Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91040 | Ca l'Alen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalen | <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Es tracta d'un e<span><span><span><span><span><span>difici de planta rectangular malgrat les diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa i planta pis. En l’ampliació del segle XX, adossada a la façana sud, es conten tres nivells amb un femer que ocupa la planta baixa. L'estructura està adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla en els dos nivells.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A poca distància de la cantonada sud-est de la casa podem veure les restes del paller que sembla tenia un sol nivell amb la teulada d’un sol vessant. En les fotos antigues entre la porta del clos i la pallissa es veuen corts amb la teulada a un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest edifici va patir un incendi a finals del segle XX. L'interior va ser reformat completament per aquesta causa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-51 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, ca l’Alen és la primera casa que es troba al costat de la carretera. | <p><span><span><span><span><span><span>En el segle XIII era conegut com a mas Riu o bé mas de s’Abadia, depenent del monestir de Santa Maria de Serrateix. Al segle XIX es passa a anomenar Alen, tal i com ho demostra el revers d'un pergamí del segle XIII</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: “</span></span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Coforp, mas abadia alias Riu, vuy Alen. Any 1807</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental del mas, aleshores anomenat Riu, és de l'any 1004 i ja apareix dins la parròquia de Sant Martí de Coforb. El 13 d'octubre de 1314 observem com el batlle del monestir de Santa Maria de Serrateix, Pere de Santcliment, estableix a Joan Rossinyol i la seva muller al mas Riu o s'Abadia.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Potser quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval, doncs el 26 de desembre de 1417 l'abat -Galceran- de Santa Maria de Serrateix estableix en emfiteusi a Guillem Ramon del Graner de Berga, atenent que el dit mas estava derruït des de feia més de 40 anys; fet que ens mostra un abandonament d'aquest mas, solucionat amb l'establiment de Guillem Ramon del Graner.</p> <p>A partir d'aleshores podem observar nombroses referències d'habitants d'aquest mas, fet que ens demostra una llarga pervivència d'hàbitat en el mas, sense tornar a quedar abandonat.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens assenyala els següents moments constructius: El primer, al segle XIII, amb l'edifici original coincidint amb la meitat nord de la construcció, on trobem murs corresponents de la casa baixmedieval i conformant una estructura de planta quadrangular amb dos nivells.</span></span></span></span></span></span> En segon lloc, al segle XV es fan reparacions d'arranjament de part de murs i teulada, possiblement malmesos arran de l'abandonament -momentani- per les epidèmies del segle XIV.</p> <p>Més endavant, al segle XVIII es produeix una primera ampliació, possiblement fent desaparèixer el mur sud de la casa baixmedieval i el qual no ens ha pervingut. S'afegeix un cos a la façana sud de la casa. És probable que en aquest moment es construeixi el clos i el paller.</p> <p>Al segle XX s'adossa a la façana sud una estructura a tres nivells que aprofita el desnivell d'un marge. A planta baixa hi ha un femer amb volta de rajola d'arc rebaixat amb dues obertures en el sostre que comunicaven amb les corts del primer nivell, coincidint amb la planta baixa de l'edifici principal. En el segon nivell, que coincideix amb la planta pis, es troba l'eixida <span><span><span><span><span><span>amb una obertura de tres arcs rebaixats sobre dos pilars.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0905100,1.7931600 | 400193 | 4660530 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-facana-de-ca-lalen.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-img20220218113931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-planta-109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-com.png | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A l'extrem sud de l'era hi trobem un 'com' tallat en un bloc monolític de perfil trapezial. L’interior està excavat en obi i està lleugerament escantonat en una de les vores. Segons informacions orals, no està clara la relació d’aquest element amb ca l’Alen, però hi ha la possibilitat que s’hagi transportat aquí des de la Casanova de Rossinyol. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91045 | Cal Sant o Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-o-call | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII, XVIII, XIX i XX | <p>El mas de Cal Sant o Call és una casa de planta rectangular amb un seguit d'annexos que es van anar construint al llarg del temps al seu voltant. La casa com a tal es troba a la part central de les estructures i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La distribució interna és amb tres cossos paral·lels. Els murs tenen 70 cm de gruix i estan fets de pedres sorrenques desbastades força petites, lloses i algun carreu, tot lligat amb fang. Els murs mitgers de la planta baixa són més prims, amb uns 60 cm de gruix. Les cantoneres exteriors són de pedres sorrenques rectangulars i de mida diversa però superior, en general, a les de la resta del mur. La coberta és a dos vessants amb el carener d'est a oest. La porta principal té llinda de fusta i es troba al centre de la façana. Les finestres de la primera planta són amb llinda i muntants de pedra treballada i les de les golfes són més petites i amb llinda de fusta i sense muntants diferenciats. Al mur nord-oest hi ha adossada una estructura de planta rectangular i dos pisos. Aquesta estructura és la caixa del forn. Està coberta d'una teulada a un vessant.<br /> <br /> La resta d'estructures són més baixes que la casa. Adossada al mur nord-est hi ha una gran pallissa amb una era empedrada davant. Les corts estan adossades a la façana meridional de la pallissa i tenen una sola planta i coberta a un vessant inclinat a migdia. L'interior està dividit en quatre espais de diferent mida. Els coms estan oberts a la paret meridional. Cada obertura consta d'una llinda de fusta i un com de pedra a la zona que correspondria a l'ampit. L'obertura tanca amb una porta de fusta horitzontal.<br /> Al costat sud-oest de la casa hi ha adossada Cal Sant amb estables i galliners.</p> | 08045-52 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera menció documental del Call és del 1795, però probablement ja existia anteriorment. En aquest moment el seu senyor útil era Joan Company i Gomir (ACBR. Notarials. Josep Ignasi Gravoleda de Cardona, 1795, pàg. 44). Sembla que al costat del Call hi havia una caseta anomenada Cal Sant que va acabar sent annexada al Call i finalment va acabant-se imposant el nom de Cal Sant per referir-se al mas en general. L'any 1860 el propietari n'era Joan Company Grau i Gomir i es ven el mas a quitar a Narcís Coromines i Santacreu (ACBR. Notarials. Josep Grau, 1866, pàg. 57). A finals del segle XIX seguia en mans de la família Company (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1891, pàg. 322).<br /> <br /> Pel que fa a les etapes constructives veiem una primera del segle XVII que és la casa com a tal. Al segle XVIII es van construir les estances adossades al costat nord-est i la caseta de Can Seuba separada de la casa original al costat sud-oest. Al segle XIX es va construir la gran pallissa i els annexos de Cal Sant. Finalment, al segle XX es van construir les corts i el femer de davant la pallissa.</p> | 42.0787400,1.7095200 | 393256 | 4659324 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-52.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-520_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-52_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-520.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91063 | Can Seuba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-seuba | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Can Seuba és una casa que hi havia a una zona molt pròxima al mas Call i que al final es va acabar annexant a aquesta. És una caseta de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa i un pis i el mur nord-oest està adossat al marge. Té unes dimensions de 4,9 m x 7,4 m. Els murs estan fets de blocs irregulars de pedra sorrenca, lloses i teules tot unit amb fang. Les cantoneres de la planta baixa i al pis són diferents: a la planta baixa són de blocs regulars desbastats i en el pis són de carreus ben picats.</p> <p>Totes les obertures es troben al mur sud. La porta té una llinda de fusta de roure i els muntants formats per pedres només desbastades. Les finestres del primer pis tenen muntants diferenciats, ampits d'una peça i llinda de fusta. La coberta és de teula àrab.</p> <p>Tant al costat nord-est com al costat sud-oest hi ha annexades altres estructures de factura similar on hi havia els estables i el galliner.</p> | 08045-53 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El nom del mas Sant ens apareix ja al segle XVI i és possible que es referís o a aquesta caseta o al mas Call. En un document del 1871 es parla d'una 'caseta anomenada la caseta de can Sant amb 5 quarteres de terra de pertinences del mas Call'. Sabem que per aquella època la caseta ja havia sigut integrada dins les possessions del mas Call. En aquest moment era ja propietat de la família Company com el mas Call, però és possible que en un inici fossin dos masos separats que s'acabessin unint. Un cop ja estaven units va passar a funcionar com a masoveria i va passar a ser conegut com a Cal Seuba.<br /> <br /> Les estructures de la planta baixa de la casa són les més antigues i serien del segle XVIII. Al segle XIX s'hauria construït la planta pis i s'haurien fet els diferents annexos que l'envolten i l'uneixen amb el mas Call.</p> | 42.0786817,1.7091130 | 393222 | 4659318 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91063-53_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91063-53.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91063-53_2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91150 | Rua de Santaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rua-de-santaina | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Estructures molt degradades. | <p>La rua de Santaina és la feixa més elevada a les cingleres del vessant dret del Salt de la Foradada. L'amplada és variable en tota la seva longitud i en alguns llocs té dos nivells. En ella s'hi poden identificar diferents nivells. A l'inici per llevant hi ha restes d'una barraca construïda entre tres grans blocs de conglomerat que creaven un espai de 1,50 m d'amplada i 3,20 m de profunditat.</p> <p>Al centre trobem el balmat 2 de 12 m d'amplada i 8 m de profunditat màxima, amb una alçada d'entre 180 cm i 70 cm. El sostre d'aquest balmat està molt fumat, però el terra té molt poc sediment. En l'extrem occidental hi ha el gran balmat 1, amb 40 m d'amplada i 6 m de profunditat. A la part més profunda hi ha un gran dau de conglomerat que es va despendre del sostre. Aquí la superfície tampoc mostra sediment. El conjunt d'aquesta extensió està elevada respecte al nivell natural de la feixa que sembla haver estat conreada en aquest espai.</p> | 08045-54 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>És molt difícil donar una cronologia als moments d'ús de la balma, ja que no s'han trobat materials que ajudin a datar-lo.<br /> <br /> En algun moment es va construir una barraca a l'inici de la rua, cosa que ens dóna a entendre que va tenir un ús com a refugi. També ens indica això el sostre fumat del balmat 2.<br /> <br /> El balmat 1 sembla haver estat conreat al llarg de la història. Aquest espai podria correspondre's amb una peça de terra que en alguns documents s'anomena la Singlada.<br /> <br /> Concretar èpoques sense fer-hi una excavació resulta molt difícil a causa de la falta d'estructures i material que ens puguin donar una idea del moment en què es va utilitzar.</p> | 42.0699289,1.7157447 | 393756 | 4658338 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91150-540.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91151 | Balma de la Canalassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-canalassa | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Balma orientada a ponent amb una amplada de 18 m, una profunditat de 4,8 m i d'alçada variable. El terra s'inclina cap a ponent i no s'hi pot apreciar pràcticament sediment. Al costat que es troba més al nord hi ha un petit refugi delimitat per un mur de pedra seca semicircular. Aquest espai coincideix amb el punt més baix de la balma. A diferència d'altres refugis, en aquest cas no es poden veure restes de sutge en la superfície del sostre. S'hi va trobar un fragment de ceràmica vidriada melada de cronologia relativament contemporània.</p> | 08045-55 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>No coneixem les dades exactes de la cronologia de la seva utilització. Probablement, va ser utilitzada durant diferents èpoques com a refugi per pastors o treballadors del bosc. Podem imaginar que va ser usada al llarg del segle XIX, però és possible que també ho fos en períodes més antics.</p> | 42.0762496,1.6892982 | 391580 | 4659073 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-55.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-551.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91152 | Ca l'Esquitlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquitlla | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Ca l'Esquitlla és una balma de petites dimensions. Fa uns 3,3 m d'amplada i uns 3,9 m de profunditat. Està orientada cap a l'est i conforma un espai irregular. El sostre mostra un gruix important de sutge, cosa que ens indica una destacable activitat humana a la balma. Al davant de la cavitat hi ha un mur de pedra seca d'aproximadament un metre d'alçada que tanca la balma deixant una obertura d'accés al costat nord. Al nord també s'hi pot veure una fornícula de petites dimensions. </p> | 08045-56 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Tot i que és innegable la presència humana al llarg de la història en aquesta balma, les reduïdes dimensions de l'espai descarten el seu ús com a habitatge habitual. El més probable és que aquesta balma, igual que moltes altres de la zona, fos utilitzada com a refugi de treballadors del bosc, ja fossin carboners, llenyataires o pastors. Creiem que va ser emprada amb aquest fi durant el segle XIX, però és probable que també hi fos en èpoques anteriors.</p> | 42.0825900,1.6925900 | 391863 | 4659773 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91152-56.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91152-560.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91153 | Balma del Grau de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-grau-de-les-valls | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Superfície remoguda pels caus de teixons i amb abundant vegetació. | <p>Balma de grans dimensions amb una amplada aproximada de 20 m i una profunditat de 8,3 m. Està orientada cap a l'est i mostra una alçada progressiva des del fons cap a l'exterior, cosa que permet circular-hi a peu dret còmodament. El terra mostra una inclinació cap a l'est des de l'interior i, a diferència d'altres balmes similars, presenta un important gruix de sediment. Actualment, a la cavitat de la balma hi ha sis grans blocs de conglomerat que s'han desprès del sostre. No es poden apreciar restes de sutge al sostre.</p> | 08045-57 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Encara que en aquesta balma no hi hagi restes clares de sutge al sostre, per les seves característiques creiem que va ser utilitzada al llarg de la història com a refugi de treballadors del bosc, ja fossin carbones, pastors o llenyataires. No es pot precisar cap cronologia perquè no hi ha estructures construïdes ni material associat que ens pugui ajudar a concretar. Per saber-ne més s'hauria de dur a terme una excavació arqueològica.</p> | 42.0816100,1.6934300 | 391930 | 4659663 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91153-570.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||||
| 91154 | Cal Julit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julit | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CORTES, Mª del Agua. (2020) De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Generalitat de Catalunya, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII-XIX | La teulada de l'edifici ja ha cedit i el seu estat de conservació és molt dolent. | <p>Es tracta d'una c<span><span><span><span><span><span>asa de planta irregular a causa de les diferents ampliacions.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L'edifici principal consta de planta baixa, planta pis i unes petites golfes, amb una distribució de dos cossos paral·lels en l’edifici antic; tenia la coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera ampliació es fa cap a l’oest reconvertint en habitatge una pallissa preexistent i conservant l’amplada de l’edifici. La construcció de la casa de Rossinyol adossada en part de la façana sud l’afectà considerablement.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-58 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, la masia es troba prop de la carretera, sota l’església parroquial. | <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg de la història, aquest mas ha tingut diferents noms: cal Julit, Ferrer o Cortina. A l'agost de 1342 documentem els honors de Pere Ferrers afrontant un tros de terra del Regatell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al<strong> segle XVI</strong> El senyor Rafel Onofre del Graner enfranqueix durant 3 anys els censos dels masos Grau i Ferrer a la seva minyona Miquela Piques, de Coforb.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La casa sembla estar definida</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>per una estructura de dos cossos rectangulars separats per un mur mitger, el cos occidental és més ample que l’oriental. El mur nord de la casa està adossat a un marge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A planta baixa, cap cos presenta subdivisions. La porta d’entrada està situada en el mur oest i s’accedeix a un espai que actua com a distribuïdor, una porta en el mur mitger permet accedir als estables i una escala, de pedra, de dos trams, adossada al mateix mur permet accedir al primer nivell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta pis, la sala ocupa la totalitat del cos occidental, presenta un ús diferenciat, en l’angle nord-oest es troba la llar de foc i el forn tot envoltat per un banc escó, la pica situada en el mur sud va quedar amortitzada per la construcció de la casa de Rossinyol; una escala de fusta adossada en el mur mitger permet l’accés a les golfes. El cos oriental té una amplada menor, està dividida per un envà obtenint dues habitacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les golfes són de petites dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’adossa una construcció a l'oest, consta de planta baixa i primer nivell, dos grans pilars actuen com a suport de l’estructura, la teulada és d’un sol vessant que per la banda est s’eleva lleugerament sobre la casa seguint amb una suau inclinació cap a ponent. Una porta tapiada a la planta baixa ,en el mur nord, indica que aquesta estructura inicialment no estava adossada a cap marge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Creiem que aquesta construcció adossada, en un principi, estava destinada a pallissa; mantenia dos nivells tan sols en l’amplada de la casa, la part que sobresurt en la façana meridional era d’un sol nivell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> la pallissa s’adapta com a habitatge, es crea un nou accés directe al primer pis amb una escala de doble accés i es tapia una finestra en aquest mateix nivell. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L'interior es distribueix a partir d'un pilar central i un altre situat en la façana sud. A la planta pis s’observa una sala central amb dues habitacions a la banda de ponent separades amb envans.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció de la pista, arran del mur nord de la casa, va provocar que la porta aquí existent, es tapiés.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0909136,1.7925817 | 400146 | 4660575 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-julit-al-2000.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-img20220218114628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-planta-cal-julit.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-llar-de-foc.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-porta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-enva-de-tapia.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | El seu estat actual és molt dolent, motiu pel qual el seu anàlisi des del punt de vista formal es complicarà a mesura que passi el temps, ja que l'edifici s'està degradant a marxes forçades.Durant l'inventari que va dur a terme la Societat d'Arqueologia del Berguedà, a la dècada del 2000, s'hi van poder documentar alguns elements arquitectònics a destacar:-Llar (segles XVII-XVIII). Constituïda per un foc a terra amb xemeneia i un banc de fusta, situat just en front. El respatller és practicable, ja que es transforma en taula plegable quan s’obra endarrere. Completen el conjunt uns cremalls de ferro penjats del fumeral i una boca de forn situada a la paret, al costat del banc.-Porta (segle XVIII). Constituïda per muntants, llinda i marxapeus de fusta, encaixats al mur de tàpia. -Envà (segle XVIII). Fet de paret de tàpia alternada amb llates de fusta en posició vertical col·locades cada 75 cm aprox. En un d'aquests panys s'hi disposa una porta amb muntants i llinda de fusta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||
| 91155 | Casanova de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | <p>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb una distribució en base a dos pilars de càrrega que es desenvolupen fins la teulada, les compartimentacions es fan amb envans. Té la coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest perpendicular a la façana principal. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossada a la banda nord, amb la mateixa profunditat que la casa, però, amb una lleugera desviació es troba la pallissa antiga.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossades a la banda sud de la casa, amb una amplada superior que l’edifici principal, hi ha el que eren antigues corts a planta baixa i habitacions al primer pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Modernament, es va adossar a la façana sud unes precàries corts i una escala d’accés directe al primer pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca l’edifici, separat uns metres a l’est, que conté el femer i uns estables a planta baixa i una pallissa nova en el primer nivell. Uns metres al sud-oest, a l’altra banda de la carretera d’accés, es troba un safareig cobert.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs tenen un gruix d'uns 55 cm i les parets estan arrebossades. Per la seva construcció, empraren pedra sorrenca lligada amb fang. Les portes de la planta baixa estan formades per una llinda de fusta recolzada sobre uns muntants. En quant als sostres, trobem bigues jàsseres d'est a oest sobre els pilars i la coberta és de teula àrab, sustentada per un cavall central sobre pilars i corretges d'est a oest.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-59 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera. | <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental es troba al “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63”</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> elaborat l’any 1856. L’anàlisi de l’edifici ens senyala diferents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als segles XVIII-XIX la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>casa sembla estar definida per una estructura de planta rectangular amb dos pilars centrals que actuen com a suport dels forjats dels pisos superiors. Inicialment hauria estat formada per planta baixa, planta pis i golfes. La planta baixa estaria destinada a estables. La planta pis està dividida en tres cossos amb envans en base als dos pilars de càrrega, en el centre es troba la sala que conté l’escala d’accés als diferents nivells. En els cossos laterals, la cuina estava situada en l’angle sud-est, la resta estava destinat a habitacions. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>D’aquesta mateixa època deu ésser la pallissa que està adossada a la banda nord de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A principis del segle XX, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeix un annex a la banda sud de la casa; la planta baixa es dedica a corts i el primer nivell es compartimenta amb envans i es destina a habitacions. La teulada d’aquest annex està situada per sota del ràfec de la casa, és d’un sol vessant amb pendent cap al sud. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>D'aquesta fase també data la construcció de l’edifici que conté el femer i la pallissa noves i del safareig que es troba al sud-oest. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Dins del mateix segle es construeix l’escala exterior d’accés al primer pis, s’eleva l’edifici principal un nivell, s’amplia la pallissa de la banda nord i es construeixen les corts adossades a la banda est.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0848716,1.7919675 | 400086 | 4659905 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-img20220218123336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-img20220218123511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-planta-rossinyol.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91156 | Pallissa de la Casanova de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casanova-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta rectangular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> adossat a un marge. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que té el carener orientat de nord a sud. S’hi poden distingir dos moments constructius.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inicialment l’edifici constaria d’un femer a planta baixa i un assecador en la primera planta; el femer està fet amb volta plana de cairons amb l’arc rebaixat, té una porta oberta al mur sud feta de muntants i arc rebaixat de maó amb una cornisa a sobre, hi ha dos abocadors situats en el mur de ponent i al nivell de l’arrancada de la volta; l’assecador de la primera planta només estava obert cap la banda de llevant, la teulada era de teula àrab, a dos vessants, amb el carener de nord a sud.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En una fase posterior, s’amplia l’edifici cap a llevant amb la construcció de dos estables a planta baixa, un d’ells tancat i l’altre obert, i l’ampliació de l’assecador a la primera planta que restarà, ara, parcialment obert al sud. El carener de la coberta es desplaça cap l’est, a tal efecte s’eleven les cantoneres de llevant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs de l’edifici original estan fets amb pedra sorrenca de diferent forma i mida unida amb morter de calç, les cantoneres i pilars son de maó massís. En l’ampliació, part dels murs estan fets amb totxana i els pilars de maó massís de gruix inferior als de l’edifici original.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El sostre del femer és de volta rebaixada de cairons, el de l’ampliació està fet amb bigues jàsseres sobre pilars de nord a sud i cairats d’est a oest amb rajoles a sobre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La teulada està feta amb cavalls sobre pilars, corretges de nord a sud i llates per canal.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-60 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera. | 42.0845400,1.7921600 | 400101 | 4659868 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91156-img20220218123216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91156-img20220218123521.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||||
| 91157 | Safreig de la Casanova de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safreig-de-la-casanova-de-rossinyol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'un <span><span><span><span><span>safareig de petites dimensions <span>de planta rectangular. Els murs de la bassa són de pedra sorrenca unida amb morter de calç i la rentadora està situada a la banda nord. Té quatre pilars cantoners de maó massís amb dos murs de tanca a l’oest i sud fets amb totxanes, una coberta de teula àrab a dos vessants sobre els pilars cantoners.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-61 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera. | 42.0844700,1.7917300 | 400066 | 4659861 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||||||||
| 91158 | Roc del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-moro | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle X | Les restes es troben cobertes i alterades per la vegetació, afectant la seva estructura. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta de les restes d'un mur que discorre d’est a oest per la banda nord del turó del Roc del Moro. Les restes s'identifiquen de manera discontinua al llarg d'uns 25 m, i mostren una potència escassa i variable. Es tracta d'una estructura feta bàsicament amb blocs de conglomerat. En algun punt s'hi poden veure restes de morter de calç i no s'han identificat restes estructurals en la banda sud. La situació geogràfica d’aquest jaciment (amb bona visibilitat vers la banda de la Vall de Lord i cap a la banda de Sant Andreu, Coforb, Sant Salvador, etc.), així com el fet de que es trobi proper a les ruïnes del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, fan pensar amb la possibilitat de que es pugui tractar de les restes d'una torre o punt de guaita.</span></span></span></p> | 08045-62 | Zona de Capolat, cim del turó del Roc del Moro. | 42.0911400,1.7539000 | 396948 | 4660647 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91158-622.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91159 | Cova de Rocaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rocatercana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, JM.; TALAVERA, F. (1980) Catàleg Espeleològic de Catalunya (Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà). Vol. 5: pp. 234. Políglota. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La cova de Rocaterçana està està formada per una sèrie de galeries i cambres enllaçades amb petits pous i graons, assolint-se un recorregut de 67 m i un desnivell de - 14 m. Hi ha dues boques d'entrada localitzades a diferents nivells i molt properes: la superior i la més accessible té unes dimensions de 0,7 m d'alçada i 0,75 m d'amplada; la inferior té 0,3 m d'alçada per 1 m d'amplada. Pocs metres a llevant de la boca superior, es troben dos forats diferenciats, són xemeneies que no tenen relació amb la cavitat.</span></span></span></p> | 08045-63 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>En èpoques recents, aquesta cavitat ha estat utilitzada com a refugi, en temps de guerra o en cas de conflictes socials. A tal efecte hi havia un pi tallat i disposat com a escala per superar el primer pou.</span></span></span></p> | 42.1173100,1.7383100 | 395701 | 4663571 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-634.jpeg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Els integrants del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga van localitzar fragments de ceràmica de l’època del Bronze a l'interior del primer pou i superficialment. Les restes es troben dipositades al Museu Comarcal de Berga. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91160 | El Pla de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger orientat d’est a oest; té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest en paral·lel a la façana principal. La construcció està arrambada a un marge, fet que permet tenir accés a peu pla tant a la planta baixa com a la planta pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l'exterior, concretament al nord i a pocs metres de la casa actual, trobem les restes d'una construcció enrunada de la qual únicament es conserva part dels murs nord i est. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda oriental d'aquesta edificació trobem uns coberts identificables amb antigues corts. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A ponent de la casa s'hi localitza el paller, actualment habilitat com habitatge, i a un centenar de metres en la mateixa direcció es troba un pou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs de l'edifici primitiu estan fets amb blocs tallats de conglomerat i pedra sorrenca units amb fang i algun fragment de teula entremig. En la casa actual, aquests són fets amb blocs de pedra sorrenca i conglomerat de mesures molt diverses. Les obertures de l'edifici són fetes amb maó de pla. En quant als sostres, de l'edifici original queden restes de l'enllosat de pedra, mentre que en la casa actual, els sostres de cairats de fusta, guix i rajola han estat substituïts arran d'una reforma a finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-64 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | <p>Sembla que la primera menció documental ens permet retrocedir fins al segle XVI, quan Francesc Moixí i Coma, pagès de Sant Andreu de Farners, pel preu de 3 lliures 12 sous i sots la prestació d’un cens de 1 sou anual al senyor de Coforb, ven a carta de gràcia a Francesc Bassachs el tros de terra anomenat Pla de Ferrés.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens assenyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al <strong>segle XIX</strong> la casa original es correspon amb les restes d'una construcció que s'identifiquen al nord i a tocar de la casa actual. Estava adossada a un marge, les seves dimensions aproximades són de 11 m x 6 m, només es conserven part dels murs nord i est, fragments de l’enllosat del terra i una pica de pedra sorrenca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al <strong>segle XX</strong>, el sector de la casa actual, que conforma l'angle nord-est de l'edificació, correspon a una construcció inicial de principis de segle. En el mur nord no es pot identificar la traça d'aquesta construcció perquè fou reconstruït totalment a finals del segle XX (és visible a les fotografies anteriors a la reforma). És molt possible que inicialment fos un espai destinat al bestiar (probablement femer a baix i corts a dalt) i que hauria estat funcionant amb l'estructura de la casa antiga.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En una segona fase, la casa s’amplia cap a ponent i el sud. A la planta baixa trobem la distribució en dues ales allargades segons el carener que es troben separades per un mur mitger, la meitat est del qual es correspon amb el mur de la construcció primitiva, així com el mur que compartimenta la nau nord en dues estances. La planta pis està compartimentada en base a pilars i els murs de l'estructura anterior.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0784900,1.7953900 | 400359 | 4659193 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-img20220326121927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-planta-el-pla.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-finestra1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-finestra2.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | En destaquem dues finestres a la façana sud, del segon quart del segle XX i fetes amb maó massís.La finestra de la planta baixa, és de forma rectangular amb la llinda feta amb aproximació de filades, aquesta llinda està coronada per un arc de descàrrega triangular del mateix material. L'altre es correspon amb la finestra del primer pis, i es tracta d'una finestra amb llinda d’arc rebaixat de quatre filades de maó de pla, que es recolza sobre uns brancals del mateix material. Sobre la llinda s'hi disposa un petit rosetó romboïdal. Ambdues tenen un bon estat de conservació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91161 | Pou del Pla de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pla-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Es tracta d'un p<span><span><span><span><span>ou de planta circular<span>, només es conserva part de la construcció exterior, que té uns murs d’uns 40 cm de gruix amb una finestra d’accés de 90 cm d’amplada, té un festejador a la base i l’obertura està feta amb un marc de maó massís. Falta la coberta.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-65 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | 42.0784500,1.7945400 | 400289 | 4659189 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91161-pou-pla-rossinyol.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Té una alçada de 1,7 m, un diàmetre de 2,8 m i una profunditat total de 8 m. Els materials constructius són pedra sorrenca, maó massís, morter de calç i fusta. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91162 | Pallissa del Pla de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-pla-de-rossinyol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una p<span><span><span><span><span>allissa de planta rectangular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> adossada parcialment a un marge. Constava de dues plantes, la coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. Els murs són de pedra sorrenca unida amb fang. A planta baixa, les cantoneres i els pilars són de pedra sorrenca picada, en el segon nivell són de maó massís de pla. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta ha estat refeta en les reformes de finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-66 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | 42.0783300,1.7951800 | 400341 | 4659175 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91162-pallissa-pla-rossinyol.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||||
| 91163 | Habitatge del Pla Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-pla-vell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Només es conserven part dels murs de l'edifici, els quals estan afectats i coberts per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Pocs metres al nord </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de la casa i adossats a un marge es troben les restes de l’antiga casa del Pla de Rossinyol, només es conserven part dels murs est i nord i restes de paviment amb enllosat de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes son datables dels segles XVIII-XIX. S'hi observa una planta de 11 m x 6 m de planta i els materials constructius són la pedra sorrenca i el fang.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-67 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | 42.0784000,1.7947000 | 400302 | 4659184 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91163-habitatge-el-pla-vell.png | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98|119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91164 | Forats de Ca l'Alen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-ca-lalen | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span><span><span><span>B</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>alma orientada al sud-oest amb una longitud de 16 m en el que es van intercalant fornícules de diferents mides, la situada a l'extrem oriental és la de majors dimensions (2,40 m de longitud per 2,10 m de profunditat) i mostra un mur de pedra seca al davant que delimita un petit refugi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La superfície de tota l'extensió és planera i mostra molt de sediment. En la part superior de la roca que forma el balmat s'hi localitzen un seguit de forats de diferents mides, formes i orientacions que podrien ser d'origen geològic. A la banda occidental i superficialment es va localitzar una pedra de granit trencada amb una cara totalment plana que podria ser part d'un molí de mà.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-68 | S'hi pot accedir a peu des de la carretera del Pla. Aquests refugis es troben al tombant meridional del cingle anomenat el Morral del Pla, al sud de la masia d’aquest nom. | 42.0751100,1.7954000 | 400355 | 4658818 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91164-planta-forats-alen.png | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | No es pot precisar una cronologia sense excavació arqueològica. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||||
| 91165 | Balma de les Sabines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-sabines | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>La balma se situa a la gran cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura. Té una amplada aproximada d'uns 27 m i una profunditat entre 3 m i 5,60 m. L'espai útil està delimitat per dos blocs caiguts a l'extrem est i oest. El nivell de circulació en tota la superfícies de la balma és planer i mostra un bon gruix de sediment. En tres llocs diferents de la balma també s’hi poden observar senyals de sutge. </span></span></span></p> | 08045-69 | Zona de Terrers. | <p><span lang='CA'><span><span>Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les marques de sutge, fan pensar que probablement aquesta balma ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.</span></span></span></p> | 42.1152200,1.7311800 | 395108 | 4663348 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91165-692.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El nom de “Balma de les Sabines” li van donar membres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà, en desconèixer el nom popular que tenia, si és que n’ha tingut mai cap. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||||
| 91168 | Cal Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bertran | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI, XVIII, XIX | <p>El mas de Cal Bertran consta d'un conjunt de construccions agrupades. La casa és de planta regular, dividida interiorment en tres cossos paral·lels. Als voltants té annexats un paller i un seguit de coberts i estructures. Els murs són de pedres irregulars de conglomerat, calcària i sorrenca. Es poden veure diferents moments constructius, ja que a la part més antiga les pedres són més petites i estan millor disposades. Les cantoneres són desbastades i les dels afegits del segle XVIII tenen mides més grans i punxonades. Consta de planta baixa, pis i golfes i el carener està orientat de nord a sud amb coberta a dos vessants. A la part sud hi ha un clos amb una porta d'arc rebaixat fet amb dovelles i muntants de pedra picada. La porta principal, en canvi, es troba a la façana sud i és adovellada amb arc de punt rodó. Al costat de la porta del clos hi ha un petit edifici annex que es correspon amb l'edifici del forn. En ell hi ha una porta amb llinda monolítica sobre muntants asimètrics de sorrenca. A sobre té un petit arc de descàrrega fet amb dues lloses petites en forma de triangle. La majoria d'obertures del primer pis són amb muntants compostos i llinda de pedra treballada amb angles bisellats i algunes estan tapiades. Les finestres de les golfes estan molt modificades i algunes mostren muntants i llinda de pedra i altres, llinda de fusta. Al costat est de la casa hi ha un pou, probablement construït al mateix moment de la casa, que va quedar integrat a l'edifici quan s'edifiquen els annexos de l'edifici.</p> <p>El paller queda a ponent de la casa i té dues fases constructives. Està format per una nau allargada que suporta la coberta a dos vessants amb carener d'est a oest a través d'uns pilars combinats amb pedra i maó a la part superior. Els murs són de pedra sorrenca i les cantoneres de carreus del mateix material només desbastats. La planta baixa es destinava al bestiar i el pis a pallissa. Està construït arrambat al marge, cosa que permet accés a peu pla des del clos al pis superior. La façana sud mostra dues obertures de grans dimensions. La del costat est té arc de mig punt amb lloses de sorrenca disposades a plec de llibre i la de l'oest possiblement era de llinda plana de fusta, paral·lela amb la teulada. Posteriorment, es va construir un arc irregular, amb llosetes de pedra sorrenca en plec de llibre. Actualment, els dos arcs estan tapiats i a l'interior de cada un d'ells hi ha una finestra. Possiblement, al segle XIX es va convertir aquest primer pis en masoveria, construint la nova pallissa una mica més a ponent de la casa. Al mateix temps es van adossar a la seva façana sud un seguit d'edificis més baixos destinats a corts, corrals i galliner.</p> | 08045-70 | Es troba en territori de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera menció documental que tenim d'una persona que probablement habitava en aquest indret és del 1440, moment en què apareix un 'Joan Bertran', habitant de Travil (Cunill, 2020). La casa com a tal apareix ja mencionada el 1502 com a 'Casa Bertrana' (Cunill, 2020). El senyor del mas era el duc de Cardona, i durant molts anys, els propietaris útils van ser els Bertran. Durant la primera meitat del segle XIX el mas va passar a ser propietat de la família Santaeulària (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1876, pàg. 807).<br /> <br /> Pel que fa a les fases constructives en veiem de diferents. La part més antiga és la casa en si, que es correspon amb la part nord-oest de l'edifici. Probablement, aquesta casa es va construir al segle XVI. A la planta baixa hi havia una zona d'estables, amb una escala i l'antic pastador a l'angle sud-est. En aquell moment al primer pis hi hauria l'habitatge com a tal, amb una gran sala a la part central, amb una capella i una pica al mur nord, habitacions al costat oest i una habitació i la cuina al costat est. Al segle XVIII es van fer reformes a algunes de les obertures de la casa, algunes de les quals tenen dates d'aquest segle inscrites. També és en aquest moment que es construeix el cos en forma de L al voltant sud-est de la casa que corresponia amb una galeria i aixada al costat est i una façana al sud. També és el moment en què es construeix la pallissa. Finalment, al segle XIX és quan es devia reconvertir la primera planta de la pallissa en masoveria cosa que va provocar el tapiat de les arcades. Això va fer que es construís l'ampliació de l'altre paller. També el segle XIX es ceguen les arcades de la galeria del costat de llevant de la casa i es fan els nous terres d'aquesta part. En una rajola hi ha gravat l'any 1845.</p> | 42.0779600,1.7091600 | 393225 | 4659238 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91168-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91168-70_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91168-701.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Al costat del portal hi ha un pujador de muntar a cavall del segle XVIII. Consta d'una paret de còdols coberta amb un sobre de pedrís.Sobre la porta de l'edifici del forn hi ha inscrita la data 1784 juntament amb l'anagrama de Crist. En una finestra del primer pis, sobre la porta d'accés de la casa hi trobem una llinda inscrita amb les paraules 'MAR[I]A / + 1710' emmarcades dins una cartel·la.A l'interior de la casa encara es conserva una pica construïda per un ampit de pedra que encara conserva les motllures i mènsules que aguantaven les posts del plater. La seva cronologia podria ser del segle XVI. A l'edifici del forn encara hi ha el forn del segle XVIII. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91182 | Balma de la Rampa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-rampa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span lang='CA'><span><span>La balma se situa al peu de la cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura. Té una amplada aproximada d'uns 22 m, 4 m de profunditat, i la superfície de la balma és aplanada i regular, i mostra un bon gruix de sediment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda oriental es localitza un parell de llocs amb la roca cremada i amb sutge, alternades amb concrecions calcàries i líquens aportats per filtracions d'aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda oest s'inicia una rampa d'uns 0,7 m d'amplada i uns 30 graus d'inclinació que està en relació amb l'aflorament d'una petita veta d'un material indeterminat que també es troba a la balma Roja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'oest, la visera del balmat és poc pronunciada, a la base es localitzen un parell de refugis amb senyals de sutge a la paret, l’occidental està delimitat per pedres i mostra unes dimensions de 3,3 m d’amplada per 1,6 m de profunditat i una alçada mitjana de 1,2 m.</span></span></span></p> | 08045-71 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les marques de sutge, fan pensar que probablement aquesta balma ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.</span></span></span></p> | 42.1168700,1.7360800 | 395516 | 4663525 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El nom de “Balma de la Rampa” li van donar membres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà, en desconèixer el nom popular que tenia, si és que n’ha tingut mai cap. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||||
| 91183 | Casa Tosquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tosquera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIV | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació i la seva estructura es troba alterada. | <p><span><span><span>L’estructura té una planta irregular en funció de l’adaptació a un marge rocós en els seus sectors nord i est. L’estat ruïnós de l’edifici mostra un sol nivell amb una divisió interna en dos espais principals, que al seu torn, contenen murs de compartimentació.</span></span></span></p> | 08045-72 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Aquestes restes poden correspondre a la casa Tosquera, la qual apareix documentada l’any 1485, quan és comprada per Pere Joan Cerdà. Aquesta ja estava derruïda i era propietat de Joan Grau. Hauria sigut un mas rònec i deshabitat aglevat dins del mas Puig de la Torre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estat de conservació d'aquesta construcció no permet precisar la cronologia ni la seva evolució en base a elements arquitectònics. No es descarta una reutilització com a estable, corral o molina de fusta.</span></span></span></p> | 42.1117800,1.7370900 | 395591 | 4662959 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91183-721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91183-722.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Els murs perimetrals i el central estan formats per grans blocs de pedra calcària i pedres desbastades de mida menor unides amb fang, no disposades en fileres. El gruix dels murs oscil·la entre els 80 cm i els 90 cm. No es pot apreciar l’amplada dels murs que subdivideixen el conjunt.L’única cantonera visible està desfeta. L’estat d’enrunament de l’edifici no permet precisar cap característica d’aquests elements. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||
| 91184 | Balma Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-roja-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>La balma se situa al peu de l’alta cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura, Fa uns 90 m d’amplada i 5 m de profunditat. A la meitat oest presenta quatre concavitats arrodonides obertes a la roca, les quals presenten variacions cromàtiques probablement relacionades amb l'acció del foc. Sembla que aquestes cavitats estan en relació amb una veta molt fina, d'un parell de centímetres de gruix, d'un material indeterminat que tant sols es localitza entorn d'aquests forats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació, aproximadament en la meitat de la balma, es localitza una gran diàclasi vertical que s’amplia a la part baixa conformant un refugi de 3,7 m de fondària útil i 1,80 m d'amplada. Aquest espai mostra les parets totalment cobertes de sutge. La boca d'entrada està parcialment obturada per una línia de blocs de pedra seca que no mostren senyals de sutge, fet que fa pensar que han estat col·locats més recentment, igual que les pedres que tapen part de l'esquerda en el frontal de la cavitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de la balma en direcció est no mostra cap irregularitat ni altre senyal antròpic. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel què fa el nivell de circulació de la balma, la meitat oriental és pla i molt regular, mentre que la meitat occidental, mostra un pendent que s'eleva cap a l'oest, on s’hi acumula una gran quantitat de blocs de pedra caiguts que dificulten la circulació. En conjunt, tota la superfície mostra un bon gruix de sediment.</span></span></span></p> | 08045-73 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les variacions cromàtiques observades a les concavitats de la balma, fan pensar que probablement aquesta ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.</span></span></span></p> | 42.1156400,1.7328800 | 395249 | 4663393 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-735.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||||
| 91245 | Can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVI, XVIII, XIX | <p><span><span><span>Casa de planta irregular a causa de les ampliacions, reformes i adaptació al terreny. L’edifici principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb una distribució en la que es combinen tres cossos paral·lels a la banda nord i un de perpendicular a aquests que ocupa la banda sud, corresponent a la galeria. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est perpendicular a la façana principal. En conjunt els murs estan formats per un aparell de pedres calcàries i tosca de forma i mesures molt diverses disposades de manera irregular. Cal ressaltar que el mur nord mostra una estructura atípica, amb una forma molt irregular, possiblement fruit d’un esfondrament. Les cantoneres de la façana principal són molt uniformes, carreus només desbastats de pedra calcària de mida mitjana fins el nivell de la primera planta i carreus només desbastats de mida petita a la resta. En el mur nord remodelat són visibles una cadena de carreus desbastats que sobresurten, preparant el mur per a una possible ampliació en aquest costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'edifici ressalta la façana de galeria amb doble arcada a cada planta, a planta baixa d’arcs de mig punt i d’arcs rebaixats als dos pisos superiors, tots fets amb dovelles de pedra tosca. La porta principal, situada en la façana sud, és d'arc rebaixat de dovelles de pedra calcària recolzat en muntants formats per carreus disposats en cadena. Al mur est hi ha una altra porta d'arc de mig punt lleugerament apuntat i fet de dovelles de pedra tosca igual que els muntants. Existeix una gran varietat de tipologia de finestres, destaquen les de la façana sud que al primer pis són de llinda, muntants i ampit sobresortit tot de pedra sorrenca treballada, les de la segona planta són de la mateixa tipologia però amb l'ampit arran de paret.</span></span></span></p> | 08045-74 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Can Blanc surt documentat com a mas Vila al 1680, quan era propietat de Diego Blanc i Joana Torra. Aquest mateix any venen a carta de gràcia aquest mas, conjuntament amb Cal Ratera a Jacint Vilardaga. Al 1778, Manel Capdevila i Costa com a possessor del dret de lluir i recobrar el que posseïen Diego Blanc i el seu fill, recompra el mas Blanc a Francesc Vilardaga. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVI, on la casa estaria definida per dos cossos paral·lels separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal, i que constaria de planta baixa i planta pis. Aquesta estructura es correspondria amb l'actual nau central i nau est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement l’esfondrament parcial de la casa al segle XVII va ser la causa de les grans reformes que es van realitzar durant aquest període. S'afegeix un cos a la banda de ponent i una eixida davant de la façana principal. Es refà el mur nord i s’eleva tot l’edifici un nivell assolint l’estructura actual. També es construeix el pastador adossat a la banda de llevant amb accés des del primer nivell. A l'angle sud-oest de la nau central es troba l'escala d'accés al pis, de pedra i de dos trams. En el nivell de la planta pis es troba la sala en el cos central, la cuina amb la llar de foc, la pica i els fogons a l’ala oest, l’ala est tindria una habitació amb doble envà oferint un espai mort, probablement amagatall, i un passadís d’accés al pastador. L’eixida quedaria flanquejada per dues habitacions, una a cada banda. La segona planta estaria dedicada a habitacions i probablement els graners. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Duran el segle XIX es tapien les arcades de la galeria del nivell de planta baixa amb la col·locació d'una porta d'entrada adovellada.</span></span></span></p> | 42.1123700,1.7393500 | 395779 | 4663022 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-741bo0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-742bo0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-743bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91245-745.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A l’interior de la casa es conserven una caixa de rellotge de pèndula del segle XVIII i una teiera del segle XVIII. Possiblement al segle XVIII a la cuina hi havia una pica monolítica de pedra com a aigüera, actualment localitzada al jardí de la casa del Puig de la Torre.Cap el sud-oest de la casa es troba una gran pallissa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91267 | Cal Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Les estructures estan bastant enrunades i quasi cobertes de vegetació. | <p>Cal Gat és un habitatge en balma. La balma està orientada vers el sud-oest i les restes arquitectòniques ocupen un espai aproximat de 16 m d'amplada per 5 m de profunditat. Es pot identificar un mur perimetral que seria la façana, part d'un mur de compartimentació interior i un cos massís quadrangular. Els murs estan formats per pedres irregulars de conglomerat i sorrenca, amb algunes pedres desbastades en els muntants de la porta d'accés. L'estructura quadrangular de l'interior està delimitada per blocs desbastats de conglomerat amb l'interior compactat de terra argilosa. Aquesta estructura podria correspondre a un antic forn. La superfície de la balma mostra molt sediment, per la qual cosa l'alçada actual no permet transitar-hi dempeus.</p> | 08045-75 | Es troba en territori de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Pràcticament no tenim registre històric d'aquest habitatge. No apareix en els capbreus de Travil ni en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63', elaborat l'any 1856. Sí que és esmentada, però, per Cèsar August Torras en l'itinerari nº 105 de 'Pirineu Català. Berguedà. Valls altes del Llobregat'. En el moment en què Cèsar August Torras va escriure la seva obra es tenia constància de la casa, però ja estava deshabitada.<br /> <br /> És possible que la casa fos habitada en algun moment de segle XIX, tot i que també podria ser-ho en èpoques anteriors. Sense una excavació a l'espai no es pot concretar més la seva cronologia i evolució històrica.</p> | 42.0743000,1.7181300 | 393961 | 4658821 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91267-75.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91267-750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91267-751.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91268 | Teuleria de Casòliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-casoliba | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | Es troba totalment cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra que actualment es troba completament cobert de vegetació. Fou construït en un marge per facilitar l'accés a peu pla tant a les cambres de combustió com a les de cocció. Els murs són de pedra seca amb conglomerat i sorrenca. La boca d'accés a les cambres de combustió està al mur oest. Davant de la porta sembla que hi hauria hagut un rebedor cobert, com un petit refugi. A l'interior del forn hi hauria un mur de dividia l'espai en dues cambres. Encara és possible veure la coberta de la del costat nord. Està formada per un conjunt d'arcs paral·lels entre els quals s'obren els forats de la graella. Els arcs són de maons disposats en vertical. </p> <p>Actualment, és impossible veure les cambres de cocció a causa del sediment i la vegetació que les cobreix.</p> | 08045-76 | Situat en territori de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental del municipi actual de Capolat. | <p>Els forns d'obra o teuleries són elements molt típics de les cases de pagès. Aquests forns servien per produir rajoles, teules i maons que s'utilitzaven per realitzar qualsevol reforma, ampliació o reparació d'aquestes masies. Normalment, s'instal·laven aquests forns al costat de torrents o rieres per tal de tenir aigua i matèria primera a prop. Els forns d'obra van continuar funcionant de forma artesanal fins al primer terç del segle XX, quan es va produir la industrialització del procés.<br /> <br /> Per estil constructiu probablement estem davant d'una construcció del segle XVIII. Es troba en terres de Casòliba pel que és molt possible que fos construït i emprat pels habitants d'aquesta casa.</p> | 42.0819728,1.7205378 | 394173 | 4659669 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91268-76.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91268-760.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91273 | Cal Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rata-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Les restes de l'edifici es troben cobertes i alterades per la vegetació. | <p><span lang='CA'><span><span>Entre les poques restes visibles es pot veure que l’edifici és de planta rectangular amb una ampliació per la banda de llevant. No és possible determinar la seva distribució ni les característiques de la coberta a causa del seu estat ruïnós.</span></span></span></p> | 08045-77 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Cal Rata apareix a la documentació com a Cal Ratera el 1867, quan Andreu Capdevila i Canudes la vol inscriure al Registre de la Propietat, conjuntament amb altres cases. En aquest moment Cal Ratera està annexada conjuntament amb Cal Guineu a Can Blanc.</span></span></span></p> | 42.1104300,1.7341800 | 395348 | 4662813 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91273-771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91273-772.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Pel què fa l’estructura, els murs estan fets amb pedra calcària de forma irregular i de mida diversa. Les pedres estan unides amb fang i el gruix dels murs és variable; mentre que el mur adossat al marge fa uns 50 cm, la resta oscil·len al voltant dels 60 cm. També és visible el sòcol d’una porta situada en el mur nord-est, els muntants del qual estan fets amb carreus de mida gran només desbastats. Pel voltant del jaciment s’observen restes de teula àrab, cosa que fa pensar que aquest seria el material de la coberta. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||
| 91274 | Can Lleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIV | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació i alterades estructuralment. | <p><span><span><span>Es tracta de les restes d'una construcció adossada als afloraments rocosos naturals. Aquestes mostren una planta allargada de poc més de 16 m i una amplada que oscil·la entre els 4,5 m i els 5,3 m, la qual està dividida en 3 espais diferenciats mitjançant 2 murs interiors de 60 cm de gruix. La part nord del mur perimetral es diferencia de la resta de construcció per estar formada per grans blocs de pedra calcària. En general, però, les pedres no estan treballades i tenen una mida variable, fet que comporta una disposició de les pedres irregular. No es veuen restes de teula ni de maó massís.</span></span></span></p> | 08045-78 | Zona de Terrers. | <p><span lang='CA'><span><span>Can Lleu surt esmentat en la documentació dels anys 1680, 1682, 1725, 1758 / 1795 com a mas rònec i deshabitat agrupat dins del mas Puig de la Torre. L'estat de conservació d'aquesta construcció no permet precisar la cronologia ni la seva evolució en base a elements arquitectònics. De tota manera, cal tenir present que prop d'aquestes restes es va localitzar una base de premsa fora de context que podria correspondre al període altmedieval.</span></span></span></p> | 42.1088400,1.7321000 | 395174 | 4662639 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91274-7810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91274-782.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91282 | La Cantina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cantina-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal. Té planta baixa, dos pisos i golfes. Està construïda en una zona amb bastant desnivell, cosa que permet l'accés a la planta baixa per un costat i a la primera planta per l'altre. Les parets estan arrebossades i pintades d'un color beix amb un sòcol de color gris.<br /> <br /> A la façana nord-est hi ha l'entrada principal de la casa i quatre finestres més en el mateix pis. Al segon pis hi ha sis finestres, totes d'una mida i forma similars. En el costat sud-est de la casa hi ha una terrassa del restaurant, amb vista al torrent. Aquesta terrassa queda sota un pòrtic. Adossades a la paret també hi ha unes escales d'accés a un balcó on hi ha una porta d'accés al primer pis. Sota d'aquest balcó hi ha la porta d'accés a la planta baixa des de la terrassa. Al costat de la terrassa hi ha encara la resclosa i l'inici del canal de la serradora.</p> | 08045-79 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La casa va ser construïda a principis del segle XX, moment en el qual formava part del conjunt d'edificis de la serradora d'en Garriga. En aquell moment funcionava com a cantina i economat pels treballadors. A la primera planta hi havia la zona dedicada a hostal i a la segona planta hi havia les habitacions. La zona sud-est era un edifici adossat que funcionava com a habitatge particular i que segueix les característiques i mida de l'estructura original.</p> <p>El projecte de la serradora no va acabar sortint com s'havia esperat i finalment l'únic edifici en sobreviure va ser la Cantina. L'hostal va aprofitar la carretera per mantenir-se, ja que aquesta permetia l'accés amb cotxe i va provocar l'arribada d'estiuejants amb el bon temps. Finalment, es va convertir en un punt de parada pels viatjants, camioners, caçadors, transportistes i ciclistes.<br /> <br /> Actualment, l'edifici funciona com a bar restaurant i s'anomena 'la Cantina de Llinars'.</p> | 42.1093838,1.7216174 | 394308 | 4662711 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91282-79.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91282-790.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91284 | Premsa propera a Can Lleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-propera-a-can-lleu | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIV | <p><span><span><span>Bloc de pedra arrodonit que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular. Aquest tipus de forat és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'. Es tracta doncs d’un element d’una premsa, de vi o d’oli, el qual rep el nom de lliura o quintà. Aquí hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del caragol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el caragol.</span></span></span></p> | 08045-80 | Zona de Terrers, Puig de la Torre. | 42.1088400,1.7321000 | 395174 | 4662639 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91284-802bo.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | La premsa va ser trobada propera a les restes de Can Lleu i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91285 | Pedra treballada propera a la Torre de Terrers / Castell de Meda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-treballada-propera-a-la-torre-de-terrers-castell-de-meda | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | <p><span><span><span>Gran bloc de pedra calcària picat que presenta un encaix cilíndric a la seva part superior. L’encaix mesura 10 cm de diàmetre per 6 cm de profunditat.</span></span></span></p> | 08045-81 | Zona de Terrers, Torre de Terrers / Castell de Meda. | 42.1068800,1.7287100 | 394890 | 4662425 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||||||||
| 91286 | Torre de Terrers / Castell de Meda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-terrers-castell-de-meda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació, la qual n'ha alterat la seva estructura i disposició. | <p><span lang='CA'><span><span>Al cim del turó es pot veure una petita depressió envoltada d'un perímetre alçat que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7 x 8 m que podria correspondre a les restes d'una torre. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pels voltants s'identifiquen més restes, a la banda nord i sud es veuen dos espais excavats amb restes de murs i a la banda est, vestigis de murs d’anivellament.</span></span></span></p> | 08045-82 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>A l’Edat Mitjana no apareix cap notícia referent a la Torre de Terrers. Es creu que probablement aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres mencions de la Torre de Terrers trobades a la documentació consultada daten del 1571, quan l’edifici formava part de la parròquia de Sant Serni de Terrers. Al 1758 apareix dins el Ducat de Cardona, en el capbreu general dels termes del Cint i Capolat.</span></span></span></p> | 42.1068800,1.7287100 | 394890 | 4662425 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | És molt probable que aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. Sense una excavació arqueològica no és possible determinar les seves característiques.Actualment és conegut amb el nom de Torre de Terrers l'antic Puig de la Torre, situat a pocs metres de la Torre de Terrers / Castell de Meda. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||||||
| 91291 | Cal Fargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fargallo | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Casa de planta rectangular amb coberta a dues aigües i carener orientat de nord a sud. Té planta baixa i un pis. Les estructures estan recolzades sobre pilars de maó massís. Els murs estan arrebossats i pintats de color blanc. A les façanes est i oest es poden veure diferents galeries aguantades per pilars. L'annex que es troba al costat nord de la casa és l'antiga ferreteria. Cap al sud hi ha una pallissa feta de maó massís que aprofita part dels murs de pedra d'una antiga serradora. D'aquesta es conserven els suports de la maquinària, formats per dos grans blocs de pedra, al costat oest de l'edifici.</p> <p>Entre la pallissa i la casa hi ha les restes d'una coberta de volta de rajola plana que podria ser part de la boca de la cambra de combustió d'un forn. Al costat del riu de Terrers també s'hi pot veure un canal que conduïa aigua a una turbina.</p> | 08045-83 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La casa actual és del primer quart del segle XX. La construcció de la serradora està documentada el 1919. Aquesta estava destinada a l'explotació forestal de les obagues de Busa. Es construeix a la vegada que el camí de carro de Valielles.<br /> <br /> És possible que en aquest lloc, anteriorment, hi hagués una casa anomenada la Font del Forn, que apareix documentada al segle XVIII.</p> | 42.1114260,1.7171840 | 393945 | 4662945 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91291-83.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91291-830.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91298 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAMPRUBÍ, Josep i MARTÍ, Ramon. (2008) El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L'Espunyola, Berguedà).</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>VVAA (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XII-XIII, XIV, XVI, XVIII, XIX | Les parets de l'edifici es troben enrunades i cobertes i alterades per la vegetació. | <p><span><span><span>Les restes presenten una planta allargada en direcció est-oest. Es veuen 2 petits àmbits que avancen cap al sud formant un petit clos que formava la façana principal del conjunt. Les diverses ampliacions es van anar construint a banda i banda de l’edifici original de planta quadrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel què fa l’estructura, els murs de l’edifici primigeni mostren un gruix de 125 cm i són fets amb carreus de mida mitjana, punxonats i disposats en filades regulars. Les cantoneres són regulars i segueixen l’alineació de les filades. El cos del segle XIV mostra un parament menys homogeni, format per carreus, lloses i pedres irregulars, col·locats amb poca voluntat de crear filades. D’aquests destaca la part interior del mur nord, on s’observen dues filades de lloses inclinades disposades en forma d'espina de peix, tipus “opus spicatum” (80 cm alçada x 270 cm d’amplada). En els murs del segle XVI s’observa un acabat més irregular, sobretot per la diversitat de mides i material no treballat. En l’ampliació del segle XVIII hi ha grans carreus punxonats i pedres irregulars de mida petita. En totes aquestes modificacions, en conjunt s’observen cantoneres més grans en relació al seu respectiu parament. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel què fa obertures, tant sols se’n conserva una, situada en el mur oest de l’edifici del segle XIV. Es tracta d’un pas format per un gran bloc de pedra picada com a llinda de la cara interior i de fusta a l’exterior, amb muntants de pedra picada amb doella paral·lela. Per últim, únicament s’observa l'arrencament de la volta feta amb carreus de pedra sorrenca que cobria la planta baixa de l’estructura de la torre, la qual tenia l’eix orientat de nord a sud.</span></span></span></span></p> | 08045-84 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>A partir de les informacions documentals, l’estructura primitiva de l’edifici era denominada “Turrem Nebule”, la torre de Torneula, ja documentada al segle XI i posteriorment anomenada Sant Salvador. El topònim de Torneula va ser adoptat per una nova casa documentada des del 1431. </span></span></span><span><span><span>Les primeres informacions documentals de Sant Salvador daten del 1395, quan era habitada per Guillem de Sant Salvador. Aquesta casa devia estar acompanyada d’una petita església com es menciona a l’inventari de bens de Jacint Vilardaga del 1721. Per aquest motiu la casa també surt documentada com a Sant Miquel, ja que l’església possiblement deuria estar dedicada a Sant Miquel. Se sap que el 1648 la casa estava en ruïnes. El 1871 Sant Salvador era depenent de Solanelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mitjançant l’anàlisi estructural de la masia s’identifiquen diferents moments constructius. El primer seria als segles XII-XIII, quan l’estructura original de la torre presenta una planta gairebé quadrada (6,5 m x 6,35 m). Actualment es troba en avançat procés d’enrunament, però s’identifica clarament el seu perímetre, així com l’arrencament de la volta que cobria la planta baixa. Entorn als segles XIV-XV, s’annexa el cos adossat a ponent de la torre, fet que suggereix un canvi d’ús, tot convertint l’espai en residència habitual, probablement ja com a mas. El seu estat de degradació no permet saber com s’articularia aquesta ampliació respecte l’espai de la torre ni quina seria la seva distribució interior. Durant el segle XVI es realitza l’ampliació de l’oest junt amb la construcció del forn de pa de cos exempt adossat al mur nord de l’edifici del segle XIV. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al segle XVIII l'estructura original dels segles XII-XIII se li afegeix un cos a la seva banda de llevant, tot creant una obertura en el mur est que permetés la circulació interior entre ambdós espais. Probablement, la planta baixa de la torre actua com a capella dedicada a Sant Salvador. Probablement al segle XIX es construeixen dos annexes més per la banda sud del dos extrems est i oest, formant una mena de clos.</span></span></span></p> | 42.0615700,1.7819200 | 399218 | 4657330 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-841bo0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-842bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91298-843.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El mal estat de conservació dificulta la datació de les diverses ampliacions i no permet aportar dades sobre la distribució i usos de diferents espais. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||
| 91300 | Serradora d'en Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-den-garriga | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SOLER, R (2012) Xemeneies del Berguedà. Edició de l'autor.</p> | XIX - XX | Les estructures estan molt deixades. | <p>La serradora consta d'un conjunt de construccions. La que més destaca és la gran xemeneia de maó massís. La planta de la base és quadrada i el cos troncocònic. A dalt de tot hi ha una cornisa que l'envolta.</p> <p>Al costat nord-oest de la xemeneia hi ha un edifici format per dues construccions adossades. Els murs d'aquesta estan fets amb paredat emmarcat per cantoneres de maó massís. L'edifici més al nord té planta baixa, pis i golfes; l'altre, en canvi, mostra menys alçada. Les obertures, com portes i finestres estan emmarcades amb maó massís com les cantoneres. La teulada és a dues aigües.</p> <p>Al costat nord hi ha la casa del 'Xalet', formada per planta baixa i dos pisos.</p> | 08045-85 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La Serradora d'en Garriga és un edifici construït al segle XIX, quan en Garriga, procedent de Malgrat de Mar, va comprar les Canals de Catllarí per poder explotar la fusta de les obagues. La primera intenció era fer la serradora sota la casa de cal Jacques, però no va poder-ho fer i al final la va haver de construir a la plana a tocar de la riera de Tarrés. Aquí es va fer un gran complex que, a banda de la serradora, incloïa també la Cantina, el xalet o els pisos dels treballadors.</p> <p>Per poder portar la fusta dins aquí va haver de fer unes vies de ferrocarril i un sistema de cables. Tot això va suposar una gran inversió que va portar a en Garriga a la ruïna i finalment el projecte va quedar aturat. Finalment, va traspassar aquestes propietats al seu creditor, el farmacèutic berguedà, Josep Cardona, que s'associà amb els Nicolau i Pujol de Berga.</p> <p>A causa, però, de diversos embolics legals, després de portar uns anys la serradora, la van vendre al negociat de Manresa Lluís Vinyes. També és a causa d'aquesta serradora que es va decidir la construcció de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, promoguda per l'industrial Agustí Rosal. La idea era tenir una via d'accés a la serradora per tal de poder donar sortida a la fusta. Durant molts anys la construcció de la carretera va quedar aturada a la serradora, fins que el projecte va passar a la Mancomunitat de Catalunya i en va reprendre les obres el 1923.</p> | 42.1098328,1.7198753 | 394165 | 4662764 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91300-85.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91321 | Ca la Bruta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bruta | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de planta rectangular amb un annex al costat nord-est de planta quadrangular. L'edifici principal té planta baixa, pis i golfes, amb una distribució interna que té com a base dos pilars de càrrega interiors. L'estructura adossada té planta baixa i pis. La coberta de les dues és a dos vessants i amb el carener orientat de nord-est a sud-oest.<br /> <br /> La façana principal es troba al costat sud-oest. La porta està coberta per un pòrtic que s'adapta al desnivell del terreny. Les finestres de l'edifici principal són totes rectangulars i tenen més o menys la mateixa mida, tot i que la de la planta baixa de la façana principal és considerablement més gran que les altres. En aquesta façana només hi ha finestres a la planta baixa i al pis, en canvi, a les façanes laterals n'hi ha al pis i a les golfes. Al pis de l'edifici adossat hi ha dues grans obertures amb arc de mig punt separades per una finestra rectangular més petita. </p> <p>Actualment, tot l'edifici està pintat d'un color salmó Grècia.</p> | 08045-86 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>L'edifici es va construir inicialment com a masoveria que s'ocupava dels emprius del costat sud de la serra, mentre que la Solana s'encarregava del costat nord. </p> <p>L'edifici principal es va construir a principis del segle XX. A mitjans del segle XX es va fer una reforma, construint el pòrtic a l'entrada i l'edifici adossat al costat nord-est. </p> <p>A mitjans del segle XX va deixar de funcionar com a masoveria i va passar a ser un bar-restaurant. Antigament la casa s'anomenava Ca la Bruta, però al obrir-se el restaurant es va canviar el nom per 'restaurant la Mina'. Actualment està tancat.</p> | 42.0937582,1.7676442 | 398088 | 4660921 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91321-86.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91321-860.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91336 | Balma del Pantà de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-panta-de-lespunyola | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una balma d’orientació variable i de planta colzada convexa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part meridional mostra una volada escalonada de 4,40 m de profunditat per uns 8 m d'alçada i l’amplada és de 13,40 m. En aquest sector s'hi localitzen grans blocs de conglomerat caiguts del sostre que li donen una particular fesomia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La meitat nord de la balma està orientada a ponent i mostra una amplada d'uns 8 m per 2 m de profunditat. A la part central d’aquesta zona s’hi troba una fornícula amb una boca de 3,40 m d’amplada, una profunditat de 2,80 m i una alçada mitjana de 2,60 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La superfície en la meitat septentrional és planera i a la meitat meridional presenta una inclinació est-oest. En aquest darrer sector s’hi troba una cala furtiva de 1,60 m per 0,80 m de planta.</span></span></span></span></p> | 08045-87 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>S’observa gran gruix de sediment al llarg de tota la superfície de la balma. Sense una excavació arqueològica no es pot precisar si aquesta ha estat utilitzada en algun moment i en quina cronologia.</span></span></span></p> | 42.0667700,1.7658400 | 397896 | 4657926 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91336-872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91336-873.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | No es coneix el nom popular d'aquesta balma, s'ha anomenat així degut a la proximitat a aquest embassament. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||||
| 91344 | Balma de Torneula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-torneula | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTANY, J., SÁNCHEZ, E., GUERRERO, LL., CARRERAS, J., MORA, R., VILA, G. (1990) El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat, Els llibres de l'Àmbit, Berga, pàg. 186-187.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Es tracta d’una balma orientada a l'oest amb unes dimensions màximes de 18,70 m d’amplada, per 5,30 m de profunditat i una alçada variable entre 1,20 m i 2,80 m. El nivell de circulació en tota la seva longitud és planer i es mostra elevat respecte el pendent del terreny natural circumdant. També hi ha grans blocs de conglomerat caiguts del sostre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al fons de la part central del balmat s’hi troba una fornícula elevada a 1,20 m del terra, amb una boca de 1,30 m d'amplada, de planta arrodonida (4,10 m de diàmetre) i amb una alçada de 0,60 m. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al peu de la fornícula és visible una gran cala furtiva que presenta un gruix de sediment d'uns 40 cm. També s'observa la traça d'un cala regular. A l'extrem nord hi ha un passadís delimitat per dos grans blocs de conglomerat que dóna accés a la part superior de la balma.</span></span></span></p> | 08045-88 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>Les restes ceràmiques trobades a la balma situarien una ocupació d’aquesta durant un període cronològic que podria anar del Bronze Final a la plena Edat del Ferro.</span></span></span></p> | 42.0685000,1.7667400 | 397973 | 4658118 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91344-882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91344-883.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Al Museu Comarcal de Berga es conserva un conjunt de materials recuperats a la balma pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Comarcal de Berga. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||||
| 91350 | Casanova de Foubes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-foubes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Els murs de l'edifici es troben enrunats. | <p><span><span><span><span>Casa de planta rectangular orientada de nord a sud, amb la façana principal encarada al sud. Aquesta constava de planta baixa, planta pis i probablement unes petites golfes. Presenta una estructura de dos cossos amb orientació de nord a sud, separats per un mur mitger. El mur perimetral fa uns 60 cm de gruix i està fet amb paredat irregular lligat amb fang, mentre que el mur mitger fa uns 50 cm de gruix. Les cantoneres són de conglomerat i sorrenca, de mides grans i tallades a cops de maceta.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La planta baixa estaria destinada al bestiar i el cos est està dividit per envans fets amb entramat de fusta i encofrat de pedra (sobretot lloses) i guix. El cos oest, està molt derruït.</span></span></span></p> | 08045-89 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span><span>Aquesta casa apareix esmentada en la documentació a partir del segle XIX, sent annex al mas Vila. E</span>l 1817, és propietat d’Antoni Francesc d’Asprer i Maria Antònia d’Asprer i Canal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1846 adquireix la Casanova de Foubes conjuntament amb el mas Vila Ramon Bernades. <span> La tipologia constructiva que es pot observar tot i la gran quantitat de vegetació apunta a una construcció anterior, possiblement del segle XVIII. </span></span></span></span></p> | 42.0737900,1.7633100 | 397698 | 4658709 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91350-894.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la paret mitgera de la planta baixa s’hi pot observar un abocador de com, una obertura per donar menjar als porcs. Es tracta d’un pla inclinat (angle de 35º) protegit per lloses que travessa de banda a banda la paret, d’unes dimensions de 25 cm x 30 cm x 90 cm i que queda una mica enlairat respecte el com. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||
| 91355 | Solanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solanelles-1 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua. (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI, XVIII, XIX i XX | <p>L'edifici principal és de planta irregular degut a les ampliacions que ha tingut al llarg de la història. El cos principal té planta baixa, pis i golfes amb distribució interna en dos cossos. La coberta és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs estan revestits de morter de calç en gran part de la superfície. Només es pot veure una part de l'aparell del mur nord, de carreus desbastats i pedres irregulars lligades amb fang i disposades força regularment. Els murs exteriors tenen 90 cm de gruix fins al primer pis i després s'aprimen a 65 cm. El mur mitger de la planta baixa té gruix de 65 cm que es conserva en alçada. El mur mitger dels nivells superiors sembla de tàpia. De l'edifici original només es conserven les petites finestres espitllerades de la planta baixa. La porta principal té llinda de fusta sobre muntants que no es diferencien de la resta del mur. Es conserva una finestra amb festejadors a l'habitació de l'angle nord-oest. Les finestres de la façana principal tenen llinda de fusta i l'ampit de la finestra de la sala està fet amb dues lloses que tenen dos forats a la part interior de la casa. A l'exterior del mur de ponent és visible una petita finestra amb llinda i muntants de pedra que està tapiada. Al mur nord-oest hi ha un forn annexat al mur.<br /> <br /> Al costat nord-est hi ha una estructura annexa, amb planta rectangular que es correspon amb la casa de l'amo. En el costat oest hi ha la pallissa, de planta rectangular i oberta al sud. Actualment, està completament reformada com a casa particular. Originalment, tenia la planta baixa dedicada a estables i la superior era l'assecador. A la façana conserva les grans obertures originals, però la resta són posteriors. Destaca una gran porta amb arc rebaixat amb dovelles de pedra tosca.</p> <p>Uns murs delimiten un espai tancat entre els dos edificis que podria ser un antic corral. Davant de la casa hi ha un annex arrambat a un marge. En el nivell inferior hi ha les corts i el femer, i en el superior una pallissa o magatzem.</p> | 08045-90 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El primer esment documental d'una persona anomenada Solanelles habitant a Sant Andreu de Farners és del 1383 (Cunill, 2020) i el mas està documentat pocs anys mes tard, el 1402 (Cunill, 2020). Va ser propietat de la família Solanelles durant pràcticament tota l'època moderna, però en un document de l'11 de febrer de 1722 apareix en l'inventari de Francesc Savall juntament amb tots els seus masos i capmasos (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 605, nº104). L'any 1810 ja ens apareix entre les propietats de la família Vilardaga (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1810, pàg. 28). L'any 1871 continua sent propietat de la família Vilardaga (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1871.1, pàg. 9).</p> <p>Dels masovers que va tenir al llarg de la història en tenim noticia d'un: en Ramon Serrader, que ho era el 1856 (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).</p> <p>Tot i aquesta llarga història, l'edifici mostra diferents etapes constructives que inicien a l'època moderna.<br /> <br /> La part més antiga és del segle XVI i és un edifici de planta més o menys quadrangular, amb un forn adossat al mur nord-oest. La planta-pis conserva alguns murs d'aquest edifici original. Tot i això, a causa de l'esfondrament d'alguns d'aquests murs es fan refer al segle XVII-XVIII.<br /> <br /> Al segle XIX es va ampliar l'espai destinat al bestiar amb la construcció d'un edifici de dos nivells adossat al marge davant de la casa. A la planta inferior hi havia les corts i un femer i a la planta superior la pallissa o magatzem.<br /> <br /> Finalment, al segle XX es reforma la sala tancant l'espai on es troba el foc, els fogons i la pica. S'adossa al costat de llevant una estructura de planta rectangular a manera de casa independent.</p> | 42.0907439,1.7746261 | 398661 | 4660578 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91355-90_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91355-900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91355-901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91355-90_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | En el mur mitger de la sala del primer pis de la casa es conserven unes mènsules tallades del segle XVI. Estan tallades en forma d'un rostre humà esquemàtic.Al mur nord-oest de la planta baixa es conserva la boca tapiada d'un forn dels segles XVI-XVII. Està flanquejat per dues mènsules de sorrenca que formarien el suport de la campana de la xemeneia. El cos del forn està enrunat.Al mur de ponent de l'habitació del primer pis es conserva el muntant meridional amb l'inici d'una volta d'arc rebaixat de pedra de la pica d'una habitació.A les golfes es conserva l'envà que separa l'habitació septentrional i el passadís. La seva cronologia és del segle XVIII. També s'hi conserven els graners de la mateixa època. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91388 | Casòliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casoliba | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua. (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI, XVIII, XIX, XX | <p>Casa rectangular amb diferents annexos al costat sud, est i oest que donen com a resultat una planta irregular. El carener està orientat de nord a sud i consta de planta baixa, pis i golfes. L'annex del costat sud consistia en un estable a la planta baixa i una eixida al pis. En canvi, el del costat oest era la masoveria. Els murs de la casa originaria estan fets amb lloses de diferents mides lligades amb fang. El gruix és d'uns 70 cm. A l'ampliació del costat sud tenen un parament molt similar, però són més prims i els de la masoveria són de lloses de mida més petita. Les cantoneres de la casa són de lloses de dimensions semblants a les del mur, en canvi, les de l'ampliació del costat sud són de grans blocs de pedra sorrenca picada a les cares visibles.</p> <p>La façana principal és al costat sud, on trobem tres portes diferents. La del mig és l'antiga entrada principal. Té arc de mig punt, feta amb dovelles i carreus de pedra sorrenca. La del nord és moderna i feta amb muntants de maó i llinda de maó massís i la del sud té muntants de pedra i arc doble de maó a plec de llibre que substitueix una antiga llinda de fusta. Les finestres del primer pis tenen llinda, muntants i ampit de pedra sorrenca picada; la de la cuina presenta festejadors; les finestres originals de les golfes són més petites i tenen la llinda i els muntants monolítics de pedra. La planta baixa de l'eixida mostra un gran arc rebaixat de lloses a plec de llibre. En canvi, el primer pis mostra dues arcades amb arc rebaixat sobre impostes amb cornisa motllurada i pilars de pedra sorrenca picades. A les golfes té arcades similars però amb muntants de conglomerat. Tots els arcs de l'eixida estan tapiats i alguns tenen finestres a l'interior. Al costat nord hi ha una estructura semicircular adossada a la paret, és l'antic forn.<br /> <br /> Separats d'aquest edifici hi ha el femer, al costat de migdia i la gran pallissa i era a llevant. El femer té planta rectangular i està adossat a la cinglera sobre la qual hi ha la casa. Els murs són de sorrenca unida amb calç. Les cantoneres són de maó massís. Conserva encara la porta amb muntants de maó de pla i arc rebaixat format per quatre filades de maó massís, l'última de les quals surt en forma de visera. La part superior de l'edifici és de maó. A l'interior hi ha volta catalana. La pallissa té planta rectangular i conserva planta baixa, i un primer nivell sota la teulada de dos vessants amb carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal hi ha dos arcs de mig punt a cada planta. Estan fets amb lloses a plec de llibre.</p> | 08045-91 | Es troba en territori de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Possiblement, el primer habitant d'aquest mas documentat sigui Domènec Òliba, l'any 1313 (Cunill, 2020). En uns capítols matrimonials del 1544 ja ens apareix documentada la Casa Òliba (Cunill, 2020). En aquesta època els propietaris eren la família Gomir. Aquesta família acaba agafant l'àlies Òliba per habitar en aquest mas i finalment acaba convertint-se en el seu cognom. L'any 1613 el mas era propietat de Joan Prat Boxadera (APBerga. Llevadors de censos. Joan Celdoni i Francesc Vila, 1613) i continuarà sent de la seva família després de la seva mort. Jaume Boixadera ja agafa com a àlies Casòliba i els seus successors ja utilitzen aquest àlies com a cognom. Fins a finals del segle XIX s'ha pogut documentar el mas com a propietat de la família Boixadera Casòliba (ACBR, Notarials, Domènec Coromines, 1871, pàg. 209). Els senyors del mas van ser, al llarg de la història, els Ducs de Cardona, igual que la major part de Capolat.<br /> <br /> Pel que fa a les estructures del mas, podem veure-hi diferents moments constructius. La part més antiga correspondria al segle XVI i és la casa com a tal, distribuïda en dos cossos rectangulars separats per un mur mitger. A la planta baixa probablement hi havia un pastador a l'angle nord-est i la resta dels espais estarien destinats a estables. Al primer pis hi havia les estances de la casa.<br /> <br /> El segle XVIII es va fer una ampliació al costat sud, amb la construcció de l'eixida. Possiblement, també és en aquest moment històric que es construeix el gran paller que es troba a llevant de la casa. Al segle XIX es construeix la masoveria de ponent. És possible que a finals d'aquest mateix segle s'aïlli el pastador de l'angle nord-est de la resta de la casa i s'hi construeixi l'accés des de l'exterior.<br /> <br /> Finalment, al segle XX se cegarien els arcs de la planta baixa de l'eixida i es transformaria l'espai en uns estables. Per aquest motiu s'obriria la porta amb arc rebaixat del mur sud de l'edifici del segle XVI. També en aquesta època es construirien la resta d'annexos destinats al bestiar, femer i a magatzem.<br /> <br /> A la primera meitat del segle XX hi va haver un incendi que va afectar gran part de la casa, per la qual cosa es van haver de fer un seguit de reformes que van produir un canvi de la distribució interna de les estructures. Així el pis passa a estar dividit en tres parts: una sala gran que ocupa tota la part central i un conjunt d'habitacions als laterals. A l'angle sud-est s'hi construeix la cuina.</p> | 42.0791151,1.7163895 | 393825 | 4659358 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91388-91.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91388-910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91388-911.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | En el primer pis de la façana oest es pot veure el revers de l'antiga pica, avui tapiada. Està format per un arc cec, de mig punt, que delimita una paret de grans blocs de pedra regulars.A l'actual cuina es conserven, tot i que en males condicions, uns gravats de cronologia desconeguda on es mostren sextifòlies encerclades. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91391 | Font de la Parrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parrella | XXI | <p>La font de la Parrella es troba al costat de la carretera del Mal Pas, pròxima al Mal Pas de Travil. És una font natural en la qual es van construir un dipòsit de ciment. Al costat de la font hi ha una petita bassa d'aigua. Actualment està bastant coberta de vegetació, per la qual cosa resulta menys visible. Als voltants hi ha algunes estructures de pedra per permetre el pas de les persones pel costat de la bassa.</p> | 08045-92 | A la zona de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>En aquest punt es van construir un seguit d'estructures per tal de crear un petit parc al costat de la bassa que creava la font de la Parrella. El projecte no va acabar de funcionar i ara es troba completament abandonat.</p> | 42.0720400,1.7149900 | 393698 | 4658574 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91391-92.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||||
| 91396 | Safareig de les Guixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-les-guixeres | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | La conservació de l'element és bona, però està molt deixat i comença a estar cobert de vegetació. | <p>Safareig de rentar roba que està format per un dipòsit de planta rectangular de pedra calcària amb uns murs de 50 cm de gruix. El rentador i l'arrebossat són de ciment.</p> <p>L'aigua hi arribava per un canaló de fusta i venia des de la font d'Ull. La mida total del safareig és de 0,60 m x 1,69 m x 1,67 m.</p> <p>Actualment, tot i conservar-se bé, està bastant cobert de vegetació i és palesa la falta d'ús de l'element.</p> | 08045-93 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>Aquest safareig era compartit per algunes cases de la zona. Aquest era el cas de la Guixera, ca l'Armenter, cal Pere i la Mesquita.</p> <p>L'aigua que l'omplia provenia de la font d'Ull. No hi ha cap registre documental d'aquest element, però el més probable és que fos construït durant la primera meitat del segle XX.</p> | 42.0977730,1.7690860 | 398214 | 4661365 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91396-93.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91413 | Paredada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paredada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Només s'observen algunes pedres que conformaven els murs de l'edifici. | <p><span lang='CA'><span><span>Les restes de la caseta de Paredada es troben adossades a un marge de conglomerat que ha estat regularitzat mitjançant un mur de pedra. L'edifici mostra una planta gairebé quadrada compartimentada per un mur mitger que la divideix en dos espais rectangulars orientats longitudinalment de est a oest. Els murs tenen un gruix de 50 cm, estan construïts amb pedres de diferent forma i mida, sense treballar i lligades amb fang. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la zona propera a la porta hi ha restes de morter de guix que podrien correspondre a un rejuntat. Les cantoneres estan fetes amb carreus desbastats de pedra sorrenca que no es diferencien de la resta del mur. Al mur de llevant és visible l'encaix on presumiblement hi havia la porta, oberta a un espai delimitat per dos murs que configuren un espai d'utilitat desconeguda. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La presència d'un gran enderroc fa pensar que l'estructura constaria de planta baixa i planta pis. A la banda est de la casa es troben acumulats fragments de teula àrab, possiblement de la coberta. </span></span></span></p> | 08045-94 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>A partir de la documentació notarial se sap que la casa de Paredada s’estava construint al costat de la Balma de Paredada l’any 1858 per Josep Arissó i Aloi i Martí Julió. Aquesta ja surt documentada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR), elaborat l’any 1856 i al 1861 la propietat era compartida entre els dos socis que la van construir i Josep Tuyet, tots 3 també propietaris de Comamorera.</span></span></span></p> | 42.0658200,1.7622000 | 397593 | 4657825 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-942_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91413-943_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Entre les restes es conserva un fragment d’aigüera de format rectangular excavada en un bloc de pedra. Presenta el regueró de desguàs desplaçat a una de les vores. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | |||||
| 91414 | Espluga de Paredada o Balma de Paredada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espluga-de-paredada-o-balma-de-paredada | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | Els murs estan enrunats i només s'observen algunes pedres que els conformaven. | <p><span><span><span>Balma orientada a llevant i oberta sota una gruixuda capa de conglomerats. És rectilínia amb unes dimensions màximes de 21 m d’amplada, 6,6 m de profunditat i una alçada força uniforme al voltat de 1,9 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sostre es mostra fumat i amb restes de sutge en dos llocs molt concrets. El nivell de circulació està aplanat i la roca aflora en gran part de la superfície de la balma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit de la balma està delimitat amb murs que conformen dos espais separats. El més gran ocupa la zona nord, i probablement era l’hàbitat. Té una porta d’entrada a la part central i en el seu interior es troba una font que goteja dins d’un petit dipòsit buidat a les argiles, i les restes de sutja al sostre. El mur d’aquest àmbit té un gruix d’uns 60 cm amb una potència màxima d’uns 150 cm. Està format amb blocs de pedra sorrenca i conglomerat unit amb fang. L’àmbit meridional és de petites dimensions, probablement destinat al bestiar. Té un accés que dóna directament a l’exterior. El mur té uns 50 cm de gruix amb les mateixes característiques que l’anterior.</span></span></span></p> | 08045-95 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Espluga Paredada, apareix esmentada en el capbreu de 1758/1792 aglevada dins del mas Puig com a mas rònec i deshabitat. Segurament el seu origen és medieval.</span></span></span></span></span></p> | 42.0646600,1.7622100 | 397592 | 4657697 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91414-952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91414-953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91414-954.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91420 | Trumferes de les Guixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-les-guixeres | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Actualment, igual que moltes altres trumferes del municipi, es troba molt degradada i plena de vegetació. | <p>La trumfera més visible és un forat arrodonit d'uns 2 m de diàmetre, que va ser excavat en un marge de la zona. Està pràcticament reblida, per la qual cosa, no és possible determinar-ne les característiques constructives.</p> <p>Al costat d'aquesta n'hi ha una altra de mides similars, però que està en pitjor estat de conservació. Al costat del camí que des de la Guixera porta fins a l'horta n'hi ha dues més.</p> | 08045-96 | Es troben en terres de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi. | <p>Aquesta Guixera es troba en terres de la Guixera del Clot, per la qual cosa probablement era propietat d'aquesta casa. Les trumferes són construccions molt típiques de les zones rurals de muntanya. Comencen a construir-se a partir del segle XVIII, moment en el qual inicia el conreu de la patata al Berguedà. Aquestes construccions servien per tenir un lloc fresc i sec però sense llum, prop dels camps per poder-hi conservar aquests tubercles. Probablement, aquestes trumferes van ser construïdes al llarg del segle XIX.</p> | 42.0965620,1.7687340 | 398183 | 4661231 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91420-96.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91420-96-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91431 | Balma del Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salt-de-sallent | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Només es conserven part de les estructures de l'edifici, les quals es troben enrunades. | <p><span lang='CA'><span><span>Balma orientada a l'oest. En el seu interior s’hi va construir una casa de murs d’entre els 50 cm i els 60 cm d’amplada, fets amb blocs irregulars de pedra sorrenca i conglomerat units amb fang. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Estructuralment, l’habitatge està format per un mur perimetral que conforma la façana i els dos murs laterals que defineixen un espai que interiorment és compartimentat per una paret, creant dues grans estances. La de la banda sud mostra l'inici d'un mur de divisió interior. Per la banda nord s'hi adossa un mur que delimita un espai independent. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En el sostre de la balma s'identifiquen clarament dues zones molt fumades, l'una a tocar del mur lateral nord i l'altre més cap al sud. La superfície és força regular i mostra molt de sediment. L'alçada permet la circulació a peu dret excepte en les parts més internes.</span></span></span></p> | 08045-97 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>La casa apareix citada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” elaborat a l’any 1856, de manera que a mitjans del segle XIX era habitada.</span></span></span></p> | 42.0651900,1.7524000 | 396781 | 4657767 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-974.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Al Museu Comarcal de Berga hi ha dipositat un fragment de ceràmica hallstàttica trobat sobre una pedra de conglomerat de la balma. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91432 | Teuleria de Les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-les-fonts | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura de la teuleria es troba enrunada i afectada per la vegetació. | <p><span><span><span>Gran part de l'estructura està excavada en el tapàs d’un marge. La cambra de combustió està dividida en dos espais de mesures diferents i cobertes amb volta, tant el mur com la coberta semblen excavats en el terreny natural. Cadascuna de les graelles (la volta pròpiament dita) conté set filades de quatre forats quadrats, i cada forat té com a difusor dos maons posats drets i en creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant l'entrada a les cambres de combustió hi ha un espai a mode de rebedor de planta trapezoïdal. La cambra de cocció o superior conserva part de tres murs fets amb carreus desbastats. </span></span></span></p> | 08045-98 | Zona de Capolat. | 42.0665700,1.7529600 | 396830 | 4657920 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91432-985.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Al voltant s’observen fragments de teules. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||
| 91443 | Pedrera de les Guixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Lloc utilitzat com a pedrera per aconseguir pedra tosca. És un aflorament de tosqueres que es troba sota les mulleres de la guixera. Formen un morro escalonat. Actualment, és bastant difícil de veure, ja que les tosques estan cobertes per vegetació.</p> | 08045-99 | En terres de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Terrers, a la zona oriental del municipi. | <p>La pedra tosca s'ha utilitzat durant segles en les construccions d'edificis i elements arquitectònics. El seu ús al Berguedà és menor que el de la pedra sorrenca, però s'usava en reparacions i per construir elements que es volia que fossin més lleugers.<br /> <br /> L'aflorament de tosqueres de la Guixera pot haver sigut explotat al llarg del segle XIX.</p> | 42.0962480,1.7696110 | 398255 | 4661195 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 | ||||||||||||
| 91445 | Trumfera de Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-cal-pere | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | No es veu estructura constructiva, està molt degradada. | <p>La trumfera de Cal Pere és un forat arrodonit que va ser excavat en un marge. Té unes mesures de 1,8 m x 2,1 m i està pràcticament reblit.</p> <p>Actualment, no es poden determinar les característiques constructives, ja que està coberta de terra i vegetació i pràcticament no és visible. Els murs probablement estan fets amb la tècnica de la pedra seca.</p> | 08045-100 | Es troba en terres de la parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi. | <p>Les trumferes eren elements molt importants a les zones rurals amb importància del cultiu de la patata. Acostumaven a ser estructures construïdes amb pedra seca que es trobaven en zones pròximes als camps. Eren espais on es podien emmagatzemar les patates per mantenir-les en un espai sec, fresc i a l'ombra.<br /> <br /> Aquesta trumfera probablement va ser utilitzada i construïda al llarg del segle XIX. En trobar-se en terres de Cal Pere segurament era propietat d'aquesta mateixa casa.</p> | 42.0971680,1.7706210 | 398340 | 4661296 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91445-100.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-07 23:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml