Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46575 | Pou de glaç de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-gallifa | PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | Pou de glaç excavat sota terra en la part alta d'un desnivell, sota del qual hi ha una riera. És de planta circular i d'uns cinc metres de diàmetre, aproximadament. Es troba fet amb un parament de carreus de pedra, disposats en filades regulars. Es desconeix la fondària real del pou, ja que la sedimentació de la base i la terra superior han provocat, molt probablement, el seu cobriment parcial. La part superior queda tancada amb una coberta de volta semiesfèrica, amb una única obertura a la part central. Aquesta, feta amb grans lloses monolítiques planes, presenta una forma quadrangular, que és per on s'hi accedia i per on s'extreia el gel mitjançant una politja. No s'han trobat indicis d'un túnel d'accés per accedir a la base del pou, així com tampoc del canal de desguàs de l'aigua. Tant la vegetació, com el pendent de la riera inferior no permeten obtenir-ne més informació. | 08062-163 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El consum del gel o glaç, no comença a popularitzar-se fins al segle XVI, ja que anteriorment era considerat un producte de luxe, i es mantindrà la seva producció fins al segle XIX. | 41.8462200,1.7820000 | 398885 | 4633420 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46575-foto-08062-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46575-foto-08062-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Havia estat tapat amb una gran llosa (on havia crescut vegetació) durant molts anys perquè no hi caigués el bestiar, pel que es troba en molt bon estat de conservació. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46625 | Passeres de la riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-de-la-riera-del-tordell | Es troben gairebé cobertes per complet per la vegetació. | La riera del Tordell presenta, al seu pas per la finca de Gallifa, unes passeres que s'empraven per a travessar la. Consisteixen en carreus mitjans adossats sobre un munt de terra. Es troben pràcticament coberts per la vegetació que envolta la riera. | 08062-213 | Argençola | 41.8509900,1.7826700 | 398948 | 4633948 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46625-foto-08062-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46624 | Resclosa de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-gallifa | Ha quedat coberta de sediments i vegetació, i algunes de les roques que la conformaven s'han desprès. | Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera del Tordell, prop del seu pas pel municipi de Súria. Es troba construïda de roca, i embassa part del cabal aigües amunt. El sobreeixidor ha quedat cobert de vegetació, i aigües avall, s'han acumulat sediments i fragments de roca. La resclosa permetia desviar l'aigua del seu curs per regar camps de conreu propers a la seva vorera. | 08062-212 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8505500,1.7830000 | 398975 | 4633899 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46624-foto-08062-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46624-foto-08062-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46529 | Pont de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa | XX | Aquest pont fou construït per creuar la riera d'Argençola per poder accedir a la casa de Gallifa. Es tracta d'un pont que fa uns 25 metres de llarg, i que està construït amb murs de maçoneria de pedra unida amb argamassa. Està format per tres arcs de mig punt simètrics que presenten una filera de pedra carejada al seu extrem. Als pilars de l'arc central hi ha dues plaques on hi consten les inscripcions 'Magí Gallifa' i 'Any MCMXI' . | 08062-108 | Argençola | Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca. | 41.8480500,1.7833800 | 399002 | 4633621 | 1911 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Magí Gallifa | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46572 | Barraca de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tico | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la vegetació comença a cobrir-la, i a llarg plaç podria malmetre'n els murs. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i com a tancament consta d'una porta de fusta. A l'interior hi ha dos petits finestrons. | 08062-160 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8499900,1.7840300 | 399059 | 4633836 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46603 | Resclosa de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-tico | Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera del Tordell, prop del seu pas pel municipi de Súria. Es troba construïda de roca, i embassa part del cabal aigües amunt. Part d'aquesta aigua es desviava del curs de la riera per regar camps de conreu propers a la seva vorera. | 08062-191 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8534300,1.7849600 | 399142 | 4634217 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46603-foto-08062-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 46590 | Barraca de Gallifa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | La volta s'ha esfondrat parcialment, pel que tota la barraca està seguint un procés progressiu d'enderrocament. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta, però, es troba semi enderrocada, així com part dels murs que la sostenen. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-178 | Nord-oest Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8443200,1.7851500 | 399143 | 4633205 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba cercada amb una reixa de filat metàl·lic, i és utilitzada pels caçadors per criar conills salvatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46576 | Pont de Gallifa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa-ii | XX | Pont d'un sol tram que travessa un torrent que comença més amunt de la casa de Gallifa. El parament es troba constituït per carreus mitjans de pedra irregular unida amb argamassa, i el mur del pont s'estén de forma perpendicular a aquest seguint els marges que envolten el torrent. El conforma un sol arc de mig punt, que presenta als extrems carreus de pedra carejada disposada en filades regulars. A banda i banda de l'arc, presenta un petit contrafort, i a la part superior una petita cornisa poc pronunciada. Sobre el pont hi ha una plataforma de formigó posada en els darrers anys. En aquest punt no hi ha ampits, i la zona de pas queda anivellada amb el nivell del terreny. | 08062-164 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca. | 41.8475100,1.7854700 | 399175 | 4633559 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46576-foto-08062-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46576-foto-08062-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46598 | Mur del camí de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-del-cami-de-gallifa | XX | Al camí que puja cap a la casa de Gallifa, hi ha un gran mur fet amb carreus mitjans de pedra. Aquest segueix un tram d'uns 300 metres de forma paral·lela el camí. | 08062-186 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8473700,1.7856200 | 399187 | 4633543 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46574 | Font de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-gallifa | Font natural que neix prop de la casa de Gallifa. L'aigua brolla directament al terra, tot i que s'ha canalitzat en part fins a un recinte de maó de nova construcció, que consta d'un dipòsit, i s'ha col·locat una aixeta metàl·lica per beure-la. | 08062-162 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8460300,1.7857500 | 399196 | 4633394 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46574-foto-08062-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l'inventari, la font no deixa de brollar. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46589 | Barraca de Gallifa I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | L'esfondrament de la part superior de la volta provocarà a curt plaç l'esfondrament de la resta de la construcció. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions i té un gran forat al centre, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs es troben disposats de forma regular i són majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-177 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8450000,1.7858000 | 399198 | 4633280 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46577 | Creu de terme d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dargencola | XX | Creu que delimita el terme d'Argençola (i alhora el municipal) i el començament del de Súria. Es troba situada sobre un peu format per quatre grans lloses quadrangulars que disminueixen el seu volum en funció de l'alçada, a mode de graons. El que seria el cinquè graó, es troba gravat en cadascuna de les seves cares, excepte la posterior; a la part frontal hi té l'escut i la inscripció de 'Catalunya', en un lateral hi té l'escut i la inscripció d''Argençola', i a l'altre lateral hi posa 'MSF 1923', que fa referència a qui féu construir-la i l'any en què es va fer. Sobre aquesta llosa hi ha una altra llosa esculpida que s'estreny a mida que creix en alçada, i que presenta una cornisa petita amb volada a la part superior. Culmina el volum una creu llatina que combina el metall i el morter de calç. | 08062-165 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8538400,1.7859200 | 399222 | 4634261 | 1923 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46577-foto-08062-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46577-foto-08062-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'altra punta del municipi, ja dins el terme municipal de Balsareny, hi ha una creu de les mateixes característiques que aquesta, i en comptes de tenir inscrit 'Argençola', hi posa 'Balsareny'. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46616 | Toll de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, just abans de la resclosa de Cal Tico, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Aquesta cau des d'una formació rocosa que travessa la riera de forma perpendicular, les roques de la qual presenten llargs talls laminats. És un toll de poca fondària, però esdevé un indret favorable per a l'hàbitat tant de fauna aquàtica com terrestre. | 08062-204 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8530400,1.7861300 | 399238 | 4634172 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||||
| 46591 | Barraca entre Argençola i Navàs I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-i | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s'aprofità la paret natural per construir els murs. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. | 08062-179 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8554500,1.7862100 | 399249 | 4634439 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46592 | Barraca entre Argençola i Navàs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-ii | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-180 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8558200,1.7867100 | 399291 | 4634480 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46546 | Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa | XX | Casa de planta baixa, pis i golfes que té la coberta de tipus basilical, pel que el nivell de les golfes, també de dos vessants, sobresurt amb un cos central a la zona del carener de la coberta principal. Adossada a la façana de tramuntana hi ha una torre de planta quadrangular de planta baixa i tres pisos, i que representa la part més emblemàtica del conjunt. Davant de la torre, a un nivell inferior del sòl respecte el volum principal i amb un pati interior enmig, hi ha les corts i el femer de dos nivells d'alçada i de quatre i dos vessants, respectivament. La casa de Gallifa es va construir seguint un esquema compositiu simètric. Així, la façana principal, orientada a migdia, té un portal centrat d'arc rebaixat de pedra carejada, i a banda i banda té una petita finestra de ceràmica d'arc de mig punt. Tant a la façana de ponent com a la de sol ixent, hi ha a la planta baixa la mateixa tipologia de finestres que a les de la façana principal. Al primer pis, des de la façana principal, hi ha centrada una galeria oberta de tres pòrtics de mig punt suportats per pilars de ferro, amb una barana de ferro senzilla que la tanca. Sobre d'aquesta galeria hi ha les inscripcions '1913/ M G' de rajola vidrada, que fan referència a l'any de construcció de la casa i al seu autor, Magí Gallifa. A cada costat de la galeria hi ha una finestra ceràmica de mitjanes dimensions, d'arc escarser amb la llinda prominent. D'aquestes mateixes obertures n'hi ha tres a la façana de ponent (una ha estat canviada), i tres més a la de sol ixent, totes elles alineades amb les del pis inferior. També n'hi ha una a les golfes a la façana principal, mentre que a ponent i sol ixent hi ha dues petites finestres arrebossades. Pel que fa a la torre, tan sols té una finestra al segon pis a la façana de tramuntana i, al pis superior, a cada façana en té tres d'allargades arrebossades, a mode d'espitlleres. A la part del ràfec hi ha una cornisa amb volada que combina fileres de rajols plans i quadrangulars. Com a coronament, la torre consta d'una filera de quatre merlets a la façana de ponent i de sol ixent, i de tres a la façana de migdia i de tramuntana. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, que es troba erosionat a la façana principal, deixant veure en alguns trams el paredat de pedra i argamassa. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través d'una filera de rajols ceràmics vidrats de color verd al primer nivell, col·locats de forma romboïdal. També hi ha marcada una filera vertical de carreus regulars de pedra als eixos entre façanes. El ràfec del volum principal es troba decorat amb cinc fileres de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, la distribució de la casa respon a l'estructura de tres crugies, que es manifesten a l'exterior a partir de les obertures. Els sostres de la planta baixa es troben constituïts per voltes de maó, i als pisos superiors per bigues de fusta. La torre és la caixa d'escala per accedir als pisos superiors. Davant de la façana de sol ixent, alienades amb les corts de tramuntana, hi ha unes corts de planta baixa amb una era encaironada al davant. | 08062-134 | Nord-oest de Castellnou de Bages | Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur. | 41.8454500,1.7878700 | 399371 | 4633327 | 1913 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Magí Gallifa | També es coneix amb el nom de Mas Bosch. | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46571 | Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Actualment s'està restaurant per complet, ja que es trobava en estat semiruïnós. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La façana principal, orientada a sol ixent, té un portal amb llinda plana de pedra carejada i els brancals ceràmics, i es troba desplaçat a l'extrem de la façana més pròxim a migdia. Al primer pis hi ha tres finestres arrebossades disposades sense ordre, i també són visibles quatre tirants (dos entre la PB i el P1, i dos entre P1 i golfes) que reforcen l'estructura. A les golfes hi ha una petita finestra feta amb ceràmica en un extrem. A la façana de migdia hi ha centrada una petita finestra arrebossada a la planta baixa, i al primer pis hi ha dues finestres d'iguals característiques, amb llinda d'arc rebaixat de maó a plec de llibre, que són el resultat d'una intervenció sobre les originals. A l'alçada de les golfes hi ha dues finestres centrades, que són arrebossades amb llinda plana ceràmica, i entre elles hi ha una finestra com les del primer pis, però tapiada. A la façana de ponent totes les obertures són arrebossades amb llinda plana, que es distribueixen en dues a la planta baixa, una a cada extrem de la façana al primer pis, i dues que queden a sota el ràfec; totes elles segueixen una disposició aleatòria per la façana. A la meitat de ponent de la façana de tramuntana hi ha un cos adossat de planta baixa i pis i un sol vessant, que desaigua a la façana de ponent. Aquest cos, a l'interior del qual hi ha una tina, es troba alçat tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que queda gairebé alineat amb els dos pisos superiors del volum principal. Als eixos que conforma aquest cos hi ha grans carreus treballats. Tant en aquest volum, com a la façana de tramuntana on es troba adossat, hi ha restes de la capa de morter de calç original de la casa, però a la resta de la construcció l'acabat és la pedra vista. Davant de la façana de ponent hi ha un volum de forma perpendicular respecte el volum principal que correspon a les corts i la pallissa de la casa, que es troba en estat semi ruïnós. A l'interior, es conserven parcialment els paviments originals de tova, així com una biga d'una premsa empotrada a una paret on hi consta gravat l'any 1861. | 08062-159 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8520400,1.7880800 | 399399 | 4634059 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46567 | Jaciment al nord de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-nord-de-cal-tico | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. | V-XV | Una part del jaciment es troba en un camí rural, pel que el pas de vehicles en pot malmetre les restes. | En un petit turó a tocar el bosc d'Argençola es va trobar un gran nombre de ceràmica grisa medieval, especialment al peu del camí i en el primer marge. No hi ha estructures que permetin contextualitzar la troballa. Després de l'excavació de l'indret, es va determinar que hi havia vàries formes de vores exvasades, algunes amb decoracions incises de ceràmica grisa medieval, i ceràmica a torn oxidant. Actualment, s'han localitzat petits fragments de ceràmica grisa medieval. | 08062-155 | Argençola | La troballa fou descoberta pel senyor Josep Rodríguez de Súria. | 41.8549800,1.7901600 | 399576 | 4634383 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46573 | Cal Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-0 | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en estat ruïnós de la qual només queda en peu l'estructura exterior fins a l'alçada de la planta baixa, excepte un petit tram on queda part del mur del primer pis. Actualment no se'n distingeixen les obertures, la coberta ni els pisos, però les fonts fotogràfiques consultades presenten indicis que era a de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, té encara la part inferior dels brancals del portal principal, que sembla que era emmarcat amb pedra carejada i llinda plana. A la façana de sol ixent, on els murs tenen la màxima alçada del conjunt, hi ha els que devien ser edificis annexos o ampliacions de la masia. Davant de la façana de migdia hi ha la pallissa, de dos nivells, que també es troba en estat ruïnós. A l'interior de la casa, es poden veure, entre la vegetació que ha crescut, tres tines circulars encaironades i envernissades. | 08062-161 | Nord-oest Castellnou de Bages | Vila Rovira apunta al segle XVIII com al període en què probablement fou construïda. No hi ha prou indicis per confirmar-ho. | 41.8505800,1.7913900 | 399671 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fotografies fetes a la casa al 1982, encara tenia els murs exteriors fins a l'alçada del primer pis, i seria probable que la coberta fos a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Cal afegir que té unes bones vistes de la zona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46602 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-1 | AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | Tan sols es manté la bassa. | Seguint la riera del Tordell, davant dels colomars de la Vila d'Argençola, hi ha les restes del que havia estat un molí hidràulic. Constitueix una estructura rectangular, amb forma de bassa, que ocupa un tram de la riera on l'aigua queda retinguda. El primer mur que trobem és el que facilita el salt d'aigua que permetria impulsar la roda que transformarà aquesta energia en energia motriu. De la roda no en queden restes, com tampoc de cap element associat al molí. | 08062-190 | Argençola | 41.8581700,1.7916100 | 399701 | 4634735 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46568 | Colomars de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomars-de-la-vila | XX | Entre la font de la Vila i la riera del Tordell, trobem dos colomars separats entre ells uns 20 metres. Tots dos són de planta circular i d'un nivell, amb la coberta cònica. Sota de la coberta, hi ha dues fileres circulars d'espais rectangulars a mode de nínxols, que és l'espai per on hi accedeixen els coloms. Sota d'aquests, el mur que els conforma és de ceràmica col·locada a plec de llibre. El colomar més proper a la font consta d'una placa a la part inferior on hi consta la inscripció 'MSF-1926'. A l'altre costat de la riera, és visible una altra filera de nínxols, construïts sobre la roca natural. | 08062-156 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8576900,1.7916800 | 399706 | 4634682 | 1926 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46568-foto-08062-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46568-foto-08062-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46551 | Font d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dargencola | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | La font d'Argençola forma part del conjunt de la Vila d'Argençola, davant de la riera del Tordell. Consisteix en un cos construït sota al nivell natural del sol, pel que per accedir-hi s'han de baixar unes escales de rajols ceràmics. A banda i banda d'aquestes hi ha les parets de maó que suporten les terres naturals, i al final de les escales hi ha, coberta amb una volta de carreus, la font. Aquesta consisteix en un brollador metàl·lic que surt de la paret, la qual té un raig continu d'aigua que cau directament sobre el terra. | 08062-139 | La Vila d'Argençola | Miquel Saladrigas era el propietari de la Vila durant la primera meitat del segle XX. Tenia dues filles, a les qui feu construir una font per cada una. Aquesta font és la que corresponia a la Núria. | 41.8576100,1.7917700 | 399714 | 4634673 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46551-foto-08062-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46551-foto-08062-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46626 | Toll de la resclosa de Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-resclosa-de-cal-tico | Al seu pas per Argençola, passat el nucli de La Vila, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l'aigua. Antigament, en aquest indret hi havia una resclosa, que a causa del seu desgast ha acabat desapareixent. Això ha afavorit la formació d'aquest toll, d'aigües profundes. | 08062-214 | Argençola | 41.8549700,1.7923500 | 399758 | 4634379 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 46550 | La Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-lleo | XX | La font del Lleó es troba dins el marc de la Vila d'Argençola, davant de la riera del Tordell. La construcció que l'alberga es troba situada dins un marge, i la font es troba empotrada. Aquest cos consisteix en dos murs laterals de mamposteria que es tanquen de forma obtusa cap a la paret posterior, que és on s'emplaça la font. Cobreix el cos una volta de carreus plans que segueix el mateix angle que els murs. A les dues parets laterals hi ha dos bancs de pedra que es tanquen cap a la font. Aquesta, es troba esculpida en pedra, amb un marc rectangular vertical que s'estén fins al terra. Alhora, en aquest marc hi ha un altre rectangle amb gravat ornamental, amb una placa metàl·lica a la part inferior on hi posa 'MARIA DEL CARMEN/ DIA 31 ENERO AÑO 1931'. Sota d'aquesta hi ha el brollador, que consisteix en un altrelleu del cap d'un lleó, que escup l'aigua per la boca. L'aigua cau en una petita pica circular. | 08062-138 | La Vila d'Argençola | Miquel Saladrigas era el propietari de la Vila durant la primera meitat del segle XX. Tenia dues filles, a les qui feu construir una font per cada una. La font del lleó la va construir per la que s'anomenava María del Carmen. | 41.8566200,1.7926800 | 399788 | 4634562 | 1931 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46550-foto-08062-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46550-foto-08062-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46562 | Pallissa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-vila | Pallissa que es troba situada davant el nucli de la Vila d'Argençola, a l'altre costat de la carretera, en un terreny amb desnivell, pel que des de la façana posterior tan sols hi ha un nivell d'alçada. Consta de dues vessants i es troba alçada tres nivells. Els murs són fets de pedra i argamassa vista, excepte la part sota el ràfec, que és feta de maó i respon a una ampliació. Totes les obertures segueixen una mateixa tipologia, d'arc de mig punt o circulars i emmarcades amb un relleu de ceràmica; es troben ordenades seguint una disposició simètrica. A la planta baixa tenen la variació que al centre hi ha una barra ceràmica vertical que les divideix. D'aquestes n'hi ha dues a la façana de sol ixent, i quatre a la de migdia, amb el portal fet d'obra al centre. De les altres, al primer nivell, n'hi ha tres a la façana de sol ixent i cinc a la de migdia; aquesta distribució es repeteix al nivell superior amb obertures circulars. A les façanes de migdia i de tramuntana, l'ampliació de sota el ràfec s'ha resolt amb una galeria oberta de quatre pòrtics rectangulars. La façana de ponent es troba semi oberta, amb un mur que tanca el primer nivell de forma semicircular, interrompuda al centre per una obertura. A la façana de tramuntana tan sols hi ha dos portals d'arc de maó pla. La coberta és feta d'uralita, i es troba suportada per cairats de fusta. Tant el nivell del forjat del primer pis com els eixos entre façanes es troben marcats amb ceràmica, a mode de carreus. | 08062-150 | Argençola | 41.8592800,1.7931300 | 399829 | 4634856 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46562-foto-08062-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46562-foto-08062-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46562-foto-08062-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 46566 | Festa Major d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dargencola | Al nucli d'Argençola, al nord del municipi de Castellnou de Bages, es celebra la festa major el tercer diumenge de maig. Antigament, es celebrava davant l'església de Santa Eulàlia i hi venia gent de tota la comarca. Al matí hi havia una missa en honor a Santa Eulàlia, i a la tarda es ballava davant l'església, que es guarnia de boixos per a la ocasió. Actualment, després d'uns quants anys en què es deixà de celebrar, s'ha recuperat la festa. L'emplaçament segueix essent dins el nucli constituït al voltant de la casa de la Vila, tot i que s'ha desplaçat a l'era de davant de la pallissa, a l'altre costat de la carretera. A part de la tradicional missa al matí i el vermut davant l'església, s'han incorporat proves de tractors i un concurs d'acordionistes, entre d'altres activitats. Conclou la festa el ball de la tarda. | 08062-154 | Argençola | 41.8592800,1.7931300 | 399829 | 4634856 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||||
| 46599 | Murs de contenció de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-contencio-de-la-vila | El nucli de la Vila d'Argençola es troba situat en la part alta d'un desnivell, pel que es van construir un conjunt de murs contenció que suporten el pes de la terra acumulada. Els murs es troben distribuïts de forma esglaonada per les diferents terrasses de conreu que s'han creat. El parament del mur és de pedra unida amb argamassa. Constitueixen un element característic entorn el conjunt arquitectònic de la Vila. | 08062-187 | Argençola | Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de 'Joan Vila de Argensola', el mateix nom que encara rep actualment la casa. Les tines i la premsa de vi formaven part d'aquesta masia, així com probablement aquests murs de contenció (ja que el nucli de l'església i la masia ja estava format). | 41.8587600,1.7934400 | 399854 | 4634798 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46599-foto-08062-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46599-foto-08062-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46563 | Tines de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-vila | XVIII-XIX | Es troben en mal estat estructural, i una part va ser enderrocada voluntàriament per evitar despreniments sobre la carretera, pel que en perilla la integritat. | Tines que es troben construïdes davant del nucli de la Vila d'Argençola, a l'altre costat de la carretera. Es troben en un terreny amb fort desnivell, fet comú en aquestes construccions perquè així es facilitava l'accés superior de forma natural. En aquest desnivell, els cossos quadrangulars que alberguen les tines es troben construïts en dos nivells d'alçat adossats entre sí, i es distribueixen en dues fileres; una de cinc cossos arrenglerats al superior, i una altra de quatre cossos arrenglerats a l'inferior. Els cossos superiors són de planta baixa i pis, amb la coberta d'un vessant que desaigua a davant; aquests es troben units als inferiors, de planta baixa i pis dos centrals, i de planta baixa els laterals, tots amb la coberta com els anteriors. Els cossos posteriors tenen accés per la façana de ponent, on hi ha quatre portals d'arc de maó pla, que a l'interior guarden les tines, que són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Per aquest punt s'abocava la verema a les tines, i el vi es buidava per baix, per on s'accedeix des dels cossos inferiors. Tots els cossos es troben construïts amb pedra i argamassa, i alguns es troben acabats amb pedra vista, i d'altres estan arremolinats amb una capa de calç terrós. Al nivell inferior hi ha, orientats a sol ixent, quatre portals de diferents tipologies: un amb llinda de plana de pedra carejada i brancals amb carreus regulars, un altre amb llinda de pedra carejada i brancals ceràmics, un altre de pedra carejada i llinda plana, i una d'arrebossada. Els dos cossos centrals d'aquest nivell tenen els pisos superiors enderrocats recentment; expliquen que es va fer per tal d'evitar el seu esfondrament sobre la carretera, que queda just a sota. | 08062-151 | Argençola | Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de 'Joan Vila de Argensola', el mateix nom que encara rep actualment la casa. Les tines i la premsa de vi formaven part d'aquesta masia. | 41.8593900,1.7936200 | 399870 | 4634868 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46542 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-0 | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XX | Gran casal al voltant del qual s'organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d'una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d'una torre de planta quadrada de tres nivells d'alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa. La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d'accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció 'La Vila 1922' al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d'ordre corinti. Des d'aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l'anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana. Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d'arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d'arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s'estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l'altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d'una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l'altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d'arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d'ordre corinti. Sobre d'aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica. A l'altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d'arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s'hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d'aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions. Pel que fa a la torre, és d'un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s'inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d'arc de mig punt a la part frontal. Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d'arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment. Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció 'La perla de Catalunya'. Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l'exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d'un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d'un pòrtic d'arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert. | 08062-130 | Argençola | Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de 'Joan Vila de Argensola', el mateix nom que encara rep actualment la casa. No fou fins a principis del segle XX, quan Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8590300,1.7937100 | 399877 | 4634828 | 1906-22 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | (Continuació descripció) Per la façana de xaloc hi ha adossat de forma perpendicular un altre volum de planta baixa i pis amb obertures de llinda plana i coronament amb merlets, que queden substituïts a la façana posterior per una capçalera de formes ondulants que sobresurt en alçada. En aquesta hi consta la inscripció ' 1906', que és l'any de la primera fase constructiva de la casa que veiem actualment.L'acabat exterior és de pedra vista (en alguns trams carreus regulars) a la planta baixa i al volum de xaloc, i arrebossat als volums superiors; excepte la torre, la capçalera i els elements decoratius, que són d'obra vista. Els eixos entre façanes dels diferents nivells es troben decorats amb ceràmica a mode de carreus de pedra, com és característic en l'arquitectura popular. Adossat de forma perpendicular a la façana de xaloc hi ha tres cossos de planta baixa paral·lels entre sí, que consten de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Són les que havien estat les cotxeres de la casa, davant de les quals hi ha l'església romànica de Santa Eulàlia. Al seu costat hi ha la rectoria, i seguint el camí es travessa la riera d'Argençola per un pont del mateix període de construcció que la casa. A una banda del pont queden els llacs artificials de La Vila, i a l'altra les diferents preses i les fonts que segueixen la riera. Alhora, davant de la façana de garbí hi ha les corts i un femer antic amb volta de canó; davant de la de mestral, a l'altre costat de la carretera, hi ha les tines i la pallissa. El conjunt format per la casa, l'església i la rectoria es troben en un marge amb desnivells, pel que es van construir grans murs de contenció esglaonats de pedra per suportar-ne la terra. | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46597 | Cotxeres de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-de-la-vila | XX | Una d'elles no té coberta, que pot provocar el deteriorament progressiu i el ressentiment de l'estructura. | A la façana posterior de la casa de la Vila hi ha adossades tres cotxeres de planta baixa, amb les cobertes a dos vessants amb el carener perpendicular a la seva façana principal. La seves façanes principals, encarades a l'església de Santa Eulàlia d'Argençola, presenten una composició simètrica que ve reforçada per la distribució de les obertures. Cada cotxera té centrat un portal emmarcat amb ceràmica amb relleu a la llinda; les dues primeres el tenen d'arc d'ansa-paner i de majors dimensions que el de l'altre extrem, d'arc escarser. El portal de la cotxera central presenta una rajola amb l'any '1945' gravat, que correspon al seu any de construcció. Cada portal té una finestra a cada costat, de la mateixa tipologia de les que hi ha a la planta baixa de la casa de La Vila. Són d'arc de mig punt emmarcades amb ceràmica, i la llinda té un relleu de poca volada. Les dues cotxeres dels extrems presenten una obertura d'aquestes característiques a la façana lateral que queda lliure. El cos del portal més petit té una petita obertura circular de ceràmica sobre el portal. Aquest no s'emprava com a cotxera, sinó que n'era un annex, cosa que es posa de manifest tant per la variació tipològica respecte les altres, com per les dimensions del portal (no hi entra un cotxe). Aquest ha perdut la coberta, i el central té la part superior construïda amb maó, pel que l'única que es troba en bon estat de conservació és la de l'altre extrem, que limita amb la façana de gregal de la casa. El parament del mur, a part de la reforma de maó vist del cos central, és de pedra unida amb argamassa. | 08062-185 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa de La Vila, a la que donà l'aspecte actual, i hi afegí a la part posterior les cotxeres per guardar-hi els seus vehicles. | 41.8588900,1.7937900 | 399883 | 4634812 | 1945 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46597-foto-08062-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46597-foto-08062-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46570 | Santa Eulàlia d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-dargencola | AA.VV. (1994). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà, Solsonès. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XVIII | Església d'una sola nau i de planta rectangular que té la coberta de dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. A la part del carener, encarat a la façana principal, hi ha un campanar que sobresurt en alçada, i que té els vessants com els del volum inferior. La façana principal, orientada a ponent, consta d'un portal centrat d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella de la clau de majors dimensions que les altres. A un costat d'aquest, hi ha una imatge i una inscripció amb rajoles vidrades on hi ha una il·lustració de Santa Eulàlia, i una explicació dels orígens de l'església, respectivament. Sobre del portal, presenta una petita obertura circular emmarcada amb pedra carejada de forma quadrangular, des de la que surten quatre pedres que donen a l'obertura l'aparença d'una creu grega. Al campanar hi ha dues obertures mitjanes d'arc de mig punt, dins de les quals trobem dues campanes. Corona l'església, centrada en la seva part més alta, una creu llatina de pedra. A la façana de tramuntana hi ha adossat de forma perpendicular un petit cos de planta baixa, amb una única obertura, que constitueix la sagristia de l'església. A la façana de migdia hi ha un cos adossat de forma posterior, de planta baixa i de majors dimensions que el de tramuntana. Aquest presenta una teulada d'uralita i el mur de maó vist. El tractament del mur és arrebossat i pintat de color ocre. Els angles entre façanes es troben delimitats per carreus mitjans de pedra.. Al ràfec es troba decorat amb tres fileres de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, presenta una única volta d'ansa-paner, i totes les parets es troben enguixades. Consta d'un altar-retaule senzill, així com d'un confessionari, una capella amb un sant, tres figures de sants al voltant de l'altar (amb Sant Antoni, Sant Isidre i Santa Eulàlia), un baptisteri, etc. Es troba situada dins el nucli de la Vila d'Argençola, entre la casa principal i la rectoria. | 08062-158 | Argençola | L'any 1950, Ramon Masnou Baixeda, bisbe de Vic, va descobrir una placa ceràmica a la façana principal, on consta la inscripció ' En el término del antiguo castillo de Argensola, consta la existencia de una iglesia eregida en el año 993 en función de centro parroquial dedicada a Santa Eulalia. La actual iglesia fue edificada en 1787 seguramente sobre el emplazamiento de la primitiva. -MCML-'. Això apuntaria a que es tracta d'un lloc de culte molt antic, tot i que no semblen quedar-ne vestigis. | 41.8586400,1.7938600 | 399889 | 4634785 | 1787 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46587 | Rectoria de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-eulalia | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIX-XX | L'estat d'abandonament i l'enderrocament del porxo frontal fan que presenti un aspecte força deteriorat. | La rectoria de Santa Eulàlia es troba davant de la façana de migdia de l'església. Es troba assentada sobre un terreny amb desnivell descendent, pel que la façana posterior presenta un nivell menys que la principal. Consta de planta baixa, pis i golfes, i coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Des de la façana posterior hi ha signes en el mur que indiquen que fou ampliada en alçada amb un nivell més. La façana principal, orientada a xaloc, tenia un porxo adossat de baixa qualitat constructiva, i que s'estenia al llarg dels dos primers nivells. En ser enderrocat aquest, el mur ha quedat amb els forats dels cairats i les restes de pintura del porxo. Pel que fa a les obertures, en aquesta façana hi ha centrat un portal d'arc escarser emmarcat amb ceràmica disposada a plec de llibre. En un costat té un portal auxiliar d'arc escarser arrebossat. Al pis superior, centrats marcant els eixos compositius de la façana, hi ha tres finestrals d'arc escarser arrebossats, un dels quals ha perdut la llinda, suposadament quan es va enderrocar el porxo. Al pis de les golfes, sobre les obertures del primer pis, hi ha tres finestres de llinda plana emmarcades amb ceràmica. A la façana de mestral hi ha un portal arrebossat i una finestra al costat, tots dos arrebossats, i una finestra superior ceràmica. A la façana de gabí tan sols hi ha una finestra ceràmica al primer pis, i a la de gregal hi ha una finestra arrebossada i un petit cos adossat de dos nivells amb una altra finestra arrebossada. L'acabat exterior és arremolinat amb calç de color terrós, excepte al primer pis de la façana de xaloc i de gregal, on es troba pintada de color blanc. | 08062-175 | Argençola | Expliquen que després de 1936, el rector que vivia a Sant Andreu, després de l'incendi d'aquesta, va anar a viure en aquesta parròquia. Fou habitada fins el 1960 pel Mossèn Ramon Carbonell, i ha restat deshabitada des d'aleshores. | 41.8585000,1.7940000 | 399900 | 4634769 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46587-foto-08062-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46587-foto-08062-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46564 | Pont de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vila-0 | XX | Pont que fou construït per travessar la riera del Tordell cap a la zona dels Llacs i les fonts dins el nucli de la Vila d'Argençola. És de dos trams, i es troba construït amb grans carreus de pedra regular als extrems, i pedra i argamassa a la resta. El conformen dos arcs rebaixats, que presenten grans carreus disposats verticalment als seus extrems. El pilar central queda cobert, a banda i banda, per un mateix esperó semicircular que té la funció de tallar el corrent de la riera al seu pas per sota el pont. No presenta cap ampit, i la zona de pas queda anivellada amb el nivell del terreny. Al costat de ponent, sobre l'esperó, hi ha una placa quadrangular amb la inscripció 'MSF/1917'. Des del camí que ve de la Vila hi ha un portal amb murs laterals i pilars ceràmics, que dóna pas al pont. | 08062-152 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. | 41.8579900,1.7940200 | 399901 | 4634712 | 1917 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46564-foto-08062-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46564-foto-08062-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46595 | Embarcador dels llacs de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embarcador-dels-llacs-de-la-vila | XX | L'embarcador dels llacs consisteix en una petita construcció d'un sol nivell, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Es troba construïda en el marge del llac, de manera que el nivell del terra coincideix amb el de l'aigua. La façana de migdia és la que es troba encarada als llacs, i consta d'una obertura amb una llinda de fusta en primer pla, i en un pla posterior té una obertura d'arc de mig punt que es troba tapiada amb maó. Aquest és l'accés per la barca, que havia de ser de petites dimensions si tenim en compte el volum de la construcció. L'accés a peu a l'embarcador es feia per la façana de ponent, a través d'una obertura que s'estén en tota l'alçada aquesta façana. Hi ha una placa ceràmica al costat d'aquesta obertura, on hi ha inscrit 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa'. A continuació hi ha anotats els anys i les medicions que es van fer. També consta d'una petita finestra a la façana de tramuntana i a la de sol ixent. El parament del mur és fet a base de pedra i argamassa, i l'acabat exterior és arrebossat i pintat de blanc. A l'interior, el terra es troba foradat al centre, amb un acabament semi circular a la punta, on la barca quedava ben encaixada. Hi ha senyals a les parets de grans crescudes de l'aigua del llac, que provocaven d'inundació de l'embarcador. | 08062-183 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l'embarcador: 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa/ Junio de 1934 0'45 metros/ Junio de 1936 0'36/ Octubre 1940 0'74/ Agosto 1941 1'49'. Aquesta ens indica que durant els primers anys d'existència dels llacs, el nivell de l'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix. | 41.8587100,1.7953400 | 400012 | 4634791 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46595-foto-08062-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46595-foto-08062-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46565 | Preses de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/preses-de-la-vila | XX | La presa principal presenta petites esquerdes que fan que l'aigua s'escoli, i alhora la vegetació n'accelera el desgast. | L'embassament de la Vila d'Argençola es va crear artificialment a partir d'un conjunt de preses i rescloses fetes a la riera del Tordell. La presa principal del conjunt és de volta, tenint una alçada aproximada d'uns cinc metres. El parament de la presa està fet per grans carreus de pedra regulars amb morter de calç, i baixa de forma esglaonada aigua avall. Centrats en el parament hi ha tres grans contraforts que s'estenen en tot el seu recorregut. El sobreeixidor queda al descobert per la part de l'embassament, a causa del baix nivell de les aigües que presenta. La segona resclosa que hi trobem és de menors dimensions que la principal, amb uns dos metres i mig d'alçada, aproximadament. Es troba parcialment assentada sobre la roca natural que caracteritza aquesta riera. Com l'anterior, el parament és fet amb carreus de pedra i morter de calç. Al centre del mur sobresurt un sobreeixidor amb caiguda lliure, que facilita el descens de l'aigua. La tercera resclosa que hi trobem és de dimensions similars a la segona, amb uns dos metres i mig d'alçada, aproximadament. Es troba parcialment assentada sobre la roca natural que caracteritza aquesta riera. Com l'anterior, el parament és fet amb carreus de pedra i morter de calç. Al centre del mur sobresurt un sobreeixidor amb caiguda lliure. El parament de l'aigua amunt queda visible a causa del poc cabal d'aigua de la riera. La presa té, en cadascun dels marges laterals de la riera, un mur de pedra de grans carreus i morter de calç, i s'ha pavimentat la zona de caiguda aigües avall. | 08062-153 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. Per la construcció de les preses, es va contractar un gran nombre de personal, que venia de tots els indrets de la comarca. | 41.8583400,1.7953700 | 400014 | 4634750 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46565-foto-08062-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46565-foto-08062-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades són de la presa principal. Les de la segona presa són: 399916,4634954. Les de la tercera: 399836,4634987. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46596 | Parets de vinya de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-la-vila | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Algunes es troben semi enderrocades, i d'altres cobertes de vegetació. | Parets de vinya de pedra seca que es troben situades en el marge d'unes feixes de conreu, davant del nucli de la Vila d'Argençola. El mur suporta el pes de la terra acumulada, pel que el seu parament ha estat col·locat per donar-li resistència i alhora permetre el drenatge de l'aigua. Tot i que l'alçada de les diverses parets és variable, totes elles estan formades per murs de pedres irregulars de dimensions petites i mitjanes. La major part presenten al coronament del mur una filada de pedres disposades de forma vertical. | 08062-184 | Argençola | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques. | 41.8601700,1.7953800 | 400017 | 4634953 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46543 | Llacs d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llacs-dargencola | AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. http://mediambient.gencat.net/Images/43_37935.pdf | XX | El sediment acumulat i el poc cabal de la riera poden provocar-ne la desaparició com a zona humida. | Embassament d'una hectàrea i mitja creat de forma artificial tot aprofitant el pas de la riera d'Argençola per la zona, que és una tributària del riu Cardener. La presa principal es va construir durant els anys vint del segle XX, a partir dels quals la riera ha acumulat sediments fins a provocar una notable reducció de la superfície estanyada. El nivell de l'aigua ha minvat molt amb el pas del temps, cosa que ha provocat que el canyissar s'està convertint en un ecosistema pràcticament terrestre. El canyissar constitueix un hàbitat propici per a aus aquàtiques, com són l'ànec collverd (Anas platyrhyncos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fotja (Fulica atra); i les aus estacionàries com la cigonya (Ciconia ciconia) i l'agró roig (Ardea purpurea). El bosc de ribera, però, és pràcticament inexistent. També hi signes evidents del pas de senglars per la zona. Els llacs i el bosc d'Argençola constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-131 | Argençola | A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l'embarcador: 'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa/ Junio de 1934 0'45 metros/ Junio de 1936 0'36/ Octubre 1940 0'74/ Agosto 1941 1'49'. Aquesta ens indica que durant els primers anys d'existència dels llacs, el nivell de l'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix. | 41.8587100,1.7962800 | 400090 | 4634790 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46543-foto-08062-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46543-foto-08062-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46594 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i amb coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus II-2 definida per Danés i Torras. Es trobava formada per dos volums superposats un davant de l'altre, dels quals el primer era de menors dimensions. La façana principal, orientada a xaloc, es troba pràcticament enderrocada per complet, i la posterior tan sols manté el mur a la part que correspon a la planta baixa. En canvi, les dues façanes laterals arriben en alguns trams fins a l'alçada del ràfec, on és visible una petita cornisa de pedra de poca volada. D'aquestes, la façana de gregal es troba coberta per vegetació trepadora. La façana de garbí presenta senyals en el mur de l'existència d'una porta de pedra disposada a plec de llibre, així com hi ha un tram en què les pedres es troben disposades de cantó (com en l'aparell d'espiga, però tan sols d'una filada). A sota el ràfec hi ha l'única finestra que es conserva; és arrebossada amb la llinda plana de ceràmica. El parament de la masia es troba constituït per carreus desiguals disposats en filades irregulars. Els angles entre façanes es troben definits per carreus de majors dimensions que els dels murs. L'interior es troba completament cobert per la vegetació. A pocs metres de la casa hi ha una tina circular encaironada dins una construcció que ha perdut la coberta. | 08062-182 | Nord-oest de Castellnou de Bages | 41.8520400,1.7980300 | 400225 | 4634047 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46500 | Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lourdes | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIX | La Verge ha desaparegut, el sostre s'ha ensorrat i part de les parets també. A més, les parets que queden estan esquerdades | Petita capella en avançat estat d'ensorrament que es troba a la zona d'Argençola, situada al cim d'un petit coll anomenat el serrat de Lourdes entre el torrent de Viladelleva i la rasa del Guerxo, prop dels masos de Viladelleva i Colldeforn. Avui dia la coberta i el frontis han desaparegut. Capella d'una sola nau de cinc metres de llargada per tres d'amplada amb murs fets de pedra combinada i argamassa. Per les restes es pot deduir que la coberta feta de teula era de doble vessant. El frontis era situat a garbí i presenta les restes d'un portal amb un emmarcament de rajols ceràmics. A l'interior queda la fornícula de forma semicircular i amb un petit arc de mig punt, on estava la imatge de la Verge, i les restes d'uns graons de pedra per accedir a la fornícula. Tant els murs interiors com exteriors estan mancats de decoració. | 08062-88 | Serrat de Lourdes | Segons explica Vila Rovira, la capella fou construïda entre la dècada de 1870 i 1880, gràcies a la iniciativa dels pagesos del mas de Viladelleva, de Cal Ferrer, Cal Torrente i d'altres veïns de Castellnou. Quan feien la plantació de ceps per les terres d'aquests masos van fer la promesa que si arribaven a plantar fins dalt la carena anirien al santuari de Lourdes (França) i portarien una imatge de la Verge, i al cim de la carena construirien una petita capella per col·locar-hi la imatge a l'interior. Així ho van fer ja que la plantació de ceps va arribar fins el cim de la carena. Van anar en peregrinatge fins a Lourdes; un tal Jaume Peramiquel en va ser el portador fins a Castellnou i allí, al cim de la carena, es va construir la capella, la qual va ser molt visitada i venerada per tots els veïns de Castellnou. Entre els anys 1936 i 1939 la capella va ser saquejada i parcialment destruïda i avui dia només en resten els murs laterals i la capçalera. | 41.8335700,1.7986600 | 400248 | 4631996 | 1870 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46500-foto-08062-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46500-foto-08062-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46499 | Barraca de vinya de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-lourdes | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Algunes parets estan malmeses | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba sobre una paret de vinya, en una feixa. Les lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta presenta una forma piramidal. A l'alçada de la porta les filades es van tancant mantenint l'estructura quadrangular, fins a formar una petita piràmide que es clou amb el caramull, format per un conjunt de lloses fines sobreposades. A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La coberta de pedres està recoberta per una fina capa de terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular descentrada a l'esquerra, amb una llinda de pedra allunyada del voladís. | 08062-87 | Serrat de Lourdes | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. Aquesta barraca fou utilitzada pels maquis per refugiar-se. Aquests posaren força bombes al voltant de la barraca. Durant els incendis del 1986 les bombes van començar a esclatar i se sentiren des de molts quilòmetres lluny. | 41.8339700,1.8004800 | 400400 | 4632038 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46499-foto-08062-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46499-foto-08062-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46498 | Parets de vinya del Serrat de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-del-serrat-de-lourdes | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya... Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Parets de vinya de tipus esglaonat construïdes al vessant del Serrat de Lourdes amb pedra seca. Actualment, aquestes feixes han estat abandonades i ocupades pels matolls. Les parets s'han construït aprofitant el desnivell del terreny, de manera que sobre cada paret trobem un bancal de terra anivellada que havia estat destinat al conreu de vinya. Aquestes parets de junta discontínua estan formades de pedres sense treballar que se sostenen per pedres de mida inferior enfalcades. | 08062-86 | Serrat de Lourdes | Els marges, espones, ribes o parets són un elements característic del paisatge català. La seva missió és 'esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l'aigua de les pluges' AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L'època d'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d'ells es troben en mal estat. Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes. | 41.8339400,1.8008500 | 400431 | 4632034 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46498-foto-08062-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46498-foto-08062-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46498-foto-08062-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46617 | Barraca entre el Puig i Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-el-puig-i-macaners | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta quadrangular. Es troba alçada sobre un camp de conreu, que consta d'un petit pendent natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben disposades de forma regular. A les façanes laterals hi ha dos finestrons. | 08062-205 | Nord-oest de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8698300,1.8004700 | 400455 | 4636019 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Maçaners és una masia que es troba dins del terme municipal de Navàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46548 | Bosc d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dargencola | Es va cremar durant els incendis forestals de 1994, pel que es troba en procés de recuperació, pel que la flora que hi trobem és encara jove. | Es tracta d'un bosc que s'estén per la zona que envolta els llacs d'Argençola i que pràcticament arriba fins a la masia de Colldeforn. La seva cobertura arbustiva és força elevada, ja que el constitueixen espècies arbustives i espècies arbòries en un estadi de desenvolupament arbustiu, perquè el bosc es va cremar gairebé en la seva totalitat durant els incendis de 1994. Les espècies arbòries predominants són el pi blanc (Pinus halepensis), l'alzina comú (Quercus ilex), el pi pinaster (Pinus pinaster) i el roure martinenc (Quercus humilis). Com a espècies arbustives destaquen l'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Romarinus officinalis), el ginebre (Juniperus oxicedrus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d'altres. El bosc d'Argençola, juntament amb els llacs d'Argençola, constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries. | 08062-136 | Argençola | 41.8564600,1.8011700 | 400492 | 4634534 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46549 | Riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell | La riera del Tordell inicia el seu pas pel municipi de Castellnou de Bages provinent de Navàs i, després d'un recorregut aproximat d'uns 5000 metres, entra al municipi de Súria, on desemboca al riu Cardener. La riera transcorre pel nord de Castellnou seguint un recorregut de desnivells amb trams de masses rocoses que s'han erosionat amb el pas de l'aigua. Al seu pas pel municipi, la riera té un cabal força irregular, amb alguns trams pràcticament eixuts i d'altres amb cabal continu, tot i que el més habitual és que tingui el cabal continu. Al seu pas per la Vila d'Argençola, la riera va ser remodelada a principis del segle XX per a convertir-la en un embassament artificial amb una sèrie de rescloses avui dia encara visibles. Cal afegir que l'acció erosiva de l'aigua de la riera del Tordell, al seu pas per Súria, ha deixat al descobert l'anomenada Falla del Tordell, que ha esdevingut una zona d'interès geològic. | 08062-137 | Nord de Castellnou de Bages | 41.8638300,1.8014900 | 400530 | 4635352 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També s'anomena riera de Castellnou, d'Argençola, de Sant Cugat o de les Vilaredes. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46623 | Resclosa entre el Puig i Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-entre-el-puig-i-macaners | Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l'aigua de la riera de Sant Cugat, situada prop del terme municipal de Navàs. Es troba construïda amb terra, i el sobreeixidor es troba format per una filera de roques, aigües amunt del qual hi ha una acumulació de sediments. La resclosa embassa part del cabal aigües amunt. Aquesta construcció permetia desviar l'aigua del seu curs per regar camps de conreu propers a la seva vorera. | 08062-211 | Argençola | 41.8698200,1.8017400 | 400560 | 4636017 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46623-foto-08062-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46623-foto-08062-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 46618 | Pont de la zona del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-zona-del-puig | XX | Pont sota del qual passa la riera de Sant Cugat, i sobre el qual transcorre la carretera de Balsareny a Súria. És de tres trams, i es troba construït amb carreus mitjans de pedra disposats en filades regulars, i als extrems que delimiten l'ull es troba arrebossat. El conformen tres arcs rebaixats de mitjanes dimensions. Els pilars centrals queden coberts, a banda i banda, per un mateix esperó semicircular que té la funció de tallar el corrent de la riera al seu pas per sota el pont. Presenta un petit ampit a banda i banda, que està coronat per una barana metàl·lica. | 08062-206 | Argençola | Durant la guerra civil el pont antic es va enderrocar, i una vegada acabada aquesta es va construir el que veiem actualment. | 41.8691800,1.8017900 | 400563 | 4635946 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46618-foto-08062-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46618-foto-08062-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46531 | Portal de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-les-cases | El rostre humà de la part dreta del portal es troba força erosionat a causa del desgast de la pedra. | Portal adovellat que actualment és la porta d'entrada al menjador, dins de la masia de les Cases. Presenta un relleu que s'inicia als brancals de la porta, i que culmina amb un gravat en forma de creu grega a la clau, la part central del portal. Sobre d'aquesta creu n'hi ha una altra que sobresurt més, però d'inferiors dimensions, i que presenta una creu llatina. Alhora, en cadascun dels brancals hi ha un alt relleu que té forma de rostre humà, sobre el qual s'hi posaven a cremar les teies, la part central del tronc del pi blanc que era molt emprada a causa de la seva ràpida i fàcil combustió. Signe d'això, el portal es troba ennegrit, ja que el fum que desprenien les teies s'impregnava a les dovelles d'aquest. Resseguint l'arc de mig punt que conforma el portal, l'any 1964 s'hi va inscriure un recordatori. | 08062-110 | Les Cases | 41.8664900,1.8021700 | 400591 | 4635647 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46531-foto-08062-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46531-foto-08062-110-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46530 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XV-XIX | Masia de planta baixa, pis i golfes que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La construcció que veiem actualment és fruit de diverses d'ampliacions i reformes portades a terme al llarg de la seva història. Així, adossat al volum principal per la façana de xaloc, hi ha un cos de planta baixa i pis amb les vessants que també desaigüen a la façana principal i posterior, i que té el pis superior semi obert amb sortida a una terrassa que suporta un cos modern més baix de planta baixa i pis. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un cos de planta baixa amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'estén al llarg d'aquesta façana i envolten la casa per la façana de mestral i de migdia. Orientat a migdia també s'ha afegit un volum modern de planta baixa i pis amb la mateixa pendent de vessants que el volum principal. La majoria d'aquests cossos moderns, excepte el de migdia, són d'escassa qualitat constructiva i estan destinats a un ús agropecuari. L'accés a la masia es troba alçat respecte el nivell del sòl i es fa a través d'escales. Totes les obertures de la façana principal es troben disposades segons una disposició asimètrica; el portal principal es troba descentrat en un lateral, i les finestres són de dimensions diferents i es troben desordenades en la façana. El portal és d'arc de mig punt adovellat, i presenta una marquesina de fusta i coberta de teula àrab. En un costat d'aquest hi ha tres contraforts de diferents alçades i gruixos, i a l'altre costat, allà on finalitza la pedra del portal, comença la coberta del cos annexat. Sobre del portal hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, sobre de la qual hi ha dues petites finestres també de pedra carejada i llinda plana. En un lateral a l'alçada del primer pis queda una altra obertura amb un petit balcó de forjat senzill. Tota la pedra carejada de les obertures d'aquesta façana, excepte del portal, és afegida de forma moderna (a la resta de la masia són originals). Des del nivell del sòl fins al ràfec és visible, entre les dues obertures del primer pis, un canvi en el tractament del mur, que posa de manifest les dues crugies que conformen el volum principal. S'han afegit tiradors per a reforçar les parets de la casa, que són visibles a la façana de mestral. L'acabat exterior és pedra vista, excepte els cossos de planta baixa que l'envolten, que són d'obra vista, i el volum modern, que és arrebossat. A l'interior, s'ha habilitat per complet com a vivenda moderna, tot i que conserva elements interessants com el portal adovellat del menjador, el celler les lloses de l'escala i les voltes a la planta baixa, entre d'altres. | 08062-109 | Argençola | En el fogatge de 1497 apareix, dins de la demarcació de Balsareny, a la que pertanyia Argençola, un foc d''En Cases'. Actualment, en el terme municipal de Balsareny també hi ha una masia anomenada 'Les Cases', però per les seves característiques i antiguitat podem pensar que el fogatge fa referència a aquesta masia. Alhora, al fogatge de 1553 de Santa Maria de Balsareny i Argençola, fogatjat pel mateix Joan Cases i Joan Pere Cases, torna a aparèixer aquest cognom que denomina la masia. | 41.8664600,1.8022600 | 400598 | 4635643 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46555 | Barraca de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-cases | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII-XX | Es troba inclinada cap a la paret de vinya. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. S'ha construït aprofitant la paret de vinya del camp on es troba, i es troba inclinada cap a aquesta. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-143 | Argençola | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8638600,1.8024400 | 400609 | 4635354 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46614 | Barraca de Cal Mestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-mestes | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta mixta, de manera que combina la planta circular amb un angle quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions i estan disposades de forma regular. | 08062-202 | Argençola | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8638600,1.8024400 | 400609 | 4635354 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.