Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74135 Can Solà de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-roca Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat, p. 144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 XVIII-XX Masia de grans dimensions. Sembla que a l'origen estava formada per un edifici central envoltat d'un pati i tancat amb un baluard. L'edifici originari està format per planta baixa i planta pis. Se l'hi van afegir construccions posteriors tant a l'interior del pati com al voltant del recinte, tot aprofitant les parets del baluard. A l'angle oest del recinte, sobre del baluard s'hi va construir una nova vivenda formada per planta baixa i dos pisos i galeria. A la part nord diferents coberts per allotjar-hi instal·lacions destinades a usos vinícoles. A l'interior s'hi accedia per dues portes. La de la part sud, avui està inutilitzada i el camí que hi accedia ha quedat tallat per un camp de conreu. A la part nord hi ha una altra porta, segurament la porta originària, que condueix al pati interior, i que és la que avui s'utilitza. Conserva un arc de mig punt de carreus de pedra. A l'interior del recinte,a la part oest, hi ha una petita capella sota l'advocació de Sant Isidre. 08025-5 Antiga N-II; km 571.4 Aquesta masia està situada a la part del terme coneguda com Sant Pau de la Guàrdia. Era un dels termes d'origen medieval depenent del castell de la Guàrdia, conjuntament amb el del Bruc i Collbató. La casa s'esmenta al capbreu del 1496, en la confessió de Vicenç Solà, àlies Aguilera, del mas de la Roca. Al segle XVIII, el nucli de la Guàrdia, encara era una unitat administrativa independent - pertanyia al corregiment de Manresa - i tenia els seus propis batlles. Dos dels propietaris de la masia van exercir-ne el càrrec. L'any 1739, Pau Jorba i l'any 1748, Isidre Solà. La masia va sofrir diferents ampliacions que ho testimonien les dates que es troben inscrites. Una a la clau de l'arc de la porta de ponent, de l'any 1619 i la de 1752 en un portal interior. 41.6002400,1.7465100 395541 4606152 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-3.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74213 Nucli de Sant Pau de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-pau-de-la-guardia BRM. ms 2519 f.51 r ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.71 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.17 MADOZ, Pascual, (1985), Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Espanya y sus posesiones de Ultramar, Barcelona, Curial, vol I. p.598 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-26),p.96 XV-XX Conjunt format per diverses edificacions a l'entorn de la casa pairal de Ca n'Elias i de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. Al costat de la casa de ca n'Elias, es conserven els espais de l'antic forn de vidre documentat al segle XVII, avui convertit en quadres, l'antiga escola, l'antic hostal i Cal Jep, casa de pagès, reconvertida en alberg. Al costat de l'església hi ha l'antiga rectoria. A l'entorn d'aquestes edificacions es troben dues construccions més: Cal Camilo i l'antiga sala de ball i cafè, avui magatzem. El conjunt compta amb una gran bassa, avui compartimentada en dues. Pel camí que passa al costat de l'església, a uns 200 metres s'arriba al cementiri. 08025-83 Sant Pau de la Guàrdia Conjunt d'origen medieval que va formar part del terme del castell de la Guàrdia i del monestir de Montserrat des del darrer terç del segle XIV fins a la fi del sistema senyorial a la primera meitat del segle XIX. Al segle XV hi passava el camí de Barcelona a la Seu d'Urgell, el de Martorell a Piera en direcció Manresa i el camí romeu a Montserrat. Hi havia un hostal, una casa de pagès, un forn de vidre i un oratori dedicat a Sant Abundi. Va ser una unitat administrativa diferenciada del Bruc, governada per un consell municipal amb batlle i jurats independents. A partir del decret de Nova Planta, la Guàrdia i el nucli de Sant Pau va ser adscrit al corregiment de Manresa, mentre que el municipi del Bruc era de Vilafranca del Penedès. L'any 1845 Madoz cita La Guàrdia com un municipi amb ajuntament i una població de 65 ànimes. El 1857 s'incorpora com a unitat administrativa al poble del Bruc. L'església era des del segle XVIII sufragània de la del Bruc. Actualment pertany al bisbat de Vic, mentre que la parròquia de Santa Maria del Bruc pertany al de Barcelona. 41.6119700,1.7474600 395639 4607453 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74213-foto-08025-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74213-foto-08025-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74213-foto-08025-83-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98|119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74222 Marge de pedra seca de can Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-de-can-camps XIX-XX Marge de pedra seca d'una llargada de 105 metres. Recorre una part atalussada, d'una alçada màxima de 2'30 metres al costat de l'antic camí de la font, fa xamfrà i continua pel carrer de la Parròquia fins a la zona del Parc del torrent de l'Illa. A la feixa de terra atalussada s'hi cultiven arbres fruiters, vinya i hort. 08025-92 Bruc de la Parròquia El terreny on es situa el marge és de la casa anomenada Cal Camps una de les més antigues del nucli de la Parròquia. És el marge de més longitud que es conserva al nucli antic. Part del marge es va fer a inicis de segle XX quan es va construir el pont de la parròquia i es va expropiar territori de Cal Camps per la nova carretera des de la Plaça fins al pont. 41.5774800,1.7835500 398592 4603581 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74222-foto-08025-92-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova És molt característic perquè es troba enmig de la zona urbanitzada. 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74257 Roques Blanques https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-blanques <p>NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.</p> <p>Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.</p> 08025-119 Sud del terme municipal <p>La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.</p> 41.5849900,1.7459200 395467 4604459 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-3.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2020-01-30 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA. 121 2153 5.1 1786 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74258 La Fembra Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fembra-morta <p>NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3</p> <p>Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.</p> 08025-120 Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera 41.5784100,1.7374000 394746 4603739 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-3.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-29 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial. 121 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74291 Alzinar de can Farrés https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-farres <p>- Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat.</p> <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 22-23 </p> <p>Petit bosc d'alzines, format a partir d'un nucli de quatre alzines centenàries al voltant de les quals han crescut altres exemplars més joves. L'alzinar es troba just al davant de l'era de la masia de can Farrés.</p> 08025-161 Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues <p>Can Farrés és una masia documentada ja al segle XV.</p> 41.5824200,1.7858300 398790 4604126 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-captura.png Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-08-04 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El lloc ha estat utilitzat tradicionalment pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per berenar.Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveïr d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74293 Alzinar del mas Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-mas-colom Bosc d'alzines que ocupa uns 100 metres quadrats a les dues ribes del torrent de Santa Maria, just davant del mas Colom (o can Gispert), formant una obaga atapeïda. Entre la vegetació destaquen tres exemplars d'alzina centenaris. 08025-163 Al Bruc de la Parròquia El mas Colom és documentat des del segle XVIII. 41.5790500,1.7829900 398548 4603755 08025 El Bruc Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74293-foto-08025-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74293-foto-08025-163-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74295 Les Moixerigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-moixerigues <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat.</p> <p>Serral de baixa muntanya d'una gran riquesa ecològica, amb més de 200 espècies diferents de flora. La flora i la fauna són diferenciades de la resta del municipi a causa de la seva constitució geològica, formada per terres de llicorella i no en un sòl calcari com a la resta. A la zona abunden les pinedes i alzinars. Hi destaca un castanyer, situat al sud del serral, singular perquè és molt infreqüent localitzar arbres d'aquest tipus al Bruc. La zona també és popular per l'abundància de bolets.</p> 08025-165 Est del municipi, al nord del Bruc Residencial i a l'est del nucli urbà <p>El pujol de les Moixerigues apareix ja esmentat, amb el mateix nom, al capbreu del Bruc fet el 1496.</p> 41.5807000,1.7899600 399131 4603930 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74295-foto-08025-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74295-foto-08025-165-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-08-04 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La zona ha estat molt poc urbanitzada i manté, doncs, els seus valors naturals. Els veïns del Bruc utilitzen les Moixerigues com a àrea d'esplai. La localització UTM correspon al pujol de les Moixerigues, el punt més alt del serral 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74296 Escruixidor (Adenocarpus telonensis) https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor-adenocarpus-telonensis Bolòs i Vigo. O. de (1980).Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. Petit arbust (fins a 1,5 metres d'alçada) de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós. Floreix entre maig i juny. Al Bruc es troba al serrat de les Moixerigues, l'única localització en un radi de 100 km. 08025-166 Est del municipi, al serrat de les Moixerigues 41.5807000,1.7899600 399131 4603930 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74296-foto-08025-166-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador A Catalunya, la presència de l'escruixidor és molt rara; només ha estat documentada als serrats de l'Albera i de les Gavarres, a part del Bruc.La localització UTM correspon al punt més alt del serrat de les Moixerigues. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74308 Torrent de l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lilla <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.</p> En algunes zones, el terreny es troba força degradat. <p>Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.</p> 08025-178 Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal <p>Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.</p> 41.5776500,1.7823200 398490 4603601 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-11 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà. 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94813 Arbreda de Pinassa rodal A4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a4 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 4-5 </p> <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 11 m i un perímetre de 1,3m.</p> 08025-286 A peu del camí cap al coll de Guirló <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> 41.6105400,1.7706000 397565 4607266 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94814 Arbreda de Pinassa rodal A2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a2 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 6-7 </p> <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 10 m i un perímetre de 1,2 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,25 ha.</p> 08025-287 Per sota de l’antic Castell de la Guàrdia (Castell de Bonifaci). <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> 41.6095800,1.7734700 397802 4607156 08025 El Bruc Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.L'accés no és fàcil perquè no hi ha camí. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94815 Arbreda de Pinassa rodal A1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a1 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 8-9 </p> <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,3 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,52 ha.</p> 08025-288 A peu del camí cap a Sant Pau Vell poc després de deixar el camí cap al coll de Guirló. <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> 41.6084700,1.7751700 397942 4607031 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94816 Arbreda de Pinassa rodal D1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d1 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 10-11.</p> <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,4 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> 08025-289 Al coll de Guirló <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> 41.6084100,1.7769100 398087 4607022 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94817 Arbreda de Pinassa rodal D2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d2 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 12-13.</p> <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,1 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> 08025-290 Al coll de Guirló, baixant pel torrent de la Diablera a mà dreta. Cal endinsar-se pel bosc <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> 41.6084400,1.7777400 398156 4607025 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94820 Teix de la canal dels Pouetons https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-canal-dels-pouetons <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 14-15.</p> <p>Exemplar de <em>Taxus baccata</em>. Aquest és el teix més gran dins el terme del Bruc, amb una alçada total de 7m i un perímetre de 1,8m.</p> 08025-291 Sortint del refugi Vicenç Barbé, agafar el corriol que mena a l’avenc dels Pouetons. Poc abans d’arribar-hi, un altre corriol molt poc evident a mà dreta s’endinsa per la llera del torrent. Cal anar pujant fins a trobar el Teix. <p>Va ser objecte de catalogació i protecció dins un projecte europeu “LIFE Taxus” (2012-16) on va participar el Parc Natural de Montserrat.</p> 41.6087700,1.7846400 398732 4607053 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso El teix és un arbre que creix molt lentament. A les canals profundes de la muntanya de Montserrat encara hi troba condicions d’humitat per subsistir, malgrat l’aridesa general dels sòls de la muntanya.Els teixos eren arbres venerats antigament per la seva resistència i la fusta era valorada per l’obtenció d’arcs. A Europa s’hi poden trobar exemplars de fins a 4.000 anys. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94823 Lledoner del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-castell <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 18-19.</p> Molt poc evident per quedar molt tapat per la resta de vegetació que l’envolta <p>Espècie de <em>Celtis australis</em> amb unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre. Es tacta d'un gran lledoner situat a la proximitat del forn de calç de la masia del Castell.</p> 08025-293 A peu del camí. 41.5892100,1.7884800 399021 4604877 08025 El Bruc Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94824 Noguera de Can Jorba https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-de-can-jorba <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> <p>Aquesta és una de les nogueres més grans que es conserven al terme, prop de la masia de Can Jorba. Pertany a l'espècie <em>Juglans regia</em> i té unes dimensions de 8m d'alçada per 1,4m de perímetre.</p> 08025-294 Just davant de Can Jorba, al mig del camp de conreu. 41.5874400,1.7986600 399867 4604669 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Les nogueres se solien plantar a les proximitats de les masies, perquè a més de les nous (que proporcionaven fruita seca i l’ingredient bàsic per fer la ratafia), la seva fusta era molt preuada per fer eines. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94825 Figuera del camí de Can Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-cami-de-can-rovira <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 24-25.</p> <p>Especimen de <em>Ficus carica</em> de tres branques amb una alçada màxima de 8m i un perímetre de 3,9m.</p> 08025-295 Al costat del petit pont del camí de Can Rovira després de la baixada del carrer de les escoles (carrer 1 d’octubre). <p>Pel fet d’estar refugiada al torrent, aquesta figuera deu haver pogut resistir molts anys i ha seguit donant el seu fruit dolç a molta canalla de l’escola propera, així com als adults que la coneixen.</p> 41.5827900,1.7808600 398376 4604173 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Les figueres són arbres d’origen subtropical i tenen un creixement que pot resultar espectacular si no pateixen grans gelades, com ha passat al Bruc de tant en tant. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94827 Roure del camp de Can Farrés https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-camp-de-can-farres <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 28-29.</p> <p>Aquest roure martinenc creix prop de la bassa de Can Farrés, que té aigua tot l’any i per això es deu haver fet tan gros, si bé encara no ha arribat al màxim propi de la seva espècie <em>Quercus humilis</em>. Actualment té unes dimensions de 12m d'alçada i 2,6m de perímetre.</p> 08025-297 Al peu del camí que voreja el camp d’oliveres per sota Can Farrés. 41.5812800,1.7865900 398851 4603999 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94828 Castanyer de Moixerigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-moixerigues <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 30-31.</p> <p>Aquest castanyer és un relicte de l’antiga plantació que es va realitzar als turons de les Moixerigues a mitjans del segle XX. Aquest <em>Castanea sativa</em>, està situat en un punt ideal per què creixi, en sòl silícic (licorelles), entre la pineda i una clariana que domina els camps de la solana del serrat de les Moixerigues. Fa 6m d'alçada i un perímetre de 3,1m.</p> 08025-298 Seguint el PR-C 78 des del Bruc en direcció a Montserrat, un camí a la dreta, mena a un camp d’oliveres. Just on acaba el camí i comença el camp. 41.5789700,1.7887500 399028 4603740 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94829 Pi pinyoner del camp de Moixerigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-del-camp-de-moixerigues <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 32-33.</p> <p>Aquest és un dels pins pinyes (<em>Pinus pinea)</em> de major talla del serrat de Moixerigues amb 12m d'alçada i 2m de diàmetre.</p> 08025-299 Direcció a Montserrat, després de pujar un petit marge, el camí planeja i després gira bruscament a l’esquerra en pujada. Tot recte pel mig del camp fins a trobar-lo. 41.5772400,1.7875100 398922 4603549 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Els pins pinyoners creixen millor en sòls àcids i per això són més abundants al serrat de les Moixerigues i als sectors amb licorelles. La seva producció de pinyons li dóna més valor que la pròpia fusta i per això també s’han replantat durant anys en aquesta zona. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94830 Eucaliptus de l’Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-lesglesia <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 34-35.</p> <p>Uns dels pocs eucaliptus que trobem al Bruc, que creixen a la vora de l’Església de Santa Maria del Bruc.</p> <p>Sense atènyer les dimensions màximes per a aquesta espècie d<em>'Eucalyptus sp.</em>, s’han fet arbres imponents que proporcionen ombra en aquest espai d’ús públic.</p> <p>Aquest especimen fa 12m d'alçada i 2,4m de perímetre.</p> 08025-300 A l’aparcament de l’Església de Santa Maria del Bruc. 41.5765600,1.7852800 398735 4603476 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94831 Lledoner Bruc de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-bruc-de-baix <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> <p>El lledoner <em>Celtis australis </em>més gran del Bruc, que dóna la benvinguda a l’entrada del poble pel Bruc de baix. Té una forma harmoniosa i proporcionada i és productora de la fruita rodona característica de l’espècie, que serveix d’aliment a molts ocells a l’hivern, els lledons. Fa 12m d'alçada i 1,8m de perímetre.</p> 08025-301 41.5754900,1.7847900 398692 4603358 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94832 Alzina de Can Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-serrat <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 40-41.</p> <p>Can Serrat també té la seva alzina pròpia i monumental, que serveix d’ombra i, sobretot, d’inspiració als artistes que fan estada a la masia.</p> <p>Aquest <em>Quercus ilex</em> fa 12m d'alçada i 3,4m de perímetre.</p> 08025-302 Baixant el camí a Can Serrat a la dreta. 41.5753100,1.7869000 398868 4603336 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94833 Pollancres de Can Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-can-serrat <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 42-43.</p> <p>Els pollancres són els arbres amb més alçada del Bruc (uns 30m). Aquest especime de <em>Populus nigra</em> fa 30m d'alçada i 2,5m de perímetre. </p> <p>Com a arbres de ribera, el fet d’estar a tocar de la llera del torrent, podria ser la causa que siguin tan alts.</p> 08025-303 Al torrent que passa pel costat de Can Serrat. 41.5752400,1.7873700 398907 4603327 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94834 Roure del torrent de Can Castellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-can-castellet <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 44-45.</p> <p>Un dels roures (<em>Quercus humilis</em>) més grans (amb 15m d'alçada i 3,3m de perímetre) i, sobretot, més alt que podem trobar al Bruc, creixent dins el torrent de Can Castellet, envoltat de naus de la zona industrial, però resistint com a gegant que és.</p> 08025-304 A peu del camí que mena al polígon industrial del Pla de l’Alzinar a la llera del petit torrent de Cal Castellet. 41.5744000,1.7812000 398391 4603241 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94835 Pollancre camí de Can Ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-cami-de-can-ribera <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 46-47.</p> <p>Al fons de la riera de Pierola no hi ha gairebé bosc de ribera, però de tant en tant creixen alguns pollancres com aquest, que no tenen les mateixes facilitats com en altres indrets amb més abundància d’aigua.</p> <p>Malgrat això, aquest <em>Populus nigra</em> és un dels més notables que hi podem trobar en aquest sector amb unes dimensions de 11m d'alçada i 1,3m de perímetre.</p> 08025-305 A la pista forestal a sota de Can Ribera tocant a la llera de la Riera de Pierola. 41.5779200,1.7652600 397068 4603651 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94836 Pi blanc de la bòvila de Can Vallès https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-bovila-de-can-valles <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 48-49.</p> <p>Un dels pins blancs <em>Pinus halepensis</em> de major dimensió del terme amb 13m d'alçada i 3,15m de perímetre, situat al torrent que divideix les propietats de Can Vallès i Can Marquès.<br /> Aquest exemplar està proper al màxim esplendor de l’espècie, que no sol ser molt longeva ni tenir dimensions gaire més grans.</p> 08025-306 Al fondal de Can Marquès molt proper als murs de la bòvila de Can Vallès. 41.5744500,1.7915100 399251 4603235 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94837 Alzina de Can Marquès https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marques <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 50-51.</p> <p>Una alzina (<em>Quercus ilex</em>) imponent amb un dels perímetres més grans al Bruc (4,3m) i uns 13m d'alçada.</p> 08025-307 Poc abans d’arribar a Can Marquès pel camí d’accés en cotxe. 41.5735300,1.7924700 399329 4603132 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-04 00:00:00 Ana Requejo Alonso Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveir d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94838 Pi de les tres branques https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-tres-branques-1 <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 52-53.</p> <p>Una pinassa singular, <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>, amb tres ramificacions que surten gairebé des de la seva base que es troba dins el laberint de la regió d’Agulles. Té unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre.</p> 08025-308 Pujant per la canal Ampla, agafar a mà dreta el corriol de la travessa dels Frares Encantats. 41.6095800,1.7897500 399159 4607137 08025 El Bruc Difícil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-28 00:00:00 Ana Requejo Alonso Cal fer una delicada travessa per arribar-hi. Travessa de les Agulles (camí equipat amb cordes i cadenes) apte només per a persones bregades a la muntanya. 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74137 Can Casas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-3 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 125 GONZALEZ MORENO-NAVARRO, Antoni;CASTILLA DEL PINO,Carlos; FERNÁNDEZ ALBA, Antonio ( 1995). Patrimoni: Memòria o malson?. Memòria 1990-1992. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació. SERPAL. p. 213 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.302. XIX-XX Casa senyorial de planta rectangular formada per l'edifici principal i un cos adossat d'una sola planta cobert per un terrat. En l'edifici principal s'hi poden distingir dues crugies. La primera, situada en una de les dues vessants de la coberta a dues aigües, (al costat del cos de planta baixa), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Contenia l'espai dedicat a celler, avui sala d'actes, i l'habitatge principal de la família Casas, avui reconvertit en oficines municipals. L'altra vessant conté el cos de l'escala d'accés a la planta primera i altres estances de l'habitatge (part construïda després de la mort de l'arquitecte Cascante). L'escala està il·luminada per vidrieres policromades i arranca d'un vestíbul, antigament ornamentat amb ceràmiques aplacades. Se'n conserven alguns elements notables, com la porta d'accés a la sala d'actes (antic celler). L'antic habitatge dels propietaris, al primer pis, estava organitzat al voltant d‘una L formada pel vestíbul i el passadís que donava accés als antics dormitoris, al menjador i sala de visites ( ambdós espais conserven enteixinats de fusta), cuina i cambra de bany. Totes aquestes estances avui són dependències municipals. A la planta golfes, avui Museu de la muntanya de Montserrat , la coberta està suportada per cavalls de fusta invertits, atirantats amb elements de ferro pla. El cos de planta baixa, avui seu de la Biblioteca Pública Verge de Montserrat, havia estat la zona dels antics cups. Hi destaca el coronament del terrat format per una barana calada, amb un passamà motllurat que recolza sobre pilars de totxo vist i una sèrie de cercles de pedra artificial on s'inscriuen uns motius vegetals. També són de pedra artificial les hídries situades a sobre de cadascun dels pilars. Tant l'actual sala d'actes com a la biblioteca es caracteritzen per les jàsseres de fusta atirantades amb elements rodons de ferro que s'encasten a les parets estintolant-se, aparentment, sobre unes cartel·les de guix. A la façana principal (que antigament quedava davant del pati de la casa i avui a una plaça) i la façana del carrer del Bruc del mig hi són notables l'ús dels diferents elements de totxo vist, els elements de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis que decoren les llindes de les obertures i les baranes de pedra artificial. 08025-7 C/ del Bruc del mig, 55 La família Casas havia anat adquirint des d'inicis del segle XIX, terres del Bruc per dedicar-les a la vinya. A mitjan segle XIX, Josep Casas i Sagristà, natural de Xàtiva, comprà una casa vella del nucli del Bruc del mig, on hi havia instal·lada una posada, per passar-hi temporades de repòs o per supervisar l'explotació de les seves finques. El fill de Casas i Sagristà, Josep Casas i Chocomeli, enginyer industrial especialitzat en l'elaboració de vins, va construïr una nova casa tot ampliant la primera. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Cristobal Cascante i Colom, natural d'Esparreguera, col·laborador de Gaudí. Va començar en el projecte el 1888 quan també estava treballant a Comillas on va dirigir les obres de la capella-panteó i va ser-ne autor de l'Hospital. També va dissenyar els interiors i el mobiliari de l'edifici El Capricho. La seva prematura mort als 39 anys, l'any 1889 es va produir quan l'edifici de Can Casas encara no estava del tot enllestit. Cap l'any 1920 es va finalitzar la part de la casa que correspon a la crugia de ponent. Josep Casas i Chocomeli, va ser alcalde del Bruc. Durant el seu mandat es va construir el Pont de la Parròquia. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Cristobal Cascante 105|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74175 Creu del Centenari https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-centenari ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.31 i 37 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.30 XX La creu era tota de pedra i constava d'un pedestal i una columna amb capitell que es coronava amb una creu. D'aquest conjunt escultòric, només en resta el pedestal, el capitell i una part de la creu. El peu conserva la inscripció: Recort del Centenari. 1908. El capitell està esculturat amb els escuts de les quatre capitals catalanes ornats amb elements vegetals. Es conserva la part central de la creu que mostra el relleu de les quatre barres. La part de la creu que es conserva formes vegetals i l'escut de les quatre barres. 08025-45 C/ Bruc del Mig, 55 Era una creu realitzada en motiu de la commemoració del centenari de les batalles del Bruc de l'any 1808 durant la guerra del Francès. La creu es va inaugurar el dia 6 de juny del 1908, el dia central dels actes del centenari. Es va instal·lar al lloc anomenat aleshores Pla de Can Sayol, espai on avui hi ha l'escola pública. El cost va ser de 700 pessetes. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 1908 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Es troba al museu de la muntanya de Montserrat del Bruc. 105|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74191 Domàs del Centenari https://patrimonicultural.diba.cat/element/domas-del-centenari ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.40 XX Els laterals malmesos per la humitat. Domàs de teixit de lli pintat a ma compost per diferents franges amb dibuixos i inscripcions. A la part superior una franja a manera de presentació en la que al fons hi ha la muntanya de Montserrat i al damunt la inscripció Glòria als Heroes. Al centre hi ha uns versos que recorden la batalla del 1808 i reclamen la construcció d'un monument al Bruc en record dels herois. A banda i banda de la part central, dues franges verticals: a l'esquerra hi figura la lletra C envoltada de llaurer i decoració vegetal a sota. A la de l'esquerra hi ha, al centre, l'escut de les quatre barres, a la part superior la data del 1808 i a la inferior la del 1908. 08025-61 C/ Bruc del Mig, 55 Aquest domàs es va posar a la façana d'una casa del Bruc de Baix durant les festes de commemoració del Centenari. Des del 1892, el poble del Bruc reclamava la construcció d'un monument en record de les batalles. Aquest domàs és un testimoni d'aquest fet. L'any 2006, la propietària, Maria Castellet i Millaret en va fer donació a l'ajuntament del Bruc. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 1908 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 119|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74193 Llegenda del Timbaler del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-timbaler-del-bruc CABANES I ESCOFET, Francesc Xavier (1809): História de las operaciones del exercito en Cataluña en la guerra de usurpación ó sea de la independencia de España. Imp. de la Gazeta. DURAN, Carola (2008): El Bruc en la literatura catalana del segle XIX. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLANES BALL, Josep Albert (2000): Llegendes de Montserrat. El Farell. SELLARÈS COTS, Marc (2011): 'Les batalles del Bruc', a SAUCH CRUZ, Núria, ed.: La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Ed. Afers. XIX La tradició assenyala que les batalles del Bruc de l'any 1808, en el marc de la Guerra del Francès, van ser guanyades pel bàndol català gràcies a la intervenció d'un noi de Santpedor que acompanyava el sometent tocant el timbal. El repic del timbal va ser amplificat per les roques de la muntanya de Montserrat i va causar als soldats francesos la impressió que s'enfrontaven a un exèrcit molt nombrós, cosa que els va desmoralitzar i va originar el seu replegament. 08025-63 La llegenda fa referència a les batalles que van tenir lloc al Bruc el 6 i 14 de juny de 1808 entre milicians i sometents catalans, d'una banda, i l'exèrcit francès, d'una altra. Les batalles van ser guanyades sorprenentment pels catalans, que eren inferiors en nombre, materials i preparació però que van dissenyar encertadament l'estratègia militar. Ben aviat, però, algunes versions van atribuir-ho a fets meravellosos o sobrenaturals. La Gazeta militar y política de Cataluña del 2 de setembre de 1808 ja esmenta la figura d'un petit timbaler que acompanya els milicians catalans a la batalla; Francesc Xavier Cabanes, el 1809, exalça la figura del timbaler i li atribueix un paper protagonista, i el 1818 ja apareixen versions escrites de la llegenda. 41.5835100,1.7779700 398136 4604257 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74193-foto-08025-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74193-foto-08025-63-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Llegenda molt coneguda a tot Catalunya. 119 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74194 Llegenda dels pallers de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-pallers-de-pedra AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVII Fa molt de temps, a la muntanya de Montserrat hi vivia una família de gegants anomenats Regira-rocs que robaven a tots els pagesos del Bruc. Un any van robar tota la collita de blat de la zona, el van batre i amb la palla van fer uns pallers altíssims. El càstig no va trigar: els gegants van ser llençats al fons de l'avenc dels Pouetons (on es diu que de tant en tant ressonen els seus udols) i els pallers van ser convertits en pedra, tal com es poden veure avui dia. 08025-64 Roques anomenades Pallers de pedra, a la muntanya de Montserrat El nom dels Pallers apareix documentat per primer cop en un capbreu de 1611. La creació de la llegenda, amb tota probabilitat, és associada directament a la formació del topònim. 41.5990400,1.7826200 398548 4605975 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La llegenda es refereix a un conjunt de grans roques, a la banda sud-oest de la muntanya de Montserrat, que tenen una forma cilíndrica que recorda la dels tradicionals pallers i que per això reben aquest nom (o, també, el de Pallers de Tot l'Any). L'esplanada que s'obre als peus dels Pallers és coneguda com l'Era dels Pallers. 119 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74195 Llegenda de la roca Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-foradada AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Narraciones montserratinas. Ed. Altés. XVI-XIX Es diu que aquesta roca, que marca el límit entre els termes del Bruc i Marganell, va ser creada pel diable, que buscava la manera de tornar a l'infern. Es diu també que qui aconsegueixi passar pel forat amb una galleda plena d'aigua a la mà sense vessar-ne ni una gota es casarà abans d'un any. 08025-65 Roca Foradada, a la muntanya de Montserrat La roca Foradada apareix documentada el 1911 dins la llegenda de la Fada Morgana, de Francesc Carreras i Candi. Tot i això, la diversitat de versions de la llegenda fa suposar que el seu origen és molt més antic. 41.6124500,1.7865700 398898 4607459 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador En altres versions menors, qui passi pel forat amb una galleda d'aigua sense vessar-ne ni una gota canviarà de sexe: si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home. També es diu que la Foradada és la nansa amb què els àngels agafen la muntanya de Montserrat. 119 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74196 Llegenda del Gegant encantat https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gegant-encantat AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. MESTRES, Apel·les (1930). Montserratines. Salvador Bonavia, llibreter. XVI-XVIII Es diu que a la muntanya de Montserrat hi vivia un gegant que feia estralls pels pobles de l'entorn. Els veïns de la zona, que sabien que el gegant només sortia de nit, van anar deixant ovelles com a esquer cada vegada més lluny de Montserrat. El gegant les va anar seguint, però quan se'n va adonar ja era molt lluny i no va poder tornar al seu cau abans que es fes de dia. D'aquesta manera va quedar petrificat. L'encanteri només es pot desfer la mitjanit del dia que es canvia de segle; en aquell moment, el gegant demana a Déu que desfaci el malefici i, fins ara, sempre ha contestat negativament. 08025-66 Roca anomenada Gegant encantat, a la muntanya de Montserrat La llegenda és recollida per Apel·les Mestres el 1930 en el seu poemari Montserratins, i posteriorment (1950) Joan Amades en publica una narració completa. La primera ascensió al Gegant Encantat la van fer J. Ferrera, R. Estrems i J. Panyella el 27 d'abril de 1941. 41.6032200,1.8107200 400896 4606407 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74196-foto-08025-66-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La roca del Gegant encantat es troba al capdamunt del torrent de Migdia, prop de Sant Jeroni. La seva forma singular ha donat lloc a aquesta llegenda.La llegenda recull influències d'altres llegendes de la zona del Montserrat, com la del Cavall Bernat, la del Mal Caçador, la del Pont del Diable o la del soldat Malcús.S'han recollit altres variants de la llegenda, que atribueixen l'encanteri del gegant a la Mare de Déu de Montserrat o que l'anomenen pare Malot. Apel·les Mestres li va dedicar un poema que acaba: 'La boira, tot jugant, / li cenyeix un turbant / que entorn del seu cap flota, / i el vell Gegant, pacient, / somriu indiferent / amb un somrís idiota.' 119 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74197 Llegenda de l'avenc dels Pouetons https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavenc-dels-pouetons AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial. XVI-XIX Es diu que l'avenc dels Pouetons és una de les entrades a l'infern, que el diable en surt de vegades 'amb la cua dreta' i que hi viuen bruixes que vigilen aquest accés. Un pastor del Bruc solia anar-hi i, per demostrar que no tenia por, convidava les bruixes a berenar. Un dia, però, elles van acceptar i van sortir del pou. L'ensurt del pastor va ser tan gran que va caure rodolant fins la cova de la Partió (prop de l'actual refugi Vicenç Barbé) i va morir. Quan els veïns van anar als Pouetons, el berenar ja no hi era. 08025-67 Avenc dels Pouetons,a la muntanya de Montserrat L'avenc dels Pouetons és un lloc de difícil accés a la regió de les Agulles; els veïns del Bruc no hi solen anar. Va ser objecte d'algunes expedicions a final del segle XVIII i durant el segle XIX, i es va explorar completament per primera vegada el 1908. El misteri, doncs, ha envoltat històricament aquesta cavitat. 41.6075800,1.7841000 398685 4606922 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador També se sol dir que els gegants Regira-rocs, en ser castigats per les seves malifetes, van caure al fons de l'avenc dels Pouetons.La condició de 'porta de l'infern' és compartida, en el llegndari de la zona, amb el pou del Diable, a les coves del Salnitre de Collbató. 119 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74200 En Pere Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pere-xic AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. XVI-XIX Resum: en Pere Xic és el darrer fill d'una família pobra, que decideix anar a treballar al mas d'un home ric. Tots els encàrrecs que rep són proves difícils que en Pere Xic supera amb enginy. És enviat al territori d'un gegant, l'Estela de la Balar, a qui també venç a força d'astúcia. Finalment aconsegueix una gran recompensa de l'amo i torna a casa dels seus pares. 08025-70 Nucli urbà La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Aquesta és la documentació més antiga (1888) d'una rondalla que, posteriorment, apareix en altres llocs: Mallorca (Alcover:1897), Segrià (V. Serra:1930), Bellpuig d'Urgell (V.Serra:1932). Alguns estudiosos estableixen un paral·lelisme entre el gegant Estela de la Balar i el Polifem de l'Ilíada.La il·lustració correspón al dibuix de Joan Vila (D'Ivori) sobre aquesta rondalla per al Rondallari Català de Pau Bertran (1909). 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74224 Buquica, lo gran lladre https://patrimonicultural.diba.cat/element/buquica-lo-gran-lladre BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat per Pau Bertran y Bros. Llibreria d'A. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies recollides al peu de Montserrat entre els anys 1870 i 1874. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Cançó estructurada en 8 estrofes de 4 versos que narra, en un format similar al romanç, la vida i els fets de Josep Pujol, 'Buquica'. La tornada de la cançó fa: 'Buquica, la pagaràs / del mal que has fet a Espanya; / mal usar no pot durar / la justícia mai se cansa.' 08025-94 Recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada per ell mateix el 1885. Josep Pujol i Pujol (1778-1815), originari de Besalú, va ser un milicià que va participar a la Guerra del Francès (1808-1812) integrat al bàndol francès, on va arribar a ser capità al capdavant d'un grup de 'parrots'. Va participar a la batalla de Castellfollit i se li atribueix la mort de Narcís Massanes. Va ser penjat a la forca a Figueres el 23 d'agost de 1815. El personatge va ser molt popular a tot Catalunya durant tot el segle XIX, fins al punt que es va fer habitual l'expressió 'té més fama que Buquica'. La gent li atribuïa la condició de lladre i traïdor. El 1841 es va editar a Barcelona una novel·la sobre la seva vida, escrita pel francès Aragó i traduïda 'libremente' al castellà per J.A. de A. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74224-foto-08025-94-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Hi ha documentada una versió posterior, publicada el 1894 al diari La Vanguardia, de Barcelona. 119 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74247 Col·lecció Batalles del Bruc al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-batalles-del-bruc-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'Ajuntament del Bruc. XX Col·lecció formada per elements originals de la Guerra del Francès com armes, i projectils. Hi ha també reproduccions d'armes de foc i armes blanques, uniformes, maniquins, una col·lecció de miniatures d'una formació de soldats francesos, mapes de les batalles, l'escut del sometent de Sarrià - Pedralbes del 1908, part de la creu commemorativa del Centenari, cartells i dibuixos al·lusius a les batalles. 08025-109 C/ Bruc del Mig, 55 La co·llecció procedeix del mateix municipi del Bruc i de la donació realitzada pel Museu de l'Acadèmia de Sots-Oficials de l'exèrcit de terra de Talarn (Lleida). Es va començar l'any 2002 quan es va iniciar el projecte del Museu del Bruc. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74247-foto-08025-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74247-foto-08025-109-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74248 Col·lecció d'Escalada al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-descalada-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'Ajuntament del Bruc. XX Col·lecció formada per diversos estris relacionats amb la tècnica de l'escalada i la història de l'escalada a Montserrat. S'agrupen per èpoques des de les ascensions a Montserrat als anys 40 fins a l'actualitat. S'hi poden trobar pitonisses, cordes, pitons, calçat, ressenyes de les vies d'escalada i llibres de piades o llibres del cim (recull de notes escrites amb la data i el nom de la persona o persones que han pujat a un cim amb explicacions del motiu de l'ascensió, les sensacions viscudes, la via recorreguda...), guardats en una capsa metàl·lica per protegir-los de les inclemències meteorològiques. La col·lecció també compta amb la imatge d'alumini original de la Verge de Montserrat que coronava el Cavall Bernat, situada al cim l'any 1956 i realitzada amb fosa a partir de les donacions de plats, carmanyoles i mosquetons dels escaladors catalans. 08025-110 C/ Bruc del Mig, 55 La major part de la col·lecció procedeix de les aportacions realitzades per la família de l'escalador Josep Barberà. També d'aportacions de l'associació dels Amics del Museu de la Muntanya de Montserrat, del Patronat de la Muntanya de Montserrat i de particulars. La col·lecció es va iniciar a partir de l'any 2001 quan es va començar a definir el Museu de l'escalada inclòs en el projecte turístic 'Portals de Montserrat'. El Museu va ser inaugurat l'any 2007. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74248-foto-08025-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74248-foto-08025-110-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74249 Fons bibliogràfic local a la Biblioteca Verge de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-local-a-la-biblioteca-verge-de-montserrat Informació oral proporcionada per Roser Castellet (bibliotecària). XIX-XX El conjunt de la col·lecció local aplega 700 documents relacionats amb el municipi del Bruc. S'hi poden trobar llibres, goigs, reculls de premsa, fulletons, programes, cartells, petit imprès, mapes, ... que aporten informació sobre personatges del municipi, temes diversos (muntanya de Montserrat, eleccions, festes populars, història del Bruc, activitats de les entitats, excursionisme, exposicions, activitats culturals del municipi, ...) i dels autors bruquetans tant escriptors com artistes. 08025-111 C/ Bruc del Mig, 55 La biblioteca es va inaugurar el 8 de maig del 1970. A partir d'aquest any es va crear la col·lecció local. El fons prové de donacions de particulars, de reculls que fa la pròpia biblioteca, d'altres biblioteques i d'adquisicions amb pressupost municipal. Es pot consultar a hores de biblioteca i també es pot conèixer el fons a la biblioteca virtual de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 57 3.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74264 Oficina de la Bòbila Elías https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficina-de-la-bobila-elias XX Edifici de planta baixa que es formalitza en una façana formada per tres cossos separats per pilastres. És característica perquè es conserven a la façana elements decoratius fabricats a la bòvila Elías. Destaquen les aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada en trencadís que recobreixen part dels murs i els ampits de les finestres, les peces de ventilació del sotacoberta, les balustres de terracota de les baranes del terrat i els gerros que coronen la façana. 08025-126 Bòvila Elías L'edifici era la residència del guarda de la bòbila Elías, instal·lada l'any 1917, tot i que ja al segle XIX hi havia en el mateix indret un forn d'obra, propietat de Josep Elías Bigorra. 41.5813800,1.7770600 398057 4604021 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova La façana ha quedat en part tapada per un cos de nova construcció afegit al seu davant. 105|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74269 Escut del sometent de Pedralbes-Sarrià https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-sometent-de-pedralbes-sarria ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p. 36 XX Escut de llautó daurat amb les quatre barres gravades al fons i amb la inscripció: Lo Sometent armat de Pedralbes-Sarrià als Heroes del Bruch. 8 de juny 1908. Al voltant està ornat amb un llaç que agafa unes fulles de llaurer. 08025-131 C/ Bruc del Mig, 55 En la commemoració del centenari de les batalles del Bruc, esdevinguda durant els dies 4 al 8 de juny del 1908, hi van tenir una gran presència els grups de sometents de diferents llocs de Catalunya. Durant els dies de les festes van tenir lloc diversos actes, tant de caire militar com cultural i festiu. Es va comptar amb la presència dels infants M.Teresa d'Espanya, germana del rei Alfons XIII, i el seu marit Ferran de Baviera que varen passar revista als grups dels sometents acampats al final del carrer del Bruc del mig. Aquest escut va ser una ofrena que va fer el sometent de Sarrià-Pedralbes als herois del Bruc. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 1908 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 105|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74272 Col·lecció arqueològica al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'ajuntament del Bruc. Col·lecció formada per fòssils de la muntanya de Montserrat procedents dels termes municipals del Bruc, Collbató i Marganell i per una mostra de peces de peces neolítiques (4.500 aC a 2.500 aC) i ibèriques procedents del torrent de la Diablera (El Bruc) i del poblat Les Soleies , de la Cova Gran i la Cova Freda (Collbató). La datació de la major part de fòssils correspon a l'Eocè Mitjà (entre 54 i 45 milions d'anys). 08025-134 C/ Bruc del Mig, 55 La col·lecció de fòssils és propietat de Pere Redon i va ser recollida durant els anys 70-80. Part de la col·lecció de la prehistòria procedeix del dipòsit realitzat per Enric Sunyer i Coma. Les dues col·leccions van ser els materials que van formar part de la primera instal·lació d'un petit museu al Bruc que des de mitjans del 1970 es va instal·lar a l'antic edifici de l'ajuntament situat al carrer del Bruc del mig, 23. Amb la inauguració del nou museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc, l'any 2007, van passar a formar part d'aquest museu avui situat a Can Casas. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-3.jpg Inexistent Neolític|Ibèric|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 78|81|76 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74289 Festa del Timbaler. Fira de la guerra del francès https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-timbaler-fira-de-la-guerra-del-frances ESTRADA I PLANELL, Gemma (2009). Les festes de la commemoració del centenari de la Guerra del Francès. Publ. Abadia de Montserrat. XIX-XX Commemoració de les batalles del Bruc de 1808 entre sometents catalans i soldats francesos. Ofrena floral al cementiri del Bruc, desfilada de veïns i figurants vestits d'època, recreació històrica i lúdica de les batalles amb actors i veïns, trobada i exhibició de timbalers i de grups folklòrics, fira de productes artesanals, exposicions, etc. 08025-159 Bruc del Mig i Bruc de la Parròquia, entre el monument al Timbaler i el cementiri del Bruc Les batalles del Bruc del 1808 són un referent històric nacional atesa la seva importància dins la Guerra del Francès, considerades la primera acció militar en què el potent exèrcit de Napoleó va ser derrotat. Tot i la seva importància, al Bruc només s'havia commemorat en actes institucionals puntuals, llevat de les grans celebracions del 1908 amb motiu del Centenari de les Batalles. L'any 2000 es va instituir la festa en el format actual per tal d'anar preparant la celebració del segon centenari, el 2008. Actualment s'ha consolidat com una festa popular. 41.5835100,1.7779700 398136 4604257 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74289-foto-08025-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74289-foto-08025-159-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Se celebra el cap de setmana més pròxim al 6 de juny, dia de la primera batalla del Bruc.La festa és organitzada per l'Ajuntament amb la participació d'entitats i voluntaris del poble.La localització UTM correspon al monument al Timbaler. 119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74301 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-33 ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. XII-XXI Se celebra al voltant del 15 d'agost, diada de Santa Maria, patrona del poble, i dura tres o quatre dies. Hi sol haver un acte d'homenatge a la gent gran, missa solemne, teatre, sardanes, ball i altres actes típics de les festes d'estiu. Les activitats tenen lloc en diferents indrets del poble, però tenen el centre a la plaça de Can Casas, davant de l'Ajuntament. 08025-171 Plaça de Can Casas, al Bruc del Mig L'advocació de Santa Maria al Bruc data del segle XI. Fins el 1965 s'hi instal·lava un envelat per acollir el ball i altres actes. El 1986, el pressupost de la Festa Major era de 1.233.500 pessetes. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La Festa Major és organitzada per una Comissió de Festes en la qual participen veïns, entitats i l'Ajuntament. 119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74302 Festa de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-miquel ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. XII-XXI Commemoració de l'aparició de l'arcàngel sant Miquel, que segons la tradició va lliurar el poble d'una pesta (o d'una plaga de llagosta). Se celebra el 8 de maig i és considerada la 'Festa Major petita'. Sol consistir en una missa solemne amb repartiment de panets beneïts, una cercavila pel centre del poble, concert i ball. 08025-172 Església de Santa Maria, al Bruc de la Parròquia La festa de l'església de Sant Miquel de Vilaclara existeix des del segle XI. A l'inici del segle XX, la imatge de sant Miquel va ser traslladada de Sant Miquel de Vilaclara a l'església parroquial de Santa Maria, on es troba avui dia. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74302-foto-08025-172-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador La festa no coincideix amb la diada de Sant Miquel, que és el 29 de setembre. Possiblement es tracta d'una fusió de la festa de Sant Miquel de Vilaclara (església del Bruc avui dia en ruïnes) amb una celebració de primavera, com la Festa de l'Arbre (avui desapareguda) o algun ritual del cicle pasqual.La primera meitat del segle XX, la festa tenia molta anomenada a la comarca, fins al punt que la missa era oficiada per tres capellans alhora i hi venia molta gent dels pobles veïns. 119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc