Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93773 | Casa del carrer de les Margarides, núm. 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-margarides-num-34 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, tot i que el segon pis és una remunta moderna que desconfigura l'estructura originària de la casa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part més ben conservada és la planta baixa, amb el portal de llinda recta, però emmarcament de pedra motllurada. La porta és de fusta i de doble batent. Al costat hi trobem la característica finestra reixada. En planta baixa, totes els finestres són reixades com a mesura de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'altre element destacable de la façana és el balcó, situat damunt el portal d'entrada, barana de ferro i brancals i llinda de pedra.</span></span></span></span></span></p> | 08006-251 | Carrer de les Margarides, núm. 34 | 41.5809000,2.5508800 | 462562 | 4603343 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93773-02dsc1153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93773-03dsc1152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93773-04p1570564.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93774 | Casa del carrer de l'Olivar, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lolivar-num-10 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Aquesta casa està situada en el carrer de l'Olivar, de forta pendent, en el tombant del carrer. Per tant, la façana no està alineada, ja que s'orienta a ponent. Es tracta d'una construcció que formalment imita una masia d'estil basilical, amb el cos central més elevat, amb doble coberta i carener perpendicular a la façana. Mentre que els cossos laterals són més baixos i la coberta desaigua al costat.</p> <p>Està separada del carrer per una tanca d'obra i un barri.</p> | 08006-252 | Carrer de l'Olivar, núm. 10 | 41.5819100,2.5507200 | 462549 | 4603455 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93774-02p1550194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93774-03dsc8975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93774-04p1550203.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca un plafó ceràmic amb la representació policroma de Sant Llorenç de Brindis; obra de Joan Baptista Guivernau. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 93775 | Casa del carrer de la Platja de Cassà, núm. 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-platja-de-cassa-num-12 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres encabida entre blocs de pisos moderns, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'entrada, de fusta i a doble batent; i una finestra reixada al costat. Ambdues de llinda recta. A la primera planta hi trobem un balcó corregut, amb doble accés, i amb llosana sostinguda per cinc mènsules i barana de balustrada. Les obertures són, també, de llinda recta i les persianes de llibret. Damunt les llindes hi veiem un trencaaigües amb motiu vegetal central.</p> <p>Al segon pis hi trobem una galeria amb doble arc carpanell, sostingut per una columna estriada amb capitell octogonal i barana de balustrada. Aquesta planta, sembla una remunta posterior ja que trenca el joc programàtic de les dues plantes inferiors, tot i que la balustrada actua com element de connexió. A l'igual que la balustrada de coronament de la façana.</p> | 08006-253 | Carrer de la Platja de Cassà, núm. 12 | 41.5784100,2.5505700 | 462535 | 4603067 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93775-02p1570628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93775-03p1570630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93775-04p1570629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93775-05p1570632.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93776 | Casa del carrer de Sant Joan, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-2 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes, que sens dubte es tracta d'una remunta posterior. Molt possiblement, durant el segle XVIII tindria l'aspecte d'una casa de cos, amb humils obertures emmarcades en pedra. Una reforma del segle XIX li donaria l'aspecte actual, molt peculiar i tipològicament molt allunyat del context. Més tard s'hi afegiria la remunta.</p> <p>Destaca el programa ornamental de la reforma del segle XIX amb un estil eclèctic amb elements clàssics com el balcó, amb la llosana suportada per dues mènsules i els pilars estriats amb la mínima expressió de capitell suportant un arquitrau amb medalló central on hi ha un escut familiar. Al costat d'aquest sumptuós balcó, hi trobem una petita finestra amb esgrafiats damunt la llinda i i brancals superiors. L'escena central és una cràtera d'on surten garlandes de flors que pengen pels costats. Entre aquesta ornamentació pròpia del segle XIX hi trobem un tester fet de rajola policroma.</p> <p>La planta baixa també presenta un aspecte poc habitual, amb dues entrades: una més gran amb arc carpanell i una altra, més recent. Una motllura ,de banda a banda de la façana, ressegueix aquestes obertures i separa el tractament del parament, arrebossat imitant carreus buixardats en el primer tram, i llis a la resta. Un òcul oval està situat damunt l'accés secundari i té la funció de donar llum a l'escala.</p> | 08006-254 | Carrer de Sant Joan, núm. 2 | 41.5781800,2.5489400 | 462399 | 4603042 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93776-02dsc8296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93776-03dsc8302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93776-04p1540052.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93777 | Casa del carrer de Sant Joan, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-4 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Casa de cos entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. El pis superior és una remunta posterior que, tot i seguir l'estructura compositiva de la façana, trenca la tipologia constructiva.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dois eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, pel portal d'entrada, amb porta de fusta i de doble batent, brancals i llinda de pedra motllurada; i per la finestra lateral, reixada. Al primer pis, pel balcó, a l'eix del portal, amb barana de ferro i brancals i llinda de pedra; i la finestra a l'eix del costat, també amb els brancals, la llinda i l'ampit de pedra. El conjunt és força homogeni fins que arribem a la segona planta, les obertures de la qual no tenen cap element destacable. El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc.</p> | 08006-255 | Carrer de Sant Joan, núm. 4 | 41.5781700,2.5488700 | 462393 | 4603041 | 1736 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93777-02dsc8291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93777-03p1540058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93777-04p1540061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93777-05p1540060.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la llinda del portal hi ha la data de 1736 gravada, però mig tapada per una canal de plàstic de cables. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 93778 | Col·legi Cassà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-cassa | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Gran edifici construït amb finalitats educatives, de planta rectangular, situat al carrer de Sant Pere. Consta de planta baixa i pis i la façana principal ocupa un bon tram del carrer. S'organitza, quant a la composició, a partir de diversos eixos de verticalitat definits, sobretot, per les finestres que repeteixen, majoritàriament, un mateix patró ornamental. Tenen un recreixement emmarcant-les, on a la part de la llinda s'hi afegeix un tema floral central. A la part baixa de la zona dels brancals hi trobem dos aplics florals.</p> <p>El parament té un doble tractament. A la part baixa, l'arrebossat és rugós, a modus de sòcol protector. Després és tot llis, pintat de color crema. El coronament de la façana és una cornisa volada, suportada per una sèrie de mènsules decorades. El capcer està presidit per un petit frontó on es pot llegir una inscripció, tapada parcialment per una reixa protectora. Es pot llegir ESCUELAS, a sota podria posar CATOLICAS.</p> <p> </p> <p> </p> | 08006-256 | Carrer de Sant Pere, núm. 43 | <p>Edifici escolar promogut pel 'Patronat de les Escoles Catòliques del Marqués de la Quadra', que l'any 1905 rebé les rendes del llegat de Joan Baptista Cassà, que van ser dedicades al seu sosteniment.</p> <p>Els Germans Gabrielistes s'hi van encarregar fins l'any 1969 i després se'n va fer càrrec la parròquia. </p> | 41.5800400,2.5473900 | 462270 | 4603249 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93778-01dsc9920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93778-02dsc9914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93778-03dsc9919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93778-04dsc9915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93778-05p1560333.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 93779 | Casa del carrer de Sant Pere, núm. 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-45 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada, d'arc escarser i porta de fusta a doble batent, i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb barana de ferro i les persianes de llibret, i una finestra al costat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat amb emmarcament al voltant de les obertures. Façana coronada per barana feta d'obra.</span></span></span></span></span></p> | 08006-257 | Carrer de Sant Pere, núm. 45 | 41.5801800,2.5473800 | 462270 | 4603265 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93779-02dsc9909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93779-03dsc9910.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93780 | Casa del carrer de Sant Pere, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-pere-num-3 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. la coberta és de teuñes àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'element extern més destacables és el mportal d'entrada. Es tracta d'un portal d'arc escarser i brancals de pedra granítica treballada.</p> <p>La casa es troba deshabitada i s'ha tapiat l'accés amb maons. Tot i així, externament, manté l'estructura originària, ja que no s'hi ha practicat cap altra obertura que les originals: el portal en planta baixa i una petita finestra a la planta pis.</p> | 08006-258 | Carrer de Sant Pere, núm. 3 | 41.5790700,2.5476100 | 462288 | 4603141 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93780-02dsc9925.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93781 | Vila Betània | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-betania | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Actual residència situada al </span></span></span></span><span><span><span><span>carrer Sant Rafael</span></span></span></span></span></span></span>. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura, pel que fa a la composició, a partir de diversos eixos de verticalitat definits per la repetició de les obertures. Totes són de llinda recta i tenen un recreixement emmarcant-les que pintades d'un color més clar, contrasta amb el fons del parament. En planta baixa són totes reixades i als pisos superiors tenen una petita barana de ferro. A la segona planta, destaca un balcó corregut amb barana de ferro i tres accessos.</p> <p>El parament és llis, amb un sòcol en planta baixa i la façana està coronada amb una petita cornisa motllurada. A sota s'obren els respiralls de la cambra d'aire.</p> <p>La cantonada septentrional pren la forma arrodonida.</p> | 08006-259 | Carrer de Sant Rafael, núm. 33 | <p>Durant la Guerra Civil va mantenir la congregació religiosa, que va quedar sota protecció del consolat francès, on tenia hissada una bandera francesa i un cartell en castellà a la porta advertint d'aquesta especial condició. A finals de l'any 1938, la capella principal de Vil·la Betània es va tornar a obrir, i va passar a ser l'església parroquial, ja que el temple de Santa Maria feia la funció de garatge i, per tant, no reunia les condicions.</p> <p> </p> | 41.5807800,2.5467300 | 462216 | 4603332 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93781-02dsc9886.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93781-03dsc9887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93781-04dsc9888.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2024-09-19 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 93782 | Cases del carrer de Sant Rafael, núm.29-31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-rafael-num29-31 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Es tracta de dues cases de cos que mantenen bona part de la tipologia originària i algunes de les transformacions patides són, fàcilment, reversibles. Consten de planta baixa i pis, sense cap remunta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la planta baixa es conserven els portals amb els brancals i llindes de pedra treballada. A la planta pis, les finestres també tenen l'ampit, els brancals i la llinda de pedra. En una són visibles i en l'altra estan pintats.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08006-260 | Carrer de Sant Rafael, núm.29-31 | 41.5806400,2.5469100 | 462231 | 4603316 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93782-02dsc9889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93782-03dsc9890.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93797 | Obertures de les cases del carrer de Sant Rafael números 17, 23 i 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obertures-de-les-cases-del-carrer-de-sant-rafael-numeros-17-23-i-25 | <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>En el tram de carrer que va del número 17 al número 31 es pot veure la seqüencia constructiva d'una renglera de cases de cos, només interrompuda per construccions posteriors que han malmès algunes d'aquestes cases, trencant l'harmonia i el paisatge urbà característic d'un moment concret. Aquestes interferències les trobem, sobretot, en el número 27 de forma global i en altres números de forma parcial (19, 21, 23 i 25 ). </p> <p>Les cases que millor han preservat la seva tipologia són les del número 29 i 31 i alguns elements del número 17, i les finestres dels números 23 i 25. Totes elles amb els ampits, els brancals i les llindes de pedra treballada. Destaca el portal de la casa amb el número 17, d'arc escarser.</p> | 08006-261 | Carrer de Sant Rafael números 17, 23 i 25 | 41.5805700,2.5470300 | 462241 | 4603308 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93797-02dsc9897.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93797-03p1560330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93797-04p1560331.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93798 | Cases del carrer de les Mares Escolàpies, números 24 a 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-les-mares-escolapies-numeros-24-a-30 | <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Conjunt de quatre cases que mantenen en gran part la configuració de la façana amb un programa ornamental homogeni. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, tot i que alguna ha patit una remunta (24 i 28). D'altres han estat restaurades i d'altres estan en procés de ser-ho. Formen un bon conjunt que destaca, sobretot, pels balcons simples o correguts amb la llosana suportada per mènsules estriades o decorades amb motius vegetals, les baranes de ferro, igual que les reixes de les finestres, i les persianes de llibret.</p> <p>El parament és llis amb recreixements de les obertures i un coronament unitari amb una cornisa volada.</p> | 08006-262 | Carrer de les Mares Escolàpies, números 24 a 30 | 41.5796200,2.5486700 | 462377 | 4603202 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93798-02dsc0040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93798-03dsc0039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93798-04dsc0044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93798-05dsc0047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93798-06dsc0041.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93799 | Casa del carrer del Turó, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-turo-num-1 | <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa situada al començament del carrer, en el punt que fa un angle de 90 graus amb el carrer de les Margarides. És de planta rectangular, molt estreta i consta de planta baixa i pis. Destaca la tribuna de la planta pis. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés feta de persiana de llibret. Sembla una divisió posterior de la casa del número 3 o una reforma.</p> | 08006-263 | Carrer del Turó, núm. 1 | 41.5806600,2.5513200 | 462598 | 4603316 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93799-02dsc1160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93799-03p1570580.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93802 | Casa del carrer del Turó, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-turo-num-3 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La façana s'organitza, pel que fa a la composició, a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa hi trobem el portal d'accés, de llinda recta, porta de fusta de doble batent, i una finestra reixada, al costat, també de llinda recta. En el pis, hi trobem un balcó corregut de doble accés, amb la llosana sostinguda per quatre mènsules decorades, i barana de ferro. Els dos accessos són de llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus, en planta baixa, amb un sòcol, i llis a la planta pis. La façana està coronada per una balustrada amb una fulla d'acant com emblema central.</p> | 08006-264 | Carrer del Turó, núm. 3 | 41.5806400,2.5513900 | 462604 | 4603314 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93802-02dsc1158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93802-03p1570582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93802-04p1570581.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93817 | Horta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-nova | <p><span><span><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). <em>Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar</em>. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramón (2015). Ánforas vinarias en el este de la Hispania Citerior en época tardorepublicana (siglo IaC); dins <em>SPAL: Revista de prehistoria y arqueología de la Universidad de Sevilla</em>, pp. 77-98.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OLESTI VILA , Oriol (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</em>. Premi Iluro 1994. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins <em>Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya</em>, pp. 48.</span></span></span></span></span></span></span></p> | IIaC -IdC | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana identificat durant la confecció de la carta arqueològica del Maresme, l’any 1987. En el treball de camp es documentaren, en uns rebaixos, restes de ceràmiques d’època romana. Entre els materials documentats s'hi trobaven fragments d'àmfora, vores de Pascual 1 i Laietana 1, un fragment de ceràmica campaniana B, ceràmica comuna romana i ibèrica, fragments de doli i restes de teula. Alguns fragments d'àmfora estaven recremats i hi havia alguns fragments de maons d'argila típiques de les construccions de forns romans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en aquest indret, d'un forn romà relacionat, possiblement, a partir de les noticies recollides per Pons Guri, amb un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus <em>vilae</em>. La cronologia estaria compresa a partir dels materials documentats entre el segle I aC. i el canvi d'era. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar en aquest indret cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles. Tota la zona està completament urbanitzada.</span></span></span></p> | 08006-265 | Al marge esquerre de la riera d'Arenys, entre el tram del Pare Fita i el parc dels Països Catalans (carrer de Pompeu Fabra), al carrer de Calella. | <p><span><span><span>Segons notícies històriques recollides per J.M. Pons Guri (1938), als antics terrenys de la masia d'Horta Nova ja s'havien realitzat troballes semblants, al costat dels solars on es realitzaren les obres i les troballes actuals. Al costat de les noves construccions, va quedar l’any 1987 un solar sense edificar. On hi havia les terres mogudes i a l'altra banda del carrer Pompeu Fabra hi ha terres de conreu susceptibles de formar part del jaciment.</span></span></span></p> | 41.5882451,2.5454861 | 462117 | 4604161 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93817-02p1570737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93817-03p1570738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93817-04p1570743.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del centre urbà d'Arenys de Mar, per la Riera del Bisbe Pol, i posteriorment pel carrer de la Riera del Pare Fita. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge est de la riera d'Arenys, entre el carrer de la Riera del Pare Fita i el parc dels Països Catalans (carrer Pompeu Fabra), al carrer de Calella. Zona completament urbanitzada. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93818 | Torre dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats-1 | <p><span><span><span>AA.VV (2004).<em>El poblat ibèric de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2013). <em>Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar - Museu d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BRUGUERA RIERA, Ramon (2004) El poblat ibèric de la Torre dels Encantats: síntesi històrica; dins AA.VV .<em>El poblat ibèric de la Torre dels Encantats</em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar, pp. 5-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Felip (2013). Les veus del poblat. Historiografia i estudis sobre la Torre dels Encantats; dins AA.VV. <em><span>Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats</span></em>; catàleg de l’exposició. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar - Museu d’Arenys de Mar; pp. 16-23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALARICH, Joaquim (1882). <em>Apuntes para la historia de Caldas de Estrach</em>. Barcelona</span></span></span></p> | V aC - XV dC | Tot i que algunes pedres del jaciment es van reutilitzar per construir la torre de guaita i l'any 1937/38 per camuflar els búnquers de la platja de La Musclera. | <p><span><span><span>Restes d'un poblat ibèric de grans dimensions, amb una torre medieval al mig, documentat a partir de les intervencions realitzades a finals del segle XIX per Salarich i Pel<span><span><span><span><span><span>licer. Posteriorment, entre 1930 i 1960, s'hi realitzaren diferents intervencions, dutes a terme, entre d'altres, per J.M. Pons Guri i M. Ribas. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquestes intervencions es varen documentar les restes de les habitacions del poblat, i la muralla d'aquest. També es documentaren sis sitges de grans dimensions, avui destruïdes. Entre els materials que s'hi recuperaren, segons Salarich, s'hi van documentar una dracma emporitana, ceràmica hel·lenística, i 42 pesos de teler. També es documentaren urnes cineràries. Aquest poblat fortificat, fou parcialment destruït els anys 1932 i 1942 quan s'hi instal·laren algunes bateries costeres i s'extragueren pedres del poblat per a la seva construcció. Aquells treballs afectaren els sectors meridionals i sud-oriental del poblat així com la muralla nord que fou totalment arrasada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es desconeix si la construcció de la torre medieval va destruir part del poblat ibèric, atès que no s'hi ha fet mai cap intervenció arqueològica, encara que cal suposar que, degut a la proximitat d'aquest, es devien aprofitar pedres del mateix per bastir la torre. Tenint en compte les característiques de les troballes, podem parlar de l'existència, al cim del turó de la Torre dels Encantats, d'un poblat ibèric que cronològicament podríem situar, en funció dels materials documentats durant les diferents intervencions, entre finals dels segle IV i el segle III aC, pervivint durant l'època romana republicana. Encara que s'ha parlat de l'existència en aquesta àrea de restes d'època romana, només Pons Guri en la seva publicació de 1938 cita la troballa de diferents objectes de terrissa i vidre romans i una moneda d'època republicana. </span></span></span></p> | 08006-266 | Turó de la Torre dels Encantats | <p>El descobridor d'un poblat ibèric al Turó de la Torre dels Encantats fou el vigatà Joaquim Salarich i Verdaguer, que a l'any 1881, faria la primera intervenció i organitzaria una visita pels socis excursionistes de La Catalanista, el 5 de juliol de 1881. Ho expliquen detalladament Ramon Bruguera (2004) i Felip Masó (2013). Fins als anys trenta del segle XX no es reprendrien les intervencions arqueològiques. Aquest cop de la mà de Josep Maria Pons i Guri. La Guerra Civil espanyola ho interrompria; però als anys 40 i 50 es reprendrien les tasques de recerca. Les campanyes més importants dirigides per J. M Pons i Guri serien les de l'any 1949-50 i la de l'any 1957, codirigida amb E. Ripoll. Des de llavors no s'ha fet cap altra intervenció arqueològica. En els article citats podeu trobar una àmplia bibliografia de les troballes.</p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es constatà la conservació de part de la muralla del sector oest. També es van poder veure algunes restes d'habitacions descobertes a través de les diferents excavacions realitzades, encara que siguin poc visibles pel seu abandonament i per la vegetació que hi ha crescut.</span></span></span></p> | 41.5716143,2.5305328 | 460860 | 4602321 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del centre urbà de Caldes d'Estrac, per la riera d'aquesta població. Cal agafar el carrer dels Pins d'en Selva, fins accedir al cim del turó. Un cop s'arriba a les últimes cases edificades, cal seguir a peu fins el jaciment. La zona on s'ubica el jaciment es localitza al cim del turó de la Torre dels Encantats, una zona de bosc i matolls al vessant nord, i una zona enjardinada al vessant sud. No és accessible al públic. | 83|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 93819 | Sant Pere Avanto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-avanto | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | VII aC- XV dC | Es desconeix el seu estat actual de conservació ja que els sondejos fets només permeteren documentar ceràmica en superfície. | <p><span><span><span>Jaciment d'època iberoromana i medieval identificat durant la realització de la carta arqueològica del Maresme l’any 1987, a partir de la troballa de ceràmiques romanes en superfície. Entre els materials documentats s'hi trobaven fragments d’àmfora indeterminada, comuna ibèrica i romana i grisa medieval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atesa l'escassetat tipològica del material i l'àrea sondejada, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Encara que tenint en compte les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència en aquest indret d'alguna estructura, tipus sitja, que podria estar relacionada amb el jaciment del Turó dels Encantats. Cronològicament, a partir de les restes ceràmiques documentades, aquest espai s'hauria ocupat en època ibèrica, perdurant en època romana i una reocupació en època medieval. </span></span></span></p> | 08006-267 | Al marge meridional de l'autopista C-32, al costat del pont que la creua, abanda i banda del camí del Remei. | <p><span><span><span>Durant les obres de realització de l'autopista del Maresme C-32, l’any 1992, es van fer 20 cales de sondatge amb resultat negatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren, en el lloc, cap tipus de restes arqueològiques, mobles ni immobles.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.5775235,2.5278854 | 460643 | 4602978 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-01p1570852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-02p1570846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-03p1570847.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Caldes d'Estrac cap a la urbanització Andersen, pel carrer que dona al camí del Remei. Al costat del pont que creua l'autopista del Maresme C-32. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge sud de l'autopista del Maresme C-32, al costat del pont que la creua, a banda i banda del camí del Remei. Zona de bosc i matolls. La part oest del jaciment a sofert rebaixos i una part està conreada. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93820 | Vall de Maria; Can Linati | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-maria-can-linati | <p><span><span><span>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALSIUS ,P. (1898). La Vall de Maria; dins RAAAB, I. Banyoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL, Xavier (1978). <em>Les mosaiques romaines et médiévales de la regió Laietana (Barcelona et ses environs)</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FITA, F.(1885). Estudios históricos; dins Butlletí de l’Acadèmia de la Història.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>GORGES, J.G (1979). <em>Les villes hispano-romaines: Inventaire et problemàtiques archéologique</em>. París: Université de Bordeaux.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PELLICER, J.M. (1887). <em>Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro</em>. Mataró.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLA CARGOL, C.F. J (1949). <em>Comisión provincial de monumentos de Gerona. Un siglo de actuación</em>; dins Memòria Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, VI. Girona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA RÀFOLS, j DE c (1928). <em>Forma Conventus tarraconensis</em>; dins Memòria, vol. I, fasc. 4. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 69.</span></span></span></p> | II aC - V dC | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana, segurament un hàbitat que fou excavat l’any 1931. La intervenció arqueològica permeté documentar dos paviments, un d'opus testaceum i l<span><span><span><span><span><span>'altre de reticulatum. També es va documentar un forn, al marge sud-est, i canalitzacions d'aigua. Totes aquestes estructures van ser destruïdes segons X. Barral (1978) el mateix 1931. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1987 es va realitzar una intervenció arqueològica que va descobrir un dipòsit amb parets de maons revestits d'opus signinum, amb un paviment d'opus reticulatum en tota la superfície, que presenta un desnivell progressiu intencionat. També es va documentar un abocador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tota la zona del dipòsit es va cobrir amb sauló, conservant-lo. Malgrat aquestes mesures protectores l'àrea es va urbanitzar i en l'actualitat l'espai del jaciment és ocupat per un càmping: 'El Carlitos'. Segons el material que es conserva, i les notícies de les troballes que es van observar a principis de segle passat, es pot establir l'existència d'una vil·la romana. De manera concreta, les restes estructurals, restes de mosaics, conservades en diferents museus, semblen pertànyer a la pars urbana d'aquest establiment. Cronològicament, a partir de les restes ceràmiques documentades i la informació de què es disposa, aquest espai s'hauria ocupat en època romana sense poder-ne acotar més la seva datació. </span></span></span></p> | 08006-268 | Carrertera N-II PK 659 | <p><span><span><span>Jaciment documentat abans de 1885 per Fidel Fita, que va trobar-hi ceràmica, monedes i restes de mosaics d'opus tessellatum i d'opus sectile. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no s'ha documentat cap resta arqueològica ja que la zona està plenament urbanitzada pel càmping 'El Carlitos'. Es desconeix si durant la urbanització del càmping es varen destruir les restes del dipòsit documentat l'any 1987.</span></span></span></p> | 41.5852279,2.5693631 | 464105 | 4603816 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-02p1570278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-03p1570275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-04dsc0866.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, un cop passat el nucli urbà d'Arenys de Mar en direcció cap a Canet de Mar, abans d'arribar al PK 659. L'àrea on s'ubica el jaciment es documenta al cantó nord de la carretera, on actualment hi ha el càmping 'El Carlitos'. Zona totalment urbanitzada i rebaixada per les diverses obres del càmping. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93821 | Can Lloberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberas-0 | <p><span><span><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> | II aC. - V dC. | Es desconeix el seu estat de conservació actual. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana documentat al primer quart del segle XX, quan es varen trobar a la zona on s'ubica el jaciment, alguns fragments de <em>tègula </em>i ceràmica romana indeterminada<span><span><span><span><span><span>, així com fragments de plom treballat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons J.M. Pons Guri, que publicà la noticia el 1938, es podrien interpretar aquelles troballes com a restes de sepultures romanes, sense concretar res més respecte els materials ceràmics que ell mateix esmenta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atesa l'escassa diversitat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Tota la zona està ocupada per hivernacles, i s'hi han efectuat moviments de terres per adequar els camps als conreus.</span></span></span></p> | 08006-269 | Entre el Rial Llarg i el Rial d'en Navarra, per sota la C-32 | <p><span><span><span>L’any 1987, quan es va realitzar la carta arqueològica del Maresme, no es varen identificar materials arqueològics en superfície.</span></span></span></p> | 41.5778004,2.5320750 | 460993 | 4603007 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-02dsc1935.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-03p1570824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-04p1570815.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, al PK 665, sortint pel lateral que porta a la zona comercial. En aquest punt cal agafar el rial Llarg, i seguir aquest camí uns 900 metres fins arribar a la finca de can Lloberes, just abans de travessar l'autopista C-32. La zona on s'ubica el jaciment es tracta d'una explotació agropecuària a la finca de can Lloberes, entre el rial Llarg i el rial d'en Navarra. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93822 | Carrer d'Amunt; Carrer d'Andreu Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-damunt-carrer-dandreu-guri | <p><span><span><span>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>MADOZ, P. (1854). <em>Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de ultramar.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> | II aC. - V dC. | Es desconeix l'estat actual del jaciment, ja que es troba urbanitzat en la seva totalitat. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana documentat arran de l'aparició de dos sepulcres: un amb obra de maçoneria, el qual contenia un sarcòfag de plom, i un altre construït amb <em>tègules</em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Ateses les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en un indret proper a aquest carrer, d'alguna zona de necròpolis associada amb algun assentament romà de característiques indeterminades. Cronològicament, a partir de les restes documentades, aquest possible espai de necròpolis s'hauria ocupat en època romana, sense poder acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></p> | 08006-270 | Carrer d'Andreu Guri, abans conegut com carrer d'Amunt (i no de munt). | <p><span><span><span>No es pot concretar la data de les troballes, només es coneix que va ser a finals del segle XIX o principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica ja que la zona està totalment urbanitzada. Es va observar, però, que aquest carrer s'ha urbanitzat de nou i s'ha realitzat una canalització de clavegueram nova sense que consti cap seguiment arqueològic.</span></span></span></p> | 41.5795520,2.5502028 | 462504 | 4603194 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93822-02p1570930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93822-03p1570931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93822-04p1570932.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà d'Arenys de Mar, per la riera del Bisbe Pol, a la banda est. El carrer d’Amunt, actualment carrer d'Andreu Guri, presenta un traçat sinuós perpendicular a la riera. El jaciment no es pot ubicar amb exactitud a causa de la manca d'informació precisa. L'àrea està totalment urbanitzada des de principis de segle XX. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93823 | El Turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-turo | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | II aC. - V dC. | Es desconeix l'estat actual del jaciment perquè es tracta d'una finca tancada d'accés restringit. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa efectuada per J. Pera i Isern, a principis dels anys 80 del segle XX, on assenyalava que al carrer de les Mar<span><span><span><span><span><span>garides s'hi havien trobat materials d'època romana rodats, procedents segurament del cim del turó. Entre els materials hi havia un pivot d'àmfora amb grafit. Atesa l'escassa diversitat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-271 | El Turó | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va poder entrar en aquest indret, ja que es tracta d'una finca tancada.</span></span></span></p> | 41.5812554,2.5515962 | 462622 | 4603383 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93823-02dsc1930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93823-03dsc1932.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona on s'ubica el jaciment es documenta al cim i al vessant oest de la muntanya coneguda amb el topònim del Turó, que s’hi accedeix des de la Riera del Bisbe Pol. Cal agafar el carrer de l'Olivar, i pujar per aquest fins al carrer de la Plana. Es tracta d’una finca tancada on s'hi localitzen diferents edificacions i una zona de bosc. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93824 | Horta Fassina; Can Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-fassina-can-fassina | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>MALUQUER DE MOTES, Joan (1986). <em>Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, Institut d’Arqueologia ni Prehistòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1933). Una nova estació ibèrica al Maresme; dins Diari de Mataró, núm. 2918, pp. 3 [Reproduït a La Veu de Catalunya, núm. 11497 (19 d’abril 1933) p. 5].</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SANMARTÍ i GRECO, Joan (1987). La Laietana ibèrica. Estudi d’arqueologia i d’història. Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p> </p> | III aC. - I dC. | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època ibèrica i romana identificat l'an<span><span><span><span><span><span>y 1912. Durant unes obres, es van documentar una sèrie de sitges d'època ibèrica i romana. Aquestes foren destruïdes l’any 1920 (es va recollir ceràmica comuna ibèrica, campaniana i pondera). Segons el propietari de la finca, a la zona on sortiren les sitges (davant de la casa, cap el Sud) no hi queda res, ja que el terreny fou rebaixat fins a nivell geològic. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1992, amb motiu de la construcció de l'autopista C-32, la zona nord-oest de la finca, va ser prospectada i excavada. En un sondatge varen aparèixer quatre sitges: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. Sitja escapçada, de planta circular i secció ovoïdal. En el seu interior es van documentar fragments d'àmfora ibèrica, àmfora itàlica, ceràmica oxidada i grisa ibèrica feta a torn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2. Sitja on es va trobar ceràmica ibèrica oxidada feta a torn, ceràmica feta a mà, un fragment informe de ceràmica campaniana B. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. Sitja de parets verticals, al seu interior es va trobar poc material arqueològic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4. Fons arrodonit de sitja, que presentava poc material ceràmic, ceràmica campaniana A i B, ceràmica de parets fines, àmfora itàlica, ceràmica a torn oxidada, àmfora tarraconense i ceràmica grisa ibèrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes sitges, un cop excavades i documentades, foren destruïdes al efectuar els rebaixos per la construcció de l'autopista C-32. Atesa la diversitat tipològica del material, tant el que es va documentar durant l'excavació de 1992, com el que es va recollir a principis del segle XX, pot permetre situar cronològicament el jaciment des de finals del segle III aC. fins a inicis del segle I dC. Segons les característiques de les troballes es pot parlar de l'existència en aquest indret d'un camp de sitges que podria estar relacionat amb un element de producció més complex que, actualment, desconeixem. </span></span></span></p> | 08006-272 | Horta fassina | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar material arqueològic en superfície, ja que la zona ha patit grans obres i serveis que han transformat la seva morfologia. Tot i això, cal pensar que el jaciment encara es conserva al sud de l'autopista C-32.</span></span></span></p> | 41.5926905,2.5626469 | 463550 | 4604647 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93824-01p1580067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93824-02p1580075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93824-03p1580077.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Canet de Mar. Des de l'avinguda Via Cannetum cal agafar el camí de Canet de Mar cap a Arenys de Munt. El jaciment està als voltants de la casa Can Fassina, al costat del pont que creua l'autopista del Maresme C-32. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge sud de l'autopista del Maresme C-32, als camps de conreu de la finca de Can Fassina. La part sud està rebaixada fins al geològic, la banda oest també està conreada i al nord està l'autopista, el camí a Canet de Mar i altres serveis. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93825 | Can Deri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deri-0 | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | VI - I aC. | Es desconeix la situació actual del jaciment. | <p><span><span><span>Jaciment d'època ibèrica identificat a partir de les troballes efectuades durant la realització de la Carta arqueològica a l'any 1989, quan en uns camps d'arbres conreats,<span><span><span><span><span><span> just per sobre del camí que porta a la nàutica Dalmau, des de la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni B-511, es localitzaren, de manera dispersa, abundants fragments rodats de ceràmica ibèrica. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>No s'hi va observar cap estructura. Ateses les característiques de les troballes i l'escassa diversitat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></p> | 08006-273 | Entre el Rial de Sa Clavella, al límit del terme d'Arenys de Munt, pel nord, i la nàutica Dalmau, pel sud. | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es va confirmar la presència en superfície de ceràmiques comunes ibèriques molt rodades prop del rial de Sa Clavella. Es va prospectar la part més alta de la zona del jaciment i no s'hi documentaren ni materials ni restes d'estructures arqueològiques.</span></span></span></p> | 41.5872541,2.5358087 | 461309 | 4604055 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93825-02p1580943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93825-03p1580940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93825-04p1580947.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni B-511. Al PK 1,450, un cop creuada l'autopista C-32, cal girar a l'esquerra pel nus viari i agafar un camí cap a l'oest que porta a la nàutica Dalmau. La zona on s'ubica el jaciment es documenta en un camp de conreu propietat de la finca Deri, entre el rial de Sa Clavella, el límit de terme amb Arenys de Munt, pel nord, i la nàutica Dalmau pel sud. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93826 | Can Mils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mils | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època moderna identificat l'any 2001, durant el seguiment arqueològic dels rebaixos realitzats als horts de la masia de Can Mils. Aquest seguiment permeté documentar restes òssies correspon<span><span><span><span><span><span>ents a diverses inhumacions. A partir de l'excavació arqueològica de les restes, es van documentar 14 individus distribuïts en 5 fosses. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els límits d'aquestes fosses es varen poder determinar a partir de l'excavació de les restes durant el rebaix de les terres. Això fa que no es pugui descartar l'existència de més enterraments als espais entre les diferents fosses documentades o als entorns d'aquestes. Dels 14 individus recuperats, 13 estaven en connexió anatòmica, mentre que el restant estava amb connexions parcials. També es recuperaren, durant la intervenció, restes òssies disperses que podrien correspondre a un o més individus. Per les dimensions i característiques dels ossos, sembla que es tractarien d'individus d'edat jove o adulta, sense poder determinar clarament el seu sexe. L'orientació dels cossos era est-oest, combinant-se individus amb el cap a l'est i d'altres amb el cap a l'oest. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cronologia d'aquestes inhumacions es pot determinar a partir dels materials arqueològics recuperats a l'interior del rebliment de les fosses, així com del material recuperat a l'estrat que tallaven aquestes. Aquests materials, bàsicament ceràmica vidrada, indicarien una cronologia que aniria des del segle XVIII fins a inicis del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la característica de les inhumacions i pel fet que estiguin en un mateix nivell i tallant el mateix estrat, es pot dir que correspondrien a enterraments realitzats en el mateix moment cronològic. El fet que els enterraments no es localitzin a la zona del cementiri de la població o prop d'alguna església, i que a l'hora de col·locar els individus s'hagués tingut molt poca cura, indicaria que podria tractar-se o bé d'inhumacions corresponents a morts produïdes per un conflicte bèl·lic, per algun tipus d'accident, o bé per una epidèmia, encara que al no documentar-se l'existència de calç relacionada amb les inhumacions podria descartar aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2015 es va realitzar un anàlisi forense i carboni 14 de les restes trobades i es va determinar que havien mort probablement en un conflicte bèlic. Francesc Forn afirma que són membres del somatent arenyenc que van ser ajusticiats per les tropes borbòniques. </span></span></span>Aquesta anàlisi no ha pogut determinar amb exactitud la datació dels ossos, i planteja 3 períodes possibles, essent el de la Guerra del Francès (1808-1814), el que té un percentatge de probabilitat més elevat.</p> | 08006-274 | Can Mils | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, la zona on es varen documentar les inhumacions s'ha convertit en el pàrquing del supermercat Lidl, restant una zona erma tancada, segurament com a reserva arqueològica.</span></span></span></p> | 41.5754288,2.5397247 | 461628 | 4602741 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93826-01dsc0940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93826-02p1570383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93826-03dsc0941.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, a l'alçada de la zona comercial d'Arenys de Mar, per la sortida que indica Polígon Val de Gata - Draper. La zona on s'ubica el jaciment es documenta als antics horts de la masia coneguda com Can Mils, situada als afores del nucli urbà d'Arenys de Mar, a l'oest del municipi, al costat de la carretera N-II, actualment ocupats pel pàrquing del supermercat Lidl. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93827 | Cal Nei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nei | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>POU i CALVET, Roser (2005). Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Camí Ral núm. 61 de Caldes d'Estrac, núm. 5034 [inèdita]</span></span></span></p> | XVIII-XX | Destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època moderna documentat a partir de la intervenció arqueològica d'urgència efectuada l'any 2005, al quedar afectat aquest solar pel projecte de construcció d'un edifici d'habitatges. Aquesta intervenció es va realitzar a <span><span><span><span><span><span>partir d'una comunicació a l'arqueòleg territorial Sr. Antoni Caballé, en què Francesc Vila, de Caldes d'Estrac, l'hi va esmentar la noticia i/o llegenda històrica entorn la Torre dels Encantats situada al cim del turó, en la qual es recollia la possibilitat que existís alguna cavitat que permetés accedir des del mar al cim del turó. També hi havia notícies de la troballa de ceràmica prehistòrica al voltant del turó. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d'aquestes dades, es va procedir al desbrossament i neteja mitjançant una màquina retroexcavadora de tota la zona on s'havien de practicar desmunts per la construcció de l'habitatge. Això va permetre posar al descobert una cavitat situada entre dos murs, un d'ells delimitava un espai construït a dintre la cavitat, i l'altre, situat a la part posterior de la penya, impedia l'accés a la casa des de l'exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos murs que tancaven la cavitat eren construïts amb pedres i totxos lligats amb morter de calç; el que tancava la cavitat per la part posterior s'havia realitzat des de l'exterior, i per darrera d'aquest mur es localitzaren les terres dels marges. La resta del solar estava ocupat per uns marges artificials construïts amb pedres en què s'hi havia plantat vinya, que en el moment d'efectuar la intervenció, estava abandonada. Un cop buidada la cavitat s'efectuà un sondeig en la part posterior de la penya. Aquí es van localitzar dos graons de pedra i calç recolzats a les sorres del marge, que permetien l'accés des de la part inferior als marges superiors, paral·lels a la penya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció va donar com a resultat la identificació d'un sortint de la roca mare del penya-segat del Turó dels Encantats, d'una obertura en forma d'arc formada per l'erosió marina. Pel que fa als materials ceràmics recuperats, es tractava de ceràmica vidrada, majoritàriament marró, alguns fragments de blava, de l'orla de la ditada amb un motiu indeterminat central. Tot plegat de finals del segle XVIII inicis del XIX. Les restes de construccions documentades dins l'espai format per la cova natural, semblen pertànyer a una part de les edificacions d'aquests segles, fetes servir com a trasters o fresquera, amortitzades durant una de les remodelacions que va patir la casa que encara es conservava fins a mitjans del segle XX. </span></span></span></p> | 08006-275 | Camí Ral, núm. 61 | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, s'ha comprovat que tot el solar ja esta construït i la cavitat destruïda.</span></span></span></p> | 41.5703561,2.5300258 | 460817 | 4602182 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93827-01p1570775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93827-02p1570772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93827-03p1570773.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'accedeix al jaciment des nucli urbà de Caldes d'Estrac, agafant el carrer del Camí Ral cap a l'est, fins a les afores. El jaciment es documenta en una zona propera al límit entre els municipis de Caldes d'Estrac i Arenys de Mar, en el vessant sud del Turó dels Encantats. Al carrer del Camí Ral, núm. 61. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93828 | Pla de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-can-sala | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | II aC. - I aC. | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana identificat l'any 1992, durant el seguime<span><span><span><span><span><span>nt arqueològic de les obres de construcció de l'autopista C-32, quan es va localitzar en una terrassa retallada en el terreny natural de sauló, les restes d'una conducció d'imbrex, protegida per ambdós costats per pedres granítiques, amb una orientació est-oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Transversalment també es va documentar un mur molt arrasat del qual només es conservava una filada. La canalització estava limitada a ponent per una terrassa excavada en el sauló i estava associada segurament a una olla ceràmica feta a mà, de grans dimensions, falcada per fragments d'imbrex, tègula i dolies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant la conducció com l'olla es trobaren dins un retall realitzat per a encabir ambdues estructures. Perpendicular a la canalització discorria un mur fonamentat sobre sauló, fet de pedra seca amb còdols de la riera i elements reaprofitats, com fragments de tègula, que possiblement formava angle amb la canalització. Els autors de l'excavació proposaren una cronologia de segle II - I aC per al jaciment, a causa de la localització de ceràmica ibèrica i àmfora itàlica, i interpretaren la olla i la canalització com una única unitat coherent, relacionada amb el mur del jaciment, situat perpendicular a aquesta unitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures localitzades presentaven un molt mal estat de conservació, tot i així, segons els autors de la intervenció, és possible relacionar-les amb algun tipus d'activitat agrícola i amb l'hàbitat rural situat en la plana. Ateses les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en aquest indret, de les restes d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, possiblement relacionat amb alguna vil·la rural. Tenint en compte l'escassetat tipològica del material, no es pot acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</span></span></span></p> | 08006-276 | Entre el camí de Canet de Mar a Arenys de Munt i el Rial dels Ruals | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, s'ha comprovat que tot aquest espai ha estat profundament modificat, tant per la construcció de l'autopista C-32, com per adaptar aquest espai a les necessitats del pàrquing d'autocaravanes.</span></span></span></p> | 41.5943595,2.5660050 | 463830 | 4604831 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93828-02p1580062.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Canet de Mar. Des de l'avinguda Via Cannetum, cal agafar el camí de Canet de Mar cap a Arenys de Munt, fins arribar a la zona on aparquen les autocaravanes. La zona on s'ubica el jaciment es documenta en una propietat privada que va quedar afectada puntualment per la construcció de l'autopista C-32, en el PK 108,480. en un vessant molt suau entre el camí de Canet de Mar a Arenys de Munt i el rial dels Ruals. Actualment és una finca tancada que es fa servir de pàrquing d'autocaravanes. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93829 | Depuradora d'aigües d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/depuradora-daigues-darenys-de-mar | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Amb motiu de l<span><span><span><span><span><span>a construcció de la nova depuradora d’aigües i donada la seva situació, a uns 160 metres al nord-est de Can Fassina, on al 1992 es va excavar quatre sitges del segle I aC, els dies 20 i 22 de febrer de 2002 s’efectuà el control dels rebaixos, per tal d'esbrinar la possible continuïtat del jaciment abans esmentat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va fer el seguiment de la retirada vegetal en una àrea de 1800 metres quadrats, fins una profunditat d’1,60 metres. De seguida es documentà el sauló i la roca mare (granit) a la part superior del rectangle, mentre que a la part inferior es va documentar primer un estrat de deposició de la riera. Només es va registrar l'existència d'una mina d'època moderna però no es va evidenciar la presencia de restes arqueològiques, ni béns mobles ni immobles. </span></span></span></p> | 08006-277 | Entre el Rial de les Comes d'en Sala i el Rial dels Ruals. Al començament de la Riera o Torrent de la Vall de Maria. | <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es van documentar materials arqueològics en superfície, ni béns mobles ni immobles. </span></span></span></p> | 41.5947366,2.5633979 | 463613 | 4604874 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93829-01p1580050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93829-02p1580056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93829-03p1580058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93829-04p1580057.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Canet de Mar. Des de l'avinguda Via Cannetum, cal agafar el camí de Canet de Mar cap a Arenys de Munt. Abans d'arribar a la casa de Can Fassina, cal creuar el pont de l'autopista del Maresme C-32 i agafar el camí en direcció est. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge nord de l'autopista del Maresme C-32, entre el rial de les Comes d'en Sala i el rial dels Ruals, al començament de la riera o torrent de la Vall de Maria. Zona construïda on s'ubica la depuradora, zona de bosc i matoll cap al nord i erms a la banda sud. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93830 | Carrer d'Avall, núm. 30-32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-davall-num-30-32 | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment documentat l’any 1988, amb motiu de la reforma dels habitatges que suposaren l'enderrocament dels immobles i posterior aixecament del paviment, per part de la constructora Construcciones Torre d'Arenys SA. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant<span><span><span><span><span><span> aquestes obres, van aparèixer unes estructures subterrànies que van fer aturar les obres i demanar al Servei d'Arqueologia que n'efectués un seguiment. Els resultat del seguiment d'aquests rebaixos va ser negatiu, des del punt de vista de noves troballes de restes arqueològiques. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures subterrànies aparegudes durant l'enderroc, resultaren ser tres dipòsits construïts amb totxo i morter de calç, dos d'ells recoberts amb rajoles de la Bisbal i el tercer amb la paret arrebossada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests dipòsits es pogueren datar, amb documentació extreta de l'Arxiu Municipal d'Arenys, a finals del segle XIX o principis del XX. </span></span></span></p> | 08006-278 | Carrer d'Avall, núm. 30-32 | 41.5785839,2.5491178 | 462414 | 4603086 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93830-01p1570754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93830-02p1570751.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 93831 | Església de Santa Maria d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-darenys-de-mar | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span>L’any 1985, amb motiu de les obres de reparació i alleugeriment de la teulada de l'església de Santa Maria d'Arenys, es va aixecar part de l'enrajolat i del formigó de calç que segellaven la part superior del sostre i que conformava el sòl de la porxada de sota la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquesta actuació es va documentar la presència de terrissa, a l'interior dels carcanyols de la capçalera, a l'estil de nombroses esglésies medievals i modernes de Catalunya. Aquest fet va motivar una intervenció d'urgència. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció arqueològica va consistir en la recuperació del material que apareixia a l'interior dels carcanyols. Aquest conjunt registrat va aportar noves dades sobre el mètode emprat per farcir les voltes, àmpliament difós des d'època gòtica, i situar un horitzó cronològic pels tipus ceràmics entre els segles XVI a XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es varen recollir amforetes, vasos cònics i ovals, bacins, barralines, bugaders, cantimplores, càntirs, cassoles, fogons, gerres, gàrgoles, gibrells, olles, etc. També es va documentar restes de ceràmica blava catalana i reflexos metàl·lics. </span></span></span></p> | 08006-279 | Plaça de l'Església, núm. 1 | <p><span><span><span>L'església de Santa Maria d'Arenys començà a construir-se l'any 1584 i fou acabada el 1628, tot aprofitant i ampliant la capella de Sant Elm. En realitat no se sap del cert si el temple es construí al costat de la capella dedicada a Sant Elm (tal com indicà el bisbe), o si es bastí al voltant de l'antiga capella, tal com acostumava a fer-se e<span><span><span><span><span><span>n aquella època. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que en el contracte es pactà la construcció en l'estil renaixentista, anomenat aleshores a la romana, tant a la coberta de la nau com a les capelles, es seguí encara l'estil gòtic. A més, s'hi dóna la curiosa peculiaritat que les nervadures de les voltes gòtiques arrenquen de mènsules del més pur ordre dòric. Així, és possible observar en aquest temple la diversitat entre la construcció renaixentista dels panys de paret i les motllures, i la gòtica, als claus de volta, arcs i nervadures. L'any 1755, el temple fou allargat per la banda davantera i s'hi construí un nou portal, ja d'estil barroc. Del 1777 fins al 1789 s'hi feren nous eixamplaments laterals a manera de creuer, es suprimiren les sagristies de les dues bandes del presbiteri i se n'obrà una de nova darrera l'absis. A mitjan segle XIX es construí la capella del Santíssim Sagrament. </span></span></span></p> | 41.5805387,2.5494430 | 462442 | 4603304 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93831-02dsc9737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93831-03dsc9747.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La nova església es va dedicar a Santa Maria i s'ubica a la zona de l'antiga ermita preexistent de Sant Elm, patró dels mariners, emplaçada en un espai fins el moment imprecís, vora el marge dret de la riera. Conjuntament amb el petit cementiri que s'hi adossava, degué ocupar l'espai enfront l'actual església. | 94 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 93832 | Jaciment del Camí del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-del-remei | VI-I aC. | Es desconeix perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica que ho pugui determinar. | <p>Amb motiu de l'elaboració d'aquest treball es van detectar en el marge de ponent del Camí del Remei una sèrie de fragments ceràmics. Un anàlisi més detallat permet identificar aquests fragments com a ceràmica comuna d'època ibèrica, a excepció d'un fons de ceràmica feta a mà i un fragment d'imbrex.</p> <p>Es troba 500 metres al nord del jaciment conegut amb el nom de Sant Pere Avanto, a la banda septentrional de l'autopista C32, passat el pont en direcció a la capella del Remei d'Arenys de Munt.</p> <p> </p> | 08006-280 | Camí del Remei | <p>Jaciment inèdit, trobat per Laura Bosch i Jordi Montlló en el transcurs del treball de camp per l'elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Mar. No consta a l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5809585,2.5250047 | 460405 | 4603361 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-02p1570857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-03p1570858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-04p1570859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-05p1570861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93832-06p1570866.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 93833 | Can Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramis | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XIX-XX | Té la teulada ensorrada en la seva major part. | <p>Masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta, que es troba molt enfonsada, era a quatre aigües o piramidal, feta de teules àrabs. Fa temps que es troba deshabitada i només s'aprofiten els annexos com a dependències complementàries o de magatzematge a les activitats hortícoles de la finca. Es troba situada a la part alta del Rial Llarg, després de l'autopista C-32. Hi havia una mina d'aigua i una bassa que ja no mantenen el seu ús originari.</p> | 08006-281 | Rial Llarg, 50 | 41.5826310,2.5298096 | 460807 | 4603545 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93833-02p1570878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93833-03p1570877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93833-04p1570879.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93833-05p1570882.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Catalogada com E-02 en el catàleg de masies en SNU. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 93834 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-5 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XX | <p>Masia de construcció contemporània que ha patit ampliacions i modificacions en diferents èpoques. L'actual cos principal és de l'any 1927. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està arreglada recentment i destaca la seva composició simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat. A l'eix central, destaca el balcó, amb barana de ferro en el primer pis. Al costat de la finestra d'accés, hi trobem un rellotge de sol i una capella dedicada a Sant Antoni.</p> <p>Tenia un forn de pa que es va enderrocar per ampliar els espais interiors. Però conserva l'edifici de les antigues porqueres. També tenia celler on es premsava el raïm, amb cups i botes. Finques veïnes venien a premsar la verema en aquest celler. </p> | 08006-282 | Carrer de Joan Draper, núm. 43 | 41.5815664,2.5362942 | 461346 | 4603424 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93834-02dsc1934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93834-03p1570779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93834-05p1570786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93834-06p1570777.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consignada com a E-03 en el catàleg de masies en SNU. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 93835 | Can Botet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botet | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XVIII-XX | En el moment de realitzar aquesta fitxa es troba en procés de reforma. | <p>Casa de camp situada en el sector agrícola de llevant d'Arenys de Mar, molt a prop del límit municipal amb Arenys de Munt, just per sobre la C32. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D'aquesta, únicament en destaca un arc fet de maons posats en llibret, a la porta principal d'accés.</p> | 08006-283 | Despoblat afores Llevant, 36 | 41.5924578,2.5519878 | 462661 | 4604626 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93835-01p1580120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93835-02p1580146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93835-03p1580132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93835-04p1580144.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el moment de la visita estava en ple procés de reforma i amb bastides instal·lades a les façanes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 93836 | Ca l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larquer | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Abandonat i amb greus danys, sobretot a la teulada. | <p>Masia situada en el sector agrícola de llevant d'Arenys de Mar, molt a prop del límit municipal amb Arenys de Munt, just per sobre la C32. Està formada per dos cossos, situats en angle recte. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</p> <p>El més destacat és una garita o torricó amb espitlleres en un dels angles de la casa.</p> | 08006-284 | Despoblat afores llevant, 64 | 41.5931063,2.5574870 | 463120 | 4604696 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93836-01p1580100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93836-02p1580109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93836-03p1580104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93836-04p1580112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93836-05p1580105.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 93837 | Can Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallbona-0 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa molt ben situada, en una elevació del terreny al vessant esquerre del Rial de La Serp, una mica més avall de la confluència entre el Rial de La Planeta i el Rial d'en Botifarra; per sota la C32. Cos principal de planta quadrangular, amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Té un cos adossat a la façana nord-occidental, on hi ha una torre de planta quadrada, d'imitació medievalista.</p> <p>En aquesta mateix façana hi trobem una capelleta dedicada a Sant Joan Baptista, feta amb un plafó ceràmic i coberta de teuladeta a dues aigües.</p> | 08006-285 | Rial de la Serp, núm. 58 | 41.5879101,2.5613916 | 463442 | 4604117 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93837-02p1580014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93837-03p1570978.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93837-04p1580016.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93838 | Can Peric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peric | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès molt ben ubicada en el vessant dret del Rial de la Serp, gairebé en la confluència entre el Rial d'en Botifarra i el Rial de La Planeta, en una terrassa lleugerament elevada en relació al rial. Està composta per un cos principal i cossos annexos adossats a la façana de migdia. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>La façana, pel que fa a la composició, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. En planta baixa, la porta d'entrada en l'eix central i dues finestres reixades en els eixos laterals. En planta pis, per un balcó en l'eix central i sengles finestres en els laterals. Totes elles de llinda recta, sense floritures ni ornaments. Només destaquen dues garites o torricons amb espitlleres en els dos angles.</p> <p>El coronament de la façana és un capcer ondulat en la seva part central, sense cap ornamentació. Només una cornisa volada uneix de banda a banda les dues garites. Tant aquestes com la cornisa, estan pintades d'un color roig fosc, que ressalta amb el crema de la façana.</p> <p>A la façana nord s'hi adossa un cos de planta baixa amb terrassa a nivell de primer pis.</p> | 08006-286 | Despoblat afores, núm. 61 | 41.5880646,2.5595838 | 463291 | 4604134 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93838-02p1570986.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93838-03p1580021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93838-04p1580022.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93839 | Horta del Pilar, Can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-del-pilar-can-soler | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, molt ben situada entre els rials d'en Botifarra i de La Planeta. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, planta pis i mirador. Té una composició piramidal, assentada damunt una terrassa delimitada per murs de contenció amb contraforts i amb accés a la part enjardinada mitjançant escales. La primera planta disposa de més superfície que la segona i així compta amb terrasses a les façanes laterals i un porxo a l'entrada que actua de terrassa en planta pis. Totes estan delimitades amb balustrada de protecció. La coberta d'aquest primer pis és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. En el centre, s'aixeca l'estructura del mirador, de planta quadrada, coberta plana i balustrada de coronament.</p> | 08006-287 | Carrer Mossèn Patllari Rodà i Planes, s/n | 41.5906965,2.5610778 | 463418 | 4604427 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93839-02p1570993.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93839-03p1580020.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 93840 | Barraca de vinya del rial del Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-rial-del-draper | XIX-XX | Part de la coberta i la façana principal estan perdudes. | <p>Típica barraca de pagès o de vinya de tartana, per la forma de la coberta que recorda la vela d'una tartana. Es tracta d'una tipologia de barraques molt freqüent al Maresme fetes a l'època en què la gran majoria de muntanyes i camps de la comarca estaven sembrats de vinya. És de planta rectangular amb la coberta de volta de maó pla, amb els costats plans. Sovint tenien conductes per recollir l'aigua de pluja i conduir-la a un dipòsit proper. Utilitzaven l'aigua per fer la barreja o 'caldo bordelès' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure, per sulfatar la vinya.</p> <p>Les parets són de paredat antic, amb pedres de diversa grandària i maó. Els exteriors estan arrebossats. Estava orientada a migdia, però la porta d'entrada no es conserva. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, a la façana de ponent.</p> | 08006-288 | Polígon Industrial Valldegata-Draper | 41.5772226,2.5430037 | 461903 | 4602938 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-02p1590029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-03p1590037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-04p1590040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-05p1590036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93840-06p1590030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A Arenys de Mar se n'han identificat dues més, en més bon estat de conservació. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 93841 | Can Fasina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fasina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Casa de pagès situada en el sector agrícola de llevant, just per sota la C32 a prop del Camí de Canet de Mar a Arenys de Munt i del pont que travessa la C32. És de planta quadrangular i ha sofert ampliacions i transformacions que han ocultat traces antigues de la construcció. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</p> <p>A l'angle sud oriental s'hi adossa una torre de planta quadrada.</p> | 08006-289 | Despoblat afores llevant, núm. 71 | 41.5931158,2.5630251 | 463582 | 4604695 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93841-02p1580081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93841-03p1580079.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A les terrasses del seu entorn, s'ha document un jaciment d'època ibèrica i romana, identificat l'any 1912. Durant unes obres, es van documentar una sèrie de sitges d'època ibèrica i romana. Aquestes foren destruïdes l’any 1920 (es va recollir ceràmica comuna ibèrica, campaniana i pondera). Segons el propietari de la finca, a la zona on sortiren les sitges (davant de la casa, cap el sud) no hi queda res, ja que el terreny fou rebaixat fins a nivell geològic. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 93842 | Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri-0 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa als quatre vents situada entre la Carretera N-II i la via del tren. És una casa de planta rectangular que consta de tres nivells: una primera planta sobreaixecada, amb soterrani i planta pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana de migdia. L'entrada, però, la té a la façana de ponent. En destaca una galeria tancada a la planta pis, de quatre arcades. A la façana de llevant hi trobem una terrassa a nivell d'aquesta primera planta.</p> | 08006-290 | Carretera Nacional - II, 48 | 41.5817570,2.5652406 | 463759 | 4603432 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93842-02p1570349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93842-03p1560622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93842-04dsc0161.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una construcció relacionada amb l'antic molí però construïda ex novo per residència. L'edifici del molí ha estat reformat però se'n conserva la bassa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 93851 | Goigs dedicats a Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-elm | <p><span><span><span><span><span><span><span>López Silva, Héctor (2014). L’estracció de rodolins a la germandat de Sant Elm; dins <em>Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria</em>, 2014, Núm. 108, pp. 19-25, https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/276548.</span></span></span><a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'><span><span><span>https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></a></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Elm, advocat de mariners i navegants, que canta la Confraria i germandat de Sant Telm d’Arenys de Mar al seu gloriós patró. La present edició està dissenyada per a.s.a, el març de 2013, en paper color, amb una imatge central lluny dels fotogravats centrals clàssics, però que és la imatge tallada de pedra de Sant Elm, a l’interior d’una fornícula. Se’l representa amb la l’hàbit dominicà, i el seu atribut principal és un vaixell que porta a la mà esquerra. A la mà dreta però, porta una torxa, fent referència a l’anomenat Foc de Sant Elm. La imatge està flanquejada per dos trifolis de pedra i l’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una motllura. Hi ha versions amb la partitura musical.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Us veiem sempre, i no ens cansa,/ amb el vaixell a la mà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arenys de mar és la vila / la més gentil que jo he vist; / davant la mar viu tranquil·la, / puix ama molt Jesucrist; / sent en sant Telm confiança; / té confraria i altar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els mariners són confrares, / són gent de cor; molt valents, / duen l’entranya dels pares / per barallar-se amb els vents / i se’ls enduu l’esperança / sublim d’un bon cristià: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un sant desig els portava / a rescatar els captius, / era una veu que els cridava / contra d’aquell senyoriu / que els travessava amb la llança / / d’aquell pirata africà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El vent omplia de roses / les veles: quan ja se’n van / eren voltades d’aloses / i de sospirs i salpant / com si marxessin fent dansa / feien camí mar enllà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm untava les brises / i governava els ventets, / eren les aigües molt llises / i arrissades d’airets: / ja tornen –deien-s’atança / el nostre fill, un germà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja quasi bé és acabada / aquella raça immortal, / aquella gent arriscada / que no tenien cap mal. / El record fins la ultrança / eternament durarà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm, teniu la senyera, / vostra divisa volant; /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>floreix quan ve primavera / quan el ventet de llevant / al campanar s’abalança/ i és temps de cantar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vetlleu, Sant Telm, per la vila, / també pels seus mariners; / mal esperit la vigila / i li faran presoners / si vostre braç no es llança / si no ens voleu defensar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Guiau-nos tots com manàveu / cada corbeta gentil / i les balandres portàveu / damunt les mans, com l’abril / porta una flor que descansa / que és a punt d’esclatar: Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm, per tots benaurança / que en puguem tots salvar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, beate Telme. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus qui in maris periculis constitutis Beati Telmi opem singularem ostentis; eius nobis intercesione concedí; ut in hujus vitae porcellis tuae gratiae lumen efulgeat quo alternae salutis portum in venire valeamus. Per Dominun Nostrum...</span></span></span></span></span></p> | 08006-291 | Carrer de l’Església, núm. 24 | <p><span><span><span><span><span>El beat Pere Gonzàlez Telmo, conegut com a Sant Elm o Sant Telm (Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 – Santiago de Compostela, 15 d’abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar entre els pescadors de Galícia. En ser ordenat sacerdot, organitzà la seva presa de possessió el dia de Nadal, muntat sumptuosament damunt d’un cavall, però l’animal el va fer caure enmig d’un toll de fang, convertint-se en la riota del presents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest fet el marcà per sempre més. Proclamà la humilitat i entrà a l’Orde de Sant Domènec on predicà i tingué cura de malalts i pecadors a més de confessor del rei Ferran III de Castella. La seva tasca missionera fou rellevant sobretot a Galícia i es dedicà en cos i ànima als pescadors i mariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar fou fundada el 1585.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5805271,2.5494343 | 462441 | 4603303 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hilari, autor de la lletra; Frederic Muset, autor de la música; Quetglas Ferrer, autor de la xilografia. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 93852 | Goigs dedicats a Sant Zenon / Zenó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-zenon-zeno | <p><span><span><span><span><span>ARIMANY, Joan (2013). Sants tradicionals catalans. Farell. Sant Vicenç de Castellet, pp. 156-157.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BISBAL CLAPÈS, Teresa (2005). Els goigs d'Arenys de Munt i de Mar. Llibres El Setcièncis.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Zenó, gloriós patró de Santa Maria d’Arenys de Mar, festejat el 9 de juliol. La present edició està impresa per Altés, impressor de Barcelona, amb el número 7655 l’any 1917. Està editat en un paper foli, en blanc i negre, amb una imatge central del sant abillat de centurió romà i amb els seus atributs. A la mà esquerra porta la palma del martiri, mentre que a la dreta destaca l’estendard. Un àngel sosté la corona del martiri.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La imatge està flanquejada per dues flors. L’orla tipogràfica és una figura d’encadenada geomètrica. La versió de l’any 1981 conté la partitura musical.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes separades per una línia vertical, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arenys de Mar molt joiós /us diu que’s vostre en tothora: / O, sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Teniu un poble tot blanc / que’l vostre amor endevina, / es, vostre coll, plè de sang, / perpetual clavellina; / el vostre cos sentorós / un bé de Déu atresora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tant us plagué’l blau del cel /que us fou pesada la vida, / se us desvetllà un anel / tot, per la gloria indinida; / vorera el mar, per a Vós, vil·la gentil s’hi enflora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El comaret, pel conreu, / quan ou que’l torb ja braola / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>us fa de Vos pregadéu / perquè la vinya verola; / esperanceu l’enguniós, / aconorteu a qui plora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si marxa enfora mar bella cantant al pas del remar, / el pescador, te una estrella, / que no veu mai aclucar; / Vous sou l’estel fulgorós / que ablana la mar si es traidora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Siau confort del jovent, / el tendre amic d’infantesa, / vora l’espona amatent / per amparar la vellesa; / per tota vida dolçós / deu-nos, d’amor, en penyora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins de la pau immortal / serem més forts cada dia, / ens lliurareu, vos, del mal; / dintre del cor, flama pia, / del nostre rés fervorós / hi cremarà fins que ell mora: / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’Arenys, tot fill, victoriós / quan va pel món us enyora. / O, Sant Zenón gloriós, / Arenys de Mar, us adora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Pregueu per nosaltres beneït Sant Zenón. / Per a que’ns fem mereixedors / de lo què es paraula del Crist. / Amèn. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ORACIÓ</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Feu, o Déu omnipotent, si us és grat, que per mitjà de Sant Zenón, gloriós màrtir nostre, ens sentim deslliurats de tota mena de malures, de tota llei de malavolences i de mals judicaments. / Així sia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R.P. Fr. HILARI DE ARENYS DE MAR, / O. M. Cap., scripsit. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ilm. I Rvm. Sr. Bisbe d’aquesta Diòcesi D. Franciscà de P. Mas i Oliver concedí 50 dies de perdó a tots aquells que penedits dels seus mancaments, resin aqueixos goigs a lloa del gloriós Sant Zenón, que te una vil·la xamosa que l’estima de cor i tota una gent que no’l deixarà mai. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els presents Goigs dedicats en penyora de bona amistat al R. Zenón Mensa, Pbre., en ocasió d’ésser nomenat pendonista de la processó del Sant patró i màrtir Zenón, foren escrits pel llorejat i ja esmentat poeta arenyenc, el jorn de Sant Lluís Gonçaga del any MCMXVII. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>7655. – ALTÉS – IMPRESSOR – BARCELONA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>N’existeixen vàries versions, amb una clara evolució del text. Destaca l’edició sense datar de Josep Abadal de Mataró, en castellà, molt decorada, la versionada l’any 1981 (text revistat per M. Amagat i Matamala, amb tipografia de M. Ribas i musicada pel D. Moner i Basart) i finalment la versió en paper fotogràfic dissenyada per a.s.a. del maig de 2013 que manté el text de l’any 1917 del Prevere Hilari d’Arenys de Mar, O.F.M. Caputxí. D’aquesta versió destaca la imatge central de sant Zenon extreta del retaule barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar sobre fons grisenc (part inferior s’hi representa una imatge antiga de la població amb la platja i vairs vaixells de vela) i l’orla decorativa feta amb una punta de coixí.</span></span></span></span></span></p> | 08006-292 | Carrer de l'església, núm. 24 | <p><span><span><span><span><span>Sant Zenó és un sant posttridentí que neix en el context de la Contrareforma. Coincideix amb el redescobriment dels antics cementiris cristians, a les catacumbes de Roma. A partir del Concili de Trento (1545-1563), qualsevol resta humana que sorgia del subsòl romà, s’atribuïa a un cristià perseguit per l’Imperi romà. Els prohoms catalans a la recerca de notorietat les transportaven a les seves poblacions d’origen, on eren acceptades com a relíquies vertaderes i, per tant, es van convertir en objecte de culte i intercessors principals de la població. Per molts d'aquests màrtirs el culte ha decaigut, però per d’altres, reconeguts pel nom col·lectiu de Sants Màrtirs (on s’inclou sant Zenó) perviuen com a patrons i protectors celestials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Zenó (mitjan segle III, Roma – 298, Aquas Salvias, Roma) patró d’Arenys de Mar, fou un tribú militar, comandant de legió romana durant l’època dels emperadors Dioclecià i Maximià. Declarant-se cristià fou tractat com esclau i forçat a treballar als edificis termals imperials, conjuntament amb alguns dels seus legionaris. Sembla que un cop finalitzades les obres, ell i els soldats que havien estat a les seves ordres i esclavitzats també, foren decapitats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se’l representa vestit de centurió romà, amb una túnica curta dessota l’armadura. Els seus atributs són la palma del martiri a una mà i l’estendard a l’altra, com es pot observar al retaule barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva festa se celebra el 9 de juliol, dia de la Festa Major del poble. Se l’invocava contra la plaga de la llagosta. La seva imatge es duia en processó i solia dur una branqueta de raïm primerenc oferta pels pagesos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les relíquies arribaren a Arenys de Mar pel religiós Juan Domínguez, procedent de Roma, el 4 de novembre de 1583, amb el permís del papa Gregori XIII. Domínguez retornava a la seva parròquia de Fuentelsaz (Guadalajara, Espanya), i en arribar a la població d’Arenys emmalaltí de gravetat. Fou en aquest poble que, acollit per la seva població, es curà. En agraïment, abans de continuar amb el seu viatge, obsequià la parròquia amb algunes de les relíquies del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1664, els habitants de la població van fer el vot de vila com a prometença de celebrar la festa de Sant Zenó i honorar-lo de forma principal. El bisbe de Girona, Josep Fageda, ratificà el vot, el 16 de juny del mateix any.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1671 s’encomanà a l’argenter de Barcelona, Jaume Vilarrasa, l’elaboració d’un reliquiari de plata, que desaparegué durant la Guerra Civil espanyola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1680, Lluïsa Feliciana Portocarrero i Meneses, esposa del marquès d’Aitona i senyora d’Arenys, concedí el dret de celebrar fira per sant Zenó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La consueta de 1734 reconeix e lpatronatge del sant sobre la població.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el retaule barroc de l’església de Santa Maria, realitzat pel vigatà Pau Costa entre 1706 i 1711, dedicat a la Mare de Déu es pot veure l’escultura de sant Zenó vestit de soldat romà que corona el conjunt.</span></span></span></span></span></p> | 41.5805994,2.5492492 | 462426 | 4603311 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93852-zenonarenysmar1037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93852-zenonarenysmar19171038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93852-zenonarenysmar1981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93852-zenonarenysmar2013asa.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Puig i Bosch, P. Hilari d’Arenys de Mar, OFM Caputxí. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||
| 93853 | Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Santa Maria Assumpta al Cel, patrona de la parròquia d’Arenys de Mar. La present edició de l’any 1989 està editada per la Llibreria El Set-ciències, s.l. i impresa per Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa pujant al cel en cos i ànima, amb els braços oberts damunt d’un núvol envoltada per àngels, que en realitat es correspon amb la imatge de l’altar barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar. La imatge està flanquejada per dos àngels que toquen un instrument musical i que acompanyen l’ascensió. A la part inferior del text, hi ha la partitura musical. L’orla d’emmarcament del document presenta motius geomètrics i florals </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig que sou nostra advocada,/ Verge Assumpta de l’Areny, / enjoieu vostra fillada / d’alegria, força i seny. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de gleva, sou la fada / que defensa els nostres camps, / allunyeu la pedregada, / la tempesta i els malgams. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de sol pel cel desclosa / que ullpreneu la sang i el cor, / sou esclat de pau joiosa, / lliri-jonc del nostre amor. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de roca que cimeja / l’encanteri del mareny / sou ris d’or que als ulls flameja / i la flama que ens empeny. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de bosc, flor de ginesta / que el retaule presidiu, / aromeu la vella festa / que ens aplega cada estiu. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de vent, sou la senyera / que ens aplega i fa de nord. / Flor de mar sou la sendera / que ens emmena cap al Port. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Sou exaltada Santa Mare de Déu. // R. Sobre tots els corsr dels àngels del regne celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IMPREMTA SANTA MARIA – ARENYS DE MAR // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els Goigs d’Arenys de Munt i de Mar // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Edita: Llibreria El Set-ciències, s.l. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>XXVII //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dipòsti legal: B. 18.837-2000 //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altés, s.l. L’Hospitalet de Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PREGUEM:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Déu omnipotent i etern, vós us emportàreu Maria de Natzaret, Mare de Jesús, en cos i ànima a la glòria del cel. Concediu-nos, si us plau, que delejant sempre la veritat i el bé, meresquem de tenir part, un dia, en la seva glòria. Us ho demanem per Crist Senyor nostre.</span></span></span></span></span></p> | 08006-293 | Carrer de l’Església, núm. 24 | <p><span><span><span><span><span>El trasllat, segons els catòlics romans, rep el nom <em>d’Assumptio Beatae Mariae Virginis, </em>la doctrina dels quals fou definida com a dogma pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950. També rep els noms de Mare de Déu d’agost, i la seva festa se celebra el 15 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5805693,2.5491835 | 462420 | 4603307 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Martí Amagat i Matamala. Música de Jaume Lloret i Maresme. Dibuix de Josep Barrenechea. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 93854 | Goigs dedicats al Crist del Mont Calvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-al-crist-del-mont-calvari | <p><span><span><span><span><span>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goigs que es cantaven a l’ermita del Mont Calvari. </span></span></span></span></span>Existeixen dues versions: una en castellà de 1848 i una altra en català.</p> <p>La versió castellana és un<span><span><span><span><span> document en paper, que segueix l’estructura clàssica: una il·lustració central amb el dibuix d’un Sant Crist crucificat a la Creu i la vila d’Arenys als seus peus. Destaquen per dessota dels braços un sol (a mà esquerra) i una lluna en fase creixent (a mà dreta) antropomorfs. Està flanquejat per unes gerres florides. El text es disposa en dues columnes separades per una sanefa geomètrica vertical central i una orla d’emmarcament de motius geomètrics repetitius. </span></span></span></span></span> I diu així:</p> <p><span><span><span>Gozos en alabança del Santo Cristo de Monte-Calvario que se venera en su pròpia hermita de la villa de Areñs de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si en oja, en fruto y en flor/ sois la cruz arbol escojido / À vuestra sombra acojido: / Halle alivio el pecador. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del arbol del Paraiso / Que á todo el mundo dió muerte / Dios en vos con major suerte / El daño reparar quiso: Logró asi el Divino amor / Ver al hombre redimida. &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una arca misteriosa / su estirpe salvo Noé, /Del hombre en esto se vé / La salvacion mas dichosa: / Es nuestro Noé salvador / Cristo, y vos la Arca habeis sido. &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un monte admiro el mundo / A Isaach con leña al ombro, / Y á vos con mas raro asombro / Os cargó el Isaach segundo: / Asi con peso mayor / Al monte mismo ha sub ido: &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si del agua la amargura / Moises en Mará quitó / Siendo un leño quien trocó / Lo desabrido en dulzura / Por vos siempre el sinsabor / <em>En gozo se ha convertido. </em>&c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la sierpe de metal / Os dibujais sin ficcion / Y de la vara de Aaron, / Quedais vivo original / Con ventajoso primor /A ambos habeis accedido. &c. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ardeis cual zarza de Oreb / Con fuego de amor divino, / Siendo el tronco en que nos vino / El racimo de Caleb / Cuyo sagrado licor / Alenta al mas desvalido. &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Henebro, cuyo abrigo / Ofrece dulce reposo / A Elias que huia medroso / De Jesabel el castigo / Muestra que nuestro temor / Mas bien por vos lo ha tenido. &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sois leño que en la Piscina / Dais á las agnas virtud / Arbol de ojas de salud / Y universal medicina / Todo mal, todo dolor / Queda asi desvanecido. &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mirando el sagrado fruto / De tan bella hermosa planta / Le rinde la Esposa Santa / Mil elogiós en tributo; / Justo es se haga tanto honor / Al que todo le es debido: &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la hermita del Calvario / Areñs con solemnes votos / Sus mas ardientes devotos / Honran un tal Santuario / Pues á vos ó Redentor / Estos os lo han ofrecido. &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Asi pues que el Redentor / Por mi la vida ha ofrecido / A vuestra sombra acogido / Halle alivio el pecador. &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Hoc signum Crucis erit in Coelo. Allel. // R/. Cum Dño. Ad judicandum venerit. Allel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus qui in praedarae sululifera Crucis inventione passionis tua miracula suscitasti; / concedí; ut vitalis ligni praetio aeternae vitae suffragia consequamur qui vivis &c. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior es pot llegir: <em>“El Ilmo. Y Rmo. Sr. Dr. D. Florencio Lorente y Monton Obispo de Gerona á 19 Octubre 1848, concedió 40 dias de Indulgencia á todos los que dijeren devotamente delante de la imagen del Santo Cristo del Calvario un Credo. Otros 40 dias á los que dijesen los actos de fé, esperanza y caridad y otros 40 por decir Santo Dios, Santo fuerte Santo inmortal líbranos Señor de todo mal.” </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Mataró: Imprenta de JOSÉ ABADAL calle de la Riera.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig més modern està escrit en paper color, sense caixa ni ornamentacions dibuixades a pluma. L’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una motllura. Hi ha versions més antigues que duen la partitura musical.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta versió és de l’any 2012. Centrada, al bell mig de l’encapçalament es veu la imatge d’un Sant Crist amb una cortina vermella de fons. La Creu porta els agafadors laterals per a ser portada en processó. Està flanquejada per dos exvots de temàtica marinera i dos escuts. L’orla clàssica se substitueix per una corda nuada de mariner. El fons de la meitat superior del goig és de color blanc, mentre que en la inferior hi ha una reproducció d’una pintura de Joan Baixas i Careter (1891) que li encarregà Rossend Llobet i Marorell i reprodueix la platja del Portinyol amb el Mont Calvari, la barca i l’antic pont. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Bon Jesús, totes les vides/ us han vist de cara el mar: / per les vostres cinc ferides / no ens deixeu de perdonar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És Hipòlit Doy qui us porta / com tresor el més preuat, / quan la mar és dura i forta / i el temps esvalotat /i les cares esllanguides / les sentiu prou reclamar / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Oh Jesús, la cabellera /no us la toca mai ningú, / --la llegenda, diu, que espera, / bon Jesús, penjat, ben nu-- / unes mans tan beneïdes / com les santes de l’altar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan les dones desolades / amb els fills dels navegants / us pregaven turmentades / pels neguits dels capitans / i venien afligides / no us deixaven reposar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Heu oït crits d’agonia / heu collit els mariners / quan la nau ja se’ls perdia entre mig dels desespers / i les ones maleïdes, / els donàveu Vós la mà: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou voltat de cera groga / dels ex-vots, estris de port; / el que voga, el que no voga / us ho deixa per record / d’unes hores defallides / que vos vàreu consolar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les mestrances us tenien / pel seu únic protector / i les naus es beneïen / en el vostre nom, Senyor, / i les llànties més lluïdes / feien goig pel flamejar / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Bon Jesús, els temps com passen / com s’obliden fins de Vós, / i les sangs també es glacen / el Calvari és com si fos / unes roques convertides / en esculls per alarmar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>_Bon viatge!_ Tots cridaven, / Jesucrist, no me’ls deixeu. / I les dones com ploraven / que perdien fins la veu, / puig les veles eren brides / que les veien destravar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Jesucrist, vetlleu el poble; / mariners no ens mancaran / i la barca i el cor noble / les històries lloaran. / Jesucrist, que no ens oblidis / vostra ermita hem d’exultar: / <em>Per les vostres...</em> //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les mans engelabrides / que us puguem, Jesús, besar: / Per les vostres cinc ferides / no ens deixeu de perdonar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Redimisti nos, domine, in sanguine tuo. // R/. Et fecisti nos Deo nostro regnum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Omnipotens sempiterne deus, qui unigenitum Filium tuum mundi Redemptorem constituisti ac eius Sanguine placari volutis; concedí quaesumus, salutis nostrae pretium solemni cultu ita venerari, atque a praesentis vitae malis eius virtute defendi in terris, ut fructu perpetuo laetemur in caelis. Per eundem Dominum...</span></span></span></span></span></p> | 08006-294 | Mont Calvari | <p><span><span><span><span><span>La versió de 1848 està impresa a la Impremta de Josep Abadal, carrer de la Riera (Mataró). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Aquesta mateixa versió es torna a editar l’any 1874 un cop adaptada a la nova normativa gramatical. Posteriorment els goigs es tornen a publicar en català, amb lletra del Pare Hilari d’Arenys de Mar, musicades per mossèn Joan Perramon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment el Crist del Mont Calvari es conserva en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Maria.</span></span></span></span></span></p> | 41.5795681,2.5578296 | 463140 | 4603192 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93854-02cristarenysmar2012calvariasa.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93855 | Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança a la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels PP Caputxins de Catalunya i Balears. La present edició (sense data) es compon d’una imatge central superior a l’interior d’una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la. El dibuix és fet a mà. A la part inferior esquerra hi ha una creu amb les inicials “D.C.”. El marc de la fornícula està decorat per un cordó onejant amb flors de quatre i tres pètals. A l’exterior, a banda i banda, hi ha l’encapçalament del goig, amb una petita sanefa. Està flanquejada per un gerro amb dues argolles i un ram de flors en forma de ventall amb quatre ocells. Dessota hi ha l’orla tipogràfica clàssica de motius geomètrics amb el càntic repartit en tres columnes i la partitura lletra manuscrita signada per l’autor, el mestre Font Palmarola i música del Pare Hilari d’Arenys de Mar, o.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró, o.f.m. Cap. Fou editat per l’impressor Enric Parellada (carrer Baix Sant Pere, 42 int. A de Barcelona).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina corona us faría/ de perles i diamantst; / oh dolça Verge Maria, feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el fillet que tremola / arrupidet en el pit, / com estrelleta que vola / ens fa alegre la nit, /oh qui no sent alegria /en veure-us prop uns instants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina garlanda més bella /us posaríem als peus / amb un retall de centella / i la caçó de mil veus /que vostre cor gronxaria / com un breçol plé d’infants: / oh dolça Verge Maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>feu-nos ser perseverants.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou tota santa, sou pura / sou un model maternal, / aquella nit amb gran cura, / el dia Sant de Nadal / divina Rosa us neixia / per fer-nos tots cristians: oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I Sant Francesc recordava /amb una mula i un bou / a tot el món que estimava / ell no deia mai prou, / que el Verb de Déu ens venia /la nit de goigs i d’encants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ací venim, Santa Mare / que recolliu pecadors / sols per besar vostra cara / la millor flor de les flors, / a demanar coratgia /quan se’ns refredin les mans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta vida de frare /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que mai nosaltres sabrem / seguir com el nostre Pare, / això, oh Mare, us prenguem;/ sigueu per tots bona guia /tant pels petits com pels grans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si Déu ens vols i ens demana /tota la vida el cor I si a toc de campana / hem de seguir sense enyor, / però en Vós què faria /el nostre sey plé d’espants: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Agomboldeu-nos / que l’hora / li cal aquell bon ajut, / tingueu-nos prop. A la vora / d’aquell camí on la virtut / no se’n mou mai, nit i dia, / d’aquestes fonts abundants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cel obriu-nos, Maria, / quan abellim el descans. / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[partitura]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gratiam tuam quaesumus, Domini, mentibus nostris infunde: ut qui Angelo nuntiante, Christi Filii tui encarnationem cognovimus; per passionem eius et crucem, ad resurrectionis gloriam perducamur. Per Christum Dominun nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(Amb la deguda llicència).</span></span></span></span></span></p> | 08006-295 | carrer de Santa Maria, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>Hilari d’Arenys de Mar és el nom que prengué l’escriptor Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar, 1889 – Barcelona, 1976) en entrar a l’orde caputxí. Josep Font Palmarola (Vic, 1898 – Barcelona, 1960), fou pianista, compositor i pedagog musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Ocasionalment signà amb el pseudònim Monter.</span></span></span></span></span></p> | 41.5837061,2.5491017 | 462415 | 4603656 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 93856 | Goigs de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-lermita-de-la-pietat-posada-al-clos-del-cementiri-darenys-de-mar | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat, posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. Es tracta d’una peça de tela brodada, amb el goig estampat. Es compon d’una imatge central emmarcada a l’interior d’una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu i el seu fill Jesucrist en els seus braços, després de ser crucificat i baixat de la Creu. A l’exterior, a banda i banda, destaca una corona de flors. Al seu interior, a mà esquerra, els claus, en nombre de tres, procedents de la Creu. A mà dreta, un martell i unes tenalles, instruments del martiri. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La caixa està emmarcada per una orla tipogràfica ricament decorada de motius vegetals amb fulles d’acant a la part superior i inferior, mentre que als laterals destaca una sanefa de flors amb cinc orenetes entrellaçades. La tipografia és de Joan Batlle, de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Costa de Llevant/hi ha una ermita, hi ha una er / i s’hi resa, s’hi medita [mita/i s’hi puja bo i resant. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té una porta que és humida / del sospir i del plorar / i les flors no tenen vida / i no es poden olorar /i la rosa es veu petita, /té un cor que va sagnant//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les poncelles hi tremolen /amb els cors atribulats, / com les llàgrimes rodolen els sospirs esgarrifats; /té verdets de malaquita /l’aliret és de llevant//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una Verge que l’abriguen / aquells vels de portar dol / les espines la corlliguen / el seu cor és com un sol;/ quina pena premedita;/ se la veu sempre plorant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té extès damunt la falda / el Jesús del Naixement; quan el vent remou la balda / just que sigui un pensament, / us desperta la sospita/ de sentir-lo pantejant; //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Santa Verge dolorosa / d’aquest lloc de pietat; / oreneta candorosa / amb el fill amortallat, / quin repòs us delita / l’ermiteta ben fragant; //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quin racer tan plè de calma,/quin confort es troba ací; / al defora hi ha una palma / i ben prop un xurrabí / que no sap el que recita / inquiet en el seu cant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més aprop una pujada / i un cingle, i ve la mar, / i enllà com de passada / un camí que va a l’atzar / una dona l0aprofita / per seguir-lo caminant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els xiprers tot bo guarneixen,/ tot arreu hi posen pau / uns ramells que s’hi panseixen / amb un floc de color blau, /una creu que duu escrita / l’últim mot d’un cor amant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Verge a la capella / no es mourà fins el moment /que respiri la centella / al bell mig del firmament; / quan la carn ja ressuscita! / tot el cel va davallant! //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Verge Santa de l’ermita / de la Costa de Llevant; / allargueu vostra visita / mentre els morts vagin entrant. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Virgo dolorosíssima.. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus, in cuius passione, secundum Simeonis propbetiam, dulcissimam animam gloriosae Virginis et Matris Mariae doloris gladius pertransívit: concedí propitius; ut qui transfirionen eius et passionem venerando recolimus, gloriosis meritis et precibus omnium Sanctorum cruci fideliter astantium intercedentibus, passionis tuae effectum felicitar consequamur: Qui vivis et regnas...</span></span></span></span></span></p> | 08006-296 | Ermita de la Pietat del clos del cementiri d’Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>N’existeix una segona edició, aquesta en paper, sense datar. A mà esquerra hi ha el goig, idèntic al que es pot veure estampat sobre tela. A mà dreta hi ha una explicació que transcrivim a continuació amb la partitura musicada al dessota, sense que hi consti l’autor:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>'Verge de la Pietat // La seva festa es celebra el dia de la Soletat de la Verge del divendres Sant// </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Arenys de Mar té fama d’ésser un poble bo, de gent excel·lent; serà perquè s’aprofita de la gràcia de Déu. Diuen: seràs bo sí et nodreixes de coses bones, i correlativament seràs fort si assimiles la fortalesa. Arenys de Mar aclofat al breçol de la seva riera fresca i regalada, té dues ermites molt venerades: a llevant la del Calvari; a ponent la de la Verge de la Pietat, tenint en compte que prega a la capella de la “Verge del bon tornar” i a la “del Remei”, posades als seus encontorns o rodalies. La Verge de la Pietat és tot un misteri. Es Ella la que vetlla tots els morts enterrats al cementiri d’Arenys de Mar. El primer mort és el més sagrat, el que de sí és immortal és el seu Santíssim Fill del qual conserva encara sobre la falda el cadàver de la seva pobre naturalesa humana destrossada per aquells que no el varen conèixer?... però el podrien conèixer?... i el debien conèixer. I entre aquests no hi ets tú, amic lector? Què penses tú? On et situes? Arenys de Mar, on és l’ermita del Calvari? Còm tens la de la Pietat? I les altres, i les altres? Pots queixar-te a Déu si no el coneixes?'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el turó del cementiri s’hi alçava antigament una torre de guaita. Al seu costat s’hi construí una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. Fins que l’any 1816 comencen les obres del cementiri i s’enderroca la torre i l’ermita. Gairebé cent anys després, l’any 1894 s’amplia el cementiri i es construeix l’actual capella que s’envolta des de llavors, de notables panteons.</span></span></span></span></span></p> | 41.5781245,2.5462948 | 462178 | 4603036 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93856-02pietatarenysmarbatlle.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 93857 | Cobles al gloriós Sant Roc advocat contra la pesta, que canta el poble d’Arenys de Mar per complir el vot de vila fet a l’any 1607 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-darenys-de-mar-per | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Roc, advocat contra la pesta, amb motiu del vot de poble fet l’any 1607.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La present edició està dissenyada per Josep Barrenechea, dins d’una tradició clàssica de l’edició dels goigs. A l’encapçalament, hi ha la imatge de Sant Roc, pelegrí. Els seus atributs són un bordó, amb una carbasseta. A la cama mostra una nafra que li llepa un gos situat als seus peus. A la part inferior esquerra del dibuix, hi ha les inicials de J.B.(Josep Barrenechea). La imatge està flanquejada per dos testos amb jacints. L’orla tipogràfica segueix una línia clàssica, amb una decoració geomètrica i floral a base de tulipes pintades. A la part inferior del goig, hi ha la caixa amb la partitura musicada i els diferents autors. Fora de l’orla, a la part inferior el nom de la impremta “Impremta Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes amb una doble línia vertical de separació i amb la tornada per encapçalament central, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Cavaller de la tendresa / vell sant Roc, amic fidel, / complirem tots la promesa, Vós porteu-nos cap al cel.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A vint anys us adonàreu / que la gent patia molt/ i a ajudar-la us consagràreu / amb el bàlsam del consol. / Milionari de bonesa / que impartíeu ple de zel/ complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan la pesta negra anava / traslladant la mort arreu / vostra mà no reposava / i guaria vostra veu. / Campió de la grandesa, / cristià de soca-rel, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tanmateix la greu malura / s’allòtjà en el vostre cos / i les nafres sense cura / us llepava un pobre gos. / Perquè al llarg de la contesa / la constància guanyà al cel. / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ben jove vós moríeu / un argàngel dixà escrit / que valença vós seríeu / per al pobre adolorit. / Perquè sou en la comesa / un exemple i un model, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan la pesta rampelluda / ens portà un terrible hivern, / pidolàrem vostra ajuda / fent un vot de vila etern. / Perquè el poble amb gran fermesa / vau salvar del gam crudel, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins el poble i als afores, / comparets i terrassans, / blancs macips i captadores / fan pregó del vot d’abans / i els Arenys amb veu encesa / repeteixen amb anhel: / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancte Roche.. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Omnipotens et misericors Deus, qui meritis et praecibus Sancti Roche, confessoris tui, quandam pestem hominem generalem gratiose revocasti, praesta suplicibus tuis ut qui pro simile peste revocanda at tuam confufiunt fiduciam, ipsius floriosi confessoris precamine, ab ipsa infirmitate et ab omni perturbatione liberentus. Per Christum Dominum Nostrum. - Amen</span></span></span></span></span></p> | 08006-297 | <p><span><span><span><span><span>Existeix una segona versió en paper color (disseny i composició a.s.a.) de l’any 2013, amb una imatge central de composició fotogràfica digital, lluny dels fotogravats clàssics. Al centre hi ha la imatge de Sant Roc, a l’interior d’una fornícula. Al darrera seu, la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar. Se’l representa amb l’hàbit dominicà, però porta les cuixes i cames sense vestir, mostrant una nafra. El seu atribut principal és la gaiata amb la carbasseta, que porta a la mà dreta. Recolzat sobre les dues potes posteriors, i amb les davanteres sobre la cuixa esquerra de Sant Roc, un gos que mirant-lo porta un bocí de pa a la boca. La imatge està flanquejada per dues almorratxes de vidre amb el ramet al capdamunt. Dessota, la lletra del goig està repartida en dues columnes. Al centre, el vitrall de la rosassa de l’església amb els joves celebrant la festa i les pubilles desfilant amb el compositor i l’almorratxa a la mà. L’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una sanefa fotogràfica de branquillons florits de romaní. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Arenys de Mar, el 16 d’agost se celebra un vot de vila en honor de Sant Roc, com a mostra de l’agraïment per haver-los deslliurat de la pesta. Les colles de macips i captadores surten acompanyades per un flabiol i un tamborí, mentre ruixen la població amb almorratxes d’aigua perfumada i guarnides d’alfàbrega. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Roc hauria nascut segons la tradició a Montpeller entre 1295 i 1350. Fou un pelegrí que es desplaçà a Roma. Recorregué Itàlia guarint els infectats de la pesta. El sant verdader del qual en deriva Sant Roc seria Racus o Rachus d’Autum (mort ca. 660). Aquest sant era invocat contra tempestes i el seu nom podria haver derivat en Roc (Roccus). I el seu patronatge hauria derivat de les tempestes a la protecció de la pesta, per un procés d’afèresi en els termes occitants i francesos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El músic Jaume Lloret i Maresma (1934-20 d’octubre de 2021), és autor de la música del goig. Va entrar al seminari però temps després ho deixà per dedicar-se a la música. Durant la seva carrera destacà com a intèrpret, compositor i director de cor. De petit, s’inicià amb el tible i la tenora. Als anys quaranta i cinquanta del segle passat, tocava el saxofon i el violí en alguns grups mataronins i també a l’antic teatre de Joventut Seràfica, on més tard enregistraria la música dels Pastorets. Més endavant aprendria a tocar el flabiol i el tamborí, on va fer carrera a la Cobla Maresme, la Cobla Costa Daurada i la Cobla Mil·lenària. Composà varies peces musicals, entre les quals destaquen, l’any 1989, “Cobles al Gloriós Sant Roc que canta el poble d’Arenys” amb lletra de mossèn Martí Amagat, declarada Festa d’especial interès per la Generalitat de Catalunya. L’any 2013 el Patronat de Sant Roc li concedeix l’Almorratxa d’Honor. L'any 2000 funda la Coral Gregoriana Femenina d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> | 41.5805953,2.5493082 | 462431 | 4603310 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93857-rocarenysmar1989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93857-rocarenysmar1989lloret.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 93858 | Goigs dedicats a Santa Amància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-amancia | <p><span><span><span><span><span>ARIMANY, Joan (2021). El cos de Santa Amància. Revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, 9, pp. 45-47. Edició digital, consultable a<strong>: </strong></span></span><a href='http://www.joanarimanyjuventeny.cat/sants-postridentins/santa-amancia-la-nena-martir-viatgera/'><span><span>http://www.joanarimanyjuventeny.cat/sants-postridentins/santa-amancia-la-nena-martir-viatgera/</span></span></a></span></span></span></p> | XIX-XX | No vigent | <p><span><span><span><span><span>Coneixem tres versions, en castellà, una de l’any 1885, la segona de 1892 i una tercera versió de la qual no en tenim la data. La versió de la present fitxa és la més antiga, sense datar, en tot cas del segle XVIII, ja que Pere Morera era impressor de Vic durant els anys 1743 i 1764. Estava casat amb Margarida Masvidal, i en morir, la seva filla, Maria Morera, vídua de Joan Dorca, reprengué la impremta fins el 1800. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una còpia de la primera edició dels goigs de la Santa Amància, venerada a la capella privada de Francisco de Pasqual. Es compon d’una imatge central emmarcada per un requadre, de la santa amb la palma del martiri a la mà dreta i la mà esquerra oberta al cel. Al fons, un vaixell. A l’exterior, a banda i banda, hi ha dos testos de flors formant un requadre. La caixa està emmarcada per una orla tipogràfica decorada de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes separades per una sanefa, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lirio en virginal candor / y por el martirio rosa: / dadnos, Amancia, favor, / Virgen y Màrtir Gloriosa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del candor inmaculado / os adorno la librea, / que es hermosa presea / del cándido y encarnado: / el traje empeñó al amor / por ser vos su amante Esposa: / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Violeta en humildad, / azar por la paciència, / girasol en la obediència, / maravilla en santidad; / sois jardin de tanta flor / en virtudes olorosa:/ dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Enarbolando vandera / Anastasia, Virgen pura, / la fortuna os asegura / alistándoos compañera; / imitando su valor / Os coronais victoriosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El batallon esforzado / De doscientas y setenta/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>fué, sin padecer tormenta, / en alta mar engolfado: / la nave guió el Señor / a una isla venturosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fué Palmaria Isla triunfante / quien, á tan felices almas, / Fértil cosecha de Palmas / de triunfos mies abundantes / labró el sangriento rigor / tanta corona preciosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de tanta suavidad, / de plantel tan soberano, / cogió el Divino Hortelano / en la flor de vuestra edad; / siendo, aunque cogido en flor. / Fruta á Dios la más sabrosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquel dichoso dia / que Jesús nació en el suelo, / muriendo nació en el Cielo / de Jesús tal Compañía; / fruto fué del Salvador / Victoria tan nuerosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pureza yá pregona / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>de la sangre la limpieza, / mas rubricando noblesa / fué esmalte de la corona / el derramado licor / que os tiñó púrpura hermosa. / dadnos, Amancia, &e.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Por favor particular / vuestras Reliquias venera / esta casa, que se esmera / en su obsequio singular; /es domestico el honor /que por Vos logra dichosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Por lo mismo que se ignora / vuestra portentosa vida, / amparad agradecida / al devoto que os implora; / pues con afecto y fervor / la publica misteriosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA / Pues sois florido esplendor, / flor celeste y luminosa; / Dadnos, Amancia, favor,/ Virgen y Mártir Gloriosa. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/.Diffusa est gratia in labiis tuis. // R/. Propterea benedixit te Deus in eternum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus, qui inter coetera potentiae tuae miracula, etiam in sexu fragili, victoriam Martyrii contulisti: / concedí propitius, ut qui Beatae Amantiae Virginis et Martyris tuae, natalitia colimus, per ejus ad te / exemple gradiamur: Per Christum Dominum Nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VICH: Por Pedro Morera Impressor, y Libreror, à la Plaza de la Rosa.</span></span></span></span></span></p> | 08006-298 | Carrer d'Avall, s/n | <p><span><span><span><span><span>D’aquesta devoció, en sorgiren diverses edicions. Al segle XVIII la primera, que és la que transcrivim de la impremta vigatana de Pere Morera. L’any 1885 a la Tipografia Catòlica de Barcelona se n’estamparen de nou amb la mateixa cobla “Gozos en honor de la gloriosa virgen i màrtir santa Amáncia, cuyo cuerpo se venera en la capilla de la casa de D. Francisco de Pascual de la villa de Areñs de Mar. Su fiesta el 25 de diciembre”. L’any 1892 la impremta Anglada, també de Vic, tornà estampar els “Gozos á la gloriosa virgen y màrtir Santa Amancia, cuyo sagrado cuerpo se venera por indulto pontificio en el oratorio de la casa solariega de don Francisco de Pascual de la villa de Santa maria de Areñs de Mar”. En aquesta tercera edició es fa constar que és la còpia literal de la dels goigs del segle XVIII. L’any 1926 la Tipografia Franciscana de Vic, edità uns goigs dedicats “Gozos a la gloriosa virgen y màrtir Santa Amancia cuyo sagrado cuerpo se venera por induto pontificio en la capilla de saladeuras de Don Ignacio de Fontcuberta de la Parroquia de Santa Eugenia”, que fa referència al darrer emplaçament del cos sant i del qual hi ha molt pocs exemplars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la capella – oratori privada del casal de Sala-d’Heures, (Santa Eugènia de Berga – Osona) es conserven les restes momificades d’una nena suposadament santa Amància, que anteriorment era venerada a Arenys de Mar. Antoni Pasqual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 – Vic, 1704). Fill d’una família benestant d’Arenys de Mar. El seu pare, era mestre d’aixa, casat amb Elisabet March. Vivien al casal familiar del carrer d’Avall. L’Antoni fou destinat a clergue i el 1669 obtingué el doctorat en Dret Canònic al col·legi de Sant Climent de Bolonya on també impartí classes. L’any 1671 ocupa el càrrec de vicari general de Madrid i visitador eclesiàstic de Toledo. Continua fent carrera eclesiàstica, a Roma, Girona i Madrid fins a ser nomenat bisbe de Vic l’any 1864. De la seva estada a Roma obtingué de mans del papa Climent X vàries relíquies: sant Fèlix, sant Candi i santa Clemència i al 1675 les relíquies o cos de santa Amància, extretes del cementiri de Ciríaca de la via Tiburtina de Roma. La lauda sepulcral duia la inscripció “ReCESSIT in pace Amantia qvi vixit ann. X d. xxv.” (va marxar en pau Amància, que visqué deu anys i vint-i-cinc dies). L’autentificació de les restes anava signada per Fra. Joseph Eusanius Aquilani de l’orde de Sant Agustí, fent constar “sacrum corpus sive ossa corporis sanctae Christi martiri Amanticae repertum una cum vase sanguinis (...)”. Des de Roma, Antoni Pasqual la feu arribar al casal familiar del carrer d’Avall d’Arenys de Mar, on fou dipositada en l’oratori privat i on hi restà durant més d’un segle. El seu successor, Miquel de Fontcuberta l’any 1810, potser per por de la guerra del Francès, traslladà les restes a Vic, on hi tenia residència l’hereu de la família i nebot del bisbe Pasqual, Francesc Pasqual i Arnau. L’any 1936 el cos fou profanat.</span></span></span></span></span></p> | 41.5787354,2.5499600 | 462484 | 4603104 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93858-02amanciaarenysmar1892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93858-03amanciaarenysmarmorera.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||
| 93859 | Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-darenys-de-mar | XIX-XX | No vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de </span></span>de Santa Clara, cantats al convent de Santa Clara d’Arenys de Mar.<span><span> La present edició és de l’any 1953. Foren editats amb motiu del VII centenari de la mort de Santa Clara pel Taller de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Iconogràficament se la representa vestida amb un hàbit franciscà i el vel al cap. A la mà dreta porta un lliri, símbol de la puresa i la virginitat. La imatge no està emmarcada en cap requadre, tant sols col·locada al centre amb una franja horitzontal de color marró amb muntanyes, el convent de les Clarisses a mà dreta i un mas a mà esquerra. L’orla d’emmarcament del document està feta al boix per Antoni Gelabert que hi ha representat un seguit de tórtores volant al voltant de la santa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENTRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del diví jardí, una rosa / llença ací la seva olor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Oh, talment Marta i Maria, / qui diria el goig mai vist? / visc als peus de Jesucrist / en conversa nit i dia. / L’esperit en Ell reposa / en la joia i la dolor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Esperit, com ens empara / en aquest diví recer ! Hem trobat el nostre Bé / i l’escalf de Mare Clara. / I veiem, en cada cosa, / de l’Amat la resplendor. // Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gentilíssima donzella, / Clara veu el món feliç. / És la tórtora d’Assis. / Crist la tornarà una anyella. / Seguirà a Francesc, que posa / a l’hostal de l’abandó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De llinatge ric i noble, / Clara vol el dia clar, / i amb Francesc, diví joglar, / serà mare d’un gran poble. / Trenca el primer cant l’alosa. / No sentiu la tebior? Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estimant millor riquesa, / dóna al pobre or i joiell, / i es vestia de burell / que el món té per niciesa. / Lliure, ja, de tota nosa, / ateny la perfecció. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la creu, alta senyera, / La Porciúncula us rep, / i Francesc, pàmpol del cep, / tallà vostra cabellera. / Oh Clara, com t’has desclosa / a la falç del segador ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tortres enamoradisses / volen al vostre taller / i platàreu el primer monestir de les Clarisses, / Angès ve, i Beatriu gosa / abraçar vida millor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Catalunya us acollia / i plant`reu l’heretat. / Tramuntana i malvestat / no trencaren l’harmonia. / La ferida, si bé closa, vessa mel pel pecador. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aixopluc de nostra tenda /acull nous esbarts de fresc, / enamorats de Francesc i de Clara, amb la bevenda / de la sang del Verb, que arrosa el cor de joia i perdó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vivim de vostra Paraula, / Verb del Pare, i, per honor, / us fem retaule d’amor / i Anyell de la nostra Taula. / Oh altar ! La Verge ens imposa ! / L’Esperit li fa claror. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hem plantat novella casa / al recer d’Arenys de Mar. / Si Clara vetlla la llar, / l’Esperit manté la brasa. / No delim per altra cosa. / A l’ombra, quina frescor ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Foc d’amor damunt la llosa / Oh dolcíssima abundor! Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Specie tua et pulchritudine tua. // R. Intende, prospere procede, et regna. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Exaudi nos, Deus, salutaris nostre: ut, sicut de beatae Clarae Virginis tuae festivitate gaudemus; ita piae devotionis erudiamur affectu. Per...</span></span></span></span></span></p> | 08006-299 | Carrer de Santa Clara, núm. 16 | <p><span><span><span><span><span>A la part inferior, fora de l’orla s’hi pot llegir: Aquests Goigs foren de bell nou dictats per Mossèn Pere Ribot, pvre., amb melodia del Mestre X Maymí, d’Arenys de Mar i boixos d’Antoni Gelabert, editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona.- Laus Deo. Any del Senyor del 1953. VII Centenari de la mort de Santa Clara.</span></span></span></span></span></p> | 41.5841545,2.5460172 | 462159 | 4603706 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de mossèn Pre Ribot, pvre. Música del mestre X. Maymí d’Arenys de Mar. Boixos d’Antoni Gelabert. Editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 93860 | Goigs dedicats a Santa Maria del bon viatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a llaor de Nostra Bona Dona Santa Maria del Bon Viatge que es canten al convent de Pares Caputxins d’Arenys de Mar, en la seva festa, el dia 2 de juliol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa surant al mig del mar, envoltada de velers amb l’Infantó nuet a la seva falda. La imatge està emmarcada per una orla de peixos i flanquejada per dos vaixells de vela sostinguts per les antenes d’un llamàntol. L’orla d’emmarcament del goig presenta una certa originalitat. Consisteix, a la part superior i inferior, una sanefa de flors amb un vaixell de vela central. Als costats, la meitat superior de la línia vertical correspon al cel, amb estels, núvols, la lluna, un globus Montgolfier i un avió. Mentre a la inferior s’hi pot veure dibuixos de fauna marina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nuvolet suau d’un celatge, / estel que neix per lluir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Feu el camí de muntanya / amb un sospir en el cor / bo i sentint dins l’entranya / el fill de Déu Creador / que prèn el nostre llinatge / reclòs a dins vostre si: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que dolça és la lloança / de la cosina Isabel: / li salta el cor d’esperança / d’assaborir rou de mel / per tot aquell prometatge / que Zacaries oí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan són les veles donades / i al vent les infla i fa por / aquest saltar les onades, / apaivagueu la maror /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>i reu reposar tot l’onatge, / tota la mar de setí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els camins van i venen / i com alguns se n’hi van / amb l’esperança que tenen / del seu retorn, qui sap quan, / feu-los trobar avantatge/ en llur anar i venir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Haver de fer lluny l’estada / com entristeix, ho sabeu; / una caseta pintada / enlloc es troba ni es veu / com la d’aquest veïnatge / si, poble meu, el mes fi: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Guariu-nos Vós l’enyorança / que és la dolor d’estimar, / és una pena que cança / i no s’eixuga el plorar /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I tot el cor perd coratge, / el cos es sent defallir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es un camí nostra vida / que tot s’acaba en el cel; / aquesta terra florida / feu que’ns desvetlli l’anhel / de veure lluny l’esclavatge / de cap pecat, al morir: Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posada dins la capella / cara a la mar i al món, / de cara al núvol i estrella, / al carreret i al pont, / oh Verge, us fem l’homenatge / que fa l’alosa al matí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant la vostra Imatge / hi preguem tots, som aquí: Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Benedicta tu in mulieribus. // R. Et benedictus fructus ventris tuí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Famulis tuis, quaesumus, domini coelestis, gratiae munus impertire: ut quibus beatae Virginis partus exslitit salutis exordium; visitationis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementun. Per dominum Nostrum...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior de la Caixa, hi ha la partitura amb la lletra manuscrita i signada pel Rvnd. Joan Baptista Casanova.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma parat de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró. O.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> | 08006-300 | Carrer de Santa Maria, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>Existeix una versió de 1949, de luxe publicada en el Primer llibre de goigs amb un gravat d’E.C. Ricart. I la versió de l’any 2018 impresa a la Impremta Castells, de Castellar del Vallès, editada pels Amics dels Goigs (carrer del Comte Borrell, 307. 2n de Barcelona). Es va fer un tiratge de 650 exemplars en paper Conqueror amb motiu dels 400 anys de presència caputxina a Arenys de Mar “Aquest any de 20148 s’han complert quatre segles des que els framenors caputxins s’establiren a la Vila el dia 7 de febrer de 1618”. El que descrivim és el número 267 (Dipòsit Legal: B-24908 – 2018).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La lletra és la mateixa però la caixa és moderna, amb una orla geomètrica molt fina i al centre del quadre, la imatge de Nostra Dona Santa Maria del Bon Viatge a l’interior d’una mena de capelleta o fornícula dibuixada per Francesc d’Assís Beneseit. Al darrera del goig hi ha la imatge en color del pòrtic del Convent i un escrit de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, que transcrivim a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Els framenors caputxins s’establiren a la Vila d’Arenys de Mar el dia 7 de febrer de 1618. Després d’un sojorn provisional a la capella de la Pietat els frares bastiren, en diverses etapes de construcció i reconstrucció, un convent a l’indret conegut com “la Plana del Paradís” que dedicaren a la Mare de Déu del Camí, o “del Bon Viatge”; una advocació que era molt popular entre els arenyencs que treballaven en els oficis del mar, especialment en la navegació i la pesca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de la Mare de Déu del “Bon Viatge” s’esqueia el dia 2 de juliol, coincidint amb la festa litúrgica de la Visitació, el mateix dia en què els frares caputxins, amb data 2 de juliol de 1620, “feren camí” i es traslladaren del turó de la Pietat al nou convent de la Plana. Tanmateix, durant alguns anys de la primera meitat del segle XVII, la festa s’havia celebrat el dia 29 d’agost. L’any 1653, però, fou fixada definitivament en el dia 2 de juliol. Actualment, amb la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, la celebració de la festa titular de l’església del convent d’Arenys de Mar – que l’any 1879, ran de la restauració fou dedicat a la Visitació, talment el millor coronament del mes de maig, “mes de Maria”, quan l’Església fa memòria litúrgica d’aquell feliç i “bon viatge” que Maria Santíssima efectuà immediatament després de l’Anunciació per tal de visitar a la seva cosina Elisabet i maldar per ajudar-la en els preparatius de la naixença de Joan Baptista, el Precursor del Messies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La il·lustració de la present edició dels goigs de “L’any caputxí” és un dibuix efectuat a la ploma per Francesc d’Assís Beneseit, membre del terç orde franciscà, un autor de traç ferm que ja havia il·lustrat alguna edició de goigs preparada pel caputxí Andreu de Palma de Mallorca i que, inicialment, havia previst a guisa d’il·lustració per a la lletra d’uns goigs que l’any 1941 escriví el P. Andreu, en llengua castellana, però que no s’arribaren a estampar. En tot cas, ara la recuperem gojosament per tal d’embellir la present edició commemorativa dels 400 anys de l’arribada dels franciscans caputxins a la Vila d’arenys de Mar car expressa, molt bé, la popular i antiga devoció marina compartida pels arenyencs i els caputxins a la Mare de Déu del Bon Viatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cal assenyalar que en el ja llunyà 1946 la lletra d’aquests goigs ara novament reeditats – que escriví el caputxí Hilari d’Arenys de Mar i que musicà Mn. Joan Baptista Casanova -, foren editats a cura fra Silveri de Mataró amb una bella ornamentació de Lluís Saumell estampada en els obradors de la impremta Corominas de Solsona. Posteriorment, en el 1949 el P. Hilari en féu una nova edició de luxe que publicà dins el Primer llibre de goigs, amb un preciós gravat d’E.C. Ricart.”.</span></span></span></span></span></p> | 41.5837994,2.5490320 | 462409 | 4603666 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93860-02bonviatgearenysmar2018adg3267.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Rvnd. P. Hilari d’Arenys de Mar. Música de Rvnd. Joan Bta. Casanova. Exornament de Lluís Saumell. Impremta Corominas (Solsona). Autor del dibuix de la versió de 2018: Francesc d’Assís Beneseit. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 323,12 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.