Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40512 | Nucli històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic | <p>AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II, Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. MIQUEL, F. (1972). La llegenda de Galceran de Pinós. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1950). Les baronies de Pinós i Mataplana. Reedició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989. 3 vols. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978), Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi eds. Barcelona.</p> | XIII | Tot i que darrerament es rehabiliten molts edificis, encara l'estat de conservació d'alguns d'ells és bastant dolent. | <p>Bagà es troba situada a l'Alt Berguedà, en el límit amb la Cerdanya i a 6 km de la boca sud del túnel del Cadí; a 786 m d'altitud. El terme té un relleu molt accidentat i irregular, essent la major part agrícolament improductiu, centrant-se els conreus al peu del Bastareny. Té un total de 3.590 ha d'explotació forestal i de pastures. La major part de la població viu de l'activitat industrial, principalment tèxtil i minera, amb una població actual de 2.096 habitants que principalment viuen a la vila, amb poca població disseminada. Destaca la ubicació de dues piscifactories a la riba del Bastareny, així com de les oficines centrals del Parc Natural Cadí-Moixeró que gestiona tot el terme del parc natural, essent aquest un dels grans atractius del municipi. El nucli central es va originar a l'edat mitjana i conserva un cert regust antic; al seu entorn va créixer la vila, cap el Raval en direcció a Berga, i cap al nord i est, principalment. A la sortida sud de Bagà en direcció a Guardiola, hi ha el barri de Terradelles, on viuen unes 220 persones, i en el que distingim el nucli vell, al peu del Bastareny, i la nova urbanització, al costat esquerre de la carretera. El nucli antic es troba al peu de Palau, l'antic castell dels barons de Pinós, i encara resten vestigis de les muralles i torres que protegien aquest nucli inicial medieval que té una planta més aviat rectangular. Els carrers s'ordenen seguint una estructura perpendicular entre ells, mostrant clarament que van ser dissenyats prèviament amb una planificació sobre el terreny, i seguint les diferents terrasses del terreny en desnivell des de Palau cap al riu. A la part baixa de la vila destaca la plaça Porxada que actua com a centre neuràlgic i social, travessada pel carrer Major. Perpendicular a aquest i més al nord, travessa la vila el carrer Sobirà. L'església de Sant Esteve tanca el perímetre a la banda de llevant i sobre el riu. Aquesta trama urbana és molt regular i manté l'estructura d'illes rectangulars delimitades amb els carrers.</p> | 08016-1 | Nucli històric | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja consten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. Anteriorment el nucli urbà es trobava més al nord, al costat de l'antiga església de Sant Sebastià que va ser abandonada i desapareixent definitivament al segle XIV. Bagà, com a capital de la baronia participà en tots els afers en que s'involucraren els Pinós: el 1344 la guerra de Pere III de Catalunya contra el rei de Mallorca, la guerra contra Joan II, i altres. A la fi dels segle XV, estroncada la branca principal de la família dels barons, Bagà i les possessions passaren al duc d'Alba i finalment als de Medinaceli. Aquests darrers senyors abandonaren la vila iniciant-se una llarga decadència. Reviscolà al segle XVIII amb un augment demogràfic, i als segles XIX i XX arran de la industrialització.</p> | 42.2524500,1.8623800 | 406158 | 4678433 | 1233 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40512-foto-08016-1-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 40513 | Arxiu Municipal de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-baga | <p>PEDRALS COSTA, X. (1997). Arxiu Municipal de Bagà. Anàlisi, actuació arxivística i descripció dels fons. Bagà. 2 volums. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Reproducció facsímil de 1989, Centre d'Estudis Baganesos. 3 vols.</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Bagà es troba ubicat al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en una única sala dividida per una paret al centre de manera que l'espai té forma de U. La documentació es troba guardada en caixes de cartró d'arxiu dipositades en prestatges metàl·lics. Hi ha dos armaris metàl·lics en els que es guarda la documentació més important i antiga formada per pergamins i llibres. L'arxiu conserva principalment els fons documentals generats pel mateix ajuntament des de la segona meitat dels segle XIX fins a l'actualitat. Destaquen també alguns documents anteriors, com la còpia en pergamí de la carta de franqueses datada al segle XVI; llibre de despeses del cònsols de 1332; cadastres de 1735 i 1817; llibres de comptes dels XVII, XVIII; 7 documents en pergamí de 1355 a 1590, entre ells una còpia dels privilegis de Bagà del segle XVI; diferents llibres enquadernats en pergamí; documentació de la família Balderich des del segle XVI; llibres de notaris 1365, 1425, 1430, 1441, 1749. També compta amb la documentació del registre civil des de l'any 1869.</p> | 08016-2 | Nucli històric. Plaça Catalunya, 7. 08695 BAGÀ | <p>Bagà va ser escollit pels Barons de Pinós com a capital de la seva baronia; a partir del segle XII el poble es traslladà de lloc i s'edificà de nou, passant a establir la seva residència diferents famílies nobiliàries durant la baixa edat mitjana, moment de màxim esplendor de la vila. Així, la vila de Bagà, va generar un important fons documental iniciat amb els Pinós i augmentat amb el pas del temps, arxiu que era custodiat a l'edifici de l'església parroquial de Sant Esteve. L'arxiu era tancat amb tres claus que estaven en poder del conseller en cap, del cònsol en cap i del segon cònsol. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. La part que restava a Bagà, va ser dipositada provisionalment al Palau de Pedralbes, en iniciar-se la Guerra Civil, pel 'Servicio de Recuperación Bibliográfica y Documental'; al finalitzar la Guerra l'arxiu va ser traslladat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1939, on s'ha mantinugut una important part de l'arxiu històric de Bagà ja que no es va reclamar el fons dins els terminis establerts. A Bagà es conserva actualment una minsa representació d'aquest arxiu històric dels Pinós, tot i que es conserva la documentació municipal des de finals del segle XIX, algun element medieval i modern. L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va realitzar un nou inventari dels fons existent al municipi entre març de 1996 i setembre de 1997, a càrrec de l'arxiver Xavier Pedrals (PEDRALS, 1997). Aquest va classificar de nou el fons seguint el quadre de classificació proposat pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'espai que ocupa l'arxiu es troba davant del que ocupa la caldera de calefacció de l'ajuntament i a més, pel fet d'ocupar un soterrani, té humitats a la banda que dóna a la plaça. Per la part de darrera, la que dóna al carrer Mn. Jaume, hi ha una doble porta per la que es podria tenir un accés directe, tot i que es troba tancada, fet que li dona poca seguretat a l'espai que ocupa l'arxiu municipal. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 40514 | Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau | <p>CASCANTE, P. (2000). El Palau dels Pinós a Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 11- 36). DALMAU, R.; CATALÀ ROCA, P. (1976). Els castells catalans. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Pp.840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SUBIRANAS, C.; ALONSO, I. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Palau de Bagà. Abril de 1998. Dispositada a l'arxiu del Servei d'Arqueologia de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>L'actual edifici ocupa el lloc de l'antiga residència palau-castell dels senyors de Pinós, en una illa sencera de la zona més elevada del turó on s'assenta la vila, limitat per la plaça dels Especiers a ponent, el carrer de la Muralla a tramuntana, el carrer de Palau a migdia. Constitueix un ampli recinte clos amb un casal del segle XVIII i la petita edificació de la 'capella de Palau'. La casa està formada per dos cossos que formen angle recte, de planta, pis i golfes, coberts amb teulades a doble vessant amb els careners perpendiculars a la façana de l'edifici central i que s'obren a un pati central tancat a modus de baluard. En la planta baixa d'aquests dos cossos s'obren arcs escarsers de pedra, un al cos principal i tres arcs al perpendicular, tots ells de les mateixes dimensions i que formen uns porxos. L'edifici és fruit de diferents èpoques històriques, tot i que la major part data del segle XVIII sobre una possible estructura medieval. El cos de ponent és el més noble, presenta una escala al costat esquerre, il·luminada per una llanterna, avui desapareguda, que els baganesos anomenaven 'el cel de Palau'. Al pis principal es troben les estances dels senyors decorades amb pintures murals neoclàssiques. Al cos perpendicular s'han habilitat dues grans sales, una a cada pis, amb tres balcons al pis i tres ulls de bou a les golfes; a la façana exterior encara s'endevinen unes ornamentacions pictòriques de la mateixa època que les interiors. Tanca el baluard per llevant la capella de Palau, i per ponent els anomenats horts de Palau, actualment solar sense edificar i en el que es troba l'accés a un túnel subterrani que comunicava el Palau amb el riu. Actualment, després d'una intervenció arquitectònica que encara està per finalitzar, s'ha ubicat a la planta baixa el Centre Medieval i dels Càtars de Bagà i l'oficina de turisme de la vila. Tot i que l'edifici que veiem actualment data del segle XVIII, encara es poden esbrinar alguns elements procedents de l'Edat Mitjana: els murs nord i est encara poden conservar panys de l'antiga muralla que tancava la vila per aquest costat, així com una torre de defensa (Subirana), el basament d'una altra torre circular i el lloc que possiblement ocupava la torre de Santa Maria al costat de la capella. Formant part de l'edifici, al costat de ponent, s'endevinen traces de la que podria ser la torre de l'homenatge amb un portal de mig punt que dona accés al recinte des de la plaça de l'Especier, actualment tancat; i un altre portal que s'obre a la part de darrera de l'edifici, actualment en ruïnes; la llinda de la porta és de doble biga de fusta formant llinda horitzontal a la part interna de l'arc de mig punt. Sembla possible que tan sols la base d'aquesta torre sigui d'origen medieval, essent la resta una reconstrucció d'èpoques posteriors. En realitzar la segona fase de rehabilitació de l'edifici van aparèixer estructures antigues al costat del mur de llevant que van motivar la realització d'una excavació d'urgència a càrrec de Carme Subirana i Icíar Alonso del 26 de febrer al 6 de març de l'any 1998. El seguiment arqueològic detectà l'aparició d'estructures antigues entre les que destaca un paviment empedrat del segle XVIII, un altre paviment de calç i un mur semicircular possiblement corresponent a una torre de les més tardanes. No es va constatar estratigrafia ni material arqueològic.</p> | 08016-3 | Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ | <p>El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus orígens a l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell: al segle XIV es parla de la Torre Subirana, ubicada a la part alta del recinte emmurallat; al segle XV es parla de la construcció d'un nou escriptori al castell (Serra Vilaró, 1989). A partir del segle XV es comença a anomenar 'palau' o 'palauet'. Segons diferents autors (VILADÈS, 1996; CASCANTE, 2000) l'anomenada 'Torre de l'Homenatge' seria el portal d'accés al castell a partir del segle XIV. A inicis del segle XVIII l'edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l'arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l'edifici per l'arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l'escala principal. L'estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l'Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l'edifici, després d'una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista.</p> | 42.2535200,1.8610200 | 406047 | 4678553 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40514-foto-08016-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40514-foto-08016-3-2.jpg | Legal | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A més d'estar protegit per tenir la categoria de BIC, està inclòs als Plans d'Ordenació Municipal (1983) amb nivell de protecció 1a (elements a conservar). Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||
| 40515 | Muralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. (vol. 11, pàg. 605). MADOZ, Pasqual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Reedició Ed. Curial, Barcelona, 1985, pàg. 97. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. TORRAS, Cèsar August (1905). Itineraris del Berguedà. Barcelona, pàg. 92. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà. ZAMORA, Francisco de (1787). Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició Ed. Curial a cura de Ramon Boixareu, Barcelona, 1973, pàg. 97.</p> | XIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>L'antic recinte emmurallat de Bagà es troba situat en declivi sobre el riu Bastareny. Es va construir seguint una planificació en fundar-se la nova vila i tanca el recinte de cases que es troben en disposició longitudinal paral·leles al riu formant un recinte quasi rectangular flanquejat per torres de les que encara queden vestigis i que flanquejaven diferents portes. Actualment encara són visibles la torre de la Portella, la Subirana, la del Portalet i el basament de la torre de la Vilella. Les restes de la muralla són visibles en alguns trams del carrer de la Muralla i del carrer Calic, tot i que molt desfigurada per la reutilització que s'ha fet d'ella com a parets de les mateixes cases. Al carrer de la Muralla la factura d'aquesta és més sòlida, amb alguns grans carreus principalment a la base, mentre que al carrer Calic el mur està fet de còdols de riu barrejats i de diferents tamanys. El seu pas per aquest carrer és dubtós, ja que en estar estructurat en terrasses fins al riu, hi ha diferents murs, a més dels murs interiors de les cases, fet que no permet saber si el mur exterior de les cases actuals era part de la muralla o aquesta es trobava més endarrerida. El perímetre de la muralla seria el següent: des de l'església de Sant Esteve a la torre de la Vilella paral·lela al torrent de Paller, de la Vilella a la torre del portalet, d'aquí pujava fins a la torre Subirana o de Santa Maria al Palau per un lloc indefinit, el palau mateix feia de muralla pel costat de llevant fins a la torre Subirana que toca al carrer muralla, baixava pel carrer Muralla fins a la torre de la Portella i d'aquí agafava direcció cap a l'església seguint el carrer Calic. Hi havia diferents portals que permetien l'accés a la vila: Clota i Vilella al mur de migjorn; Portalet, Santa Maria i del Castell al mur de llevant; Gandesa, Malanyeu i Saldes al mur de tramuntana; portal del Molí al mur de ponent sobre el riu.</p> | 08016-4 | Nucli històric | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. Anteriorment la vila era propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà fins que passà a mans dels barons de Pinós. L'antiga vila estava més al nord, al lloc anomenat Sant Sebastià, i possiblement fou construïda entre els segles IX i X al voltant de l'església de Sant Sebastià.; va ser abandonada en construir-se la nova vila i va desaparèixer definitivament al segle XV quan es desfà l'antiga església per aprofitar el material per construir la nova de Sant Esteve. Els barons concediren franquesa de qüèsties, toltes, forçes, intèsties, eixòrquies, redempcions d'homes i dones, de cases i horts per tal de poblar i edificar la vila. Els habitants únicament havien de vetllar en cas de guerra el castell i la vila, i havien de treballar en la construcció dels murs i valls de la nova vila. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930). Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Hi havia un vall, probablement secs, que envoltaven tot el recinte a l'exterior de les muralles. Poques són les notícies que tenim de l'enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. El sistema constructiu era el següent: la part baixa dels murs era de pedra i argamassa amb una alçada de dos o tres metres; després continuava amb tàpia (barreja d'argila i còdols construïda amb motlle); posteriorment s'arrebossava amb calçobre (mescla de calç i sorra) que evitava el deteriorament. A la part baixa es deixaven espitlleres. A la part alta es remataven amb boix, terra i fulla (taulons prims de fusta) donant forma piramidal de manera que l'aigua i les glaçades no feien malbé la tàpia. L'amplada oscil·lava entre 1m i 1,30m, amb una alçada d'uns 7m.</p> | 42.2534100,1.8602300 | 405982 | 4678542 | 1233 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A més d'estar protegit per tenir la categoria de BIC, està inclòs als Plans d'Ordenació Municipal (1983) amb nivell de protecció 1a (elements a conservar). A la memòria que s'adjunta a l'inventari hi ha un mapa detallat amb el perímetre hipotètic de la muralla, els trams en que es conserven elements, les torres i les portes. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||
| 40516 | Capella de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-palau | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>La capella de palau es troba a llevant de l'edifici de Palau i tancant el recinte que aquest ocupa per la banda del carrer Pujada de Palau. És un edifici de planta rectangular cobert amb volta de canó feta de pedra tosca. No té absis, però si una petita sagristia darrera de la zona que ocuparia l'altar i en la que es conserva un rentamans decorat amb una cara esculpida en pedra (per la sortida de l'aigua). Al seu interior conserva un estucat força malmès, amb una motllura de guix a la base de la volta. Té un petit cor a la zona de la porta principal que s'obre a la Pujada de palau i que és d'arc de mig punt. La façana principal conserva l'arrebossat al voltant de la porta i d'un ull de bou circular, amb motius neoclàssics policromats en mal estat, amb l'anagrama de Maria i la data 1779. També es conserva l'espadanya d'un sol ull per una campana. A l'exterior la teulada és d'una sola vessant. La capella té una altra porta oberta al pati d'armes de Palau. Destaca a l'interior l'enrajolat del terra, amb rajoles fetes a mà i que conserven marques del productor.</p> | 08016-5 | Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ | <p>Segons Serra Vilaró (1930) aquesta capella ocupa el lloc de l'antiga església de Santa Maria del Castell, la més antiga de Bagà bastida dins el murs de la vila, que va ser cremada i derruïda pels francesos al 1625. Aquesta primera església és citada al 1294, al 1288, 1290, 1293, 1322, 1365, 1395 (Serra Vilaró, 1930), i era l'església dels barons de la vila. L'actual edifici va ser construït al 1779, tal i com indica la data esgrafiada a la façana, pels barons de Códol com a capella privada de la seva residència. El 1926 va tornar a ser restaurada i tornada al culte (CABALLÉ, 1998) pels propietaris, el matrimoni de Ramon Calderer i Assumpció Noguera. Després de la Guerra Civil es convertí en una pallissa i la porta principal va ser tapiada, obrint una altra a l'era de la casa. Fa aproximadament cinc anys, fruit d'una campanya popular, es va restaurar la capella que s'ha recuperat com a patrimoni de la vila, reobrint la porta que dóna a la Pujada de Palau.</p> | 42.2533700,1.8610800 | 406052 | 4678536 | 1779 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Construïda per iniciativa dels senyors de Còdol. | Tot i que es va fer una restauració de la capella, els esgrafiats de la façana es conserven en mal estat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||
| 40517 | Paller de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-dalt | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona.</p> | XVIII | <p>Les restes de l'antic santuari es troben al NE de Bagà, en mig d'un ampli planell que té per capçalera La Devesa. Hi resten les ruïnes d'una casa amb els seus coberts, i les de l'església. L'església és de planta rectangular, sense absis, i amb la porta principal oberta a migdia. Aquesta porta va ser tapada per un seguit de coberts que es van afegir davant. Una altra porta hi havia al mur de ponent, allindada, i un nivell per sobre de la nau, ja que l'edifici es troba aprofitant un desnivell del terreny. Aquest porta era utilitzada per la masia que es va fer posteriorment aprofitant l'estructura de l'església. Resten dempeus tots els murs, però no existeix la teulada, tot i que encara queda part de la cornisa interior de la que arrencava la volta de canó que cobria la nau. Resten també les voltes de dues capelles laterals, la del costat esquerre conserva la volta feta amb pedra posada a plec de llibre i es poden observar els forats deixats per antigues bigues de fusta que van dividir l'espai en dos pisos, així com la presència d' un forn de pa i una pica d'aigua construïdes després de l'abandó de l'església i l'adaptació com a mas, durant el segle XIX. Resta també una fornícula encastada a la paret frontal, on hi havia la imatge de la Verge, i l'arrencada de l'escala de pedra per l'interior de la paret a la trona. L'abandó del mas ha permès veure actualment l'estructura inicial de l'església.</p> | 08016-6 | Paller | <p>Les primeres dades històriques són de 1197, moment en que es bastiria l'edifici romànic que es va mantenir fins el 1687, moment en que s'amplia amb una nova construcció renaixentista. En trobar-se lluny del centre de població, es va construir el nou santuari l'any 1748 més proper a Bagà, abandonant aquest antic indret i portant això a l'abandonament i ruïna dels edificis. El primer edifici seria una petita capella, que l'any 1258, l'abat de Sant Llorenç prop Bagà, com a senyor del lloc, el proveí de capellà i altres persones per tal que cuidèssin el santuari i el mas. Posteriorment l'església va ser utilitzada com a habitatge i els murs es van aprofitar per fer un mas, afegint un seguit de coberts.</p> | 42.2739900,1.8811900 | 407741 | 4680804 | 1748 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'edifici es troba en ruïnes. Els darrers masovers de Paller (els Tallada-Porcar) que vivien pels anys quaranta del segle XX, expliquen que fangant a l'hort darrera la casa van trobar unes lloses arrenglerades en forma de cistes amb ossos i algun petit estri metàl·lic (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 95|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 40518 | Santuari de Paller / Paller de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-paller-paller-de-baix | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. SERRA, M.A.; MIRANDELL, M. (1990). Obres de la família Morató al Berguedà. L'Erol nº 32, Berga. P. 19-26. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>L'església forma un conjunt amb la casa, amb teulada a doble vessant, ocupant l'església la meitat dreta (llevant) i la casa-hostal el costat esquerre (ponent). Està situada en un paratge de muntanya mitjana de roques i garrics, amb una àmplia plaça davant on hi ha la font dels Banyadors, origen del torrent de Paller i que ha donat un sobrenom al santuari i a la Mare de Déu. La façana principal presenta una diferència notable entre els dos edificis: l'església té una única porta adovellada d'arc de mig punt central i una rosassa circular; la casa té porta adovellada d'arc de mig punt, dos balcons a cada un dels dos pisos i una petita finestra quadrada a les golfes. Al centre del carrener de la teulada hi ha un campanar de doble finestra cobert amb teulada a dues vessants. La sagristia és un espai adossat al mur de llevant de l'església. Cal assenyalar que el cambril de la Mare de Déu es va realitzar traient part de la roca que hi ha a la part posterior de l'edifici. L'interior de l'església és d'una sola nau dividida en quatre espais per pilastres adossades als murs, i arcs torals que arrenquen d'una cornisa. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes cegues. El darrer sector és ocupat pel presbiteri amb el retaule i el cambril darrera, i el primer sector ocupat pel cor amb estructura de fusta al que es puja per una escala des de la mateixa església. Abans de la restauració de l'any 1983 s'accedia des de l'hostal. Tan el sostre com les parets laterals estan decorats amb pintures murals.</p> | 08016-7 | Paller de Dalt | <p>Aquest edifici fou començat a construir l'any 1747 en un lloc proper a la font dels Banyadors, a la que s'atribuïen propietats curatives. L'arquitecte de Sant Joan de les Abadesses, Francesc Morató, que estava treballant en la parròquia de Sant Esteve, sembla que va contribuir en el disseny general de la façana i de l'edifici, que va estar enllestit l'any 1758. Mossèn Josep Casals va ser el promotor de l'obra. Hi havia quatre altars barrocs laterals, dels que tan sols va quedar un després de la Guerra Civil de 1936: atribuït a Josep i Segimón Pujol de Sant Llorenç de Morunys, esculpit el 1786 i dedicat a Santa Teresa. També es conserva l'altar major. L'any 1774 es va fer la sagristia nova. El 1782 s'engrandí el cambril, i el 1862 es tornà a fer-ho més llarg. L'any 1983 la imatge de la Mare de Déu es va baixar a la parròquia per tal de guardar-la, i es va tancar el santuari per temps indefinit. L'any 1998 es fa una primera restauració del santuari, iniciativa de la parròquia de Bagà i amb diners recopilats pels mateixos baganesos. Es van recuperar les façanes, així com l'entorn i es va fer arribar l'electricitat. Posteriorment es va restaurar l'hostatgeria que actualment funciona com a restaurant. El 25 de juny del 1995 es va tornar la imatge de la Verge al santuari, obrint-la de nou al culte. L'any 1998, també com iniciativa de la parròquia i del rector, Mn. Ramon Viladès, es va realitzar la restauració de les pintures murals de l'interior de l'església a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. L'any 1997 es va netejar i consolidar el retaule major per alumnes de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1747-58 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Francesc Moretó | Hi ha diferents propostes de la provinença d'aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir 'fortalesa antiga', que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és de agricultura de cereal. El dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, es celebra la festivitat, fent l'aplec de Paller el diumenge sobre en que es fan dues misses i es canten els goigs. L'edició més antiga dels goigs de Paller són del 1782. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 40519 | Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pelegri | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ, F. (2001). Sant Pelegrí dels Banyadors (Paller). A Bagadanum. Vol. IV. Associació Medieval de Bagà. Pp. 41-54). COROMINAS, R. (2000). Sant Pelegrí. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 77-80). GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVII | <p>Les restes de l'antiga capella de Sant pelegrí es troben al camí a Paller de Baix, una mica abans d'arribar, a la riba dreta del torrent de Paller i al peu del camí; a uns 300 metres del santuari. Es troba en un lloc en que el terreny fa un desnivell, per tant es va aterraplenar l'espai que ocupa l'edifici per tal d'adaptar-lo. Es conserva part del mur perimetral que permet veure un edifici de planta rectangular (6,8 x 3,8 m), sense absis i amb un porxo davant de l'entrada. Els murs estan fets amb pedra sense treballar unida amb morter de calç, fan uns 70cm de gruix. Es trobava coberta de vegetació fins que l'any 1999 un grup de persones de Bagà es va dedicar a netejar l'entorn deixant al descobert les ruïnes. No es van identificar restes de ceràmica o d'altres materials que donessin indicis de la cronologia de l'edifici.</p> | 08016-8 | Paller. A la carretera que porta a Paller | <p>Mn. Serra Vilaró (1930) esmenta aquestes ruïnes com pertanyents a un antic temple de Sant pelegrí, i el considera anterior a la construcció del santuari de Paller, és a dir, anterior al segle XVIII. Hi ha la possibilitat que es tracti de l'església de Sant Pelai (Sancti Pelagii) anomenada a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) que es trobava a la vall del Bastareny (COROMINAS, 2000), tot i que les restes són posteriors. Sembla més probable la seva relació amb la reconstrucció del santuari de Paller de Dalt amb estil renaixentista a finals del segle XVII, com una capella al camí cap al santuari com a lloc de repòs i aixopluc. En construir-se el nou santuari de Paller al lloc dels Banyadors l'any 1747, aquesta capella possiblement perdé la seva utilitat i la pedra i teules d'aquest edifici s'utilitzessin per la construcció de Paller de Dalt. El 1774 el fuster que treballava a Paller va arreglar un quadre de Sant Pelegrí que havia en aquesta església. L'any 1999 un grup de voluntaris baganesos va fer una neteja de les ruïnes de Sant Pelegrí.</p> | 42.2658500,1.8751400 | 407230 | 4679906 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 40520 | Mare de Déu de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-paller | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. ROSINYOL, J.M. (1996). Les Marededéus del Berguedà (segle XII al XV). Ed. Amics del Romànic del Berguedà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>Imatge de la Verge de petites dimensions (57 cm), de fusta policromada i amb estofat daurat. Està representada dempeus i molt ben proporcionada. Amb la mà esquerre suporta al nen que no està ben dimensionat ja que és molt gros comparat amb la Mare de Déu i que sosté una bola del món amb les dues mans. Les dues imatges porten corona. La Verge porta túnica lligada al cos i mantell que li tapa els cabells i li cobreix les espatlles quedant recollit per la mà esquerra; a la mà dreta porta un ceptre daurat. La imatge està ubicada en el cambril darrera del retaule barroc i centrant aquest. Es desconeix l'autor, tot i que la factura ens permet datar-la al segle XVIII. És coneguda com la Mare de Déu de Paller o dels Banyadors.</p> | 08016-9 | Paller. | <p>L'antiga imatge que es venerava a Paller no es conserva. Podia tractar-se d'una imatge romànica, del segle XIII, que possiblement Mn. Serra Vilaró traslladés al Museu Diocesà de Solsona junt amb altres a inicis del segle XX. En aquest Museu encara hi ha alguna imatge sense catalogar i possiblement una d'elles sigui la que procedeix de Paller. La tradició diu que la imatge va ser trobada per un pastor molt a prop del mas Paller de Dalt, dins una balma camí de La Foradada, que avui és colgada en construir-se una pista que porta de Paller de Baix a Paller de Dalt. A l'esplanada de Paller de Dalt es va construir el primer santuari que al segle XIII ja existia i que va ser reconstruït durant el renaixement. A mitjans del segle XVIII fou construït un nou santuari al lloc dels Banyadors, més proper a Bagà. Cèsar August Torras esmenta la imatge en el seu viatge al Pirineu l'any 1905 (Torras). L'any 1775 foren netejades les corones de la Verge i del nen per l'argenter de Puigcerdà Frances Reynés, operació que es repetí l'any 1871. L'any 1872 fou refeta la corona de la Verge al mancar-li moltes peces de plata. En un inventari de 1772 es fa referència a tots els vestits de la Mare de Déu de paller que també són esmentats en la documentació de l'Arxiu de Bagà (Serra Vilaró, 1935, 1989). Totes aquestes dades correspondrien a la imatge actual. La Mare de Déu de Paller tenia els seus goigs, que van ser encarregats a Joan Patzi, mestre de capella a Manresa, l'any 1782. L'edició dels goigs es repetí els anys 1825 i 1845.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40520-foto-08016-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40520-foto-08016-9-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per accedir a l'església s'ha de demanar que obrin els encarregats de l'hostal i restaurant. L'aplec al santuari de paller es celebra el 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades. A una vitrina de l'església parroquial de Sant Esteve es guarda un mantell de brocat d'or que va ser donat per la baronessa de Pinós (duquessa de Medinaceli) datat entre els segles XVI i XVII. Hi ha diferents propostes de la provinença d'aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir 'fortalesa antiga', que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és d'agricultura de cereal. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 40521 | Retaule Major de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-paller | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. ROIG TORRENTÓ, M.A. (1991). La decoració escultòrica del santuari de la Mare de Déu de Paller, prop Bagà. L'Erol, nº 35, p. 16-18. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>És un retaule de composició unitària centrant el conjunt en el tema principal: l'exaltació de la Mare de Déu de Paller. És un retaule de petites dimensions en el que destaca la ornamentació. El cambril de la Verge ocupa el lloc central amb un gran finestral d'arc. S'accedeix al cambril per una escala lateral des del mateix retaule. El conjunt està dividit en tres pisos i en tres carrers, seguint unes línies bàsiques rectilínies, tot i que la decoració li dóna mobilitat al conjunt a base de la línia corba que trobem en les columnes salomòniques, medallons, volutes i cornises. La part superior està presidida pel patró de Bagà, Sant Esteve. A cada costat de la Verge hi havia quatre imatges de Santa Llúcia, Sant Francesc, Sant Agustí i Santa Apolònia, que van ser destruïdes durant la Guerra Civil. Entre l'altar i el cambril hi ha esculpit un relleu de l'Anunciació que constitueix el únic element escultòric que resta al retaule ja que la resta és decoració.</p> | 08016-10 | Paller. | <p>L'altar major va ser esculpit per Antoni Costa de Berga amb ajuda de Anton Cavallaria de Bagà, iniciat el 1772. Va ser daurat per Marià Bordons de Berga l'any 1774. El santuari va ser cremat durant la Guerra Civil l'any 1936 i els seus retaules van ser destruïts. Posteriorment va ser restaurat l'altar major que havia resultat molt mutilat. El mateix retaule porta la data 1774 i les inscripcions a banda i banda del cambril: 'PULLCHRA UT LUNA' i 'ELECTA UT SOL'. Abans de la Guerra Civil hi havia cinc retaules al santuari de Paller: el major, el de Santa Teresa, el de Sant Joan Baptista, el de Sant Pasqual i el de les Ànimes.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1774 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40521-foto-08016-10-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Anton Costa, Anton Cavallaria, Marià Bordons. | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 40522 | Pintures murals de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-paller | <p>PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XIX | <p>Les pintures interiors de l'església són realitzades al tremp de cola sobre morter de calç als murs. Es representen els següents temes: entre el retaule i el primer arc es representa la Santíssima Trinitat que corona la Mare de Déu, acompanyada de Sant Pere, Sant Antoni, Sant Pau i els àngels músics. Entre el primer i el segon arc, els quatre evangelistes amb les figures del tetramorf. Entre el segon i el tercer, les figures humanes que representen les virtuts teologals fe, esperança i caritat. A la volta sobre el cor, una panoràmica al·legòrica de Bagà. A les petxines de cada tram de la volta hi ha diversos símbols que fan referència a títols que es donen a la Mare de Déu en la pregària lletànica. A cada costat del presbiteri, dos grans quadres representen la Immaculada i la Mare de Déu amb l'infant. La resta d'espais estan omplerts amb elements ornamentals. La decoració és de caire neoclàssic amb imitacions de l'arquitectura clàssica i personatges trets de la imatgeria popular. Predominen els tons grisos en les zones de menys importància iconogràfica, mentre que a la resta els colors són més variats i alegres. Les columnes i laterals dels arcs de les capelles que allotjaven els retaules també estan pintats, amb un marbrejat verdós i figures d'àngels amb decoracions fetes amb full d'or. Amb la restauració només es van deixar dos al descobert, ja que els altres estaven en molt mal estat de conservació i no es van poder recuperar. Aquestes darreres pintures estan fetes amb pintura a l'oli, i també s'atribueixen a Miquel Moliner.</p> | 08016-11 | Paller | <p>Les pintures van ser fetes per un tal Maura de Sant Llorenç de Morunys, entre 1813 i 1825, amb ornaments i còpies de pintures famoses. Els arcs i els sòcols els va pintar Miquel Moliner a començaments dels segle XIX. Més tard, el 1874 el mateix Maura va pintar la volta, tal i com consta a la part esquerra sobre el cor. Aquesta volta té les pintures més interessants, que representa la vila de Bagà tal com era a inicis del segle XIX. L'any 1942 els pintors Pere Paz i Benet Casas de Bagà van refer les parts de pintura malmeses. L'any 1998 es va realitzar una restauració de les pintures a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. Es va poder veure que la paret de darrera del retaule major ja havia estat pintada abans de 1773, així com l'arc sobre el retaule del que s'ha deixat testimoni. Possiblement aquestes pintures fossin fetes poc després de la construcció del retaule.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1813 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40522-foto-08016-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40522-foto-08016-11-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Maura, Miquel Moliner | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 40523 | Sant Joan de l'Avellanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-lavellanet | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VIGUE, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Vol. I, el Berguedà. Ed. Artestudi. Barcelona. P. 256-257.</p> | X-XIV | <p>Petita capella d'una sola nau, planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant. Té un absis al costat de llevant i la porta d'entrada al costat lateral de tramuntana. L'absis és petit, més baix i més estret que la nau i cobert amb teulada a l'exterior i mitja volta a l'interior. La porta és d'arc de mig punt una mica rebaixat i amb dovelles de pedra tosca; al mur oposat a l'absis s'obre una petita finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'obra és de pedra en carreus i posat en filades poc regulars, en alguns llocs hi ha carreus de tosca. A l'interior la volta és de canó i es pot veure l'arrencada de la volta anterior, la de la primera construcció dels segle XII. L'església es troba situada en un context rural de muntanya, en el que actualment hi ha les dependències d'un campament juvenil, abans de l'antiga O.J.E. i ara de la Generalitat, amb un camp d'esports que es troba a tocar de l'església. A l'altre banda del camí, l'antiga masia de Sant Joan de l'Avellanet està essent rehabilitada com a ecomuseu del Parc Natural del Cadí-Moixeró.</p> | 08016-12 | Roca Tiraval. Carretera a Gisclareny | <p>La primera notícia històrica la trobem l'any 983, a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. El 1279, Berenguer d'Eneveig deixà testament amb el desig de ser enterrant en aquest lloc. Més tard, els anys 1393, 1394, 1395, 1497 es fan diferents donacions a l'església que a vegades s'anomena amb categoria de parròquia, amb alguns senyors del terme que disposen ser enterrats (AA VV, 1988). L'any 1394 el senyor Pere d'Avellanet disposa donar vuitanta florins per tal que 'l'església sigui ben adaptada'. Al 1621 era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Durant el segle XVII el culte seria abandonat, situació que s'ha mantingut fins els nostres dies. La factura de l'absis és del segle XII, mentre que la nau va ser reconstruïda al segle XIV en la part de la volta. Al segle XVI hi havia un campanar que ha desaparegut totalment ja que els senyors de Bagà, per por a robatoris, van traslladar les campanes a Bagà. Es va realitzar una restauració els anys seixanta a càrrec de la Delegación Provincial de Juventudes” que va treure el guix de l'interior de la nau i va reparar la teulada, El dia 1 d'agost de 1961 s'entronitzà la nova talla en pedra de Sant Joan i s'inaugurà la restauració. L'any 1987 els Amics dels monuments de la Vall del Bastareny de Bagà, van repassar la teulada i van començar a fer un aplec el dia de Sant Joan que encara es realitza.</p> | 42.2610700,1.8352400 | 403932 | 4679420 | 983 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40523-foto-08016-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40523-foto-08016-12-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1992, un campament realitzat pels 'Eclaireuses i Eclaireus de France', van fer una descoberta a tres metres de l'absis de la capella, i a una profunditat de mig metre, de gran quantitat d'ossos que, segons el responsable del camp correspondrien a l'esquelet d'una dona de mitjana edat i al d'un nen, possiblement dels segles XVIII-XIX. Part d'aquestes restes foren dipositades al centre d'acolliment del Parc Natural Cadí-Moixeró i posteriorment a Barcelona en espera d'un estudi definitiu (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 40524 | Santa Fe del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-del-quer | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | <p>Església petita, d'una sola nau amb presbiteri quadrat i coberta amb volta de canó. La porta es troba a llevant i era d'arc de mig punt adovellada i ara inexistent ja que el mur està en ruïnes. El mur de ponent (oposat a la porta), és més ample que la resta de murs, de manera que sobresurt dels dos laterals. Els laterals estan reforçats amb tres contraforts a cada costat. L'aparell és molt irregular a l'exterior, i a l'interior encara resten parts de l'arrebossat i de pintura de calç blava. Es distingeix l'arrencada de la volta de canó que cobria l'interior, així com d'una cornisa a l'interior i alguna de les mènsules de les pilastres que suportaven la volta. A la paret del presbiteri hi ha una fornícula decorada amb dues pilastres adossades a l'exterior i coberta amb una petxina a la zona de la volta i també pintada de blau. Al costat dret davant del mur de la porta principal es conserva la base d'una creu de pedró. És una pedra tallada com un pilar de base quadrada i amb un forat al centre de la cara superior. La capella es troba en mal estat de conservació, amb la teulada esfondrada i molt tapada per vegetació.</p> | 08016-13 | Roca Tiraval, a la collada de Turbians | <p>El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). Diferents llegats testamentaris a favor de l'església van fer possible la seva construcció al segle XIII, així com el suport econòmic dels prohoms de la vila de Bagà que van considerar a Santa Fe co-patrona de la vila, juntament amb Sant Esteve. L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. Damunt la porta hi havia un finestral amb vitrall que il·luminava l'altar amb el frontis fet de rajola valenciana amb la imatge de la santa i un senzill guarniment a tot el vol. Tenia també un petit cor de fusta</p> | 42.2463200,1.8493700 | 405075 | 4677766 | 1766 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2020-12-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar a l'església s'ha d'agafar el camí que des de Sant Joan de l'Avellanet porta cap a la Vinya Vella. Hi ha un trencant a la dreta, després de la casa Matallops, que porta a la casa Quer i d'allà s'ha de caminar cap a llevant fins arribar a l'església per un camí. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||
| 40525 | Carrer Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval-0 | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XV | Nivell protecció NNSS 1983: nivell 2 (rehabilitació i densificació). | <p>El carrer Raval s'estén des del nucli antic de la vila (plaça Catalunya) a l'entrada a aquesta. És el carrer que dóna accés a Bagà venint de la carretera C-16. És un carrer no gaire ample, planer i recte, de 280 metres de longitud total. Just al centre del carrer creua perpendicularment la Pujada del Gall, que comunica el carrer de la Clota i el turó de la Cogulla i nou eixample. S'ha convertir en el carrer comercial de Bagà, en detriment del carrer major que havia sigut el més important. El edificis segueixen una línia similar: de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada a doble vessant amb el carener paral·lel al carrer. A la planta baixa generalment hi ha dues portes, la que dóna accés als pisos i una que s'utilitza com a botiga o garatge. La majoria dels edificis han estat reformats darrerament i pocs resten en mal estat. Tan sols algunes cases puntuals conserven elements destacables, com l'escut sobre la porta amb la data 1727 al nº 11, el nº 38 amb una llinda a la porta amb la data 1688, la capella del nº 28 i algunes portes adovellades, com la del nº 40. Destaca l'edifici de la Fundació Salarich-Calderer que és del segle XVII.</p> | 08016-14 | Nucli vila | <p>L'any 1322 fou bastida la primera casa fora muralles. La casa era tocant al camí que va a La Clota., era de Ponç Gaia. La primera vegada que es cita el Raval és al 1428 (in ravalli popule ville Bagadani) (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 63). El Raval es va construir per esponjar el nucli antic, possiblement degut a l'increment de població en aquesta època. Possiblement el seu creixement fou paulatí, de manera que les cases que es troben més a prop del nucli antic serien construïdes al segle XV, mentre que més cap a l'exterior serien més tardanes. En aquest carrer van haver dues capelles: Per la documentació sabem que hi havia una capella dedicada a Sant Antoni que estava relacionada amb l'hospital (asil de pobres) que van construir els Pinós al carrer raval nº 16. Na Luzgarda de Pedrals i de Foix tenia accés lliure i directe des del seu domicili per una porta del cor, ja que la capella era dins de la seva propietat, avui segregada en diferents cases. La capella tenia una porta de pedra d'arc de mig punt i un campanar d'espadanya. Avui és totalment transformada i ocupa el seu lloc un autoservei d'alimentació. Es conserven diferents elements d'aquesta capella a domicilis particulars: un Sant Francesc de fusta policromada de 50 cm d'alçada, un crani humà en una capsa de fusta quadrada amb tapa; el calze platejat amb la inscripció 'és de Pedrals', aquest darrer guardat a la rectoria. La capella del Roser es trobava al carrer Raval entrant a la vila, a la casa del nº 71. Va ser fundada el 1614 pel pare Bernat Travies del convent de Puigcerdà de l'ordre de Sant Domènec. Tenia un altar barroc presidit per una talla de fusta de la Verge del Roser (1,70 m d'alçada). Durant la Guerra Civil va ser espoliada i va servir de quarter i presó. Tenia un campanar cobert amb teulada de quatre vessants. Va ser venuda pel rector després de la Guerra Civil i va ser convertida en vivenda l'any 1953, convertint la capella en garatge i magatzem de fruita, afegint dues plantes. Encara es poden veure alguns elements arquitectònics. Una de les dues capelles laterals, que serveix de terrassa actualment, conserva adossada una petita construcció que era la caixa de l'escala que pujava a la trona. També resta part del mosaic del terra. La talla de fusta es conserva a l'església parroquial, així com una petita imatge d'argent de la Verge del Roser que pertanyia a una bacina petitòria. A cal Barral, nº 28, hi havia una capelleta a la Verge de les Neus que estava a la portalada que tancava el carrer raval, a l'alçada de la pujada del Gall. En enderrocar-se el portal, durant el primer quart del segle XX, la capelleta va ser instal·lada en la façana de la propera casa de cal Barral, adossada a un dels dos costats del portal. L'altre veí de l'altre costat del portal va construir una altra capella en pedra damunt de la porta (ca la Bermeia); casa que posteriorment es va enderrocar perdent la capella. A la capella de cal Barral no hi ha cap imatge actualment.</p> | 42.2520200,1.8632300 | 406227 | 4678384 | 1428 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 40526 | Creu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-roser | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu està situada sobre una columna de secció octogonal de 85 cm de diàmetre i 2 m d'alçada, que està suportada per una base que forma tres esglaons decreixents i circulars. El que suporta la columna és una base de pedra. La part inferior de la columna té una anella de ferro. La creu actual és de ferro forjat (90 x 40 cm) confeccionada amb tub de ferro de secció quadrada de poc gruix i fent filigranes al voltant de la creu.</p> | 08016-15 | Nucli vila | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble o un lloc religiós. Aquesta creu va ser bastida pels volts del 1760 al peu de l'antic camí Ral i a prop del torrent i el pont del Roser. Els anys cinquanta una antiga creu va ser substituïda pel l'actual. Aquesta és una de les creus més antigues que es conserven a la vila.</p> | 42.2498600,1.8667100 | 406511 | 4678140 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Llorenç Pedrals, va ser la seva primera obra. | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||||
| 40527 | Creu del camí de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cami-de-paller | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu es troba una mica abans d'arribar a la cruïlla d'on surt el camí que porta a Paller de Dalt, al peu de la carretera al Santuari de Paller o Paller de Baix. Està situada sobre una columna de secció circular que era un antic corró de batre, situada sobre una base formada per dos graons de pedra, amb una alçada total de 2 m. La creu és de ferro forjat, de 50 cm d'alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d'espirals en els angles dels braços. La creu va ser forjada per Pere Pedrals i el seu fill Llorenç de Bagà.</p> | 08016-16 | Paller | <p>Aquesta és la tercera creu que s'ha posat en aquest indret. Les dues anteriors es trobaven a la banda oposada de la carretera i eren de ferro forjat posades a sobre d'una columna jònica amb una base de pedra. La primera de les creus data del 1784. L'any 1921, tal i com notificà el rector de Bagà (CABALLÉ, 1999), un home fent punteria a cops de pedra va batre la creu. Aquesta es va substituir per una altra. La primera era metàl·lica, de tija prima. L'any 1962 es va eixamplar el camí i la columna amb la resta de la creu de ferro ja molt malmesa, va quedar colgada pel desmunt. Acabades les obres i per iniciativa de la Unió Excursionista de Bagà, es construí la creu de ferro actual, fent-la igual a la del serrat de l'Om.</p> | 42.2646000,1.8753000 | 407241 | 4679767 | 1962 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà | Segons la tradició, les noies que pujaven a Paller llançaven pedretes a la creu, tantes com quedessin aturades dalt el repetjó, tants serien els anys que trigarien a casar-se. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 40528 | Creu de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lom | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu es troba a un petit serrat al costat de la masia de la Creu de l'Om, al peu de la carretera de Coll de Pal. La creu es troba sobre una columna de secció hexagonal amb capitell, suportada per una base de pedra quadrada en la que està encastada una creu teutònica de ferro feta d'una sola peça i de forja. Aquesta creu mesura 42 cm x 30 cm, i la columna 1,30 m d'alçada. La creu superior és també de ferro forjat, de 50 cm d'alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d'espirals en els angles dels braços.</p> | 08016-17 | Riugréixer. Masia Creu de l'Om. | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble o un lloc religiós. Segons la documentació sabem que a mitjans del segle XIV hi havia una capella en aquest indret, de la que l'any 1762 tan sols restava la creu. Durant la postguerra, les voladures que feien els soldats per obrir la carretera van fer caure la primera creu que era de ferro de forma teutònica (que actualment està adossada al bloc de pedra que fa de basament). Els mateixos soldats van refer la creu fent una nova amb pedra. A meitat dels anys setanta va tornar a caure i per iniciativa dels membres de la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà es va reconstruir en ferro forjat i posada damunt la columna amb capitell.</p> | 42.2597800,1.8538300 | 405463 | 4679256 | 1975 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà | Tot i que la creu superior és dels anys setanta del segle XX, la encastada a la base possiblement dati del segle XIV, moment en que es té documentació de la capella. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 40529 | Creu de la Cogulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cogulla | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>Es troba dalt del turó de La Cogulla, lloc des del que es divisa tot el nucli de Bagà. És una creu senzilla, feta amb tub de ferro de secció circular (12 cm de diàmetre). Té 3 m d'alçada, i els braços fan 1,5 m. Es troba clavada directament al terra. Abans de ser arrencada tenia una aurèola en el punt d'unió dels braços que es va malmetre i es va suprimir en fer la restauració.</p> | 08016-18 | Nucli vila | <p>Va ser construïda l'any 1928 durant les missions. Durant la Guerra Civil va ser arrencada dels seu lloc i llançada al torrent de Paller, on va estar molt de temps, fins que amb l'entrada de les tropes 'nacionals' es va recuperar, restaurar i retornar al seu lloc original. El ferrer Pere Pedrals va ser l'encarregat de portar a terme la restauració. Aquesta és una creu erigida amb motiu de les missions i, per tant, és una mostra de la devoció popular. No es tracta d'una creu de terme, ja que no marca el termenat del municipi, però des de dalt el turó es beneïa el terme ja que la visibilitat és molt bona. Va ser refeta per Pere Pedrals Pernau després del 1939.</p> | 42.2533500,1.8641900 | 406308 | 4678530 | 1939 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere Pedrals Pernau | A l'entorn d'aquest turó s'ha trobat alguna destral neolítica de pedra polimentada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 40530 | Pont del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-roser | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | <p>El pont es troba sobre el curs del torrent del Roser o de la Creu, a l'entrada de Bagà, al camí de Bagà a Brocà. És una construcció senzilla, d'un sol arc de mig punt, que salva el desnivell del torrent respecte al camí. La seva factura és senzilla i per tal d'anivellar-lo amb el camí es va construir a cada banda uns murs de pedra amb la finalitat d'aterrassar el camí a cada banda del torrent. Els murs són de pedra mal desbastada unida amb morter de calç. L'arcada està feta amb dovelles mal escairades unides amb morter de calç i terra. La part superior del pont sembla haver estat sobrealçada diverses vegades ja que en les parets es pot observar, en una cota inferior, un nivell de lloses planes que serien d'un paviment més antic i que formarien una coberta en lleugera curvatura amb aspecte d'esquena d'ase. Les mides del pont són: 4,80 m de llum de l'arc, 3,5 m d'ample, 6 m de longitud total, 4 m d'alçada des del nivell de l'aigua.</p> | 08016-19 | Nucli vila | <p>Aquest pont era un dels accessos principals a la vila, fet que ha afavorit la seva conservació al llarg del temps, fet que ha modificat contínuament la seva estructura general. A inicis del segle XX, en fer un nou accés pel trànsit rodat a la vila, aquest camí va quedar semi-abandonat i el seu estat de conservació cada vegada ha estat pitjor. El pont ja es troba documentat l'any 1338 (VILARÓ, 1989: vol II, p. 144-147), anomenat pont de Vilella i que Serra Vilaró suposa que és el pont del Roser perquè és el que es troba més a prop del portal de la Vilella. També era anomenta pont de Brocà ja que es troba al camí de Bagà a Brocà.</p> | 42.2500700,1.8659300 | 406447 | 4678164 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'estat actual de conservació del pont és regular, no ja la del mateix pont, sinó la del seu entorn ja que s'acumulen deixalles i verdisses que dificulten la visibilitat i no permeten gaudir d'aquest camí. El 24-1-1996 es va fer una modificació puntual de les NNSS de Bagà per la zona de la Font del Roser, promoguda per l'Ajuntament de Bagà i acordada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. En aquesta modificació s'especifica ajustar la configuració de la zona verda prevista amb posició centrada al torrent del Roser, preservar les restes del vell pont, de la via romana, de la font i de la creu de terme. L'any 2003 es va fer una proposta-sol·licitud al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per realitzar una intervenció arqueològica a la zona, que va ser desestimada. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||||
| 40531 | Pont de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vila | <p>COROMINAS, R. (1993). Ponts de Bagà. L'Erol nº 42. P. 36-39. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. ZAMORA, (1787). Viajes. Barcelona, 1973. (ver)</p> | XIV-XV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>És el pont de més envergadura que trobem al terme, sobre el Bastareny. Pont de dues arcades sobre el riu Bastareny i situat a tocar a l'antic recinte emmurallat per sota de l'església de Sant Esteve, proporcionant l'accés al nucli des d'aquest vessant. És construït amb carreus molt regulars de pedra a la base i que van perdent la regularitat en l'aparell a mesura que pugen les filades; els carreus dels arcs estan disposats a plec de llibre. Els dos arcs no són perfectament simètrics, essent l'aparell del més proper a la vila, més modern o reconstruït més tard que l'altre. A cada costat es recolza en el desnivell que forma el terreny en decreix cap a la llera del riu, mentre que al centre es recolza en un ample pilar de pedra que té forma triangular a banda i banda de la passarel·la del pont. Un d'aquests eixamplaments triangulars, el de la cara nord, alberga una capelleta en la que actualment hi ha una imatge d'una Dolorosa. El riu passa per sota d'un dels dos arcs, mentre que l'altre, el més proper a la vila, es troba sobre terreny ferm. Al costat d'aquest arc hi ha el desguàs de la fàbrica La Baganense i la de Ca l'Escriu, i es pot observar l'arrencada d'un possible tercer arc o ull del pont, visible des de l'hort del Capellà. Es tracta d'un pont refet en diferents èpoques, tal i com mostra el seu aparell. Té 22 m de longitud total i 3 m d'ample, una llum de l'arc sobre el riu de 8,5 m i alçada des de l'aigua de 2,5 m.</p> | 08016-20 | Nucli històric | <p>La primera notícia documental del pont del Molí és de l'any 1335 (Vilaró, 1989, vol II, p. 146), en que diu que fou adobat ja que es descalçava, el 1355 s'havia enderrocat i el 1385 fou reparat. Aquest pont es trobava a sota del molí fariner, actual Baganense. En un document del 1342 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p 146) es diu que s'estava fent el pont de Sant Esteve (XCIII-14). Els anys 1335, 1355, 1385 tenim notícies històriques d'adobs fets al pont del Molí, i al 1499 adobs al 'pont del camp de la vila' (ídem). El 1592, 1752, 1756 notícies d'una capella en algun cap del pont (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, pp. 146; vol. III, pp. 72-73). La Mare de Déu del Pont era una imatge que hi havia a una fornícula del pont que hi ha al riu Bastareny (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 313) i que Serra Vilaró va traslladar al Museu de Solsona però que no va documentar, motiu pel qual no sabem quina de les talles romàniques que hi ha a Solsona pot ser la del pont.</p> | 42.2518300,1.8611800 | 406058 | 4678365 | 1335 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40531-foto-08016-20-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El pont ha rebut diferents noms al llarg de la seva història: Pont del Camp de la Vila, o del Molí, o de l'Oratori. Hi havia una verge de talla romànica que Serra Vilaró va traslladar al Museu Diocesà de Solsona a inicis del segle XX. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 93 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 40532 | Torre de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-portella | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>La torre es troba flanquejant la sortida de la plaça Galceràn de Pinós cap al nord, per l'antic portal de Saldes o Faia. És la única torre completament sencera de les que flanquejaven la muralla del segle XIV. És una torre de planta circular amb un sostre intermedi, i coberta de teula aràbiga d'un sol vessant. De fàbrica de pedra, poc treballada i d'aparell groller travada amb morter de calç. Forma part de les restes d'un pany de muralla que allà mateix conformava una de les seves portes. Molt visible, sobretot des de l'altra banda del riu Bastareny, ha quedat integrada en una finca de recent construcció, com un annex d'un jardí privat. Per edificar la casa actual es van ensorrar les que hi havia abans: cal Janet, cal Vilanès o torre del Vilar. L'actual es coneix com cal Matapins. La torre actualment te la porta situada al centre de l'alçada de l'edificació, de manera que s'accedeix amb una escala metàl·lica exterior, tot i que aquesta porta seria oberta amb posterioritat a la construcció de la torre. El primer pis està cobert interiorment per una cúpula que impedeix la comunicació amb el pis superior i que és fruit d'una restauració posterior. A aquest nivell s'accedeix per una porta més baixa. Originalment els tres sostres dels tres nivells interiors de la torre eren coberts amb empostissat de fusta i es comunicaven entre ells mitjançant escales de fusta. La porta del primer pis es troba flanquejada per espitlleres que permeten la vigilància; al segon i tercer pisos també hi ha espitlleres. La porta del pis superior podria servir també per comunicar amb el corredor de la muralla. Al capdamunt hi ha tres forats quadrats que possiblement estaven destinats a l'embigat dels cadafalcs, garites de fusta suspeses pel cantó de fora que permetien llançar verticalment objectes als agressors. La coberta estava formada per una teulada a un vessant orientada de nord a sud. A la planta baixa hi ha l'accés a una galeria subterrània amb l'embocadura dirigida muralla amunt i que podria ser la mateixa que surt de l'hort de Palau. Actualment està tapiada. Al peu de la torre hi ha també dues espitlleres.</p> | 08016-21 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós, 16 | <p>La torre de la Portella també es coneixia com torre Jossana o torre de l'Espassén (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 199). Aquesta torre era una de les que flanquejaven les muralles que protegien la vila des del segle XIII. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. La torre Jossana és esmentada per primera vegada el 1355. El 1442 es fa una restauració de la torre (SERRA VILARÓ, 1930) en el que es diu que la torre serà rodona, fet que fa suposar que abans no ho seria. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portella i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Poques són les notícies que tenim de l'enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. L'any 1916 encara existia una porta d'arc de mig punt adovellada que permetia l'accés a la vila; era el portal de Saldes o de la Faia.</p> | 42.2527100,1.8599900 | 405961 | 4678464 | 1343 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40532-foto-08016-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40532-foto-08016-21-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, Espassén, Fonoll, Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||
| 40533 | Torre Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sobirana | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>La torre Sobirana es troba a l'extrem NE del Palau. L'estructura dels murs que encara resten mostren una torre que seria de planta quadrada, adaptada als mateixos murs de l'edifici. Presenta els murs exteriors que donen al carrer de la Muralla, lleugerament inclinats cap a l'interior (com els de la torre del Portalet), mentre que la part interna queda dins de l'edifici de Palau en un sector que es troba actualment mig enrunat. Està construïda amb pedra de diferents mides, predominant pedres arrodonides i còdols de riu, mentre que a les cantoneres són una mica més grosses i més ben escairades. No presenta cap tipus d'obertura cap a l'exterior, mentre que a l'interior la torre és buida i accessible des d'un petit espai darrera de la torre de l'homenatge. En aquest espai es va construir un cobert aprofitant part del mur de la torre.</p> | 08016-22 | Nucli històric. Palau dels Pinós. | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. El 1342 és anomenada torre Cerdana, segurament perquè es trobava al camí que venia de Cerdanya. Es conserva un contracte entre el senyor i l'encarregat de la torre del 1326, en el que consta que el torretà havia de tenir cura del terrat perquè sempre estès en condicions en cas de guerra. La conservació del sòl i les parets anava a càrrec del senyor. El 1345, Pere Galceràn de Pinós fa un contractes a Guillem Martí de Guardiola perquè serveixi, tingui i guardi la torres superior de la vila, i toqui la tuba cada hora de nit i de dia, pel salari de tres muigs d'ordi anuals (uns 250 kg). Al segle XV (1442) (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 201) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI.</p> | 42.2536000,1.8603000 | 405988 | 4678563 | 1343 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40533-foto-08016-22-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||
| 40534 | Torre Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vilella | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Era molt similar a la torre del Portalet i encara queda el basament de la torre que s'ha reomplert i actualment és un petit terrat darrera de ca la Masa, a la plaça del Raval. És un basament semicircular que mostra una torre d'aproximadament 3 metres de diàmetre, construïda amb blocs de pedra grossos però no gaire ben tallats.</p> | 08016-23 | Nucli històric. Plaça Raval, darrera nº 1 de la Plaça Catalunya | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. Sembla que aquesta era la torre més important ja que estava situada al portal de Vilella, entrada principal a la vila des del camí Ral de Cerdanya. L'any 1358 es treballava per acabar-la, ja que havia estat començada abans de la pesta negra. La major part de la pedra es treia de l'antiga església de Sant Sebastià quan es va deixar d'utilitzar ja que existia la nova església al nucli. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Aquesta torre encara es pot veure sencera a fotografies de principis de segle XX essent molt similar a la torre de la Portella. Va ser enderrocada quasi totalment el 1930.</p> | 42.2530400,1.8620200 | 406129 | 4678498 | 1358 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40534-foto-08016-23-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||
| 40535 | Torre de l'homenatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lhomenatge | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CASCANTE, P. (2000). El Palau dels Pinós a Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 11- 36) SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>S'aixeca davant el pati d'armes del palau. És una torre quadrada, de dimensions més reduïdes que les altres, tan d'alçada com de mides de base. Té una portalada d'arc de mig punt adovellat que dóna entrada a un pati posterior que comunica amb la torre Sobirana. Per la banda de dintre aquesta porta té llinda formada per tres bigues amb el timpà de pedra, tot i que per fóra és d'arc de mig punt. A través de la mateixa estructura de la torre hi ha un accés obert cap a la pujada de l'Especier a través d'una porta d'arc de mig punt. Només es conserva la part inferior ja que la resta és refeta posteriorment.</p> | 08016-24 | Nucli històric. Palau dels Pinós | <p>El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició elevada degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus origen en l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell: al segle XIV es parla de la Torre Subirana, ubicada a la part alta del recinte emmurallat; al segle XV es parla de la construcció d'un nou escriptori al castell (Serra Vilaró, 1989). A partir del segle XV es comença a anomenar 'palau' o 'palauet'. Segons diferents autors (VILADÈS, 1996; CASCANTE, 2000) l'anomenada 'Torre de l'Homenatge' seria el portal d'accés al castell a partir del segle XIV. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol.</p> | 42.2535000,1.8604200 | 405998 | 4678551 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40535-foto-08016-24-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||
| 40536 | Torre del Portalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-portalet | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. | <p>Torre de planta quadrada de la que es conserva la planta baixa tot i que molt modificada. Es troba a l'entrada del carrer Portalet al carrer Sobirà, adaptada al pendent d'aquest darrer carrer. Té els murs de la planta baixa inclinats, igual que els de la torre Subirana, i un contrafort a la cantonada amb el carrer Portalet que accentua el seu caràcter fortificat. S'han afegit dos pisos superiors seguint l'estructura de base de la torre. L'accés s'efectua per la porta que dóna al carrer Sobirà i que permet l'accés a una habitació de planta quadrada que s'utilitza de magatzem. L'obra és de pedra de diferents mides, amb les cantoneres més ben treballades, i actualment arrebossada de forma desigual.</p> | 08016-25 | Nucli històric. C/ Sobirà, 10 | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. Aquesta torre, coneguda com torre del Portalet o de Fonoll, denominació amb la que es coneixia en documentació del 1335, i que flanquejava el portal del mateix nom pel que es passava per anar a l'església vella que es trobava a l'antic Bagà, al lloc de Sant Sebastià. Encara es manté el camí empedrat del que bona part encara deu ser d'època medieval.</p> | 42.2531200,1.8615000 | 406086 | 4678508 | 1335 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40536-foto-08016-25-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||
| 40537 | Fons de Bagà de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-de-larxiu-de-la-corona-darago | <p>SERRA VIALRÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | XIV-XIX | <p>A l'ACA el fons de Bagà es troba classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). A més, a l'índex del Pare Ribera hi ha alguns documents sobre Bagà però que no procedeixen de l'Arxiu de Bagà.</p> | 08016-26 | Barcelona | <p>El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladat al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladat a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. L'any 1975 l'Ajuntament de Bagà amb l'impuls del mestre i arxiver Joan Pardinilla es va reclamar el fons, aconseguint tan sols la promesa d'una còpia que encara no ha arribat. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la realització del present inventari s'ha detectat que dels 25 volums que a l'ACA consten com extraviats, al menys 7 es troben a l'Arxiu Municipal de Bagà. S'ha informat a l'ACA. | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 40538 | Sant Sebastià. Antic Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-antic-baga | <p>BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SUBIRANAS, C. (2003). Informe dels sondejos arqueològics realitzats a la zona de Sant Sebastià (Berguedà). Servei d'Arqueologia de Catalunya, Arqueociència. Novembre 2003. TORRAS, C.A. (1923). Bergadà. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXXIII, nº 338.</p> | IX-XII | <p>La zona coneguda com Sant Sebastià es troba situada a la part alta de l'actual nucli de població, a poc menys d'un quilòmetre al nord. És un promontori esglaonat per feixes de conreu en el que hi ha un dipòsit d'aigua i que actualment està afectat per reparcel·lació per urbanitzar anomenat Pla Parcial de Sant Sebastià. Es tracta del testimoni de l'antic nucli medieval de Bagà que a inicis del segle XIII va ser abandonat progressivament en benefici de la nova vila fortificada. Als sondejos realitzats el setembre de 2003 es va evidenciar l'existència de murs i estructures dels antics habitatges, 3 sitges d'emmagatzematge, restes d'una antiga església i nombrosos enterraments vinculats amb l'edifici religiós. El terreny afectat és d'aproximadament 10.000 m2 i afecta a 8 parcel·les de particulars, una de l'Ajuntament i el dipòsit d'aigües municipal, així com dos vials. S'ha pogut identificat l'absis semicircular de l'església associat amb una extensa àrea de necròpolis corresponent als segles XI-XIII. Les restes d'aquest edifici correspondrien a la construcció del segle XIV que es va edificar sobre l'anterior construcció romànica. Aquest església va ser molt mutilada en fer la reconstrucció del segle XVIII, i la construcció del dipòsit d'aigües, a meitat del segle XX, afectà notablement l'estructura de l'edifici. Segons les dades arqueològiques aquest nucli de població es situava al voltant de l'antiga església de Sant Esteve, en forma de sagrera, i es distribuïa en terrasses, aprofitant la topografia de la zona. Es desconeix si estaria envoltat per una muralla o no. Es veu clarament que el trasllat al nou poble va ser lent, ja que no hi ha restes d'estructures d'enderroc, fet que mostra que es van aprofitar els materials per les noves construccions a la vila nova.</p> | 08016-27 | Nucli vila, Sant Sebastià | <p>L'existència d'una vila de Bagà anterior al segle XII ja es troba en la documentació de Sant Llorenç prop Bagà. En ella es citen dos nuclis de població dins el mateix terme de Bagà. Un anomenat Vilella, que apareix a partir de l'any 1002, i que es repeteix els anys 1005, 1006, i en dos documents del 1018 (BOLÓS, 1986). En tots ells consta l'existència de cases i que la Vilella afrontava amb la vila de Bagà. Possiblement aquest nucli anés quedant sense població progressivament i finalment tan sols restés un mas (BENET, 1993). L'altre nucli de població és el de la vila de Bagà, documentat ja els anys 893 i 894 (ACV) en un documenta de venda de béns a Brocà dins el terme de la vila de Bagà (BENET, 1993). La següent notícia és del 950, quan es situa el monestir de Sant Llorenç prop Bagà a l'apèndix de la vila de Bagà (BOLÓS, 1986). Cal suposar que aquest primer nucli seria petit i sense emmurallar i, juntament amb el de la Vilella, s'unificaria en la nova vila de Bagà amb la concessió de la carta de franqueses. La creació de la nova vila va respondre segurament a una necessitat de defensa dels habitants i del mercat, ja que era el principal centre comercial de la zona. La fortificació i creació de la nova vila va fer que desaparegués l'antic assentament, principalment amb l'enderroc de l'antiga església i la utilització de la pedra d'aquesta per la construcció de la nova de Sant Esteve. Entre 1348 i 1359, per voluntat de la senyora de Bagà, es va erigir una capella dedicada a Sant Sebastià i que fou bastida com a recordatori del primer lloc on va ser erigida l'església de Sant Esteve, parroquial durant l'alta edat mitjana, al primer nucli de població de Bagà. Sembla que l'any 1704 fou reconstruïda (SERRA VILARÓ, 1930, vol III). L'any 1905, tal i com relata Cèsar August Torras (1923), s'estaven fent obres de recuperació; i Serra Vilaró (1930) diu que les ruïnes de principis del segle XX corresponien a un edifici del XIX. Per tant, una nova església va ser construïda aprofitant la base de la de Sant Sebastià. L'any 1952, amb motiu de la construcció del dipòsit d'aigües del poble, s'enderrocà el que restava de la capella. En fer les obres van aparèixer un seguit de tombes fetes amb lloses, esquelets d'infants, un crani amb un clau clavat que es va perdre després de nombrosos trasllats (CABALLE, 1998). L'any 1975, durant la campanya popular 'Operación rescate', es va fer alguna cala sortint a la vista ossos que van tornar a ser tapats. També han desaparegut les fotografies que Joan Sitges va fer d'aquella campanya. La última intervenció ha estat la prospecció realitzada al setembre de 2003.</p> | 42.2567100,1.8614800 | 406090 | 4678907 | 08016 | Bagà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40538-foto-08016-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40538-foto-08016-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut a la reparcel·lació i a la possibilitat de que existissin restes arqueològiques, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat va promoure la realització d'una prospecció durant el setembre de 2003, portada a terme per Arqueociència sota la direcció de Carme Subiranas Fàbregas. Es van fer 39 rases de sondeig per tal de delimitar l'extensió del jaciment en terrenys de l'Ajuntament i de diferents particulars. 24 d'aquestes rases van resultar arqueològicament positives. Actualment s'està a l'espera de les decisions que prenguin el Servei d'Arqueologia de la Generalitat i l'Ajuntament de Bagà en quant a la realització d'una excavació programada extensiva. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 40539 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-baga | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Bagà conserva poca documentació tenint en compte lo important que era l'arxiu abans de l'incendi de 1753. Per aquest motiu quasi la major part de llibres i documents són posteriors a aquesta data. Tot i així s'ha de tenir en compte que a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha alguns llibres sacramentals des del segle XVI. La documentació està formada per: Llibres de matrimoni de Bagà (1797-1851, 1852-1930, 1930-1968, 1969-1976). Llibres de baptisme de Bagà (1533-1539, 1723-1742, 1798-1811, 1849-1878, 1867-1936, 1906-1919, 1931-1953, 1953-1963, 1920-1927, 1964-1976, 1879-1905, 1977-1990). Llibres d' òbits de Bagà (1800-1831, 1832-1868, 1878-1916, 1851-1878, 1917-1930, 1931-1976). Confirmacions de Bagà (1941-1972). Hi ha també llibres de Gréixer: baptismes (1897-1930), defuncions (1897-1929), matrimonis (1900-1927). Llibres de Gisclareny: baptismes (1852-1897, 1897-1930, 1931-1965). A partir del 1966 els llibres de Gisclareny s'incorporen als de Bagà, i a inicis del segle XX s'incorporen els de Gréixer, ja que depenen de Bagà. També es conserva documentació de Paller, de Sant Andreu de Gréixer, i de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny. Hi ha també documentació del mas de Riugréixer des del segle XIV; documentació parroquial general i un recull de goigs de la zona.</p> | 08016-28 | Nucli vila. Rectoria de Bagà | <p>L'any 1753 un incendi destruí l'interior de l'església de Sant Esteve de Bagà que va afectar a l'arxiu parroquial, però no al fons documental del municipi que es trobava en una sala diferent i es va salvar. Es salvaren també els manuals de notaria que els guardaven els rectors de la parròquia. Alguns llibres del fons parroquial es van salvar ja que es trobaven fóra de l'església i perquè algunes persones de Bagà els van tirar per la finestra quan s'acostaven els republicans amb intenció de saquejar l'església durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 42.2524600,1.8615000 | 406085 | 4678435 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diferents rectors de la parròquia | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||||
| 40540 | Molí de la Vila / la Baganense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-la-baganense | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | L'estat de conservació és molt dolent de tot el conjunt. | <p>L'antic molí de la Vila estava situat a tocar al Pont de la Vila, al costat del riu Bastareny. L'edifici que veiem actualment correspon a 'La Eléctrica Baganense' (o Central La Baganense), que es dedicà fins fa pocs anys a la producció d'electricitat i fou la primera central que la subministrà a la vila. Ocupà el lloc de l'antic molí fariner de la Vila, que ja existia al segle XIV, aprofitant-ne el rec i el salt. A continuació del molí fariner hi havia un molí draper que utilitzava l'aigua del primer (Serra Vilaró, vol 2, p 369. Baronies). A la llinda de fusta de la porta hi ha la data 1780. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Està construït amb pedra i amb les cantoneres de maó. Té planta baixa, on es troben els tres carcavàs amb sortida pel costat de ponent i que formen tres voltes de canó amb boca d'arc de mig punt; pis, en el que hi havia un habitatge ja que encara queden restes de la cuina i habitacions; i golfes. S'accedeix a l'edifici a través d'una escala exterior que porta al primer pis directament. A la façana principal hi ha una fornícula amb decoració motllurada de maó d'una capella que havia estat destinada a un Sant Antoni i que actualment ja no hi és. Pel costat de llevant hi ha un canal que porta l'aigua a l'alçada del pis per tal de provocar el salt. L'aigua prové d'un canal que agafa l'aigua del riu una mica més amunt abans de la resclosa, s'acumula en una petita bassa propera a la casa i un bagant dóna l'accés al canal que entra en la casa. Un cop sortia l'aigua pels carcavàs, era aprofitada per la propera fàbrica de ca l'Escriu, ja que fins i tot actualment, encara l'aigua passa per sota d'aquesta fàbrica. No sabem si queda maquinària dins, ja que pel mal estat no es pot accedir, però convé tenir-ho en compte en futures restauracions de l'edifici.</p> | 08016-29 | Nucli vila | <p>Els barons de Pinós van decidir fundar una vila a prop del seu castell l'any 1233. En la carta fundacional, Galceràn de Pinós concedeix una sèrie de privilegis, com tenir mercat setmanal, els emprius de boscs, llenya, pedres i riberes, però es reservà els drets de justícia major i cavalcades així com també l'ús del molí i del forn. (AA.VV. Catalunya romànica. Vol XII. Enciclopèdia Catalana. 1985. Pàg. 74). Els molins drapers i fariners de Bagà són documentats des de l'any 1255, eren propietat dels Pinós i estaven situats al peu del Bastareny, a tocar de la vila. Foren reparats al 1292 per un mestre d'obres de Cardona (AYMAMÍ, 2002, p 18). Al 1374 un dels portals de la vila duia el nom de Portal del Molí; era el que es trobava al costat de l'església i que donava accés a la vila des del Pont de la Vila i el Molí. Al 1377 Pere Galceràn de Pinós, gendre de Blanca de Vilademany, que morí l'any 1375, '..va llegar-se un obit celebrador de l'església de Bagà pel qual donà a la mateixa 14 sous censals que s'havien de cobrar del molí draper situat sota la vila, en lloc de les trenta cinc lliures de capital llegades' (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p. 194). L'any 1385 es cita que 'fou adobat lo pont qui es sots lo molí fariner' (SERRA VILARÓ, 1930). Als manuals inventariats trobats a l'arxiu de Bagà hi ha els llibres de la botiga del blat dels anys 1521, 1522 i 1544 (ACA, notarials, manuals). Més endavant el molí surt al cadastre de 1735 (AMB) com a fariner i propietat dels Ducs d'Alba. Als Llibres de Matrícula Industrial (AMB) al 1855 hi ha un molí de dues moles i escairador propietat dels barons de Pinós; surt el mateix fins al 1868. A principis dels segle XX ja es va transformar per la producció elèctrica.</p> | 42.2522000,1.8610400 | 406047 | 4678406 | 1780 | 08016 | Bagà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40540-foto-08016-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El fet de que a la documentació s'esmenti el molí fariner i el molí draper pot deixar constància de que podien haver dos molins i que la Baganense i la fàbrica de ca l'Escriu aprofitessin cada un d'ells. Això s'hauria de tenir en compte en futures intervencions a la zona. Hi ha una reixa de forja a l'obrador. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 40541 | Fàbrica ca l'Escriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-ca-lescriu | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | <p>L'edifici que ocupava aquesta fàbrica es troba entre el riu Bastareny i La Baganense, al costat del Pont de la Vila. És un edifici amb les característiques típiques dels edificis industrials de principis del segle XX. Té la planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada que és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. És un edifici de pedra, fet principalment amb còdols de riu de diferents mides units amb morter i maó al voltant de portes i finestres. La façana de ponent destaca per les finestres dobles amb arc de mig punt rebaixat als dos pisos, a modus d'eixida. A la façana principal hi ha dues finestres d'aquest tipus a les golfes que es troben tapiades. La resta de finestres sembla que no segueixen cap ritme simètric i són de dimensions diferents degut a diverses ampliacions. Moltes d'aquestes finestres són també rematades amb arc rebaixat de mig punt. A la planta baixa de l'edifici hi havia una nau de la fàbrica en la que encara es veuen restes dels embarrats. Per sota passa el rec que prové de La Baganense i la sortida del carcavà es troba al costat del Pont de la Vila.</p> | 08016-30 | Nucli vila | <p>Els molins drapers i fariners de Bagà són documentats des de l'any 1255, eren propietat dels Pinós i estaven situats al peu del Bastareny, a tocar de la vila. Foren reparats al 1292 per un mestre d'obres de Cardona (AYMAMÍ, 2002, p 18). Al 1377 Pere Galceràn de Pinós, gendre de Blanca de Vilademany, que morí l'any 1375, '..va llegar-se un obit celebrador de l'església de Bagà pel qual donà a la mateixa 14 sous censals que s'havien de cobrar del molí draper situat sota la vila, en lloc de les trenta cinc lliures de capital llegades' (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p. 194). Però la primera notícia documental directa d'aquesta fàbrica la trobem al cadastre de 1735 (AMB) quan era un molí draper de Llorens Escriu. A principis del segle XX la fàbrica era de Francesc Farré, que va facilitar informació Cels Gomis per realitzar el plànol dels carrers de la vila que es publicà a la Geografia general de Catalunya de Carreras Candí el 1908. Posteriorment torna a ser esmentada als Llibres de Matrícula Industrial de Bagà (AMB) el 1942 propietat de Lorenzo Escriu Soler com a fàbrica de teixits amb 20 telers; i el 1949, del mateix, amb 20 telers i produint 2 KV. Especifica que la fàbrica es troba extramurs. No sabem si aquesta fàbrica podria ser construïda al lloc ocupat per l'antic molí draper o si aquest es trobava al lloc que ocupa La Baganense.</p> | 42.2520100,1.8611400 | 406055 | 4678385 | 1735 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40541-foto-08016-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 40542 | Molí del Casó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-caso | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona.</p> | XX | <p>L'antic molí del Casó es va incendiar l'any 1972 i no quedà res de l'edifici antic. La maquinària que restava es va dur a un molí del Segrià. En el seu lloc s'aixecà una nau al costat de la qual encara restes quatre moles, una de La Ferté i altre molt gastada. A més hi ha un rodet de l'escairador de blat de moro. Encara resta el salt d'aigua que s'utilitza per la producció d'electricitat. De l'antiga serradora queda el cobert que l'aixoplugava al costat del riu. Es conserva encara la reclosa al riu que ara és de ciment ja que l'anterior de fusta se la va endur una riuada fa uns vint anys (el 1982), també el canal fins a la casa i el desguàs del salt al riu.</p> | 08016-31 | Terradelles | <p>Aquest és un dels molins antics de la vila, ja existent a l'edat mitjana, tot i que amb diferents reconstruccions al llarg del temps. La primera notícia documental és de l'any 1279, quan Guillelma de Murcurols, muller del difunt Guillem Ramon de Murcurols, dóna, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el delme dels cereals dels molins del mas Terradelles, situats a la riba del Bastareny, al costat dels horts de dit mas (BOLÓS, 1986, p. 171). Hem de suposar que el molí es va anar utilitzant al llarg de la història tot i que no trobem més documentació. A la llinda de la porta hi havia la data 1627, que va desaparèixer durant l'incendi ocorregut a principi dels anys setanta. Era un molí molt important, que tenia dues moles, el llimpia, la trituradora i l'escairador. Al segle passat es va aprofitar l'aigua per fer anar unes turbines que produïen l'electricitat necessària per posar en funcionament tant les moles del molí com el mecanisme d'una serradora que es va instal·lar al costat. Funcionà com a molí fariner fins al 1950 i després es dedicà a fer farina de fusta fent mòlta de closques d'ametlla i boix, a més d'altres fustes de la zona fins l'any de l'incendi. La fusta triturada s'utilitzava com a càrrega de la baquelita, que junt amb el pigment, donava com a resultat una pasta que es va utilitzar durant molts anys d'aïllant. La serradora va deixar de funcionar l'any 1980. Fins al 1989 tan sols tallava fusta per la mina de Carbons de Berga. Deixà de funcionar en tancar les mines i van desmuntar la maquinària fa cinc anys. Al cançoner de Calic (SERRA VILARÓ, 1989. El cançoner de Calic. Ajuntament de Bagà. Pàg. 12) es fa referència a la cançó dels Rilis, uns lladres cèlebres que procedien de Saldes, el pare dels quals, conegut per Tòrric, va exercir de moliner en els molins del Casó i del Coleri.</p> | 42.2400400,1.8722700 | 406955 | 4677044 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40542-foto-08016-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La centraleta elèctrica també s'utilitzava pel funcionament del molí, tot i que aquest era principalment d'energia hidràulica fins els anys 50. La turbina fou instal·lada per la família Noguera de cal Frare (Guardiola de Berguedà) per fer funcionar la serradora de la seva propietat. El més interessant són les quatre moles que es conserven. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 40543 | Estructura semicircular al mur de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-semicircular-al-mur-de-palau | <p>SUBIRANAS, C.; ALONSO, I. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Palau de Bagà. Abril de 1998. Dipositada a l'arxiu del Servei d'Arqueologia de Catalunya. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XV-XVI | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>Al mur de darrera de Palau, tocant al carrer de la Muralla per la banda de tramuntana hi ha les restes del que podria ser el basament de mitja torre de planta circular d'aproximadament 1,7 metres de diàmetre intern, amb un gruix de mur de 60 cm i de la que resta dempeus tan sols uns 50 cm d'alçada de mur fet amb blocs de pedra poc treballats units amb morter de calç i amb la presència d'algun maó. L'interior es trobava reomplert amb terres. Tot i això, desconeixem la funcionalitat d'aquesta estructura.</p> | 08016-32 | Nucli històric. Palau dels Pinós. | <p>En realitzar la segona fase de rehabilitació de l'edifici van aparèixer estructures antigues al costat del mur de llevant que van motivar la realització d'una excavació d'urgència a càrrec de Carme Subirana i Icíar Alonso del 26 de febrer al 6 de març de l'any 1998. El seguiment arqueològic detectà l'aparició d'estructures antigues entre les que destaca un paviment empedrat del segle XVIII, un altre paviment de calç i un mur semicircular. No es va constatar estratigrafia ni material arqueològic.</p> | 42.2535700,1.8608500 | 406033 | 4678559 | 08016 | Bagà | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40543-foto-08016-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40543-foto-08016-32-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la intervenció arqueològica no es van evidenciar restes de l'antic Palau de Bagà ni de les muralles en aquesta zona situada a l'exterior de l'edifici de Palau. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||
| 40546 | Cal Meixic o Mesxic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-meixic-o-mesxic | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. PERARNAU, J. (993) La producció de petroli a l'alt Berguedà. L'Erol nº 42. P. 29-31.</p> | XIX | <p>Aquest edifici conserva característiques de l'estil modernista industrial de principis del segle XX i és l'única mostra d'explotació petrolífera de la comarca junt a la mina de Riutort de la que s'extreia el material. Es distingeixen dues parts a l'edifici, la destinada a forns i l'edifici. L'edifici és de pedra amb cantoneres i perímetre de finestres i portes de maó. Està situada en un desnivell que ofereix la muntanya, per això en la seva part més alta, la de tramuntana, té tres pisos, mentre que la de migjorn té dos. Destaca una finestra al mur de tramuntana amb decoració de maó formant esglaonats. L'edifici tenia tres forns i tres xemeneies. Actualment tan sols queda una xemeneia i la base de les altres dues. Aquestes bases formen els forns amb volta de canó de pedra de mig punt a la que s'accedeix mitjançant una porta d'arc de mig punt rebaixat de maó. La xemeneia es troba a tramuntana, és de base circular, de maó i pedra i amb quatre cossos en decreixement i a sobre la xemeneia de maó. Aquests tres cossos són també un dels forns, probablement el de destil·lació, amb obertures accessibles a la base. Actualment l'edifici està convertit en habitatges particulars que respecten mínimament l'exterior d'aquest edifici industrial. La xemeneia i restes dels forns estan abandonats tot i que es troben en bon estat de conservació.</p> | 08016-35 | Terradelles | <p>A inicis del segle XX es va iniciar a la zona l'explotació intensiva de diferents tipus de roques d'esquist amb la finalitat d'obtenir el petroli, nova font d'energia que semblava que havia de tenir un gran desenvolupament. Aquestes roques metamòrfiques sovint s'han anomenat pissarres bituminoses, margues bituminoses, licoreres, pel betum que d'elles s'extreia. Passa una veta pel Berguedà, on es troben els jaciments de Brocà, Riutort i Bagà. El procés d'explotació i transformació s'iniciava amb l'extracció del mineral que es deixava assecar a l'aire lliure per fer-li perdre la humitat acumulada. Un cop assecada es cremava en forns per extreure per destil·lació el petroli. El producte resultant era un oli bituminós molt pobre que es feia servir per a l'enllumenat i greixatge. A l'Alt Berguedà hi havia dues fàbriques de destil·lació: una a Brocà-Riutort i l'altre a Bagà. A Riutort es trobava la mina (que encara existeix i actualment és visitable) de la que s'extreien margues bituminoses, algunes de les quals van ser destil·lades a Bagà. Degut a que els resultats no van ser satisfactoris la mina va deixar de ser explotada l'any 1912. La fàbrica de Bagà és coneguda també com cal Mesxic o la Petrolífera. Els seus iniciadors tenien negocis relacionats amb aquest combustible i la van construir a finals del segle XIX. La Petrolífera devia funcionar amb tres forns rotatoris de destil·lació, tot i que de les tres xemeneies existents, construïdes amb estil modernista industrial, tan sols es conserva una. Deixaria de funcionar cap els anys 1918-19, i al 1921 va funcionar de forma puntual com a forn de ciment explotant la pedrera de la font del Sofre, propietat de Isidro Bartés Sans (AMB, Llibres de Matrícula industrial). Entre 1940 i finals del cinquanta va continuar com explotació i fabricació de ciment.</p> | 42.2548700,1.8635300 | 406256 | 4678700 | 1890 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 40547 | El Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Vol. III.</p> | XIX | <p>Al lloc del Quer hi ha dues construccions de diferents èpoques i que es troben una al costat de l'altre en un planell sota la Roca Tiraval. Una és una casa d'estructura clara del segle XVIII-XIX, i l'altre que seria de procedència medieval. L'edifici més antic és de planta quasi quadrada, era cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent i construït en pedra amb blocs de diferents tamanys. La façana presenta dos arcs de mig punt a la planta baixa amb les dovelles posades a plec de llibre, i dues obertures de balcons al primer pis, tots situats simètricament. La teulada i les altres façanes es troben enfonsades, tot i que es pot observar que l'edifici es sustentava amb un pilar central de pedra. Les cantoneres de la casa, així com les de les finestres, estan fetes amb blocs de pedra més ben escairats i més grossos que la resta de l'obra; la llinda de les dues finestres és de fusta. El segon edifici, més modern, és una construcció de pedra ben treballada i rejuntada, de planta, dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La façana és simètrica, amb dues portes d'arc de mig punt a la planta i dues finestres a cada pis, també d'arc de mig punt. A les façanes laterals s'obren tres finestres allindades a cada pis, mentre que les de la planta baixa són d'arc rebaixat. Els pisos es troben diferenciats per una petita cornisa de maó, i el voltant de les finestres i portes és també de maó. Destaca una xemeneia decorada amb un barret de ceràmica a la teulada. La casa es troba recolzada en el desnivell del terreny i al seu costat esquerre (mirant de cara) es distingeix una possible antiga construcció de pedra recolzada a aquest desnivell del terreny en el que hi ha alguna roca. Es tracta d'un mur de pedra construït al voltant d'una roca i que té dues petites obertures a modus de finestres. A prop del mas hi ha l'ermita de Santa Fe del Quer, relacionada amb la casa, així com unes sepultures excavades a la roca que era el cementiri de l'església.</p> | 08016-36 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de l'any 984 com un dels límits parroquials de l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà. La masia s'esmenta l'any 1384 i fou habitada durant tota l'època medieval i moderna. La construcció actual és del segle XVIII.</p> | 42.2465500,1.8452900 | 404739 | 4677796 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1944, Carbons de Berga, propietària fins l'any 2004 del Quer, va fer un forat davant la casa a l'obaga Major, per tal d'extreure carbó, tot i que no es va trobar material després de fer el forat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 40548 | Sepultures del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-quer | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | <p>Es tracta de tres tombes o foses juntes orientades de ponent a llevant, situades a poc més de tres-cents metres al nord de la casa el Quer. Són tan sols unes foses que mostren un esfondrament del terreny marcant el perímetre intern de les tombes. No has estat mai excavades i es desconeix la seva datació.</p> | 08016-37 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. A l'entorn de l'església no hi ha constància de cap cementiri, però en canvi es troben aquestes foses a prop de la casa. S'ha apuntat la possibilitat de que es tracti d'enterrament fruït de les ràtzies de la guerra del francès o de les carlinades.</p> | 42.2468700,1.8453400 | 404744 | 4677832 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troben bastant cobertes per matolls i boixos. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||||||
| 40549 | Pont de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-terradelles | <p>COROMINAS, R. (1993). Ponts de Bagà. L'Erol nº 42. P. 36-39. FONT, J.M. (1998). Carta de franqueses de Bagà (1234). Bagadanum, vol. I, p. 67-82. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. | <p>Situat en els Plans de Reboll a prop del molí del Casó. És un pont gòtic que només conserva un dels tres arcs que sembla que tindria. Va ser construït a finals del segle XIII. És una obra senzilla feta amb pedra irregular que forma un arc rebaixat fet amb els materials posats a plec de llibre, i que marca una doble pendent amb forma d'esquena d'ase. L'arc que es conserva és el que salvava el desnivell del terreny i ha desaparegut el que hi havia a sobre del riu Bastareny. En l'actualitat és utilitzat com a barraca per guardar les eines de l'hort proper, i a tal fi s'ha afegit a sota un barracó que tapa l'obertura de l'arc. A més és ple de vegetació que encara dificulta més la seva visió. El pont té 13 m de llargària i 3,5 m d'ample.</p> | 08016-38 | Terradelles | <p>La primera vegada que s'anomena el pont és a la carta de franqueses de Bagà del 1234, com a límit del terme de Bagà (FONT, 1998). El 1388 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146) els cònsols de la vila pagaren 94 sous a Bartomeu Coch, manobrer, per l'obra del pont de Terradelles. Al 1332 està documentat l'inici de les obres del Pont de Dues Sòrors (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146), utilitzant pedra que s'arrencava del grau de Palau (començat l'11 de juny i acabat el 16 d'agost). Aquest pont es troba sobre el riu Bastareny, al límit del terme parroquial de Bagà i a prop del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Fou un dels molts que creuaven aquest riu i fou obra de la Universitat de la Vila de Bagà.</p> | 42.2394200,1.8729200 | 407008 | 4676974 | 1332 | 08016 | Bagà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40549-foto-08016-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40549-foto-08016-38-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El pont ha rebut també la denominació de Pont de Dues Sorors. No consta el nivell de protecció a les NN SS de l'Ajuntament de Bagà de l'any 1983. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 93|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 40550 | Masia Creu de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-creu-de-lom | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | <p>Casa amb estructura de masia senzilla, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a ponent, planta, dos pisos i golfes sota teulada. Construïda en pedra de diferents mides, principalment còdols de riu, cantoneres als angles fetes amb blocs més grans i ben escairats, i barrejat amb una mica de tàpia sobre la pedra. La porta és senzilla, allindada i les obertures han patit diferents modificacions de manera que no queda cap element que denoti la seva antigor. Als costat de la casa hi ha un seguit de coberts que tanquen un recinte central a modus de baluard, al que s'accedeix a través d'un portal. Al mur de llevant es va afegir un cos que amplia la casa per darrera, amb la teulada en direcció contrària a la resta. La casa es troba a un extrem del petit serrat de l'Om, on es troba la creu de l'Om. A l'era de davant de la casa es conserva una mola de molí i una mica més avall, a un camp, un contrapès de premsa de vinya.</p> | 08016-39 | Riugréixer | <p>Diferents documents deixen constància de l'existència del lloc de l'Om, entre ells un del 1361 en que els cònsols manen als propietaris a reparar una paret que toca al camí que va a Puigcerdà al seu pas pel serrat de l'Om (SERRA VILARÓ, vol. II, p. 144). Tenim constància, a l'inventari dels bens del Capità datat el 1479, que aquest tenia un alberg a la plaça (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 167), una casa anomenada La Cortada en el carreró sobre la plaça, també uns graners de fusta, el mas de l'Olm amb les seves vinyes, terres i possessions. Per tant, aquest mas ja el trobem en època medieval confirmat al segle XV.</p> | 42.2597600,1.8531300 | 405406 | 4679254 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40550-foto-08016-39-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que la masia està documentada al segle XV, l'estructura actual no permet esbrinar a quina època pertany la construcció ja que no hi ha elements que ho detallin. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||
| 40551 | Pintures murals de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-palau | <p>Documentació realitzada amb ajuda de Jaume Batiste.</p> | XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>A la primera planta de l'edifici de Palau es troben un grup de pintures murals repartides en les diferents cambres que es troben a la banda nord-oest de l'edifici. Aquest correspon a la planta noble de l'edifici reconstruït al segle XVIII. Hi ha un total de set habitacions amb policromia a les parets i, en alguns casos, també als sostres. En general les pintures són de tipus neoclàssic, d'influència italiana, i possiblement realitzades per algun pintor local. Les sales han rebut diferents denominacions ens base al tipus de pintures i que ens ajuden a distingir-les. Així tenim la cambra Pompeiana (sobre el centre dels Càtars) que disposa d'alcova, amb un dolent estat de conservació ja que presenta pèrdues en la capa pictòrica i capa de preparació, escletxes profundes, taques d'humitat, guixades fetes amb carbó i esquerdes tapades amb ciment de forma molt barroera. Presenta una decoració pictòrica en colors predominantment rosats dividida en franges verticals en les que hi ha uns gerros i cortinatges a l'interior de l'alcova. El sostre és decorat seguint la mateixa simetria marcada pel centre. La sala de les Cariàtides o sala daurada, comunica amb l'escala d'accés al Cel de Palau; també presenta un estat de conservació molt degradat. La decoració pictòrica és de tipus ornamental geomètrica i daurada amb or fi. La sala de les Columnes és la sala central i una de les principals. Està decorada amb columnes entre les que hi ha escenes mitològiques (Neptú i les sirenes, la forja de Vulcà, Caront amb la barca) i decoració arquitectònica sobre un sòcol que imita marbre. El seu estat de conservació és bo després de les intervencions que s'han realitzat, tot i que encara resta un pany de mur i el sostre als que manquen capes de la preparació pictòrica. La cambra Napolitana és una sala amb alcova que es troba a continuació. Va ser objecte de les primeres campanyes de restauració que han cobert totalment la pintura antiga. La capa de preparació és molt fina i el morter és de color siena natural, fet que li ha donat el sobrenom de saló Rosa. La sala presenta ornamentació geomètrica i columnes que emmarquen paisatges. L'alcova, separada de la sala per un arc conopial, presenta decoració floral i cortinatges. Totes tenen un sòcol de imitació de marbre. Darrera d'aquesta sala hi ha dues petites comunicades entre si per una porta i finalment la sala del Mapamundi o dels Quatre Continents que es troba en molt mal estat de conservació i amb dues figures humanes.</p> | 08016-40 | Nucli històric | <p>El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus origen en l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell. A inicis del segle XVIII l'edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria, que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l'arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l'edifici per l'arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l'escala principal. L'estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l'Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l'edifici, després d'una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista. Les pintures murals de les habitacions del primer pis han estat objecte de diferents intervencions per restaurar-les, en concret quatre campanyes. La primera es va realitzar l'any 1992 pel restaurador Emili Julià i el seu equip amb el seguiment del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya. Va ser una intervenció d'urgència consistent en la fixació de les capes de pintura i dels seus suports per tal d'evitar el despreniment dels murs; una neteja superficial per eliminar pols i l'anivellament d'esquerdes i forats a totes les sales. L'octubre del 1994 es va fer la segona intervenció a càrrec del mateix restaurador. Es va restaurar la cambra Napolitana i l'alcova contigua amb un criteri poc conservador ja que es va repintar totes les pintures de les dues sales no deixant a la vista la policromia antiga. La tercera (any 2002) i quarta (any 2003) intervencions es van realitzar pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya, a càrrec de la restauradora del Servei, Núria Lladó Moreno en col·laboració de les becàries Anna Garcia Rey, Bet Garcia Talavera i Montserrat Díaz (aquesta darrera només va participar en la tercera intervenció). Totes dues campanyes es van destinar a la restauració de les pintures de la sala de les columnes, restaurant tres dels angles de la sala i restant encara per restaurar un dels angles i el sostre. Es va consolidar la capa de suport de la policromia, es va fixar la capa pictòrica, netejar i es va fer una reintegració cobrint blancs i sense modificar la pintura original. El cost de la intervenció va anar a càrrec de la Generalitat, mentre que l'estança de les restauradores i el sou de les becàries va anar a càrrec de l'Ajuntament de Bagà.</p> | 42.2535200,1.8610200 | 406047 | 4678553 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 40552 | Carrer Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII | Elements a conservar: a les cases nº 2, 12 i 26 (Fitxes nº 105, 106, 107, en les que s'especifiquen els elements concrets); la torre del Portalet; muralla als nº 36 i 37 del carrer Sobirà. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. | <p>El carrer Sobirà fa cruïlla perpendicularment amb altres carrers més estrets que permeten accedir a Palau des de la plaça de les Voltes o part baixa de la vila. El carrer comença a la plaça Catalunya i d'aquí pren direcció ascendent facilitant el pas de vianants mitjançant un paviment de pedra amb escales i rampes; un cop arriba a la cruïlla amb la pujada Especiers es fa més planer per fer una mica de descens cap al final, en arribar al carrer de la Muralla. Dos carrers creuen perpendicularment el carrer Sobirà: la pujada de l'Especier i la pujada de Palau. Tots dos surten de la plaça de les voltes i porten fins a Palau. L'estructura general de les cases és de planta, dos pisos i golfes sota teulada. En general les teulades tenen inclinació cap al carrer i el carener paral·lel a aquest. Entre el carrer Muralla i la Pujada a Palau segueix una estructura uniforme, les cases del costat dels números parells (banda de dalt) arriben quasi totes al carrer Especiers donant a aquest carrer la façana posterior; mentre que les dels números senars (banda de baix) tenen la paret de darrera oberta al passatge Fruiteria, que seria un carrer secundari. La meitat del carrer que queda entre la Pujada a Palau i la plaça Catalunya està una mica condicionat al pendent del carrer i al gran solar que es troba després de la torre del Portalet, tot i que l'estructura de les cases és igual a l'altre tram. La banda del sud forma un petit barri tancat entre el carrer Sobirà i el carrer Major, sense una estructura de carrers paral·lels com passa a l'altra banda de la Pujada a Palau. La part de les cases que donaven als carrers Especiers i al passatge Fruiteria corresponia a les pallisses i coberts de les cases que s'obrien al carrer Sobirà, essent aquests dos carrers simplement accessos als coberts.</p> | 08016-41 | Nucli històric | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2531200,1.8609200 | 406038 | 4678509 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis), 1a als nº 36 i 37 que contenen muralla (elements a conservar). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 40553 | Carrer Pujada a Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pujada-a-palau | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV-XVII | Elements a conservar: ca l'Agutzil, nº 3; nº 4 (fitxes nº en les que s'especifiquen els elements concrets). | <p>Construcció de cases enlairades en un estret carrer, aprofitant la pendent del terreny. Les cases, força altes, de tres o quatre pisos, moltes d'elles encara amb la façana sense arrebossar tenen les seves obertures (finestres i portes) noves i teulats d'ampli voladís sobre el carrer. Malgrat totes les modificacions, el carrer conserva el seu traçat urbanístic original: carrer estret, costerut i esglaonat que va de la plaça Major al Palau. Cases antigues, algunes de paret de pedra i d'altres de tàpia i entramat de fusta. En general les edificacions del carrer estan molt deteriorades, hi ha habitatges, magatzems i locals abandonats. Quasi totes les cases conserven els murs de pedra en general de petites dimensions i malament tallada, moltes amb còdols de riu.</p> | 08016-42 | Nucli històric | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants.</p> | 42.2530100,1.8609200 | 406038 | 4678496 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 40554 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-1 | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. P. 840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII-XX | Elements a conservar: estructura general de les cases (planta amb porta entrada i porta botiga, dos pisos amb balcons o finestres, golfes amb eixida); arc interior al nº 3, arc diafragma i volta al nº 7; esgrafiats a la façana del nº 9; al nº 13 mènsula de cap de biga, aparell d'opus spicatum, possible muralla; motllures al nº 6. | <p>Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probablement del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porticada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer cap al riu anomenat carrer del Mur i un altre carrer a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. Aquest carrer constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. L'estructura general de les cases és de planta, dos pisos i golfes sota teulada, amb la teulada a un vessant cap al carrer. Generalment hi ha botigues a la planta baixa, tot i que molts baixos encara es troben tancats o en procés de rehabilitació; i pisos als nivells superiors. La planta baixa acostuma a tenir dues portes, una per accedir als pisos i altra que s'utilitzava com a botiga. Els pisos tenen balcons i a les golfes algunes cases encara conserven l'eixida amb barana de fusta o ferro. Algunes cases són de pedra i d'altres s'han arrebossat. Les cases s'assenten sobre cases ja edificades a l'edat mitjana com mostren alguns elements puntuals: un arc diafragma i volta apuntada al nº 7, un fragment de mur mitjaner d'opus spicatum i un cap de biga tallat i amb restes de policromia al nº 13. El portal del nº 8 té els brancals i una llinda esculpides en pedra (Casa Rac, antic estatge d'una família de 'donzelles' segons la tradició). La casa del nº 9 presenta unes pintures esgrafiades de finals del segle XIX a la façana. La del nº 3, cal Noguera, té un arc una mica apuntat paral·lel al carrer. Hi ha la possibilitat de que els dos arcs que es conserven formessin porxos en aquest carrer. Algunes d'aquestes cases tenen façana al carrer Calic, ja que interiorment tenen entre dues i tres cruïlles: la primera correspon a l'habitatge que dóna al carrer Major, la tercera que dona al carrer Calic queda elevada respecte a aquest degut al desnivell. Aquest espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint un espai soterrani. El carrer Calic era el límit del recinte emmurallat de la vila i aquí hi hauria un pany de muralla, que protegia la vila en el desnivell cap al Bastareny. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai que ara s'aprofita per garatges amb entrada pel carrer Calic pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai.</p> | 08016-43 | Nucli històric | <p>La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> | 42.2527100,1.8611400 | 406056 | 4678463 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40554-foto-08016-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40554-foto-08016-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 40555 | Plaça Galceràn de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. P. 840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Vol. II, p. 61-65, 443.</p> | XIII | Elements a conservar: el possible pany de muralla que pot haver a tot el carrer Calic; l'estructura porxada de la plaça; la casa Solanell per diferents elements que s'especifiquen a la seva fitxa; arcs diafragma del nº 20; paret que dona al carrer Calic del nº 19; arc diafragma i parament d'opus spicatum al nº 17; la torre de la Portella; el finestral gòtic tapiat a la façana del carrer de la Fruita del nº 7; dos arcs al nº 6; caps de biga tallats als nº 2, 3 i 4; voltes del porxo del nº 3; reixes del nº 2; façana del nº 25. | <p>Plaça porticada de planta rectangular. És una plaça tancada, a la que donen alguns carrers de la vila. Per la banda de migdia el carrer Major, per tramuntana el carrer Elisard Sala i paral·lel a ell el de la Torre de la Portella; la banda de ponent que dona al riu és completament tancada, i per la banda de llevant s'obren els carrers que comuniquen amb la part alta de la vila: la Pujada a Palau i la Pujada de l'Especier que comunica amb la petita plaça del Rescat de les Cent Donzelles i que es troba al costat de la mateixa plaça Porxada. La plaça es va construir aprofitant una terrassa del terreny a diferent nivell que les seves colindants, fet que provoca que el nivell dels pòrtics d'un costat i de l'altre sigui diferent. Els porxos de la banda de llevant estan elevats quasi 1 m respecte el nivell central de la plaça, mentre que els de ponent estan un o dos graons per sota. Presideix l'àmbit, des de la banda de tramuntana, en una plataforma elevada degut a aquest desnivell del terreny, una estàtua de Galceràn de Pinós. La plaça és el nucli central de l'antiga població que es trobava dins la muralla i conserva un fort caràcter medieval. És una plaça activa, seu del mercat setmanal de dimecres, de festes populars, amb botigues i ocupada per aparcament de cotxes. A cada banda s'arrengleren les cases que tenen un origen medieval però més o menys transformades amb el pas del temps i les diferents adaptacions a l'època. Algunes encara conserven un aspecte noble. Bàsicament estan construïdes de pedra i/o amb entramats de fusta amb tàpia, i formen a la planta baixa, a banda i banda, un espai porticat. Al costat de llevant, el passatge porticat, d'estructura ortogonal, corre a un nivell més alt que la plaça i s'accedeix amb escales, contràriament a l'oposat que és d'arcs perimetrals i que passa deprimit, una mica per sota del nivell de la plaça. Els 14 pòrtics de dalt són amb llinda de fusta horitzontal, mentre que a baix els sis primers són d'arc de mig punt, un d'arc apuntat i els altres sis són amb llinda horitzontal. A la banda de migjorn, el porxo amb dos arcs de mig punt, ha quedat pràcticament inclòs a la casa en aprofitar-ho per instal·lar un forn de pa. Descripció cases banda de dalt: les cases de la banda de llevant segueixen una estructura semblant. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de l'illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baixa que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera (de la Fruita) el nivell del carrer correspon al del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig. Només el sostre de la casa nº 3 conserva el sostre amb relleus de guix o ciment.</p> | 08016-44 | Nucli històric | <p>Aquesta plaça ha tingut diferents noms: de la República, Major, Reial, o popularment de les Voltes i Porxada. És el centre de la vila, no tan geogràficament, sinó com a punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Els anys 1337, 1355 i 1360 tenim notícies on es mana que només es podia comprar i vendre a la plaça, per tant el mercat tan sols es podia fer en aquest espai. El 1386 només es podia jugar a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. L'any 1966 es va instal·lar el monument a Galceràn de Pinós de Josep M. Companyó, escultor de Bagà.</p> | 42.2527500,1.8605800 | 406010 | 4678468 | 1233 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40555-foto-08016-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40555-foto-08016-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | (Continuació descripció) Descripció cases banda de baix: les cases que es troben entre la plaça i el carrer Calic també aprofiten el desnivell de manera que a la banda del carrer Calic el soterrani es pot utilitzar de garatge. Aquestes tenen una mitjana de 4,5 metres d'ample de façana, excepte la casa Solanell que és més ample i té un pis més d'alçada que la resta. Segueixen també una estructura uniforme, amb planta baixa amb els porxos, dos pisos amb balcons o finestres senzills, i golfes sota teulada, teulada amb carener paral·lel a l'eix de la plaça. Totes tenen la façana externa dels porxos de pedra i els pisos superiors arrebossats, excepte la nº 18 que té el primer pis de pedra, la nº 16 (de nova planta), la casa Solanell i el muntant que fa mitgera entre algunes cases que és de pedra. Destaquen les 3 portes adovellades de la casa Solanell i la porta d'arc apuntat del nº 20. Els sostres dels porxos són quasi tots de bigues de fusta perpendiculars a la plaça amb enteixinat de fusta entre mig o de rajol. La característica de les cases que es troben entre el carrer Calic i la Plaça Galceràn de Pinós és que son cases que tenen quatre cruïlles: la primera correspon a l'espai del porxo, la segona i tercera es troben al mateix nivell de la plaça i serien les utilitzades com habitatges ja a l'edat mitjana, i la quarta, la que dona al carrer Calic, es troba un nivell per sota de manera que actua com soterrani obert al carrer Calic. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació), 1a la torre de la Portella (elements a conservar). Rep també les denominacions populars de plaça de les Voltes o plaça Porxada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 40556 | Casa Solanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-solanell | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. (Vol. I, p. 472).</p> | XVI-XVIII | Elements a conservar: en general tot el volum de la casa i especialment els relleus de la façana i els sostres enteixinats de la planta noble. | <p>Casa entre mitgeres de baixos, cinc pisos i el principal, situada a la plaça Major a l'angle ES. Construïda al segle XVII o inicis XVIII, fou reformada al XIX al adaptar-se a diferents habitatges. Els murs són de maçoneria irregular i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Casa de més presència a la plaça, casal dels senyors d'aquest llinatge i abans de la noblesa de Foix, els escuts dels quals presideixen les finestres del primer pis. A la planta baixa la porta s'obre al porxo de la plaça, ocupant tres arcs de mig punt d'aquest. El sostre del porxo és de bigues de fusta unides amb morter i posades sobre bigues perpendiculars a la plaça i més separades entre elles. A la planta baixa, sota el porxo, hi ha tres portes adovellades; la de més a la dreta dóna accés als pisos de la casa; hi ha una altra al centre i una més cap a migdia amb la dovella central amb les inicials JHS. Aquestes dues portes tenen les dovelles més curtes que a la porta principal. Amb la principal s'accedeix als pisos a través d'una escala encaixada quadrangular. Els graons són de pedra fins al pis principal i de rajola i fusta en la resta de pisos, marcant així el pis noble de la casa. Des de l'entrada s'accedeix també a un soterrani que queda a nivell del carrer Calic. L'escala encaixada forma un cos quadrangular amb barana de forja; el sostre de la planta baixa és de bigues de fusta tallades amb enteixinat de fusta molt característic de les cases de la vila. La porta principal és d'arc de mig punt amb grans dovelles ben tallades amb un escut tallat a la central, escut quarterat amb lleó rampant al primer i al darrer quadre i una planta als altres dos. Els altres elements destacables són les finestres; hi ha dues al primer pis obertes en un pany de paret de pedra ben carreuada i rosa, com la de l'església, decorades amb motllura que ressegueix la llinda i rematada amb una careta a banda i banda. Al centre de la llinda, entre lleons rampants, cada finestral llueix el mateix escut, dos quarters amb les barres dels Foix, i dos campers escacats. La primera casa construïda sembla ser el cos de tramuntana i la resta afegit posteriorment seguint les característiques generals.</p> | 08016-45 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós, 24 | <p>La casa Solanell fou residència de la família que li dona nom, nobles baganesos hereus dels Foix, documentats des del XV com a castlans i procuradors dels Pinós. La branca secundària dels Foix residí a Bagà fins al XIX, però els hereus s'entroncaren amb la família Solanell de Ripoll (l'any 1679 Teresa de Foix ja era vídua del senyor Solanell), però al XIX els béns retornaren a la família. Actualment els diferents pisos estan llogats per separat, mentre que el principal o planta noble es manté com una única vivenda dels propietaris.</p> | 42.2526300,1.8607800 | 406026 | 4678454 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior dels habitatges, ens han informat que a l'interior de la planta noble hi ha un escut nobiliari. La fotografia nº 2 correspon a la casa Matapins, porta al costat de la de can Solanell. Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||
| 40557 | Església Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-sant-esteve | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 5, p. 844-848. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona. P. 253-255.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>És aquest un exemplar de transició del romànic al gòtic, del que, malgrat l'incendi i mutilacions de la Guerra Civil, encara conserva el magnífic embolcall. L'església es troba al centre del nucli, participa alhora del nucli més antic i de l'eixample més recent. Tanca el front emmurallat, desfigurat, penjat sobre el riu. La planta és basilical, amb una nau central i dues laterals més baixes i estretes, que formen quatre capelles per banda que comuniquen entre elles per unes obertures molt simples amb arc de mig punt i practicades als murs que fan de contrafort de la central. La nau central és coberta amb una volta apuntada que arranca d'una senzilla cornisa i separada de l'absis amb un arc toral apuntat. La nau central està separada de les laterals mitjançant quatre arcs apuntats molt esvelts. Set de les capelles laterals estan cobertes amb una volta d'aresta apuntada amb clau a la intersecció dels arcs, i que constitueixen l'únic element escultòric decoratiu de l'interior de l'església. L'absis es cobert amb volta de quart d'esfera semicircular interiorment i poligonal a l'exterior; té dues finestres d'arc de mig punt i asimètriques, una central i l'altra oberta al cantó de migdia. Aquest absis fou escapçat en la seva part superior que era més alta que la teulada actual de les naus. En aquest espai hi havia un comunidor i també es guardaven les relíquies en una arca amb dos panys. Amb la pedra de l'enderroc es van fer els dos contraforts exteriors de la capella del santíssim. Aquest absis s'ha identificat com a possible torre defensiva de la muralla de la vila. L'interior de l'edifici és de notable alçària i amplitud, i molt esvelt; tot de pedra vista ben carreuada als paraments que donen a la nau central i més senzilla a la resta. Té un cos edificat afegit al costat de migjorn, tocant a l'absis, construït al segle XVII, que constitueix la capella del santíssim, enguixada i decorada amb pintures murals d'estil neoclàssic. Aquesta capella queda quasi penjada a sobre del riu i queda suportada exteriorment per dos contraforts als angles. Sobre la porta principal d'entrada hi ha el cor i l'escala de cargol que forada el mur de ponent per accedir a la teulada i el campanar que es troba a l'esquerra de la façana, de planta quadrangular. El campanar té obertes a llevant dues finestres bessones i una més gran a tramuntana; en cada una de elles hi ha una campana. El campanar s'acaba en una petita construcció posterior que ara mostra quatre esferes de rellotge. L'exterior contrasta amb l'interior, ja que mentre aquest darrer és elegant i equilibrat, l'exterior ofereix una imatge desordenada i massissa. Encara resten les dues portes del primer edifici, la principal oberta a ponent, i una secundària oberta a tramuntana i que generalment no s'utilitza. El portal de tramuntana és més senzill, d'arc apuntat, amb quatre columnetes per banda rematades per capitells enllaçats per un fris. Les figures s'han perdut quasi totalment degut a que la pedra emprada és molt sorrenca i s'ha anat desfent amb el pas dels anys. Dels capitells en surten quatre arquivoltes que formen l'arc. Al mig i damunt la porta hi ha una fornícula. Totes les columnes tenen base. La descripció de la porta principal es troba a una altra fitxa.</p> | 08016-46 | Nucli vila | <p>Podríem dir que aquesta és la segona església parroquial de la vila, ja que la primera es va construir a la zona de Sant Sebastià, on es trobava la primera vila que va ser abandonada progressivament al llarg del segle XIII en construir-se la nova a prop del riu, quan Galceràn de Pinós concedí la carta de franqueses l'any 1234. En quedar la parròquia apartada en fer la nova vila, es va optar per construir una nova i traslladar la parroquialitat al costat de la 'pobla nova'. L'any 1316 tenim la primera notícia del projecte (SERRA VILARÓ, vol. III, 1950, p. 11-68). L'any 1326 els cònsols compren unes cases que seran enderrocades per fer lloc a la nova església. L'any 1330 ja consta que es treballava en l'obra, el mestre d'obres era de la família Pellicer de La Pobla de Lillet. L'any 1335 es feia l'arc de l'absis. El 1339 es descindra la volta (SERRA VILARÓ, vol. III, 1950, p. 11-68). El 1348 s'obrava el portal, el mestre Pellicer era el picapedrer i segurament també l'escultor. El 1435 es fa la darrera empenta a l'obra, s'acaba la volta i la paret sobre la porta en la que havien d'obrir un finestral gòtic, que encara es conserva. El 1666 es construeix la sagristia i possiblement la capella dita del Santíssim, a la dreta de l'altar, al costat de migdia. L'any 1753, el 25 de juny, un incendi fa desaparèixer els retaules gòtics i part de l'interior de l'església. Queden dempeus parets i voltes, la sagristia i el local de l'arxiu. A partir d'aquest moment es feu un nou retaule barroc, probable obra de Francesc Moretó de Vic. Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, capelles laterals i tot l'interior del temple destruint imatges i l'orgue. Acabada la guerra, amb les restes del retaule es compon un nou retaule, afegint també un altar provinent del santuari de Paller i datat el 1781. L'any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l'edifici que va ser inaugurada l'any 1975.</p> | 42.2523460,1.8617482 | 406106 | 4678422 | 1326 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-05-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | G. Pellicer dirigia l'obra | Davant la porta de tramuntana de l'església hi havia el cementiri que va ser traslladat en créixer el nucli al segle XVIII. Dins l'església hi havia algunes sepultures privades de les famílies senyorials, els Pinós, els Ornós, Foix, Pedrals, Còdol. Algunes làpides es van fer servir per fer el paviment del pont del Camp de la Vila. Fa pocs anys, en fer la instal·lació telefònica per l'Ajuntament, van aparèixer alguns ossos darrera la casa consistorial; igualment en fer les obres per posar la calefacció a l'església van sortir ossos del jardí de la sagristia (CABALLÉ, 1998). El cementiri es va traslladar a l'altre costat del riu Bastarney, al Camp de la Vila, quan Carles III va ordenar treure els cementiris dels nuclis urbans el 1775. Actualment aquest cementiri ja no s'utilitza i el nou es troba al Camp del Rosari, entre el serrat de la Gana i Givellàs. L'autor, G. Pellicer, era de La Pobla de Lillet (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 12). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 93|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||
| 40558 | Porta gòtica Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-gotica-sant-esteve | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 5, p. 844-848. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona. P. 253-255.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>És una porta gòtica que s'obre a la façana de ponent de l'església de Sant Esteve. Té tres arquivoltes senzilles d'arc apuntat assentades sobre els capitells de tres columnes per banda. Els capitells estan bellament decorats amb petits caps de sants i santes i altres comparses de músics i lectors. Aquests personatges estan emmarcats per motius arquitectònics a la part superior i a sota per motius vegetals. Aquesta decoració es troba deteriorada en alguna part, però en general es troba ben conservada gràcies a la restauració feta l'any 1975. Està coronat per un finestral gòtic situat a la part superior de la mateixa façana i a sobre de la porta. És l'exemplar més representatius del gòtic ornamental al Berguedà. El material utilitzat és la pedra, però s'utilitza de color rosa i blanc alternades, i porten les marques dels picapedrers. El fris acaba en unes mènsules, a banda i banda, de les que neixen la cornisa i sengles pinacles rematats per un floró delicadament esculpit, un a cada banda. Aquestes mènsules tenen esculpit un àngel músic cada una.</p> | 08016-47 | Nucli vila. Església de Sant Esteve | <p>El 1348 s'obrava el portal, el mestre Pellicer era el picapedrer i segurament també l'escultor. Mirar la història de l'església a la fitxa 47.</p> | 42.2523700,1.8615700 | 406091 | 4678425 | 1348 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40558-foto-08016-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40558-foto-08016-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40558-foto-08016-47-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | G. Pellicer | L'any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l'edifici que va ser inaugurada l'any 1975. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||
| 40559 | Fragments del retaule de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-del-retaule-de-sant-esteve | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. BOSCH, J. (1990). Els tallers d'escultura del Bages del segle XVII. Manresa. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, M.A.; MIRANDELL, M. (1990). Obres de la família Morató al Berguedà. L'Erol nº 32, Berga. P. 19-26.</p> | XVIII | <p>Fragments del retaule de Sant Esteve del qual només es conserven cinc peces, que representen una cinquena part del total. Un fragment es troba al costat esquerre de la porta principal, i la resta ocupa la capella del Santíssim. Resten les dues portes laterals inferiors, un plafó central amb l'escena del martiri de Sant Esteve emmarcada en un medalló, dos plafons decoratius de la predela amb un motiu central d'una petxina. Malgrat l'estat fraccionari del retaule hom ha suposat que era de considerables dimensions atesa l'amplitud de l'absis de l'església i a través d'antigues fotografies (AAVV, 1988, p. 182). Com molts retaules del segle XVIII presenta un tema central, Sant Esteve, la seva vida i miracles i la mort. En un medalló del retaule hi ha pintat l'escut dels ducs d'Alba i Medinaceli que al segle XVIII foren senyors titulars de la Baronia de Pinós. El retaule està esculpit en fusta, enguixada, policromada i daurada. Hi ha moltes decoracions de volutes, elements vegetals i ornaments d'estil barroc, predominant els tons daurats, blaus i vermells.</p> | 08016-48 | Nucli Vila. Església de Sant Esteve | <p>No tenim cap notícia concreta sobre el retaule. Devia substituir el retaule advocat a Sant Esteve que es va cremar a l'incendi de 1753. L'any 1630 el Consell general de la vila de Bagà resolgué fer un retaule a Sant Esteve, encarregat a l'escultor castellà Pedro Fernández que treballà entre els anys 1636 i 1645 amb els seus dos aprenents: Francesc Guanter i Pere serra de Bagà. El gener de 1651 encara s'estava construint i es posava la condició de que s'assemblés al de Berga. Un cop desaparegut el retaule en l'incendi, s'encarregà un nou a Francesc Morató de Vic, que l'any 1747 estava treballant en l'obra del santuari de Paller. Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, les capelles laterals i tot l'interior del temple destruint part del retaule, imatges i l'orgue. Acabada la guerra, amb les restes d'aquest retaule es compon un nou retaule, afegint també un altar provinent del santuari de Paller i datat el 1781, realitzat pel mateix escultor.</p> | 42.2523500,1.8621400 | 406138 | 4678422 | 1747 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40559-foto-08016-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40559-foto-08016-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40559-foto-08016-48-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Francesc Morató | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||
| 40560 | Creu processional de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-esteve | <p>VILADÉS, R. (1983). Les creus processionals del Berguedà. A L'Erol nº 7, p. 41-51.</p> | XVII | <p>Creu processional de plata datada a mitjans del segle XVII. Les seves mides són: 101 x 44 cm. Té decoració a l'anvers i al revers sobre un fus hexagonal que fuig de les característiques gòtiques, amb la part superior de les fornícules en forma de petxina i les imatges de Santa Fe, Sant Esteve, Sant Jaume, Sant Pau, Sant Pere i possiblement Sant Agustí. Els plans de la creu són cisellats amb temes vegetals. A l'anvers de la creu hi ha el Crist al centre, a la part superior Sant Joan, a la inferior Sant Lluc, a la dreta Sant Mateu i a l'esquerra Sant Marc. Característica diferent a la resta de creus ja que el costum és posar-los al revers. Al revers hi ha la imatge de la Mare de Déu al centre (possiblement al de Paller), a la part superior possiblement Sant Bonaventura, a la inferior possiblement Santo Tomàs d'Aquino, a la dreta Sant Joan i a l'esquerra la Dolorosa. Les imatges de Crist i de la Verge són abarrocades. No hi ha cap marca d'argenter.</p> | 08016-49 | Nucli vila. Església de Sant Esteve | <p>Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata. Al Berguedà es conserven vuit exemplars d'aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines, Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar fer poques creus i ser poc riques les que es conserven (Santa Maria de La Guàrdia, Sant Martí d'Avià, Santa Eulàlia de Berga, Ntra. Sra. Dels Àngels de Casserres, Santa Maria de Merlès, Santa Maria de Sorba, Sant Martí de Puig Reig i Sant Esteve de Bagà). La creu de Bagà correspon a un moment en que l'església de Sant Esteve encarregà diferents obres, entre les quals hi havia el retaule. En un inventari fet pels cònsols de la vila l'any 1612, en prendre possessió de l'administració de la sagristia, anomena gran quantitat d'objectes d'orfebreria i entre ells tres creus, sembla que no es probable que un d'ells sigui aquesta creu per la descripció que es fa (VILADÉS, 1983). Mn Serra Vilaró explica que un execònom de Bagà li havia dit que la creu de cristall que fou feta el 1586, se l'havia emportada el Bisbe Morgades de Vic l'any del seu saqueig a la diòcesi de Solsona (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 46).</p> | 42.2523500,1.8621400 | 406138 | 4678422 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40560-foto-08016-49-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Possiblement fou restaurada en alguna època imprecisa, ja que alguna de les imatges tenen un estil diferent a la resta i no semblen de plata. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 95 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 40561 | Creu bizantina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-bizantina | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GARRIGA, C. (1998). La creu bizantina de Bagà. Bagadanum vol. I, p. 59-66.</p> | X-XI | <p>Creu d'ànima de fusta coberta amb planxes de plata daurada i repussada. Es considerada com un exemplar únic d'art bizantí, tot i que no sobresurt artísticament ja que es de senzilla factura. Datada en els segles X-XI. Amida 31 cm x 16 cm, i el peu acaba en forma de falca d'uns 9 cm de llarg que permet engalzar-la en un altre suport. La creu té unes inscripcions que segons alguns són en grec i que altres diuen que és alfabet ciríl·lic. L'anvers de la creu, que conté el buit cruciforme destinat a contenir la relíquia de la Vera Creu, presenta en els seus quatre extrems la inscripció que traduïda diu: 'creu de Jesucrist, fill de Déu'. En el revers es llegeix: 'Jesucrist venç' a cada extrem de la creu. També al revers hi ha el text principal situat en l'espai cruciforme: '(la creu) en la qual, despulles el mal, etern salvador, totpoderòs Verb de Déu, els mortals els revesteixes d'incorruptibilitat. D'un reliquiari d'or i argent t'envolten els que viuen en el teu monestir per llur salvació' (GARRIGA, 1998). Sembla que tota l'ànima de fusta seria el fragment de la Vera Creu embolcallat de làmina de plata.</p> | 08016-50 | Nucli vila. Església de Sant Esteve | <p>Segons expliquen les cròniques, els baganesos foren els primers que penetraren a Jerusalem, escalant el portal on segles abans havia estat lapidat Sant Esteve, per fer fora als turcs invasors. Un cop conquerida la Ciutat Santa, es va fundar una ordre religiosa militar per tenir cura del temple de Salomó, anomenada Ordre del Temple, que s'estendria per Europa amb la finalitat de protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa. Els germans Hug i Galceràn de Pinós, per aquesta gesta van rebre un preuat guardó, les relíquies de Sant Esteve i la Creu Bizantina. La creu és l'estoig de la Vera Creu que els exèrcits croats havien rebut del papa Urbà en el concili de Sant Geli de Tolosa. Galceràn tornà a Bagà i feu dedicar l'església a Sant Esteve, dipositant les relíquies i la Creu. Una altra versió diu que va ser donació del bisbe Arnulf de Vic al seu retorn d'un viatge per Terra Santa. Es tracta d'un element singular, ja que es conserven poques vera creus (no més de 160), i només hi ha 6 que tinguin una inscripció de quatre línies o més. Segons la historiografia religiosa, la Creu en la que Jesús va ser clavat i mort era guardada a Jerusalem. Després de mort, va ser arrabassada i donada per perduda fins que Elena, mare de Constantí, la va trobar i feu tallar un tros del braç més llarg que va enviar a Roma. Durant l'Edat Mitjana, fragments de la creu van ser escampats pel món cristià dins de reliquiaris, ja que se li atribuïen propietats miraculoses. A Catalunya es conserven a diferents llocs alguns d'aquests fragments. La creu ja era venerada a l'antiga església de Sant Esteve, i ha estat sempre ben custodiada.</p> | 42.2523500,1.8621400 | 406138 | 4678422 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40561-foto-08016-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40561-foto-08016-50-2.jpg | Física | Bizantí|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Guardada en una vitrina en l'església de Sant Esteve junt a d'altres objectes. Té doble porta amb vidre blindat i amb alarma connectada a distància amb la comissaria dels Mossos d'Esquadra. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 86|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | ||||||||
| 40562 | Pergamí dels privilegis de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-dels-privilegis-de-baga | <p>FONT, J.M. (1998). Carta de franqueses de Bagà (1234). Bagadanum, vol. I, p. 67-82. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I, p. 94; vol. II, p. 64. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVI | <p>Còpia de la carta de franqueses de Bagà realitzada al segle XVI, en català i força estractada de l'original en llatí. És feta sobre pergamí i escrit amb tinta amb lletra d'estil gòtic. El document ocupa una de les dues cares del pergamí, té el títol a la part superior amb lletres més grosses (Sumari dels privilegis.....vila de Bagà. La població. De peso...), i el text es troba en dues columnes: la de l'esquerra és la transcripció del text dels privilegis, i la de la dreta és una clàusula sobre les mesures extretes d'un altre document datat al 1289. La carta estableix que es concedeix franquesa de qüesties, toltes, forces, intèsties, exòrquies, redempcions d'homes i dones, de cases i horts, i d'acaptes; que els habitants han de col·laborar en l'obra de les muralles i del castell; que el senyor es retén el molí, el forn i altres drets; s'estableixen els límits de la vila; donen i concedeixen als homes de la vila empriu de boscs, pedres, llenya, riberes, muntanyes i plans. El document és clos pel prevere i notari de la vila de Bagà Pere Colomer.</p> | 08016-51 | Nucli vila. Arxiu Municipal de Bagà | <p>Hi ha una còpia en llatí de l'original feta el 1378 (ACA) a requeriment dels prohoms de la vila; i una altra traducció al català del segle XVI feta sobre pergamí (AMB), que és la que s'inventaria amb aquesta fitxa. La baronia de Pinós va expandir el seu domini per l'Alt Berguedà, establint capital a Bagà, a la que concedirem carta de franqueses per repoblar la zona el 17 de març de 1234, pel baró Glaceràn III de Pinós i la seva muller Esclarmonda. La finalitat era construir i poblar la nova vila.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'estat de conservació del document és regular, ja que manca la cantonada dreta superior i es troba guardat sense gaire cura tenint en compte la importància d'aquesta còpia. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 | |||||||||||
| 40563 | Molí del Colerí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-coleri | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Col. Roca Tiraval, nº 2. Associació Medieval de Bagà.</p> | <p>Les restes d'aquest molí es troben a l'entrada de la vila, al peu del Bastareny, al lloc on actualment hi ha la fàbrica del Danot, sota el camí que porta a la Vinya Vella. Resta part del mur que donava al riu, així com el carcavà de volta de mig punt una mica rebaixada. La volta és de pedra recoberta amb maó. El mur és construït de pedra malament desbastada i còdols de riu. Actualment el carcavà es troba ple de ferralla i altre runa.</p> | 08016-52 | Nucli. Camí a la Vinya Vella | <p>Sembla que aquest molí va moldre fins a principis del segle XX. El cançoner de Calic fa referència a la cançó dels Rilis, uns lladres cèlebres que procedien de Saldes, el pare dels quals, conegut pel Tòrric, va fer de moliner en els molins del Casó i del Colerí. Al 1916 el llibre de matrícula industrial de Bagà (AMB) ja té documentada la fàbrica de Fernando Danot Garriga que produïa 5 KV de força. El molí del Colerí podria ser el molí de Joan Muntadas que s'anomena l'any 1855.</p> | 42.2490900,1.8643800 | 406318 | 4678057 | 08016 | Bagà | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40563-foto-08016-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/