Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46413 | Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aguilar | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Part de les parets i el sostre de la masia han caigut | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Així doncs, la coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. Les parets són de pedra arrodonida sense carejar i argamassa (mescla de calç, sorra i aigua), amb restes d'arrebossat. La façana de migdia du annexat un cos, de manera que el frontis d'aquest resulta ser la façana principal del mas, i un baluard, que presenta una entrada amb llinda de fusta. A tramuntana trobem diversos cossos annexats, alguns d'ells tinars, però resulta difícil descriure'n l'estructura a causa del seu mal estat. El cos annexat a migdia, més baix que l'original, és estret, d'una vessant, de planta baixa i pis, i amb el carener paral·lel al frontis. D'aquesta façana tan sols es veuen dues finestres, amb l'emmarcament de rajols ceràmics, al pis, ja que és impossible accedir a l'interior del baluard per percebre la resta. També es distingeix la finestra de les golfes de la façana original i una xemeneia. La façana de ponent d'aquest cos annexat presenta una finestra d'arc escarser amb rajols ceràmics, mentre que la del cos original disposa de dues finestres senzilles amb ampit al pis i d'un finestró a les golfes. A més, té un construcció annexada que podria ser un pou o una cisterna. L'ampliació del mas cap a tramuntana sembla ser un conjunt de cossos que contenen tines, a excepció del cos més proper a la façana que seria la continuació de la vivenda. Les tines, tot i trobar-se en mal estat, conserven les rajoles envernissades. | 08062-1 | Entre la riera de Bellver i el torrent d'Aguilar | Al fogatge de 1553 apareix un tal Arnau Gascó del mas d'Aguilar. Segons Vila Rovira, el 1900 Aguilar estava habitada per la família de Josep Baraldés Ribó i, posteriorment, tingué varis propietaris més: família Franch i Peralta (1915), família Cornet (1922), família de Ramon Sunyer Puiggantell (1935). Al 1945 comprà el mas Eduardo Segues i anys més tard passà a propietat de Lluvia Solé. Finalment la Paperera Espanyola comprà la casa. Actualment pertany als hereus del Sr. Dr. Antoni Trullàs Fontanet. Segons l'autor, quan la família Baraldés habitava el mas, Maria Dolors Baraldés Ribó, de només setze anys, fou assassinada a la mateixa casa d'Aguilar per Joan Calvés i Compañó que, després d'un llarg procés judicial, seria condemnat al garrot vil en un acte públic, que tingué lloc el 30 de juliol de 1884 a Manresa. Les vinyes que pertanyien a la casa d'Aguilar foren les úniques que sobrevisqueren la fil·loxera perquè els ceps eren d'empelt de cep americà, molt més resistent a la plaga. Podem esmentar també que algunes teules de la coberta del mas d'Aguilar foren utilitzades per a la teulada de l'església de Sant Andreu de Castellnou. | 41.8220400,1.8190300 | 401922 | 4630692 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | El camí que duia a la masia ha estat reconvertit en camp de conreu | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46415 | Barraca de pastor de Cal Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-cal-nofre | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. BORRÀS, Xavier. (2005). http://www.excursionismefomentmartinenc.com/altres/barraques/cabanes.doc | XVIII-XX | El sostre de la barraca comença a estar deteriorat a causa de la vegetació que hi creix al voltant. | Barraca de pastor de forma quadrangular realitzada amb pedra seca i amb la coberta aplanada de pedra i fang. En aquest cas s'han emprat pedres carreuades o lloses combinades amb falques de pedra. Està construïda aprofitant el desnivell d'un marge, de manera que queda a recer del vent. | 08062-3 | Cal Nofre. Castellnou de Bages - 08251 | Normalment les barraques de pastor es troben en zones de pastura lluny dels pobles, en aquest cas feien servei tot l'any, i als grans plans de muntanya, d'ús durant l'estiu. Es construeixen a recer, sovint en marges, i gairebé sempre prenen l'orientació E o SE. Freqüentment s'utilitza pedra provinent de l'entorn per construir-les, si bé s'agraeix la pedra carreuada combinada amb falques de pedra. Se n'obtenen barraques de formes irregulars, quadrades o rodones. Sens dubte, les seves dimensions només permeten l'aixopluc del pastor, el sarró i el gos. Però aquestes construccions també tenen altres funcions, a part d'arrecerar-se de les inclemències meteorològiques. Així, de Sant Joan fins a Sant Miquel, servien per guardar-hi cledes, cordes, vacunes i remeis, el sac de la sal, llumins, la manta, menjar i beure, ... | 41.8282400,1.8294300 | 402795 | 4631368 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46415-foto-08062-3-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46416 | Barraques de vinya del camí a Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-del-cami-a-comelles | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya... Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Les parets comencen a deformar-se i hi podria haver perill d'ensorrament. A més, el sostre no està en bon estat. | Combinació de dues barraques adossades construïdes amb pedra seca i de planta quadrangular. Aquestes es troben a l'interior d'un camp, prop del camí, i aprofiten el resguard d'un turonet. Les lloses dels murs estan enfalcades per pedres més petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de pedres es troben sense treballar. La coberta d'ambdues construccions és de volta cònica, feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Les entrades a les barraques presenten una obertura rectangular amb una llinda de pedra que suporta el pes de la coberta. Cal observar que la barraca que es troba més a l'interior del camp té la llinda a tocar del voladís, mentre que a l'altra barraca la llinda està més avall. | 08062-4 | Camí a Comelles | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8172300,1.8090200 | 401083 | 4630169 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46416-foto-08062-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46416-foto-08062-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46416-foto-08062-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Possiblement ambdues barraques no foren construïdes al mateix moment. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46417 | Barraca de vinya entre la Sala i les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-entre-la-sala-i-les-valls | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Parts de la barraca es comencen a ensorrar. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a la pujada d'un camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra allunyada del voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-5 | Prop de Les Valls | Durant una temporada va estar habitada per una família. El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. S'explica que, en temps de guerra, una família residí temporalment a la barraca. | 41.8008300,1.8097500 | 401119 | 4628348 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46418 | Barraca de vinya prop de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-la-roca | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre està deteriorat. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba a la pujada d'un camí. Les nombroses lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Gran part de les pedres es troben força treballades. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. A la part superior de la volta es pot observar el caramull (dues o més pedres sobreposades que coronen la volta). L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda estreta de pedra que toca el voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura en forma d'espitllera, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-6 | Camí de La Roca a Cal Pere, a mà esquerra | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8218600,1.8432500 | 403933 | 4630645 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46419 | Barraca de vinya camí de Cal Nofre I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-i | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre comença a estar en mal estat. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba al costat d'un camí. Les pedres mitjanes dels murs es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Els eixos entre murs són de lloses. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres i, en aquest cas, de lloses es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra que toca el voladís. El mur lateral que dóna al camí presenta una petita obertura en forma d'espitllera, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-7 | Camí de Cal Nofre, a mà esquerra | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8242700,1.8316200 | 402971 | 4630925 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46420 | Barraca de vinya camí de Cal Nofre II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-ii | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Tant les parets com el sostre s'ensorren | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a l'extrem d'un camp. Les lloses dels murs, que són de mides variades, es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís, en part perdut, que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Al caramull trobem una llosa de grans dimensions que, probablement, ha estat afegida posteriorment per cobrir el desgast de la volta. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís. | 08062-8 | Camí de Cal Nofre, a mà dreta | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8248300,1.8305900 | 402886 | 4630989 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46421 | Ca l'Ubaguenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lubaguenc | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Estat ruïnós: no hi ha teulada i les parets estan caient | Masia de planta baixa, primer i segon pis, pel que es pot intuir. L'edifici, orientat a migdia, presenta tres crugies. A la planta baixa de migdia hi ha un portal, emmarcat amb carreus irregulars, i una finestra. Al primer pis trobem tres finestres irregulars amb llinda de pedra i un balcó amb l'emmarcament de rajols ceràmics. Finalment, al segon pis sembla que hi hauria hagut un altre balcó i alguna obertura més, però és difícil esbrinar-ho ja que està molt malmès. La casa fou construïda amb pedra, de petites dimensions lleugerament treballada, i argamassa. | 08062-9 | A 800m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | Segons Vila Rovira, Ca l'Ubaguenc hauria pogut estar habilitada com a escola a les darreries del segle XIX i principis del segle XX. | 41.8338900,1.8349100 | 403259 | 4631990 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46421-foto-08062-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46421-foto-08062-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46421-foto-08062-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46423 | Cal Pep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII-XX | No té sostre i les parets estan bufades, encara que s'hi ha fet algunes modificacions i una neteja en els últims vint anys | Masia de planta baixa i pis, amb la coberta ensorrada. L'edifici, de tres crugies, està orientat a migdia i té un cos annexat a tramuntana. A la planta baixa del frontis trobem dues finestres tapiades de llinda de pedra i un portal d'arc escarser fet amb rajols ceràmics. El pis presenta tres balcons d'arc escarser i rajols ceràmics; les baranes són de ceràmica, excepte la del tercer balcó que és de ciment. La façana de llevant presenta tres finestres asimètriques i alguna altra de tapiada. A tramuntana es poden observar les restes de mur del cos annexat. Les parets del mas són de pedra petita sense carejar i morter (mescla de calç, sorra i aigua), i els eixos entre façanes presenten carreus. | 08062-11 | A 800m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | 41.8339200,1.8344100 | 403217 | 4631993 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46423-foto-08062-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46423-foto-08062-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46423-foto-08062-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Fa més d'un segle que no hi viu ningú. Actualment s'utilitza com a magatzem. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46424 | Cal Tatxeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatxeta | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XX | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a mestral. Antigament, però, la façana principal es trobava a xaloc. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa pis i golfes i presenta un cos annexat a garbí i dos a xaloc. Els materials emprats per a la construcció del mas han estat pedra grossa lleugerament carejada i argamassa; conserva restes d'arrebossat, sobretot a la planta baixa i a les juntures entre pedres. A la planta baixa del frontis trobem, d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb rajols ceràmics, un portal d'arc escarser, fet amb rajols ceràmics, i amb tres esglaons per salvar el desnivell i dues finestres amb les mateixes característiques que la primera. Al pis trobem tres finestres simètriques també emmarcades amb rajols ceràmics, així com a l'única finestra de les golfes. Arran de terra, una jardinera, amb els murets de pedra i argamassa, decora el frontis. La façana de garbí té un cos annexat reformat. La coberta és a tres aigües i té planta baixa i pis, a mestral, i planta baixa, primer i segon pis, a xaloc. Les parets són d'obra nova al pis i de pedra i argamassa amb restes d'arrebossat a la planta baixa. La façana de mestral consta d'un portal, amb llinda de pedra i carreus irregulars als brancals, i de dos pòrtics tancats amb una uralita de plàstic. Els arcs són de mig punt fets amb rajols ceràmics. La façana de garbí presenta tres pòrtics amb les mateixes característiques, que conformen una galeria juntament amb els dos pòrtics de xaloc i de mestral. A la planta baixa trobem dues finestres asimètriques. A la façana de xaloc, el segon pòrtic comunica amb la terrassa del cos annexat al principal. D'altra banda, al primer pis trobem un portal que comunica amb el terrat del cos annexat. Aquest és un cos completament nou, de planta baixa, pis i terrassa a la zona superior. La façana de xaloc del cos original, doncs, presenta aquest cos esmentat annexat i un altre cos que constitueix un espai destinat a corral i a guardar la llenya. A la planta baixa trobem un portal, amb la inscripció 1791, i als pisos diverses finestres i portes amb l'emmarcament, normalment, de rajols ceràmics. La façana de gregal és la més austera per protegir-se del vent. El mas de Cal Tatxeta presenta diversos edificis annexos reformats o de recent construcció, com ara coberts i garatges. A l'interior es conserva una menjadora, situada en una habitació amb volta de mig punt. | 08062-12 | A 1400m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | Es conserva documentació antiga, segons també explica Vila Rovira. | 41.8294300,1.8347100 | 403235 | 4631495 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46426 | Cal Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tona | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XX | Mas en reformes | Masia en reformes. Pertany al tipus II.2, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica. El frontis original es troba orientat a migdia, mentre que l'actual es troba a tramuntana. Així doncs, el cos principal actual presenta la coberta a dues aigües amb les vessants asimètriques, d'una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. Aquest cos és fet de pedra carejada rejuntada i argamassa, però ha estat força reformat. Consta de tres crugies i de planta baixa i pis. El portal es troba situat a l'esquerra de la crugia central i disposa d'una llinda de fusta arquejada. A la crugia de la dreta trobem un portal elevat. Al pis hi ha dues finestres noves d'arc de mig punt adovellades i amb ampit. El cos de migdia és més estret, però més alt que el descrit a causa del desnivell del terreny. Té la coberta també a dues aigües, amb dues filades de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. El cos, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i està fet de pedra i argamassa, amb carreus als eixos entre façanes. A la planta baixa trobem un portal, amb llinda plana de pedra i carreus als brancals, i una finestra reformada. El pis disposa d'un balcó, amb llinda plana de pedra i carreus als brancals, i d'una finestra, amb llinda de pedra i ampit. A les golfes trobem dues finestres reformades que fan parella amb les dues del cos de tramuntana. La façana de ponent presenta un portal, de llinda plana i rajols ceràmics als brancals, i un cos d'una planta amb la coberta d'uns vessant al lateral. El pis està presidit per dues finestres asimètriques, de llinda plana, pedra carejada als brancals i ampit. A les golfes hi ha dos finestrons reformats. Aquest cos annexat, amb la porta de llinda plana de pedra, conté una premsa de vi. La façana de llevant té un cobert annexat totalment nou. L'interior del mas conserva una interessant llar de foc amb un forn de pa a l'interior i un refugi, a mode d'amagatall, on hi cabien tres o quatre persones. | 08062-14 | Camí, abans de Cal Mau, que s'inicia al camí de Santpedor a Castellnou i que passa per Cal Tona | Abans de 1936 hi vivia el matrimoni d'Isidro Colldeforn Clarena i Teresa Casarramona Carol amb els seus tres fills. Després de la Guerra Civil, la casa fou habitada fins la dècada dels cinquanta. Però restà deshabitada fins anys més tard, quan el senyor Padró, recent propietari de Cal Mau, la comprà. | 41.8090800,1.8344800 | 403186 | 4629235 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Cal Tona estava a punt d'ensorrar-se l'any 1992. La façana de tramuntana i les golfes de migdia foren reformades, ja que es trobaven en molt mal estat. Actualment continua la rehabilitació de tot el mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46427 | Cal Tonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonet | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas molt reformat. | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb les vessants asimètriques, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a llevant, un a ponent, i un altre a l'eix entre ponent i tramuntana. A la planta baixa del frontis trobem un portal de llinda plana de pedra, amb la inscripció 1880, i carreus als brancals. Sobre el portal hi ha un balcó, amb barana de ferro, emmarcat amb pedruscall. A l'esquerra trobem una finestra nova i al pis superior dues finestres, una amb llinda de fusta i l'altra amb llinda estreta de pedra. A la crugia central hi ha una balconada d'arc rebaixat i barana de ferro. La façana de tramuntana presenta diverses finestres de llinda plana de pedra i un carreu a cada brancal. A ponent trobem un portal emmarcat amb pedruscall i amb dues obertures als laterals. Aquesta façana té un cobertís annexat, així com un cos, més baix i d'una sola vessant, a l'eix amb la façana de tramuntana. Finalment, a llevant hi ha un cos que enllaça amb la coberta del cos original, perllongant així el mas. La zona de migdia d'aquesta construcció annexa, però, és de planta baixa i terrat. L'edifici és fet de pedra i argamassa, tot i que ha estat rejuntat amb ciment. Els eixos entre façanes presenten carreus. | 08062-15 | A 1200m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | L'any 1924, l'amo de la casa, l'Isidre Vilaseca Culell cultivava la terra dels voltants de la casa i, al mateix temps, es dedicava als treballs del bosc. El seu fill, Salvador Vilaseca Vilaseca, marxà del mas i s'instal·là a Santpedor. | 41.8310000,1.8350400 | 403265 | 4631669 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46427-foto-08062-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46427-foto-08062-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46427-foto-08062-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46431 | Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles-0 | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | La teulada comença a ensorrar-se i l'interior es troba molt degradat | Masia de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel al frontis, de manera que la casa pertany al tipus I, segons la classificació de Danés i Torras. L'edifici, de tres crugies, està orientat a xaloc i presenta un cos annexat a gregal amb la coberta a una vessant, també paral·lela al frontis; de fet, seria una continuació de la façana principal, amb una crugia afegida, però de dimensions inferiors. A ponent trobem un altre cos annexat amb la coberta a una vessant que, curiosament, presenta la inclinació cap al cos original. Finalment, a garbí hi ha un cos annexat que, probablement, servia de corral. Aquest és més baix que la resta de la casa i té diverses obertures. Les tres crugies de la façana principal presenten una distribució simètrica de les obertures. Així, a les crugies laterals trobem un portal a la planta baixa i un finestró al pis, mentre que la crugia central disposa del portal principal, d'arc escarser, i d'una balconada de dos arcs de mig punt i baranes ceràmiques. El cos de gregal té la mateixa distribució que les crugies laterals, conferint, així, una imatge harmònica a tot el frontis. A mestral i a gregal trobem dues finestres al pis. La masia és feta de pedra sense carejar i argamassa, però està totalment arrebossada; probablement de no massa anys enrere. L'interior del mas es troba en mal estat, tot i que conserva alguns elements interessants com un forn de pa, la boixa d'una tina, una pica de pedra, una cuina econòmica i un foc a terra. El celler fou reconvertit en estable. | 08062-19 | Al NO de la urbanització de Les Pinedes i a l'O de la riera de Bellver | Fa dècades hi vivia la família del Joan Esquius Arnau, que es dedicaven a criar xais. Més endavant s'instal·laren a Santpedor on muntaren una carnisseria. La casa fou comprada per l'Antoni Trullàs. | 41.8224000,1.8126900 | 401396 | 4630739 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46433 | El Graner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graner | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El sostre i part de les parets s'han ensorrat | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta la coberta a dues aigües de vessants asimètrics, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici conserva part de l'arrebossat i està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa; trobem carreus als eixos entre façanes. El cos original consta de tres crugies i de planta baixa, pis i golfes. A més, presenta uns edificis, probablement corrals, a la part exterior del baluard i un cos, actualment en ruïnes, annexat a l'original cap a tramuntana. La façana principal disposa, a la planta baixa, d'un magnífic portal d'arc de mig punt adovellat, amb la inscripció 1751, i d'un petit cos, potser una cisterna. Al pis trobem, sobre el portal, un balcó amb llinda de pedra i carreus als brancals i una finestra a l'esquerra amb llinda de pedra, que du la inscripció 1753, carreus als brancals i ampit. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, la planta gaudia de dues finestres asimètriques més a la dreta del balcó i de tres finestres a les golfes, també desaparegudes. La façana de llevant conserva dues finestres notables, amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. Entre les runes de la part de tramuntana queden les restes d'una fresquera. Però potser l'element més remarcable que conserva part dels murs és el baluard que, a la seva part de llevant, presenta unes espitlleres per a la vigilància i defensa del mas. | 08062-21 | Entre el torrent del Graner i la riera de Bellver. Al S de Casamitjana | Al fogatge del 13 d'octubre de 1553 apareix un tal Miquel Graner, possible habitant del mas. La casa fou venuda a l'Antoni Trullàs. | 41.8426100,1.8189000 | 401943 | 4632976 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46442 | La Barraca del Guenyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-del-guenyo | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de grans dimensions construïda amb pedra i argamassa, de planta única circular. Aquesta es troba a l'interior d'un bosc, prop del Putxot. Les pedres dels murs es troben enfalcades per pedres molt petites, que serveixen de suport en combinació amb l'argamassa. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís doble que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. El caramull que corona la volta consta de vàries pedres sobreposades per deixar veure la claror des de l'interior, així com permetre la ventilació del foc que es feia dins la barraca per escalfar-se; cal observar que les parets estan fumades. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra molt allunyada del voladís. A l'interior de la construcció trobem una repisa, un banc de pedra i una llar de foc, que aprofita el mateix mur buidat. A la part superior esquerra de la llar hi ha una obertura que servia, com el caramull, per ventilar el fum. | 08062-30 | A l'E de la riera de Bellver i al S del torrent del Graner | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. Un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en aquesta barraca gran al costat del Putxot anomenada La Barraca del Guenyo. El Guenyo havia viscut a El Putxot amb nou famílies més, però quan a final del segle XIX arribà la fil·loxera, la gent abandonà casa i terres, excepte aquest personatge. | 41.8360000,1.8213100 | 402133 | 4632239 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46444 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-2 | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIII-XX | Presenta moltes modificacions i reformes que no permeten percebre els elements constructius originals. | Mas reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb les vessants asimètriques i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a tramuntana. Els materials de què consta la casa són pedra i argamassa, tot i que està arrebossada totalment. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis té un petit pati annexat amb unes escales que salven el desnivell fins a l'alçada del portal, de llinda plana de pedra i carreus als brancals. A les crugies central i dreta trobem dues finestres, però l'emmarcament ha estat arrebossat, com a totes les obertures del mas. Al pis superior, que seria les golfes de la resta de l'edifici, hi ha un balcó, actualment convertit en una altra entrada per mitjà d'unes escales. A la façana de llevant trobem un finestró a la planta baixa, tres finestres al pis i tres a les golfes, a més de dos cossos d'alçada diferent annexats que podrien ser garatges. A migdia un portal d'arc escarser arrebossat presideix la façana, mentre que al pis trobem dos finestrals i un balcó i a les golfes dues finestres. La façana de ponent consta de diverses obertures, entre elles un balcó, i d'un coniller annexat. A uns metres del mas es poden observar vàries construccions, algunes reformades i d'altres noves, com ara una pallissa, un cobert o una caseta. | 08062-32 | A 1900m del nucli antic, pel camí que s'agafa al camí de Santpedor a Castellnou | Al fogatge de 1497 apareix 'En Rocha' i al fogatge de 1553 un tal Pere Rocha, possible amo del mas. És una de les cases antigues de Castellnou, segons Vila Rovira. Sembla ser que la casa ja existia al segle XIII. El 1761 l'amo era Magí Conangle, casat amb la Francisca. Aquest matrimoni no tingué descendència, de manera que la propietat i les terres passaren al convent de les Monges de Santa Clara de Vic. L'any 1933, l'apoderat de convent, mossèn Climent Arqués, signa els tractes de venda i arrendaments. El 1844 Miquel Cots Enric és el nou administrador de la finca, que constava de La Roca, Cal Pere Negre, Comadalena, Ca l'Aiguader, El Pujol, Cal Mau i Cal Tona. En aquestes cases hi vivien quartaires i, a més a més, molts pagesos de Santpedor conreaven vinya en aquestes terres. Tots havien de donar la quarta part dels fruits a la masia de La Roca. A La Roca vivien com a masovers uns Vilaseca. En Josep Vilaseca fou qui demanà permís per aixecar una casa prop dels terrenys que cultivava; seria ca l'Aiguader. Les generacions de la casa, fins a mitjan segle XX, conservaren el cognom Vilaseca, però el 1946 la pubilla es casà amb Francisco Rovira Clarena i el cognom es perdé. | 41.8197600,1.8422700 | 403849 | 4630412 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46445 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-2 | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Masia que no pertany a cap tipus de mas d'estructura clàssica de la classificació de Danés i Torras, però que s'assembla al tipus II de les masies amb galeries. El cos original, que es troba orientat a llevant, presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta és a tres aigües, amb un ràfec de tres filades mixtes, i amb el carener paral·lel al frontis. L'edifici, de dues crugies, presenta un cos, suposem que posterior, annexat a ponent i dos cossos a tramuntana i migdia, respectivament. A la planta baixa de la façana principal trobem, a la crugia de l'esquerra, una finestra amb el revestiment modern i el portal d'entrada. Aquest és adovellat amb arc de mig punt, mentre que la porta és de fusta amb un picaporta de ferro d'estil carlí, que du forjada una flor de lli. La crugia de la dreta està presidida per una sola finestra senzilla de llinda plana, carreus als brancals i ampit. A la primera planta trobem, a la crugia dreta, una finestra també senzilla, amb les mateixes característiques, però més estreta, que la descrita anteriorment. A la crugia esquerra, en canvi, hi ha una finestra sobre el portal amb llinda plana i ampit. Al costat esquerre d'aquesta trobem una finestra geminada amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. A la zona de les golfes, una galeria de set obertures presideix la façana. Aquestes obertures són d'arc de mig punt i presenten dovelles en forma de carreus als brancals i de lloses fines als arcs. Aquest cos, fet de pedra lleugerament carejada i argamassa conserva part de l'arrebossat. El cos de ponent consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols ceràmics al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. Aquest cos té annexats a tramuntana i a migdia dos cossos, respectivament, continuïtat dels que presenta el cos original. El cos, de tres crugies, té a la planta baixa un portal reformat amb dovelles i un rellotge de sol a la part superior. Aquest està en contacte amb les finestres geminades del pis, de llinda plana i carreus als brancals. Sobre aquestes finestres hi ha inscrita la data 1825. Al mateix pis trobem, a les crugies laterals, dues finestres amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit. A les golfes, dues finestres asimètriques amb rajols ceràmics als brancals conclouen aquesta façana. El cos és fet de pedra lleugerament carejada i argamassa, i conserva part de l'arrebossat. El cos de migdia consta de planta baixa i pis. La coberta és a tres aigües, amb tres filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat també a migdia. A la planta baixa trobem dues portalades adovellades d'arc de mig punt, a mode de galeria, amb funcionalitat agropecuària. El primer pis és presidit per una galeria sostinguda per pilars, a la zona esquerra, i per una finestra de llinda plana i ampit, a la zona dreta. El cos és fet de pedra i argamassa, però està gairebé completament arrebossat. Aquest edifici té un cos annexat a ponent, relativament recent. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant, amb tres filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, orientat a tramuntana. Aquesta façana presenta, a la planta baixa, una portalada adovellada d'arc escarser que serveix d'entrada al garatge. Al pis trobem unes finestres geminades de llinda plana, carreus als brancals i ampit. L'edifici és fet de pedra força carejada i argamassa, i té carreus als eixos entre façanes. Finalment, el cos de tramuntana, força estret, consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb tres filades mixtes al ràfec, i el carener paral·lel a la façana que dóna a tramuntana. Aquí trobem, al pis, una galeria amb ampit sostinguda per pilars. A la façana de llevant hi ha una finestra senzilla amb llinda plana, carreus als brancals i ampit, al pis. A ponent trobem, a la planta baixa, una portalada adovellada d'arc de mig punt i, al pis, una finestra de llinda plana, carreus als brancals i ampit. | 08062-33 | Al SO del terme municipal | Al fogatge de 1497 apareix 'En Sala' i al fogatge de 1553 un tal Melehior Sala, possible amo del mas. Segons Vila Rovira, la casa de La Sala ja constava, en unes notes llegides a Sallent, al segle XIV. Al segle XIX pertanyia al marquès de Palmerola, Ignasi de Despujol i de Chávez. L'avi del mas, Josep Baraldés Casamitjana va néixer a Aguilar l'any 1904, i el seu pare, Josep Baraldés Ribó, havia comprat La Sala el gener de 1903 per 27000 pessetes. Tota la família procedent d'Aguilar anà a viure a la masia, i es dedicaren a cultivar la terra i a conservar els boscos. El nom de la Sala és força corrent arreu del Bages i fora d'aquesta comarca també. Pertany a cases amb grans propietats, on parcers portaven els tributs de les collites i pagaven els arrendaments al marquès o comte de la seva baronia. Molts pagesos de Santpedor cuidaven les vinyes de la Sala al segle XIX; d'aquestes vinyes se n'extreia un vi de renom a tota la comarca. Però l'aparició d'indústries i la fil·loxera féu que molts pagesos abandonessin aquesta activitat i les vinyes quedessin ermes. No obstant, cap a 1930 i després de la Guerra Civil, molts pagesos tornaren a conrear aquestes terres perquè, en època de fam, almenys ells podien menjar d'allò que plantaven. Després, les terres quedaren ermes de nou. En Josep Baraldés buscava un mitjà de progrés i tramità la instal·lació del campament militar de Castillejos a la seva finca. Aquest, però, s'instal·là a Tarragona. L'any 1966, tocant al municipi de Santpedor, sobre la carena de la Costa de la Vila i dins la finca de La Sala, Baraldés començà una urbanització de xalets, coneguda com El Serrat. | 41.8035800,1.8168300 | 401711 | 4628645 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació descripció) El cos, que està restaurat, és fet de pedra carejada combinada amb pedra més petita escassament carejada i argamassa; a més, presenta carreus als eixos entre façanes.Si entrem a la casa pel frontis de llevant, trobem, tot just entrar, una volta de canó de pedra. A mà dreta hi ha el menjador, que era l'antic celler; conserva una volta de canó també de pedra. Aquí hi trobem alguns objectes curiosos com ara una premsa, utilitzada actualment com a contenidor per al menjar, o una bóta de vi, transformada en armari per guardar-hi vaixelles. Aquest mas acull una considerable col·lecció d'escultures de sants, que trobem repartides en diverses estances. Així, i a tall d'exemple, a la fornícula de l'escala apareix Sant Josep amb la vara i el Nen Jesús. També és notable la col·lecció de pintura de temàtica religiosa que presideix algunes estances. Per exemple, són interessants les obres de 'Crist portant la creu' o 'El camí al calvari' i la 'Crucifixió'.No podem oblidar tampoc que a La Sala es conserva la pedra on el 7 d'agost de 1963, Ramon Vila Capdevila 'Caracremada' va caure mortalment ferit en un enfrontament amb la Guàrdia Civil a la masia abandonada de la Creu del Perelló. En Caracremada va agonitzar durant tota la nit recolzat al terra amb la seva motxilla i restes de pedres de la masia. Actualment la pedra forma part del mur exterior d'un cos afegit recentment al mas en forma de galeria oberta. La pedra és visible al costat nord del mas ja que està marcada amb pintura blava. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46458 | Safranassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safranassos | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El sostre s'ha ensorrat i part de les parets es troben en molt mal estat. A més, les llindes i les dovelles han estat espoliades. Els cossos annexats han desaparegut parcialment, segons una fotografia antiga de Vila Rovira, i actualment es troben en molt mal estat. | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta, actualment desapareguda, era a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. L'edifici, de dues crugies, presenta cossos annexats a ponent i a llevant. A la planta baixa del frontis hi ha el portal, totalment espoliat, i una finestra, amb l'emmarcament de rajols ceràmics. Al pis, les dues finestres han estat també espoliades, mentre que les golfes només conserven les traces d'una finestra. La façana de llevant conserva algunes finestres de llinda plana i pedra carejada als brancals, però es troben en molt mal estat. Els cossos annexats a ponent constitueixen uns sis edificis, probablement tinars, un a tocar de l'altre en forma d'ela. Aquests cossos es troben en mal estat i estan plens de bardissa. Els cossos de llevant eren, probablement, corts, a més d'un forn d'obra completament ruïnós, que només conserva l'entrada inferior d'arc de mig punt adovellada. El conjunt és fet de pedra i argamassa, mentre que el cos original presenta restes d'arrebossat i carreus als eixos entre façanes. | 08062-46 | A l'O de la riera de Bellver i al SE del torrent de Viladelleva | Hi havia viscut una família que subsistia dels pocs fruits de la terra. La mestressa era marxanta ambulant, i anava acompanyada d'un fill seu, discapacitat mental, que era el qui duia els paquets. Voltava per Santpedor, Callús i Súria tot venent mocadors i roba. La casa quedà molt malmesa després del terrible incendi del 28 de juliol de 1983. | 41.8282700,1.8056100 | 400817 | 4631399 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46459 | Sant Andreu de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-castellnou | AA.VV. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI Bages. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (1986). Memòria 1984. Història i Arquitectura. La recerca històrica en el procés d'intervenció en els monuments. Diputació de Barcelona. Barcelona. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. Bages. Arxiu Gavín. SITJES, Xavier (1986). Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d'Estalvis de Manresa. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1983). El Romànic del Bages. Llibreria Sobrerroca. Manresa. | XI-XX | Església romànica del segle XI d'estil llombard. L'edifici és de planta basilical de tres naus, on la central és més alta que les laterals. Aquestes estan acabades amb tres absis semicirculars a la capçalera que es troba a Llevant. El portal d'entrada d'arc de mig punt amb dovelles es troba a Ponent (hi ha una inscripció a l'arc que posa 1588, que és la data de la seva construcció). La coberta és de volta de canó de mig punt a les naus i de volta de quart d'esfera a l'absis i a les absidioles. La nau central es comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes d'on apareixen els arcs torals que reforcen les tres voltes. Pel que fa a les obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada que acaben amb arcs de mig punt adovellats a l'absis central i una a cada absidiola. 'A l'absis central encara hi ha les empremtes que deixà la porta que comunicava amb la sagristia. A l'inici del mur de Tramuntana, ultra un portal tapiat, hi ha una finestra que s'obre fins al primer escaix, però que a l'exterior no té sortida ni se'n veu cap vestigi. Al mur de Migjorn encara són ben marcats els rastres del portal primitiu, ara tapiat, i dues finestres donen més llum al temple. A frec de l'absidiola, aquest mateix mur ha estat descarregat amb un rebaix fet modernament a manera de capella. La il·luminació del temple és completada amb les obertures del mur frontal de Ponent, on s'obre un òcul modern, sota la qual hi ha quatre finestres esglaonades, de les quals dues donen llum a la nau central, mentre que les dues restants enllumenen les naus col·laterals.' PLADEVALL (1984:202). L'estil llombard es troba reflectit en la decoració tant als murs interiors com exteriors amb els frisos d'arcuacions cegues al voltant de l'edifici, sota el ràfec de les cobertes. A la part exterior de l'absis les arcuacions cegues es complementen amb lesenes fent grups de quatre arcuacions entre lesena i lesena. La coberta de les naus és de teula àrab a dues vessants i la de l'absis i les absidioles és col·locada en cascada. L'aparell del conjunt és a base de carreus de pedra escairats de mode irregular i disposats en fileres. Sant Andreu presenta restes de decoració mural al costat de l'epístola, al cantó meridional, a l'arc d'ingrés a l'absis i a l'inici del mur de separació de la nau lateral del mateix costat i de la central. L'arc de volta de l'absis conserva una decoració policroma, a base d'una ornamentació de mòduls vegetals complementat amb tiges i fulles de forma espiral. Hi ha més restes a l'arc d'ingrés a l'absis de tons vermells i foscos i a l'intradós de l'arc d'ingrés hi ha decoració geomètrica molt rudimentària a base de figures hexagonals irregulars. El conjunt original ha estat modificat al pas dels segles com l'erecció del campanar construït a mode de torre quadrada damunt el frontal, on actualment es troba el portal d'entrada que data de 1588. Al 1671 es van aixecar les lloses de la teulada per fer-hi unes golfes. Entre els segles XVI i XVII es va construir el cor sobre arc rebaixat i volta d'aresta que encara avui perdura tot i ser construït amb mala traça. L'última modificació va ser la construcció de la sagristia, i per això es va destruir una absidiola per fer-hi l'accés. Als anys setanta va començar una reconstrucció per part de la Diputació de Barcelona i el poble de Castellnou, per tal de tornar-li l'estructura original al conjunt i avui dia ja resta acabada. | 08062-47 | Plaça de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | L'església es troba situada dins l'antic terme de Buc o Bugu, esmentat ja a l'any 952 en documents del monestir de Sant Benet de Bages. A partir del 1001 passà a dir-se Castellnou de Bages, segurament per la reedificació de l'antic castell on avui encara es pot veure la torre. La primera referència de l'església la trobem al cartulari de Sant Cugat del Vallès l'any 981, en la jura d'un testament per part d'un home anomenat Guitard. L'església apareix citada al 1032 sota l'advocació de Sant Andreu i amb la categoria de parròquia. Al 1035 Ramon Guifré de Balsareny deixa en testament als preveres de Sant Andreu de Castellnou un parell de bous per obres. I la seva muller Ingilberga fa un llegat, el 1038, en favor de l'església. El testament es jura a l'altar de Santa Maria de la mateixa església. Entre 1126 i 1142 el vescomte de Barcelona, Reverter, donà les esglésies de Castellnou a la comunitat canonical de Sant Vicenç de Cardona. Entre els segles XVI i XVII l'església patí algunes reformes que danyaren bastant l'estat original, però el 1976 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, amb la col·laboració de veïns del poble, van començar una restauració que li va retornar la seva imatge original. Als anys 1993 i 1996 es feren dues intervencions més, que anaren a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en les quals es va consolidar el campanar, es va restaurar la coberta, etc. i, a més, es començaren els estudis per a la construcció del nou cementiri municipal. L'església comptava amb dues peces d'un nivell artístic acceptable. La primera és una talla romànica datada del segle XIII de la Mare de Déu que avui dia es troba en mans de particulars a Barcelona i també una pica baptismal venuda a un col·leccionista de Sallent. Durant la Guerra Civil Espanyola del 1936-1939, a Castellnou, com a la majoria de pobles i ciutats, es van destruir béns de l'església. Revolucionaris del poble veí de Sallent van destruir el retaule barroc de Sant Andreu i van cremar la casa rectoral i l'arxiu parroquial. Una campana fou transportada a Sallent per fer-ne material bèl·lic i una segona campana va ser salvada gràcies a un veí de Castellnou i actualment és la que hi ha al campanar datada de 1540. | 41.8341400,1.8373700 | 403463 | 4632015 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46459-foto-08062-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46459-foto-08062-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46459-foto-08062-47-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46461 | Sant Salvador de Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-torre-abadal | AA.VV. (1984). Catalunya Romànica, XI Bages. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5. Artestudi Edicions. Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. Sant Salvador de Torrabadal'. Full Diocesà, núm. 3387. Vic. VILLEGAS, Francesc (1983). El romànic al Bages. Llibreria Sobrerroca. Manresa. | XI-XX | Petita capella d'origen romànic, que ha estat objecte de modificacions al llarg dels segles, i això dificulta destriar-ne els elements primitius que encara perviuen avui dia. És de planta rectangular formada per una sola nau i amb un absis semicircular a Llevant, que queda emmarcat per un arc triomfal. Presenta una coberta amb volta de canó, reforçada amb un arc faixó. La coberta és a dues vessants amb teula àrab i acabada amb una cornisa amb una lesena decorativa. A la part de Ponent es troba la porta d'entrada adintellada i de pedra artificial, amb una petita fornícula a la part superior flanquejada per dos pinacles adossats al mur, per sobre dels quals hi ha un petit òcul. Sobre la coberta, damunt la porta d'entrada, s'aixeca un campanar d'espadanya. A partir del segle XVII va patir moltes reformes, a causa potser del mal estat, com la de contraforts exteriors i l'enguixament del mur. La part exterior de l'absis que avui dia compta amb una petita obertura, antigament era una finestra de doble esqueixada. La decoració interior és molt senzilla, amb un altar de pedra i una imatge de Sant Salvador de poca qualitat artística. Els murs interiors estan pintats en tons vermellosos a l'absis, i els arcs també estan decorats a l'intrados amb sanefes de creus. L'absis també conté les pintures de dos àngels que flanquegen el sant. La resta de l'interior està pintada amb un to ocre. | 08062-49 | El Serrat | Sant Salvador de Torre Abadal es trobava dins l'antic terme de Buc més tard anomenat Castellnou, al lloc on sorgí el mas Torre Abadal. L'església anomenada en la documentació com de Torre-abadal, va ser construïda dins una propietat del monestir de Sant Benet de Bages, alou que tenia cedit d'Udalard (1036-1077), vescomte de Barcelona, casat amb Guisla, antiga comtessa de Barcelona, vídua de Berenguer Ramon I, que era de la família de Lluçà o Balsareny. Sobre l'antic alou del monestir s'hi va edificar la torre que rebé el nom d'abadal o de l'abat, i que més tard, cap a l'any 1182, aquest mas seria assignat a la dotació de l'ofici de cambreria del monestir de Sant Benet. La capella és una construcció petita, obra de finals del segle XI, o primers del XII, dedicada al Salvador o a la Transfiguració de Crist. Apareix documentada al 1038 com a Sant Salvador de Castellnou. El 1301 sabem que l'església tenia uns ermitans anomenats Esteve i Berenguer, als quals el monestir confirmà les terres i drets que depenien de la capella. Les notícies segueixen al llarg del segle XIV, fins que el 1462 deixà de proveir-se el benefici que tenia el sacerdot que servia l'església, seguint, no obstant, tenint culte; fins i tot el 1686 s'hi feren unes reformes on probablement es construí el frontal on hi ha el portal actual modern. | 41.8079400,1.8334700 | 403100 | 4629110 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46461-foto-08062-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46461-foto-08062-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46461-foto-08062-49-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Només s'hi celebren misses en dies molt puntuals: per Nadal, per Sant Salvador, per la Festa Major, ...Com es vol destacar aquí, i amb el reforç de comentaris d'experts com Pladevall i Villejas, les últimes intervencions en l'edifici, encara que amb molta voluntat dels qui les van realitzar, es van fer amb molt poc encert i es va desdibuixar la bellesa de l'edifici. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46462 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-1 | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | La vegetació ha ocupat gran part de l'edifici. A més, part de l'estructura està ensorrada | Mas en avançat estat de ruïna que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta, actualment desapareguda, era a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es trobava orientat a llevant. L'edifici, possiblement de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i presenta un cos annexat a tramuntana. Els material emprats en la construcció foren pedra sense carejar i argamassa; i disposa de carreus als eixos entre façanes. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, La Fassina té un portal amb llinda de pedra, dues finestres al pis i una a les golfes, però actualment només resta el portal. | 08062-50 | A 1500m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | En principi, La Fassina era un edifici destinat a la destil·lació per crear aiguardent i licors. Però amb el temps perdé aquesta funció. Segons esmenta Vila Rovira, la casa estava habitada l'any 1935 per Francisco Soler Suades. Després de la Guerra Civil restà molts anys deshabitada. Del gener a l'abril de 1960 s'hi aixoplugà la família Pasquet Galobart. Quan marxaren, l'amo desmuntà la teulada per donar la casa de baixa. Així doncs, les inclemències del temps han anat malmetent La Fassina. | 41.8283100,1.8345400 | 403220 | 4631370 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46473 | Viladerran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladerran | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIV-XX | Part del sostre ha caigut i les parets presenten moltes esquerdes | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el ràfec d'una filada de teules, i amb el carener paral·lel al frontis, que està orientat a llevant. L'edifici, de quatre crugies, presenta dos cossos annexats a migdia. Al frontis, el portal és adovellat d'arc rebaixat i s'hi poden apreciar dues entrades més, una de les quals té l'emmarcament fet de rajols ceràmics. Hi havia una tercera entrada, però actualment es troba tapiada. El pis està presidit per dues finestres sense massa valor arquitectònic i un balcó de rajols ceràmics i barana ceràmica. Sobre el portal trobem una finestra de llinda plana amb relleu conopial, carreus als brancals i ampit, tapiada amb una ceràmica de Sant Ramon Nonat. La crugia de l'esquerra presenta, al pis, dos pòrtics que, probablement, encapçalaven una galeria que s'estenia cap a migdia. Aquests pòrtics estan sostinguts per un pilar central i dues pilastres als laterals, són d'arc de mig punt i estan emmarcats per rajols ceràmics. Aquesta darrera crugia podria ser d'època posterior que la resta de la façana principal, o bé pot haver estat reformada. A migdia trobem un cos annexat al lateral del mas, que s'estenen cap a llevant, i un altre cos a ponent d'aquest, que ocupa la resta del lateral. El cos que sobresurt cap a llevant és estret i presenta planta baixa i pis. La coberta és d'una vessant, encarada a migdia. El pis és una galeria composta de cinc pòrtics frontals d'arc de mig punt i amb l'emmarcament de rajols ceràmics, sostinguts per quatre pilars i per dues pilastres laterals; una pòrtic més petit a llevant, amb les mateixes característiques que els anteriors i ampit; i cinc pòrtics posterior, actualment tapiats, excepte un. Aquesta construcció presenta zones de rajols ceràmics, sobretot als brancals, però fonamentalment està feta de pedra lleugerament carejada i argamassa. Aquest cos té annexat un altre cos a tramuntana, just on sobresurt respecte del cos original. Es tracta d'una pallissa construïda recentment. D'altra banda, aquest cos de migdia presenta un cos annexat davant seu. És una construcció recent que serveix de garatge i de magatzem. L'altre cos annexat al cos original per migdia és també un edifici recent, que presenta un cobert a ponent. La façana de ponent ha estat reformada i convertida en garatge, excepte la crugia més exterior, que manté una finestra i part de la pedra i l'argamassa. La façana de tramuntana presenta una finestra i disposava d'un portal, actualment tapiat. Conserva, però, les restes d'una fresquera circular annexada a la façana. L'edifici original, fet de pedra escassament carejada i argamassa, conserva zones arrebossades. La part de tramuntana estava a punt d'esfondrar-se, de manera que, a més d'un petit contrafort antic situat a tramuntana, s'ha habilitat un altre contrafort de formigó a l'eix de llevant amb tramuntana. | 08062-61 | A tocar de La Sala | Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Viladerran, possible amo del mas. A principis del segle XX la casa pertanyia a Ramon Cerdans Grau, que vivia a Barcelona, però venia a Viladerran amb la família a passar l'estiu. L'any 1946 la casa pertanyia a Margarida Cerdans Lloveras, que vengué la casa l'any 1947 al seu veí de La Sala, Josep Baraldés Casamitjana. | 41.8036300,1.8163900 | 401675 | 4628651 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46474 | Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseca | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIII-XX | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb dues filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que està orientat a tramuntana; tot i que anteriorment ho estava a migdia. L'edifici, almenys de quatre crugies, ha sofert moltes transformacions i ampliacions al llarg dels segles. Així doncs, presenta un cos annexat a tramuntana, dos a llevant i un a migdia. A més, l'entorn del mas disposa d'una espècie de baluard a migdia amb uns corrals a la part exterior i una sèrie d'edificacions properes a l'edifici, com ara coberts i garatges. El frontis presenta, a la planta baixa, el portal d'entrada, al qual s'accedeix per unes escales. Aquest es troba situat a tocar del cos annexat. Les finestres es troben distribuïdes de forma força simètrica a tota la façana, de manera que en trobem, aproximadament, una per crugia i pis. Estan conformades per llinda plana i pedra carejada als brancals. La façana de ponent presenta un balcó al pis, amb llinda plana, carreus als brancals i barana de ferro forjat. Les finestres estan disposades asimètricament. La majoria són de llinda plana, pedra carejada als brancals i ampit, tot i que les del pis superior presenten l'emmarcament de rajols ceràmics. La façana de migdia, segons una fotografia antiga de Vila Rovira, consta d'un balcó i dues obertures. A llevant trobem dos cossos annexats, l'un davant de l'altre, que ocupen pràcticament tota aquesta façana i sobresurten cap a tramuntana. El més exterior presenta, a l'esquerra, una finestra a cada pis i, a la dreta, dues entrades amb esglaons. La més interior és de llinda plana amb carreus als brancals i l'altra és l'entrada a una tina; el mur adopta forma circular en aquest extrem. El cos annexat a tramuntana és estret i d'una vessant, amb el carener paral·lel al frontis. I el cos de migdia, també estret i d'una vessant, presenta, al pis, quatre finestrals seguits força recents i un finestró de llinda plana i pedra carejada als brancals. L'edifici és fet de pedra i argamassa i està arrebossat; als eixos entre façanes s'entreveuen carreus. | 08062-62 | A l'E del terme municipal, prop del Sallés de la Serra (Sallent) | Al fogatge de 1497 apareix 'En Vilasequa' i al fogatge de 1553 un tal Joan Vilasecta, possible amo del mas. És, segons Vila Rovira, una de les masies més antigues de Castellnou. L'autor, en uns pergamins escrits en llatí, va poder constatar la data 1325. També va poder veure anotacions del 1400 i del 1500. A la sala gran, en un rajol de pedra hi ha la inscripció 1384, a les golfes la data 1501, a la porta d'entrada de tramuntana Andreum Valdosa 1581 (traduït del llatí: Andreu Vilaseca). D'altres inscripcions presents a les portes de les tines daten del 1585 i del 1608. A la galeria del terrat trobem la inscripció 1795. I la cisterna consta del 1872. Una generació dels Vilaseca amb molts nois escampà el cognom Vilaseca arreu de Castellnou. És una casa amb molts terrenys agrícoles i propietats. | 41.8310700,1.8457900 | 404158 | 4631664 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46475 | Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatorrada | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIV-XX | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos amb galeries, pertany al tipus I.1. La galeria d'aquest mas, que actualment constitueix el frontis, és un afegit al cos original i sobresurt cap a llevant. Així, la coberta és de dues vessants asimètriques, amb dues filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a migdia. Presenta planta baixa i pis a la zona de la galeria i planta baixa, primer pis i segon pis a la resta del cos original. L'edifici, de tres crugies, té un cos annexat a tramuntana. El frontis disposa d'un portal amb llinda de pedra, que du la inscripció CAMILO FABRA, carreus als brancals i quatre esglaons. A la dreta del portal trobem dues finestres i una altra a l'esquerra que presenten les mateixes característiques: llinda de pedra, carreus als brancals i ampit. El pis està presidit per una galeria porticada composta per deu pòrtics que donen a migdia, un a ponent i un a llevant. Aquests estan sostinguts per pilars, formats per carreus, amb arcs de mig punt adovellats. A la façana de ponent trobem, al pis, quatre finestres simètriques amb llinda de pedra carejada, carreus als brancals i ampit, alguns motllurats. Al segon pis hi ha la mateixa distribució de finestres, tot i que aquestes són més petites. La façana de tramuntana presenta un tinar annexat, que ocupa la zona de la planta baixa i del primer pis. Consta d'una vessant amb el carener paral·lel al frontis i sis esglaons, que permeten l'accés a les tines. L'edifici presenta tres portalades emmarcades amb rajols ceràmics. El segon pis d'aquesta façana, que correspon al cos original, consta d'una finestra reixada emmarcada amb carreus. Finalment, la façana de llevant presenta un pati annexat a mode de baluard amb una petita edificació que, actualment, es troba en força mal estat. Les parets que tanquen aquest pati són de pedra combinada amb rajols ceràmics. Les finestres es distribueixen irregularment al llarg de la façana i, la majoria, presenten llinda de pedra i carreus als brancals. Aquest mur té incorporada una escala que condueix a un portal situat al primer pis. La casa de Vilatorrada està feta de pedra carejada i argamassa, tot i que ha estat força reformada. Això es pot constatar si observem una fotografia antiga del mas, com la de Vila Rovira: antigament les parets estaven arrebossades i pintades. A alguns eixos entre façanes trobem carreus. | 08062-63 | Prop de La Sala i de Viladerran | Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Joan Vilatorrada, possible habitant del mas. Casa comprada pel Dr. Antoni Trullàs. Els masovers de la casa foren, fins el 1922, la família de Cal Palomes. Més tard ho fou en Joan Franc i més endavant la família de Prat Travé. | 41.8064200,1.8085400 | 401027 | 4628970 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | És interessant una pica de pedra de grans dimensions que es troba a l'exterior del mas. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46478 | El Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-flequer | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XII-XX | Masia molt reformada | Mas molt reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb dues filades mixtes al ràfec (la filada de rajols, pintada), i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a garbí. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a xaloc i un altre a mestral. El portal és adovellat amb pedra carejada. A la seva esquerra trobem una finestra amb l'emmarcament totalment nou, així com al balcó i finestra del primer pis i a les finestres del segon. La façana de xaloc presenta l'emmarcament de les obertures també remodelat i enllaça, al primer pis, amb el terrat transitable del cos annexat. El cos de mestral és força recent i ha estat, a més, completament reformat. La casa original és feta de pedra lleugerament carejada i argamassa, tot i que les pedres han estat retocades i rejuntades amb ciment. | 08062-66 | Al SE de La Roca, entre el riu d'Or i el torrent de Comadalena | Segons Vila Rovira, és una de les masies més antigues de Castellnou. Per exemple, a la porta del frontis hi podem llegir la inscripció 1520. Cap a 1850 pertanyia a l'Antoni Flequer. Entre els anys 1944 i 1946 la propietària fou la filla de l'Antoni, la Maria Flequer Soler, que vengué la casa a Jaume Santpere Santpere de Manresa. El nou propietari era agricultor i ramader i dedicà un gran capital a ampliar el mas i reformar-lo. El dia 26 de gener de 1957, Ramon Pujols, un obrer que treballava a les obres de la casa, trobà una olla amagada en una paret de conreu. Aquesta contenia quatre-centes monedes d'or i de plata. Quan arribà l'amo li entregaren les monedes i aquest les entregà a la policia. Els obrers, però, es mostraren molestos per no haver rebut cap recompensa. Finalment, l'amo donà tres monedes a cada obrer. Podria ser que les monedes, dels segles XVIII i XIX, haguessin estat enterrades durant la guerra carlista del segle XIX. No obstant, Vila Rovira s'inclina per la hipòtesi següent: podria ser que les monedes haguessin estat amagades per Víctor Selles de Comadalena. Aquest home solitari feia la campanya de segar de Catalunya cap a la Cerdanya i el Rosselló, i cobrava amb monedes d'or i de plata. Víctor Selles era bastant garrepa i sembla que ja havia comentat que tenia un tresor ben amagat. El lloc on es trobà havia estat conreat per aquest home anys enrere. A uns quatre o cinc-cents metres del mas hi ha les restes d'una paret que podria ser la casa primitiva del Flequer, però no l'hem localitzat amb seguretat. | 41.8169900,1.8443800 | 404020 | 4630103 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46481 | La Barraca del Pepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-del-pepet | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | En ruïnes: la pallissa està totalment ensorrada i la barraca es troba en molt mal estat. | Barraca de grans dimensions, d'una sola planta, que s'utilitzava com a vivenda. La porta es troba a un lateral de la casa i presenta una llinda de fusta. A la dreta hi ha la pallissa, actualment ensorrada. L'edifici està fet de pedra i argamassa, amb el sostre recobert d'argila; als eixos entre façanes trobem carreus. | 08062-69 | Al SE de Vilaseca | 41.8317700,1.8506100 | 404559 | 4631737 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | No hi ha cap camí que dugui a la Barraca actualment. Es troba al marge d'un camp | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46482 | Ca l'Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIX | El sostre ha caigut i part de les parets també | Masia, segons sembla, de planta baixa, pis i golfes, molt adaptada al desnivell del terreny. Pertany al tipus II-2 de la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a tramuntana. A la façana de llevant hi ha una finestra a mode d'espitllera a la zona inferior dreta. La casa és feta de pedra escassament treballada i argamassa; presenta carreus als eixos entre façanes. A l'interior es poden observar les restes d'unes tines, ja molt malmeses. | 08062-70 | Entre El Flequer i El Pujol | El dia 26 de desembre de 1860, Miquel Cots Enric i Josep Vilaseca firmaren per duplicat l'escriptura privada per a la construcció de Ca l'Aiguader que, segons Vila Rovira, diu així: 'Miquel Cots Enric, amo del mas de La Roca de Castellnou de Bages, concedeix permís a Josep Vilaseca, pagès del mateix terme, i als seus per edificar una casa dins de la vinya que en emfiteusi té plantada en terres del mateix mas com també de valer-se i cultivar per l'hort una porció de terra d'un quartà català; de llavor en el lloc que Cots li assenyalarà, tot pel temps pactes i preus següents: 1. Aquest permís es concedeix pel termini de vuitanta anys, que començarà en el 1r de gener de 1861 i finarà en igual dia de 1941. 2. El que se ha dit en el antecedent capítol, si la vinya en que serà edificada la casa es perd, en qualsevol temps antes del relatat any 1941, després de perduda acabarà el present permís. 3. Tot seguit acabat el permís, deberà Josep Vilaseca o els seus destruir la casa i emportar-se'n el que li plagui d'ella, a menos de que l'amo del Manso Roca la volgués per ell pagándola el preu a que estimin dos pèrits escollits un per part o d'un tercer en cas de discòrdia. 4. No podrà Vilaseca ni els seus successors fer pasturar els pàmpols ni les herbes de la vinya ni demés terres del predit Manso si que solament tindrà facultat a l'estaca i dins de la casa -criar tocinos, burros o mules. 5. Tampoc tindrà facultat Vilaseca ni els seus de tallar ni recollir llenya encara que sigui perduda en las terras del Manso Roca i si faltés aquest pacte pagarà la primera vegada el bando acostumat en el país, la segona vegada pagarà al amo de La Roca la quantitat de tres-cents rals de vellon i la tercera vegada quedarà cancel·lada i conclós el permís i es procedirà a lo que va escrit en el capítol tercer. 6. Tots els pagos i contribucions baix qualsevol nom que tinga que s'inpongan a la casa i l'hort mencionat deberà pagar-los enterament Vilaseca i els seus indemnitzant a Cots en cas necessari el tan que aquest imponga en respecte a dita casa, doncs que el tan que per dit permís deberà cobrar deu entendres tot liquit sense merma alguna. 7. Quedan en la seva força i vigor tots els pactes mencionats en la escriptura del establiment de la vinya que si edificarà la casa. 8. No podrà Vilaseca ni seus descendents permitir que altre família habiti en la casa cas de voler l'amo, tampoc podran llogar-la a persona alguna. 9. No podrà Vilaseca ni els seus dividir ni vendre la casa que conté aquest permís sinó inclús la vinya en que se edificarà la casa i en cas de voler-la vendra tindrà l'amo de La Roca el dret de preferència i fatiga pel temps de trenta dies. 10. Podrà Miquel Cots i els seus collir gratis de dit hort els fruits que produeixi pel seu consum i el de la seva família els dias que perteneixi a Castellnou. 11. El preu d'aquesta concessió serà de vuitanta ral de velló cada any pagats per anticipació començant a verificar la primera paga el dia primer de gener de 1861. A tals pactes el preu i el temps -consent Josep Vilaseca obligan las dos parts tots els seus bens al cumpliment dels mateixos; i parque així consti o firman per duplicat a Manresa al 26 de desembre de 1860. = Miquel Cots Enric = De voluntat de Josep Vilaseca que no sap escriure = Pere Garcet.' Aquests són els tractes de la fundació de Ca l'Aiguader, que només tingué gent habitant la casa una centúria. Avui només en resta parts de parets. | 41.8162700,1.8400700 | 403661 | 4630027 | 1861 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46482-foto-08062-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46482-foto-08062-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | La masia queda al mig d'uns camps. Abans hi havia un camí, però ha estat reconvertit en camp de conreu. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 46485 | El Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jauma | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XII-XX | La major part del sostre i del frontis s'ha ensorrat | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta és de dues vessants asimètriques amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a xaloc. L'edifici, de tres crugies, fou construït en diverses fases, és a dir, les crugies primitives corresponen a les dues situades més a l'est. Presenta un cos annexat a mestral. El frontis i la teulada s'han ensorrat recentment, però gràcies a una fotografia de Vila Rovira podem esbrinar-ne la disposició. Davant el frontis hi havia una sèrie de construccions que, probablement, tenien la funció de corts o corrals. A més, la casa disposava d'un pati tancat a l'entrada gràcies als murs d'aquestes construccions. No obstant, aquesta espècie de baluard ha desaparegut totalment; només en resta una minsa part del mur que s'unia amb la zona esquerra del frontis. L'entrada al mas es realitzava per un portal, situat a la crugia central, d'arc de mig punt adovellat, actualment també desaparegut. Sobre d'aquest hi havia un balcó amb llinda de pedra i barana senzilla de ferro. A la crugia dreta trobem dues finestres simètriques de rajols arrebossats i ampit, i a la de l'esquerra una finestra, ara desapareguda. Les golfes també disposaven d'una obertura a la crugia central. A la façana de gregal trobem dos balcons d'arc escarser, rajols ceràmics i barana senzilla de ferro, i dues finestres asimètriques de rajols ceràmics. A garbí hi ha dues finestres al pis fetes de carreus i amb ampit. Finalment, a mestral trobem un cos annexat al costat de les crugies originals. Aquest s'ha esfondrat parcialment, tot i que encara es pot apreciar un portal amb llinda de fusta, decorat amb un arc escarser de pedra a damunt. El més destacable de l'interior és l'entrada a la casa, que presenta una volta de canó de pedra força interessant. Sobre l'entrada hi havia el menjador, on encara es pot observar una fornícula, que devia contenir algun sant. | 08062-73 | Prop de Cal Tatxeta | El Jaumà s'ha ensorrat fa poc temps. És, possiblement, una de les cases més antigues de Castellnou. La inscripció de la reforma més recent és del 1895 i, segons Vila Rovira, es trobava al balcó del frontis. El propietari era el Fernando Torner Sala i la pubilla la seva filla Maria Torner Rojas, esposa d'Enric Bach. Aquests vengueren la casa a Antoni Trullàs el 1974. | 41.8334600,1.8317200 | 402993 | 4631945 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46486 | Pallissa del Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-jauma | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | El sostre i gran part de les parets s'han ensorrat | Pallissa feta amb carreus de pedra i argamassa. La porta d'entrada es troba a un lateral i presenta una llinda de pedra. Era l'espai destinat a guardar-hi la palla i, en alguns casos, l'herba seca per al bestiar. | 08062-74 | El Jaumà. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8333500,1.8314400 | 402970 | 4631934 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46486-foto-08062-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46486-foto-08062-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46488 | El Sallés de Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salles-de-figuerola | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües, amb una filada de carreus al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, actualment orientat a tramuntana. Antigament es trobava orientat a migdia, però s'annexà un cos a aquesta façana. Així doncs, el cos original està construït amb pedra escassament carejada i argamassa, però rejuntat amb ciment, i amb carreus als eixos entre façanes. Consta de planta baixa, primer i segon pis, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis actual presenta un muret que ressegueix la zona de l'entrada, que és presidida per un portal, amb llinda de pedra i carreus als brancals, i tres finestrons: el més proper al portal presenta un emmarcament ben interessant, així doncs, una pedra grossa serveix de llinda, mentre que als brancals trobem dos carreus que s'estrenyen cap a la zona superior formant una corba a la part exterior, punt on hi ha una decoració lobulada. El finestró central presenta reixes de ferro forjat i l'emmarcament amb rajols ceràmics, mentre que el lateral queda emmarcat per quatre carreus irregulars. Al pis, que correspondria amb el segon pis de la resta del cos original, trobem dues finestres, l'una amb llinda plana, carreus als brancals i ampit i l'altra amb ampit, però sense decoració. Finalment, resulta curiosa la filada de llosetes planes que constitueixen el ràfec d'aquesta façana. El lateral esquerre del frontis presenta un cos annexat que, per la seva cara de ponent, té una entrada, mentre que per llevant presenta una font artificial de tres brolladors. A l'eix del frontis amb llevant trobem una arcada que s'uneix amb un edifici proper, completament restaurat. A ponent, a pocs metres de l'eix amb tramuntana, hi ha un cos annexat fet d'obra nova, com la resta de construccions recents. La façana de llevant presenta un balcó i dues finestres a cada pis amb l'emmarcament de rajols ceràmics. A migdia trobem un cos annexat, d'alçada lleugerament inferior, de planta baixa i pis. Aquest cos té, també a migdia, un altre cos que, aprofitant el desnivell del terreny, queda conformat per un pati porticat que conté una planta a sota. A ponent presenta un petit cos annexat i a llevant un de dimensions superior, que sosté una escala que condueix al portal situat al pis. A l'interior de l'edifici es conserva el portal original de migdia, de llinda plana i carreus als brancals, i un estable amb volta de canó per als cavalls, que era l'estança que segueix al portal. Si entrem per tramuntana trobem, en una llosa del terra, la inscripció Masia 1862. | 08062-76 | A 500m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | És, com el Jaumà, una de les masies antigues de Castellnou, segons comenta Vila Rovira. La casa havia estat propietat de Joan Vilaseca. S'annexaren varis cossos a la casa i s'hi creà un restaurant, que el dugué Àngel Vilaseca. Actualment és una casa de colònies. | 41.8355800,1.8333300 | 403130 | 4632179 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46491 | Museu de Castellnou de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-castellnou-de-bages | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2000). Para qué y para quién las ruinas. Actuación en la termas de Sant Boi de Llobregat y construcción del nuevo cementerio de Castellnou de Bages. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona, Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | El museu de Castellnou està instal·lat a la planta baixa del cos II de l'antiga casa rectoral: 'l'exposició històrica local (museu), instal·lada a la planta baixa del cos II, amb la resta del cementiri municipal.' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:709). L'interior del museu és de planta rectangular amb una volta de canó apuntada. Al mur interior hi ha una obertura que dóna al cementiri. La volta presenta restes d'arremolinat i el terra és de gres modern. Al fons de la sala hi ha un alçat de pedra. El museu acull una exposició sobre la història local de Castellnou. L'exposició està dividida en vuit espais, disposats en plafons informatius, amb text i fotografies, i vitrines, que tracten els següents temes: 1. Origen i història de Castellnou de Bages 2. Ramon Vila Capdevila (vitrina: s'hi poden veure les botes que calçava el Caracremada quan va caure mort) 3. Castellnou de Bages, l'any 2000 4. L'església de Sant Andreu 5. El nou cementiri municipal 6. La casa rectoral 7. Els estudis de coneixement (mostra de ceràmica i altres utensilis) 8. Les idees del projecte (transformació de la casa rectoral en cementiri) La sala també compta amb una maqueta del nucli de Castellnou. A més a més, a la zona alçada de la sala s'hi exposen les pintures del Concurs de Pintura Ràpida que se celebra per la Festa Major. | 08062-79 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | Entre 1976 i 1984 la Diputació de Barcelona va restaurar part de l'església de Sant Andreu de Castellnou de Bages i al 1993 l'Ajuntament de Castellnou va demanar a la Diputació una nova actuació a l'edifici i a l'entorn, amb la remodelació de l'antic cementiri. També va fer gestions davant el Bisbat de Vic per la cessió dels terrenys necessaris per portar-ho a terme. Al 1996 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local va intervenir a l'església i es van començar els estudis i projectes per tal d'arranjar l'entorn i construir el nou cementiri municipal. Després de diferents estudis es va proposar instal·lar el nou cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral abandonada des de l'incendi de 1936 i amenaçada d'enderroc per por que caigués i fes mal als veïns. L'Ajuntament va acceptar la proposta, es va començar un estudi documental i un d'arqueològic que tingué lloc entre 1998 i 2001 per conèixer a fons la casa rectoral. La recerca arqueològica es va realitzar a partir de diverses campanyes d'excavació entre 1997 i 2000, i es va fer l'estudi de restes òssies i un estudi paleoantropològic de les restes de Ramon Vila 'Caracremada' que van ser traslladades a un altre sector del nou cementiri (cup de Can Batista). 'A les ruïnes de la casa rectoral, la recerca va consistir en l'estudi estratigràfic dels paraments, que va proporcionar la cronologia relativa de les nombroses etapes constructives del conjunt, complementant amb una sèrie de sondeigs en punts estratègics per tal d'aplegar informació sobre la data absoluta d'aquestes fases. El resultat de tot plegat va permetre proposar una evolució històrica de l'edifici molt esclaridora, que va palesar el veritable valor de la construcció, que remuntava al segle X, quan probablement era castell, el castell nou que dóna nom al poble. Tant a l'entorn de l'església com al recinte de la casa rectoral i els espais intermedis, també es van excavar nombroses tombes, bàsicament dels segles XVI al XIX, de les quals es va realitzar un complet estudi antropomètric i patològic. Pel que fa a la recerca documental, malgrat que a priori no hi havia perspectives de trobat gaires notícies, ja que l'arxiu parroquial havia estat cremat el 1936, finalment es va aplegar un grapat de dades.' GONZÁLEZ, A. (2006:6). 'El projecte es va plantejar amb el doble objectiu de donar resposta al programa funerari i contribuir a la revitalització del poble. L'objectiu general de l'actuació era col·laborar a aconseguir regenerar i refermar el paper del nucli antic [..]. Pel que fa al nou cementiri, es pretenia convertir el recinte en un lloc atractiu per a veïns i forasters, cosa que va induir a aprofitar tants els valors propis de la ruïna com els del paisatge i els que poguessin aportar algunes obres d'art contemporani. [..] Amb la decisió de situar el cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral s'impedia que es perdés de la memòria col·lectiva un edifici significatiu i, alhora, se n'usufructuaven els valors formals i sobretot sentimentals en benefici del nou equipament. Aquesta actuació, les ruïnes assumien nous valors que, juntament amb els genuïns, aportaven una nova significació col·lectiva. La intervenció estava destinada a aconseguir un recinte heterogeni, concebut no només com a espai funerari, sinó també com a espai públic de visita o passeig. El fet de decidir ubicar-hi algunes obres d'art i potenciar les visites al paisatge té a veure amb aquesta darrera funció. [..] Respecte al tractament general de la ruïna, es va considerar que no eren adients ni la inhibició ni la recreació, i es va optar per una conservació crítica i per la reintegració de les llacunes amb pedra. Aquesta decisió propiciaria després el criteri general d'obra, en què només s'utilitzà la pedra -quan va ser possible, extreta de la mateixa ruïna, que actuava així com a pedrera de si mateixa-, de diversos tipus, mides i col·locació per expressar el caràcter de cada llenç: llacunes reintegrades, murs restaurats o murs de nova planta. [..] | 41.8339700,1.8374500 | 403470 | 4631996 | 2000 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46491-foto-08062-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46491-foto-08062-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació història) Mentre va anar prenent forma el cementiri nou, el vell va perdurar, i el primer trasllat de restes no es va iniciar fins el 10 de març de 2000. Al juny es van enderrocar els darrers nínxols vells. A la tardor de 1998 s'havien començat les obres pròpiament dites a l'antiga rectoria: la consolidació de les ruïnes, l'adequació de les diverses dependències per al nou ús, la restauració de la torre del up de Can Batista, etc. El 7 de juliol de 2000, enllestits els treballs i el condicionament i museïtzació d'un espai dins el recinte del cementiri habilitat per aportar informació sobre el poble, així com l'arranjament del seu entorn, les obres a l'antiga rectoria es van donar per acabades, dia que també es va fer la inauguració pública.' GONZÁLEZ, A. (2006:7). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46492 | Cal Noi Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noi-xic | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a llevant. L'edifici, de tres crugies, presenta dos cossos annexats a tramuntana i ponent, respectivament. La masia ha estat molt remodelada. Així, si s'examina una fotografia antiga, com la feta per Vila Rovira, s'observa que, originalment, la casa ocupava les dues crugies de la dreta i que, més endavant s'afegí un cos a migdia. Posteriorment hi hagué una elevació de la coberta per crear un nou pis on hi havia les golfes. La façana principal presenta, a la planta baixa, dos portals: el més antic té llinda de pedra, carreus als brancals i tres esglaons, que salven el desnivell entre l'actual alçada del terra de la plaça i l'entrada. D'altra banda, el portal més nou presenta un arc escarser lleugerament arrebossat i dos esglaons. A la dreta de la porta antiga trobem un finestró amb unes reixes de ferro forjat decorades amb motius vegetals. El primer pis conserva dues finestres simètriques emmarcades amb carreus escassament carejats i ampit, mentre que les obertures del segon pis, de construcció recent, són asimètriques. La façana de migdia compta, a la planta baixa, amb dues finestres d'arc escarser, el qual inicia una petita volta cap a l'interior de l'obertura. A la zona esquerra del pis trobem dos balcons simètrics amb arc escarser i barana de ferro pintada de vermell, i a la dreta un balcó de llinda plana i també amb barana de ferro pintada. Al segon pis hi ha una balconada sostinguda per unes fines columnes metàl·liques i barana de ferro. L'edifici està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa. La façana de ponent presenta dues finestres asimètriques noves i un portal d'entrada a l'alçada del segon pis, a més de dos cossos annexats i un pati tancat amb mur de pedra que ocupa la part superior d'un dels cossos. El cos més extens és de planta baixa i ocupa tota la zona inferior del pati, el qual, gràcies al desnivell del terreny, queda situat en gran part a prop del terra, sobretot a la zona més allunyada de la façana. S'hi accedeix, a través de tres esglaons, que connecten amb una escala, que condueix al terrat transitable del segon cos annexat. Aquest terrat permet l'accés al cos original gràcies al citat portal del segon pis. Aquesta zona ha estat força reformada. A la façana de tramuntana es pot percebre el desnivell del terreny, consta de planta baixa i pis, que es corresponen amb el primer i el segon pis del frontis. La finestra del pis superior és nova, mentre que la de l'inferior és de llinda de fusta i reixa de ferro. El cos annexat a tramuntana ocupa, tan sols, uns metres d'aquesta façana del cos original i sobresurt gairebé en la seva totalitat cap a llevant. La coberta és d'una vessant amb el carener paral·lel al frontis. Presenta planta baixa i pis i està ubicat de manera que aprofita el desnivell del terreny. La façana orientada a migdia disposa, a la planta baixa, d'un portal amb llinda de fusta a la dreta, i a l'esquerra trobem dues finestres simètriques amb llinda de fusta i carreus als brancals. El pis superior presenta tres finestres que repeteixen simetria i característiques. La façana de tramuntana té la zona dreta lleugerament enfonsada, respecte la resta de façana, i es troba situada a la part superior del desnivell. La planta baixa d'aquesta façana es correspon amb el pis de la de migdia. S'hi pot observar un portal amb llinda de fusta, carreus irregulars als brancals i dos esglaons. Als laterals del portal trobem dues finestres amb llinda de fusta i reixa de ferro. La façana de ponent queda a la zona més alta del terreny i només presenta un portal amb llinda de fusta. Aquest cos ha estat força reformat, sobretot per tramuntana, de manera que conserva zones de pedra i argamassa, mentre que moltes són d'obra nova. | 08062-80 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | Al cens de 1932 consta que ja no hi vivia ningú. Actualment és bar i forma part de la Casa de Colònies Don Bosco. | 41.8341300,1.8368700 | 403422 | 4632014 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46493 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-1 | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas que, segons la classificació de les masies d'estructura clàssica de Danés i Torras, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb les vessants asimètriques i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. Les parets són de pedra i argamassa, amb restes d'arrebossat. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta un portal reformat de llinda de fusta, una finestra al pis també de llinda de fusta i una entrada, a la qual s'accedeix per unes escales. A les golfes trobem dues finestres de llinda plana de pedra, carreus als brancals i ampit, una de les quals du la inscripció 17+29. Part del mur d'aquesta façana ha estat reformat i és d'obra nova. De l'eix entre migdia i llevant neix una arcada que s'ajunta a un cobert, fet de pedra i argamassa. La façana de llevant disposa, a més d'una jardinera amb murets de pedra, d'un balcó amb l'emmarcament de rajols ceràmics al pis i d'una finestra. A continuació trobem un cos annexat, d'un sol vessant, amb una finestra a la part superior. A l'eix entre llevant i tramuntana hi ha annexat un cos de forma arrodonida, amb una obertura a ponent, que podria tractar-se d'una cisterna o un cup. La façana de tramuntana consta d'un portal amb llinda de fusta, d'una finestra senzilla i d'un finestró amb llinda plana de pedra i un carreu a cada brancal. A ponent trobem un gran pati annexat a la façana on hi ha la piscina de la casa de colònies i una edificació recent. Aquesta façana disposa de tres finestres, una amb llinda de pedra. | 08062-81 | Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251 | Segons Vila Rovira, és una de les cases antigues de Castellnou. Servia de posada per als transeünts que feien via cap a França. Els darrers que hi visqueren foren Simón Trenc Tresserras, que morí als 95 anys, i la seva esposa Antònia Xandri Tomàs, que visqué 103 anys. La congregació salesiana de la Casa de Colònies Don Bosco els ha dedicat una plaça amb la col·locació d'una placa que els rememora. Actualment la casa disposa de piscina i forma part de la Casa de Colònies Don Bosco. | 41.8345000,1.8366800 | 403407 | 4632055 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46496 | Barraca de vinya del Pla del Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-del-jauma | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La paret de la zona dreta, si mirem a la porta, es comença a ensorrar | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba al bosc del pla, prop del camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís a la part posterior que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra gruixuda que connecta amb la volta. | 08062-84 | Pla del Jaumà | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8323100,1.8332300 | 403117 | 4631816 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46499 | Barraca de vinya de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-lourdes | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Algunes parets estan malmeses | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba sobre una paret de vinya, en una feixa. Les lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta presenta una forma piramidal. A l'alçada de la porta les filades es van tancant mantenint l'estructura quadrangular, fins a formar una petita piràmide que es clou amb el caramull, format per un conjunt de lloses fines sobreposades. A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La coberta de pedres està recoberta per una fina capa de terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular descentrada a l'esquerra, amb una llinda de pedra allunyada del voladís. | 08062-87 | Serrat de Lourdes | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. Aquesta barraca fou utilitzada pels maquis per refugiar-se. Aquests posaren força bombes al voltant de la barraca. Durant els incendis del 1986 les bombes van començar a esclatar i se sentiren des de molts quilòmetres lluny. | 41.8339700,1.8004800 | 400400 | 4632038 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46499-foto-08062-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46499-foto-08062-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46500 | Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lourdes | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIX | La Verge ha desaparegut, el sostre s'ha ensorrat i part de les parets també. A més, les parets que queden estan esquerdades | Petita capella en avançat estat d'ensorrament que es troba a la zona d'Argençola, situada al cim d'un petit coll anomenat el serrat de Lourdes entre el torrent de Viladelleva i la rasa del Guerxo, prop dels masos de Viladelleva i Colldeforn. Avui dia la coberta i el frontis han desaparegut. Capella d'una sola nau de cinc metres de llargada per tres d'amplada amb murs fets de pedra combinada i argamassa. Per les restes es pot deduir que la coberta feta de teula era de doble vessant. El frontis era situat a garbí i presenta les restes d'un portal amb un emmarcament de rajols ceràmics. A l'interior queda la fornícula de forma semicircular i amb un petit arc de mig punt, on estava la imatge de la Verge, i les restes d'uns graons de pedra per accedir a la fornícula. Tant els murs interiors com exteriors estan mancats de decoració. | 08062-88 | Serrat de Lourdes | Segons explica Vila Rovira, la capella fou construïda entre la dècada de 1870 i 1880, gràcies a la iniciativa dels pagesos del mas de Viladelleva, de Cal Ferrer, Cal Torrente i d'altres veïns de Castellnou. Quan feien la plantació de ceps per les terres d'aquests masos van fer la promesa que si arribaven a plantar fins dalt la carena anirien al santuari de Lourdes (França) i portarien una imatge de la Verge, i al cim de la carena construirien una petita capella per col·locar-hi la imatge a l'interior. Així ho van fer ja que la plantació de ceps va arribar fins el cim de la carena. Van anar en peregrinatge fins a Lourdes; un tal Jaume Peramiquel en va ser el portador fins a Castellnou i allí, al cim de la carena, es va construir la capella, la qual va ser molt visitada i venerada per tots els veïns de Castellnou. Entre els anys 1936 i 1939 la capella va ser saquejada i parcialment destruïda i avui dia només en resten els murs laterals i la capçalera. | 41.8335700,1.7986600 | 400248 | 4631996 | 1870 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46500-foto-08062-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46500-foto-08062-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46502 | Barraca de vinya prop de Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-vilatorrada | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre comença a deteriorar-se | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba en un descampat entre pins. Les fines lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de falsa volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís. | 08062-90 | Prop de Vilatorrada | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8049400,1.8092400 | 401083 | 4628805 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46506 | Barraca de la zona de Cal Calciner I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La part superior de la llinda s'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. | Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta irregular, que combina la planta quadrangular i la circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra, que s'estenen al llarg de tota la façana posterior (de manera que no se'n veu el mur), i que té una funció impermeabilitzadora. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda. Tot i que l'interior es manté en bon estat, la part superior de la llinda s'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. Propera a la barraca hi trobem una bassa de reduïdes dimensions, amb parets de pedra, que servia com a petit dipòsit d'aigua per al conreu i el bestiar. | 08062-112 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8652800,1.8101600 | 401252 | 4635503 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46507 | Barraca de la zona de Cal Calciner II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | A la façana posterior el mur s'ha esfondrat parcialment, pel que l'estructura se'n podria ressentir. | Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta semicircular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra , i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. L'estructura de la barraca es manté en bon estat, excepte a la façana posterior, on el mur s'ha esfondrat parcialment. | 08062-113 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8655100,1.8129600 | 401485 | 4635525 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46508 | Barraca de la zona de Cal Calciner III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-iii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. En una de les lloses dels brancals hi consta la inscripció '1912', amb una creu centrada. En una façana lateral hi ha un petit finestró quadrat. | 08062-114 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipot'tica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8652100,1.8139000 | 401562 | 4635491 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46509 | Barraca de la zona de Cal Calciner IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-iv | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XX | L'esfondrament de la coberta ha provocat la pèrdua de la majoria de bigues, l'esfondrament de la façana principal i el deteriorament progressiu de la construcció. | <p>Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una coberta suportada per bigues de fusta. A conseqüència de l'esfondrament de la coberta i de la façana principal, es desconeix la tipologia de la porta d'accés i de la coberta. La pedra utilitzada per als eixos entre façanes és de majors dimensions i segueixen una disposició regular. Propera a la barraca hi ha una bassa de mitjanes dimensions, amb les parets de pedra treballada, que s'associa amb les tasques de conreu i al bestiar proper a aquesta.</p> | 08062-115 | Nord-oest de Castellnou de Bages | <p>El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.</p> | 41.8639300,1.8138500 | 401556 | 4635349 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46509-foto-08062-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46509-foto-08062-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46510 | Barraca de la zona de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-la-baga | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | L'erosió ha provocat que la terra que cobreix la barraca hagi minvat notablement. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i segueixen una disposició regular. | 08062-116 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8618200,1.8101500 | 401246 | 4635119 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46511 | La Creu del Perelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-del-perello | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós i queda cobert en algunes parts per la vegetació. | Masia que havia estat de dos vessants i que constava de planta baixa, pis i golfes. Sembla que els dos vessants desaiguaven a la façana principal i posterior, pel que pertany al tipus de masia clàssica I-1 definida per Danés i Torras. Actualment es troba en estat ruïnós, essent la façana de sol ixent i la de tramuntana les úniques que conserva fins al ràfec. També es manté la distribució interior de la planta baixa, on són visibles diverses fornícules. Presumiblement, l'entrada es trobava situada a la façana de tramuntana, i el portal d'accés, que encara es conserva, és d'arc escarser arrebossat, i es situa a l'alçada del primer pis de la masia. Això s'explica perquè es troba construïda aprofitant el desnivell del sòl, pel que des de la façana de tramuntana només són visibles el primer pis i les golfes. A la façana de sol ixent hi ha un cos annexat de planta baixa, amb una obertura que hi té accés i on hi consta l'any '1888'. Els eixos entre façanes presenten carreus de pedra escairats i disposats de forma regular. La major part de les obertures de la masia són amb llinda de fusta plana, una de les quals té la inscripció '1780' amb una creu al mig. Tant a l'exterior -al costat del portal d'accés- com a l'interior, hi ha tines encaironades, que apunten a que l'activitat vinícola hi era important. | 08062-117 | Nord de Castellnou de Bages | La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies d'Argençola i Castellnou. Pertanyia a la masia de Casamitjana, a qui els propietaris havien de pagar l'arrendament. Pel que sembla, a principis del segle XX, el seu propietari, venint de fer les diligències a Balsareny amb el carro, fou sorprès per una tempesta, i va morir en caure-li un llamp a sobre. A mitjans del segle XX, també hi succeí una tragèdia, aquest cop relacionada amb els maquis. Sembla ser que la família que hi residia va refugiar durant un temps als maquis (entre altres el popular Ramon Vila 'Caracremada') a casa seva i, en ser descoberts, tota la família va ser assassinada. També expliquen que hi morí el propi Caracremada. Recorda l'episodi una placa commemorativa que s'ha penjat a la seva façana i que diu: 'A la memòria de Ramona Bessa i Domingo Rovira/ Del mas de la creueta, base guerrillera de suport als maquis assassinats el febrer de 1945 per lluitar contra el feixisme, i a Ramon Vila, mort en combat als murs d'aquest mas el 7 Agost de 1963. IX Marxa d'Homenatge als maquis. Set. 2006'. | 41.8601500,1.8180000 | 401895 | 4634924 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46512 | Les Vilaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vilaredes | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Els annexos de la masia es troben parcialment esfondrats, i desmilloren el conjunt. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Té una aparença massissa, que ve reforçada per les seves dimensions. Tant a la façana de mestral com a la de gregal hi havia adossats cossos de poca entitat que a causa del seu mal estat s'han esfondrat parcialment. A la façana de gregal hi ha adossat un cos de planta baixa. La façana principal es troba orientada a garbí, i presenta un portal d'arc rebaixat adovellat al centre, amb les dovelles força erosionades. En un extrem d'aquesta façana hi ha un gran contrafort, i a l'altre el mur es troba inclinat formant un angle cap a l'interior. Sobre el portal hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, i al nivell de les golfes n'hi ha una altra de dimensions més petites. A la part del mur inclinada hi ha una altra finestra de pedra carejada i llinda plana. Les obertures de la façana de mestral també són de pedra carejada i llinda plana, i dues d'elles consten de les inscripcions '1740' i '1840'. A la façana de xaloc hi ha un altre contrafort de dimensions inferiors, i s'ha tapiat una porta de pedra. En aquesta façana hi ha obertures de pedra carejada, de pedra senzilles i de ceràmica, totes elles disposades de forma desigual. Pel que sembla, antigament les golfes es trobaven semi obertes, però actualment s'han tapiat, cosa que és visible tant a la façana principal com en aquesta última. A la façana posterior hi ha una petita finestra allargada amb forma d'espitllera, que també veiem a la façana principal, al costat del portal d'entrada. Aquí veiem que les obertures han estat intervingudes; s'ha tapiat una porta amb llinda de fusta, s'ha disminuït la mida d'una finestra, i s'ha reformat el tancament de les finestres. L'acabat exterior de la masia és de pedra vista, i els eixos entre façanes presenten carreus de pedra disposats de forma regular. A l'interior, conserva els cairats de fusta i alguns paviments originals. Davant de la façana de mestral hi ha el viver i les que havien estat les corts, en mal estat estructural i amb perill imminent d'esfondrament. Entre aquestes i el camí d'accés hi ha la pallissa, i davant la façana principal hi ha una cort amb volta de pedra que es troba en un nivell inferior del sòl que la resta de la construcció. És visible també una tina circular encaironada que ha quedat coberta per la vegetació. | 08062-118 | Nord de Castellnou de Bages | Al fogatge de 1553, ja hi apareix el nom de Joan Vilaredes. La masia té a la façana de mestral dues finestres amb les llindes amb les dates '1748' i '1880' gravades. Aquestes dates pertanyen, molt probablement, a dues ampliacions, ja que per les característiques de la masia, sembla de major antiguitat (com també hi apunta el fogatge abans esmentat). Coincideixen, alhora, amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. La finca ha estat propietat de diverses famílies, entre les que destaquen els Vilaredes (XVIII), que donen nom actual de la casa, els Oms o els Saladrigas, de la Vila d'Argençola. D'aquests darrers, n'eren els masovers la família Manubens, que hi residí durant més d'un segle, fins que al 1982 en van marxar. | 41.8734000,1.8114900 | 401375 | 4636403 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46513 | Barraca de l'Ubagenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lubagenc | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions petites i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana a l'interior i una a l'exterior, que consisteixen en una llosa monolítica gruixuda. Les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben col·locades segons una disposició regular. A l'interior hi ha dues fornícules, un banc de pedra afegit recentment, i una obertura per a deixar escapar els fums. | 08062-119 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8489400,1.8197500 | 402023 | 4633678 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Va ser restaurada recentment en motiu de la convocatòria d'un concurs de recuperació de barraques de vinya de la zona. Es va restaurar la volta, la coberta i les parets a l'exterior. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46526 | Santa Margarida de Viladepost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-viladepost | AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. El Bages, vol. XI. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona. GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5. Artestudi Edicions. Barcelona. SITJES, Xavier (1986). Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d'Estalvis de Manresa. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Llibreria Sobrerroca Editor. Manresa. | XIII, XVII | Ermita de petites dimensions, que té la coberta de dues vessants que desaigüen a les façanes laterals. Consta d'una sola nau rectangular, i es troba orientada a migdia. Per la façana de ponent, presenta una petita finestra de pedra carejada amb llinda d'arc de mig punt, i a la part del carener hi ha un campanar de cadireta que ha perdut la campana. A la façana de migdia hi ha l'entrada, que consisteix en un portal de pedra carejada i de llinda plana, on hi consta la inscripció '1646'. A la part superior d'aquest portal hi ha una rajola amb el número 13, que conserva de l'època franquista. També hi ha, en un dels laterals del portal, una petita finestra de pedra amb la llinda plana. A la façana de sol ixent hi ha l'absis semicircular, al centre del qual hi ha una finestra de les mateixes característiques que la de ponent, és a dir, que és feta de pedra carejada amb llinda d'arc de mig punt. El tractament del mur és a base de petits carreus disposats en filades regulars. Al ràfec es troba decorat amb una filera de tres rajols i teules ceràmiques. A l'interior, davant de l'entrada hi ha a nivell del sòl una tomba amb una llosa que té inscripcions. Consta d'un altar-retaule senzill, que separa la sagristia, que es troba a la part de l'absis, de la resta de la nau. Tot l'interior es troba arrebossat i pintat de color blanc. Ha estat restaurada recentment, pel que es va afegit arremolinat de pòrtland a la coberta de l'absis i entre els carreus dels murs. | 08062-105 | Argençola | L'origen de l'ermita de Santa Margarida de Viladepost podria ser una capella dedicada a Santa Maria que apareix citada en la demarcació del Castell d'Argençola. La primera notícia documental que es té de l'ermita data de 1205, quan apareix amb el nom de Santa Margarida de Villa Porcorum. Al voltant de la segona meitat del segle XVII el portal fou canviat pel que veiem actualment, així com es va afegir el campanar de cadireta. Actualment depèn de la parròquia d'Argençola, però antigament pertanyia a la de Ferrans. A l'interior, hi ha un retaule-altar fet per la casa Barons de Sallent, de poca entitat artística. Durant la guerra civil fou incendiada, del que encara hi ha restes a l'interior, ja que la tomba del seu interior, datada de 1705, i el paviment, van quedar malmesos. Ja a finals del segle XIII, apareix associada a la masia del Puig, que també es coneix com el Puig de Viladepost. | 41.8680400,1.8032100 | 400679 | 4635817 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46530 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XV-XIX | Masia de planta baixa, pis i golfes que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La construcció que veiem actualment és fruit de diverses d'ampliacions i reformes portades a terme al llarg de la seva història. Així, adossat al volum principal per la façana de xaloc, hi ha un cos de planta baixa i pis amb les vessants que també desaigüen a la façana principal i posterior, i que té el pis superior semi obert amb sortida a una terrassa que suporta un cos modern més baix de planta baixa i pis. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un cos de planta baixa amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'estén al llarg d'aquesta façana i envolten la casa per la façana de mestral i de migdia. Orientat a migdia també s'ha afegit un volum modern de planta baixa i pis amb la mateixa pendent de vessants que el volum principal. La majoria d'aquests cossos moderns, excepte el de migdia, són d'escassa qualitat constructiva i estan destinats a un ús agropecuari. L'accés a la masia es troba alçat respecte el nivell del sòl i es fa a través d'escales. Totes les obertures de la façana principal es troben disposades segons una disposició asimètrica; el portal principal es troba descentrat en un lateral, i les finestres són de dimensions diferents i es troben desordenades en la façana. El portal és d'arc de mig punt adovellat, i presenta una marquesina de fusta i coberta de teula àrab. En un costat d'aquest hi ha tres contraforts de diferents alçades i gruixos, i a l'altre costat, allà on finalitza la pedra del portal, comença la coberta del cos annexat. Sobre del portal hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, sobre de la qual hi ha dues petites finestres també de pedra carejada i llinda plana. En un lateral a l'alçada del primer pis queda una altra obertura amb un petit balcó de forjat senzill. Tota la pedra carejada de les obertures d'aquesta façana, excepte del portal, és afegida de forma moderna (a la resta de la masia són originals). Des del nivell del sòl fins al ràfec és visible, entre les dues obertures del primer pis, un canvi en el tractament del mur, que posa de manifest les dues crugies que conformen el volum principal. S'han afegit tiradors per a reforçar les parets de la casa, que són visibles a la façana de mestral. L'acabat exterior és pedra vista, excepte els cossos de planta baixa que l'envolten, que són d'obra vista, i el volum modern, que és arrebossat. A l'interior, s'ha habilitat per complet com a vivenda moderna, tot i que conserva elements interessants com el portal adovellat del menjador, el celler les lloses de l'escala i les voltes a la planta baixa, entre d'altres. | 08062-109 | Argençola | En el fogatge de 1497 apareix, dins de la demarcació de Balsareny, a la que pertanyia Argençola, un foc d''En Cases'. Actualment, en el terme municipal de Balsareny també hi ha una masia anomenada 'Les Cases', però per les seves característiques i antiguitat podem pensar que el fogatge fa referència a aquesta masia. Alhora, al fogatge de 1553 de Santa Maria de Balsareny i Argençola, fogatjat pel mateix Joan Cases i Joan Pere Cases, torna a aparèixer aquest cognom que denomina la masia. | 41.8664600,1.8022600 | 400598 | 4635643 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46532 | Barraca de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.</p> <p>SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX | La llinda de la porta es troba partida, pel que si no es restaura podria acabar provocant l'esfondrament de la barraca. (descripció de l'any 2007).L'any 2022 la coberta ja s'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. | <p>Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La llinda de la porta es troba partida per la meitat, i s'hi pot llegir la inscripció emmarcada '1862'. A l'interior hi ha dos finestrons i dues fornícules.</p> <p>L'any 2022 la coberta ja s'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. </p> | 08062-120 | Nord de Castellnou de Bages | <p>El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.</p> | 41.8525500,1.8083000 | 401078 | 4634092 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 46533 | Barraca del Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-benet | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. A l'interior, hi ha una fornícula sobre la llinda d'entrada, i als murs hi ha dos petits finestrons i una obertura a la part superior que serveix per l'escapament de fums. | 08062-121 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8493500,1.8153100 | 401655 | 4633728 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46536 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Convindria reforçar el forjat de les golfes, reposar alguna biga i la llinda d'entrada de les tines, que es troba partida. | Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Consta d'un volum de planta baixa, pis i golfes annexat a la façana de garbí, amb les vessants com l'anterior i de poca més alçada. La masia que veiem actualment és fruit d'un seguit de reformes i ampliacions que es varen realitzar entre el segle XVI i el XIX. Els cossos es van afegir al volum tot seguint el pendent de les vessants del volum existent, pel que a la façana de garbí s'han prolongat fins a conformar una coberta única de dues vessants desiguals. Les inscripcions que trobem en les diferents llindes ens permeten orientar-nos de l'antiguitat de cadascuna de les ampliacions que ha tingut la masia. Pel que sembla, la part més antiga de la casa és la planta baixa del volum de gregal, que per les voltes de pedra que presenta podria tenir certa antiguitat. A continuació, es devia construir el primer pis, on a la terrassa hi consta la inscripció de l'any '1530'. A les golfes trobem la data gravada de '1750', pel que estaríem davant de la següent ampliació. Finalment, coincidint amb el període de prosperitat econòmica que portà vinya al segle XVIII, es va ampliar per la terrassa de mestral l'any 1849, i allà on hi ha les tines hi ha l'any '1844'. La façana principal, orientada a gregal, no presenta obertures a la planta baixa, pel que l'accés queda desplaçat a un annex lateral. Aquest portal d'accés és de pedra carejada i llinda plana, i al primer pis hi ha tres finestres de pedra carejada i llinda plana, com ho és la que hi ha sobre la del centre, de dimensions més reduïdes. A la façana de xaloc, hi ha dues obertures de pedra carejada i llinda plana, una de les quals té sortida a una terrassa, que en el volum de garbí s'ha resolt amb una galeria semioberta de dos pòrtics horitzontals de llinda plana. La façana de mestral té també les obertures de pedra carejada amb llinda plana, i al centre hi ha un cos annexat de planta baixa, amb una terrassa transitable a sobre amb un pou d'obra antic. A l'altre extrem d'aquesta façana se situen les tines, a les que s'hi accedeix a través d'escales per un portal de pedra carejada i llinda plana. Per últim, a la façana de garbí, hi ha una galeria de pòrtics d'arc de mig punt, dos horitzontals i dos de verticals. En els altres dos cossos, alçats en diferents etapes constructives, hi ha tres finestres arrebossades, dues finestres de pedra carejada, i una porta amb la llinda de pedra; totes elles es troben disposades de forma desordenada al llarg de la façana. Al llarg d'aquesta façana hi ha adossat un cobert d'uralita. L'acabat exterior és de pedra vista a totes les façanes excepte la de gregal, que es troba arrebossada. A l'interior, s'accedeix a la planta baixa a través d'un portal de mig punt adovellat situat de forma perpendicular a la façana principal, i que consta d'una porta amb l'any '1886' gravat. El sostre d'aquest nivell presenta unes interessants voltes de canó de pedra. Des d'aquest punt, comencen unes escales formades per grans lloses, i que porten a la sala principal del primer nivell, que a banda i banda presenta les diferents habitacions. Una altra escala de lloses puja a les golfes, des d'on són visibles les teules disposades a llata per canal. Al voltant de la casa, hi ha una pallissa amb un gran arc de mig punt, les tines circulars encaironades i la premsa de vi. La masia de Casamitjana conserva tots els elements característics d'aquest tipus de construcció, ja que no ha patit reformes en els últims segles. Manté el paviment original de tova i lloses, la distribució interior, les teules, les voltes i els cairats de fusta, la cuina, les corts, el celler, i un llarg etcètera. | 08062-124 | Nord de Castellnou de Bages | La masia de Casamitjana consta de diverses dates a les llindes de les obertures que senyalen el gran nombre d'ampliacions que tingué. La data més antiga que trobem correspon al 1530, en un portal situat al terrat del primer pis, i que probablement també respon a una ampliació, ja que els orígens podrien ser força antics. A les golfes hi ha la segona llinda datada més antiga, del 1750. Però sens dubte, el període en què la masia tingué més reformes fou durant la segona meitat del segle XIX; hi ha una llinda del 1884 i de 1849, una porta amb l'any 1886 escrit, l'any 1861 gravat a la façana, 1844 a la pallissa i 1882 a la premsa de vi. Aquestes coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. El propietari actual manté el cognom de Casamitjana, tot i que és el segon cognom, ja que la seva mare fou la pubilla per manca d'hereu. | 41.8535100,1.8185700 | 401932 | 4634186 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.