Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74283 | Font del Coll de Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-porc | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'aveurador. | 08025-153 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construïr un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals. | 41.6087300,1.7937900 | 399494 | 4607038 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També anomenada 'Font de Coll de Port'. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a aveurador d'animals.Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74284 | Font de l'Esllavissada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesllavissada | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Dins la Cova de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova. És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a aveurador d'animals. L'ampla cova és un bon aixopluc d'una quinzena de metres per tres de fondària. | 08025-154 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova. Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta. | 41.6064000,1.7938700 | 399497 | 4606779 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de l'Esllavissada'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74285 | Font del Xevret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xevret | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | En un entorn molt amagat i ombrívol, dins un antic oliverar, s'hi troba aquesta font, nascuda d'entre una gran roca i un mur de pedra seca. L'obra està consolidada en ciment i presenta un petit brollador metàl·lic. Just al costat, aprofitant el pendent i les roques de l'entorn hi ha construït un banc amb base de pedra seca i rajoles. | 08025-155 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament era una font gairebé sempre perduda i inaprofitable. Arranjada al 1961, conté un dipòsit tapat. | 41.5990800,1.7887000 | 399055 | 4605973 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74286 | Cova de l'Arcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larcada | LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions. | Pont natural de grans dimensions, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura fòssil del Torrent de la Coma Cirers. Les seves mides són força importants: 5 metres de fons, 20 metres d'alçada i 40 metres d'ample. | 08025-156 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.6000300,1.7906400 | 399218 | 4606076 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74286-foto-08025-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74286-foto-08025-156-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté traces antigues de l'activitat d'escalada. Recentment el 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat' ha prohibit temporalment aquestes pràctiques degut a una població d'aus rapinyaires. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 74287 | Regió d'Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dagulles | <p>ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.8e1a18b57a692f1984940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b6e00009d9da6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD</p> | <p>Un dels paisatges més característics de la muntanya de Montserrat, abrupte, de parets quasi verticals i de formes de columnes fruit de l'erosió que l'aigua de la pluja i el vent han anat fent de forma lenta al llarg dels mil·lenis. El desgast químic de la roca calcària n'ha afavorit la formació d'avencs i coves.</p> | 08025-157 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>La Regió d'Agulles és l'entorn que ha estat habitat per l'home primitiu en primera instància i posteriorment també a l'època medieval i moderna (Sant Pau de la Guàrdia, Can Maçana, etc.).</p> | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És una zona rica en fòssils, majoritàriament gasteròpodes. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74288 | Festa de la Mare de Déu de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-de-la-font | <p>Imatges i Records (1996). Ajuntament del Bruc. Viena editor. L'Ajuntament Informa núm. 1 (2012). Ajuntament del Bruc. MUSET, Assumpta, (2004). La Vinya Nova: una masia montserratina.</p> | XVIII | <p>Processó des de l'església de Santa Maria amb la imatge de la Mare de Déu de la Font, passant per la Plaça, fins a la capelleta de la font; missa solemne a la zona d'esplai de la font; ballada de sardanes i oferiment de coca i vi als assistents.</p> | 08025-158 | Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia | <p>L'origen de la festa es podria trobar en una antiga processó que es feia des de l'església de Santa Maria fins a la capella de la masia de la Vinya Nova; la processó va ser prohibida pel bisbe de Barcelona el 1758 a causa de l'escassa participació i va ser substituïda per una processó fins a la font de la Mare de Déu, molt més pròxima. Poc després, però, es va deixar de fer. La festa va ser recuperada el 1915 per l'Asociación Benefica Unión Brucatense bajo la advocacion de San Isidro Labrador (el 'Montepío'), que la celebrava el 15 de maig per la diada de Sant Isidre, i es va mantenir fins la dècada de 1960. L'any 1996 es va recuperar novament, i des d'aleshores s'ha mantingut cada any.</p> | 41.5767100,1.7839400 | 398623 | 4603495 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La data de celebració de la festa ha estat variable al llarg dels anys, entre els mesos de maig i juny. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 74289 | Festa del Timbaler. Fira de la guerra del francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-timbaler-fira-de-la-guerra-del-frances | ESTRADA I PLANELL, Gemma (2009). Les festes de la commemoració del centenari de la Guerra del Francès. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Commemoració de les batalles del Bruc de 1808 entre sometents catalans i soldats francesos. Ofrena floral al cementiri del Bruc, desfilada de veïns i figurants vestits d'època, recreació històrica i lúdica de les batalles amb actors i veïns, trobada i exhibició de timbalers i de grups folklòrics, fira de productes artesanals, exposicions, etc. | 08025-159 | Bruc del Mig i Bruc de la Parròquia, entre el monument al Timbaler i el cementiri del Bruc | Les batalles del Bruc del 1808 són un referent històric nacional atesa la seva importància dins la Guerra del Francès, considerades la primera acció militar en què el potent exèrcit de Napoleó va ser derrotat. Tot i la seva importància, al Bruc només s'havia commemorat en actes institucionals puntuals, llevat de les grans celebracions del 1908 amb motiu del Centenari de les Batalles. L'any 2000 es va instituir la festa en el format actual per tal d'anar preparant la celebració del segon centenari, el 2008. Actualment s'ha consolidat com una festa popular. | 41.5835100,1.7779700 | 398136 | 4604257 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74289-foto-08025-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74289-foto-08025-159-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Se celebra el cap de setmana més pròxim al 6 de juny, dia de la primera batalla del Bruc.La festa és organitzada per l'Ajuntament amb la participació d'entitats i voluntaris del poble.La localització UTM correspon al monument al Timbaler. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74290 | Carboneig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneig | Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial | XV-XX | L'activitat ja no es practica. | La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules. | 08025-160 | Est del municipi, al massís de Montserrat | La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: 'Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino.' Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: 'A Pierola terra roja, / en el Bruc són carboners / a Collbató les boniques / perquè Sant Corneli hi és.' A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX. | 41.6078300,1.7867600 | 398907 | 4606946 | 08025 | El Bruc | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 74291 | Alzinar de can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-farres | <p>- Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat.</p> <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 22-23 </p> | <p>Petit bosc d'alzines, format a partir d'un nucli de quatre alzines centenàries al voltant de les quals han crescut altres exemplars més joves. L'alzinar es troba just al davant de l'era de la masia de can Farrés.</p> | 08025-161 | Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues | <p>Can Farrés és una masia documentada ja al segle XV.</p> | 41.5824200,1.7858300 | 398790 | 4604126 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-captura.png | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El lloc ha estat utilitzat tradicionalment pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per berenar.Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveïr d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74292 | Bassa de can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-farres | Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat. | El seu abandonament fa que ara mateix l'aigua no sigui aprofitable. | Bassa natural d'uns 12 metres quadrats de superfície, que conté aigua durant tot l'any. Al voltant de l'estany s'hi ha desenvolupat un petit grup d'arbres de ribera. Al costat s'hi ha construït amb pedra i maons un safareig i un abeurador amb un sistema de bombeig de l'aigua. | 08025-162 | Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues | La masia de can Farrés està documentada des del segle XV. La bassa s'ha utilitzat tradicionalment com a abaurador per als ramats diversos que hi ha hagut en aquella zona. | 41.5825100,1.7876000 | 398937 | 4604134 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74292-foto-08025-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74292-foto-08025-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La singularitat de la bassa prové del fet que al Bruc i, en general, a l'entorn de Montserrat no hi ha pràcticament embassaments naturals d'aigua. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 74293 | Alzinar del mas Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-mas-colom | Bosc d'alzines que ocupa uns 100 metres quadrats a les dues ribes del torrent de Santa Maria, just davant del mas Colom (o can Gispert), formant una obaga atapeïda. Entre la vegetació destaquen tres exemplars d'alzina centenaris. | 08025-163 | Al Bruc de la Parròquia | El mas Colom és documentat des del segle XVIII. | 41.5790500,1.7829900 | 398548 | 4603755 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74293-foto-08025-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74293-foto-08025-163-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 74294 | Plàtans a la font de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-a-la-font-de-la-mare-de-deu | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 36-37 </p> | <p>Agrupació de plàtans al costat de la llera del torrent de l'Illa i de la font de la Mare de Déu. El nucli és format per quatre plàtans centenaris, de gran volum a causa de la humitat del torrent. Tenen una alçada total d'uns 16 m.</p> <p>A la zona hi ha també diversos exemplars de lledoners de gran alçada.</p> | 08025-164 | Al Bruc de la Parròquia, al torrent de l'Illa | 41.5739279,1.8233316 | 401903 | 4603140 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-foto-08025-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-foto-08025-164-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74294-captura.png | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | La zona, molt pròxima al nucli urbà, és utilitzada pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per l'ombra abundant que proporcionen els arbres. Antigament era molt freqüentada perquè hi ha el safareig col·lectiu de la font.També donen refugi a tudons i gamarussos. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 74295 | Les Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-moixerigues | <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat.</p> | <p>Serral de baixa muntanya d'una gran riquesa ecològica, amb més de 200 espècies diferents de flora. La flora i la fauna són diferenciades de la resta del municipi a causa de la seva constitució geològica, formada per terres de llicorella i no en un sòl calcari com a la resta. A la zona abunden les pinedes i alzinars. Hi destaca un castanyer, situat al sud del serral, singular perquè és molt infreqüent localitzar arbres d'aquest tipus al Bruc. La zona també és popular per l'abundància de bolets.</p> | 08025-165 | Est del municipi, al nord del Bruc Residencial i a l'est del nucli urbà | <p>El pujol de les Moixerigues apareix ja esmentat, amb el mateix nom, al capbreu del Bruc fet el 1496.</p> | 41.5807000,1.7899600 | 399131 | 4603930 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74295-foto-08025-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74295-foto-08025-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La zona ha estat molt poc urbanitzada i manté, doncs, els seus valors naturals. Els veïns del Bruc utilitzen les Moixerigues com a àrea d'esplai. La localització UTM correspon al pujol de les Moixerigues, el punt més alt del serral | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74296 | Escruixidor (Adenocarpus telonensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escruixidor-adenocarpus-telonensis | Bolòs i Vigo. O. de (1980).Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | Petit arbust (fins a 1,5 metres d'alçada) de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós. Floreix entre maig i juny. Al Bruc es troba al serrat de les Moixerigues, l'única localització en un radi de 100 km. | 08025-166 | Est del municipi, al serrat de les Moixerigues | 41.5807000,1.7899600 | 399131 | 4603930 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74296-foto-08025-166-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | A Catalunya, la presència de l'escruixidor és molt rara; només ha estat documentada als serrats de l'Albera i de les Gavarres, a part del Bruc.La localització UTM correspon al punt més alt del serrat de les Moixerigues. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 74297 | Predicció de la morella roquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prediccio-de-la-morella-roquera | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Es creu que poc abans d'esclatar una guerra, comença a créixer una mata de morella roquera (Parietaria officinalis) damunt la font de la Mare de Déu. | 08025-167 | Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia | Es diu que durant la Guerra del Francès (1808-1812), els soldats francesos no van trobar la imatge de la Mare de Déu de la Font perquè la mata de morella roquera havia crescut tant que l'havia tapada completament. | 41.5767200,1.7840500 | 398632 | 4603496 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74297-foto-08025-167-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La morella roquera és una herba urticàcia que sol créixer en murs, parets, escletxes de roques, etc. i té preferència per les zones humides i ombrívoles. És comestible i té propietats diürètiques, tot i que també és molt al·lergènica. Curiosament, també se l'anomena 'herba de la Mare de Déu'. | 119 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74298 | Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-0 | GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII | Capella de planta quadrada i d'una sola nau. La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud. A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana. Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus. | 08025-168 | Can Solà de la Roca. | Per Sant Isidre (15 de maig) s'hi feia un aplec. | 41.6003700,1.7468900 | 395573 | 4606166 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4066) registra can Solà de la Roca. L'ermita està dins del clos d'aquesta masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74299 | Can Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumot | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-46), p.175 | XVIII- XX | Masia de planta baixa i pis amb volums adossats en planta baixa que han ampliat antigues dependències auxiliars. Les obertures presenten una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres. Al pis, tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes són d'arc rebaixat de maons. La façana és de pedra i ha estat restaurada recentment. Destaca un rellotge de sol situat al centre del carener en el que hi ha la data del 1883 i la inscripció: Jo sense sol tu sense fe, les dos no valem res; n'és l'autor Josep Plaxats, un terrisser de Castellfollit del Boix que encara avui en dia (any 2012) elabora teules, totxos i ceràmica en general en un antic forn d'obra alimentat amb fogots. | 08025-169 | Nord-oest del terme | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 74300 | Les Cases d'en Massacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-massacs | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-62), p.235 | XVIII-XXI | Conjunt format per diversos masos: Cal Tatxè o Tetger: Al lloc on actualment hi ha el jardí de la casa de Cal Tatxé, podria haver-hi estat l'era del lloc; i la casa potser l'antiga pallissa. L'edifici actual és resultat d'una remodelació que ha modificat totalment el seu aspecte i estructura originals. Cal Petit Vell: Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Afegits dos cossos laterals, el primer una galeria aixecada a continuació de la façana est de la casa i el segon només de planta baixa a l'altra extrem de la casa. El conjunt malgrat conserva la seva estructura original, està força remodelat. Cal Cametes: La casa de planta quadrangular s'estructura en planta baixa i dos pisos; té un edifici annex a la part posterior.En relació a la seva datació en una base de pedra d'una antiga premsa de vi situada al jardí, hi ha la data del 1796. A la façana principal hi ha encastat un rellotge de Sol de ceràmica, en el qual apareix reproduïda una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, enmi d'una garlanda floral; a la part superior un Alfa i un Omega, simbolitzant el principi i el final i a la base el text: Serrat de Can Cametas. 1796-1975. Cal Massacs: L'estructura central és de planta rectangular coberta a dues vessant. S'ha ampliat posteriorment a ponent amb un lateral que es destaca pels seus gran finestrals i a llevant amb dependències complementàries. A pocs metres de distància el que eren coberts agrícoles s'han transformat en habitatge. A l'exterior hi ha un molí de vent per bombejar l'aigua d'un pou. Cal Calés: Malgrat ser un dels masos més antics i conservar alguns elements originals, diverses obres efectuades al llarg del darrer segle l'han transformat notablement. L'edifici principal, de planta gairebé quadrangular, s'estructura a partir de planta baixa, dos pisos i un porxo. Hi ha diverses dependències als laterals que corresponen a antigues activitats agrícoles. Ca la Conxita o cal Ganso: En l'actualitat ha sofert importants modificacions per adaptar-la a usos residencials. L'edifici original és planta gairebé quadrangular amb coberta a dues vessants. La resta d'habitatges són de construcció contemporània. | 08025-170 | Nord-est del terme | Segurament la casa principal era can Massacs, que ha donat nom al conjunt. Possiblement l'origen dels altres masos eren masoveries o simplement dependències complementàries de la principal. L'origen d'aquest nucli podria estar relacionat amb l'expansió de la vinya al segle XVIII, amb l'aparició dels contractes de 'rabassa morta' que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. En alguns casos s'efectuà una venda d'una peça de terra a canvi d'un preu acordat i en d'altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d'aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. És una possibilitat que explicaria la construcció inicial de petites cases que poc a poc van augmentar al seva importància, fins i tot equiparant-se al mas originari | 41.6292100,1.7836200 | 398679 | 4609324 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74301 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-33 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Se celebra al voltant del 15 d'agost, diada de Santa Maria, patrona del poble, i dura tres o quatre dies. Hi sol haver un acte d'homenatge a la gent gran, missa solemne, teatre, sardanes, ball i altres actes típics de les festes d'estiu. Les activitats tenen lloc en diferents indrets del poble, però tenen el centre a la plaça de Can Casas, davant de l'Ajuntament. | 08025-171 | Plaça de Can Casas, al Bruc del Mig | L'advocació de Santa Maria al Bruc data del segle XI. Fins el 1965 s'hi instal·lava un envelat per acollir el ball i altres actes. El 1986, el pressupost de la Festa Major era de 1.233.500 pessetes. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La Festa Major és organitzada per una Comissió de Festes en la qual participen veïns, entitats i l'Ajuntament. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74302 | Festa de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-miquel | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Commemoració de l'aparició de l'arcàngel sant Miquel, que segons la tradició va lliurar el poble d'una pesta (o d'una plaga de llagosta). Se celebra el 8 de maig i és considerada la 'Festa Major petita'. Sol consistir en una missa solemne amb repartiment de panets beneïts, una cercavila pel centre del poble, concert i ball. | 08025-172 | Església de Santa Maria, al Bruc de la Parròquia | La festa de l'església de Sant Miquel de Vilaclara existeix des del segle XI. A l'inici del segle XX, la imatge de sant Miquel va ser traslladada de Sant Miquel de Vilaclara a l'església parroquial de Santa Maria, on es troba avui dia. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74302-foto-08025-172-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La festa no coincideix amb la diada de Sant Miquel, que és el 29 de setembre. Possiblement es tracta d'una fusió de la festa de Sant Miquel de Vilaclara (església del Bruc avui dia en ruïnes) amb una celebració de primavera, com la Festa de l'Arbre (avui desapareguda) o algun ritual del cicle pasqual.La primera meitat del segle XX, la festa tenia molta anomenada a la comarca, fins al punt que la missa era oficiada per tres capellans alhora i hi venia molta gent dels pobles veïns. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74303 | Festa Major de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. VICTORI, F. (1965). Calendari folklòric d'Igualada i la seva comarca. Centre d'Estudis de la Comarca d'Igualada. | XVIII-XXI | Se celebra el 25 de gener, diada de la conversió de sant Pau. Consisteix en una missa solemne i la benedicció de panets i coques. Els administradors reparteixen bocins de coca beneïda durant la missa, i a la sortida es donen panets també beneïts. | 08025-173 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | L'origen de la festa es troba a l'església romànica de Sant Pau Vell, situada a prop de Sant Pau de la Guàrdia. Al segle XVIII, la nova església de la Guàrdia va tornar a prestar els serveis religiosos de Sant Pau Vell, ja en desús. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia la festa es limita als actes religiosos.Als segles XVIII i XIX es feia una processó que passava per les principals masies de la zona, des de ca n'Ollé fins a can Solà de la Roca, per acabar a ca n'Elias, just al costat de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74304 | Rajoleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-1 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XXI | Elaboració artesanal de teules, rajoles, maons i toves que es fa encara avui a diferents bòbiles del Bruc. La fabricació segueix el procés següent: seleccionar la terra ideal, arrencar-la, esterrossar-la i garbellar-la; abocar-la en una bassa i fer-ne fang ('parar bassada'); remenar i picar el fang ('gruar'); emmotllar el fang per peces a l'era; picar i 'esbarbar' les peces per polir-les; alçar-les i apuntalar-les unes contra les altres per acabar d'assecar-les ('reixar'); coure les peces al forn. | 08025-174 | Diverses bòbiles del terme municipal | Tot i que a la segona meitat del segle XIX ja s'utilitzaven ls forns de diverses cases per produir ceràmica destinada a la venda, la primera bòbila es va crear el 1917 (Can Cordero). La ceràmica del Bruc era famosa a tot Catalunya la primera meitat del segle XX, com demostra el fet que s'encarregués a les bòbiles bruquetanes bona part dels materials amb què es va edificar el Palau de l'Agricultura de Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74304-foto-08025-174-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La rajoleria és la principal activitat industrial al Bruc. S'hi dediquen tres bòbiles que ocupen un centenar de treballadors i orienten la major part de la seva producció a l'exportació, especialment a França.La singularitat de la rajoleria del Bruc rau en la terra seleccionada, que prové de llicorelles, una terra rica en òxid de ferro que dóna a les peces un peculiar color vermellós i una duresa notable, gairebé refractària. Les peces destinades a l'exportació solen tenir també argila blanca per suavitzar-ne el color. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74305 | Goigs a llaor de Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XX | Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant / ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller. | 08025-175 | Església de Santa Maria | L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 1965 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Martí Canal, capellà | D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74306 | Goigs a llaor de Sant Simeó Estilita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-simeo-estilita | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor de St. Simeó Estilita venerat en la capella particular de can Ollé de la Guàrdia'. L'oració s'estructura en 14 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Protegiu nostra contrada / gloriós Sant Simeó'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla blava amb motius florals. Al peu del text hi ha la partitura, obra del mestre Joan Just, i a la part superior hi ha un dibuix, de Miquel Llacuna, del retaule de Sant Simeó que hi havia a la capella de ca n'Ollé, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. Al revers hi ha una ressenya històrica signada per Joan Martí i Figueras, arxiver-bibliotecari del Museu d'Igualada. És imprès a la impremta Bas, d'Igualada. | 08025-176 | Capella de Sant Simeó Estilita a ca n'Ollé | L'església romànica de Sant Simeó Estilita, a la Guàrdia, va ser abandonada i el retaule, del segle XVI, va passar a la capella particular de ca n'Ollé. Al final del segle XX va ser venut i actualment no se'n sap la ubicació. Joan Just i Bertran (1897-1960), autor de la música, va ser escolà de Montserrat, compositor i mestre de música, i va estar molt vinculat a Igualada. L'escola de música d'aquesta població porta el seu nom. | 41.6319300,1.7247600 | 393780 | 4609697 | 1960? | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Francesc Planas, capellà | El retaule de Sant Simeó Estilita, del segle XVI, es trobava, efectivament, a la capella particular de ca n'Ollé, a la Guàrdia, a la qual correspon la localització UTM de la fitxa. La ressenya històrica que acompanya els goigs indica que 'els propietaris de la finca atenen i tracten admirablement a quantes persones hi acudeixen'.La impressió del goig és del 1971, però la seva composició ha de ser anterior, atès que l'autor fe la música va morir el 1960. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74307 | Goigs a llaor de Sant Pau, apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-pau-apostol | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor del gloriós sant Pau, apòstol, patró de la parròquia de la Guàrdia (arquebisbat de Barcelona): la seva festa el 25 de gener'. L'oració s'estructura en 7 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Sigueu nostre empar i guia / Sant Pau, Apòstol sagrat.'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla amb motius tipogràfics. Al peu del text hi ha la partitura, obra de mossèn Lluís Brugarolas i Ventulà, i a la part central hi ha un dibuix de sant Pau, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. És imprès a la impremta Torrell de Reus, de Barcelona. Els goigs solen ser cantats pels assistents a la festa religiosa de Sant Pau, el 25 de gener. | 08025-177 | Església de Sant Pau de la Guàrdia | L'advocació a Sant Pau al Bruc prové de l'església romànica de Sant Pau Vell, a Montserrat. Al segle XVIII es va construir l'església de Sant Pau de la Guàrdia, que va reprendre l'advocació que l'antiga església havia perdut. Els goigs a sant Pau de la Guàrdia són similars als goigs a sant Pau que es canten a Sant Pau del Camp (Barcelona), Sant Pau de Segúries, Sant Pau d'Ordal i altres esglésies amb aquesta advocació. Probablement tots ells provenen d'un goig genèric, no localitzat i anònim, imprès a Barcelona al segle XVII. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1965 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74307-foto-08025-177-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Anònim | L'edició d'aquest goig era destinada a l'entitat Amics dels Goigs. Se'n van fer 70 exemplars en paper de fil, numerats; els 10 primers van ser acolorits per M. Benavent. | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 74308 | Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lilla | <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.</p> | En algunes zones, el terreny es troba força degradat. | <p>Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.</p> | 08025-178 | Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal | <p>Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.</p> | 41.5776500,1.7823200 | 398490 | 4603601 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 74309 | Monument a les Batalles del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-batalles-del-bruc | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XXI | Bloc de pedra conglomerada de Montserrat, d'un metre d'alçada, amb una placa metàl·lica, signada per l'Ajuntament del Bruc, que recorda la batalla que hi va haver en aquell indret el 6 de juny del 1808 entre milícies i sometents catalans i les tropes frances de Napoleó. | 08025-179 | Coll de Can Maçana | El monument va ser col·locat dins el conjunt d'actes celebrats per commemorar el bicentenari de les batalles del Bruc, el 2008. | 41.6094400,1.7684500 | 397384 | 4607147 | 2008 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74309-foto-08025-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74309-foto-08025-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Al costat del monument hi ha senyalitzat l'inici del 'camí de les Batalles', una ruta creada per l'Ajuntament del Bruc que ressegueix el camí de Can Maçana al Bruc, considerat l'escenari de les batalles del 1808. L'inventari oficial de BCIN atorga el nom de 'Monument a les Batalles del Bruc' al monument del Timbaler, situat al nucli urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 74310 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-0 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX-XXI | Conjunt de 8 figures que s'ha anat formant al llarg dels anys i que tenen un paper protagonista en les cercaviles i les festes del poble. Els més grans són l'Alfons (3,95 m) i l'Eulàlia (3,90 m) i representen una parella de nobles medieval, en record de l'origen de la població. Hi ha un gegantó que representa en Xic Vallès (1856-1932), un pagès molt popular al Bruc. Hi ha també un gegant que representa el Timbaler del Bruc, heroi llegendari de les batalles de 1808. Finalment, hi ha quatre capgrossos anomenats Tecla, Philip, Mingo i Quimet. | 08025-180 | Ajuntament del Bruc (Can Casas) | L'Eulàlia i l'Alfons van ser creats el 1940 pel taller El Ingenio, de Barcelona. El 1980 van ser recuperats després d'estar una vintena d'anys guardats a la rectoria i van ser restaurats pel mateix taller El Ingenio. El 1981, les modistes del poble els fan vestits nous. El gegantó Xic Vallès va ser creat l'any 2005 per veïns del poble a iniciativa dels pares de l'escola bressol La Cadireta del Bruc. El gegant del Timbaler i els capgrossos van ser fabricats l'any 2009 pel taller Saracanda, de Granollers, a iniciativa de la Comissió de Festes del Bruc. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'Eulàlia, l'Alfons i en Xic Vallès són propietat de l'Ajuntament. El Timbaler i els capgrossos són propietat de la Comissió de Festes, una entitat del poble. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 74311 | Hostal del Bruc de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-bruc-de-dalt | BMR,ms,2519,f.52 ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.78 i 84 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII-XX | La façana d'aquest gran edifici ocupa l'espai de tres casals; fa xamfrà i és el lloc on queden al descobert els carreus de pedra. La façana està arrebossada i ha sofert diverses modificacions al llarg del temps: s'hi han obert grans finestres i el ràfec de la major part del recorregut de la façana ha perdut la tortugada. Al cos central destaca una gran arcada de dovelles de pedra de l'antiga porta d'entrada dels carruatges, però ha quedat desfigurada en part en fer-hi un tancament amb llinda. Al xamfrà hi ha la pica de pedra d'una font avui sense ús. Al darrere de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges. | 08025-181 | C/ Bruc de Dalt, 29 | Possiblement aquest edifici era un dels hostals que van donar nom, al segle XVIII, al nucli avui conegut com el Bruc de Dalt. Es va formar al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Manresa, a partir de la segona meitat del segle XVIII. Al Qüestionari de Francisco de Zamora del 1789 es descriu com 'las casas que son mas arriva en el mismo camino real llamadas comunmente los Hostaleros'. En un dels hostals, potser en aquest edifici, el dia 8 de maig de 1883, un nodrit grup d'escriptors, entre els quals hi havia Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, van celebrar, tot baixant de Montserrat per Can Maçana, un dinar. Segons la informació oral, a principis del segle XX, en aquest edifici, aleshores propietat de la família Puiggròs, s'hi aturaven els pastors que baixaven dels Pirineus amb els ramats d'ovelles. També es coneix que hi havia una ferreria. | 41.5885500,1.7742500 | 397834 | 4604821 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74312 | Barraca de cal Calés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-cales | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Calramunt i la Torre de Claramunt. | XVIII-XX | Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple i està partida. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la formant una falsa cúpula. A l'exterior té una capa d'argila amb els lliris característics d'aquest tipus de construcció i la sortida de fums tapada. | 08025-182 | Malniu | 41.6307500,1.7814900 | 398504 | 4609497 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 74313 | Camí de les Batalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-batalles | AADD (2011) La guerra del francès als territoris de parla catalana. Editorial Afers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1998), El Timbaler del Bruc: les batalles del Bruc. Editorial Mediterrània. FINESTRES, Jordi (2008). Timbals de Guerra al Bruc. Sàpiens n. 68, juny 2008 TORRAS I RIBÉ, Josep M. (1983). Sometents, exèrcit i poble a les batalles del Bruc. Ajuntament del Bruc | XXI | És l'antic camí que comunicava el Bruc amb el coll de can Maçana, recorregut habitual de combois militars, carruatges, carros i rècules d'animals, viatgers... al llarg de la història, però àmpliament conegut arreu per ser l'indret protagonista de les batalles del 6 i 14 de juny de 1808 contra l'exèrcit francès. Avui en dia aquell antic camí és una ruta amb caràcter cultural. La ruta té cinc trams. El primer es coneix com 'Els primers trets' i va des de can Pasqual a la Plaça, al nucli antic del municipi, el Bruc de la Parròquia i té un recorregut de 500 metres. El segon, 'El Sometent', parteix de la Plaça fins el Timbaler i té un recorregut de 950 metres. El tercer, denominat 'El Timbaler', s'origina al monument al Timbaler i arriba al Bruc de Dalt, amb un recorregut de 700 metres. El quart, 'El Camí del francès', va del Bruc de Dalt al paratge conegut com les Creus Verdes i recorre 1.600 metres. I finalment el cinquè, 'La derrota francesa', arrenca de la cruïlla dels boscos de can Rovira i acaba a can Maçana i té un recorregut de 1.650 metres. | 08025-183 | Est del terme | El 4 de juny de 1808 una columna francesa, comandada per François Xavier Schwartz, sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa. Tenia l'ordre de passar per Manresa i Igualada per castigar a ambdues ciutats, una per la crema del paper segellat pels francesos i l'altra per la seva situació estratègica en estar situada a peu del camí ral. Els 3.800 efectius francesos a les ordres de Schwartz, estaven agrupats en dos batallons suïssos de la divisió Chabran, dos batallons napolitans, dos esquadrons del 1er. regiment de Caçadors a cavall napolità, i una secció de la 11a Companyia d'artilleria italiana amb 2 canons. L'acció del 6 de juny no fou un acte espontani, sinó dut a terme sota la direcció professional dels militars. Les forces que s'enfrontaren als francesos estaven encapçalades per 24 soldats del Regiment d'infanteria suïssa número 1 de Wimpffen, sota el comandament del tinent suís Franz Krutter i Grotz i el segon batalló del regiment de guàrdies valons, desertors escapats de la guarnició de Barcelona, dirigits per Justo de Bérriz i el capità Carlos Vicente. Els sometents catalans eren de Manresa i el seu corregiment i Igualada i els seus pobles veïns. També és significativa la presència d'onze canons de fusta amb cèrcols de ferro. En total arribaven a un total de 2.000 homes aproximadament. La batalla va començar quan la petita avantguarda de cuirassers, antecedents de la columna francesa, va rebre els primers trets on es separa el camí que condueix a Barcelona. Sembla que la reacció dels francesos va ser contundent i van fer retirar als atacants, els uns cap a Manresa i el altres direcció cap a Igualada. Després de reagrupar-se i reforçar-se amb nous efectius van tornar sobre les seves passes i van atacar l'avantguarda de Schwartz; els francesos, sorpresos, es van retirar en desordre sobre el gruix de la columna francesa, que prenia el ranxo al costat de les cases del Bruc. Després de diverses vicissituds, la columna francesa va arribar totalment desmantellada la matinada del 7 de juny a Barcelona, amb uns 300 efectius morts. Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. Els francesos després de l'enfrontament recularen de nou. La segona batalla del Bruc va rubricar els efectes de la primera i va acabar d'aterrar el mite de la invencibilitat de l'exèrcit francès. | 41.6092600,1.7680800 | 397353 | 4607127 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 74314 | Col·lecció de mobles de can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-de-can-casas | XIX-XX | Es té constància que l'autor del projecte de can Casas, Cristobal Cascante va dissenyar també elements de l'interior de l'edifici, com la mateixa xemeneia i uns mobles d'època. Consta que hi havia un aparador, el trinxant i les cadires, sempre en fusta de noguera. La seva decoració era clàssica, amb columnetes, branques d'heura i cresteries. En aquests mobles va usar com a element decoratiu, les ales de ratapinyada que tan profusament van fer servir els artistes modernistes. A la part central del coronament del trinxant i de l'aparador es cita que apareix una fulla d'heura encastada en la lletra C, signatura de l'autor. Malauradament d'aquest conjunt documentat no es coneix el seu emplaçament actual. A la casa, i situats com a elements ornamentals de les dependències municipals, avui es conserven un conjunt de mobles procedents de la mateixa casa de can Casas però que no es pot afirmar que corresponen als dissenyats per Cascante, tot i que es poden datar de finals del segle XIX, inicis del XX. Al despatx d'alcaldia es conserva un sofà de fusta de noguera amb braços tapissats i respatller alt culminat amb un prestatge decorat; fou tapissat de nou a la dècada dels 90 del segle XX. També es conserva un aparador bufet amb armaris tancats a la base amb una rica decoració geomètrica a les portes; a la part superior unes columnes també tornejades i decorades aguanten i flanquegen un aparador amb portes de vidre. Un segon bufet aparador és de línies noucentistes i classicitzants. També en un dels passadissos es conserven diversos pupitres recuperats de l'antiga escola del Bruc. | 08025-184 | C/ Bruc del Mig, 55 | Formaven part del mobiliari original de can Casas. Podrien correspondre als conjunt de mobles que va dissenyar l'arquitecte Cristobal Cascante autor del projecte de la casa; malauradament en els exemplars que detallem no es conserva la inicial C (Cascante) amb uns baix relleus de fusta que per la seva similitud amb les ratapinyades, han passat a denominar-se així. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 74315 | Foc Senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-senglar | http://focsenglar.wix.com | XXI | Figura de fibra de vidre, de tons marronosos, que representa un porc senglar i forma part del bestiari festiu. La figura fa 250 cm de llarg, 100 cm d'ample i 150 cm d'alt, i pesa 35 kg. És buit a l'interior per encabir-hi el portador. A l'exterior té 10 punts de foc per col·locar-hi elements pirotècnics. Sol sortir al carrer en cercaviles i festes populars com a element d'animació. | 08025-185 | Ajuntament de l Bruc (Can Casas) | L'Associació Foc Senglar i Diables del Bruc es va constituir el 2001, sota la presidència de Jordi Grau i Millaret, i la seva primera tasca va ser la construcció del Foc Senglar, que van dur a terme artistes i voluntaris locals. El seu 'bateig' públic es va fer el 14 d'agost de 2001 a la plaça de la Parròquia, al Bruc, en el marc de la Festa Major local, i va tenir de padrins la Colla de Diables d'Igualada i el Drac de Montblanc. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 2001 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74315-foto-08025-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Josep Benguerel, Jeff Engberg, Vicenç Salamero i Mercè Viladiu | Normalment és acompanyat d'una colla de diables i timbalers del Bruc. De fet, Foc Senglar és el nom del grup que reuneix aquests músics i animadors. La figura es conserva al local de l'Ajuntament. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 74316 | La passionària (Passiflora incarnata) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passionaria-passiflora-incarnata | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. CEBRIÁN, Jordi (2002). Diccionario integral de plantas medicinales. Ed.RBA Libros. | XVIII-XIX | Es creu que tenir plantada una passionària a l'hort o en un jardí provoca una mort abans de l'any a l'entorn immediat. | 08025-186 | La Passiflora incarnata (també coneguda com a 'flor de la passió') és una planta originària del nord i el centre d'Amèrica que va ser portada a Catalunya per missioners espanyols al segle XVII. Té propietats analgèsiques, sedants i hipnòtiques, i en determinats períodes ha estat utilitzada per calmar estats depressius i d'angoixa. Creença recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La passionària no creix en forma silvestre al Bruc, sinó únicament en jardins. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 74317 | Oració en despertar-se | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-despertar-se | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.' | 08025-187 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 74318 | Recuperació del part | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recuperacio-del-part | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | La creença és poc recordada avui dia. | Perquè la partera es recuperi del part, es posa la placenta o una espardenya d'ella, com més vella millor, sota el llit, sense que ho sàpiga. | 08025-188 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Els costumaris de l'època esmenten l'ús freqüent de la placenta en rituals per protegir tant la mare com el nen. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74319 | Enterrar ungles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrar-ungles | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Les ungles dels nens petits s'enterren al peu d'un arbre de bosc, com una alzina o un roure, perquè siguin ben cepats i forts, i les de les nenes s'enterren a la soca d'un fruiter o d'un roser perquè els doni bellesa. | 08025-189 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A la zona del Montserrat, també es considera que els retalls de les ungles dels nens no es poden deixar perdre perquè poden ser recollits per una bruixa i ser usats en maleficis. Tradicionalment es llencen al foc.Cels Gomis (1987) apunta que a la zona del Maresme s'enterra la placenta amb la mateixa finalitat. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74320 | Imatge de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-cristofol-0 | SUBíAS, Pia (2001). Catàleg de l'exposició: Modest de Casademunt. Museu d'Art de Sabadell. | XX | Algunes de les rajoles estan trencades i tenen la superfície vidriada desapareguda. | Mosaic de ceràmica blava, d'uns 80 cm d'ample i 100 cm d'alt, format per 42 rajoles que representa la imatge de sant Cristòfol transportant a coll el Nen Jesús. Al fons hi ha un paisatge de Montserrat amb una església i, a la part inferior, la inscripció en català 'Sant Cristòfol' i un dibuix d'un cotxe de principi del segle XX. | 08025-190 | Antiga benzinera de la carretera NII-a, al costat de l'Hotel Bruc | Modest de Casademunt i Giralt (1881-1964) va ser un artista sabadellenc que va transitar per diferents estils i materials. Dibuixant, exlibrista i decorador ceràmic, va acollir-se al darrer modernisme i va treballar també dins el noucentisme, l'art-déco i l'art de la postguerra espanyola. A Sabadell és famosa la façana ceràmica que va fer a la farmàcia Argelaguet els anys 20 i que encara es conserva. | 41.5959200,1.7681000 | 397333 | 4605646 | 1960? | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74320-foto-08025-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74320-foto-08025-190-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Modest de Casademunt i Giralt | El plafó ceràmic fa referència, sens dubte, a l'antiga carretera N-II, que en aquell punt inicia l'ascensió al coll del Bruc, un tram que durant bona part del segle XX va ser particularment dificultós per als cotxes. La invocació de protecció per als conductors devia formar part del conjunt de la benzinera en desús que hi ha al costat. | 106 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 74321 | El pom de farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pom-de-farigola | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVII-XIX | La rondalla és poc recordada pels veïns. | La rondalla narra la història d'un pare que demana a les seves tres filles què volen de la fira. Una demana un pom de flors, una altra un canó d'agulles i la tercera un pom de farigola. El pare té diverses aventures tornant de la fira i quan arriba a casa, com que ha oblidat què havien demanat les filles, ho pregunta als qui escolten la rondalla. El públic repeteix les peticions de les noies fins que s'arriba a la tercera: quan algú diu 'Un pom de farigola', el narrador contesta: 'Merda per a la teva gola!' | 08025-191 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, aquesta obra va ser reeditada el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc. L'etnòleg Josep M. Pujol la classifica com a 'antirondalla', una 'paròdia del gènere rondallístic feta amb el propòsit d'importunar, sorprendre i burlar-se dels infants', en aquest cas mitjançant un parany narratiu. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74322 | La imposició de la cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-imposicio-de-la-cendra | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'. | 08025-192 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74323 | El rector de Vallfogona i l'escolà nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rector-de-vallfogona-i-lescola-nou | BERTRAN I BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. R. Miquel y Planas. | XVIII-XIX | Rondalla poc recordada actualment. | La rondalla narra un episodi d'un capellà que vol posar a prova un escolà nou i el tempta amb bones viandes. L'escolà opta per menjar les millors viandes de la casa perquè 'val més ser golafre que ruc', cosa que satisfà el capellà. | 08025-193 | La rondalla va ser recollida pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1871 i 1875, i va ser publicada dins les notes que acompanyen un recull de cançons i corrandes populars de la zona editat pel mateix aplegador el 1885. Més tard va ser inclosa al recull 'El rondallari català', de Pau Bertran, editat pòstumament el 1909. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Forma part d'un conjunt de facècies populars protagonitzades per Vicent Garcia (1579-1623), escriptor conegut com el Rector de Vallfogona perquè exercia a Vallfogona de Riucorb. La seva obra, caracteritzada per la sàtira i la burla i enfocada sovint a l'erotisme o l'escatologia, el va fer molt popular entre els segles XVII i XX va generar moltes rondalles humorístiques. En nomltes d'aquestes rondalles o anècdotes apareix la figura d'un escolà. Aquesta rondalla, però, només s'ha trobat documentada al Bruc. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74324 | Els vuit dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vuit-dolors | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | Cançó religiosa, en català, formada per vuit estrofes de sis versos i una novena de quatre versos que narren els vuit dolors de la Mare de Déu en relació amb la vida de Jesús. La tornada de la cançó fa: 'Contemplem los vuit dolors /que pel vostre Fill sentíreu / contemplem-los nit i dia / a honra i glòria del Senyor; / l'ànima tinguem salvada / cristians i pecadors.' | 08025-194 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Els Set Dolors de la Mare de Déu són un tema usual en la literatura religiosa de l'Edat Mitjana. El poeta Pere Serafí (s. XVI) en va fer una obra que podria ser l'origen de diverses cançons com aquesta. En altres llocs, com a l'Urgell, hi ha documentades cançons similars que també incorporen un vuitè dolor (i fins i tot un novè dolor, a València). Durant el segle XIX, aquestes cançons van tenir certa connotació política atès que els carlins van nomenar 'generalíssima' la Mare de Déu dels Dolors i en van adoptar l'advocació. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'aplegador de la cançó anota que 'sol cantar-se a la Quaresma i, de vegades, dintre mateix de l'església'. En un altre lloc, però, apunta que és una 'melodia popular cantada per oliveraires acompanyada d'un parenostre després de cada dolor'. També apunta que 'als set dolors de la Mare de Déu el poble n'hi afegeix un altre (v. 25 a 30)', el que correspon a l'exposició pública de Jesús a càrrec de Ponç Pilat. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74325 | La mort del pare Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mort-del-pare-jordi | ANÒNIM (1865) El Amigo del viajero en Montserrat. Obrita que el Santuario ofrece a los que visitan la Santa Imagen para que sin necesidad de consultar a nadie puedan saber cuanto les interese. Herederos de la V. Plá. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada actualment. | Cançó estructurada en 32 versos de rima senar asonant, seguint el format d'un romanç, que descriu com a fet històric la mort violenta d'un ermità en una ermita de Montserrat. La tornada de la cançó fa: 'Valga'm l'Àngel de la Guarda / i sant Pere i sant Joan'. | 08025-195 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La guia de peregrins 'El amigo del viajero en Montserrat', de 1865, explica la base històrica de la cançó. Segons el text, els fets es van produir el 27 d'abril de 1822 a l'ermita montserratina de la Trinitat, una de les cinc que es van rehabilitar després de la Guerra del Francès. L'ermita era ocupada per Gaspar Soler, de Manresa, conegut com a Pare Jordi, 'joven de 30 a 40 años, rubio, afable, instruído y buen oficial platero'. Aquell dia, com que no responia a la crida a l'oració comuna, els seus companys van anar a buscar-lo i el van trobar, tres dies després, a la cisterna de l'ermita, ofegat i lligat de peus i mans. Dos veïns de Manresa van ser condemnats per aquesta mort, i les altres ermites van ser abandonades novament el 1824. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El mateix recopilador recull al municipi veí de Collbató, en la mateixa època, una versió força diferent de la mateixa cançó. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74326 | La surra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-surra | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Cançó poc recordada actualment pels veïns. | Cançó estructurada en set estrofes de quatre versos, amb rima AABB, entre les quals s'intercalen estrofes de dos versos amb rima AA. La cançó descriu la història d'un home gelós que apallissa la seva dona perquè ha anat a passejar sense avisar-lo. La tornada de la cançó fa: 'Ai roí, ai roí, / bé te n'has de penedir.' | 08025-196 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | No es coneixen altres versions d'aquesta cançó, per la qual cosa es podria considerar exclusiva del Bruc, tot i que la fórmula inicial 'Una cançó us vull cantar' és comuna a moltes cançons populars dels segles XVII i XVIII.Pel to del text, cal deduir que la cançó és un al·legat contra els maltractaments en l'àmbit conjugal. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74327 | A Igualada són xerraires (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Només alguns veïns la recorden. | 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' | 08025-197 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74328 | El convent de Sant Ramon (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent-de-sant-ramon-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment no es recorda la corranda. | 'El convent de Sant Ramon n'és fet de pedra picada, a cada cantó un clavell i al mig una rosa encarnada.' | 08025-198 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Fa referència al convent de frares blancs de Sant Ramon del Portell, a la Segarra, construït al segle XIII i restaurat els segles XVII-XVIII. Al segle XIX s'hi feia un aplec popular el darrer diumenge d'agost. És possible, doncs, que la corranda fos portada al Bruc per treballadors agrícoles provinents de la Segarra. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74329 | Diuen que l'amor mata (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diuen-que-lamor-mata-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'Diuen que l'amor mata i això no és veritat, perquè si l'amor matava jo ja en fóra enterrat.' | 08025-199 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74330 | La roseta del rosar (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roseta-del-rosar-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'La roseta del rosar si no la cullen es passa; lo mateix serà de tu si ton pare aviat no et casa.' | 08025-200 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 74331 | De rosetes prou n'he vistes (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-rosetes-prou-nhe-vistes-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'De rosetes prou n'he vistes, que els rosers n'estan criant, no pas de tan boniquetes com les que m'estic mirant.' | 08025-201 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 74332 | El cantar del gat és mau (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantar-del-gat-es-mau-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada actualment. | 'El cantar del gat és mau, lo sonar del bou l'esquella, deu-me la jove, si us plau, vagi al dimoni la vella.' | 08025-202 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml