Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74133 | Sant Miquel de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-vilaclara | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. BURON, Vicenç,(1980); Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi, edicions. Barcelona. p.87 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112. GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.97 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La Veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XI-XII | Volta esfondrada i esquerdes importants a l'absis. | La capella de Sant Miquel de Vilaclara és una construcció romànica que va quedar totalment inscrita dins del mas Guixà. Es pot destriar, però, el cos de l'església, construïda per un edifici d'una sola nau (que va ser dividida per una arcada gòtica, ara tapiada), que és capçada a llevant, per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra tosca. Al mur nord de la nau, es conserva una segona finestra, també oberta en doble esqueixada. A la capçalera s'hi conserva un fris compost per tres sèries de dobles arcuacions entre lesenes, originades a partir d'una peanya que circumda i fonamenta l'absis. La coberta de la nau està totalment esfondrada. La porta antiga, ara tapiada, era situada, com la moderna, al costat sud. Manté encara una arcada de mig punt adovellada i va ser tapiada per utilitzar la seva part inferior com a xupet d'un cup de vi. L'aparell dels murs de l'església, força irregular, és compost de blocs de pedra de mides diferents. L'edifici va tenir diferents remodelacions que van readaptar la primitiva funció religiosa de l'edifici als usos agrícoles. Probablement aquesta remodelació va realitzar-se al segle XVIII amb l'expansió de la vinya. Un exemple d'aquesta reconversió és la construcció a la base del presbiteri d'un gran cup folrat amb ceràmica. | 08025-3 | Sud-est del túnel del Bruc | Aquesta església es trobava dins el terme del castell de La Guàrdia, dins de la parròquia del Bruc al lloc de Vilaclara. Segurament va ser una capella sempre destinada al culte dels habitants del sector occidental del terme. Va dependre del monestir de Sant Cugat del Vallès, abans del 1068, per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, documentat a partir de l'any 931. El monestir de Sant Cugat adquirí més drets en aquesta església l'any 1077, en què el vescomte Udalard donà al dit monestir el seu alou de Vilaclara, que havia estat d'Arnau Bonfill, difunt, amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Al 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757 fou abandonada definitivament. S'hi venerava el copatró de la vila. | 41.5896100,1.7496200 | 395783 | 4604968 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS es cita com absis de Sant Miquel de Vilaclara. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 74139 | Can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.109 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-17) | XVIII | Sense coberta i amb els murs desprotegits. | Masia de planta baixa i pis de la que només es conserven part dels murs. Són molt característics el paraments realitzats a la part baixa amb la pedra de llicorella i a la part alta amb filades de tapia. Hi ha restes de dos cups adossats. | 08025-9 | Paratge de Roques Blanques | Construïda al segle XVIII. Era una propietat de la masia de Can Solà de la Roca. | 41.5817600,1.7491700 | 395733 | 4604097 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74145 | Torre del Telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf-0 | LEN I CURRIUS, Lluís; PERARNAU I LLORENS, Jaume; (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Patrimoni Industrial Temes, 1. Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. p.89 | XIX | Ha perdut la coberta i els murs estan desprotegits. | Torre de telegrafia òptica coneguda també com castell de Ferran; hi ha autors que aquesta darrera identificació la concreten en un fortí que protegia el coll de can Maçana, situat en el turó que ombreja can Maçana per una banda i l'antic fon de vidre pel l'altra i del qual actualment només en resten alguns testimonis. La torre del telègraf és de planta quadrada, amb tres pisos i amb espitlleres defensives al voltant . Les parets són de pedra, maons i morter de calç. Les espitlleres són de maons. Per la part sud, la cinglera de la roca s'utilitzava com a defensa natural, mentre que per la part frontal, més accessible, s'augmentava la seguretat amb un mur de tanca. Conserva dues de les parets principals, però s'han esfondrat les plantes dels pisos. | 08025-15 | Puig Ferran | L'edificació actual respon a la tipologia de torres de telegrafia òptica construïdes al segle XIX segons el disseny de J.M.Mathé. És molt probable que el lloc fos utilitzat en la primera guerra carlina l'any 1836 i que posteriorment es transformés. La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Des d'aquesta torre es té una visual directa amb les torres del Brunet o la Guíxola, de la línia que anava a Manresa i Solsona, i amb la de can Dolcet a Collbató i la de Castellolí de l'eix Barcelona-Lleida. | 41.6083000,1.7639700 | 397009 | 4607025 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74145-foto-08025-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74145-foto-08025-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74147 | Sant Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-vell | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 380 BURON, Vicenç (1980) Esglésies romàniques Catalanes. Guia, Artestudi Edicions. p. 91 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. GAVÍN, Josep M.(1984); Inventari d'esglésies. Anoia-Cpnca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.99 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007), Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 59 | XI-XVII | Construcció d'una sola nau ampliada amb una capella lateral. La nau està formada per una volta de pedra apuntada i la capella lateral per una volta d'arc escarser. Les restes donen a conèixer elements del segle XI com són la porta primitiva oberta al mur de migdia i fragments de la nau. També es conserven restes de motllures d'època gòtica, una finestra de doble esqueixada a la capella lateral, una espitllera al mur de llevant, els esglaons que donaven accés a un petit cor, la capella lateral barroca, una gran cisterna excavada a la roca pendent de desenrunar, una antiga necròpolis, el paviment del segle XV i a sota d'aquest, un de més antic potser de l'època fundacional. | 08025-17 | Coll de Guirló | 41.6080200,1.7737000 | 397819 | 4606983 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | L'any 2009 la Generalitat hi va fer una intervenció arqueològica i de consolidació dels murs i de les voltes. Està prevista una segona fase d'intervenció. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74149 | Cal Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frances | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-53). p.200 | XVIII-XX | Masia de planta baixa, pis i golfes. La façana es corona amb una forma esglaonada. Les finestres són molt noves i acabades amb maó. La façana ha estat repicada i s'ha deixat la pedra vista. A la part de ponent hi ha una edificació en un petit talús que allotjava els antics cups de volta de maó. | 08025-19 | Nord-oest del terme | 41.6270100,1.7231400 | 393637 | 4609152 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 74152 | Can Pau Corres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-corres | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-39). p.148 | XVIII-XX | Masia de planta baixa i dues plantes coberta a dues aigües. A la façana principal orientada a sud, te la porta d'arc escarser i brancals de maó. Al primer pis s'obra un balcó per damunt de la porta. A la banda de ponent, s'ha ampliat allargant la vessant de la teulada per obrir a la primera planta una galeria que te dos arcs a la façana de ponent i un a la sud. Destaca el volum de tot el conjunt i els paraments de les façanes totes de pedra amb els angles de carreus. A la banda de llevant hi ha un petit cobert de planta baixa. | 08025-22 | Nord-oest del terme | Segons la tradició oral, aquesta masia era anomenada el castell, segurament per la seva estructura. El nom prové d'un fill de la masia de Cal Corres. | 41.6263200,1.7207900 | 393440 | 4609079 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74157 | Matastacs Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matastacs-vell | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.154 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. p.109. VIVES I TORT, Miquel (2007). L'evolució històrica viària entre el Llobregat i el Foix. (TDR) Universitat de Barcelona. | XV-XIX | Sense teulada i murs amb esquerdes i gran obertures. | Conjunt format per una construcció de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües. Te un cobert adossat de planta baixa (corral) i tres edificacions aïllades que contenen cups. En total s'hi compten 5 cups. El més gran queda dins d'una construcció quadrada que fa 6'5 metres de costat. La major part del conjunt està en ruïnes. En una de les façanes laterals de la masia, es conserva la paret de tapia original i s'hi observa part de l'arcada d'un antic forn de pa. | 08025-27 | Matastacs a la Guàrdia | Al cartulari de Sant Cugat es cita en tres documents, amb el nom de mansum de Mastatac, (doc.834, 1117) Mastacti (doc.999, 1155) i mansum de Matastag (doc 1002, 1155). Al capbreu del 1496, Miquel Martorell, d'entre les possessions que confessa cita un mas rònec i deshabitat anomenat el mas Matestats, el qual limitava a l'est amb terres del mas Jolenques. | 41.6393100,1.7463800 | 395593 | 4610489 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74166 | Refugi antiaeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri | ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155 PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit ( 2006 ) Contra l'oblit. Els refugis antiaeris poble a poble. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 155. | XX | El refugi està format per una mena de túnel excavat en el terreny, sense cap recobriment. Surt de la planta semisoterrani de l'edifici i baixa fins a la llera del torrent de l'Illa. Té una llargada de 81 metres, una amplada de 1'5 metres i una alçada de 1'85 m. Des de la boca de la fàbrica, té un primer recorregut de 38 metres amb un fort desnivell amb graons excavats al mateix terra. Després es bifurca en dos trams. El primer continua recte 22 m. més fins a sortir al torrent. El segon, gairebé perpendicular al principal, continua en un recorregut de 22 m. en direcció a una altra sortida avui tapiada. En tot el recorregut hi havia hagut instal·lació elèctrica. Com a conseqüència de les obres de construcció de pisos a l'antiga fàbrica, l'accés des de l'interior de la fàbrica va ser tapiat i és probable que un primer tram del seu recorregut vagi quedar enrunat. | 08025-36 | C/ Bruc del Mig, 8 | A causa del perill dels bombardejos de la guerra civil (1936-1939) es va excavar un refugi antiaeri a la fàbrica Poch i Freixas, on es fabricaven taps i tubs d'estany. Es va reconvertir, durant la guerra per a poder fabricar casquets de bala i piles per a material de transmissions. El refugi començava a l'interior de la planta semisoterrani de la fàbrica i arribava fins al torrent de l'Illa. Va ser construït per persones del poble i pels mateixos treballadors de la fàbrica. L'any 2003 es va enderrocar la fàbrica i part del túnel per tal de construir un bloc de pisos. | 41.5790300,1.7806300 | 398351 | 4603756 | 1938 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74166-foto-08025-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74166-foto-08025-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74184 | Sant Pere de Vilardell o de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilardell-o-de-la-pineda | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 338 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 MAURI, Alfred (2006) La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI. Annex informàtic. Registre de llocs per municipis. (TDR | XVIII-XIX | Sense teulada. | Ermita de planta rectangular amb les parets de pedra i morter. La porta d'entrada és adovellada de mig punt. A les parets laterals hi ha dos contraforts. A la part alta de la façana principal hi ha tres obertures rectangulars de dimensions molt petites. | 08025-54 | Nord-est del terme | La primera menció documental és de l'any 1117, en un capbreu dels béns que el monestir de Sant Cugat del Vallès tenia en el castell de Bonifaci, anomenat Guàrdia. Apareixia associada a un parell de peces de terra i no queda clar inicialment si posseïa també la capella. Anys més tarda sembla clar que el monestir no és propietari de l'església, la qual depenia de la parroquial, Sant Pau de la Guàrdia. | 41.6262700,1.7848200 | 398774 | 4608996 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74192 | Els Tres Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-roures-0 | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971): Folklore montserratí. D.I.M.C. (1824): El Día diez y siete de noviembre de 1822, o sea breve resumen del asesinato de las 24 victimas de la ciudad de Manresa y demas circunstancias que acompañaron á hacer mas funebre aquel horroroso dia. Manresa, Ed. Ignacio Abadal. Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.cat MASATS i LLOVER, JOAN (1989): En Mansuet Boxó, entre la llegenda i la història. Guerrilers i reialistes a l'entorn de Montserrat 1808-1822. El Brogit. | XX | Obelisc de pedra d'uns 3 m d'alçada i quatre cares d'uns 80 cm d'ample cada una. Una placa de bronze i diverses inscripcions a la pedra de l'obelisc indiquen que es tracta d'un monument erigit amb motiu de l'Aplec Tradicionalista del 18 de març de 1923 per recordar el centenari de la mort de 24 insurrectes reialistes, el 17 de novembre de 1822, en aquell mateix lloc. La placa inclou els noms i cognoms dels 24 afusellats. | 08025-62 | Ctra. BP 1101, km 7,8 | El monument fa referència a les importants insurreccions reialistes que van tenir lloc a la Catalunya Central durant el Trienni Liberal (1820-23). La matança s'atribueix al general suís Antoine Rotten, governador militar de Barcelona. Sembla que els 24 afusellats eren veïns de Manresa, on hi ha un carrer que porta el nom dels Tres Roures, i que la meitat eren religiosos. Segons l'historiador Francesc Comas, els cossos dels 24 afusellats són enterrats a la nau central de la Seu de Manresa, i cada any s'hi celebra una missa pel seu record pels volts del 17 de novembre. | 41.6533600,1.7740200 | 397917 | 4612016 | 1923 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74192-foto-08025-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74192-foto-08025-62-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una inscripció a l'obelisc indica que el lloc exacte on van ser morts els 24 reialistes es troba a 40 metres del monument, a l'altra banda de la carretera BP 1101, ja en terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Una llegenda situa els afusellaments a la Guerra del Francès, el 1808, i descriu el 'miracle' que es va produir quan els cossos van ser desenterrats el 10 de desembre de 1823 i van aparèixer sencers.Segons algunes fonts, la placa de bronze va desparèixer el 1936 i va ser reposada el 1962. | 106 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 74198 | Llegenda de les Creus Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-creus-verdes | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. IGLÉSIES, J. (1985).El guerriller Carrasclet ). Barcelona: Rafael Dalmau Editor (col·lecció Episodis de la història, núm.25). | XVIII | Poc coneguda entre la població. | La llegenda relata que els soldats de Felip V van penjar en aquest lloc cinc guerrillers catalans després de 1715. Van ser penjats a la forca, i no afusellats, perquè es considerava que la forca era més deshonrosa; per a això van construir cinc forques amb els arbres de l'indret, de manera que tenien l'aspecte verdós de la fusta tendra. Es va donar ordre que ningú no despengés els cossos, però al cap de pocs dies ja havien desaparegut; se suposa que devien ser enterrats allí mateix. Les forques es van convertir en creus dedicades als difunts, i aquesta imatge va donar nom al lloc. | 08025-68 | Indret anomenat Les Creus Verdes, al NO del nucli del Bruc de Dalt | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats entre guerrillers catalans i tropes felipistes a la zona. El 1719, el general Pere Joan Barceló, 'Carrasclet', es va fer fort a la muntanya de Montserrat i es va enfrontar a l'exèrcit castellà a Can Maçana, a menys de dos quilòmetres de les Creus Verdes. Tot i això, no s'ha pogut comprovar que les suposades execucions fossin conseqüència d'aquests fets. | 41.6020100,1.7694300 | 397454 | 4606321 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una altra versió anomena l'indret 'el collet de les Forques'; aquest és el nom d'un indret situat a prop , a l'altra banda de l'autovia A2, prop del bosc de la Cova.En aquest mateix indret el llegendari popular situa la primera escaramussa de les batalles del Bruc, el 1808. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 74199 | Llegenda del Camp del Portuguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-camp-del-portugues | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier (2003). Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor. | XVII-XIX | Poc coneguda per la població. | Es diu que, durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), una gran batalla al Bruc que va causar la mort de molts soldats portuguesos que havien vingut servint el rei Felip IV d'Espanya. Els morts van ser enterrats allà mateix, però després d'un temps els veïns van observar que de la fossa sortia un braç dret amb el puny clos. Tots els intents de tornar a enterrar-lo van ser inútils; el braç sempre aflorava. Es va arribar a la conclusió que el soldat portuguès havia pegat a la seva mare i ara rebia el càstig, i els veïns evitaven de passar per aquell pla. Després de molt de temps, els elements van acabar destruint les restes del soldat. | 08025-69 | Indret anomenat Malgraó, al N de la muntanya de Montserrat | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats a la zona a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 21 de gener de 1641 es produeix la batalla de Martorell, una de les més importants d'aquella guerra. També està documentada la presència de soldats portuguesos a les ordres de Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez. Tot i això, no consta la relació entre aquests fets històrics i els suposats fets narrats a la llegenda. | 41.6132900,1.7722700 | 397708 | 4607570 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La llegenda té relació amb la rondalla popular 'La mà de l'albat', recollida per Pau Bertran i Bros la segona meitat del s. XIX als pobles del Montserrat i que va servir de base per a la poesia del mateix nom amb la qual Pau Bertran va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona el 1884. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 74200 | En Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pere-xic | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVI-XIX | Resum: en Pere Xic és el darrer fill d'una família pobra, que decideix anar a treballar al mas d'un home ric. Tots els encàrrecs que rep són proves difícils que en Pere Xic supera amb enginy. És enviat al territori d'un gegant, l'Estela de la Balar, a qui també venç a força d'astúcia. Finalment aconsegueix una gran recompensa de l'amo i torna a casa dels seus pares. | 08025-70 | Nucli urbà | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és la documentació més antiga (1888) d'una rondalla que, posteriorment, apareix en altres llocs: Mallorca (Alcover:1897), Segrià (V. Serra:1930), Bellpuig d'Urgell (V.Serra:1932). Alguns estudiosos estableixen un paral·lelisme entre el gegant Estela de la Balar i el Polifem de l'Ilíada.La il·lustració correspón al dibuix de Joan Vila (D'Ivori) sobre aquesta rondalla per al Rondallari Català de Pau Bertran (1909). | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74207 | Castell de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia | <p>ALBAREDA, Anselm,M (1972). Història de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.51 LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. CARRERAS I CANDI,F, (1911). Los castells de Montserrat, p.194 CATALÀ I ROCA, Pere, (1976).Els Castells Catalans. P.184-197. Barcelona. Dalmau Editor. Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. (1990) Generalitat de Catalunya.p.380 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.p.64-65</p> | IX-XII | <p>El castell se situava en un planell (que té una longitud de 18 metres) dalt del turó al nord de l'església de Sant Pau Vell. Actualment només resten unes filades de mur entre aquest planell i un replà que hi ha a sota i un llenç de mur al marge sud d'aquest replà. La paret d'aquest segon mur està feta amb la tècnica de l'opus spicatum que possiblement es pot datar al segle X.</p> | 08025-77 | Coll de Guirló | <p>El castell de la Guàrdia, formava part del vescomtat de Barcelona. Comprenia les terres dels actuals termes del Bruc i Collbató. Formava part dels cinc castells de Montserrat (Collbató, Marro o de Santa Cecília, Montserrat, Otger) que defensaven estratègicament els voltants de la muntanya. D'aquesta manera es protegia el flanc occidental del comtat barceloní de les ràtzies musulmanes. El nom de Bonifaci i de Guàrdia se li donà, segons Carreras Candi, pel 'bé que feia de guardar', ja que des del lloc on es construí podia dominar les terres d'Igualada, Calaf i Manresa. Dins del terme sorgiren diversos castells com el de Collbató i el del Bruc, que a partir del segle XII, el primer, i del XIII el segon, se separaren del de la Guàrdia. Els primers senyors coneguts són els vescomtes de Barcelona, si bé no es troba cap document d'aquesta família fins el 999, en què el vescomte Udalard i la vescomtessa Riquilda donaren a la casa de Sant Miquel de Montserrat un alou situat en el terme del castell. Els vescomtes de Barcelona continuaren posseint el castell de la Guàrdia pels comtes de Barcelona sense interrupció fins a l'extinció del llinatge. El nom de la Guàrdia va predominar al llarg del temps sobre el de Bonifaci. Això va ser degut a que en les diferents generacions que tenien la propietat sobre el castell, el càrrec vescomtal va passar de Guislabert I, fill d'Udalard, a Udalard II, el seu nèt, i d'aquest al seu fill Guislabert II , l'últim hereu directe d'Udalard, ja que Guislabert va deixar com a regent al seu nebot Guillem de sa Guàrdia. El vescomte Reverter amb el seu fill Berenguer l'any 1136 infeudà el castell de la Guàrdia al seu nebot Guillem I de la Guàrdia, fill d'un desconegut germà o germana del vescomte Guislabert de Barcelona. Els Guàrdia acabaren heretant els drets dels vescomtes de Barcelona en desaparèixer aquesta família. L'any 1157, Berenguer de la Guàrdia va vendre el castell junt amb la muntanya de Montserrat al comte Ramon Berenguer IV. El 1193 el senyor del castell era Guillem I de La Guàrdia, a qui Alfons el Cast va demanar la potestat del castell. L'any 1358, Pere el Cerimoniós va vendre el domini del castell al cavaller Bernat Sestorres, amb totes les pertinences i drets feudals. L'any 1370, els hereus de Bernat Sestorres van comprar al rei tota la jurisdicció i els drets reials del castell pel termini de deu anys. Però els vassalls del castell van protestar al·legant mals tractes del nou senyor i el tresorer del rei va desfer l'operació. El monestir de Montserrat, que ja havia rebut anteriorment diverses donacions de les terres del castell, va adquirir el castell de La Guàrdia i la parròquia del Bruc, l'any 1371 segons la venda confirmada pel rei Pere III. El monestir en va tenir la jurisdicció fins a la fi de l'Àntic Règim.</p> | 41.6066700,1.7726900 | 397733 | 4606834 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74207-foto-08025-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74207-foto-08025-77-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-08-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Un dels castells que s'aixecaren al Montserrat fou el castell Bonifaci, o Benefaci, que, segons Argáiz, amb el temps fou conegut també amb el nom de la Guàrdia. Un document de l'any 974, l'anomena 'Bonifaci, dit la Guàrdia', i el situa en el comtat de Barcelona. Abans d'acabar el segle X, el castell pertanyia als vescomtes de Barcelona (per això al segle XII el vescomte Berenguer Ramon té com a cognom 'Saguàrdia') i, en extingir-se aquest llinatge, passà a uns castlans també dits 'la Guàrdia' o 'Saguàrdia'. El 1063, els vescomtes Udalart II i Guilla infeudaren el lloc a Garí. En el 'castrum Bonefacii, quod dicunt Guardia', el 1117, el monestir de Sant Cugat del Vallès hi tingué drets. El 1157, Berenguer de la Guàrdia, fill del difunt vescomte Reverter (vescomte que creiem dotat d'una forta personalitat i de vida tempestejada), vengué al comte de Barcelona 'meum castrum de ipsa Guardia cum toto ipso monte Montisserrati', n'esdevingué castlà per al comte. Els llinatges Guàrdia, Montserrat i Castellolí i Sestorres tenen a veure amb aquest castell. Segons el P. Albareda, la més important adquisició que va fer l'abat Jaume de Vivers (1348-1375) fou la del famós castell de la Guàrdia, i de la parròquia del Bruc, feta al 1370, al rei Pere III, per 36.000 sous. Pere Sacosta, batlle general de Catalunya, en l'escriptura de presa de possessió certificava 'de voluntat e exprés manament del dit Senyor Rei [...] haver venut al molt honrat e religiós frare Jacme, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, e al dit monestir per tot temps, en franc alou, lo castell de sa Guàrdia e la parròquia des Bruc, ab fortaleses e edificis, ab feu, feuaters, vassalls e directes senyories, e ab masies e borges, homes e fembres, censes, delmes agrers e rendes, e ab tots llurs territoris e térmens, e encara ab mer e mixt imperi, e ab tota jurisdicció alta e baixa, civil e criminal, e ab tot altre exercici d'aquella e ab host e cavalcada e ab totes eixides e esdeveniments, fruits, pertinències e drets dels dits castell e parròquia'. En una escriptura del 1396, relacionada amb el castell de la Guàrdia, es presenten els priors en funcions de senyors feudals. El P. Albareda menciona que el 15 de desembre d'aquell any, comparegué davant del prior del monestir, Vicenç de Ribes, Joan de Prat, fill i hereu universal d'Ausbert de Prat, el qual, en vida, havia obtingut del monestir el castell de la Guàrdia en feu honorat. El fill venia a cercar la investidura de mans del prior. Agenollat davant el P. Vicenç de Ribes, que tenia el llibre dels Evangelis obert damunt els genolls, prestà jurament de fidelitat, tocant amb les mans (diu l'escriptura) realment i palpablement els quatre sants Evangelis, i el ple homenatge de mans i boca segons els Usatges de Catalunya. Amb aquest homenatge, es reconegué vassall del dit prior i del monestir, i el prometé servar, guardar i servir com a bon vassall. Llavors el prior de Montserrat, senyor del castell de la Guàrdia, s'alçà, desembeinà una espasa i, nua, la lliurà a mans de Joan de Prat; per atorgar-li el feu del castell amb tots els drets. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||
| 74224 | Buquica, lo gran lladre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/buquica-lo-gran-lladre | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat per Pau Bertran y Bros. Llibreria d'A. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies recollides al peu de Montserrat entre els anys 1870 i 1874. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Cançó estructurada en 8 estrofes de 4 versos que narra, en un format similar al romanç, la vida i els fets de Josep Pujol, 'Buquica'. La tornada de la cançó fa: 'Buquica, la pagaràs / del mal que has fet a Espanya; / mal usar no pot durar / la justícia mai se cansa.' | 08025-94 | Recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada per ell mateix el 1885. Josep Pujol i Pujol (1778-1815), originari de Besalú, va ser un milicià que va participar a la Guerra del Francès (1808-1812) integrat al bàndol francès, on va arribar a ser capità al capdavant d'un grup de 'parrots'. Va participar a la batalla de Castellfollit i se li atribueix la mort de Narcís Massanes. Va ser penjat a la forca a Figueres el 23 d'agost de 1815. El personatge va ser molt popular a tot Catalunya durant tot el segle XIX, fins al punt que es va fer habitual l'expressió 'té més fama que Buquica'. La gent li atribuïa la condició de lladre i traïdor. El 1841 es va editar a Barcelona una novel·la sobre la seva vida, escrita pel francès Aragó i traduïda 'libremente' al castellà per J.A. de A. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74224-foto-08025-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Hi ha documentada una versió posterior, publicada el 1894 al diari La Vanguardia, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74228 | Remei contra els cucs a la panxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-contra-els-cucs-a-la-panxa | GOMIS, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Ed. Montblanc-Martín. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Cotum poc conegut entre els veïns. | Al Bruc es creu que per curar els cucs [a la panxa] cal menjar fulles de blat tendre barrejades amb sucre. | 08025-98 | Recollit pel folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915) al final del segle XIX. Gomis és un folklorista coetani de Pau Bertran i Bros i, com ell, es distingeix pel seu rigor metodològic. No hi ha documentats treballs de camp seus al Bruc, però se sap que tenia una xarxa d'informants arreu del territori. També cal descartar que la seva font fossin els reculls de Pau Bertran, com sí que passa en altres casos. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia, el costum es recorda molt vagament. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74229 | Oració contra el mal de ventre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-el-mal-de-ventre | BARTROLÍ i ROMEU, M., ed. (1989). La tradició remeiera a l'Anoia. BERTRAN i BROS, Pau (1894). 'Popularitats: notes preses de cara a la llar', a La Ilustració Catalana núm. 325. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, crences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Oració molt poc coneguda actualment entre els veïns. | 'Entremig de paret i tina / descansa el Redenmptor / a gust de la mestressa / i de l'amo no. Lit de boga i pa florit / el mal de ventre de [el nom del malalt] li passi tot seguit.' | 08025-99 | L'oració és recollida pel folklorista Joan Amades, que reprodueix la versió consignada per Pau Bertran. Posteriorment, Cels Gomis (1987) i Bartrolí (1989) recullen altres versions de la mateixa oració al Maresme i a l'Anoia, respectivament. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran en notes manuscrites. L'oració s'acompanya de tres parenostres a la Santíssima Trinitat. L'oració no es recorda actualment. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74230 | Menjar cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjar-cendra | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Creença poc recordada entre la població del Bruc. | La persona que durant la vida s'empassa set picotins de cendra pot tenir per segur que quan morirà anirà al cel. | 08025-100 | No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Joan Amades, que també la localitza a Collbató.El picotí és una mesura de capacitat de gra, equivalent a la 48a part d'una quartera, és a dir, a una mica menys d'un litre i mig.La creença no es conserva actualment.El record de la creença s'ha perdut. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74231 | Oració en veure sortir el sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-veure-sortir-el-sol | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada entre els veïns. | Beneït i alabat / sigui el sol del dia. Beneït i alabat / sigui el Senyor que us l'envia. | 08025-101 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros. Cita l'informant, Pere Puig.Un cop dita l'oració, cal resar un Credo a la Sagrada Mort i Passió.El record de l'oració pràcticament s'ha perdut. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74232 | Oració en sortir de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-sortir-de-lesglesia | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració ja no es recorda avui dia. | Mare de Déu, jo me'n vaig, / jo me'n vaig i vós us quedeu; us demano per amor de Déu / que em perdoneu. | 08025-102 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX. Cita la informant, la Ferlanda del Bruc, sastressa. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74239 | Cova del Cau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cau | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | -1800 -650 | Cova en forma de cau o passera de guineus situada sota una gran roca caiguda. | 08025-143 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment descobert i excavat als primers del mes de maig de l'any 1924 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. Hi aparegué un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i capes de cendres. Forma part d'un espai d'interès arqueològic senyalitzat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat juntament amb la Cova Tapada, el Megàlit de la Cova Tapada, la Cova del Torrent i el jaciment de la Bauma. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74239-foto-08025-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74239-foto-08025-143-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74240 | Cova del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-torrent | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | Petita cova situada molt a prop del camí de la Diablera que té per sostre una roca trencada i caiguda dels cingles propers. | 08025-144 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment descobert i excavat al setembre de l'any 1925 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. A fora la cova hi aparegué mitja mandíbula d'isard i cendres. El mateix Casas, en la seva memòria descriu que a l'iniciar l'excavació el terra de la cova estava desordenat i sospita que això era degut a excavacions furtives en busca de tresors. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una bellíssima destral polida de 37 mm. De llargada, diversos fragments de ceràmica prehistòrica barrejada amb altra ceràmica moderna i un picarol de matxo modern. | 41.6071000,1.7775900 | 398142 | 4606876 | - 2000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74250 | Oració que es diu en passar per davant del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment entre els veïns. | 'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.' | 08025-112 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74251 | Oració que es diu cada cop que toquen hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza avui dia. | 'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.' | 08025-113 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74252 | Oració que es diu en entrar a l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-entrar-a-lesglesia | Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1917). Volum XXVII. Tipografia L'Avenç. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració no es recorda avui dia. | 'En aquest temple de Déu me fico perquè el mal esperit no em tempti; si alguna cosa he promès al mal esperit a davant de Déu i Verge Maria me'n desdic.' | 08025-114 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759100,1.7858100 | 398778 | 4603404 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual.En el recull s'anota que 'tres vegades es diu'. És una mostra molt característica de la religiositat popular que es debat entre el bé i el mal. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74253 | Oració per curar el gargamelló caigut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-el-gargamello-caigut | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza actualment. | 'A la vinya de Nostro Senyor es cava, es poda i s'alça el gargamelló.' | 08025-115 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | S'aplica a la caiguda d'úvula ('campaneta'), que pot provocar problemes respiratoris greus als nadons. Mentre es diu l'oració, s'agafa amb una mà la jaqueta de la criatura i amb l'altra se l'agafa pels peus i se la sacseja cap per avall diverses vegades. L'oració s'ha de dir tres vegades i, al final, tres parenostres a la Santíssima Trinitat.Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual. Actualment el remei s'utilitza poc i sense l'oració. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74254 | Remei per a les picades d'escurçó, aranya i escorpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-a-les-picades-descurco-aranya-i-escorpi | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Actualment no s'utilitza. | El membre picat es lliga ben fort amb una veta de la banda del cor perquè el verí no passi. Es llença aigua ben fresca al mig de la picada, amb un raig ben alt. Aviat es veu el verí com cau a la galleda on cau l'aigua. Mentre es llença l'aigua, cal dir tres vegades l'oració següent, acompanyada de tres parenostres: 'Jesús és nat, Jesús és mort, Jesús és ressuscitat I aquesta picada sigui tan aviat curada com així és veritat en honra i glòria de la Santíssima Trinitat.' | 08025-116 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Als pobles veïns de Montserrat hi ha fórmules similars.Recollit pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Joan Bonveí. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74255 | Oració perquè no piquin les vespes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-perque-no-piquin-les-vespes | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment no s'utilitza. | 'Vespa, cama de nespra, poma rodona, si per cas em piques Déu te confonga.' | 08025-117 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Es diu tres vegades 'mirant de fit a fit la vespa'. Segons el recopilador, s'aplica a vespes 'de galet, de carn o de qualsevol altra mena, i es pot treure el vesper sense por.'Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Carles Puig, pagès ('ui, si n'havia tret [de vespers]...!'). | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74257 | Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-blanques | <p>NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.</p> | <p>Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.</p> | 08025-119 | Sud del terme municipal | <p>La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.</p> | 41.5849900,1.7459200 | 395467 | 4604459 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 74258 | La Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fembra-morta | <p>NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3</p> | <p>Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.</p> | 08025-120 | Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera | 41.5784100,1.7374000 | 394746 | 4603739 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 74274 | Pou de glaç de ca n'Ollé de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-ca-nolle-de-la-guardia | CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 ESTRADA, Gemma; VILADIU, Mercè. El pou de glaç de Sant Pau de la Guàrdia al terme del Bruc. A Saguàrdia. Nº 0. Butlletí del Centre d'Estudis Pau Bertran. p 1-2 PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Quaderns , 5. Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Sense coberta i amb l'arcada de la volta molt desprotegida. Envoltada de vegetació que fins i tot dificulta la seva localització. | Pou construït amb pedra seca format per una base circular amb un costat recte que mesura 3'20 metres. El diàmetre de la base mesura 5'85 metres i l'alçada fa 6'5 metres, des de la base, avui plena de runa fins a l'arcada que sostenia la volta, avui esfondrada. L'arcada està formada per unes lloses de pedra de 45 centímetres d'amplada. No es pot observar la sortida de desguàs degut al replè de materials de la volta esfondrada dipositats a la base del pou. A l'arrencada de la volta hi ha un passadís de 3 metres de llargada, per 1 metre d'alçada i 80 centímetres d'amplada, que menava a l'interior del pou. | 08025-136 | Torrent dels Pèlags | Per obtenir el gel es desviava l'aigua del torrent cap a una bassa. Un cop l'aigua s'havia glaçat adoptant un gruix d'uns 20 centímetres, es tallava, es transportava amb cavalleries i s'empouava. Els blocs de gel es posaven en successives capes separades per branques de pi o bruc i gel picat. Un cop ple es tancaven totes les obertures amb lloses i es recobria amb branques. A l'estiu es treia el gel i es netejava el pou i la bassa. El pou de Ca n'Ollé de la Guàrdia, estava en funcionament al 1828 quan el comerciant barceloní Pau Giralt, es queixava el dia 21 de juliol, de disminució de 4 arroves per carga en el pes d'una remesa de gel. | 41.6383400,1.7241500 | 393740 | 4610409 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74277 | Megàlit de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -5500-4000 | Megàlit format per tres grans roques rectangulars, dues de més petites que fan de peu a una de més gran col·locada en forma vertical. Es troba vora el camí d'El Bruc a Coll de Guirló, en un punt amb fort pendent. | 08025-139 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Primitiu monument funerari atípic en aquesta zona, tant per la seva forma com per la col·locació de les pedres, situat damunt de la Cova Tapada, utilitzada com a cova d'enterrament i inhumació col·lectiva. A uns 20 metres del megàlit es va localitzar, sota una gran roca caiguda (La Cova del Cau) un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i cendres. Són moltes les fonts que dubten de l'autenticitat del monument, entre d'altres el mestre Josep Corominas, apuntant que sigui una formació merament natural. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-3.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També se'l coneix amb els noms de 'Megàlit de la Diablera' i 'La Pedra Dreta'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74278 | Jaciment de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1800 -650 | Cova situada al costat est de la roca on reposa el Megàlit de la Cova Tapada. Inicialment era tota tapada de roques i d'aquí li prové el seu nom. | 08025-140 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Cova amb funció d'enterrament. A inicis del segle XX Joan Maria Casas de Müller va excavar la Cova Tapada trobant, segons la seva memòria inèdita, ossos d'animals, un esquelet d'un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d'os fragmentat, 6 cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació, a excepció de les mandíbules inferiors que no n'aparegué cap. En total es van comptabilitzar la presència de 25 individus. No va aparèixer cap element metàl·lic i tan sols 2 rascadors dubtosos. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Hi ha certa confussió en la localització d'aquesta cova confonent sovint la seva localització amb l'anomenat jaciment de la 'Bauma'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74283 | Font del Coll de Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-porc | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'aveurador. | 08025-153 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construïr un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals. | 41.6087300,1.7937900 | 399494 | 4607038 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També anomenada 'Font de Coll de Port'. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a aveurador d'animals.Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74284 | Font de l'Esllavissada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesllavissada | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Dins la Cova de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova. És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a aveurador d'animals. L'ampla cova és un bon aixopluc d'una quinzena de metres per tres de fondària. | 08025-154 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova. Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta. | 41.6064000,1.7938700 | 399497 | 4606779 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de l'Esllavissada'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74285 | Font del Xevret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xevret | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | En un entorn molt amagat i ombrívol, dins un antic oliverar, s'hi troba aquesta font, nascuda d'entre una gran roca i un mur de pedra seca. L'obra està consolidada en ciment i presenta un petit brollador metàl·lic. Just al costat, aprofitant el pendent i les roques de l'entorn hi ha construït un banc amb base de pedra seca i rajoles. | 08025-155 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament era una font gairebé sempre perduda i inaprofitable. Arranjada al 1961, conté un dipòsit tapat. | 41.5990800,1.7887000 | 399055 | 4605973 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74286 | Cova de l'Arcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larcada | LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions. | Pont natural de grans dimensions, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura fòssil del Torrent de la Coma Cirers. Les seves mides són força importants: 5 metres de fons, 20 metres d'alçada i 40 metres d'ample. | 08025-156 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.6000300,1.7906400 | 399218 | 4606076 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74286-foto-08025-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74286-foto-08025-156-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté traces antigues de l'activitat d'escalada. Recentment el 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat' ha prohibit temporalment aquestes pràctiques degut a una població d'aus rapinyaires. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 74297 | Predicció de la morella roquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prediccio-de-la-morella-roquera | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Es creu que poc abans d'esclatar una guerra, comença a créixer una mata de morella roquera (Parietaria officinalis) damunt la font de la Mare de Déu. | 08025-167 | Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia | Es diu que durant la Guerra del Francès (1808-1812), els soldats francesos no van trobar la imatge de la Mare de Déu de la Font perquè la mata de morella roquera havia crescut tant que l'havia tapada completament. | 41.5767200,1.7840500 | 398632 | 4603496 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74297-foto-08025-167-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La morella roquera és una herba urticàcia que sol créixer en murs, parets, escletxes de roques, etc. i té preferència per les zones humides i ombrívoles. És comestible i té propietats diürètiques, tot i que també és molt al·lergènica. Curiosament, també se l'anomena 'herba de la Mare de Déu'. | 119 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74305 | Goigs a llaor de Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XX | Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant / ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller. | 08025-175 | Església de Santa Maria | L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 1965 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Martí Canal, capellà | D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74312 | Barraca de cal Calés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-cales | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Calramunt i la Torre de Claramunt. | XVIII-XX | Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple i està partida. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la formant una falsa cúpula. A l'exterior té una capa d'argila amb els lliris característics d'aquest tipus de construcció i la sortida de fums tapada. | 08025-182 | Malniu | 41.6307500,1.7814900 | 398504 | 4609497 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 74316 | La passionària (Passiflora incarnata) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passionaria-passiflora-incarnata | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. CEBRIÁN, Jordi (2002). Diccionario integral de plantas medicinales. Ed.RBA Libros. | XVIII-XIX | Es creu que tenir plantada una passionària a l'hort o en un jardí provoca una mort abans de l'any a l'entorn immediat. | 08025-186 | La Passiflora incarnata (també coneguda com a 'flor de la passió') és una planta originària del nord i el centre d'Amèrica que va ser portada a Catalunya per missioners espanyols al segle XVII. Té propietats analgèsiques, sedants i hipnòtiques, i en determinats períodes ha estat utilitzada per calmar estats depressius i d'angoixa. Creença recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La passionària no creix en forma silvestre al Bruc, sinó únicament en jardins. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 74317 | Oració en despertar-se | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-despertar-se | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.' | 08025-187 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 74318 | Recuperació del part | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recuperacio-del-part | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | La creença és poc recordada avui dia. | Perquè la partera es recuperi del part, es posa la placenta o una espardenya d'ella, com més vella millor, sota el llit, sense que ho sàpiga. | 08025-188 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Els costumaris de l'època esmenten l'ús freqüent de la placenta en rituals per protegir tant la mare com el nen. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74319 | Enterrar ungles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrar-ungles | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Les ungles dels nens petits s'enterren al peu d'un arbre de bosc, com una alzina o un roure, perquè siguin ben cepats i forts, i les de les nenes s'enterren a la soca d'un fruiter o d'un roser perquè els doni bellesa. | 08025-189 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A la zona del Montserrat, també es considera que els retalls de les ungles dels nens no es poden deixar perdre perquè poden ser recollits per una bruixa i ser usats en maleficis. Tradicionalment es llencen al foc.Cels Gomis (1987) apunta que a la zona del Maresme s'enterra la placenta amb la mateixa finalitat. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74321 | El pom de farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pom-de-farigola | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVII-XIX | La rondalla és poc recordada pels veïns. | La rondalla narra la història d'un pare que demana a les seves tres filles què volen de la fira. Una demana un pom de flors, una altra un canó d'agulles i la tercera un pom de farigola. El pare té diverses aventures tornant de la fira i quan arriba a casa, com que ha oblidat què havien demanat les filles, ho pregunta als qui escolten la rondalla. El públic repeteix les peticions de les noies fins que s'arriba a la tercera: quan algú diu 'Un pom de farigola', el narrador contesta: 'Merda per a la teva gola!' | 08025-191 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, aquesta obra va ser reeditada el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc. L'etnòleg Josep M. Pujol la classifica com a 'antirondalla', una 'paròdia del gènere rondallístic feta amb el propòsit d'importunar, sorprendre i burlar-se dels infants', en aquest cas mitjançant un parany narratiu. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74322 | La imposició de la cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-imposicio-de-la-cendra | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'. | 08025-192 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74323 | El rector de Vallfogona i l'escolà nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rector-de-vallfogona-i-lescola-nou | BERTRAN I BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. R. Miquel y Planas. | XVIII-XIX | Rondalla poc recordada actualment. | La rondalla narra un episodi d'un capellà que vol posar a prova un escolà nou i el tempta amb bones viandes. L'escolà opta per menjar les millors viandes de la casa perquè 'val més ser golafre que ruc', cosa que satisfà el capellà. | 08025-193 | La rondalla va ser recollida pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1871 i 1875, i va ser publicada dins les notes que acompanyen un recull de cançons i corrandes populars de la zona editat pel mateix aplegador el 1885. Més tard va ser inclosa al recull 'El rondallari català', de Pau Bertran, editat pòstumament el 1909. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Forma part d'un conjunt de facècies populars protagonitzades per Vicent Garcia (1579-1623), escriptor conegut com el Rector de Vallfogona perquè exercia a Vallfogona de Riucorb. La seva obra, caracteritzada per la sàtira i la burla i enfocada sovint a l'erotisme o l'escatologia, el va fer molt popular entre els segles XVII i XX va generar moltes rondalles humorístiques. En nomltes d'aquestes rondalles o anècdotes apareix la figura d'un escolà. Aquesta rondalla, però, només s'ha trobat documentada al Bruc. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74324 | Els vuit dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vuit-dolors | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | Cançó religiosa, en català, formada per vuit estrofes de sis versos i una novena de quatre versos que narren els vuit dolors de la Mare de Déu en relació amb la vida de Jesús. La tornada de la cançó fa: 'Contemplem los vuit dolors /que pel vostre Fill sentíreu / contemplem-los nit i dia / a honra i glòria del Senyor; / l'ànima tinguem salvada / cristians i pecadors.' | 08025-194 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Els Set Dolors de la Mare de Déu són un tema usual en la literatura religiosa de l'Edat Mitjana. El poeta Pere Serafí (s. XVI) en va fer una obra que podria ser l'origen de diverses cançons com aquesta. En altres llocs, com a l'Urgell, hi ha documentades cançons similars que també incorporen un vuitè dolor (i fins i tot un novè dolor, a València). Durant el segle XIX, aquestes cançons van tenir certa connotació política atès que els carlins van nomenar 'generalíssima' la Mare de Déu dels Dolors i en van adoptar l'advocació. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'aplegador de la cançó anota que 'sol cantar-se a la Quaresma i, de vegades, dintre mateix de l'església'. En un altre lloc, però, apunta que és una 'melodia popular cantada per oliveraires acompanyada d'un parenostre després de cada dolor'. També apunta que 'als set dolors de la Mare de Déu el poble n'hi afegeix un altre (v. 25 a 30)', el que correspon a l'exposició pública de Jesús a càrrec de Ponç Pilat. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74325 | La mort del pare Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mort-del-pare-jordi | ANÒNIM (1865) El Amigo del viajero en Montserrat. Obrita que el Santuario ofrece a los que visitan la Santa Imagen para que sin necesidad de consultar a nadie puedan saber cuanto les interese. Herederos de la V. Plá. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada actualment. | Cançó estructurada en 32 versos de rima senar asonant, seguint el format d'un romanç, que descriu com a fet històric la mort violenta d'un ermità en una ermita de Montserrat. La tornada de la cançó fa: 'Valga'm l'Àngel de la Guarda / i sant Pere i sant Joan'. | 08025-195 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La guia de peregrins 'El amigo del viajero en Montserrat', de 1865, explica la base històrica de la cançó. Segons el text, els fets es van produir el 27 d'abril de 1822 a l'ermita montserratina de la Trinitat, una de les cinc que es van rehabilitar després de la Guerra del Francès. L'ermita era ocupada per Gaspar Soler, de Manresa, conegut com a Pare Jordi, 'joven de 30 a 40 años, rubio, afable, instruído y buen oficial platero'. Aquell dia, com que no responia a la crida a l'oració comuna, els seus companys van anar a buscar-lo i el van trobar, tres dies després, a la cisterna de l'ermita, ofegat i lligat de peus i mans. Dos veïns de Manresa van ser condemnats per aquesta mort, i les altres ermites van ser abandonades novament el 1824. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El mateix recopilador recull al municipi veí de Collbató, en la mateixa època, una versió força diferent de la mateixa cançó. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74326 | La surra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-surra | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Cançó poc recordada actualment pels veïns. | Cançó estructurada en set estrofes de quatre versos, amb rima AABB, entre les quals s'intercalen estrofes de dos versos amb rima AA. La cançó descriu la història d'un home gelós que apallissa la seva dona perquè ha anat a passejar sense avisar-lo. La tornada de la cançó fa: 'Ai roí, ai roí, / bé te n'has de penedir.' | 08025-196 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | No es coneixen altres versions d'aquesta cançó, per la qual cosa es podria considerar exclusiva del Bruc, tot i que la fórmula inicial 'Una cançó us vull cantar' és comuna a moltes cançons populars dels segles XVII i XVIII.Pel to del text, cal deduir que la cançó és un al·legat contra els maltractaments en l'àmbit conjugal. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml