Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74199 Llegenda del Camp del Portuguès https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-camp-del-portugues AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier (2003). Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor. XVII-XIX Poc coneguda per la població. Es diu que, durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), una gran batalla al Bruc que va causar la mort de molts soldats portuguesos que havien vingut servint el rei Felip IV d'Espanya. Els morts van ser enterrats allà mateix, però després d'un temps els veïns van observar que de la fossa sortia un braç dret amb el puny clos. Tots els intents de tornar a enterrar-lo van ser inútils; el braç sempre aflorava. Es va arribar a la conclusió que el soldat portuguès havia pegat a la seva mare i ara rebia el càstig, i els veïns evitaven de passar per aquell pla. Després de molt de temps, els elements van acabar destruint les restes del soldat. 08025-69 Indret anomenat Malgraó, al N de la muntanya de Montserrat Hi ha constància documental d'enfrontaments armats a la zona a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 21 de gener de 1641 es produeix la batalla de Martorell, una de les més importants d'aquella guerra. També està documentada la presència de soldats portuguesos a les ordres de Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez. Tot i això, no consta la relació entre aquests fets històrics i els suposats fets narrats a la llegenda. 41.6132900,1.7722700 397708 4607570 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La llegenda té relació amb la rondalla popular 'La mà de l'albat', recollida per Pau Bertran i Bros la segona meitat del s. XIX als pobles del Montserrat i que va servir de base per a la poesia del mateix nom amb la qual Pau Bertran va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona el 1884. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74200 En Pere Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pere-xic AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. XVI-XIX Resum: en Pere Xic és el darrer fill d'una família pobra, que decideix anar a treballar al mas d'un home ric. Tots els encàrrecs que rep són proves difícils que en Pere Xic supera amb enginy. És enviat al territori d'un gegant, l'Estela de la Balar, a qui també venç a força d'astúcia. Finalment aconsegueix una gran recompensa de l'amo i torna a casa dels seus pares. 08025-70 Nucli urbà La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Aquesta és la documentació més antiga (1888) d'una rondalla que, posteriorment, apareix en altres llocs: Mallorca (Alcover:1897), Segrià (V. Serra:1930), Bellpuig d'Urgell (V.Serra:1932). Alguns estudiosos estableixen un paral·lelisme entre el gegant Estela de la Balar i el Polifem de l'Ilíada.La il·lustració correspón al dibuix de Joan Vila (D'Ivori) sobre aquesta rondalla per al Rondallari Català de Pau Bertran (1909). 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74225 Diumenge de Rams https://patrimonicultural.diba.cat/element/diumenge-de-rams AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX-XX Costum molt poc conegut entre els veïns. Diuen que els qui durant la Quaresma no han anat a confessar, [el Diumenge de Rams] han de portar el ram cap per avall, i que per més que procurin portar-lo ben dret, sempre se'ls decanta i trabuca, sense poder-ho evitar. 08025-95 Església de Santa Maria No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista Joan Amades.La creença no es conserva actualment al Bruc. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74226 Foguera de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/foguera-de-sant-joan AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX-XX Costum poc conegut enre els veïns. El padrí o altra persona de respecte, amb una canya i un drap o bocí de paper, feia com una bandera que es posava al cim de la pira com a coronament. El més vell del poble, en calar foc a la foguera i després de passar el rosari en honor del sant, cridava: 'Beneït sia Sant Joan', i tots els presents, en especial la mainada, repetien el crit ben fort. 08025-96 No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollit pel folklorista Joan Amades, que fa constar que el costum és compartit al Bruc i a Collbató.El costum no es conserva actualment. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74227 Noia https://patrimonicultural.diba.cat/element/noia AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Alguns veïns recorden la creença. Es creu que la noia [una serp coneguda també com a vidriol] és l'ànima d'una dona i que per això és amiga d'elles i enemiga dels homes. 08025-97 Creença recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX i consignada en notes manuscrites inèdites. Posteriorment, Cels Gomis i Joan Amades recullen aquesta creença en reculls folklorístics, però l'assimilen a l'escurçó, una serp de forma, mida i color diferents. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Social 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La noia, vidriol o serp de vidre (Anguis fraguilis) és un rèptil de color daurat o argentat, brillant, freqüent als camps i boscos del Bruc. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74228 Remei contra els cucs a la panxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-contra-els-cucs-a-la-panxa GOMIS, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Ed. Montblanc-Martín. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Cotum poc conegut entre els veïns. Al Bruc es creu que per curar els cucs [a la panxa] cal menjar fulles de blat tendre barrejades amb sucre. 08025-98 Recollit pel folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915) al final del segle XIX. Gomis és un folklorista coetani de Pau Bertran i Bros i, com ell, es distingeix pel seu rigor metodològic. No hi ha documentats treballs de camp seus al Bruc, però se sap que tenia una xarxa d'informants arreu del territori. També cal descartar que la seva font fossin els reculls de Pau Bertran, com sí que passa en altres casos. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Avui dia, el costum es recorda molt vagament. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74229 Oració contra el mal de ventre https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-el-mal-de-ventre BARTROLÍ i ROMEU, M., ed. (1989). La tradició remeiera a l'Anoia. BERTRAN i BROS, Pau (1894). 'Popularitats: notes preses de cara a la llar', a La Ilustració Catalana núm. 325. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, crences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Oració molt poc coneguda actualment entre els veïns. 'Entremig de paret i tina / descansa el Redenmptor / a gust de la mestressa / i de l'amo no. Lit de boga i pa florit / el mal de ventre de [el nom del malalt] li passi tot seguit.' 08025-99 L'oració és recollida pel folklorista Joan Amades, que reprodueix la versió consignada per Pau Bertran. Posteriorment, Cels Gomis (1987) i Bartrolí (1989) recullen altres versions de la mateixa oració al Maresme i a l'Anoia, respectivament. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista Pau Bertran en notes manuscrites. L'oració s'acompanya de tres parenostres a la Santíssima Trinitat. L'oració no es recorda actualment. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74230 Menjar cendra https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjar-cendra AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX-XX Creença poc recordada entre la població del Bruc. La persona que durant la vida s'empassa set picotins de cendra pot tenir per segur que quan morirà anirà al cel. 08025-100 No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista Joan Amades, que també la localitza a Collbató.El picotí és una mesura de capacitat de gra, equivalent a la 48a part d'una quartera, és a dir, a una mica menys d'un litre i mig.La creença no es conserva actualment.El record de la creença s'ha perdut. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74231 Oració en veure sortir el sol https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-veure-sortir-el-sol SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Poc recordada entre els veïns. Beneït i alabat / sigui el sol del dia. Beneït i alabat / sigui el Senyor que us l'envia. 08025-101 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros. Cita l'informant, Pere Puig.Un cop dita l'oració, cal resar un Credo a la Sagrada Mort i Passió.El record de l'oració pràcticament s'ha perdut. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74232 Oració en sortir de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-sortir-de-lesglesia SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX L'oració ja no es recorda avui dia. Mare de Déu, jo me'n vaig, / jo me'n vaig i vós us quedeu; us demano per amor de Déu / que em perdoneu. 08025-102 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX. Cita la informant, la Ferlanda del Bruc, sastressa. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74249 Fons bibliogràfic local a la Biblioteca Verge de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-local-a-la-biblioteca-verge-de-montserrat Informació oral proporcionada per Roser Castellet (bibliotecària). XIX-XX El conjunt de la col·lecció local aplega 700 documents relacionats amb el municipi del Bruc. S'hi poden trobar llibres, goigs, reculls de premsa, fulletons, programes, cartells, petit imprès, mapes, ... que aporten informació sobre personatges del municipi, temes diversos (muntanya de Montserrat, eleccions, festes populars, història del Bruc, activitats de les entitats, excursionisme, exposicions, activitats culturals del municipi, ...) i dels autors bruquetans tant escriptors com artistes. 08025-111 C/ Bruc del Mig, 55 La biblioteca es va inaugurar el 8 de maig del 1970. A partir d'aquest any es va crear la col·lecció local. El fons prové de donacions de particulars, de reculls que fa la pròpia biblioteca, d'altres biblioteques i d'adquisicions amb pressupost municipal. Es pot consultar a hores de biblioteca i també es pot conèixer el fons a la biblioteca virtual de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 57 3.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74250 Oració que es diu en passar per davant del cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada actualment entre els veïns. 'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.' 08025-112 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74251 Oració que es diu cada cop que toquen hores https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX No s'utilitza avui dia. 'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.' 08025-113 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74252 Oració que es diu en entrar a l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-entrar-a-lesglesia Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1917). Volum XXVII. Tipografia L'Avenç. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX L'oració no es recorda avui dia. 'En aquest temple de Déu me fico perquè el mal esperit no em tempti; si alguna cosa he promès al mal esperit a davant de Déu i Verge Maria me'n desdic.' 08025-114 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5759100,1.7858100 398778 4603404 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual.En el recull s'anota que 'tres vegades es diu'. És una mostra molt característica de la religiositat popular que es debat entre el bé i el mal. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74253 Oració per curar el gargamelló caigut https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-el-gargamello-caigut SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX No s'utilitza actualment. 'A la vinya de Nostro Senyor es cava, es poda i s'alça el gargamelló.' 08025-115 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador S'aplica a la caiguda d'úvula ('campaneta'), que pot provocar problemes respiratoris greus als nadons. Mentre es diu l'oració, s'agafa amb una mà la jaqueta de la criatura i amb l'altra se l'agafa pels peus i se la sacseja cap per avall diverses vegades. L'oració s'ha de dir tres vegades i, al final, tres parenostres a la Santíssima Trinitat.Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual. Actualment el remei s'utilitza poc i sense l'oració. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74254 Remei per a les picades d'escurçó, aranya i escorpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-a-les-picades-descurco-aranya-i-escorpi SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Actualment no s'utilitza. El membre picat es lliga ben fort amb una veta de la banda del cor perquè el verí no passi. Es llença aigua ben fresca al mig de la picada, amb un raig ben alt. Aviat es veu el verí com cau a la galleda on cau l'aigua. Mentre es llença l'aigua, cal dir tres vegades l'oració següent, acompanyada de tres parenostres: 'Jesús és nat, Jesús és mort, Jesús és ressuscitat I aquesta picada sigui tan aviat curada com així és veritat en honra i glòria de la Santíssima Trinitat.' 08025-116 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Als pobles veïns de Montserrat hi ha fórmules similars.Recollit pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Joan Bonveí. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74255 Oració perquè no piquin les vespes https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-perque-no-piquin-les-vespes SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Actualment no s'utilitza. 'Vespa, cama de nespra, poma rodona, si per cas em piques Déu te confonga.' 08025-117 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Es diu tres vegades 'mirant de fit a fit la vespa'. Segons el recopilador, s'aplica a vespes 'de galet, de carn o de qualsevol altra mena, i es pot treure el vesper sense por.'Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Carles Puig, pagès ('ui, si n'havia tret [de vespers]...!'). 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74286 Cova de l'Arcada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larcada LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions. Pont natural de grans dimensions, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura fòssil del Torrent de la Coma Cirers. Les seves mides són força importants: 5 metres de fons, 20 metres d'alçada i 40 metres d'ample. 08025-156 Muntanya de Montserrat. Est del terme 41.6000300,1.7906400 399218 4606076 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74286-foto-08025-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74286-foto-08025-156-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Conté traces antigues de l'activitat d'escalada. Recentment el 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat' ha prohibit temporalment aquestes pràctiques degut a una població d'aus rapinyaires. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74287 Regió d'Agulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dagulles <p>ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.8e1a18b57a692f1984940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&amp;vgnextchannel=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&amp;vgnextfmt=detall2&amp;contentid=b6e00009d9da6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD</p> <p>Un dels paisatges més característics de la muntanya de Montserrat, abrupte, de parets quasi verticals i de formes de columnes fruit de l'erosió que l'aigua de la pluja i el vent han anat fent de forma lenta al llarg dels mil·lenis. El desgast químic de la roca calcària n'ha afavorit la formació d'avencs i coves.</p> 08025-157 Muntanya de Montserrat. Est del terme <p>La Regió d'Agulles és l'entorn que ha estat habitat per l'home primitiu en primera instància i posteriorment també a l'època medieval i moderna (Sant Pau de la Guàrdia, Can Maçana, etc.).</p> 41.6095300,1.7840800 398686 4607138 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-08-04 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada És una zona rica en fòssils, majoritàriament gasteròpodes. 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74291 Alzinar de can Farrés https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-farres <p>- Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat.</p> <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 22-23 </p> <p>Petit bosc d'alzines, format a partir d'un nucli de quatre alzines centenàries al voltant de les quals han crescut altres exemplars més joves. L'alzinar es troba just al davant de l'era de la masia de can Farrés.</p> 08025-161 Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues <p>Can Farrés és una masia documentada ja al segle XV.</p> 41.5824200,1.7858300 398790 4604126 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-captura.png Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-08-04 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El lloc ha estat utilitzat tradicionalment pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per berenar.Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveïr d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74292 Bassa de can Farrés https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-farres Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat. El seu abandonament fa que ara mateix l'aigua no sigui aprofitable. Bassa natural d'uns 12 metres quadrats de superfície, que conté aigua durant tot l'any. Al voltant de l'estany s'hi ha desenvolupat un petit grup d'arbres de ribera. Al costat s'hi ha construït amb pedra i maons un safareig i un abeurador amb un sistema de bombeig de l'aigua. 08025-162 Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues La masia de can Farrés està documentada des del segle XV. La bassa s'ha utilitzat tradicionalment com a abaurador per als ramats diversos que hi ha hagut en aquella zona. 41.5825100,1.7876000 398937 4604134 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74292-foto-08025-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74292-foto-08025-162-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La singularitat de la bassa prové del fet que al Bruc i, en general, a l'entorn de Montserrat no hi ha pràcticament embassaments naturals d'aigua. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74293 Alzinar del mas Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-mas-colom Bosc d'alzines que ocupa uns 100 metres quadrats a les dues ribes del torrent de Santa Maria, just davant del mas Colom (o can Gispert), formant una obaga atapeïda. Entre la vegetació destaquen tres exemplars d'alzina centenaris. 08025-163 Al Bruc de la Parròquia El mas Colom és documentat des del segle XVIII. 41.5790500,1.7829900 398548 4603755 08025 El Bruc Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74293-foto-08025-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74293-foto-08025-163-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74294 Plàtans a la font de la Mare de Déu https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-a-la-font-de-la-mare-de-deu <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 36-37 </p> <p>Agrupació de plàtans al costat de la llera del torrent de l'Illa i de la font de la Mare de Déu. El nucli és format per quatre plàtans centenaris, de gran volum a causa de la humitat del torrent. Tenen una alçada total d'uns 16 m.</p> <p>A la zona hi ha també diversos exemplars de lledoners de gran alçada.</p> 08025-164 Al Bruc de la Parròquia, al torrent de l'Illa 41.5739279,1.8233316 401903 4603140 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-foto-08025-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-foto-08025-164-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-captura.png Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-08-03 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador La zona, molt pròxima al nucli urbà, és utilitzada pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per l'ombra abundant que proporcionen els arbres. Antigament era molt freqüentada perquè hi ha el safareig col·lectiu de la font.També donen refugi a tudons i gamarussos. 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74295 Les Moixerigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-moixerigues <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat.</p> <p>Serral de baixa muntanya d'una gran riquesa ecològica, amb més de 200 espècies diferents de flora. La flora i la fauna són diferenciades de la resta del municipi a causa de la seva constitució geològica, formada per terres de llicorella i no en un sòl calcari com a la resta. A la zona abunden les pinedes i alzinars. Hi destaca un castanyer, situat al sud del serral, singular perquè és molt infreqüent localitzar arbres d'aquest tipus al Bruc. La zona també és popular per l'abundància de bolets.</p> 08025-165 Est del municipi, al nord del Bruc Residencial i a l'est del nucli urbà <p>El pujol de les Moixerigues apareix ja esmentat, amb el mateix nom, al capbreu del Bruc fet el 1496.</p> 41.5807000,1.7899600 399131 4603930 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74295-foto-08025-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74295-foto-08025-165-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-08-04 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La zona ha estat molt poc urbanitzada i manté, doncs, els seus valors naturals. Els veïns del Bruc utilitzen les Moixerigues com a àrea d'esplai. La localització UTM correspon al pujol de les Moixerigues, el punt més alt del serral 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74296 Escruixidor (Adenocarpus telonensis) https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor-adenocarpus-telonensis Bolòs i Vigo. O. de (1980).Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. Petit arbust (fins a 1,5 metres d'alçada) de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós. Floreix entre maig i juny. Al Bruc es troba al serrat de les Moixerigues, l'única localització en un radi de 100 km. 08025-166 Est del municipi, al serrat de les Moixerigues 41.5807000,1.7899600 399131 4603930 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74296-foto-08025-166-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador A Catalunya, la presència de l'escruixidor és molt rara; només ha estat documentada als serrats de l'Albera i de les Gavarres, a part del Bruc.La localització UTM correspon al punt més alt del serrat de les Moixerigues. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74305 Goigs a llaor de Maria Assumpta https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. XX Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant / ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller. 08025-175 Església de Santa Maria L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 1965 08025 El Bruc Difícil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Martí Canal, capellà D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74306 Goigs a llaor de Sant Simeó Estilita https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-simeo-estilita BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. XX Oració en català anomenada 'Goigs a llaor de St. Simeó Estilita venerat en la capella particular de can Ollé de la Guàrdia'. L'oració s'estructura en 14 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Protegiu nostra contrada / gloriós Sant Simeó'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla blava amb motius florals. Al peu del text hi ha la partitura, obra del mestre Joan Just, i a la part superior hi ha un dibuix, de Miquel Llacuna, del retaule de Sant Simeó que hi havia a la capella de ca n'Ollé, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. Al revers hi ha una ressenya històrica signada per Joan Martí i Figueras, arxiver-bibliotecari del Museu d'Igualada. És imprès a la impremta Bas, d'Igualada. 08025-176 Capella de Sant Simeó Estilita a ca n'Ollé L'església romànica de Sant Simeó Estilita, a la Guàrdia, va ser abandonada i el retaule, del segle XVI, va passar a la capella particular de ca n'Ollé. Al final del segle XX va ser venut i actualment no se'n sap la ubicació. Joan Just i Bertran (1897-1960), autor de la música, va ser escolà de Montserrat, compositor i mestre de música, i va estar molt vinculat a Igualada. L'escola de música d'aquesta població porta el seu nom. 41.6319300,1.7247600 393780 4609697 1960? 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Francesc Planas, capellà El retaule de Sant Simeó Estilita, del segle XVI, es trobava, efectivament, a la capella particular de ca n'Ollé, a la Guàrdia, a la qual correspon la localització UTM de la fitxa. La ressenya històrica que acompanya els goigs indica que 'els propietaris de la finca atenen i tracten admirablement a quantes persones hi acudeixen'.La impressió del goig és del 1971, però la seva composició ha de ser anterior, atès que l'autor fe la música va morir el 1960. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74308 Torrent de l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lilla <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.</p> En algunes zones, el terreny es troba força degradat. <p>Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.</p> 08025-178 Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal <p>Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.</p> 41.5776500,1.7823200 398490 4603601 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-11 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà. 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74316 La passionària (Passiflora incarnata) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passionaria-passiflora-incarnata AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. CEBRIÁN, Jordi (2002). Diccionario integral de plantas medicinales. Ed.RBA Libros. XVIII-XIX Es creu que tenir plantada una passionària a l'hort o en un jardí provoca una mort abans de l'any a l'entorn immediat. 08025-186 La Passiflora incarnata (també coneguda com a 'flor de la passió') és una planta originària del nord i el centre d'Amèrica que va ser portada a Catalunya per missioners espanyols al segle XVII. Té propietats analgèsiques, sedants i hipnòtiques, i en determinats períodes ha estat utilitzada per calmar estats depressius i d'angoixa. Creença recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La passionària no creix en forma silvestre al Bruc, sinó únicament en jardins. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74317 Oració en despertar-se https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-despertar-se AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX 'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.' 08025-187 Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74318 Recuperació del part https://patrimonicultural.diba.cat/element/recuperacio-del-part AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX La creença és poc recordada avui dia. Perquè la partera es recuperi del part, es posa la placenta o una espardenya d'ella, com més vella millor, sota el llit, sense que ho sàpiga. 08025-188 Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Els costumaris de l'època esmenten l'ús freqüent de la placenta en rituals per protegir tant la mare com el nen. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74319 Enterrar ungles https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrar-ungles AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Actualment, pocs veïns recorden la creença. Les ungles dels nens petits s'enterren al peu d'un arbre de bosc, com una alzina o un roure, perquè siguin ben cepats i forts, i les de les nenes s'enterren a la soca d'un fruiter o d'un roser perquè els doni bellesa. 08025-189 Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador A la zona del Montserrat, també es considera que els retalls de les ungles dels nens no es poden deixar perdre perquè poden ser recollits per una bruixa i ser usats en maleficis. Tradicionalment es llencen al foc.Cels Gomis (1987) apunta que a la zona del Maresme s'enterra la placenta amb la mateixa finalitat. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74321 El pom de farigola https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pom-de-farigola AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. XVII-XIX La rondalla és poc recordada pels veïns. La rondalla narra la història d'un pare que demana a les seves tres filles què volen de la fira. Una demana un pom de flors, una altra un canó d'agulles i la tercera un pom de farigola. El pare té diverses aventures tornant de la fira i quan arriba a casa, com que ha oblidat què havien demanat les filles, ho pregunta als qui escolten la rondalla. El públic repeteix les peticions de les noies fins que s'arriba a la tercera: quan algú diu 'Un pom de farigola', el narrador contesta: 'Merda per a la teva gola!' 08025-191 La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, aquesta obra va ser reeditada el 1989 per l'editorial Alta Fulla. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc. L'etnòleg Josep M. Pujol la classifica com a 'antirondalla', una 'paròdia del gènere rondallístic feta amb el propòsit d'importunar, sorprendre i burlar-se dels infants', en aquest cas mitjançant un parany narratiu. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74322 La imposició de la cendra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-imposicio-de-la-cendra AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. XVIII-XIX Poc recordada actualment. 'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'. 08025-192 La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74323 El rector de Vallfogona i l'escolà nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rector-de-vallfogona-i-lescola-nou BERTRAN I BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. R. Miquel y Planas. XVIII-XIX Rondalla poc recordada actualment. La rondalla narra un episodi d'un capellà que vol posar a prova un escolà nou i el tempta amb bones viandes. L'escolà opta per menjar les millors viandes de la casa perquè 'val més ser golafre que ruc', cosa que satisfà el capellà. 08025-193 La rondalla va ser recollida pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1871 i 1875, i va ser publicada dins les notes que acompanyen un recull de cançons i corrandes populars de la zona editat pel mateix aplegador el 1885. Més tard va ser inclosa al recull 'El rondallari català', de Pau Bertran, editat pòstumament el 1909. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Forma part d'un conjunt de facècies populars protagonitzades per Vicent Garcia (1579-1623), escriptor conegut com el Rector de Vallfogona perquè exercia a Vallfogona de Riucorb. La seva obra, caracteritzada per la sàtira i la burla i enfocada sovint a l'erotisme o l'escatologia, el va fer molt popular entre els segles XVII i XX va generar moltes rondalles humorístiques. En nomltes d'aquestes rondalles o anècdotes apareix la figura d'un escolà. Aquesta rondalla, però, només s'ha trobat documentada al Bruc. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74324 Els vuit dolors https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vuit-dolors BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada actualment. Cançó religiosa, en català, formada per vuit estrofes de sis versos i una novena de quatre versos que narren els vuit dolors de la Mare de Déu en relació amb la vida de Jesús. La tornada de la cançó fa: 'Contemplem los vuit dolors /que pel vostre Fill sentíreu / contemplem-los nit i dia / a honra i glòria del Senyor; / l'ànima tinguem salvada / cristians i pecadors.' 08025-194 Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Els Set Dolors de la Mare de Déu són un tema usual en la literatura religiosa de l'Edat Mitjana. El poeta Pere Serafí (s. XVI) en va fer una obra que podria ser l'origen de diverses cançons com aquesta. En altres llocs, com a l'Urgell, hi ha documentades cançons similars que també incorporen un vuitè dolor (i fins i tot un novè dolor, a València). Durant el segle XIX, aquestes cançons van tenir certa connotació política atès que els carlins van nomenar 'generalíssima' la Mare de Déu dels Dolors i en van adoptar l'advocació. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador L'aplegador de la cançó anota que 'sol cantar-se a la Quaresma i, de vegades, dintre mateix de l'església'. En un altre lloc, però, apunta que és una 'melodia popular cantada per oliveraires acompanyada d'un parenostre després de cada dolor'. També apunta que 'als set dolors de la Mare de Déu el poble n'hi afegeix un altre (v. 25 a 30)', el que correspon a l'exposició pública de Jesús a càrrec de Ponç Pilat. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74325 La mort del pare Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mort-del-pare-jordi ANÒNIM (1865) El Amigo del viajero en Montserrat. Obrita que el Santuario ofrece a los que visitan la Santa Imagen para que sin necesidad de consultar a nadie puedan saber cuanto les interese. Herederos de la V. Plá. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Poc recordada actualment. Cançó estructurada en 32 versos de rima senar asonant, seguint el format d'un romanç, que descriu com a fet històric la mort violenta d'un ermità en una ermita de Montserrat. La tornada de la cançó fa: 'Valga'm l'Àngel de la Guarda / i sant Pere i sant Joan'. 08025-195 Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La guia de peregrins 'El amigo del viajero en Montserrat', de 1865, explica la base històrica de la cançó. Segons el text, els fets es van produir el 27 d'abril de 1822 a l'ermita montserratina de la Trinitat, una de les cinc que es van rehabilitar després de la Guerra del Francès. L'ermita era ocupada per Gaspar Soler, de Manresa, conegut com a Pare Jordi, 'joven de 30 a 40 años, rubio, afable, instruído y buen oficial platero'. Aquell dia, com que no responia a la crida a l'oració comuna, els seus companys van anar a buscar-lo i el van trobar, tres dies després, a la cisterna de l'ermita, ofegat i lligat de peus i mans. Dos veïns de Manresa van ser condemnats per aquesta mort, i les altres ermites van ser abandonades novament el 1824. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El mateix recopilador recull al municipi veí de Collbató, en la mateixa època, una versió força diferent de la mateixa cançó. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74326 La surra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-surra BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Cançó poc recordada actualment pels veïns. Cançó estructurada en set estrofes de quatre versos, amb rima AABB, entre les quals s'intercalen estrofes de dos versos amb rima AA. La cançó descriu la història d'un home gelós que apallissa la seva dona perquè ha anat a passejar sense avisar-lo. La tornada de la cançó fa: 'Ai roí, ai roí, / bé te n'has de penedir.' 08025-196 Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador No es coneixen altres versions d'aquesta cançó, per la qual cosa es podria considerar exclusiva del Bruc, tot i que la fórmula inicial 'Una cançó us vull cantar' és comuna a moltes cançons populars dels segles XVII i XVIII.Pel to del text, cal deduir que la cançó és un al·legat contra els maltractaments en l'àmbit conjugal. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74327 A Igualada són xerraires (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Només alguns veïns la recorden. 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' 08025-197 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74328 El convent de Sant Ramon (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent-de-sant-ramon-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Actualment no es recorda la corranda. 'El convent de Sant Ramon n'és fet de pedra picada, a cada cantó un clavell i al mig una rosa encarnada.' 08025-198 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Fa referència al convent de frares blancs de Sant Ramon del Portell, a la Segarra, construït al segle XIII i restaurat els segles XVII-XVIII. Al segle XIX s'hi feia un aplec popular el darrer diumenge d'agost. És possible, doncs, que la corranda fos portada al Bruc per treballadors agrícoles provinents de la Segarra. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74329 Diuen que l'amor mata (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/diuen-que-lamor-mata-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada avui dia. 'Diuen que l'amor mata i això no és veritat, perquè si l'amor matava jo ja en fóra enterrat.' 08025-199 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74330 La roseta del rosar (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roseta-del-rosar-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada actualment. 'La roseta del rosar si no la cullen es passa; lo mateix serà de tu si ton pare aviat no et casa.' 08025-200 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74331 De rosetes prou n'he vistes (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-rosetes-prou-nhe-vistes-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX 'De rosetes prou n'he vistes, que els rosers n'estan criant, no pas de tan boniquetes com les que m'estic mirant.' 08025-201 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74332 El cantar del gat és mau (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantar-del-gat-es-mau-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX És poc recordada actualment. 'El cantar del gat és mau, lo sonar del bou l'esquella, deu-me la jove, si us plau, vagi al dimoni la vella.' 08025-202 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74333 Francisco, per tu m'arrisco (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/francisco-per-tu-marrisco-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. TUDÓ I DURAN, R. (1906). 'Del meu jardí (II)', dins Gent Nova núm. 265. XVIII-XIX Poc recordada actualment. 'Francisco, per tu m'arrisco i en tu duc l'afició; fes-te frare franciscano, tu seràs mon confessor.' 08025-203 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, el 1906, el folklorista Rafael Tudó i Duran la va publicar dins la revista Gent Nova, de Badalona, sense citar-ne la font. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74334 Si sabia de cantar https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-sabia-de-cantar BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Alguns veïns la recorden. 'Si sabia de cantar un pandero compraria, per fer divertir l'amor totes les hores del dia.' 08025-204 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74335 Encara que sigui negre (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/encara-que-sigui-negre-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada avui dia. 'Encara que sigui negre no em tinguis per avorrit, que sóc del color del pebre que tot l'any n'és agraït.' 08025-205 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador confronta aquesta corranda amb d'altres de portugueses, toscanes, sicilianes i gregues que tracten el mateix tema, com ara aquesta: 'Chamaste-me trigueirinha / eu nao me escandalisei; / trigueirinha és a pimenta / e váe a mesa do rei.'També indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74336 La flor de la carbassera (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-flor-de-la-carbassera-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Poc recordada avui dia. 'La flor de la carbassera n'és una malvada flor, perquè sola mata molts homes al bo de l'ocasió.' 08025-206 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes, i el 1885 en un recull més ampli. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La carbassera fa referència, naturalment, a l'amor no correspost.El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74337 La meva amoreta plora (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-meva-amoreta-plora-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX És poc recordada actualment. 'La meva amoreta plora, plora que no té consol; jo prou la consolaria si li dava el que ella vol.' 08025-207 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74338 En la cara t'ho conec (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-la-cara-tho-conec-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX La corranda no es recorda actualment. 'En la cara t'ho conec, minyona, que no estàs bona, en la cara t'ho conec que et canses de dormir sola.' 08025-208 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 172,83 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml