Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94133 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-5 | XX-XXI | <p>L'art i l'ofici de fer puntes a Arenys és una tradició secular i una activitat econòmica que ha fet transcendir la vila d'Arenys i el seu nom a l'estranger. Aquesta activitat, ara ja desapareguda com a element econòmic, ha pres un caràcter simbòlic i identitari adquirint nous significats i esdevenint motor cultural i associatiu. Com a punt culminant en el transcurs de l'any es desenvolupa una trobada de puntaires a nivell nacional que s'inicia l'any 1988, organitzada per l'Associació de Puntaires Flor d'Alba, el Museu d'Arenys i l'Ajuntament.</p> <p>Al llarg de tota la Riera s'estableixen puntaires arribades d'arreu de Catalunya per mostrar el seu ofici al carrer. Paral·lelament, s'organitzen mostres i exposicions del treball de la punta.</p> | 08006-414 | Arenys de Mar | <p>La primera trobada de puntaires celebrada a Arenys de Mar fou l'any 1988.</p> <p>Durant la XXV Diada es va fer coincidir amb la Trobada Nacional de Catalunya, durant la qual es va rebre la visita del M.H President de la Generalitat, Artur Mas.</p> | 41.5805572,2.5502765 | 462512 | 4603306 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94133-02mg0622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94133-03admirant-el-treball-de-ret-fi7127716559o.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Associació de Puntaires Flor d'Alba treballa per fer créixer aquest art de la confecció i transmetre el coneixement i les seves tècniques tant a nivell internacional com a les noves generacions. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 94134 | Escudella de recapte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-recapte | XX-XXI | <p>El dimarts de Carnaval es reparteix l'Escudella de recapte, que prepara l'Agrupament Escolta i Guia Flos i Calcat. L'Escudella, ja convertida en una tradició dels actes del Carnaval Arenyenc, compta amb la participació de tot el poble.</p> <p>Des de ben d'hora es comença a preparar l'olla, i tot el poble és convidat a fer-hi la seva aportació amb algun dels ingredients necessaris: carn, pasta o verdura. Diferents parades del Mercat i botigues ja col·laboren aportant diferents aliments que s'afegeixen als que l’Agrupament també ha comprat, com la carn picada per fer les pilotes.</p> <p>Tota la operació la dirigeix un cuiner, durant molts anys és Imanol Corroto. S'estima que es cuinen al voltant de 350 litres de caldo. L’Escudella es començarà a servir a les 8 del vespre a tothom qui s’apropi amb un plat i una cullera o amb una carmanyola. Una estona abans, a dos quarts de vuit del vespre, la Banda de l’Escola de Música amenitza la festa amb un concert.</p> | 08006-415 | Arenys de Mar | 41.5807117,2.5500941 | 462496 | 4603322 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94134-33330646712501310020678771706010176101704212n.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | He considerat interessant afegir el següent testimoni directe de la gent del Cau, publicat a l'Agenda, per tractar-se dels protagonistes com a comunitat portadora de la tradició i molt il·lustrativa del sentiment de pertinença i identitari que significa la festa:'Pel cau l’Escudella ja és un signe d’identitat. Ens agrada preparar-la pel contacte amb la gent, per la feina feta durant tot el dia, per l’olor de les verdures al bullir, pels records que en guardem i perquè ens fa il·lusió, com cada any, poder servir l’escudella a tothom, sense discriminació de gènere o d’edat. És un dels serveis que fem al poble i que implica a tot l’agrupament, des de C/LL a Trucaires, petits i grans, els pares, els avis, els amics i les amigues, els companys i a qui faci falta.Amb l’Escudella el cau potenciem els valors del companyerisme, de compartir i del servei. Aquestes accions que en un principi semblen tant banals són el nostre recurs perquè en ple segle XXI, la tradició sigui més viva que mai. Una tradició plena de valors positius envers una societat cada cop més aïllada socialment. I és que la fita del cau, com ja sabeu, és la Transformació Social, i l’aventura, i el joc, i l’excursió, i el moviment, i el país, i els dissabtes de 4 a 6, i l’acció, i la llengua, i el respecte, i el compromís, i l’educació. Per nosaltres l’escudella és el reconeixement a la feina ben feta d’aquests 70 anys de vida de l’Agrupament, del dia a dia del cau compromès amb Arenys, del nostre futur dins la societat'. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 94135 | Oficis relacionats amb la construcció naval de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-relacionats-amb-la-construccio-naval-de-fusta | <p>CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011).<em> Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim</em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.</p> <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). <em>Eines i feines dels oficis</em>. Edicions BRAU.</p> | XVI-XXI | <p>Sota la denominació d'oficis relacionats amb la construcció naval en fusta apleguem els oficis de mestre d'aixa i calafat, estretament vinculats un amb l'altre per a la construcció d'embarcacions de fusta. No es tracta de parlar de les antigues drassanes d'Arenys de Mar, que havien tingut ressò, fins al punt que les embarcacions destinades a l'Armada Reial Espanyola, sorgides d'aquestes drassanes, fossin qualificades de modèliques. Ni dels professionals d'Arenys desplaçats al port de Cartagena (Carbonell, Doñate i Romero, 2011).</p> <p>Tota aquesta tradició constructora ha evolucionat i, actualment, la construcció de vaixells i iots es fa amb fibra de vidre. Tot un altre món que no té res a veure amb els antics mestres d'aixa i calafats. Però des de l'entitat El Moll s'han promogut cursos de formació i tallers de manteniment de fusta</p> <p>Una de les prioritats del Moll és crear un espai viu de la història nàutica i la construcció naval. Establir una flota de vaixells clàssics i d’època al Port d’Arenys de Mar; i impulsar un projecte emblemàtic de recuperació naval (aula escola d’oficis).</p> <p>El curs 2020/20121, juntament amb el Departament d'Educació es posa en marxa un nou cicle formatiu de grau mitjà de Manteniment d'Estructures de Fusta i Mobiliari d’Embarcacions d’Esbarjo. El currículum del cicle, de dos anys, tracta d'un conjunt de coneixements i habilitats professionals que tenien els antics oficis artesanals de mestre d'aixa i calafat. Les sortides professionals pels alumnes són en el sector de manteniment d'embarcacions d'esbarjo de fusta.</p> <p>El grau, únic a Catalunya, impartit a l'Institut Els Tres Turons, i l'Ajuntament d'Arenys hi col·labora aportant recursos i suport per poder-lo realitzar, de manera especial en els espais de pràctiques de fusteria i de treball en embarcacions de fusta. El Moll també és un dels espais de taller i pràctiques que també utilitzaran els alumnes durant la seva formació. Aquest nou cicle formatiu dóna una qualificació completa en operacions de manteniment d'elements de fusta d’embarcacions esportives i d’esbarjo, per reconstruir bucs i cobertes de fusta, reparar elements estructurals de fusta i mantenir i modificar elements interiors. També dóna una qualificació parcial de mecanització de fusta i derivats, preparació de màquines i equips de taller i muntatge de mobles i elements de fusteria. I controlar i organitzar components i accessoris de fusteria i moble.</p> | 08006-416 | Arenys de Mar | <p>Llorenç Ferrer (2015) explica que el mestre d'aixa treballava la fusta i es dedicava a la construcció d'embarcacions de diferent envergadura. El lloc on es construïen els vaixells eren les drassanes. Tot i que, en primer terme, ens venen al cap les magnífiques drassanes reials de Barcelona, hem de pensar que la majoria de drassanes era un espai de la platja de la població destinat a aquesta tasca. La fusta, evidentment, era la matèria principal d'aquest ofici i la d'Arenys provenia del seu entorn.</p> <p>Les tres parts d'un vaixell de fusta eren el buc, l'aparell i els arreus. El buc era tota la carcassa; l'aparell eren els pals que aguantaven les veles. Les eines principals que utilitzaven eren les aixes. D'aquí el nom de mestre d'aixa. Eren unes destrals curtes i corbades amb moltes variants: aixa dreta, aixa plana, aixa girada o enrevoltada, aixa de peu, aixa de dos cops, d'entre d'altres noms. També utilitzaven la serra abraçadora, que servia per tallar troncs a la mida i calien dos homes per manejar-la. </p> <p>Continua Ferrer (2015) explicant que es començava muntant les estepes, que eren uns taulons paral·lels i en pla inclinat, damunt de les quals construïa la nau, començant per l'entramat, que consistia en la col·locació de la quilla o carena, damunt la qual s'armaven les quadernes. Les quadernes eren les que formaven el costellam de la nau i en determinaven la forma. El conjunt de les quadernes acabava a proa amb la roda i a popa amb el codast, que era una fusta escairada que pujava vertical i servia per a sostenir el timó; mentre la roda pujava per proa i era la que trencava l'aigua.</p> <p>Aquesta estructura del buc era folrada amb taulons de fusta juxtaposades, sense muntar les unes amb les altres. Per protegir la carena calia clavetejar-la de proa a popa amb les rebladures de cabota ampla.</p> <p>L'ofici de calafat era el que calafatava el buc per impedir que perdés aigua. Per tant, s'untava de quitrà, pega i estopes per fer-lo impermeable. L'eina principal que usaven els calafats era l'escarpa de tall, molt ampla, amb la qual anaven introduint estopa amb pega a les juntures del vaixell.</p> | 41.5766045,2.5586050 | 463203 | 4602862 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-01cicleinsti.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-02cicleinsti2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-03cicleinsti3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-04p1540692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-05p1540694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94135-06dsc8585.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Moll és un projecte que impulsa noves activitats a l’entorn del Port d’Arenys posant en valor la formació i la recerca a l’entorn del patrimoni i la història nàutica arenyenca i també la seva activitat marinera. Els diferents actors que hi participen ho fan des d’un declarada estima pel mar i tot els aspectes culturals que l’envolten; des dels propis oficis, la història, les tradicions i la llengua i altres aspectes socials estretament vinculats al país. | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 94136 | Ofici de pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pescador | <p>CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011).<em> Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim</em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.</p> <p>MINISTERIO DE GOBERNACIÓN (1946). Plan Nacional de mejoramiento de la vivienda en los poblados pescadores. Madrid, tom. III.</p> <p> </p> | XVI-XXI | <p>La relació d'Arenys amb el mar és obvia però ambivalent. Si bé el mateix nom i raó de ser es deu al desenvolupament social i econòmic de la relació de la gent de terra amb el mar, és, sobretot, des de la navegació i el comerç que pren relleu.</p> <p>Pel que fa al sector pesquer, es produeix un canvi notori amb la construcció del port a mitjans del segle passat. Com diuen Carbonell, Doñate i Romero (2011), la importància de la pesca a Arenys és molt recent, des d'una perspectiva històrica. No hi havia una autèntica vocació pescadora a Arenys. No és el mateix la pesca amb les barques varades a la platja que aquella que es desenvolupa a partir de la construcció del port. Aquest port comporta l'arribada de gent de La Ràpita amb noves arts, com l'arrossegament, o gent d'Andalusia, amb l'art del cèrcol. També els vaixells pesquers són més grossos. Aquestes noves arts i maneres de pescar conviuen amb les arts tradicionals que s'havien practicat durant segles, com als pobles veïns com Canet de Mar o Sant Pol; arts com el tresmall, els palangrets, les poteres que es practicaven amb les barques de la platja.</p> <p>Amb aquest canvi, el sector pesquer es visibilitza més clarament, com activitat econòmica. Sigui com sigui, els pescadors han estat sempre presents en la vida del poble i una de les manifestacions és la Confraria de Sant Elm amb més de 400 anys d'història. </p> | 08006-417 | Arenys de Mar | <p>A principis dels anys 40 del segle XX la pesca a Arenys de Mar era testimonial. Segons un estudi del Ministerio de Gobernación (1946), Arenys 'tiene 5309 habitantes, de los que son pescadores 4 patronos y 12 marineros, que se dedican además a la agricultura. Forman la flotilla 12 embarcaciones'.</p> | 41.5778085,2.5575507 | 463116 | 4602997 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img7436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img6692.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img7435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94136-img7694.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | Inexistent | 2025-03-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En dades de l'any 2022 el volum de captures de la llotja d'Arenys de Mar és de 1.556.753 Kg equivalent a 6.310.651 euros. dades publicades per la Generalitat: https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_estadistiques_pesca_subhastada/dar_captures_llotges/ [consulta del 9 de maig de 2023]. | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 94137 | Art de navegar amb vela llatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-navegar-amb-vela-llatina | <p>CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Migue; ROMERO, Pablo (2011).<em> Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítim</em>a. Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.</p> | XVI-XXI | <p>La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general i d'Arenys de Mar en particular. Les barques de pesca portaven aquest aparell però també les de navegació de cabotatge. Actualment és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.</p> <p>L'espai del Moll d'Arenys impulsa un programa de divulgació i formació entorn a la a navegació clàssica i tradicional. Una activitat que té molt present l’Estudi de Pilots d’Arenys que va ser un referent de les escoles nàutiques del segle XIX. La vela llatina i, posteriorment, la cangrea han estat els sistemes utilitzats a les barques de pesca i els grans velers que sortien de la platja d’Arenys fins a inicis del segle XX. El Moll treballa per a la promoció d’aquests tipus de navegació i, també, la formació de nous navegants.</p> <p>De forma conjunta amb les associacions <em>A tot Drap</em>, <em>Bricbarca </em>i els armadors dels vaixells adherits a el Moll es vol oferir un aprenentatge de tots els aspectes relacionats amb la navegació clàssica i tradicional i incorporar nous membres per les tripulacions arenyenques. El Moll també organitza i programa xerrades i cursos sobre diversos aspectes de la navegació i el patrimoni nàutic i marítim. Una flota de vaixells clàssics al Port d’Arenys per fer-ne un espai de referència a la Mediterrània. El Moll esta impulsant la presència al Port d’Arenys d’una flota estable de vaixells clàssics -construïts abans de 1980- que aporti un atractiu i esdevingui un espai on es respiri i visqui la nàutica clàssica.</p> <p>En aquest moments disposa del Sant Pau, l'Odina i sis embarcacions més.</p> | 08006-418 | Arenys de Mar | 41.5792177,2.5554532 | 462942 | 4603155 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-01img-20210624-wa0019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-02odinadesembarcament-2019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-03ada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94137-04dsc8539.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu Marítim de Barcelona, l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han fet pública, en el marc del festival Palamós Terra de Mar, la presentació de la candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo per tal que s’inclogui a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La candidatura compta amb el suport del el Departament de Cultura de la Generalitat.La candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo està coordinada per una comissió internacional constituïda pel Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marineria de Cesenatico d’Itàlia, el Museu-Casa de la Batana de Rovijno de Croàcia, el Museu Marítim d’Eslovènia, i el Taller d’embarcacions de Polilles i el Parc natural marí del golf de Lió de França, assumint el rol d’impulsors als respectius territoris.Mitjançant la inclusió de l’art de navegar a vela llatina i vela al terç en la Llista de Patrimoni immaterial de la UNESCO, els promotors de la candidatura pretenen assolir els objectius previstos a la Convenció de la UNESCO 2003: reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial que representa la pràctica de la navegació a bord d’embarcacions de vela llatina i vela al terç, sensibilitzar la societat a escala local, nacional i internacional, sobre els seus valors identitaris i culturals, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió. | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 94138 | El cordonasso de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cordonasso-de-sant-francesc | XVIII-XX | Costum desaparegut | <p>En el blog d'en Serrallonga s'explica que pels volts del 4 d’octubre, que és Sant Francesc d’Assís, es produeixen els cordonassos de Sant Francesc. Aquest sant, per redimir la humanitat i fer-li pagar les malifetes que carrega sobre les seves espatlles, es treu el cordó (el cíngol) i el fa baixar poc a poquet cap dins del mar, on els pescadors -pecadors- estant fent la seva dura tasca. I vinga!! a remenar el cordó dins l’aigua fins que l’aigua perd la placidesa i el mar s’embraveix i es produeixen les temudes tempestes del “cordonasso”.</p> <p>I a Arenys, al convent dels frares hi havia -hi ha encara- la Mare de Déu del Bon Viatge, on, les dones, mares, i germanes dels pescadors que es troben en el destret d’haver d’aguantar el cordonasso, anaven corrents davant la imatge a pregar perquè els seus familiars tornessin sans i estalvis.</p> | 08006-419 | Arenys de Mar | 41.5837031,2.5490910 | 462414 | 4603655 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94138-01dsc0112.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 94139 | La bandereta del campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bandereta-del-campanar | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>La bandereta del campanar és un costum molt antic, quan al cim del Turó de la Pietat (on actualment hi ha el Cementiri de Sinera) hi havia un pal on onejava una bandera blanca que indicava la direcció del vent als pescadors. Amb la separació dels dos Arenys, els prohoms d'Arenys de Mar decideixen col·locar una Bandereta al terradet del campanar.</p> <p>Joan Amades (1987) ens diu: 'La gent de mar d'Arenys feien una bandera que el dia d'avui [dijous sant] portava el pavorde a la processó. Anava immediatament darrera del capellà. En dipositar la Sagrada Forma dins el monument, també hi posaven la bandera, que restava a la vora del Santíssim. A la processó de demà [divendres sant] el pavorde ocupava el mateix lloc i portava així mateix la bandera desplegada, la qual restava guardada a l'església fins el dia de la santa Creu de maig, que la posaven al cim del campanar' (vol. II, pp. 781 i 782). Quan arriba a la festa de la santa Creu, el 3 de maig, en torna a parlar (vol. III; pp. 555) i afegeix que 'les fadrines arenyenques pujaven al campanar amb el pavorde i donaven tres voltes al terradet del cim, cregudes que així trobarien casador abans de l'any'.</p> <p>A l'enllaç citat, s'explica la festa de l'any 2022 i es diu que és obra de l'artista arenyenc Jordi Coll: 'La Bandereta, que es renova el primer diumenge de maig de cada any, hi ha pintat l'escut d'Arenys de Mar (un aranyoner damunt del mar), dos xiprers i una creu (en commemoració de la separació civil de Santa Maria d'Arenys respecte de Sant Martí d'Arenys). A una banda de l'aranyoner hi ha una A, i a l'altra una R (que representen l'escut de la vila). Els dos xiprers amb la creu al mig representen l'escut de sant Elm (patró de pescadors, mariners i navegants)'.</p> <p>La festa de la bandereta de l'any 2022 ha comtat amb l'estrena de l'himne musicat per en Jordi Marsol a la bandereta del campanar, poema de Frederic Soler Pitarra. L'himne ha estat interpretat pels els cors Tiamat i Boixets de l'escola de música d'Arenys i la soprano Magdalena Campasol acompanyats a l'orgue per en Jordi Marsol i al violí per l'Oriol de Antonio, tots ells dirigits per la Gemma Ruiz. Un cop acabat l'acte protocol·lari del cant i la beneïda s'ha hissat la bandereta al campanar tal com mana la tradició'. </p> | 08006-420 | Arenys de Mar | 41.5805557,2.5496777 | 462462 | 4603306 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94139-bandereta3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Existeix una fotografia de l'any 1920 a l'arxiu Tomás Carreras y Artau. Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Recuperación y descripción de material gráfico. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 94144 | Puntaires d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puntaires-darenys | XVI-XXI | <p>Les puntes de coixí són un teixit que resulta d'encreuar fils enrotllats en boixets, tot seguint el dibuix d'un patró; formant torsions, trenes, tramats i diversos punts. Els materials indispensables són un coixí rodó (no usat a Catalunya) o allargat, boixets, un patró, fil i agulles. Els fils, de cotó o de seda, es subjecten al coixí amb les agulles i es treballen en parells. També es poden utilitzar fils metàl·lics, de llana i de fibres sintètiques. Els colors més freqüents són el blanc i el negre; les agulles són de cap (abans eren de llautó però ara són d'acer inoxidable). També es poden fer servir el que se'n diu agulles de 'guarniment', els mata-sogres (amb el cap de vidre o plàstic) i els perpals, que són més grossos i s'usen per fixar els patrons al coixí.<br /> La tècnica de fer puntes presenta moltes varietats; sempre hi ha una combinació de punts bàsics: punt sencer (creu, volta i reu) i mig punt o vol i boixet (volta i creu). La punta resultant es divideix en peu, cos o fons i cap, excepte l'entredós que té dos peus i no té cap.<br /> Els punts i les puntes tenen noms posats per les mateixes puntaires a fi i efecte de diferenciar-ne entre la gran varietat que hi ha. Els noms poden ser ben curiosos: gra d'ordi, el sepulcre, el campanar de St. Iscle, la flor d'ametller, la barca, la petxina, el cul de gallina, els mirallets, el cargol, l'oliva, etc.<br /> Les puntaires d'Arenys van donar fama internacional al ret fi català o punta d'Arenys, que s'assembla a la blonda però es diferencia pel fons de tul adornat amb punt d'esperit, que es fa amb fil de cotó blanc molt fi.</p> | 08006-421 | Arenys de Mar | <p>L'elaboració de puntes de coixí o de boixet és una de les tradicions documentades més antigues d'Arenys. La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l'any 1698. S'hi especifica el lliurament de fil i l'encàrrec de la mostra 'les dues roses' a la puntaire Maria Horta. En el 'Diario de viajes hechos en Cataluña' de Francisco de Zamora (1785-1790) també es parla de les puntaires d'Arenys. Les puntes de boixet, dites així, per la fusta de boix amb què es feien els boixets, eren un producte molt apreciat en el comerç amb les amèriques. Però el punt més àlgid a Arenys, es desenvolupa en els tombants del segle XX (1900).<br /> Els randers eren els comerciants que venien les puntes; donaven el fil a les puntaires i recollien el producte final a canvi d'un mòdic preu. Un dels randers més importants fou la família Castells, que inicien el negoci l'any 1862. La producció de puntaires i randers va crear una important indústria que va obrir camí a l'exportació. Un altre rander, aquest instal·lat a Arenys de Munt, és Josep Viñals i la seva esposa Josepa Rossell. El negoci iniciat l'any 1880 va continuar fins l'any 1989 per la neta Mercè Badia.<br /> Aquesta activitat no era pas lúdica, com ara, sinó un complement econòmic molt important per les famílies. Només així es pot entendre el canvi de dedicació de tota aquesta mà d'obra femenina a la incipient industrialització del municipi. La relació temps de dedicació - benefici econòmic no deixava cap mena de dubte. Era més rendible treballar a la fàbrica. Tot i que no es va perdre mai la tradició de fer puntes, ara potser amb d'altres objectius.<br /> Un dels esdeveniments històricament més importants dins el món de la punta, és l'exposició que es va fer a Arenys de Munt, l'any 1906, inaugurada l'1 de juliol per Trinidad M. De Oms, president accidental de la Diputació de Barcelona; Joaquim Sostals, governador interí de Barcelona i Joaquim Sagnier i Pio Valls, diputats del districte. L'exposició va tenir un important ressò mediàtic a la premsa de l'època.</p> | 41.5817831,2.5482246 | 462341 | 4603442 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-puntaires-al-carrer-alta-puntaires-treballadores.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-hpunta8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94144-12178.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Catalunya de final del segle XIX, la puntaire apareix representada a la literatura i l’art com el prototip de la dona catalana forta i treballadora. Aquesta imatge estava molt allunyada d’una realitat en què les puntaires treballaven moltes hores, sense cap mena d’estabilitat laboral i en un moment en què les empreses anaven desapareixent per influència de la mecanització. La literatura, en lloc de fer un retrat realista de la situació de les puntaires, també es dedicarà a forjar una imatge de l’abnegació i el sacrifici.L’any 1885 Marià Castells i Diumeró va encarregar al sabadellenc Manel Ribot i Serra un poema que lloés el treball de la puntaire i així va néixer la història de la jove Agnès.Els versos de La Puntaire van impressionar la societat del moment, tant que Clovis Emeric, pseudònim de Lluís Almerich, en va fer una novel·la amb el mateix nom; Ramon Campmany, una obra de teatre; i José Claramunt, una pel·lícula. I en destaquem, també, una cançó popular que el projecte Càntut ha recuperat.Jacint Verdaguer també va escriure un poema dedicat a la puntaire, probablement inspirat en les seves estades al Maresme. El poema La puntaire és fruit del recull de tradicions i llegendes que el poeta de Folgueroles reelabora convertint-les en poemes. El poeta el va escriure en el moment en què preparava els materials que configurarien el volum Pàtria. La puntaire està dedicada a un dels principals empresaris de puntes de Barcelona, Josep Fiter. De fet, aquest prestigiós rander va assessorar al poeta per escriure el poema. Cal destacar també la presència del món puntaire a l'obra poètica de Salvador Espriu.Diversos artistes i il·lustradors han representant la figura de la puntaire, en el Museu podeu veure a l’escala del Museu, el cartell de l'exposició de puntes d'Arenys de Munt l'any 1906 realitzat per l’arquitecte Enric Sagnier o la il·lustració per al llibre l’ermità Maurici realitzat per Joan Colom Agousti.En l’escultura cal destacar La Puntaire realitzada per Cèsar Cabanes i Badosa, que es pot veure a la Sala 3, L’any 2003 l'Associació d'Amics de la Puntaire va produir en bronze i avui es pot veure al costat de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 94145 | Costums relacionats amb Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-sant-joan | XIX-XXI | <p>La revetlla de Sant Joan és una de les jornades amb més tradicions repartides per tota Catalunya. La seva rellevància és desigual segons el territori o municipi del què parlem. Tot i que a Arenys de Mar no es fa una festa especialment 'sonada' en relació a d'altres municipis, sí que els arenyencs i les arenyenques tenen molt arrelada aquesta festivitat, que es troba molt vinculada amb l'arribada de la Flama del Canigó, ara ja molt estesa, però a Arenys ja des dels anys 60 del segle passat, en plena dictadura i en secret. Per tant, amb un alt valor simbòlic de resistència, catalanitat i lluita per a les llibertats.</p> <p>Un tríptic de festes populars editat per l'Ajuntament exhorta a la ciutadania a celebrar 'la nit més curta, la del Solstici. La més màgica i la més embruixada de totes. La que guareix mals lletjos que s'encomanen. La de buscar les herbes remeieres. La de saltar fogueres. La que afavoreix els amors i cura els desamors. Música, foc purificador i soroll: vet aquí el discurs de Sant Joan'. S'anuncia la revetlla amb una fira de productes artesans, amb una orquestra, coca i cava i una banyada a la sortida del sol.</p> <p>Actualment, obre la festa l'arribada de la Flama del Canigó i lectura del manifest, se celebra la Fira del Solstici i al vespre la revetlla a la platja, amb música, foguera i bany.</p> | 08006-422 | Arenys de Mar | <p>La majoria de les tres iniciatives van sortir a redós del Centre Excursionista d’Arenys de Mar, encara que la Flama, la Revetlla i la Fira han acabat separant-se i la revetlla l’organitza l’Ajuntament directament. Igual que l’única foguera que es fa. </p> <p>Amb el cobriment de la Riera, les fogueres es van deixar de fer en el seu lloc habitual i psssaren a la primera platja.</p> | 41.5780613,2.5533611 | 462767 | 4603027 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94145-flamacanigo-cenricpera.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 94146 | Costums diversos recollits per Joan Amades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos-recollits-per-joan-amades | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | No són actius. | <p>A part de les festes, tradicions i costumari citats en aquest treball amb una fitxa individualitzada per la seva rellevància i ressò social, també hi ha una sèrie d'anotacions en el Costumari català de Joan Amades (1987) que fan referència a Arenys de Mar i que s'ha cregut oportú aplegar-les per tal que siguin considerades o, si més no, conegudes, independentment de la seva vigència o veracitat contrastada.</p> <p>Amades (1987, vol. III, pp. 247) parla del Ball de cançons que es feia per Carnestoltes a Arenys de Mar 'els cantaires es reunien per carrers i, en voler acabar el ball, feien cap a la plaça, on totes les colles es fonien en una i intensificaven els cants com a final de festa. Aquests balls solien moltes vegades començar uns dies abans de les Carnestoltes, a voltes per Cap d'Any, i s'anaven repetint cada dia de festa o cada dia al vespre en havent sopat; prenien més importància i increment els dies de Carnestoltes'.</p> <p>A la pàgina 470 parla d'un altre costum del dijous gras a Arenys de Mar. Diu que a 'les cases acomodades solien fer un convit al qual convidaven molta gent. Era obligat menjar una gran coca molt gruixuda, dins de la qual hi havia amagades una o dues faves seques. El qui trobava la fava restava obligat a repetir el convit pel seu compte el dijous vinent i a convidar-hi, a part d'altres, tots aquells que havien assistit al primer berenar. A voltes el qui feia el segon convit també posava una fava dins de la coca, la qual obligava així mateix al qui la trobava a organitzar un altre àpat. Així hi havia hagut anys que els convits duraven tots els dijous de Quaresma'.</p> <p>Amades (1987, vol IV, pp. 1042) diu que per la verema, a Arenys de Mar hi ha el costum de posar raïms naturals a les mans de la imatge de Sant Zenon, com imatge protectora.</p> <p>Per la vigília de Nadal, el dia 24 de desembre, Amades (1987, vol. I, pp. 33) explica que la quitxalla d'Arenys i també Canet, anaven per la platja 'fent volar restes de cordes velles, enceses, i sonant corns i fent volar brunzidors, per tal de fer saber als Reis que el Jesuset havia nat, i que no es descuidessin d'anar-lo a adorar i de portar-los, a ells, les joguines i els dolços que els haguessin sobrat'. Afegeix que la mainada de la costa creu que els Reis venen per mar. </p> <p>Més endavant (vol. I; pp. 58) descriu el costum de la 'fadrinalla' la vigília de Nadal (24 de desembre) de lliurar-se a fer bromes 'pròpies del dia dels Innocents', com 'emportar-se una barca de la platja i posar-la a la bassa del molí de la mina, situat als afores de la població, on l'endemà l'havien d'anar a cercar llurs propietaris. També era corrent lligar cordes a les anelles de les portes foranes de les cases. Lligaven una mateixa corda a dues anelles de dues cases veïnes, les quals, en anar a obrir, es trobaven que no podien, perquè les portes restaven travades. Calia demanar l'ajut d'algun passant o d'un altre veí perquè deslligués la corda. Era costum penjar forcs d'alls a les portes mentre la gent era a missa del gall'.</p> <p>També per Nadal explica que els Caputxins del noviciat d'Arenys organitzaven una mena de processó a la qual hi anava un gran nombre de congregants, seguits de la comunitat. 'Tots duien ciris encesos. La presideix el pare vicari, que porta una imatge de l'infant Jesús. La comitiva s'encamina a la cel·la del pare guardià, al peu de la qual un dels frares fa un quiquiriquic, i a continuació el pare guardià obre la porta de bat a bat i surt per afegir-se a la comitiva, la qual presideix. La processó surt a donar una volta per l'illa de cases on hi ha el convent i s'encamina cap a l'església. Al carrer, gran gentada espera el pas de la processó. La gent canta cançonetes de Nadal, que són corejades pels frares i pels confrares. Els frares acompanyen el cant amb castanyoles, panderos i flabiols; tots entren al temple enmig de gran joia i alegria i seguidament comencen la funció pròpia del dia' (vol. I; pp. 125 i 126)</p> <p>Pel darrer dia de l'any, el 31 de desembre, conegut per ser el dia en què es passeja l'Home dels Nassos, Amades (1987, vol I; pp. 258) explica que a Arenys de Mar i altres poblacions costaneres de llevant 'hom deia a la mainada que per a poder veure l'Home dels Nassos calia estar net de pecat, i hom feia fer a la quitxalla una confessió pintoresca. Havien d'anar vora el mar i dir, cridant, les malifetes que havien fet i sobretot les mentides que havien dit. Per cada pecat o mentida havien de fer un nus a un cordill o una veta, i quan els havien dit tots, havien de tirar el cordill a mar. Si l'aigua se l'emportava, el mar els perdonava i absolia i es feia seus pecats i mentides, però si l'escopia, era senyal que els pecats eren tan greus que no tenien perdó i el mar se'n desentenia. A les nenes i a la mainada molt petita, que hom tenia por que s'acostessin massa a l'aigua, els feia tirar la veta al foc, i no restaven perdonats fins que s'havia ben cremat. Però com que la confessió i la mecànica dels nusos se solien allargar més del compte, quan restaven purs de pecat ja era passada l'hora de poder veure el personatge i, després de tants esforços, encara no el podien contemplar'.</p> | 08006-423 | Arenys de Mar | 41.5793775,2.5515264 | 462615 | 4603174 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 94150 | Arenys de Mar i les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arenys-de-mar-i-les-bruixes | <p><span><span><span><span><span>CARRERAS I CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriac o de Sant Vicenç (excursió, historia y tradicions). pàg 258-259. Mataró. Estampa de Vilà y Font. Riera. Facsímil 1986. Biblioteca històrica del Maresma, volum II.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 184-187.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GOMIS MESTRE Cel (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915.Alta Fulla Editorial</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS GURI, Josep Maria (1994). Una cacera de bruixes als anys 1629-1621, dins La Vall, núm. 150. Associació Cultural Vallgorguina, pàg. 47-55.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Francesc Carreras i Candi, en la seva monografia sobre el castell de Burriac deixa escrit que la persecució contra les bruixes fou molt intensa sobretot en el decenni de 1618 – 1620. Però les afectacions conegudes al Maresme són minoritàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep M. Pons i Guri (1944) explica un cas que afectà als dos Arenys: Sant Martí i Santa Maria. També ho recull Coll i Modolell (1999): '...</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> el dia 3 de febrer de 1619 els prohoms de les universitats de Sant Martí d’Arenys i de Santa Maria d’Arenys es trobaren en l’indret de Vallvidrera, a la riera, en el punt termenal que separa les dues viles. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’objectiu d’aquesta reunió era decidir sobre els afers d’ordre tributari i econòmic, però a darrera hora s’hi afegí un darrer punt per la qual foren comissionats sis veïns per tal que:</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>“(...) <em>demanen y pugan demanar justícia contra los bruxos y bruxes, per fer-los castigar y per so pugan comparèixer en qualsevols tribunals y gastar de bens de ditets universitats lo que serà menester, donant-los per dit efecte poder bastan</em>t. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’acord no fou unànime, ja que s’hi oposaren cinc dels vint-i-vuit reunits. El tema no tirà endavant i aquí s’acabà aquesta història' (pp. 187).</span></span></span></span></span></p> | 08006-424 | Arenys de Mar | 41.5794818,2.5517464 | 462634 | 4603185 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||||
| 94151 | La falsa llegenda de la Torre dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falsa-llegenda-de-la-torre-dels-encantats | <p><span><span><span><span><span>AMICH, Joan. (1849). Viage á Mataró con el ferrocarril. Impremta de T. Gorchs. Barcelona. Facsímil de la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró, edició de 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALAGUER, Víctor (1857). Guía Cicerone del camino de Hierro del Este en su primera sección. De Barcelona á Arenys de Mar por el ferro-carril. Imprenta Nueva de Jaime Jepus y Ramon Villegas. Facsímil de 1973 reeditat per Caixa Layetana de Mataró el mes de desembre de 1973. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona. Imprenta Minerva, S.A. Mataró. Pàg. 88</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CABALLÉ CLOS, Tomàs. (1916). La Torre dels Encantats. Leyenda de Caldetas. Imprenta F. Borras. Barcelona. (Amb il·lustracions de Raimundo Caballé).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CASAS, Joaquim. (1959). Comarques de Catalunya. 1. El Maresme. Albertí ed. Barcelona. pàg. 127.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 117-127.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALARICH VERDAGUER, Joaquim (1882). Apuntes para la historia de Caldas de Estrac (vulgo) Caldetas. Inprenta Renaixensa. Barcelona, pàg. 111-149.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>Algunes de les tradicions al voltant d'aquesta torre, publicades a la bibliografia esmentada, es refereixen a l'origen del nom de la torre 'dels Encantats'. Segons l'explicació popular a les nits es veia llum a les finestres i se sentien crits i gemecs, acompanyats de sorolls de vasos i ampolles. També es diu que per Sant Joan, si el dia és clar i el sol brillant, l'ombra de la torre es reflecteix a la plaça que hi havia davant la posada de Montserrat, a Mataró. També es diu que hi ha un túnel subterrani des de la torre a la platja, que s'utilitza en un moment de la llegenda. </p> <p><span><span><span><span><span><em>“En Caldetas de arriba hay tres torres que datan de la época de los moros. En la altura que domina á Caldetas de mar hay otra torre de la misma época, bastante bien conservada, con sus almenas y cuerpo avanzado de fortificacion. Los geógrafos la llaman torre de Caldetas, los naturales de la comarca torre de los encantados, y los militares, que ahora tienen establecido en ella telégrafo, la patona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Los habitantes del pueblo dicen que cada año, en el dia de San Juan, si el cielo es claro y el sol brillante, la sombra de la torre de los encantados se refleja en la plazuela que hay delante de la posada de Montserrat en Mataró.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Tambien dice otra tradicion, que en boca del pueblo corre, que havia un camino subterráneo que conducia de esta torre á la playa, però no se hallan hoy vestigios de este camino.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>En cuanto á su nombre de torre de los encantados, la tradición no lo esplica mas que contando la fábula de que en tiempos antigues muchas noches se veia luz en las ventanes de la torre y se oian gritos, risas y gemidos, acompañado todo ya de choques de vasos y botelles, ya de ruidos de armas, algazara que se achacaba á los demonios ó encantados que se habian apoderada de la torre haciendo de ella su habitacion” </span></span></em><span><span>(Víctor Balaguer, 1857, pp. 88)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir d'aquestes dades, Salrich (1882) crea una llegenda novel·lada, com molt bé indica al principi, que també es recull en Coll i Modolell (1999) i que transcrivim íntegrament:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>'Era el dia 8 de setembre de l’any 1231. La jove Leonor i altres persones es trobaven celebrant l’aplec de la Verge del Remei. Quan només quedaven ella i la seva amiga Empar, es començà a fer fosc. Malgrat la insistència d’Empar, Leonor volgué donar un darrer petó al Nen Jesús.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un negre i espès núvol anava sorgint del mar, fent encara més aparent la sensació de foscor. Aprofitant l’avinentesa, una nau s’acostava lentament i silenciosa vers la platja, per anar a refugiar-se en una de les cales naturals formada per les muntanyes de Caldes. Ja desembarcats els pirates –doncs només els pirates navegaven per aquestes costes sense llums de posició-, es disseminaren pels vessants no defensats per les torres que encara hi ha, a la recerca d’esclaus i botí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja prop de casa del seu pare, que era el veguer del poble, Leonor es trobà de cop i volta amb dos dels pirates, que l’agafaren sense que ella pogués oposar cap mena de resistència. La seva amiga Empar, que anava tot just al seu darrera, sí que pogué recular i escapolir-se. Leonor fou conduïda cap a l’embarcació dels pirates, malgrat els plors i les súpliques, a on aviat començaren a arribar altres captives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aixecar-se el nou dia ja eren a alta mar. Les torres i edificis que Leonor podia veure en la llunyana costa no eren, és clar, les de Caldes d’Estrat. La seva desesperació augmentà quan s’adonà que el vaixell posava proa en direcció contrària a les costes catalanes. I per acabar-ho d’arrodonir, sentí els corsaris que ja es fregaven les mans amb el premi que rebrien de llur senyor per portar una peça tan valuosa per al seu harem. Ja només podia esperar la protecció de la Verge del Remei de Caldes, i a ella s’encomanà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar a les costes de Berbèria, el capità pirata digué, adreçant-se a la pobre Leonor:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Hem de tancar aquest ocellet a la seva gàbia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poc després, tots els presoners i presoneres eren presentats al príncep dels cerites, personatge molt opulent i, segons sembla, parent de l’emperador del Marroc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La resta dels captius foren tancats en espaioses habitacions i des d’allà conduïts al mercat d’esclaus. Leonor fou la darrera. I quan el príncep va veure la formosor del seu rostre, més bell encara a causa del pudorós carmí de la vergonya exclamà:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Beneït sigui Allah! Bona presa per al meu harem. Mereix ésser una sultana!</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Foren precisament aquelles paraules les que feren conèixer a la desventurada noia quin havia de ser el seu destí. Plorosa, es llençà als peus del príncep suplicant-li que respectés el seu honor i els vots de virginitat que havia fet a la Verge dels cristians. Tots els presents en feren burla, tant dels seus plors com dels seus vots, aconsellant-la que es preparés per fer feliç a l’omnipotent príncep, parent de l’emperador i descendent de Fàtima Zahra, filla natural i predilecta del profeta Mahoma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Atreta pels plors de Leonor es presentà aleshores a la sala una joveneta d’uns catorze anys, fetillera i molt formosa. La seva presència sembla que contrarià al príncep, el qual fent un senyal als allà presents. Manà que es retiressin. Llavors, adreçant-se a la noieta, que era la seva filla, li digué:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Fàtima, per què t’has exposat així a la vista de tothom? Ja saps que no vull que et vegin ni els meus criats ni els meus guerrers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Pare meu, no sé que m’ha passat. Una força desconeguda m’ha obligat a presentar-me desobeint les vostres ordes. Si aquesta jove tingués un geni protector, creuria que la defensa, doncs no sé el que em passa, i això és per a mi un enigma. Mentre, permeteu que la prengui al meu servei, i jo la predisposaré de manera que no sigui esquerpa als vostres desitjos: li faré entendre que teniu sobre ella dret de vida i de mort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Leonor la princesa Fàtima li semblà una visió màgica, gairebé celestial. El que no sabia és que sota aquella bondadosa aparença s’amagava una ànima cruel, i que aquelles riques robes que semblaven cobrir una perfecta regularitat de formes, només embolcallaven un cos malalt i ple de tumors, alguns dels quals eren nafrats i supuraven un pus fètid que només podien dissimular les més fines essències i perfums. I com si la lepra que patia modelés el seu caràcter, el seu cor era cruel i sanguinari. Tant que per distreure’s condemnava les seves esclaves a assots i altres turments per la més mínima falta. I com a mostra del seu refinament, els càstigs eren aplicats en la seva presència per les mateixes captives. Aquella que, per pietat envers la companya, no emprava tota la seva energia i força corporal, era a la vegada castigada per una altra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per acabar d’arrodonir una tan tràgica situació, Leonor despertà l’enveja de dues de les favorites de la princesa, anomenades Sorrab i Ernestina. La primera era una esclava georgiana, molt bella; la segona havia estat capturada en els marges del riu Genil, i ambdues eren molt aficionades a la dansa i a la cançó, la qual cosa distreia molt la seva senyora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dia Muñoz, una esclava valenciana, fou condemnada a cent assots. Leonor era una de les encarregades d’aplicar-li el càstig. Com que la captiva catalana es va negar a fer-ho, fou a la vegada assotada també. Malgrat això, continuà servint la seva senyora amb afecte i amabilitat: preferia això que anar a parar a l’harem del príncep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre succeïen els fets relatats, el príncep hereu de Fez es trobava cercant esposa. Coneixedor de la bellesa de Fàtima, volgué veure-la. En arribar al palau fou rebut amb tots els honors. I per tal d’obsequiar-lo, la princesa Fàtima ballà per a ell nombroses i diverses danses, que complagueren molt el príncep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però això aguditzà la malaltia de la princesa, que prengué un caràcter tan seriós que els metges temien perdre-la. De les seves nafres sortia un pus tan fètid i corrosiu que tothom se n’allunyava, incloses les dues favorites, Sorrab i Ernestina, que fingiren trobar-se malaltes i així poder tocar el dos. Tothom, és clar, llevat de Leonor i l’esclava valenciana, que s’oferiren a tenir cura de la malalta. Amb tanta abnegació i afecte l’atengueren, que aviat la seva millora era palesa. I naturalment, les favorites, guarides de les seves fingides malalties, tornaren al servei de la seva senyora, essent despatxades Leonor i la valenciana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una nit en què no podia dormir, Fàtima sentí una dolça cançó, que cantaven les esclaves cristianes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Mare del Remey sagrada / valgans vostra protecció. / Saquejá aquest lloch antich / per nostres pecats lo moro, / perdent son poder inich /fins á la Iglesia el decoro: / sols Vos ab gran confusió / séu del rigor preservada”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En sentir allò, Fàtima es començà a encoleritzar. Però tingué prou paciència per continuar escoltant:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Vullau a Fathma donar / de vostre cor los tresors, / de la lepra mitigar / los sofriments i dolors: / baix la vostra protecció / preneula, Verge sagrada”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La princesa va fer cridar les esclaves. En preguntar perquè esbombaven la seva malaltia, Leonor respongué que era per tal d’implorar a la Verge del Remei que la guarís, ja que els millors metges no podien fer-ho. En demanar qui era aquesta verge, Leonor li explicà:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>-Senyora, és la Mare de Déu dels cristians, i el seu poder no té límits, perquè cura totes les dolències del cos i de l’ànima; les del cos mitjançant unes aigües meravelloses que brollen d’una roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Llavors, a requeriment de la princesa musulmana, Leonor li contà la llegenda àuria de la Verge del Remei de Caldes, com fou trobada i altres successos meravellosos protagonitzats per la sagrada imatge. El cas és que, des d’aleshores, les esclaves cristianes pujaren a l’habitació de Fàtima molt més sovint. I un dia, la princesa parlà al seu pare de les miraculoses aigües guaridores de Caldes d’Estrac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els més eminents metges foren cridats per tal de donar la seva opinió en un assumpte tan important. I es resolgué traslladar la princesa Fàtima a Caldes. Pocs dies després, i durant una fosca nit, un vaixell desembarcava uns quants musulmans que, coneixedors del país, entraren en una cova oberta en la roca per les onades i penetraven en un llarg passadís, pel qual anaren pujant fins trobar una porta de ferro. La feren cedir mitjançant fortes perpalines. Els dos vigilants que guardaven una forta torre, que dormien, foren ràpidament abatuts. I així, baixaren a terra els ocupants dels vaixell, que no eren altres que Fàtima, la seva mare, les dues favorites i les dues esclaves cristianes que ja coneixem. La custòdia de les dones era al càrrec d’Abdel-Nis i vint soldats escollits.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per tal que la princesa pogués banyar-se a la piscina, els musulmans idearen un enginyós sistema: a mitja nit, sortien unes quantes persones vestides amb barnussos i vels blancs. Leonor encapçalava la comitiva. La seguien sis soldats. Fàtima, la seva mare, les dues favorites i sis soldats més, que tancaven la columna. Tots ells portaven fanals blancs a la mà. Aquesta processó de fantasmes blancs i misteriosos, que sortia cada mitjanit en punt i després d’una hora retornaven a la torre, tenien sorprès i astorat al poble de Caldes, en el qual no es parlava d’altra cosa. I per a més estranyesa, un dels antics guàrdies de la torre –còmplice dels nouvinguts- assegurava que ell no havia vist res de res...Algú del poble va començar a fer córrer la història segons la qual es tractava de les ànimes en pena dels moros que havien ocupat antigament el país, als quals Mahoma havia encantat i enviat aquí per practicar les ablucions que la seva religió imposa. Des d’aleshores foren per als caldetencs els encantats, que vivien, és clar, en la Torre dels Encantats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb els continuats banys, la salut de Fàtima millorava dia a dia. I amb ella el seu caràcter, que s’anava tornant més calmaat. La lepra anava vencent, i no deixava petjada en la fina pell de la princesa. Per contra, anímicament es trobava depressiva, lànguida, la qual cosa preocupava molt Leonor. I és que els murs de la torre eren massa estrets per Fàtima, que es sentia presonera. Així, un dia resolgueren anar a donar gràcies a la Verge del Remei al seu propi santuari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per poder dur-ho a terme, els “fantasmes”, amb la complicitat de l’antic guàrdia, es feren passar per uns nobles castellans que havien arribat durant la nit, amics del Sr. De Montpalau, el propietari de la Torre dels Encantats. Segons digueren, venien acompanyats d’un sacerdot que exorcitzaria els encantats que allà hi havia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots ells, que es vestiren amb roba pròpia de la noblesa castellana de l’època, anaren seguidament al monestir del Remei, regit aleshores per cavallers templers. Els visitants, naturalment, foren rebuts amb tota cordialitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però un d’aquells cavallers, que havia prestat els seus serveis en el castell d’Aragó propers als pobles habitats encara per musulmans, s’adonà que no eren castellans, sinó mahometans disfressats. Tement, com a bon militar, una emboscada, cregué que seria millor vigilar els moviments dels nouvinguts. Un dia parlà llargament amb Leonor de l’avantatja que suposaria per a la comarca la conversió d’aquella gent. I es disposà a portar a la pràctica un meditat pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquesta manera, començà a parlar a Fàtima del rellevant paper que la dona cristiana tenia en la família i la societat, que no es trobava sotmesa a la voluntat del seu senyor, que exercia d’esposa i de mare, que podia criar lliurement els seus fills, i altres coses per l’estil. La mateixa princesa pogué adonar-se’n, en algunes visites que feia al monestir del Remei per donar gràcies a la Verge, que allà hi anaven dones de tota sort i condició, soles i amb la major llibertat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dia, una nena entregà a la princesa Fàtima un ram que combinava artísticament tota una sèrie de flors. En ell pogué llegir, mitjançant el llenguatge de les flors, un missatge: “Amb respecte i temor em dirigeixo a vós, per dir-vos que he perdut el repòs i visc molt trist, el meu cor somnia i intueix que us estima, només vós ocupeu el meu pensament; tinc temor i espero, tot i que la meva esperança és feble: compadiu-me”. Ella no sabia qui podia ser el seu misteriós pretendent. Però havia de respondre i ho va fer mitjançant un botó de rosa blanca embolicat en un paper en el qual hi havia dibuixada una coroneta silvestre formada de diverses flors i fulles, l’emblema del qual deia: “El meu cor mai no ha estimat, els meus sentiments són bons, si el vostre naixement és noble i els vostres pensaments purs, podeu esperar”. Quan veié la nena li va donar el missatge, i ràpidament aquella desaparegué corrent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la tarda següent, Fàtima i Leonor es dirigiren al monestir. Pel camí veieren un jove atractiu i cavaller seguit d’un gos de cacera. Era l’hereu Simó Busquets, el senyor del castell i el propietari més ric d’aquelles terres. Fàtima es posà vermella, perquè veié en la seva botonera una branqueta de duran: ell era, doncs, el misteriós pretendent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una curta conversa entre els dos joves decidí el seu destí. Immediatament, Fàtima demanà al cavaller templer que l’instruís en els principis del cristianisme i en els deures de la dona cristiana. La mera de la princesa es convertí també, com les dues favorites i fins el cap de l’expedició, Abdel-Nis. També una part dels guardians es feren cristians; altres tornaren a Alger. El dia 8 de setembre els conversos es batejaren. Fàtima adopta el nom de Magdalena. Tots es quedaren a viure a Caldes d’Estrac, on foren sempre admirats com a model de virtut i bellesa...'</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08006-425 | Turó dels Encantats | 41.5716163,2.5303746 | 460847 | 4602322 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94151-img0843.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A Coll i Modolell (1999) s'analitzen les característiques estructurals de la narració i es contextualitza en època de Salrich per concloure que no és una llegenda de tradició popular sinó una creació literària que es sustenta amb unes tradicions orals. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 94181 | Alzina surera del Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-calisay | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina que ornamenta la façana de llevant del Centre Cultural Calisay, és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada alta i més o menys arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, robust. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, no massa desenvolupada.</span></span></span><span><span><span><span> Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-426 | Riera del Pare Fidel Fita, núm. 67 | 41.5826558,2.5478491 | 462310 | 4603540 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-02p1580189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-04p1580191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-05p1580201.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 94182 | Cedres de l’edifici Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part posterior de l’edifici Xifré hi ha tres espècimens de <em>Cedrus libani </em>o cedre del Líban. Es tracta d’una conífera de la família de les pinàcies, de fulla persistent que en el seu hàbitat natural (muntanyes de la regió mediterrània del Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia i també a les muntanyes de l’Atles) pot créixer fins als quaranta metres d’alt. La capçada és cònica en els arbres relativament joves, mentre que amb els anys, es torna més irregular. Les fulles són aciculars o en forma d’agulla, que mesuren entre 30 i 35 mm i apareixen en grups de 20 o 30 en forma de pinzell. Floreix a la primavera. Les flors masculines són de color bru rogenc; s’identifiquen perquè apareixen dretes sobre la branca. Mentre que les flors femenines, són molt més petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’escorça està clivellada i té un color bru grisós. El fruit és la pinya, que surt cada dos anys ja que necessita un any per a madurar. El color varia de verd grisós a l’inici per arribar al gris fosc al cap de dos anys.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-427 | Carrer d'Auterive, s/n | 41.5831253,2.5458616 | 462145 | 4603593 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-02dsc1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-03dsc1191.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 94183 | Olivera de la placeta del Tossol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placeta-del-tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la placeta del Tossol és un arbre plantat com a ornamental que sobrepassa els 100 anys. Mesura uns nou metres d’alçada per més d’un metre i mig de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és arrodonida i força atapeïda conformada per una munió de branques. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-428 | Placeta del Tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5803721,2.5482240 | 462340 | 4603285 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-02dsc9847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-03p1560255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-04p1560253.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94184 | Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la plaça de l’església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l’edifici parroquial. Al seu costat hi ha, d’una banda un plafó explicatiu de l’església de Santa Maria, i de l’altra una bola granítica del país. El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està plantada com a espècimen ornamental. Mesura uns quatre metres d’alçada per més d’un metre i vint de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és un xic irregular. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-429 | Plaça de l'església, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5805166,2.5496951 | 462463 | 4603301 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94184-2p1560056.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94185 | Parc de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lourdes | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós </em>- Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>El parc de Lourdes està situat a la zona urbana d’Arenys de Mar, entre el carrer de Santa Clara i el carrer de l’Arxipreste Josep Rigau. Correspon a les terres més immediates de l’antic mas Taxonera de les Doedes, reconvertit en un restaurant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està dividit en diversos espais, aprofitant les antigues feixes. Al davant de la masia, es conserva encara l’era de pedra i unes escales que donen accés a un espai superior on hi ha una reproducció o rèplica de la cova on fou trobada la Mare de Déu de Lourdes, amb bancs de pedra per al recolliment espiritual i unes escales que menen a un púlpit de pedra. La cova, amb l’altar al seu interior, i les imatges religioses, està protegida per una tanca de ferro amb un barri que permet obrir i tancar. L’espai està envoltat per una tanca de xiprers i uns plàtans per donar ombra a l’època de més calor. La part central i zona de bancs té un enllosat irregular de pedra d’esmolar. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al davant de la casa, hi ha un parc amb jocs infantils ombrejats per grans pins eucaliptus i plàtans com a arbres destacables i taules amb bancs de fusta per a dinar o berenar.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En un altre indret, per sobre de la casa, a mà dreta, destaca una font a la qual s’hi accedeix per unes escalinates. En el seu capçal s’hi llegeix l’any de construcció “1933”. Té dos brolladors anul·lats des de ja fa anys. Al dessota, hi ha una pica feta d’obra. El sobreeixidor està situat al bell mig del segon graó i protegit per una reixeta de ferro. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A ambdós costats de la font, hi ha una banqueta de pedra per seure-hi. A mà esquerra, al peu de les escales, una caseta d’obra amb portella de fusta que podria correspondre a un pou i una segona font, molt més petita, feta tota ella de pedra. La vegetació que l’envolta és l’alzinar i destaca una figuera a mà dreta, a tocar d’una escala que volta per darrera la font i una morera relativament jove. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També s’observa, sobretot al voltant de la casa, diverses mimoses, llorer i algun tamariu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre els fanals moderns que hi ha en diversos indrets del parc, destaquen per la seva bellesa, les de forja modernistes, a proximitat de la casa i al peu de les escales.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-430 | Barri Sobirans, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1922 dos arenyencs de Munt van fer el pelegrinatge a Lourdes (França). En tornar al seu poble varen voler difondre la devoció recollint diners per sufragar una rèplica del santuari francès, que fou ofrenada a la parròquia de Sant Martí el 15 de juliol del mateix any. La senyora Lluïsa Colomer promou la devoció en el poble. Una veïna del poble, Francesca Sabater, vídua Font, feu donació de sis-cents metres quadrats de terreny, entre ells el Sot de Sobirans i el bosc de can Amar, per tal que es pogués construir una rèplica de la cova on s’aparegué la Mare de Déu de Lourdes o de Lorda. Les obres anaren a càrrec del germans Brecha i l’altar és obra de Francesc Cusachs. Un cop les obres enllestides s’inaugurà el 21 d’abril de 1924.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5851396,2.5437534 | 461970 | 4603817 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-02dsc0069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-03p1560393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-04dsc0074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-05p1560394.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cada any s'hi celebra l'aplec sardanista. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 94224 | Sabatetes de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sabatetes-de-la-mare-de-deu | <p><span><span><span><span><span><span><span>No consta (2004). <em>Arenys de Mar, terra d’Insignes</em>, dins Associació Catalana d’Amics de les Orquídies. Butlletí núm. 3. Desembre 2004.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Les Sabatetes o Esclopets de la Mare de Déu és el nom popular d'una orquídia amb nom científic<em> Paphiopedilum insigne</em>, coneguda també com l’orquídia d’Arenys. </span></span></span></span></span></span></span>El mot <em>Paphiopedilum </em>ve del grec i significa «sandàlia de Venus». El seu origen es troba en una petita àrea del sud de la Xina i el nord de l’Índia on està protegida per la llei. Fa un segle i mig, un frare caputxí tornà de l’Índia al seu convent d’Arenys de Mar. Duia amb ell un petit esqueix de la planta que curosament plantà en una torratxa del pati. La planta va arrelar i al cap d’uns anys va florir. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Originàriament els exemplars d’Arenys de Mar provenen de la divisió vegetativa d’un mínim de tres individus molt semblants que a mida que s’anaven reproduint, se separaven per repartir entre els veïns del poble. A partir d’un esqueix, sortí del convent per anar de mica en mica expandint-se als patis i eixides de les cases antigues del poble, el lloc idoni per a la seva preservació. No se’n fa negoci sinó que s’ofereix perquè l’espècie perduri en el temps. I una de les dates escollides és el Nadal, quan a moltes cases se la pot veure florida. Amb el temps</span></span></span></span></span></span></span>, ha esdevingut una icona del poble i n’ha pres el nom pel qual és popularment coneguda: orquídia d’Arenys.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2007 se celebrava la primera edició de la mostra Orquídies i espais florits promogut per la Regidoria de Cultura, amb la col·laboració de nou famílies arenyenques, floristeries de la vila i l’Associació Catalana d’Amics de les Orquídies. Els indrets on es podien visitar (amb l’edició d’un díptic) alguns espècimens era llavors, CC Calisay, Can Capdevila, el Pati del Museu de la Mineralogia, Can Kiensler, Ca la Margarita, Can Joan, Can Milans, Can Saurí, el Convent dels Caputxins i CA l’Espriu/Malagelada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Associació Catalana d’Amics de les Orquídies (ACAO) va promoure’n un cens fent una crida. Així, l’any 2004 Carme Vilarrasa i Jaume Romeu, dos dels seus socis, iniciaren un treball de recerca entre les diferents cases d’Arenys de Mar. La recerca va quedar aturada i l’any 2007 es tornava a promoure.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2019, des de la Regidora de Cultura és va promoure el primer concurs de la Sabateta d’Arenys on hi podien participar totes les persones que tinguessin en propietat com a mínim un test amb l’orquídia.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-431 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span><span><span>Hauria estat introduïda a Europa durant la primera meitat del segle XIX. Probablement aprofitant les expedicions de Wallich i altres botànics finançats per la Companyia de les Índies Orientals. Si bé buscaven noves espècies, és cert que el seu principal objectiu era el de detectar noves plantes de te, i informar dels llocs més idonis per a les noves plantacions. Un cop fet això, aquell indret era totalment arrasat per a convertir-lo en plantacions de te.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5793745,2.5515331 | 462615 | 4603173 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94224-sabatetes-ajuntament-darenys-de-mar-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El seu hàbitat natural es redueix a la cara sud de les muntanyes de Khasi i Jaintia Hills, a Meghalaya (nord-est de la Índia), per sobre dels 1.000 metres d’alçada. És una orquídia de mida no massa gran. Té entre cinc i sis fulles en forma de cinta, de color clar, bilobulades. Floreix durant la tardor i l’hivern, a partir d’un inflorescència terminal, erecta, de fins a 30 cm de llarg. La intensitat del color varia en funció de la lluminositat i la temperatura en el moment de la floració. Tradicionalment sempre s’ha cregut que hi havia dos genotipus, uns de fulla curta i d’altres més llarga.Si bé semblen totes del mateix color, ja en el seu moment, Helen H. Adams, va distingir fins a quatre tipus de coloració bàsica per a la flor a més d’algunes fulles tacades de verd i color crema. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 94225 | Xiprer de l’antiga Fàbrica Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lantiga-fabrica-calisay | <p>BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid.</p> <p>BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres.</p> <p>GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. 3a edició. Barcelona. Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a <a href='http://www.francescroma.net/'>http://www.francescroma.net</a></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>El Xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de l’antiga Fàbrica Calisay està situat a mà dreta, entrant per la portalada principal des de la riera. La seva alçada és considerable, depassa els 15 metres, tot i que si té espai per créixer pot arribar als trenta-cinc metres d’alçada. De la família de les <em>Cupressàcies</em>, és originària de l’orient del Mediterrani i és una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La capçada és compacta i allargada. El tronc és dret, i l’escorça estriada de color bru grisenca. Les fulles de color verd fosc són diminutes, persistents i reduïdes a petites esquames que oscil·len entre 0,5 a 1 mm de llarg. El fruit s’assembla a una pinya esfèrica i alhora irregular d’entre 25 a 40 mm de diàmetre. Està fornada per de 8 a 14 esquames poligonals, que se separen a la maturitat. Primer són de color verd, tancades que a mida que envelleixen es lignifiquen i s’obren. La floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len es produeix entre els mesos de febrer i març, tot i que actualment pot començar un xic abans.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-432 | Riera del Pare Fita, núm. 67 | <p><span><span><span><span><span>El Xiprer és originari de l’illa de Xipre. El seu nom científic <em>Cupressus sempervirens</em> fa referència en primer lloc, a l’indret on procedeix originàriament l’espècie i en segon lloc, fa referència a la seva longevitat, ja que pot arribar a ser mil·lenari. Per aquest motiu es troba plantat en els cementiris com a símbol funerari del descans etern i el camí cap el cel. En tot cas, en la mitologia grega, Ciparís, matà per error un cérvol i la seva tristor el portà a demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar-ho per l’eternitat. Així que Apol·lo el convertí en un xiprer, convertint-se així en una figura de dol cap als éssers estimats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El filòsof grec Teofrast, escriu que el xiprer estava consagrat a Hades, déu de la mort, perquè aquest arbre no tornava a rebrotar un cop tallat. Horaci deia que els antics enterraven els morts amb una branca de xiprer i que envoltaven el seu cos amb les fulles. Mentre que Plini el Vell deia que una branca de xiprer penjada a la porta d’una casa era un signe fúnebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels romans, l’arbre era un símbol d’hospitalitat. Quan un viatger veia un arbre plantat a l’entrada d’una casa, sabia que hi podria beure aigua. Si en veia dos, indicaven que a més, podria menjar-hi. I si en veia tres, podria tenir un llit per a dormir. </span></span></span></span></span></p> <p>La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.</p> | 41.5828540,2.5478072 | 462307 | 4603561 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-02p1580197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-03p1580198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-04p1580199.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94226 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades d’Arenys de Mar, i en especial a l’edifici del Mont Calvari, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Algunes cases on també s’hi poden observar són les del carrer d’Avall, número 24, 25; o al carrer de Jaume Borrell, número 6.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet, aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-433 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant l'època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi nidifica en el 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1998 i 2000, els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes. Els resultats estan publicats a: </span><a href='http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm'><span><span>http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm</span></span></a><span> </span></span></span></span></p> | 41.5794176,2.5578511 | 463142 | 4603176 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-02p1540771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-03p1540775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-04carrer-davall2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-05carrer-davall2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-06carrer-de-jaume-borrell0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per conviure amb l'ésser humà i, si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc i construeixen els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 94227 | Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). <em>Atles dels ocells nidificants del Maresme. </em>Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves.</em> Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), que conviuen amb l'espècie humana, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. La silueta és molt elegant, amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua, poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, amb un pes aproximat de 17 grams. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-434 | Arenys de Mar | 41.5871839,2.5463042 | 462184 | 4604042 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94227-stella-maris02.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, cal saber que hi ha algunes mesures preventives, com la instal·lació de planxes de fusta o metàl·liques i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden col·locar i/o netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i es pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 94228 | Residència geriàtrica municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-geriatrica-municipal | XIX | <p>L'edifici de la residència geriàtrica es troba en el carrer Sant Narcís, un carrer sense sortida o, millor dit, amb sortida a una petita androna paral·lela als jardins Xifré. És de planta rectangular i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i tres pisos, que acull la residència municipal per a la gent gran.</p> <p>Es tracta d'un edifici del segle XIX que destaca per la composició simètrica de la façana, distribuïda a partir de diversos eixos de verticalitat. En planta baixa, la porta d'entrada marca l'eix central. És de punt rodó. Al costat dret, hi ha tres finestres de llinda recta, amb reixes de ferro. Al costat esquerre, una altra finestra i una porta de garatge que trenca la simetria. En el primer pis, destaca un balcó corregut, amb barana de ferro i quatre accessos. Aquestes obertures també són de llinda recta. Trobem dues finestres més a cada costat, de les mateixes característiques. A la segona planta, hi trobem cinc grups de finestres de punt rodó: el grup central és triple i la resta dobles. Per tant, 11 obertures. Totes les obertures tenen un recreixement de maó vist pintat de vermell, en contrast amb el color crema de fons del parament. Entre la segona i la tercera planta, hi ha una cornisa dentada i a la tercera planta, cinc grups de doble obertura de llinda recta.</p> <p>Com ja hem dit, el parament és arrebossat llis i pintat de color crema. A la planta baixa, al costat esquerre de la porta d'entrada, hi trobem un plafó ceràmic amb una orla floral d'emmarcament on s'hi pot llegir: 'El poble d'Arenys de Mar / a la / comunitat religiosa / Filles de Sant Josep / en agraïment / per la seva tasca social / al llarg de cent set anys'. / 1894 - 2001'. I l'escut d'Arenys entre les dues dates. </p> | 08006-435 | <p>La comunitat religiosa de les Filles de Sant Josep (Josefines) van fundar aquesta institució l'any 1894 fent servei fins l'any 2001 quan passa a mans públiques. En una nota de l'Ajuntament, publicada l'octubre de l'any 2000, diu: 'Esglaonadament, fins a la primavera de l'any vinent, és previst que les religioses de la comunitat de les Filles de Sant Josep, deixin la Residència Geriàtrica del Sagrat Cor per causes internes de la comunitat. L'avançada edat de les membres de la congregació i la falta de vocacions a l'orde religiosa, han motivat que les Josefines, arreu de Catalunya, hagin de fer un reagrupament dels centres que tenen cura. Per bé que fins ara les Josefines, conjuntament amb d'altre personal laboral, han tingut cura dels ancians i malalts residents a la Residència Geriàtrica del Sagrat Cor, l'esmentada residència es un Organisme Autònom Local amb titularitat de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. L'Ajuntament, que lamenta molt que la Comunitat deixi la seva col·laboració amb la vila d'Arenys de Mar, i que ha valorat sempre molt positivament l'obra de la comunitat a Arenys, pensa adoptar en el proper Patronat de la Residència, la línia de continuar apostant per la titularitat municipal, reforçant l'equip de personal laboral per cobrir les tasques que feien actualment les Josefines'.</p> | 41.5833109,2.5469747 | 462237 | 4603612 | 1894 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-02dsc1194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-03dsc1193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-04dsc1197.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dins l'edifici hi ha una de les entrades d'un refugi antiaeri que es comunica amb l'edifici Xifré. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 94229 | Casa de la Baixada de Sant Rafael, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-baixada-de-sant-rafael-1 | XX | <p>Casa ubicada en un carrer secundari que uneix el carrer de Sant Pere i el d'Antoni Torrent. El carrer té cert desnivell. La casa és d'una única planta. A banda i banda, disposa de pati. És de planta rectangular, tot i que per la part posterior, la façana està una mica esbiaixada. Es tracta d'una construcció de gran simplicitat però que embelleix un espai que podria molt bé presentar unes parets de tancament, pròpies d'espais marginals. En canvi, aquesta casa presenta una façana de composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. El central és la porta d'entrada i els laterals sengles finestres amb balconada de reixa. Les tres obertures són de llinda recta i tenen un recreixement llis, que contrasta amb el parament arrebossat imitant carreus. </p> <p>Destaca una franja esgrafiada amb motius vegetals geomètrics sota una cornisa dentada de costat a costat i un capcer recte amb l'any 1933 esgrafiat.</p> | 08006-436 | Baixada de Sant Rafael, núm. 1 | 41.5803052,2.5477277 | 462299 | 4603279 | 1933 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94229-02dsc9928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94229-03dsc9927.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 94230 | Capella dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-caputxins | XX | <p>Capella de construcció moderna ubicada per damunt el convent dels Caputxins, en el pla conegut com a Pla dels Frares, referit a l'espai al voltant de la capella, però també més enllà, on s'hi inclouen construccions que abans pertanyien als Caputxins, com recorda una placa commemorativa.</p> <p>La capella és de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües i un petit porxo amb coberta de teules, sostingut per quatre pilars. El campanar és de cadireta amb doble espai per a les campanes, tot i que només n'hi ha una. L'altre resta buit. L'espai interior és diàfan i molt lluminós.</p> | 08006-437 | Carrer de Santa Maria, núm. 7 | 41.5841881,2.5497183 | 462467 | 4603709 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-02dsc1173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-03dsc1179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-04dsc1172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-05dsc1178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-06dsc1174.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 94231 | Fornícula de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-pere | XX | <p>Fornícula amb la imatge de bulto de Sant Pere, ubicada a l'escaire de les façanes de llevant i de migdia de l'edifici situat a la Riera del Bisbe Pol, número 47.</p> | 08006-438 | Riera del Bisbe Pol, núm. 47 | 41.5808592,2.5498695 | 462478 | 4603339 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94231-02p1580999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94231-03p1590001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 94232 | Club Nàutic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-nautic | XX | <p>Primer edifici destinat a acollir el club nàutic. És d'una única planta i fa la forma de 'L'. Amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües i acabament amb ràfec. A la façana de llevant, unint els dos cossos de la planta, hi trobem un petit atri, amb quatre arcades.</p> <p>El parament és llis, pintat de blanc, amb un petit sòcol de pedra.</p> | 08006-439 | Carrer del Port, núm. 3 | <p>El Club Nàutic d'Arenys de Mar es funda l'any 1952 i és el quart més antic de Catalunya i el més antic no situat en una capital de província. Agustí Montalt, president del Barça, també ho fou del Club Nàutic d'Arenys.</p> | 41.5794317,2.5583151 | 463181 | 4603177 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-02dsc8561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-03p1540767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-04p1540768.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les seves instal·lacions es troben al Port d'Arenys de Mar, on disposa d'una Escola de Vela i un 'Centre de Perfeccionament Esportiu'. Alguns regatistes olímpics espanyols han estat socis d'aquest club. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 94233 | Bassa de molí de Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-moli-de-can-guri | XVI-XVIII | <p>Bassa del molí de Can Guri, situada al marge que forma la penya del Portinyol, excavada en el sauló. És de forma trapezoïdal i salva un gran desnivell. Tot i que no es conserven restes visibles de l'antic molí, la bassa està plena d'aigua.</p> | 08006-440 | Carretera Nacional- II, 48 | 41.5817570,2.5650555 | 463744 | 4603433 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-02p1560606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-03dsc0153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-04p1560615.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 94254 | Fons Elvira Elias i Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-elvira-elias-i-cornet | <p>AJUNTAMENT D'ARENYS DE MAR (2009)<em>. Guia d'escriptores i il·lustradores d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p>LLODRÀ, Joan Miquel (2012). Elias, Elvira. <em>Una senyora de Barcelona</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat; Arenys de Mar : Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells és dipositària del fons personal d'Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917 – Arenys de Mar, 2016), un referent de la història de la il·lustració infantil catalana.</p> <p>Aquest fons està format per una interessant col·lecció de llibres d’art on destaquen les especialitats de pintura, escultura i arquitectura d’arreu del món. També hi trobem una gran quantitat de material i informació referent al seu pare, Feliu Elias, gran dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d’art, el qual signava sota el pseudònim d’”Apa”, tal com correspondència o manuscrits originals. Novel·les i publicacions periòdiques completen el seu llegat, amb més de 220 documents en procés de catalogació i d’incorporació al catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El Museu d'Arenys de Mar conserva les serigrafies que Elvira Elias va fer els anys 70-80 i que va donar a l'Ajuntament l'any 2004.</p> | 08006-441 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | 41.5801379,2.5490896 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La trajectòria estilística de la carrera d'Elvira Elias no és constant ni uniforme. L'autora es va veure fortament influïda durant els seus inicis per l'estil del seu pare. Més endavant va veure com els editors li demanaven formes més endolcides i properes a l'estil de Mercè Llimona, que tant agradaven al públic i al qual es va adaptar perfectament. Elias va rebre també una forta influència de clàssics com Rembrandt o Botticelli, així com de l'estil noucentista i barroc, que es pot observar en les il·lustracions de Tirant el blanc. Durant els anys seixanta va ser capaç d'adaptar-se als nous corrents artístics, deixant de banda les perspectives picades i encarant els dibuixos de manera frontal. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||||
| 94255 | Fons Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-salvador-espriu | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells dos fons de Salvador Espriu: Fons Salvador Espriu - escriptor i Fons Salvador Espriu-Lola Solà.</p> <p>El primer és un dels fons destacables de la Col·lecció Local de la Biblioteca. És també un material on els investigadors o interessats en conèixer la figura de l'escriptor hi poden trobar recursos de gran utilitat. El fons disposa de les obres de l'autor per a consulta o préstec, on hi destaca un exemplar d'<em>Israel</em>, la primera obra que va publicar de ben jove en castellà, amb dues dedicatòries escrites en èpoques diferents i molt curioses. També s'hi poden trobar totes les obres escrites sobre la seva figura, així com un recull d'articles i retalls de premsa on es fa referència a l'autor. La Biblioteca disposa també d'un material audiovisual divers que completa el fons.</p> <p>Cal destacar altres tipus de documents relacionats amb Salvador Espriu com és el manuscrit de l'obra <em>Cementiri de Sinera</em> que va dedicar a Esyllt T. Lawrence, que forma part del fons Ferran de Pol. A més en el dietari de la Biblioteca s'hi recull el procés i l'estada que l'escriptor va fer a la biblioteca l'any 1965, on hi va fer una lectura de l'obra <em>Llibre de Sinera, </em>i el llibre d'honor de l'equipament, on l'autor i va escriure una dedicatòria firmada.</p> <p>Finalment també s'ha de tenir en compte la correspondència que Salvador Espriu va creuar amb els dos autors arenyencs Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol, on aquests comenten fets relacionats amb les seves obres, actes socials i literaris de l'època i relacions familiars, en el cas de Ferran de Pol, emmarcades dins dels fons personals que els familiars d'ambdós escriptors van cedir després de la seva mort a la Biblioteca.</p> <p>En resum, 250 llibres més 41 dossiers de premsa. Tot catalogat i incorporat al catàleg.</p> <p>El Fons Salvador Espriu - Lola Solà, recull la documentació que mostra la relació entre Salvador Espriu i Lola Solà, una de les seves grans amigues de la Universitat, amb qui l'escriptor va mantenir relació fins a la seva mort. El fons, tot i no ser gaire extens, conté documents d'un gran valor que permeten conèixer la relació íntima entre aquest dos personatges i mostra una cara menys acadèmica de l'autor a la que tant ens té avesats. Entre ells hi podrem trobar dedicatòries molt personals i divertides, algunes amb un llenguatge utilitzat en clau íntima, que demostren una bona complicitat entre ambdós.</p> <p>A més d'aquest fons de llibres dedicats hi trobem una col·lecció d'obres d'Espriu, estudis sobre l'escriptor, llibres de diversos autors sobre ell i retalls de diaris i revistes que parlen o citen Salvador Espriu i que Lola Solà va anar guardant. També hi trobem invitacions, programes d'actes o d'estrenes teatrals, conferències, homenatges i unes poques cartes i targetes, que són una petita mostra de la correspondència que varen mantenir al llarg de la seva vida.</p> | 08006-442 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801539,2.5490836 | 462411 | 4603261 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lola Solà va estudiar Filosofia i va estar lligada a Salvador Espriu per una gran amistat que va néixer de l'època que ambdós van compartir, juntament amb altres intel·lectuals com Amàlia Tineo, Mercè Muntañola o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a la Universitat de Barcelona. Solà també va participar al Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona, entre ells Espriu, el 1933 a bord del vaixell Ciudad de Cádiz. L'experiència va servir als participants per familiaritzar-se amb el món clàssic i convertir les llargues estades a bord en àgores literàries.La mort d'Espriu, el 22 de febrer de 1985, va colpir durament Lola Solà, que segons Isabel Bonet, neboda de l'escriptor, va lamentar amb un sentit 'I ara amb qui riuré jo?'. El fons que conserva la Biblioteca P. Fidel Fita obre la porta a conèixer aquesta llarga, bonica, i alhora enigmàtica, relació entre els dos personatges. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||||
| 94259 | Fons Esyllt T. Lawrence | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-esyllt-t-lawrence | XX | En termes generals manté un bon estat de conservació tot i que alguns documents són més fràgils. | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Esyllt T. Lawrence, escriptora i esposa de Lluís Ferran de Pol.</p> <p>El fons conté escrits originals, traduccions de l'obra de Lluís Ferran de Pol, informes literaris per editorials catalanes, bibliografia i documentació sobre el moviment independentista gal·lès i documentació personal. Així com un recull de premsa sobre l'autora. En total vuit arxivadors amb els dossiers corresponents.</p> | 08006-443 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Esyllt T. Lawrence neix, l'any 1917, a Morriston (Swansea), població del sud del País de Gal·les, en una zona en un avançat procés d'anglicització. Les excel·lents qualificacions acadèmiques van facilitar-li l'obtenció d'una beca a la Universitat de Cambridge, el 1937, on roman fins al 1940, en què va llicenciar-se al <em>Newnham College</em> en llengües modernes (alemany i francès).</p> <p>L'any 1941 obté el <em>Master of Arts de la Universita</em>t de Cambridge. El mateix any contrau matrimoni civil amb el diplomàtic Derek Michael Poole. L'any 1943 es traslladen a Mèxic, on aviat se separarien. El 1944 es doctora en lletres amb una tesi sobre García Lorca (un dels primers estudis de conjunt sobre l'obra del poeta). Col·labora al periòdic <em>El Nacional</em> amb articles i ressenyes de llibres publicats en anglès. A la Universitat de Mèxic, coneix l'escriptor Lluís Ferran de Pol, quan aquest estava exiliat. El 27 d'agost de 1947 es casen pel civil i el 3 de juliol de 1948 ho fan per l'Església per establir-se a l'Espanya franquista que no hauria reconegut el seu matrimoni civil mexicà.</p> <p>El juliol de 1948 Esyllt Lawrence, s' instal·la a Arenys de Mar, tota sola i a punt de tenir un fill; el seu marit va haver d'esperar tres mesos a França abans de tenir permís per entrar a Catalunya. Aviat deixen Arenys de Mar per traslladar-se, amb la filla, Maria Elvina, a un mas d'Arenys de Munt. S'hi estan fins l'any 1974, en què de nou tornen a Arenys de Mar. A més de la seva tasca de traductora, i autora d'articles, Esyllt Lawrence treballa com a lectora i consellera de l'Editorial Vergara i el seu marit, com a advocat.</p> <p>Després de la jubilació de Ferran de Pol, el 1989, viuen de maig a octubre a Y Bont Faen (Cowbridge en anglès), un poble gal·lès on ella tenia una casa (<em>Llyswen</em>, el Mas Blanc) rebuda en herència. El seu compromís amb el País de Gal·les la fa participar en política i el 1991 és elegida regidora d'Y Bont Faen en representació del Partit Nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru.</p> <p>Esyllt Thomas Lawrence mor el 4 d'abril de 1995 a l'Hospital Princesa de Gal·les de Pen-y-bont ar Ogwr (Bridgend, en anglès). Uns mesos més tard moriria el seu marit.</p> | 41.5801269,2.5490937 | 462412 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És important per veure les tendències literàries en les editorials catalanes, la relació entre la cultura catalana i la gal·lesa, així com per la informació sobre el partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru.Aquest fons està integrat dins del fons Lluís Ferran de Pol. Tot i que es descriu a part per la seva importància documental. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 94261 | Fons Antoni Miquel i Mayola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-miquel-i-mayola | XIX-XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Antoni Miquel i Mayola (Arenys de Mar, 26 de desembre de1926- 4 de març de 2001) que conté documentació sobre l'Ateneu Arenyenc, política local i els partits polítics amb seu a Arenys de Mar, sobre l'Ajuntament i les seves activitats, així com entitats i associacions esportives i culturals (Coral l'Esperança, Teatre Principal, Joventut Seràfica, ...). També conté documentació sobre cinema i la Sala Mercè; un fons d'hemeroteca i fotografies d'Arenys de Mar; documentació sobre els pendonistes de Sant Zenon, programes de festes, teatre, cinema, carnestoltes, etc. Era Director-gerent del Club Nàutic.</p> | 08006-444 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Recull iniciat a finals del segle XIX per Pere Màrtir Puig i Estapé; prohom arenyenc (1875-1936) i continuat per l'Antoni Miquel.</p> | 41.5801881,2.5490762 | 462411 | 4603265 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||||
| 94264 | Fons Enric Maass | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-enric-maass | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells, el Fons Enric Maass (Stuttgart, 1942 - Arenys de Mar, 2013). En realitat es tracta d'una col·lecció de 19 làmines: 9 dibuixos per il·lustrar el conte<em> El gegant i el rabadà</em>, de Lluís Ferran de Pol i 10 esbossos a l'aiguatinta de la cara de Lluís Ferran de Pol.</p> | 08006-445 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Enric Maass (Stuttgart, 1942 – Arenys de Mar, 2013). Fill d’antiquari i descendent de la il·lustre casa fotogràfica Napoleon, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. La seva primera obra pictòrica s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i és amb aquest estil que participa l’any 1962 al Primer <em>Ciclo de Arte de Hoy</em>, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc. És, sobretot, a partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran, que la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i d’una gran qualitat tècnica.</p> <p>La historiadora i crítica d’art Llum Torrents (<a href='https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671'>https://arenysdemar.cat/document.php?id=25671</a>) ha escrit: “L’art d’Enric Maass és figuratiu. Tot i això, els procediments i la matèria, gratada, incisa, colpejada o acaronada en cada llenç, s’imposen amb un valor propi. La bellesa i la ironia de les formes i la significació explícita de les textures palesen la modernitat d’aquest artista. L’obra i la vida d’Enric Maass s’erigeixen com a exemple de compromís ètic, exemple de lluita per la defensa dels drets culturals com a drets fonamentals de les persones.” </p> <p>Va exposar a Barcelona, Madrid, Palma i Girona. Havia exposat a Vilassar de Mar (Museu de la Marina, 2008 i Museu Monjo, 2010) i a Arenys de Mar (Centre Cultural Calisay, 2005; Espai Local - Taller Massimo Cova, 2008, i Club del Cep, 2012). Les seves il·lustracions han estat publicades a la revista Rels. Revista d’idees i cultura (núm. 8, Tortosa, 2006) i al recull de poesia Versos de vi novell, de Teresa d’Arenys (Tarragona: Arola, 2009). Quant a la producció escultòrica, destaca el monument dedicat a Mossèn Pere Ribot per a la plaça de l’Església de Vilassar de Mar.</p> | 41.5801228,2.5491057 | 462414 | 4603257 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un material inèdit molt valuós segons els crítics d'art. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||||
| 94265 | Fons Tiona Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-tiona-sole | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Tiona Solé (1946-2010), escriptora arenyenca. El Fons conté articles, poemes i contes de l'autora en diverses publicacions i mitjans de la vila; documentació i fotografies sobre tradicions arenyenques com Sant Roc, o els macips.</p> <p>També inclou vestuari relacionat amb la dansa d'Arenys, programes de Ràdio Arenys escrits, dirigits i presentats per ella; i Cd's sobre la història d'Arenys i poemes, narracions i altres textos.</p> | 08006-446 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801394,2.5490917 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||||||
| 94266 | Fons Núria Nogueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-nuria-nogueras | <p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Núria Nogueras (1956-2000), periodista i impulsora de la iniciativa de l'ús terapèutic del cannabis, juntament amb el grup Àgata, associació de dones afectades pel càncer de mama.</p> <p>El Fons conté diversos programes de Televisió Espanyola (TVE), on va realitzar reportatges d'actualitat; uns 19 vídeos emesos durant els anys 1983, 1987 i 1988.</p> | 08006-447 | Carrer Bonaire, núm. 2 | 41.5801419,2.5490910 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Grup Àgata fou el responsable de la campanya amb el nom 'Projecte Núria Nogueras' en homenatge a la periodista arenyenca. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||||
| 94267 | Fons del Centre d'Estudis Josep Baralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-centre-destudis-josep-baralt | XX-XXI | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons del centre d'Estudis Josep Baralt. Aquest fons conté la documentació del centre, les seves publicacions, cartells i invitacions de les activitats realitzades, projectes, memòries, documentació referent a seminaris, cursos i beques que oferia l'associació.</p> | 08006-448 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>El Centre d'Estudis Josep Baralt editava la revista Salobre (segona època)i es va dissoldre el novembre de l'any 2011, després de més de vint anys d'activisme cultural.</p> | 41.5801434,2.5490910 | 462412 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Centre d'Estudis Josep Baralt és una associació extinta que cedí el seu fons documental a la biblioteca P. Fidel Fita. Amb aquest fons es pot seguir la història de l'entitat, la seva àrea d'influència i la relació amb d'altres agents culturals de la vila. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||||
| 94270 | Fons Lluís Montmany i Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-lluis-montmany-i-vidal | XX | <p>La Biblioteca P. Fidel Fita conté a la seva Col·lecció Local arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural de la vila d'Arenys de Mar. Recentment ha rebut la donació del Fons fotogràfic Lluís Montmany, compost per més de quatre mil sis-centes fotografies en blanc i negre, algunes en color, ordenades temàticament.</p> <p>Lluís Montmany havia fet algunes exposicions fotogràfiques sobre festes i tradicions locals d’Arenys. Tot i així, li agradava combinar la fotografia tant en l’àmbit públic com en l'íntim. En aquest arxiu, s’hi poden veure fotografies amb un contingut ben divers de persones i paisatges d’Arenys del segle XX.</p> | 08006-449 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Lluís Montmany i Vidal neix a Arenys de Mar el 26 de juliol de 1913 i mor el 7 de desembre del 2006. Tenia una fàbrica tèxtil, però la seva rellevància li ve de la seva afició a la fotografia. Fou un fotògraf autodidacte que treballava tot el procés fotogràfic: realització i revelat. L'interessava especialment el treball de la fotografia en blanc i negre.</p> | 41.5801529,2.5490910 | 462412 | 4603261 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troben en procés de catalogació. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||||
| 94271 | Can Gallego o Can Nogueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallego-o-can-nogueras | XIX-XX | <p>Casa aïllada, als quatre vents, ubicada al vessant de llevant del Turó de Portinyol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Aquesta, s'organitza, pel que fa a la composició, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Les de la planta baixa no són visibles des de l'exterior; però en el primer pis s'observen tres balcons, amb barana de ferro i persianes de llibret. Amb un recreixement del parament que les emmarca encapçalat per un trencaaigües amb una fulla d'acant central com a motiu ornamental. A la segona planta, hi trobem tres grups d'obertures dobles d'arc de punt rodó, amb trencaaigües arquejada. Les obertures de planta baixa i primer pis són de llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color crema. Als escaires i a les obertures de planta baixa i primer pis hi trobem un recreixement, com ja s'ha dit, pintat d'un color més fosc que contrasta amb el fons de la façana. A les divisòries de les diferents plantes hi ha una motllura. El coronament és una cornisa motllurada que fa de ràfec i un coronament al damunt, llis i esglaonat al centre i als laterals. La tercera planta s'afegí posteriorment.</p> | 08006-450 | Carrer Portimar, núm. 51 | <p>Antigament es coneixia com a Can Nogueras, però ja des d'abans de la Guerra Civil espanyola (1936-39), es coneixia com a Can Gallego. Nom del llavors propietari que fou molt popular a Arenys de Mar. El besavi de l'actual propietari la va comprar abans de la guerra. Les seves terres s'estenien per tot el turó, que estava plantat de vinya fins els anys 40 del segle passat. La barraca de vinya d'aquest mateix carrer formava part d'aquesta finca; així com els fortins. Tant els que són visibles com un que hi ha colgat, segons informació oral facilitada per l'actual propietari.</p> <p>Després de la vinya van plantar-hi pins i el pare de l'actual propietari i va fer el mirador del turó. A la seva època també es va reformar l'interior, de la mà de l'arquitecte Bonet Garí.</p> <p>Durant la retirada de l'exèrcit republicà serví d'estada a l'Estat Major de la República i després s'hi instal·laren els soldats italians.</p> | 41.5827060,2.5631994 | 463590 | 4603539 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94271-02p1560580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94271-03p1560596.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un safareig construït l'any 1850. Tenia una altra barraca, pous i mines per treure aigua del rial. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 94272 | Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1991) Inventari d'esglésies. Maresme. Vol. 24. Barcelona: editorial Pòrtic.</p> | XX | <p>El fons referent a Arenys de Mar que es pot trobar a l'Arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de 102 fotografies de l'inventari d'esglésies, en blanc i negre fetes entre els anys 1900 i 1985 que corresponen a 29 edificis religiosos. Més unes 500 fotografies i postals externes. També disposa d'una petita mostra de trenta goigs d'advocacions diverses; uns 300 articles de premsa i fulletons i quatre monografies locals.</p> | 08006-451 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.5795006,2.5515549 | 462617 | 4603187 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 94308 | Rial de La Planeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-planeta | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota la C-32, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar, a la platja del Cavaió. La vegetació està molt alterada però encara s’hi pot trobar alzinar, lledoner, mata o llentiscle, esparreguera i algun llorer, a més d’abundant canyissar. </span></span></span></span></span></p> | 08006-452 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalano-balear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5932400,2.5562800 | 463019 | 4604711 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94308-02p1580089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94308-03p1580086.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94309 | Rial de La Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-serp | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de la Serp és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. S’origina dessota mateix de la fina de ca n’Oliva, en la confluència dels rials de La Planeta i d’en Botifarra, on s’eixampla lleugerament. En aquesta zona concretament, hi ha diverses finques, entre elles, can Peric al vessant hidrogràfic dret i can Vallbona a l’esquerre. Algunes són antigues cases d’estiueig, però la majoria encara es dediquen al cultiu. En el seu tram baix o final, està fortament urbanitzat i el llit del torrent malgrat ser transitable és molt estret i els marges de terra s’han transformat en murs obrats. El de la llera esquerra és el més antic, de pedra unida amb morter de calç que protegeix una zona de càmping, mentre que el dret ho fa d’una zona urbanitzada ara ja fa uns anys i és de formigó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De pujada, els murs alternen amb marges de terra, on la vegetació és bàsicament de canyissar, alzines i lledoners. Destaca una zona molt interessant d’alocs i magraners que coincideix amb la part alta del rial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar a la platja del Cavaió. És justament en la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn. </span></span></span></span></span></p> | 08006-453 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5883600,2.5603800 | 463358 | 4604167 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-02p1560578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-03p1560570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-04p1570975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-05p1570976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-06p1560576.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94310 | Rial de Sa Clavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de sa Clavera és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, a la fondalada del Remei que s’origina en un turonet de tot just 200 metres d’alçada, situat per sobre de can Deri i desemboca a la Riera d’Arenys de Mar pel seu vessant hidrogràfic dret. Ja al segle XVII i XVIII el seu tram mig-final es va anar convertint en un carrer més d’Arenys de Mar i és un dels rials dels que ha patit més la transformació. La seva llera es va cimentar i el seu tram superior fou escapçat per a construir-hi el peatge de l’autopista. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’ortofotomapa de l’any 1945, que és la primera imatge de satèl·lit aèria consultable a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es pot veure amb gran claredat el recorregut del rial que baixa per can Deri (Arenys de Munt). També es pot veure el seu tram final urbanitzat i com transcorre per davant del camp de futbol, encara llavors amb poquíssimes construccions al seu voltant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint els ortofotomapes a partir d’aquest any, es pot veure un salt important a partir de la construcció de l’autopista però la pressió urbanística encara es va mantenint fins a finals dels anys vuitanta on l’any 1986 ja es veu que el sector entre la riera i can Pica i can Montalt ha iniciat una nova fase d’urbanisme. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al nord del municipi, entre can Montalt i la Raureta, la llera com hem dit està cimentada i es conserven alguns murs antics de pedra per evitar inundacions. Els altres són moderns, de ciment. Només gairebé a tocar de l’autopista hi ha alguna alzina. Llavors el rial es converteix en un camí de ronda que transcorre pel costat de l’autopista i es perd el seu recorregut original.</span></span></span></span></span></p> | 08006-454 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5857000,2.5411700 | 461755 | 4603880 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-02dsc5520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-03dsc5539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94310-04dsc5521.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94311 | Rial de Sapí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sapi | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Sapí neix al municipi veí d’Arenys de Munt. És un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. En construir l’autopista es va modificar part del seu recorregut. El tram d'Arenys de Mar, és visible per dessota el revolt que marca el carril d’incorporació a l’autopista del Maresme C32, a través del carrer de Josep Draper i Fossas. Aquest tram està situat en una petita vall entre turonets molt suaus, poblats bàsicament d’alzines, pi i algun garrofer barrejat amb canyissar. Aviat baixa paral·lel al carrer urbanitzat que hi ha al vessant hidrogràfic esquerre i que rep el nom del rial. La llera del rial només està separada del carrer urbanitzat per una vorera. En algun tram on hi ha vegetació, s’hi observen alguns abocaments, inclosa la de restes de poda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan el carrer del rial del Sapí es creua amb l’avinguda Fons de les Creus, el curs d’aigua queda soterrat uns metres per començar a baixar entre mig de l'Hort del Bisbe, mentre que a mà esquerra, hi ha un seguit de cases construïdes de nova planta. Tot aquest tram està resseguit per un passeig amb plàtans i una barana de fusta protegit per un mur de pedra superposada per estabilitzar la llera, on s’hi ha edificat. Un cop passats els hivernacles, el rial queda novament encaixat entre murs i canyes fins que queda engolit per una canalització soterrada, que travessa una zona comercial, la carretera Nacional II dessota la rotonda i la via del tren fins a desembocar a la platja de les Roques d’en Lluc.</span></span></span></span></span></p> | 08006-455 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5832300,2.5387700 | 461554 | 4603607 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-02p1590045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-03p1590047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-04p1590044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-05p1590049.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94312 | Rial de Valldemaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-valldemaria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de Vallmaria és un dels cursos d’aigua secs de la xarxa que s’originen a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. És el més septentrional del municipi. En el tram de capçalera, es correspon amb el camí antic que va de Canet a Arenys de Munt. Transcorre pel Pla d’en Sala i l’Horta de les Flors, fins que rep les aigües d’un afluent, el rial del Pollroig que s’incorpora pel seu vessant hidrogràfic dret, entre ca l’Alero i can Biscarri. A partir d’aquest moment, el rial es converteix en termenal cap el municipi veí de Canet de Mar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el seu darrer tram, travessa la carretera Nacional II i la via de tren, per desembocar a la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La vegetació està molt alterada al llarg del seu traçat, sobretot en els trams més urbanitzats on abunden les plantes al·lòctones.</span></span></span></span></span></p> | 08006-456 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5921200,2.5674600 | 463950 | 4604582 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-02p1580960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-03p1570268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-04p1570271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-05p1580961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94312-06p1580962.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94313 | Rial del Cavaió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-cavaio | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Cavaió és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Està situat en una petita depressió que transcorre per la zona coneguda com les Carolines. És un afluent del rial de la Serp, que en temps de pluges el nodreix pel seu vessant hidrogràfic esquerre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conflueixen actualment just dessota del pont de la carretera Nacional II, que permet accedir al molí de can Guri i can Bigorra i desemboca a la platja coneguda amb el nom de platja del Cavaió. És, justament, a la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mar cap a muntanya, té trams murats amb lleugers reductors de ciment que permet el trànsit rodat, però just en el darrer revolt urbanitzat, el rial es fa totalment impracticable. La vegetació de canyissar l’ha engolit completament. S’hi observa en els marges visibles algun arbre residual, fruit d’haver ocupat zones cultivades, llorers i plantes al·lòctones que envaeixen els substrat de vegetació pròpia de ribera fins a fer-la desaparèixer. Cap a la capçalera sembla també que s’hi conserva un bon alzinar amb pineda, que correspon a les zones on es preserven les terres de conreu. </span></span></span></span></span></p> | 08006-457 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5852900,2.5650600 | 463746 | 4603824 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-02p1560587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-03dsc0150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-04p1560588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-05p1560590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-06p1560593.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94314 | Rial del Frontori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-frontori | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Frontori és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, tot just a uns cinc-cents cinquanta metres aproximadament al nord del traçat de l’autopista del Maresme, C32. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa fins a trobar el rial d’en Piteu, al qual s’hi incorpora pel seu vessant hidrogràfic esquerra. En aquest punt, el rial d’en Piteu continua cap a mar amb trams descoberts i d’altres coberts degut a la pressió urbanística, fins que per dessota de can Forades, nodreix en forma d’afluent el rial del Bareu pel seu vessant hidrogràfic dret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de la confluència, aquest darrer rial transcorre per sota terra, travessant la Plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren, on soterrada continua per la Plaça de l’Onze de Setembre fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està més ben conservada a les capçaleres, amb alzines velles, tot i que gairebé a tocar amb el municipi veí, s’ha detectat un marge reforçat amb desenes de pneumàtics de vehicle i en el mateix indret, varis abocaments de brossa des de les finques adjacents. </span></span></span></span></span></p> | 08006-458 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5931200,2.5523100 | 462688 | 4604699 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-02p1580134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-03p1580124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-04p1580125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-05p1580127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-06p1580136.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94315 | Rial d'en Botifarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-den-botifarra | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial d’en Botifarra és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. La seva capçalera es forma en el municipi veí d’Arenys de Munt, on pren el nom de rial de les Comes d’en Sala, ja que s’origina en els contraforts de les Planes d’en Sala, a 225 metres d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, transcorre paral·lel pel mur de tancament de llevant de l’Horta del Pilar. Si bé en el primer tram, a partir l’autopista el seu llit, està protegit pels marges de canyissars, alzines, i algun llorer amb esparreguera, en arribar a l’alçada de l’Horta del Pilar, els marges de terra es substitueixen per murs obrats amb filats de protecció, ja que hi ha varis propietaris que hi tenen els horts i el bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final de la finca esmentada, i coincidint a mà esquerra amb una de les entrades a la finca de can Vallbona, conflueix amb el rial de la Planeta que baixa entre can Garrós i ca n’Oliva per donar ambdós naixement al rial de la Serp. Aquest nou rial, en el seu tram final, baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar Mediterrània per la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span></p> | 08006-459 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5921100,2.5619500 | 463491 | 4604583 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-02p1580029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-03p1580030.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94316 | Rial Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-llarg | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial Llarg és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix en el municipi veí d’Arenys de Munt, molt a prop del camí del Remei que mena a Can Gibert i a l’ermita del Remei. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a l'alçada de la C32, la llera és de terra i els marges contenen vegetació arbustiva i arbòria que va des del llorer al magraner, l’aloc, l’alzina i el lledoner. S’hi localitza presència no només del senglar, sinó d’altres mamífers com la fagina i multitud d’ocells indicadors de que el seu estat de conservació és bo. En el tram on hi ha canyissar, els pagesos el mantenen controlat ja que n’obtenen la canya per mantenir dretes les mongeteres o tomaqueres. En el seu recorregut és fàcil observar basses i pous de captació d’aigua. Els murs de les finques d’hortes el canalitzen i, bàsicament, és a partir de l’autopista del Maresme que la llera està cimentada i els marges protegits amb murs de pedra, collats amb morter de calç on s’hi observen diverses èpoques constructives. Aquest tram és el situat a ponent del turó de les Garses, baixant per Can Lloveres i can Farra. Al nord del turó de les Orenetes, s’incorpora pel vessant hidrogràfic dret, el rial d’en Navarra, mentre que per l’esquerra i més endavant, ho fa el rial de Vall de Gata i el seu afluent (rial de Cerinyana) i desapareix, soterrat fins a la seva desembocadura, travessant la carretera Nacional II, la via del tren al sud de la platja de les Roques d’en Lluc, molt a prop de la Punta del Canyadell. </span></span></span></span></span></p> | 08006-460 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5921100,2.5619500 | 463491 | 4604583 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-02p1570814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-03p1570823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-04p1570895.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-05p1570835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94316-06p1570893.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94317 | Rial de Pau Costa o Bareu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-pau-costa-o-bareu | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Bareu o de Pau Costa, en el tram final, és un dels cursos d’aigua secs que conformen la xarxa que s’originen a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. Es forma a partir de tres afluents, que s’originen al municipi veí d’Arenys de Munt. De ponent a llevant són: el rial d’en Piteu, el rial de Vallfiguera i el rial del Frontfori que van confluint un darrera l’altre per formar un dels rials més impredictibles i perillosos en cas de pluges: el rial del Bareu. La construcció de l’autopista del Maresme va alterar el seu sistema hidrogràfic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada de ca l’Oller sembla que el traçat es fa més evident i pel vessant hidrogràfic esquerra se li afegeixen les aigües procedents de la Tronqueda. Per sota de ca l’Oller, la llera ja està gairebé canalitzada i la pressió urbanística ha comportat que molts dels seus trams quedin soterrats degut a l’obertura de carrers i edificacions que van sorgint al llarg del seu recorregut. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel seu vessant hidrogràfic dret, justament dessota can Forades, s’ajunta amb el rial d’en Piteu i per sota terra, travessa la plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren on, soterrada, continua per la Plaça de l’Onze de Setembre, fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia, a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està molt alterada al llarg del seu traçat, sobretot en els trams més urbanitzats on abunden les plantes al·lòctones.</span></span></span></span></span></p> | 08006-461 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5868500,2.5521200 | 462669 | 4604003 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-02p1570915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-03p1570916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-04p1570917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-hortes-del-bareu-i-pau-costa-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-hortes-del-bareu-i-pau-costa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-horts-del-bareu.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94317-rial-del-bareu.png | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 94329 | Pous del rial de La Planeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-del-rial-de-la-planeta | <p>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</p> <p>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</p> <p>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</p> <p>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</p> <p>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</p> <p>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</p> <p>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</p> <p>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial.</p> <p>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</p> | XIX-XX | Deteriorament per manca d'ús. | <p><span><span><span><span><span><span>A la capçalera del rial de la Planeta, per sobre de l’autopista, gairebé a tocar del límit de terme amb Arenys de Munt, es localitzen dos pous d’obra, un a la dreta i l’altra a l’esquerra del llit rodat, distants l’un de l’altra tot just d’una cinquantena de metres. Pujant de mar a muntanya, el primer d’ells se situa a mà dreta, encaixat en un marge de canyes. Es tracta d’un registre cilíndric amb pou vertical excavat al terra. Està construït de pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. La part superior és de planta lleugerament rectangular amb coberta de tartana. Està feta de maó pla amb restes d’arrebossat de diverses èpoques. El seu diàmetre interior aproximat és d’1’30 m. No té ampit com els d’ús domèstic. La portella, de ferro o de fusta, ja no es conserva i sembla haver estat arrencada, la qual cosa fa que la boca del pou no tingui cap mena de protecció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Uns metres més amunt, a mà esquerra, trobem una segona construcció parcialment descalçada i envoltada de canyissar. Com pel primer cas, consisteix en un registre cilíndric fet de maó amb pou vertical excavat al terra fet de maó. La superfície està protegida per una estructura murària molt senzilla feta de maó amb cobert a un únic vessant i arrebossat. En el frontal es pot llegir la data de 1914, i a mà dreta, esgrafiat damunt les restes d’alguna reparació de morter ràpid el nom probablement de qui ho va fer o reparar “José Cu(...)a (...). Voltant aquesta estructura hi ha una finestreta d’uns quaranta centímetres de costat amb una reixa de ferro en forma de creu i un filat tot rebregat. Adossada al pou hi ha una barraca amb cobert a doble vessant, sustentada per una biga de fusta. Tant a la paret de llevant com la de ponent, i a ambdós costats d’aquesta biga hi ha dos orificis més, totalment simètrics, que haurien servit per col·locar-hi dues bigues més. El carener de la coberta estava protegit per una filera de teules.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edificació està feta amb maó col·locat dret sense arrebossar. La boca del pou, està mig tapada per una estructura de morter amb maó i barnilles d’acer, probablement fruit de reparacions posteriors. Actualment el fons del pou visible, d’uns dos metres i mig a tres metres de fondària està ple de brutícia i tot i que no hi ha aigua, almenys en superfície, no hi ha cap protecció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-462 | Rial de La Planeta | <p><span><span><span><span><span>El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que conformen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, format a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del trem, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar a la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span></p> | 41.5926700,2.5563000 | 463020 | 4604648 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-02p1580087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-03p1580090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-04p1580091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-05p1580092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-06p1580093.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||
| 95107 | Carener del turó de la torre dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carener-del-turo-de-la-torre-dels-encantats | <p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </p> <p>Catàleg de Patrimoni Natural d'Arenys de Mar (2003)</p> | <p>Carener forestal que arriba fins al front litoral d'Arenys de Mar que va de nord a sud i limita amb la població de Canet de Mar i el Rial Llarg. Més al nord, la travessa d'est a oest el camí del Remei amb una zona d'hortes i cases de pagès que continuen un xic més amunt, en direcció nord fins als límits de la població, que queda trencada per la presència de l'autopista del Maresme, C-32. La vegetació que s'hi observa és majoritàriament ocupada per pi pinyoner i pi blanc amb poc sotabosc degut a la forta presència humana. Aquest espai verd oxigena una zona amb forta pressió urbanística.</p> | 08006-463 | 41.5719130,2.5304580 | 460854 | 4602354 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 323,12 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml