Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41799 | Arxiu municipal de Cabrera de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Cabrera de Mar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. | 08029-57 | Plaça de l'Ajuntament | La documentació més antiga data del segle XVIII, però la major part de la documentació és del segle XX. L'arxiu forma part de la Xarxa d'Arxius Locals des de l'any 2009. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Informació extreta de la Xarxa d'Arxius Locals de la Diputació de Barcelona | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41863 | Goig de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser | Desconegut, 'Goigs de la Mare de Déu del Roser que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar, Bisbat de Barcelona. ', Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/7150. | XX | Goig dedicat a la Mare de Déu del Roser, que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar. Es tracta d'un text de caire religiós dedicat a la Verge del Roser. Com en la majoria dels casos se'n desconeix l'autoria, i la melodia de la música que acompanyava el text, però devem la impressió a Antoni Malats. Es tracta d'un full de 17,5 x 12,5 centímetres, amb la característica orla vegetal que emmarca el quadre del text. El text està encapçalat per una imatge de la Mare de Déu envoltada de sengles poms de roses. La tornada del text, en alusió a la casa on es cantaven aquest goig fa: 'Puix Déu Pare us ha escollida / per ser Mare del fill seu / Sant Roser treieu florida / al vell mas can Bartomeu'. | 08029-123 | Capella de Can Bartomeu | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.5311100,2.3912700 | 449218 | 4597897 | 1951 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Es conserva una còpia d'aquest Goig dins la Col·lecció de Goigs del fons Enric Prats i del Centre de Lectura de Reus. Malgrat estar catalogat com d'autoria desconeguda, coneixem un altre goig igual, de l'any 1957, que se li coneix autoria, concretament de Josep Miralles Brillas.Imatge extreta de Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/7150. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41864 | Goig de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | Desconegut, 'Goigs de la Mare de Déu del Roser que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar, Bisbat de Barcelona. ', Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/5849. | XX | Goig dedicat a la Mare de Déu del Roser, que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar. Es tracta d'un text de caire religiós dedicat a la Verge del Roser. En aquest cas coneixem l'autoria del text que devem a Josep Miralles Brillas. La impressió del full del goig va ser feta a Barcelona, l'any 1957 per la Llibreria Quera. Es tracta d'un full de 17,5 x 12,5 centímetres, amb la característica orla vegetal que emmarca el quadre del text. El text està encapçalat per una imatge de la Mare de Déu envoltada de sengles poms de roses. La tornada del text, en alusió a la casa on es cantaven aquest goig fa: 'Puix Déu Pare us ha escollida / per ser Mare del fill seu / Sant Roser treieu florida / al vell mas can Bartomeu'. | 08029-124 | Capella de Can Bartomeu | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.5311100,2.3912700 | 449218 | 4597897 | 1957 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41864-foto-08029-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Josep Miralles Brillas | Es conserven tres còpies d'aquest Goig dins la Col·lecció de Goigs del fons Enric Prats i del Centre de Lectura de Reus.Imatge extreta de Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/5849. | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||
| 41895 | Llegenda Santa Helena, filla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-santa-helena-filla-de-cabrera | <p>Amades, J. (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, vol. IV, pàg. 868 i 869.</p> | <p>La tradició ha considerat que Santa Hel·lena era una santa d'origen català, filla de Cabrera. La llegenda, prou truculenta, explica que el pare de Santa Hel·lena va vendre la seva filla al dimoni a canvi de grans riqueses. Però la noia, tement-se el tracte, es senyava abans de trobar-se amb el seu futur amo, extrem que feia tirar enrera el diable. El pare, a indicacions del diable, li tallà el braç per tal que la noia no pugués repetir el senyal. La història es repetirà, ara mutilant la llengua de la jove. Finalment el pare l'expulsa de casa, i ella, mutilada, fuig al bosc, on la troba i se n'enamora el senyor de Burriac, que la du al Castell on finalment es casen. Però lluny d'acabar la llegenda encara continua amb més viscissituds com l'embaràs de la noia, la guerra a la que marxa el senyor de Burriac, i l'expulsió de la jove amb el nounat per part de la sogra. Tota sola i amb el fill té un accident pel qual està a punt d'ofegar-se-li el nadó, però els seus pensaments d'auxili adreçats al cel, fant que li tornin a créixer braços i llengua per tal de salvar-lo. Tornat de la guerra, el senyor del castell retroba fill i mare al bosc, els torna al castell, i expulsa a la malvada mare.</p> | 08029-158 | 41.5343900,2.4043400 | 450311 | 4598253 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta llegenda fou recollida al Costumari Català de Joan Amades | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41896 | Dita popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular | <p>Català i Roca, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau, editor, Barcelona, Volum 1, pàg. 607. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 63.</p> | <p>'Boira a Burriac, pluja aviat'. Aquesta dita s'havia acostumat a dir al poble, fent referència al paisatge del Castell, veritable protagonista de les llegendes que fan referència a Cabrera. En aquesta ocasió és una dita de caire metereològic, que referencia que quan hi ha boira a les alçades del castell, pot ser que acabi precipitant al municipi. No obstant hi ha d'altres expressions que també recollim. En primer lloc tenim la de 'Boira a Burriac, pluja a mar' que en aquesta ocasió referenciaria que la pluja no seria al poble sinó mar endins. La tercera versió, 'Boira a Burriac, pluja a mars' torna a reforçar la idea de que la boira a l'alçada del poble adverteix d'una forta descarregada.</p> | 08029-159 | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Recollida per Pere Català, en la seva obra sobre els Castells Catalans. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41905 | Llegenda de l'enginy de la castlana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lenginy-de-la-castlana | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 273-274. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 26-28. Barallat, H. (1879): 'Excursions á Burriach'. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. III, Barcelona, pags. 19 i ss.</p> | <p>En el marc de les sovintejades incursions àrabs en la costa del Maresme en època medieval i moderna, trobem aquesta llegenda, en la que els àrabs intenten fer-se amb el Castell de Burriac. Havent marxat a la guerra el castlà de Burriac, i deixant el castell en mans de la dona i el servei, aquesta circumstància fou aprofitada pels pirates per assetjar el castell. L'ocurrència de la castlana fou la que salvà el castell, quan embadurnà d'oli totes les muralles. Aquest fet feu relliscar les escales dels assaltants que caigueren quan intentaren prendre la fortalesa. Fugiren espaordits creient-se embruixats.</p> | 08029-170 | Castell de Burriac | <p>La primera menció a aquesta llegenda la devem a Heribert Barallat (1879) que fou el primer en recollir-la oralment.</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||
| 41906 | Llegenda del Corsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-corsec | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 281-284. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 29-31.</p> | <p>La llegenda explica que al Castell hi visqué en certa ocasió el Corsec, criminal que tenia atemorida la contrada, i al que li pagaven un tribut en virtut de deixar-los tranquils. Eren tantes les riqueses acumulades de les seves activitats delictives que el castell acumulava veritables tresors, destacant per sobre de tots la cadira d'or que presidia la sala principal. Però es giraren les tornes quan el Corsec assaltà els nobles que anaven a Barcelona a la coronació del nou rei, vestits amb les seves millors vestimentes i joies. Arrel d'aquesta empresa el castell fou assetjat per soldats per recuperar els béns robats. Després de dies de setge els soldats s'adonaren de la presència d'un passadís secret que des del Montcabrer comunicava amb el Castell. Aconseguiren entrar-hi i plantar cara al Corsec, derrotant-lo finalment. Malauradament no trobaren cap mena de tresor, ni la cadira d'or. Aquest fet és el el que ha enlluernat a molt vilatans que creuen que les riqueses encara poden estar amagades o enterrades a la vora del passadís secret.</p> | 08029-171 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41907 | Llegenda de l'hereu del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhereu-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 17-20. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> | <p>Davant la dificultat de donar un hereu al senyor del Castell de Burriac, la seva dona va fer un tracte amb el cel per tal de poder engendrar a canvi de consagrar el seu fill a la vida monàstica. Aquest prec va ser escoltat concedint-se-li poder tenir un fill. Amb el pas dels anys la criatura anà creixent i decantant-se per una vida militar més que no pas religiosa. La mare morí de pena en no veure's en cor de contravenir els plans del seu amrit pel seu fill. Un dia de tempesta l'hereu es refugià a la zona de la Cova de les Encantades, però li va caure un llamp molt a prop, que l'atordí. En aquell moment se li manifestà la presència d'una dona que l'enamorà profundament. El fill, aclaparat per l'enamorament d'aquella dona, l'anà a trobar manta vegades en aquell indret, lúnic on ella es manifestava. Davant la incursió dels sarraïns a Cabrera, aquests es feren amb el Castell de Burriac. L'hereu, molt destre en les habilitats militars, no pogué ajudar el seu pare per trobar-se entre els braços de la dona, dels que no va poder escapar. Un cop alliberat, després de tota una nit, comprovà com el castell era en mans dels bàrbars i que havia mort tothom. Penedit, anà a buscar la dona, a la que intentà matar, i després es feu novament amb el control del castell. Havent cregut que havia estat sotmès a un encanteri, acabà per fer-se frare, complint així, sense saber-ho, amb el tracte que havia fet la seva mare.</p> | 08029-172 | Cova de les Encantades | <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat el protagonista és l'hereu del Castell de Burriac, cal atribuir aquesta llegeda a la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41908 | Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> | <p>En el marc el setge del Castell de Burriac, un comte estranger estava al capdavant de les hostilitats. Mentre analitzava el terreny, feia llargues passejades per veure la millor manera de treure avantatge del coneixement de l'indret. D'aquesta manera s'allunyà i arribà a la Cova de les Encantades, on conegué una dona que allí vivia. Ella, coneixedora de totes les herbes remeieres i de pòcimes secretes, donà a beure a l'home un filtre d'amor. L'home va caure rendit als seus peus i no s'apartà d'ella ni un mment desatenent les seves tasques de comandament militar. Aquest encanteri va fer que els assaltants sortissin escaldats del setge, i en la retirada passren per la Cova, on trobren els amants. En repressàlia per la seva negligència els atacants mataren a ambdós amants.</p> | 08029-173 | Cova de les Encantades | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat l'escenari de la llegenda és el setge al Castell de Burriac, el subjecte de la història és novament la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||
| 41909 | Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac-0 | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 34-35.</p> | <p>Davant el coneixement que la 'Cadira d'Or' que hi havia al Castell de Burriac podia ser robada en una imminent incursió morisca al Castell, el senyor del mateix castell enginyà un pla per poder fer desisitir els pirates nordafricans. Va anar al Burriac amb un grup d'homes, però feu capgirr les ferradures dels cavalls, per donar la idea que els vigilants del castell havien fugit. Deixà les portes de Castell obertes, i esperà l'atacant. Els pirates, confiats pels senyals, entraren al Castell creient-lo abandonat i allí foren presa d'una gran emboscada.</p> | 08029-174 | Castell de Burriac | <p>Llegenda recollida recentment a Cabrera de Mar, l'any 1996 (Coll i Modolell 1999:34).</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A diferència de la llegenda homònima, aquí el subjecte de la llegenda és el mateix del lloc on succeeix: el Castell de Burriac. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41910 | Llegenda de la mala dona i el sacerdot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mala-dona-i-el-sacerdot | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 21-22. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 46-49.</p> | <p>Diu la llegenda que a la Cova de les Encantades hi vivia una dona, que anava descuidada i de la que se n'apartaven tots els vilatans, persignat-se quan se la creuaven. Tenia un do: una veu prodigiosa, que s'escoltava per les valls quan cantava, que encaterinava els pagesos de la contrada. Però el cant sovint s'estroncava entre plors. Un dia el sacerdot que vivia a la capella del Castell de Burriac, l'auxilià quan ella caigué i es feu mal. Posteriorment també el sacerdot la sentí cantar un altre dia, amb una cançó d'amor no correspost. Els vilatans, anaren a cercar-la per apallissar-la, doncs creien que era una mala dona, influïda pel dimoni, però no la trobaren mai més. Sembal que el capellà l'havia ajudada a escapar i l'havia refugiat en un asil a Barcelona, on passà la resta de la seva vida, sentint-se confortada.</p> | 08029-175 | Cova de les Encantades | <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||
| 41911 | Llegenda del Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 37. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 75-76. Llinés, S. (1952): 'La creu de Montcabrer', Estrella de Burriac, nú. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7.</p> | <p>En temps llunyans vivia al poble de Cabrils un pastor que procedia de l'alta muntanya, al que es coneixia pel sobrenom del seu ofici: Cabrer. Tenia molta anomenada per la seva fama de curar tota mena de malalties amb les herbes remeieres del Montcabrer. Sobtadament va morir al cim del Montcabrer, i la gent de la contrada el va voler homenetjar i recordar erigint una creu en el mateix indret on finalment morí.</p> | 08029-176 | Creu de Montcabrer | <p>La primera menció que es feu de la llegenda fou a l'Estrella de Burriac (Llinés 1952).</p> | 41.5243300,2.3853100 | 448715 | 4597148 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Encara hi ha gent que creu que el noms de Montcabrer, Cabrera i Cabrils deriven del nom d'aquest pastor. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41912 | Les bruixes de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 65-67. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 49-61.</p> | <p>Llegenda de bruixes que protagonitza un xicot curiós del poble, que sabent que les bruixes triaven el castell de Burriac per fer els seus encanteris, decidí seguir-les per esbrinar què és el que feien exactament. Amagat darrera d'uns matolls va poder veure com les bruixes aterraven del seu vol i feien bullir una pòcima en una caldera. Les bruixes s'untaren amb el suc de la caldera i fent un conjur es tornaren corbs i volaren mar enllà. El jové feu excatament el mateix, però es convertí en un ase. Durant dies no feu res més que córrer amunt i avall fent malifetes, fins que aconseguí tornar a Burriac. Allí l'ase fou sotmès per les bruixes, que l'apallissaren fins que es desprengué la pell de l'animal i sorti de nou el jove ple de cardenals. Tornà a casa amb la lliçó apresa de no enforntar-se mai més amb les bruixes.</p> | 08029-177 | Castell de Burriac | <p>El primer què en recollí la seva existència fou F. de Cabanyes l'any 1926.</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Coll i Modolell en recullen tres versions diferents, però que en síntesis són la mateixa llegenda (Coll i Modolell 1999). | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41913 | Llegenda d'en Perot de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-perot-de-cabrera | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 269-272. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 67-69. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 71-73.</p> | <p>En Perot era un pescador de Cabrera, que tenia per costum agafar la barca amb uns companys mariners. Veient que no arribaven a l'hora habitual, i davant una mar encalmada, decidí d'anar a pescar tot sol, fins que s'arraulí i s'endormiscà. Des del cim de Buriac un grup de bruixes van veure com un barca sola semblava abandonada al mig del mar, i decidiren abordar-la. Li feren un encanteri pel qual la barca les traslladà a Amèrica en un moment, creuant el mar en pocs segons. Allí les bruixes causaren maldestats a cor què vols fins que se n'atiparen, amb en Perot amagat al fons de la barca. Un cop satisfetes tornaren a Cabrera en un moment, i marxaren a Burriac, deixant a en Perot, asturat, dins la barca. El pescador es quedà com a prova del viatge d'una nit a Amèrica, les fulles i fruits exòtics que caigueren dins la barca en el breu periple americà.</p> | 08029-178 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41914 | Llegenda del pastor i les bruixes de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pastor-i-les-bruixes-de-les-encantades | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 70. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 73-75.</p> | <p>Un pastor de Vilassar, al voler tancar el ramat al vespre, s'adonà que li faltava bestiar. Quan tornà a l'indret on havia estat pasturant, al Montcabrer, tot cercant les bèsties perdudes, topà amb un grup de bruixes que ballaven i cantaven a la vora de la cova de les Encantades. El pastor va intervenir en les seves cabòries esmentant el dia del Senyor, diumenge, i elles van fugir espaordides, tant per la sobtada interrupció com pel fet de parlar de nostresenyor. S'explica que aquesta és la causa que ja no quedin bruixes a la muntanya del Montcabrer.</p> | 08029-179 | Cova de les Encantades | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41915 | Llegenda dels castigats per les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes | <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> | <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> | 08029-180 | 41.5217000,2.3907700 | 449169 | 4596852 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41916 | Llegenda de Sant Feliu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-feliu-de-cabrera | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 111. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 109..</p> | <p>Hi ha la creença que Sant Feliu, quan en el seu periple es dirigeix a la ciutat de girona, de la que n'acabaria esdevenint màrtir, sojornà en una casa de Cabrera. Aquest és el motiu que s'ha argüit tradicionalment per explicar l'adopció d'aquest sant com a patró de la vila i sant titular de la parròquia de sant Feliu de Cabrera.</p> | 08029-181 | 41.5279600,2.3924000 | 449310 | 4597547 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41917 | Creença en les mines del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-en-les-mines-del-castell-de-burriac | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàgs. 47 i 263-264. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 130. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 254.</p> | <p>Com de la majoria de castells o monestirs de casa nostra, hi ha la creença que hi ha galeries subterrànies o mines que intercomuniquen el Castell de Burriac amb d'altres indrets. Concretament, en el cas de Burriac, s'ha cregut que aquestes vies subterrànies el comuniquen amb el Castell de Vilassar de Dalt, amb el santuari de la Mare de Déu de la Cisa de Premià de Dalt, amb unes pedreres d'Argentona, i ja de Cabrera amb Can Fontanals, amb la Creu de Montcabrer, o amb la Cova de les Encantades.</p> | 08029-182 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41918 | Creença del volcà de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-del-volca-de-montcabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.</p> | <p>Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.</p> | 08029-183 | 41.5257800,2.3839600 | 448604 | 4597309 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41919 | On van els nens de Cabrera que no fan bondat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/on-van-els-nens-de-cabrera-que-no-fan-bondat | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 133.</p> | <p>Recollida en el llibre de Coll i Modolell, es referencia el què s'explicava a la canalla per tal que es portessin bé. Els pares amençaven les critures que si no feien bondat els durien a la Cova de la Mala Dona (Cova de les Encantades) on hi vivien unes bruixes què feien molta por.</p> | 08029-184 | Cova de Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41920 | El nom de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-de-cabrera | <p>Coll, R. (2015): El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 76. Farell, D. et al. (1998): Burriac. Història i Natura. Argentona, pàg. 116.</p> | <p>S'explica que el nom del poble etimològicament deriva de cabra, amb derivats com Montcabrer, Cabrils o el mateix poble de Cabrera, però el què és interessant és que hi ha gent que explica que ho fa degut a la semblança que les roques del turó de Burriac tenen amb una cabra, visió que només s'observa des de mar endins, observació fet i transmesa per mariners antics.</p> | 08029-185 | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41921 | Les 'figues seques' del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-figues-seques-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 137.</p> | <p>Hi havia el costum extès entre la població de Cabrera, que un cop conclosos els oficis de Divendres Sant (Via Crucis) que es celebraven a la capella de Sant Vivenç del castell de Burriac, es prenien mitja dotzena de figues seques i nyoca acompanyat d'anís.</p> | 08029-186 | <p>En les visites pastorals de 1756 i 1776 ja es documenta com el Divendres Sant es feia un aplec a la capella de Sant Vicenç del castell de Burriac, on un cop acabada la celebració es repartien pa, vi, i ganyips. Ja en el segle XX les celebracions de Divendres Sant es realitzaven a l'església de Sant feliu, i un cop concloses es pujava al castell on es consumien les figues seques i ganyips (Coll i Modolell 1999: 137).</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41922 | Festa Major Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-agell | Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra al veïnat d'Agell, que es celebra als voltants de la festivitat de la patrona de Santa Elena d'Agell, Santa Elena. Aquesta festa major és la tercera del poble a part de la Festa Major de Sant Feliu (també anomenada Festa Major d'Estiu),i de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia de l patrona és el 18 d'agost i a redòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major d'Agell va tenir lloc entre els dies 17 i 18 d'agost , i va comptar amb una modesta programació d'activitats en comparació de la Festa Major de Sant Feliu, de la que destaca l'ofici solemne i la benedicció de panets. | 08029-187 | Veïnat d'Agell | 41.5343000,2.4043600 | 450312 | 4598243 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41923 | Festa Major de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-feliu-0 | Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra als voltants del seu patró, Sant Feliu. Aquesta festa major és la també anomenada Festa Major d'Estiu, en contraposició de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia del patró és l'1 d'agost i aredòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major va tenir lloc entre els dies 31 de juliol fins el 3 d'agost, i va comptar amb més de 40 activitats adreçades a petits i grans. | 08029-188 | Nucli antic de la població | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41924 | Fira Iberorromana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-iberorromana | Festa de caràcter biennal que es realitza al municipi per tal de promocionar el ric patrimoni històric i arqueològic, en especial el que fa referència als períodes ibèric i romà. Actualment (2016) ja s'han realitzat XVIII convocatòries d'aquesta fira. El programa d'activitats, a part de centrar-se en potenciar el patrimoni històric i cultural, també compta amb espectacles d'ambientació, gastronòmics i de venda per tal d'enfortir i promocionar l'activitat econòmica del poble. En la darrera convocatòria, la XVIII fira, es van programar una cinquantena d'activitats, celebrades en 3 dies (del 29 al 31 de maig de 2015). | 08029-189 | Diferents indrets | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41744 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-3 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble adossada, estructurada en base a una planta baixa i dues alçades més de planta-pis. A la planta baixa actualment hi ha un local, amb la façana a aquesta alçada folrada de marbre que n'amaga les característiques originals. On si que trobem l'aspecte original de l'edifici és a les dues plantes superiors, on es conserva un magnífic esgrafiat de l'any 1923, a base d'ornamentacions vegetals i florals. Les cantoneres són de finals del segle XX. També destaquen els portals d'aquestes dues plantes, en grups de 2 per planta, tots amb balcons, decorats a la base amb sanefa ceràmica geomètrica. | 08029-36 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici no hi consta (Rovira 2006). No obstant, 15 anys més tard, ja la trobem referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5281800,2.3932400 | 449380 | 4597570 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41745 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-23 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de cos entre dues altres construccions. Aquest edifici ha estat reformat en els darrers temps, modificant l'alçada original. L'edifici primigeni s'estructurava en planta baixa i pis, amb terrat amb una balaustrada de maons. La reforma i restauració ha aixecat un nou pis, esborrant la presència del terrat. El que sí ha recuperat la restauració ha estat la sanefa de tipus modernista que emmarca finestres, porta i balcons, respectant també el cromatisme de la primera casa. | 08029-37 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici ja surt esmentat (Rovira 2006). També, 15 anys més tard, la tornem a trobar referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5279600,2.3928700 | 449349 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41746 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-25 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Edifici adossat que presenta una distribució de planta baixa i dues plantes pis. Al capdemunt, un alçat amaga l'estructura del sostre, amb una teulada a un vessant que desguassa en un terrat a la part posterior. A la planta baixa trobem una porta d'arc rebaixat i una finestra, ambdós presenten una decoració pintada sobre la porta i finestres de la planta baixa, com si es tractés d'un trencaaigües. | 08029-38 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | Aquesta casa havia estat l'antic hostal del poble. Va ser coneguda pels noms de Can Simon i Ca la Pepeta del Cafè. Al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, apareixen sota l'epígraf de 'Bajo la Plaza', un conjunt de 8 cases (Rovira 2006). | 41.5278900,2.3927600 | 449340 | 4597539 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 41747 | Carrer Baixada de l'Església núm. 6-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-6-8 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble de cos, pertanyent al casc antic, distribuïda en planta baixa i dues plantes pis. La porta principal presenta un arc carpenell. El teulat és a dues aigües amb el carener disposat paral·lelament a la façana, amb frontó a la façana lateral, El teulat queda amagat per una barana, que n'oculta la seva forma. Aquesta casa es troba annexada a una altra, que té una estructura de planta baixa i planta pis. | 08029-39 | Carrer Baixada de l'Església núm. 6-8 | L'any 1865 aquesta casa ja surt present en el Registre de Propietat de Mataró, on se'n fa una descripció i es confirma la propietat familiar de la finca des de feia més de 30 anys (Rovira 2006). L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879. | 41.5279800,2.3920000 | 449276 | 4597549 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41747-foto-08029-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41747-foto-08029-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41748 | Carrer Baixada de l'Església núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-10 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Casa de cos, pertanyent al casc antic, que presenta una distribució en planta baixa i dues plantes-pis. Destaca per la presència d'un teulat a un sol vessant, amb el carener perpendicular a la façana. El tret més rellevant de la façana és el tractament de les finestres de la primera i segona planta, que presenten un doble tractament; en primer lloc presenten llindes i brancals de pedra, que al seu torn estan emmarcats per un esgrafiat d'ordre clàssic. Aquest esgrafiat es repeteix emmarcant tota la façana perimetralment. No obstant, la porta principal és senzilla, de forma rectangular. És també ressenyable la llinda d'una de les finestres que presenta una inscripció de difícil lectura, tot i que sembla insinuar-se un any escrit del segle XVII. Pot tractar-se d'un element reaprofitat d'una altra construcció. | 08029-40 | Carrer Baixada de l'Església núm. 10 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5279500,2.3919400 | 449271 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41748-foto-08029-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41748-foto-08029-40-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41749 | Carrer Baixada de l'Església núm. 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-12 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII | Casa de cos, pertanyent al casc antic, estructurada en planta baixa i planta pis. La teulada és de només un vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. La façana, d'una acurada senzillesa, no segueix cap eix de simetria tot i que segueix sent harmònica. Destaca pel portal rodó i per una única finestra gòtica, que presenta un arc conopial amb arquets i arabescs, que presenta a les impostes decoració d'elements florals. | 08029-41 | Carrer Baixada de l'Església núm. 12 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5279100,2.3919100 | 449269 | 4597541 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41750 | Carrer Baixada de l'Església núm. 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-14 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Casa de cos, pertanyent al casc antic, estructurada en planta baixa i planta pis. La teulada és de només un vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. La façana, d'una acurada senzillesa, segueix criteris simètrics a la planta baixa, tot i que la finestra del primer pis es troba desplaçada. Destaca per la porta principal rectangular i per una única finestra gòtica sense decoració. | 08029-42 | Carrer Baixada de l'Església núm. 14 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5278800,2.3918800 | 449266 | 4597538 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41750-foto-08029-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41750-foto-08029-42-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41751 | Can Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet | XVIII-XX | Masia molt reformada, que té una distribució de dos cossos, a les que posteriorment se li afegí un tercer cos al cantó nord. Presenta una planta baixa i planta pis, amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, pel que els frontons estan desplaçats a les façanes laterals. Portes i finestres són d'una gran simplicitat, totes de forma rectangular. Al nord de l'edifici trobem el safareig, decorat amb trencadís de ceràmica. | 08029-43 | Avinguda Pare Jaume Català, 40 | No es tenen dades ni referències documentals antigues de la casa, | 41.5282700,2.3937500 | 449423 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha dependències municipals (Centre de Joventut de Cabrera de Mar). | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41752 | Carrer Pare Jaume Català, núm. 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pare-jaume-catala-num-47 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | Casa de poble ressenyable, entre d'altres qüestions, per tenir dues façanes oposades d'estils ben diferents. L'edifici original és de tres cossos distribuïts en planta baixa, planta pis i golfes. El teulat és a un vessant, amb aiguavés a la façana sud. Posteriorment se li afegeix un cos més que no assoleix les tres alçades, establint-se només en planta baixa i pis. La façana sud, la principal, té uns trets de disposició dels elements molt racionals, amb portes i finestres ben distribuïts. Aquest conjunt es troba emmarcat per una balaustrada sobre les golfes. Per l'altra banda, la façana nord, presenta un bell exemple de façana d'estil neoclàssic, coronada també per una balaustrada amb timpà en semicercle on hi ha la data inscrita. La porta i el balcó estan emmarcats per columnes, adossatdes a la façana, i destaquen dues pilastres que emmarquen el balcó, coronades per hídries gallonades. | 08029-44 | Carrer Pare Jaume Català, núm. 47 / Carrer Anselm Clavé, núm. 21 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5278400,2.3928800 | 449350 | 4597533 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La inscripció de la façana nord, presenta la data MDCCCLXII (1862), tot i que no sabem si correspon a una reforma o és de construcció, i si afecta només a aquesta part de la casa o també té a veure amb l'estructura de 3 cossos del cantó sud. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41753 | Plaça de l'església, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-num-2 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | Casa pertanyent al casc antic, articulada en base a la Plaça de l'Església, on es troba la façana i el xamfrà amb el carrer Anselm Clavé. Presenta una estructura d'un sol cos. Està distribuïda només en planta baixa, i la seva coberta està configurada per la presència d'un terrat. Casa de factura i aspecte auster i senzill. Les finestres que donen a la paret del carrer Anselm Clavé presenten brancal i llindes de pedra. | 08029-45 | Plaça de l'església, núm. 2 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). Fou seu municipal en el primer terç del segle XX, i seu de la Falange durant la Guerra Civil i primera postguerra. En el document 'Contribución territorial de la riqueza Rústica' de l'any 1922 apareix aquesta casa amb el nom de Casa Reniu (Rovira 2006). | 41.5278600,2.3926900 | 449334 | 4597535 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41753-foto-08029-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41753-foto-08029-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41754 | Carrer de les Heures, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-heures-num-2 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Casa d'autor realitzada per l'arquitecte Normand Cinnamon. Es tracta d'una casa d'una sola planta, amb una superfície construïda superior als 350 m2, en una parcel·la d'unes dimensions a l'entorn dels 675m2. Destaca per la seva simplicitat i bellesa de línies, d'ordre racional, amb una planta en forma de T. | 08029-46 | Carrer de les Heures, núm. 2 | Casa construïda entre finals dels anys 70 del segle XX i inicis dels anys 80. | 41.5242400,2.3997500 | 449920 | 4597129 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Normand Cinnamon | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||
| 41755 | Ca l'Aimeric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laimeric | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 212-214. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 194. | XV-XVII | Masia amb teulada de triple vessant, tot i que des de la façana només s'observa com cau a dues aigües. El carener no està ubicat en l'eix de simetria de la façana, com si ho exemplifiquen la porta i la finestra principal. La porta està dovellada, amb 13 dovelles, i s'accedeix a la mateixa mitjançant una escala de cinc graons. La finestra principal és gòtica, d'arc conopial, amb sengles capitells decorats, destacant-ne motius amb arquets, arabescos i antropomorfs. L'altra finestra rellevant de la façana ja és característica del segle XVII, rectangular, amb ampit, i emmarcada per carreus. Algunes finestres tenen festejadors a l'interior. Des de la façana també s'observa com els angles de la casa estan reforçats amb carreus de pedra. Des de la façana s'observen tres cossos, mentre que la part posterior està formada per dos. | 08029-1 | Carrer Corredor, 6 | Hi ha un document de l'any 1387 on Pere Eimeric ven a Pere Costa un cens sobre el seu mas Eimeric. En el fogatge de 1497 trobem documentat un Benet Aymarich, foc també present en el fogatge de 1553. | 41.5335800,2.4008600 | 450020 | 4598166 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41755-foto-08029-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41755-foto-08029-1-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al voltant de la casa s'hi troben coberts i corrals.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41756 | Ca l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàg. 97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 194. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Bon exemple de masia de planta basilical, on destaca el cos central elevat. Aquest tercer pis està remarcat per una sèrie de tres finestres d'arc de mig punt, que les singularitza respecte de la resta de finestres de la façana. En el mateix cos central, i marcant l'eix de simetria de la façana, trobem una porta dovellada, sobre de la qual s'obre una finestra d'arc conopial amb arabesos. La construcció de la masia és de cinc cossos, amb la teulada a dues vessants. Els cossos distals són dues terrasses simètriques i oposades a l'alçada del primer pis, segurament de l'ampliació del segle XIX. Cal destacar-ne el jardí, on sobresurten de la resta palmeres datileres, que recorden la moda entre els indianos, a cavall del segle XIX i XX. Cal destacar la presència a l'indret de tres grups d'arbres que en singularitzen l'espai (Rovira i Vinyals 2005). En primer terme tenim un lledoner jove amb 5 branques que neixen del sòl. També destaca la palmera, element molt lligat a la a la moda colonial del indianos, en el marc del tombant del segle XIX-XX. Per un costat hi ha una palmera de Canàries, i per l'altra el grup de palmeres datileres, menys comuns. | 08029-2 | Cr. Argentona, 86 | La documentació històrica de la masia remonta al segle XIV (Escura 2007). | 41.5299300,2.4058100 | 450430 | 4597757 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41756-foto-08029-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41756-foto-08029-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41756-foto-08029-2-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Basora.Cal ressenyar la presència d'un rellotge de sol a la façana, al costat de la finestra gòtica. Es tracta d'un rellotge pintat, de tipus vertical declinant. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4955, on es descriu com a rellotge de forma 'rectangular, orientació sud-oest. Hores de 8 a 6, en xifres romanes, sense línies horàries. Gnòmon de vareta mal orientat. Desaparegut l'original, que era circular'.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41757 | Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 181-182. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Pocs elements queden de la masia que està documentada al segle XV, més enllà de la planta de l'edifici que remet a l'època moderna. En l'actualitat la masia presenta una teulada a quatre vessants, amb un edifici de tres plantes, el darrer dels quals unes golfes, ressenyades per petites finstres. Destaca la presència d'una galeria porticada a l'alçada del primer pis. Aquesta galeria consta d'onze finestres de mig punt i s'hi pot contemplar l'embigat de fusta de sotateulada. A la façana lateral s'hi troba la porta de l'habitatge dels masovers. A nivell paisatgístic cal destacar la presència d'una alzinar i un conjunt de garrofers, així com un magnolier, un nesprer, una poc comú sofora i i una palmera de Canàries, que dóna al conjunt un caire residencial característic de masia d'indianos (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-4 | C/ Barcelona, 11 | En el fogatge de 1497 ja apareix documentat en Barthomeu Arnau, i també en Pere Arnó. Succeix el mateix en el fogatge de 1553 on aquests cognoms apareixen novament. Totes les característiques primigènies de la masia han quedat emmascarades per una potent reforma esdevinguda a mitjan segle XIX, tal i com resa l'any del rellotge de sol (1861). Ja a mitjan segle XX la casa fou novament restaurada, per l'arquitecte Coderch (1950). En aquesta restauració es convertiren en habitatge pels masovers els antics magatzems. | 41.5261700,2.3911900 | 449207 | 4597349 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana principal, a l'alçada del primer pis, trobem un rellotge de sol pintat de forma ovalada, i de tipus vertical declinant, del que en destaca l'any en el que fou pintat, el 1861. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4007, on es descriu com a rellotge de 'orientació sud-est, no s'aprecien les marques horàries, gnòmon de vareta amb doble cercle concèntric en el pol, doble marc, rellotge d'autor, molt despintat'. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41758 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-0 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 97-98. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis que conformen una estructura rectangular vertebrada a l'entorn d'un barri. Pel que fa al cos principal de la masia respon a una estructura de tres cossos, planta baixa i planta pis, i afegit a la dreta, el pis superior del que en destaca una galeria porxada. La façana presenta una estructura simètrica, amb una teulada a dues aigües. En destaca la porta dovellada, al costat de la qual trobem el pedrís, així com les finestres d'estil gòtic. És ressenyable que sota la finestra principal d'arc conopial, just sota l'ampit, encara es conserva una espitllera. Del cos principal no només destaca per la conservació exterior, sinó que a l'interior encara es troben els paviments enrajolats, els embigats així com les voltes catalanes i de mocador. A la cuina destaquen la pica de pedra, rajoles decorades a la paret, i la gran llar de foc, així com el forn de llenya i el paviment original de lloses. El cos esquerre, també dominat per la simetria, revela uns trets posteriors, on dominen portes, finestres i balcons de forma rectangular. Del pati central en destaca la pica i abeurador, que s'alimentava de l'aigua recollida de la teulada, a partir del ràfec i canals. El conjunt es complementà posteriorment amb la construcció d'un nou celler, a manera de cos paral·lel, fet relacionable amb dues premses conservades que porten les dates de 1814 i 1836. Un dels trets poc habituals és la presència d'una comuna, que sobresurtia del primer pis i desguassava directament al femer exterior, tot ubicat a la part posterior de la casa. A finals del segle XVIII sembla que fou quan es construiren les edificacions exemptes del cos principal, com la masoveria, el paller i l'era. A nivell paisatgístic la casa compta amb alguns elements botànics rellevants com el conjunt de 5 xiprers, en especial els 2 del sector nord, que per llur simbologia d'hospitalitat són elements comuns en les masies. També té la presència d'un cedre de l'Atles, que li confereix un aspecte colonial, així com una noguera i un eucaliptus de més de 20 metres d'alçada (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-5 | Cm. Can Segarra, 40 | En el fogatge de 1497 ja apareix documentat en Guillem Barthomeu. Succeix el mateix en el fogatge de 1553 on el cognom Bertomeu també hi està representat. Tal vegada es podria relacionar aquest cognom amb un mas primigeni, gràcies a un document del segle XII, on Joan Bartomeu permuta una finca amb vinya i oliveres (Modolell 1993). També fent referència al segle XII existeix un document de l'any 1835 que conté un arbre genealògic dels Bartomeu que remonta fins l'any 1181 (Modolell 1993). En aquest mateix document s'explica els fets que van tenir lloc en aquesta casa, pels quals morí l'any 1813 Feliu Bartomeu degut a un atac de bandolers en el marc dels esdeveniments de la Guerra del Francès; posteriorment morí també l'hereu en el marc de la Guerra dels Carlins (Modolell 1993). Pel que fa a la casa, hi ha un llinda gravada amb la inscripció de l'any 1662, seguida per la lletra B. En el llibre de Bonet (Bonet 1983) es parla d'una inscripció gravada: Pau Bertomeu, Pagès, 30-IX-160?. | 41.5310700,2.3912500 | 449216 | 4597892 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En aquesta masia trobem un rellotge de sol de pols de marbre i terra de colors, de forma rectangular, i de tipus vertical declinant, del que en destaca l'any en el que fou realitzat, el 1779. També se'n conserva el seu lema; 'Les hores passen Aprofita-les bé'. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2935, on es descriu com a rellotge de 'orientació sud-oest, emmarcat en un marc rectangular que inclou el lema, numeració aràbiga, marques horàries a les hores i mitges hores de les 9 a les 7, en sèries de 12 hores, amb un sol al pol, gnòmon de vareta, esgrafiat de colors terrosos, les línies horàries estan recollides dins una línia corba acabada amb una fletxa. Ornamentació amb motius florals'. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41759 | Can Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canal | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 175-177. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Masia amb teulada a dues vessants, de tipologia perfectament simètrica, amb el carener centrat. S'accedeix a la mateixa per una portalada d'accés, que dóna al barri. L'edifici presenta un cos de tres alçades amb planta baixa, pis i golfes. A la façana presenta una porta d'arc de mig punt dovellada, amb pedrís al cantó dret. A la finestra principal, just sobre la porta, se li ha afegit un balcó. Presenta dues finestres d'arc conopial, reminiscències del període gòtic, tot i que el primer mas podria ser anterior, pel que se'n desprèn de la documentació. Cal destacar també que la masia originalment estava esgrafiada, tot i que avui es conserva emblanquinada. A nivell paisatgístic tot el conjunt es veu enriquit amb alguns exemplars botànics, com la monumental noguera, el til·ler i la figuera, que en milloren l'aspecte del conjunt (Rovira i Vinyals 2005). Del conjunt cal ressenyar la presència d'un til·ler, un lledoner (el de més capçada del terme) i un pebrer bord (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-6 | Cm. Font Picant, 1 | La primera menció al mas és de l'any 1289 (Modolell 1993), quan pertanyia la casa a Arnau Valromanes i el cedeix a Guerau de Canal, de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera. En el fogatge de 1497 trobem En Canal, que cal correlacionar amb el propietari d'aquest mas. Aquest cognom segueix essent present en el fogatge de mitjan segle XVI (1553). | 41.5301500,2.3884800 | 448984 | 4597792 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41759-foto-08029-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41759-foto-08029-6-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També coneguda per Can Miralles. Pel que fa a la presència de rellotges de sol aquesta masia té la particularitat de comptar amb la presència de dos exemplars, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4008 i 4009. Pel qua fa al primer, no es troba a la façana principal, sinó que ho fa a la paret orientada a sud-est. Es tracta d'un rellotge circular, del tipus vertical declinantl'estat de conservació del qual no permet fer-ne gaires atribucions. La part descriptiva de la fitxa de l'element 4008 resa 'no s'aprecien marques horàries ni cap rastre d'ornamentació, gnòmon de vareta, doble marc, rellotge d'autor, molt despintat'.Pel que fa al segon exemplar, aquest es troba ubicat a la façana principal i sembla un rellotge posterior al primer. Es tracta d'un rellotge semicircular sobre un marc rectangular, del tipus vertical declinant, on destaca la doble data de 1903-1942. La part descriptiva de la fitxa de l'element 4009 comenta 'orientació sud-oest, marques horàries a les hores de les 8 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga, gnòmon de vareta amb un sol al pol, en la part superior una cinta on es llegeix 1903-segle XIII-1942. En la decoració hi apareixen dos galls en la part inferior i motius florals, rellotge d'autor, ben conservat'. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41760 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 178-179. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia de planta basilical formada pels característics tres cossos on les crugies són perpendiculars a la façana principal. Els elements arquitectònics de la façana tenen un aspecte historicista, imitant les dovelles originals en el cas de la porta decorada amb arquivolta, o les finestres d'inspiració gòtica. Aquest cos central segueix una distribució de planta baixa, i planta pis pel que fa als dos cossos laterals, i del cos central sobresurten les golfes, caracteritzades per tres finestres. Les cobertes són de dues aigües. Posteriorment s'afegí al cos de la masia, pel costat est, la masoveria i magatzem. Cal esmentar els safareigs, així com la pèrgola i l'estany. | 08029-7 | C/ Jaume I, 3 | La referència més antiga al mas Català la trobem documentada a finals del s. XIII, concretament l'any 1294, tot i que hi ha una referència indirecta dos anys anteriors on s'esmenta a Bernat Català com a possible constructor de la casa (Modolell 1993). En el cens de1497 ja trobem a Johan Catalaç esmentat, testimoniant la pervivença de la casa lligada al cognom, fet paral·lelitzable al del fogatge de 1553 quan s'esmenta el cognom Cathalà. El pedagog i escriptor Jaume Català i Comes era fill d'aquesta casa, on fou nat l'any 1867. L'aspecte actual de la casa es deu a l'encàrrec de la família Ordeig, empresaris del tèxtil, a l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó, esdevinguda a inicis del segle XX. | 41.5270300,2.3945700 | 449490 | 4597442 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41761 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 193. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia d'estructura senzilla, conformada per un bloc simètric, amb teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, ubicat en l'eix de simetria. La planta de la masia és completament rectangular, morfologia trencada només per l'afegitó d'un cos en la part posterior de l'edificació. La façana està caracteritzada per una porta d'arc rodó dovellada i un pedrís a la planta baixa, tres finestres rectangulars a la planta pis, i una única finestra de morfologia idèntica a les golfes. | 08029-8 | C/ de la Riera, 55 | El nom de la masia ha variat al llarg dels segles. Si cerquem la família Carbonell en els fogatges antics aquest n'és absent per la circumstància que el nom primigeni del mas era Mallol de Baix (Modolell 1993), documentant-se la primera menció a l'any 1401. Ara sí que la forma Mallol ja apareix en el cens de 1497, sota el nom de Mayol de Vayl o Fanci Mayol, tot i que pot fer referència al mas de Mallol de Munt. En el fogatge de 1553 el cognom Mallol ens torna a aparèixer, en aquest cas en dues ocasions. Sembla que el nom de Carbonell el prengué d'una de les seves propietàries, Marianna Carbonell, filla dels Bartomeu, propietaris de Mallol de Baix. A mitjan segle XX, la propietat fou venuda a Avel·lí Serra, que n'era masover. Aquest és el motiu pel qual també es coneix Can Carbonell com a Ca n'Avel·lí. | 41.5282300,2.3902900 | 449134 | 4597578 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41761-foto-08029-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41761-foto-08029-8-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut com a Ca n'Avel·lí.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41762 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 410-415. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | L'estructura de la masia està plantejada inicialment en tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més, conformant l'estructura definitiva amb una teulada a quatre vessants. El cos principal presenta porta dovellada, flanquejada en els cossos laterals per sengles finestres rectangulars. A la planta pis trobem tres finestres rectangulars, igual que a les golfes, tot i que aquestes darreres d'una mida inferior. Cal destacar que totes les finestres estan emmarcades per llindes que reposen també sobre brancals de pedra, i tot plegat destacat igualment per marcs de morter a manera de decoració. Els dos cossos afegits, a la dreta de la façana, respecten la morfologia dels cossos primigenis, i conformen l'espai de l'antic celler, i un balcó que envolta l'angle de l'edifici. Un dels elements més destacables és la bassa i safareig davant la façana, decorat amb una escena amb rajola polícroma, representant Sant Pau, amb la data inscrita de 1763. Respecte als balcons que podem observar són ressenyables pel treball de forja, així com per les rajoles de mitja vela verdes i blanques, característiques del s. XVIII, que s'observen des de la part inferior. Del seu interior és singular el rentamans de ceràmica polícroma que es troba al menjador. A nivell botànic són ressenyables la bellaombra de l'accés i el xiprer, element caracterísitic entre les masies (Rovita i Vinyals 2005). | 08029-9 | C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 16 | L'actual masia de Can Dalmases, també coneguda pel nom de Can Ros, cal Conde o Can Vilardaga, és la mateixa casa que cal identificar amb la domus o Casa de Cabrera, concepte que no fa referència exclusiva a l'edifici sinó també a llurs propietats. L'any 1025 sabem que el primer senyor de Cabrera serà Guadall i de Sant Vicenç, tot i que la primera referència estricta a la casa és de l'any 1231 (Modolell 1993). L'any 1529 la casa fou comprada per Pau Ros, al qual li devem un dels noms de l'indret. L'any 1670 ja trobem a un altre propietari, Ignasi Dalmases i Ros, que a part de donar-li també el nom, fou qui executà les grans reformes de la masia, tal i com testimonia la data gravada a la façana posterior (1676). En darrera instància el nom de Cal Conde cal atribuir-lo a quan el comte de Vilardaga comprà la propietat, ja entrat el segle XX (1924). | 41.5263600,2.3948900 | 449516 | 4597367 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Ros o Cal Conde.És interessant ressenyar la presència en aquesta de dos rellotges de sol, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4004 i 4005. En primer terme trobem un gran rellotge rectangular a la façana principal, en bastant mal estat de conservació, de tipus vertical declinant. La part descriptiva de la fitxa 4005 explicta que la seva orientació és 'sud-oest, amb marques horàries molt esborrades, gnòmon de vareta'. Per sobre dels temes morfològics és intreressant la data pintada a la seva part superior, 1752. Pel que fa a l'altre rellotge, en més bon estat de conservació, es tracta d'un rellotge igualment rectangular, del tipus vertical declinant, i com diu la fitxa corresponent 'orientació sud-est, marques horàries a les hores, de les 3 de la matinada a les 3 de la tarda, la línia de les 12 no és vertical, numeració aràbiga, gnòmon de vareta.' Com en el cas anterior destaca per la data que porta en la part superior, 1747. | 96|98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41763 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-0 | XVIII-XX | Masia que en l'actualitat es troba molt reformada, fet que n'emmascara la tipologia original, trobant diversos cossos afegits conferint un aspecte volumètric compacte. La façana original presenta una estructura de tres cossos, amb un teulat amb dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presnta una estructura de planta baixa, pis i golfes, tot i que la façana emblanquinada no permet advertir possibles traces dels elements originals. El frontó, a la façana principal, està emmarcat per les finestres d'arcada de les golfes. | 08029-10 | Passeig dels Vinyals, 26 | No es té cap referència documental, ni en la bibliografia municipal, ni en els fogatges, de Can Domènec. | 41.5213900,2.3940800 | 449445 | 4596816 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41763-foto-08029-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41764 | Ca l'Escarramant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescarramant | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVIII | L'aparença d'aquesta masia, de línies barroques, no en testimonia el seu origen sinó segurament una reforma. L'estructura de la casa correspon a dos cossos paral·lels a la façana principal, als que cal sumar dos cossos més en sengles laterals, disposats, però, perpendicularment. La casa té planta baixa, planta-pis i golfes, tot i que aquestes darreres només es troben representades en el cos central. La reforma barroca està caracteritzada per la línia de façana, de formes sinuoses, que amaguen l'estructura dels vessants del sostre. Al cos central de la façana trobem una porta similar a una d'arc carpanell, sobre la qual trobem una porta amb balcó al primer pis, i a l'alçada de les golfes una finestra rectangular. Tots aquest elements es troben ressaltats pel fet de trobar-se emmarcats en carreus de pedra granítica. La façana està decorada amb esgrafiats, on destaca el carreuat de la planta baixa. A l'alçada del primer pis, del carreuat neixen pilastres esgrafiades que assoleixen les golfes, Destaca el celler de volta de canó, i els dos safareigs de la part posterior. A nivell botànic cal destacar la presència del pi pinyoner de l'esquerra de la façana, un gran garrofer de força edat, l'olivera així com tres servers a la zona de la bassa (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-11 | Camí Cabrils, 10 | L'estructura barroca pot correspondre a una reforma, i s'ha adduït una antiga inscripció (no conservada) que es trobava en una pedra a la casa (1512) (Escura 2007). | 41.5250100,2.3897200 | 449084 | 4597221 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La tradició oral fa derivar el nom de la casa de la paraula 'esquerra', pel fet que la construí un bandoler al que li faltava aquesta mà. | 96|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41765 | Ca'ls Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-frares | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Característica masia de tres cossos, amb teulat a dues aigües, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. L'estructura es basa en planta baixa, planta-pis i golfes, La façana principal està dominada pel portal rodó, dovellat, sobre el qual trobem l'escut de la casa, posterior a l'execució de l'obra. Totes les finestres de la façana, de forma rectangular, estan emmarcades per llindes reposant sobre brancals. En destaca la finestra de les golfes, que ofegada per la poca alçada de l'altell, reposa directament sobre la llinda de la finestra del pis. Al costat de la porta trobem el pedrís i un cas de cavalcador graonat. Destaca igualment l'obra de forja de la reixa catalana d'una de les finestres de la planta baixa. A la casa s'hi accedeix mitjançant un portal que dóna lloc al barri, espai de l'antiga era. El celler es troba a la part posterior, però només a l'alçada dels baixos, sobresortint-ne les arcades d'obra vista. Cal ressenyar un altre element que singularitza la masia, com és el cactus que es troba a la façana. En l'actualitat aquest element botànic presenta un bon estat fitosanitari i presenta una alçada d'uns 9 metres (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-12 | C/ Camí Santa Elena, 28 | El primer nom conegut d'aquesta casa era ca l'Arnó. S'ha proposat la seva construcció al segle XIII, degut a les dades despreses d'un llibre del Convent de Nostra Senyora del Carme de Barcelona, de 1687, propietari de Ca l'Arnó (Modolell 1993). També s'ha palesat l'existència d'aquest cognom en un testament de l'any 1235, de Pere Arnó, pagès de Sant Feliu de Cabrera (Escura 2007). En el fogatge de 1497 tornem a trobar a un Pere Arnó, que cal vincular a aquesta masia. El mateix cognom reapareix en el cens de 1553. En aquest indret hi havia hagut també el convent benedictí dels camaldulencs, com hem esmentat del document de 1687, ocupat aleshores per membres d'aquesta comunitat, i segurament d'aquesta circumstància en derivi el seu nom actual, Ca'ls Frares, fent referència a l'origen religiós. Però després de la desamortització de les propietats eclesiàstiques de 1835 tornà la propietat a mans privades, segurament a mans dels Gallemí, tal i com resa l'escut que es conserva a la façana 'Jaume Gallemí 1843'. Posteriorment la propietat fou adquirida a principis de segle XX per la família Ametller, fabricants de xocolata de Barcelona, que residien a la Torre Ametller i empraven Ca'ls Frares com a masoveria. | 41.5344200,2.4034400 | 450236 | 4598257 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana principal trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2917. Aquest rellotge es troba en molt mal estat de conservació i tan sols es conserva el gnòmon i la seva morfologia rectangular, que permeten classidicar-lo en el els de tipus vertical declinant.En l'actualitat en aquesta masia hi ha el restaurant 'Els Frares'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41766 | Can Jandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jandet | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de dos cossos distribuït en una planta baixa i planta pis. Presenta una teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un cos afegit a la dreta, que en la darrera restauració de l'edifici té el sostre aliniat amb el del cos original. La façana no és estrictament simètrica respecte de l'eix. Portes i finestres rectangulars amb brancals i llindes de pedra. Rellotge de sol de tipus vertical declinant, que es troba esgrafiat a la façana de la casa. Té una forma ovalada, emmarcat per una àmplia orla vegetal. Dins de l'òval trobem el sol al pol, amb gnòmon de vareta, sense línies horàries, amb numeració de 6 a 3, declinant cap a l'est. A sota presenta el lema: 'El sol surt per tothom i l'aprofita el qui pot'. | 08029-13 | C/ Onze de Setembre, 3 | La primera referència de la casa és de l'any 1685 quan es menciona a Joan Flameric, àlies Xandet, que era un mestre de cases de Cabrera, segons el llibre de notícies de la casa Mas (Rovira 2006). | 41.5248800,2.3947900 | 449507 | 4597203 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El rellotge forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4688. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41767 | Can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llado-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI | Característica estructura de tres cossos tot i l'afegitó d'annexes posteriors. En aquesta ocasió el sostre, que també és de dues aigües en els tres cossos originals, no és perpendicular a la façana, sinó que és paral·lel, i consegüentment, el frontó es troba en el lateral. Els tres cossos presenten planta baixa, pis i golfes. A la façana, destaca una finestra corresponent al pis, de clara adscripció gòtica del segle XV. Presenta un arc conopial amb arabescs i representacions antropomorfes sobre els brancals en els que reposa l'arc. Al seu costat, tot i que molt posterior, una imatge religiosa en ceràmica polícroma. Adossat al cos principal, pel costat dret, hi trobem el celler que presenta arcs diafragmàtics. Al costat esquerre presenta una altra construcció, a mode d'estructura defensiva, conserva les espitlleres per armes de foc. | 08029-14 | Camí Can Segarra, 32 | El mas Lladó ja apareix documentat en el fogatge de 1497, quan el propietari era Pere Ledó. En el cens de 1553 tornem a trobar el mateix foc d'aquesta família, sota la grafia ara de Ladó. També se n'ha suggerit que el primer nom del mas fos el de Sant Joan, degut a la proximitat de l'edifici amb l'antic temple de Sant Joan Baptista, avui desaparegut i que se'n podria remuntar la seva construcció al segle XI (Modolell 1993). | 41.5307300,2.3913700 | 449226 | 4597855 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41767-foto-08029-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41767-foto-08029-14-2.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Modolell. Aquest nom deriva del casament de la pubilla Lladó amb en Francesc Modolell, l'any 1782.En aquesta masia també hi trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 30. Es tracta d'un rellotge esgrafiat rectangular, del tipus vertical declinant, al que se li coneix l'autoria, d'Alsina. Tal i com esmenta la fitxa té una 'orientació sud-est, Línies horàries de 5 a 4, senyals per a les mitges hores, xifres aràbigues, amb sol al pol'. Presenta una inscripció amb el lema 'Les hores passen. Aprofita-les bé'. També presenta les inicials 'S.LL', de Salvador Lladó, així com l'any 1943.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41768 | Can Llorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorell | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 184-185. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Conjunt format per una masia a la que posteriorment se li afegiren dues edificacions més. La masia original presenta tres crugies, perpendiculars a la façana principal. Concretament presenta tres cossos, dels que el cos central presenta tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes), i els dos cossos laterals, només la planta baixa i la planta pis. La façana principal té la teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, constituint el frontó, amb els aiguavessos paral·lels. La masia va ser ampliada al segle XIX-XX amb un edifici d'estil historicista i modernista, pel cantó sud-est de la masia. A la banda nord es construí una gran galeria porticada. Aquest edifici més eclèctic té una estructura de tres cossos, essent el central més elevat i coronat per un capcer circular. A la porta, emmarcada per un petit porxo guardat per dues columnes, s'hi accedeix per una escala circular que augmenta l'espectacularitat de la casa. Aquest porxo esdevé la base del balcó del primer pis del cos central. Els dos cossos laterals, en perfecta simetria, estan rematats per una barana. A nivell paisatgístic la casa es veu enriquida amb un conjunt d'espècimens botànics, del que en destaca la glicína, el tronc de la qual ens revela la seva longevitat. El conjunt, heterogeni, es complementa amb un cedre de l'Atles, una palmera de Canàries de volum mitjà, el pi pinyoner del jardí i els plataners de l'aparcament (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-15 | Passeig dels Vinyals, 9 | En el fogatge de 1497 no tenim cap referència a aquest mas. Cal esperar al fogatge de mitjan segle XVI (1553) quan apareix sota l'àlies Sala, el Cognom Lunell, que caldria atribuir a aquest mas. | 41.5231800,2.3947000 | 449498 | 4597014 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|105|116|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.