Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74178 Sant Simeó l'Estilita https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-simeo-lestilita BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Vol, XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 385. GAVÍN, Josep M.(1984), Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.100 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.114 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. XII No disposa de coberta i els murs perimetrals estan sotmesos a les inclemències meteorològiques. Els vestigis que queden de l'església resten totalment subordinats a una pagesia. Encara, però es pot diferenciar el cos de la nau. No hi ha l'absis. Queden ressalts pre-absidals ornats amb una cornisa, que obrien el presbiteri. Té adossada una construcció amb cups al seu interior. Els murs laterals tenien un seguit de finestres de doble esqueixada i coronades amb arcs de mig punt adovellats. Al mur sud es conserva una finestra amb l'additament d'una segona filada de llosetes a manera d'arquivolta. L'únic element decoratiu del parament extern és una cornisa a la paret nord. La porta devia ser a l'oest. L'any 1772 fou traslladat el culte a una nova capella, construïda al costat de la masia de Ca n'Ollé. A partir d'aquest moment va ser utilitzada com a dependència agrícola. A la capella hi havia el retaule del segle .XVI, dedicat a Sant Simeó que al 1772, es traslladà a la capella de Ca n'Ollé. 08025-48 Nord-oest del terme Capella situada dins del terme del castell de la Guàrdia a la demarcació de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia. Les primeres noticies es troben en una descripció dels drets que tenia el senyor major del castell de la Guàrdia, ja que es fa constar que tenia el mas de Sant Simeó. La veneració del sant es podria relacionar amb la tradició eremítica de Montserrat. 41.6407500,1.7338700 394553 4610665 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74178-foto-08025-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74178-foto-08025-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74178-foto-08025-48-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a Ermita de Sant Simió. 92|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74207 Castell de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia <p>ALBAREDA, Anselm,M (1972). Història de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.51 LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. CARRERAS I CANDI,F, (1911). Los castells de Montserrat, p.194 CATALÀ I ROCA, Pere, (1976).Els Castells Catalans. P.184-197. Barcelona. Dalmau Editor. Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. (1990) Generalitat de Catalunya.p.380 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.p.64-65</p> IX-XII <p>El castell se situava en un planell (que té una longitud de 18 metres) dalt del turó al nord de l'església de Sant Pau Vell. Actualment només resten unes filades de mur entre aquest planell i un replà que hi ha a sota i un llenç de mur al marge sud d'aquest replà. La paret d'aquest segon mur està feta amb la tècnica de l'opus spicatum que possiblement es pot datar al segle X.</p> 08025-77 Coll de Guirló <p>El castell de la Guàrdia, formava part del vescomtat de Barcelona. Comprenia les terres dels actuals termes del Bruc i Collbató. Formava part dels cinc castells de Montserrat (Collbató, Marro o de Santa Cecília, Montserrat, Otger) que defensaven estratègicament els voltants de la muntanya. D'aquesta manera es protegia el flanc occidental del comtat barceloní de les ràtzies musulmanes. El nom de Bonifaci i de Guàrdia se li donà, segons Carreras Candi, pel 'bé que feia de guardar', ja que des del lloc on es construí podia dominar les terres d'Igualada, Calaf i Manresa. Dins del terme sorgiren diversos castells com el de Collbató i el del Bruc, que a partir del segle XII, el primer, i del XIII el segon, se separaren del de la Guàrdia. Els primers senyors coneguts són els vescomtes de Barcelona, si bé no es troba cap document d'aquesta família fins el 999, en què el vescomte Udalard i la vescomtessa Riquilda donaren a la casa de Sant Miquel de Montserrat un alou situat en el terme del castell. Els vescomtes de Barcelona continuaren posseint el castell de la Guàrdia pels comtes de Barcelona sense interrupció fins a l'extinció del llinatge. El nom de la Guàrdia va predominar al llarg del temps sobre el de Bonifaci. Això va ser degut a que en les diferents generacions que tenien la propietat sobre el castell, el càrrec vescomtal va passar de Guislabert I, fill d'Udalard, a Udalard II, el seu nèt, i d'aquest al seu fill Guislabert II , l'últim hereu directe d'Udalard, ja que Guislabert va deixar com a regent al seu nebot Guillem de sa Guàrdia. El vescomte Reverter amb el seu fill Berenguer l'any 1136 infeudà el castell de la Guàrdia al seu nebot Guillem I de la Guàrdia, fill d'un desconegut germà o germana del vescomte Guislabert de Barcelona. Els Guàrdia acabaren heretant els drets dels vescomtes de Barcelona en desaparèixer aquesta família. L'any 1157, Berenguer de la Guàrdia va vendre el castell junt amb la muntanya de Montserrat al comte Ramon Berenguer IV. El 1193 el senyor del castell era Guillem I de La Guàrdia, a qui Alfons el Cast va demanar la potestat del castell. L'any 1358, Pere el Cerimoniós va vendre el domini del castell al cavaller Bernat Sestorres, amb totes les pertinences i drets feudals. L'any 1370, els hereus de Bernat Sestorres van comprar al rei tota la jurisdicció i els drets reials del castell pel termini de deu anys. Però els vassalls del castell van protestar al·legant mals tractes del nou senyor i el tresorer del rei va desfer l'operació. El monestir de Montserrat, que ja havia rebut anteriorment diverses donacions de les terres del castell, va adquirir el castell de La Guàrdia i la parròquia del Bruc, l'any 1371 segons la venda confirmada pel rei Pere III. El monestir en va tenir la jurisdicció fins a la fi de l'Àntic Règim.</p> 41.6066700,1.7726900 397733 4606834 08025 El Bruc Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74207-foto-08025-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74207-foto-08025-77-2.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social BCIN National Monument Record Defensa 2023-08-03 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Un dels castells que s'aixecaren al Montserrat fou el castell Bonifaci, o Benefaci, que, segons Argáiz, amb el temps fou conegut també amb el nom de la Guàrdia. Un document de l'any 974, l'anomena 'Bonifaci, dit la Guàrdia', i el situa en el comtat de Barcelona. Abans d'acabar el segle X, el castell pertanyia als vescomtes de Barcelona (per això al segle XII el vescomte Berenguer Ramon té com a cognom 'Saguàrdia') i, en extingir-se aquest llinatge, passà a uns castlans també dits 'la Guàrdia' o 'Saguàrdia'. El 1063, els vescomtes Udalart II i Guilla infeudaren el lloc a Garí. En el 'castrum Bonefacii, quod dicunt Guardia', el 1117, el monestir de Sant Cugat del Vallès hi tingué drets. El 1157, Berenguer de la Guàrdia, fill del difunt vescomte Reverter (vescomte que creiem dotat d'una forta personalitat i de vida tempestejada), vengué al comte de Barcelona 'meum castrum de ipsa Guardia cum toto ipso monte Montisserrati', n'esdevingué castlà per al comte. Els llinatges Guàrdia, Montserrat i Castellolí i Sestorres tenen a veure amb aquest castell. Segons el P. Albareda, la més important adquisició que va fer l'abat Jaume de Vivers (1348-1375) fou la del famós castell de la Guàrdia, i de la parròquia del Bruc, feta al 1370, al rei Pere III, per 36.000 sous. Pere Sacosta, batlle general de Catalunya, en l'escriptura de presa de possessió certificava 'de voluntat e exprés manament del dit Senyor Rei [...] haver venut al molt honrat e religiós frare Jacme, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, e al dit monestir per tot temps, en franc alou, lo castell de sa Guàrdia e la parròquia des Bruc, ab fortaleses e edificis, ab feu, feuaters, vassalls e directes senyories, e ab masies e borges, homes e fembres, censes, delmes agrers e rendes, e ab tots llurs territoris e térmens, e encara ab mer e mixt imperi, e ab tota jurisdicció alta e baixa, civil e criminal, e ab tot altre exercici d'aquella e ab host e cavalcada e ab totes eixides e esdeveniments, fruits, pertinències e drets dels dits castell e parròquia'. En una escriptura del 1396, relacionada amb el castell de la Guàrdia, es presenten els priors en funcions de senyors feudals. El P. Albareda menciona que el 15 de desembre d'aquell any, comparegué davant del prior del monestir, Vicenç de Ribes, Joan de Prat, fill i hereu universal d'Ausbert de Prat, el qual, en vida, havia obtingut del monestir el castell de la Guàrdia en feu honorat. El fill venia a cercar la investidura de mans del prior. Agenollat davant el P. Vicenç de Ribes, que tenia el llibre dels Evangelis obert damunt els genolls, prestà jurament de fidelitat, tocant amb les mans (diu l'escriptura) realment i palpablement els quatre sants Evangelis, i el ple homenatge de mans i boca segons els Usatges de Catalunya. Amb aquest homenatge, es reconegué vassall del dit prior i del monestir, i el prometé servar, guardar i servir com a bon vassall. Llavors el prior de Montserrat, senyor del castell de la Guàrdia, s'alçà, desembeinà una espasa i, nua, la lliurà a mans de Joan de Prat; per atorgar-li el feu del castell amb tots els drets. 92|85 1754 1.4 1771 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74238 Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lentorn-de-sant-pau-vell ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. -650 -50 Inapreciable a simple vista. 08025-142 Muntanya de Montserrat. Est del terme Lloc d'habitació sense estructures on s'han recollit superficialment diversos fragments de ceràmica ibèrica sense que s'hagin observat estructures. 41.6080300,1.7737200 397821 4606984 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-3.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Aquest jaciment és conegut simplement com 'Sant Pau Vell' però s'ha cregut convenient anomenar-lo 'Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell' per tal d'evitar confussions doncs el jaciment es troba un xic allunyat de Sant Pau Vell. 81|79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74239 Cova del Cau https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cau CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. -1800 -650 Cova en forma de cau o passera de guineus situada sota una gran roca caiguda. 08025-143 Muntanya de Montserrat. Est del terme Jaciment descobert i excavat als primers del mes de maig de l'any 1924 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. Hi aparegué un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i capes de cendres. Forma part d'un espai d'interès arqueològic senyalitzat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat juntament amb la Cova Tapada, el Megàlit de la Cova Tapada, la Cova del Torrent i el jaciment de la Bauma. 41.6076300,1.7778600 398165 4606935 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74239-foto-08025-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74239-foto-08025-143-3.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74240 Cova del Torrent https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-torrent CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. Petita cova situada molt a prop del camí de la Diablera que té per sostre una roca trencada i caiguda dels cingles propers. 08025-144 Muntanya de Montserrat. Est del terme Jaciment descobert i excavat al setembre de l'any 1925 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. A fora la cova hi aparegué mitja mandíbula d'isard i cendres. El mateix Casas, en la seva memòria descriu que a l'iniciar l'excavació el terra de la cova estava desordenat i sospita que això era degut a excavacions furtives en busca de tresors. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una bellíssima destral polida de 37 mm. De llargada, diversos fragments de ceràmica prehistòrica barrejada amb altra ceràmica moderna i un picarol de matxo modern. 41.6071000,1.7775900 398142 4606876 - 2000 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-3.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74241 Jaciment de la Vinya del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-vinya-del-castell ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. Espai arqueològic localitzat al llarg d'una plana d'ús agrícola plantada d'ametllers, just al costat d'un torrent, al nord de la masia del Castell. 08025-145 Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme Lloc d'habitació sense estructures conservades. Al Museu Arqueològic de Barcelona hi ha dipositada una destral de basalt procedent d'aquest jaciment que, segons sembla, podria correspondre a un context de sepultura. En Joan Maria Casas de Müller diu a la seva memòria inèdita que en aquesta vinya s'hi havien trobat gran quantitat de destrals així com diversos fragments de ceràmica prehistòrica d'entre els que se'n destaca un troç de vas amb cordons i impressions digitals de bella factura. 41.5886400,1.7878200 398965 4604815 - 3000 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-3.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig d'una plana d'ús agrícola, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent. 78 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74242 Cista de Can Jorba https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-jorba CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. Sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. 08025-146 Muntanya de Montserrat. Sud est del terme Jaciment descobert casualment per Joan Ollé, amo de la vinya dita de 'Can Jorba' i excavat a finals de desembre de l'any 1924 per en Joan Maria Casas de Müller. Es tracta d'un sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres que fou localitzat en fer un vall a la vinya de Can Jorba. Dins la fossa hi aparegué un individu col·locat en posició fetal orientat a l'esquerra. Als peus del difunt hi aparegué un vas sencer de ceràmica llisa de color fosc, fet a mà, de forma esfèrica (tassa globular) amb una nansa anular d'ampla de cinta, ben conservat, dipositat actualment al Museu de Montserrat. 41.5874800,1.7991200 399905 4604673 - 3000 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-3.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada A la revista 'Empúries' s'esmenta que d'aquesta masia procedeix una destral polida de bassalt, de 67 mm. de longitud i forma trapezoidal, que presentava la particularitat de portar una perforació en forma de 'v' a la base, segurament amb l'objectiu de dur-la penjada com a amulet doncs tampoc s'hi van apreciar senyals d'ús. També cal deixar constància que el mateix propietari de la finca, Sr. Joan Ollé, va relatar al Sr. Casas com a 4 metres en direcció sud oest de la dita fossa s'hi trobà un vas de dos pams d'alçada amb una pedra plana per tapa. Aquest vas fou destruït en comprovar que no hi havia diners a l'interior. 78 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74243 Cista de Can Salsas https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-salsas CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. Jaciment localitzat en una vinya prop de la masia de Can Salsas, en un terreny d'ús agrícola. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. 08025-147 Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme Jaciment descobert casualment per Roc Escriu en fer un clot a la vinya propera a la masia de Can Salsas. En veure que apareixien ossos de criatura els deixà allí mateix i hi plantà una olivera en el lloc excavat. Anys més tard, i acompanyat per en Roc Escriu, en Joan Maria Casas de Müller va excavar el sepulcre. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una punta d'àmfora de terra vermella, un pes de teler de terra vermella, una eina d'ús desconegut semblant a una destral arrodonida i aplanada, possiblement utilitzada per fregar i allisar el teixit, un fragment de vas negre fet a torn i diversos fragments ceràmics escampats pels volts. 41.5883800,1.7834200 398598 4604791 -300 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-3.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 81 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74244 Necròpolis de la Bòvila de Can Vallès https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-bovila-de-can-valles ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. Lloc d'enterrament col·lectiu situat en un espai de producció industrial. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. 08025-148 Prop del Bruc de Baix. Sud est del terme. N-II , km 578,1; passat Can Marquès, a mà esquerra. Des de finals del segle XIX es té constància que en aquesta bòvila s'hi efectuaven troballes esporàdiques de sepultures de fossa. La primera troballa és la documentada per Martorell i Peña el 30 de desembre de l'any 1889, consistent en un sepulcre de fossa oberta en l'argila del sòl, cobert per una llosa que era col·locada sobre el crani del difunt. Segons les informacions de Martorell i Peña l'esquelet de la fossa es va desfer en entrar en contacte amb l'aire. El material arqueològic del seu interior es va dispersar: Al Club Muntanyenc de Barcelona hi va anar una destral de bassalt i al Museu de Montserrat s'hi va dipositar un gra de cal·laïta en forma d'oliva, un gra discoïdal de pedra calcària blanca amb perforació bicònica, un còdol petit de pedra marró, pla i oblong que serviria de penjoll i dues destrals de pedra polida que segons J. Corominas una era de micacita i l'altra d'amfibolita. L'any 1923 el propietari de la bòvila va regalar a J. Corominas i al P. Adeodat F. Marcet dues destrals de pedra polida i un gra de collar amb destí al Museu de Montserrat. La segona sepultura descoberta va aparèixer molt a prop del forn de la bòvila, a uns 1,85 metres de profunditat, coberta per una llosa de la mateia pedra conglomerada del terreny. L'esquelet estava intacte, col·locat panxa enlaire amb el braç dret sobre el pit i l'esquerre estirat al llarg del cos amb la mà sota el fèmur esquerre. Les cames estaven encongides i plegades pel genoll. L'aixovar funerari, conservat al Museu de Montserrat, consistia en nou grans de cal·laïta en forma d'oliva provistos de perforació bicònica, tretze grans de collar de cal·laïta discoïdals, 141 grans de collar de pedra calcària blanca discoïdals i amb perforació bicònica, dos ganivets de sílex de color marró de secció trapezoidal, una destral de pedra polida de secció ovalada, una destral de pedra polida de forma trapezoidal i secció ovalada, una destral de pedra polida de forma triangular i secció ovalada i dos punxons d'os polits trencats i enganxats modernament. 41.5749400,1.7906200 399177 4603290 - 3000 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74244-foto-08025-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74244-foto-08025-148-3.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 78 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74277 Megàlit de la Cova Tapada https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-la-cova-tapada CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. -5500-4000 Megàlit format per tres grans roques rectangulars, dues de més petites que fan de peu a una de més gran col·locada en forma vertical. Es troba vora el camí d'El Bruc a Coll de Guirló, en un punt amb fort pendent. 08025-139 Muntanya de Montserrat. Est del terme Primitiu monument funerari atípic en aquesta zona, tant per la seva forma com per la col·locació de les pedres, situat damunt de la Cova Tapada, utilitzada com a cova d'enterrament i inhumació col·lectiva. A uns 20 metres del megàlit es va localitzar, sota una gran roca caiguda (La Cova del Cau) un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i cendres. Són moltes les fonts que dubten de l'autenticitat del monument, entre d'altres el mestre Josep Corominas, apuntant que sigui una formació merament natural. 41.6076300,1.7778600 398165 4606935 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-3.jpg Legal Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada També se'l coneix amb els noms de 'Megàlit de la Diablera' i 'La Pedra Dreta'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. 78 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74278 Jaciment de la Cova Tapada https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-tapada CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. -1800 -650 Cova situada al costat est de la roca on reposa el Megàlit de la Cova Tapada. Inicialment era tota tapada de roques i d'aquí li prové el seu nom. 08025-140 Muntanya de Montserrat. Est del terme Cova amb funció d'enterrament. A inicis del segle XX Joan Maria Casas de Müller va excavar la Cova Tapada trobant, segons la seva memòria inèdita, ossos d'animals, un esquelet d'un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d'os fragmentat, 6 cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació, a excepció de les mandíbules inferiors que no n'aparegué cap. En total es van comptabilitzar la presència de 25 individus. No va aparèixer cap element metàl·lic i tan sols 2 rascadors dubtosos. 41.6076300,1.7778600 398165 4606935 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-3.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Hi ha certa confussió en la localització d'aquesta cova confonent sovint la seva localització amb l'anomenat jaciment de la 'Bauma'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. 79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74279 Jaciment 'A 100 metres de Sant Pau Vell' https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-100-metres-de-sant-pau-vell ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. -1200 - 50 És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig del camí, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent amb el pas de la gent per damunt del camí. Situat en una zona erma i boscosa en el tall d'un camí. 08025-141 Muntanya de Montserrat. Est del terme Jaciment en el que hi apareixen fragments de ceràmica feta a mà que es podrien situar en el període del Bronze Final - Ferro. Aquests fragments es troben molt dispersos, tal vegada a causa de l'actuació de les màquines que havien desbrossat el camí. 41.6085300,1.7781700 398192 4607034 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-3.jpg Inexistent Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 81|79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74358 Jaciment de la Fembra Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-fembra-morta SOLÉ I BARJAU, Queralt (2009): 'Les fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia', a Revista d'Igualada núm. 31. Igualada. XX Restes d'una batalla de la Guerra Civil espanyola. S'hi conserven parts de trinxeres i defenses de l'exèrcit republicà, municions de gran calibre i, probablement, entre 8 i 10 cadàvers de soldats republicans. 08025-228 Cim de la Fembra Morta, al sud-oest del terme municipal Segons les versions recollides, l'exèrcit republicà va enviar un destacament d'uns 70 soldats, entre ells alguns procedents de Madrid, a la Fembra Morta per intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona. El 22 de gener de 1939 s'hi va lliurar una batalla que va durar diverses hores, durant la qual la zona va ser bombardejada. Es diu que, uns dies després, els pagesos de la zona hi van trobar entre 8 i 10 cadàvers de soldats republicans, alguns d'ells amb un tret a la nuca, i els van enterrar allí mateix. 41.5784100,1.7374000 394746 4603739 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74358-foto-08025-228-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador No consta que la zona hagi estat excavada.La fotografia d'època va ser presa a la Fembra Morta l'endemà de la batalla; hi apareixen soldats italians que hi van prendre part. 98 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74360 Cal Joan Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-maria LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Escasses restes del que fou un edifici destinat a la producció industrial de vidre just davant de Can Maçana. Actualment podem observar un mur adosat a la roca i una habitació colmatada amb ciment amb les parets exteriors arrevossades amb material modern per tal de conservar-ne el dipòsit d'aigua i el forn de vidre. Actualment l'entorn funciona com a zona recreativa i aparcament per acollir excursionistes i visitants a l'entorn de Can Massana vers Montserrat. 08025-230 Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.6098200,1.7679300 397341 4607189 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74360-foto-08025-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74360-foto-08025-230-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada És possible que la indústria del vidre de Cal Joan Maria donés nom a alguns enfrontaments bèl·lics ocorreguts als segles XVII-XVIII a les proximitats del 'Forn de Vidre'. 94 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74361 Jaciment prop de Can Guixà i prop de Vilaclara https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prop-de-can-guixa-i-prop-de-vilaclara -650+1492 Jaciment situat en un turonet a prop i a migdia del mas de Can Guixà i de la capella romànica de Sant Miquel de Vilaclara. Per accedir-hi cal agafar una pista que es troba a uns 200 metres de la sortida del Túnel del Bruc, en direcció a Barcelona, a mà dreta i a poca distància del lloc anomenat 'Raval del Bruc' i de la font del mateix nom. Es troba en un context de pins i al cim rocós d'un turonet. En aquest indret es van recollir, superficialment, un nucli de sílex de forma prismàtica anomenat 'pota de cabra' i uns pocs fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pertanyents a gerres mitjanes de perfil globular i llavis de secció de coll de cigne, de pastes bicolors i de bona qualitat de cuita oxidant. Durant la visita efectuada pels membres realitzadors de la Carta Arqueològica de l'Anoia l'any 1985, no s'aprecià cap indici de construcció. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs varen poder constatar l'existència d'alguns fragments d'oxidada ibèrica, i també es van localitzar alguns fragments de ceràmica gris medieval, possiblement corresponents al moment de fundació de l'església. 08025-231 Can Guixà. 41.5898600,1.7495000 395773 4604996 08025 El Bruc Fàcil Dolent Inexistent Carolingi Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Rota i Boada 90 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74362 Castell Ferran https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-ferran <p>LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> XI <p>Es troba sobre el coll de Can Maçana, dalt d'una punxa de pedra. Restes d'una torre de guaita de la que tan sols es conserva pel seu costat sud una filada de maons molts gruixuts, com si s'haguéssin fet imitant tovots. Per la banda nord es veuen dues filades de pedra. En un turó proper es troba una torre de telègraf òptic.</p> 08025-232 Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. <p>També conegut amb el nom de Torre dels Moros aquesta construcció s'havia utilitzat per protegir el pas de Can Maçana. La importància estratègica del lloc segueix essent tant reconeguda avui com abans.</p> 41.6112700,1.7631000 396941 4607356 08025 El Bruc Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74362-foto-08025-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74362-foto-08025-232-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Existeix molta confusió entre el Castell Ferran i la torre del Telègraf propera. Moltes publicacions cometen l'error de posar un nom en comptes d'un altre. 85 1754 1.4 1771 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74363 Camp de batalla del coll de Can Maçana i Forn de Vidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-batalla-del-coll-de-can-macana-i-forn-de-vidre CARNER, Antoni (1968): Història i llegenda de les Batalles del Bruc. Episodis de la història. Dalmau Editors. XVIII-XIX Gran extensió de terreny aterrassada situada entre Can Maçana i el Bruc de Dalt. Actualment ocupada per una zona recreativa i un bosc jove de pi. 08025-233 Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. Indret on al llarg de la història i degut al seu interès estratègic, s'hi han desenvolupat diverses batalles documentades directament al Coll de Can Maçana, els plans del Bruc o el Forn de Vidre. Referent a la localització del Forn de Vidre hom pot relacionar-ho amb la producció de vidre de Cal Joan Maria tot i que no es pot afirmar. En aquest indret hi ha documentades una batalla en la guerra de Successió ('prop del forn de vidre prop de Montserrat', 1714), una altra batalla protagonitzada per en Pere Joan Barceló 'Carrasclet' (1719), les dues batalles de la guerra del Francès (6 de juny de 1808 i 14 de juny de 1808) i a la primera guerra carlina (març de 1836). 41.6100700,1.7672100 397281 4607218 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74363-foto-08025-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74363-foto-08025-233-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Els camins que travessen la zona han estat senyalitzats i rebatejats com a 'Ruta de les Batalles' amb un interès i objectiu divulgatiu de les batalles ocorregudes en aquell indret durant la guerra del Francès (1808-1814). A la zona recreativa de Can Maçana hi ha un petit monument que recorda les batalles de la guerra del Francès. 94 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74364 Jaciment de Moixerigues - El Pedregós https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-moixerigues-el-pedregos CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. III-V En aquest indret es van identificar set sepulcres situats en renglera, orientats a l'est i mirant a la muntanya de Montserrat. Aquests sepulcres han estat datats d'època tardoromana (segles III-IV dC) pel sistema d'enterrament i pel material documentat. L'enrajolat dels sepulcres era de teula romana. 08025-234 Prop del Buc. Sud-est del terme. En Joan Maria Casas esmenta en el seu treball que en els treballs de llaurat del lloc es van alçar moltes lloses i van aparèixer molts ossos humans. Quan va iniciar els treballs arqueològics no va trobar cap sepulcre amb la llosa o lloses superiors intactes. Va localitzar i excavar 7 sepulcres arrenglerats i orientats a l'est vers la muntanya de Montserrat. Malgrat ésser parcialment arrassats aquests enterraments van donar informació interessant. Són sepulcres que convinen les lloses i la teula romana i han estat datats d'època tardoromana. 41.5867600,1.7891600 399074 4604604 284-476 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74364-foto-08025-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74364-foto-08025-234-3.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 83 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74365 Jaciment de l'antiga ermita de Sant Jeroni https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lantiga-ermita-de-sant-jeroni LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. XV-XVI Situada en un terreny erm prop del cim de Sant Jeroni estava emplaçada on després hi hagué el restaurant de Sant Jeroni. 08025-235 Muntanya de Montserrat. Est del terme. Petit i sòlid edifici religiós reedificat l'any 1590. Tenia dues cisternes. Fou aterrada durant la guerra del Francès entre 1811 i 1812. Actualment encara s'hi pot veure les restes de la planta, destacant l'absis. L'actual capella va ser construïda l'any 1891 en substitució de l'anterior un xic més avall. 41.6035200,1.8122000 401020 4606438 1590 08025 El Bruc Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Cal no confondre aquesta capella amb l'altra que existí dalt el mirador de Sant Jeroni titulada 'Santa Maria la més alta'. 94|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74366 Jaciment del Serral de Can Cametes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serral-de-can-cametes http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/2065/16.AMM_ANNEX_REGISTRE_LLOCS.pdf?sequence=17 (30 de juliol de 2012). VIII-XII Jaciment ubicat en el cim d'un petit turó allargat, que hi ha en front de can Viladiu, i més o menys a la meitat del serral de can Cametes. Necròpolis amb 1 tomba de cista en lloses. Des de domini musulmà a medieval. 08025-236 Can Cametes. Nord-est del terme. Es tracta d'una necròpolis de lloses o cista, no antropomorfa, amb les parets formades per peces posades verticalment, cobertes de lloses, entre planta rectangular i trapezial, pròpia dels segles XI i XII dC. La seva situació és agrupada, sense relació amb construccions properes; la seva posició és horitzontal de costat i la seva orientació és E-W, és a dir, amb el cap del difunt a l'oest. Les que estan a la vista (ja que és molt probable que en restin d'amagades) són d'adults i les cobertes eren a base de lloses planes. La capçalera no té el cap diferenciat i la base és horitzontal i alguna d'elles està retallada al conglomerat. De les nou que hi ha a la vista, una està totalment excavada i les seves mides són les següents: -Longitud total: 1'85 m. -Amplada al centre i a la capçalera: 0'35m. -Amplada als peus: 0'28 m. -Profunditat al centre: 0'35m. Superficialment es poden apreciar restes d'ossos humans en molt mal estat de conservació, ja que la necròpolis ha estat violada per clandestins. Cal indicar que una de les caixes aprofita el costat d'una altra sepultura. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap estructura arquitectònica. A uns 50 m del turó a ponent es van localitzar, a nivell superficial, varis fragments de ceràmica concentrada en un radi d'uns 5 m. És un tipus de ceràmica feta a torn lent amb molt desgreixant de quars i petites partícules de mica, vora recta i d'altres enfora i fons pla. El jaciment és de difícil adscripció cronològica, tot i que pot ésser situat a l'Alta Edat Mitjana i en una tradició possiblement tardoromana. 41.6366900,1.7849200 398799 4610153 715-1150 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74367 Jaciment de la Cova de les Agulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-les-agulles Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. 08025-237 Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.6095300,1.7840800 398686 4607138 - 3000 08025 El Bruc Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74368 Jaciment de la Cova de Mas Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-mas-muntanya Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. 08025-238 Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.5994200,1.7805800 398379 4606020 - 3000 08025 El Bruc Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74369 Jaciment de la Bauma https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-bauma Jaciment neolític situat en una paret de la zona arqueològica de la Cova Tapada i la Diablera. 08025-239 Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.6053700,1.7777100 398149 4606684 - 3000 08025 El Bruc Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-3.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. 78 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74389 Cistes del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cistes-del-castell Informació oral: Gemma Estrada XIV Grup de cistes per emmagatzemar gra, recobertes en ceràmica i tapades amb lloses trobades prop de la masia El Castell i Can Farrés, a la zona coneguda com El Pedregós. Només se'n conserven dues que presenten la curiositat d'estar unides per l'interior. Les seves mides (1'70 m. de profunditat) i el bon estat de conservació en el que es presenten fan aquest element del tot interessant. 08025-259 El Castell. Prop del Bruc de Dalt. Sud-est del terme. 41.5858500,1.7871300 398903 4604506 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74389-foto-08025-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74389-foto-08025-259-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Les lloses que cobrien les cistes es toben actualment dins les mateixes cistes i l'obertura és tapada per un parell de planxes de ferro. 85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74288 Festa de la Mare de Déu de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-de-la-font <p>Imatges i Records (1996). Ajuntament del Bruc. Viena editor. L'Ajuntament Informa núm. 1 (2012). Ajuntament del Bruc. MUSET, Assumpta, (2004). La Vinya Nova: una masia montserratina.</p> XVIII <p>Processó des de l'església de Santa Maria amb la imatge de la Mare de Déu de la Font, passant per la Plaça, fins a la capelleta de la font; missa solemne a la zona d'esplai de la font; ballada de sardanes i oferiment de coca i vi als assistents.</p> 08025-158 Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia <p>L'origen de la festa es podria trobar en una antiga processó que es feia des de l'església de Santa Maria fins a la capella de la masia de la Vinya Nova; la processó va ser prohibida pel bisbe de Barcelona el 1758 a causa de l'escassa participació i va ser substituïda per una processó fins a la font de la Mare de Déu, molt més pròxima. Poc després, però, es va deixar de fer. La festa va ser recuperada el 1915 per l'Asociación Benefica Unión Brucatense bajo la advocacion de San Isidro Labrador (el 'Montepío'), que la celebrava el 15 de maig per la diada de Sant Isidre, i es va mantenir fins la dècada de 1960. L'any 1996 es va recuperar novament, i des d'aleshores s'ha mantingut cada any.</p> 41.5767100,1.7839400 398623 4603495 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós Inexistent 2023-08-03 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La data de celebració de la festa ha estat variable al llarg dels anys, entre els mesos de maig i juny. 119 2116 4.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74289 Festa del Timbaler. Fira de la guerra del francès https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-timbaler-fira-de-la-guerra-del-frances ESTRADA I PLANELL, Gemma (2009). Les festes de la commemoració del centenari de la Guerra del Francès. Publ. Abadia de Montserrat. XIX-XX Commemoració de les batalles del Bruc de 1808 entre sometents catalans i soldats francesos. Ofrena floral al cementiri del Bruc, desfilada de veïns i figurants vestits d'època, recreació històrica i lúdica de les batalles amb actors i veïns, trobada i exhibició de timbalers i de grups folklòrics, fira de productes artesanals, exposicions, etc. 08025-159 Bruc del Mig i Bruc de la Parròquia, entre el monument al Timbaler i el cementiri del Bruc Les batalles del Bruc del 1808 són un referent històric nacional atesa la seva importància dins la Guerra del Francès, considerades la primera acció militar en què el potent exèrcit de Napoleó va ser derrotat. Tot i la seva importància, al Bruc només s'havia commemorat en actes institucionals puntuals, llevat de les grans celebracions del 1908 amb motiu del Centenari de les Batalles. L'any 2000 es va instituir la festa en el format actual per tal d'anar preparant la celebració del segon centenari, el 2008. Actualment s'ha consolidat com una festa popular. 41.5835100,1.7779700 398136 4604257 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74289-foto-08025-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74289-foto-08025-159-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Se celebra el cap de setmana més pròxim al 6 de juny, dia de la primera batalla del Bruc.La festa és organitzada per l'Ajuntament amb la participació d'entitats i voluntaris del poble.La localització UTM correspon al monument al Timbaler. 119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74301 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-33 ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. XII-XXI Se celebra al voltant del 15 d'agost, diada de Santa Maria, patrona del poble, i dura tres o quatre dies. Hi sol haver un acte d'homenatge a la gent gran, missa solemne, teatre, sardanes, ball i altres actes típics de les festes d'estiu. Les activitats tenen lloc en diferents indrets del poble, però tenen el centre a la plaça de Can Casas, davant de l'Ajuntament. 08025-171 Plaça de Can Casas, al Bruc del Mig L'advocació de Santa Maria al Bruc data del segle XI. Fins el 1965 s'hi instal·lava un envelat per acollir el ball i altres actes. El 1986, el pressupost de la Festa Major era de 1.233.500 pessetes. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La Festa Major és organitzada per una Comissió de Festes en la qual participen veïns, entitats i l'Ajuntament. 119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74302 Festa de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-miquel ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. XII-XXI Commemoració de l'aparició de l'arcàngel sant Miquel, que segons la tradició va lliurar el poble d'una pesta (o d'una plaga de llagosta). Se celebra el 8 de maig i és considerada la 'Festa Major petita'. Sol consistir en una missa solemne amb repartiment de panets beneïts, una cercavila pel centre del poble, concert i ball. 08025-172 Església de Santa Maria, al Bruc de la Parròquia La festa de l'església de Sant Miquel de Vilaclara existeix des del segle XI. A l'inici del segle XX, la imatge de sant Miquel va ser traslladada de Sant Miquel de Vilaclara a l'església parroquial de Santa Maria, on es troba avui dia. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74302-foto-08025-172-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La festa no coincideix amb la diada de Sant Miquel, que és el 29 de setembre. Possiblement es tracta d'una fusió de la festa de Sant Miquel de Vilaclara (església del Bruc avui dia en ruïnes) amb una celebració de primavera, com la Festa de l'Arbre (avui desapareguda) o algun ritual del cicle pasqual.La primera meitat del segle XX, la festa tenia molta anomenada a la comarca, fins al punt que la missa era oficiada per tres capellans alhora i hi venia molta gent dels pobles veïns. 119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74303 Festa Major de Sant Pau de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-de-la-guardia ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. VICTORI, F. (1965). Calendari folklòric d'Igualada i la seva comarca. Centre d'Estudis de la Comarca d'Igualada. XVIII-XXI Se celebra el 25 de gener, diada de la conversió de sant Pau. Consisteix en una missa solemne i la benedicció de panets i coques. Els administradors reparteixen bocins de coca beneïda durant la missa, i a la sortida es donen panets també beneïts. 08025-173 Nucli de Sant Pau de la Guàrdia L'origen de la festa es troba a l'església romànica de Sant Pau Vell, situada a prop de Sant Pau de la Guàrdia. Al segle XVIII, la nova església de la Guàrdia va tornar a prestar els serveis religiosos de Sant Pau Vell, ja en desús. 41.6121500,1.7477300 395662 4607472 08025 El Bruc Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Avui dia la festa es limita als actes religiosos.Als segles XVIII i XIX es feia una processó que passava per les principals masies de la zona, des de ca n'Ollé fins a can Solà de la Roca, per acabar a ca n'Elias, just al costat de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. 119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74296 Escruixidor (Adenocarpus telonensis) https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor-adenocarpus-telonensis Bolòs i Vigo. O. de (1980).Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. Petit arbust (fins a 1,5 metres d'alçada) de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós. Floreix entre maig i juny. Al Bruc es troba al serrat de les Moixerigues, l'única localització en un radi de 100 km. 08025-166 Est del municipi, al serrat de les Moixerigues 41.5807000,1.7899600 399131 4603930 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74296-foto-08025-166-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador A Catalunya, la presència de l'escruixidor és molt rara; només ha estat documentada als serrats de l'Albera i de les Gavarres, a part del Bruc.La localització UTM correspon al punt més alt del serrat de les Moixerigues. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94820 Teix de la canal dels Pouetons https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-canal-dels-pouetons <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 14-15.</p> <p>Exemplar de <em>Taxus baccata</em>. Aquest és el teix més gran dins el terme del Bruc, amb una alçada total de 7m i un perímetre de 1,8m.</p> 08025-291 Sortint del refugi Vicenç Barbé, agafar el corriol que mena a l’avenc dels Pouetons. Poc abans d’arribar-hi, un altre corriol molt poc evident a mà dreta s’endinsa per la llera del torrent. Cal anar pujant fins a trobar el Teix. <p>Va ser objecte de catalogació i protecció dins un projecte europeu “LIFE Taxus” (2012-16) on va participar el Parc Natural de Montserrat.</p> 41.6087700,1.7846400 398732 4607053 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso El teix és un arbre que creix molt lentament. A les canals profundes de la muntanya de Montserrat encara hi troba condicions d’humitat per subsistir, malgrat l’aridesa general dels sòls de la muntanya.Els teixos eren arbres venerats antigament per la seva resistència i la fusta era valorada per l’obtenció d’arcs. A Europa s’hi poden trobar exemplars de fins a 4.000 anys. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94823 Lledoner del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-castell <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 18-19.</p> Molt poc evident per quedar molt tapat per la resta de vegetació que l’envolta <p>Espècie de <em>Celtis australis</em> amb unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre. Es tacta d'un gran lledoner situat a la proximitat del forn de calç de la masia del Castell.</p> 08025-293 A peu del camí. 41.5892100,1.7884800 399021 4604877 08025 El Bruc Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94824 Noguera de Can Jorba https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-de-can-jorba <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> <p>Aquesta és una de les nogueres més grans que es conserven al terme, prop de la masia de Can Jorba. Pertany a l'espècie <em>Juglans regia</em> i té unes dimensions de 8m d'alçada per 1,4m de perímetre.</p> 08025-294 Just davant de Can Jorba, al mig del camp de conreu. 41.5874400,1.7986600 399867 4604669 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Les nogueres se solien plantar a les proximitats de les masies, perquè a més de les nous (que proporcionaven fruita seca i l’ingredient bàsic per fer la ratafia), la seva fusta era molt preuada per fer eines. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94825 Figuera del camí de Can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-cami-de-can-rovira <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 24-25.</p> <p>Especimen de <em>Ficus carica</em> de tres branques amb una alçada màxima de 8m i un perímetre de 3,9m.</p> 08025-295 Al costat del petit pont del camí de Can Rovira després de la baixada del carrer de les escoles (carrer 1 d’octubre). <p>Pel fet d’estar refugiada al torrent, aquesta figuera deu haver pogut resistir molts anys i ha seguit donant el seu fruit dolç a molta canalla de l’escola propera, així com als adults que la coneixen.</p> 41.5827900,1.7808600 398376 4604173 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Les figueres són arbres d’origen subtropical i tenen un creixement que pot resultar espectacular si no pateixen grans gelades, com ha passat al Bruc de tant en tant. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94826 Pinastre del Timbaler https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinastre-del-timbaler <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 26-27.</p> <p>El pinastre és un arbre que pot assolir els 30m d’alçada però sol fer-se de forma espontània en sòls silicis i àcids; per això al Bruc només es troba naturalitzat en aquest turó esquistós prop de les piscines, on es va plantar amb una colla d’altres arbres no autòctons. Les fulles són les més llargues i les pinyes són grans, oposades i surten en parella.</p> <p>Aquest exemplar de <em>Pinus pinaster</em> és el més gran de tots els que es troben en aquest indret amb una alçada de 11m i un perímetre de 1,6m.</p> 08025-296 Dins el pati de l’escola darrera el monument del Timbaler del Bruc. 41.5835900,1.7770800 398062 4604266 08025 El Bruc Restringit Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Es troba dins del recinte de l'escola. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94827 Roure del camp de Can Farrés https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-camp-de-can-farres <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 28-29.</p> <p>Aquest roure martinenc creix prop de la bassa de Can Farrés, que té aigua tot l’any i per això es deu haver fet tan gros, si bé encara no ha arribat al màxim propi de la seva espècie <em>Quercus humilis</em>. Actualment té unes dimensions de 12m d'alçada i 2,6m de perímetre.</p> 08025-297 Al peu del camí que voreja el camp d’oliveres per sota Can Farrés. 41.5812800,1.7865900 398851 4603999 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94828 Castanyer de Moixerigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-moixerigues <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 30-31.</p> <p>Aquest castanyer és un relicte de l’antiga plantació que es va realitzar als turons de les Moixerigues a mitjans del segle XX. Aquest <em>Castanea sativa</em>, està situat en un punt ideal per què creixi, en sòl silícic (licorelles), entre la pineda i una clariana que domina els camps de la solana del serrat de les Moixerigues. Fa 6m d'alçada i un perímetre de 3,1m.</p> 08025-298 Seguint el PR-C 78 des del Bruc en direcció a Montserrat, un camí a la dreta, mena a un camp d’oliveres. Just on acaba el camí i comença el camp. 41.5789700,1.7887500 399028 4603740 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94829 Pi pinyoner del camp de Moixerigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-del-camp-de-moixerigues <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 32-33.</p> <p>Aquest és un dels pins pinyes (<em>Pinus pinea)</em> de major talla del serrat de Moixerigues amb 12m d'alçada i 2m de diàmetre.</p> 08025-299 Direcció a Montserrat, després de pujar un petit marge, el camí planeja i després gira bruscament a l’esquerra en pujada. Tot recte pel mig del camp fins a trobar-lo. 41.5772400,1.7875100 398922 4603549 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Els pins pinyoners creixen millor en sòls àcids i per això són més abundants al serrat de les Moixerigues i als sectors amb licorelles. La seva producció de pinyons li dóna més valor que la pròpia fusta i per això també s’han replantat durant anys en aquesta zona. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94830 Eucaliptus de l’Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-lesglesia <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 34-35.</p> <p>Uns dels pocs eucaliptus que trobem al Bruc, que creixen a la vora de l’Església de Santa Maria del Bruc.</p> <p>Sense atènyer les dimensions màximes per a aquesta espècie d<em>'Eucalyptus sp.</em>, s’han fet arbres imponents que proporcionen ombra en aquest espai d’ús públic.</p> <p>Aquest especimen fa 12m d'alçada i 2,4m de perímetre.</p> 08025-300 A l’aparcament de l’Església de Santa Maria del Bruc. 41.5765600,1.7852800 398735 4603476 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94831 Lledoner Bruc de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-bruc-de-baix <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> <p>El lledoner <em>Celtis australis </em>més gran del Bruc, que dóna la benvinguda a l’entrada del poble pel Bruc de baix. Té una forma harmoniosa i proporcionada i és productora de la fruita rodona característica de l’espècie, que serveix d’aliment a molts ocells a l’hivern, els lledons. Fa 12m d'alçada i 1,8m de perímetre.</p> 08025-301 41.5754900,1.7847900 398692 4603358 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94832 Alzina de Can Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-serrat <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 40-41.</p> <p>Can Serrat també té la seva alzina pròpia i monumental, que serveix d’ombra i, sobretot, d’inspiració als artistes que fan estada a la masia.</p> <p>Aquest <em>Quercus ilex</em> fa 12m d'alçada i 3,4m de perímetre.</p> 08025-302 Baixant el camí a Can Serrat a la dreta. 41.5753100,1.7869000 398868 4603336 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94833 Pollancres de Can Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-can-serrat <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 42-43.</p> <p>Els pollancres són els arbres amb més alçada del Bruc (uns 30m). Aquest especime de <em>Populus nigra</em> fa 30m d'alçada i 2,5m de perímetre. </p> <p>Com a arbres de ribera, el fet d’estar a tocar de la llera del torrent, podria ser la causa que siguin tan alts.</p> 08025-303 Al torrent que passa pel costat de Can Serrat. 41.5752400,1.7873700 398907 4603327 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94834 Roure del torrent de Can Castellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-can-castellet <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 44-45.</p> <p>Un dels roures (<em>Quercus humilis</em>) més grans (amb 15m d'alçada i 3,3m de perímetre) i, sobretot, més alt que podem trobar al Bruc, creixent dins el torrent de Can Castellet, envoltat de naus de la zona industrial, però resistint com a gegant que és.</p> 08025-304 A peu del camí que mena al polígon industrial del Pla de l’Alzinar a la llera del petit torrent de Cal Castellet. 41.5744000,1.7812000 398391 4603241 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94835 Pollancre camí de Can Ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-cami-de-can-ribera <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 46-47.</p> <p>Al fons de la riera de Pierola no hi ha gairebé bosc de ribera, però de tant en tant creixen alguns pollancres com aquest, que no tenen les mateixes facilitats com en altres indrets amb més abundància d’aigua.</p> <p>Malgrat això, aquest <em>Populus nigra</em> és un dels més notables que hi podem trobar en aquest sector amb unes dimensions de 11m d'alçada i 1,3m de perímetre.</p> 08025-305 A la pista forestal a sota de Can Ribera tocant a la llera de la Riera de Pierola. 41.5779200,1.7652600 397068 4603651 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94836 Pi blanc de la bòvila de Can Vallès https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-bovila-de-can-valles <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 48-49.</p> <p>Un dels pins blancs <em>Pinus halepensis</em> de major dimensió del terme amb 13m d'alçada i 3,15m de perímetre, situat al torrent que divideix les propietats de Can Vallès i Can Marquès.<br /> Aquest exemplar està proper al màxim esplendor de l’espècie, que no sol ser molt longeva ni tenir dimensions gaire més grans.</p> 08025-306 Al fondal de Can Marquès molt proper als murs de la bòvila de Can Vallès. 41.5744500,1.7915100 399251 4603235 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94837 Alzina de Can Marquès https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marques <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 50-51.</p> <p>Una alzina (<em>Quercus ilex</em>) imponent amb un dels perímetres més grans al Bruc (4,3m) i uns 13m d'alçada.</p> 08025-307 Poc abans d’arribar a Can Marquès pel camí d’accés en cotxe. 41.5735300,1.7924700 399329 4603132 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveir d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94838 Pi de les tres branques https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-tres-branques-1 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 52-53.</p> <p>Una pinassa singular, <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>, amb tres ramificacions que surten gairebé des de la seva base que es troba dins el laberint de la regió d’Agulles. Té unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre.</p> 08025-308 Pujant per la canal Ampla, agafar a mà dreta el corriol de la travessa dels Frares Encantats. 41.6095800,1.7897500 399159 4607137 08025 El Bruc Difícil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Cal fer una delicada travessa per arribar-hi. Travessa de les Agulles (camí equipat amb cordes i cadenes) apte només per a persones bregades a la muntanya. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74256 Parc Natural de la Muntanya de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat <p>ALBAREDA, A.M. i MASSOT, J.M. (2010). Història de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat Montserrat. Mapa i guia excursionista (2004). Ed. Alpina NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat RIBERA-MARINÉ, R. (2004). Caminant a Montserrat. El massís. Publ. Abadia de Montserrat</p> <p>El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 2.565,37 són al terme del Bruc: 1.159,18 ha formen part del Parc Natural (reserva natural inclosa) i 1.406,19 ha són dins l'entorn de protecció. El Bruc és, doncs, el municipi que té més territori dins el Parc Natural de Montserrat. La zona destaca per les seves formacions geològiques de roca de conglomerat, que donen a la muntanya el seu aspecte característic. Hi predominen els alzinars, els arbustos mediterranis i herbes com la farigola o el romaní; mamífers com el porc senglar, l'esquirol o la cabra salvatge; diferents classes de serps i nombrosos ocells rupícoles. La direcció del Parc Natural depèn del Patronat de la Muntanya de Montserrat, organisme de la Generalitat creat el 1950 i regulat per la Llei 10/89, en el qual participa l'Ajuntament del Bruc. El Patronat té com a finalitat preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudi públic.</p> 08025-118 Est del terme <p>El massís de Montserrat es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com els abundants avencs i coves. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat va ser declarada paisatge pintoresc.</p> 41.5992000,1.8025700 400211 4605970 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-3.jpg Legal Neògen|Paleògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-07 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Les tres zones del parc natural (reserva, parc i entorn de protecció) determinen graus diferents de protecció. Actualment (2012) s'està elaborant un projecte d'ampliació del Parc Natural, acompanyat d'un nou Pla d'usos, que han d'actualitzar la regulació dels espais protegits. 125|124 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74257 Roques Blanques https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-blanques <p>NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.</p> <p>Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.</p> 08025-119 Sud del terme municipal <p>La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.</p> 41.5849900,1.7459200 395467 4604459 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-3.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2020-01-30 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA. 121 2153 5.1 1786 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74258 La Fembra Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fembra-morta <p>NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3</p> <p>Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.</p> 08025-120 Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera 41.5784100,1.7374000 394746 4603739 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-3.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-29 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial. 121 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc