Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74131 | Monument al Timbaler del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-timbaler-del-bruc | <p>ESTRADA I PLANELL, G, (2009), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.60 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.137.</p> | XX | <p>Monument construït amb pedra extreta de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet. La seva alçada és de 4,80 metres. Està situada damunt d'una base quadrangular construïda amb blocs de la mateixa pedra del monument. Representa la mítica figura del timbaler del Bruc. És una representació naturalista d'un personatge amb la vestimenta tradicional catalana (barretina, camisa ampla de lli sense la tradicional armilla o jupetí, calces i pantalons fins damunt del genoll...), amb polaines militars, un tambor situat al costat esquerra que el personatge colpeja amb un parell de baquetes i un trabuc d'època penjat a l'esquena. L'actitud del jove timbaler representat és serena i al mateix temps altiva.</p> | 08025-1 | Bruc del Mig | <p>El 'Diario de Manresa' del 26 de setembre de 1808 ja explicava la derrota dels francesos dels dies 6 i 14 de juny del mateix 1808 d'una manera heroica, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís...; això seria l'embrió de la llegenda que es divulgà respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor. Un any després, el 1809, l'historiador Cabanes, parlava sobre un minyó de Santpedor erigit en general en 'xefe'. Posteriorment es va dir que el citat jove era en Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor, i que va utilitzar com a única arma un tambor de les confraries. Com és conegut la llegenda parla que gràcies al so del tambor, amb el seu eco reverberant contra les parets de la muntanya de Montserrat, els francesos es van retirar pensant-se que un gran exèrcit els estava esperant per derrotar-los, situació molt diferent de la viscuda pels protagonistes aquell juny de 1808. Des de 1892, any de la primera commemoració celebrada de les batalles del Bruc, el sometent de Bruc recollí aportacions per aixecar un monument en memòria de la gesta. La comissió, no havent reunit els diners necessaris per aixecar el monument l'any del primer centenari de les batalles, veié com el 1911, per decisió de la junta de vocals del sometent d'Igualada, s'erigia al monestir de Montserrat un grup escultòric als herois del Bruc, obra de Josep Campeny i Santamaria, obra que fou destruïda durant la guerra civil de 1936. La comissió per al monument, però no va deixar d'insistir al govern i finalment el 27 de febrer del 1914 es va declarar, segons reial decret signat pel rei Alfons XIII, monument nacional al que encara s'havia d'erigir. Malgrat la declaració monumental no va ser fins l'any 1951 quan el governador civil de Barcelona, aleshores el coronel Felipe Acedo Colunga, per guanyar-se la simpatia dels catalans, va recuperar el tema del monument al Timbaler del Bruc. L'any 1952 es va inaugurar,al mateix emplaçament on l'any 1908 s'havia inaugurat la Creu commemorativa dedicada als herois de les batalles, un primer monument segons el projecte de Frederic Marés. Sobre el pedestal de pedra s'instal·là provisionalment una figura del timbaler feta de guix. L'acte va ser presidit pel mateix Jefe del Estado, el Generalísimo Francisco Franco. El 1953 es traslladà des de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet fins al taller que Frederic Marès tenia a Barcelona un bloc de 55 tones, per tal de realitzar l'escultura en pedra. El 10 de juliol de 1954 s'instal·lava la definitiva escultura del timbaler, de 4,80 metres d'alçada, substituint la de guix. El 1963 es procedí a traslladar l'escultura a l'emplaçament a l'actual. Un any després de la inauguració, el coronel Acedo, va posar una còpia feta en pedra al pati del Govern Civil. (avui desapareguda). D'altres reproduccions es van situar en diferents espais de la ciutat comtal. El 29 de setembre de 1956 se'n posava una a les escales del carrer de Corint, a la sortida de l'estació de metro de Pàdua, al costat del carrer de Balmes. L'any 1960 també es va demanar una altra reproducció per instal·lar-la a l'escola dedicada al Timbaler situada al barri de Vilapicina; se'n va fer una còpia primer de guix i després una altra en bronze que no es va col·locar a l'escola esmentada sinó al castell de Montjuïc.</p> | 41.5835100,1.7779700 | 398136 | 4604257 | 1954 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74131-foto-08025-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74131-foto-08025-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74131-foto-08025-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Frederic Marés i Deulovol | A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya consta amb la denominació Monument a la Batalla del Bruc. | 98|116 | 51 | 2.1 | 1769 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||
| 74132 | Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-bruc | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Santa Maria del Bruc. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MARTÍ I BONET, J.M. (2008) El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona. La Veu de la Parròquia. Butlletí Parroquial de Santa Maria del Bruc - Any I. 1 de novembre de 1913. Número 4 MESTRE I CASANOVA, Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.42 Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Bisbat de Sant Feliu. p.42 http:// www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destruccio | XI-XX | Església de planta de creu llatina, d'una sola nau amb volta de canó de quatre trams separats per arcs formers i una cornisa amb mènsules que recorre la nau a l'alçada de l'arrencada de la volta. Hi ha quatre capelles laterals i una capçalera triabsidal amb perímetre rectangular. Damunt del transsepte hi ha un cimbori de planta quadrada. Als peus de l'església i situat sobre l'entrada hi ha el cor. Una de les capelles laterals és l'absis de la primitiva església romànica. Dins de la tipologia llombarda, està decorat, a l'exterior, amb un fris de dobles arquets cecs entre lesenes, delimitades inferiorment per una socalada que, com els arquets cecs recorre tot l'hemicicle absidal. Adossat a l'absis, destaca el campanar romànic de planta semicircular amb finestres geminades dividides amb columnes de capitells mensuliformes. Està coronat per una torre piramidal coberta amb teules vidrades d'escames esmaltades de color blau i blanc realitzada posteriorment. A l'interior són notables les pintures gòtiques del segle XIII de la capella romànica, les pintures renaixentistes de la volta de la nau i el retaule del Roser situat en una de les capelles laterals. La façana és simètrica d'influència neoclàssica, s'hi obra una rosassa circular, està coronada per un frontó triangular i la porta és d'arc de mig punt. | 08025-2 | Bruc de la Parròquia | Està vinculada a l'antic terme del castell de la Guàrdia documentat a partir de l'any 931. L'església apareix documentada a partir de l'any 1068, quan l'abat Rotlland de Sant Cugat del Vallès establí a Arnau Sunyer un alou amb l'església de Sant Miquel, situat al terme de la parròquia de Santa Maria del Bruc, al lloc de Vilaclara. La primitiva església romànica data del segle XI, ja que segons un document conservat a l'arxiu del monestir de Montserrat, l'any 1080 es fa una donació per a la construcció del campanar. A principis del segle XIII es van fer les pintures murals a l'absis romànic. Al segle XVII va tenir lloc la primera ampliació de la primitiva església romànica. Segons les notes històriques del Bruc del Butlletí parroquial de l'any 1913, l'ampliació es va fer pels voltants del 1625. La situació topogràfica del lloc, al costat del torrent de l'Illa, no permetia allargar la primitiva nau i es va construir una nau més gran, de volta de canó, situada perpendicularment a l'orientació de la primera església, deixant l'antic absis romànic com a capella lateral. La nova edificació no tenia, però, la llargària de l'església actual, sinó que només ocupava l'espai des de la porta d'entrada actual fins al creuer. El 1627 Joan Subirats Jorba , de la masia del Castell, com a batlle va intervenir en el pagament de 329 lliures al mestre de cases Sebastià Santacana de Martorell, que corresponien al preu de fer la Iglesia Parroquial del Bruc [...] adobar lo campanar y fer unes fonts baptismals. El 1637 es va acabar de pintar el retaule del Roser, avui restaurat i situat a la capella de la Mare de Déu de la font. Al segle XVII també es va decorar la volta i es va modificar el campanar escairant-se una de les cares eliminant el segon pis per tal de carregar-hi la torre piramidal. Durant el 1857-1858 es van engrandir novament l'església quedant configurada tal i com és avui: una sola nau, quatre capelles laterals, creuer i capçalera absidal. També es va fer un nou altar major o de la Mare de Déu de Gràcia amb obra cuita i motllures i ornamentació de guix. S'acabà de pintar i daurar l'any 1867. Durant la guerra civil (1936-39) l'església va ser saquejada i es va perdre l'altar i la imatge de la mare de Déu del Roser. Finalitzada la guerra civil, l'any 1941 es va pintar l'església i s'habilità la rectoria. Entre el 1944 i el 1957 es van fer diverses obres de restauració: es posaren bancs nous, s'inauguraren les noves campanes, foses a Jaen, l'any 1951 i l'any 1957 i es va inaugurar l'altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, coincidint amb la seva entronització, la imatge s'havia pogut salvar durant la guerra civil (1936-1939). Des del 1957 es va reformar totalment l'altar major, decorat amb pintures de Joan Llongueres, i es va construir la capella del Santíssim Sagrament. Les obres van ser dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa, director del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona (1954-1978). L'any 1958, gràcies a Mossèn Jaume Torrent es van descobrir les pintures gòtiques. Al 1960 van ser restaurades per Josep Gudiol i Ricart, amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. També es va restaurar el campanar i les parts exteriors de l'absis romànics. L'any 1986 arran de les obres de restauració de la nau es va descobrir l'existència dels esgrafiats renaixentistes de la volta de la nau que van ser restaurats pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya sota la direcció de J.M. Xarrié i Rovira. El 18 de setembre del 2005 es va inaugurar l'orgue. L'any 2008 es va restaurar el retaule de la verge del Roser. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74132-foto-08025-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74132-foto-08025-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74132-foto-08025-2-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 92|93|94|95|98|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74134 | Cal Díaz o Villa Antoinette | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diaz-o-villa-antoinette | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. | XX | Cal Díaz o Villa Antoinette é una torre d'estiueig de planta rectangular, un pis i una torre adossada. Voltada de jardí i paret de tanca. Està formada per un edifici principal, un porxo i una galeria porticada a la façana posterior. Els espais es disposen en diferents plans, avançats i reculats creant un joc de volums. S'hi observen elements coloristes que destaquen sobre les parets blanques estucades com l'emmarcament de les finestres amb obra vista als mainells. Sota teulada destaquen els modillons i al porxo la barana salomònica també de totxo vist repintat. Altres elements coloristes modernistes són la xemeneia recoberta de rajoles de ceràmica i les teules envernissades de colors blau i groc a la teulada. La terrassa posterior i els porxos són construccions posteriors. | 08025-4 | C/ Bruc del mig, 1 | El Bruc va ser escollit com un poble d'estiueig a inicis de segle per diferents famílies barcelonines. Aquesta casa va ser un dels primers projectes realitzats per Ricard Giralt Casadesús. A cavall entre la tendència modernista (colorisme) i noucentista (composició harmònica), va ser bastida entre 1913 i 1916. La família Díaz en va ser propietària fins els anys 1980. Ricard Giralt i Casadesús, va obtenir el títol d'arquitecte a l'Escola de Barcelona el 1911. Va ser des de 1915 arquitecte municipal de Figueres i des de 1922 de Girona. | 41.5781100,1.7806500 | 398351 | 4603654 | 1913 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74135 | Can Solà de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-roca | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat, p. 144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII-XX | Masia de grans dimensions. Sembla que a l'origen estava formada per un edifici central envoltat d'un pati i tancat amb un baluard. L'edifici originari està format per planta baixa i planta pis. Se l'hi van afegir construccions posteriors tant a l'interior del pati com al voltant del recinte, tot aprofitant les parets del baluard. A l'angle oest del recinte, sobre del baluard s'hi va construir una nova vivenda formada per planta baixa i dos pisos i galeria. A la part nord diferents coberts per allotjar-hi instal·lacions destinades a usos vinícoles. A l'interior s'hi accedia per dues portes. La de la part sud, avui està inutilitzada i el camí que hi accedia ha quedat tallat per un camp de conreu. A la part nord hi ha una altra porta, segurament la porta originària, que condueix al pati interior, i que és la que avui s'utilitza. Conserva un arc de mig punt de carreus de pedra. A l'interior del recinte,a la part oest, hi ha una petita capella sota l'advocació de Sant Isidre. | 08025-5 | Antiga N-II; km 571.4 | Aquesta masia està situada a la part del terme coneguda com Sant Pau de la Guàrdia. Era un dels termes d'origen medieval depenent del castell de la Guàrdia, conjuntament amb el del Bruc i Collbató. La casa s'esmenta al capbreu del 1496, en la confessió de Vicenç Solà, àlies Aguilera, del mas de la Roca. Al segle XVIII, el nucli de la Guàrdia, encara era una unitat administrativa independent - pertanyia al corregiment de Manresa - i tenia els seus propis batlles. Dos dels propietaris de la masia van exercir-ne el càrrec. L'any 1739, Pau Jorba i l'any 1748, Isidre Solà. La masia va sofrir diferents ampliacions que ho testimonien les dates que es troben inscrites. Una a la clau de l'arc de la porta de ponent, de l'any 1619 i la de 1752 en un portal interior. | 41.6002400,1.7465100 | 395541 | 4606152 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74136 | Can Casas Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-petit | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHNB: Plànol 1913. UI: 956 | XX | Va ser construïda per a habitatge d'estiueig. Està formada per planta baixa i pis amb un jardí lateral. A la façana destaquen els elements ornamentals com la barana del terrat, d'obra vista, el fris de rajola policroma que arrenca dels brancals del balcó i la seva barana de ferro. La porta d'entrada i les finestres es coronen amb mosaic de colors i la teulada és de teula envernissada de color blau. Ha estat restaurada i ampliada recentment, canviant-se l'emplaçament original de la porta d'entrada. | 08025-6 | C/ Bruc del mig, 6 | L'edifici va ser construït el 1913 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús, autor de la casa que està al costat d'aquesta i separada per una androna. El promotor va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig, 9. El nom actual prové de Joan Casas de Müller, segon fill de la família Casas, propietària de l'edifici al carrer Bruc del mig 55, el qual hi va anar a viure. | 41.5784300,1.7809100 | 398373 | 4603689 | 1913 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74137 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-3 | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 125 GONZALEZ MORENO-NAVARRO, Antoni;CASTILLA DEL PINO,Carlos; FERNÁNDEZ ALBA, Antonio ( 1995). Patrimoni: Memòria o malson?. Memòria 1990-1992. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació. SERPAL. p. 213 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.302. | XIX-XX | Casa senyorial de planta rectangular formada per l'edifici principal i un cos adossat d'una sola planta cobert per un terrat. En l'edifici principal s'hi poden distingir dues crugies. La primera, situada en una de les dues vessants de la coberta a dues aigües, (al costat del cos de planta baixa), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Contenia l'espai dedicat a celler, avui sala d'actes, i l'habitatge principal de la família Casas, avui reconvertit en oficines municipals. L'altra vessant conté el cos de l'escala d'accés a la planta primera i altres estances de l'habitatge (part construïda després de la mort de l'arquitecte Cascante). L'escala està il·luminada per vidrieres policromades i arranca d'un vestíbul, antigament ornamentat amb ceràmiques aplacades. Se'n conserven alguns elements notables, com la porta d'accés a la sala d'actes (antic celler). L'antic habitatge dels propietaris, al primer pis, estava organitzat al voltant d‘una L formada pel vestíbul i el passadís que donava accés als antics dormitoris, al menjador i sala de visites ( ambdós espais conserven enteixinats de fusta), cuina i cambra de bany. Totes aquestes estances avui són dependències municipals. A la planta golfes, avui Museu de la muntanya de Montserrat , la coberta està suportada per cavalls de fusta invertits, atirantats amb elements de ferro pla. El cos de planta baixa, avui seu de la Biblioteca Pública Verge de Montserrat, havia estat la zona dels antics cups. Hi destaca el coronament del terrat format per una barana calada, amb un passamà motllurat que recolza sobre pilars de totxo vist i una sèrie de cercles de pedra artificial on s'inscriuen uns motius vegetals. També són de pedra artificial les hídries situades a sobre de cadascun dels pilars. Tant l'actual sala d'actes com a la biblioteca es caracteritzen per les jàsseres de fusta atirantades amb elements rodons de ferro que s'encasten a les parets estintolant-se, aparentment, sobre unes cartel·les de guix. A la façana principal (que antigament quedava davant del pati de la casa i avui a una plaça) i la façana del carrer del Bruc del mig hi són notables l'ús dels diferents elements de totxo vist, els elements de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis que decoren les llindes de les obertures i les baranes de pedra artificial. | 08025-7 | C/ del Bruc del mig, 55 | La família Casas havia anat adquirint des d'inicis del segle XIX, terres del Bruc per dedicar-les a la vinya. A mitjan segle XIX, Josep Casas i Sagristà, natural de Xàtiva, comprà una casa vella del nucli del Bruc del mig, on hi havia instal·lada una posada, per passar-hi temporades de repòs o per supervisar l'explotació de les seves finques. El fill de Casas i Sagristà, Josep Casas i Chocomeli, enginyer industrial especialitzat en l'elaboració de vins, va construïr una nova casa tot ampliant la primera. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Cristobal Cascante i Colom, natural d'Esparreguera, col·laborador de Gaudí. Va començar en el projecte el 1888 quan també estava treballant a Comillas on va dirigir les obres de la capella-panteó i va ser-ne autor de l'Hospital. També va dissenyar els interiors i el mobiliari de l'edifici El Capricho. La seva prematura mort als 39 anys, l'any 1889 es va produir quan l'edifici de Can Casas encara no estava del tot enllestit. Cap l'any 1920 es va finalitzar la part de la casa que correspon a la crugia de ponent. Josep Casas i Chocomeli, va ser alcalde del Bruc. Durant el seu mandat es va construir el Pont de la Parròquia. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Cristobal Cascante | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74138 | Ca n'Elies de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelies-de-la-guardia | RIBAS I CALAF, Benet (1997), Història de Montserrat (888-1258). Barcelona, Curial i Abadia de Montserrat. p.100-102 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. (2006). p.145 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-26) p.96 VIVES I TORT, M; (2007). L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) Universitat de Barcelona. | XV-XX | Casa pairal de grans dimensions que ha estat reformada per a restaurant. Consta de dos edificis contigus orientats al sud de planta baixa i pis: la casa pairal i la masoveria. La casa pairal te l'accés per sota d'un porxo amb volta de creueria. A la planta primera conserva l'espai de la gran sala i una habitació d'alcova amb tancaments de fusta d'estil neoclàssic i pintures modernistes. Al primer pis s'hi obra una galeria. La masoveria conserva l'entrada d'arc de mig punt amb dovelles on hi ha la data a la clau de volta del 1707. Són destacables les reixes de gelosia realitzades en ferro de dues finestres de la planta baixa i el rellotge de sol de la façana. L'espai davanter de les construccions té un pati tancat per un mur de pedra i porta de ferro i a la cantonada oest hi ha un mur amb espitlleres. Els antics cellers, els cups, la premsa i les quadres de la planta baixa han estat transformats en restaurant. | 08025-8 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | Les primeres referències de la masia es troben el 1230 en el document de reconeixement de drets corresponents al rei i als castlans del castell i terme de la Guàrdia. En el capbreu del 1496 en fa la confessió Simó Elies qui ho posseeix del seu avi Pere Elies. Al segle XV hi havia un hostal, una casa de pagès, un forn de vidre i un oratori dedicat a San Abundi. Al segle XIX, n'era propietari Miquel Elías (1766-1841), nascut a Sant Pau de la Guàrdia però que es va traslladar a Barcelona i es dedicà al comerç. L'any 1816 va comprar la masia de Can Bros de Martorell on hi va instal·lar una serradora, una farga de coure i un molí paperer. Als anys 40 del segle XX la família Elies ho va vendre a la família Tobella, actuals propietaris. | 41.6118700,1.7475500 | 395646 | 4607442 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74140 | Can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macana | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.67 VIVES I TORT, M; L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) (2007) Universitat de Barcelona | XVIII-XIX | Masia fortificada de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos i teulada a dues vessants. La porta principal te inscrita a la clau de l'arc, la data del 1791 i l'escut de l'Abadia de Montserrat. A les plantes hi ha cinc finestres a cadascuna, totes amb l'arc de maó vist. Al damunt de la porta d'entrada i a la primera planta, hi ha restes evidents d'una gran balconada, avui reconvertida en finestra. Les obertures es caracteritzen per ser totes d'arc escarser. Les parets estant arrebossades i a les cantonades s'aprecien carreus de pedra treballats. De la fortificació de la guerra carlina, en queda una torre de guaita a la cantonada dreta de la casa, tocant a la carretera. És de forma poligonal irregular i té quatre cares. Conserva cinc espitlleres a dues de les seves cares. A la paret nord de la casa es conserven unes espitlleres de maó. | 08025-10 | Coll de Can Maçana | La casa actual té el seu origen en un conjunt d'edificacions situades al coll de can Maçana en una cruïlla de camins: el de Barcelona a Manresa, el camí transversal que des d'Igualada anava a Montserrat a l'edat mitjana i el camí de Sant Jaume des de Montserrat cap a Cervera i Lleida. Els primers pobladors del lloc s'hi van establir com a emfiteutes del l'església del castell de la Guàrdia. Formava part del conjunt de masies que configuraven el nucli de La Guàrdia. El 1497 tenia un hostal, carnisseria i hospital. Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. Va ser escenari de la Guerra del Francès, de la batalla guanyada als francesos el 6 de juny de 1808, donant lloc a la llegenda del Timbaler del Bruc, i de les guerres carlines. En la primera, a l'any 1835, les tropes isabelines van fortificar la casa i van construir-hi allotjaments. Una partida carlina manada per Benet Tristany es va dirigir a can Maçana sense poder destruir la fortificació construïda. En la tercera a l'any 1875 hi va haver nous enfrontaments. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a Massana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74141 | Can Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manuel | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-20), p.72 | XVIII-XX | Masia construïda aprofitant el rocam al cim d'una carena. Consta de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per damunt del cos central es va sobrealçar amb parets de maó. La construcció més antiga te els paraments de maçoneria. A la banda de ponent te un cos molt enderrocat amb cups a la planta baixa. | 08025-11 | Sud-oest del terme | Construïda al segle XVIII en terres propietat de la masia de Can Mata dels Tribers. | 41.5841800,1.7633200 | 396916 | 4604348 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74142 | Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrat | MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-13 | XVII-XX | Masia de grans dimensions formada per un conjunt d'edificacions aixecades en èpoques diferents. La primera construcció, de teulada a dues vessants, s'hi va afegir un nou cos a la seva part esquerra. Avui, aquesta edificació, conserva la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i al primer pis les finestres. Està formada per planta baixa, pis i golfes (antic palomar) i havia tingut en la seva part posterior els cups i el celler. Va ser allargada per la banda esquerra amb un gran celler en planta baixa, i un habitatge amb cuina econòmica, tres habitacions amb balcons, una galeria i una sala-menjador a la planta primera. La part antiga va quedar com a masoveria. El gran celler conserva part dels primitius arcs escarsers i restes de la canalització de ceràmica vidrada, que portava el vi des dels cups. La gran arcada del celler ha estat aixecada recentment així com la porta d'accés des del pati. Les habitacions de la part perllongada de l'habitatge nou per damunt del celler, conserven la distribució d'alcoba i decoracions de pintura mural al fresc de temes naturalistes i populars del segle XIX. A partir dels anys 80 s'hi ha fet diverses reformes, sobretot a la planta baixa. S'han obert tres finestres a la part de l'antiga cuina i a l'interior s'han transformat força les dependències de la casa més antiga (cups i cellers). Davant de la casa hi ha un porxo edificat recentment creat a partir d'aixecar un terraplè a l'hort que hi havia situat al costat del torrent de l'Illa. Abans d'aquestes obres, al davant de la casa hi havia el camí que conduïa fins a la masia de Can Vallès i tres feixes d'horts. A la part posterior de la casa, a l'antiga era, hi ha adossades a un terraplè les restes de les arcades d'un aqüeducte que portava aigua des d'una mina situada en una vinya per damunt de la casa | 08025-12 | Bruc de Baix | Aquesta masia ja existia al segle XVII. Va ser ampliada al segle XIX amb unes grans instal·lacions relacionades amb la viticultura. Tenia una important producció tant de vi com de productes d'horta. A partir de la crisi de l'agricultura dels anys 50 del segle XX, la casa va patir un abandonament. Hi seguiren vivint masovers fins els anys 1970 en què va patir un esfondrament. Als anys 1980, la casa va ser adquirida per una societat noruega relacionada amb una escola d'art i es va reformar per a residència i taller d'estudiants d'art. | 41.5755800,1.7869600 | 398873 | 4603366 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74143 | Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valles | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 117 MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006). Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-12 | XVIII-XX | La masia originària és de planta baixa i pis coberta a dues aigües de teula amb portal adovellat i una finestra amb brancals de pedra. Té adossat a la dreta, un cos de planta baixa amb un gran portal que recorda el seu ús com a cotxeria i un pis que va ser sobrealçat obrint-hi una finestra. A la part de ponent hi ha un altra cos adossat, de planta baixa i pis amb una galeria de dues arcades. Aquest, avui destinat a funcions d'habitatge, anteriorment s'utilitzava per a corrals i palissa. L'interior conserva la distribució d'una gran entrada amb el celler al fons i una gran sala a la primera planta. Els diferents espais construïts conformen un pati que queda tancat. Al davant de la façana principal hi ha l'espai de l'antiga era. Destaca la conservació de la distribució clàssica de tipologia de masia catalana i alguns mobles antics. | 08025-13 | Sud-est del terme | El primer cognom conegut en aquesta masia és Elies (segles XIV-XV). A finals del segle XV, segons la confessió en el capbreu del 1496, trobem al mas Elies a Mateu Moià i la seva dona Caterina. A principis del segle XVI, el titular del mas era Salvador Golart, pagès del mas Colomer, del terme del castell de Sant Pere de Pierola, el qual va vendre el mas Elies a Mateu Vallès el 18 de maig de 1523. Aquest va ser el punt de partida d'una llarga nissaga de pagesos que durant 500 anys ha posseït les terres i la casa. El 1609, Jaume Vallès va formar part com a jurat del govern municipal. Durant la guerra del Francès el 6 de juny de 1808, l'amo de la casa, Pau Vallès i Rialt va ser mort pels francesos que van ferir també al seu hereu, Josep Vallès i Jorba. Va ser segurament durant el segle XIX, amb l'expansió del conreu de la vinya, que a la casa s'hi deurien fer ampliacions destinades a celler i cups i possiblement la galeria de la banda de ponent. Avui encara continua essent propietat i estant habitada per l'hereva de la nissaga, Montserrat Vallès i Febrés. Al segle XIX es va començar a fer funcionar un forn d'obra situat prop de la casa en terres de la masia, forn que a partir del 1956 va transformar-se en unes instal·lacions modernes, arribant a ser una important bòvila durant els anys 80 del segle XX. | 41.5749000,1.7892300 | 399061 | 4603287 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74144 | Canals i bassa de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-i-bassa-de-la-vinya-nova | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina. p.16 | XVII | Canalització de l'aigua procedent de la mentidera de la Coma de la Maçana i de les parts altes de la muntanya amb una construcció formada per canals i basses. Els principals elements són dos canals de pedra, de desenes de llargada, que anaven recorrent tots els replecs de la muntanya; petites basses de decantació per filtrar l'aigua abans d'arribar al gran dipòsit o bassa. Aquesta es troba en una part enlairada a prop de la casa i es calcula que te una capacitat de més d'un milió de litres. Els murs laterals són de toves on s'hi representen símbols cristians ( creus llatines, de caravaca...) i montserratins ( serres...). A través d'un sistema de sobreeixidors i comportes es reconduïa l'aigua sobrant a altres dipòsits secundaris (cisterna de la casa i una petita bassa) i la resta s'abocava al torrent del Pont. | 08025-14 | La Vinya Nova | El complex hidràulic va ser construït durant l'època en què la masia, propietat del monestir de Montserrat, va esdevenir un important complex agrícola i residencial (segle XVII-XIX). Recentment s'ha restaurat tot el complex. La propietat ha restaurat la bassa a la qual s'ha recobert amb una tela impermeabilitzant perquè pugui tornar a contenir aigua de la pluja i s'ha adequat l'espai de l'entorn. El Patronat de la Muntanya de Montserrat ha recuperat les canalitzacions de recollida d'aigua. | 41.5840200,1.8083900 | 400673 | 4604278 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La Vinya Nova està catalogada com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Els canals i la bassa es troben dins les instal·lacions properes al mas. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74146 | Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.100 | XVIII | Església d'una sola nau, amb tres capelles laterals al costat de la epístola i dues al de l'evangeli i un cor als peus. El presbiteri presenta, al mur frontal, unes figures dels quatre evangelistes, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat acompanyada per les de Sant Pere i Sant Pau i una hornacina amb la imatge de Sant Pau. Al mur dret la imatge d'un papa. L'altar està cobert amb un baldaquí on hi ha penjada una creu processional, segurament reaprofitada. Destaca a la part frontal de l'altar un alt-relleu daurat, amb l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc, única taula que es conserva del retaule de l'altar major, cremat el 1936, dedicat a la conversió de Sant Pau. A la primera capella lateral dreta al costat de la sagristia hi ha una imatge del sagrat cor i unes pintures murals en molt mal estat, aspecte que en dificulta la seva descripció. La segona capella d'aquest tram conserva un altar barroc amb columnes, fet amb guix i pintat. Hi ha tres escultures: Sant Isidre, Sant Abundi i Sant Antoni. La tercera capella, conserva pintura mural i una pica baptismal. A la capella situada a la banda de l'epístola, al costat de l'altar hi ha una imatge del a Mare de Déu del Roser.A la següent una imatge de la Immaculada, en una hornacina amb columnes d'estil neoclàssic. A la paret del final de l'església, al costat esquerra, hi ha un crucifix. I a l'entrada de l'església una pica baptismal que se sustenta en un corró de batre. El paviment és de mosaic decorat. A prop del presbiteri hi ha dues làpides sepulcrals. A l'exterior en el graó de l'entrada s'inscriu a la pedra la data del 17--. Té adossat un campanar de torre de planta quadrada amb una espitllera a mitja alçada. La façana és plana, sense cap ornament, amb la porta d'entrada arquitravada amb una llosa de pedra i brancals també de pedra. A la part alta hi ha un òcul. | 08025-16 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | En el lloc de l'actual església, existia a l'època medieval, la capella del mas Elías, dedicada a Sant Aon o Sant Abundi. Al segle XVIII, en ser abandonada l'església de Sant Pau Vell, situada al castell de la Guàrdia, es va construir un nou temple al sector oriental del terme, justament on es trobava la capella de Sant Abundi. El 1738 es donà el permís religiós per a transferir l'església de Sant Pau al costat de la casa de Josep Elías, el qual va cedir un tros de terra. La nova església va ser sufragània de la del Bruc. Les obres van començar el 1740, essent mestre d'obres Miquel Sencú de Manresa, es van acabar el 1743 i a l'any 1760 es va fer el retaule de Sant Pau de l'latar major. Durant la guerra civil, l'església va ser saquejada cremant-se el retaule barroc, altres dos altars i dotze imatges. L'any 1940 es començà la reconstrucció de l'altar major, es va pintar el presbiteri. El 1941 es va col·locar el baldaquí i la imatge de Sant Isidre que es troba a l'altar barroc. El 1959 es va restaurar la sagristia. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1743 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-3.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Miquel Sancú, mestre d'obres | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74147 | Sant Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-vell | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 380 BURON, Vicenç (1980) Esglésies romàniques Catalanes. Guia, Artestudi Edicions. p. 91 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. GAVÍN, Josep M.(1984); Inventari d'esglésies. Anoia-Cpnca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.99 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007), Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 59 | XI-XVII | Construcció d'una sola nau ampliada amb una capella lateral. La nau està formada per una volta de pedra apuntada i la capella lateral per una volta d'arc escarser. Les restes donen a conèixer elements del segle XI com són la porta primitiva oberta al mur de migdia i fragments de la nau. També es conserven restes de motllures d'època gòtica, una finestra de doble esqueixada a la capella lateral, una espitllera al mur de llevant, els esglaons que donaven accés a un petit cor, la capella lateral barroca, una gran cisterna excavada a la roca pendent de desenrunar, una antiga necròpolis, el paviment del segle XV i a sota d'aquest, un de més antic potser de l'època fundacional. | 08025-17 | Coll de Guirló | 41.6080200,1.7737000 | 397819 | 4606983 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | L'any 2009 la Generalitat hi va fer una intervenció arqueològica i de consolidació dels murs i de les voltes. Està prevista una segona fase d'intervenció. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74148 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill-1 | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-42). p.160 | XVIII-XX | Masia de planta en forma d'ela formada per planta baixa i pis. En tot el seu entorn té edificacions de menor alçada dedicades a les tasques agropecuàries. | 08025-18 | Nord-oest del terme | 41.6286100,1.7137800 | 392860 | 4609342 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 74149 | Cal Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frances | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-53). p.200 | XVIII-XX | Masia de planta baixa, pis i golfes. La façana es corona amb una forma esglaonada. Les finestres són molt noves i acabades amb maó. La façana ha estat repicada i s'ha deixat la pedra vista. A la part de ponent hi ha una edificació en un petit talús que allotjava els antics cups de volta de maó. | 08025-19 | Nord-oest del terme | 41.6270100,1.7231400 | 393637 | 4609152 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 74150 | Can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farres | <p>Informació oral: Joan Torras (10 abril 2012) Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 109 MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. MUSSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallès. (2006). p. 17 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-07</p> | XV-XVII | <p>Gran masia de planta rectangular de planta baixa, pis i sotacoberta. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. A la part esquerra presenta un cos, possiblement annexat, que té a la planta dues galeries d'arc de maó, una d'elles tapiada. Davant la casa hi ha un pati protegit per un mur amb merlets de maó vist que coronen el portal de pedra adovellat. A la clau de l'arc hi ha inscrita la data del 1614. La façana de la casa s'obra amb un portal de mig punt adovellat. Destaquen les quatre finestres del pis d'estil gòtic. La central , situada sobre la porta d'entrada és la més ornada. Presenta un arc ogival de traceries de pedra amb temes naturalistes, flors i uns petits caps humans. L'arc està flanquejat per una figura d'àngel i d'una verge. Sota l'ampit es repeteixen els motius decoratius amb petits caps, un humà, un gos i un lleó. Segons la tradició oral, aquesta finestra no és originària de la casa i podria haver estat portada del monestir de Montserrat ja que a la casa hi va viure un administrador del cenobi. Al ambdós costats de la finestra central n'hi ha dues més a la dreta i una a l'esquerra, també d'estil gòtic, però que han estat fetes amb motllos en època moderna. A la façana i a sotateulada destaquen els òculs de ventilació fets amb ceràmica. A l'interior de la casa, a la planta baixa s'accedia des de l'entrada a una sala-menjador a la dreta i a la cuina a l'esquerra i per una escala a la part del pis on hi havia la sala de distribució de les habitacions. A la part posterior hi ha les antigues dependències d'un gran celler. Els conjunt dels murs són en la seva major part de tàpia i arrebossats.</p> | 08025-20 | Est del Bruc del Mig | <p>Existia ja al segle XV amb el nom de mas Plana segons la confessió d'Antoni Planes realitzada en el capbreu del 1496. Pel davant de la casa hi passava el camí que des de l'església del Bruc es dirigia a la masia de Can Jorba (aleshores mas Venrell), camí que actualment encara es conserva en part. Al segle XVI hi residia Andreu Sunyer.</p> | 41.5828000,1.7860700 | 398810 | 4604168 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74151 | Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorba-0 | <p>Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. P107 MUNTADES,M. (1871), Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir, Imprenta de Roca, Manresa, p.305 i 310 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 63.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions de planta rectangular i coberta a dues aigües. Està orientada al sud, i queda emmarcada dins d'un recinte tancat que inclou altres dependències. A la façana principal una gran arcada precedeix la porta adovellada. La façana principal és de paret de maçoneria i pedra vista i carreus treballats a les finestres. A l'exterior i a l'entorn de l'edificació hi ha tres edificis més: una pallissa, una capella, i una dipòsit d'oli fet a partir d'una roca caiguda de la muntanya. La casa va ser restaurada entre el 1964 i 1973 i es va obrir un finestral a la façana de llevant.</p> | 08025-21 | Est del terme | <p>Està documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és esmentada al segle XIV. Al segle XV era coneguda com el mas Vendrell. Així s'esmenta al capbreu del 1496 segons la confessió del propietari de la casa, Jaume Jorba, que aleshores era batlle del Bruc. El 1835, l'abat Blanch del monestir de Montserrat hi va fer amagar la Mare de Déu del monestir de Montserrat després de l'exclaustració de 1835. El 1844 Pau Pedrosa lliurà la imatge als monjos.</p> | 41.5881200,1.7985900 | 399862 | 4604744 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74152 | Can Pau Corres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-corres | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-39). p.148 | XVIII-XX | Masia de planta baixa i dues plantes coberta a dues aigües. A la façana principal orientada a sud, te la porta d'arc escarser i brancals de maó. Al primer pis s'obra un balcó per damunt de la porta. A la banda de ponent, s'ha ampliat allargant la vessant de la teulada per obrir a la primera planta una galeria que te dos arcs a la façana de ponent i un a la sud. Destaca el volum de tot el conjunt i els paraments de les façanes totes de pedra amb els angles de carreus. A la banda de llevant hi ha un petit cobert de planta baixa. | 08025-22 | Nord-oest del terme | Segons la tradició oral, aquesta masia era anomenada el castell, segurament per la seva estructura. El nom prové d'un fill de la masia de Cal Corres. | 41.6263200,1.7207900 | 393440 | 4609079 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74154 | Masia la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-la-cova | MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-14 | XVIII-XX | Casa singular per la seva situació enclavada o adossada en una balma a la roca. La paret de roca va ser utilitzada com a façana posterior. Formada per planta baixa i pis. Coberta a dues aigües amb teula. A la part esquerra, l'edificació va ser ampliada prolongant una de les dues vessants de la masia original. Te coberts annexes (cup, corral). La porta és d'arc de mig punt i els murs són de maçoneria i arrebossats. Manté una posició un xic penjada que se soluciona amb una plataforma a l'entrada. | 08025-24 | Oest del Bruc de Dalt | Al segle XVIII, Josep Jorba va bastir la casa aprofitant la balma. El lloc, anteriorment (segle XV) era conegut com el mas Esplugues. | 41.5890200,1.7673200 | 397257 | 4604881 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74154-foto-08025-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74154-foto-08025-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74154-foto-08025-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74156 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-1 | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.152 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-33) p.125. | XVIII- XX | Masia de grans dimensions formada per planta baixa i pis. Està envoltada per un pati tancat amb barana d'obra i porta de ferro. A banda i banda del mur envoltant la casa hi ha diversos coberts (corral, pallissa, ...). A la façana principal s'hi obren tres balcons amb barana de ferro al pis i dues finestres a planta baixa. Ha estat pintada recentment ressaltant els bancals i les llindes de les obertures. | 08025-26 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Jaume Figuera del mas Comtals explicitant que és un mas rònec i deshabitat. A l'interior de la casa hi ha la inscripció del 1709 en una biga. Segons Muset podria haver estat reconstruïda a inicis del segle XIX. | 41.6218500,1.7342700 | 394556 | 4608566 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74158 | Masia Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sant-miquel | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.101. | XV-XXI | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Hi ha edificacions auxiliars adossades (corral, garatge,..) i dos habitatges independents construïts sobre antics cups. Ha estat restaurada recentment. Es conserva un arc de pedra adovellat en una de les portes de la façana principal que podria ser la primitiva porta d'entrada a la masia. | 08025-28 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Va ser reconstruïda a inicis del segle XIX. Va quedar afectada per l'incendi del 1986. Recentment ha estat reformat tot el conjunt. Actualment hi ha una casa de turisme rural. | 41.6276200,1.7422000 | 395226 | 4609197 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74159 | Panamà Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panama-canal | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol tanca 1913. UI: 956 | XX | Casa de planta baixa, pis i golfes amb un cos porticat adossat lateralment que s'obre a un jardí. La façana principal té pilastres encoixinades a tota l'alçada. Al primer pis, els balcons s'adornen amb esgrafiats de tema floral. Per damunt d'aquests, a la cornisa, encara queden restes de la inscripció en la que figurava el nom de Panamà Canal. Es remata la façana amb una loggia de finestres llindades al pis superior, amb els mainells i trencaaigües motllurats i la barana del terrat. El cos porticat lateral està cobert per un terrat amb barana de ferro. Hi destaca la línia del forjat del primer pis que es marca amb un fris de rajola policroma de la fàbrica Pujol i Baucis d'Esplugues de Llobregat. | 08025-29 | C/ Bruc del mig, 2 | El nom d'aquest edifici prové de la suposada estada dels seus propietaris al Panamà. Va ser construïda a cavall entre el segle XIX i XX. L'any 1913, l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús va fer el projecte de reixa que tanca el pati. El propietari promotor era Josep Rovira. | 41.5782600,1.7810200 | 398382 | 4603670 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74159-foto-08025-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74159-foto-08025-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74159-foto-08025-29-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74160 | Els Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-vents-0 | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-28) | XVIII-XX | De l'edificació només en resten dempeus part dels murs i les cantonades. Consta d'un cos principal de planta baixa i pis amb un volum adossat de planta baixa i dos petits cossos als extrems de planta baixa. | 08025-30 | Nord-oest del terme | Aquesta masia va quedar molt malmesa a causa de l'incendi forestal de l'any 1986. | 41.6316700,1.7453600 | 395496 | 4609642 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74161 | El Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-1 | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 141 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-02 SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 68 | XV-XX | Masia de dimensions reduïdes formada per planta baixa i pis i teulada a dues vessants. El paviment de l'interior és de peces de terracuita i el sostre és d'empostissat de fusta sobre bigues. A la façana hi ha dos contraforts de pedra que emmarquen l'entrada i un petit porxo. A la part est de la casa i tocant al camí hi ha un un cup i un antic corral, d'on prové el nom actual de la casa. | 08025-31 | Nord-est del Bruc de Dalt | Al segle XV, es cita al capbreu de 1496 com a tinença de Joan Alzina i és un mas rònec anomenat mas Forner. Possiblement va ser reconstruït al segle XVIII. | 41.5923400,1.7758800 | 397976 | 4605239 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74163 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-1 | Parròquia de Santa Maria. Fulletó de la benedicció i concert inaugural del 18 de setembre de 2005. | XX | Està situat sobre una tribuna. Té quaranta registres repartits en quatre cossos (I Manual, II Manual, III Manual i Pedal). Està compost per tres teclats manuals de 56 notes, un teclat pedaler de 30 notes, transmissions mecàniques de notes i registres, tres acoplaments i 1485 tubs sonors ( 204 de fusta i 1281 de metall). | 08025-33 | Bruc de la Parròquia | L'any 1989, quan mossèn Joaquim Lluís i Coromines es va fer càrrec de la parròquia de Santa Maria del Bruc, va emprendre una campanya per dotar al temple d'un orgue i va comptar amb la col·laboració dels veïns i dels orgueners del Taller Blancafort. Primer es va encarregar l'obra a Joan Bosco, qui el 1994 va abandonar l'obra. Aleshores, el taller de Federico Acitores es va fer càrrec dels plànols i la direcció. El 1995 es va seguir l'obra per part d'Antoni Jiménez, operari del Taller Blancafort. El 18 de setembre de 2005 va ser inaugurat. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 2005 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Joan Bosco Andreu; Antoni Jiménez; Federico Acitores | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74164 | Rellotge de l'antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lantic-ajuntament | ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.103 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.13 AHM; UI núm: 950 | XX | Rellotge instal·lat en una petita construcció d'obra que corona la façana de l'edifici. Està flanquejada per dues peces de terracota i coronada per una cornisa ondulada de maó vist. Per damunt de la cornisa sobresurten dues campanes de fosa, de diferent mida que tenen el seu martell cadascuna. Al centre de la construcció hi ha l'esfera que conté, darrera d'un vidre, les xifres horàries en numeració àrab. Les busques queden a la part exterior del vidre. Tant les busques com l'esfera que emmarca el vidre són de ferro. És un rellotge mecànic que funcionava a partir d'un sistema d'engranatges, rodes, pesos i cadenes que arribaven a la planta baixa de l'edifici. Cada dotze hores se l'hi havia de donar corda per recuperar la cadena. Es va canviar per un sistema automàtic i recentment s'ha restaurat l'estructura que l'acull. | 08025-34 | C/ Bruc del mig, 23 | L'ajuntament va estar situat en l'edifici del carrer del Bruc del mig 23 des del 1919 fins als anys 90. El rellotge va ser inaugurat l'any 1946 quan era l'alcalde del municipi Andreu Termes Riba. Per a sufragar la despesa es va realitzar una subscripció popular voluntària de la qual es van recollir 25.485 pessetes. | 41.5794400,1.7802000 | 398316 | 4603802 | 1946 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74165 | Retaule de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43 | XVIII-XIX | Part del retaule barroc. Resta una taula que s'ajusta a la part frontal de l'altar. És un altrelleu en el que s'hi representa l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc quan va tenir lloc la seva conversió al cristianisme. A primer pla la figura de Sant Pau en el moment en que cau del cavall sorprès per una intensa llum i per les paraules de Crist des del cel que es representa a la part alta i al centre de la taula. A l'esquerra en perspectiva s'hi representa la ciutat de Damasc a la llunyania. A la dreta uns personatges amb vestimenta de romans a cavall. És de fusta i està recobert per una capa de pintura daurada. | 08025-35 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | La construcció del retaule de l'altar major data del 1760 i va ser obra de l'escultor igualadí Francesc Massalva. Arran de la guerra del francès va caldre refer-lo. Els treballs els va dur a terme, l'any 1818, l'escultor Josep Capdevila d'Igualada. El dia 25 de gener, data de la conversió de Sant Pau (any 36 d.C), es celebra la festa major de la Guàrdia. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1760 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Francesc Massalva / Josep Capdevila | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74166 | Refugi antiaeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri | ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155 PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit ( 2006 ) Contra l'oblit. Els refugis antiaeris poble a poble. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 155. | XX | El refugi està format per una mena de túnel excavat en el terreny, sense cap recobriment. Surt de la planta semisoterrani de l'edifici i baixa fins a la llera del torrent de l'Illa. Té una llargada de 81 metres, una amplada de 1'5 metres i una alçada de 1'85 m. Des de la boca de la fàbrica, té un primer recorregut de 38 metres amb un fort desnivell amb graons excavats al mateix terra. Després es bifurca en dos trams. El primer continua recte 22 m. més fins a sortir al torrent. El segon, gairebé perpendicular al principal, continua en un recorregut de 22 m. en direcció a una altra sortida avui tapiada. En tot el recorregut hi havia hagut instal·lació elèctrica. Com a conseqüència de les obres de construcció de pisos a l'antiga fàbrica, l'accés des de l'interior de la fàbrica va ser tapiat i és probable que un primer tram del seu recorregut vagi quedar enrunat. | 08025-36 | C/ Bruc del Mig, 8 | A causa del perill dels bombardejos de la guerra civil (1936-1939) es va excavar un refugi antiaeri a la fàbrica Poch i Freixas, on es fabricaven taps i tubs d'estany. Es va reconvertir, durant la guerra per a poder fabricar casquets de bala i piles per a material de transmissions. El refugi començava a l'interior de la planta semisoterrani de la fàbrica i arribava fins al torrent de l'Illa. Va ser construït per persones del poble i pels mateixos treballadors de la fàbrica. L'any 2003 es va enderrocar la fàbrica i part del túnel per tal de construir un bloc de pisos. | 41.5790300,1.7806300 | 398351 | 4603756 | 1938 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74166-foto-08025-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74166-foto-08025-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74167 | Làpida de nínxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-ninxol | XX | Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt i la data. En aquest s'hi llegeix: Pablo Vilarnau y Bigorra, natural de Sallent que murió el dia 21 de mayo 1898. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. El difunt era familiar del propietari de la bòbila Elías. | 08025-37 | Bruc de la Parròquia | La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. | 41.5758000,1.7860800 | 398800 | 4603391 | 1898 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74167-foto-08025-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74167-foto-08025-37-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquesta làpida està dins del recinte. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74168 | Làpida de nínxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-ninxol-0 | XIX | Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt però no s'hi llegeix la data. En aquest s'hi llegeix: Marcos Esteve y su esposa Narcisa Serra de Esteve. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. | 08025-38 | Bruc de la parròquia | La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. | 41.5758000,1.7860800 | 398800 | 4603391 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74168-foto-08025-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74168-foto-08025-38-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquesta làpida està dins del recinte. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74169 | Creu de terme de Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-maria-del-bruc | XX | Creu llatina de ferro forjat muntada sobre un volum quadrangular d'obra recobert per lloses de pedra unides amb morter. En aquesta base, hi consta el nom de la creu i la data de construcció, tot realitzat amb ferro i soldat a la pedra. La creu, pròpiament dita, és un volum net, tan sols perfilat per barres de ferro que treballades, configuren la forma i l'ornamentació. Un gran quadrat central realitzat amb ferros entrelligats, destaca la zona central de la creu. A l'extrem del braç inferior, dues anelles enllacen amb el tram vertical de connexió amb la base de pedra. Aquest tram vertical està treballats amb elements de forja. | 08025-39 | C/ De la parròquia | L'any 1959 Mn. Jaume Torrent, rector de l'església de Santa Maria, va impulsar una iniciativa popular per construir una creu de terme en el lloc on antigament ja se n'hi trobava una altra. La creu havia estat situada al peu del camí medieval que passava per la part més antiga de la població, actual carrer de la Parròquia, abans de l'expansió urbana del carrer del Bruc del mig a redós de la construcció de la nova carretera de Martorell a Igualada a inicis del segle XIX. | 41.5787500,1.7828000 | 398531 | 4603722 | 1959 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Josep Garcès | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74170 | Pintures renaixentistes a la volta de Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-renaixentistes-a-la-volta-de-santa-maria-del-bruc | BASSEGODA I NONELL,Joan (1986), Informe i dictamen sobre les pintures de la volta de la nau de l'església de Santa Maria del Bruc. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.121 ROGENT I ALBIOL, Jordi, (1986). Pintures de la nau de l'església de Santa Maria. El Bruc. Descobertes i restaurades l'any 1986. | XVII | Pintures geomètriques de tipus renaixentista que decoren l'intradós de la volta de la nau de l'església. Ocupen quatre trams de la nau i estan formades per uns esgrafiats que formen dibuixos geomètrics a partir de dos únics models. Un és una senzilla circumferència i l'altre és un quadrat amb quatre circumferències tangents al centre de cada costat del quadrat. A cada tram de la volta hi ha dues rengleres alternades de cercles i quadrats amb cinc figures de cada tipus. Les figures són d'estuc de color fosc i el fons de color és gairebé blanc. Es poden comparar amb els esgrafiats renaixentistes del nimfeu de la vil·la Giulia de Roma. | 08025-40 | Bruc de la parròquia | Al segle XVII es va ampliar l'església romànica que va quedar com a capella lateral. A la nau de la nova església es va fer la decoració amb esgrafiats. En un racó de la volta del cor hi ha una inscripció incisa que diu: 'los tarongers per Gaspar Marchs, rector, 1644'. Posteriorment, segurament a partir del segle XIX, quan es van fer noves obres a l'església, els esgrafiats van quedar tapats per una capa de pintura. L'any 1986 es van fer reformes de l'església, que comprenien pintar de nou tots els paraments, es va treure la pintura que cobria la volta i es va conèixer l'existència dels esgrafiats. Van ser recuperats i es va fer un treball de restauració sota la direcció de J.M, Xarrié i Rovira | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74170-foto-08025-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74170-foto-08025-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74170-foto-08025-40-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 95|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74171 | Ceràmica publicitària Michelin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramica-publicitaria-michelin | XX | Plafó ceràmic amb rajoles valencianes que tenia unes mides de 4'40 m. de llarg per 1'40 m d'amplada. Estava emmarcat per una franja de rajoles blanques en tot el perímetre, però després de fer obres de restauració de la façana es va eliminar la línia de rajoles de la part inferior. A la part central, sobre un fons de color groc, s'hi inscriuen les lletres de MICHELIN de color blau. S'emmarca aquesta part central amb una tirada de rajoles blaves. A la part dreta del plafó, el fons és blau per ressaltar la icona del Michelin que sosté la roda, realitzada en color blanc. | 08025-41 | C/Bruc de Dalt, 5 | Fins els anys 60 del segle XX, per l'actual carrer del Bruc de dalt hi passava la carretera N-II. | 41.5878000,1.7747600 | 397875 | 4604737 | 1950 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74171-foto-08025-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74171-foto-08025-41-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74172 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-351 | ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Construcció planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està esfondrada. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres. | 08025-42 | Nord-oest del terme | 41.6354600,1.7482800 | 395745 | 4610060 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74172-foto-08025-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74172-foto-08025-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 74173 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-352 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. | XIX-XX | Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada presenta una pedra de conglomerat que fa de llinda. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està coronada amb una pedra que servia com a tancament de la xemeneia. La porta està orientada a sud-oest. Te una petita finestra a l'oest. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres. | 08025-43 | Nord-oest del terme | 41.6370100,1.7540500 | 396228 | 4610225 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 74175 | Creu del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-centenari | ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.31 i 37 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.30 | XX | La creu era tota de pedra i constava d'un pedestal i una columna amb capitell que es coronava amb una creu. D'aquest conjunt escultòric, només en resta el pedestal, el capitell i una part de la creu. El peu conserva la inscripció: Recort del Centenari. 1908. El capitell està esculturat amb els escuts de les quatre capitals catalanes ornats amb elements vegetals. Es conserva la part central de la creu que mostra el relleu de les quatre barres. La part de la creu que es conserva formes vegetals i l'escut de les quatre barres. | 08025-45 | C/ Bruc del Mig, 55 | Era una creu realitzada en motiu de la commemoració del centenari de les batalles del Bruc de l'any 1808 durant la guerra del Francès. La creu es va inaugurar el dia 6 de juny del 1908, el dia central dels actes del centenari. Es va instal·lar al lloc anomenat aleshores Pla de Can Sayol, espai on avui hi ha l'escola pública. El cost va ser de 700 pessetes. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1908 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Es troba al museu de la muntanya de Montserrat del Bruc. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74177 | Pont del Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-lilla | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.96 LACUESTA,R, GONZALEZ TORAN, X, CASALS, L, (2008) Ponts de la provincia de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Àrea de Presidencia. p 118 | XX | Està format per tres arcs de mig punt composats simètricament, el central de 20 metres de llum,que a l'època va ser, una de les arcades de maó de llum més gran de les existents a Catalunya i els laterals de 6 metres, units per pilars i extreps que exteriorment prenen la forma de pilastres ressaltades. Abans de la reforma realitzada l'any 2008, les baranes eren de ferro colat i les voreres pels vianants eren de lloses de pedra. Va ser bastit amb una barreja de fàbriques de pedra carejada disposada en fileres horitzontals i els arcs, voltes i arestes de pilastres i mènsules del tauler amb maó massís procedent de les bòviles del Bruc. L'any 2008 es va fer un eixamplament de la caixa i se li va encastar una passarel·la de fusta per als vianants a la banda nord. Totes les baranes van ser substituïdes per unes de línies senzilles amb passador de fusta. I les lloses de pedra es van arrencar fent un paviment uniforme asfaltat per al pas dels vehicles i els vorals de maó vist que hi havia per resguardar-se els vianants van perdre el seu sentit original. | 08025-47 | Bruc de la parròquia | L'obra va ser impulsada per J.Casas i Chocomeli, alcalde del Bruc per suplir la incomunicació entre el nucli del Bruc de Baix i el de la Parròquia. El projecte fou redactat el 1916 per l'enginyer Joaquim Llansó a partir d'un acord del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya del 1915. Va ser realitzat pel Servei de carreteres i camins del Departament de Foment de a Mancomunitat de Catalunya. Les obres es van iniciar el 1917, foren represes, però es van aturar a causa de les gelades. El 1921 es va fer un segon projecte a càrrec de l'enginyer Eduardo Peña. Les obres es van acabar el 1924. Casas Chocomeli va enviar una carta a l'enginyer de la Mancomunitat expressant l'acord del consistori del Bruc de posar a dit pont el nom de Prat de la Riba, però massa aviat va venir la Dictadura de Primo de Rivera, la qual cosa fa suposar que aquest nom va ser oblidat. L'any 2008 va ser reformat pel Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona segons el projecte de l'enginyer Valentín Aceña Ramos. | 41.5776700,1.7824100 | 398497 | 4603603 | 1917 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Eduardo Peña, enginyer. | 106|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74181 | Pou del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-comu | XIX-XX | Pou adossat a la façana de la casa. És de forma semicircular realitzat amb pedra desbastada i maons. A la coberta s'hi va posar una capa de ciment per consolidar-la. A la part dreta s'eixampla degut a que es va fer una canalització des de la teulada de la casa. La porta és de fusta amb un forrellat. A l'obertura te una peça de ceràmica per poder sostenir la galleda. | 08025-51 | Bruc de Dalt | És l´únic pou que es conserva al municipi dels que abastien d'aigua abans que fos canalitzada a les cases. Segons informació oral, tot i que a moltes cases hi havia pous, l'aigua d'aquest era molt millor que la dels pous de les cases que quedaven la banda oposada del carrer. L'aigua era molt apreciada sobretot per coure el menjar. A la casa del costat, de nova construcció on hi havia hagut un solar, hi ha una placa ceràmica amb el nom del 'Pou dels Frares'. | 41.5890800,1.7737500 | 397793 | 4604880 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74181-foto-08025-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74181-foto-08025-51-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 74183 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit-1 | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-61), p.152 | XIX-XX | Masia de planta baixa, dues plantes i teulada a dues vessants. Conserva els paraments de pedra fets amb carreus de diferents mides. La porta d'entrada és d'arc escarser i a la primera planta s'hi obra un balcó. A la banda esquerra conserva els murs d'antigues dependències agrícoles. | 08025-53 | Nord-est del terme | 41.6379400,1.7791500 | 398320 | 4610298 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 74185 | Cal Mussarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mussarro | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-59, p.223 | XIX-XX | Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els paraments són de pedra sense arrebossar i la porta d'entrada és d'arc escarser. Recentment s'ha restaurat i se l'hi ha afegit un cos nou tapant part de la façana original. Al costat de la casa hi ha un pou. | 08025-55 | Paratge de la Vall | 41.6393900,1.7778800 | 398217 | 4610461 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||||
| 74186 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-2 | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-60) p. 227 | XX | Conjunt format per la casa al centre i un cos a banda i banda. La casa consta de planta baixa i pis amb un balcó de barana de ferro forjat, llosanes de pedra i mènsules. L'obertura del balcó s'emmarca amb uns brancals pintats que contrasten amb l'estucat del mur de la planta pis fet amb dibuixos geomètrics. Aquests conformen unes peces que es van repetint amb el dibuix d'una flor emmarcada per un quadrat on al mig de cada costat s'hi obra una punxa. Una cornisa recorre l'alçada de la planta per sota del balcó. La façana es corona amb una gran cornisa sostinguda per mènsules i per una barana balustrada d'obra cuita. A la planta baixa queden restes de l'estucat del mur només en una franja a l'alçada de les mènsules del balcó. A la llinda de la porta d'entrada hi ha la inscripció pintada: P.1902.M. A la banda dreta de la casa hi ha un gran portal per on entraven els carruatges a un cobert on hi havia les menjadores per als animals de tir. Al darrera de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges abans de sortir pel portal situat a l'esquerra de la casa. | 08025-56 | C/ Bruc del Mig, 106 | A inicis del segle XIX es va consolidar el nou traçat de la carretera reial de Barcelona a Madrid pel coll del Bruc. Fins aleshores el traçat havia seguit des de Martorell pel riu Anoia passant per Capellades i Piera. Amb l'obertura de l nova carretera es van obrir hostals al municipi on els traginers i les diligències hi feien estada. L'any 1902 Pere Muntané era el propietari de l'hostal i va fer reformes a l'edifici. L'hostal es va mantenir fins l'any 1930. | 41.5824600,1.7792400 | 398240 | 4604138 | 1902 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74187 | Cal Xic Cordero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-cordero | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 | XIX | Casa entremitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòbila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. A la part posterior de la casa hi ha la galeria original formada per sis arcades amb capitells. Per damunt de la galeria i a l'alçada del primer pis hi ha una terrassa de balustres de ceràmica. La data de construcció es troba inscrita al dintell de la porta d'entrada. | 08025-57 | C/ Bruc del Mig, 21 | L'any 1867 es va construir aquesta casa per al fill de la casa Elías, Francisco Elías i Bigorra. Adossada a aquesta es va aixecar un edifici simètric que actualment encara forma un conjunt harmònic. | 41.5793600,1.7802900 | 398323 | 4603793 | 1867 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74188 | Cal Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-joan | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 | XIX | Casa entremitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòvila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. Les plantes interiors van ser dividides en tres pisos per a habitatges diferents. | 08025-58 | C/ Bruc del Mig, 19 | L'any 1867 la família Elias va construir aquesta casa simètrica i idèntica a la que va fer per al fill de la casa, Francisco Elías i Bigorra al número 21. Amb el pas dels anys va ser comprada pels hereus de Cal Xic Cordero. Les dues construccions formen un conjunt harmònic. | 41.5793300,1.7803000 | 398324 | 4603790 | 1867 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Forma un conjunt amb la casa Cal Xic Cordero. El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4027) que registra Cal Xic Cordero inclou també Cal Sant Joan, tot i tractar-se de dos immobles diferents. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74189 | Ca n'Elías o cal Cordero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelias-o-cal-cordero | ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.129 | XIX | Edifici de planta quadrada orientat al sud, format per planta baixa i dos pisos. Al centre de la planta baixa, una escala central comunica amb les plantes superiors. A nivell del primer pis hi ha un terrat que recorre tota la façana principal amb barana de balustres de terracota i sostingut per mènsules. Té un gran pati envoltat de dependències habilitades com a magatzem, abans dependències agrícoles. La teulada de la casa és un terrat, com també ho són els de les cobertes de les edificacions laterals, formant entre totes, el tancat del pati. Elements característics de la casa són les baranes de ceràmica del terrat de l'habitatge principal, les dels balcons, les que coronen els murs al carrer i les planxes de terracota amb les quals es revestí l'exterior de les façanes de tot el conjunt de l'edifici. Destaca també la porta de ferro, o l'entrada principal des del carrer del Bruc del mig que condueix al pati a través d'un pas cobert. | 08025-59 | C/ del Bruc del Mig, 11 | Edifici construït l'any 1880 segons la data inscrita a la façana del cos principal que dona al pati. A les dependències agrícoles a la banda oest de la casa hi ha la data del 1883. És possible que l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús hi fes alguna intervenció l'any 1913. El propietari va ser l'industrial ceramista Josep Elías i Bigorra, de la bòbila del qual procedeixen els materials que revesteixen tots els murs. Se la coneix també com Cal Cordero. Durant la guerra civil (1936-1939) va ser embargada i convertida en seu del Sindicat Agrícola. | 41.5789800,1.7803100 | 398324 | 4603751 | 1880 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74189-foto-08025-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74189-foto-08025-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74189-foto-08025-59-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74190 | Estufa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estufa | XX | Estufa de carbó tipus salamandra que trobem a can Casas, realitzada amb ferro colat. Té quatre peus. Té dues parts o compartiments amb obertures i portetes de tancament. A la part de baix les finestretes per al tiratge i el cendrer. A la superior la part per posar-hi el combustible o carbó. D'es d'aquí surt el tub o xemeneia cap a l'exterior. Està decorada amb tema vegetal. | 08025-60 | C/ Bruc del Mig, 55 | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 105|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||||
| 74192 | Els Tres Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-roures-0 | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971): Folklore montserratí. D.I.M.C. (1824): El Día diez y siete de noviembre de 1822, o sea breve resumen del asesinato de las 24 victimas de la ciudad de Manresa y demas circunstancias que acompañaron á hacer mas funebre aquel horroroso dia. Manresa, Ed. Ignacio Abadal. Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.cat MASATS i LLOVER, JOAN (1989): En Mansuet Boxó, entre la llegenda i la història. Guerrilers i reialistes a l'entorn de Montserrat 1808-1822. El Brogit. | XX | Obelisc de pedra d'uns 3 m d'alçada i quatre cares d'uns 80 cm d'ample cada una. Una placa de bronze i diverses inscripcions a la pedra de l'obelisc indiquen que es tracta d'un monument erigit amb motiu de l'Aplec Tradicionalista del 18 de març de 1923 per recordar el centenari de la mort de 24 insurrectes reialistes, el 17 de novembre de 1822, en aquell mateix lloc. La placa inclou els noms i cognoms dels 24 afusellats. | 08025-62 | Ctra. BP 1101, km 7,8 | El monument fa referència a les importants insurreccions reialistes que van tenir lloc a la Catalunya Central durant el Trienni Liberal (1820-23). La matança s'atribueix al general suís Antoine Rotten, governador militar de Barcelona. Sembla que els 24 afusellats eren veïns de Manresa, on hi ha un carrer que porta el nom dels Tres Roures, i que la meitat eren religiosos. Segons l'historiador Francesc Comas, els cossos dels 24 afusellats són enterrats a la nau central de la Seu de Manresa, i cada any s'hi celebra una missa pel seu record pels volts del 17 de novembre. | 41.6533600,1.7740200 | 397917 | 4612016 | 1923 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74192-foto-08025-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74192-foto-08025-62-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una inscripció a l'obelisc indica que el lloc exacte on van ser morts els 24 reialistes es troba a 40 metres del monument, a l'altra banda de la carretera BP 1101, ja en terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Una llegenda situa els afusellaments a la Guerra del Francès, el 1808, i descriu el 'miracle' que es va produir quan els cossos van ser desenterrats el 10 de desembre de 1823 i van aparèixer sencers.Segons algunes fonts, la placa de bronze va desparèixer el 1936 i va ser reposada el 1962. | 106 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||
| 74193 | Llegenda del Timbaler del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-timbaler-del-bruc | CABANES I ESCOFET, Francesc Xavier (1809): História de las operaciones del exercito en Cataluña en la guerra de usurpación ó sea de la independencia de España. Imp. de la Gazeta. DURAN, Carola (2008): El Bruc en la literatura catalana del segle XIX. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLANES BALL, Josep Albert (2000): Llegendes de Montserrat. El Farell. SELLARÈS COTS, Marc (2011): 'Les batalles del Bruc', a SAUCH CRUZ, Núria, ed.: La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Ed. Afers. | XIX | La tradició assenyala que les batalles del Bruc de l'any 1808, en el marc de la Guerra del Francès, van ser guanyades pel bàndol català gràcies a la intervenció d'un noi de Santpedor que acompanyava el sometent tocant el timbal. El repic del timbal va ser amplificat per les roques de la muntanya de Montserrat i va causar als soldats francesos la impressió que s'enfrontaven a un exèrcit molt nombrós, cosa que els va desmoralitzar i va originar el seu replegament. | 08025-63 | La llegenda fa referència a les batalles que van tenir lloc al Bruc el 6 i 14 de juny de 1808 entre milicians i sometents catalans, d'una banda, i l'exèrcit francès, d'una altra. Les batalles van ser guanyades sorprenentment pels catalans, que eren inferiors en nombre, materials i preparació però que van dissenyar encertadament l'estratègia militar. Ben aviat, però, algunes versions van atribuir-ho a fets meravellosos o sobrenaturals. La Gazeta militar y política de Cataluña del 2 de setembre de 1808 ja esmenta la figura d'un petit timbaler que acompanya els milicians catalans a la batalla; Francesc Xavier Cabanes, el 1809, exalça la figura del timbaler i li atribueix un paper protagonista, i el 1818 ja apareixen versions escrites de la llegenda. | 41.5835100,1.7779700 | 398136 | 4604257 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74193-foto-08025-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74193-foto-08025-63-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Llegenda molt coneguda a tot Catalunya. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | |||||||||
| 74194 | Llegenda dels pallers de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-pallers-de-pedra | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVII | Fa molt de temps, a la muntanya de Montserrat hi vivia una família de gegants anomenats Regira-rocs que robaven a tots els pagesos del Bruc. Un any van robar tota la collita de blat de la zona, el van batre i amb la palla van fer uns pallers altíssims. El càstig no va trigar: els gegants van ser llençats al fons de l'avenc dels Pouetons (on es diu que de tant en tant ressonen els seus udols) i els pallers van ser convertits en pedra, tal com es poden veure avui dia. | 08025-64 | Roques anomenades Pallers de pedra, a la muntanya de Montserrat | El nom dels Pallers apareix documentat per primer cop en un capbreu de 1611. La creació de la llegenda, amb tota probabilitat, és associada directament a la formació del topònim. | 41.5990400,1.7826200 | 398548 | 4605975 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La llegenda es refereix a un conjunt de grans roques, a la banda sud-oest de la muntanya de Montserrat, que tenen una forma cilíndrica que recorda la dels tradicionals pallers i que per això reben aquest nom (o, també, el de Pallers de Tot l'Any). L'esplanada que s'obre als peus dels Pallers és coneguda com l'Era dels Pallers. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 | ||||||||
| 74195 | Llegenda de la roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-foradada | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Narraciones montserratinas. Ed. Altés. | XVI-XIX | Es diu que aquesta roca, que marca el límit entre els termes del Bruc i Marganell, va ser creada pel diable, que buscava la manera de tornar a l'infern. Es diu també que qui aconsegueixi passar pel forat amb una galleda plena d'aigua a la mà sense vessar-ne ni una gota es casarà abans d'un any. | 08025-65 | Roca Foradada, a la muntanya de Montserrat | La roca Foradada apareix documentada el 1911 dins la llegenda de la Fada Morgana, de Francesc Carreras i Candi. Tot i això, la diversitat de versions de la llegenda fa suposar que el seu origen és molt més antic. | 41.6124500,1.7865700 | 398898 | 4607459 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | En altres versions menors, qui passi pel forat amb una galleda d'aigua sense vessar-ne ni una gota canviarà de sexe: si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home. També es diu que la Foradada és la nansa amb què els àngels agafen la muntanya de Montserrat. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc