Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42443 | Muralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.</p> | XI-XVII | els trams recuperats, s'han intentat restaurar i conservar. Molts d'ells no són accessibles per trobar-se dins de finques particulars. | <p>Trams de muralla que es van descobrint a mida que es realitzen intervencions arqueològiques en les cases que ocupen l'antiga línia de muralla. Aquests trams, acostumen a ser porcions de diferents dimensions del mur ja que el conjunt de la muralla ha variat molt a causa del creixement de la ciutat i aquest fet ha anat fent que avui, tot i que es coneix el seu traçat aproximat, no es pugui excavar i recuperar gran part del tram. El que queda de la muralla es situa principalment a la part de la riera, en el carrer Major, el carrer del Pont, a Can Rius, el Museu Thermalia, les Termes Victòria, i el carrer d'Escanyacans.</p> | 08033-2 | Parcialment pel nucli antic de Caldes de Montbui | <p>Es tenen referències en documents de que l'any 1102 existia una muralla que protegia la vila. Aquesta hauria tingut quatre portals que permetien l'entrada a l'interior de la vila i que corresponien als punts cardinals. Així, al carrer de Vic hi hauria un portal orientat tramuntana. Al portal de Vic, durant el segle XVIII, va existir una capella. A ponent hauria existit el portal de Santa Susanna, documentat al 1344. Al sud, el portal de Santa Esperança i a llevant el portal de Salze, esmentat en un document de l'any 1387. Durant el segle XVII, concretament de l'any 1616, se sap que hi haurà un altre portal, conegut amb el nom de portal de l'Àngel anomenat així perquè aquest estava custodiat per un àngel. Sembla ser que el portal hauria dut el nom de Portal d'en Roig, i també portal de Don Carles. També es tenen documentats altres portals que s'aniran construint en llarg del temps, com a conseqüència de les necessitats de la vila. Així, de l'any 1387 es documenta el Portal d'en Porcell, també dit de Berenguer Porcell. De l'any 1370 es documenta el portal Nou, que a mitjans del segle XVI serà conegut com a Portal d'en Bellit. Ja del segle XV, concretament a partir de l'any 1454, i fins el segle XIX es tenen referències del Portal de La Portalera o La Portalera. De l'any 1581 es té constància de l'existència del portal de l'Abeurador, situat al carrer que porta el mateix nom i que formava part dels Corredossos de la muralla. Del segle XV trobem datat un nou portal conegut com Portal de Barcelona. Ja del segle XIX, (concretament l'any 1860) es té coneixement del Portal de la Bretxa, que correspon al carrer que porta el mateix nom i que uneix el carrer Major amb els Corredossos. De l'any 1684 (segle XVII) es té coneixement del Portal del Pont, que també va rebre el nom de Portal de Sant Cristòfol durant el segle XVIII. De l'any 1867 ja durant el segle XIX es coneix la Porta dels Jaquesos. A mitjans del segle XIX, s'inicià una remodelació i engrandiment del recinte urbà extra murs i s'ultrapassà l'àmbit de l'antiga població emmurallada.</p> | 41.6360500,2.1612900 | 430145 | 4609708 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42443-foto-08033-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42443-foto-08033-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42443-foto-08033-2-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | En l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Caldes de Montbui, realitzat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Barcelona, el maig de 2002, la muralla i la torre de la presó s'inclouen dins d'una mateixa fitxa, amb núm. d'inventari IPA 659. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||
| 42444 | La Torre Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-roja | <p>BADIA i MORET, J. (1968). La Baronia de Montbui. Notes històriques. Impremta Galobart. Santa Eulàlia de Ronçana. BADIA i MORET, J. (1989). L'Ametlla del Vallès. Notícia històrica. Notícia geogràfica, La Garriga. BADIA i MORET, J. (1991). La Torre Roja. El Vallès Occidental, i el Vallès Oriental, vol. XVIII, pp. 317-319. Catalunya Romànica. Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana. FORTÓ, Abel (2008). L'associació d'arqueòlegs FIDES presenta els resultats de les campanyes d'excavació de la Torre Roja. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d'agost, pàg. 11. Ed. Gràfiques Lloreda. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU REY, E. (1969). La Torre Roja. Els castells catalans, vol. 2, pàg. 169. Barcelona. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.</p> | X-XIV | <p>Torre en ruïnes, amb una fonamentació a base de carreus regulars, units entre ells amb morter de calç. S'observa una torre exterior al conjunt de la fortificació, amb un diàmetre d'uns 10,5 m i una alçada conservada d'aproximadament 1,70 m. Els murs tenen un gruix de 1,55 m. La part de la torre orientada cap a la plana de Caldes ha estat construïda a base de pedres disposades formant un opus spicatum. La torre orientada cap a la muntanya, ha estat construïda amb carreus més grans, entre 25 cm d'alçada x 105 cm. d'amplada. A l'interior d'aquesta torre n'hi ha una segona, de planta circular, amb un diàmetre interior de 3,60m., i un gruix de fins a 1,90 m. Les pedres del mur són de 15 x 25 cm., i estan unides amb morter de calç</p> | 08033-3 | Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric. | <p>El primitiu nom d'aquest turó fortificat era Castellar o Puig Castellar. Una de les primeres referències de la Torre Roja, apareix esmentada l'any 1529. Es desconeix per ara l'origen del topònim de la 'Torre Roja', tot i que es té coneixement de l'existència dels llinatges Penya Roja i Torre Rubea, en els segles XI i XII. La Torre no ha estat excavada. Pel que fa a l'origen de les dues torres hi ha dues hipòtesis constructives. La primera d'elles és que en una primera torre d'època romana es va afegir una torre de l'alta edat mitjana, reconstruïnt potser part de la vella. Josep Badia obre la possibilitat de que a la torre alt-medieval interior, durant l'època mitjana, s'hagués afegit, una torre exterior per tal de consolidar-la aprofitant els carreus més antics del jaciment ibèric situat a pocs metres.</p> | 41.6330400,2.1435200 | 428662 | 4609389 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42444-foto-08033-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42444-foto-08033-3-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||
| 42445 | Església parroquial de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental - El Vallès Oriental. GARCIA i CARRERA, R. (1984). Incendi a l'Església Parroquial de Montbui l'any 1907. Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes Prehistòrica i Antiga. Col·lecció Monografies Vallesanes, núm. 11. Ed. Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Museu d'Història de Sabadell. Sabadell. MOREU-REY, E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. POCH, J. (1980). Fites cabdals de la parròquia actual de Santa Maria de Caldes. Setmanari de Montbui, 145. Caldes de Montbui.</p> | XVI /XVIII | després de l'incendi de 1907 es va restaurar. | <p>Església de planta irregular amb la coberta a dues aigües, i construïda amb teula àrab, que consta d'una nau i capelles laterals a amdós costats. Les dimensions de la nau són de 51 metres de llargada x 23 metres d'amplada x 22 metres d'alçada. El campanar és de base octogonal i es troba adossat a l'absis; mesura 44 metres d'alçada. Els elements ornamentals de l'interior de l'església foren dissenyats amb una forta predominança clàssica. Presenta dotze capelles laterals situades entre els contraforts. La portada de la sagristia és d'estil renaixentista i el portal d'entrada de l'església, és d' estil barroc; aquest està format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb una decoració vegetal a base de raïms i ocells i un frontó corb i partit.. En el centre d'aquest s'observa una fornícula, sense imatge al seu interior i amb decoracions vegetals als laterals. Per damunt s'observa un altre frontó amb l'escut del poble sostingut per dos grius alats. La façana està arrebossada. A la cantonada esquerra de la façana de la rectoria, per sota del ràfec es pot observar una làpida formant part integrant de la paret. En ella es pot llegir ' TI(berius) CAESA) - (au) G (ustus) P - ATI(riae) - (P (ater)) ', és a dir, ' A Tiberi, Cèsar August, pare de la pàtria'. A l'interior de l'església hi ha un medalló que presideix l'altar de la Santa Majestat, l'autor del qual és Antoni Vila i Arrufat. També hi ha un viacrucis de Sebastià Badia situat a les columnes que separen les capelles laterals i finalment un vitrall de Joan Vila-Grau.</p> | 08033-4 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El document més antic on apareix citada l'església de Santa Maria data de l'any 1002. L'any 1589 sembla ser que aquesta primitiva església estava en molt mal estat de conservació i s'iniciaren les obres damunt i al voltant de l'antic Palau Reial propietat de la diòcesi de Vic, aleshores deshabitat i en ruïnes. En una primera fase de l'obra en foren arquitectes Joan Ponç i Antich Ponç (pare i fill) de Sant Feliu. Però no veuran les obres acabades. L'any 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts dels detalls interiors. De 1623 fins al 1678 quasi bé no es realitzaren obres ja que mancaven diners i personal. Més endavant s'enllestí el campanar començat l'any 1614 i algunes de les capelles laterals. L'any 1679 el mestre de cases Miquel Fiter va impulsar de nou les obres. El mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d'allotjament i contribució per poder acabar les obres de l'església. L'any 1699 s'acabà la capella de la Santa Majestat. Mentrestant, el projectista i escultor francès P. Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el calderí Pau Sorell coronant-ho amb l'escut de la vila el 1701. L'any 1714 el nou mestre d'obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l'edifici. El 1907 l'església patí un incendi considerable, i com a resultat del qual, es va haver de reformar tot l'interior. Aprofitant la restauració es realitzaren algunes reformes, entre elles,, l'obertura de cinc rosetons en l'absis.</p> | 41.6324600,2.1625100 | 430243 | 4609309 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42445-foto-08033-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42445-foto-08033-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42445-foto-08033-4-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Joan i Antich Ponç; Miquel Fiter; P. Robin; Pau Sorell | 94|96|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||
| 42451 | Balneari Broquetas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-broquetas | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. | XVIII-XX | Edifici de planta irregular, que consta de planta baixa i tres pisos i amb una torre de sis pisos dormitori. La coberta és plana i transitable encara que l'edifici més alt té una part amb coberta inclinada construïda amb teula àrab. El balneari té una galeria de banys situada a la planta soterrani i un ampli jardí al seu exterior que comunica amb el carrer de Vic i el carrer del Pont. La façana que comunica amb la Plaça de la Font del Lleó, té dos espais clarament diferenciats. Les obertures són simètriques i respecten un eix de simetria. Destaca del seu interior la galeria de banys d'estil modernista així com altres elements decoratius dels salons principals, juntament amb l'escala principal. Hi ha rajoles de ceràmica en el vestíbul, escala i la galeria de banys. Aquesta galeria està conservada en molt bon estat. | 08033-10 | Plaça de la Font del Lleó, núm. 1 | El Baneari Broquetas va ser reedificat durant l'any 1770. L'Hostal de Can Vicenç formava part de les cases que Salvador Broquetas adquirí l'any 1729 per edificar-hi la casa de banys. Els seus propietaris, Joan Broquetas juntament amb el boticari Salvador Broquetas, van ser els autors l'any 1790, del llibre 'Luz de la Verdad. Y extinción de las preocupaciones. Tratado de las Aguas Termales de Caldas de Montbuy'. L'any 1873 passà a ser propietat del Sr. Salvador Nogués i Dalger. L'any 1915 passà a ser propietat de la Sra. Antònia Nogués i Turull. El propietari del balneari comprà tota la banda de cases del carrer del Pont i les va fer enderrocar fent construir un jardí. | 41.6346700,2.1615700 | 430167 | 4609555 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42451-foto-08033-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42451-foto-08033-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42451-foto-08033-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42452 | Termes Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termes-victoria | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta soterrani i tres pisos, amb la coberta de teula àrab, a dues aigües. El carener no és perpendicular a la façana principal. La façana de ponent és la més important ja que presenta una obertura cap al jardí. Les obertures de la façana són simètriques tan verticalment com horitzontalment. La façana principal d'accés a l'edifici, té a cadascun dels pisos, tres obertures amb balconera i voladís. La façana del carrer Barcelona és molt diferent; les obertures del primer i segon pis tenen forma quadrada i es troben alineades simètricament. En canvi a la planta baixa i tercer pis, les obertures formen un arc de mig punt. La façana acaba amb un ràfec sostingut per petites mènsules decoratives. Del seu interior cal destacar unes pintures murals realitzades pel pintor Francesc Domingo. Sembla ser que al jardí hi hauria part de la muralla de l'antiga vila de Caldes. | 08033-11 | Carrer de Barcelona, núm. 12 | El balneari fou construït a començaments del segle XIX, i era conegut amb el nom de Balneari Llobet. La casa de banys havia estat inicialment propietat d'en Josep Antoni Llobet i Vall-llosera (1779-1861). El seu nou propietari, el Sr. Monteis, l'anomenarà Balneari Victòria, que de fet serà el nom de la seva esposa, Victòria Prats. Aquesta, en quedar vídua, va traspassar el balneari a l'avi matern del Sr. Anglí. Actualment les Termes Victòria està regentat per la família Anglí des de l'any 1917. Entre les reformes i ampliacions que ha tingut al llarg de la història destaca l'annexió de la casa de banys o Balneari Forns . | 41.6342300,2.1616100 | 430170 | 4609506 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42452-foto-08033-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42452-foto-08033-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42459 | Edifici d'habitatges a la Plaça de l' Àngel, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dhabitatges-a-la-placa-de-l-angel-1 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana i transitable. La façana principal que dona a la Plaça de l'Àngel es composa de cinc fileres verticals d' obertures, trobant-se les dels extrems agrupades de dos en dos, i quedant la central lleugerament més aïllada. La façana, està arrebossada i presenta esgrafiats; acaba amb una motllura per damunt de la qual hi ha una balustrada; al centre d'aquesta, s'observa un frontó, on hi ha la data de construcció de l'edifici, '1926'. Els balcons i les baranes de ferro dels tres últims pisos presenten les mateixes característiques constructives i es relliguen de dos en dos en els extrems, mentre que els de la primera planta són finestres. La planta baixa, es troba dividida per varis comerços amb les obertures totalment desproporcionades que trenquen la simetria de l'edifici. | 08033-18 | Plaça de l'Àngel, núm. 1 | L'edifici fou construït l'any 1926. El propietari n'era el Sr. Pagès, que també posseïa l'empresa Ciments Pagès. Aquest es troba ubicat a la Plaça de l'Àngel que tindria el seu origen en una de les antigues entrades a la vila emmurallada, coneguda amb el nom de Portal de l'Àngel. | 41.6323700,2.1634200 | 430319 | 4609298 | 1926 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42459-foto-08033-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42459-foto-08033-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42459-foto-08033-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|99 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42460 | Edifici del carrer de Barcelona, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-barcelona-28 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües, construïda amb teula àrab. Aquesta queda amagada darrera del coronament de la façana en forma de frontó amb un doble medalló a cada extrem. La façana principal presenta un eix vertical de simetria. A la planta baixa hi ha una obertura amb reixa de ferro i una motllura amb motius geomètrics, al centre de la qual, destaca com si es tractés d'una llinda, de peces ceràmiques que alternen tonalitats blaves i verdes. El primer pis i el segon estan separats per un motllura horitzontal per sota de les balconeres. Aquestes tenen barana de forja però no presenten voladís. Per sota del frontó, hi ha una doble motllura a l'interior de la qual s'han col·locat rajoles de ceràmica que alternen el color blanc i blau. | 08033-19 | Carrer de Barcelona, núm. 28 | Aquesta casa podria ser datada d'inicis de segle XX. Tradicionalment ha estat atribuïda a l'arquitecte municipal, Manuel Raspall degut a la utilització en la façana d'alguns elements arquitectònics que recorden la seva obra. | 41.6332000,2.1618600 | 430190 | 4609391 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42460-foto-08033-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42460-foto-08033-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42460-foto-08033-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manuel Raspall (atribuït) | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42462 | Can Sanmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanmarti | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XVII | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, lleugerament inclinada, i construïda amb teula àrab. La façana principal s'organitza a partir d'un eix vertical que ordena les dues obertures (finestral i portalada). La porta, està formada per una arcada de mig punt de grosses dovelles. La finestra de la planta pis adopta una dimensió quadrangular, amb els llindars i brancals de pedra. En la llinda d'aquesta es pot llegir la inscripció 'PERE:GRAU.1601'. Aquest edifici fa mitgera amb les edificacions del costat de forma irregular, obrint les seves façanes a dos carrers i a una placeta que dona al carrer de Barcelona i al carrer d'Hostalrich. L'edifici està rematat per un ràfec amb una filada de teules amb una barana pel damunt. Les cantonades estan fetes amb carreus de pedra i els acabats del pla de la façana, estan arrebossats deixant veure un color sorrenc. A l'interior s'hi troba la fàbrica de pastes, on es poden observar diverses arcades. | 08033-21 | Carrer de Barcelona, núm. 40 | L'edifici hauria estat construït sobre l'antiga capella de Sant Pere. El carreró per on s'accedeix a la casa comunica amb la Plaça de l'Església, anomenada antigament Plaça de l'Om. Des de fa anys, la casa Santmartí està inclosa al carrer de Barcelona. Al seu interior s'hi troba la fàbrica de pastes, des de l'any 1700, tot i que va ser a l'actual casa pairal situada al carrer Barcelona, núm. 40 bis on es comença amb la primera màquina. L'any 1700, Isidre Sanmartí va observar les propietats que tenia la pasta que s'obtenia de la barreja de la farina provinent del blat barrejada amb l'aigua calenta. Ben aviat es va adonar de que aquesta barreja, apta per al consum humà, quedava rígida amb el transcurs de les hores, i va començar a tractar la massa en la forma i la textura. Inventà doncs, un aparell fet de fusta, amb uns orificis de sortida i un altre d'entrada. En posar la pasta al seu interior i pressionar, la massa sortia en forma de fils, actualment el que es coneix amb el nom de tallarines si són aplanats o espaguetis si tenen forma arrodonida. S'adonà també que un cop seca, aquesta es conservava durant molt de temps i es podia tornar a menjar en qualsevol moment si es bullia en aigua. A partir d'aquí és quan neix l'empresa de fideuers Sanmartí de Caldes, continuant amb la tradició les generacions següents. Així tenim, en Carles Sanmartí i Caselles i en Josep Sanmartí i Castellà. L'any 1855 s'incorpora al negoci la quarta generació, en Jaume Sanmartí i Farreras, constant oficialment en els registres de l'Ajuntament de Caldes de Montbui com a fabricant de pastes de sopa. En la cinquena generació, va estar al capdavant del negoci en Josep Sanmartí i Cladelles. La sisena generació va ser la que es va adonar del futur comercial que tenia la pasta que s'havia començat a fer al segle XVIII. Jaume Sanmartí i Samsó, més conegut com 'l'Avi', va començar aquesta nova projecció que fou seguida pel seu fill Josep Sanmartí i Casabayó i la seva esposa, que es va posar al capdavant del negoci a causa de la mort prematura del setè Sanmartí de la generació. Aquests van donar una empenta molt important al negoci amb la incorporació de la tecnologia més puntera i adequaren les instal·lacions de manera que el negoci es va convertir en una empresa competitiva entre els anys 1940 i 1975. Després d'aquests anys, la família deixà el negoci de la pasta en un segon terme i, sense oblidar-ho es dedicarà a altres activitats. L'any 1998, després de la mort de l'Eulàlia Rifé i Catafau, esposa d'en Josep Sanmartí i Casabayó, entra a fer-se càrrec del negoci familiar en Carles Sanmartí i Rifé. Des d'aquest moment, es fa una aposta per mantenir un procés de fabricació artesanal fent servir tècniques antigues. S'incorporà també maquinària i noves tecnologies per poder rendibilitzar el negoci i poder ésser competitius amb productes orientats cap al comerç tradicional i artesanal. L'any 2003, l'empresa rep un reconeixement públic pels tres segles d'història de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona | 41.6327100,2.1623300 | 430228 | 4609337 | 1601 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42462-foto-08033-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42462-foto-08033-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42463 | Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berenguer | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX-XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, construïda entre mitgeres i amb la coberta plana. La façana presenta dos eixos verticals d'ordenació. La simetria de la façana queda trencada per la incorporació a la planta baixa, d'una nova porta. La façana té un clar component vertical. Les obertures tenen proporcions verticals i són de característiques semblants, en funció de la planta on es troben disposades. La façana queda rematada per un coronament en forma de barana que amaga la coberta, amb elements de caire modernista. L'acabat de la façana és a base d'un estucat imitant la pedra picada i els remats són d'inspiració modernista, a base de frisos composats per vàries rajoles de ceràmica decoratives que alternen el color blau i blanc. Les baranes de les balconeres amb voladís són de forja. S'observa també que totes les finestres de fusta han estat substituïdes per tancaments d'alumini de color marró fosc, imitació de fusta. El portaló de fusta que es plega en tres fulls per banda, i que es troba al costat dret de la façana, sembla ser que hauria estat recuperat de l'antiga construcció i restaurat. | 08033-22 | Carrer d'en Bellit, num. 4 | La casa es troba situada a proximitat de l'antiga plaça de Sant Bartomeu. Es creu que el carrer on es troba Can Berenguer, antigament hauria dut el nom de carrer de Ca l'Oliver ja que en aquell indret hauria existit un hostal amb el mateix nom. Can Berenguer hauria estat construïda l'any 1870, i formaria part de la casa pairal de la família. Sentmenat, que va ser destruïda per un incendi provocat per un mosso descontent, que treballava a la propietat. A partir d'aquell moment la família Sentmenat passà a viure a la casa situada actualment al carrer de Vic, i que fa cantonada amb el carrer d'en Bellit. La casa seria comprada l'any 1909, per la família Berenguer que la faria reconstruir. Cap els anys 1920 es va realitzar la nova façana d'estil modernista, i fa poc, malmesa pel temps, els seus propietaris van tornar a fer una reforma de l'interior. | 41.6348200,2.1620300 | 430206 | 4609571 | 1870 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42463-foto-08033-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42463-foto-08033-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42463-foto-08033-22-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42464 | Cal Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreu-0 | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.</p> | XVI-XVIII | <p>Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. Adossat a la dreta de la façana principal hi ha un altre edifici que consta de planta baixa i terrassa, amb la coberta plana i transitable, i un tancament mural a base d'arcades per damunt de les quals hi ha una petita coberta de teula àrab recolzada sota una motllura que li serveix de ràfec. La coberta és a dues aigües, i està construïda amb teula àrab. Els pisos queden dividits horitzontalment per una sèrie de petites motllures que marquen les diferents plantes. La façana queda rematada per un ràfec per damunt del qual sobresurt una volada de teules. Està arrebossada i pintada. Durant el treball de camp no s'ha pogut accedir al seu interior. Segons el Sr. Raimundo Garcia, al seu interior destaquen unes arcades de mig punt amb dovelles de grans dimensions i dos finestrals d'estil gòtic, un d'ells amb festejador i l'altre amb una llinda on es pot veure un escut esculpit a la pedra.</p> | 08033-23 | Carrer d'en Bellit, núms. 6 - 8 | <p>Can Berenguer formava part de l'antiga casa pairal de la família Sentmenat. Degut a l'incendi provocat per un mosso que treballava a la propietat, la casa va quedar en molt mal estat i la família Sentmenat passà a viure a la casa situada actualment al carrer de Vic, i que fa cantonada amb el carrer d'en Bellit. Durant molts anys se la va conèixer com la casa cremada, fins que en Carles Moreu, la comprà a en Josep Maria Germà, pare de la senyora de Can Sentmenat. Un cop passada la guerra la família Moreu van arreglar-la. En començar a treure les runes van aparèixer les arcades i alguns altres elements singulars.</p> | 41.6349000,2.1621700 | 430217 | 4609580 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42464-foto-08033-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42464-foto-08033-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42464-foto-08033-23-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-14 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42465 | Col·legi del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-del-carme | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVIII | Edifici construït entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta està construïda amb teula àrab i presenta quatre vessants amb un ràfec a base de maons superposats per l'interior del qual passa la canal que recull les aigües pluvials. Les obertures de les façanes tenen proporcions verticals i són de semblants característiques; a la planta baixa i al tercer pis es poden observar vàries obertures aparellades idèntiques, emmarcades per una mena de donant la impressió d'una obertura molt més ample. L'entrada principal es troba a la façana que dona al carrer d'en Bellit. Destaquen els dos finestrals que es disposen l'un sobre l'altre, en el primer i segon pis per damunt del portal de pedra que dóna accés a l'edifici. A la llinda del finestral del primer pis es pot llegir la data 1707. L'ampit, la llinda, i els brancals d'ambdós finestrals de pedra presenten un treball escultòric a base de motllures i relleus. També cal destacar altres dos elements arquitectònics realitzats en pedra com la cantonada de l'edifici i una volta que es troba a l'interior del col·legi que no s'ha pogut fotografiar perquè els alumnes es trobaven a l'interior de l'escola. | 08033-24 | Carrer d'en Bellit, núms. 7-9 | Es desconeix la data de construcció de l'edifici, degut a les modificacions realitzades amb el pas dels anys. De tota manera per la data (1707) que es pot llegir encara en la llinda del finestrals de pedra del primer pis, que es troba a la façana principal permetria parlar d'inicis del segle XVIII. Per altra banda cal tenir en compte l'arcada de pedra de l'interior de l'escola i que segons comenten a la recepció de l'escola, podria ser d'època medieval. Se sap que la família Palaudarias havien estat els propietaris de l'edifici i que aquests tingueren una filla anomenada Mercè que decidí entrar a l'ordre de les Germanes Carmelites de la Caritat. Els pares deixaren l'edifici en herència a la seva filla, i per tant, aquest va passar a formar part de la Congregació. Les Germanes Carmelites eren les que portaven el Col·legi de l'Hospital (Residència i Hospital de Santa Susanna) a principis de segle XX, i aproximadament cap a l'any 1919 es varen traslladar al nou edifici ubicat al carrer d'en Bellit. | 41.6350400,2.1622500 | 430224 | 4609595 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42465-foto-08033-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42465-foto-08033-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42466 | Cal Doctor - Cal Botons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-cal-botons | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre aigües, construïda amb teula àrab. Les obertures de la façana estan disposades en franges de composició i ordre vertical. En la façana principal s'hi poden observar tres bandes verticals, en les quals es disposen les finestres, sense cap alineació. Aquestes tenen diferents mides i proporcions encara que totes elles tenen un clar component vertical. Les finestres del tercer pis de la façana principal tenen una balconera amb un petit voladís i barana de ferro forjat.. En el segon pis hi ha una balconera central, amb un voladís de rajoles ceràmiques i barana de ferro; A banda i banda s'observen dues petites finestretes gairebé simètriques que presenten una llinda de pedra cadascuna. A la planta baixa, destaca el portal amb la llinda, brancals i marxapeus de pedra molt ben treballada. La finestra situada a la dreta ha estat modificada per l'existència d'una activitat comercial. Pel que fa a la façana que dona a les escales del Parc de l'Onze de Setembre, cal destacar la utilització del maó en la construcció dels brancals les finestres del tercer pis, que es combina amb una llinda de fusta. En el segon pis també se'n observen dues de mateixes dimensions utilitzant el maó, però en canvi la llinda és de pedra. La façana està arrebossada i pintada, quedant tota ella rematada per un voladís de formigó de 40 cm d'amplada i un canaló que recull les aigües pluvials de la teulada. Un cop travessat el cancell, s'observa al sostre, una petita part restaurada del que fou una volta de pedra de grans dimensions. | 08033-25 | Carrer del Forn, núm. 1 | És força probable que aquesta casa tingui els seus orígens durant els segles XV - XVI. El nom pel qual es coneix la casa s'explica perquè sembla ser que l'antiga propietària hauria portat un vestit amb molts botons. Actualment es troba situada a l'inici del carrer del Forn, en la unió d'aquest amb el carrer de Joan Samsó; però antigament durant els anys 1610 – 1630, es trobava situat en la intersecció dels carrers anomenats de Les Fonts, de l'Oliar i del camí del safareig públic de La Piqueta, justament al costat del Torrent Salzer, és a dir, en la Placeta o Plaça de la Font del Lleó (1540), on es trobava la Font Freda. En el segle XV, el municipi tenia dues fonts d'aigua freda, una ubicada a la Plaça de la Font, amb l'aigua provinent del Torrent Salzer i la font del Portal de Barcelona. Tant el carrer del Forn com el carrer de Joan Samsó són d'origen i traçat medieval. | 41.6342200,2.1624400 | 430239 | 4609504 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42466-foto-08033-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42466-foto-08033-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42467 | Edifici del carrer del Forn, 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-forn-5-7 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, construïda entre mitgeres, amb un pati al darrera. La coberta presenta vàries vessants, de teula àrab, amb un petit ràfec fet de maons. La façana ha estat rehabilitada, preservant dos elements arquitectònics de gran qualitat com són els finestrals gòtics. L'arrebossat exterior emmarca els dos finestrals, on s'observa un gran treball escultòric tant pel que fa a les motllures i relleus com a la decoració. Un d'ells presenta una finestra geminada i l'altre un arc flamíger. En aquesta façana es poden identificar tres franges horitzontals, amb una tipologia i disposició de forats molt diferent. La planta baixa presenta dues obertures de grans dimensions, una d'elles la porta d'entrada a la farmàcia; al costat, d'altres una mica més petites que corresponen als aparadors. Cal destacar que a l'aparador que queda per sota del finestral gòtic es troba la farmàcia modernista que està actualment en fase de restauració. A la segona planta totes les obertures són simètriques, a excepció dels dos finestrals gòtics esmentats més amunt. El pis superior, està format per 5 obertures d'iguals proporcions verticals, coronades per uns arcs. A la banda esquerra, les obertures són pràcticament quadrades. L'acabat de la façana és d'arrebossat. A l'interior de l'edifici cal destacar les arcades de pedra que formen part dels elements estructurals de l'edifici i que estan molt ben conservades. | 08033-26 | Carrer del Forn, núm. 5-7 | A l'interior d'aquest edifici, la Fundació Codina està restaurant l'antiga farmàcia d'època modernista, a la qual el públic podrà accedir-hi des de l'interior de la planta baixa del número 5 del mateix carrer (farmàcia Codina). | 41.6340800,2.1624300 | 430238 | 4609489 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42467-foto-08033-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42467-foto-08033-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42467-foto-08033-26-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42469 | Casa al carrer del Forn, 12-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-del-forn-12-14 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX | Casa de planta rectangular, construït entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a un sol vessant, construïda amb teula àrab. La planta baixa presenta quatre obertures totalment simètriques; Al centre de la façana dues finestres i als extrems d'aquesta, dues portes. Els baixos de la façana estan protegits per cinc fileres de llambordes decoratives, que s'augmenten a 7 pujant pels brancals. El segon pis, presenta el mateix grau de simetria; és a dir, una balconera amb voladís motllurat i aguantat per unes mènsules que a la vegada decoren les llindes de la planta baixa, amb una barana de forja amb dos finestrals als extrems de cada balcó. La façana de la casa queda rematada per una motllura senzilla per damunt de la qual hi ha uns ulls de bou i un voladís per damunt del qual s'observa un petit muret amb decoracions a la seva part superior que en arribar a la part central de l'edifici adopta una major alçada, a mena de frontó, amb ornaments més rics que marquen clarament l'eix central de la façana. | 08033-28 | Carrer del Forn, núms. 12-14 | Sembla ser que a finals del segle XIX aquesta casa havia estat propietat de la família Sanmartí. L'època de construcció queda evidenciada per la inscripció que hi ha en el petit frontó que marca l'eix central de simetria de la façana, fent referència a l'any 1892. | 41.6335400,2.1625700 | 430249 | 4609429 | 1892 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42469-foto-08033-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42469-foto-08033-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42469-foto-08033-28-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42470 | Casa Poch - Can Figuls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-poch-can-figuls | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XV-XVI | Casa de planta rectangular construïda entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants. L'edifici queda rematat per un petit ràfec, amb un canaló i els baixants de zenc. El conjunt de la façana és el resultat de la unió de tres cases. La façana està formada per tres franges verticals amb obertures. Destaquen els elements de pedra treballada, com són la finestra gòtica de la casa núm. 31, amb l'ampit, la llinda i els brancals amb relleus i motllures de gran treball escultòric; de la casa núm. 29 cal destacar el portal adovellat amb pedres de grans dimensions, que forma un arc de mig punt. Per damunt del portal, hi ha una finestra emmarcada amb pedra. A la planta baixa dels números 27 i 31 s'ha intentat minimitzar l'impacte visual que suposa l'obertura de dos espais dedicats al comerç, intentant donar una imatge de conjunt; s'han afegit brancals de pedra i unes bigues de ferro oxidades, imitant una llinda antiga de fusta. L'interior del núm. 29 ha estat reformat, intentant preservar els elements arquitectònics d'importància. Es pot observar un arc restaurat de pedra, amb el sostre de bigues i llates de fusta. El portaló que tanca la casa, també és de fusta, en procés de restauració; el terra és de tova. Enganxat a la part esquerra de l'arc de dovelles de l'entrada del núm. 29, es pot observar unes rajoles ceràmiques de color blanc, emmarcades per un fris blau, on s'hi pot llegir 'CONSULTORIO-MÉDICO. REUMATISMO-CIÁTICA-GOTA', i per sota mateix, 'Dr. Figuls'. | 08033-29 | Carrer del Forn, núm. 27-31 | La casa Poch, està formada per dues cases comprades pels avantpassats dels actuals propietaris, fa entre 150 i 200 anys aproximadament. L'any 1958 s'hi va annexionar la casa del núm. 31. En llarg dels anys s'hi han realitzat nombroses reformes en cada una de les cases. L'última reforma important fou realitzada l'any 1976. | 41.6331200,2.1628200 | 430270 | 4609382 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42470-foto-08033-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42470-foto-08033-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42470-foto-08033-29-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|93|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42471 | Casa Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sagrera | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.</p> <p>MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.</p> | XIX | Actualment enderrocada | <p>Casa de planta rectangular que constava de planta baixa i dos pisos, amb la coberta construïda de teula àrab i inclinada a dues vessants. Tot i que durant el treball de camp, la casa restà tancada, a la façana que donava al jardí s'hi podia observar algun element arquitectònic des de l'exterior (llindar de pedra d'alguna obertura). Des del carrer d'Hostalrich, era visible l'arcada de pedra de sota l'escala i el pou, igualment de pedra l'escut de la vila de Caldes gravat. Va ser enderrocada l'any 2020.</p> | 08033-30 | Carrer d'Hostalric, núm. 3 | <p>La Casa Sagrera, també anomenada Casa de Banys Sagrera, es trobava situada al carrer de Barcelona, cantonada amb el carrer d'Hostalrich i la Placeta de Sant Martí. Havia contingut l'Escrivania de la Casa Sagrera'. L'any 1840 va ser adquirida pel govern i transformada en Hospital Militar i dipòsit. A finals del segle XIX una part de l'edifici s'utilitzà de quarter de la tropa militar. Més endavant serví com a caserna de la Guàrdia Civil, fins que fou enderrocada. La casa Sagrera era una petita part del conjunt que formava l'antiga escrivania i l'Hospital Militar.</p> | 41.6328800,2.1617700 | 430182 | 4609356 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42471-foto-08033-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42471-foto-08033-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42471-foto-08033-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-18 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | També anomenada Casa de Banys Sagrera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||
| 42472 | Antigament Can Fontcuberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigament-can-fontcuberta | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dues aigües, construïda amb teula àrab. La planta baixa estava destinada a destil·leria i botiga, com encara es pot llegir per damunt de la persiana: 'LA VALLESANA'.La coberta té un voladís d'uns 30 cm aproximadament de la façana amb una cornisa motllurada. Actualment, està taponada per vegetació, les arrels de la qual, acceleren molt més ràpidament el procés de degradació de l'estructura. La façana es composa de tres eixos verticals, tot i que la distribució de les obertures de la planta baixa per a fer-hi un establiment fa que la uniformitat quedi trencada. En el centre de la façana, concretament a la segona planta s'observa un escut heràldic en relleu, amb dos ramells de raïm a cada costat i la inscripció 'MARCA DE FABRICA'. L'acabat de la façana és d'arrebossat senzill, sense esgrafiats ni pintura. No obstant això, destaquen els dos mosaics ceràmics d'antics anuncis de licors de fabricació local, situats a banda i banda i banda d'una de les finestres de l'antiga botiga, fetes en rajola ceràmica, de 15 cm x 15 cm cadascuna, amb una superfície total de 11 rajoles d'alçada per 4 d'amplada amb un fons groguenc i un fris que les emmarca de color blau. A la publicitat del costat esquerra es llegeix acompanyat de la imatge de l'ampolla 'FLORS DEL REMEY - EL LICOR CLASICO'. Al costat dret, seguint el mateix estil amb la imatge de l'ampolla i etiqueta que recorda l'Anís del Mono, destil·lat a Badalona, es llegeix 'ANIS NARANJA, LA BEBIDA IDEAL'. | 08033-31 | Carrer Major, núm. 55 | Antigament era coneguda com a Can Fontcuberta. Els propietaris tenien una destil·leria de licors casolans a la part del darrera de la botiga. En canviar de lloc, aquesta casa va quedar en desús. | 41.6338800,2.1634000 | 430319 | 4609466 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42472-foto-08033-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42472-foto-08033-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42473 | Cal Torrents - Cal Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-cal-manya | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XIX-XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos més planta soterrani degut al desnivell del carrer. La coberta és plana i transitable. La façana principal del carrer Major presenta quatre eixos verticals que ordenen les diferents obertures. Les finestres tenen unes proporcions clarament verticals i són de semblants característiques essent les de la primera i segona planta totes simètriques tant pel que fa a la verticalitat com horitzontalitat. Les que estan situades al segon pis tenen una barana de forja, amb balconera sense voladís. En canvi les que estan situades al primer pis, totes elles tenen accés a una gran balconera amb voladís i barana amb un treball de forja remarcable, que va d'un extrem a l'altre de la façana principal, i ocupant part de la cantonada amb el carrer Madella. Finalment a la planta baixa, hi ha quatre obertures reixades, una de les quals es la porta principal d'accés a la casa. L'edifici queda rematat per una cornisa i una barana amb un ampit d'obra que marca clarament el centre de la façana. Aquesta està arrebossada, amb un sòcol de ciment pintat a la part baixa, seguint el desnivell del carrer. | 08033-32 | Carrer Major, núm. 43 | Aquesta casa, que actualment pertany al Sr. Joaquim Torrents Pocull, va ser construïda a finals del segle XIX, quan la vila de Caldes de Montbui va començar a expandir-se fora de la muralla. Originàriament, la casa duia el nom de Cal Manyà, ja que l'avi del propietari actual tenia l'ofici de manyà. El seu fill explica durant el treball de camp que fou el seu avi qui realitzà tots els elements de ferro forjat de la façana com ara les reixes de les finestres, la porta d'entrada i la balconada. També fou ell qui realitzà alguns dels fanals i elements decoratius que actualment es troben a la Plaça de la Font del Lleó i en altre indrets del municipi, i els forjats del presbiteri de l'església de Santa Maria. | 41.6338900,2.1634100 | 430320 | 4609467 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42473-foto-08033-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42473-foto-08033-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42473-foto-08033-32-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42474 | Conjunt de Can Alrich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-alrich | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XIX-XX | Conjunt de tres cases adossades de planta rectangular que consten de planta baixa i pis per les cases amb número 17 i 19 i de planta baixa i dos pisos per la casa del núm. 18. Les cases núm. 17 i 19 tenen la coberta plana, en forma de terrassa, transitable, diferenciant-se entre elles perquè la casa del núm. 17, va fer construir a la terrassa una pèrgola de pilars i bigues de ciment pintades del color de la façana. Ambdues presenten un remat a l'alçada de la terrassa transitable a mena de voladís horitzontal d'uns 50 cm. La casa central, amb el núm. 18, presenta la coberta a quatre vessants amb una terrassa al darrera, feta de teula àrab i rematada per un ràfec a manera de cornisa. La façana presenta un eix clarament simètric; la pèrgola uniformitza l'alçada dels tres cossos. Les cases dels números 17 i 19 tenen a la planta baixa una porta central amb dues finestres laterals, una per banda, i un arc rodó. Al primer pis, tres obertures composades per dues finestres verticals i al mig una de més llarga que dona accés a un petit balconet amb rajola de ceràmica i barana forjada d'iguals dimensions. La casa del núm. 18 presenta a la planta baixa una porta amb arc, i els finestrals a banda i banda, rectangulars, amb uns reixats de forja espectaculars. Al primer pis hi ha una gran balconada que va gairebé de banda i banda de la façana, amb tres obertures verticals que s'hi comuniquen entre elles; aquestes estan emmarcades per un relleu imitant la pedra en forma de brancals i llinda, però pintat i amb una tonalitat grisa que fa ressaltar aquesta balconada. Finalment, al segon pis, tres finestres amb arc, i dues columnes al mig que donen homogeneïtat al conjunt arquitectònic. Entre aquesta balconada i el segon pis, es pot observar l'escut de la Verge enlairat per dos àngels. | 08033-33 | Plaça de la Font del Lleó, núms. 17-19 | Originàriament aquet edifici era un balneari del segle XIX, conegut amb el nom de Can Alrich, i ja entrat el segle XX amb el nom de Balneari Alrich o del Remei. Popularment també se'l coneixia com Can Targa. Els propietaris van vendre'l al Sr Cortès, el qual va fer enderrocar el balneari als voltants dels anys 1940, després de la guerra civil espanyola, transformant-ho en cases. D'aquest antic balneari tan sols s'aprofitaren els fonaments i els murs portants de la planta baixa. Actualment són tres cases. La casa del núm. 17 era coneguda com a Can Balaguer (treballador del Sr. Cortés), la número 18 era la casa del fill del Sr Cortés, i era coneguda com a Can Cortés, i la tercera, el núm. 19 era la casa del constructor qui va realitzar les obres, Can Miró. Anys després, la casa central, (núm. 18) passa a ser propietat del Balneari Victòria i el Sr. Cortés comprà la casa del constructor, Can Miró al núm. 19. | 41.6335200,2.1634200 | 430320 | 4609426 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42474-foto-08033-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42474-foto-08033-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42474-foto-08033-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42475 | Conjunt Raval del Remei 1- 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-raval-del-remei-1-3 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. Pel carrer del Raval trobem les entrades amb els números 1 i 3. Aquest conjunt també fa cantonada amb el carrer Major núm. 130. La coberta, de quatre vessants està construïda amb teula àrab. A la façana que dona al carrer del Raval del Remei núm. 1 - 3 s'observen dues portes a la planta baixa, una és rectangular amb la llinda de fusta i els brancals de pedra (núm.1); l'altra és d'arc rebaixat amb les dovelles i els brancals de pedra (núm.3). Al primer pis hi ha dues finestres d'estil gòtic. La que es troba situada per sobre del núm. 1 té la llinda decorada amb un arc polilobulat en relleu, i l'altre, per damunt del núm. 3, i que dona a un petit balcó sense voladís presenta la llinda decorada amb dos petits arcs lobulats. Pel que fa al segon pis s'observen cinc obertures, totes elles rectangulars i disposades tres d'elles per damunt del núm. 3 i una per damunt del núm. 1, a excepció en aquest mateix número d'una finestra amb arc de mig punt. Per sobre hi ha una cornisa decorativa que la separa del ràfec de la teulada, i on es poden observar elements decoratius romboïdals. L'aigua de la teulada és recollida per una canal i un canaló baixant que s'integra a l'obra en coure i que desapareix abans d'arribar a la planta baixa on queda amagat a l'interior de la paret mestra incorporant-se a la xarxa de recollida d'aigües pluvials del municipi. Pel que fa a la façana de l'edifici que dona al carrer Major i que du el núm. 130, s'observen dues obertures rectangulars a la planta baixa. Una petita, que serveix de porta d'entrada a la casa, i a la dreta de la façana, una porta gran, on hi ha el garatge, totes dues de ferro oxidat. El primer pis, té tres obertures verticals; la del mig presenta una finestra amb brancal, llinda i ampit de pedra. Les dues laterals, són dues balconeres amb reixat de ferro i sense voladís. A la segona planta hi ha dues finestres. Per sobre hi ha la cornisa que continua el mateix sistema decoratiu a base d'elements ceràmics romboïdals. La cantonada de l'edifici està feta amb carreus de pedra vista mentre que la resta de la casa està arrebossada i pintada. | 08033-34 | Carrer Raval del Remei, núm. 1-3 , cantonada carrer Major | Possiblement l'origen d'aquest edifici és del segle XVI i XVII, ja que és en aquesta època quan s'esdevé l'expansió de la ciutat fora de les muralles del Portal de Vic, formant el que es coneix com el barri del Raval del Remei. | 41.6362100,2.1616300 | 430174 | 4609726 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42475-foto-08033-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42475-foto-08033-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42475-foto-08033-34-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | El mateix edifici té façana al carrer Major amb el núm. 130. | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42476 | Can Costeria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costeria | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVI-XX | reformada | Edifici de planta irregular formant xamfrà, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta a tres vessants de teula àrab. Antigament tenia planta baixa i dos pisos. Després de la reforma no fa gaire temps, va guanyar un pis. Al centre s'obre la porta principal, amb un arc rebaixat i els brancals de carreus de pedra, de confecció moderna. Per damunt de la porta, es troba una finestra d'estil gòtic amb la llinda feta de dues peces i una decoració magnífica. Les finestres que s'obren a banda i banda a la planta baixa són rectangulars, protegides amb una reixa de ferro. Les obertures del segon pis, tenen la llinda i els brancals fetes amb carreus de pedra i donen pas a un petit balcó gairebé sense voladís i per moltes d'elles les pedres són de confecció moderna. L'últim pis està separat per la resta per una cornisa i en ell s'obren un seguit d'obertures quadrangulars de petites dimensions però seguint el mateix perfil. La façana està arrebossada i pintada. Per sota de la teulada hi ha una canal per la recollida d'aigües pluvials, dissimulada sota un ràfec fet amb maons que s'intercalen geomètricament. La cantonada de l'edifici està feta amb carreus de pedra vista mentre que la resta de la casa està arrebossada i pintada. | 08033-35 | Carrer Raval del Remei, núm. 2 | A finals dels anys 1990 i principis del 2000, Can Costeria va ser enderrocada parcialment i es construí un edifici plurifamiliar. De la casa originària només queden algunes parets mestres, fonaments i els elements de pedra originaris de la façana, com la balconada dreta, que dona al carrer Major, l'arc de la porta que sortí en gran part ja que estava conservat sota l'acabat de l'antiga façana, i el conjunt compositiu que formava la porta i el finestral gòtic. | 41.6361800,2.1617800 | 430186 | 4609722 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42477 | Casa al Raval del Remei, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-raval-del-remei-5 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa pis i golfes. Presenta coberta inclinada, construïda amb teula àrab. Destaquen la portalada de la planta baixa i la finestra amb balcó de la primera planta, seguint un mateix eix central. Al segon pis hi ha una obertura de forma quadrada, que es troba desplaçada de l'eix central, i amb un acabat senzill, l'objectiu de la qual era el de ventilació de les golfes. Els brancals i les llindes de les obertures són de pedra d'esmolet.. Els acabats del pla de la façana són arrebossats. La façana està rematada per un petit voladís en forma de cornisa, amb una canal de ceràmica i el baixant d'uralita, que en arribar a la planta baixa, desapareix per l'interior de la façana per anar a trobar l'escomesa de les aigües pluvials del carrer. La finestra té un petit balcó, amb una reixa senzilla en ferro forjat. A la dovella central de la portalada s'hi pot observar un escut amb una inscripció i la data 1555. Al costat dret de la façana arran de paret, just en el xamfrà que dona a una androna, s'observa una construcció de pedra, d'un metre aproximat de diàmetre, i 50 centímetres per la part més alta, tapat amb ciment arran del terra, que hauria recollit les aigües de pluja essent utilitzat com a pou o dipòsit d'aigua. Avui en dia està parcialment destruït. En el ràfec de la casa s'observen varis nius d'oreneta (Delichon urbica). | 08033-36 | Carrer Raval del Remei, núm. 5 | Segurament es tracta d'una construcció del segle XVI, per la data de 1555, que es pot llegir en l'escut que es troba gravat en la dovella central del portaló d'accés a la casa. | 41.6362100,2.1616600 | 430176 | 4609726 | 1555 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42477-foto-08033-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42477-foto-08033-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42477-foto-08033-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42478 | Casa al Raval del Remei, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-raval-del-remei-6 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | restaurada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres d'uns sis metres de façana que consta de planta baixa i tres pisos. De la façana original, només es conserven els elements arquitectònics de la planta baixa, composats per la porta, formada per brancals i arc de maó massís i la finestreta situada a la seva esquerra eta tota ella de pedra. Cal dir que l'arcada ha estat eixamplada seguint el mateix sistema constructiu, segurament per permetre el pas a un vehicle, transformant la planta baixa en garatge, i al costat mateix, però aprofitant l'entrada esgaiada, una porta,pel costat dret, que dóna accés a la casa. Si bé fa uns anys, aquesta façana presentava només una obertura petita al primer pis i una de més quadrada al segon pis segurament les golfes de la casa, i ambdues per damunt de la porta d'accés de la casa, actualment i després de la restauració de la façana, es pot observar al primer pis que allí on hi havia una petita finestra, ara hi ha una obertura gran, amb un balcó amb barana de forja sense voladís. Al costat esquerra d'aquest una finestra de dimensions més petites. Al segon pis, on antigament hi havia les golfes, ara hi ha tres finestres de mateixes dimensions disposades horitzontalment. Finalment, al pis guanyat, degut a la demolició de la teulada, hi ha també tres finestretes més petites totes elles de forma quadrada, sense cap element arquitectònic destacable. La façana està arrebossada i pintada, menys una part que s'ha deixat vista, a la planta baixa, entre el maó del brancal esquerra de l'arc i la finestra de pedra, on s'observa la pedra com element constructiu de la casa. | 08033-37 | Carrer Raval del Remei, núm. 6 | Segurament es tracta d'una construcció del segle XVI o XVII, ja que és en el segle XVI quan es forma un grup de cases fora de la muralla, al voltant del Portal de Vic i que més tard donaria nom al barri del Raval del Remei. En tot cas, a finals del segle XX va patir una remodelació amb la qual cosa guanyà un pis més i guardà els elements arquitectònics visibles a la façana. | 41.6363300,2.1617900 | 430187 | 4609739 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42478-foto-08033-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42478-foto-08033-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42478-foto-08033-37-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42479 | Casa al Raval del Remei, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-raval-del-remei-17 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVIII-XIX | restaurada | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, construïda entre mitgeres i amb la coberta inclinada, formada per teula àrab i amagada per la cornisa que fa de remat de l'edifici. A la planta baixa té dues obertures, una d'elles de grans dimensions per tractar-se de la porta metàl·lica del garatge. A la dreta d'aquesta hi ha la porta d'entrada. Al primer pis, centrat en la façana, hi ha la finestra amb balconada i voladís. S'ha conservat la reixa de ferro forjat, amb remats. Al segon pis, el que haurien estat les golfes, s'ha conservat la finestra amb el finestral de fusta. Entre cada pis, hi ha una motllura de separació. Abans de ser restaurada, es podien observar quatre medallons d'inspiració modernista, dos centrals i els altre dos als laterals de l'edifici, que actualment han desaparegut. | 08033-38 | Carrer Raval del Remei, núm. 17 | Les edificacions del Raval són anteriors en part al segle XX, encara que posteriorment s'han realitzat noves construccions i moltes modificacions, que han fet desmerèixer la imatge de conjunt del carrer. L'arquitectura és força homogènia, principalment amb la tipologia, tractant-se de cases construïdes entre mitgeres bastant estretes, de planta baixa i dos pisos. | 41.6368000,2.1617000 | 430180 | 4609791 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42479-foto-08033-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42479-foto-08033-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42479-foto-08033-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42480 | Can Canals - Can Mussenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals-can-mussenya | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XX | Casa de planta irregular, situada a la cantonada de dos carrers, el primer d'ells, el Passeig del Remei i el segon, el Carrer Major. Entre aquests dos carrers hi ha una diferència de desnivell considerable, la qual cosa fa que en el primer aparegui una planta per sota la rasant del passeig. Pel que fa a la coberta la part més alta, és inclinada a un sol vessant i construïda amb teula àrab. La resta de la coberta és plana i transitable quedant l'edifici rematat per un coronament en forma de barana. La façana més valuosa és la que es troba al Passeig del Remei. En aquesta és pot observar un arc modernista en baix relleu. Al pis superior hi ha un balcó on desemboquen tres finestrals d'iguals dimensions. La planta baixa té un sòcol de pedra irregular, aplanada per la façana i rematada per una línia de rajoles amb motius florals i decorada amb colors vius. | 08033-39 | Passeig del Remei, núm. 1 | L'any 1930 passà a ser destinada al servei de correus on trenta anys després s'obriren oficines en un altre indret, marxant del lloc. El Sr. Canals, comprà la casa i establir una oficina d'obres. Sembla ser, segons informa el Sr. Raimundo Garcia que el propietari conservava els plànols originals de la casa, que va realitzar l'arquitecte Manel Raspall. Els plànols estan datats de l'any 1910 i situen la construcció als voltants de l'any 1912. La façana que dóna al carrer Major va ser pintada pel Sr. Antoni Pieres, ascendent dels Berenguer de Caldes. Les edificacions del carrer on es troba la casa, es varen iniciar principalment a finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que aquest passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom del passeig es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. | 41.6359700,2.1623200 | 430231 | 4609699 | 1910 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42480-foto-08033-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42480-foto-08033-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42480-foto-08033-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manel Raspall | 98|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 42481 | Casa al Passeig del Remei, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-passeig-del-remei-16 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, construït entre mitgeres, amb la coberta a dues vessants, i de teula àrab. Totes les obertures de la façana principal tenen proporcions verticals. La façana presenta una component horitzontal important, degut a la posició central de la balconera a la qual s'hi accedeix des de qualsevol dels dos finestrals. La façana està estucada i alterna amb dues franges decoratives de rajoles de ceràmica. Aquesta queda rematada per un mur corbat recordant un frontó. | 08033-40 | Passeig del Remei, núm. 16 | Les edificacions del carrer on es troba la casa, es varen iniciar a finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que aquest passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom del passeig es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. L'arquitectura de les cases d'aquest passeig és encara força homogènia ja que es tracta d'un seguit de cases d'estiueig generalment de planta baixa i dos pisos com a alçada màxima. | 41.6371100,2.1621500 | 430218 | 4609825 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42481-foto-08033-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42481-foto-08033-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42482 | Casa al Passeig del Remei, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-passeig-del-remei-17 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX | Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, construïda entre mitgeres, amb la coberta plana i transitable. Pel que fa a la façana, aquesta presenta un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures amb unes proporcions rectangulars clarament verticals. La façana queda rematada amb una cornisa i una barana o balustrada de pedra. Cal destacar principalment les reixes de les dues finestres de la planta baixa i la barana de ferro forjat de les tres balconeres del primer pis. La porta d'entrada presenta una portalada de fusta molt ben treballada, i al seu damunt, una llinda on al centre de la qual hi ha un cavall gravat en la pedra juntament amb la data 1882, possiblement, l'any de construcció de la casa. | 08033-41 | Passeig del Remei, núm. 17 | Les edificacions del carrer on es troba la casa, daten de finals del segle XIX i inicis del segle XX, El passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom d'aquest es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. L'arquitectura de les cases d'aquest passeig és força homogènia ja que es tracta d'un seguit de cases d'estiueig generalment de planta baixa i dos pisos com a alçada màxima. Segurament es tractés originàriament d'una casa d'estiueig iniciada l'any 1882. | 41.6368600,2.1619400 | 430200 | 4609798 | 1882 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42482-foto-08033-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42482-foto-08033-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42482-foto-08033-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42483 | Casa al Passeig del Remei, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-passeig-del-remei-49 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX | Casa de planta rectangular construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana i transitable. Les obertures de la façana principal són força similars i amb proporcions verticals, resseguides per motllures. A la planta baixa les finestres tenen unes reixes de ferro forjat, amb la porta al mig. A la planta pis, destaca una balconera amb voladís i una barana de ferro forjat. Destaquen els tres escuts heràldics del balcó amb les inicials 'FC', nom de l'antic propietari. L'acabat de la façana és arrebossat. La façana queda rematada per un frontó que marca l'eix central de l'edifici. | 08033-42 | Passeig del Remei, núm. 49 | Les edificacions del carrer es varen iniciar a finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que aquest passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom del passeig té origen en l'església de la Mare de Deu del Remei, situada al final del passeig. L'arquitectura general de les cases d'aquest passeig conserva la homogenietat de les cases d'origen, pensat en un tipus de construcció d'estiueig composades per planta baixa i dos pisos com a alçada màxima. Segurament aquesta casa sigui de finals del segle XIX, ja que a l'arxiu històric de l'Ajuntament es varen trobar uns plànols d'un projecte de reforma de la façana datats de l'any 1913. Les inicials 'FC' que es poden observar damunt de les llindes dels finestrals del primer pis, feien referència al seu propietari, el Sr Francisco Comas. | 41.6372800,2.1617700 | 430187 | 4609844 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42483-foto-08033-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42483-foto-08033-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42483-foto-08033-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42484 | Casa Masana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-masana | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX-XX | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos., amb la coberta inclinada construïda amb teula àrab. L'edifici queda rematat per un coronament en forma de barana amb formes lliures i sinuoses d'inspiració clarament modernista amb els medallons a cadascun dels costats i una mena de botó al mig. Els ornaments i acabats de la façana són a base d'esgrafiats i estucats. Destaca també la decoració feta a base de franges de rajoles ceràmiques de les quals destaquen els motius florals i vegetals. Aquestes franges s'observen tant a la planta baixa, com als dos pisos. Destaquen les balconeres amb voladís i baranes realitzades amb forja del primer pis. El segon pis també té dues balconeres amb voladís i barana situades a les extremitats de la façana. | 08033-43 | Passeig del Remei, núm. 53 | Les cases d'aquest carrer començaren a edificar-se a finals del segle XIX i inicis del segle XX, El passeig de llambordes es construí als voltants dels anys 1860 i el seu nom es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. Les construccions d'aquest carrer són força homogènies, conservant la mateixa tipologia d'edificis. No es coneix l'arquitecte que realitzà els plànols, de la casa Masana tot i que podria ser atribuïda a Manel Raspall, el mateix arquitecte que va dissenyar els plànols de la Casa Canals, entre d'altres. | 41.6373300,2.1617500 | 430185 | 4609850 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42484-foto-08033-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42484-foto-08033-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42484-foto-08033-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manuel Raspall (atribuït) | 98|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42485 | Casa al Passeig del Remei, 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-passeig-del-remei-63 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX-XX | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. Es tracta d'una casa d'estiueig amb la coberta plana i transitable. Originàriament era completament simètrica respecte a un eix central, encara que posteriorment s'ha realitzat una nova obertura a la planta baixa que trenca aquesta composició. En la planta baixa i primera planta les obertures són de grans dimensions i tenen proporcions verticals, amb el portaló d'entrada d'alumini, la qual cosa desmereix la visió global de l'edifici. A la primera planta s'observen tres finestrals porticats amb obertura a una gran balconera amb voladís i barana de ferro. A la segona planta, hi ha tres finestres bastant petites que permetien airejar i donar claror a les golfes. La façana queda rematada per una cornisa i un ampit que forma la barana de la coberta. Cal destacar el suport metàl·lic per damunt de la finestra central del segon pis, que servia per a subjectar la politja, i que porta una data realitzada també amb ferro forjat, fent referència a l'any 1887. | 08033-44 | Passeig del Remei, núm. 63 | Si bé el passeig del Remei es construí als voltants dels anys 1860, als seus costats s'iniciaren un seguit de construccions destinades a ser cases d'estiueig. Avui en dia encara conserva aquesta homogenietat. El nom del passeig es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. Pel que fa a la casa, podria ser que la data reflectida en el suport metàl·lic que es troba per damunt de la finestra central del segon pis, i que servia per a subjectar la politja, marqui l'any de construcció de la casa. | 41.6374200,2.1617100 | 430182 | 4609860 | 1887 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42485-foto-08033-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42485-foto-08033-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42485-foto-08033-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42486 | Cal Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos a la façana principal i planta baixa i pis per la part del darrera. La coberta presenta dues variants; per una banda, una coberta inclinada, de teula àrab amb una part transitable, acabada amb una balustrada. Per l'altra, una coberta plana, transitable, utilitzada com a terrassa. La façana principal es troba al Passeig del Remei i la part del darrera comunica amb el carrer Raval del Remei. En l'espai que fa cantonada. on conflueixen els dos carrers, en forma de xamfrà es troba el jardí de la propietat. Les obertures de la planta baixa tenen proporcions verticals. Les finestres no tenen reixes sinó que disposen d'una petita barana moderna, un tub col·locat a 50 cm d'alçada, que va d'un brancal a l'altra, sense cap mena de motiu decoratiu. Les obertures del segon i primer pis tenen totes elles accés a un petit balcó amb voladís i barana de ferro forjat. La façana queda rematada per una cornisa i una balustrada, dividida amb pilars que la separa en tres parts,ocupant la part central un frontó en forma de semicercle que porta la data de construcció de la casa, 1928. La paret de la façana està arrebossada en les dues plantes superiors mentre que a la planta baixa hi ha unes lloses de pedra amb un sòcol. | 08033-45 | Passeig del Remei, núms. 73-75 | Les edificacions del carrer on es troba la casa de Cal Cerdà, es varen iniciar a finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que aquest passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom del passeig es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. L'arquitectura de les cases d'aquest passeig és encara força homogènia sobretot perquè segueixen una mateixa tipologia de cases d'estiueig. Aquesta casa porta la data de construcció en el frontó que fa de remat de la façana, 1928. | 41.6379100,2.1615100 | 430166 | 4609915 | 1928 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42486-foto-08033-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42486-foto-08033-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42486-foto-08033-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42487 | Can Corró - Mas Viaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corro-mas-viaplana | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a una vessant, formada per teula àrab. La façana, està formada per la unió de tres o quatre cases; en ella s'hi poden observar tots els elements i obertures que s'han anat afegint amb el pas del temps. A la planta baixa s'observen cinc obertures que corresponen als portals portes d'entrada, alguns d'ells adovellats i amb llindars de pedra. En el número 8, els llindars de les dues portes estretes són de fusta amb els brancals de pedra. Al seu costat, hi ha una obertura quadrada amb una reixa de ferro, amb la llinda i els brancals de pedra. A la llinda es pot observar una creu gravada. En el número 10, tant la llinda com els brancals i el marxapeus són de pedra. És en aquesta portalada on damunt d'una llinda de grans dimensions, hi ha gravat a la pedra 'IOAVIA PLANA. 1697'. La portalada del número 12, té un arc de mig punt adovellat amb els brancals de pedra. El núm. 14 no presenta cap element arquitectònic destacable. En el segon pis, hi ha un conjunt de cinc obertures disposades horitzontalment i repartides per tota la façana. Destaca el finestral amb pedra treballada de la casa núm. 8 i el de la casa núm. 10. A la primera hi ha una decoració força erosionada però encara s'hi pot observar una creu. A la segona, la llinda, presenta una esquerda i sembla com si hagués tingut enganxada una peça al seu damunt. En el número 12 hi ha una obertura en forma de balconada, amb una barana de ferro forjat i voladís. Al tercer pis hi ha disposades vàries obertures disposades horitzontalment en llarg de la façana. Aquestes permeten entrar la llum i airejar les golfes. La façana està arrebossada amb ciment amb un ràfec de maó i fusta d'uns cinquanta centímetres d'amplada que suporta el pes de les teules, una canal de ceràmica per recollir les aigües pluvials i uns sobreeixidors de ceràmica. Els canalons de baixada que recullen les aigües pluvials i que la condueixen fins al clavegueram de desguàs, són de polietilè gris, que en arribar al primer pis, s'incorporen als baixants de ferro que desapareixen per sota la vorera. | 08033-46 | Carrer de Ruldó, núms. 8-14 | Aquesta casa es situava dins del nucli antic de la població, concretametn en el carrer d'en Ruldó. És coneguda amb aquest nom des del segle XIV. No se sap si el carrer anomenat antigament d'en Roudors ve del llinatge d'en Francesc de Roudors (1313-1374), antic batlle de Caldes de Montbui, o si ve de la planta coneguda amb el nom de Roldó, planta que durant l'Edat Mitjana els calderins recollien i exportaven cap a Barcelona per adobar les pells. Aquest carrer, també havia rebut el nom de carrer d'en Basset, nom d'una família rica de Caldes de Montbui. El nom tradicional pel qual es coneix la casa és el del Mas d'en Corró, o Mas Viaplana (s.XVI-XVIII). Malgrat que popularment, el nom del mas s'hagi perdut, substituït pel de Corró, la família Viaplana, propietaris de la casa, s'han vist perpetuats fins els nostres dies. Hi ha documents on es fa esment de tot un seguit de personatges que han viscut generació darrera generació en aquest mas. Alguns d'ells daten de l'any 1500 aproximadament, l' Antoni Viaplana, casat amb Joana. Antiga Viaplana, casat amb Bartomeu Ossol (1550). Antònia Viaplana (1568-1624) casada amb Narcís Corró. Miquel Viaplana (mort l'any 1629), casat amb la Joana Pascual de Rovinyó. Andreu Viaplana, casat amb Caterina Planes aproximadament cap el 1650). Joan I Viaplana, casat amb Agnès Brunés (M. ant 1686). Joan II Viaplana (1675-1706), casat primer amb Maria Prat de St. Tomàs i més tard ab Mariàngela Guàrdia. Joan III Viaplana (1729-1742), casat amb Mariana Mas i Muntau. Joan IV Viaplana (1759-1790), casat amb Josepa Llobateres Riber. Josep Viaplana (1771-1809), casat amb Josepa Campdepedrós i Palaudàries. Menció C. (1790-1841) casat amb Francesca Mimó. Anton Viaplana (1882-1885), casat amb Josepa Cerdà. Josep II Viaplana (1855-1897), casat amb Isabel Artigas. Josepa Viaplana (1915) casada amb Francesc Sala. El cognom Viaplana ha perdurat doncs en llarg dels segles encara que el s hereus hagin estat pubilles. Actualment la propietària de Can Corró o Can Viaplana és la Maria Rosa Sala Vilaplana, filla de Francesc Sala i muller d'en Sagalés. Hi ha escriptures de compra documentades de l'any 1501-1519. També es documenta l'any 1735 on consta una venda a favor de Joan Vilaplana per diversos interessats. També de l'any 1735 hi ha una venda documentada realitzada per Salvador de Segrera i Melondo a favor de Joan Vilaplana, i de l'any 1747 s'hauria documentat una venda de Francesco Quintana a favor de Vilaplana i Guàrdia. Cal fer esment de la llinda de la portalada amb el núm. 10, amb un gravat a la pedra on es pot llegir 'IOAVIA PLANA. 1697'. Segons Raimundo Garcia, la façana va ser restaurada a finals dels anys 1980, principis del 1990, deixant el ciment vist i conservant tots els elements arquitectònics originals de la façana i del seu interior (volta catalana, terra de tova, etc). | 41.6355000,2.1621300 | 430215 | 4609647 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42487-foto-08033-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42487-foto-08033-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42489 | Can Sentmenat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sentmenat | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVII-X | Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i construïda amb teula àrab. La façana queda rematada per un ràfec inclinat amb colls de fusta i un canaló metàl·lic. Els baixants de les aigües pluvials són de coure que s'amaguen per sota el carrer fins a trobar l'escomesa general de les aigües pluvials. A la planta baixa de la casa s'observen grans obertures amb reixes de forja per sota de les quals hi ha un sòcol de pedra irregular. D'esquerra a dreta, pel carrer de Vic, hi ha sis obertures, comprenent el garatge, dues finestres quadrades, de grans dimensions, una porta d'accés a l'habitatge amb una llinda on es pot llegir la inscripció 'CAN SENMENAT', i una darrera obertura de proporcions més verticals. Pel carrer d'en Bellit trobaríem es primer lloc la font Xica adossada a la façana d'aquest carrer, just a la cantonada i a mà dreta una gran obertura de proporcions més quadrades. Totes les obertures disposen de llindes, brancals, ampit i marxapeus en el cas de la porta, de pedra, amb una reixa de forja. Al primer pis, s'observen sis obertures, quatre d'elles a la façana principal del carrer de Vic, i les altres dues al carrer d'en Bellit. Començant pel costat esquerra de la façana principal, les dues primeres obertures corresponen a dues finestres portalades amb balcó sense voladís i una barana de ferro forjat. Les altres dues, presenten el mateix tipus de portalada oberta al balcó, però a diferència d'elles que la primera, disposa d'un balcó més petit, amb un voladís de pedra i barana de ferro forjat; la segona, disposa d'una balconada molt més gran amb la barana i el voladís de forja per poder dur una decoració de rajola d'estil català decorada amb motius geomètrics romboïdals alternant els colors groc i verd , que arriba fins a la cantonera de la casa. Pel costat de la façana que comunica amb el carrer d'en Bellit, hi ha dues finestres portalades amb accés a la balconada, que per la banda esquerra el voladís és igualment de pedra amb una barana de ferro forjat i pel costat dret, la balconera ha estat feta amb un voladís més estret i igualment amb una barana de ferro forjat. És precisament a la llinda del finestral esquerra on hi ha una inscripció amb l'any 1695. Al segon pis, es repeteixen els finestrals amb balconera, tot i que el voladís en la majoria dels casos és quasi bé inexistent segurament degut a l'alçada de l'edifici. A la façana del carrer de Vic n'hi ha quatre i a la façana del carrer d'en Bellit, un, que la pedra del voladís s'inicia immediatament per damunt de la llinda que porta l'any 1695. Finalment a les golfes, es poden observar deu obertures més petites, agrupades de dos en dos, (vuit al carrer de Vic i dues al carrer d'en Bellit). Aquestes es troben agrupades formant dos petits arcs que es recolzen damunt d'un pilar. Totes les obertures de la façana estan emmarcades per llindes i brancals de pedra. Les persianes i finestres són de fusta melis a excepció de la porta d'entrada, que és de ferro forjat i vidrada. | 08033-48 | Carrer de Vic, núms. 2-4 | Can Senmenat es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui. Possiblement sigui d'època medieval. L'arquitectura actual és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric. Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. Hi ha una inscripció en llinda del balcó de la planta pis que dóna al carrer d'en Bellit que data de l'any 1695. Aquest habitatge sempre ha estat propietat de la família Senmenat. La família Senmenat vivia en una casa pairal, al carrer d'en Bellit, on actualment hi ha Can Berenguer. Un mosso que treballava per la família la va incendiar i no podent controlar l'incendi, va quedar totalment destruïda. Llavors s'annexionaren les cases del carrer de Vic i es traslladaren a viure-hi. El llinatge d'aquesta família ja es troba documentada l'any 1484, en el nom de Joan Senmenat o Miquel Senmenat, casat amb la pubilla del Mas Oliver (1618). O encara Maria Quintana i Senmenat casada amb Silvestre Germà (1754-1781). | 41.6348800,2.1619100 | 430196 | 4609578 | 1695 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42489-foto-08033-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42489-foto-08033-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42489-foto-08033-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42490 | Casa al Carrer de Vic, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-3 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII-XVIII | reformada | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa hi ha una porta central de doble full, vidrada, amb cancell i el portaló a l'interior de la casa. Aquesta porta està envoltada per brancals i dovelles tallades i disposades horitzontalment en forma de llinda; també té marxapeus de pedra. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra, amb una reixa de ferro forjat amb barrots simples, i els dels extrems i el mig recargolats, amb un ampit motllurat, brancals i llinda de pedra. A la dreta del portal principal, s'ha fet una altra obertura adovellada, datant de la última restauració de la casa. Les pedres, segons informa el propietari han estat tallades per un picapedrer. Al primer pis, hi ha tres finestres portalades, de fusta amb persianes de cordill també de fusta, que donen accés a un balcó amb el voladís motllurat no gaire amples, a excepció del central, on el voladís és més gran. La llinda del balcó central es diferencia de les altres, ja que aquesta està feta en una sola peça. El segon pis, on hi havia les golfes, presenta quatre obertures més petites, simètriques totes elles; les dues dels extrems són quadrades, i les dues de l'interior tenen un arc de mig punt i una petita barana de línies senzilles. Totes estan emmarcades de pedra col·locada durant la restauració de la façana. Pel que fa a l'acabat de la façana, es va picar l'arrebossat i s'ha deixat la pedra vista. S'ha conservat la politja de ferro forjat al centre de la façana, en el punt més alt. La façana queda rematada per un ràfec realitzat amb maons i disposats de manera que formen un dibuix geomètric molt interessant, i per sota la teula, el caneló amb un baixant lateral de coure que en arribar al primer pis, s'amaga dins la façana per connectar amb l'escomesa general d'aigües pluvials que passa pel mig del carrer. | 08033-49 | Carrer de Vic, núm. 3 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic. Possiblement sigui un carrer d'origen medieval. L'arquitectura que es pot observar actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric. Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. El carrer de Vic incorporà a principis del segle XX la placeta de Sant Bartomeu. En un principi duia el nom de Sant Vicenç perquè estava davant de l'antiga capell de Sant Vicenç (1162), i més tard passa a anomenar-se de Sant Bartolomei (1436), i finalment de Sant Bartomeu a l'any 1549, degut a que aquest Sant era més popular. | 41.6348200,2.1617900 | 430186 | 4609571 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42490-foto-08033-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42490-foto-08033-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42490-foto-08033-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42491 | Casa al Carrer de Vic, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-7 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI | edificació de nova planta cap els anys 1980 | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la primera planta hi ha un gran portal adovellat amb cancell que dona pas a partir d'una porta vidrada a l'interior de la casa. Té un marxapeus tallat en un sol bloc de pedra. En la clau de l'arc hi ha un escut treballat a la pedra, amb la inscripció 'Michel-Cabot. 1579'. A la dreta, una obertura de grans dimensions formant part de l'entrada al garatge de la propietat. Al segon pis, per damunt del portal hi ha una obertura amb llinda, brancals i ampit motllurat de pedra; a la dreta d'aquestes dues obertures verticals, amb balconera sense voladís i barana de ferro. Al segon pis hi ha tres obertures, que segurament haurien format part de les antigues golfes. En aquest supòsit, les finestres haurien estat engrandides. L'acabat de la façana és d'arrebossat i pintada de color blanc a excepció del sòcol de pedra que segueix el desnivell del carrer. La façana està arrebossada i pintada, i queda rematada per un voladís pla fet de formigó, i una canal metàl·lica que recull les aigües pluvials de la coberta. | 08033-50 | Carrer de Vic, núm. 7 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic. Possiblement sigui un carrer d'origen medieval. L'arquitectura que es pot observar actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric. Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. El carrer de Vic incorporà a principis del segle XX la placeta de Sant Bartomeu. En un principi duia el nom de Sant Vicenç perquè estava davant de l'antiga capella de Sant Vicenç (1162), i més tard passa a anomenar-se de Sant Bartolomei (1436), i finalment de Sant Bartomeu a l'any 1549, degut a que aquest Sant era més popular. En la clau de l'arc hi ha un escut treballat a la pedra, amb la inscripció 'Michel-Cabot. 1579'. | 41.6349600,2.1617600 | 430183 | 4609587 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42491-foto-08033-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42491-foto-08033-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42491-foto-08033-50-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42492 | Casa al carrer de Vic, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-10 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII-XVIII | caldria restaurar el portaló de fusta i la finestra del primer pis, així com canviar el baixant de les aigües pluvials | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. La façana té un clar component vertical; és a dir, a mida que es puja, les obertures són més petites. A la planta baixa, destaca una única obertura, amb un portaló a doble fulla, amb els brancals motllurats, marxapeus i llinda de pedra. Aquesta última és de grans dimensions. Per damunt, al primer pis, hi ha una obertura responent a la planta noble, que consisteix en un finestral tot ell emmarcat de pedra, amb l'ampit motllurat. Ja a les golfes, s'observa una petita obertura, quadrada, la funció de la qual era d'airejar i donar claror a aquest espai. La façana es troba arrebossada, acabant amb un petit ràfec que passa gairebé desapercebut i on s'observa la canal de ceràmica que recull les aigües pluvials. A la dreta de la façana baixa un canaló en molt mal estat que condueix les aigües pluvials fins a l'escomesa del carrer. | 08033-51 | Carrer de Vic, núm. 10 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6351900,2.1616700 | 430176 | 4609612 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42492-foto-08033-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42492-foto-08033-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42492-foto-08033-51-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42493 | Casa al carrer de Vic, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-11 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | reformada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa destaca el portal adovellat, i a la seva esquerra, una petita finestreta emmarcada per pedra i maó; la llinda forma un lleuger arc. Per damunt d'aquesta, una obertura tota ella emmarcada per pedra, amb l'ampit motllurat. Al segon pis, hi ha dues obertures simètriques emmarcades també amb carreus de pedra motllurats. El mateix s'observa al segon pis. Per sota de tots els finestrals, hi ha vàries fileres de maó. La resta de la façana ha estat repicada i actualment s'observa la pedra que ha estat cimentada per evitat que les juntes s'erosionin. Pel centre de la façana baixa un canaló de plàstic. Aquesta acaba amb un ràfec que sobresurt del pla d'uns 40 cm, amb una canal de ceràmica. | 08033-52 | Carrer de Vic, núm. 11 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6352500,2.1616600 | 430175 | 4609619 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42493-foto-08033-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42493-foto-08033-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42493-foto-08033-52-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42494 | Casa al carrer de Vic, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-14 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI | Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i de teula aràbiga. A la planta baixa hi ha un portal adovellat amb dovelles de grans dimensions i un portaló de fusta; a la clau de l'arc s'observa la marca d'un escut pintat amb les restes d'alguna paraula escrita però que és illegible. El marxapeus és de pedra. A la seva esquerra hi ha una finestra de proporcions verticals amb reixa de ferro. Al primer pis, respectant un eix de simetria amb el portal, hi ha un finestral gòtic, decorat amb motllures i relleus. A la seva esquerra, hi ha una finestreta. A les golfes, només s'observa una obertura situada al costat dret de la façana, sense cap interès arquitectònic. La façana està arrebossada de ciment i deixada d'aquest color. La part baixa, d'aquesta, formant un sòcol hi ha quatre fileres de pedra del país, aplanada per la cara vista i adaptant-se als brancals del portal adovellat. La façana acaba amb un ràfec motllurat, senzill que aguanta el pes de les teules que sobresurten d'una filada. La canal que recull les aigües pluvials queda amagada darrera la primera filada de teules i el canaló baixa pel costat esquerra de la façana. | 08033-53 | Carrer de Vic, núm. 14 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. És molt probable que la casa sigui de finals del segle XVI o inicis del XVII ja que per una banda el finestral d'estil gòtic florit sigui possiblement d'aquesta època. Per altra banda és possible que la continuïtat de les façanes del número 12 amb aquesta formessin part d'un mateix conjunt. A la clau de la dovella hi ha un escut pintat, tot i que comença a ser illegible amb la inscripció de 'Sargento', que podrien datar de la Guerra de Successió, indicant la casa que ocupaven els oficials de la tropa. | 41.6352400,2.1617500 | 430183 | 4609618 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42494-foto-08033-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42494-foto-08033-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42494-foto-08033-53-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||||
| 42495 | Casa al carrer de Vic, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-24 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | remodelació l'any 1980 | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada, a dues vessants, de teula àrab. A la planta baixa s'observen dues obertures; la primera d'elles, un portal adovellat amb una porta de ferro vidrada situada al costat dret de la façana principal; a l'esquerra, una finestra amb llinda i ampit de pedra amb reixa de ferro. Al primer pis, situats a l'esquerra del portal adovellat, hi ha tres obertures que consisteixen en dues finestres amb balconera amb un petit voladís i barana de ferro, al mig de les quals hi ha una finestra de més petites dimensions. Totes elles estan emmarcades per llindar, brancals i ampit de pedra. Per sobre, com delimitant les golfes o tercer pis, hi ha una cornisa feta de formigó per damunt de la qual s'aixequen quatre obertures de punt rodó, totes simètriques tant per les mides com per la seva situació horitzontal. L'acabat actual de la façana es de ciment esquerdejat. | 08033-54 | Carrer de Vic, núm. 24 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6354400,2.1616800 | 430177 | 4609640 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42495-foto-08033-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42495-foto-08033-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42495-foto-08033-54-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42496 | Església de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-remei | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVI-XIX | la reproducció de la nova imatge de la Mare de Déu prové de la casa Argullol, de Canet de Mar, l'any 1939 | Ermita que consta de nau, transsepte, cúpula i l'absis. La coberta presenta doble vessant pel que fa a la nau, i a vàries vessants per les cúpules, amb teula de ceràmica plana superposada formant un dibuix geomètric, amb varis careners, donant una forma d'arc ogival. A la façana principal, la porta d'accés a l'edifici de culte està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l'entaulament. Aquest té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes amb decoració escultòrica, i pel damunt, un frontó peraltat amb el timpà buit i on s'observen restes de policromia d'un to vermellós. A l'arquitrau es pot llegir la inscripció 'AVE MARIA. 1548. GRACIA PLENA'. El fris està decorat amb relleus geomètrics i escultòrics. La cornisa és de decoració clàssica. Per damunt del portal, s'observa un rosetó amb vidres de colors. La façana queda coronada per un arc rebaixat que amaga la teulada de doble vessant. A la dreta de la façana hi ha la torre del campanar, que consta de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, amb una obertura a cada costat per on es veuen les campanes. La cantonera de la torre del campanar que dóna a la façana principal, està feta amb carreus de pedra d'esmolet. La cúpula exterior té un tambor cilíndric. Els arcs ogivals estan fets de maó. La cornisa que ressegueix el ràfec de la teulada també està decorada amb maó. La resta és de paredat mixt unit amb morter de calç. | 08033-55 | Passeig del Remei, s/n | Els primers documents que ens parlen de l'ermita estan datats del segle XVI, tot i que hi ha estudis que plantegen la possibilitat de l'existència d'un temple pagà anterior a l'ermita situat en el mateix indret. L'origen de la construcció sempre ha estat envoltat de llegenda. Testimonis del segle XVII recullen la veu popular que explica com la imatge va ser col·locada en aquell punt per posar fi a les estranyes visions que la gent tenia quan passava per aquell lloc. Ja al segle XIX es diu que la imatge va ser trobada dins d'una cova propera i que posteriorment va ser traslladada a un petit oratori on ben aviat es va començar a reunir molta gent quan la verge va començar a fer miracles. D'aquí que es pensés en la construcció d'una ermita. Però encara hi ha una altre llegenda que parla d'un bouer que va aturar-se en aquell paratge per descansar. Un dels seus bous va desenterrar la imatge de la Mare de Déu, que més endavant va ser col·locada a la capella que se li construiria expressament. La documentació històrica senyala que l'ermita va ser construïda durant segle XVI. El 3 de juliol de 1548, el ferrer de Caldes, Joan Cassanyes va fer donació gratuïta a Nicolau Mercader d'una peça de terra al pont d'Aiguafreda per construir-hi una capella sota la invocació de Santa Maria del Remei. El veritable nom de Nicolau Mercader era Nikolaus von Merchelberg, d'origen alemany i va arribar a Caldes de Montbui amb la voluntat de convertir-se en ermità. Al principi de 1549 es va donar permís per celebrar-hi misses. Aviat algunes famílies van fer aportacions monetàries o donacions de terra per acabar de construir la capella i una casa per a l'ermità. Sovint però, els donadors van fer reserves de senyoriu i censos que més endavant van provocar certs litigis que alentiren sobretot la construcció de la casa de l'ermità. A mitjan segle XVII es van celebrar processons fins al santuari en les quals hi van participar les parròquies de Riells, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, L'Ametlla i Sentmenat. En una altra ocasió, quan a Granollers es patia temps de sequera, els seus habitants van visitar col·lectivament el santuari del Remei i la capella de Santa Susanna de Caldes de Montbui. L'abril de 1691, per acabar amb les penúries que patia la vila, el Consell de Caldes de Montbui va decidir fer pregàries anant en processó amb els peus descalços fins al santuari. El Consell va imposar una multa de tres lliures a aquells que treballessin aquell dia, i la imatge de la Mare de Déu va ser traslladada a la parròquia de Santa Maria on es va realitzar un ofici. Aquesta mateixa devoció ha provocat que al llarg de la història el santuari hagi estat beneficiat de moltes donacions fetes a través de testaments. La capella actual és el resultat d'una important reforma que es va portar a terme al final del segle XIX. El 1893 l'arquitecte Adrià Casademunt va ser l'encarregat de realitzar un estudi per engrandir la capella. La seva proposta passava per enderrocar la part posterior de l'absis ocupant el terreny que quedava lliure fins al torrent per la construcció d'un nou absis i un cambril. El pressupost de l'obra era de vint mil pessetes. Al final del mateix any el bisbat va donar el permís per començar les obres que es van acabar a finals de l'any 1900. El 1924 es va construir el cor situat damunt de la porta d'entrada. El 1925 es va portar a terme el projecte de Fèlix Mestres Borrell, director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb la construcció de la fornícula per a la Verge. El mateix Fèlix Mestres donant gràcies per un favor rebut de la Verge, va pintar l'any 1927 les pintures que decoraven la cúpula de l'ermita fins a l'any 1936. S'hi podia veure un grup de gent, amb el mateix pintor inclòs que es dirigia en processó a venera la Mare de Déu del Remei. | 41.6415800,2.1625700 | 430258 | 4610321 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42496-foto-08033-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42496-foto-08033-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42496-foto-08033-55-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació història)Al final dels anys 1928, 1929, el mal estat de la volta de la part vella de l'ermita va fer-ne necessària la restauració. Per poder realitzar les obres es va enderrocar la façana.Durant la dècada següent es van restaurar els retaules que decoraven l'interior del santuari. El 1930 es va restaurar el retaule de Sant Llop i Sant Ponç i el 1935 el retaule de Sant Joaquim i Santa Anna que datava de 1590. L'ermita va ser incendiada el 21 de juliol de 1936 durant la Guerra Civil i l'interior va quedar totalment destruït. Es va tapiar l'entrada i fins el mes d'abril de 1939 no es va poder començar a reconstruir. El mes de maig del 1939 es va celebrar l'entrada de la nova imatge de la Mare de Déu del Remei a l'ermita. Es va encarregar a la casa Argullol de Canet de Mar que la van fer a partir d'una estampa. El mes d'octubre s'hi celebrà el tradicional Aplec del Remei.Les darreres obres daten del 1957, quan es va engrandir el creuer deixant-lo asimètric.L'any 1998, per celebrar el 450è aniversari de l'ermita es realitzaren diferents reparacions que van afectar parets, sostres, teulada i campanar, retocant-ne la pintura, la decoració i la instal·lació elèctrica. | 94|95|98|102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 42498 | Església de Sant Sebastià de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-sebastia-de-montmajor | <p>ADELL I GISBERT, Joan-Albert. (1986). L'arquitectura romànica. Col·lecció: coneguem Catalunya. Pàgs.75. Els llibres de la frontera, 16. Barcelona. BARRAL I ALTET, Xavier. (1984a). Sant Cugat Salou (o del Racó), dins Catalunya Romànica. Fundació Enciclopedia Catalana; volum XI, pàgs. 345. Barcelona. GARCIA I CARRERA, R. (1986). Esglésies i Capelles romàniques de Caldes de Montbui, Pàgs.27-30. Editorial Egara. Terrassa. GARCIA I PIÑOL, R. (1972). L'art de bizanci a Sant Sebastià de Montmajor, “Muntanya”, núm. 660. Butlletí del CEC. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MAS I DOMÈNECH, J. (1906-1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. 13 volums. Establiment tipogràfich “La Renaixensa”. Barcelona (primera edició 1908). MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 207. Editorial Teide. Barcelona. MOREU-REY, (1964). La Rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona. MOREU-REY, (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau editor. Barcelona. MOREU-REY, (1964). Sant Sebastià de Montmajor. Impremta Joan Sallent. Sabadell. RIUS I SERRA, J. (1945). El cartulario de “Sant Cugat” del Vallès. III volums. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 290. doc. 343. Barcelona. VALL-MASVIDAL, Ramon. (1983). El romànic del Vallès, pàg. 168. Ed. Ausa. Sabadell. WHITEHILL, Walter Muir. (1974). L'art romànic a Catalunya, segle XI, pàgs. 48-49. Edicions 62 (primera edició 1941). Barcelona.</p> | XI | el campanar presenta perill d'enderroc | <p>Església que consta d'una sola nau amb transsepte i una planta en forma de creu llatina. La planta té, pel costat de llevant, una capçalera triabsidal, en la que l'absis del centre és de planta quadrada i els dos laterals de planta semicircular. A l'extrem de migdia del transsepte hi ha un altre absis, també de plana semicircular. La nau i el transsepte són coberts per una volta de canó seguit i els absis per voltes de quadrant d'esfera excepte el central que ho és per una volta de canó seguit. La trobada de la nau amb l'absis central es realitza, mitjançant un doble reclau amb el qual es crea un arc intermedi de transició entre l'amplada de la nau i la de l'absis, més estret. La continuïtat de la nau, en tota la seva llargada no és interceptada pel transsepte. La comunicació d'aquesta amb els braços del transsepte es fa mitjançant dues obertures amb arc de mig punt a cada costat de la nau, enfrontades. L'alçada d'aquestes obertures és molt més reduïda que la del transsepte. A les façanes de llevant, migdia i ponent té unes finestretes de doble esqueixada i arc rodó. A l'exterior de l'absis s'observa una ornamentació a base de arcuacions i faixes llombardes. La façana de llevant està decorada amb un fris d'arcuacions cadascun, separats per dues lesenes verticals que defineixen tres espais, estrets i allargats. A les façanes laterals d'aquest absis continua el fris format per un grup de quatre arcuacions, en què els extrems són delimitats també per les lesenes corresponents. A la façana de migdia hi ha també, centrada, una finestra. Els absis laterals i absidiola presenten una decoració llombarda forada per un fris de sis arcuacions limitades als extrems per dues lesenes. Just per sota del fris i coincidint amb la vertical del permòdol central hi ha la finestra que correspon a cada absis. Aquestes són de dimensions més petites que les finestres de l'absis central. Sobre la volta de la nau i en l'encreuament amb el transsepte hi ha un petit campanar de torre, de planta quadrada amb dos pisos al qual s'accedeix des de la rectoria. Té finestres a les quatre cares sense divisions interiors amb una coberta feta a partir d'una falsa volta piramidal amb carreus. En el primer nivell hi ha quatre finestres, una a cada cara amb un arc de mig punt; al segon nivell les finestres són geminades i estan formades per dos arcs de mig punt separats per una columna, el fust de la qual és format per tres cossos. El cos central és cilíndric una mica bombat del centre i els dos dels extrems, separats per un astràgal tenen forma de piràmide truncada. Sobre aquesta columna hi ha un capitell. El campanar, té una línia d'inflexió, formada pel parament vertical i la volta una corretja de fusta que ressegueix tot el perímetre interior. Aquesta corretja, segurament servís d'assentament d'una possible coberta de fusta anterior a l'actual de pedra. El campanar per fora té uns paraments llisos sense cap tipus de decoració. La coberta, és de teula àrab, de la qual arrenca d'una cornisa formada per peces de ceràmica moderna. L'aparell d'aquest edifici és fet amb pedra de paredar de mida reduïda, disposada en filades horitzontals molt regulars. La pedra, aprofitant que a la zona té forma de llosa és desbastada a la cara vista per tal de deixar-la més o menys plana.</p> | 08033-57 | Vall de Gallifa, al vessant nord-oest de la muntanya del Farell | <p>L'any 999 el vicari del monestir de Sant Cugat del Vallès comprà al compte de Barcelona per una unça d'or el gran alou de Montmajor (actual Farell), que comprenia tota la muntanya des de la falda meridional vora Sentmenat i Palaudàries fins al torrent del castell de Gallifa al nord. S'hi bastí una església de Sant Sebastià anys abans del 1077, data d'una de les primeres notícies documentades que es tenen on se l'anomena 'ecclesia sancti Sebastiani de monte maiore'. La pertinença tant del lloc com de l'església al cenobi sant cugatenc fou ratificada els anys 1098, 1120 i 1131 mitjançant unes butlles dels papes Urbà II i Calixte II i una escriptura de confirmació de bens del comte Ramon Berenguer III, respectivament. Posteriorment, l'any 1216 el bisbe de Barcelona, confirmava també la donació amb certes reserves a favor de l'església de Caldes; aquesta donació ocasionà plets i discussions i si bé els rectors els nomenaven des de Sant Cugat, sovint l'església de Caldes s'hi oposava con consta que féu el 1305. Sembla però que el 1400 era ja sufragània de Caldes. A causa de la migrades del terme el sosteniment d'un rector era difícil. El 1413 era a càrrec del de Sant Llorenç Savall, ja que en aquell moment l'església de Sant Sebastià només disposava de dos feligresos. Als segles posteriors consta com a parròquia de vegades annexa o encomanada a la de Caldes tot i que alguna vegada havia estat regida pels rectors de Gallifa. Finalment el 1868 fou erigida en parròquia independent i li van ser unides diverses cases de la parròquia de Gallifa de Sant Llorenç i de Caldes. Actualment tot i que no li ha estat llevat el caràcter parroquial torna a ésser en la pràctica una sufragània de Caldes. La campana gran, porta el nom de Mercè; fou construïda a Olot i col·locada l'any 1974. La petita no té nom, però és la més antiga. Segons Moreu-Rey, l'any 1657, l'ermita tenia els altars dedicats a Sant Silvestre i a Sant Pere. L'any 1744 tenia la talla de Sant Isidre, sense altar i el de Sant Crucifix. Consta també que més tard n'hi hagué un dedicat a Santa Roser. Finalment, documenta de l'any 1776 els altars dedicats als Sants Crucifix, Roser i Isidre i Silvestre, sense comptar l'altar major.</p> | 41.6644000,2.1188200 | 426640 | 4612891 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42498-foto-08033-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42498-foto-08033-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42498-foto-08033-57-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | La clau de l'ermita està guardada a la rectoria | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||
| 42499 | Torre de Carerac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-carerac | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.</p> | XVI-XVII | la masia no té teulada. | <p>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. Té una torre de guaita adossada a la façana principal. La coberta no es conserva tot i que per la façana s'endevina que era a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i construïda amb teula àrab. Els paraments estan fets de pedra irregular i morter. Les façanes de tot el conjunt, estaven arrebossades. A la planta baixa per sota del carener, hi ha una portalada amb arc de mig punt, adovellada, de grans dimensions. A la dreta d'aquesta, hi ha una segona porta adovellada feta amb pedra d'esmolet. Al primer pis, disposades horitzontalment hi ha tres obertures, totes elles de proporcions verticals; la finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra, la central també presenta llinda, brancals i ampit de pedra; la tercera, que es troba per sobre del portal adovellat de pedra d'esmolet és porticada sense balcó, amb una reixa de ferro; té una llinda de fusta i els brancals fets de maó. A les golfes, l'única obertura que dóna a la façana principal consta de llinda de fusta i brancals de maó que s'endevinen per sota de l'arrebossat de la façana que comença a desprendre's de la pedra. A la dreta, entre la casa i la pallissa, es va annexionar una torre de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i transitable per on s'hi accedeix a través d'una escaleta que comença al segon pis. Aquesta tindria funció de torre de guaita, amb els merlets o murons de forma quadrada (quatre a les façanes orientades a migdia i nord i dos a l'est i ponent). A la planta baixa hi ha quatre espitlleres disposades a la façana principal que dóna a migdia. Al primer pis i al segon, tant a la façana orientada al nord-est com a ponent com a migdia (des de l'interior sembla observar-se una obertura orientada al nord-oest, però és difícil precisar-ho) hi ha dues obertures superposades, disposades simètricament en un mateix eix vertical formant un arc agut fet de maons. A la dreta d'aquesta torre hi ha adossat un tercer cos. És la pallissa, que segueix el mateix pendent de la teulada del mas. De planta baixa i pis, a baix hi ha una obertura per permetre entrar el carro; aquest portal és fet de pedra amb un arc carpanell molt rebaixat. Per damunt, de la porta, seguint un eix vertical, es troba una gran obertura, que permetia entrar i treure les bales de palla. Aquesta està feta de pedra, amb un arc de mig punt. La façana nord - est presenta les mateixes característiques, és a dir, tres obertures fetes amb maó, amb un arc de mig punt i un portal amb brancals, llinda i ampit, fet també de maó, amb un arc carpanell molt rebaixat. Des de la pallissa es podia accedir a l'interior de la casa, així com a la planta baixa de la torre, des d'on s'accedia per una porteta molt estreta i baixa. A l'interior de la casa, per la portalada principal de grans dovelles s'observa al fons uns esglaons que servien per pujar al primer pis fets de pedra d'esmolet i posats sobre una base de pedra irregular amb totxos, lligada amb morter de calç. A l'esquerra, el que semblaria haver estat la cuina, s'observa encara algun tinell i un forn de pa, que conserva la volta de maó.</p> | 08033-58 | Vall de Carerac | <p>Segons Moreu-Rey (1962), el topònim de Carerac o Caracac es pot situar ja a l'any 993: 'locum que dicunt Karesago' , 'terminio de Caresago'. Del 1040 es troba el topònim: 'Charesag'. Del 1067,1081, 1100 i aproximadament 1102 trobem escrit 'Carerag'. Del 1276 trobem 'Caresacho'. Del 1121, 'Caresrag'. De l'any 1211: 'manso de Carera'. De l'any 1234: 'Cararach'. Del 1347 'Correrach'?. Dels segles XVII, XVIII i XIX, trobem 'Mas Carerach (rarament Carrerach). De l'any 1720 'Cararachs'. Del segle XX, Cararac, sempre sense 'Can' ni 'Mas'. Es tracta d'un dels llocs i masos més antigament i abundosament documentats. Pel que fa als llinatges documentats, Moreu troba documentats: Richel de C. (aproximadament del 1100) que coincideix amb la mateixa que Richel, propietària l'any 1081 de terres a Palou, i dona de Guilabert Bonfill. Arnal de Caresag (1192, 1203) ; Ramon de C. (anterior a l'any 1234); Pere 'Girbauli de Caresacho' (1276, casat amb Rumia; Ramon de C. (1319); Pere de C. (1353, 1365, 1399); Bernat I de C. fill de Ramon de Carerac (1407, 1412); Francesc de C., fill de Bernat; Bernat C., junior (1439 a 1458); Ramon de C., clergue, besnét de Bernat I, senyor útil i propietari del mas Carerac 81477); Joan Pere de Carerac, fill de Bernat (1504, 1510). Segueix el llinatge BOU. El Mas Bou o Mas d'en Bou, fou un altre nom antic que rebé el Mas Carerac. Així, l'any 1560 es llegeix el 'Mas Carerac, alias Bou'. Aquest nom és originari d'una família que també en fou propietària. Així es troba documentat en Joan Bou (1162, 1189); Berenguer Bou, (probablement veguer de Barcelona) (1181 a 1250); Bernat Bou (1254); Berenguer Bou (1290, 1292); Guillem Bou, casat amb Elicsenda (1290 a 1302); Berenguer Bou (1314 a 1368) propietari en 1328 d'un 'casali molendinorum (...) satis prope dictam villam'; Joan B. (1411); mossèn B. (1513); joan B. Casat amb Elisabeth (1555 a 1571), mercader ciutadà de Bou, 'Lo vas de la casa de bou que es devant la capella de ma Sra. Del roser de la Iglesia de dita villa' (1607). Igualment, Moreu-Rey troba documentat el nom de Sans, relacionat amb la Casa de Sans o Torre de Sans, que fora un dels altres noms donats a Carerac. Aquesta família Sans, hauria estat propietària d'aquesta casa, així com també de la casa de banys de Can Rius, a la qual hom havia donat, també de vegades el nom de Can Sans.</p> | 41.6481800,2.1684800 | 430757 | 4611049 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-17 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||
| 42500 | Ermita de Sant Martí de Rovinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-marti-de-rovinyo | ADELL I GISBERT, Joan-Albert. (1986). L'arquitectura romànica. Col·lecció: coneguem Catalunya. Pàgs.75. Els llibres de la frontera, 16. Barcelona. BARRAL I ALTET, Xavier. (1984a). Sant Cugat Salou (o del Racó), dins Catalunya Romànica. Fundació Enciclopedia Catalana; volum XI, pàgs. 345. Barcelona. GARCIA I CARRERA, R. (1986). Esglésies i Capelles romàniques de Caldes de Montbui, Pàgs.27-30. Editorial Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.Terrassa. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. VALL-MASVIDAL, Ramon. (1983). El romànic del Vallès, pàg. 168. Ed. Ausa. Sabadell. WHITEHILL, Walter Muir. (1974). L'art romànic a Catalunya, segle XI, pàgs. 48-49. Edicions 62 (primera edició 1941). Barcelona. | XI | Dessacralitzada. Actualment el seu interior està en molt mal estat de conservació, essent utilitzat com a magatzem. Els frescos estan en molt mal estat i la pica d'aigua beneïda és utilitzada com a paperera i cendrer. | Ermita que consta d'una sola nau amb absis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab. La coberta de L'absis també és de teula àrab. La nau és de planta rectangular i és coberta amb una estructura de fusta, de la qual es desconeix les característiques perquè actualment està tapada per una volta de maó pla que hi ha al cel ras. L'absis és de planta semicircular i està cobert per una volta d'un quadrant d'esfera. Aquest absis s'obre a la nau mitjançant un doble reclau, que forma un arc intermedi, entre l'absis i la nau, que és més ample. A la façana de migdia hi ha tres contraforts fets de pedra i maó. Damunt de la coberta, orientat a ponent, resta encara de peu un campanar d'espadanya, sense la campana. Dels elements originals de la il·luminació de l'edifici només resta la finestra (actualment tapiada) de l'absis. Sembla que és de doble esqueixada i té un arc de mig punt fet amb petites dovelles. Actualment hi ha dues finestres més, però de construcció molt més moderna, una situada a migdia i l'altra al mur de tramuntana de la nau. La porta, tot i que deu mantenir l'emplaçament original, ha estat totalment modificada. Es pot observar dues etapes constructives; la primera correspondria gairebé a tot el cos de la nau, que va des del mur de ponent fins a prop de l'absis, on l'aparell dels murs és fet 'd'opus spicatum', i la segona a la resta de la nau, aproximadament 1,30m., junt amb l'absis, on les pedres presenten una disposició en filades horitzontals molt regulars. L'aparell en 'opus spicatum' és present tant a l'exterior com a l'interior i fins una alçada d'uns 2,80m. És format per pedres primes i llargues, de mida considerable, disposades en forma d'espina de peix i anivellades de tant en tant per filades horitzontals. Les pedres no presenten cap mena de treball i estan preses per un morter de calç molt pobre. L'aparell de la part de la nau que toca a l'absis, i l'absis mateix, són fets amb pedra de paredar simplement escairada a toc de maceta i disposada en filades horitzontals força uniformes. | 08033-59 | Muntanya del Farell, a la capçalera de la riera de codonys, a 2,5 km de Caldes de Montbui | L'ermita pertany al Mas Pascol, situat a la capçalera de la riera de Codonys. Documentada l'any 1093. Fou restaurada el segle passat però actualment amenaça de ruïna. Segons Ramon Vall (1977), les seves característiques arquitectòniques li atribueixen un origen anterior al segle XI, en la pignoració feta per un tal Guillem i la seva esposa Arsenda d'un alou situat 'in loco que dicunt Santi Martini de Rovinno'. La capella és documentada amb el nom de Rovinyó fins al segle XVIII, en què canvia i pren el dels propietaris del mas a què pertanyia, els Pasqual; l'any 1771 ja es troba anomenada com a Sant Martí del Pasqual, apel·latiu que amb el temps ha esdevingut 'del Pascol'. Consta també que l'any 1775 Miquel Pasqual de Rovinyó va fer renovar l'arc del campanaret de cadireta que, en un moment que es desconeix, s'havia incorporat al temple primitiu. D'altres petites reformes a càrrec sempre els propietaris del mas del Pascol es tenen documentades els anys 1808 i 1860. | 41.6410000,2.1408500 | 428448 | 4610275 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42500-foto-08033-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42500-foto-08033-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42500-foto-08033-59-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ermita anomenada també Sant Martí de Pascol, Sant Martí de Ravinno, Sant Martí de Pasqual. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 42504 | Casa al carrer de Vic, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-40 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII | reformada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada, a una sola vessant i de teula aràbiga. Hi ha un cert ordre en les obertures. La planta baixa presenta una portalada amb brancals de pedra i llinda de grans dimensions, on està gravada la data 1622. Els costats del portal i fins arribar a l'extrem de la façana d'aquesta casa s'han deixat en pedra vista. L'arrebossat comença per damunt de la llinda. Hi ha un portaló de fusta amb un cancell, que permet mitjançant una segona porta vidrada, accedir a l'interior de la casa. Les obertures del primer i segon pis han estat modificades i substituïdes per dues finestres amb balconada i voladís motllurat, amb baranes de ferro forjat diferenciant-se només perquè la finestra del primer pis presenta llinda, brancals i ampit de pedra, mentre que la balconada del segon pis no en té. La façana queda rematada per un ràfec inclinat amb biguetes i mènsules de fusta i canal de desaigua. El caneló de baixada s'ha col·locat al lateral de la façana; aquest és de coure i en arribar a la planta baixa, s'amaga per l'interior de la casa fins a trobar l'escomesa d'aigües pluvials al mig del carrer. | 08033-63 | Carrer de Vic, núm. 40 | En el dintell de pedra de la portalada d'entrada hi ha la data 1622, que podria donar indicis de l'època de construcció de la casa. Sembla ser que l'any 1990 fou reformada, amb la qual cosa les finestres del primer i segon pis o golfes, que eren de petites dimensions es varen eixamplar. La pedra que emmarca la balconera del primer pis seria un afegit, sense que durant el treball de camp s'hagi pogut esbrinar si es tracta de pedra nova o recuperada d'una construcció antiga. Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6358900,2.1615800 | 430169 | 4609690 | 1622 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42504-foto-08033-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42504-foto-08033-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42504-foto-08033-63-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 42505 | Casa al carrer de Vic, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-38 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII | reformada l'any 1992 | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa destaca la portalada d'entrada formada per brancals i llinda de pedra, amb un marxapeus i un esglaó afegit posteriorment. A la seva esquerra hi ha una petita finestra amb una reixa. Al primer pis, la part noble de la casa, hi ha una balconada, formada també per brancals i llinda de pedra, amb un petit voladís motllurat. En el segon pis s'observa una obertura reformada, transformant la petita finestra que permetia airejar i donar claror a les golfes en una finestra amb balconada sense voladís, donant un aspecte més homogeni a la reforma. La façana està arrebossada i pintada, i queda rematada pel ràfec de la teulada en forma cornisa en 'S' i la canal de teules. El baixant o caneló s'ha dissimulat a l'interior de la façana, apareixent a la planta baixa, entre la portalada i la finestreta per comunicar amb les aigües pluvials que passen per sota el carrer pavimentat. La part baixa de la façana té un sòcol de pedra natural vista d'uns vuitanta centímetres d'alçada, seguint la mateixa línia de la casa situada al costat dret de la façana principal. | 08033-64 | Carrer de Vic, núm. 38 | Sembla ser que aquesta casa fou reformada l'any 1992. En aquesta reforma es modificaren les obertures del segon pis i golfes. Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6357700,2.1615900 | 430170 | 4609677 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42505-foto-08033-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42505-foto-08033-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42505-foto-08033-64-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42506 | Hotel Vila de Caldes - Antic Balneari Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-vila-de-caldes-antic-balneari-sola | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XVII-XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i terrat. La coberta és plana i transitable, amb una balustrada que fa de barana i una pèrgola de lona de grans dimensions. L'edifici actual està format per una zona de banys, espais de servei i de comunicació, dues plantes de dormitoris, sales de reunions, salons, menjador, i un gran jardí per passejar. La façana principal que es va conservar originàriament per ser restaurada. La façana és totalment simètrica respecte a un eix central. A la planta baixa, on es troben salons de recepció i altres serveis, les obertures són bàsicament vidrades, amb una estructura metàl·lica vidrada, annexa, que el balneari utilitza com a saló exterior, aprofitant la bellesa del jardí. Les obertures del primer i segon pis són d'iguals característiques, amb proporcions verticals. Totes les obertures tenen forma rectangular amb balconades, respectant la verticalitat i horitzontalitat de l'edifici, de forma homogènia i alternant dues finestres amb balcó i reixat en forja sense voladís amb un balcó amb voladís. La façana presenta dues columnes arrebossades que donen relleu i trenquen l'horitzontalitat de l'edifici. Les finestres de tota la façana han estat fetes de la mateixa manera. L'edifici està rematat per una cornisa motllurada, amb mènsules decoratives i una balustrada clàssica que fa de barana. L'acabat de la façana és un arrebossat i pintat. El mateix arrebossat de la façana és utilitzat per donar un efecte òptic amb els contorns de les finestres donant sensació de relleu; el mateix sistema ha estat utilitzat per crear falses columnes disposades per sota de la balustrada i fins al voladís de les balconeres del primer pis. A la planta baixa de l'edifici, s'ha adossat un espai exterior amb sostre metàl·lic i vidre. Destaca la finestra del balneari que dóna al carrer de Sant Pere, formada per llinda, brancals i ampit de pedra, i la cantonera de pedra de l'edifici. | 08033-65 | Plaça de l'Àngel, núm. 5 | El balneari fou fundat l'any 1680. Un dels propietaris, el Sr. Solà, posseïa escriptures de pergamí escrites en llatí que dataven del segle XIII. La família Solà era originària de Sant Llorenç de Savall i vingueren a Caldes on compraren els drets de l'aigua termal l'any 1680. Des de llavors hi ha haver cinc generacions que varen seguir la tradició familiar. Sembla ser que aquest balneari tenia fama per haver allotjat una gran quantitat d'artistes, principalment pintors de l'escola catalana que solien fer tertúlies artístiques en aquest establiment. El balneari no era gaire gran i això li permetia conservar un caire familiar, a mena de casa d'estiueig. Sempre fou propietat de la mateixa família, fins que fou comprat per la societat anònima Balneari Broquetas als anys 1990. El balneari fou enderrocat en la reconstruint la façana principal que dóna al jardí i entrada principal de l'edifici. El 6 de juliol de l'any 1993 fou inaugurat com Hotel Vila de Caldes per Lluís Alegre i Selga, Conseller de Turisme, Consum i Comerç de la Generalitat de Catalunya. | 41.6327100,2.1632900 | 430308 | 4609336 | 1680 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42506-foto-08033-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42506-foto-08033-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42506-foto-08033-65-3.jpg | Legal | Modern|Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | L'edifici fou enderrocat el 1990 i tornat a inaugurar seguint la línia arquitectònica de l'antiga construcció,l'any 1993. | 94|99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | |||||||
| 42507 | Casa al carrer de Vic, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-20 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVIII | refomada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i transitable, amb una terrassa. La façana és quasi bé simètrica respecte a un eix central, i acaba en un ràfec recte que sobresurt d'uns cinquanta centímetres de la façana i on el coll originari de fusta ha desaparegut amb la reforma. Destaca la portalada d'accés central formada per un arc de mig punt fet amb maó i disposats a mena de plec de llibre i la part baixa dels brancals fets amb pedra d'esmolet. L'arcada del portal està emmarcat per una línea de maons que ressegueixen l'arc de mig punt, formant un marc que recorda la imatge d'un pont. Les obertures del primer pis i del segon pis han estat modificades, destacant les del segon pis, que antigament presentaven dues obertures desiguals, i que amb la reforma, s'hi han realitzat dues finestres de mig arc amb un ampit de pedra motllurada, separades entre elles per un pilar. | 08033-66 | Carrer de Vic, núm. 20 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6353700,2.1617300 | 430181 | 4609632 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42507-foto-08033-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42507-foto-08033-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42507-foto-08033-66-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42508 | Casa al carrer Hostalrich, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-hostalrich-8 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | reformada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal de pedra i maó amb marxapeus de ceràmica. Destaquen les dues balconeres i barana de ferro forjat de la primera i segona planta. La del primer pis amb llindes, brancals voladís de pedra. En la segona, no hi ha pedra sinó que ha estat fet amb un motlle de formigó; la balconera és decorativa. La façana ha sofert una remodelació i l'arrebossat anterior ha deixat pas a la pedra vista. Al segon pis, situada al costat esquerra de la balconera, hi ha una finestra de petites dimensions. La façana acaba amb un ràfec motllurat i mènsules de formigó. Centrat, per damunt de l'última balconera, una politja de ferro. | 08033-67 | Carrer d'Hostalrich, núm. 8 | Del carrer 'd'en Hostalrich' en tenim notícies a partir de Moreu-Rey (1962), on de l'any 1504 es documenta el següent: 'carrerono ibi transeunte coram domibus Bartholomei d'Estalrich'. De l'any 1505 hi ha documents a partir dels quals semblaria que aquest carrer s'hagués anomenat 'de mossen Senjust'. De l'any 1702 i 1775 es documenta com 'carrer olim dicto d en Hostalrich nunc vero de Vallgornera'. I ja en els segles XIX i XX es troben referències com: 'carrer nomenat d en Hostalrich, y vuy de Vallgornera'; 'carrer d'Hostalrich', o 'carrer Hostalrich'. | 41.6330900,2.1617400 | 430180 | 4609379 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42508-foto-08033-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42508-foto-08033-67-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42509 | Casa al carrer Bellit, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-bellit-30 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII | reforma important de l'any 1988 | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants construïda de teula àrab. Les obertures de la façana principal es troben disposades en un seguit de franges horitzontals, amb proporcions verticals i d'iguals característiques en cada pis. A la planta baixa hi ha vàries obertures relativament petites, al costat d'una gran portalada que permet per una banda accedir al garatge particular alhora que dona accés a l'interior de la casa. Totes les finestres de la planta baixa estan emmarcades per un ampit, brancals i llinda de pedra, (algunes d'elles de pedra d'esmolet), amb una reixa graellada feta de ferro forjat. Cal destacar les dues finestretes de la façana principal on en una de les llindes, al costat dret de la façana, modernament s'ha fet una inscripció 'JAUME DURAN M. / 2-III-1988' , segurament la data de construcció o finalització d'obra. En la llinda de la finestreta esquerra de la façana principal, en pedra vermella, hi ha una inscripció del segle XVIII 'MELCIOR CAMP+DEPADROS. 1711'. Pel que fa a la porta principal d'accés a l'habitatge, cal destacar l'arc de mig punt adovellat amb brancals de pedra, de confecció moderna que es realitzà durant la restauració. A la primera planta les obertures de la façana principal queden definides per tres balconeres d'iguals característiques, amb barana de ferro forjat, llindes i brancals de pedra, de confecció moderna i sense voladís. Les persianes de tancament són de fusta. Les finestres de la façana lateral que dóna al carrer de l'Abeurador són de proporcions diferents, simulant les modificacions fetes en llarg del temps en les cases antigues i sense pedra vista. Pel que fa al segon pis, la façana principal queda marcada per una franja horitzontal composada per sis finestres portalades amb balconera sense voladís i persianes porticades de fusta. Per la banda de la façana del carrer de l'Abeurador, les finestres són de composició senzilla. | 08033-68 | Carrer d'en Bellit, núm. 30 | Segons Moreu -Rey (1962) el carrer actual, parteix de l'antiga placeta de Sant Bartomeu i comunica un cop travessat el carrer Major, cap a la carretera de Bigues. Degut als canvis que sofrí la configuració d'aquella part de la vila, possiblement en el segle XV, no quedi massa clar la seqüència dels noms que tingué aquest carrer abans d'arribar al nom d'en Bellit. La documentació confon de vegades el carrer d'en Bellit amb els seus adjacents, carrer de la Canal i Carrer Nou. Es pot creure, però que tota la part baixa del carrer havia portat anteriorment els noms de carrer d'en Oliver, i de carrer d'en Carbonell: 'C. d'en Carbonell, ara d'en Ballit', 'carrer den Ballit, olim den Carbonell o den Oliver' (1480,1486); 'vico vocato den Balit, antiquitus den O., de den C.' (1508); 'c. de Balit' (1558); 'vico dicto de Bellit', '_ den Bellit'. El nom no sofreix modificacions en els segles que segueixen: C. d'en Bellit o c.B. L'origen d'aquest nom podria venir segurament de la família Bellit, que posseïen vàries cases al llarg d'aquest carrer. Del segle X al segle XIX es troba documentat l'antropònim: 'Bellido' propietari de la Vall de Sentmenat (983); terra i vinya 'Bellido' a C. (1004); t. de 'Belidi', a Plegamans (1041). El nom aleshores no és rar al Vallès, i es refereix de vegades a persones de raça jueva. El llinatge calderí comprèn entre d'altres. Pere Bellit (1288, 1349); Brancesc B., propietari (1308, 1350); Pere B., jurat de C. (1389, test. 1418). La seva filla Blanca, casada amb el notari Berenguer Fortuny. Francesc B., fill de Pere (1406); Pere B. mercader potser germà del precedent (1418, 1428); jurat en 1445, síndic en 1461; Miquel B. alias Lloveres (1519). | 41.6350900,2.1630500 | 430291 | 4609600 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42509-foto-08033-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42509-foto-08033-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42509-foto-08033-68-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 | ||||||||
| 42511 | Casa al carrer de Vic, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-22 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI | Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues vessants, i amb teula àrab. Actualment, la façana presenta a la planta baixa, una obertura, amb una portalada de fusta, que s'utilitza com a entrada a la casa i garatge. En aquesta part de l'edifici la façana no està arrebossada, sinó que ha estat decorada amb plaques de marmolita col·locades en sis franges horitzontals, sense llinda. Al primer pis, per damunt de la porta d'entrada a la casa, es troba un finestral d'estil gòtic, una mica despuntat per la banda esquerra d'aquest, com a conseqüència de les obres. Presenta uns motius decoratius florals a banda i banda de cada arc. A la dreta del finestral gòtic s'han fet dues obertures verticals, separades per un pilar enrajolat, i amb una barana de línies molt senzilles que consisteix en una barra horitzontal feta d'alumini. Pel que fa al segon pis, les dues obertures anteriors a la reforma han desaparegut deixant pas a tres finestres de forma quadrada, dues d'elles, més a la dreta, seguint la mateixa línia que al pis inferior, i la tercera per damunt del finestral gòtic. La façana acaba amb una cornisa decorada, i immediatament per sobre uns motius decoratius ceràmics, composat per cinc rajoles de color clar, clàssic en moltes de les reformes observades en els edificis de la vila de Caldes (potser obra d'un mateix arquitecte). A continuació un ràfec amb vàries franges de maons disposades formant decoració geomètrica per damunt del qual es disposen les teules. | 08033-70 | Carrer de Vic, núm. 22 | Aquesta casa, reformada, ha conservat el finestral gòtic, que fa pensar que l'origen d'aquest edifici sigui del segle XVI. La façana ha estat modificada com a resultat de la reforma de l'edifici. Originàriament presentava un portal d'accés, finestral a la primera planta i dues obertures a les golfes. La casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6354100,2.1616900 | 430178 | 4609637 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42511-foto-08033-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42511-foto-08033-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42511-foto-08033-70-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc