Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
44368 | Balma Costa de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-costa-de-cal-manel | BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAQUERO, M., (agost 2003), Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel, Mem.núm. 4954. VAQUERO, M. (2005). Memòria d'excavació arqueològica, a la Balma de la Costa de Can Manel (Capellades, Anoia). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Mem.Núm. 6012 VAQUERO, M., (agost 2003), Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel, Mem.núm. 4954 | Balma que conserva les filades inferiors d'un mur que en època de Amador Romaní va servir com a tanca. A la paret de la cinglera alternen estrats de llims amb altres de travertí amb presència de restes materials (sílex, restes de fauna). La datació Paleolític Superior s'ha establert per la semblança dels materials amb el documentats a l'Abric Agut i l'Abric Romaní. L'any 2003 es dugué a terme una campanya d'excavacions dins del Projecte 'Abric Romaní-Cingles del Capelló'. S'han recuperat restes de fauna corresponents al Paleolític Superior final, completats amb analítiques paleo-ambientals que defineixen unes condicions climàtiques fredes i seques, tot i que dins l'estratigrafia més recent s'observen canvis ver una millora de les condicions climàtiques. Les datacions de C14 permeten establir un marge entre 15.190 +- 60 i 12.290 +- 60 BP. | 08044-1 | Cingle del Capelló | Jaciment descobert l'estiu de 1986 per Raül Bartrolí. En època de Amador Romaní l'accés possiblememt sería tancat per un petit mur, fet que explica que l'indret no fos considerat fins el seu descobriment a inicis del segle XX. Dins del Projecte d'Investigació Abric Romaní i Cingles del Capelló s'han dut a terme campanyes d'excavació entre els anys 2003 i 2006 que van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) | 41.5279900,1.6903800 | 390741 | 4598200 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44368-foto-08044-1-1.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt del Cingle del Capelló. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44370 | Cova dels Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-degotalls | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | L'accés es força cobert per vegetació arrapada a la cinglera. Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i de te ula romana Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) s'efectuà l'estudi dels materials ceràmics que segons les formes i decoracions s'emmarquen dins del Bronze Final II. La visita a la Cova no permeté recuperar materials arqueològics en superficie. | 08044-3 | Cingle del Capelló | Explorada l'any 1905 per Amadeu Romaní qui recollí restes lítiques, ceràmiques diverses i teula romana | 41.5303000,1.6914100 | 390831 | 4598455 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44370-foto-08044-3-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Interpretada a l'IPAC com a Cova Natural d'enterrament Inhumació Col·lectiu, datat al Bronze Mig-Final entre 1500 i 650 aC | 78|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44371 | Cova del Jaume Forcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-jaume-forcada | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Explorada al 1905 per Amador Romaní. Presenta dos entrades per accedir s'ha de grimpar cinglera amunt pel travertí. S'esmenta la recollida de ceràmica sense especificar . Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) es va comprovar la diferencia de sediment existent en ambdós accessos, però amb tot cas sense documentar-se restes de materials en superfície. | 08044-4 | Cingle del Capelló | Explorada al 1905 per Amador Romaní. | 41.5306600,1.6913400 | 390826 | 4598495 | 08044 | Capellades | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com Balma d'en Forcada. Per les seves característiques, però amb absència de materials, sembla que podria ser una cova d'ús funerari. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44372 | Cova de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-miranda | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. | S'accedeix grimpant per la cinglera per les irregularitats del travertí i es localitza en un lloc difícil uns 15 metres damunt del camí. Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica sense especificar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia (1984) la visita a l'indret no va permetre apreciar cap evidencia material. Per les característiques topogràfiques i per semblances a altres jaciments, es va considera com a cova sepulcral col·lectiva, de l'Edat del Bronze, segons les perioditzacions de l'IPAC, 2009. (1800-650 ?). Amador Romaní la situa com a Cova Neolítica. | 08044-5 | Cingle del Capelló | Explorada 1905 per Amador Romaní esmentant restes diverses: òssies humanes, sílex i ceràmica diversa sense concretar. Així mateix va efectuar dos cales, una al sector del pou i l'altra a la coveta. A la cala del pou va distingir cinc capes assolint una fondària de 2.50 metres. La més superficial amb restes de teula romana, i les successives amb presència de restes lítiques diverses. | 41.5307800,1.6913300 | 390825 | 4598508 | 08044 | Capellades | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44373 | Cova d'en Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sellares | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912.'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell. Amador Romaní esmenta l'existència d'una coveta amb un sediment estratificat de 15 centímetres amb restes de carbó, lítica, malacologia i bocins de ceràmica sense precisar. L'indret va ser catalogat com a cova sepulcral neolítica. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984), es confirmà que podria ser un annex de l'Abric Agut, no constatant-se cap evidencia material. Per les característiques del lloc i pel sondeig efectuat amb els materials, tindria moltes semblances amb l'Abric Romaní i l'Estació de Agut. | 08044-6 | Cingle del Capelló | Explorada per Amador Romaní el 1905. Posteriorment, 1976, excavada per Eduard Ripoll i L.G. Freeman. L'accés es localitza a la paret de l'Abric Agut prop de la trinxera excavada l'any 1985 per Rafael Mora i Eudald Carbonell.. | 41.5310700,1.6913100 | 390824 | 4598540 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cova d'en Sallarès. Dins l'IPAC es catalogà com a Cova Natural sense estructures amb un marc cronològic variable entre 33000 i 9000, Paleolitic Superior. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44374 | Estació Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-agut | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. CAMPILLO, D (et al.)1990. 'Materiales paleolíticos y un fragmento cranial humano de Agut-Romaní en la colección Vidal del Museo de Arqueología de Barcelona'. Complutum. CANAL, J; CARBONELL, E. 1989. 'Abric Agut (Capellades, Anoia). Catalunya Paleolitic'. Girona CARBONELL, Eudald; VAQUERO, Manuel. 2000. 'Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaníy el Abric Agut (Capellades, Barcelona)': Replica Campillo et al. Complutum. Madrid. ENRICH i HOJA, J. 1976. Campaña de excavacions arqueológicas en el Abric Agut de Capellades. Igualada. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAQUERO, M (et al.) 2001. 'Abric Agut (Capellades, Anoia)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Situat a 300 metres de l'Abric Romaní formant part dels dipòsits quaternari, localitzat a peu de roca, al marge dret del riu Anoia. L.M Vidal efectuà al 1912 una trinxera que assolí els 4 metres de fondària, identificada posteriorment per Freeman. Posteriorment, Ripoll i Lumley va realitza un altra on van identificar cinc estrats on alternaven capes de terra negrosa i toves arenoses. Dins l'estrat 4 es documentà un enllosat amb plaques de travertí i quatre dents humanes (un premolar i tres molars) corresponents a un Neandertal. Les restes òssies son acompanyades d'indústria lítica mosteriana, Paleolític Mig. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) l'obertura d'un camí va destruí la pràctica totalitat del jaciment. | 08044-7 | Cingle del Capelló | Jaciment descobert l'any 1909 per J. Agut. A l'any 1912 L.M. Vidal descobreix quatre dents humanes. Els anys 1985, 1999, 2000 i 2001 es van dur a terme campanyes d'excavació de poc més d'un mes de durada en cada cas dins d'un projecte que integrava també la Cova de la Consagració. (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat). | 41.5311600,1.6913100 | 390824 | 4598550 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaciment Identificat com abric i espai d'habitació amb estructures. Datada la seva ocupació entre el 90000 i el 50000, segons l'IPAC, 2009. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44375 | Cova del Paranò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-parano | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Es localitza per sobre de l'esplanada on es localitza l'Abric de la Consagració. S'accedeix grimpant per la cinglera de travertí. Segons la visita efectuada l'any 1911 per Amador Romaní es van recollir ossos humans i ceràmica, sense més especificacions i s'esmenta l'existència de tres nivells. Durant la visita dels membres de la Carta Arqueològica (1984) no es documentaren restes. Per la localització de difícil accés i les característiques del lloc podria ser destinat a lloc col·lectiu d'enterrament, neolític segons el seu descobridor i també segons l'IPAC de 2009. | 08044-8 | Cingle del Capelló | Al 1911 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. | 41.5313500,1.6912800 | 390822 | 4598571 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | L'IPAC de 2009 cataloga aquest jaciment com Cova Natural d'enterrament inhumació col·lectiu, tot i que durant la visita de la Carta Arqueològica no es documentaren materials associats en aquesta funció que se li otorga per trets contextuals i semblances amb altres jaciments de l'entorn. La cronologia de l'esmentat Inventari de la Generalitat el sitúa de forma genèrica al Neolític Final, entre el 2500 i 2200. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44376 | Balma del Pau Anton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pau-anton | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANI, Amador. 1929. Atlas de Amador Romaní. Museu Molí Paperer de Capellades. | Es localitza en un punt de la cinglera on el travertí ha estat retallat formant una mena de capelles una de les quals dona accés en aquesta balma. Va ser explorada per Amador Romaní recollint unes mostres de sílex, sense concretar més. Posteriorment, l'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica es va posar de manifest l'existència d'estructures modernes (altars, escales, armariets, etc.) que distorsionen la visió general. | 08044-9 | Cingle del Capelló | Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. | 41.5316200,1.6912300 | 390818 | 4598602 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44376-foto-08044-9-2.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | L'IPAC el cataloga com a Cova Natural d'habitació sense estructures dins un marc cronològic definit com a Leptolitic (Indiferenciat), en un marc entre 33000 i 5500, tot i que pràcticament no hi ha evidencia més enllà de la constextual. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44377 | Balma dels Pinyols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-pinyols | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VAQUERO, M (et al.) 2001. Abric Agut (Capellades, Anoia). Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga. | La primera exploració és de 1905 i correspon a Amador Romaní que recollí sílex i esmenta dos nivells, el segon dels quals presenta restes de lítica amb malacologia. Durant les visites efectuades l'any 1984 per l'elaboració de la Carta Arqueològica no es documentaren restes materials. | 08044-10 | Cingle del Capelló | Al 1905 la cova va ser explorada per Amador Romaní i els comentaris de la visita es troben a l'Atlas que es conserva al Museu Molí Paparer de Capellades. Durant els anys 2000 i 2001 es portaren a terme campanyes programades d'un mes de duració sota la direccció de l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez. | 41.5320000,1.6912500 | 390821 | 4598644 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a Cova dels Pinyols. Dins l'IPAC el jaciment es considera Cova Natural d'habitació sense estructures, més per la semblança a d'altres espais semblants que per unes evidències clares. D'altra banda, la cronologia s'estèn entre 90000 i 9000. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44378 | Cova Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-pallares | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. | La cova presenta una profunditat de 2.5 metres i una alçada d'1.5 metres. Va ser explorada l'any 1913 per Amador Romaní amb esment a ossos i ceràmica sense més concreció. La visita efectuada durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) no va afegir cap informació pel que fa ni a materials, ni a estructures | 08044-11 | Cingle del Capelló | Va ser explorada l'any 1913 per Amador Romaní amb esment a ossos i ceràmica sense més concreció. | 41.5325600,1.6912500 | 390822 | 4598706 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a Cova del Maties Pallarès. A l'IPAC s'identifica com a Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. Més que evidencies materials que portin a aquesta interpretació funcional de l'espai, es tracta d'una hipòtesi de treball que es relaciona a espais adjacents que presenten els mateixos trets. La cronologia es de Neolític Final, dins d'un marc entre 2500 i 2200. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44379 | Cova d'Antoni Zulueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dantoni-zulueta | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès, Any III, núm.7. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona. | Es troba penjada en el cingle. Segons el diari d'Amador Romaní recollí restes òssies humanes i d'animals diversos, sílex, ceràmica i un ós treballat. Segons visita durant la Carta Arqueològica (1984) es un lloc de difícil accés que no conserva pràcticament sediment i tant per l'orientació com pels trets generals de l'indret podria haver estat espai d'enterrament col·lectiu. L'estudi dels materials ceràmics a partir dels dibuixos permeten enquadrar l'indret al Bronze Final II-III. | 08044-12 | Cingle del Capelló | Descoberta per Amador Romaní al 1900 i explorada al 1905. Posteriorment va ser explorada també per Lluís M. Vidal entre 1911 i 1912. | 41.5312700,1.6913300 | 390826 | 4598563 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segon l'IPAC el lloc es Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La cronologia esmentada s'estendria entre 1150 i 650 aC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44380 | Cova de Lluís M. Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lluis-m-vidal | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. | Es localitza en la proximitat de les cases de la Font de la Riera, al peu del Camí Ral. Va ser descoberta l'any 1913 per Amador Romaní esmentat la presència de sílex catalogant-la com pertanyent al Paleolític Superior. Durant la visita dels membres de la Carta Arqueològica (1984) no es documentaren ni restes d'estructures ni de materials, destacant la considerable presencia de vegetació. L'any 1991 durant la revisió de la Carta eren palesos els retalls soferts pel travertí fruit de l'ampliació de la feixa. | 08044-13 | Cingle del Capelló | Explorada per Amador Romaní a principis de segle XX, amb documentació gràfica que forma part del Atlas, conservat al Museu Molí Paperer de Capellades. | 41.5333400,1.6914100 | 390836 | 4598792 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a: Cova d'en Vidal. A l'IPAC es descriu com a Cova natural d'habitació, sense estructures i sense una c ronologia ni que sigui orientativa. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44381 | Balma i cova de Simeó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-cova-de-simeo | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROVIRA VIRGILI, Antoni. 1922/1934. Historia de Catalunya. Barcelona. Vol. I VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Jaciment de difícil accés que presenta forma quadrada de 80 centímetres de costat, trobant-se a 150 metres a l'est de l'Abric Romaní. Amador Romaní esmenta alguns fragments de ceràmica. Durant la visita de l'any 1984 (Carta Arqueològica) només es senyalà part d'un mur modern excavat al travertí que serviria per tancar la cova. L'any 1991, durant la revisió de la Carta, es posa de manifest l'espoli, sense materials. | 08044-14 | Cingle del Capelló | Jaciment explorat per Amador Romaní a inicis de segle XX, afectuant planta i secció i recollint informació a l'Atlas que es troba dipositat al Museu Molí Paperer. | 41.5335400,1.6907400 | 390781 | 4598815 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Balma i cova d'en Simon. A l'IPAC 2009 apareix identificat com a Cova natural d'habitació sense estructures,pero per les seves dimensions fa dificil esbrinar la funció. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44382 | Abric Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-romani | Només hem fet referència a algunes de les decenes d'articles publicats sobre l'assentament de l'Abric Romani. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia. 2007 CARBONELL, R i VAQUERO, M. 2000/2001'Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaní y el Abric Agut (Capellades, Barcelona). Rèplica a Campillo et all.', Complutum, 11. Madrid. CENTRE DE RECERQUES PALEO-ECO-SOCIALS DE GIRONA. 'Aproximación histórica al Paleolítico de Cataluña: Amador Romaní i Guerra i els seus treballs de camp a l'arqueologia (1873-1930)'. Estrat. Igualada. 1989. LAPLACE, G. 1962. 'Le Paleolitique Supérieur de l'Abri Romaní'. L'Anthropologie MORA, R et all. 1988. 'Chronostratigraphy of Abric Romaní'. L'Homme de Néandertal. Liège. Vol I. RIPOLL, E. 'Excavaciones en el Abrigo Romaní (Capellades, Barcelona)'. Ampurias, XXVI-XXVII. 1959. VALLVERDU, Josep; ALLUE, Esthel et all. 2014.' Abric Romaní (Capellades)'. En Sala Ramos (Editor). Los cazadores recolectores del Pleistoceno y del Holoceno en Iberia y el Estrecho de Gibraltar. Estado actual del conocimiento del registro arqueológico. Universidad de Burgos y Fundación Atapuerca. | Segons la catalogació de l'IPAC l'estat de conservació és excel·lent | Es localitza a l'extrem nord del passeig del Capelló accedint-se al jaciment per una porta. Està penjat en ple congost de l'Anoia. Es una cova de 20 metres de llargada per 5 metres de fondària i 3 metres d'alçada a la boca d'accés. La potència estratigràfica és de 12 metres, essent els nivells més moderns d'inicis del Paleolític Superior. La campanya de 1983 posar al descobert tres estructures de combustió, una estaca de fusta, un collaret de cipraca del Paleolític Mitjà amb industria lítica mosteriana de denticulats. La fauna esta formada per carnívors (os, llop, hiena, porc senglar, etc.), herbívors ( cavall, cérvol, llebre), aus (àliga, gralla, ànec, etc.). També es documenta l'ocupació del Paleolític Superior, amb una diversitat de teories en torn a la pertinença de les peces lítiques, entre el Proto-Aurinyacià,l'Aurinyacià, Gravetià, Magdalenià, Perigordià. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) el jaciment presentava un bon estat de conservació i l'any 1989 es documentà un recipient de fusta carbonitzat de 45.000 anys. Posteriorment, l'any 1992 es recuperaren restes de grans felins (pantera i lleó) | 08044-15 | Cingle del Capelló | Descobert l'any 1909 per Amador Romaní. Al segle XIX es feia servir com a cementiri i posteriorment serví de pedrera Treballs efectuats: Amador Romaní des de 1909 fins 1930 Excavacions: 1909-1911. Treballs sota el patrocini de l'Institut d'Estudis Catalans: Amador Romaní, Lluís Marià Vidal, Norbert Font i M. Cazurro. 1956-1962: Eduard Ripoll, Laplace (1959) i H. Lumley (1961) 1975: Eduard Ripoll i M. Llongueras 1983 fins l'actualitat: direcció d'Eudald Carbonell | 41.5328400,1.6881100 | 390560 | 4598741 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44382-foto-08044-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44382-foto-08044-15-3.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: Balma del Fossar Vell. L'Abric Romaní es el principal jaciment del Parc Prehistòric de Capellades que juntament amb el altres es localitza en la formació geològica travertinica de la Ciglera del Capelló. La rellevancia científica va fer que una teulada protegeixi les restes. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44383 | Fàbrica Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-guasch | ALMAGRO, M. 1947. Noticias prehistóricas del Valle del Noya. Nota I, 'El sepulcro neolítico de la Fàbrica Guasch de Capellades'. Pirineos, 6 (any 2) . Zaragoza. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 1982.L'Arqueologia a Catalunya Avui. Barcelona. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de cataluña y Baleares'. Ampúrias XXIV. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MUÑOZ AMILIBIA, A.M. 1965. La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, Eduard i LLONGUERAS, M. 1963. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa'. Ampurias XXV. Barcelona | A l'IPAC figura com estat de conservació desconegut | L'any 1926 fruit de les remodelacions a la propietat de Josep Guasch es va documentar un sepulcre de fosa. Ni l'any 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica, ni durant la revisió de l'any 1991 no restava cap evidencia. L'estructura era una fossa simple circular amb una profunditat d'1.15 metres amb petites pedres delimitant-la i una llosa de cobertura. Restes d'un cos arrupit amb les cames flexionades amb un molt mal estat de conservació acompanyat d'alguns bocins de ceràmica. | 08044-16 | Av de Maties Guasch | Enterrament descobert i destruit l'any 1926 fruit de treballs de remodelacions de terres | 41.5276200,1.6853200 | 390319 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44383-foto-08044-16-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segons el tipus de tomba i les restes ceràmiques, pertany al periode Neolític Mig-Recent amb una cronologia entre 3500 i 2500 aC. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44384 | Teuleria de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amador. 1921. 'Peletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia', Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès (setembre), Any III (núm.7) | Posteriors treballs 1984 i 1991 no permeteren documentar restes com les esmentades a l'article d'Amador Romani. | Segons l'estudi dels materials recollits per Romaní efectuat durant l'elaboració de la Carta Arqueològica (1984) eren vores de gerres ibèriques de gran format. No obstant durant la realització de l'esmentat treball de mitjans dels vuitanta no es van documentar evidencies al respecte, de la mateixa forma que durant els treballs d'actualització de 1991. El suposat jaciment va quedar integrat dins del casc urbà de la població. | 08044-17 | Entre l'Avinguda Guasch i La Bassa | L'histoira dels treballs es redueix a la troballa de materials minsos recollits i alguns dibuixats per Amador Romaní, presentents a la documentació original de 1928. | 41.5276200,1.6848800 | 390282 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: , Rajoleria de Dalt. Segons s'esmenta a l'IPAC i per la poca bibliografia es tracta d'una assignació arqueològica a unes restes minses de ceràmica ibèrica dins d'un topònim deTeuleria o Rajoleria, evidentment que dona continuitat al tipus d'evidencia antiga. Segons la mateixa font pel que fa al tipus, correspon varis, desconegut. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44385 | L'Escorxador Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador-nou | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MALUQUER DE MOTES, J; HUNTINGFORD, E; MARTIN, R; RAURET, A.M; PALLARES, R; VILA, M del Vilar. 1982. Catàleg provisional dels poblats ibèrics a Catalunya. Barcelona | Ubicat on l'any 1927 es va situar el Nou Escorxador, recollint-se ceràmiques ibèriques segons va notificar Amador Romani. Durant la realització de la Carta (1984) i durant la revisió de la mateixa, les visites efectuades no van aportar evidencies ni materials ni estructurals. | 08044-18 | Cruïlla entre el Passeig del Capelló i el carrer de Santa Anna | Segonsl'IPAC pel que fa al tipus, correspon a lloc d'habitació sense estructures. 'Jaciment' amb un suport material molt minso. | 41.5307000,1.6910400 | 390801 | 4598500 | 1927 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44385-foto-08044-18-2.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segons l'IPAC pel que fa al tipus, correspon a lloc d'habitació sense estructures. 'Jaciment' amb un suport material molt minso. | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44386 | Cova de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-torre-nova | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. VIDAL, L.M. 1911-1912. 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona | Cavitat situada a la cinglera del Turó de la Torre Nova, prop de Capellades. La cavitat presentava terres transportades per les pluges.Dins d'aquests sediments es documentaren restes de materials corresponents al Bronze Final III. Durant les visites de 1984 (Carta Arqueològica) i 1991 (actualització) no es documentaren ni evidencies estructurals, ni materials. | 08044-19 | Cinglera del Turó de la Torre Nova | 41.5332400,1.6800700 | 389890 | 4598796 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44386-foto-08044-19-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: Cova de Torrenova. L'IPAC (2009) recull l'historia de la troballa i l'adscripció cronològica tot i les minses evidències materials | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||
44387 | Turó de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). VAELLO, J; MEJIA, J i VICENTE, J. 1968/7. 'Noves recerques arqueològiques a Capellades (Barcelona)'. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista de Puig Castellar (2ª època). Santa Coloma de Gramenet. | Amador Romaní va documentar dues alineacions de pedres de 50 i 90 metres de llargada. A l'extrem d'aquesta darrera s'associava els fonaments d'una torre circular. Vaello va recollir fragments de ceràmica rodada i sílex. Segons estudi de materials del mateix autor i els seus col·laboradors destacaven diverses formes de ceràmiques del Bronze Final III, així com de materials constructius i fragments d'àmfores romanes i medieval. Elements lítics també formaven part dels repertoris materials. (segueix a observacions) | 08044-20 | Carretera Igualada-Vilafranca | La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada i està parcialment al terme de Capellades i la resta al de La Torre de Claramunt. Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. El mateix autor a la revista Penedès va catalogar les restes existents a la plana com una estació d'època indeterminada, detectant dues alineacions de pedres. Amador Romaní no va recollir cap tipus de ceràmica ni element arqueològic i esmentava literalment: l'any 1906, que: '(…) s'hi assenten els fonaments de dos murs o parets formant angle bastant obert, amb llur vèrtex mirant al nord-est. Una de les fileres de pedres s'estén vers el sud, un xic inclinada a l'est, en una llargada de 50 m. L'altra branca es prolonga en sentit nord-oest i mesura uns 90 m., acabant en llur extrem amb els fonaments circulars d'una torre'. A la dècada de 1960, Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar la cova de la Torrenova que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la plana. Els materials trobats van ser diversos fragments de ceràmica de superfície brunyida, decorades amb cordons impresos amb digitacions, vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos autors, es va trobar restes de materials d'època romana i de ceràmica gris medieval a més de quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material, un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà de pedra sorrenca. A la vista d'aquests materials, es podria apuntar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC, aproximadament. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica que permeten confirmar la cronologia esmentada. La Cova de la Torrenova és una formació calcària d'època quaternària que té el seu origen en el despreniment d'un bloc de pedra calisa que formava la cavitat junt amb una de les esquerdes esmentades. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, no s'aprecià cap tipus d'estructura ni ceràmica. El lloc aparegué molt degradat com a l'actualitat utilitzada com a vivenda marginal. Sembla doncs que tot i els canvis de l'ús de l'espai continua essent una zona amb certes expectatives arqueològiques. | 41.5332900,1.6800800 | 389891 | 4598801 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44387-foto-08044-20-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | (Descripció): Durant la visita de 1984 (Carta Arqueològica) es van recollir fragments ceràmics però no les restes de murs atesa la transformació del lloc en espai per abocar-hi escombraries. Només a l'extrem nord s'apreciaven restes constructives. Remodelacions posteriors de la zona van eliminar els abocaments i el creixement de la vegetació impedí la recuperació visual de les restes tot i que encara es possible la presència d'algunes restes d'estructures.Història: | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44388 | Vinya de Ca l'Isaac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-ca-lisaac | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). ALMAGRO, M. 1947. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de -Cal Isach- de Capellades'. Pirineos. Año III, ALMAGRO, M. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de 'Cal Isach' de Capellades'. Pirineos. Año III, n. GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares'. Ampurias. XXIV. MAYA GONZÁLEZ, J. L.; PONS BRUN, E. 'El Bronze Final'. A: L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1982. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TARRADELL, M. 1983. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives | A l'IPAC 2009 figura com a jaciment destruit | Jaciment arqueològic desaparegut datat al bronze final. Es tractava de restes d'un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). | 08044-21 | Carretera C-244 d'Igualada a Vilanova i la Geltrú, trencall cap a Vilanova d'Espoia | L'any 1926 en la partida anomenada Vinya de Ca l'lsaac (propietat de Josep Guasch Traveria), quan es feien els fonaments i explanació d'una caseta, van aparèixer les restes del jaciment. L'excavació la realitzar el propi Josep Guasch. El jaciment es troba situat uns 100 m. a l'est de la carretera C-244 d' lgualada a Vilanova i la Geltrú, poc després de passar el Km. 10, a l'alçada del trencall cap a Vilanova d'Espoia i d'una instal·lació de la xarxa del gas. A uns 50 m. aproximadament d'aquesta instal·lació, en direcció nord, s'inicia un camí de terra que porta a la 'Barraca d'en Guasch'. Aquest espai és conegut popularment pels capelladins com a 'Casa dels Enanitos'. Segons Almagro, que recollí les notícies del mateix Josep Guasch, el lloc estava situat en una elevació del terreny que en aquella època dominava el poble de Capellades. L'arqueòleg, amic personal de Guasch, i llavors catedràtic a la Universitat de Barcelona, donava especial atenció a l'existència d'aigua i apuntava la existència de 'un pozo para obtener agua casi a flor de tierra' per explicar aquest assentament humà. Josep Guasch va localitzar i excavar un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). Molt agosarada era la datació realitzada per Ramon Estany Serra a la revista igualadina Energia quan afirmava 'Dels segles V i IV abans de Jesucrist, existeixen les dades tretes de la vinya de ‘Ca l'Isaac''. Aquestes dades procedien directament del propi Amador Romaní, el qual va donar suport a Guasch en la documentació de les seves troballes. Els materials resultats de l'excavació es guardaven al domicili particular de Josep Guasch, com apunta el testimoni de Martín Almagro en el seu article publicat, el 1947, a Pirineos. Segons el propi Almagro, es va identificar un fons de cabana amb una estratigrafia total del terreny: - Una capa de 1'40 metres de potència a base de terra vegetal de conreu. - Una capa de 1'50 metres de terra més argilosa on ja s'hi varen recollir uns quants fragments de ceràmica. - Un nivell de pissarra en el qual hi havia excavat un forat més o menys circular d'uns 2 metres de diàmetre i amb una profunditat d'uns 175 metres, ple de terra de color fosc amb fragments de ceràmica dels camps d'urnes, decorats a base de cordons amb impressions digitals i d'altres acanalats, de les que es va poder reconstruir el material següent: una forma de tassa amb nansa de perfil en 'S' i de fabricació acurada; un plat decorat amb tres acanalats a base d'amples ranures o canals horitzontals i mètopes triangulars. També van sortir fragments de grans vasos de superfícies rugoses, decorats a base de cordons amb impressions digitals, i fragments de vasos de parets més primes i de perfils semblants a urnes. Durant la visita realitzada el 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no quedava cap vestigi del jaciment. Situació confirmada el 1991. | 41.5240000,1.6822300 | 390055 | 4597767 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa dels 'Enanitos'. A l'IPAC de 2009 figura com a lloc destruit i a l'apartat de tipus, com a lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana. Es un Àrea Expectativa Arqueològica | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44389 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina | Sense referències bibliogràfiques a l'IPAC 2009 | Sepultura amb teules localitzada a la part alta d'un talús sota un transformador. | 08044-22 | Ronda del Capelló, a l'alçada de Can Codina en el núcli de Capellades | Jaciment descobert per Raül Bartrolí l'any 1996 | 41.5356300,1.6870600 | 390477 | 4599052 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | A l'IPAC 2009 es defineix com a lloc d'enterrament inhumació aïllat | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44391 | Abric de la Consagració | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-consagracio | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA i PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia) | S'han localitzat nou nivells arqueològics. Es van recollir dos peces i alguns ossos. La resta de material prové de recollida del pendent on s'aboca el sediment. Malgrat no haver-hi gaire material lític, els arqueòlegs que excavaren el jaciment l'any 1985 aventuren la hipòtesi cronològica del Paleolític Superior o musterià evolucionat. Durant l'estiu de 1991 es va produir el despreniment d'uns grans blocs de travertí de la part superior de l'abric que han caigut sobre l'esplanada del camí. El novembre de 1991 es van repetir nous despreniments. | 08044-24 | Cingle del Capelló | 41.5314800,1.6913100 | 390825 | 4598586 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44391-foto-08044-24-2.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La cronologia que figura a l'IPAC i a l'Egypci s'estèn entre 33000 i el 9000. Enquadrat dins del Paleolític Superior. Es descriu com a Cova natural sense estructures. Entre els dies 15 d'agost i 3 de setembre de 1985 es dugué a terme una excavació d'urgència promoguda pel Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia dirigida per Eudald Carbonell. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||
44394 | Cinglera del Capelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-del-capello | BARTROLI ISALTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. BARTROLI ISALTA, Raül. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. Ajuntament de Capellades, Capellades. Història en imatges, 5, 2003. | Cingles a llevant de la plataforma on està assentat el nucli urbà, entre els jardins de Mossèn Pere Ribot i el Camí Ral. Des del jardins es domina una vista panoràmica sobre la cinglera, i la vall amb el camí ral i el riu Anoia. | 08044-27 | Ronda del Capelló : entre els jardins de Mossèn Pere Ribot i el Camí Ral | La plataforma s'ha datat amb una antiguitat superior als 350.000 anys. L'activitat tectònica del quaternari va produir un enfonsament o trencament de la zona oest de Capellades. La plataforma es va enfonsar i va provocar l'aparició d'una cubeta, i la reactivació de les surgències va configurar la formació de llacs i basses que reompliren d'aigua la cubeta de Capellades. El resultat d'aquests degotalls era la formació d'un nou travertí als marges del cingle, que es fossilitzava en unes formes conegudes com a capellons. Des de finals del segle XIX es tenen documentades reunions i excursions a les coves i balmes de la cinglera. En aquest sentit, també foren habituals durant les dècades de 1920 i 1930 les obres d'adequació de les mirandes (la Xica i la del Capelló). Alguns espais propers, com la coneguda 'paret de les mentides' foren arreglades per complir aquesta nova funció de lleure. | 41.5300300,1.6901900 | 390729 | 4598426 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44394-foto-08044-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44394-foto-08044-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44395 | Serra i Mirador de Miramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-mirador-de-miramar | <p>BARTROLI I SANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajuntament de Capellades. GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONSA, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> | <p>Miramar forma part de la serralada que pertany als contraforts Prelitorals, a banda de marcar el límit del terme de Capellades per llevant i actua com a límit entre amb Vallbona d'Anoia. Al punt més elevat els dies de molta claror es pot veure la mar i la vall, amb els horts de la Font de la Reina i la cinglera del Capelló, sobre la qual s'estén el nucli urbà de Capellades. L'arbrat que domina és el pi. Cal esmentar la creu commemorativa del Concili Vaticà II i un repetidor de televisió.</p> | 08044-28 | Elevació situada a llevant del riu Anoia, forma part dels contraforts prelitorals | <p>Zona ocupada per vinyes des de l'edat mitjana. El toponímic de Miramar ja apareix esmentat en el Capbreu de 1649 on també s'esmenta la vinya. Apareix novament al Capbreu de 1735. A mitjans del segle XIX, segons dades de la Contribució Territorial, hi havia dues partides: la Cova del Pinsà (la part més propera al terme de La Pobla) i Lo Fitor (la pròxima a Vallbona d'Anoia). El darrer toponímic ja apareixia a la documentació medieval. En ambdós casos la terra dedicada a vinya era la majoritària respecte de les terres ermes. Aquesta zona estava pràcticament abancalada en la seva totalitat a la segona meitat del segle XIX i ocupada en la seva integritat per vinya. L'accés a aquestes vinyes era molt difícil i l'acostumaven a realitzar traginers vinguts d'Aragó. Progressivament, aquestes terres de conreu s'han vist abandonades, treballant-ne únicament algunes de la seva part. Des de la dècada de 1960, diferents punts de la serralada, alguns ja en terme de Vallbona, s'han vist sotmesos a explotació de pedra i altres materials de construcció. D'altra banda les antigues terres de conreu s'han vist ocupades per bosc de pins. Aquest creixement del bosc l'ha fet susceptible als incendis en èpoques estivals. Miramar va acollir el 1907 la segona edició de les foguerades patriòtiques pel dia de Sant Joan que els grups catalanistes de Capellades, articulats per La Veu de Capellades, havien encetat el 1906 i que ha esdevingut una celebració central de la identitat catalana. La zona va tenir una nova funcionalitat des de la instal·lació el 1966 de la creu commemorativa del Concili Vaticà II. Aquesta creu va ser construïda per l'empresa capelladina 'Hispano Mecano Eléctrica SA' i té 8 metres d'alçada. Aquest acte commemoratiu fou organitzat pel 'Cos de Portants del Sant Crist'. Així consta al peu de la creu, en una placa de metall, com la creu mateixa: Remembrança / Concili Vaticà II / Cos portants St. Crist / Capellades 8 demaig de1966. L'acte fou culminat per la benedicció per part de Mossèn Feliu Pidelaserra, que més tard va oficiar una missa pels cent cinquanta assistents. Des de fa una colla d'anys, ha esdevingut tradició ascendir al cim de la muntanya cada 11 de setembre, per commemorar la diada nacional de Catalunya. El cim de Miramar, també està ocupat des de finals de la dècada de 1980 per un repetidor de televisió. Darrerament, la seva ubicació ha estat motiu de litigi, pel que fa a la situació exacta de la línia de partió entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia.</p> | 41.5327100,1.6927900 | 390950 | 4598721 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44395-foto-08044-28-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Tot i que aquest mirador ja es troba dins del terme municipal de Vallbona d'Anoia constitueix un magnífic punt d'observació de la vila de Capellades.Es un punt d'Interès Paisatgístic. Des del 14 de desembre de 1992 es un PEIN de les Valls de l'Anoia.( Decret 328/1992). | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44400 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades | Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva: setembre de 2008. Secretaria per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | Sobre explotat | L'aqüífer multicapa de la Serralada Prelitoral Catalana a Capellades, és un aqüífer carbonatat de flux difús. A part del drenatge directe als rius en les zones que per estructura geològica funcionen en règim lliure, l'aqüífer té un drenatge profund en règim confinat, amb sortides molt concretes que aprofiten singularitats geològiques (deus de Capellades). La recàrrega és causada únicament per la pluja eficaç, i la transmissivitat dels medis permeables és relativament petita, raó per la qual la regulació natural que imprimeix l'embassament subterrani és important, fins a conferir al sistema una gran resistència a la sequera, des del punt de vista d'aigües superficials. L'aqüífer multicapa funciona en règim natural poc influenciat i té uns recursos mitjans que s'apropen als 20hm3/any. | 08044-33 | L'aqüífer Carme-Capellades ocupa una superfície d'uns 150 quilòmetres quadrats i transcorre per sota de diversos termes municipals anoiencs i també a la part nord del Penedès. Es calcula que un 60% dels anoiencs consumeixen aigua d'aquest aqüífer, sobretot els habitants de la Conca d'Òdena. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||||
44401 | EIN Valls de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-valls-de-lanoia | <p>PEIN. Decret 328/1992, de 14 de desembre. Generalitat de Catalunya. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals,metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma</p> | <p>La part del PEIN de les Valls de l'Anoia que es troba dintre del terme municipal de Capellades, és el bosc, majoritàriament format per pins pinyers però també amb alzines, i sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles que ocupa pràcticament tota l'àrea. El substrat geològic és, en la major part, pissarrós, excepte en la zona més meridional de la subunitat, on el granit es descompon en sauló.</p> | 08044-34 | Capellades | <p>És molt convenient l'actuació conjunta dels municipis de Vallbona d'Anoia, Capellades i Cabrera d'Anoia per facilitar la connexió dels espais del PEIN de les Valls de l'Anoia. D'altra banda, la neteja i manteniment de l'espai per a reduir el risc d'incendis i de caiguda de roques, així com el condicionament i inventariat de la xarxa de camins que travessen la zona, serien actuacions molt recomanables per a la protecció de l'espai i per a fomentar-ne l'ús públic ambientalment responsable.</p> | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Dins del municipi hi trobem l'espai inclòs en el PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) de les Valls de l'Anoia. Aquest PEIN també es troba inclòs en l'espai homònim de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5110018), proposat com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i designat com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Element d'interès mediambiental | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44478 | Ca l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LLUSIA, Modest; COSTA Solé, Josep. 1958. Primer llibre de Capellades. Capellades. Editat per Modest Llusià. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES COL·LECCIÓ PARTICULAR D'ANTONI PONS I TORT. | Casa entre mitgeres en cantonada, constituïda per planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. Les obertures són de proporció vertical. En la planta sota coberta destaca una galeria de quatre arcs de mig punt. A la cantonada hi ha una fornícula protegida amb una teuladeta que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpta. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles verticals. El parament de façana està arrebossat pintat de color blanc. | 08044-111 | Carrer Major, 9 - Carrer del Call | Possiblement per la seva ubicació Carrer Major/Carrer del Call ja seria construït des del segle XVI. Segons el padró de 1868 hi vivia Antònia Romañá i Riusi els seus fills com a forners. A principis de segle XX apareix la família Rovira com a gestors del forn i posteriorment va ser la família Armenteras-Illa. Els Rovira i els Illa eren els llogaters d'aquest edifici. El 1933 i el 1942 els propietaris van obtenir permís per realitzar reformes a les obertures de la casa objecte de comentari. El forn el van conduir Antoni Illa i el seu fill Ramon Illa i Muset fins a finals de la dècada de1960 quan el van tancar. Des de llavors, els baixos de l'edifici s'han llogat per a diferents activitats comercials, mentre que els pisos superiors s'han dedicat a habitatge (conjuntament amb l'edifici del carrer del Call n. 1, també propietat de la família Illa i per es té entrada als pisos superiors d'aquesta casa). | 41.5306500,1.6863100 | 390406 | 4598500 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44478-foto-08044-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44497 | Cim del Molar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-molar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Al mirador s'hi arriba pujant pel camí del Cementiri. Aquest camí està envoltat de pins, molts dels quals són fruit d'una plantada popular que es realitzà l'any 1993. El cim del Molar està situat a ponent del nucli urbà, a una alçada de 376 metres en la zona del cementiri (en el punt més alt assoliria els 386 metres). Això facilita una molt bona visió de la pràctica totalitat del nucli urbà capelladí. Des del Cim del Molar s'obté una panoràmica profunda, de desenes de quilòmetres, dels cingles i els relleus per sobre de la plana. Destaca, en primer pla, l'edifici del museu 'Molí de la Vila', més enllà, a l'esquerra, el turó de la Torrenova i, al fons, la serra de Miramar. A la part baixa de la vessant de llevant hi ha el parc de la Font Cuitora. | 08044-130 | Cim del Molar | Aquest cim, com la resta d'elevacions que rodegen el nucli urbà de Capellades, històricament han estat ocupades des d'antic pel conreu de la vinya. Així apareix la documentació medieval i els capbreus de 1649, 1735 i 1805 tot i que parts tenien conreus de cereals i oliveres. Es documenten propietats de diverses famílies com la Benet, Ferrer, Soteras i Tiana, a part d'una zona municipal. El cim del Mulà va adquirir creixent centralitat a la vida capelladina des de la inauguració del nou cementiri, el 1858. Des de mitjans dels anys 20 del segle XX, no hi ha hagut molts canvis. | 41.5228100,1.6840700 | 390206 | 4597632 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Punt d'interès paisatgístic. Actualment compleix la funció de mirador de titularitat municipal i altres empreses. Presenta un bon estat de conservació del camí, però el cartell informatiu presenta grafits diversos. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44510 | Guardacantons de carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guardacantons-de-carrer | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | Guardacantons de pedra de forma cilíndrica de 20 cm. d'alt, per protegir les cantonades dels edificis del frec de les rodes dels vehicles, situats a les cantonades dels carrers del Pare Bernadí i d'Oló i dels carrers de Sant Francesc i Call. | 08044-143 | Carrer Pare Bernardí, Carrer Oló, Carrer Sant Francesc i Carrer del Call | Actualment les mostres que queden a Capellades d'aquests element urbà són relativament poques. En aquest cas s'inventarien els guardancantons del carrer Pare Bernardí amb carrer d'Oló i els del carrer Sant Francesc amb Call. Els primers són relativament recents (de mitjans de la dècada de 1960) i els segons de data no coneguda. El carrer Pare Bernadí es va originar amb l'enderroc de l'antiga casa d'Antoni Miquel i Costas. Aquesta casa després d'estar tancada durant un temps, es va posar a la venda cap a la dècada de 1960. A finals de la dècada de 1960, es va construir en uns dels costat de l'espai urbanitzat. Ja a la dècada de 1970, es va fer el propi en l'altre i, finalment, en el tombant dels segles XX i XXI es va construir el terreny restant, sumat a dues finques annexes, entre elles la de la Vila Canals (antiga seu de la Guàrdia Civil). | 41.5314000,1.6847900 | 390281 | 4598585 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44510-foto-08044-143-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Element singular de la xarxa viària del nucli antic | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44512 | Feixes de la Costa de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-la-costa-de-cal-manel | BARTROLÍ ISANTA, RAÜL. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades (títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. 2009. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). Mimeo. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | Les feixes de la Costa de Cal Manel són conreus de bancals o terrasses aprofitant el vessant de la cinglera, amb murs de paredat en sec. | 08044-145 | Pas de l'Aigua/ Ronda del Capelló | El bancals de la Costa del Cal Manel eren un dels principals nuclis de l'horta de Capellades. D'inferior qualitat dels de la plana, al Capelló, o de la Barquera, són en aquest moments un dels pocs vestigis que queden de la tradicional horta junt a l'existent prop de la Font de la Reina. Aquesta costa, a part de la seva funció agrària, era en sentit estricte una via de comunicació entre la vila i els molins dels Pas de l'Aigua. A finals del 2008 es va tallar el trajecte original del camí en el tram que travessava la fàbrica d' Ahlstrom (antiga 'Papelera del Besós') i es va desviar en direcció a la zona de 'Tints d'Igualada'. Hi havia una altra via alternativa que conduïa directament a 'Cal Violant' que sortia directament de davant de la Font del Llargandaix. La importància d'ambdues ve reconeguda per la instal·lació d'un llum públic en cadascuna d'elles, segons acord del ple municipal de 30 de novembre de 1917. Aquesta qüestió ja era pendent des de mesos abans i, malgrat l'esmentat acord, encara va trigar un temps en materialitzar-se. El 1931 es va aprovar la instal·lació d'un altre fanal a la part inferior. A inicis de la dècada de 1980, Amadeu Freixas i Vivó es va construir una casa tocant ja pràcticament al passeig del Capelló. Aquesta edificació es l'única en tota la Costa. En aquests bancals es troba el jaciment arqueològic 'Jaciment del camí del Pont del Bisbe-Costa de Cal Manel'. | 41.5246100,1.6899200 | 390697 | 4597825 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44512-foto-08044-145-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Les terrasses de conreu es relacionen amb una major retenció del sòl (més profunditat útil del sòl). És una forma de conreu tradicional que ha perviscut durant generacions, son per tant una zona d'interès paissatgistic. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44520 | Can Joan Serra Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-serra-mateu | BUSQUETS MOLAS, Esteve, Història de Capellades, Capellades, 1972. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | Edifici entre mitgeres en una parcel·la de tres cossos, al costat de ponent formant part del conjunt hi ha la capella dedicada a la Verge del Pilar, construïda l'any 1801. Consta de planta baixa, tres plantes pis i sota coberta. La coberta es de teula corba a dues vessants acabada amb ràfec. La façana està composada segons cinc eixos amb obertures de proporció vertical, les dels balcons emmarcades. Les baranes que limiten els balcons són de ferro amb brèndoles verticals. A la part de baix destaca un franja amb dibuixos geomètrics. Les àmplies obertures de planta baixa són d'arc carpanell, o rebaixat, emmarcades. La façana està revestida d'estucat color ocre i està recolzada en un sòcol de pedra aplacada de formes irregulars. Al centre de la façana, per sota el forjat de planta baixa. Cal destacar l'interessant espai generat a l'entorn de l'escala de veïns, construïda amb volta a la catalana i barana de ferro de brèndoles verticals amb entornpeu i passamà de fusta. També cal senyalar la dependència de l'antic safareig comunitari situat en la planta soterrada. | 08044-153 | Carrer Pilar, 17-23 | Cal Serra fou un edifici construït per Joan Serra i Mateu, fundador d'una important família paperera. L'edifici el va fer construir entre el 1783 i 1784. El fundador d'aquesta nissaga, com a membre de l'oligarquia paperera. Annexa a l'edifici es va construir la capella del Pilar. La bonança econòmica familiar va fer que el patrimoni s'ampliés en dos molins i oficines comercials a Madrid i Barcelona. Santiago Serra es va endeutar fruit de la seva implicació amb el ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní. L'antic patrimoni paperer dels Serra fou posat, a partir de llavors, en arrendament i finalment venut. Les grans magnituds de Cal Serra el van fer susceptible d'acollir diferents activitats. A més dels espais reservats per la família, allà hi van tenir seu diferents entitats capelladines (el 'Centre Moral i Instructiu', per exemple) o activitats industrials (un pintador de paper de fumar). Des de fa dècades els baixos de l'edifici s'han ocupat per a diferents comerços. | 41.5306400,1.6852900 | 390321 | 4598500 | 1783-84 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44520-foto-08044-153-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: 'Cal Serra'. La construcció de l'edifici es documenta 1783, l'any 1861 s'instal·lar el taler de la fàbrica Guasch i a la primera dàcada del segle XXI es procedí a la restauració de la façana. Edifici representatiu de l'arquitectura senyorial de finals del segle XVIII amb capella privada dedicada a la Verge del Pilar. El conjunt, en molt bon estat de conservació, és una fita arquitectònica en l'espai del carrer i plaça. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44523 | Casa Baldiri Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-baldiri-bonet | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE BARCELONA ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis, amb pati a darrera. Presenta la coberta plana limitada amb barana massissa, en sobresurt el baixant fins arribar al primer forjat. La façana està composada originàriament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades; els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals amb elements complementaris de ferro fos i dibuixos geomètrics als extrems. La tercera planta, modificada, té dues obertures de proporció horitzontal, emmarcades. La portalada de la planta baixa està tancada amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb picaporta. Les finestres són protegides amb reixes de ferro de barrots verticals amb elements de ferro fos. El parament de façana de les plantes és estucat de color malva; el de la planta baixa en color gris recolza en sòcol, el qual incorpora una obertura de ventilació d'una dependència soterrada. | 08044-156 | Carrer Pilar, 25 | El carrer del Pilar a inicis del segle XIX estava poc urbanitzat. Va ser a partir de la dècada de 1810 quan es va accelerar la seva urbanització fins a l'actual carrer del Rec del Corronaire. Segons la referencia Cadastral de 1851, els espais ocupats per Cal Tino estaven ja construïts aquell any promoguts per la família Bonet, de tradició laboral diversa: traginer, botiguer i arrendatari de diferents serveis municipals, com el de la pesca salada. Aquesta unitat familiar encara vivia en aquesta zona el 1868. Des d'aquell moment diverses famílies han ocupat la propietat, a destacar la família Julià responsable del servei de transport entre Capellades i l'estació. Aquest servei, encara avui en dia, tot i dur-lo a terme una altra empresa, és conegut com 'El Tino'. D'aquí ve que aquesta casa sigui coneguda amb aquest apel·latiu. | 41.5306000,1.6851000 | 390305 | 4598496 | 1831 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44523-foto-08044-156-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura residencial culta del segle XIX, integrada en el conjunt del carrer. Sembla que el moment de construcció és anterior a 1831 i es procedeix a la seva reforma al segle XX. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44536 | Llera del riu Anoia i bosc de ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-anoia-i-bosc-de-ribera | La gestió i recuperació de la vegetació de ribera. Guia tècnica per a actuacions en riberes. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Desembre de 2008. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua Departament de medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. Projecte de recuperació de la llera del riu Anoia al seu pas per Capellades. Mediatec, consultors i assessors del medi ambient. Versió febrer 2008. Esborranys. Agència Catalana de l'Aigua: htpp://aca web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | El riu Anoia al seu pas per Capellades queda encaixonat per la carretera C-15, amb un mur de formigó que el tanca pel marge esquerre. Un altre mur de les mateixes característiques si bé de dimensions més reduïdes ha estat construït al marge dret per una indústria paperera a l'alçada del límit amb de La Pobla de Claramunt. En aquest tram, l'Anoia es troba fortament antropitzat. A la banda nord la zona industrial arriba a pocs metres de la llera del riu; en aquesta zona s'hi troba algun vestigi de bosc de ribera molt degradat (de fet, el conjunt del bosc de ribera només resta a petites zones i les espècies que s'hi troben són alberedes, pollancredes i omedes). A continuació trobem la vegetació de ribera alternada amb cultius de vinya, fruiters i horta. La zona de cultius ocupa aproximadament dues terceres parts de la longitud del riu Anoia en aquest tram. Entre els horts i les zones abandonades hi ha petits abocaments de residus i d'aigües residuals que degraden encara més la zona. | 08044-169 | Riu Anoia | 41.5320600,1.6915800 | 390848 | 4598650 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Interès paisatgístic. En aquest tram del riu, el bosc de ribera està totalment degradat, amb un índex QBR (Qualitat Bosc de Ribera) entre 55 i n75, és a dir mediocre.Actualment els horts de conreu de regadiu i de fruiters ocupen juntament amb els dos polígons industrials bona part de la ribera del tram de l'Anoia al seu pas per Capellades. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||||
44575 | Conjunt de cases carrer Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-carrer-sant-ramon | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, dues planta pis i sota coberta; amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de teula, canal i baixant vist fins al forjat de planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical; els balcons, protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, i el portal de planta baixa de la casa núm. 27, té brancals i arc rebaixat de carreus de pedra. La finestra de la planta baixa, amb reixa de ferro, ha estat modificada. Sobre la llinda de la finestra hi ha una placa de peces ceràmiques blanques amb la grafia 'CAL JANGENERAL'. El parament de façana és revestit d'arrebossat pintat de color blanc, recolzat en un sòcol de pedres aplacades. La casa núm. 29 també té la façana arrebossada | 08044-208 | Carrer Sant Ramon, 27-29 | L'actual casa número 27 del carrer de Sant Ramon ha estat relacionada durant més d'un segle i mig amb la família Poch. El 1868 hi vivia Joan Poch Ferrer, i la seva família que va seguir ocupant la casa fins ben avançat el segle XX. Possiblement, l'apel·latiu 'Cal Jan General' es deu a Joan Poch, ja que una branca d'aquesta família de Capellades eren coneguts com de 'Cal General'. La casa número 29 es troba vinculada des d'antic a la família Martí. El 1894 ja hi vivia Pere Martí Vallès amb la seva família. El 1906, Pere Martí, paleta de professió, era el propietari d'aquest edifici. | 41.5279600,1.6862300 | 390395 | 4598202 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44575-foto-08044-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de dues cases conegudes com Casa Joan Poch Ferrer 'Cal Jan General' i Casa Pere Martí Vallès, representatives de l'arquitectura popular, de la segona meitat del segle XIX, integrades en el seu entorn. Segona meitat del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44597 | Col·lecció d'ascles lítiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dascles-litiques | <p>Ascles de pedra de funcionalitats diverses relacionades amb l'adaptació a l'entorn medioambiental del paleolític mig.</p> | 08044-230 | Museu Victor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) | <p>Durant l'estanca del Sr. Amador Romaní a Vilanova per prescripció mèdica es van dipositar petites mostres de materials arqueològics de l'Abric Romaní.</p> | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44597-foto-08044-230-2.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 77 | 53 | 2.3 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44598 | Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-nova | No apareix documenta en cap document arqueològic | Talús del carrer on s'han recollir alguns bocins de ceràmica | 08044-231 | Carrer de la Vinya Nova | 41.5320100,1.6809000 | 389957 | 4598658 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Cronologia indeterminada. Només es documenten alguns bocins en superficie i no s'ha efectuat cap estudi al respecte. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||||
44604 | Expressions locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/expressions-locals | FONT, Toni (Coordinador). 2001. Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II. | Dins d'aquest apartat integrem amb documents annex especificitats lingüístiques facilitades per especialites capelladins. Concretament ens va facilitar el seu capítol íntegre de 'La parla de Capellades' que forma part del llibre coordinat per Toni Font, Cròniques d'aquí. Capellades. Vol II. | 08044-237 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44604-foto-08044-237-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44605 | Escurada de la Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escurada-de-la-bassa | <p>El dia 4 d'agost és la celebració de Sant Domènec associat a la cultura popular se'l fa afavoridor d'aigua, i el gremi de paperers de Capellades l'havia tingut de patró. Podria ser que si els molins paperers feien festa aquest dia, llavors s'aprofités la jornada per llogar gent i netejar la bassa atès que no es necessitava l'aigua del rec perquè les fàbriques estaven tancades.</p> | 08044-238 | Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties Guasch | <p>Fa trenta o quaranta anys que es va deixar d'escurar la bassa, i no sé si darrerament es feia el dia de la festivitat de Sant Domènech. S'han fet operacions recents a la bassa, però les plantes que s'hi feien abans ja no hi creixen ara, l'aigua no surt de la mateixa manera, i molta hi és abocada d'un pou que hi ha més avall. Segons alguns inventigadors locals, l'operació anual de treure el llot de la bassa no ha estat mai un esdeveniment festiu ni popular, ni molt menys, tret de l'atracció que devia representar anar a treure el cap per veure la bassa buida.</p> | 41.5283100,1.6842628 | 390231 | 4598243 | 08044 | Capellades | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||||
44616 | Col·lecció de Capellades al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-capellades-al-museu-darqueologia-de-catalunya | <p>Col·lecció de material arqueològic procedent de Capellades, concretament material lític extret durant les campanyes d'excavació antigues a l'Abric Romaní i a l'Abric Agut. Els materials de l'Abric Romaní procedeixen fonamentalment de les excavacions de l'IEC dutes a terme per Lluís Marià Vidal. També hi ha algún material que procedeix dels treballs de Freeman de l'any 1976. Les restes de l'estació Agut també són fruit dels treballs de Marià Vidal i algunes de les exploracions de Freeman de l'any 1976.</p> | 08044-249 | Passeig de Santa Madrona, 39 - 41. 08038 Barcelona | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44616-foto-08044-249-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2019-12-17 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 77|76 | 53 | 2.3 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44640 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-6 | http://www.capellades.cat/actualitat/noticies-historic/ | Tal i com és habitual de cada any, els actes forts comencen el 14 d'agost, amb el Correfoc, tot i que a partir del 12 es podrà gaudir de la Festa Major Popular, amb un ampli ventall de propostes. Tal i com explica la regidora, Susana Moreno, “d'aquesta Festa Major destaca que hem preparat molts actes per als més petits i també que pràcticament totes les propostes són gratuïtes. Tot i no ser el model de festa participativa que ens agradaria anar treballant de cara als propers anys, creiem que serà una bona festa per a què tothom pugui gaudir-la”. El divendres 14 d'agost, a banda del Correfoc, es continuarà gaudint de la botifarrada i de l'Animal Party a la Font Cuitora. El dissabte 15 s'inicia amb l'habitual Ofici de Festa Major, amb el Ball dels Gegants i l'actuació dels Falcons. El pregó, anirà a càrrec de les professores Anna Font i Glòria Sabater. Seguidament, cercavila fins la Font Cuitora on hi haurà un concert vermut amb Ignasi Terraza, Jean Pierre Derouard i Juli Aymí. A la tarda, després del partit de futbol i d'inaugurar l'exposició antològica Joan Campoy Romero a Casa Bas, es farà sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la nit, Territori Stick amb el Capellades Hoquei Club i Ball de Festa Major amb l'Orquestra Belle Epoque. El diumenge 16 d'agost serà molt llarg, ja que hi ha activitats organitzades fins les 6 de la matinada següent. El dia, però, començarà amb una Patinada Popular, missa per difunts, festa infantil de l'escuma i concert vermut. Després de dinar, espectacle infantil i concert de ball d'arrel tradicional. La nit de l'empalmada combinarà l'actuació de diverses orquestres per 4 places de la vila. A la plaça Verdaguer hi haurà la Salseta del Poble Sec, a la de Sant Miquel TheNeighboursDJ's, a la d'Àngel Guimerà la rumba Er Taqueta i a la Catalunya el grup de versions DFESTA.cat El darrer dia de Festa Major es llevarà amb un taller per fer paper en família, una cercavila arrossera i un “Arròs paperer a la Font Cuitora”. A la tarda primer espectacle infantil, després havaneres i cremat. Al vespre es farà un espectacle coral amb els Músic Vox, finalistes a la darrera edició del programa Oh! Happy Day. I per acabar la festa, batucada amb els BATinKAT fins la plaça Verdaguer on hi haurà la traca de final de Festa Major. Coincidint amb la Festa Major des de l'Ajuntament s'ha llançat la campanya “Estimo com vull i qui vull, si dic sí, triem on; si dic no, bona nit!”, per promoure que les celebracions festives estiguin lliures d'actituds sexistes i discriminatòries. | 08044-273 | Capellades | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44640-foto-08044-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'estén que la Festa Major no té un propietari, sino que és del conjunt de la població que participa i ho fa possible | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||
44482 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-4 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta, 'Capellades (època moderna) (segles XVIXVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TORRAS I RIBÉ, Josep Ma. (1991a). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494- 1834), Rafael Dalmau Editor, Barcelona. TORRAS I RIBÉ, Josep Ma. . 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | I dC | Camí de terra en tot el seu traçat, que travessa el terme de nord a sud, sota la cinglera del Capelló, paral·lel al riu Anoia, amb una llargada de 1.800 m. d'ampla 5 m. En alguns trams presenta murs de contenció de terres amb turo. En el seu recorregut, de nord a sud, passa junt a l'Hospici, travessa el nucli urbà de la Font de la Reina, el tram nomenat Pas de l'aigua passa junt el Molí Vell i la fàbrica de Cal Violant, prop del límit de terme. | 08044-115 | Paral·lel a la cinglera Capello i el riu Anoia | La situació de Capellades en un congost de les serralades prelitorals va fer que des d'aviat fos zona de pas obligat i diversos historiadors teoritzen sobre la possibilitat d'un origen romà d'aquest cami. Josep M. Torras apunta la que aquest traçat fos una de les vies de comunicació de la Via Augusta cap a l'interior tot comunicant Barcino amb Caesaraugusta, tot seguint en el terme de Capellades el curs de l'Anabis (Anoia). En canvi, queda fora de dubte que Capellades durant l'edat mitjana era un nus de comunicacions. El seu principal actiu era justament el camí que connectava Barcelona amb Aragó. En aquest sentit, la primera referència es remuntava al 1028. El seu recorregut en travessar Capellades s'estenia paral·lelament al riu Anoia, penetrant des de Vallbona, passant per la Font de la Reina i dirigint-se vers la Torre de Claramunt. El camí ral era especialment important per a Igualada des que s'havien constituït com a carrer de Barcelona, fet que la feia gaudir dels mateixos drets i privilegis que la Ciutat Comtal. Aquest privilegi fou motiu de conflictes amb Capellades manifest ja des de 1435 donat que posicionava a Capellades de forma excel·lent respecte els grans fluxos comercials de Catalunya respecte interior: fonamentalment com a eix de relacions amb Aragó i Castella. Sembla també evident que Capellades deu a aquesta localització la seva rellevància de l'entrada d'alguna de les principals matèries primeres de la manufactura catalana, com la llana aragonesa i castellana. També va afavorir la configuració d'un actiu sector serveis, en forma d'hostals i/o oferta de transport. Tot aquest potencial que sembla apuntar-se durant l'edat mitjana va quallar plenament durant l'edat moderna, especialment durant el segle XVIII quan l'economia catalana es va veure progressivament abocada als mercats de l'Espanya interior i la Catalunya interior projectada a l'exportació a través del port de Barcelona. El camí ral oferia a Capellades una gran oportunitat en aquest sentit, tot i les dificultats i el seu mal estat evidenciat per diferents viatgers de l'època (Jovellanos, Towsend, etc.). El Camí Ral atorgava unes clares rendes de situació per accedir al comerç via marítima fruit de la bona connexió amb Barcelona, on al diferents ports mediterranis i atlàntics i participar en el comerç amb les colònies. D'aquesta forma, els fluxos comercials derivats de l'especialització manufacturera, sumats amb els de productes agraris, van fer que durant el segle XVIII el Camí Ral visqués una autèntica edat d'or. El Camí Ral va canviar part del seu recorregut el 1802, amb motiu de la visita de Carles IV a Barcelona, suprimint-se el tros que partint de Martorell prenia la direcció de Masquefa i Piera per arribar a Capellades i la Pobla de Claramunt. El camí alternatiu es dirigia de Martorell a Esparraguera i Castellolí, fins arribar a Igualada. A l'inici de la dècada de 1860 es va iniciar la reforma. Al setembre de 1861 es van reunir alcaldes de diferents localitats per les quals passava l'antic vial i van decidir-ne la reparació. L'any 1867 el governador ordenava la reparació de la part del camí de Martorell a Capellades que passava pel terme, cosa que es féu amb prestació personal de dos jornals per veí. Llavors ja es va començar a preveure la possibilitat de construir una nova carretera que enllacés Capellades amb Martorell. Amb la finalització de les noves vies de comunicació al llarg del segle XIX carretera l'antic Camí Ral va quedar complement oblidat i convertit en un simple camí veïnal, únicament intensament transitat en els seus metres inicials (els anteriors als molins paperers del 'Pas de l'Aigua'). El declivi demogràfic de la Font de la Reina va reduir encara més el seu ús. Únicament amb motiu de la construcció d'alguna nova fàbrica a la dècada de 1960 i la recuperació per usos hostalers de la Font de la Reina ha fet que cobri cert, però moderat, dinamisme en els darrers anys. | 41.5285000,1.6908700 | 390783 | 4598256 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44482-foto-08044-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44482-foto-08044-115-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També identificat com: Camí Pas de l'Aigua. Carrer Font de la Reina. Definda com a Infraestructura viària , Conjunt Urbà d'Intères Paisatgístic i àrea d'expectativa arqueològica. | 83|80 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44369 | Camí del Pont del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont-del-bisbe | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Pendès, Any III, núm.7. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). | III aC VdC | A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic figura com a destruit | Es localitza al camí que porta del Pont del Bisbe a les fàbriques de Paper, prop d'una antiga teuleria, associat als marges laterals de les feixes de Can Bruguer. Es documentà la presencia de teules romanes associades a una paret feta de toves. Amadeu Romaní esmenta un enterrament fet amb teules fet que li va fer catalogar l'indret com a estació romana. Visita de la Carta Arqueològica (1984) només s'apreciaren materials romans, però no les restes de l'esmentada tomba. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (1991) no es referencia cap resta material. | 08044-2 | Cingle del Capelló | Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret.A l'IPAC 2009 es catalogat com a Lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. Durant l'any 2003 es van efectuar quatre excavacions preventives fruit de la construcció d'un col·lector d'aigues residuals: febrer-març; juny-juliol ; setembre i finals d'octubre i novembre. En tots els casos van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodríguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) | 41.5272800,1.6920000 | 390875 | 4598119 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44369-foto-08044-2-1.jpg | Inexistent | Grec|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conoegut com: Costa de Cal Manel. Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret. A l'IPAC 2009 es catalogat com a lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. A l'IPAC figura com a jaciment destruit | 82|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44596 | Jaciment arqueològic del Polígon de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-poligon-de-la-barquera | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | III aC-V | Al tall efectuat durant l'obertura dels vials s'observen restes de materials arqueològics. | Restes detectades en un marge a peu de carrer, corresponents a una possible estructura d'un assentament romà | 08044-229 | Carrer de la Barquera1º41'15.64'E Altitud: 270 m. | Les restes es van localitzar en un terreny industrial propietat de J. Romaní. Foren descobert per Raül Bartrolí i Eudald Carbonell l'agost de 2006, en el context dels treballs d'obertura dels carrers del polígon industrial de la Barquera. Com a resultat de les obres van aparèixer, en un tall del carrer de la Barquera, algun fragment de tegula i algun petit fragment ossi indeterminat. En una visita efectuada el 20 d'abril de 2010, es va detectar l'existència d'alguna possible estructura i es van localitzar també fragments de ceràmica ibèrica comuna. | 41.5363200,1.6873700 | 390504 | 4599128 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44596-foto-08044-229-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La cronologia que figura a l'IPAC es : -218/476. Romà. Àrea d'xpectativa arqueològica | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44390 | Solar d'en Fages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-den-fages | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA i PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). GEOPROJECTES. 2007. Estudi geotècnic per a la construcció d'un edifici en testera destinat a la Biblioteca Municipal en el solar situat entre la Plaça Verdaguer núm. 5, carrer del Pilar núm.2 i el carrer de la Canaleta s/núm., en el nucli urbà de Capellades. Igualada. REYES, J.C. 2005. Projecte executiu de la Biblioteca Municipal de Capellades. RIBA, J. 1986. Capellades RIU, Eduard. 1984. 'Necrópolis i sepultures medievals de Catalunya'. Acta Medievalia. Barcelona. SALES, J. 1999. Mon funerari de la Catalunya Central. Del Romà al Romànic . Historia, Art i Cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona. SALES, J. 1994.'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia'. Acta Medievalia. Barcelona. Pàg. 14-15. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) Memòries d'excavació: Altres / Memòries i informes / CASTILLO GÓMEZ, R.J.: Memòria de la intervenció arqueològica. Solar d'en Fages. Plaça Verdaguer, 5. Capellades (Anoia), març 2009. Nº 8782. Altres / Memòries i informes / SALAZAR ORTIZ, N., (2007), Memòria de intervenció arqueològica preventiva (seguiment i excavació). Solar d'en Fages. Plaça Verdaguer, 5. Capellades (Anoia). Maig-juny de 2007. Núm.mem. 6271 | V- XV | Durant els mesos de maig i juny de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva en el solar d'en Fages, al número 5 de la plaça Verdaguer motivada per una troballa realitzada en el context de la construcció dels fonaments de la nova biblioteca municipal. Els treballs arqueològics van ser finançats per l'Ajuntament de Capellades. La superfície intervinguda era de 160 metres quadrats. Malgrat que la zona en què s'estava actuant no tenia registres arqueològics previs podia ser perfectament susceptible de tenir-los. Aquesta zona era un espai ja plenament urbanitzat a l'Edat Mitjana. La documentació medieval disponible documenta que a la plaça de l'Església a inicis del segle XV hi havia els 'hospicis' de Bernat Musarró, Ferrer Súria i Esteve Oller. De fet, la Canaleta limitava per ponent el nucli urbà de Capellades. En aquestes actuacions de maig i juny de 2007, es van detectar restes de tres enterraments humansdeterminant que s'aturessin els treballs d'edificació per documentar les restes. La intervenció arqueològica realitzada va consistir en la documentació arqueològica de les restes de tres tombes. L'estratigrafia arqueològica registrada mostra un primer estrat sota la vorera, de matriu sorrenca i de color grisós, en el qual no es va detectar cap rastre de material arqueològic. Aquest nivell semblava haver estat aportat en el moment de construcció de l'edifici que ocupava el solar abans d'ésser enderrocat. L'aportació d'aquest estrat va comportar l'escapçament de les tombes detectades just a sota, perdent la coberta dues d'elles i bona part del rebliment. La tercera havia estat respectada, potser per restar coberta per una gran llosa de travertí. La primera tomba havia perdut la part inferior durant el rebaix, conservant l'individu inhumat de cintura en amunt. L'esquelet de la tomba dos havia perdut la part inferior de les cames. La tomba tres és l'única que es va excavar i documentar totalment. Les fosses de les tres sepultures estaven fetes en l'estrat geològic i les tres mostraven idèntic rebliment, de matriu sorrenca, de compacitat fluixa i de color marró clar. Destaca la tomba tres, que presentava una fossa antropomorfa de fons pla, amb la part del cap diferenciada en forma quadrangular. Les restes de l'esquelet estaven en decúbit supí. Les tres tombes eren orientades d'est a oest i en cap d'elles es detectà cap material arqueològic associat. En la segona fase de l'excavació es rebaixà el subsòl de l'altra meitat del solar. En aquesta intervenció es detectaren les restes d'un mur i una quarta tomba, conservada sencera. Aquesta és una inhumació amb fossa rectangular de fons pla, 2 metres de llargada per 47 cm d'amplada retallada a l'estrat geològic, amb una coberta a base de grans lloses rectangulars de travertí de diverses mides. A l'interior, perfectament segellat i sense rebliment de cap tipus, es conservava l'esquelet complet d'un individu orientat d'est a oest i en decúbit supí, amb els braços creuats sobre el tòrax i les cames estirades amb els peus creuats. Tampoc presentava material associat. Donat que no s'ha registrat aixovar en cap tomba, la tipologia de la tomba en sí mateixa ha estat l'element clau a tenir en compte per a assignar la necròpolis a un moment cronològic, entre els segles V i XIV, a cavall entre l'antiguitat tardana i l'edat mitjana. | 08044-23 | Plaça Verdaguer, 5 | Durant 2007 i 2009 s'efectuaren breus campanyes d'excavació de poc més d'un mes de duració dirigides per Natalia Salazar i Rony José Castillo, respectivament. | 41.5309800,1.6860000 | 390381 | 4598537 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44390-foto-08044-23-1.jpg | Legal | Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaciment arqueològic actualment Desaparegut. Cronologia: 491/1492 Domini visigòtic /medieval.Les restes arqueològiques retirades del seu emplaçament original (les lloses de les sepultures), han estat guardades per ser recol·locades en la planta baixa de l'edifici de la Biblioteca. | 87 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44594 | Conjunt plaça Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-jacint-verdaguer | VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XII-XIX | La plaça és de planta sensiblement trapezoïdal, està limitada amb edificis d'habitatges i comerç entre mitgeres, i és presidida per l'església parroquial. Els edificis de la plaça de la façana de ponent són de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, o bé amb coberta plana. Les façanes estan composades segons, dos o quatre eixos amb obertures de proporció vertical, amb els balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Al costat de migdia de la façana de ponent està en construcció l'edifici de la Biblioteca Municipal que substitueix l'antic edifici del cafè Catalunya. Els edificis de la façana del costat de migdia de la plaça són de construcció recent. Pel costat de llevant la plaça està tancada amb l'església parroquial. | 08044-227 | Plaça Jacint Verdaguer | Des de l'Edat Mitjana la 'Plaça de Missa' es va convertir en el primer eix urbanístics de la vil·la. Existeixen diferents explicacions sobre el seu origen, vinculat a la sagrera creada al voltant de Santa Maria. Aquest nucli va anar adquirint durant els segles XII i XIII. Segons el Capbreu de 1411, s'hi trobaven les cases o hospicis d'Esteve Oller (possiblement el més gran de Capellades aleshores), de Bernat Musarró i Ferrer Súria. D'època incerta en la ubicació de la Casa de la Vila, tot i que ja hi era a començaments del segle XVII, esdevenint una mena de continuació del temple, tot tancant la plaça. També s'hi van anar localitzant en aquest espai cèntric diferent serveis: el pallol, la carnisseria, l'hostal, el rentador públic, etc. També a partir del segle XVII està documentat el seu ús es diferents activitats de lleure (balls, comèdies, etc.) i polítics (eleccions de jurats, reunions del Consell, etc.). Especial atenció mereix la celebració del mercat setmanal dels diumenges. Simptomàtic de la centralitat comercial de Capellades fou l'existència d'un mercat setmanal on els pagesos de la zona venien la seva producció, que va anar agafant impuls durant el segle XVIII. Especialment important era la venda de verdures produïdes a la vila. Hi havia una creixent lluita entre els hortolans per aconseguir determinats llocs al mercat. El 1863, l'Ajuntament va intervenir davant de les desavinences en la posició que s'havia d'ocupar. A partir de llavors es va establir un ordre fix. Els intents de canvi del mercat setmanal es van repetir en els anys finals del segle XIX i inicials del XX. A la segona meitat del segle XIX va començar a perdre la centralitat com a espai residencial. Tot continuant amb la seva secular funció, a la plaça Major es van anar concentrant una part important dels comerços de Capellades, especialment destacable era la presència d'establiments d'importància com la farmàcia, etc. Encara avui en dia, a la plaça, hi ha la farmàcia i un negoci de ferreteria. També la Plaça des d'antic ha estat centre d'importants celebracions religioses o profanes (carnestoltes, ballades del Dansot, etc.). Per exemple, tradicionalment ha estat i encara és el lloc de la tradicional ballada de sardanes. A la plaça Major hi havia una de les principals fonts de la Vila: la de Sant Magí, situada prop de la cantonada amb el carrer del Pilar. L'estructura urbanística de la plaça no va tenir excessius canvis durant segles. Amb aquest objectiu, el ple de 31 d'agost de 1882 va resoldre formar una comissió per reformar la Plaça Major. El 19 de febrer de 1915, se li va donar el nom de plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. L'acte d'inauguració de la placa amb el nou nom es va dur a terme el dia de Pasqua Granada, el 23 de maig, de 1915. Als darrers anys del segle XX es va produir el darrer gran canvi en la configuració de la Plaça. A inicis de la dècada de 1990, es va procedir a enderrocar un antic edifici que feia cantonada amb el carrer Fossar i el 2004-2005 es va fer el mateix amb les dues cases veïnes. D'aquesta manera es va reformular la totalitat d'un sector de la plaça. A finals de 2006, es va iniciar l'enderroc de l'antic cafè Catalunya per procedir a la construcció de la nova biblioteca municipal, tot conservant en els seus baixos l'antic safareig. Amb motiu d'aquestes obres, es van localitzar tombes medievals. Problemes amb la constructora van fer que no es reprengués la construcció fins als darrers mesos de 2008 i inicis de 2009. | 41.5311600,1.6860800 | 390388 | 4598557 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44594-foto-08044-227-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt plaça Jacint Verdaguer: Plaça de Missa, plaça Major, plaça de l'Església, plaça Reial, plaça Constitucional. Té el seu origen als segles XII i XIII, amb reformes 1898 i dècada de 1990.Expectativa Arqueològica | 94|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44450 | Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara | CAMPOY, J; SOLER, M. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional), en premsa. BUSQUETS MOLAS, Esteve: Història de Capellades, Capellades1972. Revista: Capelló, any 1, nº 22, 15 desembre 1912. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIII | Capella d'una nau amb coberta a doble vessant de teula corba acabada amb imbricació de teula. A la façana hi ha un campanaret d'espadanya de dos ulls, sobre del qual s'hi ha afegit una creu de pedra picada. El parament és de carreus de pedra. El portal és rectangular, amb carreus de pedra i llinda plana, i es tanca amb una porta de fusta de dues fulles batents clavetejades, amb tirador de ferro forjat i dues obertures de ventilació i il·luminació. El pati del costat nord està tancat amb dos elements de ferro forjat, un de fix adossat al mur de la capella i una porta treballada de dues fulles de ferro forjat, ambdós elements amb dibuixos geomètrics. A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó de carpanell que recolzada en una cornisa de pedra, els murs són arrebossats i pintats de color blau cel i recolzen en un sòcol de mur de paredat comú vist, acabat amb una fina imposta de totxo. Al peu de la nau hi ha un cor sostingut per un forjat de bigues de fusta i revoltó. Als laterals s'obren dues fornícules, una és original i l'altra es va obrir en unes darreres reformes dutes a terme per l'associació 'Amics de la Capella de Santa Bàrbara'. La sagristia és coberta amb volta rebaixada de canó, amb carreus rectangulars de pedra, la qual recolza en una fina imposta que remata el mur de paredat vist. | 08044-83 | Font de la Reina; Camí Ral | Segurament es tracta d'una construcció d'origen medieval administrada per dos jurats de Capellades amb la presència del rector de la Pobla. Aquest nomenament es feia per elecció. Al segle XVII, els veïns van demanar un cementiri propi, ja que els diferents fossars es trobaven lluny. L'any 1683, Bernat de Cabriana va fer donació d'uns terrenys annexos a la capella. Acceptada aquesta donació pel rector de la Pobla, mossèn Blanch, es feu el primer enterrament l'any 1685. Ja en el segle XVIII, el dia 1 de juny de 1728, els veïns de la Font de la Reina van demanar al bisbe ue la capella de Santa Bàrbara fos unida a la parròquia de Capellades. L'any 1798, es van fer obres a la capella dirigides per mossèn Astorch, construint-hi la sagristia, l'escala del cor i el campanar. El 1812 es va instal·lar la campana. L'any 1850 una gran roca caigué sobre la Capella i ocasionà grans desperfectes. A començaments del segle XX, encara la celebració de Santa Bàrbara tenia prou vigor, com es ressenya a la revista Capelló del 15 de desembre de 1912 per la diada de Santa Bàrbara se celebrà el tradicional Aplec a la Font de la Reina. El 1919, la capella fou tancada al culte per la seva decadència, i fou reoberta l'any 1927, després d'una restauració ofrenada pels marquesos de la Pobla de Claramunt, tal com consta a la placa que hi ha a l'interior: 'A despesa de la Sra Marquesa Vda Marquès de Claramunt. Any 1927'. La capella, abans de 1936, conservava un bonic retaule d'altar d'estil renaixentista dels segles XVI-XVII. L'any 1936, la capella fou profanada i van desaparèixer la imatge de la Santa, el retaule, el tabernacle, els seients i, també, la campana. Es va retornar al culte l'any 1939. El retaule i l'altar actuals són un donatiu procedent de la capella privada del Molí paperer Romaní «Cal Violant» de l'any 1940. El 1995 van ser restaurats i modificats pels «Amics de la Capella de Santa Bàrbara». A la capella es conserven un petit Sant Crist i una bacina amb una talla petita de Santa Bàrbara, a més d'una imatge de la Dolorosa comprada per l'esmentada associació. El 26 de setembre de 2004, es van inaugurar un parell de campanes noves finançades per diferents capelladins i amb l'ajut de José Mª. Iglesias, un devot de Santa Bàrbara. | 41.5325700,1.6897600 | 390697 | 4598709 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-25 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Capella: Origen s. XIII; s. XV; s. XVIII; restaurada el 1927; 1940; 1995; 2004 i Fossar: 1685 S'enquadra dins del capitol d'arquitectura religiosa i es un àrea d'expectativa arqueològica. L'església s'obre cada any el diumenge més proper al dia de Santa Bàrbara, que és el 4 de desembre, per fer-hi la celebració religiosa en honor a la patrona i la popular venda de torrons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44444 | Can Missola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-missola | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. FREIXAS, Gemma (coord.). 2006. Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura, Yumba Edicions. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER ( col·lecció de premsa local). Amadeu Freixas i Vivó al seu estudi (Fotografia Josep Pons/Arxiu Municipal) | XIV | És una de les construccions més antigues de Capellades formada per dos cossos, el primer de planta soterrani, baixa, planta pis i golfes, i el segon amb planta soterrani i un espai a doble alçada a façana, amb la coberta plana. La part d'aquestes edificacions que donen al carreró Magí Carme són de planta baixa. En origen es tractava d'una casa de cós, de planta baixa i pis, amb el nivell de coberta en la línia de la gàrgola de canó que encara es conserva, i amb un pati annex de dos pisos amb galeries amb arcs de pedra. I, també, que l'entrada original a la casa es feia pel carreró Magí Carme, a l'interior de la vila, i per tant la que avui és façana principal, originàriament era el límit posterior de la casa que formava part dels murs exteriors de la vila, cosa que explica el fet que tingui una façana gairebé cega. Actualment, el primer cos, número 10, te una coberta a dos vessants amb teula corba i amb cornisa motllurada i imbricació de teula. A la façana, de mamposteria amb pedra de turo, predomina el massís sobre el buit, amb una única petita finestra rectangular centrada a cada planta, amb brancals de pedra. Arran de carrer, hi ha una obertura rectangular, que dóna al celler soterrani, que està cobert amb voltes de pedra. El número 8, més reformat i adossat al primer, té un portal rectangular a la planta baixa com a entrada al restaurant que hi ha a l'interior de l'edifici. Una àmplia vidriera rectangular amb llistons, ocupa tota la façana l'edifici. Al cim d'aquesta part hi ha una cornisa, amb una teuladeta i, a sobre, una barana massissa que protegeix el terrat. Aquesta part conserva l'antic pati rectangular existent i els arcs de pedra de les galeries que hi donaven, el qual va ser cobert i adaptat per a menjador del restaurant. Les parts de l'edifici que donen al carreró Magí Carme es cobreixen amb coberta de teula corba a una vessant, acabada amb una imbricació de teula i maó. La façana de la número 3, té dues finestres, una de quadrada i l'altra horitzontal, tancada amb peces de pavès de vidre, i ambdues amb llinda de fusta. En la façana de la número 5 destaca una àmplia portalada de carreus de pedra amb llinda plana, la meitat de la qual és tancada amb una porta de fusta d'una batent i la resta es troba tapiada. El parament de la façana és esquerdejat i pintat de blanc. | 08044-77 | Carrer Dr. Fleming, 8-10; Carrer Magí Carme, 3-5 | Aquesta casa tenia entrada per al carrer que al segle XVIII es coneixia com a 'carrer què no passa' o corraló de 'Cal Magí Carme'. Esteve Busquets i Molas afirma sense cap suport documental que l'edifici data del segle XI. Si que està documentat que formava per de les propietat de la família Tiana família de coneguda tradició llanera, reconvertits a l'activitat paperera i havien anat adoptant una posició progressivament rendista. Aquest edificació ha estat durant pràcticament quatre dècades vinculada a Amadeu Freixas i Vivó (1922-2004), destacat pintor nascut a Capellades. Justament, aquesta casa ha estat coneguda per Cal Misola degut a aquest fou el nom de l'antic taller de boteria de la família Freixas a la casa de la cantonada del carrer de Sant Francesc i el carrer de Santa Anna. L'any 1966, Amadeu Freixas va confirmar els seus vincles amb Capellades amb la compra del llavors petit casalot (gairebé en runes) i una gran nau amb dos nivells de voltes de pedra. Aquest seria l'espai destinat a esdevenir l'Estudi-Taller d'Amadeu Freixas a Capellades. Durant anys va esdevenir tradició l'exposició realitzada amb motiu de la Festa Major. L'edifici ressenyat fou sotmès a una nova reforma el 1980 realitzada per l'arquitecte Josep M. Durban i Flo. L'any 2006 el seu fill Amadeu Freixas va obrir el restaurant Amadeus. Justament, el primer acte desenvolupat al nou espai fou la presentació de la biografia d'Amadeus Freixas i Vivó: Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura. | 41.5318200,1.6856100 | 390350 | 4598631 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Estudi Amadeu Freixas, Restaurant Amadeus, Estudi Amadeu Freixas. Senquadraria dins l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres, Àrea d'expectativa arqueòlogica. Respecte a la funció actual de l'immoble es doble: per una banda residencial i de l'altra productiva, com a restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44447 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-1 | AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES i TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez(títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIV | Petit nucli de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota de la cinglera del Capelló, a peu del camí ral i a prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic. El camí és de terra. La casa presenta un cos central i diversos cossos adossats a migdia i al nord, configurant un perímetre poligonal amb un pati central. El cos principal, de planta baixa, pis i sota coberta de teula corba complexa, i les vessants són acabades amb imbricació de maó i teula. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical emmarcades i tancades. A la planta baixa de la façana del camí ral hi ha dos amplis portals de carreus de pedra. En una de les parets d'aquest rebedor hi ha un plafó de rajoles blanques amb la grafia 'FONT de la REINA/ Segle XIV (Font de la Regina)/ 1416 la Reina Petronella/ de Braga casada amb/ Ramon Berenguer IV, / lli donà el nom/ 1574 Hostal can Carol/ 1942 Cal Alós'. A l'altra portalada de la façana del carrer presenta un arc rebaixat i a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol esgrafiat, amb un sol bufant coronat amb una corona, a sota la inscripció 'CADA DIA SI DÉU VOL, JO DESCRIC EL PAS DEL SOL'. La façana principal és arrebossada i la resta de façanes són estucades de color rosat. A la façana del costat nord hi ha adossat un cos de planta baixa, fins darrera la tanca de paredat al camí ral. Al costat de migdia hi ha dos cossos. Els cossos configuren un pati central, des del qual, a través d'una portalada de carreus amb arc rebaixat, s'accedeix a una capella. En la dovella de l'arc hi ha la data '1675'. A l'absis, l'altar és presidit per una imatge de la Sagrada Família amb el gravat en lletres gòtiques la inscripció: Adoremus:in: aeternum: S[anctu]m:S[anc]t[or]um. En un mur del pati hi ha una placa de marbre blanc amb la inscripció 'ESTA CAPILLA EDIFICADA POR LOS CONSORTES D. JOSÉ RIUS BASEDAS Y D. CRISTINA MUNTANÉ CARNICERO, FUE BENDECIDA EL DIA 20 DE ABRIL DE MCMXLVI. FUENTE DE LA REINA. CAPELLADES'. | 08044-80 | Carrer Font de la Reina, 5. Camí Ral. | És un dels antics hostals que es situaven a peu del Camí Ral, al nucli urbà de la Font de la Reina, possiblement ja existent al segle XIV. El 1579 constava com hostaler Francesc Carol (d'aquí el nom de Cal Carol). La documentació explicita clarament que era l'hostal conegut com de Cabriana. El conjunt estava format per dos habitatges, un de gran i un altre de petit, una ferreria i l'hostal. Josep de Mora era un important propietari de Cabrera d'Anoia ennoblit (vegi's fitxa de la Font de la Reina). Aquest hostal tenia quatre portalades, dues de les quals donaven directament al camí Ral. La família Mora arrendava aquestes instal·lacions. L'edifici de Cal Carol fou adquirit el 1943 per Lluís Alòs i Millán, quidirigia una fàbrica tèxtil a Capellades. L'edifici estava pràcticament en ruïnes. El 1945 es van iniciar obres de reconstrucció. Disposa d'una capella pròpia inaugurada l'any 1946. Des de finals de la dècada de 1940 s'hi va instal·lar una granja avícola (amb el nom de 'Font de la Reina') i a finals de la dècada de 1960 una fàbrica de gel. El seu propietari era Lluís Alòs i Millán. En l'actualitat s' ha reconvertit 'Can Carol' en hotel rural. . | 41.5331500,1.6894300 | 390671 | 4598774 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44447-foto-08044-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44447-foto-08044-80-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a: Ca l'Alós. Enquadrable dins l'apartat d'arquitectura residencial urbana aïllada. Interès paisatgístic i Àrea d'expectativa arqueològica. També hi ha un jardí, la font de la Reina i un abeurador. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44454 | Resclosa del riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-riu-anoia | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional, en premsa). GUTIÉRREZ I POCH,MIQUEL, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. MUSET PONS, ASSUMPTA, 'Capellades (època moderna) (segles XVIXVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, MIQUEL, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional en premsa). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | Sistema tradicional d'aportament de l' aigua dels rius i consisteix en una petita presa de la qual en sortien canals que conduïen l'aigua fins als molins paperers o per regar els conreus. | 08044-87 | Riu Anoia, zona Font de la Reina | Els orígens més remots de la resclosa cal cercar-los a l'Edat Mitjana associada a l'activitat molinera en els límits dels termes de Capellades i Vallbona. Malgrat això la resclosa està plenament documentada a partir del segle XVIII, en el context de la construcció de diferents molins paperers a la partida del Pas de l'Aigua per part de la família Romaní. La resclosa elevava l'aigua del riu Anoia per proveir-ne els molins d'aquella zona, però bàsicament per usos energètics. Va ser construïda amb una combinació de fusta i pedra, era l'element més costós de la instal·lació hidràulica. Requeria un manteniment constant donat que estava sotmesa a la destrucció producte de les riades. Aquesta eventualitat era freqüentment recollida en els contractes d'arrendament dels molins paperers. La rellevància d'aquesta obra d'enginyeria explica diversos enfrontaments entre empresaris moliners per la gestió de l'aigua. Es té documentat l'any 1763 una important crescuda del riu que va requerir reformes adients La seva estructura actual, amb algunes reformes, data de finals del segle XIX o inicis del XX, possiblement en relació a les transformacions viscudes pels molins del Pas de l'Aigua. Aquest punt de Capellades era utilitzat a inicis de la dècada de 1930 per rentar les robes dels malalts infecciosos | 41.5289400,1.6914100 | 390829 | 4598304 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44454-foto-08044-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Obres d'enginyeria i zona d' Interès paisatgístic. Àrea de protecció estricta | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44475 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | Casa en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada amb una barana de ferro de brèndoles verticals recolzades amb trams de barana de paredat massís de perfil corb, coronats amb una imposta i una hídria ceràmica. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical, la principal segons un eix, la lateral segons dos eixos junt a la mitgera de ponent. Els paraments de façana de les dues plantes pis són estucats de color salmó, amb una imposta a nivell de forjat de color marró que emfasitza l'horitzontalitat i enllaça amb el revestit de la pilastra de la cantonada. El parament de la planta està aplacat amb peces de granet porrinyo. | 08044-108 | Carrer Major, 2-4; Carrer del Pilar | L'edifici número 2 del carrer Major està situat de ple en la zona medieval de Capellades. Des de mitjans del segle XIX era ocupat en els seus baixos per comerços i en els pisos superiors per habitatge. Els arrendataris del local foren diversos durant la segona meitat del segle XIX i durant la primera part del segle XX. Des de finals de la dècada de 1950, està ocupada per la família Sabata on van obrir una carnisseria. El 1962, fou sotmès a una profunda reforma com es deriva de les dades cadastrals. A finals de la dècada de 1980 van comprar els baixos del número 4 per ampliar el negoci. Actualment és una carnisseria. | 41.5309100,1.6860900 | 390388 | 4598529 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44475-foto-08044-108-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Té origen medieval i importants reformes al segle XIX i l'any1962. Pertany a l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment es un espai residencial i comercial que configura el carrer integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 178,80 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml