Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41531 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XVIII | Darrerament se li han fet reformes a les cobertes, tant de la casa com dels coberts que delimiten l'era. | Casa de planta quadrada, amb planta baixa, dos pisos i les golfes, i la teulada de doble vessant. Presenta un volum afegit a la façana de ponent que només arriba a l'alçada del primer pis. L'entrada principal és a la façana sud, al davant de la qual es veu una era semi enllosada i delimitada a ponent per uns corrals i a llevant per graners. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra unida amb argamassa, que impedeix veure els contorns, i la teula. | 08026-1 | Brull, el | Tot i que la Morera existís ja a les darreries de l'Edat Mitjana, en tenim constància el 1419, la construcció actual data possiblement del segle XVIII, a l'igual que els coberts que es troben a la part de ponent de l'era, datats al 1700. Fins a meitats del s. XX va ser un mas amb una intensa activitat agrícola i ramadera. | 41.8126700,2.3302600 | 444371 | 4629194 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Igual que moltes de les masies de la zona, la Morera segueix sent explotada com a centre agrari i ramader, però no és habitada permanentment. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41532 | La Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanyera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat restaurada i condicionada els darrers anys, respectant-ne el seu aspecte exterior, no sols de les teulades i llinda, sinó també de l'arrebossat dels seus murs. | Casa de planta quadrada, de grans proporcions. Té la façana principal encarada al sud, tot i que s'hi pot accedir també des de tramuntana. L'edifici consta de planta i pis, amb golfes. La teulada és a dues vessants (est/oest) i de teula àrab. Té una porxada que és de nova construcció. El seu interior ha estat adaptat a les necessitats de residència per a minusvàlids (és propietat del Cottolengo), i per tant la seva estructura ha estat modificada. Tota l'era que circumda la casa ha estat enquitranada i s'ha construït un edifici en la part nord, destinat a menjadors, i una església neoromànica al sud. | 08026-2 | Brull, el | Casa pairal construïda a la segona meitat del segle XVIII (1762), possiblement en el mateix indret on anteriorment hi hauria l'antiga masia. Tan sols la construcció d'un porxo al sud ha alterat el seu aspecte exterior. Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. | 41.8140300,2.3275800 | 444150 | 4629347 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. Actualment és residència esporàdica de malalts del Cottolengo. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41533 | Serra-Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-montmany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Va ser objecte de reformes a la dècada del 1950. | Construcció de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal encarada al sud, precedida d'una petita era. La teulada és a dues vessants i més alta a la part central i d'una sola vessant més baixa als costats de llevant i ponent. Tan a llevant com a ponent hi ha cossos afegits, amb funcions de corral o cort, amb teulada d'una vessant. Totes les cobertes són de teula àrab. La planta baixa de la casa és destinada a feines agràries, mentre que el primer pis és destinat a habitatge. De la façana principal s'ha de destacar la finestra del primer pis amb llinda decorada. | 08026-3 | Sant Jaume de Viladrover | Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. | 41.8282900,2.2575300 | 438345 | 4630978 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hi ha afegit un edifici de nova construcció destinat a les funcions de granja. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41534 | Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladrover | ORRIOLS i PUIG, Gil [et al.] (1984). «Sant Jaume de Viladrover» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. | XI-XX | Va ser restaurada al 1926. | Església amb una nau i arcs torals, amb absis a la capçalera i un campanar de planta quadrada a ponent. La porta original era al sector meridional. El més destacable és el campanar de tres pisos d'alçada que descansa sobre la volta a l'extrem oest de la nau. Al mur de ponent es pot veure una porta oberta al segle XVII i una finestra en forma de creu. L'absis, reconstruït al segle XX, presenta dents de serra i arcuacions llombardes perfectament imitades. L'aparell constructiu és de mida mitjana, ben alineat i molt regular. Les cobertes de la nau, l'absis i el campanar són de teula. | 08026-4 | Sant Jaume de Viladrover | Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma. | 41.8274400,2.2528100 | 437952 | 4630887 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Coneguda també com a Sant Jaume dels Bastons pel mas dels Bastons que té prop seu. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41535 | L'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanyol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIV-XX | Ha estat restaurada totalment, pràcticament només s'han respectat les façanes. | Masia de grans proporcions formada per tres cossos, el més antic dels quals presenta reminiscències d'un gòtic tardà. El cos principal consta de planta, dos pisos i golfes, i té la façana principal al sud, tot i que també s'hi pot accedir des del nord. A aquest cos hi ha un edifici adossat a la part de ponent, de planta quadrada i dos pisos, en el qual es pot veure un doble nivell de galeries al primer i al segon pis. Hi ha restes d'un segon cos afegit al sud, actualment ensorrat, i, finalment, podem veure-hi un pou adossat a l'exterior de la façana nord. Com a conjunt, l'Estanyol se'ns mostra com una casa de grans proporcions i d'aire senyorívol. | 08026-5 | Urbanització de l'Estanyol | Masia existent a la baixa Edat Mitjana amb importants reformes fetes en el decurs dels segles XVIII i XIX. Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà. | 41.8193100,2.2821900 | 440385 | 4629964 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà, que hi ha ubicat a l'edifici les oficines. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41536 | Capella Mitjancera o de La Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mitjancera-o-de-la-font-del-faig | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petita capella de planta quadrada amb teulada feta de teula i d'una sola vessant. Té el campanar afegit a la part nord, en forma d'espardenya que puja damunt la petita sagristia adossada. Els seus murs són de pedra excepte el de llevant, o façana principal, que és de fusta. S'accedeix al seu interior per dues portes que es troben a llevant, quedant el petit altar a aquesta façana. La seva capacitat és reduïda. | 08026-6 | Brull, el | Hi ha poques notícies sobre la capelleta, ja que és de construcció recent, cap a 1960. S'hi celebra un aplec anual. Forma una unitat juntament amb la casa que duu el mateix nom. Tan sols és oberta al culte quan la casa de recés és habitada. Pertany a la parròquia del Brull. El projecte data del 20 d'octubre de 1960 i va ser beneïda el 22 d'agost de 1961 per Mn. Joan Colom, rector de Tona, i Mn. Narcís Casanovas i Pujol, que fou un decidit promotor d'aquesta advocació. | 41.8080400,2.3408600 | 445248 | 4628673 | 1961 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la façana principal es pot veure un banc de pedra entre les dues úniques obertures. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41537 | Mas Font del Faig o Mitjancera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font-del-faig-o-mitjancera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Es conserva perfectament, tot i que no és habitat regularment ja que l'edifici va ser restaurat als anys seixanta del segle XX. | Mas de petites dimensions situat al pendent assolellat. Té la façana principal orientada al sud, tot i que d'ençà de la darrera restauració es pot accedir des de tramuntana i des de ponent. La seva situació al pendent fa que consti de nivells diferents i de dos pisos. La coberta és de teula a dues vessants. L'edifici és el resultat de l'annexió de dos cossos al volum original, situat a llevant. Presenta com a materials bàsics la pedra amb argamassa i la teula, tot i que per a la seva restauració s'ha utilitzat també el formigó i el totxo. | 08026-7 | Brull, el | Tot i que es tenen notícies documentals de l'existència del mas de la Font del Faig, altrament dit Mitjancera, ja al final de l'Edat Mitjana, l'edifici actual possiblement dati dels segles XVIII o XIX. Després d'un estat d'abandonament total, ha estat restaurat i reconvertit en casa de recés, essent ara propietat d'una congregació religiosa. La restauració ha estat poc respectuosa amb l'antic mas. | 41.8076900,2.3413400 | 445287 | 4628634 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41537-foto-08026-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41537-foto-08026-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Inicialment era anomenat Casanova de la Castanyera. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41538 | El Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo degut a la seva recent edificació. | Casa de planta quadrada amb un cos (original) a la cara sud, on es troba la façana principal. Els materials emprats per a la seva construcció han estat la pedra, el formigó i la fusta, així com la teula. Les seves façanes de pedra intenten imitar l'aspecte de les masies dels voltants, tot i que la seva estructura és molt diferent. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes i compta amb una petita capella a l'est de la casa. L'entrada principal és precedida per una porxada-balcó de tres columnes que sostenen un terrat al primer pis. La coberta és a quatre vessants. | 08026-8 | Brull, el | Va ser edificada als anys 20 del segle XX pel veí de Seva Josep Crivillé i Ciurana i feia les funcions d'hotel per als familiars que venien a visitar els seus parents malalts que estaven en el Sanatori de Casademunt. Així va néixer el Brull-Hotel (o l'Hotel), però després va deixar de fer aquesta funció per ser reconvertit en el Sanatori del Brull. | 41.8216700,2.2964700 | 441573 | 4630216 | 1920-30 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Abans era conegut com l'Hotel, degut a les seves funcions hoteleres. Més tard fou la residència de gent gran de Santa Maria de la Pineda o del Pinar. Tot i que el seu valor arquitectònic potser no és notable, el Pinar és una construcció substancialment diferent de la resta de cases del terme. Actualment compleix les funcions de casa d'acolliment per a joves. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41540 | Ermita de La Castanyera o de la Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d'un absis d'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d'uns 2,5 m d'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó. | 08026-10 | Brull, el | Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera. | 41.8139400,2.3273300 | 444129 | 4629337 | 1985 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra. | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41541 | Ermita del Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-pinar | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d'un metre i mig d'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt. | 08026-11 | Brull, el | Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa. | 41.8216400,2.2968600 | 441605 | 4630212 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de visitar-la, s'utilitzava com a magatzem. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41545 | Can Baucells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baucells | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Algunes zones de l'edifici han perdut part de l'arrebossat que lliga els carreus, però no en fa perillar l'estructura ni la mateixa façana. | Masia de planta rectangular (gairebé quadrada) amb la façana principal orientada sud-oest. Està feta de pedra unida amb argamassa i la teulada, que és de doble vessant, amb teula àrab. Té dos pisos i les golfes. Les finestres son rectangulars i estan emmarcades amb grans lloses de pedra. La llinda de la porta principal té un gravat on s'hi llegeix '1691'. La masia té un cos afegit a llevant, de dos pisos d'alçada, i un segon cos afegit a aquest primer d'una sola alçada amb funcions de cort probablement. | 08026-15 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia s'erigí just en el període de màxima activitat econòmica i ramadera dins del terme del Brull (segles XVII-XVIII) i, per tant, respon a les necessitats econòmiques de la zona. | 41.8274100,2.2531200 | 437978 | 4630884 | 1691 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41545-foto-08026-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41545-foto-08026-15-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment és coneguda també com a cal Bonjorn. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41547 | Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Se'n va restaurar una part als anys 50. | Petit complex agrari/ramader format a partir de l'ampliació d'un nucli inicial amb diversos cossos. La façana principal està orientada cap al sud i s'hi accedeix a través d'un portal que condueix a una era de reduïdes dimensions, delimitada al sud per uns corrals, a ponent pel portal i a llevant per unes corts. La casa està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa i un sol pis, i en destaca una galeria porxada al nivell del primer pis a la part sud. Per la seva situació de pendent la casa consta almenys amb dos nivells de sòl, més elevat a tramuntana que al sud. La teulada del cos principal és de teula àrab i doble vessant (est/oest). | 08026-17 | La Castanya | Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella. La masia que es pot veure avui dia data essencialment del s. XVIII, segons es desprèn de les llindes (1725 i 1752), i hauria estat el resultat de l'ampliació d'un antic nucli. Tot i que no és habitada amb regularitat, segueix funcionant com a centre ramader i agrari, fet que ha comportat que se'n restaurés una part als anys 50 (teulades i forjats). | 41.8025600,2.3534100 | 446286 | 4628057 | 1725 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És la masia habitada a més altitud del Montseny. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. Fou un dels primers refugis de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41549 | Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Està en runes. | Petita masia de planta rectangular, d'uns 12 per 8,5 metres, feta de pedra unida amb argamassa, de dos pisos d'alçada i de teulada de doble vessant. La masia està en runes. En queden dempeus gairebé senceres les quatre parets (falta un tros de la paret posterior) però el sostre ja ha cedit. La porta principal està orientada al ENE i té una gran llinda de pedra. Hi ha obertures de petites dimensions a les quatre parets i només una finestra de dimensions més grans (1,2 x 0,5 m) a la paret lateral esquerra. A dins s'observa una paret que delimita un espai independent. | 08026-19 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.8279900,2.2604900 | 438591 | 4630943 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La vegetació ha envaït l'interior i part d'una de les parets de la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41550 | Can Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carena | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XVII-XVIII | En runes. | Masia en runes de la qual només en queden restes dels murs exteriors. S'observa que era de planta rectangular, aproximadament de 13 per 8 metres. Les parets són fetes de pedra unida amb argamassa. De la paret de la cara sud no en queda res. De la resta es conserven tan sols els fonaments, fins a un màxim d'un metre d'alçada. | 08026-20 | Brull, el | En trobem la primera referència en un recompte de masies que es dugué a terme l'any 1846, tot i que en aquells temps es coneixia amb el nom de Casanova del Rourell degut a la masia pròxima (era dels mateixos propietaris). Va ser una residència de masovers que va estar en funcionament fins el 1973. | 41.8192900,2.2751300 | 439798 | 4629966 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el conjunt està bastant cobert per la vegetació. Antigament se la coneixia com la Casanova del Rourell. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41551 | Can Gasala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasala | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | L'arrebossat de la paret ha caigut en part i això fa que l'edifici denoti la necessitat d'una millora estructural externa. | Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 10 m, de dos pisos d'alçada, feta de totxo i arrebossada. La teulada és a doble vessant, amb desguàs a llevant i a ponent, de teula. La façana principal està orientada a ponent, amb dues portes rectangulars i una finestra al pis de baix i tres finestres al pis de dalt. Aquests finestres són rectangulars i aproximadament d'1 metre per 90 cm. Al sud i ha un cos afegit també de teulada a doble vessant, més petit, però d'alçada una mica superior. A llevant hi ha un altre cos afegit amb teulada d'una sola vessant i de només un pis d'alçària. | 08026-21 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia ha patit reformes estructurals segons les necessitats de cada moment històric i això ha provocat que no mostri una unitat arquitectònica. | 41.8303800,2.2548800 | 438127 | 4631212 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha hagut diverses reformes estructurals fet que comporta una barreja d'estils arquitectònics poc definits. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41552 | Can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-1 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està completament restaurada i el seu estat és òptim. | Casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual és més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada a llevant i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de la totalitat de les finestres, de pedra del país. A la part del sud hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada completament per passar a ser segona residència, amb la conseqüent alteració dels espais de la planta baixa que han passat de ser magatzems a ser menjador i sales i cuina. | 08026-22 | Brull, el | Es té constància històrica can Serrà des de la baixa Edat Mitjana. La casa que avui podem contemplar pertany, però, al segle XVIII, segons es desprèn d'un llinda de la façana principal: 1790. Cal destacar les marques del picapedrer que es troben a la part esquerra del marc de la porta principal. Can Serrà ha estat objecte d'una restauració als anys 80 del segle XX, el que li ha donat un aspecte completament renovat però sense perdre l'aire i les línies de la vella masia, i que ha comportat, entre d'altres coses, que ara es pugui veure tota la pedra de la façana rejuntada de nou. | 41.8194300,2.2929100 | 441275 | 4629970 | 1790 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41555 | Can Serradases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serradases | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | Gran masia de planta bastant quadrada, entre 16 i 18 metres de costat, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula ceràmica, i desguassa als laterals. Està feta de pedra. La façana principal està orientada al sud i té al davant una era molt espaiosa envoltada de camps de conreu. En aquesta façana tan la porta principal com les finestres estan emmarcades amb pedra. Hi ha un cos afegit a llevant, amb teulada d'una vessant continuant la teulada del mas. A ponent hi trobem també un altre cos afegit, també d'una vessant però un metre per sota de la teulada del mas, i un porxo. Aquestes construccions ja estan fetes amb totxana però amb el mateix acabat que el cos principal. | 08026-25 | Sant Jaume de Viladrover | Can Serradases és una antiga casa de masovers pertanyent al mas d'Els Bastons. Fins fa pocs anys funcionava com a allotjament de turisme rural. | 41.8363100,2.2468800 | 437469 | 4631876 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Recentment ha estat restaurada amb arrebossat pintat. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 41556 | Can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Va ser restaurada l'any 2000. | Masia de planta rectangular (d'uns 11 per 15 m aproximadament) amb planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La masia està feta de pedra unida amb ciment. Les portes i finestres (rectangulars totes elles) estan emmarcades amb pedra. Tots els acabats i el seu estat és bo, doncs ha estat restaurada recentment. La façana principal dóna al SSO i hi trobem una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Els carreus de la porta principal són d'un to rogenc que els diferencien de la resta de l'edifici. A la llinda de pedra de la porta s'hi observa una xifra poc llegible degut al pas dels anys ('1722' o be '1729'). A la paret de ponent i hi trobem també una gran porta d'entrada. | 08026-26 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8313900,2.2587000 | 438445 | 4631322 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu entorn està molt cuidat i s'hi poden trobar jardins, piscina i diverses construccions amb funcions de cobert, estable i d'altres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41557 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-2 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Hi ha zones de la façana que han perdut el seu arrebossat, sense perill per l'estrucutra ni la façana. | Masia de planta rectangular (12 per 9 m aproximadament) amb planta baixa i pis. Està feta de pedra unida amb ciment, i acabat amb un arrebossat que es troba en un estat regular. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa pels laterals del mas. La façana principal està orientada a ponent, amb una porta amb llinda de fusta i una finestra a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les finestres tenen marc de pedra. Al sud s'hi observa un cos afegit, no té porta i té el mateix acabat que la casa, per donar aparença d'un sol cos, però és de posterior construcció. Al nord observem que s'hi està construint actualment un nou cos. | 08026-27 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola i ramader, activitat que encara avui dia s'hi desenvolupa. | 41.8336600,2.2514000 | 437841 | 4631579 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També és coneguda com la Caseta d'en Grau. Al costat i han diverses estructures (graners, coberts, etc.), doncs es tracta d'una masia d'explotació ramadera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41559 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat recentment restaurada. | Masia de planta rectangular (11 per 18 m aproximadament) amb planta baixa i primer pis. Està feta de pedra unida amb argamassa. La teulada és a doble vessant, de teula àrab, i desguassa a la façana principal, orientada al SSE, i a la part posterior. Tan la porta, que disposa d'un petit sostre, com les finestres estan emmarcades amb pedra. Es veu perfectament a la façana meridional una posterior ampliació a llevant de l'edifici original que va mantenir la mateixa estructura d'aquest. A la banda de ponent observem un porxo. A la part davantera hi ha una era empedrada que dóna tota la volta a la casa, passant per sota del porxo. Hi trobem quatre fanals i un petit mur de pedra que separa l'era del jardí. | 08026-29 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8203700,2.3044800 | 442237 | 4630066 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Observem dos cossos més a la part posterior de la masia, un per a la masoveria i un garatge. Tot el conjunt es troba envoltat d'un jardí tancat per xiprers. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41560 | El Pla de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Hi ha algunes zones de la façana que necessitarien una lleugera restauració. | Masia de planta rectangular (d'uns 16 per 12 m) amb planta baixa, pis i golfes. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals de la casa. Les obertures són fetes amb carreus regulars de mida força voluminosa i d'un to rogenc. La porta, que té el mateix tipus de pedra, és de volta de canó. A la pedra central d'aquesta volta de canó hi ha gravada la inscripció 'Carlos Pvjol 1786'. A la façana principal, orientada al SSE, hi trobem en total dues obertures a la planta baixa, dues al primer pis i una a les golfes. Les finestres del primer pis destaquen per tenir a la part superior una estructura triangular feta de teula. La de les golfes és de mida més reduïda i té un acabat menys curós. | 08026-30 | Sant Jaume de Viladrover | Com moltes de les masies del Brull, aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8307400,2.2655400 | 439013 | 4631244 | 1786 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41560-foto-08026-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41560-foto-08026-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'edifici principal està envoltat de varis volums complementaris que denoten l'origen agrícola d'aquesta estructura. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41562 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Tot i que l'aspecte de la casa és bo, s'observa que l'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes, signe evident del poc ús que se'n fa. | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Està feta de pedra unida amb ciment. L'acabat és arrebossat excepte a les cantonades de la casa i al voltant de les obertures, on hi veiem carreus regulars de pedra de grans dimensions. Cal destacar que, degut a la inclinació del terreny, la banda de llevant és més baixa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a la façana principal i a la part posterior. A la façana principal, que està orientada al ENE, la porta d'accés és al primer pis i hi ha unes escales de pedra, adossades a la façana i amb una barana de ferro, per poder accedir-hi. La seva llinda està adornada amb un escut gravat a la pedra. A la banda sud hi un cos afegit, amb planta baixa i un porxo al primer pis. A la part posterior hi ha un cos amb planta baixa i pis. I a la banda nord s'hi observen tres murs que fan de contrafort, fets de carreus irregulars de pedra, de forma triangular i que arriben a l'alçada del primer pis de la casa. | 08026-32 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8215800,2.3031700 | 442129 | 4630201 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41568 | Font de l'Obi (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobi-masia | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | S'hauria de controlar el creixament de l'heura de la façana per prevenir futures esquerdes. | Masia de planta rectangular (d'uns 15 per 9 m aproximadament) feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Les obertures estan fetes de pedra tallada de manera regular i d'un volum considerable. La façana principal està orientada al nord. A la planta baixa hi trobem la porta de pedra, que a la part superior hi té una estructura decorativa feta de totxanes i en forma d'arc, i dues finestres. Una de les finestres de la planta baixa queda a sota d'un porxo o cobert que està construït adossat a la façana principal. El primer pis té tres finestres i les golfes una de molt reduïda. A ambdós laterals de la casa, a llevant i a ponent, hi ha cossos afegits amb teulada d'una sola vessant; el de llevant té també un petit porxo. A la part posterior també hi observem un petit cos. | 08026-38 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8197500,2.2503300 | 437739 | 4630035 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un tros de la façana principal està força envaïda per l'heura. A pocs metres s'hi veuen dos edificis de nova construcció. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41573 | Les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-illes | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està totalment reformada, mantenint algunes parts de l'edifici original. | Masia de planta rectangular de dimensions considerables, uns 23 per 16 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. Té planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Aquesta teulada no és simètrica essent la vessant nord de major longitud. Les obertures són fetes amb el mateix tipus de pedra i amb grans llindes de fusta, a més estan proveïdes amb reixes de ferro. La façana principal està orientada al sud, a escasses passes de la carretera BV-5301, i hi trobem dues portes i quatre finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. A la façana oest hi ha una porta i quatre finestres a la planta baixa i el primer pis és obert a manera de porxo. A la façana nord observem que la part central de la casa és d'un sol pis i fa de garatge, amb una gran porta i una minúscula finestra. A banda i banda del garatge hi ha una finestra, i a sobre, corresponent al primer pis, n'hi ha quatre. La façana est és oberta, a manera de porxo, amb columnes del mateix tipus de pedra, i encara hi trobem un segon porxo afegit d'una sola vessant. A la façana sud hi ha un petit cos afegit. | 08026-43 | Brull, el | Tenim constància històrica de les Illes ja al segle XIII, amb anterioritat del 1270. La construcció actual possiblement dati del segle XVIII, amb diverses reformes i afegits fets al llarg del XIX i del XX. Les reformes que s'han fet darrerament li atorguen un aspecte molt nou. | 41.8231100,2.2925800 | 441251 | 4630378 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba pràcticament a peu de carretera i molt a prop del pantà també de les Illes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41574 | Ajuntament del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa. | Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis. | 08026-44 | Brull, el | El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat. | 41.8169400,2.3053100 | 442303 | 4629685 | 1885 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41575 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull | <p>ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | IX-XV | Es troba en ruïnes. | <p>Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí, se'n conserva part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.</p> | 08026-45 | Brull, el | <p>Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.</p> | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables. L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||
| 41577 | Sant Martí del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-brull | ANGLADA BAYÉS, Manuel [et al.] (1984). «Sant Martí del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. | XI-XVIII | Església de nau única amb absis semicircular a llevant i coberta de teula àrab a dues vessants. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera. La volta de canó té llunetes i està reforçada amb arcs torals. La porta principal actual és a ponent (l'original era a migdia). L'interior és enguixat amb decoració barroca, excepte l'absis, que mostra pintures romàniques. L'aparell és format per petits carreus tallats de forma regular i rejuntats amb calç. L'església actual és el resultat de grans modificacions efectuades sobre el volum inicial. Té un campanar bastit el 1791. | 08026-47 | Brull, el | L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. | 41.8167400,2.3054700 | 442316 | 4629663 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Ha patit diversos canvis i actualment la façana ja no és d'estil romànic, sinó del segle XVIII. Hi destaca el color rogenc característic dels carreus de pedra. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 41578 | Les Batalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-batalles | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | S'observen parts clarament restaurades. | Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 9 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals de la casa. Consta de planta baixa i primer pis. La majoria d'obertures han estat reconstruïdes amb totxanes, en lloc de la pedra, i les llindes són de fusta. La façana principal s'orienta al NO. En aquesta façana observem una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres de la planta baixa són reixades. Al lateral SO hi ha dos cossos afegits d'una sola planta i una finestra al primer pis. A la façana posterior hi ha també un petit cos afegit i dues finestres de petites dimensions a la planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres més. En aquesta façana s'hi detecta una antiga obertura a la planta baixa que ha estat tapiada. | 08026-48 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8202700,2.2679200 | 439200 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41578-foto-08026-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41578-foto-08026-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Davant la masia hi ha una altra edificació que pot fer de magatzem, garatge, etc. Ambdues edificacions i l'era de gespa que hi ha al davant estan envoltades amb una tanca feta d'estaques de fusta i filaments elèctrics. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41579 | L'Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laranyo | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat recentment restaurada. | Masia de planta rectangular de forma allargada, d'uns 15 m de façana per 6,5 m de fondària, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal s'orienta al SE. En aquesta façana hi trobem la porta principal i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i una petita obertura a les golfes. Les obertures (a part de la de les golfes) són fetes amb carreus de pedra tallats de manera regular, de gran mida i d'un color més fosc que els de la resta de la casa. Algunes d'aquestes obertures tenen la llinda decorada amb carreus que fan una forma triangular o bé d'arc. A la gran llinda de la porta hi ha la data 1803. A la part posterior hi ha dos volums afegits, de grans dimensions, amb teulada d'una sola vessant orientada al NO; el primer té dos pisos i el segon només planta baixa. Al lateral esquerre hi trobem un cos afegit d'una sola planta, un cobert i un tancat. Al lateral dret hi ha un cos afegit que segueix la línia de la teulada. | 08026-49 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8249700,2.2698000 | 439361 | 4630601 | 1803 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part davantera hi ha una gran extensió de camps de conreu, amb un pou proper a la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41582 | Can Rebugall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rebugall | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | S'ha utilitzat la totxana en algunes parts de la casa per reforçar l'estructura de la mateixa. | Masia de planta rectangular, d'uns 15 per 10 metres aproximadament, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal està orientada al sud. En aquesta façana hi trobem la porta, de forma rectangular, que està feta també amb carreus de pedra però que en algunes parts ha estat refeta amb totxanes. Té una gran llinda de pedra. Les finestres d'aquesta façana, que n'hi ha dues a la planta baixa i tres al primer pis, també tenen llinda de pedra i la majoria han hagut de ser restaurades també amb totxanes. Estan, a més a més, protegides amb una reixa de ferro. A la banda de llevant hi ha dos cossos afegits d'un sol pis amb teulada d'una sola vessant que desguassa al nord; el primer està fet també de carreus de pedra però acabat amb arrebossat (tot i que aquest es troba en mal estat) i el segon és de totxana. A ponent trobem un cos afegit, fet de carreus, que antigament hauria tingut teulada i al primer pis una finestra i dues obertures més de dimensions reduïdes. A la part posterior, al nord, hi ha un cos afegit i dues finestres. | 08026-52 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8292600,2.2603700 | 438582 | 4631084 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41582-foto-08026-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41582-foto-08026-52-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Prop de la casa trobem dues construccions més, fetes ja de totxana, a més d'un cobert i un tancat pels animals. Una tanca protectora envolta tot el conjunt. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41583 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-0 | <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | XII-XX | Ha estat restaurada completament. | <p>Construcció de planta rectangular amb la façana principal a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula a quatre vessants. L'edifici actual és el resultat de l'ampliació del nucli primitiu cap al sud. Destaquen unes finestres d'espitllera visibles als murs de tramuntana i llevant. S'accedeix al seu interior per un portal de pedra datat al segle XIX (1869). La seva estructura interna respon a les necessitats pròpies d'una casa de pagès, amb una planta destinada a magatzems i els pisos superiors a l'habitatge. Són destacables les galeries porxades del pis superior, restaurades recentment. A l'extrem de tramuntana hi ha un darrer cos afegit.</p> | 08026-53 | Brull, el | <p>Aquesta fortalesa és documentada a partir del segle XII. En el mas actual es guarda documentació de la família des de 1270. Pel que fa al punt de vista arquitectònic, les finestres espitlleres poden datar-se al segle XIII; del XVIII hi ha una llinda reaprofitada al sector nord de la façana principal; del segle XIX tot el cos sud i la remodelació de la façana amb el portal principal, i del XX la restauració de les cobertes i el repicat de la façana principal. El seu estat de conservació és bo i avui funciona encara com a explotació agrícola.</p> | 41.8043000,2.2847900 | 440587 | 4628295 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Dins de la finca hi trobem les instal·lacions ramaderes, un pou i una bassa. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||
| 41585 | Mas Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casademunt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Presenta nombroses reformes amb maons. | Casa de planta quadrada, dos pisos d'alçada i grans proporcions, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Té la façana principal orientada a llevant i presenta tot l'entorn enjardinat. La porta principal està feta amb grans carreus de pedra fent volta de canó, i a la llinda hi ha la data 1635. El seu interior respon a les necessitats de casa de serveis (exercicis espirituals), amb cambres i sales de reunions, sense cap altra funció. A l'extrem NO s'hi ha afegit un cos de proporcions més reduïdes i d'alçada inferior a l'original, en el qual hi ha una galeria i un terrat. Els materials de construcció bàsics són la pedra i la teula, tot i que presenta nombroses reformes amb maons (finestres). Al tercer pis dels angles NO i SE es poden veure petites torres. | 08026-55 | Brull, el | Casademunt va ser construïda per picapedrers francesos pels volts de 1540. Posteriorment va ser objecte de reformes, bàsicament a l'interior, a mitjans de segle XIX, de les quals destaquen les rajoles valencianes. Això succeí quan la casa era propietat de la família Ponç. Entre els anys 1931 i 1950 va servir de sanatori de tuberculosos. Actualment és una estança de repòs i meditació, propietat d'una comunitat religiosa. El complex es completa amb una església (veure fitxa) i una altra construcció amb funcions residencials per acollir els hostes. El seu estat de conservació actual és òptim i no presenta cap patologia digna de menció. | 41.8160600,2.2973900 | 441644 | 4629592 | 1635 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se'l coneix com a Casa de l'Espiritualitat. La casa té funció religiosa i s'hi poden observar diverses cambres per tal de dur a terme exercicis espirituals al seu interior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41586 | Església del mas Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-mas-casademunt | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | Església de planta de creu llatina amb el campanar adossat a la part de ponent i l'absis a llevant. Els materials constructius bàsics són pedra i maó, i la coberta és de teula. Als murs de tramuntana i migjorn presenta arcbotants que li donen aspecte de temple gòtic. S'accedeix a l'interior per la porta situada als peus del campanar, a l'extrem de ponent. En el creuer del sud hi ha la sagristia i s'hi pot accedir des de l'exterior. Els dos braços dels creuers són afegits posteriorment a la construcció original. | 08026-56 | Brull, el | La conversió del mas Casademunt en un sanatori de tuberculosos entre els anys 1931 i 1950 comportarien la construcció de l'església, amb línies que imiten un temple gòtic, bàsicament els arcbotants i els contraforts, així com les esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n'està totalment exempta. Ofereix un aspecte curiós des de la carretera, ja que el gòtic urbà que imita és poc freqüent al mig del bosc. | 41.8162800,2.2978600 | 441683 | 4629617 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 41590 | El Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIII-XVIII | El fet que actualment no es trobi habitat no ha afectat a les seves estructures i estat de conservació. Tot i que és explotat com a centre agrari, el seu estat pot començar a perillar. | Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Té la teulada a dues vessants i la façana principal és orientada a llevant. S'accedeix al seu interior a través d'un portal que condueix a l'era enllosada i delimitada per la casa, dos portals (un a llevant i un a ponent) i un cobert. A la part del darrera hi ha estat edificat un cos rectangular afegit a la casa. A la part sud es pot veure un forn, avui inservible, adossat a l'exterior del mur. Tot i que no és habitada amb regularitat, hom l'explota com a centre agrícola i ramader. | 08026-60 | Brull, el | Tot i que ja es troba documentada l'any 1270, l'actual edifici possiblement dati del segle XVIII. Se sap del Boix que va resistir les calamitats dels segles XIV i XV i que continuava sent una de les masies importants al segle XVIII. | 41.8012300,2.2820000 | 440352 | 4627957 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41590-foto-08026-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41590-foto-08026-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Són destacables les llindes bellament decorades que es troben a la façana principal, a l'alçada del primer pis, tallades amb formes arrodonides, dotant la finestra d'una aparença d'arc. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41591 | El Brugué (El Bruguer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brugue-el-bruguer | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIII-XVIII | El seu estat de conservació és bo. | Masia de planta quadrangular amb la façana principal orientada al sud. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de dues vessants. S'accedeix al seu interior per un portal de grans dovelles obert a la façana principal. L'asimetria de la teulada és deguda a la prolongació cap a llevant del cos principal de la casa. Pel fet d'haver estat habitada ininterrompudament, el seu estat de conservació és bo, i entre les reformes més visibles hi ha un contrafort a la paret de tramuntana, amb forma d'arcbotant. Al cos principal se li ha afegit un altre al sud. | 08026-61 | Brull, el | El Brugué està documentat des de l'any 1270. Se sap que va resistir les sotragades dels segles XIV i XV. Es tracta, doncs, d'una de les masies històriques del Brull. L'edifici actual data possiblement de mitjans de segle XVIII, tal i com ens revela una llinda del primer pis de la façana principal (1780). El fet que encara estigui funcionant com a centre agrari important ha contribuït notablement al seu manteniment. | 41.7977000,2.2711600 | 439448 | 4627572 | 1780 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41591-foto-08026-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41591-foto-08026-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41591-foto-08026-61-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La llinda de la finestra central del primer pis de la façana principal presenta la data 1780. Darrerament s'ha construït un cobert al davant, així com algunes granges a les immediacions. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41593 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-1 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIII-XVIII | Ha estat restaurada totalment. | Masia formada a partir d'un cos inicial de planta quadrada al que se li han afegit dos cossos a la part de ponent. El cos principal consta de planta baixa i un pis amb golfes, i presenta una teulada de teula àrab de dues vessants. Té la façana principal orientada cap al sud, i s'hi accedeix a través d'una era enllosada i delimitada per un mur de contenció. Els materials constructius són la pedra i la teula. Cal destacar la llinda de la porta principal, bellament decorada amb una creu de Malta esculpida i un rellotge de sol que es troba a l'alçada del primer pis. La seva estructura interior ha estat adaptada a les necessitats de segona residència. | 08026-63 | Brull, el | Tenim constància documental del mas Coromines d'ençà de la baixa edat mitjana. Malgrat tot, l'edifici actual data de les darreries del segle XVIII, segons es desprèn d'una de les llindes de la façana principal (1796). | 41.8118200,2.3022000 | 442040 | 4629118 | 1796 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la llinda de la façana principal hi ha la data 1796, la mateixa data que apareix al rellotge de sol. Darrerament ha estat restaurada totalment, esdevenint una segona residència. La restauració ha afectat a la coberta i al seu interior. També són de nova construcció la pràctica totalitat de les llindes de pedra de les diverses finestres. El seu estat de conservació actual és bo. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41594 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIII-XX | Ha estat restaurada gairebé completament, tant l'exterior com l'interior. | Casa de planta quadrada amb la façana principal orientada al sud i la teulada a dues vessants (est/oest). Té planta baixa, un pis i golfes. Al cos original s'hi ha afegit posteriorment un cobert a la part de llevant. S'accedeix a la casa per un portal de grans dovelles que formen un arc de mig punt, i és destacable també la finestra gòtica que trobem a l'alçada de la planta baixa de la façana principal. La clau de volta de l'accés principal presenta un escut de família. Al davant de la casa trobem una era enllosada a la que s'accedeix per un portal, i que es troba delimitada pels coberts i per un clos de pedres. Després de la restauració, la casa conserva el seu aspecte exterior. L'edifici ha patit diverses transformacions tal i com podem observar en la situació i estil de les diverses finestres i obertures. | 08026-64 | Brull, el | Segons l' historiador A. Pladevall, el Solà forma part de les masies històriques del Brull. Ja que la trobem esmentada al capbreu i els pergamins del 1270. Fou també una de les masies que resistiren la crisi baix medieval, i sabem que el 1870 era habitada. Darrerament ha estat objecte de restauració, ja que es trobava en estat ruïnós, i ha esdevingut segona residència. | 41.8083600,2.2983900 | 441720 | 4628737 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La restauració ha afectat a la totalitat del seu interior, així com a les cobertes i forjats, molt malmesos d'ençà del seu abandonament. Dins la finca trobem també un pou, una bassa i una piscina. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41598 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui molt bo. | Casa de grans dimensions de planta rectangular, d'uns 27 per 17 metres, feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Té planta baixa, un pis i golfes, i la teulada és de quatre vessants. La façana principal mira a llevant i s'hi accedeix a través d'un portal que delimita una ampla era per ponent. La porta està feta amb grans carreus de pedra que formen una volta de canó i a la clau de volta observem un escut gravat a la pedra. Les finestres són fetes també amb grans carreus de pedra tallats de forma regular, i les de la planta baixa són reixades. | 08026-68 | Sant Jaume de Viladrover | Per bé que al portal principal es pugui llegir: '1568 Bernat G.' la construcció que es pot contemplar avui data bàsicament del segle XVIII, moment en el que s'hauria duplicat gairebé el volum del casal, concretament el 1793, ampliant-lo cap al sud. La senzillesa de les seves línies austeres li donen un aire senyorial, fet al que també hi contribueix tant el volum com la planta rectangular no alterada. | 41.8279600,2.2549300 | 438129 | 4630943 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'interior respon a l'estructura de les cases de pagès, combinant els espais residencials, al pis, i els de magatzems. A l'escut de la clau de volta hi ha esculpides la data '1568' i les sigles 'Bernat G' i 'IHS' (Jesus Homninum Salvator). | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41600 | El Grau (segon edifici) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-segon-edifici | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim. | Edifici més petit que el principal, de planta rectangular, d'uns 15 per 11 metres, fet de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i amb acabat arrebossat (tot i que l'arrebossat no és uniforme i es veu la pedra en molts llocs). Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada a ponent, s'hi observen una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres estan fetes amb llinda de fusta i les de la planta baixa són reixades. Per la banda sud s'uneix al edifici principal per un arc amb volta de canó. Per la banda nord té dos petits cossos afegits d'una sola planta i amb teulada d'una vessant. Per llevant hi trobem les cavallerisses. | 08026-70 | Sant Jaume de Viladrover | L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim. | 41.8281700,2.2549200 | 438128 | 4630967 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 41603 | Corral de Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-puigventos | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Ha estat restaurat recentment. | Construcció de planta rectangular, d'uns 17 per 12 m, d'una sola planta feta de carreus irregulars de pedra. Aquests carreus en bona part de la construcció estan posats sense cap lligam excepte en algunes parts on s'ha utilitzat l'argamassa i el ciment. La teulada és de teula àrab, a doble vessant que desguassa a la façana principal i a la part posterior. La façana principal s'orienta al NE. Aquí hi observem dues portes, que són fetes amb carreus més grans i tallats de forma regular, l'una amb la llinda de fusta i l'altra amb una biga de formigó. En cap de les quatre parets hi ha finestres sinó unes petites obertures de 35 per 10 cm aproximadament. | 08026-73 | La Castanya | Tradicionalment en la vida del camp s'han utilitzat corrals, barraques, cabanes, bordes, etc. per guardar-hi eines, bestiar, palla, fems i d'altres. En aquest cas, però, la seva funció inicial era d'habitatge. | 41.7899100,2.3437500 | 445472 | 4626659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41603-foto-08026-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41603-foto-08026-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Encara s'utilitza avui dia per guardar-hi el bestiar en algunes èpoques de l'any. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41607 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-2 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està totalment restaurada i el seu estat de conservació és bo. | Masia de grans proporcions, de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal al sud, precedida d'una era enllosada. La teulada és de teula àrab a dues vessants i l'aparell constructiu és de pedra. Destaca el portal d'arc de mig punt de la porta d'entrada amb la clau de l'arc decorada. El seu interior ha estat modificat i adaptat a les necessitats d'escola amb la construcció d'aules, dormitoris i menjador. Cal destacar el rellotge de sol de la façana principal, possiblement reaprofitat, així com les finestres del primer pis, la pedra de les quals és diferent de la resta. | 08026-77 | La Castanya | Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud. | 41.7790400,2.3548400 | 446385 | 4625445 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41607-foto-08026-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41607-foto-08026-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41607-foto-08026-77-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment l'edifici funciona com a escola de natura. Se la coneix com El Vilar de la Castanya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41608 | L'Adrobau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ladrobau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | La proximitat d'aquesta casa amb la del Vilar (Escola de la Natura) ha propiciat una restauració que actualment és en una fase molt inicial i que afecta per ara a les cobertes. L'interior es troba en estat totalment ruïnós. | Masia de planta rectangular resultat de l'afegit de diversos cossos a un cos inicial, donant com a resultat una allargada façana totalment desproporcionada amb l'amplada de la casa. Consta de planta baixa i un sol pis, està orientada cap al sud i té la teulada de teula àrab a dues vessants. La major part de les seves estances, excepte el cos central, eren destinades a magatzems, corrals i graners. A la façana principal hi podem veure un voluminós contrafort. És digne de menció l'arcada dovellada que hi ha a la porta principal. La masia s'ha format a partir d'un nucli inicial que possiblement dati del segle XVIII, tot i que en ell hi podem veure interessants elements anteriors, com les llindes d'una de les finestres del nord, que presenten una decoració poc habitual amb cercles. | 08026-78 | La Castanya | Aquesta masia pertanyia a l'antiga parròquia de la Castanya. Ja apareix documentada per primer cop el 1419. | 41.7795400,2.3578500 | 446635 | 4625499 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41608-foto-08026-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41608-foto-08026-78-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A l'era anterior, abandonada i coberta per abundant vegetació, hi trobem una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat. El seu emplaçament distant dels camins i carreteres han propiciat un abandonament primerenc. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41609 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XI-XV | Restaurada a finals del s.XX | Església romànica de petites dimensions que forma un conjunt amb la sagristia que li fou adossada. És una construcció rústega d'una sola nau, amb tres arcs torals, i coberta amb volta d'aresta. Ha desaparegut l'absis antic, substituït per una construcció trapezoïdal. Aquest forma un sol cos amb la sagristia que hi ha entre l'absis i el campanar. El presbiteri també és trapezoïdal, sense cap línia concreta. Al fons de l'església i a sota del cor de fusta hi ha un pou al costat de la pica baptismal, que és barroca. El mur de tramuntana és el més ben conservat. S'accedeix a l'interior de l'església per la porta original, situada al mur de migjorn, que és adovellada i coberta per un arc de mig punt. El campanar va ser adossat posteriorment a l'església al perllongar el mur. | 08026-79 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Va ser restaurada entre el 1986 i 1989 per part del servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Hi ha un petit cementiri situat a la vessant est de l'església. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41611 | Rectoria de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cristofol-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XX | Quan els actuals propietaris la van comprar la van restaurar totalment. | Masia de planta rectangular força allargada, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i pis, amb teulada de doble vessant que desguassa a llevant i a ponent. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment. La façana principal s'orienta al sud. Cal destacar un porxo a l'entrada, aquí la paret fa una gran arcada de pedra a l'alçada del primer pis. L'entrada principal també està feta amb volta de canó. Aquest mas es troba adossat a l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79) per la banda de llevant, doncs n'era l'antiga rectoria. A ponent hi trobem un pati i un segon edifici més petit també pertanyent a la casa. | 08026-81 | La Castanya | Aquest mas era l'antiga rectoria de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. | 41.7837600,2.3521800 | 446168 | 4625971 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment aquest edifici no pertany a l'església ja que és de propietat privada i, per tant, ha perdut la funció de rectoria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41615 | Can Bordons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Casa de planta poligonal amb coberta de teula a dues vessants. El desnivell de la roca natural sobre la que està edificada ha comportat un triple nivell de sòls al seu interior. Té la façana principal orientada a ponent i s'hi accedeix des d'una era enllosada, també de diferents nivells. El desnivell del sòl i el relatiu mal estat de la construcció han comportat la col·locació, en un període força antic, de dos contraforts a la façana principal i un altre a la cara sud. A la façana nord es pot veure un cos afegit corresponent a un forn de pa. En aquest mur es pot veure clarament el cos inicial a partir del que es va formar la casa. | 08026-85 | La Castanya | Es tracta d'una casa de pagès de reduïdes dimensions i de línies senzilles però de gran bellesa. El pas del temps és present als seus murs amb elements com els contraforts o les llindes treballades de la façana de llevant. Tot i que encara roman habitada, el seu estat de conservació és precari, factor propiciat per la dificultat que presenten els seus accessos. Els masovers no recorden intervencions importants els darrers anys. El seu difícil emplaçament fa témer pel seu imminent abandonament. | 41.7923900,2.3623400 | 447019 | 4626922 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Ajuntament del Brull. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 41616 | Molí de l'Adrobau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ladrobau | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Està completament restaurat. | Es tracta d'un antic molí situat a la riba de la riera de Collformic, a peu del GR-5. Està totalment restaurat, de secció rectangular, feta de carreus de pedra i ciment, i en part amb un acabat arrebossat també de ciment. La teulada és d'una sola vessant, de teula àrab. Degut al desnivell del terreny la casa consta de diferents nivells de sòl en el seu interior, essent un màxim de tres. A la façana principal hi ha un cos afegit també de pedra. Al davant hi trobem una era enllosada i dues taules de pedra fetes amb les rodes del molí. Pel lateral dret unes escales fetes amb lloses baixen fins a tocar de la riera. | 08026-86 | La Castanya | La creació i unicació d'aquest molí anava lligada a la producció agrícola de l'Adrobau, aprofitant la riera de Collfornic. No tan sols el propietari de l'Adrobau sinó alguns propietaris veïns, pagant-ne un lloguer, en podien fer ús. | 41.7809900,2.3661000 | 447322 | 4625654 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41616-foto-08026-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41616-foto-08026-86-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquest molí pertanyia a la masia de l'Adrobau, molt propera a aquest emplaçament i, d'aquí, el nom. Avui dia, al no tenir funció de molí, el lligam amb l'edifici principal ha desaparegut. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41619 | Serradussà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradussa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XV-XVIII | Està totalment restaurada. | Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 10 m, feta amb carreus irregulars de pedra i ciment que consta de planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Aquesta teulada no és simètrica, és més llarga la banda de ponent, degut segurament a l'ampliació de la casa per aquesta banda. Les obertures estan fetes de pedra, amb grans carreus tallats regularment i grans llindes. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem dues portes, la principal amb la data 1797 a la llinda, i cinc finestres de les quals les dues de la planta baixa són reixades. Destaca a la part posterior un antic forn que sobresurt de la façana. Està totalment restaurada. | 08026-89 | Brull, el | Tenim nocions de Serradussà ja el 1419, i més tard el 1586 com a masoveria del Pujol, tot i que probablement dati de temps més antics. L'activitat principal, per la ubicació del mas, ha estat l'explotació forestal, la ramaderia i l'agricultura pel consum de la casa, activitats que s'han desenvolupat fins als nostres temps. La casa ha estat habitada de forma continuada fins l'any 1960, quan l'última família masovera la va abandonar. Actualment la casa ha estat restaurada però no hi viu ningú. | 41.8082900,2.3174900 | 443307 | 4628716 | 1797 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A les immediacions trobem corts i pallisses que també han estat reformades. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||
| 41620 | El Rourell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rourell | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XIV-XVIII | El seu estat és d'abandonament total. | Antiga masia fortificada de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra i argamassa. En algunes parts s'observa també l'acabat arrebossat. La teulada és de doble vessant, de teula. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos. El mas actual és el resultat de l'addició de cossos al llarg dels anys a partir d'aquest cos inicial. La façana principal està orientada al NE, i just davant hi ha unes corts que s'uneixen a la casa per un porticó, tancant una petita era. Es percep la fortificació en la construcció d'una petita torre a la cantonada sud i al fet que la majoria d'obertures siguin posteriors a la construcció de l'edifici principal. La majoria d'aquestes són fetes amb pedra, amb grans llindes, però també s'hi observa el maó en algunes d'elles. El seu estat és d'abandonament total. | 08026-90 | Brull, el | Tenim notícies del Rourell ja al 1322. Des d'aquesta data fins el 1973 la casa ha estat habitada de forma permanent. Com a casa de mitja muntanya la seva activitat principal ha estatt tant el cultiu de cereal com l'explotació del bosc. | 41.8135000,2.2751800 | 439797 | 4629324 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A part de les corts hi trobem també altres cossos que feien de pallissa i de cobert. També un tancat fet amb un mur de pedra a la part sud. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41621 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Es troba en estat ruïnós. | El Casal són les runes d'una masia situada a la Castanya, entre els masos del Boscàs i el Vilar. Actualment només en queden les restes d'alguns dels seus murs. Són murs de pedra, de carreus irregulars, i s'hi observa també en alguns punts l'ajuda de terra o argamassa. Aquests murs fan uns 40 cm d'amplada i la seva alçada, que és molt variable pel seu estat ruïnós, no supera els 2,5 metres. S'hi distingeixen més o menys fins a quatre compartiments diferents tot i que és impossible de saber l'ubicació de les obertures o la seva orientació. | 08026-91 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7806900,2.3524900 | 446191 | 4625630 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41621-foto-08026-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41621-foto-08026-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41621-foto-08026-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El bosc està envaint aquestes runes. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 41622 | El Boscàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscas | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XII-XX | S'han anat reformant diverses parts de la casa al llarg dels anys. A la façana sud s'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat. | El Boscàs és una de les masies històriques de la Castanya. És una gran casa de pagès de grans dimensions feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, en part amb acabat arrebossat, i teula àrab. El cos principal, que és petit, té l'entrada orientada a ponent i la teulada de doble vessant al nord i al sud. Un segon cos afegit al sud, de major grandària, té la teulada desguassant a ponent i a llevant. Els dos cossos, units tant per l'interior com per l'exterior, atorguen molt espai a la casa. Les finestres són fetes amb grans carreus de pedra, de forma regular, i grans llindes. La porta principal és, també de pedra, amb volta de canó. Degut a la inclinació del terreny la casa té diversos nivells de sòl. A la façana sud s'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat. | 08026-92 | La Castanya | Es tenen notícies històriques del mas el Boscàs des del s. XII. És una de les masies tradicionals de la castanya i encara és habitada avui dia. | 41.7822000,2.3487600 | 445882 | 4625800 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Diverses parts de la mateixa casa fan funcions de pallissa i graner. A més, i han d'altres volums que fan de corral, doncs aquest mas encara es dedica a la ramaderia. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/