Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44455 | Pel·lícula Capellades en Imatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-capellades-en-imatges | XX | Filmació d'imatges diverses de la vida capelladina fins el anys 50. La versió original es troba a la Filmoteca de Catalunya i l'Ajuntament de Capellades disposa d'una copia, igual que molts veïns de Capellades. | 08044-88 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44599 | Fons documental del Museu-Molí Paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-museu-moli-paperer | XX | El Fons documental es localitza a la segona planta de l'edifici i té la funció de Biblioteca especialitzada sobre temes paperers, a banda de documentació d'arxiu amb fons diversos (Oriol Valls, Pau Vila i Francesc Bofarull i Sans). També dins del fons documental es troba la col·lecció arqueològica d'Amadeu Romani. Disposa de laboratori especialitzat en la restauració de paper. | 08044-232 | Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer Pau | 41.5286300,1.6840700 | 390216 | 4598279 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44599-foto-08044-232-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actualment el Museu és seccció del Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44617 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-capellades | XX | <p>Podem diferenciar tres espais dedicats a l'organització de la documentació encara present a Capellades: 1. Rectoria: Documentació des de 1915 fins a l'actualitat, pertanyent a Batejos, Matrimonis, Excequies, Comfirmacions, Visites Pastorals dels bisbes, etc. A banda s'han d'afegir: Plànols, Estampes, Partides de Neixement, documentació del Centre Catòlic, etc) 2. Col·leccó extensa de Pere Bosch que inclou des de enciclopèdies modernes, passant per documentació sobre filosofia i reflexió religiosa, etc. 3. Museu Batlle, mossèn Batlle, amb una amplia bibliografia de caràcter religiòs en castellà, català, alemany, etc., que es localitza sobre la capella del Santíssim a l'església de santa Maria.</p> | 08044-250 | Carrer Ramón Godó, 4 | 41.5315500,1.6861000 | 390390 | 4598600 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44617-foto-08044-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-22 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actualment el responsable religiòs de la zona s'encarrega de les següents poblacions: Capellades, Torre de Claramunt, Vilanova d'Espoia, Carme, Orpí i Miralles. Aquest fet fa del tot impossible que disposi de temps addicional per organitzar de la forma més acurada possible la documentació existent, tot i el seu clar interés. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44618 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-capellades | XX | La documentació històrica capelladina actualment es troba dispersa en dos espais: 1. Carrer Garbí, 41 (Edifici de 'la Caixa') on hi ha el projecte d'arxiu històric i progressivament s'està portant la documentació i condicionant el lloc. 2. Conjunt important de documentació que es fa ver servir per l'estudi Historia de Capellades que es troba dipositada provisionalment a casa Bas. Cal destacar però, que bona part de l'antic arxiu es va cremar durant la Guerra Civil i que la documentació de que es disposa actualment pertany als segles XIX-XX. No obstant es pot trobar la següent documentació: Correspondiencia i permisos d'obres, actes i constribucions industrials, informes de la policia urbana, padrons, plens municipals, entre altres. | 08044-251 | Carrer Garbí, 41 | 41.5294700,1.6848300 | 390281 | 4598371 | 1952 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44619 | Fons documental de l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-bisbat-de-sant-feliu-de-llobregat | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Arxiu_dioces</p> | XXI | <p>Des de l'any 2004 s'inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisba de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Capellades. Tot i que la butlla papal insta en aquesta direcció fins el moment molt pocs documents del municipi han anat a Sant Feliu.</p> | 08044-252 | Carrer d 'Armenteres, 35 | <p>Joan Pau II va decretar mitjançant una butlla de 15 de juny de 2004 la creació del Bisbat de Terrassa i del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, dues noves diòcesis catalanes a partir de la seva segregació de l'arquebisbat de Barcelona. Aquest fet ha comportat endegar de bell nou el bastiment dels respectius arxius diocesans</p> | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 2004 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Juan Garcia Targa | En el moment d'elaboració d'aquest treball som a l'espera de rebre informació que precisi la documentació capelladina present en aquest arxiu. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44641 | Col·lecció de Pintura Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal | XX | Aquesta col·lecció esta formada per uns 100 quadres generats per la celebració del Concurs de Pintura ràpida que es dur a terme a Capellades des de fa 30 anys. Inicialment l'activitat estava organitzada pels Amics de les Arts amb el suport de l'Ajuntament i l'ajuda de patrocini privat local. Des de l'any 2007 es l'Ajuntament que coordina i assumeix la despesa generada pel concurs. | 08044-274 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a Can Bas | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44642 | Fons documental de l'Arxiu Cases Casamada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-cases-casamada | PONS, Antoni i SUGRANYES, Margarida (Coordinadors). Fundació Rafols-casamada Maria Girona. Ajuntament de Capellades. 1998 PONS, Antoni i SUGRANYES, Margarida (Coordinadors). Fundació Rafols-casamada Maria Girona. Un gran projecte. Ajuntament de Capellades. 1998 | XX | L'objectiu de la Fundació Ràfols Casamada es dànar a conèixer l'obra del pintor. Aquesta donació implicà el projecte d'adeqüació de can Bas segons figura a la documentació específica més enlllà de ser una sala d'exposicions o espai on presentar l'obra de l'autor té la intenció de ser 'lloc de convivència i reflexió al voltant de l'art contemponari'. A la documentació present a la bibliografia s'esmenten els estatuts signats entre la fundació i l'ajuntament amb les condicions, el projecte d'obra, les iniciatives per l'espai, així com el llistat de donació de peces,etc. | 08044-275 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 1997 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44642-foto-08044-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44642-foto-08044-275-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Gestionada per la Fundació Rafols Casamada Maria-Girona, des de 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44646 | Col·lecció fotogràfica del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-fotografica-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-de-la-diputacio-de-barcelona | XX | L'Arxiu Fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona disposa d'un seguit de fotografies de diversos indrets de Capellades que son de rellevància. Del conjunt de fotografies destaquem: Horts i fàbriques, vistes generals, Molí paparer i Museu, Font de la Reina., Façana de la parròquia de Santa Maria | 08044-279 | Comte d'Urgell, 187. 08024 Barcelona | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44647 | Fons de filmacions de l'Arxiu Lluís Bussi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-filmacions-de-larxiu-lluis-bussi | XX | Conjunt de pel·lícules afectuades a Capellades entre 1963 i 1970. Son filmacions fetes en super 8, que posteriorment es va adaptar a les versions Beta, VHS i CD/DVD. Concretament es tracte de les següents temàtiques: Vil·la industrial, Festa Major, Molí Paperer, La Fuga, l'Estatua, El Lladre i Musical 1970. | 08044-280 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 1963-7 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es troben dipositades a Can Bas | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44600 | Arròs Paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arros-paperer | http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ajuntament-consell-comarcal-museu-moli-paperer-i-capellades-comer%C3%A7-junts-en-la-promocio-de-l-arros-paperer-100.html | XXI | Es una recepta culinària promoguda per la Sra. Montserrat Miquel. Es un arròs caldos amb rostit de vedella que intenta recrear el menjar dels paperers que originàriament estaria fet amb xai. Es un reflex d'una visió patriarcal de l'empresa | 08044-233 | Capellades | Es una iniciativa de promoció econòmica i d'atracció turistica promoguda des del Museu Paperer per generar una dinàmica integral del món paperer com a reclam cultural capelladí. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44600-foto-08044-233-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La recuperació d'aquesta perla gastronòmica, impulsada des del Museu Molí Paperer, va comptar inicialment amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Anoia, la Diputació de Barcelona i el Gremi de Restauració de l'Anoia i va culminar en una presentació amb l'assistència de Carme Ruscalleda i membres de la Fundació Alícia.Des de l'àrea de Promoció de l'Ajuntament de Capellades s'ha volgut donar continuïtat a aquesta embranzida inicial i després de reunions amb membres de Capellades Comerç, la direcció del Museu Molí Paperer i representants del Consell Comarcal, s'han impulsat accions per aconseguir-ho.Així, per exemple, l'arròs paperer va ser el protagonista de la tradicional arrossada de la Festa Major i diversos aparadors d'establiments de la vila han estat decorats amb elements relacionats amb l'arròs paperer. D'altra banda, a més de poder-lo trobar a la carta d'una vintena de restaurants de la comarca, al Museu Molí Paperer i en diversos comerços de la vila es pot adquirir un pack amb els ingredients necessaris. | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44601 | Mercat Figueter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-figueter | XVIII | Fira anual que es celebra el segon diumenge de Quaresma. Avui dia és un esdeveniment social important que atrau molts visitants de la comarca i es fa palesa la riquesa de les entitats polítiques i culturals, de comerç i serveis de Capellades. Altres activitats culturals es fan coincidir amb aquest dates com les inauguracions municipals. Una considerable quantitat de venedors ambulants es distribueixen per carrers i places amb productes artesans, afeccionats a les plaques de cava, tallers de manualitats i jocs infantils, un concurs de pintura ràpida i diverses actuacions d'espectacles d'arrel tradicional. | 08044-234 | Capellades | Possiblement es celebra des de finals del segle XVIII i antigament formava part d'un circuit de fires comarcals d'hivern en les quals els veïns podien desplaçar-se, passar la jornada festiva, mantenir els vincles d'amistat, familiars o comercials i alhora aprovisionar-se dels productes necessaris a cada moment de l'any. Finalment aquesta diversitat de fires van especialitzar-se: la fira de Reis d'Igualada, per a vendre planter, la de Sant Sebastià a Òdena, per a vendre porcells; per la de la Candelera a la Pobla, porcells i calderes. A Capellades es venia pesca salada, sobretot el congre de la Quaresma, la menja tradicional per a complir el precepte quaresmal d'abstinència de carn. A finals del segle XIX va esdevenir una fira amb molta concurrència, sobretot d'igualadins, i d'aquí li ve el nom de 'mercat figueter', perquè als igualadins, a la comarca, els deien el malnom de 'figueters'. Al segle XIX la fira s'allargava durant tres dies, divendres, dissabte i diumenge i el ferrocarril disposava un tren extraordinari per anar i tornar d'Igualada. Com a complement de la vessant comercial, es feia teatre, espectacles i balls diversos. Cap als anys setanta del segle XX, la fira decau en assistència i pràcticament només se celebra al matí del diumenge. Fins que el 1996 que l'Ajuntament i l'Associació de Comerç i Serveis de Capellades intenten revitalitzar com a part de promoció turística de la vila. L'any 1998 es torna a anomenar com 'Mercat Figueter' i es promou els venedors ambulants de productes artesans i representacions al carrer de vells oficis. Per tant, actualment ha tornat als seus orígens de promoure l'activitat comercial, econòmica i social que va tenir en origen. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es una festivitat coordinada des de l'Ajuntament de Capellades | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44602 | Festes del carrer de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-carrer-de-corpus | XIX | Les Festes de Carrer de l'Octava de Corpus es distribueixen en diversos barris: Dissabte després de Corpus el barri de les Bledes; dilluns, el del Ruc; dimarts el del Gegant; dimecres, el del Ninot i dijous el barri de les Places. Actualment cada barri fa la festa de manera molt semblant: al matí els infants van a beneir el tortell a l'Església ('portar la panera'), fent un seguici precedit per l'orquestra que toca una marxa que ja s'ha fet popular d'aquestes festes i que recorre els carrers del barri. Per la tarda es va a 'treure ball' al carrer i seguidament es repeteix el ball a la pista de la Piscina Municipal per a tots els veïns del barri i les seves parelles. En aquest acte hi destaca el Ball Pla de Capellades que és dansat solemnement pels participants atès que constitueix un emblema important de la identitat de la vila. | 08044-235 | Capellades | Documentades de finals del segle XVIII, tot i que poden ser més antigues des del moment que la població de Capellades té el pes demogràfic per fer celebració per barris vuit dies desprès de Corpus. Antigament, cada barri competia en lluïment a la resta. A la vigília de cada festa, al carrer s'hi feia revetlla amb ball, menjades i jocs. L'endemà hi havia ofici religiós al matí i es formava un seguici popular cap a l'església amb els veïns. Els administradors de la festa del barri canviaven cada any i tenien el privilegi de treure ball en la dansa sortint de l'ofici. Possiblement era un ball de garlandes en el qual se subhastaven coques. Diverses tradicions que es van consolidar a la gresca festiva de cada un dels barris van acabar definint-los amb el nom que es coneixen ara: les enramades dels carrers amb bledes, la processó cap a ofici amb un ruc, amb la figura d'un un gegant, o la crema carnestoltesca d'un ninot. Però l'adveniment del liberalisme al segle XIX va comportar la transformació de les festes: els elements més arrauxats van ser convertits en folklore, la vegetació als carrers es va canviar per serrells de paper, el ball antic es va abandonar per un ball de tarda amb nous balls de moda, i el ritual de l'encant de les coques va ser transformat i dirigit als infants, que s'incorporaren al seguici amb els tortells i ara com a nous protagonistes. Al tombant de segle, 'americanos' capelladins regalen gegants i capgrossos als seus respectius barris i, amb voluntat i noves iniciatives d'alguns administradors i dels veïns, les Festes de Carrer continuen durant el segle XX com les festes més populars i lluïdes de la vila. En aquest moment d'esplendor, Domènec Roig i Domènech, administrador del barri del Ruc el 1948 va introduir un Ball Pla, que havia construït amb les tonades antigues de la festa i ben aviat es va convertir en el centre ritual d'aquestes festes. Amb el creixement urbanístic de la vila, les Festes de Carrer van acabar el segle XX amb una gran desigualtat en la mida dels barris i certa crisi, en gran part deguda als horaris inflexibles de la vida industrial. Això va comportar la desaparició de les revetlles, els jocs, i també de la figura dels administradors. Per a conservar les festes es va convenir fer una única caixa per a tots els barris i una organització conjunta. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 44603 | Santa Barbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-0 | XIX | El dia 4 de desembre al raval de La Font de la Reina en motiu de la festa de Santa Bàrbara, la santa titular de la capella. Es pot considerar que la diada de Santa Bàrbara obre les festes nadalenques a Capellades. | 08044-236 | Font de la Reina | Tot i que el barri és al terme de la vila des de l'any 1234, la capella fou sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el 1728, i fins aquesta data, el dia de la santa, se sortia en processó des de la Pobla fins a la capella, on s'hi feia missa cantada. La festa de Santa Bàrbara antigament havia estat un aplec important on s'hi reunien, a més dels veïns del barri, els que conreaven els horts de la plana de la Barquera i també molts treballadors dels molins paperers del volt que aquest dia tenien rebaix de treball per poder assistir a l'ofici. També hi solia anar molta gent la vila i entre ells, els capelladins més destacats. En sortint d'ofici es venien torrons, coques ensucrades i mistela i a l'hostal del barri hi havia llargues taules amb venda de begudes. Molts assistents s'entretenien amb jocs, molt tradicionals a les antigues festes de barri. Degut a l'envelliment de la capella, el 1919 es va tancar. El paratge fou comprat més endavant per Anton Miquel i Costas, fabricant de paper de Capellades i marquès de la Pobla de Claramunt, que va fer restaurar la capella i la va obrir novament el 4 de desembre de 1925 amb la celebració de la missa i l'aplec tradicional. La festa es va veure novament interrompuda a causa del clima antireligiós a partir de juliol de 1936 i de l'estat de guerra. Aviat se saquejà la capella i es cremaren les imatges, el retaule, el tabernacle i els seients. El 1939, amb la petita imatge del Crist que es recuperà de les cendres i els ornaments que l'administrador va poder amagar, es retornà al culte. La festa es reduïa aleshores a l'ofici i, mentre la diada no s'esqueia en diumenge, hi acudia molt poca gent. Del 1969 al 1987 la capella romangué tancada altra vegada fins que el 1988, a iniciativa de la parròquia de Capellades, es va constituir un grup de capelladins amb el nom d'Amics de la Capella de Santa Bàrbara, que inicià la reparació de l'edifici. Amb aquest esforç desinteressat, s'hi va poder celebrar l'aplec cada any a mida que es restaurava la capella i el seu entorn. (Font: Jordi Castellví i Girbau) | 41.5325700,1.6897600 | 390697 | 4598709 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44603-foto-08044-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44604 | Expressions locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/expressions-locals | FONT, Toni (Coordinador). 2001. Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II. | Dins d'aquest apartat integrem amb documents annex especificitats lingüístiques facilitades per especialites capelladins. Concretament ens va facilitar el seu capítol íntegre de 'La parla de Capellades' que forma part del llibre coordinat per Toni Font, Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II. | 08044-237 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44604-foto-08044-237-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44605 | Escurada de la Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escurada-de-la-bassa | <p>El dia 4 d'agost és la celebració de Sant Domènec associat a la cultura popular se'l fa afavoridor d'aigua, i el gremi de paperers de Capellades l'havia tingut de patró. Podria ser que si els molins paperers feien festa aquest dia, llavors s'aprofités la jornada per llogar gent i netejar la bassa atès que no es necessitava l'aigua del rec perquè les fàbriques estaven tancades.</p> | 08044-238 | Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties Guasch | <p>Fa trenta o quaranta anys que es va deixar d'escurar la bassa, i no sé si darrerament es feia el dia de la festivitat de Sant Domènech. S'han fet operacions recents a la bassa, però les plantes que s'hi feien abans ja no hi creixen ara, l'aigua no surt de la mateixa manera, i molta hi és abocada d'un pou que hi ha més avall. Segons alguns inventigadors locals, l'operació anual de treure el llot de la bassa no ha estat mai un esdeveniment festiu ni popular, ni molt menys, tret de l'atracció que devia representar anar a treure el cap per veure la bassa buida.</p> | 41.5283100,1.6842628 | 390231 | 4598243 | 08044 | Capellades | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 44607 | Santa Dorotea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-dorotea | XIX | El dia 6 de febrer se celebra a Capellades la festa de Santa Dorotea, patrona de la parròquia, juntament amb Sant Sebastià, festa major d'hivern. Es fa ofici religiós a l'església i alguns actes organitzats per les entitats culturals de la vila. | 08044-240 | Capellades | Aquesta festa té l'origen el 1669 quan un clergue de Barcelona, Ramon Vila, va donar a la parròquia de Capellades la relíquia d'un braç de la santa, procedent del cementiri de Sant Calixte de Roma. Aquest braç, d'un pam i mig de llargada, fou col·locat en un reliquiari d'argent fet per un daurador de Barcelona fill de Capellades, Pau Llorens. El 1672 va arribar la relíquia a Capellades, que la va rebre amb una solemne processó pels carrers de la vila i molts actes festius. Tots els anys es posava la relíquia a pública veneració i, després de l'ofici es portava en processó fins a l'extrem del Carrer Major antigament anomenat de Soldevila, on hi havia oberta al gruix d'una paret, una capelleta de carrer dedicada a santa Dorotea. A resultes de la devoció dels capelladins i considerant els beneficis i les gràcies rebudes per la santa, el 1699 es congregaren al temple els caps de casa presidits pel senyor jurisdiccional i votaren a Déu tenir a santa Dorotea per patrona de la vila, terme i parròquia. D'aleshores ençà, la festa era celebrada amb molt de lluïment. Amb els actes revolucionaris, el 22 de juliol de 1936, la relíquia i el reliquiari van ser destruïts i no és fins passada la guerra que es tornà a celebrar amb solemnitat. La tradicional processó fins a la capelleta del carrer Major es continuà fent fins el 1970. A final de segle XX, l'àmbit no religiós de la festa ja pràcticament ha desaparegut. (Font: Jordi Castellví i Girbau) | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Sant Dorotea és l'advocada de Capellades i durant la festivitat el batlle renova i dona vigència al vincle amb la santa. Hi han diversos Goigs antic i moderns al respecte. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44633 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol | XIX | El patró dels conductors ha tingut en els vehicles als grans protagonistes de la celebració de la Festa de Sant Cristòfol a Capellades. Després de la benedicció al matí dels vehicles davant l'església de Santa Maria, amb l'acompanyament de la Banda de l'Escola de Música de Capellades, hi haa la Plaça Catalunya una exposició amb els vehicles clàssics de la 4a. Mostra de vehicles clàssics i amb motor. A la tarda, es va fer la benedicció de vehicle pesats i lleugers, a la cruïlla del Passeig i el carrer Sant Joan. Finalment, a la nit, l'activitat es centra a la Piscina Blava amb el Gran Ball amb Orquestra | 08044-266 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44633-foto-08044-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44634 | Capgrossos Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-nous | http://www.festes.org/articles.php?id=96; http://capgrossoscapellades.wix.com/capdecap#!histria/cu0v | XX | A part dels capgrossos centenaris (fitxa 268), més recent es van anar creant diversos personatges de l'entorn capelladí, significats per l'asimilació a fets rellevants de la historia: Home i Dona del Capelló, Jove i noia estudiants, paperer i dona del paperer, l'home de les festes i la dona enamorada de les festes. També altres associacions locals han fet els petits capgrossos. Tot plegat aquest ampli repertori de costumari no fa quelcom més que reflectir la passió per aquesta costum i la progresiva introducció de nous personatges, apadrinats per persones conegudes dins la cultura i societat capelladina. | 08044-267 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Des de finals de 1996 els Capgrossos de Capellades hem fet més de 200 sortides que podem veure amb detall al següent link: SORTIDES I ALTRES ACTIVITATS. Al llarg de la nostra història destaquen l'organització de Trobades de capgrossos a nivell comarcal primer, després provincial i finalment , de la mà de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, la creació de la gran festa del capgrossos catalans, la I Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya que neix a Capellades i que després ha tingut continuïtat biennal en diferents poblacions catalanes on naturalment hem participat fent costat als organitzadors. També hem participat en algunes de les cercaviles més lluïdes del nostre país (Barcelona, Lleida, Manresa, Vilafranca, Olot, Vic, Igualada, Mataró,...), en altres comunitats espanyoles (Castelló, Irun, Calatayud,..), o a l'estranger on hem tingut l'honor de representar als capgrossos catalans en la Trobada europea de gegants i besties a Ath (Belgica) o a l'Aplec Internacional de la Cultura Catalana a Harlem (Holanda). Hem actuat en espectacles de gran format com a 'El temps per un forat' a la Mercè , 'La revolta dels menuts' en les nits de Goliath, al Saló de la Infància i la joventut, tots ells a Barcelona, o també en 'La Ciutat dels capgrossos', “La revolta dels capgrossos”, 'El somni d'un capgròs' o '100 anys de Cap...ellades' que van acabar en produccions audiovisuals,… Altres projectes han estat 'Centenaris' amb la recuperació dels capgrossos centenaris capelladins i una gran festa amb altres caps centenaris del país, la coorganització de la Ciutat Gegantera 2005 amb els Geganters de Capellades, o el treball de recerca 'Nans i capgrossos de l'any de la Picor' que donà lloc a produccions en format bibliogràfic i d'exposició de plafons. Una intensa activitat reconeguda arreu però que es va veure confirmada a casa nostra amb el Premi de Cultura 2011 que premiava tota una trajectòria en la promoció de la cultura popular en general i a Capellades en particular. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1994 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44635 | Capgrossos Centenaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-centenaris | http://capgrossoscapellades.wix.com/capdecap#!centenaris/cvgs | XIX | Personatge elaborats en cartró representant personatges paradigmàtics de Capellades.Els anys 60 la família Romanyà va fer donació a l'Ajuntament i de llavors ençà s'han restaurat els anys 1982 i 1996 i la darrera el 2007 dins d'un projecte molt ambicios de l'entitat que, a més de recuperar els capgrossos Centenaris que tornaven a estar molt malmessos, havia treballat durant quatre anys en una recerca local i nacional que culminà amb la presentació de dues produccions de gran interès per a tot el món de la cultura popular i tradicional catalana: el llibre “Centenaris, nans i capgrossos de l'any de la picor” i l'exposició de plafons complementaria “Nans i capgrossos de l'any de la picor” que l'entitat va cedir a l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya per la seva millor difusió i conservació. | 08044-268 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Els vuit capgrossos daten del 1899 i, per tant, són figures de gran valor històric; fabricats amb cartró i provinents del País Valencià, representen tres dones i cinc homes que portaven els noms de personatges regionals populars: el Pagès, la Dama, el Tonto, la Vella, el Turc, la Criada, el Tricorni i el Curro. La presentació en societat dels capgrossos restaurats es va fer dins d'un espectacle de balls de capgrossos que comptà amb la presència de diferents comparses de caps centenaris del país i que va culminar amb el passi d'un audiovisual titolat “CENTENARIS, cent anys de CAP…ellades!”, que repassava en forma de capítols amb fotografíes d'arxiu i vídeos actuals deu dècades de la història de Capellades amb els capgrossos capelladins. Pero tornant als capgrossos Centenaris capelladins, aquests es van restaurar al taller El Drac Petit de Terrassa pel reconegut costructor i restaurador Jordi Grau i sota la supervisió del Centre de Restauració de Béns mobles de Catalunya. Després es va crear entre la nostra entitat i l'Ajuntament un protocol i reglament de conservació que va donar lloc per part del Ple de l'Ajuntament a ser declarats Béns del patrimoni cultural material i immaterial de Capellades. Actualment estan exposats a l'antiga entrada de l'Ajuntament i només els fem sortir en ocasions molt especials que siguin contemplades dins del protocol esmentat. Els capgrossos de Capellades tenen una llarga tradició. Actualment, h'hi ha vint-i-dos capgrossos municipals entre els quals vuit ja són centenaris. Les figures més antigues representen personatges populars com el Pagès, la Dama o el Tonto. Els capgrossos petits, o nans, van ser comprats per l'Ajuntament quan els més vells estaven molt malmesos i, avui en dia, els porta la canalla en totes les sortides que es fan. Les quatre parelles de capgrossos més moderns simbolitzen els orígens, el treball, les festes i el futur de la gent de Capellades. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1899 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Habitualment es troben dins instal·lacions municipals | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44636 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-1 | Pàgina oficial dels Gegants de Capellades: http://gegants.capellades.net/ | XIX | 'Sembla que el Sebastià i la Dorotea no varen ser els primers gegants que va tenir Capellades, però tot i així la seva antiguitat és remarcable. Van ser construïts l'any 1899 a Barcelona. Havien tingut dos nans que els feien companyia, però fa temps que van desaparèixer. També tenien dos germans, fets del mateix motllo, que van anar a parar a Rupit. Quan els Gegants capelladins van complir cent anys, els germans van venir a la seva festa del Centenari En els seus inicis, el gegant havia vestit de conseller i la geganta segons la moda de l'època, tal i com es pot apreciar a les imatges anteriors. L'any 1999 per a celebrar el centenari, es van fer diversos actes, i un grup de dones de Capellades els va confeccionar uns nous vestits, molt vistosos i elegants. | 08044-269 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | Coincidint amb el Centenari dels Gegants es va decidir fer una recerca de documentació i fotografies sobre la parella. Després, hi hagué una consulta popular a les escoles, per escollir els seus noms, ja que només es coneixien com el Gegant i la Geganta. Els escolars van triar els noms de Sebastià i Dorotea perquè són els patrons de la vila. Un cop decidits els noms, es va fer una celebració pública de bateig, amb una gran festa on van participar 20 colles d'arreu de Catalunya. L'any 2001 Capellades va acollir la Iiª Mostra de Colles Geganteres de l'Anoia, amb uns estands firals amb representació de totes les colles anoienques. En ells exposaven la seva història, documentació i les sortides que realitzen cada any. També hi havia estands de constructors de gegants i capgrossos i professionals relacionats amb el sector. El mes de setembre de l'any 2002 es va realitzar a la vila la Ia. Trobada de Gegants i Capgrossos de les comarques Anoia, Penedès i Garraf, amb participació de la majoria de les colles de les dues Coordinadores Una de les activitats que cada any realitza la Colla de Geganters de Capellades amb més il·lusió és la sortida que es fa en el decurs de les tradicionals Festes del Carrer. La celebració dura 5 dies, dividits en barris. El dimarts és el Barri del Gegant, un dels més grans. El Sebastià i la Dorotea són els convidats d'excepció a l'hora de ballar el típic Ball Pla. També surten sempre en el decurs de la Festa Major de Capellades, en què a més a més conviden una colla de fora a participar de la festa. Tot això, sempre participant amb agrat a les cercaviles que s'organitzen a Capellades i també a les poblacions de les rodalies. De tant en tant, també es va a fora, havent participat per exemple a la Festa Major de la Mercè, al Camp Nou, al Centenari dels Gegants de Sitges, a Rupit i a d'altres indrets'. (http://gegants.capellades.net/historia/ ) | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1899 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Pel que fa a la referència cadastral, entenc que és la Colla de Gegants de Capellades | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44638 | Drac de Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-capellades | http://bestiari.cat/quants_som_fitxa.asp http://infoanoia.cat/not/13902/el-drac-de-capellades-es-crema-quan-tornava-d-actuar-de-vilafranca | XX | Es va cremar i ha desaparegut | Drac construït totalment amb fibra de vidre. El seu pes és de 45 kg. Transportat per una sola persona. Les seves dimensions són: 3,5 m. de llargada, per 1,5 m. d'amplada i 2,5 m. d'alçada. Té 8 punts de foc, repartits entre la boca, les mans, l'esquena i la cua. Creat a partir d'una votació popular del poble, en la qual s'escollí el disseny del drac d'entre 15 models exposats a la fira capelladina l'any 1995. Restaurat per a la 1a Trobada de Bestiari Festiu de les Comarques Centrals de Catalunya de l'any 2000, moment en què al drac se li van posar ales fixes, canviar suports dels punts de foc, arnés portador i es va pintar de nou. Va ser construit l'any 1995, amb un pes de 45 Kg. Joan Calveras, Toni Marles i Dimonis de Capellades Llargada: 350 cms. Amplada: 150 cms. Alçada: 250 cms. Carregada interiorment per 1 persona Foc 8 | 08044-271 | Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES | El Drac de Capellades ha quedat cremat després de patir un incendi el passat 21 d'agost quan tornava d'actuar de la Penjada d'Estelades de Vilafranca del Penedès, un dels actes previs de la Festa Major d'aquesta població. [Img #24425] El Drac, en el moment en què s'estava cremant / Dimonis de Capellades Del Drac, que enguany complia 20 anys i que recentment havia estat polit i repintat, només n'han quedat les extremitats, braços i ales i el cap. La peça es va cremar dins al camionet que la transportava, conjuntament amb el toldo i d'altres materials. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 1995 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44638-foto-08044-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44638-foto-08044-271-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119|98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44639 | Salacot i porró de l'Abric Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salacot-i-porro-de-labric-romani | XX | Aquesta fitxa fa esment a dos elements que formen part del paisatge interior de l'Abric Romaní i adquireixen un valor simbòlic dins l'àmbit arqueològic i de desenvolupament del projecte. Per una banda un 'porró' utilitzat habitualment per l'equip d'excavació i que després de ser cobert per terra i pedra d'una estalactita va poder ser recuperat. D'altra el conegut salacot de l'Eudald Carbonell, director del Projecte, que simbolitza al personatge. Aquest objecte va ser penjat l'any 1997 campanya que va coincidir amb la concessió del Premi Príncipe de Asturias d'Investigació Científica i Tècnica a l'equip d'Atapuerca del que també és codirector el Dr. Carbonell. | 08044-272 | Abric Romaní | 41.5328400,1.6881100 | 390560 | 4598741 | 1997 | 08044 | Capellades | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La referència cadastral d'aquests elements seria pública, igual que l'Abric Romaní | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44640 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-6 | http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ | Tal i com és habitual de cada any, els actes forts comencen el 14 d'agost, amb el Correfoc, tot i que a partir del 12 es podrà gaudir de la Festa Major Popular, amb un ampli ventall de propostes. Tal i com explica la regidora, Susana Moreno, “d'aquesta Festa Major destaca que hem preparat molts actes per als més petits i també que pràcticament totes les propostes són gratuïtes. Tot i no ser el model de festa participativa que ens agradaria anar treballant de cara als propers anys, creiem que serà una bona festa per a què tothom pugui gaudir-la”. El divendres 14 d'agost, a banda del Correfoc, es continuarà gaudint de la botifarrada i de l'Animal Party a la Font Cuitora. El dissabte 15 s'inicia amb l'habitual Ofici de Festa Major, amb el Ball dels Gegants i l'actuació dels Falcons. El pregó, anirà a càrrec de les professores Anna Font i Glòria Sabater. Seguidament, cercavila fins la Font Cuitora on hi haurà un concert vermut amb Ignasi Terraza, Jean Pierre Derouard i Juli Aymí. A la tarda, després del partit de futbol i d'inaugurar l'exposició antològica Joan Campoy Romero a Casa Bas, es farà sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la nit, Territori Stick amb el Capellades Hoquei Club i Ball de Festa Major amb l'Orquestra Belle Epoque. El diumenge 16 d'agost serà molt llarg, ja que hi ha activitats organitzades fins les 6 de la matinada següent. El dia, però, començarà amb una Patinada Popular, missa per difunts, festa infantil de l'escuma i concert vermut. Després de dinar, espectacle infantil i concert de ball d'arrel tradicional. La nit de l'empalmada combinarà l'actuació de diverses orquestres per 4 places de la vila. A la plaça Verdaguer hi haurà la Salseta del Poble Sec, a la de Sant Miquel TheNeighboursDJ's, a la d'Àngel Guimerà la rumba Er Taqueta i a la Catalunya el grup de versions DFESTA.cat El darrer dia de Festa Major es llevarà amb un taller per fer paper en família, una cercavila arrossera i un “Arròs paperer a la Font Cuitora”. A la tarda primer espectacle infantil, després havaneres i cremat. Al vespre es farà un espectacle coral amb els Músic Vox, finalistes a la darrera edició del programa Oh! Happy Day. I per acabar la festa, batucada amb els BATinKAT fins la plaça Verdaguer on hi haurà la traca de final de Festa Major. Coincidint amb la Festa Major des de l'Ajuntament s'ha llançat la campanya “Estimo com vull i qui vull, si dic sí, triem on; si dic no, bona nit!”, per promoure que les celebracions festives estiguin lliures d'actituds sexistes i discriminatòries. | 08044-273 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'estén que la Festa Major no té un propietari, sino que és del conjunt de la població que participa i ho fa possible | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44368 | Balma Costa de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-costa-de-cal-manel | BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAQUERO, M., (agost 2003), Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel, Mem.núm. 4954. VAQUERO, M. (2005). Memòria d'excavació arqueològica, a la Balma de la Costa de Can Manel (Capellades, Anoia). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Mem.Núm. 6012 VAQUERO, M., (agost 2003), Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel, Mem.núm. 4954 | Balma que conserva les filades inferiors d'un mur que en època de Amador Romaní va servir com a tanca. A la paret de la cinglera alternen estrats de llims amb altres de travertí amb presència de restes materials (sílex, restes de fauna). La datació Paleolític Superior s'ha establert per la semblança dels materials amb el documentats a l'Abric Agut i l'Abric Romaní. L'any 2003 es dugué a terme una campanya d'excavacions dins del Projecte 'Abric Romaní-Cingles del Capelló'. S'han recuperat restes de fauna corresponents al Paleolític Superior final, completats amb analítiques paleo-ambientals que defineixen unes condicions climàtiques fredes i seques, tot i que dins l'estratigrafia més recent s'observen canvis ver una millora de les condicions climàtiques. Les datacions de C14 permeten establir un marge entre 15.190 +- 60 i 12.290 +- 60 BP. | 08044-1 | Cingle del Capelló | Jaciment descobert l'estiu de 1986 per Raül Bartrolí. En època de Amador Romaní l'accés possiblememt sería tancat per un petit mur, fet que explica que l'indret no fos considerat fins el seu descobriment a inicis del segle XX. Dins del Projecte d'Investigació Abric Romaní i Cingles del Capelló s'han dut a terme campanyes d'excavació entre els anys 2003 i 2006 que van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) | 41.5279900,1.6903800 | 390741 | 4598200 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44368-foto-08044-1-1.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt del Cingle del Capelló. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44369 | Camí del Pont del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont-del-bisbe | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Pendès, Any III, núm.7. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). | III aC VdC | A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic figura com a destruit | Es localitza al camí que porta del Pont del Bisbe a les fàbriques de Paper, prop d'una antiga teuleria, associat als marges laterals de les feixes de Can Bruguer. Es documentà la presencia de teules romanes associades a una paret feta de toves. Amadeu Romaní esmenta un enterrament fet amb teules fet que li va fer catalogar l'indret com a estació romana. Visita de la Carta Arqueològica (1984) només s'apreciaren materials romans, però no les restes de l'esmentada tomba. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (1991) no es referencia cap resta material. | 08044-2 | Cingle del Capelló | Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret.A l'IPAC 2009 es catalogat com a Lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. Durant l'any 2003 es van efectuar quatre excavacions preventives fruit de la construcció d'un col·lector d'aigues residuals: febrer-març; juny-juliol ; setembre i finals d'octubre i novembre. En tots els casos van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodríguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) | 41.5272800,1.6920000 | 390875 | 4598119 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44369-foto-08044-2-1.jpg | Inexistent | Grec|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conoegut com: Costa de Cal Manel. Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret. A l'IPAC 2009 es catalogat com a lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. A l'IPAC figura com a jaciment destruit | 82|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44370 | Cova dels Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-degotalls | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | L'accés es força cobert per vegetació arrapada a la cinglera. Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i de te ula romana Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) s'efectuà l'estudi dels materials ceràmics que segons les formes i decoracions s'emmarquen dins del Bronze Final II. La visita a la Cova no permeté recuperar materials arqueològics en superficie. | 08044-3 | Cingle del Capelló | Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i teula romana | 41.5303000,1.6914100 | 390831 | 4598455 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44370-foto-08044-3-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Interpretada a l'IPAC com a Cova Natural d'enterrament Inhumació Col·lectiu, datat al Bronze Mig-Final entre 1500 i 650 aC | 78|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44371 | Cova del Jaume Forcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-jaume-forcada | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Explorada al 1905 per Amador Romaní. Presenta dos entrades per accedir s'ha de grimpar cinglera amunt pel travertí. S'esmenta la recollida de ceràmica sense especificar . Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) es va comprovar la diferencia de sediment existent en ambdós accessos, però amb tot cas sense documentar-se restes de materials en superfície. | 08044-4 | Cingle del Capelló | Explorada al 1905 per Amador Romaní. | 41.5306600,1.6913400 | 390826 | 4598495 | 08044 | Capellades | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com Balma d'en Forcada. Per les seves característiques, però amb absència de materials, sembla que podria ser una cova d'ús funerari. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44372 | Cova de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-miranda | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. | S'accedeix grimpant per la cinglera per les irregularitats del travertí i es localitza en un lloc difícil uns 15 metres damunt del camí. Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica sense especificar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. Per les característiques topogràfiques i per semblances a altres jaciments, es va considera com a cova sepulcral col·lectiva, de l'Edat del Bronze, segons les perioditzacions de l'IPAC, 2009. (1800-650 ?). Amador Romaní la situa com a Cova Neolítica. | 08044-5 | Cingle del Capelló | Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica diversa sense concretar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. | 41.5307800,1.6913300 | 390825 | 4598508 | 08044 | Capellades | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44373 | Cova d'en Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sellares | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912.'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell. Amador Romaní esmenta l'existència d'una coveta amb un sediment estratificat de 15 centímetres amb restes de carbó, lítica, malacologia i bocins de ceràmica sense precisar. L'indret va ser catalogat com a cova sepulcral neolítica. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984), es confirmà que podria ser un annex de l'Abric Agut, no constatant-se cap evidencia material. Per les característiques del lloc i pel sondeig efectuat amb els materials, tindria moltes semblances amb l'Abric Romaní i l'Estació de Agut. | 08044-6 | Cingle del Capelló | Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell.. | 41.5310700,1.6913100 | 390824 | 4598540 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cova d'en Sallarès. Dins l'IPAC es catalogà com a Cova Natural sense estructures amb un marc cronològic variable entre 33000 i 9000, Paleolitic Superior. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44374 | Estació Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-agut | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. CAMPILLO, D (et al.)1990. 'Materiales paleolíticos y un fragmento cranial humano de Agut-Romaní en la colección Vidal del Museo de Arqueología de Barcelona'. Complutum. CANAL, J; CARBONELL, E. 1989. 'Abric Agut (Capellades, Anoia). Catalunya Paleolitic'. Girona CARBONELL, Eudald; VAQUERO, Manuel. 2000. 'Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaníy el Abric Agut (Capellades, Barcelona)': Replica Campillo et al. Complutum. Madrid. ENRICH i HOJA, J. 1976. Campaña de excavacions arqueológicas en el Abric Agut de Capellades. Igualada. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAQUERO, M (et al.) 2001. 'Abric Agut (Capellades, Anoia)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Situat a 300 metres de l'Abric Romaní formant part dels dipòsits quaternari, localitzat a peu de roca, al marge dret del riu Anoia. L.M Vidal efectuà al 1912 una trinxera que assolí els 4 metres de fondària, identificada posteriorment per Freeman. Posteriorment, Ripoll i Lumley va realitza un altra on van identificar cinc estrats on alternaven capes de terra negrosa i toves arenoses. Dins l'estrat 4 es documentà un enllosat amb plaques de travertí i quatre dents humanes (un premolar i tres molars) corresponents a un Neandertal. Les restes òssies son acompanyades d'indústria lítica mosteriana, Paleolític Mig. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) l'obertura d'un camí va destruí la pràctica totalitat del jaciment. | 08044-7 | Cingle del Capelló | Jaciment descobert l'any 1909 per J. Agut. A l'any 1912 L.M. Vidal descobreix quatre dents humanes. Els anys 1985, 1999, 2000 i 2001 es van dur a terme campanyes d'excavació de poc més d'un mes de durada en cada cas dins d'un projecte que integrava també la Cova de la Consagració. (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat). | 41.5311600,1.6913100 | 390824 | 4598550 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaciment Identificat com abric i espai d'habitació amb estructures. Datada la seva ocupació entre el 90000 i el 50000, segons l'IPAC, 2009. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44375 | Cova del Paranò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-parano | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Es localitza per sobre de l'esplanada on es localitza l'Abric de la Consagració. S'accedeix grimpant per la cinglera de travertí. Segons la visita efectuada l'any 1911 per Amador Romaní es van recollir ossos humans i ceràmica, sense més especificacions i s'esmenta l'existència de tres nivells. Durant la visita dels membres de la Carta Arqueològica (1984) no es documentaren restes. Per la localització de difícil accés i les característiques del lloc podria ser destinat a lloc col·lectiu d'enterrament, neolític segons el seu descobridor i també segons l'IPAC de 2009. | 08044-8 | Cingle del Capelló | Al 1911 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. | 41.5313500,1.6912800 | 390822 | 4598571 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | L'IPAC de 2009 cataloga aquest jaciment com Cova Natural d'enterrament inhumació col·lectiu, tot i que durant la visita de la Carta Arqueològica no es documentaren materials associats en aquesta funció que se li otorga per trets contextuals i semblances amb altres jaciments de l'entorn. La cronologia de l'esmentat Inventari de la Generalitat el sitúa de forma genèrica al Neolític Final, entre el 2500 i 2200. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44376 | Balma del Pau Anton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pau-anton | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANI, Amador. 1929. Atlas de Amador Romaní. Museu Molí Paperer de Capellades. | Es localitza en un punt de la cinglera on el travertí ha estat retallat formant una mena de capelles una de les quals dona accés en aquesta balma. Va ser explorada per Amador Romaní recollint unes mostres de sílex, sense concretar més. Posteriorment, l'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica es va posar de manifest l'existència d'estructures modernes (altars, escales, armariets, etc.) que distorsionen la visió general. | 08044-9 | Cingle del Capelló | Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. | 41.5316200,1.6912300 | 390818 | 4598602 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44376-foto-08044-9-2.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | L'IPAC el cataloga com a Cova Natural d'habitació sense estructures dins un marc cronològic definit com a Leptolitic (Indiferenciat), en un marc entre 33000 i 5500, tot i que pràcticament no hi ha evidencia més enllà de la constextual. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44377 | Balma dels Pinyols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-pinyols | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VAQUERO, M (et al.) 2001. Abric Agut (Capellades, Anoia). Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. | La primera exploració és de 1905 i correspon a Amador Romaní que recollí sílex i esmenta dos nivells, el segon dels quals presenta restes de lítica amb malacologia. Durant les visites efectuades l'any 1984 per l'elaboració de la Carta Arqueològica no es documentaren restes materials. | 08044-10 | Cingle del Capelló | Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. Durant els anys 2000 i 2001 es portaren a terme campanyes programades d'un mes de duració sota la direccció de l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez. | 41.5320000,1.6912500 | 390821 | 4598644 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a Cova dels Pinyols. Dins l'IPAC el jaciment es considera Cova Natural d'habitació sense estructures, més per la semblança a d'altres espais semblants que per unes evidències clares. D'altra banda, la cronologia s'estèn entre 90000 i 9000. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44378 | Cova Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-pallares | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. | La cova presenta una profunditat de 2.5 metres i una alçada d'1.5 metres. Va ser explorada l'any 1913 per Amador Romaní amb esment a ossos i ceràmica sense més concreció. La visita efectuada durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) no va afegir cap informació pel que fa ni a materials, ni a estructures | 08044-11 | Cingle del Capelló | Va ser explorada l'any 1913 per Amador Romaní amb esment a ossos i ceràmica sense més concreció. | 41.5325600,1.6912500 | 390822 | 4598706 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a Cova del Maties Pallarès. A l'IPAC s'identifica com a Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. Més que evidencies materials que portin a aquesta interpretació funcional de l'espai, es tracta d'una hipòtesi de treball que es relaciona a espais adjacents que presenten els mateixos trets. La cronologia es de Neolític Final, dins d'un marc entre 2500 i 2200. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44379 | Cova d'Antoni Zulueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dantoni-zulueta | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Es troba penjada en el cingle. Segons el diari d'Amador Romaní recollí restes òssies humanes i d'animals diversos, sílex, ceràmica i un ós treballat. Segons visita durant la Carta Arqueològica (1984) es un lloc de difícil accés que no conserva pràcticament sediment i tant per l'orientació com pels trets generals de l'indret podria haver estat espai d'enterrament col·lectiu. L'estudi dels materials ceràmics a partir dels dibuixos permeten enquadrar l'indret al Bronze Final II-III. | 08044-12 | Cingle del Capelló | Descoberta per Amador Romaní al 1900 i explorada al 1905. Posteriorment va ser explorada també per Lluís M. Vidal entre 1911 i 1912. | 41.5312700,1.6913300 | 390826 | 4598563 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segon l'IPAC el lloc es Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La cronologia esmentada s'estendria entre 1150 i 650 aC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44380 | Cova de Lluís M. Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lluis-m-vidal | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. | Es localitza en la proximitat de les cases de la Font de la Riera, al peu del Camí Ral. Va ser descoberta l'any 1913 per Amador Romaní esmentat la presència de sílex catalogant-la com pertanyent al Paleolític Superior. Durant la visita dels membres de la Carta Arqueològica (1984) no es documentaren ni restes d'estructures ni de materials, destacant la considerable presencia de vegetació. L'any 1991 durant la revisió de la Carta eren palesos els retalls soferts pel travertí fruit de l'ampliació de la feixa. | 08044-13 | Cingle del Capelló | Explorada per Amador Romaní a principis de segle XX, amb documentació gràfica que forma part del Atlas, conservat al Museu Molí Paperer de Capellades. | 41.5333400,1.6914100 | 390836 | 4598792 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a: Cova d'en Vidal. A l'IPAC es descriu com a Cova natural d'habitació, sense estructures i sense una c ronologia ni que sigui orientativa. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44381 | Balma i cova de Simeó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-cova-de-simeo | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Jaciment de difícil accés que presenta forma quadrada de 80 centímetres de costat, trobant-se a 150 metres a l'est de l'Abric Romaní. Amador Romaní esmenta alguns fragments de ceràmica. Durant la visita de l'any 1984 (Carta Arqueològica) només es senyalà part d'un mur modern excavat al travertí que serviria per tancar la cova. L'any 1991, durant la revisió de la Carta, es posa de manifest l'espoli, sense materials. | 08044-14 | Cingle del Capelló | Jaciment explorat per Amador Romaní a inicis de segle XX, afectuant planta i secció i recollint informació a l'Atlas que es troba dipositat al Museu Molí Paperer. | 41.5335400,1.6907400 | 390781 | 4598815 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Balma i cova d'en Simon. A l'IPAC 2009 apareix identificat com a Cova natural d'habitació sense estructures,pero per les seves dimensions fa dificil esbrinar la funció. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44382 | Abric Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-romani | Només hem fet referència a algunes de les decenes d'articles publicats sobre l'assentament de l'Abric Romani. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia. 2007 CARBONELL, R i VAQUERO, M. 2000/2001'Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaní y el Abric Agut (Capellades, Barcelona). Rèplica a Campillo et all.', Complutum, 11. Madrid. CENTRE DE RECERQUES PALEO-ECO-SOCIALS DE GIRONA. 'Aproximación histórica al Paleolítico de Cataluña: Amador Romaní i Guerra i els seus treballs de camp a l'arqueologia (1873-1930)'. Estrat. Igualada. 1989. LAPLACE, G. 1962. 'Le Paleolitique Supérieur de l'Abri Romaní'. L'Anthropologie MORA, R et all. 1988. 'Chronostratigraphy of Abric Romaní'. L'Homme de Néandertal. Liège. Vol I. RIPOLL, E. 'Excavaciones en el Abrigo Romaní (Capellades, Barcelona)'. Ampurias, XXVI-XXVII. 1959. VALLVERDU, Josep; ALLUE, Esthel et all. 2014.' Abric Romaní (Capellades)'. En Sala Ramos (Editor). Los cazadores recolectores del Pleistoceno y del Holoceno en Iberia y el Estrecho de Gibraltar. Estado actual del conocimiento del registro arqueológico. Universidad de Burgos y Fundación Atapuerca. | Segons la catalogació de l'IPAC l'estat de conservació és excel·lent | Es localitza a l'extrem nord del passeig del Capelló accedint-se al jaciment per una porta. Està penjat en ple congost de l'Anoia. Es una cova de 20 metres de llargada per 5 metres de fondària i 3 metres d'alçada a la boca d'accés. La potència estratigràfica és de 12 metres, essent els nivells més moderns d'inicis del Paleolític Superior. La campanya de 1983 posar al descobert tres estructures de combustió, una estaca de fusta, un collaret de cipraca del Paleolític Mitjà amb industria lítica mosteriana de denticulats. La fauna esta formada per carnívors (os, llop, hiena, porc senglar, etc.), herbívors ( cavall, cérvol, llebre), aus (àliga, gralla, ànec, etc.). També es documenta l'ocupació del Paleolític Superior, amb una diversitat de teories en torn a la pertinença de les peces lítiques, entre el Proto-Aurinyacià,l'Aurinyacià, Gravetià, Magdalenià, Perigordià. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) el jaciment presentava un bon estat de conservació i l'any 1989 es documentà un recipient de fusta carbonitzat de 45.000 anys. Posteriorment, l'any 1992 es recuperaren restes de grans felins (pantera i lleó) | 08044-15 | Cingle del Capelló | Descobert l'any 1909 per Amador Romaní. Al segle XIX es feia servir com a cementiri i posteriorment serví de pedrera Treballs efectuats: Amador Romaní des de 1909 fins 1930 Excavacions: 1909-1911. Treballs sota el patrocini de l'Institut d'Estudis Catalans: Amador Romaní, Lluís Marià Vidal, Norbert Font i M. Cazurro. 1956-1962: Eduard Ripoll, Laplace (1959) i H. Lumley (1961) 1975: Eduard Ripoll i M. Llongueras 1983 fins l'actualitat: direcció d'Eudald Carbonell | 41.5328400,1.6881100 | 390560 | 4598741 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44382-foto-08044-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44382-foto-08044-15-3.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: Balma del Fossar Vell. L'Abric Romaní es el principal jaciment del Parc Prehistòric de Capellades que juntament amb el altres es localitza en la formació geològica travertinica de la Ciglera del Capelló. La rellevancia científica va fer que una teulada protegeixi les restes. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44383 | Fàbrica Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-guasch | ALMAGRO, M. 1947. Noticias prehistóricas del Valle del Noya. Nota I, 'El sepulcro neolítico de la Fàbrica Guasch de Capellades'. Pirineos, 6 (any 2) . Zaragoza. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 1982.L'Arqueologia a Catalunya Avui. Barcelona. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de cataluña y Baleares'. Ampúrias XXIV. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MUÑOZ AMILIBIA, A.M. 1965. La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, Eduard i LLONGUERAS, M. 1963. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa'. Ampurias XXV. Barcelona | A l'IPAC figura com estat de conservació desconegut | L'any 1926 fruit de les remodelacions a la propietat de Josep Guasch es va documentar un sepulcre de fosa. Ni l'any 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica, ni durant la revisió de l'any 1991 no restava cap evidencia. L'estructura era una fossa simple circular amb una profunditat d'1.15 metres amb petites pedres delimitant-la i una llosa de cobertura. Restes d'un cos arrupit amb les cames flexionades amb un molt mal estat de conservació acompanyat d'alguns bocins de ceràmica. | 08044-16 | Av de Maties Guasch | Enterrament descobert i destruit l'any 1926 fruit de treballs de remodelacions de terres | 41.5276200,1.6853200 | 390319 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44383-foto-08044-16-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segons el tipus de tomba i les restes ceràmiques, pertany al periode Neolític Mig-Recent amb una cronologia entre 3500 i 2500 aC. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44384 | Teuleria de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amador. 1921. 'Peletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia', Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès (setembre), Any III (núm.7) | Posteriors treballs 1984 i 1991 no permeteren documentar restes com les esmentades a l'article d'Amador Romani. | Segons l'estudi dels materials recollits per Romaní efectuat durant l'elaboració de la Carta Arqueològica (1984) eren vores de gerres ibèriques de gran format. No obstant durant la realització de l'esmentat treball de mitjans dels vuitanta no es van documentar evidencies al respecte, de la mateixa forma que durant els treballs d'actualització de 1991. El suposat jaciment va quedar integrat dins del casc urbà de la població. | 08044-17 | Entre l'Avinguda Guasch i La Bassa | L'histoira dels treballs es redueix a la troballa de materials minsos recollits i alguns dibuixats per Amador Romaní, presentents a la documentació original de 1928. | 41.5276200,1.6848800 | 390282 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: , Rajoleria de Dalt. Segons s'esmenta a l'IPAC i per la poca bibliografia es tracta d'una assignació arqueològica a unes restes minses de ceràmica ibèrica dins d'un topònim deTeuleria o Rajoleria, evidentment que dona continuitat al tipus d'evidencia antiga. Segons la mateixa font pel que fa al tipus, correspon varis, desconegut. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44385 | L'Escorxador Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador-nou | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MALUQUER DE MOTES, J; HUNTINGFORD, E; MARTIN, R; RAURET, A.M; PALLARES, R; VILA, M del Vilar. 1982. Catàleg provisional dels poblats ibèrics a Catalunya. Barcelona | Ubicat on l'any 1927 es va situar el Nou Escorxador, recollint-se ceràmiques ibèriques segons va notificar Amador Romani. Durant la realització de la Carta (1984) i durant la revisió de la mateixa, les visites efectuades no van aportar evidencies ni materials ni estructurals. | 08044-18 | Cruïlla entre el Passeig del Capelló i el carrer de Santa Anna | Segonsl'IPAC pel que fa al tipus, correspon a lloc d'habitació sense estructures. 'Jaciment' amb un suport material molt minso. | 41.5307000,1.6910400 | 390801 | 4598500 | 1927 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44385-foto-08044-18-2.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segons l'IPAC pel que fa al tipus, correspon a lloc d'habitació sense estructures. 'Jaciment' amb un suport material molt minso. | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44386 | Cova de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-torre-nova | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Cavitat situada a la cinglera del Turó de la Torre Nova, prop de Capellades. La cavitat presentava terres transportades per les pluges.Dins d'aquests sediments es documentaren restes de materials corresponents al Bronze Final III. Durant les visites de 1984 (Carta Arqueològica) i 1991 (actualització) no es documentaren ni evidencies estructurals, ni materials. | 08044-19 | Cinglera del Turó de la Torre Nova | 41.5332400,1.6800700 | 389890 | 4598796 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44386-foto-08044-19-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: Cova de Torrenova. L'IPAC (2009) recull l'historia de la troballa i l'adscripció cronològica tot i les minses evidències materials | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44387 | Turó de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. | Amador Romaní va documentar dues alineacions de pedres de 50 i 90 metres de llargada. A l'extrem d'aquesta darrera s'associava els fonaments d'una torre circular. Vaello va recollir fragments de ceràmica rodada i sílex. Segons estudi de materials del mateix autor i els seus col·laboradors destacaven diverses formes de ceràmiques del Bronze Final III, així com de materials constructius i fragments d'àmfores romanes i medieval. Elements lítics també formaven part dels repertoris materials. (segueix a observacions) | 08044-20 | Carretera Igualada-Vilafranca | La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada i està parcialment al terme de Capellades i la resta al de La Torre de Claramunt. Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. El mateix autor a la revista Penedès va catalogar les restes existents a la plana com una estació d'època indeterminada, detectant dues alineacions de pedres. Amador Romaní no va recollir cap tipus de ceràmica ni element arqueològic i esmentava literalment: l'any 1906, que: '(…) s'hi assenten els fonaments de dos murs o parets formant angle bastant obert, amb llur vèrtex mirant al nord-est. Una de les fileres de pedres s'estén vers el sud, un xic inclinada a l'est, en una llargada de 50 m. L'altra branca es prolonga en sentit nord-oest i mesura uns 90 m., acabant en llur extrem amb els fonaments circulars d'una torre'. A la dècada de 1960, Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar la cova de la Torrenova que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la plana. Els materials trobats van ser diversos fragments de ceràmica de superfície brunyida, decorades amb cordons impresos amb digitacions, vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos autors, es va trobar restes de materials d'època romana i de ceràmica gris medieval a més de quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material, un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà de pedra sorrenca. A la vista d'aquests materials, es podria apuntar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC, aproximadament. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica que permeten confirmar la cronologia esmentada. La Cova de la Torrenova és una formació calcària d'època quaternària que té el seu origen en el despreniment d'un bloc de pedra calisa que formava la cavitat junt amb una de les esquerdes esmentades. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, no s'aprecià cap tipus d'estructura ni ceràmica. El lloc aparegué molt degradat com a l'actualitat utilitzada com a vivenda marginal. Sembla doncs que tot i els canvis de l'ús de l'espai continua essent una zona amb certes expectatives arqueològiques. | 41.5332900,1.6800800 | 389891 | 4598801 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | (Descripció): Durant la visita de 1984 (Carta Arqueològica) es van recollir fragments ceràmics però no les restes de murs atesa la transformació del lloc en espai per abocar-hi escombraries. Només a l'extrem nord s'apreciaven restes constructives. Remodelacions posteriors de la zona van eliminar els abocaments i el creixement de la vegetació impedí la recuperació visual de les restes tot i que encara es possible la presència d'algunes restes d'estructures.Història: | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 44388 | Vinya de Ca l'Isaac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-ca-lisaac | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). ALMAGRO, M. 1947. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de -Cal Isach- de Capellades'. Pirineos. Año III, ALMAGRO, M. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de 'Cal Isach' de Capellades'. Pirineos. Año III, n. GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares'. Ampurias. XXIV. MAYA GONZÁLEZ, J. L.; PONS BRUN, E. 'El Bronze Final'. A: L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1982. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TARRADELL, M. 1983. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives | A l'IPAC 2009 figura com a jaciment destruit | Jaciment arqueològic desaparegut datat al bronze final. Es tractava de restes d'un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). | 08044-21 | Carretera C-244 d'Igualada a Vilanova i la Geltrú, trencall cap a Vilanova d'Espoia | L'any 1926 en la partida anomenada Vinya de Ca l'lsaac (propietat de Josep Guasch Traveria), quan es feien els fonaments i explanació d'una caseta, van aparèixer les restes del jaciment. L'excavació la realitzar el propi Josep Guasch. El jaciment es troba situat uns 100 m. a l'est de la carretera C-244 d' lgualada a Vilanova i la Geltrú, poc després de passar el Km. 10, a l'alçada del trencall cap a Vilanova d'Espoia i d'una instal·lació de la xarxa del gas. A uns 50 m. aproximadament d'aquesta instal·lació, en direcció nord, s'inicia un camí de terra que porta a la 'Barraca d'en Guasch'. Aquest espai és conegut popularment pels capelladins com a 'Casa dels Enanitos'. Segons Almagro, que recollí les notícies del mateix Josep Guasch, el lloc estava situat en una elevació del terreny que en aquella època dominava el poble de Capellades. L'arqueòleg, amic personal de Guasch, i llavors catedràtic a la Universitat de Barcelona, donava especial atenció a l'existència d'aigua i apuntava la existència de 'un pozo para obtener agua casi a flor de tierra' per explicar aquest assentament humà. Josep Guasch va localitzar i excavar un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). Molt agosarada era la datació realitzada per Ramon Estany Serra a la revista igualadina Energia quan afirmava 'Dels segles V i IV abans de Jesucrist, existeixen les dades tretes de la vinya de ‘Ca l'Isaac''. Aquestes dades procedien directament del propi Amador Romaní, el qual va donar suport a Guasch en la documentació de les seves troballes. Els materials resultats de l'excavació es guardaven al domicili particular de Josep Guasch, com apunta el testimoni de Martín Almagro en el seu article publicat, el 1947, a Pirineos. Segons el propi Almagro, es va identificar un fons de cabana amb una estratigrafia total del terreny: - Una capa de 1'40 metres de potència a base de terra vegetal de conreu. - Una capa de 1'50 metres de terra més argilosa on ja s'hi varen recollir uns quants fragments de ceràmica. - Un nivell de pissarra en el qual hi havia excavat un forat més o menys circular d'uns 2 metres de diàmetre i amb una profunditat d'uns 175 metres, ple de terra de color fosc amb fragments de ceràmica dels camps d'urnes, decorats a base de cordons amb impressions digitals i d'altres acanalats, de les que es va poder reconstruir el material següent: una forma de tassa amb nansa de perfil en 'S' i de fabricació acurada; un plat decorat amb tres acanalats a base d'amples ranures o canals horitzontals i mètopes triangulars. També van sortir fragments de grans vasos de superfícies rugoses, decorats a base de cordons amb impressions digitals, i fragments de vasos de parets més primes i de perfils semblants a urnes. Durant la visita realitzada el 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no quedava cap vestigi del jaciment. Situació confirmada el 1991. | 41.5240000,1.6822300 | 390055 | 4597767 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa dels 'Enanitos'. A l'IPAC de 2009 figura com a lloc destruit i a l'apartat de tipus, com a lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana. Es un Àrea Expectativa Arqueològica | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44389 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina | Sense referències bibliogràfiques a l'IPAC 2009 | Sepultura amb teules localitzada a la part alta d'un talús sota un transformador. | 08044-22 | Ronda del Capelló, a l'alçada de Can Codina en el núcli de Capellades | Jaciment descobert per Raül Bartrolí l'any 1996 | 41.5356300,1.6870600 | 390477 | 4599052 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | A l'IPAC 2009 es defineix com a lloc d'enterrament inhumació aïllat | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 44390 | Solar d'en Fages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-den-fages | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA i PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). GEOPROJECTES. 2007. Estudi geotècnic per a la construcció d'un edifici en testera destinat a la Biblioteca Municipal en el solar situat entre la Plaça Verdaguer núm. 5, carrer del Pilar núm.2 i el carrer de la Canaleta s/núm., en el nucli urbà de Capellades. Igualada. REYES, J.C. 2005. Projecte executiu de la Biblioteca Municipal de Capellades. RIBA, J. 1986. Capellades RIU, Eduard. 1984. 'Necrópolis i sepultures medievals de Catalunya'. Acta Medievalia. Barcelona. SALES, J. 1999. Mon funerari de la Catalunya Central. Del Romà al Romànic . Historia, Art i Cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona. SALES, J. 1994.'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia'. Acta Medievalia. Barcelona. Pàg. 14-15. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) Memòries d'excavació: Altres / Memòries i informes / CASTILLO GÓMEZ, R.J.: Memòria de la intervenció arqueològica. Solar d'en Fages. Plaça Verdaguer, 5. Capellades (Anoia), març 2009. Nº 8782. Altres / Memòries i informes / SALAZAR ORTIZ, N., (2007), Memòria de intervenció arqueològica preventiva (seguiment i excavació). Solar d'en Fages. Plaça Verdaguer, 5. Capellades (Anoia). Maig-juny de 2007. Núm.mem. 6271 | V- XV | Durant els mesos de maig i juny de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva en el solar d'en Fages, al número 5 de la plaça Verdaguer motivada per una troballa realitzada en el context de la construcció dels fonaments de la nova biblioteca municipal. Els treballs arqueològics van ser finançats per l'Ajuntament de Capellades. La superfície intervinguda era de 160 metres quadrats. Malgrat que la zona en què s'estava actuant no tenia registres arqueològics previs podia ser perfectament susceptible de tenir-los. Aquesta zona era un espai ja plenament urbanitzat a l'Edat Mitjana. La documentació medieval disponible documenta que a la plaça de l'Església a inicis del segle XV hi havia els 'hospicis' de Bernat Musarró, Ferrer Súria i Esteve Oller. De fet, la Canaleta limitava per ponent el nucli urbà de Capellades. En aquestes actuacions de maig i juny de 2007, es van detectar restes de tres enterraments humansdeterminant que s'aturessin els treballs d'edificació per documentar les restes. La intervenció arqueològica realitzada va consistir en la documentació arqueològica de les restes de tres tombes. L'estratigrafia arqueològica registrada mostra un primer estrat sota la vorera, de matriu sorrenca i de color grisós, en el qual no es va detectar cap rastre de material arqueològic. Aquest nivell semblava haver estat aportat en el moment de construcció de l'edifici que ocupava el solar abans d'ésser enderrocat. L'aportació d'aquest estrat va comportar l'escapçament de les tombes detectades just a sota, perdent la coberta dues d'elles i bona part del rebliment. La tercera havia estat respectada, potser per restar coberta per una gran llosa de travertí. La primera tomba havia perdut la part inferior durant el rebaix, conservant l'individu inhumat de cintura en amunt. L'esquelet de la tomba dos havia perdut la part inferior de les cames. La tomba tres és l'única que es va excavar i documentar totalment. Les fosses de les tres sepultures estaven fetes en l'estrat geològic i les tres mostraven idèntic rebliment, de matriu sorrenca, de compacitat fluixa i de color marró clar. Destaca la tomba tres, que presentava una fossa antropomorfa de fons pla, amb la part del cap diferenciada en forma quadrangular. Les restes de l'esquelet estaven en decúbit supí. Les tres tombes eren orientades d'est a oest i en cap d'elles es detectà cap material arqueològic associat. En la segona fase de l'excavació es rebaixà el subsòl de l'altra meitat del solar. En aquesta intervenció es detectaren les restes d'un mur i una quarta tomba, conservada sencera. Aquesta és una inhumació amb fossa rectangular de fons pla, 2 metres de llargada per 47 cm d'amplada retallada a l'estrat geològic, amb una coberta a base de grans lloses rectangulars de travertí de diverses mides. A l'interior, perfectament segellat i sense rebliment de cap tipus, es conservava l'esquelet complet d'un individu orientat d'est a oest i en decúbit supí, amb els braços creuats sobre el tòrax i les cames estirades amb els peus creuats. Tampoc presentava material associat. Donat que no s'ha registrat aixovar en cap tomba, la tipologia de la tomba en sí mateixa ha estat l'element clau a tenir en compte per a assignar la necròpolis a un moment cronològic, entre els segles V i XIV, a cavall entre l'antiguitat tardana i l'edat mitjana. | 08044-23 | Plaça Verdaguer, 5 | Durant 2007 i 2009 s'efectuaren breus campanyes d'excavació de poc més d'un mes de duració dirigides per Natalia Salazar i Rony José Castillo, respectivament. | 41.5309800,1.6860000 | 390381 | 4598537 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44390-foto-08044-23-1.jpg | Legal | Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaciment arqueològic actualment Desaparegut. Cronologia: 491/1492 Domini visigòtic /medieval.Les restes arqueològiques retirades del seu emplaçament original (les lloses de les sepultures), han estat guardades per ser recol·locades en la planta baixa de l'edifici de la Biblioteca. | 87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 44391 | Abric de la Consagració | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-consagracio | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA i PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia) | S'han localitzat nou nivells arqueològics. Es van recollir dos peces i alguns ossos. La resta de material prové de recollida del pendent on s'aboca el sediment. Malgrat no haver-hi gaire material lític, els arqueòlegs que excavaren el jaciment l'any 1985 aventuren la hipòtesi cronològica del Paleolític Superior o musterià evolucionat. Durant l'estiu de 1991 es va produir el despreniment d'uns grans blocs de travertí de la part superior de l'abric que han caigut sobre l'esplanada del camí. El novembre de 1991 es van repetir nous despreniments. | 08044-24 | Cingle del Capelló | 41.5314800,1.6913100 | 390825 | 4598586 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44391-foto-08044-24-2.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La cronologia que figura a l'IPAC i a l'Egypci s'estèn entre 33000 i el 9000. Enquadrat dins del Paleolític Superior. Es descriu com a Cova natural sense estructures. Entre els dies 15 d'agost i 3 de setembre de 1985 es dugué a terme una excavació d'urgència promoguda pel Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia dirigida per Eudald Carbonell. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44393 | Mirador de la Miranda Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-miranda-xica | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades. Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. | XX | La Miranda Xica és la única que conserva el seu estat original, ja que la resta van ser modificades o deixades sense ús amb la construcció de la Ronda de Capelló a mitjan de la dècada de 1970. El valor d'aquest indret radica en que sempre ha estat un punt de pas prou important; confluïen el camí de la Font de la Reina i el del Capelló. El primer era la via habitualment utilitzada pels habitants de la Font de la Reina per pujar a la vila. A la proximitat d'aquest camí des del segle XVIII hi havia el pous de gel que aprovisionaven Capellades. | 08044-26 | Ronda del Capelló, C. Dr. Fleming | Des d'època immemorial ha existit a la zona del Capelló diferents mirandes. La Miranda Xica era una de les tres existents al Capelló. Les altres dues eren situades, una darrera de l'hort de Cal Petit i la tercera relativament a prop de l'escorxador construït a finals de la dècada de 1920. | 41.5333400,1.6876500 | 390523 | 4598797 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Espai de valor paisatgístic que permet visualitzar: zona de la Barquera amb la preservació de l'horta tradicional existent i tenir especialment en compte la seva proximitat amb el riu Anoia i amb el PEIN de les Valls de l'Anoia. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 44397 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-4 | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. (en premsa). 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES, | XIX | Recinte de planta rectangular que va iniciar la seva construcció l'any 1858 com figura en un element de ferro forjat que fa esment a aquesta data. L'eix de la portalada coincideix amb l'eix de la capella. L'espai antic, conegut com el 'cementiri vell', està dividit en dos àmbits de planta rectangular. En el cos central del primer, hi ha la capella, dos panteons laterals i diverses sepultures de personatges capelladins. Els laterals els tanquen sèries de nínxols de quatre filades, amb el forat del nínxol d'arc de mig punt i coberts amb teula corba a una vessant. El cos central construït, el formen tres capelles panteó. La central, més alta, coronada per un campanar d'espadanya sense campana, pertany a la família de 'Joan Artigas Cardús'. La capella del costat de llevant pertany a la 'Família Grados-Rius'. Aquesta presenta la paret del fons estucada de color ocre i es cobreix amb falsa volta d'aresta. El panteó queda tancat amb una porta de ferro forjat de dues fulles batents. El tercer panteó, situat a ponent, pertany a la 'Família Respall i Piñol'. Figura la data '1882'. Al centre d'aquest departament primer, és on es concentren les tombes amb hipogeu de les grans famílies capelladines. La primera a construir-se fou la de Ramon Romaní Puigengolas. L'àmbit del sepulcre, de planta rectangular, queda limitat per una barana de ferro fos decorada amb cascalls ancorada en pilars de pedra treballada amb motius escultòrics, a les quatre cares, coronats per una hídria. Presideix el sepulcre una base tronco-piramidal on recolza una creu embolcallada amb corona floral. Figura la data '1895'. El segon sepulcre pertany a Llorenç Miquel i Costas, segons projecte de l'escultor Josep Planas. És de planta rectangular i és elevat dos graons sobre una plataforma. El perímetre queda protegit per una barana de marbre, formada per quatre balustres i tres passamans de secció circular, a cada banda. La tercera és la de Joan Romaní i Massana. Es tracta d'una tomba menor. El següent sepulcre és el d'Antoni Miquel i Costas, datat el 1914 La més recent és la tomba de la família Durban 'Anno MCMLXXX'. El segon àmbit que cal destacar correspon a la primera ampliació de la dècada de 1910-1920, en direcció sud, conegut com a 'cementiri nou'. És un espai tancat a manera de claustre, limitat per sèries de nínxols de quatre filades, de forat quadrat, protegits amb un petit porxo tancat amb arqueria perimètrica d'arcs de mig punt i pilars quadrats amb un senzill capitell, pintat de color blanc. Es cobreix amb teula corba a una vessant. | 08044-30 | Camí del Cementiri | El cementiri municipal fou una important obra de la segona meitat del segle XIX a Capellades que donava resposta a una necessitat del municipi. Desprès de estudis, reunions diverses el lloc triat fou el cim del Mulà. Al juliol de 1897, el ple municipal va prendre la resolució de cercar nous espais per ampliar el cementiri. Segons el Registre Fiscal de 1906, la seva adreça era 'Despoblado nº 1' i ocupava una superfície de 2.610 m². La construcció de la capella, segons sembla i indiquen certs elements (les inicials J.A. i la data 1911), fou pagada per Joan Artigas i inaugurada el dia de Tots Sants de 1911, tal com recollí la premsa local. La part central de la part 'vella', a finals del segle XIX, va començar a ser ocupada pels sepulcres dels membres de l'oligarquia capelladina. El primer que es va construir, possiblement, fou el de Ramon Romaní i Puigdengolas, obra de Josep Planas. El següent, fou el d'Antoni Miquel i Costas, construïda cap el 1914. Anys més tard, fou enterrat Antoni Miquel i Costas, llavors ja marquès de la Pobla de Claramunt El 14 d'abril de 1918, el cementiri va passar a l'administració directa de l'Ajuntament, tot limitant les atribucions de la Junta del Cementiri (quatre regidors, el rector i el metge titular) establint una ampliació que era necessària, que durant els anys vint va comportar nous nínxols i l'enderrocament d'altres de més vells. L'any 1921, la família Costa i Mas va arranjar el camí d'accés al cementiri i convertir-lo en un parc públic. Durant la dècada dels 60 i 70 del segle XX s'efectuen diverses ampliacions, essent la darrera de l'any 1980. | 41.5251000,1.6850000 | 390288 | 4597886 | 1858 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44397-foto-08044-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44397-foto-08044-30-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: Cim del Molar o Mulà. És un interessant conjunt funerari del qual s'ha destacar els dos àmbits històrics, el de 1858 i el de la dècada de 1910-1920. El primer, perquè conté els sepulcres de les famílies benestants de la vila, i elsegon, per la seva singular tipologia de porxades amb arqueria que protegeixen els nínxols.1858; ampliacions els anys 1897, 1910-1920, 1965-1967, 1970, 1973, 1978, 1980 i 2008. Capella: 1911. Arranjament i enjardinament del camí: 1921. L'espai és també una Àrea d'expectativa arqueològica. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44399 | Col·legi Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-divina-pastora | BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M, 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ROS LECONTE, Ernesto. 1985. Vida y obra del P. José Tous y Soler, Barcelona. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt d'estil neoclàssic format per una capella, el convent i diverses ampliacions per a escola. El cos del convent és de planta rectangular, consta de planta baixa i tres pisos i està compost segons tres eixos amb obertures de proporció vertical d'arc de mig punt. L'edifici està coronat per una cornisa sostinguda amb mènsules. Les finestres de les plantes pis presenten una falsa llinda plana i són emmarcades amb motllures. En les cantonades es pot veure la pedra tosca utilitzada per la seva construcció. La capella presenta la façana amb un únic eix. Destaquen la portalada amb llinda plana i arc de mig punt sobrepassat, tancada amb dues fulles batents revestides amb planxa metàl·lica pintada de color gris i un arc de mig punt, una rosassa semicircular i un frontó triangular, el qual recolza en dues pilastres que hi ha a les mitgeres, que corona la façana. L'església està coberta amb una volta de canó. Per sobre el nivell de la porta d'entrada des del carrer de la Divina Pastora, hi ha un cor amb barana de fusta. A les parets laterals, s'obren fornícules d'arc de mig punt que emmarquen diverses imatges de sants. L'altar està situat en un nivell més alt que la nau, al qual s'accedeix per uns esglaons. En general, la decoració és de línies molt sòbries, tot i que l'aspecte actual no és el mateix que en el moment de la seva construcció, perquè durant la Guerra Civil de 1936-1939 va tenir molts desperfectes i va haver de ser arranjada. | 08044-32 | Carrer Divina Pastora, 6-8 | L'edifici del convent fou construït al lloc que abans havien ocupat els estricadors de la confraria dels paraires. El solar va ser adquirit pel fabricant de paper, Bartomeu Costas i l'edifici s'aixecà amb donatius. La propietat consta a nom de La Orden de Religiosas de la Divina Pastora. Segons el Registre Fiscal de 1906, el número 6 és la Casa convento con patio . El número 8 era la Iglesia del Convento, que totalitzava una superfície ocupada de 70 m2. Aquest institut s'havia establert, al principi a Ripoll, però després d'uns anys molt durs en els quals no es van entendre amb les autoritats de la vila, el Pare Tous va decidir tancar el convent i recomençar en un altre lloc. Hi ha el testimoni del Pare Serrancolí, que atribueix l'establiment a Capellades d'aquest Institut Religiós, als desitjos d'uns nebots del Pare Fundador (Família Costas-Tous) fabricants de paper. Les obres s'iniciaren l'any 1859. El dia 13 de maig de 1862 es va poder inaugurar l'edifici destinat a escola i convent. Pel que fa a la part conventual, s'hi acull un noviciat per a religioses, que funcionarà fins al 1871. El 1905 l'escola tenia entorn de 100 estudiants. El col·legi religiós, durant el segle XIX, rebia subvencions de l'ajuntament. La funció docent es va desenvolupar de forma ininterrompuda des de la seva creació fins 1933, quan fou tancat per un temps per la inspecció. En aquells moments tenia 90 alumnes matriculades. Durant la Guerra Civil de nou va haver de tancar. Les obres de l'església es van iniciar l'any 1880 i el dia 18 d'abril de 1883 es donaren per acabades. Segons el padró de 1970, la comunitat religiosa tenia 10 membres. L'escola fou exclusivament femenina, amb nens fins al set anys, fins al curs 1975-1976, quan es va iniciar l'ensenyament mixt. Per fer front als reptes derivats de la LOGSE, l'escola va incorporar nous espais en forma de patis i instal·lacions esportives, a més d'una sala polivalent en els baixos d'un edifici veí. | 41.5304200,1.6883700 | 390578 | 4598472 | 1859 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44399-foto-08044-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44399-foto-08044-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44399-foto-08044-32-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La construcció principal de 1959 i l'església de 1880 | 99|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/