Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74383 | Font del Grinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-grinyo | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Pertany a la finca de can Marc Vell, del poble de Marganell, just a la partió dels termes, a tocar de la fita col·locada pel Patronat de la Muntanya. | 08025-253 | Can Marc. Nord-est del terme. | 41.6401200,1.7755100 | 398020 | 4610545 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 74384 | Els Frares Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frares-encantats | <p>BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions.</p> | <p>Grup de roques que constitueix una regió amb un seguit de roques ben característiques: el Bisbe, la Monja, el Lloro, el Frare Gros, el Novici, etc. Totes elles formen una carena que es despenja vers el coll de Porc seguint una roca darrera l'altre en sentit descendent. Totes són de fàcil ascensió i només cal pujar les canals que porten als seus collets superiors per tal de guanyar els cims corresponents. Vistes des de la cara nord formen un conjunt majestuós i encisador i hom se n'adona que el nom és molt apropiat.</p> | 08025-254 | Els Frares. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | <p>Els Frares Encantats és un topònim que d'un temps ençà està en desús en anar agafant cada roca un nom individualitzat però que és molt escaient puix designa gràficament el conjunt de roques que aglutina.</p> | 41.6093200,1.7929300 | 399423 | 4607105 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74384-foto-08025-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74384-foto-08025-254-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 74385 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-2 | LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions. | Cim de Montserrat (1236 m.) i mirador singular. Tot i ser el cim més alt coronar-lo no és gens difícil. Des de Sant Joan el camí que hi porta és força planer. Molt a prop del lloc on hi hagué l'antiga capella de Sant Jeroni s'alça el mirador on hi ha una rosa dels vents d'hacer que marca la toponimia de l'entorn. Des del cim les vistes sobre la geografia són espectaculars, com per exemple les agulles de Montserrat, Santa Cecília a 600 metres per sota dels peus o el Monestir de Sant Benet. Des de Sant Jeroni es veu a tocar les comarques que envolten Montserrat: Vallès Occidental, bona part del Vallès Oriental, Bages, Anoia i Baix Llobregat. A l'horitzó també es veu el Mediterrani i el Barcelonès. | 08025-255 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6053400,1.8112900 | 400947 | 4606641 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74385-foto-08025-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74385-foto-08025-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Tot i estar molt ben acondicionat amb una barana de protecció cal extremar precaucions puix les parets de pedra són molt altes. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 74386 | Avenc dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-pouetons | <p>BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>L'Avenc dels Pouetons s'obre sota la roca anomenada dels Pouetons. És la concavitat més profunda de la muntanya. Presenta dues boques d'entrada i baixa formant diversos relleixos fins a una profunditat total de 125 m. i 337 m. de recorregut. És un dels avencs més importants de Catalunya excavats en conglomerat. L'avenc dels Pouetons és una constatació que la roca calcària també hi és present a Montserrat; és per això que no hi manquen els avencs. De fet, mercès al carbonat de calci s'han pogut cimentar millor els materials conglomerats per donar consistència als monòlits. Aquest avenc consta d'un espectacular pou d'entrada de 52 metres de profunditat amb un replà a la cota -32 on gràcies a una pronunciada rampa s'ajunten les dues boques de la cavitat. A partir d'aquí pous i galeries, esquerdes i ressalts, blocs i lloses, fins un darrer pou de 14 metres que en permet accedir a una galeria final de 50 metres. Els catalans van ser els degans de l'Estat espanyol en l'activitat de l'espeleologia. A principis del segle XIX, el monjo montserratí Gerard Joana ja va explorar a la mateixa muntanya les coves del Salnitre i l'avenc dels Pouetons. La visita a aquest avenc és imprescindible efectuar-la acompanyats d'especialistes en el món de l'espeleologia, que compleixin a més la legislació vigent en aquest tipus d'esport d'aventura.</p> | 08025-256 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6065200,1.7830400 | 398595 | 4606805 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74386-foto-08025-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74386-foto-08025-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es recomana precaució i respecte a l'entorn natural. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 74387 | Cova de les Pruneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pruneres | BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Bauma o cova-refugi preparada per a dormir-hi mercès al treball dessinteressat dels membres del G.A.M., del Club Muntanyenc Barcelonès. Es troba sota la roca anomenada La Vella. | 08025-257 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6039800,1.7976700 | 399810 | 4606506 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74387-foto-08025-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74387-foto-08025-257-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 74388 | Cova del Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-ponc | Cova de força interès situada al nord-oest del municipi del Bruc a tocar de la riera de Pierola. Segons l'època de l'any hi brolla un salt d'aigua que en fa ser un espai natural força remarcable. També se l'anomena cova del 'Pons'. | 08025-258 | Prop de Can Guixà i de Can Manuel. | 41.5846300,1.7599000 | 396632 | 4604402 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74388-foto-08025-258-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 74389 | Cistes del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cistes-del-castell | Informació oral: Gemma Estrada | XIV | Grup de cistes per emmagatzemar gra, recobertes en ceràmica i tapades amb lloses trobades prop de la masia El Castell i Can Farrés, a la zona coneguda com El Pedregós. Només se'n conserven dues que presenten la curiositat d'estar unides per l'interior. Les seves mides (1'70 m. de profunditat) i el bon estat de conservació en el que es presenten fan aquest element del tot interessant. | 08025-259 | El Castell. Prop del Bruc de Dalt. Sud-est del terme. | 41.5858500,1.7871300 | 398903 | 4604506 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74389-foto-08025-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74389-foto-08025-259-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Les lloses que cobrien les cistes es toben actualment dins les mateixes cistes i l'obertura és tapada per un parell de planxes de ferro. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74390 | Barraca d'El Pedregós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pedregos | XVIII-XX | Atípica barraca amb dues portes per accedir-hi, separades per un gros pilar fet de pedra seca. A través d'aquestes obertures s'accedeix a la barraca en la que s'aprecia dos nivells de sòl. A l'hora, la meitat inferior de la barraca presenta un enlluït diferent de la part superior formada de roca a la qual s'adosa la barraca i pedra seca. Davant de la barraca hi ha un espai enfonsat al mateix nivell del sòl de la barraca i que presenta el mateix enlluïment que la part inferior de l'interior de la barraca. Al costat de la barraca hi ha un petit safreig. | 08025-260 | El Castell. Prop del Bruc de Dalt. Sud-est del terme. | Es podria sospitar que la barraca va ser construïda aprofitant un dipòsit de líquids de molt bona factura més antic. | 41.5846000,1.7863600 | 398837 | 4604368 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74390-foto-08025-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74390-foto-08025-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74390-foto-08025-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 74391 | Balma de can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-sola | http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1248-cat-balma_de_can_sola.htm http://apeupermontserrat.blogspot.com.es/2009/09/balma-de-can-sola.html | Balma d'espectaculars dimensions situada dins la finca de Can Solà de la Roca. Ocupa un total de 3.150 m2. Pel seu interior hi transcorre un torrent d'aigua irregular, la qual ha erosionat els estrats de forma horitzontal donant forma a aquest magnífica balma. Al centre de la cavitat hi ha la font homònima, que brolla de forma periòdica. En el seu interior hi conserva les restes de murs utilitzats per tancar-hi ramats. | 08025-261 | Prop de Can Solà de la Roca. Centre del terme. | A llarg del temps aquest gran espai cobert ha sigut utilitzat com a aixopluc natural pels ramats de la zona mentre que a dia d'avui és un lloc ideal per l'escalada i disposa de 12 vies instal·lades. | 41.5973000,1.7478200 | 395645 | 4605824 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 74392 | Cova del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cabrit | <p>Balma de no massa fondaria situada per damunt del camí de la Cova de l'Arcada a la Font del Xevret. Conserva murs, màrfegues rústiques, foc a terra i atuells per cuinar, donant facilitats per a fer bivac.</p> | 08025-262 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5960300,1.7901300 | 399169 | 4605632 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 74393 | Els Pallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pallers | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>Els Pallers és un serrat que conte quatre monòlits capritxosament esculpits pel pas del temps i que recorden la forma de pallers, forma a partir de la qual la imaginació de la gent n'ha bastit llegendes que han arribat als nostres dies. Per la seva forma aquestes formacions també són anomenades 'pallers de pedra' o 'els pallers de tot l'any'. Tot i que són de curta ascensió aquests 'pallers' tenen quelcom especial que en justifica l'escalada. Des de la carena dels Pallers estant hom pot gaudir d'unes meravelloses vistes tant de la regió de les Agulles com de la vall d'El Bruc.</p> | 08025-263 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5998600,1.7806400 | 398384 | 4606069 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74393-foto-08025-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74393-foto-08025-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74394 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-1 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.</p> | 08025-264 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.</p> | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74395 | Cova de l'Alfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lalfons | <p>http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2008/05/la-cova-de-lalfonso.html</p> | <p>La cova de l'Alfons, també és anomenada 'cova de l'Alfonso' o 'cova del Fonso', és una balma de dimensions considerables situada en el paratge de la Raconada, a la zona del Vermell del Xincarró, característica per estar formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si trobem quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada.</p> | 08025-265 | Nord de la població. La Raconada. Est del terme | 41.5978200,1.7830400 | 398581 | 4605839 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74396 | Col·lecció al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-darqueologia-de-catalunya | www.mac.cat http://lestudioh.com/catlestudioh/10dossieres/pdfs/08lestudiohcat.pdf | Conjunt de troballes prehistòriques recuperades al llarg del segle XX dipositades a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona) entre les qual cal destacar una destral i denes de collaret del jaciment de Can Vallès i les troballes aparegudes en el jaciment de davant de l'església parroquial de Santa Maria d'El Bruc, actualment desaparegut. | 08025-266 | MAC Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08039 Barcelona | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu nacional en xarxa sorgit arran de la llei de museus de 1990 que té com a objectiu la conservació, investigació i divulgació dels vestigis arqueològics a Catalunya. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | -3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 74397 | El Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montgros-0 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Montgr%C3%B2s_%28el_Bruc%29</p> | <p>El Montgròs, cim pertanyent a la regió montserratina dels Ecos, és amb 1133 metres un dels cims més alts de Montserrat. El seu volum, semblant al d'un gran massís, domina tota la muntanya. Des del cim la panoràmica és majestuosa. A les gegantines parets de les cares est i oest hi ha obertes diverses víes d'escalada.</p> | 08025-267 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5981300,1.8040100 | 400329 | 4605849 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74398 | Regió dels Ecos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dels-ecos | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya] http://www.mfos.eu/els_ecos_de_montserrat.htm</p> | <p>És la regió central de les 6 regions en què es divideix la muntanya de Montserrat, tres de les quals les trobem al terme municipal del Bruc. Aquesta regió comprèn des de Coll de Porc, tocant als Frares Encantats fins al coll de Migdia i les Talaies. Mentre que la cara nord de la regió presenta la semblança d'una gran muralla la cara sud s'allargassa esglaonadament vers els plans d'El Bruc. El cim més alt de la regió és el conjunt de roques dels Ecos, amb 1212 m. d'alçada, i són el segon cim més alt de Montserrat. Aquesta zona esta formada pels tres monòlits dels Ecos; l'Eco Superior, l'Inferior i el del Mig, a més de la Miranda, el punt d'accessibilitat més fàcil, amb un cim més aviat planer i allargat. Altres cims destacats de la regió són el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, els Plecs de Llibre o el Cilindre.</p> | 08025-268 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Aquesta és una regió amb una gran activitat d'escalada. La primera ascensió documentada a les roques dels Ecos és datada del dia 20 de gener de 1957 per part d'Anna M. Pallejà, J. M. Torras, J. Borràs, J. Camps, J. Prat, J. Monfoig, Domènech, R. Bassols i B. Villena.</p> | 41.6025700,1.8051200 | 400429 | 4606341 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74399 | Col·lecció al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-comarcal-de-lanoia | http://www.mnactec.cat/museum/museu_de_la_pell_igualada_i_comarcal_de_anoia.htm | -1800 +900 | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia conté els materials recuperats de diversos jaciments bruquetans: 'Cova Tapada', 'la Vinya del Castell', 'Serral de les Cametes', 'a 100 metres de Sant Pau', 'de l'entorn de Sant Pau Vell' i de 'prop de Can Guixà / prop de Vilaclara'. | 08025-269 | Baixada de la Unió, s/n. 08700 Igualada (Anoia) | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1949 quan, gràcies a l'impuls del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, es va crear el Museu de la Ciutat, amb seccions de ciències naturals, arqueologia, art antic i modern, història, folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74399-foto-08025-269-1.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Islàmic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81|85|88 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74400 | Rellotge de sol de Ca n'Elíes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nelies | www.gnomonica.cat | XIX-XX | No s'identifiquen les xifres ni cap tipus de decoració. | És un rellotge del tipus vertical. Dibuixa un cercle sobre un marc quadrat. Malauradament no es conserven ni les marques horàries ni cap tipus de decoració ja que la pintura s'ha deteriorat amb el pas del temps i l'atac de les inclemències meteorològiques. | 08025-270 | Ca n'Elíes a Sant Pau de la Guàrdia | 41.6118500,1.7476700 | 395656 | 4607439 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74400-foto-08025-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74400-foto-08025-270-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 4.165. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74401 | Rellotge de sol de Cal Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-jaumot | www.gnomonica.cat | XX | Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) És un rellotge vertical construït amb una peça circular de ceràmica. Indica les línies horàries de les 7 del matí fins la 4 de la tarda amb números romans. La decoració consisteix en el lema 'Jo sense Sol, Tu sense Fe, els dos no valem res' perfilat al centre sota un dibuix del Sol, el qual està flanquejat per una mitja Lluna a l'esquerra i una estrella de sis puntes a la dreta. Damunt i al centre apareix la data de construcció de la casa (1883) que no es correspon a la del rellotge. Per les seves característiques és molt probable que l'autor del rellotge sigui el terrissaire Josep Plaxats de Castellfollit del Boix, el qual encara elabora rajoles, teules, rellotges de Sol i diverses peces ceràmiques de construcció en un antic forn terrisser alimentat per fogots, seguint una tècnica de cuita que podem trobar en antics forns d'època romana. | 08025-271 | Cal Jaumot | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74401-foto-08025-271-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Josep Plaxats | No està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74402 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10 | www.gnomonica.cat | XX | Segons descriu el mateix autor, Eduard Farré, és tracta d'un rellotge de sol tipus circular i està orientat al sud. Els materials amb els quals està construït són fusta tropical, llautó i alumini. És del tipus Foster-Lambert. Inclinació: vertical. Lat. N 41º 36' 30'. Long E 1º 44' 50'. Senyala les hores de les 5 matí a les 9 vespre, amb xifres romanes; té unes petites marques per senyalar els quarts d'hora. El rellotge està corregit per la longitud local, per l'equació de temps (cada 10 dies) i per l'horari d'estiu i d'hivern (dos cops a l'any); així l'hora de la fotografia és la que marca el rellotge (les 13.20 del dia 25 de juny). Les correccions s'efectuen manualment cada deu dies desplaçant el quadrant per les guies que el subjecten. | 08025-272 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 2005 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74402-foto-08025-272-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Eduard Farré | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 2.206. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 74403 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10-0 | www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol construït amb rajoles de ceràmica amb una sanefa exterior pintada amb blau i un bordó que actua com a marc exterior amb ceràmica vidriada. És del tipus vertical declinant. Tal i com ens descriu E. Farré, propietari del rellotge, és rectangular i està orientat sud-est, declina 12º. Indica les marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda amb números romans, en cicles de 12 hores, la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta amb un sol al pol. Està decorat amb alguns dels signes zodiacals, d'esquerra a dreta, Sagitari. Escorpí, Balança, Verge. Lleó, Cranc -damunt del XII-, Gèminis, Taure, Àries, Peixos i Aquari. | 08025-273 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74403-foto-08025-273-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | A. Canela | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 3.663. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74404 | Rellotge de sol al c/ Lluís Companys, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-lluis-companys-5 | www.gnomonica.cat | XX | És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 7 a 4 amb números romans. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, M. Dalmau, qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 7 del matí fins les 4 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. La decoració consisteix amb la inscripció 'Nihil sine sole' (Res sense el Sol) a la part superior i els escuts de Catalunya i del Bruc que flanquegen la data de construcció que apareix en números romans, a la part inferior. Al centre o pol del gnòmon o estil apareix una petita representació d'un Sol. | 08025-274 | C/ Lluís Companys, 5 | 41.5842000,1.7819400 | 398468 | 4604328 | 1983 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74404-foto-08025-274-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.734. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74405 | Rellotge de sol de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria | www.gnomonica.cat | XIX-XX | És un rellotge de Sol tipus vertical declinant, que fou incorporat a la paret, sota el vèrtex de la teulada. La seva construcció és molt senzilla i està efectuada a partir d'incisions directes a l'arrebossat. Té una forma circular i està orientat Sud-Est. Marca les línies horàries des de les 7 del matí a les 3 de la tarda amb números aràbics amb senyals per a les mitges hores, | 08025-275 | Església de Santa Maria | 41.5759200,1.7858500 | 398781 | 4603405 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74405-foto-08025-275-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.101. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74406 | Rellotges de sol de cal Cordero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-cal-cordero | www.gnomonica.cat | XIX | Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) A la façana sud es conserven dos rellotges de sol, curiosament a molt poca distància l'un de l'altre. El més significatiu és el que trobem situat prop del carrer, a la dreta de la façana. És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 6 a 5 amb xifres aràbigues. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, E. Farré, el qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota i ocupa l'espai destinat a dues fileres de rajoles amb les que està folrada la façana. Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 6 del matí fins les 5 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. El segon rellotge, a l'esquerra de la façana, està orientat igual que el primer, està construït del mateix material, però no presenta cap tipus ni de decoració ni de referència numèrica. | 08025-276 | Casa Elías o cal Cordero | L'edifici és una obra de l'any 1880 (apareix aquesta data a la façana principal). També es té constància que s'hi efectuaren obres posteriorment, concretament l'any 1883 (la data es conserva a les edificacions amb usos agrícoles). Amb molta probabilitat la data dels rellotges es correspon a la construcció inicial de l'edifici. | 41.5789800,1.7803100 | 398324 | 4603751 | 1880 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74406-foto-08025-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74406-foto-08025-276-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4028) registra ca n'Elies o cal Cordero. El rellotge de sol es troba immers a la façana d'aquest edifici.Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.099. | 99|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||
| 74407 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-354 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de planta circular, obrada amb pedra seca, de mides regulars i una mica carejades, i coberta amb falsa cúpula. Té un voladís lateral, una capa de pedruscall i una mica de crespinell al damunt i la típica pedra manllevadissa que tapa la sortida de fums. El portal és trilític, amb una sola llinda i està parcialment ensorrat i cobert de bardisses. Està orientada al sud. | 08025-277 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6099400,1.7868400 | 398917 | 4607180 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74407-foto-08025-277-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74408 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-355 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca de pedra carejada, unida amb la tècnica de la pedra seca amb alguna clapa de morter. És de planta rectangular i té falsa cúpula, que està recoberta amb pedruscall i crespinell i té un voladís lateral. El portal és trilític i té una espitllera al damunt de la llinda, que és rectangular i simple, frontisses i restes de rajoles més modernes unides amb ciment. A l'interior hi ha restes de fum, dues finestres i dos cocons. Està arrambada a un marge i orientada al nord. | 08025-278 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6400200,1.7891600 | 399157 | 4610517 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74408-foto-08025-278-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74409 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-356 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca -sorrenca i conglomerat-, de planta circular i falsa cúpula recoberta de pedruscall i crespinell i envoltada per un voladís. El portal és trilític, amb dues llindes i té una finestra al mur i una pedra a l'exterior, que servia de banc. A l'interior hi ha un cocó, un calaix i restes de foc. Li ha caigut alguna pedra. Està orientada al nord. Mides portal: 0,87 m amplada i 1,26 m alçada. Mides perímetre interior 2,40 m | 08025-279 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6250500,1.7866900 | 398928 | 4608858 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74409-foto-08025-279-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74410 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-357 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca -sorrenca i escairada-, de planta rectangular i falsa cúpula, recoberta de pedruscall i herba, amb la sortida de fums tapada amb una pedra manllevadissa. També té voladís i finestra. El portal és trilític i té una doble llinda. A l'interior hi ha restes de fum, un calaix damunt de la llinda i, a terra, estris relacionats amb la producció de la mel. Va ser construïda recolzada a un marge. És una zona de feixes ben conreades i plantades d'oliveres i arbres fruiters, propera a la vinya que contrasta amb els erms que envaeixen l'entorn. Està orientada al nord. | 08025-280 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca pertany a cal Pere Jan, una masia del terme de Marganell fundada durant la primera meitat del segle XIX per Pere Joan Costa. | 41.6232100,1.7868800 | 398941 | 4608654 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74410-foto-08025-280-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74411 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-358 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca i planta semicircular, encaixada entre dos marges i encarada cap a migdia. La coberta és de falsa cúpula, amb una capa de pedruscall i crespinell al damunt i amb la sortida de fums tapada amb una pedra manllevadissa. Hi ha una finestra al mur i restes de foc a l'interior. El portal és trilític. És situada en una zona de feixes i marges, força emboscada i de difícil accés, molt a prop de l'olivar del Pere Jan. La porta d'accés té 8,80 m d'amplada i el diàmetre interior fa 1,50 m. | 08025-281 | Malniu-Carena de les Pujades | 41.6210700,1.7858900 | 398855 | 4608417 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74411-foto-08025-281-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 74412 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-359 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca i planta circular, amb falsa cúpula, pedruscall i pedra manllevadissa. També té dues finestres i dos cocons. El portal és trilític, amb dues llindes, una de les quals ha caigut. És situada en uns bancals, a la carena de les Pujades, a sota mateix de la capella desafectada de Sant Pere de la Pineda. Està orientada a l'est. El gruix de les parets és de 0,76 m, la porta té 0,62 m d'amplada i el diàmetre interior és de 2,60 m. | 08025-282 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6305400,1.7842200 | 398731 | 4609471 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74412-foto-08025-282-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74413 | Escut heràldic de can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-macana | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.6 | XVIII | És l'escut del monestir de Montserrat. En les representacions heràldiques apareix un grapat de muntanyes (d'or) situades a la part baixa de l'escut (el melic) sobre el camper de gules (vermell en heràldica), amb una serra (també d'or) tallant-les pel damunt situada a la part coneguda com punt d'honor. Aquesta representació té a veure amb la pròpia etimologia de la muntanya de Montserrat. El nom prové de mont, muntanya, i serrat, entès com una cadena muntanyosa. Serrat prové del llatí serra que vol dir xerrac. Així la forma de la muntanya, amb turons i crestes lligats els uns amb el altres, ens recorda perfectament les pròpies dents del xerrac. A la part superior hi ha la data de 1791, quan era abat del monestir José Arredondo (1789-1793). L'escut apareix damunt d'una mena de roba que actua de suport. | 08025-283 | Can Maçana | Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74413-foto-08025-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74413-foto-08025-283-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4062) registra can Maçana Aquest escut es troba a la dovella de la porta principal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 74414 | Làpida commemorativa dels difunts de la guerra del francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-commemorativa-dels-difunts-de-la-guerra-del-frances | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 77 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.92-93. | XX | Són dues làpides commemoratives dels difunts del Bruc de la guerra del francès. Són de marbre rectangulars. En la primera i de més reduïdes dimensions apareix el següent text: 'Aqui reposen les cendres dels herois d'El Bruc. 6 DE JUNY DE 1808'. A la segona es relacionen el noms dels citats difunts: 'Josep Millaret Casals, Josep Jorba Solà, Joan Ollé Ollé, Salvador Elias Dulcet, Pau Domenech Domenech, Josep Sabater Castells, Pau Valles Rialp. RIP'. | 08025-284 | Cementiri del Bruc | Hi ha autors que afirmen que aquestes làpides es van elaborar amb motiu de la commemoració del primer centenari de les batalles del Bruc, en el decurs dels actes celebrats l'any 1908. De tota manera les seves característiques i tipologia artística no es corresponen a uns elements propis d'inicis del segle XX. Una hipòtesis a corroborar proposa la data de 1958, coincidint amb la celebració del 150è aniversari de les batalles. Amb motiu del 90è aniversari es va organitzar una exposició sobre les batalles. Fou aleshores quan es van recuperar del seu abandó ja que es trobaven arraconades en el dipòsit de cadàvers del cementiri del Bruc. Fou en aquest moment quan es van instal·lar en l'indret actual al costat del campanar i presidint el cementiri. Dels set noms que apareixen a la làpida, només es poden citar com a difunts relacionats amb la batalla del 6 de juny de 1808 a Pau Vallès, Salvador Elies i Pau Domènec, morts per l'enemic i enterrat l'endemà en un lloc desconegut. La resta no es pot afirmar documentalment que la seva mort estigui vinculada directament amb l'enfrontament amb els francesos. | 41.5759600,1.7858700 | 398783 | 4603409 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El Cementiri Vell està catalogit com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). La làpida commemorativa es troba dins del recinte. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 93965 | Celler i casa de can Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-i-casa-de-can-balaguer | <p><span><span><span><span><span><span>MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La teulada està en mal estat | <p><span><span><span><span><span><span>El celler de can Balaguer forma part d’un conjunt constituït per un antic habitatge i l’edifici de l’antic celler. L’edifici de l’habitatge es troba a l’extrem sud-est del conjunt, de planta baixa i un pis sota teulada, no presenta gaires elements remarcables, que són els que eren característics de la construcció en la seva època: sostres de bigues i cairats que suporten el paviment superior de toves i rajols, escales de maó amb mamperlà de fusta, una divisió d’alcova molt senzilla rectangular que és una simple obertura al mur, i unes portes d’armari encastat de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del celler és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s’obre a la carretera, al sud. Té planta baixa i una planta pis. A la façana, la porta principal que es troba a un costat, és d’arc carpanell de maó a plec de llibre recolzat sobre muntants de maó. Al costat hi ha dues finestres d’arc que segueixen la mateixa tipologia. Al primer pis hi ha dos balcons. La façana de darrera únicament té una porta que permet l’accés directe a la planta baixa i una obertura que dona a la terrassa i que permet accedir al pis. Al costat hi ha un espai que havia albergat un antic cup de vi que va ser transformat en lavabo i es va refer la paret de pedra exterior a mitjans del segle XX aproximadament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Davant d’aquesta façana hi ha un pati exterior que encara conserva el pou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’interior de la planta pis del celler no presenta elements remarcables. La teulada de teula àrab es sustenta sobre quatre pilars verticals de maons sobre els que recolzen les bigues que suporten l’estructura de la teulada que està formada per bigues i llates sobre les que descansen les teules situades a llata per canal. Aquest espai conserva alguna divisió vertical, ja que devia tenir un segon pis, però actualment l’espai està buit i presenta força alçada. Sembla que aquest espai es va fer després de la Guerra Civil, ja que es va esfondrar el sostre i es van malmetre les antigues encavallades, substituint el conjunt pels pilars de maó. Les divisions interiors feien funcions de camerino. En aquest espai es va fer teatre fins a la dècada del 1950, i hem tingut la informació de què quan es va inaugurar el monument al Timbaler del Bruc l’any 1963, es va utilitzar per allotjar tropes militars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’interior de la planta baixa és un espai obert gràcies al forjat de la coberta que és de volta catalana rebaixada entre arcs de mig punt rebaixats de maó, situades en dos cossos paral·lels separats a la vegada per arcs de mig punt rebaixats; els diferents arcs de cada volta convergeixen en un pilar central, mentre que els extrems exteriors recolzen als murs laterals. Totes les voltes van ser reforçades afegint un nou arc de maó pla al centre de cada volta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa es conserva un cup de vi petit folrat amb cairons ceràmics i el cargol d’una antiga premsa de vi.</span></span></span></span></p> | 08025-285 | Carrer Bruc de Baix, 1 | <p><span><span><span><span><span><span>Històricament, el nucli antic del Bruc es va desenvolupar a costat del castell del Bruc i de l’església de Santa Maria a partir del segle X. Hi passava el camí Ral, que va propiciar aquest nucli de població. A partir del segle XVII va augmentar considerablement la població amb el conseqüent increment de masies. A partir del segle XVIII es van fer habitatges originant els nuclis Bruc de Dalt i Bruc de Baix, que es van configurar al llarg del camí Ral, la principal via de comunicació entre Martorell i Igualada, destacant la seva posició estratègica. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XVIII la població es va incrementar un 41%, amb un inici d’expansió urbana i la creació de nous nuclis al peu de la principal via de comunicació. Així, el nucli Bruc del Mig es va configurar a inicis del segle XIX, quan es va començar a consolidar aquesta via el 1805, que es transformarà en la carretera N-II a inicis del segle XX. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar que tradicionalment la indústria més característica del Bruc va ser la fabricació de peces de ceràmica i terra cuita (maons, teules), fonamentalment a partir de l’exposició internacional de Barcelona del 1929. Però tradicionalment el sistema econòmic havia sigut l’agricultura. A inicis del XIX va haver un expansió agrícola que va portar al desenvolupament de masos, basada en el cereal, oliveres i alguns ceps de vinya. La viticultura va aprofitar els terrenys que no eren bons per altres cultius, amb contractes de rabassa morta. Al segle XX es va convertir en un lloc d’estiueig i es van construir alguns edificis modernistes seguint la moda de l’època. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El desenvolupament urbà al llarg del camí Ral ens presenta un conjunt de cases amb gran diversitat d’estils i d’èpoques, amb edificis d’època modernista i contemporanis, així com algunes cases rurals i masies.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici de la casa i el Celler de can Balaguer no segueixen l’estructura d’altres habitatges de Bruc de Baix o de Bruc del Mig, com cal Mestre Xic (1934), cal Sant Joan (1867), cal Cordero (1880), cal Díaz o Villa Antoniette (1913), Panamà Canal (segle XX), can Casas Petit (1913<a href='#_ftn1'><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></a>). En canvi si té alguna semblança amb el celler de la masia can Serrat, que es troba a l’extrem de Bruc de Baix, formant part d’una antiga masia. Aquest celler de can Serrat, tal i com s’explica a la fitxa corresponent del Mapa de Patrimoni Cultural del Bruc (fitxa núm. 12), conserva una porta d’arc de mig punt de maó que va ser completament reformada a finals del segle XX, i un arc escarser de maó a l’interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa de can Balaguer era un habitatge senzill, segurament construït en aquest moment d’auge econòmic entre finals del XVIII i principis del XIX; mentre que la construcció del celler és més moderna, possiblement de finals del segle XIX, seguint característiques similars en la construcció al celler de can Serrat. S</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>embla que l’edifici ja existia el 1703, segons consta en un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Musset, 2009: 22), per tant el primer edifici corresponent a l’habitatge es construiria al segle XVIII, en l’època d’expansió degut al creixement de població. A l’Arxiu Històric Municipal del Bruc es conserva un padró de 1848 on surt esmentada la casa de “Balagué”, on estaven empadronats “Llorenç Paloma de 41 anys, casat; Joseph Paloma, 20 anys, solter; Teresa Paloma, 76 anys, vídua; Maria Paloma, 33 anys, casada; Maria Paloma, 14 anys, soltera; Josepha Paloma, 3 anys, soltera”. És a dir, el matrimoni amb 3 fills i la mare del marit, que agafen el seu cognom, Paloma.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5760300,1.7838400 | 398614 | 4603419 | 08025 | El Bruc | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315161806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-img20230315161218.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-03 00:00:00 | OPC | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||
| 94813 | Arbreda de Pinassa rodal A4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a4 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 4-5 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 11 m i un perímetre de 1,3m.</p> | 08025-286 | A peu del camí cap al coll de Guirló | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6105400,1.7706000 | 397565 | 4607266 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 94814 | Arbreda de Pinassa rodal A2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a2 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 6-7 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 10 m i un perímetre de 1,2 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,25 ha.</p> | 08025-287 | Per sota de l’antic Castell de la Guàrdia (Castell de Bonifaci). | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6095800,1.7734700 | 397802 | 4607156 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.L'accés no és fàcil perquè no hi ha camí. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 94815 | Arbreda de Pinassa rodal A1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 8-9 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,3 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,52 ha.</p> | 08025-288 | A peu del camí cap a Sant Pau Vell poc després de deixar el camí cap al coll de Guirló. | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084700,1.7751700 | 397942 | 4607031 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 94816 | Arbreda de Pinassa rodal D1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 10-11.</p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,4 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> | 08025-289 | Al coll de Guirló | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084100,1.7769100 | 398087 | 4607022 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 94817 | Arbreda de Pinassa rodal D2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-d2 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 12-13.</p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 9 m i un perímetre de 1,1 m. Ocupa una superfícies d'unes 3,85 ha.</p> | 08025-290 | Al coll de Guirló, baixant pel torrent de la Diablera a mà dreta. Cal endinsar-se pel bosc | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6084400,1.7777400 | 398156 | 4607025 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 94820 | Teix de la canal dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-canal-dels-pouetons | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 14-15.</p> | <p>Exemplar de <em>Taxus baccata</em>. Aquest és el teix més gran dins el terme del Bruc, amb una alçada total de 7m i un perímetre de 1,8m.</p> | 08025-291 | Sortint del refugi Vicenç Barbé, agafar el corriol que mena a l’avenc dels Pouetons. Poc abans d’arribar-hi, un altre corriol molt poc evident a mà dreta s’endinsa per la llera del torrent. Cal anar pujant fins a trobar el Teix. | <p>Va ser objecte de catalogació i protecció dins un projecte europeu “LIFE Taxus” (2012-16) on va participar el Parc Natural de Montserrat.</p> | 41.6087700,1.7846400 | 398732 | 4607053 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | El teix és un arbre que creix molt lentament. A les canals profundes de la muntanya de Montserrat encara hi troba condicions d’humitat per subsistir, malgrat l’aridesa general dels sòls de la muntanya.Els teixos eren arbres venerats antigament per la seva resistència i la fusta era valorada per l’obtenció d’arcs. A Europa s’hi poden trobar exemplars de fins a 4.000 anys. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 94822 | Alzines de la Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-la-cova | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 16-17.</p> | <p>Dues especies de <em>Quercus ilex</em> amb unes dimensions de 12m d'alçada i 3m de perímetre.</p> <p>Les dues alzines bessones de la Font de la Cova són de les més grosses del Bruc i la seva capçada dóna ombra tot l’any a l’indret on sorgeix aquesta font, per la qual cosa era un indret tradicional per anar a berenar i festejar. També hi ha un safareig i una bassa propers.</p> <p>El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper</p> | 08025-292 | En un revolt pronunciat del Camí de Cal Mata. | 41.5901700,1.7685400 | 397361 | 4605007 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/94822-292.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 94823 | Lledoner del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-castell | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 18-19.</p> | Molt poc evident per quedar molt tapat per la resta de vegetació que l’envolta | <p>Espècie de <em>Celtis australis</em> amb unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre. Es tacta d'un gran lledoner situat a la proximitat del forn de calç de la masia del Castell.</p> | 08025-293 | A peu del camí. | 41.5892100,1.7884800 | 399021 | 4604877 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 94824 | Noguera de Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-de-can-jorba | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> | <p>Aquesta és una de les nogueres més grans que es conserven al terme, prop de la masia de Can Jorba. Pertany a l'espècie <em>Juglans regia</em> i té unes dimensions de 8m d'alçada per 1,4m de perímetre.</p> | 08025-294 | Just davant de Can Jorba, al mig del camp de conreu. | 41.5874400,1.7986600 | 399867 | 4604669 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Les nogueres se solien plantar a les proximitats de les masies, perquè a més de les nous (que proporcionaven fruita seca i l’ingredient bàsic per fer la ratafia), la seva fusta era molt preuada per fer eines. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 94825 | Figuera del camí de Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-cami-de-can-rovira | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 24-25.</p> | <p>Especimen de <em>Ficus carica</em> de tres branques amb una alçada màxima de 8m i un perímetre de 3,9m.</p> | 08025-295 | Al costat del petit pont del camí de Can Rovira després de la baixada del carrer de les escoles (carrer 1 d’octubre). | <p>Pel fet d’estar refugiada al torrent, aquesta figuera deu haver pogut resistir molts anys i ha seguit donant el seu fruit dolç a molta canalla de l’escola propera, així com als adults que la coneixen.</p> | 41.5827900,1.7808600 | 398376 | 4604173 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Les figueres són arbres d’origen subtropical i tenen un creixement que pot resultar espectacular si no pateixen grans gelades, com ha passat al Bruc de tant en tant. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 94826 | Pinastre del Timbaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinastre-del-timbaler | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 26-27.</p> | <p>El pinastre és un arbre que pot assolir els 30m d’alçada però sol fer-se de forma espontània en sòls silicis i àcids; per això al Bruc només es troba naturalitzat en aquest turó esquistós prop de les piscines, on es va plantar amb una colla d’altres arbres no autòctons. Les fulles són les més llargues i les pinyes són grans, oposades i surten en parella.</p> <p>Aquest exemplar de <em>Pinus pinaster</em> és el més gran de tots els que es troben en aquest indret amb una alçada de 11m i un perímetre de 1,6m.</p> | 08025-296 | Dins el pati de l’escola darrera el monument del Timbaler del Bruc. | 41.5835900,1.7770800 | 398062 | 4604266 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Es troba dins del recinte de l'escola. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 94827 | Roure del camp de Can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-camp-de-can-farres | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 28-29.</p> | <p>Aquest roure martinenc creix prop de la bassa de Can Farrés, que té aigua tot l’any i per això es deu haver fet tan gros, si bé encara no ha arribat al màxim propi de la seva espècie <em>Quercus humilis</em>. Actualment té unes dimensions de 12m d'alçada i 2,6m de perímetre.</p> | 08025-297 | Al peu del camí que voreja el camp d’oliveres per sota Can Farrés. | 41.5812800,1.7865900 | 398851 | 4603999 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 94828 | Castanyer de Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-moixerigues | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 30-31.</p> | <p>Aquest castanyer és un relicte de l’antiga plantació que es va realitzar als turons de les Moixerigues a mitjans del segle XX. Aquest <em>Castanea sativa</em>, està situat en un punt ideal per què creixi, en sòl silícic (licorelles), entre la pineda i una clariana que domina els camps de la solana del serrat de les Moixerigues. Fa 6m d'alçada i un perímetre de 3,1m.</p> | 08025-298 | Seguint el PR-C 78 des del Bruc en direcció a Montserrat, un camí a la dreta, mena a un camp d’oliveres. Just on acaba el camí i comença el camp. | 41.5789700,1.7887500 | 399028 | 4603740 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 94829 | Pi pinyoner del camp de Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-del-camp-de-moixerigues | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 32-33.</p> | <p>Aquest és un dels pins pinyes (<em>Pinus pinea)</em> de major talla del serrat de Moixerigues amb 12m d'alçada i 2m de diàmetre.</p> | 08025-299 | Direcció a Montserrat, després de pujar un petit marge, el camí planeja i després gira bruscament a l’esquerra en pujada. Tot recte pel mig del camp fins a trobar-lo. | 41.5772400,1.7875100 | 398922 | 4603549 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Els pins pinyoners creixen millor en sòls àcids i per això són més abundants al serrat de les Moixerigues i als sectors amb licorelles. La seva producció de pinyons li dóna més valor que la pròpia fusta i per això també s’han replantat durant anys en aquesta zona. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||
| 94830 | Eucaliptus de l’Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-lesglesia | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 34-35.</p> | <p>Uns dels pocs eucaliptus que trobem al Bruc, que creixen a la vora de l’Església de Santa Maria del Bruc.</p> <p>Sense atènyer les dimensions màximes per a aquesta espècie d<em>'Eucalyptus sp.</em>, s’han fet arbres imponents que proporcionen ombra en aquest espai d’ús públic.</p> <p>Aquest especimen fa 12m d'alçada i 2,4m de perímetre.</p> | 08025-300 | A l’aparcament de l’Església de Santa Maria del Bruc. | 41.5765600,1.7852800 | 398735 | 4603476 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||||
| 94831 | Lledoner Bruc de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-bruc-de-baix | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> | <p>El lledoner <em>Celtis australis </em>més gran del Bruc, que dóna la benvinguda a l’entrada del poble pel Bruc de baix. Té una forma harmoniosa i proporcionada i és productora de la fruita rodona característica de l’espècie, que serveix d’aliment a molts ocells a l’hivern, els lledons. Fa 12m d'alçada i 1,8m de perímetre.</p> | 08025-301 | 41.5754900,1.7847900 | 398692 | 4603358 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 94832 | Alzina de Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-serrat | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 40-41.</p> | <p>Can Serrat també té la seva alzina pròpia i monumental, que serveix d’ombra i, sobretot, d’inspiració als artistes que fan estada a la masia.</p> <p>Aquest <em>Quercus ilex</em> fa 12m d'alçada i 3,4m de perímetre.</p> | 08025-302 | Baixant el camí a Can Serrat a la dreta. | 41.5753100,1.7869000 | 398868 | 4603336 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.