Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73755 | Creu de Terme d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dargencola-0 | XIV | La part central de la columna ha estat restaurada recentment. | <p>Situada a la falda del turó del nucli d'Argençola, a l'inici del carrer que porta al nucli urbà. Feta amb pedra treballada. S'estructura en una triple base octogonal esglaonada, la columna i el capitell també són octogonals. Corona l'element una creu llatina amb decoracions florals. La seva orientació és al nord-est.</p> | 08008-1 | Cruïlla entre la BV-2231 i l'entrada al nucli d'Argençola | <p>Ha estat restaurada en el darrers anys.</p> | 41.5971000,1.4414800 | 370114 | 4606217 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Al costat hi té una pilona de pedra. | 85|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||
| 73756 | Cal Pujó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujo | XVI-XIX | L'estat de conservació en general és bo. Tot i que els elements destacats presenten un estat de conservació millorable degut a la pèrdua d'utilitat. | Conjunt arquitectònic format per diferents elements, la masia i edificis auxiliars. L'edifici principal és de planta rectangular, i s'estructura en soterrani, planta baixa, i planta de pis. Alçat amb pedra, actualment aquesta és visible ja que es recentment es va treure eliminar l'arrebossat de les façanes. S'observen diferents parts en l'edifici principal, partint d'un cos més antic i amb ampliacions posteriors. Els elements més remarcables es troben a l'interior, on hi trobem a la planta baixa una volta apuntada, que actualment està tapiada. En aquesta mateixa planta baixa, hi ha una cuina de mitjans del S.XIX moment en que l'edifici va patir una ampliació. A la planta de pis, hi trobem una cuina i el forn antics de l'edifici. Al soterrani cal destacar-hi el celler, amb paviment de terra, i on s'observen els fonaments de l'edifici original, que arrenquen de la roca mare. L'entrada actual amb arc rebaixat, presenta a la llinda central la data de 1856, any en que es va acabar una de les ampliacions del cos principal. | 08008-2 | Rocamora | L'habitatge primitiu es podria remuntar al segle XVI. Com totes les cases de Rocamora, es va construir amb les pedres del Castell de Rocamora. | 41.5932400,1.4192200 | 368251 | 4605822 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73757 | Sant Jaume de Rocamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-rocamora | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Restaurada l'any 1991. | Edifici de petites dimensions, consta d'una sola nau, portal de llinda recta amb marcs laterals motllurats. Sobre l'entrada, hi ha una petita obertura rectangular, així com una placa de marbre que indica la data de la darrera restauració. Culmina la façana una campanar d'espadanya d'una sola obertura. La coberta és dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Al seu interior s'hi observa una volta de canó actualment estucada i sense pintar, i cal destacar-hi dues capelles laterals de petites dimensions. Altres elements a destacar, són una pica baptismal amb unes inscripcions il·legibles, així com una imatge de Sant Jaume. Adossat al mur sud, hi ha un petit cementiri. | 08008-3 | Rocamora | L'església de Sant Jaume està documentada des del segle XI. S'esmenta en una llista de parròquies del Bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050 amb la grafia de Rocha Maura. L'advocació del temple apareix l'any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual féu una deixa piadosa a l'església de Sant Jaume de Rocamora. Aquesta església va tenir la condició de parròquia fins al segle XV i després passà a ser sufragània de Bellmunt. La darrera aparició com a tal és en una llista de parròquies del Bisbat de Vic de l'any 1438. Una antiga tradició diu que el lloc originari de la capella era el conjunt de ruïnes conegudes com a Sant Jaume de Viladaspis, on hi havia el castell de Rocamora. El trasllat a l'indret actual seria probablement anterior al 1685, quan s'esmenta la capella de Sant Jaume amb quatre famílies a l'entorn seu. L'any 1991 es va realitzar la darrera restauració. | 41.5937300,1.4190600 | 368239 | 4605877 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La placa de marbre que hi ha a sobre l'entrada, conté la següent inscripció: El Sr Bisbe Antoni Deig inaugura les obres de restauració de la Capella de Sant Jaume. Rocamora 3-11-1991 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 73758 | Fortificació de Rocamora o Viladaspis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-rocamora-o-viladaspis | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XIV | L'arbrat i la vegetació de l'indret empitjoren les estructures del mur que resta dempeu. | Actualment només s'observa un mur en peus. Es troba situat a la part alta d'un turó boscós al sud-est de Rocamora. El mur que resta dempeus es caracteritza per un alçat de carreus horitzontals i irregulars, units per morter. L'entorn més immediat hi trobem enderroc de la mateixa construcció, així com estructures sense identificar. Estudis anteriors la descriuen com una fortificació de planta rectangular. | 08008-4 | Rocamora | Les dades documentals sobre aquesta fortificació son bastant escasses. Al segle XI senyorejava el castell Maier, germà d'Ermernir de Castellet, tal com consta en el seu testament sagramental datat l'any 1031. No hi ha més noticies fins al segle XIV, quan l'any 1322 l'Infant Joan vengué la jurisdicció dels Castells d'Albarells, Carbasí i Rocamora al prior del Monestir de Montserrat . | 41.5924100,1.4244100 | 368682 | 4605722 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les estructures sense identificar poden correspondre a les restes d'habitacions, així com a la desapareguda església de Sant Jaume. La vegetació que actualment ocupa l'indret, dificulta la interpretació in situ d'aquestes estructures. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 73759 | Molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-vinyes-0 | XVI | Ha estat restaurada respectant tots els elements d'interès de l'edifici. Tant el forn, com el cup, s'han restaurat de manera que representés l'original, tot i què aquests es trobaven ensorrats. | Conjunt arquitectònic format, per l'edifici original, que tenia funció de molí, així com diferents ampliacions i edificis complementaris que configuren l'actual conjunt. L'antiga bassa avui està coberta de terra i forma part del jardí de l'habitatge. Pel que fa al cacau, s'observa la seva ubicació però te una funció de cisterna. Cal destacar-hi dos elements exteriors, al nord-est del conjunt, on hi trobem l'antic forn i el cup de vi. A dia d'avui s'utilitzen amb altres finalitats. A la façana nord de l'edifici principal, s'hi observen diverses modificacions en la façana. Cal esmentar que aquesta façana era per on desaiguava el molí, i s'hi observa la sortida quasi coberta, ja que es va reomplir el terreny per anivellar l'entorn. S'observa parcialment aquesta sortida amb una volta amb arc de mig punt. A l'interior de l'edifici, a la planta de pis, cal destacar una fornícula motllurada i amb una petxina decorada a l'interior, així com una inscripció a la part superior ' Ramon Mestres 1803'. En aquesta mateixa planta, hi ha unes escales empedrades, que ens porten a les dependencies millor conservades del molí. És diferencia clarament una metodologia constructiva diferent, i l'ús de voltes. Encara hi trobem un nivell inferior, on hi ha conservats els elements més interessants. Una volta de canó apuntada domina tota l'estància. Encara hi ha la mola de pedra, que reposa en un base de fusta on hi ha la data de 1880. | 08008-5 | Argençola | Es podria remuntar, al segle XVI, tot i que no es descarta que pugui tenir uns precedents més antics. Deuria funcionar fins a inicis del segle XX. Fa uns 20 anys una família anglesa va adquirir el molí, i van dur a terme la restauració d'un immoble que estava bastant degradat. | 41.6020500,1.4351200 | 369594 | 4606776 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es vol actuar en el soterrani de l'edifici. Aquesta és la part més interessant de l'edifici, però per la seva complexitat no s'hi ha intervingut com a la resta de l'edifici. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73760 | Cal Tolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tolosa | XIV-XVIII | Ha estat restaurada en els darrers anys, exceptuant les edificacions auxiliars. | Conjunt arquitectònic imponent, format per l'edifici principal i diverses construccions complementàries. S'observen diferents evolucions de l'edifici principal, amb una primera construcció i diferents ampliacions posteriors. L'accés a l'interior del conjunt es situa a l'oest, on dues edificacions formen un tipus de baluard d'entrada. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'accés a l'interior de l'edifici principal, actualment arrebossada. Elements exteriors a destacar, solsament podríem citar dos ampits, un a la façana principal, orientada al sud, i un altre a la façana nord. Annex amb aquestes, hi trobem una petita cabana de pedra seca, amb una volta de canó apuntada. | 08008-6 | Carretera BV-2234 km 2. Carbasí. | L'edifici actual segurament és del segle XVII o XVIII. No obstant és possible que hi hagués alguna construcció més antiga, ja que l'indret de Tolosa és citat amb anterioritat. | 41.6087000,1.4176900 | 368155 | 4607541 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73761 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-2 | XX | Ha estat restaurada totalment, tant a l'exterior, com a l'interior, adaptant-la a les necessitats i obligacions d'un allotjament rural. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. A les façanes que són a pedra vista, només destacar-hi els marcs de maó de les finestres, així com el frontó que hi ha a la façana d'ingrés a l'edifici orientada al nord-est. Annexat a la façana sud-oest, hi trobem l'accés a una cisterna d'aigua, on es pot observa a nivell del sòl, la coberta amb volta, feta amb ceràmica. En l'entorn més immediat hi trobem altres construccions de caràcter agrícola i camps de conreu. | 08008-7 | Carbasí | Masia edificada a la dècada dels anys 40 del segle XX. Va romandre en mans dels mateixos propietaris fins a l'entrada del segle XXI en que passar a mans dels propietaris actuals, que la van convertir en allotjament rural. | 41.6138000,1.4184000 | 368225 | 4608106 | 1940 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es tracta d'un Allotjament rural. Els seus propietaris han decorat l'entorn de la masia amb estris de treball al camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 73762 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-95 | XIX | Ha perdut part de la coberta, així com l'entrada. | Barraca de pedra seca de grans dimensions i planta circular. És troba al centre d'un camp de cultiu entre Cal Tolosa i Cal Manuel. Coberta interior de falsa cúpula, en força mal estat. L'entrada s'orienta al nord-est i presenta un estat deficient. | 08008-8 | Carbasí | Tot i que se'n deuen haver fet des de l'antiguitat, la majoria de les barraques que es conserven es van ser construir en el moment de la màxima expansió de la vinya a mitjans del segle XIX. Els constructors de les barraques podien ser els mateixos pagesos, però sovint es contractaven els serveis d'un barracaire amb experiència. La seva principal funció era servir d'aixopluc durant els dies de feina a la vinya, tant per protegir-se de la pluja com per escalfar-se vora el foc a l'hivern o per estar una estona fresc a l'estiu. També servien per guardar eines o altres objectes relacionats amb la feina. | 41.6100700,1.4212900 | 368458 | 4607688 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La tècnica constructiva es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. Les pedres que formen les filades, es collen unes amb les altres per tal de aportar fermesa a la filada, i es situen lleugerament inclinades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73763 | Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-segura | XVII | Es troba pràcticament en ruïnes tot el conjunt arquitectònic. Cal afegir l'ocupació de la vegetació tant de l'interior, com de l'exterior del conjunt. | Antiga masia important del municipi, avui dia en pràcticament en ruïnes. Estava construïda amb pedra del país, així com també murs de tàpia en algunes parts del parament. Resten dempeus els murs(exceptuant el nord-oest), però tant la coberta, com la majoria dels espais interiors s'han enrunat. Constava d'un edifici principal i diverses edificacions complementaries. Davant de la façana principal, orientada al sud-oest, hi ha un espai tancat per murs, que reforçava la imatge de masia forta vista des del camí que dona accés al conjunt. Cal destacar-hi les diferents voltes apuntades que encara es conserven al seu interior, així com un cup de vi, que s'observa entre l'enderroc de la plantes superiors, situat al nord-oest del conjunt. A la façana sud-est, es conserva una entrada amb arc adovellat de mig punt, coberta quasi del tot per la vegetació abundant de l'indret. | 08008-9 | Rocamora | Havia estat una de les masies històriques del municipi d'Argençola. Fins a mitjans del segle XX encara estava habitada. El seu actual propietari va aprofitar material d'aquesta casa per fer-n'hi un altra en un altre municipi. Aquest fet accelerà la seva degradació fins arribar a l'estat actual, quasi de ruïna. | 41.6025400,1.4243100 | 368694 | 4606847 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73764 | Forn de Can Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-sebastia | XX | En bones condicions. La llinda està cremada pel seu ús anterior. | A la planta baixa de la masia de Can Sebastià, s'hi troba un forn, actualment tapiada la seva obertura o boca. Es conserva com a element decoratiu de la masia, construïda el 1916. Contorn amb carreus de pedra, i llinda arrodonida. La base té formà d'ampit. Està incrustat a la paret. | 08008-10 | Argençola. | Es va edificar l'edifici l'any 1916. Hi ha viscut sempre la família Miquel. | 41.5989300,1.4512300 | 370930 | 4606406 | 1916 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Llorenç Miquel i Taixé | Esmentar que la masia no presenta altres elements a destacar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||
| 73765 | Pou de gel d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-dargencola | XVIII-XIX | No es conserva la cúpula. Es va intervenir degut al seu estat de conservació deficient. Tot i això corre perill d'esfondrament, ja que on arrenca la cúpula no estan consolidades les estructures. | Construcció de pedra seca de forma cilíndrica, i que actualment li manca la totalitat de la cúpula. Té un accés lateral, que era per on s'extreia el gel. Es caracteritza com la majoria de pous de gel, per la seva situació, en una zona d'obaga i fresca, així com per tenir accés a recursos hídrics a prop (hi passa el torrent de Mas Riell ben a la vora). La forma tradicional de construir un pou de gel, era buidant el terreny, i alçant les parets de pedra des de la base, culminant amb una cúpula semiesfèrica, que era la part visible des de l'exterior. | 08008-11 | Camí de l'Obaga | L'activitat dels pous de gel és coneguda des de temps dels romans (2000 a. C.); el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI va tenir un període d'esplendor als segles XVII i XVIII i lògicament va acabar a finals del XIX amb l'arribada de les industries de gel artificial. Fins a aquest moment la conservació d'aliments es realitzava gràcies a la salmorra, als adobs, a les conserves o a l'aprofitament de la neu. La neu es feia servir a l'estiu per la conservació d'aliments, del peix a les llotges dels pobles mariners, per combatre la febre, com anestèsic, per les cremades, per aturar hemorràgies, com refrescant de begudes i per fabricar gelats. | 41.6015100,1.4509700 | 370914 | 4606693 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les seves dimensions es poden considerar petites, si ens fixem en altres pous de gel de municipis veïns. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73766 | Font dels Verdaguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-verdaguers | XX | Les estructures es conserven be. La pedra està humida per les característiques de l'entorn. | Font situada a la vora del Torrent del Mas Riell. El brollador s'ha cobert amb una estructura de pedra feta amb carreus irregulars. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que neixen del camí de l'obaga. | 08008-12 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6019700,1.4533700 | 371115 | 4606740 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment, i segons els veïns de l'indret sempre hi raja aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73768 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-0 | XIX-XX | El marge és conserva be, però l'abundant vegetació i arbrat possiblement farà que la seva degradació avanci. | Paret de pedra seca de grans dimensions, formada per carreus irregulars de dimensions diverses. Presenta algunes cavitats, utilitzades segurament per a guardar-hi les eines de treball. Conserva encara unes escales adherides al mur, que servien per canviar de feixa o camp. | 08008-14 | Camí de l'Obaga | Abans existien els margeners els encarregats d'alçar els marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer. Per alçar el marge s'utilitzaven les pedres de l'indret i les que sortien de despedregar el camp. Les més grans eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Tot seguit es seguia amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, de vegades les feixes són tan petites que només hi cap una olivera o un ametller. | 41.6035000,1.4625900 | 371886 | 4606896 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'abandó del camp i dels bosc, ha donat també al marge una imatge d'abandonament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73769 | Creu de Terme la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-la-creueta | XIX | Es parla que un llamp va impactar amb la creu, i la va partir. A l'estar situada quasi al límit del cingle, despreniments posteriors van provocar que parts de la creu caiguessin a la carretera, perdent-se per sempre. | Poc queda de la creu de terme coneguda com la ' creueta'. Sols queden alguns elements de la base. Es troba a peu de la carretera d'Argençola a Clariana, en un petit cingle elevat. | 08008-15 | Carretera d'Argençola a Clariana | Es desconeix quan va ser construïda i quan va es va destruir. | 41.6000600,1.4657500 | 372143 | 4606510 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73769-foto-08008-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73769-foto-08008-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73769-foto-08008-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A l'entrada de la Masia Serrats, pròxima a l'indret original de la creu, hi ha altres parts de la creu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73770 | Creu de Terme 'la Creueta' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-la-creueta-0 | XIX | Hi ha fongs i líquens en tota l'estructura. | <p>Es tracta del peu de la creu de terme coneguda com la 'Creueta'. Aquest element era on reposava el fust de la creu de terme. Es troba com a element decoratiu, a la propietat de la Masia Serrats. No s'observa be la inscripció, però sembla indicar '1891'. Es troba als peus d'una alzina, i al costat d'un pou.</p> | 08008-16 | Carretera Argençola a Clariana. | <p>Es desconeix quan va ser portada aquesta part de la creu a la Masia Serrats.</p> | 41.6001400,1.4611600 | 371760 | 4606525 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73770-foto-08008-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73770-foto-08008-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73770-foto-08008-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No es conserva el fust ni la creu ornamental. | 119|98 | 52 | 2.2 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||
| 73771 | Can Jepet dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet-dels-pous | XVIII-XIX | Ha estat restaurada recentment | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge i edificis complementaris que estaven destinats a l'activitat econòmica de la família. Tot el conjunt esta envoltat d'un mur que tanca el recinte. Tots els edificis estan construïts amb carreus de pedra irregulars, disposats horitzontalment. La façana principal de l'habitatge, es caracteritza per finestres amb grans llindes de fusta, així com una entrada que dona accés a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra. A la llinda hi trobem la data de 1736 amb una creu llatina. | 08008-17 | Carretera d'Argençola a Clariana | Cal Jepet dels Pous és remunta a inicis del segle XVIII, tot i que no és descartable que en aquest indret hi hagués anteriorment un altra edificació, ja que com el seu propi nom indica, era una zona amb abundant recursos hídrics. Ha estat restaurada recentment. | 41.6001700,1.4607100 | 371723 | 4606529 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73771-foto-08008-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73771-foto-08008-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73771-foto-08008-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73772 | Masia Gallina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-gallina | XVIII | L'estat de conservació és millorable. | Masia de grans dimensions, que ha sofert diverses modificacions al llarg del temps. És de planta rectangular i presenta planta baixa, i dues plantes de pis. Construïda amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Coberta a dos vessants (est-oest). La façana d'ingrés a l'edifici, s'orienta al sud, i presenta com a tret principal, els canvis que ha sofert aquesta façana, on s'observen grans obertures tapiades, i la darrera planta restaurada amb maons. L'entrada amb arc adovellat escarser i brancals de pedra. A les dovelles centrals, hi trobem la inscripció ' 1788, PERE JOAN GOVERN MEF CIT'. Unes petites escales de pedra donen accés a l'entrada. La façana est, també presenta les mateixes característiques, ja que s'observen modificacions posteriors. S'observa a l'esquerra d'aquesta façana, la marca d'un edifici que estava adossat aquesta façana, però que es va prescindir d'aquest. A la resta de la façana, destaquen a la planta de pis, diverses finestres amb brancals i llinda de pedra, així com per tenir un ampit poc pronunciat. Al davant d'aquesta façana s'observen les bases d'estructures d'altres edificacions complementaries, avui desaparegudes. La façana nord, només presenta una finestra a la part superior de la façana. La totalitat de la façana resta ocupada per herbes enfiladisses. La façana oest, presenta una edificació adossada orientada al sud, i un altra orientada al nord. A destacar en aquesta façana, una finestra amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda hi trobem la data de 1789 i un símbol religiós. Davant de la façana hi trobem un pou de construcció més moderna. Al sud-oest del conjunt, hi trobem un roure de grans dimensions. Al nord-est hi trobem un pou o cisterna. | 08008-18 | Carretera d'Argençola a Clariana km 2 | Aquest indret era conegut com a Planagallina. El nom de la masia deriva d'aquí. La masia Gallina era una de les cases fortes del municipi, tot i que no en tenim constància documental, les característiques de l'edifici, i les seves dimensions, així ens ho podrien indicar. Les dates de les llindes ens mostren que al segle XVIII ja estava construïda, però no es descarta que fos bastida anteriorment. | 41.5979200,1.4679800 | 372324 | 4606269 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73772-foto-08008-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73772-foto-08008-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73772-foto-08008-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les grans dimensions de l'edifici, i les modificacions que ha tingut, fan pensar en una possible ampliació de l'edifici cap al sud. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73773 | Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-3 | XVI-XVII | Han estat restaurats tots els elements del conjunt. Molts espais a través d'aquestes intervencions, han canviat el seu ús original. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diferents edificis complementaris d'aquest. Un baluard d'entrada tanca part del recinte, formant un patí interior entre l'edifici principal i els altres. L'edifici principal és de planta rectangular i presenta soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Té la façana a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment i bens ordenats. Destaca a la façana d'ingrés, que s'orienta a l'est, una entrada amb arc rebaixat adovellat A la resta de façanes no hi ha cap element a destacar. Presenta un ràfec d'una filada, amb la coberta a dos vessants i teula àrab, que sobresurt una mica. Un edifici situat al nord-est, originalment era un molí d'oli, però les intervencions posteriors en aquest han canviat la seva tipologia i poc queda ja del molí. L'edifici més al nord tenia funció de pallissa. Actualment s'ha reconvertit en habitatge, i és conegut com a ' Can Rosendo'. L'entorn més immediat és caracteritza per boscos de pins i la riera de Clariana. | 08008-19 | Clariana | Desconeixem la història de l'actual edificació de Cal Magre, que amb la restauració sembla bastant moderna, tot i no perdre l'encant de la seva estructura. Però en la documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un capbreu de 1606 on es citen diverses propietats d'aquests mas. | 41.5875700,1.4772800 | 373079 | 4605106 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73773-foto-08008-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73773-foto-08008-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73773-foto-08008-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A l'entorn de la masia, i com a elements decoratius, trobem algunes restes de l'antic molí d'oli. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73774 | Torre de Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-magre | Amb el pas del temps, els murs cauran degut a l'estat de conservació en que es troben. | Estructura de planta rectangular, d'una gran alçada. Esta alçada per carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Els murs es troben en un estat de conservació deficients, sobretot en les parts més altes. El mur est, es troba pràcticament a terra, donant-nos una visió de l'interior d'aquest edifici. Es poden observar a primera vista, que hi havia dues plantes. Es troba envoltada de vegetació del bosc, que envaeix també l'espai interior de l'edifici. Davant del mur nord, hi ha un barranc força pronunciat. | 08008-20 | Camí de Clariana a Contrast | 41.5881600,1.4729700 | 372721 | 4605178 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73774-foto-08008-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73774-foto-08008-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||
| 73775 | Sant Maure de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure-de-contrast | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI-XIX | A inicis del anys 90 del segle XX, fou restaurada. | Petita capella situada al nord del nucli de Contrast. D'origen romànica, ha patit intervencions que han modificat la seva forma original, sobretot al segle XIX. Consta d'una sola nau, volta de canó de mig punt, i finalitza amb un absis semicircular. La coberta és a un vessant (sud) feta amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una sola filada. Entrada actual amb arc escarser que s'orienta a l'oest. Té a sobre una petita obertura circular, i culmina la façana amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'entrada original estava al mur sud, i actualment es pot observar tapiada en aquest mur. En aquest mateix mur s'observen dos petits contraforts que ajuden a contrarestar el nivell del terreny. En aquest mateix mur, però a l'interior, hi ha una petita capella on hi trobem una imatge d'una verge a l'interior d'una vitrina de fusta. A l'interior de la capella, hi trobem també un imatge gòtica de Sant Maure, una pica baptismal de pedra adossada al mur, i una placa amb una inscripció que menciona l'ampliació d'aquesta capella, l'any 1802. | 08008-21 | Contrast | L'indret de Contrast ja és citat a l'any 1241, però de la capella no és fins a l'any 1443 quan es cita per primera vegada . A inicis del segle XIX, exactament l'any 1802, s'hi realitzaren diverses intervencions: allargament de la nau, aixecament del campanar, alçament de murs i canvi d'accés. L'any 1991 a iniciativa dels veïns de Contrast, es van començar les obres de restauració de la capella. Un any més tard, ja tornava a estar oberta al culte i la pregària. | 41.5814200,1.4338100 | 369443 | 4604488 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73776 | Torre de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-contrast | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII-XX | El seu propietari, en Joan Cortés va restaurar la torre, donant-li el seu estat actual. S'utilitza com a dipòsit d'aigua, tot i això no ha patit cap desperfecte. | <p>Torre de planta circular i forma cilíndrica, d'uns 20 metres d'alçada i uns 7 metres de diàmetres aproximadament. Actualment hi ha un edifici adossat a la torre: Cal Cortés. Consta de tres nivells separats per voltes cupulars de pedra. La porta es troba al nivell intermedi. És de mig punt i està envoltada d'espitlleres. Al segon pis hi ha una finestra oberta en època posterior. La part superior de la torre, resta oberta.</p> | 08008-22 | Contrast | <p>L'indret apareix datat per primera vegada l'any 1241. Al segle XIV, és convertí en una possessió del Monestir de Montserrat. Posteriorment les famílies Jorba i Rocaberti s'ocuparen de la torre. Actualment la família Cortés, que viu a la casa adossada a la torre, son els actuals propietaris de la mateixa, i van dur a terme la restauració d'aquesta.</p> | 41.5811100,1.4336000 | 369425 | 4604454 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En algunes publicacions es parla d'altres característiques de la Torre. El gruix dels murs és de dos metres. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||
| 73777 | Celler del Cal Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-del-cal-cortes | XVIII-XIX | Alguns elements del celler no es conserven. L'estat dels murs és millorable. | Al baixos de l'edifici, hi trobem l'antic celler avui en desús, i que s'ha utilitzat per a diferents usos després de la seva funció original. S'observen dos espais ben diferenciats, i separats per una volta apuntada poc pronunciada. Cal destacar els carreus d'aquesta volta. Molts dels elements arquitectònics del celler han desaparegut, en modificacions posteriors. Tot i això conserva l'essència dels cellers domèstics. | 08008-23 | Nucli de Contrast | Fins a mitjans del segle XX, s'utilitzà com a celler particular. Actualment, es fa servir com espai per desar-hi elements diversos. | 41.5809100,1.4338400 | 369445 | 4604431 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73777-foto-08008-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73777-foto-08008-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73777-foto-08008-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Necessitats posteriors, han fet canviar aquest espai. Ara hi trobem espais destinats a la cria d'animals, ja siguin gàbies o menjadores. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73778 | Molí de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-contrast | XVI | L'edifici gran, el situat a peu del camí de Clariana a Contrast, s'està restaurant, fent visibles alguns elements exteriors. El situat al sud del conjunt arquitectònic, l'estat de conservació és millorable. | Edifici actual que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Aquest edifici s'està rehabilitant per altres usos. En el seu interior, poc queda del molí original. On podem destacar elements importants és en el seu exterior. Al nord-oest del conjunt arquitectònic, paral·lel al camí, hi trobem la bassa i el cacau ( aquest darrer formant part del mur de l'edifici). Actualment s'estan restaurant aquests espais, que havien quedat colgats pel pas del temps. Aquest molí desguassava en un altre molí situat uns metres al sud. Segurament aquest formava part del primer. Aquest segon molí, conserva la seva forma original. Destaca l'interior, on s'observa una volta de canó lleugerament apuntada, i els elements del molí encara in situ. Des de l'exterior es veu la sortida d'aigua del molí, amb un petit arc adovellat de mig punt. L'aigua sortint, anava a parar a la riera de Clariana uns metres més avall. Esmentar que l'edifici que s'està restaurant, presenta un entorn ordenat, en canvi l'orientat més al sud, presenta un entorn més desordenat i ple de vegetació. | 08008-24 | Contrast | En documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un capbreu de 1606. Anteriorment es coneixia com el Molí de Cal Mestres, essent el seu darrer moliner, Josep Mestres i Llobet. Segurament es deixà d'utilitzar a inicis del segle XX, moment en que va començar la seva degradació per l'abandó. El seu actual propietari, esta duent a terme la tasca de recuperació d'aquest molí. | 41.5820700,1.4376700 | 369766 | 4604554 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73778-foto-08008-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73778-foto-08008-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | El propietari té la intenció de restaurar el molí de sota. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73779 | Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-4 | XVIII | Les parets de la bassa estan bastant degradades. La vegetació ha envaït totes les estructures. | Poc queda del que havia estat un molí. La bassa resta avui plena de vegetació i arbrat. Es conserva tot i que en molt mal estat, els murs d'aquesta bassa. Al sud d'aquest espai hi trobem el cacau circular que baixa uns 6 metres. | 08008-25 | Camí de Contrast a Clariana | 41.5828100,1.4410900 | 370053 | 4604631 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73779-foto-08008-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73779-foto-08008-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73779-foto-08008-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La resta de parts que integren el molí no es poden observar degut a que no es pot accedir a la part inferior del cacau. L'espai de la bassa no es reconeix, i es pot arribar a pensar que es tracta d'un tancat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73780 | Torre de Mas d'en Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-mas-den-torre | S'han restaurat algunes obertures de la planta baixa, i s'ha apuntalat l'arc adovellat de mig punt de l'entrada. | Queden les restes del que havia estat una torre medieval. De planta rectangular, conserva part dels quatre murs, tot i que la majoria d'aquests estan caiguts. L'entrada s'orienta al sud-oest i presenta un arc adovellat de mig punt. | 08008-26 | Pla de Cameta | Tot i que no s'han trobat dades documentals d'aquest edifici, l'estructura arquitectònica mostra clarament característiques medievals. | 41.5890600,1.4609600 | 371722 | 4605295 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73780-foto-08008-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73780-foto-08008-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 73781 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-2 | XIV-XV | Esta envoltada de vegetació, que a curt termini afectarà les estructures que resten dempeus. | Conjunt de restes del que havia estat un molí. Altres restes a l'entorn indicarien que aquest tenia altres dependències. Aquestes estructures estan completament envaïdes per la vegetació i l'arbrat. | 08008-27 | Camí de Contrast a Clariana | Tot i que no s'han trobat dades documentals d'aquest edifici, l'estructura arquitectònica mostra clarament característiques medievals. | 41.5872000,1.4567200 | 371365 | 4605095 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73782 | Cal Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol-2 | XVII | L'edificació principal, així com els altres elements descrits, l'estat de conservació és bo. Altres construccions complementàries el seu estat de conservació és millorable. | Masia situada a uns metres al sud de la carretera BV-2212 aproximadament al km.3,5. Consta de l'edificació principal que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions complementàries. L'edifici principal de planta quadrada, consta de planta baixa i planta de pis, te la coberta a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. Totes les façanes estan arrebossades, tot i que la façana est ha perdut part d'aquest arrebossat. No hi ha elements destacables a les façanes de l'edifici principal. Els elements a destacar d'aquest conjunt, són un forn de grans dimensions adossat als baixos de la façana est. Un altre element a destacar, és una edificació adossada al mur nord de l'edifici principal, on al seu interior s'observa un cup de vi de grans dimensions, amb les parets de rajola ceràmica. Cal esmentar, el desnivell que hi ha entre la part sud i nord del conjunt, essent la part nord, la més elevada. | 08008-28 | Clariana | No és coneix amb detall la història de Cal Pujol. Tot i això cal remarcar l'antiguitat d'aquesta masia, ja que en la documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un capbreu de 1606 on es citen diverses propietats d'aquests mas. Es cita també en un testament de l'any 1642. | 41.5847200,1.5033200 | 375244 | 4604751 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73782-foto-08008-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73782-foto-08008-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73782-foto-08008-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | S'ha perdut l'accés natural al conjunt. S'ha de deixar el vehicle en un voral de la carretera pròxim a la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73783 | Font de Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-biosca-de-la-nou | XIX-XX | Situada en uns horts de la propietat de la Masia de Cal Biosca de la Nau, aquesta font és d'una gran bellesa. Situada a l'interior d'una barraca de pedra seca amb volta de canó. Té unes escales de pedra per accedir al seu interior. L'obertura per on rajava l'aigua de la font, actualment està tapiada. Just a sobre hi ha una petita fornícula on hi havia una imatge religiosa. | 08008-29 | Clariana | No es tenen dades, però la gent de l'indret sempre l'ha vist. | 41.5783300,1.5014300 | 375074 | 4604045 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment no hi brolla l'aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73784 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-96 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | La solidesa de l'estructura, ha permès que es conservi en bon estat. Tot i això la presència d'arbrat, pot provocar que les arrels d'aquests facin malbé la barraca. | Barraca de pedra seca, situada en una de les propietats de Cal Biosca de la Nau. Situada a peu del camí, està integrada en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta de canó al seu interior, que dona solidesa a la coberta. Això cal sumar-hi també un estrep a cada lateral que reforçaven l'estructura de la barraca. A la part exterior de la coberta, es reomplia de terra, integrant-la en el paisatge de la terrassa superior. A l'interior, veiem una obertura quadrada que servia per dipositar objectes. Aquest tipus de cabanes s'anomenen de boca oberta, ja que no hi ha mur d'ingrés. Al estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08008-30 | Clariana | La barraca de marge té com a principal tret diferenciador de les altres barraques el fet d'estar construïda dins d'un marge. Per tant, la seva construcció anava lligada a la construcció del propi marge. És habitual aquest tipus de barraca en indrets més muntanyencs | 41.5764100,1.4990000 | 374868 | 4603835 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73785 | Pou de Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-laribau | XIX | Al fons del pou, hi ha brossa que la gent ha anat llençant al llarg del temps. | Estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. Presenta la boca orientada al sud, aquesta obertura té llinda de pedra on hi trobem la data de 1883. Un petit mur que s'alça a l'entrada per evitar que entrin animals. La part superior del pou presenta una falsa cúpula. A l'interior del pou, hi ha una petita pica rectangular de pedra. Com la majoria de pous, s'excavava una cavitat en forma circular en el sòl fins a trobar la veta d'aigua, posteriorment les parets de la cavitat es folraven amb pedra, per evitar que caigués terra a l'interior. Destacar a la cara nord, hi ha una entrada tapiada, i que donava accés a la pica abans esmentada. | 08008-31 | Clariana | Pertanyia a les possessions de Ca l'Aribau fins que fou traspassat amb totes les terres adjacents als propietaris de Cal Biosca de la Nou. | 41.5837200,1.5074600 | 375587 | 4604634 | 1883 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat a l'entorn d'uns camps de cultiu. El camí d'accés s'ha colgat de terra llaurada, que fa impossible l'accés a tot vehicle que no sigui un tot terreny. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 73786 | Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biosca-de-la-nou | RIBA I GABARRÍ, Josep. La masia vinatera de Cal Vilaseca de Clariana. Document d'internet: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/viewFile/130551/180251 | XVI-XIX | Bon estat de conservació de tot el conjunt. | Gran conjunt arquitectònic format per l'habitatge principal, la casa dels masovers i diversos edificis complementaris de l'explotació familiar. Tot aquest conjunt s'ha anat formant en els darrers segles, segons les necessitats productives i econòmiques de l'explotació. Entre mitjans del segle XIX i inicis del segle XX, es van anar construint la majoria d'aquestes edificacions entorn l'edifici principal, així com un baluard, i que han donat la imatge actual d'un conjunt tancat. Durant aquest període, es construïren, pallisses, corrals i cups de vi. L'edifici amb funcions d'habitatge, es situa al nord-est del conjunt, i tot hi haver patit diverses modificacions al llarg dels segles, encara conserva detalls de l'esplendor i antiguitat d'aquesta edificació. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes encara estan arrebossades, tot i que en algunes parts es comença a observar la pedra. Té la coberta a quatre aigües. La façana d'ingrés a l'edifici, s'orienta al sud-est, i dona al patí format per altres edificacions i el baluard d'entrada al recinte. Cal destacar l'entrada a l'edifici, amb un arc adovellat de mig punt. A la dovella central, hi trobem l'escut de Sant Joan Baptista i la data de l'any 1562. A la planta de pis, cal destacar-hi un rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Finalment en aquesta façana, a la part superior, tres obertures, amb arc rebaixat. Es va afegir un cos l'edifici principal, en aquesta façana. Aquesta ampliació és possible que fos del segle XVIII, ja que hi trobem una llinda amb la data de 1761 amb un creu. Destaquen en aquest cos, grans finestrals amb ampit pronunciat. A la façana posterior, cal destacar-hi tres finestres amb ampit a la planta de pis. A la façana sud-oest, a pedra vista i restaurada, hi trobem les finestres amb brancals i llinda de pedra, i una amb maó. Com a element curiós, hi veiem una seguit de bases o suport en forma V a la part superior de la façana, que formaven part d'un element més complex per la recollida de les aigües pluvials. Els edificis situats més al sud-est comprenien pràcticament els cups i espais complementaris de l'activitat de la vinya. Cal destacar-hi les inicials J.V.Y.C. 1870 en una llinda de pedra d'una portalada exterior. Les edificacions més a l'est, es remunten a inicis del segle XX i corresponen a les pallisses i edificis de l'activitat econòmica d'aquell moment, el cereal, ja que amb l'arribada de la fil·loxera es va haver de reconduir l'activitat. En aquest edificis hi trobem les dates de 1915 i les inicials de J.V ( Joan Vilaseca). En una d'aquestes construccions, hi trobem un rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb numeració aràbiga. Finalment, a la porta principal del pati de la masia, hi ha un medalló repujat amb un anagrama marià i el nom de Gabriel Vilaseca i la data de 1850; aquest any també consta en la portalada de la cleda i el corral. | 08008-32 | Clariana | El mas de la Nou, segurament ja existent als segles XIII i XIV, apareix esmentat en un capbreu de l'any 1690, protocol·litzat pel notari de Cervera, Joan Montaner i Buigas, i fou declarat com un mas rònec i deshabitat i envoltat de les seves gleves. Es retreuen antecedents d'altres capbrevacions anteriors dels anys 1520 i 1634, on el mas abans era conegut amb el nom de mas de la Censada i sembla que fou propietat de la família Mestre. El primitiu mas passaria a ser propietat de la família Biosca al segle XV i al final del segle XVI el deixarien per haver-se construït una nova casa pairal, un tros més enllà cap a ponent. Al segle XVIII els amos del mas de la Nou són la família de Sebastià i de Francesc Riba i el casament de Maria Angels Riba i Biosca, vers l'any 1715, amb Francesc Vilaseca, de la masia de Cal Vilaseca dels Torrents de Santa Margarida de Montbui, marca un canvi de nissaga, que en endavant serà la línia dels hereus Vilaseca la continuadora de la pairalia. Curiosament es consolidarà el topònim de Cal Biosca de la Nou i això es fa constar documentalment en les escriptures successives, en els nomenclàtors del segle passat i fins i tot en la cartografia actual. | 41.5788400,1.5057300 | 375434 | 4604095 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No s'ha pogut entrar a l'interior, però un estudi realitzat anteriorment, cita tots els elements destacats. A l'interior de la masia, i del temps de Domingo Vilaseca i Carreras, es conserven un moble canterano amb l'any 1789 i la bocana de pedra d'una cisterna amb l'any 1796. Altres signes són l'any 1806 en un graó de les escales que pugen al segon pis; l'any 1880 en una premsa de vi i l'any 1890 en un corró de batre. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 73787 | Oratori de Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-cal-biosca-de-la-nou | XVIII | Presenta líquens i altres fongs. | Situat a uns metres de l'entrada a Cal Biosca de la Nou. Presenta una doble base esglaonada de pedra i un pilar rectangular on hi ha una fornícula amb una imatge religiosa al seu interior. Culmina aquesta fornícula una petxina. Trobem elements d'un antic molí a l'entorn de l'oratori, a forma de decoració. | 08008-33 | Clariana | Va lligada a Cal Biosca de la Nou. | 41.5784700,1.5056300 | 375425 | 4604054 | 1718 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73788 | Pou de Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-felip | XIX-XX | Ha perdut la cúpula, i al fons del pou hi ha la runa, L'abandó que pateix des de fa dècades està afectant el seu estat de conservació. | El pou esta situat a uns 10 metres al sud de Cal Felip. Estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. La boca s'orienta al nord. El seu estat de conservació és deficient, i fruit d'això ha perdut la cúpula. Tant l'entorn més immediat, com part del seu interior hi ha crescut males herbes i esbarzers. | 08008-34 | Camí del Coll de la Creu | 41.5917600,1.5149000 | 376223 | 4605516 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73788-foto-08008-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73788-foto-08008-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73788-foto-08008-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Formava part de la masia de Cal Felip, avui en dia en ruïnes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73789 | Torre del Castell de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-de-clariana | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII | Les estructures estan en un estat de conservació deficient. L'entorn està ple d'enderroc dels murs i la torre. | <p>Poc queda dels que havia estat el Castell de Clariana. S'observa una torre circular, feta amb carreus irregulars, ben escairats i disposats en filades horitzontals ben alineades. D'aquesta torre la part més conservada és l'orientada a l'est, la resta ha caigut en part. En l'entorn de la torre, s'observen estructures quasi en ruïnes en forma de murs.</p> | 08008-35 | Clariana | <p>La primera referència d'aquest castell data de l'any 989, quan el levita Eldemarel llegà al seu germà Sesmon d'Oló, amb l'obligació que donés 300 sous a la catedral de Vic. L'any 1002, el papa Silvestre II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L'any 1015 n'era castlà d'aquest castell i del de Mediona, el levita Guillem. L'any 1084, Maiamburgs i Belessem juraren fidelitat a Berenguer, abat de Sant Cugat, pel castello Cleriana. L'any 1098, el papa Urbà II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L'any 1193, quan finà Berenguer de Clariana, llegà aquest castell al seu fill homònim. L'any 1206, Berengarius de Villafrancha jurà fidelitat per aquest castell a l'abat del monestir de Sant Cugat. L'any 1234, el rei Jaume I el Conqueridor confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. A començaments del segle XVII pertanyia a J. Moxona.</p> | 41.5865000,1.5005300 | 375015 | 4604953 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73789-foto-08008-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73789-foto-08008-35-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat en un indret boscos, l'abandó de l'entorn més immediat ha provocat l'ocupació de l'indret per vegetació i arbrat, que acceleren la destrucció de les estructures. L'enderroc de la majoria d'estructures, sumat a l'estat de l'indret, dificulta la identificació de les estructures. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||
| 73790 | Cal Solé Marlota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole-marlota | XVI-XVIII | Tots els edificis del conjunt arquitectònic, han estat restaurats. L'edifici principal, però no s'ha fet una intervenció tant minuciosa, actuant només en les parts més vulnerables de l'edificació. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i altres de complementaris. Es van construir en una petita elevació del terreny, això proporciona una visió amplia del territori. L'edifici a destacar, resta avui en dia en desús, essent un annex el que s'utilitza com habitatge. Aquest edifici consta de planta baixa, planta de pis i golfes, teulada a dues vessants( est-oest) de teula àrab, presenta un ràfec de tres filades. Alçat amb pedra i arrebossat, tot i que està perdent-lo. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una portalada amb arc adovellat de mig punt, de punt rodó. A la dovella central, hi ha un escut heràldic. Altres elements a destacar d'aquesta façana, és una finestra a la planta de pis, amb un ampit pronunciat, i un contrafort a l'esquerra de la façana. A la façana oest, a la planta de pis, hi ha dues finestres amb un ampit pronunciat, similar a la de la façana principal. Un altre element a destacar, és una petita sortida d'aigua a la planta de pis. Adossat a la façana est de l'edifici principal , hi ha un altre edifici, que té funció d'habitatge. Originalment era una edifici destinat a l'activitat econòmica familiar. Destaca per dues entrades amb arc rebaixat, que donen accés a un porxo, a la façana sud-est. Entre l'edifici principal i aquest, trobem el cup de vi, encabit en una construcció quadrada, i que es recolza entre aquestes dues edificacions. Davant de la façana nord-est de l'habitatge actual, hi ha un pou circular, ben restaurat. | 08008-36 | Clariana | La tipologia constructiva ja ens indica la seva antiguitat, però la documentació històrica ens ho confirma. Havia estat una de les cases més importants del terme de Clariana. Les nombroses referències al Maronta o Marlota en els capbreus de l'Arxiu Parroquial de Clariana, tant de l'any 1606 com en del 1634, on parla de diverses propietats que tenia aquest mas. També s'esmenta en un dels testaments del mateix arxiu, datat el 1584. Possiblement podria tenir uns precedents més antics. | 41.5854600,1.5134300 | 376088 | 4604819 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73790-foto-08008-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73790-foto-08008-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73790-foto-08008-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Hi ha diverses construccions de nova planta, però que han estat revestides amb pedra, fet que no desentona. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73791 | Cal Mandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mandri | XVI-XX | Ha estat restaurada, i pintada de color blanc. El cup de vi, en canvi no s'hi ha actuat, i ha perdut la coberta, essent actualment un petit abocador. | Conjunt format per l'edifici original, i diferents ampliacions d'aquest. Destacar que és de grans dimensions. Es troba situat en una elevació del terreny, a peu de la carretera BV-2212. Ha estat restaurada, i s'han pintat totes les façanes de blanc, resultant a primera vista com un edifici de nova construcció. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. De la construcció inicial, de dimensions més petites, s'ha passat a un conjunt més gran degut ampliacions tant al nord, com al sud, resultant doncs pel nord un cos ampliat que dona una coberta més llarga al nord, i una galeria al sud. S'ingressa a l'edifici per la façana oest, on hi trobem una entrada amb arc de mig punt, que dona a la planta baixa. A la part de la galeria, hi trobem també una entrada rectangular. En aquesta façana cal destacar-hi les finestres amb petits arc de mig punt. A cada extrem de façana, hi trobem dues finestres bessones. En la part de galeria, a sobre de l'entrada rectangular, hi trobem una imatge amb ceràmica, que representa un pastor, i amb un peu que posa : Masia de San Juan de Clariana. La resta de façanes, no s'hi troben elements a destacar. La coberta, és prolonga pel nord, esta feta amb teula àrab. A uns 10 metres de la façana oest, hi ha les restes del que havia estat el cup de vi d'aquesta casa. Encara s'observa la ceràmica de les parets. Cal Mandri, es troba situada prop de la carretera BV-2212, però envoltada també de bosc. | 08008-37 | Clariana | Es trobava en un estat de ruïna, i els seus últims propietaris l'han restaurada en els darrers anys. Aquesta masia s'anomenava anteriorment Gorro i amb el darrer canvi de propietaris se l'hi va donar el nom actual. Segons un testament de l'Arxiu de la Parròquia de Clariana de l'any 1544, és possible que el nom original d'aquesta masia, fos Cal Guarro. Una dada que podria afirmar aquest argument és que en el aquest testament, es cita a Joan Guarro com a pagès de la Coma de Maronta ( Maronta va evolucionar com a Marolta, que és la masia situada a un 200 metres d'aquesta). Es torna a mencionar en un capbreu de l'Arxiu de la Parròquia de Clariana de l'any 1606, així com en el de 1634. Això però es una hipòtesi de que s'hauria de contrastar en un estudi més detallat. | 41.5852900,1.5187300 | 376530 | 4604793 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73791-foto-08008-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73791-foto-08008-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73791-foto-08008-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73792 | Hostal del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-violi | ESPINAL T i GARCIA, Bernardo: Dirección General de cartas para escribir a todas las ciudades y villas, Madrid, 1775, 2 vols | XVIII-XIX | Es nota l'abandó dels edificis des de fa dècades. Les façanes estan en un estat de conservació millorable, i l'entorn més immediat, la vegetació està guanyant presència. | Conjunt arquitectònic format per diversos edificis, formant un conjunt rectangular. Dit conjunt neix d'un edifici primitiu, el situat més al nord-oest, que es de mitjans del segle XVIII. Aquest presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( sud-oest, nord-est) amb teula àrab i uralita. La façana d'ingrés que dona a la carretera, s'orienta al nord-est, i presenta una entrada rectangular amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda, hi trobem la data de 17... La resta de la façana està arrebossada i pintada de blanc. La façana sud-oest, presenta a la planta de pis una galeria amb obertures. Annex a la façana sud-est, hi trobem dos edificis, segurament construïts els dos a la mateixa època. Pràcticament a la mateixa alçada que l'edifici principal, presenten la mateixa disposició de plantes que aquest, així com la coberta amb la mateixa orientació. El situat més al sud-est presenta una entrada rectangular, on a la llinda hi trobem la data de 1845. La resta d'elements distribuïts per la façana són finestres sense cap ornamentació a destacar. Les façanes posteriors, presenten alguns cossos més elevats, així com un seguit de construccions adossades a les parts inferiors d'aquest. Adossat a la façana nord-oest de l'edifici principal, hi ha unes petites construccions adherides. Es troba a peu de la N-II, i pas de comunicacions entre Lleida i Barcelona des de fa segles. | 08008-38 | Antiga Nacional II. Km 536 | Apareix com una de les parades de postal 'Hostal de Violí', en la Dirección general de cartas en forma de Diccionario, para escribir a todas las ciudades, villas, de l'any 1775. Això vol dir que era un dels llocs per on passava el correu i que va existir una parada de postes regentada per un mestre de postes que controlava el correu. Fou també on es canviaven els carruatges del camí ral de Barcelona a Lleida. Actualment hi consten diferents propietaris, degut a la partició interior de les edificacions. | 41.6199100,1.4412000 | 370137 | 4608750 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73793 | Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt-0 | XVI-XVII | L'edifici principal s'ha restaurat. | Gran edifici situat a l'entrada del nucli de Porquerisses. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant l'orientada al sud. La coberta és a dues vessants (nord-sud) acabada amb teula àrab. La façana on hi ha els elements més interessants de l'edifici, és també la façana d'ingrés. Dona al carrer principal, i destaca, per el gran portal adovellat de mig punt, on a la dovella central s'hi pot observar un escut heràldic. A la planta de pis, hi trobem diverses finestres amb un ampit pronunciat, brancals i llinda de pedra. Dues d'aquestes finestres tenen també guardapols. A la part esquerra de la façana, s'observa una entrada tapiada, on hi ha una gran llinda de pedra. El ràfec en aquesta façana és de dues filades. La façana sud, té diversos coses afegits, que donen a un patí tancat per murs. La resta de façanes no hi cap element destacable. | 08008-39 | Cal Queralt s/n. Porquerisses | 41.6248800,1.4588600 | 371618 | 4609275 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 73794 | Local Social de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-de-porquerisses | XX | Presenta una façana amb elements bastant simples, amb totes les obertures amb arc rebaixat les obertures centrals presenten un contorn fet de maons. Culmina la façana un frontó amb formes rectes. Cal destacar-hi també al centre de la façana, la data de 1935. | 08008-40 | Carrer Major s/n. Porquerisses | A l'inici dels anys 30 del segle XX, va sorgir dins del poble de Porquerisses la necessitat de disposar d'un local per a poder fer actes de la festa major. Tot i no estar d'acord tots els veïns del poble a final es va tirar endavant el projecte. La família Caselles va aportar el material que en gran part provenia de la pedra del molí conegut com ' el Molinot' i la resta de veïns la mà d'obra. Durant molts anys es va fer servir de graner. Actualment s'hi realitzen els actes de festa major. | 41.6258600,1.4599600 | 371711 | 4609383 | 1935 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73795 | Sant Genís de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-porquerisses | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | La policromia està malmesa. Hi ha humitats distribuïdes per tot l'edifici. Les escales que donen al cor es desprenen. Hi ha una sala contigua en un estat precari. | <p>Petit temple d'una sola nau dins del nucli de Porquerisses. Les característiques del seu exterior, ens mostren una edificació de caire popular, amb una entrada rectangular força senzilla orientada al sud. Sobre d'aquesta entrada una obertura circular. Culmina la façana, un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. Aquesta façana està arrebossada. Però el seu interior, ens mostra una gran bellesa, en comparació amb l'exterior. Emmarcada dins l'estil gòtic tardà, com a trets essencials, un sola nau, volta de creueria i petxines, així com dues capelletes laterals. Sobre l'entrada presenta un cor, on es pot observar en una de les claus de la volta, la data de 1615 amb la imatge d'un sant. Cal destacar també el retaule. L'estil és popular però no exempta d'una certa qualitat. L'estructura del retaule és molt senzilla, conformat per tres carrers que ocupen figures de sants aïllades, emmarcades per una sèrie de pilastres molt simples que sostenen un arquitrau també llis en el que hi figuren en llatí els noms dels sants. Estructura que és emprada igualment per la predel·la que conforma el cos inferior del retaule on hi ha representades igualment tres figures de sants. Pel que fa a les representacions, en el cas de la de Sant Miquel que ocupa el carrer central, assenyalar que es força comuna des del segle XVII, seguint un model difós per la contrareforma que s'inspirà en una representació del pintor italià Guido Reni. En el cas de Sant Roc, crida l'atenció en la representació que enlloc d'un gos amb un pa als peus del sants, que era el típic en època medieval i encara al XVI, hi hagi representat un àngel que assenyala les seves nafres. Quant a Sant Sebastià segueix un model recurrents, vist de front, potser també dins les propostes endegades des de la Contrareforma. A la predel·la es representa al centre la Verge amb el Nen, coronada, com a reina del cel. A banda i banda hi ha dos sants.</p> | 08008-41 | Carrer principal de Porquerisses | <p>Inclosa dins el terme del castell d'Albarells, l'església de Sant Genís està documentada des de 1331. Aleshores tenia funcions parroquials però poc desprès va ser sufragània de la de Sant Martí d'Albarells.</p> | 41.6251400,1.4587800 | 371612 | 4609304 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-foto-08008-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-foto-08008-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-73795-foto-08008-41-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-28 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73796 | Sant Martí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-dalbarells | TORRAS I RIBÉ, Josep. (1991). Història de l'Anoia. Vol II (pàg 275-287). Manresa: Edicions Selectes. AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia .Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | S'ha enderrocat part de la coberta i el cor. L'edificació annex, està totalment ensorrada. | Església situada al sud-est del nucli d'Albarells. Consta d'una nau i dues capelles laterals, així com un campanar de base quadrada i la part superior octogonal. Presenta quatre obertures amb arc rebaixat a la part superior. Té l'ingrés orientat a l'oest, i presenta un frontó circular (restaurat posterior, ja que es va utilitzar maons) i columnes laterals. A la llinda hi trobem la data de 1590 i la inscripció 'Domus Dei et Porta Coeli'. A sobre l'entada, hi ha una gran obertura circular. A l'interior, hi havia un cor, situat a sobre l'entrada, actualment ensorrat. Les parets estan arrebossades i pintades de blanc. La coberta a l'alçada de l'altar, presenta una volta de creueria. Hi trobem també dues piques de pedra, una amb la data de 1887. Adossat al mur est, hi trobem les ruïnes del que havia esta la rectoria, on es pot observar alguna volta apuntada. Al nord hi trobem el cementiri. | 08008-42 | Albarells | Les primeres notícies sobre l'existència de l'església, i de les seves funcions parroquials, es daten entre els anys 1025 i 1050, on surt citada en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic. L'actual temple, però es de finals del segle XVI, on s'edificà l'actual estructura sense conservar res de l'original. Al 1615 s'acabà el temple. El retaule que hi havia al seu interior, era de 1400, dedicat a Sant Antoni, i obra de Lluís de Borrassà. L'arranjament del 1868 feu que s'elegís el priorat de Santa Maria del Carme com a centre d'una nova parròquia i que s'incorporés l'antiga de Sant Martí d'Albarells, que n'esdevingué sufragània. Durant la Guerra Civil, patí algun desperfecte, sobretot en el frontó, on actualment s'hi observa maó substituint la pedra original. | 41.6217800,1.4774600 | 373161 | 4608904 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73797 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-2 | XIV-XV | Les façanes presenten un estat de conservació millorable, sobretot la nord. La coberta encara es conserva però comença a presentar signes de desgast, degut a l'estat de l'embigat. | Gran edifici de planta quadrada situat a l'entrada del nucli d'Albarells. Presenta soterrani, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a quatre vessants amb teula àrab. Solament és visible el ràfec de la façana nord. Les façanes originalment arrebossades, estan perdent aquest atribut, degut a l'abandonament. Presenta molts elements interessants, tot i que ha patit moltes modificacions en les façanes (que s'observen a primera vista). La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'un porxo, on trobem un seguits d'arcs apuntats, formant una volta de creueria. Cal esmentar, que les obertures del porxo, són amb arc rebaixat de pedra. En aquest espai, hi trobem també un forn, actualment tapiat. Aquest porxo actualment està ple de caixes que no deixen veure altres elements. A la façana exterior, hi trobem diverses finestres amb brancals, i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Destacar-hi també a la primera planta un gran finestral amb arc rebaixat, i a la planta superior, dues finestres bessones amb arc de mig punt. A la planta baixa, al costat de l'entrada al porxo, hi ha adossada una construcció més recent. La resta de façanes, presenten algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Tant la façana est, com la nord, estan cobertes per una abundosa vegetació. | 08008-43 | Albarells | És una de les cases més antigues del que havia estat el poble d'Albarells. No és descartable, que s'hagués construït o evolucionat sobre alguna estructura més antiga. | 41.6221300,1.4763800 | 373072 | 4608944 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73798 | Casa d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dalbarells | La façana forma part d'un edifici en ruïnes. La resta d'estructures estan quasi a terra. | En aquest edifici de planta quadrada, pràcticament en ruïnes, situat a la part alta del nucli d'Albarells, cal destacar-hi alguns elements que es troben a la façana d'ingrés a l'edifici orientada l'est. També però alguns elements just davant d'aquesta. La façana, alçada amb carreus irregulars de pedra, i disposats horitzontalment , és de grans dimensions. Un gran portal adovellat de mig punt, dona accés a l'interior. Es curiós que en aquesta façana, no hi trobem cap obertura, i solsament petites espitlleres. Un altre aspecte curiós, són el gran nombres de cavitats corresponents a l'encaix o encastat de bigues d'edificis adossats. La coberta s'observa, que havia crescut en alçada pel nord, ja que el ràfec sud, es més baix que el que el nord. Però el que potser cal destacar més, és l'accés cap aquesta entrada. Un pont amb dues arcades de mig punt unia la casa amb l'exterior. No s'aprecia la part inferior d'aquest, ja que actualment resta colgada per la runa de part de l'edifici. | 08008-44 | Albarells | 41.6223300,1.4759900 | 373040 | 4608967 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73798-foto-08008-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73798-foto-08008-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73798-foto-08008-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les interpretacions fetes, sobre les estructures de davant de la façana, són poc precises, ja que és a primera vista, sense cap tipus d'estudi, ni anàlisi més acurat. La runa ja compactada pels pas dels anys, dificulta aquesta interpretació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 73799 | Cup de vi d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-vi-dalbarells | XVIII-XIX | S'ha perdut l'estructura superior. | Situat a la part alta del nucli. Es conserva únicament la estructura circular amb la rajola ceràmica de color. La part superior s'ha enrunat i resta dins de la cavitat del cup. Està envoltat de vegetació i males herbes. | 08008-45 | Albarells | Es desconeix amb exactitud la seva cronologia exacta, ni els seus veritables propietaris. Fonts actuals diuen que eren els cups de vi d'Albarells, és a dir de totes les cases del poble. Descriuen varis cups, tot i que només s'identifica un. | 41.6225200,1.4761200 | 373051 | 4608988 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73799-foto-08008-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73799-foto-08008-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73799-foto-08008-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73800 | Barraca de pedra seca d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dalbarells | TORRAS I RIBÉ, Josep. (1991). Història de l'Anoia. Vol II (pàg 275-287). Manresa: Edicions Selectes. | XVIII-XIX | Tot i què no presenta problemes, s'hauria consolidar l'estructura. | Barraca de planta circular, situada al camí que puja al nucli d'albarells. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 08008-46 | Camí de Porquerisses a Albarells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. A finals del segle XVIII el conreu de la vinya al municipi d'Argençola, s'estimava en 390 cargues. Un segle més tard, un cens citava 390 hectàrees de vinya. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. A Argençola s'hi troben diversos exemplars d'aquests tipus de construccions, fet que demostra la importància que tingué en aquest municipi. | 41.6263800,1.4699900 | 372548 | 4609426 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73801 | Mas Françó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-franco | XIX | Ha estat restaurada en tot el seu conjunt. Ha estat una restauració que n'ha desfigurat la seva imatge original. | Conjunt format, per la masia i edificis complementaris. Forma un espai tancat a l'interior, entre aquests edificis i un línea d'arbrat. L'edifici principal, dista molt de l'original, ja que ha estat restaurat recentment i com a mostra més evident, les obertures de les finestres són massa modernes. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) . Les façanes són a pedra vista, i en general no presenten gaires elements destacables, solament a la façana principal, orientada al sud, on hi ha l'entrada a l'edifici, que presenta una gran llinda de fusta i uns brancals de pedra força dissimulats en aquesta restauració. En un carreu d'aquest brancal, hi trobem inscrita la data de 1882 Uns 10 metres al nord, hi trobem una pallissa, avui en dia en desús. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de cultiu. Hi ha unes excel·lents vistes de part del municipi. | 08008-47 | Carretera Argençola a Clariana. Km 2.5 | Aquesta masia està vinculada al Mas Françó Vell, situada a uns 200 metres al nord. Alguna raó provocà l'abandonament d'aquesta, i la construcció del Mas actual. Es comenta, però que aquest edifici podria haver coexistit amb el Mas Françó essent les bodegues d'aquest.. | 41.5997300,1.4735600 | 372793 | 4606461 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 73802 | Santa Maria del Camí, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-esglesia-nova | XX | L'estat de conservació és bo. | Església neoromànica, inspirada en el Primer Art Romànic (del segle XI). La façana emmarcada per lesenes a les vores i coronada per una teoria d'arcuacions al remat a doble vessant, respon a models d'aquest tipus persistents en el segon romànic. Els absis són totalment adscrivibles a dit període. El que difereix son els contraforts dels murs laterals, molt destacats, que recolzen clarament una volta neoromànica de mig punt amb arcs torals. Tampoc el portal, tot i ser d'arc de mig punt, respon als models del primer romànic, igualment com el gran finestral que presideix la façana. Que recorda més les façanes tardanes ja dins de formulacions dutes a terme en molts casos en edificis promoguts pel Císter. En el seu interior s'observa que és d'una sola nau, i amb dues petites capelles laterals. Presenta una cor a l'entrada. Hi ha un mural en l'absis, que representa l'ascensió. Hi trobem també una talla d'una Mare de Déu. En un capella lateral s'observen diferents imatges de sants. | 08008-48 | Antiga N-II km 539,5. Santa Maria del Camí | És un temple neoromànic construït entre els anys 1918 i 1919. | 41.6281800,1.4739200 | 372879 | 4609620 | 1919 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73803 | La Rectoria de Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-santa-maria-del-cami | XX | S'està rehabilitant l'interior. | Edificació adossada a l'església nova de Santa Maria del Camí. Construcció bastant senzilla i que respon a la tipologia de construcció popular d'inicis del segle XX. No presenta grans elements destacables, totes les obertures presenten llindes de maons, així com les obertures brancals de la mateixa tipologia. S'ingressa a l'edifici per la façana est. Les façanes són a pedra vista, on s'observen els petits carreus disposats horitzontalment. | 08008-49 | Antiga N-II km 539,5. Santa Maria del Camí | La construcció d'aquest edifici, va associat a la construcció de l'Església Nova de Santa Maria del Camí. En aquesta casa viure l'exsenador Lluís Maria Xirinacs, quan era rector de Santa Maria del Camí. | 41.6281800,1.4739300 | 372880 | 4609620 | 1919 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 73804 | Molí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dalbarells | VALLS I SUBIRA, Oriol (1970). Paper and Watermarks in Catalonia, Amsterdam. | XII-XVII | Poc queda del que havia estat aquest molí, però s'intueix per les restes existents, la seva importància. Aquest element resta avui en dia a mercè del seu entorn, ple de vegetació i arbrat. Destaca la seva enorme bassa, que conserva encara el folre de pedres en les seves parets. Les mides d'aquesta bassa de forma el·líptica són enormes: 40 metres de llargada, per uns 10 metres d'ample aproximadament. Pel que fa l'edifici, resten dempeus quatre parets, en un estat precari. L'interior és ple de runa de les estances superior i la coberta. Cal sumar-hi la vegetació que s'ha apoderat d'aquest espai. Es conserva encara l'entrada, orientada al sud-est. En aquesta mateixa orientació, hi ha les estructures per on desaiguava el molí, amb obertures amb arc de mig punt, mig colgades pel terreny. Un metres més enllà hi ha el riu Anoia, que és on anava a parar l'aigua sobrant d'aquest molí. | 08008-50 | Porquerisses | La primera menció concreta i documentada on es troba «un molí paperer» a Catalunya, correspon al Molí d'Albarells. Un document de l'any 1193 tracta de la concessió de 'ipsa aqua et de capud regum de ipso moli de papirum' en una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguera de Copons. És doncs la primera notícia que tenim d'un molí paperer mitjançant un plet per qüestió d'aigües. Un fragment d'aquest plet diu això: Notum sit omnibus hominibus, quoniam fuerunt contenciones et placita multa inter Raimundo de Albarells et Bertrando de Montalcó et Berengaria de Copons de ipsa aqua et de capud regum de ipso molí de papirum... qui fuit de Joanne Amil. Ita accipiant iam dicta aqua cum resclosa et sine resclosa...Actum est hoc in mensis februarii anno Dni MCX C III. Sig+num... Durant el segle XII depengué del Castell d'Albarells, però segons notícies de l'any 1343, en aquell any el propietari el Monestir de Montserrat, qui cedí el seu ús a un paperer d'Igualada: Francesc Faber. Aquest solament feina el paper per al Monestir de Montserrat. És continuen tenint notícies d'aquest molí fins al segle XVII, amb petits rebuts i factures. Com molts molins, va evolucionar, i es va convertir en molí fariner. Una prova d'això, la trobem en una mola que encara es conserva a l'interior. En una comarca com l'Anoia, on el món del paper sempre ha tingut un paper rellevant en la seva història, el Molí d'Albarells, hi juga un paper important, com a testimoni històric d'aquest passat gloriós. Actualment, tot i que conservar-se la bassa, part de l'edifici moliner, i algunes estructures de desguàs, és poc visible, a primera vista, de totes les estructures que formaven aquest espai, degut en primer lloc a l'espessa vegetació que hi trobem, i la pèrdua d'alguns espais que formaven el conjunt. Segons una imatge de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, a finals dels anys 80 del segle XX, encara funcionava la bassa, ja que es trobava plena d'aigua. | 41.6273400,1.4739900 | 372883 | 4609526 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, surt esmentat com a Molí del Jaume Joan. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc