Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45503 | Font de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-robert | Abans del darrer incendi el sr. Adam Gonzàlez, de cal Robert informa de que la els murs estaven dempeus i que tenia una volta de canó feta amb pedra. | La font de cal Robert està situada a la capçalera del torrent que porta el seu nom. D'ella neix el torrent que desguassa a la riera de Rellinars al seu pas pel raval de les Comes. Es tracta d'una déu d'aigua que brolla de terra. En aquest indret, la distància entre els marges és d'un metre aproximadament. Tot i que una part està malmesa, els dos marges es van excavar i reforçar amb un mur de pedra seca a ambdós costats, de 10 metres de llargària per 1, 50 metres d'alçada. De la volta de canó feta amb pedra originària, ja no en queda res. | 08053-406 | Torrent de cal Robert | 41.6305800,1.8888600 | 407447 | 4609358 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45503-foto-08053-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45503-foto-08053-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||||||
| 45504 | Mas rònec de Viladoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ronec-de-viladoms | XVI-XIX | Es conserven molt poques restes que la vegetació oculta. | Restes de murs d'un metre d'amplada i uns trenta a quaranta centímetres d'alçada màxima, de pedra que deixen entreveure una construcció de planta quadrangular, amb dependències, ubicat al capdamunt d'un turó roquer, on només hi creix brolla de romaní amb alguna alzina. S'hi accedeix per la pista que procedent de cal Robert va cap a la font de la Canaleta, dins del municipi de Rellinars. La construcció es localitza a mà esquerra de la pista, just en un revolt que fa el camí abans de canviar de terme municipal. Està envoltada per brolla de romaní, amb mata, roldor i argelaga. | 08053-407 | Els Pivents | Nom donat per Joan Valls, historiador de Castellbell i arxiver. | 41.6323200,1.8903800 | 407576 | 4609549 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45504-foto-08053-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45504-foto-08053-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45504-foto-08053-407-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquestes restes van ser descobertes després d'un incendi per la família de cal Robert. La informació i l'accés al jaciment ha estat possible mercès a la informació facilitada per Aram Gonzàlez. | 119|98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 45505 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-5 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El corriol d'accés a la barraca s'ha perdut per complert | Barraca de pedra seca situada per sota de la pista que mena als Pivents i al turó de l'Escletxa. Està a mitja alçada del turó, en unes feixes marjardes molt estretes, naturalitzades per la brolla de romaní. La barraca està excavada en el marge, per guanyar fondària. És de planta quadrangular, de 3,40 per 3,10 metres a l'exterior i d' 1,80 per 2,15 metres a l'interior. Els rocs emprats en la construcció són molt grossos, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està desplaçada del centre de la façana, i orientada al sud-est, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes però amb una lleugera inclinació cap al marge. Mesura 1,05 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,58 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb una volta de tancament formada per cinc lloses rectangulars de dimensions considerables. A l'exterior ha perdut una bona part del voladís característic així com una part del recobriment de la terra característica. | 08053-408 | Els Pivents | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6299600,1.8872100 | 407309 | 4609290 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45505-foto-08053-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45505-foto-08053-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45505-foto-08053-408-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5596. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45506 | Barraca de la coma de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-coma-de-santa-maria | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El senyor Marcel·lí Puigdellívol ajudat d'altres persones que cada any pugen al cim per la planta del pessebre, intenten consolidar i mantenir aquesta barraca emblemàtica. | Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del turó de l'Escletxa, a la carena dels Pivents. El turó limita amb el municipi de Rellinars per seu vessant de migdia Es tracta d'una construcció de planta circular, d'1,80 metres de diàmetre interior, aixecada damunt d'una solera de conglomerats. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb volta de tancament. A l'exterior ha perdut una bona part del voladís característic així com una el recobriment de terra característica. A l'interior, entrant a mà dreta té un doble tinell superposat. | 08053-409 | Turó de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6285300,1.8864300 | 407242 | 4609133 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5272.En aquesta barraca des de l'any 1999, Un parell de diumenges abans de Nadal, s'hi puja un pessebre, que els caminants porten al seu torn. En aquest turó hi ha un punt geodèsic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45507 | Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina | VALLS i PUEYO, Joan (1992). La fassina: un hostal del segle XVIIIè; dins El Brogit, 144, març de 1992, pp.7. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/06/la-fassina-de-castellbell.html | XVIII | Abandonat i sense coberta. | Edifici destinat a masoveria, fàbrica d'aiguardent i hostal situat al costat de la riera de Marganell, entre el castell i el pont del riu Llobregat. S'hi accedeix directament travessant el pont Vell, al barri del Burés, o des de la carretera C-1411A, en el punt quilomètric, catorze. Està construïda damunt d'una gran llosa de pedra, per sota de la qual hi passa la riera, aprofitant el desnivell del terreny. Està formada per dos cossos principals, de planta quadrangular amb coberta de teula àrab, a doble vessant. Durant els anys 1771 i 1776 per la façana nord s'hi van afegir dues edificacions annexes, per contenir-hi les tines, i probablement l'any 1824 es fa afegir un altre cos, per la façana est, que servia com a dependències de l'hostal i alhora tancava el conjunt. Els edificis relacionats amb la recepció i producció de la verema conserven les llindes i la pedra fixada sota el carener amb les dates gravades. Les cobertes respectives són a dues aigües amb coberta de teula àrab. Les obertures per descarregar al brescat (dues a cada edifici) estan tapiades amb planxes. Els muntants són de pedra, molt ben escairada amb arcs escarsers. Per sota hi ha els cellers respectius (un d'ells enfonsat). Les voltes són de canó, en pedra. En un d'ells, es conserva l'armari amb dues botges separades per una petita fornícula. Entrant per la porta principal del cos construït el 1824, es conserva al davant mateix una cinquena tina completament inundada d'aigua. A la part de migdia de la casa hi ha varis edificis enderrocats que servien probablement com a corts per al bestiar. Tots els paraments estan fets de pedra vista lligada amb morter de calç. | 08053-410 | El Burés - Riera de Marganell | La masoveria del castell es va fer construir l'any 1733 pel marquès Josep Amat i Junyent per estendre el conreu de la vinya a la seva heretat. Va costar dues mil lliures, i el marquès proporcionà la fusta, la pedra i la calç necessàries per a la construcció, i d'acord amb el seu procurador, Josep Comajuncosa, va pagar 'els jornals de mestres de casas y fusters, olles y trompas”. Malgrat que fou construïda com a masoveria del castell i com a fàbrica d'aiguardent, també va ser emprada com a hostal per disposar 'bastantes estables, quartos y cuina dalt per los hostes'. En la documentació consultada per l'historiador i arxiver Joan Valls, hi ha un document on s'explica els motius pels que decideix construir la Fassina: 'en la heretat del castell y en las demes que tenen los pagesos de aquell marquesat, es trobaven moltes terres incultes y per consegüent de ninguna utilitat així á sos duenyos com al senyor de la dècima y primícia”. D'altra banda, els fadrins de les masies del poble, no plantaven ceps perquè no sabien què fer amb la verema 'per no tenir botes per posar lo vi, ni menys lloch ahont tenirlo, y així mateix esser de ninguna estimació lo que se treu dels mallols”. Cap el 1741, una ordre reial imposava declarar els establiments de fabricació d'aiguardent de tot el Principat. L'única resposta prové del prevere de Monistrol de Montserrat, Josep Comajuncosa, que manifesta posseir una oficina de fer aiguardent situada a l'heretat del castell, prop del Camí Ral cap a Manresa i descriu que hi ha olles, barrets de terra, botes, barrelons, trompes d'aram, mesures de llauna, un cup de cabuda de cent càrregues de vi amb una aixeta de bronze i, al pis de dalt, l'habitació de l'hostaler i la seva família. Al davant de la casa, l'estable per cabuda de vint-i-quatre cavalcadures. Potser arran d'això el batlle Josep Carner de Dalt i el regidor Macià Viladoms, el 10 de setembre de 1741 reconeixen la legalitat de l'oficina d'aiguardent nomenant com a 'oficiner y aiguandanter” a Màrtir Rovira. L'any 1754 Josep Amat i Josep Comajuncosa signen una declaració per la qual es posen d'acord pel que fa als contractes signats fins llavors i renunciant, el segon, a la procuradoria marquesal (degut a l'avançada edat i també perquè l'abat de Montserrat prohibia als seus súbdits eclesiàstics actuar com a procuradors de persones laiques. En morir Comajuncosa el mes de maig de 1755 deixa com hereu al monestir de Montserrat. Malgrat aquests s'interessen per la Fassina, no trobaran cap document que així ho especifiqui. El marquès escriurà que 'es verosimil que lo dit mossèn Joseph antes que morís rompés o cremàs totes las notas y demenes que tingues perteneixents, així a lo que tenia expendit per raho de la construcció de dita oficina y ostal y demes, com també del que tenia cobrat, donant-se ab est modo de obrar per pagat y satisfet”. Abans de morir, mossèn Comajuncosa havia arrendat l'hostal per 3 anys a Domingo Gomes, pagès de Sallent per cinquanta lliures. Però el marquès no ho va admetre ni acceptar ja que no es va dur a terme d'una manera formal. Així que el marquès va indemnitzar a Domingo Gomes i ordenar una crida pública per l'arrendament de l'hostal per un temps de cinc anys i a 155 liures (a raó de 31 lliures per any), que va ser adjudicat a Ignasi Galí (paraire de Terrassa) i a Joan Bover (candeler de Martorell). A la segona meitat del segle XVIII, els marquesos, que no vivien al castell, varen disposar de masovers, que tenien el deure de mantenir la Fassina en bones condicions com escurar les rasses, evitar que l'aigua no entrés a la casa pels portals i les espitlleres, escombrar i esteranyinar el celler i espolsar les botes, descarregar i netejar la premsa i un cop treta tota la bisa, netejar l'estança. | 41.6419400,1.8564800 | 404767 | 4610654 | 1733 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45507-foto-08053-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45507-foto-08053-410-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A la fassina s'hi va viure fins a mitjans del segle XX. En els darrers 15 anys la casa s'ha enrunat completament. Fassina prové del llatí offĭcīna, 'fàbrica'. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 45508 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-0 | EL BROGIT (1997). Construcció de la barana del Pont Nou del Burés; dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 208, desembre de 1997, pp. 4 i 5. J.M.L [Joan Masats Llorens] (2002).Efemèrides; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 261, octubre de 2002, p. 3. ESCALES, Josep (2003).El pont nou. Un accés històric en la vida del nostre poble; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 272, octubre de 2003, p. 10-11. | XIX | Pont que creua el riu Llobregat a l'alçada del Burés, sota mateix del castell i al costat del pont Vell, que fins la construcció d'aquest era per on passaven els vehicles. El que es pot veure actualment és fruit de la reconstrucció dels anys 40 del segle XX amb una barana que s'afegeix els anys 90. La neixent indústria tèxtil del municipi va fer necessari la rectificació del camí que de Monistrol a Manresa s'usava pel transport. Fou el senyor Burés, l'any 1877, que redactà una exposició per presentar a la Diputació, acompanyada de les signatures dels propietaris que demanava que el camí es convertís en carretera provincial. | 08053-411 | El Burés | La carretera i el pont s'inauguren el 23 d'octubre de 1884, amb la presència de moltes autoritats de la Diputació de Barcelona, els marquesos de Castellbell, diputats, batlles dels municipis de les rodalies i de Manresa i una comissió de l'Asjuntament de Castellbell i El Vilar. Després de la inauguració, es fa un dinar al castell. El 26 de gener de 1939 es va fer esclatar per relantitzar la marxa de l'exèrcit colpista del dictador Franco. El 1940 es comença la reconstrucció. | 41.6407100,1.8577300 | 404869 | 4610516 | 1884 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45508-foto-08053-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45508-foto-08053-411-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La construcció del pont s'adjudicà al contratista Vicenç Planella per 29.950 duros. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45509 | Mural de 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-1714 | GARCIA i QUERA, Oriol (2014). Miquelets. Bages 1714. Manresa: Consell Comartcal del Bages. http://www.resistents.cat/ | XXI | El mural del 'Petit Resistent 'és un espai de memòria dels escenaris de la Guerra de Successió adreçat als nens del poble i realitzat pel dibuixant, il·lustrador i dibuixant d'auques català, Jaume Guabianas i Escudé (1966). S'hi representa l'entrada d'una companyia de Miquelets que porten presoners filipistes destinats a la presó que hi havia al castell. La població els rep enmig d'una gran expectació i en dia de mercat; amb el pont Vell i el castell de marc. Més enllà s'hi desenvolupen altres escenes del moment. S'hi representen personatges reconeguts, com Antoni Desvalls, marquès del Poal. El mural està pintat en el mur de protecció, a la banda dreta del canal del Burés, davant de l'alzina del Comú. Aquest espai 1714 forma part d'un dels actes del recorregut de recuperació de la memòria històrica a partir dels fets del conflicte dinàstic i les conseqüències que varen tenir per a la societat, l'organització política i la cultura catalanes. Durant el cap de setmana de l'1 al 2 d'octubre de l'any 2015 els nens i nenes del poble van participar pintant el mural. | 08053-412 | Alzina del Comú | A partir de l'11 de setembre de 1714, un cop caiguda la ciutat de Barcelona, Castellbell i el Vilar es va mantenir com un dels darrers baluards de resistència a l'ocupació borbònica. Sota l'empara del marquès del Poal, Antoni Desvalls, i dels seus miquelets, Castellbell continuarà la resistència a ultrança fins a la capitulació de Cardona el 18 de setembre. | 41.6399500,1.8570600 | 404812 | 4610432 | 2015 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45509-foto-08053-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45509-foto-08053-412-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Jaume Guabianas i Escudé | Jaume Guabianas i Escudé (1966) ha estudiat disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona entre els anys 1985 i 1991. Després de treballar durant els anys 1989 i 1995 a l'estudi Síntesi com a dissenyador gràfic, va muntar el seu propi estudi a Navàs i des de llavors treballa com a il·lustrador per a la majoria d'editorials. És col·laborador de diverses revistes com Cavall Fort. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 45510 | Cal Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besso | XVIII-XX | Cal Bessó està ubicat al raval de les Comes. S'hi accedeix a partir del camí de terra que mena, resseguint el torrent del Robert fins al mas de les Comes. Circulant per la carretera B-122 cal agafar el trencall a mà esquerra, en el punt quilomètric 19,450. La casa es troba en un revolt, enclotada. Un mur aguanta el marge del camí. La masia està fonamentada parcialment sobre la roca, aprofitant el desnivell natural que fa el terreny en aquest indret. És de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb celler i tina adossada a la casa que ja no es conserva. La coberta és a dues aigües, de teula àrab i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Conserva l'essència del que havia estat, mantenint la pedra, per la façana nord, i la resta arrebossada i pintada. Alguns dels murs estan restaurats i s'observen obertures reformades amb posterioritat. Els paraments són de maçoneria, amb pedres originàries, rejuntades amb morter. El fumeral està restaurat. Els sostres de la planta baixa estan construïts amb la característica volta de canó, de pedra, que servien de celler i corts per al bestiar; s'hi accedeix des de la façana de ponent. A la planta pis, destinada a habitatge, s'hi accedeix per uns graons situats arran de façana. Al davant té una petita era, reformada. Les obertures de la façana principal han estat reformades. Presenta dos eixos de verticalitat. A la planta golfes, hi ha dues finestres amb reixa de ferro. Els brancals i l'ampit estan fets amb maó pla, mentre que a la planta pis, la porta i la finestra presenten les mateixes característiques i la llinda formant un arc escarser amb els maons disposats a sardinell. A mà dreta de la porta d'entrada hi ha un banc fet amb pedra i arrebossat de ciment i un mur de gelosia, protegeix l'era del desnivell del terreny. | 08053-413 | Les Comes | Els habitants d'aquesta casa havien estat moliners del molí de les Comesvelles. | 41.6429500,1.8776000 | 406527 | 4610743 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45510-foto-08053-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45510-foto-08053-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45510-foto-08053-413-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 45511 | Barraca de la font del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-del-prat | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca, ubicada per sota una de les cingleres del turó de l'Escletxa. Per accedir-hi cal pujar a mà dreta del corriol que mena des de la vinya del Macià, al vessant d'obaga del turó cap a la font del Prat. Des d'aquí cal vorejar la cinglera, entre mig de brolla de romaní, i cirerer d'arboç fins arribar a la barraca. La barraca està gairebé penjant, construïda en un cap de marge molt estret aprofitant un dels rocs que s'ha després de la cinglera. El terreny on es troba queda reforçat per una paret de pedra seca amb dos graons volats que permeten accedir-hi. És de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 0,90 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres i mínima de 0,45 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la llosa de tancament desplaçada. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, tot i que ha perdut gairebé la totalitat del recobriment de terra i pedruscall, que la protegeix de l'erosió. A l'interior, té dos tinells situats arran de terra i una espitllera orientada a l'oest. Aquesta barraca conté un gran nombre d'inscripcions gravades al seu interior. Algunes d'elles no es poden llegir degut a les concrecions calcàries que s'hi ha incrustat per les filtracions d'aigua. Una d'elles està situada a la pedra de la dreta de l'espitllera: XX (primera línia il·legible)/ 24 de (segona línia) /Abril 18XX (tercera línia)/ XXX(quarta línia inicials o nom). La segona i tercera estan entrant a mà dreta: Per la primera d'elles, les concrecions calcàries han malmès una bona part del grafiti, realitzat en majúscules. Només es pot llegir DE / FA (primera línia); RE (segona línia) Per la tercera de les pedres, hi ha tres línies clarament diferenciades i una data a la cantonera dreta i una inscripció o marca vertical a mà dreta. Wn (primera línia); (segona línia); De abril dia 8 (tercera línia); del 1904 (quarta línia) | 08053-414 | Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6307800,1.8834500 | 406997 | 4609386 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45511-foto-08053-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45511-foto-08053-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45511-foto-08053-414-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | S'ha pogut accedir a la barraca mercès als senyors Esteve i Joan Frontera que durant molts dies van estar obrint un antic camí de bast que s'havia perdut degut a l'abandonament de la vinya. No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 45512 | Barraca de la vinya del Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-tubau | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XX | És una construcció que demostra la capacitat d'adaptació de l'home al medi, aprofitant els elements del terreny i que valdria la pena desbrossar el seu entorn ni consolidar-la per tal que la vegetació no l'acabi malmetent. | Barraca de pedra seca, ubicada al vessant d'obaga del bosc del Puig, al Rasot del Puig. Per accedir-hi cal pujar a mà dreta del corriol que mena des de la vinya del Macià, al vessant d'obaga del turó cap a la font del Prat i trencar a mà esquerra en direcció al rasot per un corriol emboscat, resseguint la línia elèctrica. La barraca està construïda entremig de dos grans blocs de pedra caiguts del capdamunt de la cinglera. És de planta quadrangular, amb una façana de 3,70 metres, mentre que a l'interior mesura 1,80 per 1,65 metres de costat. Els rocs més grossos sense desbastar es troben situats a la base, que es van complementant amb pedra de mida petita i mitjana per anar reblint tots els espais entre els dos grans blocs de pedra. Les parets interiors han estat reblertes amb fang. La porta està orientada al sud-est, amb una llinda, plana. Una porció d'aquesta s'ha després hi ha caigut de plomada al davant mateix de l'entrada. Conserva però la data de construcció gravada amb punxó a la part esquerra de la llinda '1908”. Els brancals són rectes. Mesura un metre d'alçada per una amplada màxima de 55 cm. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la llosa de tancament desplaçada. Ha perdut gairebé la totalitat del voladís frontal A l'interior, conserva dos tinells sobreposats situats arran de terra. | 08053-415 | Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6307200,1.8818300 | 406862 | 4609381 | 1908 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45512-foto-08053-415-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45512-foto-08053-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45512-foto-08053-415-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||
| 45513 | Barraca de la vinya del Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-tubau-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La paret orientada al nord-oest esta rebentada | Barraca ubicada a la llera dreta del Rasot del Puig, en un revolt que fa el camí de carro que cal travessar per anar cap a Viladoms de Dalt. Es tracta d'una barraca molt modificada, de planta quadrangular, construïda originàriament en pedra seca, i arrebossada amb morter posteriorment. L'interior mesura 3,10 metres de costat. La coberta és a un sol vessant, amb 3 bigues de fusta reforçades amb dues bigues més de formigó per sobre de les quals s'hi ha posat encadellat. La façana està orientada al sud-est. La porta està lleugerament desplaçada a l'esquerra; mesura 1,67 metres d'alçada per 0,80 metres d'amplada i té una sola llinda, plana. El gruix dels murs és de 0,45 metres. A l'interior, hi ha dues menjadores distribuïdes a les cantoneres; la primera entrant a mà esquerra i la segona al mur oposat. | 08053-416 | Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6315100,1.8816400 | 406847 | 4609469 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45513-foto-08053-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45513-foto-08053-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45513-foto-08053-416-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al costat mateix dins del rasot hi ha les restes d'estructures d'abeuradors fets de pedra i trencats.Per les restes observades, podria haver estat construïda pels picapedrers que varen treballar al capdamunt de la cinglera, per extreure'n llambordes. No fa massa anys, en aquest indret s'hi establiren gent d'ètnia gitana, que vivien en tendes al voltant del punt d'aigua i a la barraca hi tenien el bestiar.No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45514 | Cobert de la pedrera de llambordes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-la-pedrera-de-llambordes | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Per accedir-hi ha calgut desbrossar tot l'entorn | Restes d'un aixopluc per al bestiar ubicat al vessant dret del Rasot del Puig, per sobre del camí de carro que puja des del mas Puig fins al Viladoms de Dalt. Les restes de la construcció es localitzen per sota mateix de la línia elèctrica, un cop s'ha travessat el rasot per una zona planera on hi acostuma a haver-hi un bassal d'aigua. Les restes conservades mostren una construcció que estava adossada a un mur de pedra seca de 2,00 metres d'alçada, en bon estat de conservació. És de planta rectangular, de 4,20 metres de fondo i 1,60 metres d'amplada. L'alçada conservada és d'1,60 metres per un gruix de murs de 0,65 a 0,70 metres. Per la part interior, a la cantonada, arran de terra es conserva un tinell. La cinglera del capdamunt de les feixes havia estat emprada per a la construcció de llambordes per abastir la ciutat de Barcelona. | 08053-417 | Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6319600,1.8813900 | 406827 | 4609519 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45514-foto-08053-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45514-foto-08053-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45514-foto-08053-417-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45515 | Barraca de la pedrera de llambordes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-de-llambordes | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Desplaçada cap enrere | Restes d'una barraca completament inclinada cap a l'interior del marge ubicada al vessant dret del Rasot del Puig, per sobre del camí de carro que puja des del mas Puig fins al Viladoms de Dalt. Les restes de la construcció es localitzen per sota mateix de la línia elèctrica, un cop s'ha travessat el rasot per una zona planera on hi acostuma a haver-hi un bassal d'aigua. És de planta circular amb un diàmetre interior de 2,50 metres de fondària. La coberta està pràcticament esfondrada. A la part frontal de la llinda, hi ha dues incisions verticals, indeterminades. A la feixa inferior, hi ha les restes d'un aixopluc per al bestiar de bast, probablement relacionat amb aquesta barraca de vinya. La cinglera del capdamunt de les feixes havia estat emprada per a la construcció de llambordes per abastir la ciutat de Barcelona. | 08053-418 | Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6320300,1.8814400 | 406831 | 4609526 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45515-foto-08053-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45515-foto-08053-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45515-foto-08053-418-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45516 | Barraca del rasot del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rasot-del-puig-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Coberta completament de vegetació que n'ha malmès l'estructura. | Restes d'una barraca de planta circular que es troba ubicada entre el vessant esquerra del Rasot del Puig i el camí que mena des del mas Puig fins a Viladoms de Dalt, abans de travessar el torrent per una llosa de pedra. Està completament envoltada de vegetació arbustiva (mata, marfull florit i càdec) i brolla de romaní. Estava construïda aprofitant la roca i la porta estava orientada cap a l'oest. Entre les restes s'ha localitzat un tros de fusta cremada característica de les portes de tancament de les barraques. La coberta estava construïda per superposició de filades com encara es pot veure en l'arrencada que es conserva per sobre de la roca natural. | 08053-419 | Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6317200,1.8802700 | 406733 | 4609493 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45516-foto-08053-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45516-foto-08053-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45516-foto-08053-419-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45517 | Barraca de la riera de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-riera-de-rellinars | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Esfondrada en gran part | Restes d'una barraca de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre construïda en un marge de terra, per sota mateix d'una vella alzina, al vessant dret de la riera de Rellinars, en la seva desembocadura al riu Llobregat. El pes de l'alzina i les arrels han provocat l'enderroc de la part frontal. La porta, de la qual es conserva una part del muntant dret estava orientada a l'oest. Arran de terra es conserva un tinell. A sota mateix hi ha el pont que permetia travessar des de Castellbell cap a Sant Vicenç de Castellet i pujar cap els masos del Grau i el Grauet. | 08053-420 | Riera de Rellinars | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6386100,1.8685500 | 405767 | 4610271 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45517-foto-08053-420-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45517-foto-08053-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45517-foto-08053-420-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45518 | Font del Macià o del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia-o-del-boix | PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2017). Les fonts de Viladoms de Dalt, del terme de Castellbell i el Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 422, maig de 2017, pp. 11-12. | Font originada per filtració i degoteig provinent del sostre. Està situada al vessant d'obaga del bosc del Puig, a la vinya del Macià, just al bancal superior on hi ha la barraca de vinya i l'aixopluc. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que ressegueix el rasot fins a trobar el bancal amb la barraca. Està protegida per un mur de pedra seca de tres metres d'alçada. El seu interior està excavat a la roca i el terra actualment està arrebossat amb una xapa de morter. El propietari actual, ha col·locat una portella de ferro de 0,80 per 0,60 metres respectivament, amb un cadenat. Per sobre hi ha una lleixa que permet la renovació d'aire. Les juntes de la pedra de tot el voltant s'ha reblat amb morter. És molt probable que la façana que es veu actualment, estigués protegida per una volta de pedra, ja que a ambdós costats del mur s'observa una línia de pedra que sobresurt del mur prenent la forma característica de la volta. | 08053-421 | Rasot del Puig | 41.6325400,1.8780200 | 406547 | 4609587 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45518-foto-08053-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45518-foto-08053-421-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El propietari, a més a més de recuperar els bancals, per a plantar-hi està consolidant tot el patrimoni de pedra seca. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||||
| 45519 | Font del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat | https://fontsaigua.wordpress.com/2017/05/30/visitem-quatre-fonts-de-castellbell-i-el-vilar/ | La font ha estat recuperada pels membres de la Foradada, amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni del municipi, que han obert de nou el camí d'accés i han netejat la font. | Surgència d'aigua, o de clot que neix per filtració. Està situada per sota de la cinglera situada al vessant d'obaga del turó de l'Escletxa. De les tres rases o torrenteres que neixen per sota de la cinglera la font del Prat és la del mig. Totes tres originen el Rasot del Puig. En aquest sector la vegetació és espessa, bàsicament l'arbustiva (marfull, cirerer d'arboç), amb alguna alzina i presència de romaní al sector més de migdia i arítjol. La boca mesura aproximadament, 0,70 metres d'alçada, per 0,70 d'amplada i 0,70 a 0,80 metres de fondària. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que va resseguint el Rasot del Puig fins al capdamunt, sota el penya-segat. La font es troba just a la raconada. Es tracta d'un clot excavat a la roca. Originàriament estava protegida per una volta de pedra. Al davant, a ambdós costats hi ha les restes dels murets de pedra seca (el de la dreta es conserva en bon estat) que servien de pedrís per seure. L'aigua que sobreseeix s'acumula al sòl rocós, davant mateix i serveix per abeurar al bestiar salvatge. L'aigua que es perd, llisca per damunt de la roca i va baixant per la torrentera, alimentant el Rasot del Puig. | 08053-422 | Vessant nord-occidental del Turó de l'Escletxa | 41.6296800,1.8825500 | 406920 | 4609264 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45519-foto-08053-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45519-foto-08053-422-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els habitats de Castellbell i el Vilar empren la paraula 'clot' per designar una font que neix per filtració. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||||
| 45520 | Font de la vinya del Mataporcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-del-mataporcs | La font, que es considerava perduda, s'ha localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi juntament amb el grup de La Foradada que n'ha fet la neteja i recuperació. | Font de clot, situada a la vinya del Mataporcs, en el vessant d'obaga d'una vall marjada, en terres de Viladoms de Dalt, no massa lluny del Rasot del Puig. Per accedir-hi cal pujar resseguint el camí de carro que passa per sobre mateix de la peça del Macià, en direcció al Viladoms de Dalt, un cop travessat el rasot. La font està ubicada al marge oposat de la barraca i durant els mesos d'hivern i primavera es pot localitzar pel soroll que fa el broll d'aigua. Està excavada a la roca, per sota del marge de pedra seca, formant una pica rectangular. En el marge es pot veure una llinda i al davant mateix una llosa amb una pica adossada a la paret. Es tracta d'un bloc de pedra quadrangular que es va buidar. Actualment un dels costats s'ha trencat. Probablement servís per a la preparació del caldo bordelès. 'aigua que sobreseeix va a morir a les terres ermes del davant. El sostre està reforçat amb llosanes de pedra. | 08053-423 | Rasot del Puig | 41.6340500,1.8819300 | 406875 | 4609750 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45520-foto-08053-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45520-foto-08053-423-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta vall, forma part d'un total de cinc que conformen el sector orientat al sud-oest de la carena del Viladoms de Dalt. Totes elles estan marjades, amb els marges molt ben conservats. La vegetació impedeix veure els camins de bast murats i la gran quantitat d'escales i graons que permetien accedir d'un bancal a l'altre. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||||
| 45521 | Canal i resclosa del Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-i-resclosa-del-bures | Col·lectiu El Brogit (1888). Desapareixen els antics pisos del rec, dins periòdic informatiu El Brogit, núm. 100, pp. 15. Col·lectiu El Brogit (1989). L'aigua un element cada vegada més valora, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 107, pp. 4 - 6 . GARZÓN i MANZANO, Montserrat (1987). Història de la Fàbrica de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (IX), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 93, pp. 13 i 14. Ed. El Brogit. Gener MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (XIII), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 98, p.15. Ed. El Brogit. Juny MASATS, Joan (1987). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (VI), dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 87-88, pp.23 a 26. Ed. El Brogit. Juliol-agost SARRET i ARBÓS, Joaquim (1981). Història de la Indústria del comerç i dels Gremis de Manresa, p. 241. Ed. Caixa d'Estalvis de Manresa. Manresa. VALLS I PUEYO, Joan (1991). Els terrenys de la fàbrica del Burés. (Conveni entre Esteve Burés i Arderiu i Joaquim de Càrcer i Amat - 1872). Dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el vilar, núm. 131. Maig. VILASECA, Domingo (1981). Reculls de la història de Castellbell i el Vilar, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 131. Ed. El Brogit. | XIX | Conjunt format per un canal i una resclosa construïdes amb motiu de l'edificació de la fàbrica Burés al darrer quart del segle XIX. La resclosa està ubicada a la sortida del meandre del Castellbell, en el riu Llobregat. Es tracta d'un mur transversal entre llera i llera del riu per tal d'elevar el nivell de l'aigua i derivar la seva força o corrent fora del seu llit, pel vessant esquerra on es canalitza a través d'un canal. La presa originàriament estava construïda amb maó i pedra natural però les diferents reformes resultat de crescudes d'aigua molt importants que la van malmetre, es va reforçar amb formigó armat. El canal, recupera part de l'aigua del Llobregat i permet subministrar a la indústria fabril, l'energia hidràulica a través de les turbines. Just al seu pas per la resclosa, hi ha la caseta fonamentada al damunt mateix del canal pel control de les comportes. Una rehabilitació de l'edifici està signada per 'ESTEBA GINFERRE' l'any '1935'. L'aigua discorre pel seu interior paral·lelament al riu Llobregat fins arribar a una zona d'horts prèvia al pont Nou, que aprofita l'aigua del canal a través dels desguassos per poder regar. El canal passa per entremig dels antics pisos dels treballadors de la fàbrica per endinsar-se cap a les turbines. Molt a prop dels habitatges, i a tocar de l'Alzina del Comú, hi ha les rentadores, on les dones anaven a rentar la roba. Tot el trajecte té un seguit de bagants que en cas d'excés d'aigua permeten la seva evacuació cap al riu. | 08053-424 | El Burés | El 22 d'abril de 1872, el marquès de Castellbell, Joaquim de Càrcer i Amat, signa el conveni amb Esteve Burés i Arderiu: 'El mencionado sr. Marqués y D. Esteban Burés y Arderiu, fabricante de Manresa, otorgaron la escritura de convenio por la cual aquel como propietario de la heredad de Castellbell [...] de cabida sus tierras 160 cuartanes de sementera, cedió al segundo: 1º un pedazo de tierra yerma de forma triangular, de una cuartera de sembradura yerma de forma triangular, de una cuartera de sembradura aproximadamente con algunos pinos y ocho ó diez encinas que allí hay, cuyo terreno forma parte de la referida heredad, y linda á Oriente con terreno del propio sr. Marqués, à Mediodía, parte con tierras del referido sr. Marqués, y parte con el de Burés mediante el terreno llamado Puig, y á Poniente y Cierzo con el rio Llobregat, de valor 750 pesetas, en cuyo terreno poría el Sr. Burés edificar las obres de fàbrica y demàs que tuviese por conveniente. 2º y finalment: el propio sr. Marqués cedió tambien en plena propiedad al repetido sr. Burés, otro pedazo de tierra también yerma, de extensión dos cuarteras cuatro cuartanes y medio, que enclava en la misma heredad, lindante á Oriente, Cierzo y Poniente con terreno del propio sr. Marués y á Mediodia con terreno del sr. Burés; cuyo terreno es de valor 1000 pesetas, cede con la obligación de dejar paso por dentro del mismo al canal que deberá construir el referido Burés con cuatro boquetes de desague buidadores que daran salida a las aguas para ir a parar al rio Llobregat; cuyos boquetes seran distribuidos desde el Puente denominado de Castellbell hasta la presa que se construirà para la conducción de las aguas al canal, con mas un camino de cuatro metros de anchura que deberá abrirse en la parte derecha del mismo canal, y otro camino de igual anchura que deberá pasar por la parte izquierda del mismo; finalment el referido sr. Marqués concedió al citado Burés un camino de cuatro metros de anchura para pasar con carro, persones y caballerias á tierras a su propiedad y hasta el canal, siendo convenida á ambas partes el uso de dicho camino. D. Esteban Burés y Arderiu aceptó las expresadas cesiones y en compensación de las mismas se obligó como dueño de poer aprovechar las aguas del río Llobregat como fuerza motriz de una fàbrica de Hilados y Tejidos y un molino harinero en el termino de Castellbell, en virtud de la autorización al mismo concedida por el sr. Gobernador de la provincia, de fecha 4 de novembre anterior, inscrita, en el tomo 135, libro 3º del pueblo de Vilar, fol. 159, finca nº 208, inscripción 2º, se obliga á dar al propio sr. Marqués una cantidad de agua del canal que construye para conduir las aguas a su fàbrica, suficiente para dar movimiento á su molino harinero de dos muelas, cuyo molino en caso que el sr. Marqués quiera arrendar-lo, deberá concedir al sr. Burés el derecho de prelación y fadiga en el arriendo ....' El conveni continua amb els pactes entre tots dos: el primer, que tots els arbres que es trobessin a ambdós costats del canal i els que s'anirien plantant, serien propietat del Marquès. En segon lloc, l'Esteve Burés podria netejar el canal sempre que fos necessari i abocar la brutícia a la dreta del rec i per sota del camí, avisant al marquès vuit dies amb antelació. En tercer lloc, en el cas d'escassesa d'aigua, el marquès es comprometia a fer funcionar el molí de nit (de sis de la tarda a sis del matí). En quart lloc, el marquès autoritzava al sr. Burés extreure tota la pedra necessària per a la construcció del conjunt fabril de la pedrera més propera a la riera de Rellinars. En cinquè lloc, en Burés, cedia al marquès el dipòsit de les latrines de la fàbrica durant vuit mesos, anualment, per torns, i sempre buidant-les a la nit. Per finalitzar, el sr. Burés es comprometia a no construir cap molí, ni de farina ni d'oli en el terme de Castellbell i el Vilar per tal de no perjudicar al que construiria el marquès. | 41.6387600,1.8629400 | 405300 | 4610294 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45521-foto-08053-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45521-foto-08053-424-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un dels arcs del pont Nou està construït per damunt mateix del rec. Coincidint amb aquests dos elements del patrimoni fabril del municipi, l'Ajuntament ha dotat de varies rutes o senders de perfil eminentment local i d'altres extra-municipals. La ruta del Rec, és del primer tipus, d'un quilòmetre, planera que va des del marge esquerre del pont Vell, i puja arran de l'antic Rec fins a la resclosa que embassa el curs del Llobregat i el canalitza. Es poden observar les hortes i arribar fins al meandre, a la desembocadura de la riera de Rellinars, a través del corriol obac, per sobre mateix del riu. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 45522 | Pont de la riera de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-rellinars | VALLS PUEYO, Joan (2016). Els camins de Manresa a Barcelona, passant per Castellbell i el Vilar, i les barques del riu Llobregat; A Dovella, 119, tardor - hivern 2016, pp. 18-26. VALLS PUEYO, Joan (2003). Castelobello. De Viladoms a Vilamarics passant pel Vilar o els primers pobladors amb nom conegut de Castellbell i el Vilar, pàg. 11 . Temes Històrics, núm. 1. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | X-XV | Recentment, el grup de La Foradada va anar a desbrossar tot l'entorn ja que la vegetació, bàsicament de canyes l'havia cobert. | Restes d'un pont ubicat a la desembocadura de la riera de Rellinars amb el riu Llobregat, en el meandre del castell. Es tracta d'un pont d'arcades, amb tres ulls conservats amb arc escarser i un més que probable quart ull que no s'ha conservat, però on s'observa la pedra retallada. Només es conserva una part del reble i l'arrencada de l'esperó que està fet amb pedra, molt diferent dels altres dos conservats. De la resta no s'observa cap element de descàrrega, però si dos esperons centrals, simètrics i en forma de mig con, amb pedra molt ben treballada, a l'igual que les dovelles. Per accedir-hi cal vorejar el riu Llobregat (llera esquerra) pel camí de carro que ressegueix el canal o el rec del Burés. A partir de la caseta de control del salt d'aigua el camí s'ha convertit en un corriol estret fins arribar a la riera de Rellinars, on un revolt dona pas a una gran solera de pedra retallada, al final de la qual, s'accedeix al pont. La llargària total conservada és de 19 metres per una amplada de 3,80 metres. La llum de l'arc mesura 4,90 metres. L'alçada no passa del 1,70 metres. El parament dels estreps i volta està feta de maçoneria, reblerts amb ciment en algun moment de la segona meitat del segle XX (probablement degut a un fort aiguat). La part del tauler o zona de rodament del pont és de terra. | 08053-425 | Riera de Rellinars a la desembocadura del Llobregat | Segons Valls (2016) el pont és de factura romana, però les diverses reformes que ha patit li donen un aspecte més modern. En tot cas, futures intervencions hauran de precisar la seva cronologia post quem. Formava part del traçat de l'antic Camí Ral que comunicava Barcelona amb Manresa i també Collcardús amb el vilar i amb la torre del Breny i Manresa. En un document de l'any 980 es parla d'unes propietats del castell de Castellbell que llinden amb un pont i una 'strata publica'. L'any 1278 va quedar molt malmès degut a una inundació i no va ser fins a l'any 1360 que va tornar a ser rehabilitat per les autoritats manresanes amb un cost de 4.000 sous. Durant segles no se'n tenen més notícies, però el pont va continuar fent servei a la població. Novament, els aiguats de l'any 1962 van provocar l'enfonsament d'una part del pont i fins i tot va modificar-se lleugerament el traçat de la riera en la seva desembocadura, la qual cosa és visible actualment. Aquest pont es va utilitzar com a mínim fins l'any 1458, quan es construeix el pont gòtic. | 41.6388400,1.8683900 | 405754 | 4610297 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45522-foto-08053-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45522-foto-08053-425-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El setembre del 2016 el Cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona el va visitar a sol·licitud de l'Ajuntament per plantejar-se una intervenció.Si es fa aquesta intervenció es podria aclarir la seva cronologia, però pel moment hem d'abastar un període prudent a partir de la documentació existent com a data post quem. | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45523 | Cases del carrer de Sant Geroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-geroni | XX | Casetes trigèmines entremitgeres que només consten de planta baixa. Comparteixen coberta a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes són gairebé iguals, i amb un total predomini de la simetria a partir de tres eixos de verticalitat, amb una obertura per cadascun: el central per la porta d'accés i els laterals per les finestres, amb reixa de ferro. La part més singular és el coronament de la façana; la número 9 té un capcer ondulat, la del mig té un capcer més geomètric, amb la data de construcció escrita al mig, de 1936, i finalment, la número 11, és probablement la que ha tingut més reformes a nivell de la façana, amb un capcer recte. | 08053-426 | Carrer de Sant Geroni, 7-9-11 | Respon a una tipologia de construccions molt característiques d'aquesta època i que en resten alguns testimonis al municipi. | 41.6284300,1.8651200 | 405466 | 4609145 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45523-foto-08053-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45523-foto-08053-426-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||||
| 45524 | Cases del carrer de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-bauma | MASATS, Joan (1987). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (4). Les comunicacions, les fàbriques i els habitatges, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 85, p.11 i 12. | XIX | Grup de dos edificis de sis habitatges cadascun, els números 24 i el 26, que comparteixen la mateixa distribució interna i composició de la façana. Aquest fet els confereix una aparença idèntica, afavorint la uniformitat visual i la simetria. Consten de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de la Bauma. Per tant el desaiguat es fa mitjançant un canaló situat al costat de la cornis d'on es connecten els baixants. La façana de cadascun d'aquests dos edificis té una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat en les plantes pis i tres a la planta baixa. L'eix afegit a la planta baixa correspon a l'accés a l'escala que comunica amb els pisos superiors. Una tarja amb reixa de ferro a la part superior permet il·luminar l'interior de l'escala. També hi ha dos portalons de doble batent. Al primer pis, una balconada, suportada per cartel·les, amb barana de ferro uneix visualment les dues obertures de cada casa, amb una petita separació, també de ferro al mig. A la segona planta hi trobem dos balcons, un per cada casa, també suportat per cartel·les i amb barana de ferro amb els costats arrodonits. Destaquen els trenca aigües de la totalitat dels finestrals del primer i segon pis, realitzat amb rajola ceràmica envernissada, de tonalitats blaves i groguenques amb motius geomètrics. | 08053-427 | Carrer de la Bauma, 24 - 26 | El 25 d'octubre de 1858, Francesc Simó i Cascante, compra al seu germà Salvador 'aquella pieza de tierra de viña y olivar de cabida unos doce jornadas de labranza de bueyes... del pueblo del Vilar y partida llamada de Mará' Per aquesta peça de terra s'hi va construir posteriorment la carretera de Montserrat, paral·lela al riu, quedant un espai al mig, entre aquesta. Des de la concessió del salt d'aigua per a la fàbrica de la Bauma i la superació de la primera crisi que s'anava superant de mica en mica, es va anar establint un rengle de cases al llarg de la carretera, que va acabar prenent el nom de la Bauma. En aquest carrer s'hi construiran dos tipus d'edificis: els destinats a les famílies de treballadors de la indústria fabril i els construïts per acollir famílies de petits menestrals o gent amb terres que vivien de la pagesia . L'any 1862 J. Antoni Sabat i Mascaró adquireix una porció de terra per edificar cases i només en fa construir una. Per no complir amb els seus compromisos va ser 'insolutum, dada a los hermanos Jerónimo y Juan Germain Despielt y a Pedro Pujol y Turu”. Els 21.600 pams quadrats a més de la casa varen passar a mans de mestres d'obres que ja havien construït les cases del Rec i les Galeries. Es van fer les conegudes 'cases grogues” que eren destinades a lloguer dels treballadors de les fàbriques. Les cases destinades a gent procedent del món de la pagesia o artesans tenien una gran entrada, amb la premsa del vi o l'obrador; una habitació i una cuina-menjador. A la part del darrera hi havia el pati amb el pou, el cup i el celler. Algunes tenien sortida pel darrera amb un estable o cort i corral o galliners. Una escala interior comunicava amb els pisos alts. De mica en mica, en algunes de les entrades de les cases, s'hi van improvisar tavernes, botigues de queviures, i el 1865 apareix el forn de pa, amb el nom de cal Guixa. | 41.6218100,1.8661000 | 405538 | 4608408 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45524-foto-08053-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45524-foto-08053-427-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||
| 45525 | Zona nidificació orenetes de l'espècie Delichon urbica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-nidificacio-orenetes-de-lespecie-delichon-urbica | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En els diferents ràfecs i per sota dels balcons, entre la llosana volada i la cartel·la, de les cases del municipi i especialment del carrer de la Bauma, es poden observar vàries colònies de nidificació de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08053-428 | Castellbell i el Vilar | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.6222000,1.8664600 | 405569 | 4608451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de que algun propietari volgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||||
| 45526 | Fita de partió entre les terres del Puig i de Viladoms de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-partio-entre-les-terres-del-puig-i-de-viladoms-de-dalt | VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), ATemes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2015). El mas Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat. Ed. Zenobita edicions. | XVIII | Fita que es localitza al vessant dret de la llera dreta del Rasot del Puig. Per arribar-hi cal pujar per la carretera BV- 1273 i just abans d'arribar al punt quilomètric, 2, s'accedeix per darrera la tanca de la carretera, a una vall. La fita es troba a mà dreta mateix del corriol. Es tracta d'un bloc de conglomerat de grans dimensions provinent d'un despreniment natural de la cinglera, del qual n'és molt difícil observar-ne possibles marques degut a la forta erosió que pateixen aquest tipus de pedra. | 08053-429 | Viladoms de Dalt - camp de tir | Tant en diferents documents com a les llibretes del mas Puig, Joan Valls i Pueyo ha anat localitzant diferents textos on s'esmenten les fites que delimitaven la propietat; de vegades elements naturals, peces de terra, un forn, i també fites de pedra col·locades en diversos indrets de la propietat. Un exemple és aquesta transcripció: 'E termina lo dit mas ab totes sas terres a sol yxent ab les honors del mas Viladoms, ço es dalt en una serra dita la serra de la Creu blanca, y devallasen per la serra avall fronterejant ab les honors den Joan Ambros, àlies Janoves, fins troba lo Coll den Ferran, y aquí troba las honors de Salvador Gall, seguint un single que allí y ja de part davall del camí real, y de aquí discorra fins que troba las honors de Pere Aguilar, de Monistrol, per la vora avall de unas oliveres fins al riu de Llobregat, y vasen riu amunt afronterejant ab una pessa de terra de Lluys Aguilar, trevesant un comellar de oliveres, y pasat lo dit comellar troba una vinya de Gabriel Sort, y de aquí discorre fins que troba las honors del mas Ambros, àlies Janoves, y pujasen per una serra amunt de hont y ha una fita, fins dalt al canto del hort de la rectoria, y de aquí travessa sota dit hort dret al camí qui va a la Iglesia, y vasen camí avall fins troba una bassa que allí y ha, y de qui discorre fins baix a un torrent, que hi ha una font, y vasen torrent amunt fins passada una Alsina grossa que allí y ha, y travessa dit torrent y pujasen per un serralet amunt, afronterejant ab los mas Compte, y com es a mitja costa o serralet gira y segueix un marge qui passa sobra un forn de cals, y travesa un sot fins adalt en una serra, trobant sempre les honors del mas Compte, fins en una serra del tossal del mas Comte, y tornasen serra avall trobant las honors del mas Llevayol, fins al camí qui va del mas Grau a la Iglesia de dit terme y de aquí sen va serra amunt a la volta del mas Llevallol, y quan es en una serra devalla per uan soleya avall fins baix al fons del torrent que allí y ha, y aquí troba un Codol gros, que divideix las honors del mas Llevallol, fins troba una pesa de la Iglesia, y pujassen per un serralet amunt, sempre trobant les honors del mas Llevallol en vista del prat del Llevallol,y aquí troba una altra serra y pujasen per la serra amunt, afronterejant ab lo dit mas Llavallol y ab les honors del mas Viladoms, dalt en lo cap de la serra ahont ses comensat.' | 41.6343200,1.8746000 | 406265 | 4609788 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45526-foto-08053-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45526-foto-08053-429-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Molt sovint, els termenats antics o de grans propietats, que s'han conservat fins els nostres dies, estan representats per marques o gravats fets a la roca. En els documents antics ens parlen de punts referencials, entesos com a elements de la natura, un arbre, un roc, un riu, rasot, una font i molts d'altres, però també podem llegir alguns elements constructius que han estat emprats com a delimitació. És el cas d'un pont, un forn d'obra, de calç, etc. Les delimitacions més comunes, però, són les afrontacions amb d'altres propietats. En el cas de les pedres, n'hi ha de gravades, ben escairades, clavades al terra, de monolítiques, sense marques i d'altres que en el seu moment col·locades d'una manera molt senzilla, dalt d'un turó, en un revolt, limitaven una, dues o varies propietats. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 45527 | Font del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rei-0 | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2017/04/font-del-rei.html?q=rei | Està situada dins l'heretat del Viladoms de Dalt, en un dels vessants que aboquen al Rasot del Puig. Es tracta d'una font de clot. La beta d'aigua surt d'una raconada, per sota un marge de terra, de forma intermitent. Els marges estan retallats en forma d'embut per tal de donar pas a l'aigua que brolla, especialment en èpoques de pluja. Aquesta s'escorre per una rasa fins a trobar el rasot principal on es pert aigües avall. No s'ha localitzat cap bassa o pou arran de terra on podria emmagatzemar-se, tot i que podria estar colgat per la terra i la vegetació. | 08053-430 | Rasot del Puig | La font ha estat de nou localitzada i netejada per la família Frontera amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni. | 41.6346300,1.8788400 | 406618 | 4609818 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45527-foto-08053-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45527-foto-08053-430-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Segons Ramon Subirana, la seva famíliahavia administrat les terres. De la font en diu que es tracta d'una font intermitent o falsa, ja que només raja en èpoques de fortes pluges i llavors ho pot fer amb molta força. Després s'estronca i durant les èpoques seques no raja. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||||
| 45528 | Barraca de la vinya del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-gall | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat el seu aspecte robust, ha perdut el voladís o ràfec i pateix un afebliment estructural a nivell de la llinda i de la part de la corona posterior. A més a més, la brancada d'un pi que creix al davant l'està començant a envair-la, de manera que sense un manteniment adequat i tallant o podant l'arbre, la barraca acabarà enfonsant-se. | Barraca de pedra seca ubicada a l'extrem oriental dels camps de conreu que queden per damunt de la masia del Gall i que fins fa quaranta anys havia estat una vinya. S'hi accedeix vorejant el camí que passa pel darrera de la casa i que mena directament a una feixa conreada de civada. La barraca està construïda damunt d'una solera de roca que aflora en aquest sector. Al davant hi ha un parell de pins (Pinus halepensis). És de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos i ben desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda simple, plana, sense desbastar, que presenta una fissura provocada pel despreniment de les pedres laterals que protegeixen la llinda i del voladís. Els brancals són rectes. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres i mínima a l'interior de 0,45 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Ha perdut una part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja. El recobriment de terra es conserva parcialment degut a la presència d'iris, una planta del gènere de plantes amb flor monocotiledònia de la família de les iridàcies, els seus rizomes s'expandeixen envaint tota la coberta sense malmetre-la, retenint la terra i el pedruscall. Per la part posterior ha sofert un despreniment que ha afeblit la corona exterior. | 08053-431 | El Gall | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6192900,1.8808100 | 406760 | 4608113 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45528-foto-08053-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45528-foto-08053-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45528-foto-08053-431-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7026 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45529 | Barraca de Viladoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladoms | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Possiblement s'ha enfonsat pel trencament de la llinda, que acostuma a provocat aquest tipus d'enfonsament parcial. | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del turó del Viladoms, o Viladoms de Baix, de 267 metres d'altitud. Aquest turó queda delimitat pel mas del Viladoms i l'alberg pel sud i per la línia fèrria de Barcelona a Manresa i Lleida pel nord. A l'est pel torrent de la Farinera, que neix al turó de l'Escletxa i a l'oest pel torrent del Gall de Dalt (ambdós desemboquen a la riera de Sanana) tot i que des de fa uns anys ho fa l'autopista E-9 – C-16, que parteix el territori. Està envoltada per un bosc de pin blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní, amb mata (Pistacia lentiscus). Es tracta d'una construcció de planta circular, de 2 metres de diàmetre, de la qual en manca una part de la coberta i de la corona de la façana principal, orientada al sud. De la porta es conserva una part molt minsa dels muntants, però l'amplada era de 0,65 metres. El gruix aproximat dels murs conservats és de 0,60 metres. A l'interior, a mà dreta de la porta es pot observar un doble tinell o armari, superposat i una espitllera, frontal (en relació amb la porta), orientada al nord. La volta estava construïda per superposició de filades concèntriques. Es conserva una alçada total de 2,00 metres. És molt probable que la pedra emprada en la construcció de la barraca provingui de desmuntar els murs d'un antic assentament localitzat en el mateix turó. | 08053-432 | Viladoms | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6190400,1.8882400 | 407379 | 4608077 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45529-foto-08053-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45529-foto-08053-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45529-foto-08053-432-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45530 | Barraca del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Enderrocada des de fa anys | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada a mà dreta del camí que mena del Viladoms al Gall de Dalt. Està gairebé engolida per la brolla de romaní. Les restes consisteixen en la part posterior del mur intern d'una barraca de planta circular d'uns dos metres aproximats de diàmetre, recolzada en el pendent natural del terreny. Se'n conserva un metre aproximadament d'alçada i per les restes de la planta, la porta estava orientada al sud. | 08053-433 | Camí del Guixa a Viladoms | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6208100,1.8886800 | 407418 | 4608273 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45530-foto-08053-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45530-foto-08053-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45530-foto-08053-433-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6325 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45531 | Barraca del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La mateixa vegetació que hi està creixent l'acabarà d'ensorrar | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada a mà dreta del camí que mena del Viladoms al Gall de Dalt, per sobre d'una cisterna amb dues piques per al caldo o brou bordelès. El bosc de pi blanc que hi està creixent i la brolla de romaní ben aviat l'hauran engolit. Es conserva la part posterior de la corona amb dos tinells o armaris superposats i els muntants amb la llinda exterior. Estava excavada en el marge de la feixa. La planta és circular, de 2 metres de diàmetre aproximat. La porta té els muntants lleugerament inclinats; mesura 0,70 d'amplada màxima per 0,55 de mínima, a la part superior. Els muntants estan fets amb pedra sense desbastar, amb caràcter monumental. La llinda interior s'ha desprès. La coberta era de falsa volta, per superposició de filades, de la qual encara es pot observar l'arrencada en el mur interior. El gruix dels murs oscil·la entre 0,65 i 0,75 metres. A mà dreta de la barraca hi ha les restes d'un muret de pedra que segurament servia de pedrís per seure. A mà dreta, l'enderroc ho ha colgat tot i no permet cap més observació. | 08053-434 | Camí de cal Guixa a Viladoms | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6208000,1.8841400 | 407040 | 4608277 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45531-foto-08053-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45531-foto-08053-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45531-foto-08053-434-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6324 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45532 | Barraca del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Enfonsada gairebé en la seva pràctica totalitat | Restes d'una barraca de pedra seca, situada a mà dreta del camí que mena del Viladoms al Gall de Dalt. Un cop passada una cisterna, visible des del camí, cal entrar per un corriol fins a topar amb les restes. Esta envoltada de vegetació. És de planta quadrangular, que mesura 3,30 per 3,20 metres de costat. La pedra està rejuntada amb argila per tal d'impermeabilitzar els murs. Destaca la utilització de restes de teules emprades com a reble. El gruix dels murs és de 0,45 metres. La porta estava orientada a ponent, probablement centrada en relació a la façana principal. La coberta era a un sol vessant, amb bigam de fusta. A l'interior hi ha les restes de l'enderroc del mur i coberta. Al darrera mateix de la barraca hi ha una zona d'extracció de pedra executada de manera artesanal. | 08053-435 | Camí de cal Guixa a Viladoms | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6211600,1.8832500 | 406966 | 4608318 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45532-foto-08053-435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45532-foto-08053-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45532-foto-08053-435-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Malgrat tota aquesta zona hagi estat emprada pel conreu de la vinya i l'olivera, la zona d'extracció de pedra a mig metre de la barraca i la presència d'una mola de molí, sense acabar de polir, podrien fer pensar en una construcció per a picapedrers. Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7025 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45533 | Barraca del Gall de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall-de-dalt-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ha perdut bona part de la coberta | Barraca de pedra seca ubicada a mà dreta del torrent del Gall de Dalt, que neix per sota del turó de l'Escletxa. Per accedir-hi cal travessar la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa i Lleida, i agafar el trencall que hi ha immediatament a l'esquerra. Aquest camí mena a les restes del mas del Gall de Dalt i a la masia de cal Guixa. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos i ben desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud amb una doble llinda, plana. Al damunt hi ha una lleixa que alleugereix la pressió de la volta i alhora serveix de tinell. Els brancals són rectes. Mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 a 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades parcialment enfonsada. Ha perdut el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja. Té una espitllera orientada al nord-est, de perfil quadrat, originàriament de pedra i reforçada per la part interior amb maó. A l'interior, destaca un petit tinell, a mà dreta de l'espitllera, que podria servir per a posar els llumins per encendre la llar de foc. Per sota, es conserva la campana de la llar, realitzada fora del context constructiu originari de la barraca. Es tracta d'una xapa aguantada per un suport de ferro collat a la paret i arrebossat amb pòrtland. La sortida de fums consisteix en una obertura efectuada a la corona d'un diàmetre de 8 centímetres. En bona part de la corona exterior s'observen pegats de ciment, per tal de reforçar els murs. La porta d'accés es va anivellar amb ciment i trossos de maó per tal de collar-hi una porta, de la qual no en queda cap resta. La part de la corona exterior dreta sembla que hagi estat refeta, col·locant-hi un contrafort per evitar el moviment estructural. Això dona una sensació d'irregularitat en la seva planta original que és la circular. | 08053-436 | Camí del Guixa a Viladoms | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6221300,1.8803600 | 406727 | 4608429 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45533-foto-08053-436-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45533-foto-08053-436-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45533-foto-08053-436-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6491 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45534 | Barraca del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall-3 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La barraca està a punt de perdre la coberta. | <p>Barraca de pedra seca, per sota del camí que mena des de la Farinera cap a la masia de cal Guixa, enclotada entre l'autopista E-9 / C-16. Com que l'accés natural a la barraca ha desaparegut per la construcció de l'autopista, l'accés s'ha de fer baixant pel mig de la vall, on la pedra és ferma, i resseguint en ziga-zaga les feixes, fins a localitzar la construcció, en un extrem, envoltada de vegetació. La barraca és de grans dimensions, però fortament malmesa, tot i que encara conserva la coberta. És de planta circular, adossada parcialment al marge, de 2,60 metres de diàmetre interior. La corona exterior s'ha començat a ensorrar. La porta, està orientada al sud-oest i mesura 1,50 metres d'alçada. Té una sola llinda de grans dimensions, amb una esquerda que no trigarà a cedir. Els muntants estan lleugerament inclinats, amb una obertura màxima d' 1 metre i mínima de 0,70 metres. El gruix dels murs és de 0,90 metres. A l'interior té dos tinells arran de terra i un de superior. No té cap espitllera.</p> | 08053-437 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6394600,1.8395700 | 403355 | 4610397 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45534-foto-08053-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45534-foto-08053-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45534-foto-08053-437-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6691 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45535 | Barraca de l'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lescletxa-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Una part s'aguanta dempeus, però és qüestió de temps que acabi ensorrant-se. | Barraca de pedra seca, mig enderrocada, ubicada en el bosc del Gall de Dalt, entre els torrents o rasots d'aquesta propietat i el de l'Escletxa. La barraca està construïda aprofitant el marge de pedra seca d'un turó planer, per on s'observen gran quantitat de pedres alineades. Hi ha vestigis d'ullastres, com el que ha nascut al davant de la porta, orientada al sud-oest. És de planta quadrangular, d'1,50 metres de costat aproximadament. Té dues llindes, planes, recolzades en el mur mateix que aguanta el marge. La porta mesura 0,85 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els muntant dret, està constituït per un bloc de pedra força barruer, sense desbastar i un de més petit on es reposen les llindes. De la coberta només es conserva una minsa part, ja que la barraca ha patit una mena de plegament i tota la part posterior ha quedat basculada cap a l'interior. A l'interior es poden veure dos tinells independents i les restes del fumeral que és perfectament observable des de la part superior de la coberta (accedint per sobre el marge). La primera línia de voladís de la façana principal està inclinat, com si es tractés del ràfec d'una casa, totes de la mateixa mida, molt ben col·locades. Malauradament, és qüestió de temps a que acabin desplomant-se. No s'ha pogut determinar si tenia alguna espitllera a la façana sud-est o nord-est degut a l'enderroc. | 08053-438 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6221300,1.8820400 | 406867 | 4608427 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45535-foto-08053-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45535-foto-08053-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45535-foto-08053-438-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6329 | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45536 | El Gall de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-de-dalt | PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2014). El Gall de dalt; dins El Brogit, 394; novembre de 2014; pp. 11 | XVII-XX | S'ha esfondrat la coberta i tota la planta pis i els envans. Només conserva part de les parets que delimiten la masia i algunes parets mitgeres i les tines. | El Gall de Dalt té l'aspecte d'una antiga masia mig enrunada ubicada al vessant sud occidental de la cinglera que ressegueix el turó de l'Escletxa; enfront la famosa Escletxa que es va despendre fa uns anys. Però en realitat es tractava de dues cases adossades; cadascuna amb el seu propietari. La seva situació privilegiada permet dominar el vessant meridional de les terrasses que estaven conreuades. Domina el camí de cal Guixa a Viladoms. Les restes conservades deixen entreveure encara la gran finca productiva que havia estat fins fa poc. Gràcies a una fotografia antiga cedida per Marcel·lí Puigdellívol quan encara estava dempeus s'observa que hi havia dos cossos adossats de planta rectangular. Ambdós força idèntics constaven de planta baixa, pis i golfes. Les dues cobertes eren a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Al davant hi havia l'era amb construccions aïllades, que ja no conservaven la coberta. Les runes d'aquestes dependències encara permeten veure el que queda de set tines destinades a la fermentació del vi produit a la finca. | 08053-439 | Turó de l'Escletxa | S'hi va viure fins els anys 60 del passat segle. | 41.6240700,1.8763400 | 406395 | 4608648 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45536-foto-08053-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45536-foto-08053-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45536-foto-08053-439-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En un extrem encara es conserva la base d'una premsa de vi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45537 | Cal Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guixa | XVIII-XIX | Deshabitada i sense manteniment | Cal Guixa és una casa de pagès situada al vessant occidental del solell que porta el seu nom, a tocar amb l'autopista C16. Es tracta d'una construcció humil, sense cap element destacable, però feta amb tècniques constructives tradicionals que han estat poc alterades en èpoques posteriors. És de planta rectangular i consta de diferents nivells seguint l'orografia del terreny. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. L'entrada es fa per aquesta façana, a la part alta, per una porta de doble batent amb arc escarser fet de maons posats a sardinell. La resta d'obertures són petites i situades aleatòriament. La façana sud es forma per la continuació de la planta del mas fins una zona més baixa, cosa que facilita l'aixecament de dues plantes pis fins aconseguir el nivell del costat nord de la casa. Per tant, és la façana amb més superfície i la que rep més llum, donada la seva ubicació. Per això s'hi obren tres finestres a cada pis, irregulars i no gaire grans; però totes elles amb l'emmarcament de maons plans ene ls brancals i a sardinell a la llinda. Els parament són de pedra irregular combinada amb maons i unides amb morter de calç sense arremolinar. Als escaires s'hi han posat pedres més ben retallades. | 08053-440 | Cal Guixa | La construcció de l'autopista C16 va partir la propietat i causà un gran impacte visual i ambiental. | 41.6293300,1.8716500 | 406012 | 4609237 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45537-foto-08053-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45537-foto-08053-440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45537-foto-08053-440-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||
| 45538 | Dipòsits del camí de cal Guixa al Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-del-cami-de-cal-guixa-al-gall | XVIII-XIX | Es tracta d'un element, molt ben conservat i que segurament no fa massa anys encara s'emprava. El mur de pedra està segellat amb ciment, molt ben realitzat.Per tal de preservar-lo caldria tallar els pins que neixen al seu voltant i a tocar dels murs i arrencar la vegetació que creix a tocar de la coberta, ja que les arrels l'acabarien malmetent. | Cisterna ubicada a mà dreta del camí que mena del Viladoms al Gall de Dalt. Consisteix en una construcció de planta rectangular, excavada parcialment en el marge, per la seva part posterior. Mesura 3 metres de llargària per 1,90 metres d'amplada i 1,95 metres de fondària interior. Està construïda amb aparell de maó disposat en cantell i reforçada per la part de ponent amb pedra lligada amb morter. El sostre és de volta de maó pla. L'interior està totalment arrebossat per evitar pèrdues d'aigua. A l'exterior, hi ha la boca per extreure l'aigua. Mesura 0,45 metres de costat i està, emmarcada per una filera de maó pla, més gruixut, del qual només se'n conserven quatre peces, que servia per aguantar la portella, probablement de fusta. A l'altre costat de la coberta, a tocar del marge, hi ha una solera feta de ciment pòrtland amb dues piques bessones, de 0,53 metres de costat que servien per preparar el brou o caldo bordelès. D'aquestes piques, només en queda l'alçada de la primera filera de maons, disposada en cantell. Segurament s'hagin desmuntat. La canal de recollida d'aigües pluvials que omplia la cisterna ha desaparegut o bé ha quedat colgada per la terra. | 08053-441 | Camí del Guixa a Viladoms | L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta. Aquesta plaga aparegué a Europa a mitjans del segle XIX provinent d'Amèrica. Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades a la roca. | 41.6206700,1.8839800 | 407026 | 4608263 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45538-foto-08053-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45538-foto-08053-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45538-foto-08053-441-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per sobre de la cisterna hi ha les restes d'una barraca de pedra seca. | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 45540 | Fossa del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-del-gall | XX | La làpida està partida en 4 fragments. | En aquest paratge, el 6 d'agost de 1936, en plena Guerra Civil, membres del comitè d'Olesa de Montserrat van executar un grup de persones portades d'aquella població. Després de la Guerra, els cossos es van portar al cementiri d'Olesa i les famílies van construir aquest memorial. Consisteix en una delimitació d'un espai quadrangulat al mig del qual hi ha una làpida de pedra, fracturada en quatre trossos, on es pot llegir la següent inscripció: 'En este lugar bajo el poder de los marxistas, el dia 6 de agosto de 1936 sufrieron con el martirio y la muerte por sus ideas católicas y de orden/ Antonino Cuevas Bayona de 49 años/ Mariano Cuevas Bayona de 38 años / Salvador Sastre Guixa de 39 años/ José Mascué Pujó de 24 años / Fidel Riba Bisbal de 23 años / José Travé Pey de 21 años // Consuelo Gloria y honor / A nuestros mártires / año 1939' | 08053-443 | El Gall | Durant uns anys els familiars de les víctimes es reunien al lloc dels fets i la masia del Gall els acollia obrint les portes per fer la trobada. | 41.6173300,1.8773500 | 406469 | 4607899 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45540-foto-08053-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45540-foto-08053-443-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||||
| 45541 | Rellotge de sol del Morrolius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-morrolius | VALLS i PUEYO, Joan. El mas Morrolius. Inèdit. | XX | Rellotge de sol ubicat a l'extrem occidental de la façana de migdia de la masia. Es tracta d'un rellotge del tipus vertical a migdia, realitzat en pedra artificial, de sèrie, sense policromar. Està collat a la façana amb ciment-cola i es recolza damunt d'una llosana de pedra. Té forma oval, amb un grup de quatre cavalls en relleu al capdamunt. Per sota mateix, neix una rosassa amb el gnòmon de vareta amb punta de baldufa. La numeració és romana i va de les sis del matí a les sis de la tarda, amb les línies horàries ben marcades. | 08053-444 | El Morrolius | L'historiador Joan Valls ha estudiat una sèrie de documents relacionats amb la família Morrolius des del segle XIV fins el XVI. El primer document que cita és de l'any 1293, quan Arnau de Morrolius i la seva esposa Elisenda reconeixen tenir un deute de quaranta-un sous amb Baró Vidal, jueu de Manresa, el 10 de maig de 1293, dient que es tractava d'un tracte econòmic sense cap ànim de lucre. Donaven com a fiador el senyor Berenguer de Palaciolo. El 5 de gener de 1295, Arnau de Morrolius feia un tracte de mutu acord per valor de tretze sous amb Berenguer Portella. Destaquem també un altre document perquè parla de la masia veïna del Plaià: Romeu de Morrolius, amb el consentiment de la seva esposa Romia, reconegué el 23 de setembre de 1316 que devia a Jaume Verduguer, veí de Santa Cecília de Montserrat, el preu de set quarteres de forment que li havia venut, presentant com a fiador el seu veí Vidal del Plaià. El mateix Romeu de Morrolius, el 5 d'octubre de 1318, exercí com a fiador, juntament amb Arbert de la Maçanera i Bernat Tort, veïns de Castellet de Bages, en el tracte econòmic que tenien Guillem d'Ubach i la seva esposa Sança, per seixanta sous, amb Francesc d'Olius, ciutadà de Manresa. L'any 1534 el propietari del futur mas Colomer era el senyor Salvador Oller. Aleshores, el mas Morrolius ja era un mas rònec i les seves terres estaven integrades en aquesta heretat de l'Oller. | 41.6366600,1.8338300 | 402872 | 4610093 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45541-foto-08053-444-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45541-foto-08053-444-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El gnòmon no està ben orientat.No consta a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 45542 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat que el seu estat encara és bo, la manca de terra de la coberta i el desplaçament de la llosa de tancament han provocat que l'aigua de pluja s'escoli a l'interior. Per allí on s'infiltra l'aigua s'està creant un regueró de verdet, afeblint el suport | Barraca de pedra seca ubicada al nord del Viladoms, al vessant dret del torrent que porta el mateix nom, en una zona erma, a tocar d'un camp conreat de civada. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc. La barraca està ubicada a sobre mateix del camp, adossada a la roca natural del terreny, en un cap de feixa. Està envoltada per brolla de romaní i mata i pel seu voltant hi comencen a expandir-se nombrosos exemplars de pi blanc (Pinus halepensis). És de planta circular, d' 1,60 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar, amb gran quantitat de còdols, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La seva peculiaritat és que tot i ser circular, el mur orientat al sud-est està més avançat, de manera a formar una espiral, alhora que serveix de recer. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes, amb un gruix de murs de 0,50 i 0,90 metres respectivament. L'alçada de la porta és de 0,90 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. Conserva una part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, però ha perdut la terra de la coberta. L'interior és rústec, sense espitlleres ni tinells. | 08053-445 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6218000,1.8890200 | 407448 | 4608383 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45542-foto-08053-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45542-foto-08053-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45542-foto-08053-445-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6379 | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45543 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Mig enderrocada | Barraca de pedra seca mig enderrocada, ubicada al nord del Viladoms, entre dues valls, el bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. La barraca està situada per sobre mateix d'una cinglera, on els mateixos plecs naturals de la roca han anat configurant les feixes, que en temps passats eren plantades de vinyes i oliverars. Està construïda al mig de la feixa, damunt d'un aflorament rocós i envoltada per brolla de romaní i mata i al davant mateix hi creix un ullastre. Les restes observades indiquen que la seva planta era circular, de 2 metres aproximats de diàmetre interior i de poca alçada. La pedra emprada era la pròpia que el pagès o vinyataire retirava del terreny, sense desbastar. Els gruix dels murs conservats és de 0,45 metres i les restes dels muntants permeten deduir que la porta estava orientada al sud. La coberta s'ha enfonsat cap a l'interior de la construcció i només es conserva l'arrencada de la volta posterior, amb una alçada màxima exterior d'1,30 metres. | 08053-446 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6228700,1.8889900 | 407447 | 4608501 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45543-foto-08053-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45543-foto-08053-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45543-foto-08053-446-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6326 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45544 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | No conserva la coberta | Barraca de pedra seca, en el bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. La barraca està situada per sobre d'un turó que mira cap a la muntanya de Montserrat. Al seu darrera hi ha una beta important de conglomerat, amb força despreniments, tal vegada resultat d'una petita pedrera gairebé artesanal. La pedra per a la construcció de la barraca s'ha extret d'aquest indret mateix. Són blocs col·locats d'una manera força barroera, sense desbastar, i col·locats sense massa ordre. Té planta quadrangular, d'1,45 a 1,50 metres de costat. La façana sud-est està recolzada en un marge de terra. La coberta, s'ha enfonsat parcialment, deixant entrar la llum del dia. No conserva cap rastre de voladís. La porta, amb una sola llinda, mesura 1,03 metres d'alçada per una amplada de 0,45 metres i un gruix de murs de 0,75 metres. Està orientada a l'oest. No disposa de tinells interiors ni espitlleres. | 08053-447 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6229000,1.8873100 | 407307 | 4608507 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45544-foto-08053-447-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45544-foto-08053-447-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45544-foto-08053-447-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6488 | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45545 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Als voltants i interior es conserven gran part de les pedres que formaven part de la construcció. | Restes d'una barraca de pedra seca, ubicada al capdamunt del bosc de l'Escletxa, al vessant sud-oest d'un turó planer, de 320 metres d'alçada. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. De les restes es conserva una alçada màxima de 0,78 metres (exterior). Era de planta circular d' 1,90 metres de diàmetre, i estava construïda aprofitant el desnivell natural del terreny en aquest indret. La porta d'entrada estava orientada al sud-oest. Es conserven dues pedres molt ben carejades adossades a la corona. Es tracta de les restes d'un tinell. | 08053-448 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6244200,1.8885600 | 407413 | 4608674 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45545-foto-08053-448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45545-foto-08053-448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45545-foto-08053-448-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6327 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45546 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Al seu voltant no hi queda massa pedra emprada en la construcció de la barraca, probablement fos reutilitzada en alguna construcció veïna, ja que en aquesta zona hi ha un gran nombre de barraques. | Restes d'una barraca de pedra seca, ubicada al capdamunt del bosc de l'Escletxa, al vessant sud-oest d'un turó planer, de 320 metres d'alçada. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. De les restes es conserva una alçada màxima de 0,65 metres (exterior) i 2,20 per 2 metres (mides preses a l'exterior). Era de planta quadrangular, molt petita d' 1,20 metres de costat (mides preses a l'interior), i estava fonamentada al damunt mateix de la roca. La porta d'entrada estava orientada al sud-est, desplaçada cap a la dreta de la façana principal; les restes conservades a la base, donen una amplada de 0,40 metres. | 08053-449 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6244100,1.8884700 | 407406 | 4608673 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45546-foto-08053-449-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45546-foto-08053-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45546-foto-08053-449-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6378 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45547 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada entre dues valls, al capdamunt del bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint un camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. Està envoltada per brolla de romaní i mata i pel seu voltant creixen nombrosos ullastres, com a les restes de l'oliverar que havia estat plantat en aquest indret de gran bellesa paisatgística. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, plana, força monumentals. Els brancals són rectes, amb un gruix de murs de 0,50 metres. L'alçada de la porta és d'1,02 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. Conserva una bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, però ha perdut una part de la terra de reble de la coberta. A l'interior hi ha tres tinells arran de terra i una espitllera orientada al nord-oest | 08053-450 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6242300,1.8902900 | 407557 | 4608651 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6376 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | ||||||||
| 45548 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Està totalment envoltada per brolla de romaní i mata. | Barraca de pedra seca ubicada en un replà que fa el terreny, a mà esquerra del camí, damunt d'una cinglera que s'obra a una vall, del bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint un camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. Està totalment envoltada per brolla de romaní i mata. És de planta circular, de 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una única llinda, plana, molt ample. Els brancals estan lleugerament inclinats, amb un gruix de murs de 0,70 metres. L'alçada de la porta és d'1,04 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. La vegetació ha fet caure el voladís que la protegeix de filtracions i gairebé ja no té recobriment de terra a l'exterior de la coberta. A l'interior hi ha tres tinells arran de terra. Probablement, per les restes de carbonet, els caçadors hagin fet foc al que queda arran de terra. També té dues espitlleres orientades a l'est i a l'oest respectivament. És probable, que per tal de que el fum surti s'hagin retirat les pedres de tancament dels tinells superiors, com si es tractés d'una xemeneia. Això probablement afecti a l'estructura general de la barraca. | 08053-451 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6257600,1.8895700 | 407499 | 4608822 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45548-foto-08053-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45548-foto-08053-451-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45548-foto-08053-451-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6378 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45549 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ha perdut part de la paret. | Barraca de pedra seca ubicada en el vessant de soleia d'uns dels turons que conformen el bosc de l'Escletxa i que limita amb el municipi de Rellinars un cop travessat el torrent del Viladoms. Enfront mateix hi ha el turó i els boscos de la Mesquita, del municipi veí. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint un camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. Està envoltada per brolla de romaní i mata. És de planta circular, rabassuda, d'1,80 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una única llinda, plana, d'aspecte monumental. Els brancals estan lleugerament inclinats, amb un gruix de murs de 0,70 metres. Mesura 0,90 metres d'alçada per una amplada de 0,45 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. La vegetació ha fet caure el voladís que la protegeix de filtracions i gairebé ja no té recobriment de terra a l'exterior de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra hi ha un tinell de grans dimensions. | 08053-452 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6261700,1.8905900 | 407585 | 4608866 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45549-foto-08053-452-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45549-foto-08053-452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45549-foto-08053-452-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6377 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45550 | Barraca del bosc de l'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-lescletxa | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El terreny per sobre de la barraca és cada vegada més escarpat ja que hi ha una cinglera que recorre tot el turó d'un costat a l'altre. Les feixes en aquest indret són molt estretes i hi ha una gran quantitat de rocs despresos que han anat baixant en èpoques indeterminades. Alguns són de grans dimensions; d'altres com el que hi ha al mig de la barraca més petits, però que de ben segur van provocar el seu enderroc. | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada per sota del turó de l'Escletxa, en un fort pendent del vessant de migdia. Estava adossada al marge. Les parts conservades permeten identificar que es tracta d'una construcció de planta circular d'1,80 metres de diàmetre aproximat, amb un gruix de murs de 0,50 metres. Conserva una part de l'arrencada de la volta i el muntant o brancal dret de la porta, que estava orientada al sud. L'alçada màxima conservada és d'1,30 metres. | 08053-453 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6282200,1.8898700 | 407528 | 4609094 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45550-foto-08053-453-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45550-foto-08053-453-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45550-foto-08053-453-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6849 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45551 | Barraca del bosc de l'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-lescletxa-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat la corona i la porta d'entrada semblen sòlides, la manca de coberta i el creixement de la vegetació acabaran provocant el seu enfonsament. | Restes d'una barraca de pedra seca situada per sobre el marge, en un petit replà que fa aquest vessant escarpat, a mà dreta del corriol que mena del collet dels Capellans (en terme de Rellinars) cap al Gall de Dalt, resseguint per sota el turó de l'Escletxa. És de planta circular, que mesura 2,00 metres de diàmetre interior. No es conserva la coberta, però si l'arrencada de la volta per aproximació de filades. La porta està orientada a l'est, amb una llinda doble i una llosa tant llarga i ample com la llinda, però més planera que fa de voladís. L'alçada de la porta és d'1,05 metres i l'amplada és de 0,70 metres a l'exterior per 0,40 metres a l'interior. Els muntants són rectes, i destaca la col·locació de la pedra disposada en llarg i en punta. El gruix dels murs és de 0,60 metres. A l'interior hi ha un doble tinell, superposat, força irregular. Té una espitllera orientada a l'oest. | 08053-454 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6269200,1.8887500 | 407433 | 4608951 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45551-foto-08053-454-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45551-foto-08053-454-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45551-foto-08053-454-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10547 | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45552 | Barraca del solell de Viladoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solell-de-viladoms | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | No es conserva la volta. L'enderroc es troba a l'interior de la barraca. Tant en eixa com en alguna altra barraca localitzada a prop de camins i corriols, s'hi ha detectat brossa, i molt sovint ampolles de vidre que poden ser origen d'incendi en cas de fortes calors. | Restes d'una barraca de pedra seca situada a mà esquera, arran del corriol que mena del collet dels Capellans (en terme de Rellinars) cap al Gall de Dalt, resseguint per sota el turó de l'Escletxa. És de planta mixta, que mesura 2,10 per 1,90 metres de costat (mides preses a l'interior).la façana principal i la orientada a l'oest són recte mentre que la resta presenta una forma circular. No es conserva la volta, però si l'arrencada, que era per aproximació de filades. La porta està orientada al sud, i no conserva la llinda. L'alçada conservada dels brancals és de 0,90 metres i l'amplada és de 0,55 metres. Els muntants són rectes. El gruix dels murs és de 0,60 metres. A l'interior es conserva un doble tinell, superposat. | 08053-455 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6262700,1.8881300 | 407380 | 4608880 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10546 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 | |||||||
| 45553 | Barraca de la vinya de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-la-mallola | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat no quedar totalment tancada, encara pot fer-se servir d'abric en cas de mal temps. | Restes d'una pedra murada amb pedra seca situada a mà esquera, arran del corriol que mena del collet dels Capellans (en terme de Rellinars) cap al Gall de Dalt, abans d'arribar al naixement del torrent que rep el nom de l'antiga masia, resseguint per sota el turó de l'Escletxa. Es tracta d'un gran bloc de pedra procedent de la cinglera del turó de l'Escletxa, en una època indeterminada, que hi ha al capdamunt mateix. La forma en que va quedar aturada, va permetre aixecar un mur de pedra de varis metres de llargària que aguanten un marge, en plena vall. L'espai entre el mur i la roca, va permetre aprofitar aquest abric per tal d'arrecerar-se en cas de mal temps i poder-hi descansar o endreçar-hi les eines. La coberta ha caigut i del mur frontal només en queda un parell de línies de pedra. La fondària total del mur de tancament és de 3,40 metres i l'amplada màxima de 2,20 metres. El mur de tancament real faria uns 0,80 metres aproximadament. | 08053-456 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6266200,1.8838600 | 407025 | 4608923 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45553-foto-08053-456-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45553-foto-08053-456-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45553-foto-08053-456-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10545.La tercera fotografia ens ha estat facilitada per Marcelí Puigdellívol i es va fer l'any 1999. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 323,12 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc