Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74341 A dalt de la muntanya (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-dalt-de-la-muntanya-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231. XVIII-XIX És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut. 'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.' 08025-211 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà). 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74339 A fira me'n vull anar (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fira-men-vull-anar-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Poc recordada actualment. 'A fira me'n vull anar tan sols per vendre'm la roba, que si els polls valen diners aquest any me faré home.' 08025-209 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes. Bertran hi anota: 'Aquesta sospitem que és treta de poc, pus no fa gaires dies que l'oírem cantar per primera volta a un jove i ben cepat carlista'. El 1885 és novament editada en un recull més ampli de cançons i corrandes de la zona del Montserrat. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74327 A Igualada són xerraires (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Només alguns veïns la recorden. 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' 08025-197 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94837 Alzina de Can Marquès https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marques <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 50-51.</p> <p>Una alzina (<em>Quercus ilex</em>) imponent amb un dels perímetres més grans al Bruc (4,3m) i uns 13m d'alçada.</p> 08025-307 Poc abans d’arribar a Can Marquès pel camí d’accés en cotxe. 41.5735300,1.7924700 399329 4603132 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveir d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94832 Alzina de Can Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-serrat <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 40-41.</p> <p>Can Serrat també té la seva alzina pròpia i monumental, que serveix d’ombra i, sobretot, d’inspiració als artistes que fan estada a la masia.</p> <p>Aquest <em>Quercus ilex</em> fa 12m d'alçada i 3,4m de perímetre.</p> 08025-302 Baixant el camí a Can Serrat a la dreta. 41.5753100,1.7869000 398868 4603336 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74291 Alzinar de can Farrés https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-farres <p>- Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat.</p> <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 22-23 </p> <p>Petit bosc d'alzines, format a partir d'un nucli de quatre alzines centenàries al voltant de les quals han crescut altres exemplars més joves. L'alzinar es troba just al davant de l'era de la masia de can Farrés.</p> 08025-161 Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues <p>Can Farrés és una masia documentada ja al segle XV.</p> 41.5824200,1.7858300 398790 4604126 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-captura.png Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-08-04 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El lloc ha estat utilitzat tradicionalment pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per berenar.Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveïr d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74293 Alzinar del mas Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-mas-colom Bosc d'alzines que ocupa uns 100 metres quadrats a les dues ribes del torrent de Santa Maria, just davant del mas Colom (o can Gispert), formant una obaga atapeïda. Entre la vegetació destaquen tres exemplars d'alzina centenaris. 08025-163 Al Bruc de la Parròquia El mas Colom és documentat des del segle XVIII. 41.5790500,1.7829900 398548 4603755 08025 El Bruc Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74293-foto-08025-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74293-foto-08025-163-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94822 Alzines de la Font de la Cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-la-cova <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 16-17.</p> <p>Dues especies de <em>Quercus ilex</em> amb unes dimensions de 12m d'alçada i 3m de perímetre.</p> <p>Les dues alzines bessones de la Font de la Cova són de les més grosses del Bruc i la seva capçada dóna ombra tot l’any a l’indret on sorgeix aquesta font, per la qual cosa era un indret tradicional per anar a berenar i festejar. També hi ha un safareig i una bassa propers.</p> <p>El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper</p> 08025-292 En un revolt pronunciat del Camí de Cal Mata. 41.5901700,1.7685400 397361 4605007 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/94822-292.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74275 Antigues escoles de les Dominiques https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-les-dominiques ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 126 XX Sense teulada Construcció adossada a Can Casas (Ajuntament) a la banda oest. Consta d'una planta baixa coberta originalment per terrat. Te dues façanes, una a la plaça contigua a l'ajuntament i l'altra al carrer Montserrat. Les façanes segueixen una composició simètrica formalitzada per trams de tres finestres. A l'interior hi ha diverses dependències i un pati. La coberta, avui totalment esfondrada, se sustentava amb bigues de fusta i tirants metàl·lics, alguns d'ells encara existents. Els murs són de maçoneria arrebossada i maó a les pilastres i baranes. Destaquen les aplicacions de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis a les sobrellindes de les finestres i al fris. 08025-137 C/ Bruc del Mig, 55 Josep Casas i Sagristà, propietari de Can Casas va ser el promotor de la vinguda al Bruc l'any 1882, de les monges domíniques de l'Anunciata. Va cedir aquest edifici per instal·lar l'escola per a les nenes del municipi. 41.5806600,1.7794700 398257 4603938 1890 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 105|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74245 Anunci de Calisay https://patrimonicultural.diba.cat/element/anunci-de-calisay F.C. (1987) 'Pedro Rovira II, un Iacocca para Calisay'. La Vanguardia, 12/9/1987. p. 37 XX S'està desprenent del mur de suport. Murals elaborats amb la tècnica de l'esgrafiat situats en les parets que formen angle d'un edifici al costat de l'antiga N-II. Estan situats a tocar l'antiga carretera, en un indret on la pujada era més notable i per aquest motiu els vehicles alentien la seva marxa. Malauradament un dels murals es troba molt deteriorat a causa de les obres efectuades a la paret. L'anunci és simple i directe: Licor Calisay. Utilitza els colors de la marca, però invertint l'ordre; a l'etiqueta el nom apareix en vermell sobre fons blanc i en aquests murals les lletres són blanques sobre fons vermell, igual que apareix en anuncis de premsa dels anys trenta i quaranta del segle XX. La tipografia emprada tampoc no es correspon a la que utilitzava aquest licor en les etiquetes de les ampolles, tot i que si presenta una certa similitud amb la lletra utilitzada en els anuncis de la premsa que trobem des del primer terç del segle XX fins a la dècada dels seixanta. Concretament l'anunci es pot datar després de 1955 ja que la carretera abans d'aquest any passava pel revolt que hi ha a l'altra banda dels horts –i l'anunci no hagués tingut cap sentit-; el nou tram amb la supressió de la corba va provocar que una part de l'edifici on hi ha l'anunci fos enderrocat. 08025-149 C/ Bruc de Dalt, 1 Calisay és un licor estomacal d'herbes que elaboraven uns monjos benedictins de Bohemia, sembla ser que des de l'època medieval. Magí Mollfulleda va adquirir la fórmula i a partir de 1896 -any que es va inaugurar la fàbrica- es va elaborar per la seva família Mollfulleda a Arenys de Mar, població en la qual va continuar elaborant-se fins i tot quan el 50% de l'empresa va ser adquirida per Rumasa. A l'etiqueta posava 'Exquisito licor Calisay. Elaborado en España por Destilerias Mollfulleda. Arenys de Mar. Barcelona. El Licor denominado Calisay. De exquisito paladar, destilado con alcohol puro y compuesto solamente con plantas aromáticas. Marca registrada Internacional'. L'any 1984, amb l'expropiació del grup d'empreses propietat de la família Ruiz-Mateos efectuada un any abans, la marca va ser adquirida per les Bodegues Pedro Rovira, qui va traslladar la producció fóra d'Arenys de Mar. Va adquirir les destil·leries Mollfulleda per prop de 100 milions de pessetes. L'any 1987 va ser molt coneguda la campanya publicitària, protagonitzada pel propi Pedro Rovira Solé, promocionant el Royal Cream Calisay. L'any 1996 Nueva Rumasa va adquirir a través de la seva filial, José de Soto, SA, la marca de licor Calisay a l'empresa Pedro Rovira. L'elaboració d'aquest licor emblemàtic s'iniciava amb maceració d'una trentena de plantes amb alcohol i després de diverses destil·lacions, reposava a l'entorn d'un any en botes de roure. A continuació d'aquest període envelliment, es diluïa en xarop de glucosa i es tornava a deixar reposar uns nou mesos més. Finalment se li incorporaven unes plantes i s'embotellava. 41.5875600,1.7748800 397885 4604710 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74245-foto-08025-149-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74340 Aquell jovenet que balla (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquell-jovenet-que-balla-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX És poc recordada avui dia. 'Aquell jovenet que balla ajudeu-me'l a mirar; porta les calcetes curtes, fa cara de rufià.' 08025-210 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94815 Arbreda de Pinassa rodal A1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a1 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 8-9 </p> <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,3 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,52 ha.</p> 08025-288 A peu del camí cap a Sant Pau Vell poc després de deixar el camí cap al coll de Guirló. <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> 41.6084700,1.7751700 397942 4607031 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94814 Arbreda de Pinassa rodal A2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a2 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 6-7 </p> <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 10 m i un perímetre de 1,2 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,25 ha.</p> 08025-287 Per sota de l’antic Castell de la Guàrdia (Castell de Bonifaci). <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> 41.6095800,1.7734700 397802 4607156 08025 El Bruc Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.L'accés no és fàcil perquè no hi ha camí. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94813 Arbreda de Pinassa rodal A4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a4 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 4-5 </p> <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 11 m i un perímetre de 1,3m.</p> 08025-286 A peu del camí cap al coll de Guirló <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> 41.6105400,1.7706000 397565 4607266 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94816 Arbreda de Pinassa rodal D1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d1 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 10-11.</p> <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,4 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> 08025-289 Al coll de Guirló <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> 41.6084100,1.7769100 398087 4607022 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94817 Arbreda de Pinassa rodal D2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d2 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 12-13.</p> <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,1 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> 08025-290 Al coll de Guirló, baixant pel torrent de la Diablera a mà dreta. Cal endinsar-se pel bosc <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> 41.6084400,1.7777400 398156 4607025 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74217 Arcades a les portes https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-a-les-portes XVIII-XIX Tradicional tancament de les portes de les cases del Bruc. La tècnica més antiga utilitzava brancals de carreu de pedra i arcs de mig punt fets amb maó d'obra cuita amb una forma molt característica: en un dels angles fan una motllura a manera de modilló. Aquesta forma va ser substituïda per uns maons amb l'angle més recte i aixamfranat. A partir dels anys 50 del segle XX es van anar eliminant les arcades i els brancals de pedra per fer tancaments amb llinda recte i portes de metall i vidre. Alguns van quedar tallats amb restes a sota de l'arrebossat , d'altres es van eliminar per complert. Les portes eren de fusta cega amb picador i anella. 08025-87 C/ de la Parròquia, 3 i 8 La major part de les cases dels carrers del Bruc tenien aquest tipus d'arcada que són un exemple de la tècnica de la indústria tradicional de forns d'obra i bòbiles del municipi documentada des del segle XVII. 41.5768100,1.7850300 398714 4603504 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74217-foto-08025-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74217-foto-08025-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74217-foto-08025-87-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98|119|94 60 4.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74386 Avenc dels Pouetons https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-pouetons <p>BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>L'Avenc dels Pouetons s'obre sota la roca anomenada dels Pouetons. És la concavitat més profunda de la muntanya. Presenta dues boques d'entrada i baixa formant diversos relleixos fins a una profunditat total de 125 m. i 337 m. de recorregut. És un dels avencs més importants de Catalunya excavats en conglomerat. L'avenc dels Pouetons és una constatació que la roca calcària també hi és present a Montserrat; és per això que no hi manquen els avencs. De fet, mercès al carbonat de calci s'han pogut cimentar millor els materials conglomerats per donar consistència als monòlits. Aquest avenc consta d'un espectacular pou d'entrada de 52 metres de profunditat amb un replà a la cota -32 on gràcies a una pronunciada rampa s'ajunten les dues boques de la cavitat. A partir d'aquí pous i galeries, esquerdes i ressalts, blocs i lloses, fins un darrer pou de 14 metres que en permet accedir a una galeria final de 50 metres. Els catalans van ser els degans de l'Estat espanyol en l'activitat de l'espeleologia. A principis del segle XIX, el monjo montserratí Gerard Joana ja va explorar a la mateixa muntanya les coves del Salnitre i l'avenc dels Pouetons. La visita a aquest avenc és imprescindible efectuar-la acompanyats d'especialistes en el món de l'espeleologia, que compleixin a més la legislació vigent en aquest tipus d'esport d'aventura.</p> 08025-256 Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.6065200,1.7830400 398595 4606805 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74386-foto-08025-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74386-foto-08025-256-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-08-04 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Es recomana precaució i respecte a l'entorn natural. 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74391 Balma de can Solà https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-sola http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1248-cat-balma_de_can_sola.htm http://apeupermontserrat.blogspot.com.es/2009/09/balma-de-can-sola.html Balma d'espectaculars dimensions situada dins la finca de Can Solà de la Roca. Ocupa un total de 3.150 m2. Pel seu interior hi transcorre un torrent d'aigua irregular, la qual ha erosionat els estrats de forma horitzontal donant forma a aquest magnífica balma. Al centre de la cavitat hi ha la font homònima, que brolla de forma periòdica. En el seu interior hi conserva les restes de murs utilitzats per tancar-hi ramats. 08025-261 Prop de Can Solà de la Roca. Centre del terme. A llarg del temps aquest gran espai cobert ha sigut utilitzat com a aixopluc natural pels ramats de la zona mentre que a dia d'avui és un lloc ideal per l'escalada i disposa de 12 vies instal·lades. 41.5973000,1.7478200 395645 4605824 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74312 Barraca de cal Calés https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-cales SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Calramunt i la Torre de Claramunt. XVIII-XX Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple i està partida. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la formant una falsa cúpula. A l'exterior té una capa d'argila amb els lliris característics d'aquest tipus de construcció i la sortida de fums tapada. 08025-182 Malniu 41.6307500,1.7814900 398504 4609497 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74172 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-351 ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages. XIX-XX Construcció planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està esfondrada. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres. 08025-42 Nord-oest del terme 41.6354600,1.7482800 395745 4610060 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74172-foto-08025-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74172-foto-08025-42-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74173 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-352 SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. XIX-XX Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada presenta una pedra de conglomerat que fa de llinda. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està coronada amb una pedra que servia com a tancament de la xemeneia. La porta està orientada a sud-oest. Te una petita finestra a l'oest. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres. 08025-43 Nord-oest del terme 41.6370100,1.7540500 396228 4610225 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74174 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-353 SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Calramunt i la Torre de Claramunt. XIX-XX Presenta un gran forat a la volta de la coberta Construcció de planta quadrada realitzada amb pedra seca. Queda protegida del vent gràcies a un turó proper. La porta d'entrada, orientada al nord, presenta una llosa que fa de llinda, està lleugerament malmesa i desplaçada de l'eix central del mur. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). 08025-44 Nord-oest del terme 41.6374700,1.7576100 396525 4610272 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74174-foto-08025-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74174-foto-08025-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74174-foto-08025-44-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74407 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-354 SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf XVIII-XX Barraca de planta circular, obrada amb pedra seca, de mides regulars i una mica carejades, i coberta amb falsa cúpula. Té un voladís lateral, una capa de pedruscall i una mica de crespinell al damunt i la típica pedra manllevadissa que tapa la sortida de fums. El portal és trilític, amb una sola llinda i està parcialment ensorrat i cobert de bardisses. Està orientada al sud. 08025-277 Malniu-Carena de les Pujades Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. 41.6099400,1.7868400 398917 4607180 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74407-foto-08025-277-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74408 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-355 SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf XVIII-XX Barraca de pedra seca de pedra carejada, unida amb la tècnica de la pedra seca amb alguna clapa de morter. És de planta rectangular i té falsa cúpula, que està recoberta amb pedruscall i crespinell i té un voladís lateral. El portal és trilític i té una espitllera al damunt de la llinda, que és rectangular i simple, frontisses i restes de rajoles més modernes unides amb ciment. A l'interior hi ha restes de fum, dues finestres i dos cocons. Està arrambada a un marge i orientada al nord. 08025-278 Malniu-Carena de les Pujades Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. 41.6400200,1.7891600 399157 4610517 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74408-foto-08025-278-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74409 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-356 SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf XVIII-XX Barraca de pedra seca -sorrenca i conglomerat-, de planta circular i falsa cúpula recoberta de pedruscall i crespinell i envoltada per un voladís. El portal és trilític, amb dues llindes i té una finestra al mur i una pedra a l'exterior, que servia de banc. A l'interior hi ha un cocó, un calaix i restes de foc. Li ha caigut alguna pedra. Està orientada al nord. Mides portal: 0,87 m amplada i 1,26 m alçada. Mides perímetre interior 2,40 m 08025-279 Malniu-Carena de les Pujades Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. 41.6250500,1.7866900 398928 4608858 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74409-foto-08025-279-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74410 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-357 SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf XVIII-XX Barraca de pedra seca -sorrenca i escairada-, de planta rectangular i falsa cúpula, recoberta de pedruscall i herba, amb la sortida de fums tapada amb una pedra manllevadissa. També té voladís i finestra. El portal és trilític i té una doble llinda. A l'interior hi ha restes de fum, un calaix damunt de la llinda i, a terra, estris relacionats amb la producció de la mel. Va ser construïda recolzada a un marge. És una zona de feixes ben conreades i plantades d'oliveres i arbres fruiters, propera a la vinya que contrasta amb els erms que envaeixen l'entorn. Està orientada al nord. 08025-280 Malniu-Carena de les Pujades Aquesta barraca pertany a cal Pere Jan, una masia del terme de Marganell fundada durant la primera meitat del segle XIX per Pere Joan Costa. 41.6232100,1.7868800 398941 4608654 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74410-foto-08025-280-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74411 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-358 SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf XVIII-XX Barraca de pedra seca i planta semicircular, encaixada entre dos marges i encarada cap a migdia. La coberta és de falsa cúpula, amb una capa de pedruscall i crespinell al damunt i amb la sortida de fums tapada amb una pedra manllevadissa. Hi ha una finestra al mur i restes de foc a l'interior. El portal és trilític. És situada en una zona de feixes i marges, força emboscada i de difícil accés, molt a prop de l'olivar del Pere Jan. La porta d'accés té 8,80 m d'amplada i el diàmetre interior fa 1,50 m. 08025-281 Malniu-Carena de les Pujades 41.6210700,1.7858900 398855 4608417 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74411-foto-08025-281-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74412 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-359 SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf XVIII-XX Barraca de pedra seca i planta circular, amb falsa cúpula, pedruscall i pedra manllevadissa. També té dues finestres i dos cocons. El portal és trilític, amb dues llindes, una de les quals ha caigut. És situada en uns bancals, a la carena de les Pujades, a sota mateix de la capella desafectada de Sant Pere de la Pineda. Està orientada a l'est. El gruix de les parets és de 0,76 m, la porta té 0,62 m d'amplada i el diàmetre interior és de 2,60 m. 08025-282 Malniu-Carena de les Pujades Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. 41.6305400,1.7842200 398731 4609471 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74412-foto-08025-282-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74390 Barraca d'El Pedregós https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pedregos XVIII-XX Atípica barraca amb dues portes per accedir-hi, separades per un gros pilar fet de pedra seca. A través d'aquestes obertures s'accedeix a la barraca en la que s'aprecia dos nivells de sòl. A l'hora, la meitat inferior de la barraca presenta un enlluït diferent de la part superior formada de roca a la qual s'adosa la barraca i pedra seca. Davant de la barraca hi ha un espai enfonsat al mateix nivell del sòl de la barraca i que presenta el mateix enlluïment que la part inferior de l'interior de la barraca. Al costat de la barraca hi ha un petit safreig. 08025-260 El Castell. Prop del Bruc de Dalt. Sud-est del terme. Es podria sospitar que la barraca va ser construïda aprofitant un dipòsit de líquids de molt bona factura més antic. 41.5846000,1.7863600 398837 4604368 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74390-foto-08025-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74390-foto-08025-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74390-foto-08025-260-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74292 Bassa de can Farrés https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-farres Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat. El seu abandonament fa que ara mateix l'aigua no sigui aprofitable. Bassa natural d'uns 12 metres quadrats de superfície, que conté aigua durant tot l'any. Al voltant de l'estany s'hi ha desenvolupat un petit grup d'arbres de ribera. Al costat s'hi ha construït amb pedra i maons un safareig i un abeurador amb un sistema de bombeig de l'aigua. 08025-162 Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues La masia de can Farrés està documentada des del segle XV. La bassa s'ha utilitzat tradicionalment com a abaurador per als ramats diversos que hi ha hagut en aquella zona. 41.5825100,1.7876000 398937 4604134 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74292-foto-08025-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74292-foto-08025-162-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La singularitat de la bassa prové del fet que al Bruc i, en general, a l'entorn de Montserrat no hi ha pràcticament embassaments naturals d'aigua. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74224 Buquica, lo gran lladre https://patrimonicultural.diba.cat/element/buquica-lo-gran-lladre BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat per Pau Bertran y Bros. Llibreria d'A. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies recollides al peu de Montserrat entre els anys 1870 i 1874. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Cançó estructurada en 8 estrofes de 4 versos que narra, en un format similar al romanç, la vida i els fets de Josep Pujol, 'Buquica'. La tornada de la cançó fa: 'Buquica, la pagaràs / del mal que has fet a Espanya; / mal usar no pot durar / la justícia mai se cansa.' 08025-94 Recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada per ell mateix el 1885. Josep Pujol i Pujol (1778-1815), originari de Besalú, va ser un milicià que va participar a la Guerra del Francès (1808-1812) integrat al bàndol francès, on va arribar a ser capità al capdavant d'un grup de 'parrots'. Va participar a la batalla de Castellfollit i se li atribueix la mort de Narcís Massanes. Va ser penjat a la forca a Figueres el 23 d'agost de 1815. El personatge va ser molt popular a tot Catalunya durant tot el segle XIX, fins al punt que es va fer habitual l'expressió 'té més fama que Buquica'. La gent li atribuïa la condició de lladre i traïdor. El 1841 es va editar a Barcelona una novel·la sobre la seva vida, escrita pel francès Aragó i traduïda 'libremente' al castellà per J.A. de A. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74224-foto-08025-94-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Hi ha documentada una versió posterior, publicada el 1894 al diari La Vanguardia, de Barcelona. 119 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74189 Ca n'Elías o cal Cordero https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelias-o-cal-cordero ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.129 XIX Edifici de planta quadrada orientat al sud, format per planta baixa i dos pisos. Al centre de la planta baixa, una escala central comunica amb les plantes superiors. A nivell del primer pis hi ha un terrat que recorre tota la façana principal amb barana de balustres de terracota i sostingut per mènsules. Té un gran pati envoltat de dependències habilitades com a magatzem, abans dependències agrícoles. La teulada de la casa és un terrat, com també ho són els de les cobertes de les edificacions laterals, formant entre totes, el tancat del pati. Elements característics de la casa són les baranes de ceràmica del terrat de l'habitatge principal, les dels balcons, les que coronen els murs al carrer i les planxes de terracota amb les quals es revestí l'exterior de les façanes de tot el conjunt de l'edifici. Destaca també la porta de ferro, o l'entrada principal des del carrer del Bruc del mig que condueix al pati a través d'un pas cobert. 08025-59 C/ del Bruc del Mig, 11 Edifici construït l'any 1880 segons la data inscrita a la façana del cos principal que dona al pati. A les dependències agrícoles a la banda oest de la casa hi ha la data del 1883. És possible que l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús hi fes alguna intervenció l'any 1913. El propietari va ser l'industrial ceramista Josep Elías i Bigorra, de la bòbila del qual procedeixen els materials que revesteixen tots els murs. Se la coneix també com Cal Cordero. Durant la guerra civil (1936-1939) va ser embargada i convertida en seu del Sindicat Agrícola. 41.5789800,1.7803100 398324 4603751 1880 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74189-foto-08025-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74189-foto-08025-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74189-foto-08025-59-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 99|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74138 Ca n'Elies de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelies-de-la-guardia RIBAS I CALAF, Benet (1997), Història de Montserrat (888-1258). Barcelona, Curial i Abadia de Montserrat. p.100-102 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. (2006). p.145 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-26) p.96 VIVES I TORT, M; (2007). L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) Universitat de Barcelona. XV-XX Casa pairal de grans dimensions que ha estat reformada per a restaurant. Consta de dos edificis contigus orientats al sud de planta baixa i pis: la casa pairal i la masoveria. La casa pairal te l'accés per sota d'un porxo amb volta de creueria. A la planta primera conserva l'espai de la gran sala i una habitació d'alcova amb tancaments de fusta d'estil neoclàssic i pintures modernistes. Al primer pis s'hi obra una galeria. La masoveria conserva l'entrada d'arc de mig punt amb dovelles on hi ha la data a la clau de volta del 1707. Són destacables les reixes de gelosia realitzades en ferro de dues finestres de la planta baixa i el rellotge de sol de la façana. L'espai davanter de les construccions té un pati tancat per un mur de pedra i porta de ferro i a la cantonada oest hi ha un mur amb espitlleres. Els antics cellers, els cups, la premsa i les quadres de la planta baixa han estat transformats en restaurant. 08025-8 Nucli de Sant Pau de la Guàrdia Les primeres referències de la masia es troben el 1230 en el document de reconeixement de drets corresponents al rei i als castlans del castell i terme de la Guàrdia. En el capbreu del 1496 en fa la confessió Simó Elies qui ho posseeix del seu avi Pere Elies. Al segle XV hi havia un hostal, una casa de pagès, un forn de vidre i un oratori dedicat a San Abundi. Al segle XIX, n'era propietari Miquel Elías (1766-1841), nascut a Sant Pau de la Guàrdia però que es va traslladar a Barcelona i es dedicà al comerç. L'any 1816 va comprar la masia de Can Bros de Martorell on hi va instal·lar una serradora, una farga de coure i un molí paperer. Als anys 40 del segle XX la família Elies ho va vendre a la família Tobella, actuals propietaris. 41.6118700,1.7475500 395646 4607442 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74211 Ca n'Ollé de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolle-de-la-guardia Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.153 CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22 Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-38) p.144. XV-XX Casa pairal de grans dimensions, de planta baixa, planta pis i sota-coberta amb una sèrie de volums adossats. Ha estat reformada, canviant l' aspecte original de la façana. El porxo d'arcades, la galeria i la torre són de recent construcció. De la primitiva edificació en resta tot el volum format per un edifici a dues vessants, de planta i pis amb dos balcons de barana de ferro on hi ha inscrit el nom Ignaci Oller. Per damunt dels balcons s'ha incorporat una finestra gòtica on hi havia l'antiga finestra de les golfes. S'accedeix a l'entrada per la porta situada a l'arcada del cos lateral, situat a ponent, construït probablement al segle XIX. Consta de planta baixa i pis cobert amb una galeria que conserva l'aspecte original. Per sota de la galeria, es troba la porta original de la masia, d'arc de mig punt amb dovelles. A l'interior de la planta baixa, una escala condueix al primer pis on hi ha una gran sala original, de 90 metres quadrats. A la part de ponent hi ha l'antic cup amb la inscripció Fet fer Ignaci Oller. Any 1800. Al voltant de la casa hi ha la capella de Sant Simeó, del segle XVIII, un estany, jardins i una premsa de vi. 08025-81 Nord-oest del terme Al segle XV, Melcior Oller en fa la confessió al capbreu del 1496. La casa i les terres formaven part del terme del castell de la Guàrdia. Al segle XVIII, Isidre Oller i Pagès va exercir de batlle del lloc de Sant Pau de La Guàrdia. Actualment allotja una casa de turisme rural. 41.6316400,1.7243100 393742 4609665 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74208 Cal Carlets https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlets XIX-XX Casa de planta baixa i dos pisos rematats per una cornisa. Tots els murs són de maó propi de les bòviles del Bruc. La façana té una composició simètrica, a cada pis hi ha dos balcons i dues finestres. Els balcons del primer pis tenen barana de ferro amb llosanes. La façana està estucada a l'estil venecià amb una franja de color vermell a la part baixa de cada pis i la resta del parament de color groc. Als voltants del 1930, es va reformar la façana afegint un frontó amb un òcul central decorat amb elements ceràmics i dues pinyes a les cantonades. També es van decorar els brancals i les llindes de les obertures amb motius ceràmics vidriats. La façana actual conserva tots els elements originals als pisos i el coronament de façana, mentre que la planta baixa ha estat reformada. 08025-78 C/ Bruc del Mig, 86 L'any 1883, Miquel Pujol i Orriols va comprar un terreny anomenat manso Domènech a Juan Colom i Traveria per a edificar-hi. L'any 1893 la casa ja estava construïda. L'any 1925 Carles Estrada va comprar la casa a Miquel Pujol i va reformar la façana. 41.5814600,1.7800300 398305 4604027 1893 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 102|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74148 Cal Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill-1 Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-42). p.160 XVIII-XX Masia de planta en forma d'ela formada per planta baixa i pis. En tot el seu entorn té edificacions de menor alçada dedicades a les tasques agropecuàries. 08025-18 Nord-oest del terme 41.6286100,1.7137800 392860 4609342 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74134 Cal Díaz o Villa Antoinette https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diaz-o-villa-antoinette ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. XX Cal Díaz o Villa Antoinette é una torre d'estiueig de planta rectangular, un pis i una torre adossada. Voltada de jardí i paret de tanca. Està formada per un edifici principal, un porxo i una galeria porticada a la façana posterior. Els espais es disposen en diferents plans, avançats i reculats creant un joc de volums. S'hi observen elements coloristes que destaquen sobre les parets blanques estucades com l'emmarcament de les finestres amb obra vista als mainells. Sota teulada destaquen els modillons i al porxo la barana salomònica també de totxo vist repintat. Altres elements coloristes modernistes són la xemeneia recoberta de rajoles de ceràmica i les teules envernissades de colors blau i groc a la teulada. La terrassa posterior i els porxos són construccions posteriors. 08025-4 C/ Bruc del mig, 1 El Bruc va ser escollit com un poble d'estiueig a inicis de segle per diferents famílies barcelonines. Aquesta casa va ser un dels primers projectes realitzats per Ricard Giralt Casadesús. A cavall entre la tendència modernista (colorisme) i noucentista (composició harmònica), va ser bastida entre 1913 i 1916. La família Díaz en va ser propietària fins els anys 1980. Ricard Giralt i Casadesús, va obtenir el títol d'arquitecte a l'Escola de Barcelona el 1911. Va ser des de 1915 arquitecte municipal de Figueres i des de 1922 de Girona. 41.5781100,1.7806500 398351 4603654 1913 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74134-foto-08025-4-3.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Ricard Giralt i Casadesús 105|106|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74149 Cal Francès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frances Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-53). p.200 XVIII-XX Masia de planta baixa, pis i golfes. La façana es corona amb una forma esglaonada. Les finestres són molt noves i acabades amb maó. La façana ha estat repicada i s'ha deixat la pedra vista. A la part de ponent hi ha una edificació en un petit talús que allotjava els antics cups de volta de maó. 08025-19 Nord-oest del terme 41.6270100,1.7231400 393637 4609152 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74360 Cal Joan Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-maria LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Escasses restes del que fou un edifici destinat a la producció industrial de vidre just davant de Can Maçana. Actualment podem observar un mur adosat a la roca i una habitació colmatada amb ciment amb les parets exteriors arrevossades amb material modern per tal de conservar-ne el dipòsit d'aigua i el forn de vidre. Actualment l'entorn funciona com a zona recreativa i aparcament per acollir excursionistes i visitants a l'entorn de Can Massana vers Montserrat. 08025-230 Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.6098200,1.7679300 397341 4607189 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74360-foto-08025-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74360-foto-08025-230-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada És possible que la indústria del vidre de Cal Joan Maria donés nom a alguns enfrontaments bèl·lics ocorreguts als segles XVII-XVIII a les proximitats del 'Forn de Vidre'. 94 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74260 Cal Mestre Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-xic XX Casa entremitgeres formada per planta baixa, pis i golfes. És característica per les decoracions de maó als arcs de les obertures, a les llindes, a la cornisa , al ràfec i a la llosa del balcó. També per les aplicacions de ceràmica de tema floral a les obertures del primer pis. 08025-122 C/ Bruc del Mig, 27 L'any 1934 es va reformar la façana de la casa. 41.5795500,1.7801800 398314 4603814 1934 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74185 Cal Mussarro https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mussarro Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-59, p.223 XIX-XX Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els paraments són de pedra sense arrebossar i la porta d'entrada és d'arc escarser. Recentment s'ha restaurat i se l'hi ha afegit un cos nou tapant part de la façana original. Al costat de la casa hi ha un pou. 08025-55 Paratge de la Vall 41.6393900,1.7778800 398217 4610461 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74183 Cal Petit https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit-1 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-61), p.152 XIX-XX Masia de planta baixa, dues plantes i teulada a dues vessants. Conserva els paraments de pedra fets amb carreus de diferents mides. La porta d'entrada és d'arc escarser i a la primera planta s'hi obra un balcó. A la banda esquerra conserva els murs d'antigues dependències agrícoles. 08025-53 Nord-est del terme 41.6379400,1.7791500 398320 4610298 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74188 Cal Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-joan ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 XIX Casa entremitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòvila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. Les plantes interiors van ser dividides en tres pisos per a habitatges diferents. 08025-58 C/ Bruc del Mig, 19 L'any 1867 la família Elias va construir aquesta casa simètrica i idèntica a la que va fer per al fill de la casa, Francisco Elías i Bigorra al número 21. Amb el pas dels anys va ser comprada pels hereus de Cal Xic Cordero. Les dues construccions formen un conjunt harmònic. 41.5793300,1.7803000 398324 4603790 1867 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Forma un conjunt amb la casa Cal Xic Cordero. El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4027) que registra Cal Xic Cordero inclou també Cal Sant Joan, tot i tractar-se de dos immobles diferents. 102|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74201 Cal Vador https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vador MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.27. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (03) p.8 XVIII-XIX Part de l'edifici sense teulada i interior malmés per accions vandàliques. Masia de planta baixa i pis, coberta a dues aigües amb diferents cossos adossats que conforma un conjunt de grans dimensions. Els murs són de tapia amb arrebossat. La façana, orientada al sud presenta dues portes: l'entrada a l'habitatge d'arc de mig punt de maó i l'altra a l'estable, d'arc escarser de maó. Al pis s'hi obren cinc finestres de diferents mides. A la part posterior de la casa s'hi conserven quatre cups de vi. 08025-71 Est del Bruc de Dalt Es troba esmentada l'any 1819. 41.5891900,1.7761000 397989 4604889 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74187 Cal Xic Cordero https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-cordero ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 XIX Casa entremitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòbila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. A la part posterior de la casa hi ha la galeria original formada per sis arcades amb capitells. Per damunt de la galeria i a l'alçada del primer pis hi ha una terrassa de balustres de ceràmica. La data de construcció es troba inscrita al dintell de la porta d'entrada. 08025-57 C/ Bruc del Mig, 21 L'any 1867 es va construir aquesta casa per al fill de la casa Elías, Francisco Elías i Bigorra. Adossada a aquesta es va aixecar un edifici simètric que actualment encara forma un conjunt harmònic. 41.5793600,1.7802900 398323 4603793 1867 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 102|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74351 Camí de Can Jorba al torrent de Coma dels Naps https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-jorba-al-torrent-de-coma-dels-naps http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/torrent_de_la_coma_dels_naps.htm (30 de juliol de 2012). Sortint de Can Jorba cal seguir la pista que voreja la montanya i agafar el camí de la Palomera (senyalitzat de color vermell). Abans d'arribar al coll de Mosset cal girar a la dreta en una bifurcació i creuar seguidament la canal Roja per arribar a una altra bifurcació en un replà pedregós. Cal deixar el camí i remuntar vers l'esquerra per un nou sender abrupte amb senyals blaves i grogues amb un fort pendent que més endavant creua per la capçalera de la canal Roja i arriba a la collada superior, amb una vista formidable, que s'obre al torrent de la Coma dels Naps. Cal girar a l'esquerra en dos desviaments i de seguida s'arriba a la llera del barranc. 08025-221 El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. 41.5881200,1.7985900 399862 4604744 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74351-foto-08025-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74351-foto-08025-221-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada El torrent de la Coma dels Naps apareix també esmentat com a torrent de les Comes dels Naps de Dalt i de Baix o bé com a també amb el nom de Coma Baixa. A partir del creuament amb el camí del Cabrit, quan el barranc s'obre a l'exterior del massís, el nombre canvia pel de torrent de Boixar. Cal apuntar que el torrent de la Coma dels Naps no és accessible sense una mínima preparació en barranquisme (està equipat amb cordes). 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74344 Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Portella i el pas del Príncep https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-portella-i-el-pas-del-princep OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a l'esquerra el camí que va a la Roca Foradada i la Cadireta, per seguir a la dreta direcció a la Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé. Pel camí de la dreta arribarem a una canal pètria que caldrà enfilar. Al capdemunt trobarem el camí del pas del Príncep fins arribar al refugi Vicenç Barbé. Seguint sempre l'orientació a llevant cal seguir el camí fins arribar a un collet que cal traspassar baixant fins a trobar el gual arribant al Torrent del Lloro i més endavant al pas del Príncep, la font de l'Esllavissada i el coll de Porc (978 m.). 08025-214 Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.6100700,1.7672100 397281 4607218 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74344-foto-08025-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74344-foto-08025-214-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74343 Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Roca Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-roca-foradada OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. Es pren doncs el camí a Coll de Porc, el qual augmenta el pendent amb unes quantes ziga-zagues i finalment s'arriba a un estrep amb unes magnífiques vistes i on trobem a la dreta el camí a les Agulles i a l'esquerra el camí a Coll de Porc arrecerat sota les parets de la regió dels Frares. En uns minuts s'arriba a la Font de Coll de Porc, situada arran mateix de camí sota la pedra del cingle que té adossada la roca del Novici, i poc després a Coll de Porc (980 m.). 08025-213 Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.6100700,1.7672100 397281 4607218 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74343-foto-08025-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74343-foto-08025-213-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74345 Camí de Can Maçana al monestir de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-al-monestir-de-montserrat OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. En aquest punt cal prendre el camí de l'esquerra seguint primer un tros planer flanquejat d'avellaners i després direcció llevant acabant costerudament. Cal deixar a la dreta el corriol que va a la canal del Miracle i girar a l'esquerra introduïnt-se en una canal en baixada. Aquest és un tram curt però difícil amb una cadena, ferros i filferros que faciliten el pas i l'ajuden a superar. Quan ja s'ha vorejat el cingle cal sortir de la canal per la dreta i seguint endavant entroncarem amb el camí de la font de la Llum (850 m.). El sender baixa fins ben a prop de la carretera per l'antic camí de la font de la Llum però abans de que aquest arribi a la carretera, a l'alçada de l'antic restaurant de Santa Cecília (del que ja no queda cap rastre), el deixem per tornar a pujar per un tram un xic complicat que travessa en pujada els baixos de la canal de Sant Jeroni i torna a baixar fins a prop de la carretera. Deixarem a la dreta la bufircació per anar a la canal de Sant Jeroni, a la canal del Pou de Glaç i a la Teresina (via ferrada) i a l'esquerra el GR-4 (Puigcerdà - Montserrat), entroncarem amb el camí de l'Arrel, el qual seguirem travessant la raconada de la canal del Moro i creuant més endavant la canal dels Arítjols, passarem per sota la paret dels Diables i vorejarem les roques de Sant Antoni i passarem l'inici de la canal del Cavall per arribar finalment a l'indret d'una antiga carbonera i arribarem al Pla de la Trinitat (950 m.). En aquest punt hi ha dues opcions per arribar al monestir: seguint el GR-172 pel Pas dels Francesos o bé passant per la Santíssima Trinitat i Sant Benet. Ambdues opcions són molt utilitzades i s'acaben unint just passat Sant Benet per arribar en un únic camí al monestir de Montserrat. En total té una durada d'unes 3 hores i 30 minuts. 08025-215 Creua la muntanya de forma longitudinal des d'El Bruc fins a Monistrol de Montserrat. 41.6100700,1.7672100 397281 4607218 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74345-foto-08025-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74345-foto-08025-215-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Aquest camí coincideix totalment amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc