Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74327 A Igualada són xerraires (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Només alguns veïns la recorden. 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' 08025-197 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74341 A dalt de la muntanya (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-dalt-de-la-muntanya-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231. XVIII-XIX És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut. 'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.' 08025-211 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà). 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74339 A fira me'n vull anar (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fira-men-vull-anar-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Poc recordada actualment. 'A fira me'n vull anar tan sols per vendre'm la roba, que si els polls valen diners aquest any me faré home.' 08025-209 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes. Bertran hi anota: 'Aquesta sospitem que és treta de poc, pus no fa gaires dies que l'oírem cantar per primera volta a un jove i ben cepat carlista'. El 1885 és novament editada en un recull més ampli de cançons i corrandes de la zona del Montserrat. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74253 Oració per curar el gargamelló caigut https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-el-gargamello-caigut SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX No s'utilitza actualment. 'A la vinya de Nostro Senyor es cava, es poda i s'alça el gargamelló.' 08025-115 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador S'aplica a la caiguda d'úvula ('campaneta'), que pot provocar problemes respiratoris greus als nadons. Mentre es diu l'oració, s'agafa amb una mà la jaqueta de la criatura i amb l'altra se l'agafa pels peus i se la sacseja cap per avall diverses vegades. L'oració s'ha de dir tres vegades i, al final, tres parenostres a la Santíssima Trinitat.Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual. Actualment el remei s'utilitza poc i sense l'oració. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74340 Aquell jovenet que balla (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquell-jovenet-que-balla-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX És poc recordada avui dia. 'Aquell jovenet que balla ajudeu-me'l a mirar; porta les calcetes curtes, fa cara de rufià.' 08025-210 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74331 De rosetes prou n'he vistes (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-rosetes-prou-nhe-vistes-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX 'De rosetes prou n'he vistes, que els rosers n'estan criant, no pas de tan boniquetes com les que m'estic mirant.' 08025-201 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74329 Diuen que l'amor mata (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/diuen-que-lamor-mata-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada avui dia. 'Diuen que l'amor mata i això no és veritat, perquè si l'amor matava jo ja en fóra enterrat.' 08025-199 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74250 Oració que es diu en passar per davant del cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada actualment entre els veïns. 'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.' 08025-112 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74332 El cantar del gat és mau (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantar-del-gat-es-mau-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX És poc recordada actualment. 'El cantar del gat és mau, lo sonar del bou l'esquella, deu-me la jove, si us plau, vagi al dimoni la vella.' 08025-202 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74328 El convent de Sant Ramon (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent-de-sant-ramon-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Actualment no es recorda la corranda. 'El convent de Sant Ramon n'és fet de pedra picada, a cada cantó un clavell i al mig una rosa encarnada.' 08025-198 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Fa referència al convent de frares blancs de Sant Ramon del Portell, a la Segarra, construït al segle XIII i restaurat els segles XVII-XVIII. Al segle XIX s'hi feia un aplec popular el darrer diumenge d'agost. És possible, doncs, que la corranda fos portada al Bruc per treballadors agrícoles provinents de la Segarra. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74252 Oració que es diu en entrar a l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-entrar-a-lesglesia Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1917). Volum XXVII. Tipografia L'Avenç. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX L'oració no es recorda avui dia. 'En aquest temple de Déu me fico perquè el mal esperit no em tempti; si alguna cosa he promès al mal esperit a davant de Déu i Verge Maria me'n desdic.' 08025-114 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5759100,1.7858100 398778 4603404 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual.En el recull s'anota que 'tres vegades es diu'. És una mostra molt característica de la religiositat popular que es debat entre el bé i el mal. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74338 En la cara t'ho conec (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-la-cara-tho-conec-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX La corranda no es recorda actualment. 'En la cara t'ho conec, minyona, que no estàs bona, en la cara t'ho conec que et canses de dormir sola.' 08025-208 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74335 Encara que sigui negre (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/encara-que-sigui-negre-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada avui dia. 'Encara que sigui negre no em tinguis per avorrit, que sóc del color del pebre que tot l'any n'és agraït.' 08025-205 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador confronta aquesta corranda amb d'altres de portugueses, toscanes, sicilianes i gregues que tracten el mateix tema, com ara aquesta: 'Chamaste-me trigueirinha / eu nao me escandalisei; / trigueirinha és a pimenta / e váe a mesa do rei.'També indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74229 Oració contra el mal de ventre https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-el-mal-de-ventre BARTROLÍ i ROMEU, M., ed. (1989). La tradició remeiera a l'Anoia. BERTRAN i BROS, Pau (1894). 'Popularitats: notes preses de cara a la llar', a La Ilustració Catalana núm. 325. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, crences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Oració molt poc coneguda actualment entre els veïns. 'Entremig de paret i tina / descansa el Redenmptor / a gust de la mestressa / i de l'amo no. Lit de boga i pa florit / el mal de ventre de [el nom del malalt] li passi tot seguit.' 08025-99 L'oració és recollida pel folklorista Joan Amades, que reprodueix la versió consignada per Pau Bertran. Posteriorment, Cels Gomis (1987) i Bartrolí (1989) recullen altres versions de la mateixa oració al Maresme i a l'Anoia, respectivament. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista Pau Bertran en notes manuscrites. L'oració s'acompanya de tres parenostres a la Santíssima Trinitat. L'oració no es recorda actualment. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74333 Francisco, per tu m'arrisco (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/francisco-per-tu-marrisco-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. TUDÓ I DURAN, R. (1906). 'Del meu jardí (II)', dins Gent Nova núm. 265. XVIII-XIX Poc recordada actualment. 'Francisco, per tu m'arrisco i en tu duc l'afició; fes-te frare franciscano, tu seràs mon confessor.' 08025-203 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, el 1906, el folklorista Rafael Tudó i Duran la va publicar dins la revista Gent Nova, de Badalona, sense citar-ne la font. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74251 Oració que es diu cada cop que toquen hores https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX No s'utilitza avui dia. 'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.' 08025-113 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74336 La flor de la carbassera (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-flor-de-la-carbassera-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada avui dia. 'La flor de la carbassera n'és una malvada flor, perquè sola mata molts homes al bo de l'ocasió.' 08025-206 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes, i el 1885 en un recull més ampli. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La carbassera fa referència, naturalment, a l'amor no correspost.El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74337 La meva amoreta plora (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-meva-amoreta-plora-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX És poc recordada actualment. 'La meva amoreta plora, plora que no té consol; jo prou la consolaria si li dava el que ella vol.' 08025-207 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74330 La roseta del rosar (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roseta-del-rosar-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada actualment. 'La roseta del rosar si no la cullen es passa; lo mateix serà de tu si ton pare aviat no et casa.' 08025-200 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74317 Oració en despertar-se https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-despertar-se AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX 'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.' 08025-187 Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74334 Si sabia de cantar https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-sabia-de-cantar BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Alguns veïns la recorden. 'Si sabia de cantar un pandero compraria, per fer divertir l'amor totes les hores del dia.' 08025-204 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74322 La imposició de la cendra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-imposicio-de-la-cendra AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. XVIII-XIX Poc recordada actualment. 'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'. 08025-192 La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74255 Oració perquè no piquin les vespes https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-perque-no-piquin-les-vespes SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Actualment no s'utilitza. 'Vespa, cama de nespra, poma rodona, si per cas em piques Déu te confonga.' 08025-117 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Es diu tres vegades 'mirant de fit a fit la vespa'. Segons el recopilador, s'aplica a vespes 'de galet, de carn o de qualsevol altra mena, i es pot treure el vesper sense por.'Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Carles Puig, pagès ('ui, si n'havia tret [de vespers]...!'). 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
93965 Celler i casa de can Balaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-i-casa-de-can-balaguer <p><span><span><span><span><span><span>MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX La teulada està en mal estat <p><span><span><span><span><span><span>El celler de can Balaguer forma part d’un conjunt constituït per un antic habitatge i l’edifici de l’antic celler. L’edifici de l’habitatge es troba a l’extrem sud-est del conjunt, de planta baixa i un pis sota teulada, no presenta gaires elements remarcables, que són els que eren característics de la construcció en la seva època: sostres de bigues i cairats que suporten el paviment superior de toves i rajols, escales de maó amb mamperlà de fusta, una divisió d’alcova molt senzilla rectangular que és una simple obertura al mur, i unes portes d’armari encastat de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del celler és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s’obre a la carretera, al sud. Té planta baixa i una planta pis. A la façana, la porta principal que es troba a un costat, és d’arc carpanell de maó a plec de llibre recolzat sobre muntants de maó. Al costat hi ha dues finestres d’arc que segueixen la mateixa tipologia. Al primer pis hi ha dos balcons. La façana de darrera únicament té una porta que permet l’accés directe a la planta baixa i una obertura que dona a la terrassa i que permet accedir al pis. Al costat hi ha un espai que havia albergat un antic cup de vi que va ser transformat en lavabo i es va refer la paret de pedra exterior a mitjans del segle XX aproximadament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Davant d’aquesta façana hi ha un pati exterior que encara conserva el pou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’interior de la planta pis del celler no presenta elements remarcables. La teulada de teula àrab es sustenta sobre quatre pilars verticals de maons sobre els que recolzen les bigues que suporten l’estructura de la teulada que està formada per bigues i llates sobre les que descansen les teules situades a llata per canal. Aquest espai conserva alguna divisió vertical, ja que devia tenir un segon pis, però actualment l’espai està buit i presenta força alçada. Sembla que aquest espai es va fer després de la Guerra Civil, ja que es va esfondrar el sostre i es van malmetre les antigues encavallades, substituint el conjunt pels pilars de maó. Les divisions interiors feien funcions de camerino. En aquest espai es va fer teatre fins a la dècada del 1950, i hem tingut la informació de què quan es va inaugurar el monument al Timbaler del Bruc l’any 1963, es va utilitzar per allotjar tropes militars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’interior de la planta baixa és un espai obert gràcies al forjat de la coberta que és de volta catalana rebaixada entre arcs de mig punt rebaixats de maó, situades en dos cossos paral·lels separats a la vegada per arcs de mig punt rebaixats; els diferents arcs de cada volta convergeixen en un pilar central, mentre que els extrems exteriors recolzen als murs laterals. Totes les voltes van ser reforçades afegint un nou arc de maó pla al centre de cada volta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa es conserva un cup de vi petit folrat amb cairons ceràmics i el cargol d’una antiga premsa de vi.</span></span></span></span></p> 08025-285 Carrer Bruc de Baix, 1 <p><span><span><span><span><span><span>Històricament, el nucli antic del Bruc es va desenvolupar a costat del castell del Bruc i de l’església de Santa Maria a partir del segle X. Hi passava el camí Ral, que va propiciar aquest nucli de població. A partir del segle XVII va augmentar considerablement la població amb el conseqüent increment de masies. A partir del segle XVIII es van fer habitatges originant els nuclis Bruc de Dalt i Bruc de Baix, que es van configurar al llarg del camí Ral, la principal via de comunicació entre Martorell i Igualada, destacant la seva posició estratègica. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XVIII la població es va incrementar un 41%, amb un inici d’expansió urbana i la creació de nous nuclis al peu de la principal via de comunicació. Així, el nucli Bruc del Mig es va configurar a inicis del segle XIX, quan es va començar a consolidar aquesta via el 1805, que es transformarà en la carretera N-II a inicis del segle XX. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar que tradicionalment la indústria més característica del Bruc va ser la fabricació de peces de ceràmica i terra cuita (maons, teules), fonamentalment a partir de l’exposició internacional de Barcelona del 1929. Però tradicionalment el sistema econòmic havia sigut l’agricultura. A inicis del XIX va haver un expansió agrícola que va portar al desenvolupament de masos, basada en el cereal, oliveres i alguns ceps de vinya. La viticultura va aprofitar els terrenys que no eren bons per altres cultius, amb contractes de rabassa morta. Al segle XX es va convertir en un lloc d’estiueig i es van construir alguns edificis modernistes seguint la moda de l’època. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El desenvolupament urbà al llarg del camí Ral ens presenta un conjunt de cases amb gran diversitat d’estils i d’èpoques, amb edificis d’època modernista i contemporanis, així com algunes cases rurals i masies.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici de la casa i el Celler de can Balaguer no segueixen l’estructura d’altres habitatges de Bruc de Baix o de Bruc del Mig, com cal Mestre Xic (1934), cal Sant Joan (1867), cal Cordero (1880), cal Díaz o Villa Antoniette (1913), Panamà Canal (segle XX), can Casas Petit (1913<a href='#_ftn1'><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></a>). En canvi si té alguna semblança amb el celler de la masia can Serrat, que es troba a l’extrem de Bruc de Baix, formant part d’una antiga masia. Aquest celler de can Serrat, tal i com s’explica a la fitxa corresponent del Mapa de Patrimoni Cultural del Bruc (fitxa núm. 12), conserva una porta d’arc de mig punt de maó que va ser completament reformada a finals del segle XX, i un arc escarser de maó a l’interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa de can Balaguer era un habitatge senzill, segurament construït en aquest moment d’auge econòmic entre finals del XVIII i principis del XIX; mentre que la construcció del celler és més moderna, possiblement de finals del segle XIX, seguint característiques similars en la construcció al celler de can Serrat. S</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>embla que l’edifici ja existia el 1703, segons consta en un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Musset, 2009: 22), per tant el primer edifici corresponent a l’habitatge es construiria al segle XVIII, en l’època d’expansió degut al creixement de població. A l’Arxiu Històric Municipal del Bruc es conserva un padró de 1848 on surt esmentada la casa de “Balagué”, on estaven empadronats “Llorenç Paloma de 41 anys, casat; Joseph Paloma, 20 anys, solter; Teresa Paloma, 76 anys, vídua; Maria Paloma, 33 anys, casada; Maria Paloma, 14 anys, soltera; Josepha Paloma, 3 anys, soltera”. És a dir, el matrimoni amb 3 fills i la mare del marit, que agafen el seu cognom, Paloma.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5760300,1.7838400 398614 4603419 08025 El Bruc Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315161806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-img20230315161218.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-04-03 00:00:00 OPC 98 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74294 Plàtans a la font de la Mare de Déu https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-a-la-font-de-la-mare-de-deu <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 36-37 </p> <p>Agrupació de plàtans al costat de la llera del torrent de l'Illa i de la font de la Mare de Déu. El nucli és format per quatre plàtans centenaris, de gran volum a causa de la humitat del torrent. Tenen una alçada total d'uns 16 m.</p> <p>A la zona hi ha també diversos exemplars de lledoners de gran alçada.</p> 08025-164 Al Bruc de la Parròquia, al torrent de l'Illa 41.5739279,1.8233316 401903 4603140 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-foto-08025-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-foto-08025-164-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-captura.png Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-08-03 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador La zona, molt pròxima al nucli urbà, és utilitzada pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per l'ombra abundant que proporcionen els arbres. Antigament era molt freqüentada perquè hi ha el safareig col·lectiu de la font.També donen refugi a tudons i gamarussos. 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94835 Pollancre camí de Can Ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-cami-de-can-ribera <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 46-47.</p> <p>Al fons de la riera de Pierola no hi ha gairebé bosc de ribera, però de tant en tant creixen alguns pollancres com aquest, que no tenen les mateixes facilitats com en altres indrets amb més abundància d’aigua.</p> <p>Malgrat això, aquest <em>Populus nigra</em> és un dels més notables que hi podem trobar en aquest sector amb unes dimensions de 11m d'alçada i 1,3m de perímetre.</p> 08025-305 A la pista forestal a sota de Can Ribera tocant a la llera de la Riera de Pierola. 41.5779200,1.7652600 397068 4603651 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94828 Castanyer de Moixerigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-moixerigues <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 30-31.</p> <p>Aquest castanyer és un relicte de l’antiga plantació que es va realitzar als turons de les Moixerigues a mitjans del segle XX. Aquest <em>Castanea sativa</em>, està situat en un punt ideal per què creixi, en sòl silícic (licorelles), entre la pineda i una clariana que domina els camps de la solana del serrat de les Moixerigues. Fa 6m d'alçada i un perímetre de 3,1m.</p> 08025-298 Seguint el PR-C 78 des del Bruc en direcció a Montserrat, un camí a la dreta, mena a un camp d’oliveres. Just on acaba el camí i comença el camp. 41.5789700,1.7887500 399028 4603740 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94827 Roure del camp de Can Farrés https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-camp-de-can-farres <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 28-29.</p> <p>Aquest roure martinenc creix prop de la bassa de Can Farrés, que té aigua tot l’any i per això es deu haver fet tan gros, si bé encara no ha arribat al màxim propi de la seva espècie <em>Quercus humilis</em>. Actualment té unes dimensions de 12m d'alçada i 2,6m de perímetre.</p> 08025-297 Al peu del camí que voreja el camp d’oliveres per sota Can Farrés. 41.5812800,1.7865900 398851 4603999 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94829 Pi pinyoner del camp de Moixerigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-del-camp-de-moixerigues <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 32-33.</p> <p>Aquest és un dels pins pinyes (<em>Pinus pinea)</em> de major talla del serrat de Moixerigues amb 12m d'alçada i 2m de diàmetre.</p> 08025-299 Direcció a Montserrat, després de pujar un petit marge, el camí planeja i després gira bruscament a l’esquerra en pujada. Tot recte pel mig del camp fins a trobar-lo. 41.5772400,1.7875100 398922 4603549 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Els pins pinyoners creixen millor en sòls àcids i per això són més abundants al serrat de les Moixerigues i als sectors amb licorelles. La seva producció de pinyons li dóna més valor que la pròpia fusta i per això també s’han replantat durant anys en aquesta zona. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94824 Noguera de Can Jorba https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-de-can-jorba <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> <p>Aquesta és una de les nogueres més grans que es conserven al terme, prop de la masia de Can Jorba. Pertany a l'espècie <em>Juglans regia</em> i té unes dimensions de 8m d'alçada per 1,4m de perímetre.</p> 08025-294 Just davant de Can Jorba, al mig del camp de conreu. 41.5874400,1.7986600 399867 4604669 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Les nogueres se solien plantar a les proximitats de les masies, perquè a més de les nous (que proporcionaven fruita seca i l’ingredient bàsic per fer la ratafia), la seva fusta era molt preuada per fer eines. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74392 Cova del Cabrit https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cabrit <p>Balma de no massa fondaria situada per damunt del camí de la Cova de l'Arcada a la Font del Xevret. Conserva murs, màrfegues rústiques, foc a terra i atuells per cuinar, donant facilitats per a fer bivac.</p> 08025-262 Muntanya de Montserrat. Est del terme 41.5960300,1.7901300 399169 4605632 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-03 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74348 Camí d'El Bruc a coll de Guirló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-a-coll-de-guirlo <p>OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el corriol que es presenta a la dreta per seguir el camí principal, es travessa el torrent de la Diablera i s'acaba deixant la pista per agafar la drecera que surt per la dreta. Es torna a sortir de la pista i a l'esquerra es deixa el corral d'en Pasqual i encara es deixen dos camins més a dreta i a esquerra (aquest darrer retorna a El Bruc). Just després s'arriba a una cruïlla a on cal prendre la pista de l'esquerra per deixar-la poc després i agafar la pista que surt per la dreta remuntant la carena. Seguidament s'arriba a una altra cruïlla a on cal deixar el camí de l'esquerra vers Can Maçana per prendre el ramal de la dreta fins arribar al coll de Guirló (800 m.). Aquest camí té una durada aproximada d'1 hora.</p> 08025-218 El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74348-foto-08025-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74348-foto-08025-218-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2023-08-03 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 119 49 1.5 2484 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94832 Alzina de Can Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-serrat <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 40-41.</p> <p>Can Serrat també té la seva alzina pròpia i monumental, que serveix d’ombra i, sobretot, d’inspiració als artistes que fan estada a la masia.</p> <p>Aquest <em>Quercus ilex</em> fa 12m d'alçada i 3,4m de perímetre.</p> 08025-302 Baixant el camí a Can Serrat a la dreta. 41.5753100,1.7869000 398868 4603336 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74371 Col·lecció al Museu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-de-montserrat <p>MONESTIR DE MONTSERRAT (1998): Guia oficial de Montserrat.</p> <p>Col·lecció de peces prehistòriques procedents dels sepulcres de fossa localitzats a inicis del segle XX al terme del Bruc i actualment dipositades al Museu de Montserrat, conjuntament amb peces provinents de la Cova Freda i la Cova Gran (Collbató).</p> 08025-241 Museu de Montserrat. Monestir de Montserrat. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 - 4000 08025 El Bruc Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 78|79|76 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74220 Font i safareig de la Mare de Déu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-la-mare-de-deu XVIII-XX <p>Conjunt format per un safareig gran, un de petit, una font, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font. Els elements estan situats en alçades diferents. Al nivell inferior, el safareig gran, amb toves per al rentador, el safareig petit, el pou i la font. A banda i banda del safareig gran, unes escales porten a una balconada amb barana de ferro que s'aboca al safareig. Al centre de la balconada s'aixeca la capelleta tancada amb porta de fusta i vidre. La teulada te un ràfec sostingut per dues mènsules i als extrems es decora amb dues pinyes de terracota.</p> 08025-90 Bruc de la Parròquia <p>El safareig i la font eren utilitzats pels veïns del carrer de la Parròquia i del Bruc de Baix fins que es va canalitzar aigua potable a les cases, cap a mitjans dels anys 60. L'any 1998 es va recuperar la festa de la Mare de Déu de la Font.</p> 41.5766900,1.7837100 398604 4603493 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74220-foto-08025-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74220-foto-08025-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74220-foto-08025-90-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic Inexistent 2023-08-03 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova La imatge de la Mare de Deú de la font (1998) és obra de Manuel Vidal i Torrent, de la Pobla de Claramunt. 119|98 47 1.3 2484 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74355 Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-comarcal-de-lanoia XVIII-XXI <p>Conté documentació notarial referent al Bruc, documentació referent a les Batalles del Bruc (1808) i documentació administrativa de gestió comarcal.</p> 08025-225 Plaça de la Creu, 18. Cal Maco. 08700. Igualada. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74355-foto-08025-225-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74356 Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-nacional-de-catalunya <p>ESTRADA, Gemma (1995). 'La guerra civil al Bruc'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. http://cultura.gencat.net/anc/sdanc/fitxa_document.asp?tipuscerca=dossier&amp;codidossier=10&amp;NRegistre=51 (30 de juliol de 2012).</p> XIX-XX <p>Conté documentació referent a les Batalles del Bruc (1808-1814) i a la guerra civil espanyola (1936-1939).</p> 08025-226 Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33-51. Sant Cugat del Vallès. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94822 Alzines de la Font de la Cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-la-cova <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 16-17.</p> <p>Dues especies de <em>Quercus ilex</em> amb unes dimensions de 12m d'alçada i 3m de perímetre.</p> <p>Les dues alzines bessones de la Font de la Cova són de les més grosses del Bruc i la seva capçada dóna ombra tot l’any a l’indret on sorgeix aquesta font, per la qual cosa era un indret tradicional per anar a berenar i festejar. També hi ha un safareig i una bassa propers.</p> <p>El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper</p> 08025-292 En un revolt pronunciat del Camí de Cal Mata. 41.5901700,1.7685400 397361 4605007 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/94822-292.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74397 El Montgròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montgros-0 <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Montgr%C3%B2s_%28el_Bruc%29</p> <p>El Montgròs, cim pertanyent a la regió montserratina dels Ecos, és amb 1133 metres un dels cims més alts de Montserrat. El seu volum, semblant al d'un gran massís, domina tota la muntanya. Des del cim la panoràmica és majestuosa. A les gegantines parets de les cares est i oest hi ha obertes diverses víes d'escalada.</p> 08025-267 Muntanya de Montserrat. Est del terme 41.5981300,1.8040100 400329 4605849 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-04 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74256 Parc Natural de la Muntanya de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat <p>ALBAREDA, A.M. i MASSOT, J.M. (2010). Història de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat Montserrat. Mapa i guia excursionista (2004). Ed. Alpina NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat RIBERA-MARINÉ, R. (2004). Caminant a Montserrat. El massís. Publ. Abadia de Montserrat</p> <p>El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 2.565,37 són al terme del Bruc: 1.159,18 ha formen part del Parc Natural (reserva natural inclosa) i 1.406,19 ha són dins l'entorn de protecció. El Bruc és, doncs, el municipi que té més territori dins el Parc Natural de Montserrat. La zona destaca per les seves formacions geològiques de roca de conglomerat, que donen a la muntanya el seu aspecte característic. Hi predominen els alzinars, els arbustos mediterranis i herbes com la farigola o el romaní; mamífers com el porc senglar, l'esquirol o la cabra salvatge; diferents classes de serps i nombrosos ocells rupícoles. La direcció del Parc Natural depèn del Patronat de la Muntanya de Montserrat, organisme de la Generalitat creat el 1950 i regulat per la Llei 10/89, en el qual participa l'Ajuntament del Bruc. El Patronat té com a finalitat preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudi públic.</p> 08025-118 Est del terme <p>El massís de Montserrat es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com els abundants avencs i coves. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat va ser declarada paisatge pintoresc.</p> 41.5992000,1.8025700 400211 4605970 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-3.jpg Legal Neògen|Paleògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-07 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Les tres zones del parc natural (reserva, parc i entorn de protecció) determinen graus diferents de protecció. Actualment (2012) s'està elaborant un projecte d'ampliació del Parc Natural, acompanyat d'un nou Pla d'usos, que han d'actualitzar la regulació dels espais protegits. 125|124 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74207 Castell de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia <p>ALBAREDA, Anselm,M (1972). Història de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.51 LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. CARRERAS I CANDI,F, (1911). Los castells de Montserrat, p.194 CATALÀ I ROCA, Pere, (1976).Els Castells Catalans. P.184-197. Barcelona. Dalmau Editor. Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. (1990) Generalitat de Catalunya.p.380 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.p.64-65</p> IX-XII <p>El castell se situava en un planell (que té una longitud de 18 metres) dalt del turó al nord de l'església de Sant Pau Vell. Actualment només resten unes filades de mur entre aquest planell i un replà que hi ha a sota i un llenç de mur al marge sud d'aquest replà. La paret d'aquest segon mur està feta amb la tècnica de l'opus spicatum que possiblement es pot datar al segle X.</p> 08025-77 Coll de Guirló <p>El castell de la Guàrdia, formava part del vescomtat de Barcelona. Comprenia les terres dels actuals termes del Bruc i Collbató. Formava part dels cinc castells de Montserrat (Collbató, Marro o de Santa Cecília, Montserrat, Otger) que defensaven estratègicament els voltants de la muntanya. D'aquesta manera es protegia el flanc occidental del comtat barceloní de les ràtzies musulmanes. El nom de Bonifaci i de Guàrdia se li donà, segons Carreras Candi, pel 'bé que feia de guardar', ja que des del lloc on es construí podia dominar les terres d'Igualada, Calaf i Manresa. Dins del terme sorgiren diversos castells com el de Collbató i el del Bruc, que a partir del segle XII, el primer, i del XIII el segon, se separaren del de la Guàrdia. Els primers senyors coneguts són els vescomtes de Barcelona, si bé no es troba cap document d'aquesta família fins el 999, en què el vescomte Udalard i la vescomtessa Riquilda donaren a la casa de Sant Miquel de Montserrat un alou situat en el terme del castell. Els vescomtes de Barcelona continuaren posseint el castell de la Guàrdia pels comtes de Barcelona sense interrupció fins a l'extinció del llinatge. El nom de la Guàrdia va predominar al llarg del temps sobre el de Bonifaci. Això va ser degut a que en les diferents generacions que tenien la propietat sobre el castell, el càrrec vescomtal va passar de Guislabert I, fill d'Udalard, a Udalard II, el seu nèt, i d'aquest al seu fill Guislabert II , l'últim hereu directe d'Udalard, ja que Guislabert va deixar com a regent al seu nebot Guillem de sa Guàrdia. El vescomte Reverter amb el seu fill Berenguer l'any 1136 infeudà el castell de la Guàrdia al seu nebot Guillem I de la Guàrdia, fill d'un desconegut germà o germana del vescomte Guislabert de Barcelona. Els Guàrdia acabaren heretant els drets dels vescomtes de Barcelona en desaparèixer aquesta família. L'any 1157, Berenguer de la Guàrdia va vendre el castell junt amb la muntanya de Montserrat al comte Ramon Berenguer IV. El 1193 el senyor del castell era Guillem I de La Guàrdia, a qui Alfons el Cast va demanar la potestat del castell. L'any 1358, Pere el Cerimoniós va vendre el domini del castell al cavaller Bernat Sestorres, amb totes les pertinences i drets feudals. L'any 1370, els hereus de Bernat Sestorres van comprar al rei tota la jurisdicció i els drets reials del castell pel termini de deu anys. Però els vassalls del castell van protestar al·legant mals tractes del nou senyor i el tresorer del rei va desfer l'operació. El monestir de Montserrat, que ja havia rebut anteriorment diverses donacions de les terres del castell, va adquirir el castell de La Guàrdia i la parròquia del Bruc, l'any 1371 segons la venda confirmada pel rei Pere III. El monestir en va tenir la jurisdicció fins a la fi de l'Àntic Règim.</p> 41.6066700,1.7726900 397733 4606834 08025 El Bruc Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74207-foto-08025-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74207-foto-08025-77-2.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social BCIN National Monument Record Defensa 2023-08-03 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Un dels castells que s'aixecaren al Montserrat fou el castell Bonifaci, o Benefaci, que, segons Argáiz, amb el temps fou conegut també amb el nom de la Guàrdia. Un document de l'any 974, l'anomena 'Bonifaci, dit la Guàrdia', i el situa en el comtat de Barcelona. Abans d'acabar el segle X, el castell pertanyia als vescomtes de Barcelona (per això al segle XII el vescomte Berenguer Ramon té com a cognom 'Saguàrdia') i, en extingir-se aquest llinatge, passà a uns castlans també dits 'la Guàrdia' o 'Saguàrdia'. El 1063, els vescomtes Udalart II i Guilla infeudaren el lloc a Garí. En el 'castrum Bonefacii, quod dicunt Guardia', el 1117, el monestir de Sant Cugat del Vallès hi tingué drets. El 1157, Berenguer de la Guàrdia, fill del difunt vescomte Reverter (vescomte que creiem dotat d'una forta personalitat i de vida tempestejada), vengué al comte de Barcelona 'meum castrum de ipsa Guardia cum toto ipso monte Montisserrati', n'esdevingué castlà per al comte. Els llinatges Guàrdia, Montserrat i Castellolí i Sestorres tenen a veure amb aquest castell. Segons el P. Albareda, la més important adquisició que va fer l'abat Jaume de Vivers (1348-1375) fou la del famós castell de la Guàrdia, i de la parròquia del Bruc, feta al 1370, al rei Pere III, per 36.000 sous. Pere Sacosta, batlle general de Catalunya, en l'escriptura de presa de possessió certificava 'de voluntat e exprés manament del dit Senyor Rei [...] haver venut al molt honrat e religiós frare Jacme, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, e al dit monestir per tot temps, en franc alou, lo castell de sa Guàrdia e la parròquia des Bruc, ab fortaleses e edificis, ab feu, feuaters, vassalls e directes senyories, e ab masies e borges, homes e fembres, censes, delmes agrers e rendes, e ab tots llurs territoris e térmens, e encara ab mer e mixt imperi, e ab tota jurisdicció alta e baixa, civil e criminal, e ab tot altre exercici d'aquella e ab host e cavalcada e ab totes eixides e esdeveniments, fruits, pertinències e drets dels dits castell e parròquia'. En una escriptura del 1396, relacionada amb el castell de la Guàrdia, es presenten els priors en funcions de senyors feudals. El P. Albareda menciona que el 15 de desembre d'aquell any, comparegué davant del prior del monestir, Vicenç de Ribes, Joan de Prat, fill i hereu universal d'Ausbert de Prat, el qual, en vida, havia obtingut del monestir el castell de la Guàrdia en feu honorat. El fill venia a cercar la investidura de mans del prior. Agenollat davant el P. Vicenç de Ribes, que tenia el llibre dels Evangelis obert damunt els genolls, prestà jurament de fidelitat, tocant amb les mans (diu l'escriptura) realment i palpablement els quatre sants Evangelis, i el ple homenatge de mans i boca segons els Usatges de Catalunya. Amb aquest homenatge, es reconegué vassall del dit prior i del monestir, i el prometé servar, guardar i servir com a bon vassall. Llavors el prior de Montserrat, senyor del castell de la Guàrdia, s'alçà, desembeinà una espasa i, nua, la lliurà a mans de Joan de Prat; per atorgar-li el feu del castell amb tots els drets. 92|85 1754 1.4 1771 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94831 Lledoner Bruc de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-bruc-de-baix <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> <p>El lledoner <em>Celtis australis </em>més gran del Bruc, que dóna la benvinguda a l’entrada del poble pel Bruc de baix. Té una forma harmoniosa i proporcionada i és productora de la fruita rodona característica de l’espècie, que serveix d’aliment a molts ocells a l’hivern, els lledons. Fa 12m d'alçada i 1,8m de perímetre.</p> 08025-301 41.5754900,1.7847900 398692 4603358 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94826 Pinastre del Timbaler https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinastre-del-timbaler <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 26-27.</p> <p>El pinastre és un arbre que pot assolir els 30m d’alçada però sol fer-se de forma espontània en sòls silicis i àcids; per això al Bruc només es troba naturalitzat en aquest turó esquistós prop de les piscines, on es va plantar amb una colla d’altres arbres no autòctons. Les fulles són les més llargues i les pinyes són grans, oposades i surten en parella.</p> <p>Aquest exemplar de <em>Pinus pinaster</em> és el més gran de tots els que es troben en aquest indret amb una alçada de 11m i un perímetre de 1,6m.</p> 08025-296 Dins el pati de l’escola darrera el monument del Timbaler del Bruc. 41.5835900,1.7770800 398062 4604266 08025 El Bruc Restringit Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Es troba dins del recinte de l'escola. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74393 Els Pallers https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pallers <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> <p>Els Pallers és un serrat que conte quatre monòlits capritxosament esculpits pel pas del temps i que recorden la forma de pallers, forma a partir de la qual la imaginació de la gent n'ha bastit llegendes que han arribat als nostres dies. Per la seva forma aquestes formacions també són anomenades 'pallers de pedra' o 'els pallers de tot l'any'. Tot i que són de curta ascensió aquests 'pallers' tenen quelcom especial que en justifica l'escalada. Des de la carena dels Pallers estant hom pot gaudir d'unes meravelloses vistes tant de la regió de les Agulles com de la vall d'El Bruc.</p> 08025-263 Muntanya de Montserrat. Est del terme 41.5998600,1.7806400 398384 4606069 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74393-foto-08025-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74393-foto-08025-263-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-05 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94833 Pollancres de Can Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-can-serrat <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 42-43.</p> <p>Els pollancres són els arbres amb més alçada del Bruc (uns 30m). Aquest especime de <em>Populus nigra</em> fa 30m d'alçada i 2,5m de perímetre. </p> <p>Com a arbres de ribera, el fet d’estar a tocar de la llera del torrent, podria ser la causa que siguin tan alts.</p> 08025-303 Al torrent que passa pel costat de Can Serrat. 41.5752400,1.7873700 398907 4603327 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74362 Castell Ferran https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-ferran <p>LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> XI <p>Es troba sobre el coll de Can Maçana, dalt d'una punxa de pedra. Restes d'una torre de guaita de la que tan sols es conserva pel seu costat sud una filada de maons molts gruixuts, com si s'haguéssin fet imitant tovots. Per la banda nord es veuen dues filades de pedra. En un turó proper es troba una torre de telègraf òptic.</p> 08025-232 Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. <p>També conegut amb el nom de Torre dels Moros aquesta construcció s'havia utilitzat per protegir el pas de Can Maçana. La importància estratègica del lloc segueix essent tant reconeguda avui com abans.</p> 41.6112700,1.7631000 396941 4607356 08025 El Bruc Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74362-foto-08025-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74362-foto-08025-232-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Existeix molta confusió entre el Castell Ferran i la torre del Telègraf propera. Moltes publicacions cometen l'error de posar un nom en comptes d'un altre. 85 1754 1.4 1771 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74257 Roques Blanques https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-blanques <p>NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.</p> <p>Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.</p> 08025-119 Sud del terme municipal <p>La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.</p> 41.5849900,1.7459200 395467 4604459 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-3.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2020-01-30 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA. 121 2153 5.1 1786 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94825 Figuera del camí de Can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-cami-de-can-rovira <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 24-25.</p> <p>Especimen de <em>Ficus carica</em> de tres branques amb una alçada màxima de 8m i un perímetre de 3,9m.</p> 08025-295 Al costat del petit pont del camí de Can Rovira després de la baixada del carrer de les escoles (carrer 1 d’octubre). <p>Pel fet d’estar refugiada al torrent, aquesta figuera deu haver pogut resistir molts anys i ha seguit donant el seu fruit dolç a molta canalla de l’escola propera, així com als adults que la coneixen.</p> 41.5827900,1.7808600 398376 4604173 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Les figueres són arbres d’origen subtropical i tenen un creixement que pot resultar espectacular si no pateixen grans gelades, com ha passat al Bruc de tant en tant. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
94823 Lledoner del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-castell <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 18-19.</p> Molt poc evident per quedar molt tapat per la resta de vegetació que l’envolta <p>Espècie de <em>Celtis australis</em> amb unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre. Es tacta d'un gran lledoner situat a la proximitat del forn de calç de la masia del Castell.</p> 08025-293 A peu del camí. 41.5892100,1.7884800 399021 4604877 08025 El Bruc Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74280 Font de la Cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova-0 XIX-XX <p>Està situada prop del camí de la masia de la Cova que li dona nom. Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. A l'ombra d'unes extraordinàries alzines, encara es conserva una de les deus, avui canalitzada, que manté un raig gairebé permanent al llarg de tot l'any.</p> <p>L'aigua d'aquesta font es recollia en uns safareigs propers que encara es conserven i que donaven servei als masos de la contrada. El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper.</p> 08025-150 Torrent de la Cova 41.5890600,1.7690700 397403 4604883 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74280-foto-08025-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74280-foto-08025-150-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-08-04 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 98|119|94 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc