Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74199 | Llegenda del Camp del Portuguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-camp-del-portugues | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier (2003). Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor. | XVII-XIX | Poc coneguda per la població. | Es diu que, durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), una gran batalla al Bruc que va causar la mort de molts soldats portuguesos que havien vingut servint el rei Felip IV d'Espanya. Els morts van ser enterrats allà mateix, però després d'un temps els veïns van observar que de la fossa sortia un braç dret amb el puny clos. Tots els intents de tornar a enterrar-lo van ser inútils; el braç sempre aflorava. Es va arribar a la conclusió que el soldat portuguès havia pegat a la seva mare i ara rebia el càstig, i els veïns evitaven de passar per aquell pla. Després de molt de temps, els elements van acabar destruint les restes del soldat. | 08025-69 | Indret anomenat Malgraó, al N de la muntanya de Montserrat | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats a la zona a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 21 de gener de 1641 es produeix la batalla de Martorell, una de les més importants d'aquella guerra. També està documentada la presència de soldats portuguesos a les ordres de Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez. Tot i això, no consta la relació entre aquests fets històrics i els suposats fets narrats a la llegenda. | 41.6132900,1.7722700 | 397708 | 4607570 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La llegenda té relació amb la rondalla popular 'La mà de l'albat', recollida per Pau Bertran i Bros la segona meitat del s. XIX als pobles del Montserrat i que va servir de base per a la poesia del mateix nom amb la qual Pau Bertran va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona el 1884. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 74226 | Foguera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foguera-de-sant-joan | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Costum poc conegut enre els veïns. | El padrí o altra persona de respecte, amb una canya i un drap o bocí de paper, feia com una bandera que es posava al cim de la pira com a coronament. El més vell del poble, en calar foc a la foguera i després de passar el rosari en honor del sant, cridava: 'Beneït sia Sant Joan', i tots els presents, en especial la mainada, repetien el crit ben fort. | 08025-96 | No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollit pel folklorista Joan Amades, que fa constar que el costum és compartit al Bruc i a Collbató.El costum no es conserva actualment. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 74227 | Noia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noia | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Alguns veïns recorden la creença. | Es creu que la noia [una serp coneguda també com a vidriol] és l'ànima d'una dona i que per això és amiga d'elles i enemiga dels homes. | 08025-97 | Creença recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX i consignada en notes manuscrites inèdites. Posteriorment, Cels Gomis i Joan Amades recullen aquesta creença en reculls folklorístics, però l'assimilen a l'escurçó, una serp de forma, mida i color diferents. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La noia, vidriol o serp de vidre (Anguis fraguilis) és un rèptil de color daurat o argentat, brillant, freqüent als camps i boscos del Bruc. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 74228 | Remei contra els cucs a la panxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-contra-els-cucs-a-la-panxa | GOMIS, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Ed. Montblanc-Martín. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Cotum poc conegut entre els veïns. | Al Bruc es creu que per curar els cucs [a la panxa] cal menjar fulles de blat tendre barrejades amb sucre. | 08025-98 | Recollit pel folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915) al final del segle XIX. Gomis és un folklorista coetani de Pau Bertran i Bros i, com ell, es distingeix pel seu rigor metodològic. No hi ha documentats treballs de camp seus al Bruc, però se sap que tenia una xarxa d'informants arreu del territori. També cal descartar que la seva font fossin els reculls de Pau Bertran, com sí que passa en altres casos. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia, el costum es recorda molt vagament. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 74229 | Oració contra el mal de ventre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-el-mal-de-ventre | BARTROLÍ i ROMEU, M., ed. (1989). La tradició remeiera a l'Anoia. BERTRAN i BROS, Pau (1894). 'Popularitats: notes preses de cara a la llar', a La Ilustració Catalana núm. 325. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, crences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Oració molt poc coneguda actualment entre els veïns. | 'Entremig de paret i tina / descansa el Redenmptor / a gust de la mestressa / i de l'amo no. Lit de boga i pa florit / el mal de ventre de [el nom del malalt] li passi tot seguit.' | 08025-99 | L'oració és recollida pel folklorista Joan Amades, que reprodueix la versió consignada per Pau Bertran. Posteriorment, Cels Gomis (1987) i Bartrolí (1989) recullen altres versions de la mateixa oració al Maresme i a l'Anoia, respectivament. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran en notes manuscrites. L'oració s'acompanya de tres parenostres a la Santíssima Trinitat. L'oració no es recorda actualment. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 74230 | Menjar cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjar-cendra | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Creença poc recordada entre la població del Bruc. | La persona que durant la vida s'empassa set picotins de cendra pot tenir per segur que quan morirà anirà al cel. | 08025-100 | No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Joan Amades, que també la localitza a Collbató.El picotí és una mesura de capacitat de gra, equivalent a la 48a part d'una quartera, és a dir, a una mica menys d'un litre i mig.La creença no es conserva actualment.El record de la creença s'ha perdut. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 74250 | Oració que es diu en passar per davant del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment entre els veïns. | 'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.' | 08025-112 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 74251 | Oració que es diu cada cop que toquen hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza avui dia. | 'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.' | 08025-113 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 74373 | Font del refugi Vicenç Barbé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-refugi-vicenc-barbe | XX | Font que proveeix el refugi Vicenç Barbé, sota la cova de la Partió. L'aigua arreplegada per les pluges és recollida en diversos dipòsits instal·lats a la part inferior del refugi. | 08025-243 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6064600,1.7849600 | 398755 | 4606796 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | No confondre amb el dipòsit d'aigua exterior del mateix refugi. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 74383 | Font del Grinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-grinyo | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Pertany a la finca de can Marc Vell, del poble de Marganell, just a la partió dels termes, a tocar de la fita col·locada pel Patronat de la Muntanya. | 08025-253 | Can Marc. Nord-est del terme. | 41.6401200,1.7755100 | 398020 | 4610545 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 74403 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10-0 | www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol construït amb rajoles de ceràmica amb una sanefa exterior pintada amb blau i un bordó que actua com a marc exterior amb ceràmica vidriada. És del tipus vertical declinant. Tal i com ens descriu E. Farré, propietari del rellotge, és rectangular i està orientat sud-est, declina 12º. Indica les marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda amb números romans, en cicles de 12 hores, la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta amb un sol al pol. Està decorat amb alguns dels signes zodiacals, d'esquerra a dreta, Sagitari. Escorpí, Balança, Verge. Lleó, Cranc -damunt del XII-, Gèminis, Taure, Àries, Peixos i Aquari. | 08025-273 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74403-foto-08025-273-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | A. Canela | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 3.663. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74413 | Escut heràldic de can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-macana | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.6 | XVIII | És l'escut del monestir de Montserrat. En les representacions heràldiques apareix un grapat de muntanyes (d'or) situades a la part baixa de l'escut (el melic) sobre el camper de gules (vermell en heràldica), amb una serra (també d'or) tallant-les pel damunt situada a la part coneguda com punt d'honor. Aquesta representació té a veure amb la pròpia etimologia de la muntanya de Montserrat. El nom prové de mont, muntanya, i serrat, entès com una cadena muntanyosa. Serrat prové del llatí serra que vol dir xerrac. Així la forma de la muntanya, amb turons i crestes lligats els uns amb el altres, ens recorda perfectament les pròpies dents del xerrac. A la part superior hi ha la data de 1791, quan era abat del monestir José Arredondo (1789-1793). L'escut apareix damunt d'una mena de roba que actua de suport. | 08025-283 | Can Maçana | Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74413-foto-08025-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74413-foto-08025-283-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4062) registra can Maçana Aquest escut es troba a la dovella de la porta principal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74362 | Castell Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-ferran | <p>LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XI | <p>Es troba sobre el coll de Can Maçana, dalt d'una punxa de pedra. Restes d'una torre de guaita de la que tan sols es conserva pel seu costat sud una filada de maons molts gruixuts, com si s'haguéssin fet imitant tovots. Per la banda nord es veuen dues filades de pedra. En un turó proper es troba una torre de telègraf òptic.</p> | 08025-232 | Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | <p>També conegut amb el nom de Torre dels Moros aquesta construcció s'havia utilitzat per protegir el pas de Can Maçana. La importància estratègica del lloc segueix essent tant reconeguda avui com abans.</p> | 41.6112700,1.7631000 | 396941 | 4607356 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74362-foto-08025-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74362-foto-08025-232-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Existeix molta confusió entre el Castell Ferran i la torre del Telègraf propera. Moltes publicacions cometen l'error de posar un nom en comptes d'un altre. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||
| 74258 | La Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fembra-morta | <p>NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3</p> | <p>Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.</p> | 08025-120 | Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera | 41.5784100,1.7374000 | 394746 | 4603739 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 74257 | Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-blanques | <p>NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.</p> | <p>Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.</p> | 08025-119 | Sud del terme municipal | <p>La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.</p> | 41.5849900,1.7459200 | 395467 | 4604459 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||
| 74392 | Cova del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cabrit | <p>Balma de no massa fondaria situada per damunt del camí de la Cova de l'Arcada a la Font del Xevret. Conserva murs, màrfegues rústiques, foc a terra i atuells per cuinar, donant facilitats per a fer bivac.</p> | 08025-262 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5960300,1.7901300 | 399169 | 4605632 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 74395 | Cova de l'Alfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lalfons | <p>http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2008/05/la-cova-de-lalfonso.html</p> | <p>La cova de l'Alfons, també és anomenada 'cova de l'Alfonso' o 'cova del Fonso', és una balma de dimensions considerables situada en el paratge de la Raconada, a la zona del Vermell del Xincarró, característica per estar formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si trobem quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada.</p> | 08025-265 | Nord de la població. La Raconada. Est del terme | 41.5978200,1.7830400 | 398581 | 4605839 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74397 | El Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montgros-0 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Montgr%C3%B2s_%28el_Bruc%29</p> | <p>El Montgròs, cim pertanyent a la regió montserratina dels Ecos, és amb 1133 metres un dels cims més alts de Montserrat. El seu volum, semblant al d'un gran massís, domina tota la muntanya. Des del cim la panoràmica és majestuosa. A les gegantines parets de les cares est i oest hi ha obertes diverses víes d'escalada.</p> | 08025-267 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5981300,1.8040100 | 400329 | 4605849 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74393 | Els Pallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pallers | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>Els Pallers és un serrat que conte quatre monòlits capritxosament esculpits pel pas del temps i que recorden la forma de pallers, forma a partir de la qual la imaginació de la gent n'ha bastit llegendes que han arribat als nostres dies. Per la seva forma aquestes formacions també són anomenades 'pallers de pedra' o 'els pallers de tot l'any'. Tot i que són de curta ascensió aquests 'pallers' tenen quelcom especial que en justifica l'escalada. Des de la carena dels Pallers estant hom pot gaudir d'unes meravelloses vistes tant de la regió de les Agulles com de la vall d'El Bruc.</p> | 08025-263 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5998600,1.7806400 | 398384 | 4606069 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74393-foto-08025-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74393-foto-08025-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74394 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-1 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.</p> | 08025-264 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.</p> | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74256 | Parc Natural de la Muntanya de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat | <p>ALBAREDA, A.M. i MASSOT, J.M. (2010). Història de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat Montserrat. Mapa i guia excursionista (2004). Ed. Alpina NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat RIBERA-MARINÉ, R. (2004). Caminant a Montserrat. El massís. Publ. Abadia de Montserrat</p> | <p>El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 2.565,37 són al terme del Bruc: 1.159,18 ha formen part del Parc Natural (reserva natural inclosa) i 1.406,19 ha són dins l'entorn de protecció. El Bruc és, doncs, el municipi que té més territori dins el Parc Natural de Montserrat. La zona destaca per les seves formacions geològiques de roca de conglomerat, que donen a la muntanya el seu aspecte característic. Hi predominen els alzinars, els arbustos mediterranis i herbes com la farigola o el romaní; mamífers com el porc senglar, l'esquirol o la cabra salvatge; diferents classes de serps i nombrosos ocells rupícoles. La direcció del Parc Natural depèn del Patronat de la Muntanya de Montserrat, organisme de la Generalitat creat el 1950 i regulat per la Llei 10/89, en el qual participa l'Ajuntament del Bruc. El Patronat té com a finalitat preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudi públic.</p> | 08025-118 | Est del terme | <p>El massís de Montserrat es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com els abundants avencs i coves. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat va ser declarada paisatge pintoresc.</p> | 41.5992000,1.8025700 | 400211 | 4605970 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-3.jpg | Legal | Neògen|Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Les tres zones del parc natural (reserva, parc i entorn de protecció) determinen graus diferents de protecció. Actualment (2012) s'està elaborant un projecte d'ampliació del Parc Natural, acompanyat d'un nou Pla d'usos, que han d'actualitzar la regulació dels espais protegits. | 125|124 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||
| 74398 | Regió dels Ecos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dels-ecos | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya] http://www.mfos.eu/els_ecos_de_montserrat.htm</p> | <p>És la regió central de les 6 regions en què es divideix la muntanya de Montserrat, tres de les quals les trobem al terme municipal del Bruc. Aquesta regió comprèn des de Coll de Porc, tocant als Frares Encantats fins al coll de Migdia i les Talaies. Mentre que la cara nord de la regió presenta la semblança d'una gran muralla la cara sud s'allargassa esglaonadament vers els plans d'El Bruc. El cim més alt de la regió és el conjunt de roques dels Ecos, amb 1212 m. d'alçada, i són el segon cim més alt de Montserrat. Aquesta zona esta formada pels tres monòlits dels Ecos; l'Eco Superior, l'Inferior i el del Mig, a més de la Miranda, el punt d'accessibilitat més fàcil, amb un cim més aviat planer i allargat. Altres cims destacats de la regió són el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, els Plecs de Llibre o el Cilindre.</p> | 08025-268 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Aquesta és una regió amb una gran activitat d'escalada. La primera ascensió documentada a les roques dels Ecos és datada del dia 20 de gener de 1957 per part d'Anna M. Pallejà, J. M. Torras, J. Borràs, J. Camps, J. Prat, J. Monfoig, Domènech, R. Bassols i B. Villena.</p> | 41.6025700,1.8051200 | 400429 | 4606341 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74308 | Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lilla | <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.</p> | En algunes zones, el terreny es troba força degradat. | <p>Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.</p> | 08025-178 | Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal | <p>Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.</p> | 41.5776500,1.7823200 | 398490 | 4603601 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 74200 | En Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pere-xic | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVI-XIX | Resum: en Pere Xic és el darrer fill d'una família pobra, que decideix anar a treballar al mas d'un home ric. Tots els encàrrecs que rep són proves difícils que en Pere Xic supera amb enginy. És enviat al territori d'un gegant, l'Estela de la Balar, a qui també venç a força d'astúcia. Finalment aconsegueix una gran recompensa de l'amo i torna a casa dels seus pares. | 08025-70 | Nucli urbà | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és la documentació més antiga (1888) d'una rondalla que, posteriorment, apareix en altres llocs: Mallorca (Alcover:1897), Segrià (V. Serra:1930), Bellpuig d'Urgell (V.Serra:1932). Alguns estudiosos estableixen un paral·lelisme entre el gegant Estela de la Balar i el Polifem de l'Ilíada.La il·lustració correspón al dibuix de Joan Vila (D'Ivori) sobre aquesta rondalla per al Rondallari Català de Pau Bertran (1909). | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 74327 | A Igualada són xerraires (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Només alguns veïns la recorden. | 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' | 08025-197 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 74353 | Fons documental de l'Arxiu municipal del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-del-bruc | XIX-XXI | <p>L'Arxiu Municipal del Bruc (AMB) conserva el fons documental generat per l'ajuntament des del segle XIX fins a l'actualitat. Dins d'aquest arxiu s'hi conserven els fons documentals del Jutjat de Pau, el de FET y de las JONS i el de la Germandat de Nostra Senyora de Gràcia. A més l'arxiu també compta amb un interessant arxiu fotogràfic, situat físicament dins les dependències del Museu.</p> | 08025-223 | Ajuntament del Bruc. Bruc del Mig, 55. 08294. El Bruc. | <p>L'any 2003 el fons de l'arxiu municipal del Bruc va ser organitzat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, fruit d'un conveni amb l'Ajuntament.</p> | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 74354 | Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIV-XV | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conté diversa documentació referida al Bruc. Cal destacar els capbreus del Bruc i la Guàrdia de 1496-1501, 1546-1548, 1645 i 1727.</p> | 08025-224 | Carrer Almogàvers, núm. 77. Barcelona | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 74355 | Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XVIII-XXI | <p>Conté documentació notarial referent al Bruc, documentació referent a les Batalles del Bruc (1808) i documentació administrativa de gestió comarcal.</p> | 08025-225 | Plaça de la Creu, 18. Cal Maco. 08700. Igualada. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74355-foto-08025-225-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||
| 74356 | Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p>ESTRADA, Gemma (1995). 'La guerra civil al Bruc'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. http://cultura.gencat.net/anc/sdanc/fitxa_document.asp?tipuscerca=dossier&codidossier=10&NRegistre=51 (30 de juliol de 2012).</p> | XIX-XX | <p>Conté documentació referent a les Batalles del Bruc (1808-1814) i a la guerra civil espanyola (1936-1939).</p> | 08025-226 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33-51. Sant Cugat del Vallès. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 74357 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-del-bruc-i-sant-pau-de-la-guardia | <p>BONET, JOSEP M. Guia de los archivos de la iglesia en España. http://www.mcu.es/archivos/docs/ArchivosIglesia.pdf</p> | XV-XXI | <p>Fons eclesiàstics generats per les parròquies de Santa Maria del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia custodiats en dipòsit a l'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat. Conté sèries sagramentals i notarials. Cal apuntar que malgrat ser encara parròquies diferents les gestions sagramentals i administratives estàn completament unificats al Bruc. Tot i que estudis recents han publicat que la documentació és datada a partir de mitjans segle XIX les primeres observacions efectuades a l'ADSF han confirmat que hi ha sèries documentals des del segle XV. També conté una carpeta amb documentació relativa a la celebració de l'efemèride del centenari de les Batalles del Bruc (1908).</p> | 08025-227 | Casa de l'Església. Carrer d'Armenteres, 35. 08980. Sant Feliu de Llobregat. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74357-foto-08025-227-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | L'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat està efectuant actualment la catalogació de la documentació. | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74371 | Col·lecció al Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-de-montserrat | <p>MONESTIR DE MONTSERRAT (1998): Guia oficial de Montserrat.</p> | <p>Col·lecció de peces prehistòriques procedents dels sepulcres de fossa localitzats a inicis del segle XX al terme del Bruc i actualment dipositades al Museu de Montserrat, conjuntament amb peces provinents de la Cova Freda i la Cova Gran (Collbató).</p> | 08025-241 | Museu de Montserrat. Monestir de Montserrat. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | - 4000 | 08025 | El Bruc | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 78|79|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 93965 | Celler i casa de can Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-i-casa-de-can-balaguer | <p><span><span><span><span><span><span>MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La teulada està en mal estat | <p><span><span><span><span><span><span>El celler de can Balaguer forma part d’un conjunt constituït per un antic habitatge i l’edifici de l’antic celler. L’edifici de l’habitatge es troba a l’extrem sud-est del conjunt, de planta baixa i un pis sota teulada, no presenta gaires elements remarcables, que són els que eren característics de la construcció en la seva època: sostres de bigues i cairats que suporten el paviment superior de toves i rajols, escales de maó amb mamperlà de fusta, una divisió d’alcova molt senzilla rectangular que és una simple obertura al mur, i unes portes d’armari encastat de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del celler és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s’obre a la carretera, al sud. Té planta baixa i una planta pis. A la façana, la porta principal que es troba a un costat, és d’arc carpanell de maó a plec de llibre recolzat sobre muntants de maó. Al costat hi ha dues finestres d’arc que segueixen la mateixa tipologia. Al primer pis hi ha dos balcons. La façana de darrera únicament té una porta que permet l’accés directe a la planta baixa i una obertura que dona a la terrassa i que permet accedir al pis. Al costat hi ha un espai que havia albergat un antic cup de vi que va ser transformat en lavabo i es va refer la paret de pedra exterior a mitjans del segle XX aproximadament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Davant d’aquesta façana hi ha un pati exterior que encara conserva el pou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’interior de la planta pis del celler no presenta elements remarcables. La teulada de teula àrab es sustenta sobre quatre pilars verticals de maons sobre els que recolzen les bigues que suporten l’estructura de la teulada que està formada per bigues i llates sobre les que descansen les teules situades a llata per canal. Aquest espai conserva alguna divisió vertical, ja que devia tenir un segon pis, però actualment l’espai està buit i presenta força alçada. Sembla que aquest espai es va fer després de la Guerra Civil, ja que es va esfondrar el sostre i es van malmetre les antigues encavallades, substituint el conjunt pels pilars de maó. Les divisions interiors feien funcions de camerino. En aquest espai es va fer teatre fins a la dècada del 1950, i hem tingut la informació de què quan es va inaugurar el monument al Timbaler del Bruc l’any 1963, es va utilitzar per allotjar tropes militars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’interior de la planta baixa és un espai obert gràcies al forjat de la coberta que és de volta catalana rebaixada entre arcs de mig punt rebaixats de maó, situades en dos cossos paral·lels separats a la vegada per arcs de mig punt rebaixats; els diferents arcs de cada volta convergeixen en un pilar central, mentre que els extrems exteriors recolzen als murs laterals. Totes les voltes van ser reforçades afegint un nou arc de maó pla al centre de cada volta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa es conserva un cup de vi petit folrat amb cairons ceràmics i el cargol d’una antiga premsa de vi.</span></span></span></span></p> | 08025-285 | Carrer Bruc de Baix, 1 | <p><span><span><span><span><span><span>Històricament, el nucli antic del Bruc es va desenvolupar a costat del castell del Bruc i de l’església de Santa Maria a partir del segle X. Hi passava el camí Ral, que va propiciar aquest nucli de població. A partir del segle XVII va augmentar considerablement la població amb el conseqüent increment de masies. A partir del segle XVIII es van fer habitatges originant els nuclis Bruc de Dalt i Bruc de Baix, que es van configurar al llarg del camí Ral, la principal via de comunicació entre Martorell i Igualada, destacant la seva posició estratègica. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XVIII la població es va incrementar un 41%, amb un inici d’expansió urbana i la creació de nous nuclis al peu de la principal via de comunicació. Així, el nucli Bruc del Mig es va configurar a inicis del segle XIX, quan es va començar a consolidar aquesta via el 1805, que es transformarà en la carretera N-II a inicis del segle XX. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar que tradicionalment la indústria més característica del Bruc va ser la fabricació de peces de ceràmica i terra cuita (maons, teules), fonamentalment a partir de l’exposició internacional de Barcelona del 1929. Però tradicionalment el sistema econòmic havia sigut l’agricultura. A inicis del XIX va haver un expansió agrícola que va portar al desenvolupament de masos, basada en el cereal, oliveres i alguns ceps de vinya. La viticultura va aprofitar els terrenys que no eren bons per altres cultius, amb contractes de rabassa morta. Al segle XX es va convertir en un lloc d’estiueig i es van construir alguns edificis modernistes seguint la moda de l’època. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El desenvolupament urbà al llarg del camí Ral ens presenta un conjunt de cases amb gran diversitat d’estils i d’èpoques, amb edificis d’època modernista i contemporanis, així com algunes cases rurals i masies.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici de la casa i el Celler de can Balaguer no segueixen l’estructura d’altres habitatges de Bruc de Baix o de Bruc del Mig, com cal Mestre Xic (1934), cal Sant Joan (1867), cal Cordero (1880), cal Díaz o Villa Antoniette (1913), Panamà Canal (segle XX), can Casas Petit (1913<a href='#_ftn1'><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></a>). En canvi si té alguna semblança amb el celler de la masia can Serrat, que es troba a l’extrem de Bruc de Baix, formant part d’una antiga masia. Aquest celler de can Serrat, tal i com s’explica a la fitxa corresponent del Mapa de Patrimoni Cultural del Bruc (fitxa núm. 12), conserva una porta d’arc de mig punt de maó que va ser completament reformada a finals del segle XX, i un arc escarser de maó a l’interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa de can Balaguer era un habitatge senzill, segurament construït en aquest moment d’auge econòmic entre finals del XVIII i principis del XIX; mentre que la construcció del celler és més moderna, possiblement de finals del segle XIX, seguint característiques similars en la construcció al celler de can Serrat. S</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>embla que l’edifici ja existia el 1703, segons consta en un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Musset, 2009: 22), per tant el primer edifici corresponent a l’habitatge es construiria al segle XVIII, en l’època d’expansió degut al creixement de població. A l’Arxiu Històric Municipal del Bruc es conserva un padró de 1848 on surt esmentada la casa de “Balagué”, on estaven empadronats “Llorenç Paloma de 41 anys, casat; Joseph Paloma, 20 anys, solter; Teresa Paloma, 76 anys, vídua; Maria Paloma, 33 anys, casada; Maria Paloma, 14 anys, soltera; Josepha Paloma, 3 anys, soltera”. És a dir, el matrimoni amb 3 fills i la mare del marit, que agafen el seu cognom, Paloma.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5760300,1.7838400 | 398614 | 4603419 | 08025 | El Bruc | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315161806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-img20230315161218.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-03 00:00:00 | OPC | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 74132 | Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-bruc | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Santa Maria del Bruc. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MARTÍ I BONET, J.M. (2008) El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona. La Veu de la Parròquia. Butlletí Parroquial de Santa Maria del Bruc - Any I. 1 de novembre de 1913. Número 4 MESTRE I CASANOVA, Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.42 Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Bisbat de Sant Feliu. p.42 http:// www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destruccio | XI-XX | Església de planta de creu llatina, d'una sola nau amb volta de canó de quatre trams separats per arcs formers i una cornisa amb mènsules que recorre la nau a l'alçada de l'arrencada de la volta. Hi ha quatre capelles laterals i una capçalera triabsidal amb perímetre rectangular. Damunt del transsepte hi ha un cimbori de planta quadrada. Als peus de l'església i situat sobre l'entrada hi ha el cor. Una de les capelles laterals és l'absis de la primitiva església romànica. Dins de la tipologia llombarda, està decorat, a l'exterior, amb un fris de dobles arquets cecs entre lesenes, delimitades inferiorment per una socalada que, com els arquets cecs recorre tot l'hemicicle absidal. Adossat a l'absis, destaca el campanar romànic de planta semicircular amb finestres geminades dividides amb columnes de capitells mensuliformes. Està coronat per una torre piramidal coberta amb teules vidrades d'escames esmaltades de color blau i blanc realitzada posteriorment. A l'interior són notables les pintures gòtiques del segle XIII de la capella romànica, les pintures renaixentistes de la volta de la nau i el retaule del Roser situat en una de les capelles laterals. La façana és simètrica d'influència neoclàssica, s'hi obra una rosassa circular, està coronada per un frontó triangular i la porta és d'arc de mig punt. | 08025-2 | Bruc de la Parròquia | Està vinculada a l'antic terme del castell de la Guàrdia documentat a partir de l'any 931. L'església apareix documentada a partir de l'any 1068, quan l'abat Rotlland de Sant Cugat del Vallès establí a Arnau Sunyer un alou amb l'església de Sant Miquel, situat al terme de la parròquia de Santa Maria del Bruc, al lloc de Vilaclara. La primitiva església romànica data del segle XI, ja que segons un document conservat a l'arxiu del monestir de Montserrat, l'any 1080 es fa una donació per a la construcció del campanar. A principis del segle XIII es van fer les pintures murals a l'absis romànic. Al segle XVII va tenir lloc la primera ampliació de la primitiva església romànica. Segons les notes històriques del Bruc del Butlletí parroquial de l'any 1913, l'ampliació es va fer pels voltants del 1625. La situació topogràfica del lloc, al costat del torrent de l'Illa, no permetia allargar la primitiva nau i es va construir una nau més gran, de volta de canó, situada perpendicularment a l'orientació de la primera església, deixant l'antic absis romànic com a capella lateral. La nova edificació no tenia, però, la llargària de l'església actual, sinó que només ocupava l'espai des de la porta d'entrada actual fins al creuer. El 1627 Joan Subirats Jorba , de la masia del Castell, com a batlle va intervenir en el pagament de 329 lliures al mestre de cases Sebastià Santacana de Martorell, que corresponien al preu de fer la Iglesia Parroquial del Bruc [...] adobar lo campanar y fer unes fonts baptismals. El 1637 es va acabar de pintar el retaule del Roser, avui restaurat i situat a la capella de la Mare de Déu de la font. Al segle XVII també es va decorar la volta i es va modificar el campanar escairant-se una de les cares eliminant el segon pis per tal de carregar-hi la torre piramidal. Durant el 1857-1858 es van engrandir novament l'església quedant configurada tal i com és avui: una sola nau, quatre capelles laterals, creuer i capçalera absidal. També es va fer un nou altar major o de la Mare de Déu de Gràcia amb obra cuita i motllures i ornamentació de guix. S'acabà de pintar i daurar l'any 1867. Durant la guerra civil (1936-39) l'església va ser saquejada i es va perdre l'altar i la imatge de la mare de Déu del Roser. Finalitzada la guerra civil, l'any 1941 es va pintar l'església i s'habilità la rectoria. Entre el 1944 i el 1957 es van fer diverses obres de restauració: es posaren bancs nous, s'inauguraren les noves campanes, foses a Jaen, l'any 1951 i l'any 1957 i es va inaugurar l'altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, coincidint amb la seva entronització, la imatge s'havia pogut salvar durant la guerra civil (1936-1939). Des del 1957 es va reformar totalment l'altar major, decorat amb pintures de Joan Llongueres, i es va construir la capella del Santíssim Sagrament. Les obres van ser dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa, director del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona (1954-1978). L'any 1958, gràcies a Mossèn Jaume Torrent es van descobrir les pintures gòtiques. Al 1960 van ser restaurades per Josep Gudiol i Ricart, amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. També es va restaurar el campanar i les parts exteriors de l'absis romànics. L'any 1986 arran de les obres de restauració de la nau es va descobrir l'existència dels esgrafiats renaixentistes de la volta de la nau que van ser restaurats pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya sota la direcció de J.M. Xarrié i Rovira. El 18 de setembre del 2005 es va inaugurar l'orgue. L'any 2008 es va restaurar el retaule de la verge del Roser. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74132-foto-08025-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74132-foto-08025-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74132-foto-08025-2-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 92|93|94|95|98|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74133 | Sant Miquel de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-vilaclara | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. BURON, Vicenç,(1980); Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi, edicions. Barcelona. p.87 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112. GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.97 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La Veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XI-XII | Volta esfondrada i esquerdes importants a l'absis. | La capella de Sant Miquel de Vilaclara és una construcció romànica que va quedar totalment inscrita dins del mas Guixà. Es pot destriar, però, el cos de l'església, construïda per un edifici d'una sola nau (que va ser dividida per una arcada gòtica, ara tapiada), que és capçada a llevant, per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra tosca. Al mur nord de la nau, es conserva una segona finestra, també oberta en doble esqueixada. A la capçalera s'hi conserva un fris compost per tres sèries de dobles arcuacions entre lesenes, originades a partir d'una peanya que circumda i fonamenta l'absis. La coberta de la nau està totalment esfondrada. La porta antiga, ara tapiada, era situada, com la moderna, al costat sud. Manté encara una arcada de mig punt adovellada i va ser tapiada per utilitzar la seva part inferior com a xupet d'un cup de vi. L'aparell dels murs de l'església, força irregular, és compost de blocs de pedra de mides diferents. L'edifici va tenir diferents remodelacions que van readaptar la primitiva funció religiosa de l'edifici als usos agrícoles. Probablement aquesta remodelació va realitzar-se al segle XVIII amb l'expansió de la vinya. Un exemple d'aquesta reconversió és la construcció a la base del presbiteri d'un gran cup folrat amb ceràmica. | 08025-3 | Sud-est del túnel del Bruc | Aquesta església es trobava dins el terme del castell de La Guàrdia, dins de la parròquia del Bruc al lloc de Vilaclara. Segurament va ser una capella sempre destinada al culte dels habitants del sector occidental del terme. Va dependre del monestir de Sant Cugat del Vallès, abans del 1068, per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, documentat a partir de l'any 931. El monestir de Sant Cugat adquirí més drets en aquesta església l'any 1077, en què el vescomte Udalard donà al dit monestir el seu alou de Vilaclara, que havia estat d'Arnau Bonfill, difunt, amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Al 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757 fou abandonada definitivament. S'hi venerava el copatró de la vila. | 41.5896100,1.7496200 | 395783 | 4604968 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS es cita com absis de Sant Miquel de Vilaclara. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 74134 | Cal Díaz o Villa Antoinette | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diaz-o-villa-antoinette | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. | XX | Cal Díaz o Villa Antoinette é una torre d'estiueig de planta rectangular, un pis i una torre adossada. Voltada de jardí i paret de tanca. Està formada per un edifici principal, un porxo i una galeria porticada a la façana posterior. Els espais es disposen en diferents plans, avançats i reculats creant un joc de volums. S'hi observen elements coloristes que destaquen sobre les parets blanques estucades com l'emmarcament de les finestres amb obra vista als mainells. Sota teulada destaquen els modillons i al porxo la barana salomònica també de totxo vist repintat. Altres elements coloristes modernistes són la xemeneia recoberta de rajoles de ceràmica i les teules envernissades de colors blau i groc a la teulada. La terrassa posterior i els porxos són construccions posteriors. | 08025-4 | C/ Bruc del mig, 1 | El Bruc va ser escollit com un poble d'estiueig a inicis de segle per diferents famílies barcelonines. Aquesta casa va ser un dels primers projectes realitzats per Ricard Giralt Casadesús. A cavall entre la tendència modernista (colorisme) i noucentista (composició harmònica), va ser bastida entre 1913 i 1916. La família Díaz en va ser propietària fins els anys 1980. Ricard Giralt i Casadesús, va obtenir el títol d'arquitecte a l'Escola de Barcelona el 1911. Va ser des de 1915 arquitecte municipal de Figueres i des de 1922 de Girona. | 41.5781100,1.7806500 | 398351 | 4603654 | 1913 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 74135 | Can Solà de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-roca | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat, p. 144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII-XX | Masia de grans dimensions. Sembla que a l'origen estava formada per un edifici central envoltat d'un pati i tancat amb un baluard. L'edifici originari està format per planta baixa i planta pis. Se l'hi van afegir construccions posteriors tant a l'interior del pati com al voltant del recinte, tot aprofitant les parets del baluard. A l'angle oest del recinte, sobre del baluard s'hi va construir una nova vivenda formada per planta baixa i dos pisos i galeria. A la part nord diferents coberts per allotjar-hi instal·lacions destinades a usos vinícoles. A l'interior s'hi accedia per dues portes. La de la part sud, avui està inutilitzada i el camí que hi accedia ha quedat tallat per un camp de conreu. A la part nord hi ha una altra porta, segurament la porta originària, que condueix al pati interior, i que és la que avui s'utilitza. Conserva un arc de mig punt de carreus de pedra. A l'interior del recinte,a la part oest, hi ha una petita capella sota l'advocació de Sant Isidre. | 08025-5 | Antiga N-II; km 571.4 | Aquesta masia està situada a la part del terme coneguda com Sant Pau de la Guàrdia. Era un dels termes d'origen medieval depenent del castell de la Guàrdia, conjuntament amb el del Bruc i Collbató. La casa s'esmenta al capbreu del 1496, en la confessió de Vicenç Solà, àlies Aguilera, del mas de la Roca. Al segle XVIII, el nucli de la Guàrdia, encara era una unitat administrativa independent - pertanyia al corregiment de Manresa - i tenia els seus propis batlles. Dos dels propietaris de la masia van exercir-ne el càrrec. L'any 1739, Pau Jorba i l'any 1748, Isidre Solà. La masia va sofrir diferents ampliacions que ho testimonien les dates que es troben inscrites. Una a la clau de l'arc de la porta de ponent, de l'any 1619 i la de 1752 en un portal interior. | 41.6002400,1.7465100 | 395541 | 4606152 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74136 | Can Casas Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-petit | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHNB: Plànol 1913. UI: 956 | XX | Va ser construïda per a habitatge d'estiueig. Està formada per planta baixa i pis amb un jardí lateral. A la façana destaquen els elements ornamentals com la barana del terrat, d'obra vista, el fris de rajola policroma que arrenca dels brancals del balcó i la seva barana de ferro. La porta d'entrada i les finestres es coronen amb mosaic de colors i la teulada és de teula envernissada de color blau. Ha estat restaurada i ampliada recentment, canviant-se l'emplaçament original de la porta d'entrada. | 08025-6 | C/ Bruc del mig, 6 | L'edifici va ser construït el 1913 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús, autor de la casa que està al costat d'aquesta i separada per una androna. El promotor va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig, 9. El nom actual prové de Joan Casas de Müller, segon fill de la família Casas, propietària de l'edifici al carrer Bruc del mig 55, el qual hi va anar a viure. | 41.5784300,1.7809100 | 398373 | 4603689 | 1913 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 74137 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-3 | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 125 GONZALEZ MORENO-NAVARRO, Antoni;CASTILLA DEL PINO,Carlos; FERNÁNDEZ ALBA, Antonio ( 1995). Patrimoni: Memòria o malson?. Memòria 1990-1992. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació. SERPAL. p. 213 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.302. | XIX-XX | Casa senyorial de planta rectangular formada per l'edifici principal i un cos adossat d'una sola planta cobert per un terrat. En l'edifici principal s'hi poden distingir dues crugies. La primera, situada en una de les dues vessants de la coberta a dues aigües, (al costat del cos de planta baixa), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Contenia l'espai dedicat a celler, avui sala d'actes, i l'habitatge principal de la família Casas, avui reconvertit en oficines municipals. L'altra vessant conté el cos de l'escala d'accés a la planta primera i altres estances de l'habitatge (part construïda després de la mort de l'arquitecte Cascante). L'escala està il·luminada per vidrieres policromades i arranca d'un vestíbul, antigament ornamentat amb ceràmiques aplacades. Se'n conserven alguns elements notables, com la porta d'accés a la sala d'actes (antic celler). L'antic habitatge dels propietaris, al primer pis, estava organitzat al voltant d‘una L formada pel vestíbul i el passadís que donava accés als antics dormitoris, al menjador i sala de visites ( ambdós espais conserven enteixinats de fusta), cuina i cambra de bany. Totes aquestes estances avui són dependències municipals. A la planta golfes, avui Museu de la muntanya de Montserrat , la coberta està suportada per cavalls de fusta invertits, atirantats amb elements de ferro pla. El cos de planta baixa, avui seu de la Biblioteca Pública Verge de Montserrat, havia estat la zona dels antics cups. Hi destaca el coronament del terrat format per una barana calada, amb un passamà motllurat que recolza sobre pilars de totxo vist i una sèrie de cercles de pedra artificial on s'inscriuen uns motius vegetals. També són de pedra artificial les hídries situades a sobre de cadascun dels pilars. Tant l'actual sala d'actes com a la biblioteca es caracteritzen per les jàsseres de fusta atirantades amb elements rodons de ferro que s'encasten a les parets estintolant-se, aparentment, sobre unes cartel·les de guix. A la façana principal (que antigament quedava davant del pati de la casa i avui a una plaça) i la façana del carrer del Bruc del mig hi són notables l'ús dels diferents elements de totxo vist, els elements de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis que decoren les llindes de les obertures i les baranes de pedra artificial. | 08025-7 | C/ del Bruc del mig, 55 | La família Casas havia anat adquirint des d'inicis del segle XIX, terres del Bruc per dedicar-les a la vinya. A mitjan segle XIX, Josep Casas i Sagristà, natural de Xàtiva, comprà una casa vella del nucli del Bruc del mig, on hi havia instal·lada una posada, per passar-hi temporades de repòs o per supervisar l'explotació de les seves finques. El fill de Casas i Sagristà, Josep Casas i Chocomeli, enginyer industrial especialitzat en l'elaboració de vins, va construïr una nova casa tot ampliant la primera. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Cristobal Cascante i Colom, natural d'Esparreguera, col·laborador de Gaudí. Va començar en el projecte el 1888 quan també estava treballant a Comillas on va dirigir les obres de la capella-panteó i va ser-ne autor de l'Hospital. També va dissenyar els interiors i el mobiliari de l'edifici El Capricho. La seva prematura mort als 39 anys, l'any 1889 es va produir quan l'edifici de Can Casas encara no estava del tot enllestit. Cap l'any 1920 es va finalitzar la part de la casa que correspon a la crugia de ponent. Josep Casas i Chocomeli, va ser alcalde del Bruc. Durant el seu mandat es va construir el Pont de la Parròquia. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Cristobal Cascante | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74138 | Ca n'Elies de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelies-de-la-guardia | RIBAS I CALAF, Benet (1997), Història de Montserrat (888-1258). Barcelona, Curial i Abadia de Montserrat. p.100-102 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. (2006). p.145 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-26) p.96 VIVES I TORT, M; (2007). L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) Universitat de Barcelona. | XV-XX | Casa pairal de grans dimensions que ha estat reformada per a restaurant. Consta de dos edificis contigus orientats al sud de planta baixa i pis: la casa pairal i la masoveria. La casa pairal te l'accés per sota d'un porxo amb volta de creueria. A la planta primera conserva l'espai de la gran sala i una habitació d'alcova amb tancaments de fusta d'estil neoclàssic i pintures modernistes. Al primer pis s'hi obra una galeria. La masoveria conserva l'entrada d'arc de mig punt amb dovelles on hi ha la data a la clau de volta del 1707. Són destacables les reixes de gelosia realitzades en ferro de dues finestres de la planta baixa i el rellotge de sol de la façana. L'espai davanter de les construccions té un pati tancat per un mur de pedra i porta de ferro i a la cantonada oest hi ha un mur amb espitlleres. Els antics cellers, els cups, la premsa i les quadres de la planta baixa han estat transformats en restaurant. | 08025-8 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | Les primeres referències de la masia es troben el 1230 en el document de reconeixement de drets corresponents al rei i als castlans del castell i terme de la Guàrdia. En el capbreu del 1496 en fa la confessió Simó Elies qui ho posseeix del seu avi Pere Elies. Al segle XV hi havia un hostal, una casa de pagès, un forn de vidre i un oratori dedicat a San Abundi. Al segle XIX, n'era propietari Miquel Elías (1766-1841), nascut a Sant Pau de la Guàrdia però que es va traslladar a Barcelona i es dedicà al comerç. L'any 1816 va comprar la masia de Can Bros de Martorell on hi va instal·lar una serradora, una farga de coure i un molí paperer. Als anys 40 del segle XX la família Elies ho va vendre a la família Tobella, actuals propietaris. | 41.6118700,1.7475500 | 395646 | 4607442 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74139 | Can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.109 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-17) | XVIII | Sense coberta i amb els murs desprotegits. | Masia de planta baixa i pis de la que només es conserven part dels murs. Són molt característics el paraments realitzats a la part baixa amb la pedra de llicorella i a la part alta amb filades de tapia. Hi ha restes de dos cups adossats. | 08025-9 | Paratge de Roques Blanques | Construïda al segle XVIII. Era una propietat de la masia de Can Solà de la Roca. | 41.5817600,1.7491700 | 395733 | 4604097 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74140 | Can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macana | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.67 VIVES I TORT, M; L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) (2007) Universitat de Barcelona | XVIII-XIX | Masia fortificada de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos i teulada a dues vessants. La porta principal te inscrita a la clau de l'arc, la data del 1791 i l'escut de l'Abadia de Montserrat. A les plantes hi ha cinc finestres a cadascuna, totes amb l'arc de maó vist. Al damunt de la porta d'entrada i a la primera planta, hi ha restes evidents d'una gran balconada, avui reconvertida en finestra. Les obertures es caracteritzen per ser totes d'arc escarser. Les parets estant arrebossades i a les cantonades s'aprecien carreus de pedra treballats. De la fortificació de la guerra carlina, en queda una torre de guaita a la cantonada dreta de la casa, tocant a la carretera. És de forma poligonal irregular i té quatre cares. Conserva cinc espitlleres a dues de les seves cares. A la paret nord de la casa es conserven unes espitlleres de maó. | 08025-10 | Coll de Can Maçana | La casa actual té el seu origen en un conjunt d'edificacions situades al coll de can Maçana en una cruïlla de camins: el de Barcelona a Manresa, el camí transversal que des d'Igualada anava a Montserrat a l'edat mitjana i el camí de Sant Jaume des de Montserrat cap a Cervera i Lleida. Els primers pobladors del lloc s'hi van establir com a emfiteutes del l'església del castell de la Guàrdia. Formava part del conjunt de masies que configuraven el nucli de La Guàrdia. El 1497 tenia un hostal, carnisseria i hospital. Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. Va ser escenari de la Guerra del Francès, de la batalla guanyada als francesos el 6 de juny de 1808, donant lloc a la llegenda del Timbaler del Bruc, i de les guerres carlines. En la primera, a l'any 1835, les tropes isabelines van fortificar la casa i van construir-hi allotjaments. Una partida carlina manada per Benet Tristany es va dirigir a can Maçana sense poder destruir la fortificació construïda. En la tercera a l'any 1875 hi va haver nous enfrontaments. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a Massana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74141 | Can Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manuel | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-20), p.72 | XVIII-XX | Masia construïda aprofitant el rocam al cim d'una carena. Consta de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per damunt del cos central es va sobrealçar amb parets de maó. La construcció més antiga te els paraments de maçoneria. A la banda de ponent te un cos molt enderrocat amb cups a la planta baixa. | 08025-11 | Sud-oest del terme | Construïda al segle XVIII en terres propietat de la masia de Can Mata dels Tribers. | 41.5841800,1.7633200 | 396916 | 4604348 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74142 | Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrat | MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-13 | XVII-XX | Masia de grans dimensions formada per un conjunt d'edificacions aixecades en èpoques diferents. La primera construcció, de teulada a dues vessants, s'hi va afegir un nou cos a la seva part esquerra. Avui, aquesta edificació, conserva la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i al primer pis les finestres. Està formada per planta baixa, pis i golfes (antic palomar) i havia tingut en la seva part posterior els cups i el celler. Va ser allargada per la banda esquerra amb un gran celler en planta baixa, i un habitatge amb cuina econòmica, tres habitacions amb balcons, una galeria i una sala-menjador a la planta primera. La part antiga va quedar com a masoveria. El gran celler conserva part dels primitius arcs escarsers i restes de la canalització de ceràmica vidrada, que portava el vi des dels cups. La gran arcada del celler ha estat aixecada recentment així com la porta d'accés des del pati. Les habitacions de la part perllongada de l'habitatge nou per damunt del celler, conserven la distribució d'alcoba i decoracions de pintura mural al fresc de temes naturalistes i populars del segle XIX. A partir dels anys 80 s'hi ha fet diverses reformes, sobretot a la planta baixa. S'han obert tres finestres a la part de l'antiga cuina i a l'interior s'han transformat força les dependències de la casa més antiga (cups i cellers). Davant de la casa hi ha un porxo edificat recentment creat a partir d'aixecar un terraplè a l'hort que hi havia situat al costat del torrent de l'Illa. Abans d'aquestes obres, al davant de la casa hi havia el camí que conduïa fins a la masia de Can Vallès i tres feixes d'horts. A la part posterior de la casa, a l'antiga era, hi ha adossades a un terraplè les restes de les arcades d'un aqüeducte que portava aigua des d'una mina situada en una vinya per damunt de la casa | 08025-12 | Bruc de Baix | Aquesta masia ja existia al segle XVII. Va ser ampliada al segle XIX amb unes grans instal·lacions relacionades amb la viticultura. Tenia una important producció tant de vi com de productes d'horta. A partir de la crisi de l'agricultura dels anys 50 del segle XX, la casa va patir un abandonament. Hi seguiren vivint masovers fins els anys 1970 en què va patir un esfondrament. Als anys 1980, la casa va ser adquirida per una societat noruega relacionada amb una escola d'art i es va reformar per a residència i taller d'estudiants d'art. | 41.5755800,1.7869600 | 398873 | 4603366 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74143 | Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valles | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 117 MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006). Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-12 | XVIII-XX | La masia originària és de planta baixa i pis coberta a dues aigües de teula amb portal adovellat i una finestra amb brancals de pedra. Té adossat a la dreta, un cos de planta baixa amb un gran portal que recorda el seu ús com a cotxeria i un pis que va ser sobrealçat obrint-hi una finestra. A la part de ponent hi ha un altra cos adossat, de planta baixa i pis amb una galeria de dues arcades. Aquest, avui destinat a funcions d'habitatge, anteriorment s'utilitzava per a corrals i palissa. L'interior conserva la distribució d'una gran entrada amb el celler al fons i una gran sala a la primera planta. Els diferents espais construïts conformen un pati que queda tancat. Al davant de la façana principal hi ha l'espai de l'antiga era. Destaca la conservació de la distribució clàssica de tipologia de masia catalana i alguns mobles antics. | 08025-13 | Sud-est del terme | El primer cognom conegut en aquesta masia és Elies (segles XIV-XV). A finals del segle XV, segons la confessió en el capbreu del 1496, trobem al mas Elies a Mateu Moià i la seva dona Caterina. A principis del segle XVI, el titular del mas era Salvador Golart, pagès del mas Colomer, del terme del castell de Sant Pere de Pierola, el qual va vendre el mas Elies a Mateu Vallès el 18 de maig de 1523. Aquest va ser el punt de partida d'una llarga nissaga de pagesos que durant 500 anys ha posseït les terres i la casa. El 1609, Jaume Vallès va formar part com a jurat del govern municipal. Durant la guerra del Francès el 6 de juny de 1808, l'amo de la casa, Pau Vallès i Rialt va ser mort pels francesos que van ferir també al seu hereu, Josep Vallès i Jorba. Va ser segurament durant el segle XIX, amb l'expansió del conreu de la vinya, que a la casa s'hi deurien fer ampliacions destinades a celler i cups i possiblement la galeria de la banda de ponent. Avui encara continua essent propietat i estant habitada per l'hereva de la nissaga, Montserrat Vallès i Febrés. Al segle XIX es va començar a fer funcionar un forn d'obra situat prop de la casa en terres de la masia, forn que a partir del 1956 va transformar-se en unes instal·lacions modernes, arribant a ser una important bòvila durant els anys 80 del segle XX. | 41.5749000,1.7892300 | 399061 | 4603287 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74144 | Canals i bassa de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-i-bassa-de-la-vinya-nova | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina. p.16 | XVII | Canalització de l'aigua procedent de la mentidera de la Coma de la Maçana i de les parts altes de la muntanya amb una construcció formada per canals i basses. Els principals elements són dos canals de pedra, de desenes de llargada, que anaven recorrent tots els replecs de la muntanya; petites basses de decantació per filtrar l'aigua abans d'arribar al gran dipòsit o bassa. Aquesta es troba en una part enlairada a prop de la casa i es calcula que te una capacitat de més d'un milió de litres. Els murs laterals són de toves on s'hi representen símbols cristians ( creus llatines, de caravaca...) i montserratins ( serres...). A través d'un sistema de sobreeixidors i comportes es reconduïa l'aigua sobrant a altres dipòsits secundaris (cisterna de la casa i una petita bassa) i la resta s'abocava al torrent del Pont. | 08025-14 | La Vinya Nova | El complex hidràulic va ser construït durant l'època en què la masia, propietat del monestir de Montserrat, va esdevenir un important complex agrícola i residencial (segle XVII-XIX). Recentment s'ha restaurat tot el complex. La propietat ha restaurat la bassa a la qual s'ha recobert amb una tela impermeabilitzant perquè pugui tornar a contenir aigua de la pluja i s'ha adequat l'espai de l'entorn. El Patronat de la Muntanya de Montserrat ha recuperat les canalitzacions de recollida d'aigua. | 41.5840200,1.8083900 | 400673 | 4604278 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La Vinya Nova està catalogada com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Els canals i la bassa es troben dins les instal·lacions properes al mas. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74145 | Torre del Telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf-0 | LEN I CURRIUS, Lluís; PERARNAU I LLORENS, Jaume; (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Patrimoni Industrial Temes, 1. Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. p.89 | XIX | Ha perdut la coberta i els murs estan desprotegits. | Torre de telegrafia òptica coneguda també com castell de Ferran; hi ha autors que aquesta darrera identificació la concreten en un fortí que protegia el coll de can Maçana, situat en el turó que ombreja can Maçana per una banda i l'antic fon de vidre pel l'altra i del qual actualment només en resten alguns testimonis. La torre del telègraf és de planta quadrada, amb tres pisos i amb espitlleres defensives al voltant . Les parets són de pedra, maons i morter de calç. Les espitlleres són de maons. Per la part sud, la cinglera de la roca s'utilitzava com a defensa natural, mentre que per la part frontal, més accessible, s'augmentava la seguretat amb un mur de tanca. Conserva dues de les parets principals, però s'han esfondrat les plantes dels pisos. | 08025-15 | Puig Ferran | L'edificació actual respon a la tipologia de torres de telegrafia òptica construïdes al segle XIX segons el disseny de J.M.Mathé. És molt probable que el lloc fos utilitzat en la primera guerra carlina l'any 1836 i que posteriorment es transformés. La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Des d'aquesta torre es té una visual directa amb les torres del Brunet o la Guíxola, de la línia que anava a Manresa i Solsona, i amb la de can Dolcet a Collbató i la de Castellolí de l'eix Barcelona-Lleida. | 41.6083000,1.7639700 | 397009 | 4607025 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74145-foto-08025-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74145-foto-08025-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74146 | Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.100 | XVIII | Església d'una sola nau, amb tres capelles laterals al costat de la epístola i dues al de l'evangeli i un cor als peus. El presbiteri presenta, al mur frontal, unes figures dels quatre evangelistes, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat acompanyada per les de Sant Pere i Sant Pau i una hornacina amb la imatge de Sant Pau. Al mur dret la imatge d'un papa. L'altar està cobert amb un baldaquí on hi ha penjada una creu processional, segurament reaprofitada. Destaca a la part frontal de l'altar un alt-relleu daurat, amb l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc, única taula que es conserva del retaule de l'altar major, cremat el 1936, dedicat a la conversió de Sant Pau. A la primera capella lateral dreta al costat de la sagristia hi ha una imatge del sagrat cor i unes pintures murals en molt mal estat, aspecte que en dificulta la seva descripció. La segona capella d'aquest tram conserva un altar barroc amb columnes, fet amb guix i pintat. Hi ha tres escultures: Sant Isidre, Sant Abundi i Sant Antoni. La tercera capella, conserva pintura mural i una pica baptismal. A la capella situada a la banda de l'epístola, al costat de l'altar hi ha una imatge del a Mare de Déu del Roser.A la següent una imatge de la Immaculada, en una hornacina amb columnes d'estil neoclàssic. A la paret del final de l'església, al costat esquerra, hi ha un crucifix. I a l'entrada de l'església una pica baptismal que se sustenta en un corró de batre. El paviment és de mosaic decorat. A prop del presbiteri hi ha dues làpides sepulcrals. A l'exterior en el graó de l'entrada s'inscriu a la pedra la data del 17--. Té adossat un campanar de torre de planta quadrada amb una espitllera a mitja alçada. La façana és plana, sense cap ornament, amb la porta d'entrada arquitravada amb una llosa de pedra i brancals també de pedra. A la part alta hi ha un òcul. | 08025-16 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | En el lloc de l'actual església, existia a l'època medieval, la capella del mas Elías, dedicada a Sant Aon o Sant Abundi. Al segle XVIII, en ser abandonada l'església de Sant Pau Vell, situada al castell de la Guàrdia, es va construir un nou temple al sector oriental del terme, justament on es trobava la capella de Sant Abundi. El 1738 es donà el permís religiós per a transferir l'església de Sant Pau al costat de la casa de Josep Elías, el qual va cedir un tros de terra. La nova església va ser sufragània de la del Bruc. Les obres van començar el 1740, essent mestre d'obres Miquel Sencú de Manresa, es van acabar el 1743 i a l'any 1760 es va fer el retaule de Sant Pau de l'latar major. Durant la guerra civil, l'església va ser saquejada cremant-se el retaule barroc, altres dos altars i dotze imatges. L'any 1940 es començà la reconstrucció de l'altar major, es va pintar el presbiteri. El 1941 es va col·locar el baldaquí i la imatge de Sant Isidre que es troba a l'altar barroc. El 1959 es va restaurar la sagristia. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1743 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-3.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Miquel Sancú, mestre d'obres | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 74147 | Sant Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-vell | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 380 BURON, Vicenç (1980) Esglésies romàniques Catalanes. Guia, Artestudi Edicions. p. 91 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. GAVÍN, Josep M.(1984); Inventari d'esglésies. Anoia-Cpnca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.99 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007), Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 59 | XI-XVII | Construcció d'una sola nau ampliada amb una capella lateral. La nau està formada per una volta de pedra apuntada i la capella lateral per una volta d'arc escarser. Les restes donen a conèixer elements del segle XI com són la porta primitiva oberta al mur de migdia i fragments de la nau. També es conserven restes de motllures d'època gòtica, una finestra de doble esqueixada a la capella lateral, una espitllera al mur de llevant, els esglaons que donaven accés a un petit cor, la capella lateral barroca, una gran cisterna excavada a la roca pendent de desenrunar, una antiga necròpolis, el paviment del segle XV i a sota d'aquest, un de més antic potser de l'època fundacional. | 08025-17 | Coll de Guirló | 41.6080200,1.7737000 | 397819 | 4606983 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | L'any 2009 la Generalitat hi va fer una intervenció arqueològica i de consolidació dels murs i de les voltes. Està prevista una segona fase d'intervenció. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74148 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill-1 | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-42). p.160 | XVIII-XX | Masia de planta en forma d'ela formada per planta baixa i pis. En tot el seu entorn té edificacions de menor alçada dedicades a les tasques agropecuàries. | 08025-18 | Nord-oest del terme | 41.6286100,1.7137800 | 392860 | 4609342 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 74149 | Cal Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frances | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-53). p.200 | XVIII-XX | Masia de planta baixa, pis i golfes. La façana es corona amb una forma esglaonada. Les finestres són molt noves i acabades amb maó. La façana ha estat repicada i s'ha deixat la pedra vista. A la part de ponent hi ha una edificació en un petit talús que allotjava els antics cups de volta de maó. | 08025-19 | Nord-oest del terme | 41.6270100,1.7231400 | 393637 | 4609152 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml