 4611375 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40036-foto-08005-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 40037 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-1 | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de l'Ametlla es celebra en honor al seu patró, Sant Genís, el dia 25 d'agost. A mitjans del segle XX, la festa durava aproximadament tres dies i s'organitzaven diferents activitats festives: el gran dinar popular, el torneig de futbol i es muntava un envelat de fusta per la orquestra i el ball, ocasió que els habitants del municipi aprofitaven per a estrenar vestits i arreglar-se molt. La festa concloïa amb el Ball de Nit i la Batalla de confeti. Actualment és similar a les que es fan arreu de Catalunya, amb el pregó, la popular Lluita de Barris entre els de Dalt i el de Baix, la fira, el ball amb orquestra, un sopar popular, la missa en honor dels Sants Patrons, els espectacles i concerts de música, els tallers, contes i jocs per a infants, torneigs esportius, trobada de puntaires i altres activitats lúdiques.</p> | 08005-168 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'envelat al 1942, i de la dansa de Festa Major al 1914-15 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 40038 | Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.</p> | 08005-169 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de la festa al 1951 i al 1961 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès), i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 40039 | Can Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-0 | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII | <p>Edifici entre mitgeres, format de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. S'hi va annexionar a Ca l'Apotecari, la casa veïna, tot i que ambdues cases conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. La façana sud, que es troba enretirada respecte a l'alineació de la façana de Ca l'Apotecari, presenta l'entrada principal amb un arc adovellat de mig punt i un balcó amb brancals i llinda de pedra treballada. A la façana nord, destaca la finestra amb impostes i llinda decorades amb motius gòtics. La casa forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes.</p> | 08005-170 | C/ Poeta Joan Maragall, 3 | 41.6732500,2.2594900 | 438360 | 4613763 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40039-foto-08005-170-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40040 | Roure de Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-camp | XX | En un futur, caldria fer una poda de regeneració per evitar la caiguda de branques mortes. | <p>Roure (Wisteria sinensis) de 20 m d'alçada, volta de canó de 4,4 m, classe diametral de 112 cm, diàmetre de 1,12 m, un perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 80 a 90 anys. És destacable la seva majestuositat -port de capçada de grans dimensions- i el seu doble tronc. L'estat fitosanitari de l'individu és immillorable. El fet d'estar en una zona amb un jardí molt extens fa que no tingui estrés hídric i un aport de nutrients abundant i regular.</p> | 08005-171 | Can Camp | 41.6611600,2.2592700 | 438330 | 4612421 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40040-foto-08005-171-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40041 | Festa de la camioneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-camioneta | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'una festa anual, avui dia desapareguda, organitzada per la Germandat de Camioners de Nostra Senyora de Puiggraciós. Aquesta associació va néixer durant el mes de setembre de l'any 1939 a iniciativa d'un grup d'estiuejants que s'havien instal·lat a l'Ametlla durant la Guerra Civil i que, per motius de feina havien de desplaçar-se diàriament a Barcelona. Al no existir transport públic per a fer el trajecte, van contractar una camioneta. En un d'aquets viatges els va sorprendre una tempesta i van haver de refugiar-se sota el pont de Parets que s'estava inundant per moments però, gràcies als precs que van fer a la Verge de Puiggraciós, es van salvar miraculosament, i per agrair-li li van dedicar una festa en el seu honor. Els actes de la festa començaven amb una missa solemne en honor a la Verge de Puiggraciós; després un berenar sardanista a l'era de Can Sous i una processó amb torxes fins a la parròquia de l'Ametlla amb una rebuda amb focs d'artifici i escopetades dels homes del sometent; la festa finalitzava amb una vetllada teatral a la Sala de Can Bassa.</p> | 08005-172 | Puiggraciós | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40041-foto-08005-172-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia antiga de la Festa de la camioneta l'any 1947 (arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||
| 40042 | Festa Major del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-serrat | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major del Serrat es celebra el segon diumenge de setembre, durant l'Aplec de Puiggraciós. A mitjans del segle XX, la festa començava amb la missa al Santuari, continuava amb el ball a l'alzinar del darrera del temple i després la processó amb la Verge fins a Can Joanet. Finalment, a l'era de Can Mestre, on es muntava per a l'ocasió un envelat (fet de branques, palla, falgueres, esparregueres i mata) es feia l'últim ball. Actualment és similar a les que es fan arreu de la comarca, amb el pregó, un sopar de germanor, ball i discoteca a la fresca, la misa al santuari de Puiggraciós, botifarrada popular i Ball de fi de festa.</p> | 08005-173 | Serrat de l'Ocata | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 40043 | Homenatge a la vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX-XXI | <p>Es tracta d'una celebració anual en homenatge a la gent gran del municipi. Fou impulsada a principis dels anys cinquanta per l'empresari Feliu Badaló, juntament amb una comissió representativa del poble. Antigament la festa, que era gestionada per un padrí i per La Caixa de Pensions i Estalvis, s'iniciava amb la reunió dels participants a la plaça de Can Bahcs, en processó i amb un acompanyant jove, anaven a l'església a celebrar la missa. Un cop finalitzada, es feia la tradicional fotografia de tots els participants a l'escalinata de l'església, i en processó anaven a la Sala, on es celebraven els parlaments i els discursos; després, també en processó, anaven fins a la plaça de l'Ajuntament on es feien els Balls de Gitanes. Aquesta continuava amb el dinar al parvulari i amb un sorteig de diners. Actualment, la festa consisteix en la reunió dels participants a un restaurant, on es duen a terme primer els parlaments de l'alcalde i regidors, després el dinar de germanor seguit per la celebració de les noces d'or d'algunes parelles i pel ball de cloenda.</p> | 08005-174 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'any 1954 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 40044 | Ca l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapotecari | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII | <p>Casa de cos en testera, de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. S'hi va annexionar Can Casals, la casa veïna, tot i que conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. Forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes. La façana oest, degut a la seva adaptació al tram del carrer Major, presenta un canvi de pla amb una aresta en tota l'alçada de la façana. A la façana sud destaca una senzilla porta i una finestra just al damunt de la llinda, i una finestra d'estil clàssic coronada per les dos arcades de mig punt. La façana nord, presenta una finestra d'estil clàssic a cada una de les plantes superiors. A la façana principal, que dona al carrer Major, hi han una gran quantitat d'obertures sense cap ordre compositiu, dos balcons sense llosana i el portal principal, amb brancals i llinda de pedra.</p> | 08005-175 | C/ Poeta Joan Maragall, 1 | <p>La casa disposava d'uns porxos amb arcs a la façana est, els quals van ser enderrocats en el decurs de l'any 1937, per tal de facilitar el trànsit en aquest tram del carrer.</p> | 41.6732700,2.2594300 | 438355 | 4613766 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40044-foto-08005-175-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 40045 | Can Moncau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moncau | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII / XX | <p>Edifici en cantonada de planta rectangular, formada per soterrani, planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La coberta és a una sola vessant de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana i situat a la seva part posterior. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç. L'edifici actual és fruit d'unes obres de reforma d'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol. Les obertures estan tancades amb arc rebaixat de totxo a plec de llibre. A l'alçada del segon sostre s'hi situa una imposta ceràmica i el ràfec està guarnit amb un emmotllurat ceràmic. La façana del costat meridional, que és on es situa la porta d'entrada, es composa amb un únic eix vertical.</p> | 08005-176 | C/ Major,6 | <p>L'edifici actual és fruit d'unes obres de reforma d'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol, dutes a terme quan la família Millet compra el mas de Can Xammar de Dalt i s'enretira la façana que confronta amb el carrer Major per tal d'afavorir el trànsit. L'any 2000, l'edifici es objecte d'una reforma integral que buida tot el seu 'interior, tot i que, els nous forjats es mantenen a la mateixa alçada que els antics sostres d'embigat de fusta amb llates i cairons. L'únic rastre visible a l'exterior d'aquesta intervenció és la fulla de la porta d'entrada i la pèrgola de fusta que corona la terrassa a la banda Sud.</p> | 41.6735700,2.2593700 | 438350 | 4613799 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40045-foto-08005-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40045-foto-08005-176-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall Mallol (reformes) | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||
| 40046 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Font situada a l'indret de la Mina. L'aigua arriba a una aixeta de cop i raja a un nivell inferior al carrer. En aquest punt més baix respecte al nivell del pla s'hi baixa a través de la doble escala d'onze graons. Probablement anomenada així perquè l'aigua de la font venia a través d'una mina del pou de Ca l'Anglada.</p> | 08005-177 | La Mina | <p>La font de la Mina és un espai d'esbarjo emblemàtic dels veïns de l'Ametlla, on els estiuejants anaven a passejar i a berenar. La font s'alimentava amb aigua que procedia del sobreeixidor del pou de Ca l'Anglada. A partir d'aquí l'aigua es canalitzava fins a la bassa de can Partegàs i es distribuïa al Raval a través d'un rec.</p> | 41.6704900,2.2590700 | 438322 | 4613457 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40046-foto-08005-177-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 40047 | Aplec Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-pasqual | <p>BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.</p> | 08005-178 | Can Millet | 41.6743700,2.2582800 | 438260 | 4613889 | 1944 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40047-foto-08005-178-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fèlix Millet i Maristany | Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||
| 40048 | Murs de pedra seca de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-joanet | <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> | 08005-179 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | 41.6997200,2.2453000 | 437204 | 4616712 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-18 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||||||
| 40049 | Retaule de la Mare de Déu del Roser de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-can-draper | XVI | <p>Retaule de la Mare de Déu del Roser de la capella de la masia de Can Draper. És d'autor anònim i datat al segle XVI. Al centre del retaule hi ha la imatge de la Verge del Roser amb el Nen, envoltada d'àngels i altres personatges. Està asseguda, i al seu voltant hi ha una corona de flors on hi apareixen imatges de la seva vida. Les seves dimensions són 167 x 157 cm.</p> | 08005-180 | Museu de Granollers | <p>És desconeguda la forma en que el retaule va arribar a parar al fons de l'Antic Museu de Granollers; l'única notícia que tenim és que es va entregar probablement l'any 1936 per a salvaguardar-lo durant la Guerra Civil. Segons informacions facilitades pel Museu de Granollers, l'any 1983 va ser sotmès a una restauració (consolidació, neteja i reintegració pictòrica) duta a terme per la restauradora del Museu d'Art Modern de Barcelona, Marisa Sainz de la Maza.</p> | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40049-foto-08005-180-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del retaule facilitada pel Museu de Granollers. | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 40050 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX-XXI | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.</p> | 08005-181 | l'Ametlla del Vallès | 438520 | 461335 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40051 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-0 | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIV | <p>Casa de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants de diferent nivell amb teula àrab. A la façana principal hi destaquen els portals i les dues finestres amb brancals carreuats i llinda de pedra. Forma part d'una illa, constituïda per Can Garró, Can Pontí, Can Permanyer i Can Riera, que correspon a la zona més antiga del nucli urbà del poble, limitada al nord per la plaça de l'Esglèsia, al sud pel carrer d'Emma, a l'oest pel carrer Major, i a l'est pel jardí del recinte parroquial.</p> | 08005-182 | C/ Major, 5 | 41.6734300,2.2595000 | 438361 | 4613783 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40051-foto-08005-182-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40052 | Biot de Can Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-roses | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Biot situat a un marge de pedra seca, i construït amb pedra de la zona lligada amb morter de calç. L'entrada fa aproximadament 1,50 m d'alçada i 0,5 m d'amplada. Té uns graons de pedra que baixen i condueixen a un petita cavitat, que permet recollir l'aigua de la pluja que s'escola del buit superior.</p> | 08005-183 | Can Roses (Serrat de l'Ocata) | 41.6984600,2.2423700 | 436959 | 4616575 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40053 | Can Pontí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponti | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIV | <p>Edifici amb una paret mitgera, format per planta baixa i golfa. Es troba alineat al carrer amb servitud de vistes al pati de la casa nº5 del costat meridional. La coberta és a una vessant amb teula àrab. Les façanes estan arrebossades. En destaca la porta d'entrada amb els brancals i la llinda de pedra.</p> | 08005-184 | C/ Major, 3 | 41.6734700,2.2594900 | 438360 | 4613788 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40053-foto-08005-184-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40054 | Pou de Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-panxa-rossa | XX | <p>Pou situat a l'extrem de ponent de les propietats de la casa. Està fet de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç. És de planta semicircular amb una coberta còncava. Té una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.</p> | 08005-185 | Can Panxa Rossa (Serrat de l'Ocata) | <p>Segons recorda la propietària, Concepció Mas, el seu oncle li va explicar que el pou s'havia construït quan ell era molt petit; així doncs el pou tindria uns 110 anys aproximadament.</p> | 41.6997700,2.2417600 | 436910 | 4616721 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40055 | Can Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sebastia | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XVII | <p>Edifici entre mitgeres, format de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Les façanes estan arrebossades i pintades. A la façana sud, hi ha l'entrada principal amb llinda plana de fusta, situada al costat esquerra i una petita obertura a l'altre extrem seu, un balcó i, a les golfes, dues petites finestres. El ràfec s'acaba amb una tortugada i està guarnit amb una imbricació de tres filades de totxo. La façana nord presenta sis obertures, dues a cada planta. La casa forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes.</p> | 08005-186 | C/ Poeta Joan Maragall, 5 | 41.6732600,2.2595900 | 438368 | 4613764 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 40056 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, formada de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. A la façana sud, hi ha l'entrada principal amb arc rebaixat i tres finestres, amb ampit de pedra motllurada. El ràfec està guarnit amb dues filades de rajola. S'adscriu a la mateixa configuració urbana que la resta de cases del mateix carrer, col·locades a banda i banda d'aquest.</p> | 08005-187 | C/ Poeta Joan Maragall, 7 | <p>La casa, que és de titularitat municipal, antigament havia estat l'habitatge del mestre del poble. Posteriorment, va ser objecte d'unes obres de reforma per tal d'adaptar-la com a seu de l'emissora de ràdio municipal.</p> | 41.6732800,2.2596400 | 438372 | 4613767 | 1820 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 40057 | Casa Doctor Aubert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-doctor-aubert | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIX | <p>Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer Major. La façana principal, que dona al carrer Major, s'avança respecte l'alineació de la vorera sud produït un estretament. La cantonada del carrer Major amb el carrer Antoni Gaudí es troba aixamfranada i rematada a l'alçada del primer forjat amb una petxina per tal de millorar l'accessibilitat. La façana està revestida amb morter de calç, a excepció de la planta baixa, que presenta una reparació amb morter de ciment pòrtland. La façana principal està estructurada segons un únic eix, tot i que en la planta baixa hi ha una petita finestra recent que trenca la composició. Les dos obertures superiors conserven encara la fusta antiga i la barana de ferro.</p> | 08005-188 | C/ Major, 13 | 41.6730000,2.2596900 | 438376 | 4613736 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 40058 | Turó de la Majordoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-majordoma | <p>COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Restes en superfície ubicades al turó situat al final de la pujada de la Crta. de Puiggraciós i l'accés al C/Bertí. Es tracta d'un espai amb una immillorable visibilitat sobre la plana del Vallès. Troballes indeterminades. L'orografia fa que sigui un lloc excepcional per a possibles assentaments. Hi ha notícia de troballes de materials arqueològics indeterminats en superfície. En la prospecció realitzada l'any 2007 no s'hi ha localitzat cap tipus de resta en superfície. Tanmateix, s'observa que recentment s'ha obert un camí fins al cim del turó, que s'ha aplanat, eliminant-hi l'estratigrafia més superficial.</p> | 08005-189 | Turó de la Majordoma | 41.6799600,2.2554000 | 438026 | 4614511 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40058-foto-08005-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40058-foto-08005-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Enric Costa i Argemí | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 40059 | Casa Monujos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-monujos | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIX | <p>Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab i carener paral·lel al carrer Antoni Gaudí. La façana, que és asimètrica, està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra. El coronament està constituït per dues franges, una cornisa emmotllurada que conté el canaló i, just a sota, un grup de tres forats de ventilació de la golfa. Al mig presenta un conjunt format pel portal d'entrada i dues balconeres emmarcades per un balcó corregut. A l'altre banda del carrer hi ha el jardí de la casa, tancat amb un mur revestit de ceràmica vidrada de dos colors i una reixa de barrots de ferro, amb una porta central de barrots també de ferro.</p> | 08005-190 | C/ Antoni Gaudí, 9 | <p>El 31 de gener de 1939 una canonada que avançava l'arribada de les tropes de l'exèrcit nacional va causar danys en aquesta casa.</p> | 41.6732100,2.2599900 | 438401 | 4613759 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 40060 | Murs de pedra seca amb esglaons de Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-amb-esglaons-de-can-rit | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | Hi ha alguns despreniments de pedres de les parets. | <p>Murs de pedra seca situats a la part del davant del pla de la casa. Són ben estructurats, i tenen graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret a manera de permòdols, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Fan més de 2 m d'alçada i 5 m de llargada. Les escales de marge són un enginy pensat per a poder accedir directament d'una feixa a una altra. Per regla general eren construïdes al mateix moment que el marge.</p> | 08005-191 | Can Rit (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2431700 | 437027 | 4616703 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40061 | Cisterna de Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-can-rit | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Cisterna subterrània situada al davant la casa. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta feta de totxo massís i pedra rejuntats amb morter de calç. L'accés queda protegit amb una petita caseta feta de totxana i ciment, construïda fa 10 anys aproximadament. Per la seva volumetria exterior té una cabuda superior a 10 m3. Possiblement era una de les cisternes més grans del Serrat.</p> | 08005-192 | Can Rit (Serrat de l'Ocata) | 41.6999300,2.2428300 | 436999 | 4616738 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40061-foto-08005-192-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 40062 | Complex mina-safareig de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-safareig-de-can-joanet | XX | <p>Mina situada a una de les feixes de sota la masia de Can Joanet, en direcció cap al Mas Miquel.Té una longitud d'uns 5 m i permet l'accés de persones al seu interior. Subministrava un petit cabal d'aigua que s'emmagatzemava en un safareig rectangular, d'aproximadament 1,5 m per 1m, situat a tocar de la boca de la mina, que permetia regar els hortets que hi havia en aquestes feixes.</p> | 08005-193 | Can Joanet (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2450700 | 437185 | 4616702 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 40063 | Casa Justribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-justribo | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres format per planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab i carener paral·lel a la façana. La façana, que està arrebossada i pintada, es composa segons tres eixos verticals, amb l'accés pel central, que presenta un balcó amb llosa a la planta pis. Els altres dos eixos presenten una finestra a la planta baixa i un balcó sense llosa la planta pis. Totes les obertures de la planta pis tenen la llinda amb arc rebaixat de maó a plec de llibre. A l'altre banda del carrer hi ha el jardí de la casa, tancat amb un mur revestit de ceràmica vidrada de dos colors i una reixa de barrots de ferro, amb una porta central de barrots també de ferro.</p> | 08005-194 | C/ Antoni Gaudí, 5 | 41.6731400,2.2598100 | 438386 | 4613751 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 40064 | Font de la Penyora o de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-penyora-o-de-la-teula | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Font situada a l'inici de la Vall Roja, a peu d'un marge rocós. Recull els escorrentius d'un petit torrent de la zona i raja un petit fil d'aigua (antiga font); al seu costat hi ha una aixeta de cop i a sobre un rètol amb el nom 'Font de la Penyora'.</p> | 08005-195 | Can Ciurans. Polígon 1, parcel·la 30 | 41.6975500,2.2339400 | 436257 | 4616480 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40064-foto-08005-195-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 40065 | Font del Desmai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-desmai | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | Només queden restes de l'estructura de la bassa. | <p>Es tracta de les restes de la font i la bassa del Desmai, situades a l'est de Can Diví del Sot, a tocar del torrent. La font recollia aigua de l'escorrentiu del torrent i omplia una gran bassa rectangular, situada a la part davantera, que quedava resguardada per un desmai (Salix babylonica) de grans dimensions. Actualment la font ja no raja i només es conserven algunes restes de l'estructura de la bassa, feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, i del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-la. Els murs fan aproximadament 0,45 m d'amplada i 1,4 m d'alçada; a nivell superficial, un d'ells conserva 1 m de llargada i l'altre uns 9 m.</p> | 08005-196 | Can Diví del Sot | <p>Emblemàtic espai que antigament realitzava una doble funció -productiva i d'esbarjo-. La bassa emmagatzemava l'aigua utilitzada per a regar els horts que hi havia a banda i banda del torrent. També era un indret d'esbarjo de les famílies pageses del poble. La bassa fou destruïda en el decurs de les obres d'urbanització de Can Diví, a finals dels anys vuitanta del segle passat.</p> | 41.6598800,2.2625200 | 438599 | 4612277 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40065-foto-08005-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40065-foto-08005-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||
| 40066 | Pont de la Font del Desmai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-del-desmai | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Pont d'un ull, que salva el torrent de Can Diví, situat en el pas de l'antic camí de Can Camp a Llerona, a tocar de la bassa i la font del Desmai. Les parets són fetes de pedres i totxos lligats amb morter de calç, i volta de maó massís. Fa aproximadament 3 m d'amplada i 4 m de llargada.</p> | 08005-197 | Can Diví del Sot | 41.6598800,2.2625200 | 438599 | 4612277 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40066-foto-08005-197-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 40067 | Bassa de les Pomeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-pomeres | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa, feta de totxo i morter de calç, situada a sota la font del Desmai, al marge del torrent més proper a la masia de Can Diví del Sot. Està soterrada gairebé en la seva totalitat, menys una de les parets laterals, que fa més de 5 m de llargada i més de 2 m d'alçada. S'omplia per mitjà d'un pou que hi havia uns metres més amunt.</p> | 08005-198 | Can Diví del Sot | <p>Segons informacions recopilades per Jordi Puig Roca, aquesta bassa durant anys s'emprà per a regar una gran quantitat de pomeres que es plantaren al torrent. Els propietaris de la finca, la família Girgau, decidiren plantar pomeres perquè tenien parades de fruita a Barcelona, en concret a la Boqueria, al carrer Casp i al Mercat de la Concepció. Finalment optaren per arrencar-les ja que el torrent, que quedava molt ensotat, feia que la fruita agafés malures i no fos apta per vendre.</p> | 41.6578000,2.2612700 | 438493 | 4612047 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40067-foto-08005-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 40068 | Casa Feliu Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-feliu-pous | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XIX | <p>Edifici en cantonada, de planta rectangular, format per planta baixa, planta pis i golfes. L'extrem de la cantonada, amb xamfrà, té només una planta, i a la coberta, orientada al sud, hi ha una terrassa tancada amb un ampit massís amb la part central, la que correspon al xamfrà, amb balustres de ceràmica cuita. Els cossos que abracen la cantonada tenen un sol pendent amb el carener paral·lel a la façana. Totes les façanes estan revestides de morter de calç pintat de color clar. L'entrada principal es situa a la façana est, tot i que actualment, no s'utilitza a causa del tràfic i es troba resituada al seu costat sud. La façana, que es composa per un sòcol d'arrebossat i impostes motllurades situades a l'alçada de cada sostre, està coronada amb una cornisa també motllurada sobrepassada per la part superior de les golfes.</p> | 08005-199 | C/ Antoni Gaudí, 1 | 41.6730800,2.2596400 | 438372 | 4613744 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 40069 | Can Diví del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-divi-del-sot | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIV-XIX | <p>Edificació aïllada formada per dos cossos: l'antiga masia i una edificació posterior. L'antiga masia és de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta tres finestres, dues de les quals tenen permòdols a la part superior. La porta d'entrada és adovellada amb un arc rebaixat. A la façana sud, hi ha quatre finestres, una amb permòdols de pedra treballada, una altra amb arc de punt rodó i, finalment, dues d'estil clàssic amb dintell de fusta interior. L'entrada és allargada i amb habitacions a la banda esquerra, que formen una estructura de dues crugies. El segon cos, del segle XIX, , va ser la torre d'estiueig dels propietaris de la finca, amb una petita torre-mirador molt característica. És de planta quadrada i té planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants i el carener orientat en direcció nord-sud. A la part alta del segon pis i seguint l'escala hi ha una torre. L'estructura de la masia està feta amb parets de maó i sostres molt alts, recolzats sobre bigues de fusta. En destaca el gran balcó corregut de la façana, a la banda sud que permetia la comunicació de la casa vella amb la comuna.</p> | 08005-200 | C/ Can Diví, 2 | 41.6585400,2.2606000 | 438438 | 4612129 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40069-foto-08005-200-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries: - El pou de servei de la masia, situat a la banda de ponent de la torre, que omplia el safareig amb el rentador i servia per rentar i per regar l'hort de sota la casa. - El pou situat a prop del torrent, a tocar del Prat de Can Draper. L'aigua del torrent era bombejada fins a un dipòsit dins de l'actual urbanització de Can Camp i, posteriorment, enviada cap a la masia a través d'un rec. Va ser construït durant els anys quaranta per en Pere Puigdomènech. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 159,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc