Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40121 | Villa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-eulalia | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, format per planta baixa i planta sotacoberta, que està aixecat respecte del terreny. Es situa en un solar en cantonada, alineat amb el carrer de la Mina i enretirat respecte l'alineació de les cases del carrer Francesc Macià. La coberta és de teula àrab a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i, sota el ràfec, hi ha una garlanda d'esgrafiats amb motius vegetals. Les obertures presenten arcs carpanells apuntats. L'accés es produeix per una marquesina coberta amb teula àrab vidrada de diferents colors. La tanca del jardí es composa per un mur baix de coronament aixamfranat i pilars de rematats a dues aigües, amb una reixa de ferro forjat. Els coronaments del mur i del pilar estan revestits amb ceràmica vidrada.</p> | 08005-252 | C/ Francesc Macià, 12 | 41.6696700,2.2605400 | 438444 | 4613365 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40121-foto-08005-252-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 40122 | Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers | <p>http://www.museugranollers.org/index.php</p> | IaC-IIIdC | <p>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).</p> | 08005-253 | Museu de Granollers | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | Física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|83 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40123 | Complex mina-bassa de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-de-can-plandolit | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa circular situada a tocar de la banda de llevant del camí de Can Plandolit, al davant del encreuament amb el camí de Can Plantada. Està construïda amb maó lligat amb ciment, és de grans dimensions, aproximadament 30 m de diàmetre, i està protegida per una tanca metàl·lica al seu voltant. La bassa, que permet regar els camps de conreu del voltant, s'alimenta d'una mina que capta l'aigua del torrent, entre Can Reixac i Can Diví, així com d'un dels pous situat a dins d'un cobert als peus de la mateixa bassa.</p> | 08005-254 | Can Plandolit | <p>A la minuta municipal de 1925 ja es constata l'existència d'una petita bassa rectangular en el mateix indret i un pou uns metres més cap al nord. Segons la memòria oral de la gent gran de la zona, el Sr. Pascual, constructor del municipi, s'encarregà de la construcció de la nova bassa cap als anys cinquanta del segle XX.</p> | 41.6506500,2.2523700 | 437745 | 4611259 | 1950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40123-foto-08005-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40123-foto-08005-254-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Sr. Pascual | Les coordenades UTM són les de la bassa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||
| 40124 | Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu Can Xifreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-can-xifreda | <p>BUSTAMANTE I PICAÑOL, Martí (1988). Materials i jaciments arqueològics de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic Municipal, Ajuntament de Sant Feliu de Codines. http://www.ictisp.com/~xifreda/</p> | I-III dC | <p>L'origen del Museu de Can Xifreda prové d'una col·lecció arqueològica de les troballes provinents de les prospeccions o excavacions fetes pel Grup Talp, afeccionats locals a l'arqueologia, entre les dècades dels anys 50 i 70 del segle passat. L'abast geogràfic s'estén per Sant Feliu de Codines i pels municipis pròxims. El material de l'Ametlla del Vallès va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Can Tiano. Són materials d'època romana provinents d'una tomba, datada entre els segles II-III dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una gerra íntegra de ceràmica comuna, diversos fragments de terra sigil·lada, un sílex i una tègula completa. - Pla de Can Carlons. Són materials ibèrics i romans provinents d'una sitja, datada cap als segles I-II dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una boca de dolia i quatre pesos de teler.</p> | 08005-255 | Museu Can Xifreda (Sant Feliu de Codines) | <p>Aquest petit museu municipal va néixer gràcies a l'impuls del Sr. Martí Garriga, afeccionat local. La col·lecció de troballes fetes pel Grup Talp al llarg dels anys 50, 60 i 70 van esdevenir patrimoni municipal l'any 1970, i des de l'any1988 estan ubicades a l'edifici modernista de Can Xifreda.</p> | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-3.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 40125 | Casa 'Aigües' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aigues | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada, format per planta baixa, que es troba alineat a dos carrers, amb la cantonada aixamfranada. Al costat de llevant, crea un petit pas amb la casa adjacent, utilitzat antigament com a rec de distribució d'aigua. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana es composa horitzontalment, i està arrebossada i pintada amb un sòcol de paredat comú. En el xamfrà hi ha dues pilastres que emmarquen una obertura. L'entrada, a la que s'accedeix a través d'un porxo, presenta un arc el·líptic, que es repeteix dues vegades a la mateixa façana.</p> | 08005-256 | C/ Francesc Macià, 9 | 41.6696100,2.2608700 | 438471 | 4613358 | 1934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40125-foto-08005-256-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Emili Sala i Pibernat, arquitecte | 106 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 40126 | Conillar de Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conillar-de-mas-puigllonell | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XV-XVI | <p>Tanca situada a la part est de la masia. És un mur fet de pedra de la zona lligada amb morter de calç, que fa aproximadament 1 m d'alçada i uns 30 m de llargada. Actualment es desconeix la seva funcionalitat, que podria ser diversa, tot i que probablement s'utilitzava per a guardar el bestiar.</p> | 08005-257 | Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | <p>Segons informacions orals facilitades pels propietaris de la masia, la tanca és coneguda amb el nom del conillar perquè un avantpassat seu, anomenat Genís Antoja, a finals del segle XIX, patí una malaltia que el deixà paral·lític i es distreia disparant des de la casa, amb l'escopeta, els conills que quedaven atrapats al recinte.</p> | 41.6969700,2.2404400 | 436797 | 4616411 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40126-foto-08005-257-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 40127 | Restes estructurals al Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructurals-al-mas-puigllonell | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | Les restes dels dipòsits estan bastant malmeses i hi creix vegetació al seu interior. | <p>Es tracta de les restes d'un conjunt d'estructures antigues, situat per sobre de la masia, en direcció nord-est, format per tres dipòsits de decantació, un forn i un molí, de funcionalitat i cronologia indeterminades. Tots els elements estructurals són fets de pedres irregulars de la zona, lligades amb morter de calç. Els dipòsits, que són de planta quadrada, conserven les restes del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-los. Possiblement eren utilitzades com a basses de decantació ja que aprofiten el desnivell del terreny per a la seva construcció. A tocar del dipòsit del capdamunt, a la seva dreta, es troben les restes d'un petit forn, on s'observa una superfície rubefactada i la presència de fragments de carbó. A tocar seu, hi ha unes pedres de molí, que semblen descontextualitzades, i un element de construcció vertical, d'aproximadament 2 m d'alçada, de forma circular, que probablement servia com a suport d'una altra estructura. A nivell superficial no s'ha pogut documentar cap tipus de fragment ceràmic que permeti datar aquests vestigis. D'altra banda, l'indret no han estat mai objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica que permeti la seva interpretació.</p> | 08005-258 | Mas Puigllonell | 41.6974800,2.2410100 | 436845 | 4616467 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40127-foto-08005-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40127-foto-08005-258-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 40133 | Pou del Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-puigllonell | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV-XVI | Pou situat a la banda oest de la pallissa del Mas Puigllonell. L'estructura exterior, de forma quadrada, està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç, fa aproximadament 1,8 m d'alçada, i està coberta amb una gran llosa. A banda i banda de l'obertura del pou, hi ha dos petits murs, fets també amb pedra i morter de calç, coronats amb unes pedres llises de forma regular. | 08005-264 | Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | 41.6971900,2.2408500 | 436832 | 4616435 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40133-foto-08005-264-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40134 | Paller de Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-xaco | Problemes estructurals. | Paller situat a la part sud-oest de la casa. És de planta rectangular, i la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i teula àrab. Les façanes són de pedra de la zona lligada amb morter, i fa aproximadament7,8 m de llargada, uns 3,7 m d'amplada i uns 3 m d'alçada. La porta d'accés és amb volta de totxo. Té adossat un petit galliner fet també amb pedra de la zona. El paller està en mal estat de conservació i té problemes estructurals evidents. | 08005-265 | Can Xacó (Serrat de l'Ocata). Polígon 1, parcel·la 7 | 41.6991800,2.2435400 | 437057 | 4616654 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40134-foto-08005-265-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 40140 | Ajuntament i escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-i-escoles | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat, alineat i elevat respecte al nivell de la plaça, format per un cos central i dos cossos laterals annexos. La seva composició és simètrica respecte a l'eix que forma el cos central. De la façana central en destaca l'arc de la porta d'entrada amb dues columnes amb capitells, el balcó central i el coronament que inscriu un rellotge de sol, motiu central dels esgrafiats geomètrics florals de la façana. A ambdues bandes del cos central es situen els cossos laterals, amb obertures d'arcs de mig punt rebaixats i tripartits per pilars de totxo. Un sòcol de pedra coronat amb un filet de totxo unifica els tres cossos El cos central era destinat a les dependències de l'ajuntament i els laterals eren destinats a les escoles públiques, un per a nois i un altre per a noies, formant un conjunt característic de principis del segle XX, model seguit també en diverses poblacions. El conjunt forma part del projecte d'eixample de l'Ametlla, realitzat pel llavors arquitecte municipal Joaquim Raspall i Mayol vers el 1906. | 08005-271 | Plaça de l'Ajuntament, s/n. | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 1913 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40140-foto-08005-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40140-foto-08005-271-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall Mallol | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 40142 | Escalinata i jardins de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalinata-i-jardins-de-lesglesia | XX | Es tracta d'un projecte urbanitzador de Joaquim Manuel Raspall i Mallol. Entre els anys 1911 i 1912, quan es va traslladar l'antic cementiri, situat a la plaça de l'església, a la seva ubicació actual, va urbanitzar aquest espai, amb una àmplia plaça i unes escalinates amb una barana de forma corba. | 08005-273 | Plaça de l'Església | 41.6737900,2.2595000 | 438361 | 4613823 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40142-foto-08005-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40142-foto-08005-273-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mallol | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40143 | Era de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Moltes de les rajoles estan fragmentades. | Era situada a la part oest de la masia, a un pla superior respecte a la casa. És de forma circular, el paviment està enrajolat amb cairons, i reforçada per un petit mur perimetral, fet de pedra lligada amb morter de calç i coronat amb totxo. Fa aproximadament 30 m de llargada i 10 d'amplada. | 08005-274 | Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 116 | 41.6489800,2.2518700 | 437702 | 4611074 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40143-foto-08005-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40143-foto-08005-274-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40144 | Forn d'obra de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Forn d'obra situat a tocar dels pins pinyers del davant de la casa. L'estructura, feta de totxo i ciment i d'aproximadament 2 m de llargada i 2 m d'amplada, està formada per un petit dipòsit d'aigua, que s'omple a partir d'un pou situat al torrent, i al davant l'estructura semicircular del forn. | 08005-275 | Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 86 | PUIG, J (2007: 153): al mateix indret on es situa aquest forn hi havia hagut l'antic forn que, com a totes les cases fortes del sud del municipi, permetia extreure'n beneficis extraordinaris en una època en que els materials de construcció escassejaven. Als anys quaranta, fruit de la important demanda de materials de construcció que hi havia al poble, els germans Moreno van reactivar el forn fins a la dècada dels vuitanta. | 41.6477600,2.2518700 | 437701 | 4610939 | 1960 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40144-foto-08005-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40144-foto-08005-275-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 40145 | Pont de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-plandolit | XX | Petit pont d'un ull, que salva el torrent de Can Reixac en el pas del camí que porta a Can Catafau i al Mas Fabrera. Fa aproximadament 1 m d'alçada, 2 m de llargada i 2 m d'amplada. Les parets exteriors són de mamposteria, les interiors de paredat comú i la volta de totxana. | 08005-276 | Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 116 | 41.6480400,2.2525600 | 437759 | 4610970 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40145-foto-08005-276-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 40146 | Bassa de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada a uns 250 m al nord-est de la casa, i molt pròxima al torrent. S'hi accedeix pel camí que surt just al davant la cara nord de la casa. És de forma circular, de grans dimensions, amb una capacitat aproximada d'1,5 milions de litres. S'omplia amb aigua de la mina de Can Plantada i permetia regar bona part de les terres de la finca per mitjà d'un complex sistema de recs. La seva estructura està coronada amb maó massís i conserva el bonó. | 08005-277 | Can Plantada | PUIG, J (2007:159) la bassa tenia dos bonons. El de dalt donava sortida a un rec que seguia paral·lel al camí de la casa i que permetia regar els camps enfeixats que baixaven fins el torrent. Amb aquest rec es podia regar part dels camp que anava en direcció a la bassa de Can Ponet. L'altre bonó situat a la part baixa de la bassa, proporcionava l'aigua a una canonada més profunda que conduïa l'aigua a la masia i possibilitava el rec de la Quintana, l'horta de la casa i el camp del corral. | 41.6539000,2.2512400 | 437654 | 4611621 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40146-foto-08005-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40146-foto-08005-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40147 | Casa Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bernadas | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat de planta concentrada i aixecat respecte del terreny, format per planta baixa i planta pis. La coberta, amb teula àrab, presenta una estructura en creu, amb una torre-mirador al costat de migdia, i les arestes de trencament, els ràfecs i un remat als extrems est i nord a l'holandesa coronats amb una esfera ceràmica rematada amb punta de llança. La torre-mirador té una teulada de pavelló també composta rematada amb un penell. Les façanes, revestides d'estuc de calç, es composen horitzontalment amb un basament a la part inferior, una imposta de totxo a l'alçada del primer forjat i un ràfec a l'extrem de la teulada, amb la part inferior rematada amb una imposta ceràmica. L'entrada es troba a la façana est, a través d'un atri sobre dos pilars amb capitell decorat amb totxo. La casa està limitada per una tanca perimetral formada per un basament de paredat comú amb una reixa de ferro. El xamfrà de l'extrem sud està tancat amb un parament de paredat amb tres buits, cada un dels quals tancat amb un arc pla de totxo. | 08005-278 | C/ Francesc Macià, 6 | 41.6704300,2.2606100 | 438450 | 4613450 | 1931 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40147-foto-08005-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40147-foto-08005-278-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40148 | Era i ventador de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-i-ventador-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Era situada a l'exterior del barri de la casa. El paviment és enrajolat amb cairons, i està recentment reformada. Fa aproximadament 21 m de llargada per 17 m d'amplada. El ventador, que servia per aprofitar millor la recollida del gra al entrar el vent per la seva part superior, es troba a la zona sud-est de l'era. Està completament restaurat, tot i que conserva les columnes originals: tres arrodonides al darrere, i quatre de forma quadrada al davant. El sostre és d'embigat de fusta i teules, i fa aproximadament 14 m de llargada per 5 m d'amplada. | 08005-279 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61 | 41.6516500,2.2495700 | 437513 | 4611372 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40148-foto-08005-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40148-foto-08005-279-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40149 | Bassa antiga de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-antiga-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Bassa situada a tocar del costat nord de la casa, integrada dins l'estructura d'un cobert agrícola. És de forma arrodonida i allargada, feta pedra lligada amb morter de calç, i fa aproximadament 12 m de llargada per 7 m d'amplada. Actualment ja no es fa servir com a bassa, ja que es va aprofitar la seva estructura per a construir a sobre un cobert agrícola. Hi ha una font adossada a part del davant, recentment restaurada, amb una paret semicircular feta de pedra i coronada amb totxo, amb un broc i un bonó de teula. | 08005-280 | Can Plantada | 41.6520300,2.2493100 | 437492 | 4611415 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40149-foto-08005-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40149-foto-08005-280-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 40150 | Bassa Morta o del Cànem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-morta-o-del-canem | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Només queden restes de les parets de la bassa. | Restes de la bassa morta, que permetia amarar el cànem que es produïa a la zona. Amb l'aigua d'aquesta bassa es podien regar els camps que hi havia arran del torrent. Actualment queden restes de les parets de la bassa, fetes amb pedres lligades amb morter de calç, amb una alçada màxima d' 1,2 m, i una amplada màxima d'1 m. | 08005-281 | Can Plantada | PUIG, J (2007:160) La bassa estava dividida en dos compartiments i possiblement un d'aquests servia per a netejar les impureses de l'oli d'un trull que hi havia al costat seu. | 41.6525600,2.2479700 | 437381 | 4611475 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40150-foto-08005-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40150-foto-08005-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 40151 | Tanca de l'hort de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lhort-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Tanca de grans dimensions, situada a la part sud de la casa. Està feta de pedres lligades amb morter de calç, i tanca la zona d'horta, d'uns 37 m de llargada per 23 m d'amplada aproximadament. El mur de la zona del nord-oest fa gairebé 3 m d'alcada, i les altres dues aproximadament 1 m d'alçada. | 08005-282 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61 | 41.6515100,2.2487500 | 437445 | 4611358 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40151-foto-08005-282-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 40152 | Bassa del bosc de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bosc-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Bassa, feta de pedra i morter de calç, situada al mig del Bosc de Can Plantada. Només se'n conserven els vestigis d'un mur, que fa aproximadament 1,5 m de llargada per 1 m d'alçada. | 08005-283 | Can Plantada | Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa ja existia abans de l'artigatge del bosc durant la Guerra Civil; cosa que corroboraria l'existència de cultiu en aquesta zona molts anys enrere i posaria de manifest la gran quantitat de canvis que ha sofert el paisatge d'aquesta plana agroforestal. | 41.6544200,2.2467900 | 437284 | 4611682 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40152-foto-08005-283-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40153 | Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gafa | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Actualment és difícil localitzar més materials a la zona. | Restes en superfície situades a les proximitats de la masia, que pertany al terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana. A la primera terrassa del torrent de Can Plantada, lleugerament elevada. La part corresponent al terme de l'Ametlla del Vallès se situa al nord de la casa de Can Gafa i a banda i banda de l'antic camí de Santa Eulàlia. Conjunt de materials lítics descontextualitzats, trobats en superfície, que es poden situar en un context cronològic que aniria entre l'Epipaleolític i el Neolític Antic. Actualment és difícil localitzar més materials a la zona. | 08005-284 | Can Plantada | Els materials foren localitzats per Josep Estrada. | 41.6515500,2.2460600 | 437221 | 4611364 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40153-foto-08005-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40153-foto-08005-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40153-foto-08005-284-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40154 | Can Catafau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catafau | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a la zona de la masia de can Catafau i del petit turó que hi ha al davant. Actualment és el restaurant el Racó de l'Ametlla. En aquest punt elevat, ben assolellat i d'accés fàcil a aigua i terres de conreu és on és més lògic l'assentament, malgrat que en la prospecció realitzada l'any 2007 no s'hi ha localitzat cap tipus de resta. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Restes de sílex trobades en superfície. | 08005-285 | Can Catafau | 41.6451500,2.2561500 | 438055 | 4610646 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40154-foto-08005-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40154-foto-08005-285-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 40155 | Pla de Magús II/Turó Arbocer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-magus-iituro-arbocer | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Actualment aquest espai ha estat totalment modificat i se n'ha alterat la topografia amb la construcció d'un gran edifici i l'adequació del seu entorn. | Restes en superfície situades a la zona més o menys planera al nord-est del turó Arbocer, a la part final del c/Gralla. Zona aixecada, fàcil de protegir, amb bona insolació i propera a algunes terres de conreu relativament planes. A l'inici de la vessant sud es localitzaven fragments treballats de sílex associats a ceràmica grollera feta a mà, amb un desgreixant molt vast, força reduïda a la cara interna. La mida mitjana de les peces oscil·la entre els 5 i els 250 mm de longitud. El jaciment, que es troba a pocs metres del Turó Arbocer i al costat del jaciment ibèric del Coll de Magús, s'ha interpretat com una possible zona amb enterraments en urnes d'incineració. Actualment aquest espai ha estat totalment modificat i se n'ha alterat la topografia amb la construcció d'un gran edifici i l'adequació del seu entorn. Es conserven els materials, cedits per Josep Estrada, al Museu de Granollers. | 08005-286 | Turó Arbocer | Jaciment documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon | 41.6916300,2.2373200 | 436532 | 4615820 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40155-foto-08005-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40155-foto-08005-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40155-foto-08005-286-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40156 | Coll de Can Sous I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-sous-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XII aC | Restes en superfície situades a mà esquerra de la carretera de Puiggraciós en direcció al Santuari. Des de l'actual carretera en direcció a les parcel·les que hi ha cap a la urbanització de la Miranda. Restes de ceràmica descontextualitzada, trobada en superfície a la zona més planera del coll de Can Sous. S'hi localitzaren diversos fragments de ceràmica grollera feta a mà amb motius decoratius de tradició del bronze final, com ara cordons amb pessic. Es conserven els materials al Museu de Granollers. El jaciment coincideix en part amb el Coll de Can Sous II, de cronologia romana. Tot l'espai que ocupa es troba actualment urbanitzat excepte una petita zona ajardinada, que inclou la font de Can Sous, just davant del restaurant. | 08005-287 | Puiggraciós | Jaciment localitzat per Josep Estrada. | 41.6868200,2.2517900 | 437732 | 4615276 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40156-foto-08005-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40156-foto-08005-287-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40157 | Turó d'en Grèsol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-gresol | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades al que avui és part del camí d'accés a la urbanització de Pinar i Portús, en una zona relativament aturonada que presentava camps de cultiu força planers al llarg de la petita serra on s'assentava el jaciment. Queda uns 100 m al sud del camí antic de Bigues. Restes de ceràmica hallstàtica de pasta negra, localitzada en superfície. Es localitzaren dues vores, una d'elles biselada. Ceràmica feta a mà amb motius decoratius de cordó amb pessic. Actualment en aquest indret no s'observen restes arqueològiques de cap tipus en superfície. | 08005-288 | Pinar i Portús | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6725600,2.2427700 | 436967 | 4613699 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40157-foto-08005-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40157-foto-08005-288-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40158 | Km 32 de l'autovia de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/km-32-de-lautovia-de-lametlla | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives situades al Km 32 de l'autovia, en una zona que correspon a una carena que fragmenta la vall del Congost amb la del Tenes. Bona insolació, terres de cultiu relativament planes i poca persistència de la boira de les fondalades. Durant la construcció de l'autovia, al marge, es van detectar dues sitges amb ceràmica feta a mà, sense decoració. També hi van aparèixer fragments d'ossos. Les sitges van ser destruïdes durant les obres i actualment, amb la zona urbanitzada, no es localitzen restes arqueològiques en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers. | 08005-289 | autovia C-17 | Jaciment documentat l'any 1964 per Josep Estrada | 41.6449900,2.2674700 | 438997 | 4610620 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40158-foto-08005-289-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40159 | Puiggraciós (Turó del Pollancre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggracios-turo-del-pollancre | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IV-III aC | Restes estructurals situades a la part superior del turó del Pollancre o de Puiggraciós, fins arribar per la part oest a la casa del Pollancre. La major part del jaciment està situat dins el terme municipal de Figaró-Montmany, però una petita part es troba dins el de l'Ametlla. Disposem de relativament poques dades sobre el poblat del Turó de Puiggraciós. Leandre Villaronga hi va fer una petita intervenció arqueològica l'any 1950, i a partir d'aquest moment el jaciment ha estat objecte de successives destruccions i expoliacions, que van culminar amb la construcció de la torre de guaita després dels incendis de l'any 1994. Les úniques dades disponibles, doncs, són les poques publicades per Villaronga. Aquest autor divideix el poblat en dos sectors: la part més elevada, un recinte de 240 per 40 metres, recolzada a la muralla, de 240 metres de llargada i 1,60 d'amplada, que tanca l'espai per la part nord; el poblat s'estendria per la pendent que baixa en direcció sud i sud-oest, cap a la casa del Pollancre -on hi ha una important font d'aigua-, format per habitacions isolades, sense formar carrers. Les parets són de pedra seca. Aquesta zona ocuparia uns 22.300 m2 i, juntament amb la superior abans descrita, formaria un conjunt que arribaria a les 3,5 hectàrees. Aquest fet, i la troballa, al centre del recinte superior, d'una construcció singular, rectangular, de 10 per 17 metres fa pensar que el poblat de Puiggraciós es podria incloure a la categoria dels nuclis vertebradors del territori laietà. La muralla, segons Villaronga a mig construir, tanca el recinte superior només per la part nord, la menys fàcilment defensable. Tenim notícia també de la troballa d'abundant material arqueològic: ceràmica comuna i grollera ibèrica, campaniana B -una de les quals amb el grafit ibèric OL-, fusaioles, pesos de teler, un pesal de bronze que pesa exactament una unça romana. També nou monedes de bronze amb llegendes ibèriques -una de les quals de la seca de Lauro, Llerona-, la pràctica totalitat de les quals de la segona meitat del segle II a.C., tot i que n'hi ha una del segle I a.C. En definitiva, es tracta d'un poblat força important, que ocupa una superfície destacable. Actualment encara es localitza material ceràmic en superfície fins, almenys, la casa del Pollancre-, tot i que, amb les dades molt parcials de què disposem, no sembla comptar, a la zona dels habitatges, amb un urbanisme organitzat. Tot i així, hi ha un recinte diferenciat a la part més alta, amb almenys un edifici singular, protegit per una muralla, que, d'altra banda, no sabem si compta amb sistemes defensius complexos. Podria tractar-se del nucli que controlés bona part de la vall del Congost, incloent-hi a l'est tota la zona de Samalús i Marata i arribant a l'oest fins al riu Tenes. El territori actual de l'Ametlla, evidentment, en formaria part. De fet, la troballa de les monedes, pertanyents sobretot a la segona meitat del segle II a.C., evidencia la forta vitalitat i continuïtat del poblat ben entrada ja l'etapa de domini romà de la zona, fet que només es documenta normalment en assentaments d'importància, com el de la Torre Roja de Caldes, abandonat definitivament a finals del segle I a.C. Part de la zona d'habitació, a la vessant oest del turó, pertany al terme de l'Ametlla. En aquesta petita zona hi hem trobat abundant material ceràmic ibèric, principalment restes de ceràmica comuna, de pasta de sandwitch i d'àmfora. | 08005-290 | Turó del Pollancre | Excavat parcialment l'any 1950 per Leandre Villaronga. | 41.7022000,2.2402100 | 436783 | 4616992 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40160 | Mas Dorca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dorca-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a la zona aturonada on actualment hi ha el restaurant la Quaranya i que representa un baluard respecte les zones més properes relativament planes. Tenia una molt bona insolació, resguardat de les boires i amb accés a camps de cultiu i aigua amb facilitat. Actualment la zona es troba totalment emboscada i ben a prop s'hi ha urbanitzat un nou polígon industrial. No es localitza cap tipus de resta. El jaciment romà de Mas Dorca II ocupa també aquest espai. | 08005-291 | Mas Dorca | Josep Estrada hi localitzà restes de sílex en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers. | 41.6509600,2.2685100 | 439090 | 4611282 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40161 | Pla de la Violona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-violona | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a la zona central del Pla de la Violona. Per l'orografia de la zona s'ha marcat la zona més planera del terreny pertanyent al municipi de l'Ametlla. En aquesta zona actualment emboscada però relativament plana i apta per al conreu s'hi localitzaven fragments de ceràmica ibèrica comuna en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers, cedits per Josep Estrada. Hi ha fragments de ceràmica comuna ibèrica, grollera i a torn, i també fragments de sílex. Actualment no es localitza ceràmica en superfície. Tanmateix, la vegetació impedeix la realització d'una prospecció de manera correcta. | 08005-292 | Pla de la Violona | 41.6836600,2.2390400 | 436668 | 4614934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40161-foto-08005-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40161-foto-08005-292-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 40162 | Ermita / Serrat de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-serrat-de-santa-creu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades al que són les restes de l'ermita de Santa Creu i les proximitats de l'assentament. Es tracta d'un espai aturonat, ara completament cobert pel bosc, a tocar del terme de Bigues. En aquesta zona, als anys 80, es localitzaven alguns fragments dispersos de ceràmica medieval, però era difícil la localització de cap estructura, per la densa vegetació de l'espai. En aquest turó es localitzava probablement l'antiga ermita de Santa Creu, refernciada documentalment en època medieval. Durant els anys 70, a ponent del camí del Pla de la Violona, en una vessant orientada a llevant i ocupada antigament per vinyes, era freqüent la troballa de restes de sílex de cronologia indeterminada en superfície. Dalt del turó, amb una panoràmica privilegiada vers Nord, Sud i Oest, es conserva un pany de paret de construcció molt sòlida que es pot atribuir a l'antiga ermita. El parament del mur és de pedra, lligada amb morter de calç i intercalant-hi alguns fragments de teula. El pany de paret està orientat Sudoest-Nordest, té uns 6 metres de llargada i uns 70-80 cm de gruix. Seguint la carena en direcció a ponent, a pocs metres, es localitzen algunes acumulacions de pedres que podrien correspondre a antigues estructures. | 08005-293 | Santa Creu | Jaciment descobert als anys 70 del segle XX per A. Valldeoriola. Propsectat en diverses ocasions per Emili Ramon, Josep Estrada i P. Font. | 41.6738600,2.2483300 | 437431 | 4613839 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40162-foto-08005-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40162-foto-08005-293-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40163 | Al nord oest de Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-de-can-sous | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció. | Restes en superfície ubicades a prop del creuament de la carretera de Puiggraciós i la carretera de sant Bartomeu. La zona presenta uns camps de cultiu molt ben disposats de cara a sud amb pendents relativament suaus, a la zona anomenada Pla del Roure. En aquests camps apareixien restes de ceràmica ibèrica comuna grollera i a torn quan es llaurava. L'àrea de les troballes s'extenia paral·lelament al camí de Sant Bartomeu, d'est a oest. No hi apareixia cap tipus d'estructura, però la quantitat de restes de ceràmica feia pensar en l'existència de sitges. Amb anterioritat a Jordi Pardo, Emili Ramon hi havia localitzat abundants restes de ceràmica, entre les quals destacava un vaset de ceràmica grollera, actualment desaparegut. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció. | 08005-294 | Can Sous | Jaciment localitzat per Jordi Pardo l'any 1979. | 41.6898900,2.2481900 | 437435 | 4615619 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40164 | Coll de Magús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-magus | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades al final del carrer Gralla just abans d'arribar al pla de Puigllonell. Aquest indret presenta un petit turó, actualment amb un hotel en construcció. Entre aquest turonet i el Turó Arbocer es localitza el Coll de Magús. Al voltant d'aquest establiment es troben un seguit de terres relativament planes amb condicions òptimes per a ser conreuades. En aquest indret s'han detectat nombroses restes de ceràmica ibèrica grollera feta a mà i comuna a torn, en tots els casos de tradició ibèrica. Tot el material apareix en superfície i no hi ha restes estructurals. Actualment, però, la pràctica totalitat d'aquest espai es troba tancat i no s'hi pot accedir, i just al nord, les obres de construcció d'un gran edifici han modificat l'orografia del turonet amb importants excavacions. A la zona del Turó Arbocer pertanyent a l'Ametlla s'hi observen encara moltes restes de les feixes de paret seca de les antigues vinyes. | 08005-295 | Puigllonell | Jaciment localitzat per Emili Ramon. | 41.6923100,2.2389400 | 436668 | 4615894 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40164-foto-08005-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40164-foto-08005-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40164-foto-08005-295-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40165 | Can Ros de Cabanes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-cabanes-ii | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes en superfície situades entre el turó d'en Grèsol i can Ros. Per la topografia el que avui és la part alta dels carrers de la urbanització de can Carlons i part del circuit de motocross. En aquest indret es localitzaven restes de ceràmica campaniana en superfície, un dels quals, que es considerava perdut, conserva un gravat amb la lletra ibèrica 'tu'. Els materials es troben dipositats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen campanianes A i B. Actualment, en aquest espai, que es troba majoritàriament ocupat per una densa vegetació, només hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna de cronologia indeterminada. | 08005-296 | Can Ros de les Cabanes | Materials localitzats per Josep Estrada. | 41.6684700,2.2434700 | 437022 | 4613244 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40166 | Complex mina-bassa de les Tires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-de-les-tires | XX | estat d'abandó | Mina que naixia sota l'actual cementiri, rebia l'aigua del sot dels Roures, i omplia la bassa de les Tires. La bassa, situada dins una parcel·la del carrer de les Tires, és de forma rectangular, feta d'obra, i actualment resta buida i abandonada. L'aigua que sortia de la bassa era canalitzada fins a la mina de Ca l'Arenys. | 08005-297 | Les Tires | Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa regava un tros relativament petit d'horta i fruiters, i tenia com a aiguarregants la família Carbonell i la família Mas. El Sr. Maties Barres va comprar bona part de les propietats de Can Viver, va gestionar la urbanització de Les Tires, i més endavant, realitzà la connexió de la mina de Ca l'Arenys i la de les Tires. Amb aquesta operació s'assegurà aprofitar l'aigua de la mina de les Tires que ja ningú utilitzava per regar. | 41.6711300,2.2648000 | 438800 | 4613524 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40166-foto-08005-297-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40167 | A prop de Can Ros de les Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-ros-de-les-cabanes | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Jaciment situat a la vessant de migdia d'un suau turó, a les rodalies de Can Ros de les Cabanes, en un camí obert en urbanitzar la zona, als anys 70, el que avui podria ser part del carrer obert per donar servei a les cases de can València. En una zona plana amb una lleugera elevació i propera al torrent, amb accés a l'aigua. Van aparèixer restes de ceràmica feta a mà i fragments de sílex dispersos -trossos de ganivets, burins i ascles retocades-La terrissa és de pasta negrosa, amb el desgreixant molt groller. S'hi va loaclitzar un fragment amb restes de decoració de pentinat. Tanmateix, el material ceràmic apareix molt rodat. El jaciment s'ha interpretat com una zona de fons de cabanes i, per tant, com un lloc d'habitat. En la propsecció realitzada només s'han localitzat alguns fragments aïllats i molt rodats de ceràmica comuna ibèrica. Part dels materials, cedits per Josep Estrada, es troben en dipòsit al Museu de Granollers. | 08005-298 | Can Ros de les Cabanes | Jaciment documentat per Josep Estrada i Emili Ramon | 41.6688500,2.2439300 | 437060 | 4613286 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40168 | Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades al marge de sota la bassa gran de Can Plantada, a peu de torrent, es descobriren dos forns ibèrics actualment difícilment localitzables entre la vegetació. Lloc molt apte ja que hi ha argila, aigua i fusta per a la cocció. D'altra banda, entre el torrent, la bassa i la casa hi ha les restes de les canalitzacions modernes de la mina de la casa, així com la bassa del cànem. A llevant de l'encreuament entre el camí de Can Plantada i el torrent del mateix nom, als marges d'aquest, es localitzen dos forns d'obra ibèrics. Actualment, en aquest espai, prop del camí s'hi ha localitzat un forn d'obra, amb dues fogaines i construït en bona part amb maó. La tipologia del forn és d'aparença moderna. El mateix passa amb dos forns del mateix tipus, d'importants dimensions, situats al mateix marge, però en aquest cas a ponent de l'encreuament entre el camí i el torrent. En aquesta zona també es localitza un forat que sembla correspondre a un indret d'extracció d'argila. D'altra banda, a l'espai protegit es localitzen dues basses, la de can Plantada i la del cànem, així com part de la mina de la casa, de finals del segle XVII. La mina és construïda amb maó i peces d'obra. El sostre és construït a base de conjunts de dos maons corbs, que formen una volta de mig punt. | 08005-299 | Can Plantada | Els forns ibèrics foren localitzats per Emili Ramon, mentre que els de tipologia moderna foren localitzats per Josep Vila. Les restes modernes foren localitzades per Jordi Puig. | 41.6523500,2.2482100 | 437401 | 4611451 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40168-foto-08005-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40168-foto-08005-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40168-foto-08005-299-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40169 | Corrals de Can Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrals-de-can-muntaner | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives i restes en superfície situades en el que avui és part de l'IES de l'Ametlla, l'antiga construcció annexa del corral de can Muntaner i la part alta de la urbanització de Santa Creu. Per l'orografia i les notícies que ens n'han arribat, el turó del costat de 'can Capmany' quedaria inclòs en aquest jaciment. Es tracta d'un lloc especialment apte per al cultiu ja que presenta nombrosos camps amb una orientació excel·lent. Fins avui encara es trobaven restes de ceràmica ibèrica feta a mà o a torn al voltant de l'antic corral de Can Muntaner. El Sr. Emili Ramon hi localitzà el que interpretà com una sitja, però no s'hi trobà cap tipus d'estructura aèria. Durant les obres d'urbanització de la zona les troballes van ser molt nombroses. Recentment ha desaparegut l'antic corral de Can Muntaner, a causa de la construcció d'un nou edifici. | 08005-300 | Can Muntaner | Documentat per Emili Ramon i Jordi Pardo. | 41.6898900,2.2481900 | 437435 | 4615619 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40169-foto-08005-300-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 40170 | Can Melitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-melitre-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IIdC | Estructures negatives situades als voltants de la masia de can Melitre de Pinar i Portús, en un espai molt ben irrigat i amb camps de conreu enfeixats en direcció sud-oest. Situat a tocar de l'antic camí romà de l'Ametlla a Sant Feliu. Hem tingut notícia, per la informació aportada pel senyor Julià Pérez, de la troballa de material ceràmic ibèric en abundància en uns camps de conreu situats al costat nord de la carretera de Bigues, ben a prop de Can Melitre, un indret planer i ben irrigat, molt apte per al conreu. La quantitat i concentració de materials feien pensar en la possible presència de sitges. També a l'alçada de Can Melitre, just sobre la carretera, l'equip d'arqueòlegs vinculat al Museu de Sant Feliu de Codiens hi excavà una tombà de tegula romana molt arrasada. No s'hi localitzaren materials associats. Actualment, l'any 2007, les feixes no es troben conreades, fet que impossibilita la realització de la prospecció. Tanmateix, segons el que es pot veure al marge del costat de la carretera, sembla que la potència estratigràfica de la zona és més aviat poca. | 08005-301 | Can Melitre | Jaciment localitzat per Julía Pérez. | 41.6635200,2.2357500 | 436374 | 4612700 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40170-foto-08005-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40170-foto-08005-301-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40171 | Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forns-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IdC | Restes estructurals situades al voltant de l'actual masia de can Forns, del torrent que hi ha a llevant de la casa i també als camps de Can Forns Nou. Es tracta d'una zona ideal per a l'establiment rural, amb un suau pendent al sud, amb camps de conreu, espais forestals i molt bona disponibilitat d'aigua Prop de la casa de Can Forns, Josep Estrada hi localitzà diversos forns de ceràmica de tipus ibèric i romà que, evidentment, s'han de relacionar amb el nom de la finca, documentat a partir del segle X. En un marge proper a la casa hi aparegueren paviments d'opus testaceum, fragments de dolia, ceràmica ibèrica, campaniana, sigilata hispànica i sudgàl·lica. També s'hi localitzà una moneda de la seca d'Emporiton -Empúries-. Els materials conservats al Museu de Granollers corresponen en general a una cronologia que abarcaria també del segle II a.C. a l'I d.C, malgrat que també s'hi troba una vora d'un recipient de ceràmica africana de cuina. El senyor Manel Calbó va confirmar que als camps del voltant de la casa s'hi localitzava abundant material ceràmic, i també algunes monedes. Segons ell mateix, davant l'entrada a la casa, en el decurs d'unes obres, aparegué una sitja buida. Totes aquestes troballes fan pensar en l'existència d'una vil·la republicana, en una zona molt favorable per al conreu, però també molt favorable per a l'existència de forns de ceràmica: es tracta d'un terreny molt argilós, just al costat d'un torrent amb una bona disponibilitat d'aigua i ben a prop de les masses boscoses que s'estenen a les vessants dels turons situats just al nord de la casa. La cronologia del material trobat en superfície sobrepassa només esporàdicament el segle I d.C. D'altra banda, cal fer notar que es tracta d'un assentament situat just al costat de la via que creuaria l'Ametlla d'Est a Oest en direcció a Bigues. Actualment, però, només localitzem un forn d'aparença moderna, molt ben conservat, que aprofita en part el terreny natural endinsant-se en un marge i en part és construït amb maó, al costat del camí que, des de la casa, segueix el torrent en direcció nord, prop d'una bassa i unes restes estructurals que, probablement també actuaven com a basses. Probablement, les restes dels forns antics hagin quedat cobertes per la vegetació. El senyor Jordi Puig, d'altra banda, informava que als camps de Can Forns hi apareixien força fagments de ceràmica que identificaven com a ibèrica. Nosaltres no n'hem localitzat. Can Forns s'identifica també amb el vil·lar alt-medieval de Furnos, mencionat a l'acta de conagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla d'any 932.Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Pel que fa a Can Forns Nou, als camps situats davant de la casa s'hi localitza material de cronologia romana. Apareix de forma especialment abundant a la zona més propera a l'inici del camí de la bassa gran, on, barrejat amb força quantitat de pedres, hi hem localitzat ceràmica comuna i, sobretot, molt material constructiu -tègula, fragments de maons de grans dimensions i fragments d'opus signinum-. També hi hem localitzat un pivot d'àmfora, fragments de dolia i un tros d'una tapa ceràmica de dolia. A l'altra banda dels camps, a la part més propera a Can Forns, també hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna. | 08005-302 | Can Forns | El jaciment de Can Forns fou localitzat per Josep Estrada. El de Can Forns Nou fou localitzat per Virgínia Cepero. | 41.6658500,2.2482100 | 437414 | 4612950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40172 | Complex mina-conducte-bassa de Can Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-conducte-bassa-de-can-mitjans | PUIG ROCA, J. (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant 1000 anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | La vegetació creix al seu interior i les arrels dels arbres estan fent malbé l'estructura. | Mina que neix per la banda de llevant del turó de Sant Nicolau. Té una longitud d'uns 30 m i permetia l'accés de persones al seu interior. Des d'aquest punt l'aigua era conduïda, per mitjà d'un conducte cobert fet de totxo, fins a la bassa de Can Mitjans, per a regar les feixes conreades que hi havia als voltants de la la masia. La bassa, situada a l'est de la casa, és rectangular, fa aproximadament 8 m de llarg, 5 m d'amplada i 1,5 m de profunditat, i està feta de pedra lligada amb morter de calç i coronada amb totxo, amb els interiors arrebossats. | 08005-303 | Can Mitjans. Polígon 1, parcel·la 72 | 41.6763900,2.2618800 | 438562 | 4614110 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40173 | El Serrat de l'Ocata-Can Tomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-de-locata-can-tomeu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Restes estructurals situades al que avui són els entorns de la masia de can Tomeu -Serrat de l'Ocata-, a tocar d'una gran bassa d'aigua feta a la propietat de Puigllonell. Molt ben ubicada ja que és la primera zona conreable per sota del poblat ibèric del Turó del Pollancre. S'hi ha trobat material ceràmic ibèric i romà republicà abundant: Kàlathos ibèric, àmfora ibèrica i àmfora romana dels tipus Dressel 1 i 2, i dolia. Antigament s'hi podien observar restes de parets seques del què podia haver estat un conjunt d'habitacions que Josep Estrada interpretava com un vicus. Als anys 80 era ja difícil identificar les restes arqueològiques, a causa de l'abundant vegetació. Actualment la finca de Can Tomeu es troba tancada i no s'hi pot realitzar una prospecció. Tanmateix s'hi observen moltes restes de parets i feixes de pedra seca, així com les restes de l'antic edifici. | 08005-304 | Serrat de l'Ocata | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6989500,2.2417100 | 436905 | 4616630 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40174 | Can Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fusteret | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Estructures negatives i restes en superfície situades a l'extrem sud d'un camp situat al costat de Can Fusteret, en un marge, a l'est de la urbanització de Can Juli. Es tracta d'una zona molt apta per al conreu, amb un lleuger pendent a migdia i amb una bona insolació. En aquest indret aparegueren dues sitges de les quals no es tenen més dades que les proporcionades pels materials que contenien; Àmfores romanes Dressel, un pes de teler, fragments de dolia, una mola circular de conglomerat, fragments de ceràmica comuna ibèrica, una vora de plat, etc. Als anys 80 només es localitzava esporàdicament ceràmica ibèrica a torn. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen dos pondus ben conservats i ceràmica de parets fines. En la prospecció realitzada l'any 2007, i malgrat que els camps del voltant de la casa no es trobaven llaurats, s'hi ha localitzat un fragment de ceràmica comuna ibèrica i, en un marge situat just al costat de la casa, en el que sembla ser un retall indeterminat en el terreny natural, un fragment de dolium i una nansa d'una olla de ceràmica comuna ibèrica. | 08005-305 | Can Pau Adjutori | Localitzat per Josep Estrada i Emili Ramon. | 41.6991300,2.2561300 | 438105 | 4616639 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40175 | Can Palau de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-carretera-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | I aC | Restes estructurals situades al que és avui la masia de Can Palau i les granges que hi ha al voltant. Es tracta d'una zona immillorable per a l'establiment d'una explotació rural, amb camps en lleuger pendent a migdia, molt bona insolació i disponibilitat d'aigua just al costat. Situat, a més, al costat de l'antic camí romà. Si bé la bibliografia posa de manifest l'abundant material ceràmic imperial -terra sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i africana, dolia, tegulae- i el fragment de paviment d'opus testaceum que s'hi havia localitzat, al Museu de Granollers també s'hi conserva ceràmica campaniana i ibèrica, que ens podria fer endarrerir la fundació de l'establiment al segle I a.C. Tanmateix, diverses fonts orals ens han confirmat que, sobretot en el moment de construir la granja que hi ha al costat de la masia, aparegueren nombrosos paviments, murs -dels quals es podia observar la secció tallada als marges- i fins i tot es parla de banys o estructures amb paviments hidràulics -piscines? dipòsits?-. Les diferents fonts també confirmen la troballa de diversos enterraments de tègula. Es tracta d'un establiment, altra vegada, immillorablement situat per al conreu, ben encarat, amb disponibilitat d'aigua i pendents molt suaus. I just al costat de l'antiga via romana. Can Palau de la Carretera s'identifica també amb el vil·la altmedieval de Palacio, que apareix citat a l'acta de consagració de l'església de Sant Genís, de l'any 932. Aquest topònim permet també aportar la hipòtesi que es tractés anteriorment d'un palau visigòtic, encarregat de fiscalitzar el pas per lantic camí. En la prospecció realitzada l'any 2007, malgrat només prospectar la feixa situada més al sud, a tocar de la carretera i, per tant, més allunyada de les troballes realitzades fins al moment, hi hem localitzat diversos fragments de ceràmica comuna, un fragment de tègula, altre material constructiu i un petit fragment d'opus signinum, així com una acumulació destacable de pedres de dimensions més aviat reduïdes. | 08005-306 | Can Palau | Fou localitzat per Josep Estrada. | 41.6630200,2.2456400 | 437197 | 4612638 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40175-foto-08005-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40175-foto-08005-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40175-foto-08005-306-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40176 | Els Rourets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rourets | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IaC-IIdC | Restes estructurals situades a la darrera terrassa del terme de l'Ametlla abans d'entrar al pla de Llerona baixant a mà esquerra de la carretera. Davant de la caseta de les aigües de SOREA i a tocar dels termes de Llerona i la Garriga. Es tracta d'una zona de suau pendent en direcció sud-est, amb espais molt aptes per al conreu i amb una bona disponibilitat d'aigua. Jaciment que la bibliografia situa en època alt-imperial. S'hi localitza gran quantitat de material ceràmic d'època alt-imperial -tègula, dolia, ceràmica comuna romana i terra sigil·lata hispànica-, així com una gran quantitat de còdols, alguns d'ells lleugerament escairejats i amb restes de morter, i és dels pocs jaciments ametllatans que conserva alguns murs visibles, sota uns ametllers. A més, el senyor Emili Ramon explicava que, a la part nord, s'hi observava un camp de sitges i dolia, que es trobava tapat per un femer. Es tracta doncs, molt probablement, d'una vil·la -o potser un establiment més petit- que potser té origen republicà- ja que al Museu de Granollers es conserven alguns materials de tradició ibèrica, al fons cedit per Josep Estrada- i que sembla que no sobrepassà el període alt-imperial. Entre els materials del Museu de Granollers també hi ha alguns fragments de sílex. Actualment -any 2007-, encara es localitza un fragment de mur sota uns ametllers, que n'estan malmetent l'estructura ràpidament. Així mateix, al voltant dels ametllers es continua trobant un gran cloper de pedres, majoritàriament còdols de riu, i es localitzen força fragments de tegula, dolia i ceràmica comuna romana, malgrat que la vegetació i l'herbassar són molt abundants i dificulten molt la prospecció. Immediatament al nord, segueix havent-hi el femer que tapava el camp de dolia i sitges documentat per Emili Ramon. Encara més al nord d'aquest femer, a l'inici d'un camp de conreu encara treballat, s'observa un gran nombre de pedres i fragments dispersos de material constructiu. | 08005-307 | a tocar dels termes de Llerona i la Garriga | Documentat als anys 70 del segle XX per Mn. Joan Vallicrosa. Posteriorment documentat i prospectat per Josep Estrada. | 41.6580000,2.2765700 | 439767 | 4612058 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40177 | Can Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serral | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes en superfície situades prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. El jaciment se situa a la zona entre Can Serral i la torrentera que passa a ponent de la casa, en una zona de suau pendent a ponent. A uns 150 metres de Can Serral en direcció oest, abans d'arribar a un alzinar i a la banda de migdia d'un camp d'avellaners, s'hi localitzaren tegulae, fragments de dolia i ceràmica comuna ibèrica a torn, però no s'hi trobà cap tipus d'estructura. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, aquest espai es troba tancat, ja que pertany a dues finques privades. No s'ha pogut, doncs, realitzar la prospecció corresponent. | 08005-308 | Can Reixac | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6526900,2.2638800 | 438706 | 4611478 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40177-foto-08005-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40177-foto-08005-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40177-foto-08005-308-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40178 | Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torregassa | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IIIdC | Restes estructurals situades a les illes compreses entre l'actual can Muntanyola i l'antic escorxador municipal (C/ Sebastià Bassa i C/ Josep Carreras) i els carrers Torregassa i Alzina. Les troballes al jaciment de la Torregassa o e la Torre Maragall són nombroses. En una excavació d'abans de 1892 s'hi localitzà ceràmica romana, ossos i cendres, pesos de teler, una moneda ibèrica i d'altres de romanes i, el més important, aparegueren murs a flor de terra. Posteriorment s'hi localitzaren paviments d'opus signinum i d'opus sectile, paviment que sembla que als anys 80 del segle XX encara es conservava i que Josep Estrada datava al segle II a.C. També s'hi trobaren abundants fragments de terra sigillata. Entre el material del jaciment conservat al Museu de Granollers hi hem pogut identificar fragments de ceràmica ibèrica pintada i de campaniana B, que confirmarien la datació antiga de l'establiment, així com de sigilata africana, que podem datar a partir del segle II d.C. El senyor Manel Calbó ens ha confirmat que una de les zones amb més abundància de material arqueològic era el marge que separa l'actual Torre Maragall de la parcel·la inferior. En aquest indret, entre d'altres, hi aparegueren monedes i dues tombes de tègula. Les tegulae eren tan nombroses que a meitat del segle XX s'utilitzaven com a recolzament i tapa dels nombrosos ruscs d'abelles que tenia el propietari del terreny. Molt més recentment, els constructors ens han comunicat que en el curs de les obres de construcció d'un habitatge al carrer Joan Guarch, a la part posterior de Can Feliuà, hi aparegué una altra tomba de tègula, que sembla que fou respectada. Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Les troballes de cronologia romana de la Torregassa fan suposar l'existència d'una important vil·la, en un indret privilegiat, amb una etapa inicial molt primerenca, del segle II a.C., però amb una durada important en el temps -com a mínim durant tot l'Alt Imperi-. | 08005-309 | carrers Sebastià Bassa, Josep Carreras,Torregassa i Alzina. | Excavació anterior a 1892. A meitat del segle XX s'utilitzaven tegulae per a a suportar i tapar els ruscos d'abelles que hi havia a la zona. L'any 2005 es descobrí una de les tombes de tegula localitzades en aquest indret. El constructor, sr. Arisa, confirma que la tomba fou respectada i que es troba en un solar encara per a urbanitzar, entre els carrers Torregassa i dr. Guarch. | 41.6700700,2.2617600 | 438546 | 4613409 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40179 | Can Catalán | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catalan | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | I aC | Zona d'inhumació situada a Can Catalán, a l'encreuament entre l'antic camí romà i el Passeig. Es tracta d'una zona amb suau pendent a sud, ben assolellada, i avui completament urbanitzada. Jaciment del qual s'ha tingut notícia per diversos veïns del poble. Es localitzà en construir una de les cases que fan cantonada entre el Passeig i l'Antic Camí de Caldes. En aquest lloc es trobaren diverses tombes, també de tègula. No en coneixem, però, el nombre exacte. Algunes notícies apunten la possibilitat que les tombes continguessin, a banda dels esquelets, algun tipus d'aixovar, i que, a més, s'hi localitzessin associades d'altres tipus d'estructures. També es té notícia de la troballa d'alguns objectes de vidre. D'altres notícies parlen de la troballa de monedes d'or associades a aquest jaciment. La zona presenta unes condicions molt bones per a l'assentament. L'any 2006 es realitzà el seguiment arqueològic d'unes rases de serveis en aquest encreuament. S'hi localitzà algun fragment dispers d'opus signinum. Tanmaeix, es tractava d'un espai ja modificat en anteriors obres, i per tant, el material apareixia descontextualitzat. | 08005-310 | Can Catalán | El jaciment fou localitzat entre els anys 60 i 70 del segle XX. | 41.6679700,2.2619200 | 438557 | 4613175 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40179-foto-08005-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40179-foto-08005-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40179-foto-08005-310-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40180 | L'Areny (Cal Arenys) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lareny-cal-arenys | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes estructurals situades sobre la carretera de la Garriga en direcció a can Barretó i al que pot ser l'àmbit del que es coneix com les cases de la Tasana, en un espai de suau pendent cap al sud, ben assolellat, actualment en bona part urbanitzat. Es tracta d'un establiment situat prop de Ca l'Arenys, a l'altre costat del torrent del mateix nom i just a sobre de la carretera de la Garriga. En aquest indret, en un marge, es localitzaren paviments d'opus testaceum i ceràmica ibèrica. Això, efectivament, ens fa parlar d'un establiment d'arrel republicana. Tanmateix, entre els materials conservats al Museu de Granollers hi destaquen uns claus que podrien correspondre al tancament d'un taüt de fusta. Així mateix, notícies orals proporcionades pels senyors Esteve Argemí i Gepis Flaqué ens fan parlar de la troballa, durant la construcció de les cases de la Tasana, a l'altre costat de la carretera, just al marge inferior, d'almenys una inhumació en una tomba de lloses -en realitat còdols de riera sense treballar- que es deixà in situ, i de diversos murs que formaven habitacions. Aquestes informacions- sobretot la tipologia de l'enterrament- ens fan apuntar la possibilitat que aquest establiment hagués perdurat en el temps fins l'Antiguitat tardana. Malgrat això, la migradesa de les troballes i la parcialitat de les informacions ens fan deixar aquestes argumentacions en meres hipòtesis. | 08005-311 | Ca l'arenys | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6678100,2.2706300 | 439282 | 4613152 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40180-foto-08005-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40180-foto-08005-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40180-foto-08005-311-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 40181 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-1 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IdC | Restes en superfície situades a les feixes de sota de Can Mitjans, entre el torrent i l'actual cementiri. Es tracta d'una zona apta per al conreu, amb diponibilitat d'aigua i un lleuger pendent en direcció a ponent. Es tracta d'un jaciment localitzat a partir de les informacions orals aportades pel senyor Jaume Casas. Segons aquestes notícies, als camps del costat de l'actual cementiri hi apareixien nombroses restes en superfície de ceràmica romana i fins i tot s'hi havia localitzat algunes monedes de la mateixa cronologia. Una vegada prospectada la zona i malgrat no haver estat llaurada en els darrers temps, es localitzava abundant quantitat de ceràmica de tradició ibèrica, sobretot de pasta de sandwitch, però no material romà. En la darrera prospecció realitzada a la zona, l'any 2008, s'ha localitzat ceràmica ibèrica en superfície de manera molt abundant, especialment a les zones de les feixes on també apareix força quantitat de pedra de petites dimensions. Principalment es tracta de ceràmica comuna, però també de pasta de sandwitch i grollera. S'ha localitzat també àmfora ibèrica i força material constructiu. Així mateix, cal destacar la localització, en aquesta darrera prospecció, d'un fragment d'àmfora púnico-ebussitana, un fragment de tègula i restes aïllades de material medieval i modern. El material apareix sobretot a les feixes situades entre Can Mitjans i el cementiri, però també se'n localitzen restes aïllades al voltant de la casa de Can Mitjans. Cal fer notar que el jaciment se situa just als peu del turó de Sant Nicolau i, per tant, de l'assentament ibèric el mateix nom. | 08005-312 | Can Mitjans | Jaciment localitzat per Jaume Casas. | 41.6756600,2.2627900 | 438637 | 4614029 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40181-foto-08005-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40181-foto-08005-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40181-foto-08005-312-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/