Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46535 | Font de l'Alzinota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzinota | <p>Aquesta font neix a tocar de la riera de Bellver, entre la masia del Graner i l'Alzinota. L'aigua brolla directament des del sòl, i hi ha una gran llosa col·locada de forma perpendicular, de manera que l'aigua queda provisionalment retinguda en un clot. Clavat a llosa, hi ha un brollador metàl·lic per on surt l'aigua, que cau directament sobre el sòl i arriba fins a la riera.</p> | 08062-123 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8474700,1.8174800 | 401832 | 4633517 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46535-46535-foto-08062-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, l'aigua brollava de forma contínua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46532 | Barraca de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.</p> <p>SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX | La llinda de la porta es troba partida, pel que si no es restaura podria acabar provocant l'esfondrament de la barraca. (descripció de l'any 2007).L'any 2022 la coberta ja s'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. | <p>Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La llinda de la porta es troba partida per la meitat, i s'hi pot llegir la inscripció emmarcada '1862'. A l'interior hi ha dos finestrons i dues fornícules.</p> <p>L'any 2022 la coberta ja s'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. </p> | 08062-120 | Nord de Castellnou de Bages | <p>El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.</p> | 41.8525500,1.8083000 | 401078 | 4634092 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 46509 | Barraca de la zona de Cal Calciner IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-iv | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XX | L'esfondrament de la coberta ha provocat la pèrdua de la majoria de bigues, l'esfondrament de la façana principal i el deteriorament progressiu de la construcció. | <p>Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una coberta suportada per bigues de fusta. A conseqüència de l'esfondrament de la coberta i de la façana principal, es desconeix la tipologia de la porta d'accés i de la coberta. La pedra utilitzada per als eixos entre façanes és de majors dimensions i segueixen una disposició regular. Propera a la barraca hi ha una bassa de mitjanes dimensions, amb les parets de pedra treballada, que s'associa amb les tasques de conreu i al bestiar proper a aquesta.</p> | 08062-115 | Nord-oest de Castellnou de Bages | <p>El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.</p> | 41.8639300,1.8138500 | 401556 | 4635349 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46509-foto-08062-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46509-foto-08062-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46505 | La font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-puig | Es troba coberta per la vegetació. | <p>Curs d'aigua que ve canalitzada per sota terra des d'una mina, i que va a parar a una font, on s'hi ha instal·lat una aixeta metàl·lica. La font es troba enmig d'un camp de conreu, i es va construir tot aprofitant una feixa de pedra seca. La font resta avui amagada per la vegetació. L'aigua que cau d'aquesta, va parar a una bassa construïda amb lloses de pedra. Actualment hi raja poca quantitat d'aigua, pel que la bassa té un nivell d'aigua baix. En unes de les parets de la bassa, hi ha tres graons que permeten accedir-hi.</p> | 08062-111 | Argençola | 41.8708900,1.8033000 | 400691 | 4636134 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46505-foto-08062-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46422 | Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-nostra-senyora-de-lourdes | <p>AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.</p> | XX | <p>Goig que honora la Verge de Lourdes. El text fa referència a la santedat de la Verge i als poders que li concedí Déu per guarir, a través de l'aigua miraculosa que féu brollar a Lourdes. També s'esmenta la voluntat del poble de Castellnou per adorar-la i, així, obtenir-ne la seva protecció i salut. Com és habitual, el goig consta d'un emmarcament a mode d'orla, el títol, una imatge de la Verge -que ensenya la Llei de Déu a una nena-, el text, una oració en llatí i, sota l'emmarcament, el nom de l'impressor, el lloc i l'any. El text consta de deu estrofes de sis versos heptasíl·labs i octosíl·labs, i una tornada que es repeteix al principi i final del goig i després de cada estrofa.</p> | 08062-10 | Indeterminat | <p>Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d'orla, un títol, la imatge d'advocació i el text.</p> | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 1930 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-24 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Goig imprès a la Impremta Josep Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d'aquest goig que apareix a l'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46438 | Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-eularia-de-merida-verge-y-martir | <p>AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.</p> | XVIII-XIX | <p>Goig que honora la Verge i màrtir Santa Eularia de Mérida, que es venera a l'església de Santa Eulàlia d'Argençola. El text fa referència a la vida de la Santa nascuda a Mérida, que rebé l'adoctrinament d'un sacerdot i, ben aviat, es preocupà pel dolor dels cristians. Tot seguit, el goig fa referència al martiri que patí la Verge en mans del Pretor Calfurnià: rebé assots, fou ruixada amb oli bullent i li arraparen uns ferros punxeguts. Després d'aquests turments, li desencaixaren els ossos i li cremaren la sang. Així morí Santa Eularia de Mérida i, segons el text, la seva ànima pujà al Cel al costat del Senyor, que envià un vestit de neu sobre el cos crucificat de la Santa. El poble de Castellnou, doncs, implora la protecció de la Verge. Com és freqüent en els goigs, el de Santa Eularia consta d'un emmarcament a mode d'orla, un títol, una imatge de la Verge amb els atributs, el text, una oració en llatí i, sota l'emmarcament, el lloc d'impressió i el nom de la impremta. El text consta de vuit estrofes de sis versos irregulars cada una i d'una tornada que, al principi i al final de la composició, només repeteix els dos versos finals dels quatre que té.</p> | 08062-26 | Indeterminat | <p>Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d'orla, un títol, la imatge d'advocació i el text.</p> | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46438-foto-08062-26-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-24 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Impressió i litografia de Lluís Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d'aquest goig que apareix a l'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46621 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-0 | <p>AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. BALLÚS, Glòria (2000). Els municipis del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XI | L'esfondrament d'algunes parts podria fer-ne ressentir l'estructura. | <p>La torre dels Moros és una torre de defensa de planta circular, que constitueix l'únic vestigi d'una construcció defensiva del segle XI. Es troba situada en el punt més alt d'un desnivell descendent pronunciat; manté contacte visual amb el castell de Balsareny, i té unes vistes panoràmiques que van des dels Pirineus fins a Montserrat. Es troba assentada sobre un terreny constituït per roca natural i terra. És de forma cilíndrica, i té una alçada considerable; el punt més alt amida uns 12 metres, tot i que sembla que havia estat una mica més alta. La part orientada a xaloc té la meitat superior esfondrada, pel que el parament interior queda al descobert en aquest punt. Alhora, prop del seu punt d'arrencada hi ha un altre esvoranc, un tram amb un forat, des del qual es pot veure la construcció des de l'interior. El gruix dels murs és força considerable, amb uns 2'45 metres. Sembla que constava de tres nivells, que poden definir-se a través del desgruixament dels murs en aquests punts. No és visible l'emplaçament de la porta d'accés, així com des que quin nivell es feia, però es probable que es trobés al segon nivell, orientada a xaloc, que és la part esfondrada. Des de l'exterior, són visibles a la part inferior petits orificis al mur, que probablement servien d'encaix per a una altra estructura. El parament es troba constituït per petits carreus de pedra disposats en filades regulars. A l'interior, no es poden veure signes d'estructures de pedra, pel que els tres nivells devien estar marcats amb material perible, com pot ser una estructura de fusta amb paviment empostissat. L'acabat exterior de la torre era arrebossat, ja que al seu voltant hi ha restes d'una capa de calç de color terrós. Davant de la cara sud de la torre, hi ha les restes de la fortificació, de la que es pot veure una estructura rectangular, i parts de murs exteriors.</p> | 08062-209 | Nord de Castellnou de Bages | <p>El nom de Castell Nou sembla tenir els seus orígens en la construcció d'aquest castell, ja al segle XI. Comprenia els termes de Castellnou i del Buc, que no tenia castell. La primera referència que es té del castell data de 1001, i apareix documentat com el Castell del Buc (del Bugo). Va estar sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i també va ser domini feudal dels Balsareny. El 1020, Guillem de Balsareny la va vendre a la seva esposa, Ingilberga. Ja el 1246, es trobava en mans del propi rei Jaume I, que més tard el permutà al bisbe de Vic per altres propietats en territori valencià. El bisbe el va unir en una única baronia, amb el d'Artés i el de Sallent.</p> | 41.8509800,1.8300100 | 402878 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46621-foto-08062-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46621-foto-08062-209-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||
| 46554 | Tines de Planacoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-planacoll | XIX | A l'interior de l'edifici annex de Planacoll hi ha tres tines circulars encaironades de mitjanes dimensions, les quals van perdre la teulada que les protegia del mal temps, pel que es van obrir pel nivell inferior i es troben connectades entre elles a través d'unes portes que s'hi ha fet recentment. L'edifici on es troben les tines és fet de pedra i argamassa, i consta de dos nivells d'alçat. Les obertures d'aquest són petites, algunes en forma d'espitllera, i la porta d'entrada presenta una llinda de fusta. | 08062-142 | Planacoll | 41.8079400,1.8335400 | 403106 | 4629110 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46615 | Tines de Colldeforn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-colldeforn | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | A causa del mal estat de l'edifici i al desgast a què es troben sotmeses, algunes han perdut una part dels cairons. | A l'interior de la masia de Colldeforn hi ha un total de nou tines, repartides al voltant de les façanes de gregal i de mestral. Es troben agrupades en dues estances diferents, que eren els espais destinats a la producció del vi. Les tines són de grans dimensions, i presenten dues tipologies diferents. Totes són fetes de pedra i morter de calç, i estan impermeabilitzades amb fileres horitzontals de cairons envernissats, però en trobem que tenen planta circular, i alhora de planta quadrangular. Estan quedant cobertes per la vegetació, i algunes han perdut la major part de les fileres de cairons. | 08062-203 | Nord de Castellnou de Bages | El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt de Colldeforn, apunten a que la casa va viure un període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l'abandonament de la masia. | 41.8472100,1.8053300 | 400823 | 4633502 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46597 | Cotxeres de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-de-la-vila | XX | Una d'elles no té coberta, que pot provocar el deteriorament progressiu i el ressentiment de l'estructura. | A la façana posterior de la casa de la Vila hi ha adossades tres cotxeres de planta baixa, amb les cobertes a dos vessants amb el carener perpendicular a la seva façana principal. La seves façanes principals, encarades a l'església de Santa Eulàlia d'Argençola, presenten una composició simètrica que ve reforçada per la distribució de les obertures. Cada cotxera té centrat un portal emmarcat amb ceràmica amb relleu a la llinda; les dues primeres el tenen d'arc d'ansa-paner i de majors dimensions que el de l'altre extrem, d'arc escarser. El portal de la cotxera central presenta una rajola amb l'any '1945' gravat, que correspon al seu any de construcció. Cada portal té una finestra a cada costat, de la mateixa tipologia de les que hi ha a la planta baixa de la casa de La Vila. Són d'arc de mig punt emmarcades amb ceràmica, i la llinda té un relleu de poca volada. Les dues cotxeres dels extrems presenten una obertura d'aquestes característiques a la façana lateral que queda lliure. El cos del portal més petit té una petita obertura circular de ceràmica sobre el portal. Aquest no s'emprava com a cotxera, sinó que n'era un annex, cosa que es posa de manifest tant per la variació tipològica respecte les altres, com per les dimensions del portal (no hi entra un cotxe). Aquest ha perdut la coberta, i el central té la part superior construïda amb maó, pel que l'única que es troba en bon estat de conservació és la de l'altre extrem, que limita amb la façana de gregal de la casa. El parament del mur, a part de la reforma de maó vist del cos central, és de pedra unida amb argamassa. | 08062-185 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa de La Vila, a la que donà l'aspecte actual, i hi afegí a la part posterior les cotxeres per guardar-hi els seus vehicles. | 41.8588900,1.7937900 | 399883 | 4634812 | 1945 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46597-foto-08062-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46597-foto-08062-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46480 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor | AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. | Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages. | 08062-68 | Zona SE del terme municipal | 41.8139500,1.8450300 | 404069 | 4629764 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46480-foto-08062-68-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Neix al contrafort meridional de la serra de Castelladral i s'ajunta amb el Llobregat a Sant Benet de Bages. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 46598 | Mur del camí de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-del-cami-de-gallifa | XX | Al camí que puja cap a la casa de Gallifa, hi ha un gran mur fet amb carreus mitjans de pedra. Aquest segueix un tram d'uns 300 metres de forma paral·lela el camí. | 08062-186 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8473700,1.7856200 | 399187 | 4633543 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46566 | Festa Major d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dargencola | Al nucli d'Argençola, al nord del municipi de Castellnou de Bages, es celebra la festa major el tercer diumenge de maig. Antigament, es celebrava davant l'església de Santa Eulàlia i hi venia gent de tota la comarca. Al matí hi havia una missa en honor a Santa Eulàlia, i a la tarda es ballava davant l'església, que es guarnia de boixos per a la ocasió. Actualment, després d'uns quants anys en què es deixà de celebrar, s'ha recuperat la festa. L'emplaçament segueix essent dins el nucli constituït al voltant de la casa de la Vila, tot i que s'ha desplaçat a l'era de davant de la pallissa, a l'altre costat de la carretera. A part de la tradicional missa al matí i el vermut davant l'església, s'han incorporat proves de tractors i un concurs d'acordionistes, entre d'altres activitats. Conclou la festa el ball de la tarda. | 08062-154 | Argençola | 41.8592800,1.7931300 | 399829 | 4634856 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||||
| 46616 | Toll de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, just abans de la resclosa de Cal Tico, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Aquesta cau des d'una formació rocosa que travessa la riera de forma perpendicular, les roques de la qual presenten llargs talls laminats. És un toll de poca fondària, però esdevé un indret favorable per a l'hàbitat tant de fauna aquàtica com terrestre. | 08062-204 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8530400,1.7861300 | 399238 | 4634172 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||||
| 46626 | Toll de la resclosa de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-resclosa-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, passat el nucli de La Vila, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Antigament, en aquest indret hi havia una resclosa, que a causa del seu desgast ha acabat desapareixent. Això ha afavorit la formació d'aquest toll, d'aigües profundes. | 08062-214 | Argençola | 41.8549700,1.7923500 | 399758 | 4634379 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 46606 | Tines de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-casamitjana | XIX | Al voltant de la masia de Casamitjana hi ha un total de nou tines, repartides en dos grups diferents. D'una banda, a la façana de garbí, s'accedeix dins la masia a través d'un portal de pedra carejada, que al pis superior té una finestra també de pedra carejada amb la inscripció '1884'. Segueixen el portal unes escales de lloses de pedra, que porten cap a les tines. Aquestes, ensotades al terra, són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Dues d'elles, una de les quals és rectangular, es troben actualment tapades. D'altra banda, un segon grup el trobem davant de la façana de gregal. Al cos on hi ha la premsa n'hi ha dues, actualment tapiades, i adossat a aquest hi ha un cos d'un vessant que al seu interior en té una altra, de les mateixes característiques que les descrites anteriorment. | 08062-194 | Nord-est de Castellnou de Bages | El període en què la masia tingué més reformes fou durant la segona meitat del segle XIX; hi ha una llinda del 1884 i de 1849, una porta amb l'any 1886 escrit, l'any 1861 gravat a la façana, 1844 a la pallissa i 1882 a la premsa de vi. Aquestes coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. | 41.8535400,1.8184500 | 401922 | 4634190 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46449 | Mina de lignit del toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lignit-del-toll-del-xuclador | XIX | És impossible accedir a l'interior de la mina perquè l'entrada està plena de vegetació. Possiblement l'interior de la mina també es trobi en mal estat | Antiga mina de lignit excavada a la roca. A la part exterior es poden observar els diferents estrats d'on s'obtingué el carbó. Aquesta mina està situada entre els materials de lignits procedents de la formació Mequinensa i Calaf de l'Eocè superior-Oligocè. Amb el lignit hi ha mineralitzacions ferruginoses. | 08062-37 | A la riera de Bellver, prop del Toll del Xuclador | 41.8014200,1.8041500 | 400654 | 4628420 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46449-foto-08062-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46524 | Casa Rectoral de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoral-de-castellnou | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2002). 'Arqueologia de l'arquitectura a l'antiga rectoria de Sant Andreu de Castellnou de Bages'. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2004). 'Estudi arqueològic de l'antiga casa rectoral de Sant Andreu de Castellnou de Bages'. Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia. La Garriga (29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001), vol. III. Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona. Barcelona. | X-XIX | Antiga rectoria de Castellnou de Bages, situada a xaloc de l'església de Sant Andreu i cremada en l'incendi de 1936. Presenta planta trapezoïdal i està formada per 'un cos principal (cos I) al qual s'adossa, pel cantó oest, un segon cos rectangular i allargat (cos II). A l'angle sud-est s'hi adossa una construcció de dimensions considerables (cos III), mentre que a les façanes est i nord, respectivament, s'hi adossen dues petites estructures: una contenia dos cups cilíndrics (àmbit D), i l'altra que feia funció de forn (àmbits A, B i C). Totes dues van ser desmuntades al maig de 1998 per les obres de restauració.' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:697). La casa tenia tres plantes i una coberta a dues aigües, segons una fotografia de 1917. Segons els estudis arqueològics realitzats entre el 1997 i el 2000, la primera fase constructiva de la casa correspon a les parets septentrional i occidental del cos I. Aquestes parets, molt probablement, corresponien a una construcció de dimensions mitjanes i planta rectangular, del tipus que es coneix a Catalunya com a 'sala'. Els estudis permeten datar aquestes parets del segle X. Els murs esmentats presenten un aparell d''opus spicatum', que, per si mateix, permet intuir aquesta data. En una excavació realitzada a la necròpolis veïna es va trobar una tomba antropomorfa retallada al terreny natural. Aquest tipus d'enterraments, a Catalunya, tenen un arc cronològic que va de mitjan segle X a principis del segle XI. La documentació escrita que es coneix sobre l'església de Sant Andreu es remunta al segle X (981) i la primera referència explícita al castell de Castellnou és de 1020, amb motiu d'una transferència feudal de la seva propietat, encara que la presència del topònim als documents es remunta al 1001. Es creu, doncs, que aquests murs altmedievals els podrien relacionar amb un primitiu castell. Així, potser el topònim del poble podria tenir relació amb el suposat castell del nucli primitiu. La segona fase data del moment en què el cos I adoptà la seva aparença actual. Les estructures es caracteritzen per: 'una fàbrica de maçoneria de pedra local, col·locada en filades rudimentàries [...] el material de cohesió utilitzat era l'argamassa de calç' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:707). A la part oriental trobem les restes d'una porta senzilla; se'n conserva una llinda de fusta i un brancal de pedra mal escairada. Tots aquests trets van portar a la conclusió que aquesta segona fase és d'època baixmedieval. A la tercera fase s'erigí la façana meridional, més endavant dotada de dues portes amb brancals de pedra calcària poc treballada i llinda de fusta. L'aparell és de pedra escassament treballada, col·locada en filades i amb fragments de teules o pedretes amb la funció de cuny. Tot plegat ens permet datar la façana del segle XV. Segurament, la rectoria es trobava en aquest estat cap al 1425, quan apareix citada als documents per primer cop. Durant la quarta fase, la porta baixmedieval del parament de llevant va ser tapiada i substituïda per un arc apuntat. La seva aparença el situa en un moment avançat de l'estil gòtic. També es construïren uns murs interiors i la cantonada sud-est, on s'obrí la porta esmentada que donava a la façana de migjorn. A la sisena fase el primer pis del cos principal de la rectoria adquireix el seu aspecte definitiu. Es pot datar del segle XVII. En aquesta fase la porta sud-est de la façana de migjorn va ser tapiada i substituïda per una nova al mig de la façana. Seria la porta d'accés principal a la casa rectoral fins al seu incendi. La setena fase se situa a partir de 1721, inscrita a la llinda de la façana meridional del cos II, juntament amb el nom del patrocinador de les obres, Fèlix Puig. Els antics forjats de bigues de fusta que suportaven els pisos superiors van ser substituïts per voltes de canó apuntat. També es reféu la planta pis del cos II i se'n va afegir una altra al cos I, de pedra. El pont d'accés a la sagristia també és d'aquesta època. | 08062-103 | Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 | El juny de 1993, l'Ajuntament de Castellnou demanà a la Diputació una nova actuació a l'església de Sant Andreu i al seu entorn. El 1995 se signà un conveni entre l'Ajuntament i el Bisbat de Vic: els terrenys que ocupava l'antiga casa eren cedits al municipi. I mitjançant un segon acord, se cedí l'ús de l'edifici. Paral·lelament, la Diputació es comprometé a reordenar el nucli antic. Així doncs, l'estudi arqueològic de l'antiga rectoria de Castellnou es dugué a terme entre el 1997 i el 2000, abans que s'iniciessin les obres de construcció del nou cementiri municipal i del museu, que aprofiten les restes de la rectoria. Aquest edifici es trobava en ruïnes per culpa de l'incendi de 1936. | 41.8339800,1.8375200 | 403476 | 4631997 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46524-foto-08062-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46524-foto-08062-103-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació descripció)Durant la vuitena fase, s'annexà un porxo i una balconada a la façana de migjorn i dues crugies al sud-est del cos III. En aquest cos perifèric s'hi instal·là l'Ajuntament fins la Guerra Civil. També són d'aquest moment els cups cilíndrics de gregal.Les següents fases, fins a un total d'onze, s'han de situar en època recent i són de menor entitat: un forn de pa a la façana septentrional, reparacions de murs, tapiat d'algunes finestres i construccions d'envans. Destaca la construcció de la porta que permet l'accés independent al cos de ponent (II), al mateix temps que: 'es tapiava l'antiga entrada des de l'àmbit I del cos principal, que, arran de les obres, s'ha tornat a obrir, per tal de comunicar l'exposició històrica local (museu), instal·lada a la planta baixa del cos II, amb la resta del cementiri municipal.' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:709).Segons un testimoni oral, s'accedia a la casa per la porta de migjorn i, des d'allí, a l'estança coberta amb volta (àmbit I) que feia al mateix temps de vestíbul, a través del qual es podia pujar a la planta superior per l'escala o passar a les estances de la planta baixa. Aquí es trobaven les dependències auxiliars: la quadra i el celler. Al pis superior hi residia el rector, que disposava de: cuina, habitacions i comuna, així com d'una estança on es guardava l'arxiu parroquial, cremat el 1936 durant l'incendi. | 93|94|98|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46529 | Pont de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa | XX | Aquest pont fou construït per creuar la riera d'Argençola per poder accedir a la casa de Gallifa. Es tracta d'un pont que fa uns 25 metres de llarg, i que està construït amb murs de maçoneria de pedra unida amb argamassa. Està format per tres arcs de mig punt simètrics que presenten una filera de pedra carejada al seu extrem. Als pilars de l'arc central hi ha dues plaques on hi consten les inscripcions 'Magí Gallifa' i 'Any MCMXI' . | 08062-108 | Argençola | Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca. | 41.8480500,1.7833800 | 399002 | 4633621 | 1911 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Magí Gallifa | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46519 | Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-el-sol-fa-xup-a-la-tarda-fa-xup-xup | ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Avui en dia ningú fa servir aquesta dita | Aquesta dita significa que si al matí el sol s'ennuvola, a la tarda plou segur. | 08062-98 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46450 | Ball dels Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-cascavells | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | S'està intentant popularitzar més | Ball que es realitza durant les Caramelles, per les festes de Pasqua. És una dansa tradicional que consisteix en fer una sèrie de voltes i salts amb uns cascavells, que sonen al moment de saltar, penjats a la part inferior de les cames. | 08062-38 | Castellnou de Bages - 08251 | 41.8338900,1.8370100 | 403433 | 4631987 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46418 | Barraca de vinya prop de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-la-roca | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre està deteriorat. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba a la pujada d'un camí. Les nombroses lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Gran part de les pedres es troben força treballades. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. A la part superior de la volta es pot observar el caramull (dues o més pedres sobreposades que coronen la volta). L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda estreta de pedra que toca el voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura en forma d'espitllera, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-6 | Camí de La Roca a Cal Pere, a mà esquerra | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8218600,1.8432500 | 403933 | 4630645 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46496 | Barraca de vinya del Pla del Jaumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-del-jauma | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La paret de la zona dreta, si mirem a la porta, es comença a ensorrar | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba al bosc del pla, prop del camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís a la part posterior que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra gruixuda que connecta amb la volta. | 08062-84 | Pla del Jaumà | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8323100,1.8332300 | 403117 | 4631816 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46502 | Barraca de vinya prop de Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-vilatorrada | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre comença a deteriorar-se | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba en un descampat entre pins. Les fines lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de falsa volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís. | 08062-90 | Prop de Vilatorrada | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8049400,1.8092400 | 401083 | 4628805 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46420 | Barraca de vinya camí de Cal Nofre II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-ii | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Tant les parets com el sostre s'ensorren | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a l'extrem d'un camp. Les lloses dels murs, que són de mides variades, es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís, en part perdut, que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Al caramull trobem una llosa de grans dimensions que, probablement, ha estat afegida posteriorment per cobrir el desgast de la volta. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís. | 08062-8 | Camí de Cal Nofre, a mà dreta | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8248300,1.8305900 | 402886 | 4630989 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46417 | Barraca de vinya entre la Sala i les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-entre-la-sala-i-les-valls | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Parts de la barraca es comencen a ensorrar. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a la pujada d'un camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra allunyada del voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-5 | Prop de Les Valls | Durant una temporada va estar habitada per una família. El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. S'explica que, en temps de guerra, una família residí temporalment a la barraca. | 41.8008300,1.8097500 | 401119 | 4628348 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46419 | Barraca de vinya camí de Cal Nofre I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-i | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre comença a estar en mal estat. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba al costat d'un camí. Les pedres mitjanes dels murs es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Els eixos entre murs són de lloses. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres i, en aquest cas, de lloses es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra que toca el voladís. El mur lateral que dóna al camí presenta una petita obertura en forma d'espitllera, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-7 | Camí de Cal Nofre, a mà esquerra | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8242700,1.8316200 | 402971 | 4630925 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46499 | Barraca de vinya de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-lourdes | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Algunes parets estan malmeses | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba sobre una paret de vinya, en una feixa. Les lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta presenta una forma piramidal. A l'alçada de la porta les filades es van tancant mantenint l'estructura quadrangular, fins a formar una petita piràmide que es clou amb el caramull, format per un conjunt de lloses fines sobreposades. A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La coberta de pedres està recoberta per una fina capa de terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular descentrada a l'esquerra, amb una llinda de pedra allunyada del voladís. | 08062-87 | Serrat de Lourdes | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. Aquesta barraca fou utilitzada pels maquis per refugiar-se. Aquests posaren força bombes al voltant de la barraca. Durant els incendis del 1986 les bombes van començar a esclatar i se sentiren des de molts quilòmetres lluny. | 41.8339700,1.8004800 | 400400 | 4632038 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46499-foto-08062-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46499-foto-08062-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46442 | La Barraca del Guenyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-del-guenyo | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de grans dimensions construïda amb pedra i argamassa, de planta única circular. Aquesta es troba a l'interior d'un bosc, prop del Putxot. Les pedres dels murs es troben enfalcades per pedres molt petites, que serveixen de suport en combinació amb l'argamassa. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís doble que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. El caramull que corona la volta consta de vàries pedres sobreposades per deixar veure la claror des de l'interior, així com permetre la ventilació del foc que es feia dins la barraca per escalfar-se; cal observar que les parets estan fumades. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra molt allunyada del voladís. A l'interior de la construcció trobem una repisa, un banc de pedra i una llar de foc, que aprofita el mateix mur buidat. A la part superior esquerra de la llar hi ha una obertura que servia, com el caramull, per ventilar el fum. | 08062-30 | A l'E de la riera de Bellver i al S del torrent del Graner | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. Un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en aquesta barraca gran al costat del Putxot anomenada La Barraca del Guenyo. El Guenyo havia viscut a El Putxot amb nou famílies més, però quan a final del segle XIX arribà la fil·loxera, la gent abandonà casa i terres, excepte aquest personatge. | 41.8360000,1.8213100 | 402133 | 4632239 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46481 | La Barraca del Pepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-del-pepet | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | En ruïnes: la pallissa està totalment ensorrada i la barraca es troba en molt mal estat. | Barraca de grans dimensions, d'una sola planta, que s'utilitzava com a vivenda. La porta es troba a un lateral de la casa i presenta una llinda de fusta. A la dreta hi ha la pallissa, actualment ensorrada. L'edifici està fet de pedra i argamassa, amb el sostre recobert d'argila; als eixos entre façanes trobem carreus. | 08062-69 | Al SE de Vilaseca | 41.8317700,1.8506100 | 404559 | 4631737 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | No hi ha cap camí que dugui a la Barraca actualment. Es troba al marge d'un camp | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46415 | Barraca de pastor de Cal Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-cal-nofre | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. BORRÀS, Xavier. (2005). http://www.excursionismefomentmartinenc.com/altres/barraques/cabanes.doc | XVIII-XX | El sostre de la barraca comença a estar deteriorat a causa de la vegetació que hi creix al voltant. | Barraca de pastor de forma quadrangular realitzada amb pedra seca i amb la coberta aplanada de pedra i fang. En aquest cas s'han emprat pedres carreuades o lloses combinades amb falques de pedra. Està construïda aprofitant el desnivell d'un marge, de manera que queda a recer del vent. | 08062-3 | Cal Nofre. Castellnou de Bages - 08251 | Normalment les barraques de pastor es troben en zones de pastura lluny dels pobles, en aquest cas feien servei tot l'any, i als grans plans de muntanya, d'ús durant l'estiu. Es construeixen a recer, sovint en marges, i gairebé sempre prenen l'orientació E o SE. Freqüentment s'utilitza pedra provinent de l'entorn per construir-les, si bé s'agraeix la pedra carreuada combinada amb falques de pedra. Se n'obtenen barraques de formes irregulars, quadrades o rodones. Sens dubte, les seves dimensions només permeten l'aixopluc del pastor, el sarró i el gos. Però aquestes construccions també tenen altres funcions, a part d'arrecerar-se de les inclemències meteorològiques. Així, de Sant Joan fins a Sant Miquel, servien per guardar-hi cledes, cordes, vacunes i remeis, el sac de la sal, llumins, la manta, menjar i beure, ... | 41.8282400,1.8294300 | 402795 | 4631368 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46415-foto-08062-3-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46617 | Barraca entre el Puig i Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-el-puig-i-macaners | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta quadrangular. Es troba alçada sobre un camp de conreu, que consta d'un petit pendent natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben disposades de forma regular. A les façanes laterals hi ha dos finestrons. | 08062-205 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8698300,1.8004700 | 400455 | 4636019 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Maçaners és una masia que es troba dins del terme municipal de Navàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46508 | Barraca de la zona de Cal Calciner III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-iii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. En una de les lloses dels brancals hi consta la inscripció '1912', amb una creu centrada. En una façana lateral hi ha un petit finestró quadrat. | 08062-114 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipot'tica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8652100,1.8139000 | 401562 | 4635491 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46538 | Barraca del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puig-1 | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. Es troba alçada sobre un marge d'un camp de conreu, pel que en el creixement dels murs s'aprofità el pendent natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són disposades regularment i són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-126 | Nord-oest del Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8711200,1.8090000 | 401165 | 4636153 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46513 | Barraca de l'Ubagenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lubagenc | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions petites i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana a l'interior i una a l'exterior, que consisteixen en una llosa monolítica gruixuda. Les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben col·locades segons una disposició regular. A l'interior hi ha dues fornícules, un banc de pedra afegit recentment, i una obertura per a deixar escapar els fums. | 08062-119 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8489400,1.8197500 | 402023 | 4633678 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Va ser restaurada recentment en motiu de la convocatòria d'un concurs de recuperació de barraques de vinya de la zona. Es va restaurar la volta, la coberta i les parets a l'exterior. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46506 | Barraca de la zona de Cal Calciner I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La part superior de la llinda s'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. | Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta irregular, que combina la planta quadrangular i la circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra, que s'estenen al llarg de tota la façana posterior (de manera que no se'n veu el mur), i que té una funció impermeabilitzadora. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda. Tot i que l'interior es manté en bon estat, la part superior de la llinda s'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. Propera a la barraca hi trobem una bassa de reduïdes dimensions, amb parets de pedra, que servia com a petit dipòsit d'aigua per al conreu i el bestiar. | 08062-112 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8652800,1.8101600 | 401252 | 4635503 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46507 | Barraca de la zona de Cal Calciner II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | A la façana posterior el mur s'ha esfondrat parcialment, pel que l'estructura se'n podria ressentir. | Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta semicircular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra , i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. L'estructura de la barraca es manté en bon estat, excepte a la façana posterior, on el mur s'ha esfondrat parcialment. | 08062-113 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8655100,1.8129600 | 401485 | 4635525 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46614 | Barraca de Cal Mestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-mestes | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta mixta, de manera que combina la planta circular amb un angle quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-202 | Argençola | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8638600,1.8024400 | 400609 | 4635354 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46556 | Barraca de Planacoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-planacoll | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El forat a la volta podria provocar a llarg plaç que perillés l'estructura de la barraca. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs estan disposades regularment i són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. Consta d'un petit finestró a la façana principal. A causa de la pèrdua progressiva del cobriment de terra i pedra, presenta un forat a la volta. | 08062-144 | Sud-est de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8079200,1.8320000 | 402978 | 4629109 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46572 | Barraca de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tico | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la vegetació comença a cobrir-la, i a llarg plaç podria malmetre'n els murs. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i com a tancament consta d'una porta de fusta. A l'interior hi ha dos petits finestrons. | 08062-160 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8499900,1.7840300 | 399059 | 4633836 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46590 | Barraca de Gallifa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La volta s'ha esfondrat parcialment, pel que tota la barraca està seguint un procés progressiu d'enderrocament. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta, però, es troba semi enderrocada, així com part dels murs que la sostenen. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-178 | Nord-oest Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8443200,1.7851500 | 399143 | 4633205 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba cercada amb una reixa de filat metàl·lic, i és utilitzada pels caçadors per criar conills salvatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46589 | Barraca de Gallifa I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | L'esfondrament de la part superior de la volta provocarà a curt plaç l'esfondrament de la resta de la construcció. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions i té un gran forat al centre, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs es troben disposats de forma regular i són majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-177 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8450000,1.7858000 | 399198 | 4633280 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46591 | Barraca entre Argençola i Navàs I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'aprofità la paret natural per construir els murs. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-179 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8554500,1.7862100 | 399249 | 4634439 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46510 | Barraca de la zona de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-la-baga | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | L'erosió ha provocat que la terra que cobreix la barraca hagi minvat notablement. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i segueixen una disposició regular. | 08062-116 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8618200,1.8101500 | 401246 | 4635119 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46592 | Barraca entre Argençola i Navàs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-180 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8558200,1.7867100 | 399291 | 4634480 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46555 | Barraca de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-cases | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII-XX | Es troba inclinada cap a la paret de vinya. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. S'ha construït aprofitant la paret de vinya del camp on es troba, i es troba inclinada cap a aquesta. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-143 | Argençola | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8638600,1.8024400 | 400609 | 4635354 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46533 | Barraca del Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-benet | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. A l'interior, hi ha una fornícula sobre la llinda d'entrada, i als murs hi ha dos petits finestrons i una obertura a la part superior que serveix per l'escapament de fums. | 08062-121 | Nord de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8493500,1.8153100 | 401655 | 4633728 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46580 | Bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-baga | Perd part de l'aigua, que s'escola cap al camp. | Bassa artificial creada a partir d'una excavació del terreny, sense emprar materials constructius per consolidar-la. Consta d'un mur lateral recolzat en un dels marges que la delimita, i que té la funció de frenar la sedimentació de terres cap a la bassa. La pèrdua de la seva funcionalitat original, com a lloc de subministrament d'aigua per algunes tasques vinculades a la masia, tals com abeuradors de bestiar i reg, ha facilitat la propagació del canyissar. D'aquesta manera, constitueix un hàbitat idoni per les espècies animals i vegetals de la zona. | 08062-168 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8599900,1.8065700 | 400946 | 4634920 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46580-foto-08062-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46580-foto-08062-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46593 | Bassa de les Vilaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-vilaredes | Bassa artificial creada a partir d'una excavació del terreny, sense emprar materials constructius per consolidar-la. La pèrdua de la seva funcionalitat original, com a lloc de subministrament d'aigua per algunes tasques vinculades a la masia, tals com abeuradors de bestiar i reg, ha facilitat la propagació del canyissar. D'aquesta manera, constitueix un hàbitat idoni per les espècies animals i vegetals de la zona. | 08062-181 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8736300,1.8114400 | 401371 | 4636429 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46593-foto-08062-181-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 46528 | Bassa de la creu de Sant Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-creu-de-sant-toi | Bassa que fou excavada directament sobre el terreny natural, i no presenta materials de construcció de pedra. Ha quedat coberta de vegetació, especialment de canyissar, i s'hi ha creat un hàbitat propens a les espècies relacionades amb zones humides. A causa de la seva poca profunditat, és un indret on encara avui s'hi paren a beure els ramats d'ovelles de la zona, així com senglars salvatges. | 08062-107 | Argençola | 41.8526400,1.8045400 | 400766 | 4634106 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46528-foto-08062-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fonts orals, aquesta bassa deu tenir certa antiguitat, ja que recorden haver-la vist 'de tota la vida'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml