Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46437 | Fita de terme entre Santpedor i Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-santpedor-i-castellnou | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El gravat de la pedra està bastant desgastat | Fita de terme situada al SO del terme de Castellnou. Aquesta pedra poc treballada indica l'inici del terme municipal de Santpedor amb les lletres esculpides SP (cara N de la fita), mentre que l'inici del terme de Castellnou està marcat amb una C (cara S de la fita). | 08062-25 | Al SO del terme municipal | 41.7978600,1.8160200 | 401635 | 4628011 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46437-foto-08062-25-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46472 | Trinxera del Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-serrat-dels-ossos | XX | Trinxera situada a l'extrem de la carena del Serrat dels Ossos. Es tracta d'un conjunt de blocs de pedra quadrangulars de grans dimensions que permetien la protecció dels tiradors durant la Guerra Civil. | 08062-60 | El Serrat dels Ossos | 41.7984300,1.8118600 | 401290 | 4628079 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 46435 | El Serrat dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-dels-ossos | AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. | S'endugueren la majoria d'ossos, però no s'ha fet cap tasca de prevenció ni d'adequació de l'indret | Ossera d'època indeterminada ubicada sota unes grans roques a la zona del Serrat; s'hi van trobar nombroses restes d'ossos humans. Actualment són molt pocs els ossos que hi queden. | 08062-23 | A l'O de la urbanització El Serrat i sota el torrent de La Sala | 41.7986300,1.8108500 | 401207 | 4628102 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 46446 | Les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | En ruïnes: només es conserva alguns trams de les parets laterals | Mas en estat ruïnós de planta baixa, pis i golfes. L'edifici, de dues crugies, presenta un cos més baix annexat a un lateral. El frontis ha desaparegut quasi totalment. La paret posterior conserva cinc finestres amb llinda monolítica de pedra i una obertura a mode d'espitllera. La casa és feta de pedra lleugerament carejada i argamassa, i trobem alguns carreus als eixos entre façanes. | 08062-34 | Entre Vallbona i el torrent de la Sala | Segons Vila Rovira, la llinda de la balconada, avui desapareguda, duia la inscripció 1706. Els darrers habitants de Les Valls foren el Joan Sangrà, l'Angeleta i una filla que, cap al 1920, abandonà la casa per traslladar-se a Santpedor. S'explica que quan morí l'àvia de la casa, la mare del Joan Sangrà, queia una terrible nevada i l'hagueren de dur en una camilla des de les Valls al cementiri de Castellnou, passant tota mena d'adversitats. | 41.7988600,1.8070500 | 400891 | 4628132 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46446-foto-08062-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46446-foto-08062-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46417 | Barraca de vinya entre la Sala i les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-entre-la-sala-i-les-valls | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Parts de la barraca es comencen a ensorrar. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a la pujada d'un camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra allunyada del voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-5 | Prop de Les Valls | Durant una temporada va estar habitada per una família. El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. S'explica que, en temps de guerra, una família residí temporalment a la barraca. | 41.8008300,1.8097500 | 401119 | 4628348 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46470 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador | Toll de grans dimensions i d'uns 5m de profunditat, amb abundant vegetació tant al voltant com a l'interior del toll. El toll també està envoltat per una paret de roca desgastada pel curs de l'aigua, que provoca un salt d'aigua quan n'hi ha en abundància a la riera. | 08062-58 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8012700,1.8040000 | 400642 | 4628403 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46470-foto-08062-58-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46449 | Mina de lignit del toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lignit-del-toll-del-xuclador | XIX | És impossible accedir a l'interior de la mina perquè l'entrada està plena de vegetació. Possiblement l'interior de la mina també es trobi en mal estat | Antiga mina de lignit excavada a la roca. A la part exterior es poden observar els diferents estrats d'on s'obtingué el carbó. Aquesta mina està situada entre els materials de lignits procedents de la formació Mequinensa i Calaf de l'Eocè superior-Oligocè. Amb el lignit hi ha mineralitzacions ferruginoses. | 08062-37 | A la riera de Bellver, prop del Toll del Xuclador | 41.8014200,1.8041500 | 400654 | 4628420 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46449-foto-08062-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46469 | Toll de Fontcoberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-fontcoberta | Toll de petites dimensions i envoltat de molta vegetació, però amb l'aigua una mica tèrbola. El nom de Toll de la Font prové d'una font natural que normalment queda amagada sota l'aigua del toll. | 08062-57 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8034000,1.8038200 | 400630 | 4628640 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | També es coneix com a toll de la Font. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 46445 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-2 | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Masia que no pertany a cap tipus de mas d'estructura clàssica de la classificació de Danés i Torras, però que s'assembla al tipus II de les masies amb galeries. El cos original, que es troba orientat a llevant, presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta és a tres aigües, amb un ràfec de tres filades mixtes, i amb el carener paral·lel al frontis. L'edifici, de dues crugies, presenta un cos, suposem que posterior, annexat a ponent i dos cossos a tramuntana i migdia, respectivament. A la planta baixa de la façana principal trobem, a la crugia de l'esquerra, una finestra amb el revestiment modern i el portal d'entrada. Aquest és adovellat amb arc de mig punt, mentre que la porta és de fusta amb un picaporta de ferro d'estil carlí, que du forjada una flor de lli. La crugia de la dreta està presidida per una sola finestra senzilla de llinda plana, carreus als brancals i ampit. A la primera planta trobem, a la crugia dreta, una finestra també senzilla, amb les mateixes característiques, però més estreta, que la descrita anteriorment. A la crugia esquerra, en canvi, hi ha una finestra sobre el portal amb llinda plana i ampit. Al costat esquerre d'aquesta trobem una finestra geminada amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. A la zona de les golfes, una galeria de set obertures presideix la façana. Aquestes obertures són d'arc de mig punt i presenten dovelles en forma de carreus als brancals i de lloses fines als arcs. Aquest cos, fet de pedra lleugerament carejada i argamassa conserva part de l'arrebossat. El cos de ponent consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols ceràmics al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. Aquest cos té annexats a tramuntana i a migdia dos cossos, respectivament, continuïtat dels que presenta el cos original. El cos, de tres crugies, té a la planta baixa un portal reformat amb dovelles i un rellotge de sol a la part superior. Aquest està en contacte amb les finestres geminades del pis, de llinda plana i carreus als brancals. Sobre aquestes finestres hi ha inscrita la data 1825. Al mateix pis trobem, a les crugies laterals, dues finestres amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit. A les golfes, dues finestres asimètriques amb rajols ceràmics als brancals conclouen aquesta façana. El cos és fet de pedra lleugerament carejada i argamassa, i conserva part de l'arrebossat. El cos de migdia consta de planta baixa i pis. La coberta és a tres aigües, amb tres filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat també a migdia. A la planta baixa trobem dues portalades adovellades d'arc de mig punt, a mode de galeria, amb funcionalitat agropecuària. El primer pis és presidit per una galeria sostinguda per pilars, a la zona esquerra, i per una finestra de llinda plana i ampit, a la zona dreta. El cos és fet de pedra i argamassa, però està gairebé completament arrebossat. Aquest edifici té un cos annexat a ponent, relativament recent. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant, amb tres filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, orientat a tramuntana. Aquesta façana presenta, a la planta baixa, una portalada adovellada d'arc escarser que serveix d'entrada al garatge. Al pis trobem unes finestres geminades de llinda plana, carreus als brancals i ampit. L'edifici és fet de pedra força carejada i argamassa, i té carreus als eixos entre façanes. Finalment, el cos de tramuntana, força estret, consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb tres filades mixtes al ràfec, i el carener paral·lel a la façana que dóna a tramuntana. Aquí trobem, al pis, una galeria amb ampit sostinguda per pilars. A la façana de llevant hi ha una finestra senzilla amb llinda plana, carreus als brancals i ampit, al pis. A ponent trobem, a la planta baixa, una portalada adovellada d'arc de mig punt i, al pis, una finestra de llinda plana, carreus als brancals i ampit. | 08062-33 | Al SO del terme municipal | Al fogatge de 1497 apareix 'En Sala' i al fogatge de 1553 un tal Melehior Sala, possible amo del mas. Segons Vila Rovira, la casa de La Sala ja constava, en unes notes llegides a Sallent, al segle XIV. Al segle XIX pertanyia al marquès de Palmerola, Ignasi de Despujol i de Chávez. L'avi del mas, Josep Baraldés Casamitjana va néixer a Aguilar l'any 1904, i el seu pare, Josep Baraldés Ribó, havia comprat La Sala el gener de 1903 per 27000 pessetes. Tota la família procedent d'Aguilar anà a viure a la masia, i es dedicaren a cultivar la terra i a conservar els boscos. El nom de la Sala és força corrent arreu del Bages i fora d'aquesta comarca també. Pertany a cases amb grans propietats, on parcers portaven els tributs de les collites i pagaven els arrendaments al marquès o comte de la seva baronia. Molts pagesos de Santpedor cuidaven les vinyes de la Sala al segle XIX; d'aquestes vinyes se n'extreia un vi de renom a tota la comarca. Però l'aparició d'indústries i la fil·loxera féu que molts pagesos abandonessin aquesta activitat i les vinyes quedessin ermes. No obstant, cap a 1930 i després de la Guerra Civil, molts pagesos tornaren a conrear aquestes terres perquè, en època de fam, almenys ells podien menjar d'allò que plantaven. Després, les terres quedaren ermes de nou. En Josep Baraldés buscava un mitjà de progrés i tramità la instal·lació del campament militar de Castillejos a la seva finca. Aquest, però, s'instal·là a Tarragona. L'any 1966, tocant al municipi de Santpedor, sobre la carena de la Costa de la Vila i dins la finca de La Sala, Baraldés començà una urbanització de xalets, coneguda com El Serrat. | 41.8035800,1.8168300 | 401711 | 4628645 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | (Continuació descripció) El cos, que està restaurat, és fet de pedra carejada combinada amb pedra més petita escassament carejada i argamassa; a més, presenta carreus als eixos entre façanes.Si entrem a la casa pel frontis de llevant, trobem, tot just entrar, una volta de canó de pedra. A mà dreta hi ha el menjador, que era l'antic celler; conserva una volta de canó també de pedra. Aquí hi trobem alguns objectes curiosos com ara una premsa, utilitzada actualment com a contenidor per al menjar, o una bóta de vi, transformada en armari per guardar-hi vaixelles. Aquest mas acull una considerable col·lecció d'escultures de sants, que trobem repartides en diverses estances. Així, i a tall d'exemple, a la fornícula de l'escala apareix Sant Josep amb la vara i el Nen Jesús. També és notable la col·lecció de pintura de temàtica religiosa que presideix algunes estances. Per exemple, són interessants les obres de 'Crist portant la creu' o 'El camí al calvari' i la 'Crucifixió'.No podem oblidar tampoc que a La Sala es conserva la pedra on el 7 d'agost de 1963, Ramon Vila Capdevila 'Caracremada' va caure mortalment ferit en un enfrontament amb la Guàrdia Civil a la masia abandonada de la Creu del Perelló. En Caracremada va agonitzar durant tota la nit recolzat al terra amb la seva motxilla i restes de pedres de la masia. Actualment la pedra forma part del mur exterior d'un cos afegit recentment al mas en forma de galeria oberta. La pedra és visible al costat nord del mas ja que està marcada amb pintura blava. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46447 | Llinda de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-sala | AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: www.grec.net/home/cel/dicc.htm AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. | XVI | Llinda de fusta travessera que clou la part superior del portal d'entrada al menjador de La Sala i que descansa sobre els muntants. Porta la inscripció 1598. | 08062-35 | La Sala. Castellnou de Bages - 08251 | 41.8035800,1.8168300 | 401711 | 4628645 | 1598 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46447-foto-08062-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46447-foto-08062-35-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46473 | Viladerran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladerran | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIV-XX | Part del sostre ha caigut i les parets presenten moltes esquerdes | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el ràfec d'una filada de teules, i amb el carener paral·lel al frontis, que està orientat a llevant. L'edifici, de quatre crugies, presenta dos cossos annexats a migdia. Al frontis, el portal és adovellat d'arc rebaixat i s'hi poden apreciar dues entrades més, una de les quals té l'emmarcament fet de rajols ceràmics. Hi havia una tercera entrada, però actualment es troba tapiada. El pis està presidit per dues finestres sense massa valor arquitectònic i un balcó de rajols ceràmics i barana ceràmica. Sobre el portal trobem una finestra de llinda plana amb relleu conopial, carreus als brancals i ampit, tapiada amb una ceràmica de Sant Ramon Nonat. La crugia de l'esquerra presenta, al pis, dos pòrtics que, probablement, encapçalaven una galeria que s'estenia cap a migdia. Aquests pòrtics estan sostinguts per un pilar central i dues pilastres als laterals, són d'arc de mig punt i estan emmarcats per rajols ceràmics. Aquesta darrera crugia podria ser d'època posterior que la resta de la façana principal, o bé pot haver estat reformada. A migdia trobem un cos annexat al lateral del mas, que s'estenen cap a llevant, i un altre cos a ponent d'aquest, que ocupa la resta del lateral. El cos que sobresurt cap a llevant és estret i presenta planta baixa i pis. La coberta és d'una vessant, encarada a migdia. El pis és una galeria composta de cinc pòrtics frontals d'arc de mig punt i amb l'emmarcament de rajols ceràmics, sostinguts per quatre pilars i per dues pilastres laterals; una pòrtic més petit a llevant, amb les mateixes característiques que els anteriors i ampit; i cinc pòrtics posterior, actualment tapiats, excepte un. Aquesta construcció presenta zones de rajols ceràmics, sobretot als brancals, però fonamentalment està feta de pedra lleugerament carejada i argamassa. Aquest cos té annexat un altre cos a tramuntana, just on sobresurt respecte del cos original. Es tracta d'una pallissa construïda recentment. D'altra banda, aquest cos de migdia presenta un cos annexat davant seu. És una construcció recent que serveix de garatge i de magatzem. L'altre cos annexat al cos original per migdia és també un edifici recent, que presenta un cobert a ponent. La façana de ponent ha estat reformada i convertida en garatge, excepte la crugia més exterior, que manté una finestra i part de la pedra i l'argamassa. La façana de tramuntana presenta una finestra i disposava d'un portal, actualment tapiat. Conserva, però, les restes d'una fresquera circular annexada a la façana. L'edifici original, fet de pedra escassament carejada i argamassa, conserva zones arrebossades. La part de tramuntana estava a punt d'esfondrar-se, de manera que, a més d'un petit contrafort antic situat a tramuntana, s'ha habilitat un altre contrafort de formigó a l'eix de llevant amb tramuntana. | 08062-61 | A tocar de La Sala | Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Viladerran, possible amo del mas. A principis del segle XX la casa pertanyia a Ramon Cerdans Grau, que vivia a Barcelona, però venia a Viladerran amb la família a passar l'estiu. L'any 1946 la casa pertanyia a Margarida Cerdans Lloveras, que vengué la casa l'any 1947 al seu veí de La Sala, Josep Baraldés Casamitjana. | 41.8036300,1.8163900 | 401675 | 4628651 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46476 | Forn d'obra de Viladerran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-viladerran | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. | Un tros de la part superior del forn s'ha perdut | Forn d'obra situat al sud de Viladerran. Les parets exteriors són de pedra seca lleugerament treballada. Ara bé, l'entrada al forn és de pedra i argamassa. El portal presenta un arc adovellat rebaixat amb una intercalació de dovelles petites combinades amb altres més grans. Els brancals que sostenen l'arc entren uns 15cm cap a l'interior del portal. L'entrada al forn consta d'una petita volta de canó, feta de pedra i argamassa, que s'estreny lleugerament en forma còncava cap a l'interior. A la paret del final de l'entrada trobem, a nivell de terra, una petita obertura amb un arc adovellat; és l'entrada a la cambra de foc, on s'hi dipositava la fusta per cremar. Sobre aquesta cambra hi ha la cambra de cocció, on s'hi posaven les peces d'argila que s'havien de coure. | 08062-64 | Viladerran. Castellnou de Bages - 08251 | Els forns d'obra normalment estan constituïts per dos espais, l'un damunt l'altre: 'la cambra de foc, a la qual s'accedia per les obertures d'obra i s'omplia de fusta per cremar, i la cambra de cocció, a la qual s'accedia per dalt per col·locar-hi les peces d'argila assecades al sol amb la forma desitjada. A més, hi havia el garbell, una reixa d'argila cuita que separava les dues cambres. La cocció durava diversos dies per tal que les peces assolissin consistència'. http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp. D'aquests forns se n'obtenia: teules, rajoles i totxos d'argila cuita. | 41.8038000,1.8156900 | 401617 | 4628671 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46476-foto-08062-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46502 | Barraca de vinya prop de Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-vilatorrada | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre comença a deteriorar-se | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba en un descampat entre pins. Les fines lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de falsa volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís. | 08062-90 | Prop de Vilatorrada | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8049400,1.8092400 | 401083 | 4628805 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46471 | Toll de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-por | Toll de dimensions mitjanes, però d'una profunditat d'entre 4 i 5m, envoltat de roca i vegetació. Del toll en sorgeix un gran salt d'aigua quan la riera és més cabdalosa. El nom li prové de la proximitat amb el mas de Vilatorrada. Els amos del mas van construir un pou al costat del toll, del qual n'extreien aigua. | 08062-59 | A la riera de Bellver | Un toll és un lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment. | 41.8050100,1.8044200 | 400682 | 4628818 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46471-foto-08062-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | També es coneix com a toll de Vilatorrada. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 46504 | Font de Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilatorrada | AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | XX | La zona de les taules està inundada, de manera que és difícil accedir a la font. A més a més, tot l'espai està molt ple de brossa i pedres. | Font d'un sol sortidor funcional situada a la riba més propera a Vilatorrada del torrent de Vilatorrada. La font està emmarcada per uns murs d'uns 2,5m d'alçada, fets de pedra i argamassa arrebossats. El brollador metàl·lic, que queda al mur paral·lel al torrent, està situada a l'interior d'un portal enfonsat al mur, d'uns 20cm de profunditat. També hi ha un sortidor d'aixeta una mica més amunt i a la dreta del funcional. L'aigua brolla en una espècie d'abeurador quadrangular d'uns 40cm de fondària. Al costat de la font trobem un banc de pedra que ressegueix els murs i al davant una taula i uns bancs de pedra i argamassa. | 08062-92 | A tocar del torrent de Vilatorrada | 41.8053300,1.8086100 | 401031 | 4628849 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46504-foto-08062-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46477 | Pous de La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-sala | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. | XX | La bardissa cobreix part dels pous. Actualment no es pot accedir a l'interior perquè les parets no es troben en bon estat | Conjunt de dos pous fets de pedra sense treballar i argamassa, situats a l'inici d'una zona de bosc. Primerament trobem un pou de dimensions més aviat petites i de base circular. A l'interior hi ha uns entrants a la paret que realitzen la funció d'escales. Aquest primer pou està connectat subterràniament amb un segon pou de característiques similars, però de dimensions superiors, actualment cobert per branques i bardissa perquè la gent no hi caigui. Aquest segon pou comunica amb unes galeries subterrànies, que se sostenen per mitjà de columnes, d'aproximadament 1,30m d'alçada. | 08062-65 | Prop de La Sala | Els pous permeten captar l'aigua de corrents subterranis. Un cop s'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s'evitava que caigués terra al pou. | 41.8055700,1.8199000 | 401969 | 4628862 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | No és del tot segur, però sembla que van ser construïts cap a l'any 1907 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46475 | Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatorrada | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIV-XX | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos amb galeries, pertany al tipus I.1. La galeria d'aquest mas, que actualment constitueix el frontis, és un afegit al cos original i sobresurt cap a llevant. Així, la coberta és de dues vessants asimètriques, amb dues filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a migdia. Presenta planta baixa i pis a la zona de la galeria i planta baixa, primer pis i segon pis a la resta del cos original. L'edifici, de tres crugies, té un cos annexat a tramuntana. El frontis disposa d'un portal amb llinda de pedra, que du la inscripció CAMILO FABRA, carreus als brancals i quatre esglaons. A la dreta del portal trobem dues finestres i una altra a l'esquerra que presenten les mateixes característiques: llinda de pedra, carreus als brancals i ampit. El pis està presidit per una galeria porticada composta per deu pòrtics que donen a migdia, un a ponent i un a llevant. Aquests estan sostinguts per pilars, formats per carreus, amb arcs de mig punt adovellats. A la façana de ponent trobem, al pis, quatre finestres simètriques amb llinda de pedra carejada, carreus als brancals i ampit, alguns motllurats. Al segon pis hi ha la mateixa distribució de finestres, tot i que aquestes són més petites. La façana de tramuntana presenta un tinar annexat, que ocupa la zona de la planta baixa i del primer pis. Consta d'una vessant amb el carener paral·lel al frontis i sis esglaons, que permeten l'accés a les tines. L'edifici presenta tres portalades emmarcades amb rajols ceràmics. El segon pis d'aquesta façana, que correspon al cos original, consta d'una finestra reixada emmarcada amb carreus. Finalment, la façana de llevant presenta un pati annexat a mode de baluard amb una petita edificació que, actualment, es troba en força mal estat. Les parets que tanquen aquest pati són de pedra combinada amb rajols ceràmics. Les finestres es distribueixen irregularment al llarg de la façana i, la majoria, presenten llinda de pedra i carreus als brancals. Aquest mur té incorporada una escala que condueix a un portal situat al primer pis. La casa de Vilatorrada està feta de pedra carejada i argamassa, tot i que ha estat força reformada. Això es pot constatar si observem una fotografia antiga del mas, com la de Vila Rovira: antigament les parets estaven arrebossades i pintades. A alguns eixos entre façanes trobem carreus. | 08062-63 | Prop de La Sala i de Viladerran | Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Joan Vilatorrada, possible habitant del mas. Casa comprada pel Dr. Antoni Trullàs. Els masovers de la casa foren, fins el 1922, la família de Cal Palomes. Més tard ho fou en Joan Franc i més endavant la família de Prat Travé. | 41.8064200,1.8085400 | 401027 | 4628970 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | És interessant una pica de pedra de grans dimensions que es troba a l'exterior del mas. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46468 | Tines de Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vilatorrada | BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XIX | Els sostres s'han ensorrat i part de les parets també. A més a més, hi ha moltes deixalles, de manera que no es pot ni accedir a l'interior de moltes tines. | Conjunt de ben bé deu tines ubicades a l'interior d'edificacions adossades. Aquests edificis són construccions senzilles fetes de pedra i argamassa, i algun mur encara conserva part de l'arrebossat. Part de les parets i de les portes han caigut. Les boques de les tines es troben a nivell de terra i estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, però gran part d'aquestes rajoles han estat espoliades. | 08062-56 | Vilatorrada. Castellnou de Bages - 08251 | A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l'elaboració del vi al Bages. A l'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè 'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca. | 41.8072000,1.8074700 | 400939 | 4629058 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46468-foto-08062-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46468-foto-08062-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46521 | Les Pinedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pinedes | AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. DAURA, Antoni, GALOBART, Joan i PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. FEIXAS, Josep M. i PARDO, Dolors. 'Una aportació a l'estudi de l'arqueologia bagenca: els jaciments a les Pinedes (Castellnou de Bages) i Sant Francesc (Sallent)'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, vol. 5. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIXaC-IaC | Se'n coneix el lloc, però actualment no hi ha cap indici visible d'un jaciment | El jaciment es troba en un camp de conreu tocant a una zona de bosc, molt proper al camí de Santpedor a Castellnou, a uns 200m de l'entrada nord de la urbanització del Serrat. Es tracta d'un jaciment de tipus superficial on es van trobar peces força interessants i molt significatives, d'èpoques molt concretes, però sense una prou clara relació evolutiva entre elles. P-1: Vaset carenat de fons arrodonit amb la seva nansa de mugró reforçada per un cordó aplicat. Bronze Inicial. P-2: Gerra globular llisa, amb un mamelló. Bronze Inicial. P-3: Petit fragment ceràmic sense forma, del tipus campanià B. Presenta empremta curiosíssima i totalment atípica. Iberoromà. P-4: Pàtera gairebé completa de campaniana B, corresponent a la forma Lamboglia núm. 5. Iberoromà. P-5: Base fragmentada de campaniana B pertanyent, possiblement, a la pàtera núm. 7 o 8 de la Lamboglia. Iberoromà. P-6: Moneda romana republicana d'argent que té les característiques següents: *Seca: Roma. Valor nominal: Denari. *Cronologia: 150a.C. *Anvers: Roma amb casc a la dreta, darrere seu hi ha la marca X. *Revers: Victòria sobre una biga i la llegenda safra per sobre de la línia de l'exerg. *Exerg: Roma dins d'una cartel·la. *Metall: Ag (argent). *Pes: 3,150g *Mòdul: 25/30mm *Tipus de gràfila: contínua. *Notes i observacions: moneda que presenta un fort tall, fet, amb probabilitat, per a comprovar la qualitat del metall. Es tracta, de fet, d'un denari folrat (plata a l'exterior solament). Trobem, doncs, peces del Bronze Inicial, per una banda, i peces entre mitjan segle IIa.C. i bona part del segle Ia.C. Seria una zona ocupada al darrer moment de la cultura ibèrica, probablement en contacte amb els romans. | 08062-100 | Prop de Cal Mau | Fou descobert com a fèrtil per Ramon Camprubí el 1976 i resseguit després per Josep M. Feixas durant dos anys. Es descobriren diversos vestigis més. Aquest jaciment fou donat a conèixer per primera vegada en una comunicació presentada el mes de febrer de 1987 a les Jornades Internacionals d'Arqueologia Romana a Granollers. | 41.8078500,1.8296400 | 402782 | 4629104 | 08062 | Castellnou de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46521-foto-08062-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46521-foto-08062-100-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Per poder accedir-hi s'ha de travessar un camp. Abans hi havia un camí, però ha estat reconvertit en camp de conreu. Les peces trobades estan ubicades al Museu Municipal de Santpedor. | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46556 | Barraca de Planacoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-planacoll | PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El forat a la volta podria provocar a llarg plaç que perillés l'estructura de la barraca. | Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l'altra en el punt més alt. La porta d'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs estan disposades regularment i són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. Consta d'un petit finestró a la façana principal. A causa de la pèrdua progressiva del cobriment de terra i pedra, presenta un forat a la volta. | 08062-144 | Sud-est de Castellnou de Bages | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8079200,1.8320000 | 402978 | 4629109 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46461 | Sant Salvador de Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-torre-abadal | AA.VV. (1984). Catalunya Romànica, XI Bages. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5. Artestudi Edicions. Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. Sant Salvador de Torrabadal'. Full Diocesà, núm. 3387. Vic. VILLEGAS, Francesc (1983). El romànic al Bages. Llibreria Sobrerroca. Manresa. | XI-XX | Petita capella d'origen romànic, que ha estat objecte de modificacions al llarg dels segles, i això dificulta destriar-ne els elements primitius que encara perviuen avui dia. És de planta rectangular formada per una sola nau i amb un absis semicircular a Llevant, que queda emmarcat per un arc triomfal. Presenta una coberta amb volta de canó, reforçada amb un arc faixó. La coberta és a dues vessants amb teula àrab i acabada amb una cornisa amb una lesena decorativa. A la part de Ponent es troba la porta d'entrada adintellada i de pedra artificial, amb una petita fornícula a la part superior flanquejada per dos pinacles adossats al mur, per sobre dels quals hi ha un petit òcul. Sobre la coberta, damunt la porta d'entrada, s'aixeca un campanar d'espadanya. A partir del segle XVII va patir moltes reformes, a causa potser del mal estat, com la de contraforts exteriors i l'enguixament del mur. La part exterior de l'absis que avui dia compta amb una petita obertura, antigament era una finestra de doble esqueixada. La decoració interior és molt senzilla, amb un altar de pedra i una imatge de Sant Salvador de poca qualitat artística. Els murs interiors estan pintats en tons vermellosos a l'absis, i els arcs també estan decorats a l'intrados amb sanefes de creus. L'absis també conté les pintures de dos àngels que flanquegen el sant. La resta de l'interior està pintada amb un to ocre. | 08062-49 | El Serrat | Sant Salvador de Torre Abadal es trobava dins l'antic terme de Buc més tard anomenat Castellnou, al lloc on sorgí el mas Torre Abadal. L'església anomenada en la documentació com de Torre-abadal, va ser construïda dins una propietat del monestir de Sant Benet de Bages, alou que tenia cedit d'Udalard (1036-1077), vescomte de Barcelona, casat amb Guisla, antiga comtessa de Barcelona, vídua de Berenguer Ramon I, que era de la família de Lluçà o Balsareny. Sobre l'antic alou del monestir s'hi va edificar la torre que rebé el nom d'abadal o de l'abat, i que més tard, cap a l'any 1182, aquest mas seria assignat a la dotació de l'ofici de cambreria del monestir de Sant Benet. La capella és una construcció petita, obra de finals del segle XI, o primers del XII, dedicada al Salvador o a la Transfiguració de Crist. Apareix documentada al 1038 com a Sant Salvador de Castellnou. El 1301 sabem que l'església tenia uns ermitans anomenats Esteve i Berenguer, als quals el monestir confirmà les terres i drets que depenien de la capella. Les notícies segueixen al llarg del segle XIV, fins que el 1462 deixà de proveir-se el benefici que tenia el sacerdot que servia l'església, seguint, no obstant, tenint culte; fins i tot el 1686 s'hi feren unes reformes on probablement es construí el frontal on hi ha el portal actual modern. | 41.8079400,1.8334700 | 403100 | 4629110 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46461-foto-08062-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46461-foto-08062-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46461-foto-08062-49-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Només s'hi celebren misses en dies molt puntuals: per Nadal, per Sant Salvador, per la Festa Major, ...Com es vol destacar aquí, i amb el reforç de comentaris d'experts com Pladevall i Villejas, les últimes intervencions en l'edifici, encara que amb molta voluntat dels qui les van realitzar, es van fer amb molt poc encert i es va desdibuixar la bellesa de l'edifici. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46554 | Tines de Planacoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-planacoll | XIX | A l'interior de l'edifici annex de Planacoll hi ha tres tines circulars encaironades de mitjanes dimensions, les quals van perdre la teulada que les protegia del mal temps, pel que es van obrir pel nivell inferior i es troben connectades entre elles a través d'unes portes que s'hi ha fet recentment. L'edifici on es troben les tines és fet de pedra i argamassa, i consta de dos nivells d'alçat. Les obertures d'aquest són petites, algunes en forma d'espitllera, i la porta d'entrada presenta una llinda de fusta. | 08062-142 | Planacoll | 41.8079400,1.8335400 | 403106 | 4629110 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46455 | Pou de Cal Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-tona | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. | Comença a estar en ruïnes i presenta una vegetació abundant a sobre | Pou en forma d'absidiola per la seva part posterior. Està fet amb pedra seca poc treballada i presenta l'obertura per extreure l'aigua a la part superior dreta de la cara principal. | 08062-43 | Cal Tona. Castellnou de Bages - 08251 | Els pous permeten captar l'aigua de corrents subterranis. Un cop s'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s'evitava que caigués terra al pou. | 41.8087400,1.8344300 | 403181 | 4629198 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46455-foto-08062-43-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Es troba al mig d'un camp, de manera que no hi ha cap camí que hi condueixi | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46456 | Sínia de Cal Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-tona | AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Part de les pedres de la base estan deteriorades, així com l'eix horitzontal per fermar l'animal | Sínia ubicada a l'oest de Cal Tona. Es conserva la base cilíndrica on, a través d'una barra de fusta horitzontal connectada a un eix, es fermava l'animal perquè donés voltes. Aquesta base és feta de pedres petites enllosades i argamassa. La resta de la sínia és una edificació moderna, feta de totxos i arrebossada, que es troba situada sota la base descrita. L'aigua s'extreu d'un pou situat sota la sínia. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm | 08062-44 | Cal Tona | La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. | 41.8090300,1.8339300 | 403140 | 4629231 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46456-foto-08062-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46456-foto-08062-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46426 | Cal Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tona | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XX | Mas en reformes | Masia en reformes. Pertany al tipus II.2, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica. El frontis original es troba orientat a migdia, mentre que l'actual es troba a tramuntana. Així doncs, el cos principal actual presenta la coberta a dues aigües amb les vessants asimètriques, d'una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. Aquest cos és fet de pedra carejada rejuntada i argamassa, però ha estat força reformat. Consta de tres crugies i de planta baixa i pis. El portal es troba situat a l'esquerra de la crugia central i disposa d'una llinda de fusta arquejada. A la crugia de la dreta trobem un portal elevat. Al pis hi ha dues finestres noves d'arc de mig punt adovellades i amb ampit. El cos de migdia és més estret, però més alt que el descrit a causa del desnivell del terreny. Té la coberta també a dues aigües, amb dues filades de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. El cos, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i està fet de pedra i argamassa, amb carreus als eixos entre façanes. A la planta baixa trobem un portal, amb llinda plana de pedra i carreus als brancals, i una finestra reformada. El pis disposa d'un balcó, amb llinda plana de pedra i carreus als brancals, i d'una finestra, amb llinda de pedra i ampit. A les golfes trobem dues finestres reformades que fan parella amb les dues del cos de tramuntana. La façana de ponent presenta un portal, de llinda plana i rajols ceràmics als brancals, i un cos d'una planta amb la coberta d'uns vessant al lateral. El pis està presidit per dues finestres asimètriques, de llinda plana, pedra carejada als brancals i ampit. A les golfes hi ha dos finestrons reformats. Aquest cos annexat, amb la porta de llinda plana de pedra, conté una premsa de vi. La façana de llevant té un cobert annexat totalment nou. L'interior del mas conserva una interessant llar de foc amb un forn de pa a l'interior i un refugi, a mode d'amagatall, on hi cabien tres o quatre persones. | 08062-14 | Camí, abans de Cal Mau, que s'inicia al camí de Santpedor a Castellnou i que passa per Cal Tona | Abans de 1936 hi vivia el matrimoni d'Isidro Colldeforn Clarena i Teresa Casarramona Carol amb els seus tres fills. Després de la Guerra Civil, la casa fou habitada fins la dècada dels cinquanta. Però restà deshabitada fins anys més tard, quan el senyor Padró, recent propietari de Cal Mau, la comprà. | 41.8090800,1.8344800 | 403186 | 4629235 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Cal Tona estava a punt d'ensorrar-se l'any 1992. La façana de tramuntana i les golfes de migdia foren reformades, ja que es trobaven en molt mal estat. Actualment continua la rehabilitació de tot el mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46553 | Cal Mau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mau | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas que, segons la classificació de J. Danés de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. La coberta és a dues aigües, amb quatre filades de rajols al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a xaloc. L'edifici, de dues crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i ha estat construït amb pedra i argamassa. Actualment, la crugia esquerra del frontis conserva l'arrebossat, mentre que la resta de la façana té la pedra carejada i rejuntada amb ciment. El cos original es perllonga cap a gregal amb un altre cos, que representaria una tercera crugia. A xaloc trobem un porxo annexat, que s'inicia a la crugia esquerra i s'estén cap a garbí. D'altra banda, la façana de garbí té annexat un cos d'alçada inferior i d'una vessant, mentre que a mestral trobem un garatge de pedra nova. El frontis consta del portal d'entrada, situat a l'interior del porxo, de llinda plana de pedra, amb una clau central, i carreus als brancals. Al pis trobem dues finestres asimètriques de llinda plana de pedra, carreus als brancals i ampit. Sota una d'aquestes finestres hi ha una llinda amb la inscripció 1692. Les dues finestres de les golfes presenten les mateixes característiques, però han estat reformades ja que la pedra es troba clarament carejada. La façana de garbí presentava un cos annexat, però actualment només en resta un d'alçada inferior. Conserva, a les golfes, dos finestrons reformats. A mestral trobem tres finestres al pis de llinda plana, carreus als brancals i ampit i dues finestrons a les golfes amb les mateixes característiques. El cos annexat a gregal ha estat reformat. La façana principal presenta, a la planta baixa, un interessant porxo de tres arcs rebaixats asimètrics i dos arcs simètrics als laterals, emmarcats amb carreus als fusts dels arcs i amb pedruscall a les arcades. A l'interior trobem un portal amb esglaons i una finestra. El pis està presidit per una balconada d'arc rebaixat, amb un fina columna de ferro forjat que el sosté. Als laterals de la façana hi ha dues finestres asimètriques, també d'arc rebaixat i ampit. Les golfes consten d'una finestra centrada, amb les mateixes característiques que la resta, però amb una columna de pedra que la sosté. Els laterals d'aquest cos tenen una disposició simètrica, que consta del següent: un arc rebaixat del porxo a la planta baixa, una finestra d'arc rebaixat i una finestra de llinda plana i carreus als brancals al pis i un finestró a les golfes. Cal Mau presenta l'entorn del mas envoltat d'una tanca de pedra i disposa d'alguna construcció propera, com ara un cobert. L'interior de la casa conserva elements interessants, com pot ser una volta de canó de pedra, una tina o la boixa d'una tina. | 08062-141 | Pel camí de Santpedor a Castellnou, després de la urbanització del Serrat | Segons una còpia d'una escriptura de l'establiment perpetu de la casa Estrada: el matrimoni d'Anton i Maria Martí Estrada, el dia 9 de febrer de 1817, vengueren la casa Estrada a Mauro Cornet. L'últim descendent fou Sabina Cornet Comas, que es casà amb Ramon Mascaró Codina cap al 1950, establerts a la casa amb el nom ja de Cal Mau. Cap a 1960 es vengueren la casa i les terres a Ramon Padró de Manresa, que l'ha restaurat. | 41.8107200,1.8334300 | 403101 | 4629419 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46553-foto-08062-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46553-foto-08062-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46553-foto-08062-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46451 | El Pinet i la Pineta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinet-i-la-pineta | XX | Capgrossos fets de paper i cola que es treuen durant les festes del barri de Les Pinedes. El Pinet, que mostra un ampli somriure, només té dues dents. Presenta les galtes pigades i els ulls esbatanats. Du una barretina al cap i, com la Pineta, la indumentària del cos se la posa el portador o la portadora, que sol ser un infant. La Pineta té les galtes rosades i pigades i du una llarga cabellera rossa, feta d'escuma. | 08062-39 | Local Social de Les Pinedes. Les Pinedes. Castellnou de Bages - 08251 | El Pinet fou creat arran d'un concurs de dibuix per a nens i nenes del barri de Les Pinedes, el guanyador del qual fou l'Isaac Cabezón. Tots els participants contribuïren a la creació del capgròs sota la supervisió de la Núria del Puig. Ara bé, la Pineta no se sap qui la va fer; així doncs, expliquen la llegenda de què, un bon dia, el Pinet féu una passejada i tornà amb xicota. | 41.8122500,1.8190600 | 401910 | 4629605 | 1989 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46451-foto-08062-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46451-foto-08062-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46480 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor | AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. | Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages. | 08062-68 | Zona SE del terme municipal | 41.8139500,1.8450300 | 404069 | 4629764 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46480-foto-08062-68-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Neix al contrafort meridional de la serra de Castelladral i s'ajunta amb el Llobregat a Sant Benet de Bages. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 46479 | Forn d'obra del Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-flequer-0 | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. | La major part de parets s'han ensorrat i és difícil esbrinar-ne l'estructura | Forn d'obra situat en una petita elevació del terreny. Exteriorment està fet de pedra sense treballar i argamassa, mentre que per dins trobem pedres carejades molt més regulars. Es pot observar encara el to argilós que van prendre els murs interiors del forn. | 08062-67 | Prop del Flequer | Els forns d'obra normalment estan constituïts per dos espais, l'un damunt l'altre: 'la cambra de foc, a la qual s'accedia per les obertures d'obra i s'omplia de fusta per cremar, i la cambra de cocció, a la qual s'accedia per dalt per col·locar-hi les peces d'argila assecades al sol amb la forma desitjada. A més, hi havia el garbell, una reixa d'argila cuita que separava les dues cambres. La cocció durava diversos dies per tal que les peces assolissin consistència'. http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp. D'aquests forns se n'obtenia: teules, rajoles i totxos d'argila cuita. | 41.8139600,1.8451500 | 404079 | 4629765 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46479-foto-08062-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46557 | La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella-0 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Es troba construïda aprofitant el desnivell del sòl, pel que la façana posterior queda parcialment coberta pel marge i s'hi accedeix directament pel primer pis. Adossat a la façana de garbí hi ha un petit cos de planta baixa d'un vessant que desaigua a la seva façana principal. Alhora, a la façana de gregal s'han adossat diversos cossos: un de planta baixa construït sobre el marge i que segueix la vessant del volum principal per la façana posterior; davant d'aquest un de planta baixa amb la vessant perpendicular a la coberta principal; i, per últim, dos cossos de planta baixa i alçades desiguals que s'adossen a aquest darrer. Tots aquests cossos adossats al voltant de la casa constitueixen les que havien estat les corts i els annexos relacionats amb la producció del vi, pel que trobem diverses tines circulars encaironades, que actualment s'han reformulat com a elements moderns. La façana principal, orientada a xaloc, consta d'un portal descentrat de pedra carejada i llinda plana, que al costat té una finestra de pedra sense carejar i llinda plana. Al primer pis, seguint la mateixa disposició de les obertures que a la planta baixa, hi ha dues finestres de pedra carejada i llinda plana, essent la de sobre el portal de majors dimensions. A l'alçada de les golfes hi ha dues finestres d'iguals dimensions fetes de pedra sense carejar. A la façana de garbí hi ha un petit contrafort afegit modernament, i dues finestres de pedra carejada i llinda plana a l'alçada del primer pis. A la façana orientada a mestral hi ha un portal centrat amb una finestra de desiguals dimensions a cada costat, totes de pedra carejada i llinda plana. Sobre el portal hi ha una petita obertura allargada de ceràmica. Al volum afegit en aquest nivell per la façana de gregal hi ha dues obertures desiguals, una de pedra carejada i llinda plana, i l'altra de majors dimensions i de pedra sense carejar. L'acabat exterior del conjunt és la pedra vista, que va ser repassada amb pòrtland a les juntes durant l'última restauració. Al ràfec hi ha una filera decorativa de rajols ceràmics. A l'interior, a la planta baixa es conserven les voltes de punt rodó de pedra, i als pisos superiors es mantenen les bigues, algunes de les quals s'han hagut de reemplaçar a causa del seu mal estat. El paviment de la planta baixa, de tova, va ser extret de la masia del Soler, de la mateixa propietat. Conserva les portes de pedra carejada a l'interior. | 08062-145 | Sud de Castellnou de Bages | Expliquen l'anècdota que, després de la guerra, els maquis hi varen entrar a robar aprofitant l'absència dels propietaris. | 41.8140900,1.8242000 | 402339 | 4629803 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46557-foto-08062-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46557-foto-08062-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46557-foto-08062-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46619 | Cal Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda amb un terreny amb nivell descendent, pel que la façana posterior presenta un nivell menys d'alçada que la principal. La façana principal, orientada a xaloc, té descentrats un portal de llinda plana de pedra sense carejar, com el que hi ha en un extrem d'aquesta façana, de majors dimensions per a l'entrada d'un vehicle rodat. Al primer pis hi ha quatre finestres d'arc rebaixat de pedra sense carejar, d'iguals dimensions i característiques que les tres que veiem centrades en el pis superior, que presenten baranes de fusta. En aquest últim pis hi ha també una finestra circular a cada extrem. A la façana de garbí hi ha un portal descentrat de pedra carejada i llinda plana, i sobre d'aquest hi ha una petita finestra de pedra carejada tapiada. En cadascun dels pisos superiors hi ha una finestra de pedra sense carejar i llinda d'arc rebaixat. A la façana de mestral hi ha un portal i una finestra d'arc rebaixat al primer nivell, i al segon una finestra circular a cada extrem. Finalment, a la façana de gregal hi ha tres finestres de pedra rebaixada i llinda d'arc rebaixat, que queden repartides en dues al primer pis, i una al superior. L'acabat exterior és la pedra vista, que en el moment de la restauració de la casa, es va repassar a les juntes amb pòrtland. A l'interior, s'ha habilitat per complet com a vivenda moderna, tot i que conserva algun element com unes escales de lloses que pugen al primer pis. Davant de la façana de garbí, paral·leles al volum principal, hi ha unes corts que tenen una llinda amb l'any 1909 inscrit. Alhora, davant de la façana de mestral hi ha un cobert. | 08062-207 | Sud de Castellnou de Bages | Es conserva un document de l'establiment amb censal perpetu de la masia de Cal Pujol, que data de 1782. | 41.8160600,1.8363100 | 403348 | 4630008 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46482 | Ca l'Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIX | El sostre ha caigut i part de les parets també | Masia, segons sembla, de planta baixa, pis i golfes, molt adaptada al desnivell del terreny. Pertany al tipus II-2 de la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a tramuntana. A la façana de llevant hi ha una finestra a mode d'espitllera a la zona inferior dreta. La casa és feta de pedra escassament treballada i argamassa; presenta carreus als eixos entre façanes. A l'interior es poden observar les restes d'unes tines, ja molt malmeses. | 08062-70 | Entre El Flequer i El Pujol | El dia 26 de desembre de 1860, Miquel Cots Enric i Josep Vilaseca firmaren per duplicat l'escriptura privada per a la construcció de Ca l'Aiguader que, segons Vila Rovira, diu així: 'Miquel Cots Enric, amo del mas de La Roca de Castellnou de Bages, concedeix permís a Josep Vilaseca, pagès del mateix terme, i als seus per edificar una casa dins de la vinya que en emfiteusi té plantada en terres del mateix mas com també de valer-se i cultivar per l'hort una porció de terra d'un quartà català; de llavor en el lloc que Cots li assenyalarà, tot pel temps pactes i preus següents: 1. Aquest permís es concedeix pel termini de vuitanta anys, que començarà en el 1r de gener de 1861 i finarà en igual dia de 1941. 2. El que se ha dit en el antecedent capítol, si la vinya en que serà edificada la casa es perd, en qualsevol temps antes del relatat any 1941, després de perduda acabarà el present permís. 3. Tot seguit acabat el permís, deberà Josep Vilaseca o els seus destruir la casa i emportar-se'n el que li plagui d'ella, a menos de que l'amo del Manso Roca la volgués per ell pagándola el preu a que estimin dos pèrits escollits un per part o d'un tercer en cas de discòrdia. 4. No podrà Vilaseca ni els seus successors fer pasturar els pàmpols ni les herbes de la vinya ni demés terres del predit Manso si que solament tindrà facultat a l'estaca i dins de la casa -criar tocinos, burros o mules. 5. Tampoc tindrà facultat Vilaseca ni els seus de tallar ni recollir llenya encara que sigui perduda en las terras del Manso Roca i si faltés aquest pacte pagarà la primera vegada el bando acostumat en el país, la segona vegada pagarà al amo de La Roca la quantitat de tres-cents rals de vellon i la tercera vegada quedarà cancel·lada i conclós el permís i es procedirà a lo que va escrit en el capítol tercer. 6. Tots els pagos i contribucions baix qualsevol nom que tinga que s'inpongan a la casa i l'hort mencionat deberà pagar-los enterament Vilaseca i els seus indemnitzant a Cots en cas necessari el tan que aquest imponga en respecte a dita casa, doncs que el tan que per dit permís deberà cobrar deu entendres tot liquit sense merma alguna. 7. Quedan en la seva força i vigor tots els pactes mencionats en la escriptura del establiment de la vinya que si edificarà la casa. 8. No podrà Vilaseca ni seus descendents permitir que altre família habiti en la casa cas de voler l'amo, tampoc podran llogar-la a persona alguna. 9. No podrà Vilaseca ni els seus dividir ni vendre la casa que conté aquest permís sinó inclús la vinya en que se edificarà la casa i en cas de voler-la vendra tindrà l'amo de La Roca el dret de preferència i fatiga pel temps de trenta dies. 10. Podrà Miquel Cots i els seus collir gratis de dit hort els fruits que produeixi pel seu consum i el de la seva família els dias que perteneixi a Castellnou. 11. El preu d'aquesta concessió serà de vuitanta ral de velló cada any pagats per anticipació començant a verificar la primera paga el dia primer de gener de 1861. A tals pactes el preu i el temps -consent Josep Vilaseca obligan las dos parts tots els seus bens al cumpliment dels mateixos; i parque així consti o firman per duplicat a Manresa al 26 de desembre de 1860. = Miquel Cots Enric = De voluntat de Josep Vilaseca que no sap escriure = Pere Garcet.' Aquests són els tractes de la fundació de Ca l'Aiguader, que només tingué gent habitant la casa una centúria. Avui només en resta parts de parets. | 41.8162700,1.8400700 | 403661 | 4630027 | 1861 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46482-foto-08062-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46482-foto-08062-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | La masia queda al mig d'uns camps. Abans hi havia un camí, però ha estat reconvertit en camp de conreu. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 46478 | El Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-flequer | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XII-XX | Masia molt reformada | Mas molt reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb dues filades mixtes al ràfec (la filada de rajols, pintada), i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a garbí. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a xaloc i un altre a mestral. El portal és adovellat amb pedra carejada. A la seva esquerra trobem una finestra amb l'emmarcament totalment nou, així com al balcó i finestra del primer pis i a les finestres del segon. La façana de xaloc presenta l'emmarcament de les obertures també remodelat i enllaça, al primer pis, amb el terrat transitable del cos annexat. El cos de mestral és força recent i ha estat, a més, completament reformat. La casa original és feta de pedra lleugerament carejada i argamassa, tot i que les pedres han estat retocades i rejuntades amb ciment. | 08062-66 | Al SE de La Roca, entre el riu d'Or i el torrent de Comadalena | Segons Vila Rovira, és una de les masies més antigues de Castellnou. Per exemple, a la porta del frontis hi podem llegir la inscripció 1520. Cap a 1850 pertanyia a l'Antoni Flequer. Entre els anys 1944 i 1946 la propietària fou la filla de l'Antoni, la Maria Flequer Soler, que vengué la casa a Jaume Santpere Santpere de Manresa. El nou propietari era agricultor i ramader i dedicà un gran capital a ampliar el mas i reformar-lo. El dia 26 de gener de 1957, Ramon Pujols, un obrer que treballava a les obres de la casa, trobà una olla amagada en una paret de conreu. Aquesta contenia quatre-centes monedes d'or i de plata. Quan arribà l'amo li entregaren les monedes i aquest les entregà a la policia. Els obrers, però, es mostraren molestos per no haver rebut cap recompensa. Finalment, l'amo donà tres monedes a cada obrer. Podria ser que les monedes, dels segles XVIII i XIX, haguessin estat enterrades durant la guerra carlista del segle XIX. No obstant, Vila Rovira s'inclina per la hipòtesi següent: podria ser que les monedes haguessin estat amagades per Víctor Selles de Comadalena. Aquest home solitari feia la campanya de segar de Catalunya cap a la Cerdanya i el Rosselló, i cobrava amb monedes d'or i de plata. Víctor Selles era bastant garrepa i sembla que ja havia comentat que tenia un tresor ben amagat. El lloc on es trobà havia estat conreat per aquest home anys enrere. A uns quatre o cinc-cents metres del mas hi ha les restes d'una paret que podria ser la casa primitiva del Flequer, però no l'hem localitzat amb seguretat. | 41.8169900,1.8443800 | 404020 | 4630103 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46416 | Barraques de vinya del camí a Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-del-cami-a-comelles | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya... Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Les parets comencen a deformar-se i hi podria haver perill d'ensorrament. A més, el sostre no està en bon estat. | Combinació de dues barraques adossades construïdes amb pedra seca i de planta quadrangular. Aquestes es troben a l'interior d'un camp, prop del camí, i aprofiten el resguard d'un turonet. Les lloses dels murs estan enfalcades per pedres més petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de pedres es troben sense treballar. La coberta d'ambdues construccions és de volta cònica, feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Les entrades a les barraques presenten una obertura rectangular amb una llinda de pedra que suporta el pes de la coberta. Cal observar que la barraca que es troba més a l'interior del camp té la llinda a tocar del voladís, mentre que a l'altra barraca la llinda està més avall. | 08062-4 | Camí a Comelles | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8172300,1.8090200 | 401083 | 4630169 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46416-foto-08062-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46416-foto-08062-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46416-foto-08062-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | Possiblement ambdues barraques no foren construïdes al mateix moment. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46444 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-2 | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIII-XX | Presenta moltes modificacions i reformes que no permeten percebre els elements constructius originals. | Mas reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb les vessants asimètriques i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a tramuntana. Els materials de què consta la casa són pedra i argamassa, tot i que està arrebossada totalment. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis té un petit pati annexat amb unes escales que salven el desnivell fins a l'alçada del portal, de llinda plana de pedra i carreus als brancals. A les crugies central i dreta trobem dues finestres, però l'emmarcament ha estat arrebossat, com a totes les obertures del mas. Al pis superior, que seria les golfes de la resta de l'edifici, hi ha un balcó, actualment convertit en una altra entrada per mitjà d'unes escales. A la façana de llevant trobem un finestró a la planta baixa, tres finestres al pis i tres a les golfes, a més de dos cossos d'alçada diferent annexats que podrien ser garatges. A migdia un portal d'arc escarser arrebossat presideix la façana, mentre que al pis trobem dos finestrals i un balcó i a les golfes dues finestres. La façana de ponent consta de diverses obertures, entre elles un balcó, i d'un coniller annexat. A uns metres del mas es poden observar vàries construccions, algunes reformades i d'altres noves, com ara una pallissa, un cobert o una caseta. | 08062-32 | A 1900m del nucli antic, pel camí que s'agafa al camí de Santpedor a Castellnou | Al fogatge de 1497 apareix 'En Rocha' i al fogatge de 1553 un tal Pere Rocha, possible amo del mas. És una de les cases antigues de Castellnou, segons Vila Rovira. Sembla ser que la casa ja existia al segle XIII. El 1761 l'amo era Magí Conangle, casat amb la Francisca. Aquest matrimoni no tingué descendència, de manera que la propietat i les terres passaren al convent de les Monges de Santa Clara de Vic. L'any 1933, l'apoderat de convent, mossèn Climent Arqués, signa els tractes de venda i arrendaments. El 1844 Miquel Cots Enric és el nou administrador de la finca, que constava de La Roca, Cal Pere Negre, Comadalena, Ca l'Aiguader, El Pujol, Cal Mau i Cal Tona. En aquestes cases hi vivien quartaires i, a més a més, molts pagesos de Santpedor conreaven vinya en aquestes terres. Tots havien de donar la quarta part dels fruits a la masia de La Roca. A La Roca vivien com a masovers uns Vilaseca. En Josep Vilaseca fou qui demanà permís per aixecar una casa prop dels terrenys que cultivava; seria ca l'Aiguader. Les generacions de la casa, fins a mitjan segle XX, conservaren el cognom Vilaseca, però el 1946 la pubilla es casà amb Francisco Rovira Clarena i el cognom es perdé. | 41.8197600,1.8422700 | 403849 | 4630412 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46466 | Tines de Comadalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-comadalena | BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XIX | Només resten alguns indicis de les parets de l'edifici. A més, les rajoles de les tines sembla que han estat espoliades | Grup de dues tines, amb les boques a nivell de terra, que es trobaven situades a l'interior d'una edificació que aprofita el desnivell del terreny. Així, l'obertura de les tines queda a la zona superior, mentre que el cos de la tina s'estén pel desnivell. Actualment, la zona superior de l'edificació es troba sense sostre ni, pràcticament, parets. Aquesta construcció només conserva tres murs, fets de pedra lleugerament treballada i argamassa: els laterals inferiors i el mur i contraforts posteriors. Les tines, que estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, estan en mal estat perquè gran part d'aquestes rajoles han estat espoliades. | 08062-54 | Comadalena. Castellnou de Bages - 08251 | A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l'elaboració del vi al Bages. A l'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè 'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca. | 41.8203800,1.8459300 | 404154 | 4630477 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46466-foto-08062-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46466-foto-08062-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46466-foto-08062-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46560 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler-0 | Està quedant coberta per la vegetació. | Font que consta d'una construcció de tres murs de maçoneria que la cobreixen, quedant el frontal obert. Els murs es troben coberts amb una volta de punt rodó que conforma una entrada emmarcada amb carreus regulars de pedra. A l'interior, un senzill brollador metàl·lic surt de la paret, per on cau un raig continu directament al terra, que fa que l'accés a la font estigui inundat. La vegetació l'ha cobert per complet, excepte a la part frontal, que es troba parcialment tapada. Alhora, sembla que a pocs metres d'aquesta font hi ha uns safarejos, que han quedat totalment coberts de vegetació i no s'hi pot accedir. A causa de la frondositat de la vegetació que l'envolta, que ve marcada per l'aigua de la font, constitueix l'hàbitat d'espècies com la salamandra (Salamandra salamandra) i l'esquirol (Sciurus vulgaris). | 08062-148 | Sud de Castellnou de Bages | 41.8203000,1.8344600 | 403201 | 4630481 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46560-foto-08062-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46560-foto-08062-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46516 | Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-santpedor-a-castellnou-al-seu-pas-per-la-roca | El camí només conserva algun tram original ja que, en alguns punts, ha estat desviat per necessitat humana. A més, els trams conservats no estan en massa bon estat. | Camí estret de terra que conduïa de Santpedor a Castellnou. Al seu pas per la Roca s'eleva turons amunt fins al nucli antic de Castellnou. Quedà en desús després de la construcció del nou camí i, avui en dia, només és utilitzat per fer alguna ruta a peu. | 08062-95 | Camí de Santpedor al nucli de Castellnou | 41.8205100,1.8419200 | 403821 | 4630496 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46516-foto-08062-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46516-foto-08062-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46558 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-1 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Tot i que la masia es troba en procés de restauració, els edificis annexos es troben en estat ruïnós. | Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Es troba construïda sobre un marge de terra i roca natural, i està alçada aprofitant el desnivell del terreny, que a la façana posterior es troba en el primer nivell. Per la façana de gregal del volum principal, s'ha adossat un volum de planta baixa i pis amb les vessants com les del primer. Així mateix, a la façana de mestral s'ha afegit un altre volum de planta baixa i pis, col·locat de forma perpendicular respecte el volum principal, per la qual cosa té els vessants a la façana principal i posterior. Tant el volum principal, orientat a gregal, com els altres dos, tenen les obertures disposades aleatòriament per les quatre façanes. Així, el portal principal és d'arc escarser emmarcat de ceràmica a la llinda i de carreus de pedra regular als brancals. Sobre d'aquest hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, d'iguals característiques que la que hi ha desplaçada al nivell de les golfes. Per la façana de xaloc totes les obertures són finestres de pedra carejada i llinda plana, trobant-se una al nivell de la planta baixa, i dues més a cada nivell superior; totes elles es troben alienades entre sí, i alhora desplaçades a un lateral de la façana. Pel que fa al volum afegit a gregal, té en aquesta orientació dues finestres de pedra carejada i llinda plana a cada pis. La façana de garbí té un portal desplaçat a un lateral, d'arc escarser emmarcat amb ceràmica, i a l'altre extrem hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana. Les dues finestres centrades que hi ha al nivell de les golfes són de les mateixes característiques que aquesta última. El volum afegit a mestral segueix en aquesta façana amb una galeria horitzontal de dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossats. Tant a la façana de mestral com a la de gregal d'aquest volum adossat hi ha obertures arrebossades, una d'elles en forma de portal, avui tapiada, i a la qual s'hi accedia a través d'unes escales. En un extrem d'aquesta façana, hi ha un portal d'arc escarser amb llinda ceràmica i brancals de pedra carejada com el portal principal, que es troba al seu costat. Durant el procés de restauració de la masia, es va reemplaçar la pedra carejada original de les finestres, per posar-ne de moderna. L'acabat exterior és la pedra vista al volum principal i de pedra vista amb la planta superior arrebossada amb pòrtland als dos volums afegits. Tanca la façana de garbí un baluard amb un pati interior i unes corts i pallissa paral·leles a la resta de la construcció, que actualment es troben en estat ruïnós. | 08062-146 | Sud de Castellnou de Bages | 41.8211900,1.8363200 | 403357 | 4630578 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46620 | Cal Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coll | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda en un terreny amb un suau nivell descendent, i la façana posterior presenta un nivell menys que la principal. La masia ha estat ampliada en diverses ocasions amb diferents volums superposats. Així, al llarg d'una part de façana de mestral, s'ha afegit un volum de planta baixa i pis i un sol vessant, amb el mateix pendent que el vessant del volum principal, sense ser continu. També s'ha afegit un volum de planta baixa i pis a l'angle de façana orientat a migdia, amb coberta a un vessant que desaigua també a migdia. Aquest volum sobresurt respecte el volum principal, pel que l'espai que quedava entre aquest i la façana principal s'ha solucionat amb un volum prominent de planta baixa que s'estén al llarg de tota la façana principal, orientada a xaloc. Aquest, a la part superior consta d'un terrat transitable amb pilars ceràmics i baranes de ferro forjat, i a la planta baixa consta d'un portal ceràmic a plec de llibre a mode de lliça i de tres obertures petites en l'altre angle. A la mateixa façana, però del volum principal, hi ha tres finestres arrebossades entre el primer pis i el segon, una de les quals és d'arc rebaixat i de majors dimensions. A la façana de gregal també hi ha tres finestres arrebossades; dues al primer pis i una al segon, disposades aleatòriament. Al volum afegit a mestral hi ha un portal d'arc rebaixat de ceràmica disposada a plec de llibre a la planta baixa, i dues finestres arrebossades al primer pis. A la part que queda visible del volum principal a la façana de mestral, s'hi accedeix a través d'una petita escala a un portal, de pedra carejada i llinda plana, on té un relleu d'un triangle amb una creu superior. Sobre d'aquest hi ha una finestra arrebossada. A la façana de garbí hi ha tres obertures arrebossades en cada nivell, totes elles de dimensions desiguals. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color terrós. A l'interior, conserva els cairats de fusta als sostres i el paviment de tova i mosaic, i s'ha habilitat com a vivenda moderna. Davant de la façana posterior hi ha dos coberts. | 08062-208 | Sud de Castellnou de Bages | 41.8216800,1.8362100 | 403348 | 4630632 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46418 | Barraca de vinya prop de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-la-roca | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre està deteriorat. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba a la pujada d'un camí. Les nombroses lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Gran part de les pedres es troben força treballades. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. A la part superior de la volta es pot observar el caramull (dues o més pedres sobreposades que coronen la volta). L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda estreta de pedra que toca el voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura en forma d'espitllera, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-6 | Camí de La Roca a Cal Pere, a mà esquerra | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8218600,1.8432500 | 403933 | 4630645 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46413 | Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aguilar | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Part de les parets i el sostre de la masia han caigut | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Així doncs, la coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. Les parets són de pedra arrodonida sense carejar i argamassa (mescla de calç, sorra i aigua), amb restes d'arrebossat. La façana de migdia du annexat un cos, de manera que el frontis d'aquest resulta ser la façana principal del mas, i un baluard, que presenta una entrada amb llinda de fusta. A tramuntana trobem diversos cossos annexats, alguns d'ells tinars, però resulta difícil descriure'n l'estructura a causa del seu mal estat. El cos annexat a migdia, més baix que l'original, és estret, d'una vessant, de planta baixa i pis, i amb el carener paral·lel al frontis. D'aquesta façana tan sols es veuen dues finestres, amb l'emmarcament de rajols ceràmics, al pis, ja que és impossible accedir a l'interior del baluard per percebre la resta. També es distingeix la finestra de les golfes de la façana original i una xemeneia. La façana de ponent d'aquest cos annexat presenta una finestra d'arc escarser amb rajols ceràmics, mentre que la del cos original disposa de dues finestres senzilles amb ampit al pis i d'un finestró a les golfes. A més, té un construcció annexada que podria ser un pou o una cisterna. L'ampliació del mas cap a tramuntana sembla ser un conjunt de cossos que contenen tines, a excepció del cos més proper a la façana que seria la continuació de la vivenda. Les tines, tot i trobar-se en mal estat, conserven les rajoles envernissades. | 08062-1 | Entre la riera de Bellver i el torrent d'Aguilar | Al fogatge de 1553 apareix un tal Arnau Gascó del mas d'Aguilar. Segons Vila Rovira, el 1900 Aguilar estava habitada per la família de Josep Baraldés Ribó i, posteriorment, tingué varis propietaris més: família Franch i Peralta (1915), família Cornet (1922), família de Ramon Sunyer Puiggantell (1935). Al 1945 comprà el mas Eduardo Segues i anys més tard passà a propietat de Lluvia Solé. Finalment la Paperera Espanyola comprà la casa. Actualment pertany als hereus del Sr. Dr. Antoni Trullàs Fontanet. Segons l'autor, quan la família Baraldés habitava el mas, Maria Dolors Baraldés Ribó, de només setze anys, fou assassinada a la mateixa casa d'Aguilar per Joan Calvés i Compañó que, després d'un llarg procés judicial, seria condemnat al garrot vil en un acte públic, que tingué lloc el 30 de juliol de 1884 a Manresa. Les vinyes que pertanyien a la casa d'Aguilar foren les úniques que sobrevisqueren la fil·loxera perquè els ceps eren d'empelt de cep americà, molt més resistent a la plaga. Podem esmentar també que algunes teules de la coberta del mas d'Aguilar foren utilitzades per a la teulada de l'església de Sant Andreu de Castellnou. | 41.8220400,1.8190300 | 401922 | 4630692 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | El camí que duia a la masia ha estat reconvertit en camp de conreu | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46431 | Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles-0 | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | La teulada comença a ensorrar-se i l'interior es troba molt degradat | Masia de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel al frontis, de manera que la casa pertany al tipus I, segons la classificació de Danés i Torras. L'edifici, de tres crugies, està orientat a xaloc i presenta un cos annexat a gregal amb la coberta a una vessant, també paral·lela al frontis; de fet, seria una continuació de la façana principal, amb una crugia afegida, però de dimensions inferiors. A ponent trobem un altre cos annexat amb la coberta a una vessant que, curiosament, presenta la inclinació cap al cos original. Finalment, a garbí hi ha un cos annexat que, probablement, servia de corral. Aquest és més baix que la resta de la casa i té diverses obertures. Les tres crugies de la façana principal presenten una distribució simètrica de les obertures. Així, a les crugies laterals trobem un portal a la planta baixa i un finestró al pis, mentre que la crugia central disposa del portal principal, d'arc escarser, i d'una balconada de dos arcs de mig punt i baranes ceràmiques. El cos de gregal té la mateixa distribució que les crugies laterals, conferint, així, una imatge harmònica a tot el frontis. A mestral i a gregal trobem dues finestres al pis. La masia és feta de pedra sense carejar i argamassa, però està totalment arrebossada; probablement de no massa anys enrere. L'interior del mas es troba en mal estat, tot i que conserva alguns elements interessants com un forn de pa, la boixa d'una tina, una pica de pedra, una cuina econòmica i un foc a terra. El celler fou reconvertit en estable. | 08062-19 | Al NO de la urbanització de Les Pinedes i a l'O de la riera de Bellver | Fa dècades hi vivia la família del Joan Esquius Arnau, que es dedicaven a criar xais. Més endavant s'instal·laren a Santpedor on muntaren una carnisseria. La casa fou comprada per l'Antoni Trullàs. | 41.8224000,1.8126900 | 401396 | 4630739 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46467 | Tines de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-comelles | BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XIX | Els sostres s'han ensorrat i les parets es troben en molt mal estat | Conjunt de sis tines, amb les boques a nivell de terra, que es troben a l'interior d'edificacions adossades. Les parets són fetes de pedra poc treballada i argamassa, i algun mur conserva part de l'arrebossat. Les tines, que estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, estan en mal estat perquè gran part d'aquestes rajoles han estat espoliades. | 08062-55 | Comelles. Castellnou de Bages - 08251 | A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l'elaboració del vi al Bages. A l'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè 'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca. | 41.8227600,1.8128600 | 401411 | 4630779 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46467-foto-08062-55-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46561 | Cal Xisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xisquet | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVIII | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en ruïnes que havia estat de planta baixa i pis, i que constava de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Actualment, la coberta s'ha esfondrat gairebé per complet, excepte en un tram del vessant que desaigua a tramuntana. Adossada a la façana de sol ixent hi ha una lliça amb la llinda feta de ceràmica, que ostenta de la inscripció '1881'. Aquesta lliça portava a un pati interior tancat, al voltant del qual es distribuïen un conjunt d'edificis annexes, tals com corts i coberts, i que actualment també es troben en estat semi ruïnós. Els murs del volum principal s'han esfondrat en major part fins a la planta baixa (excepte una part del de tramuntana que manté el primer pis), deixant al descobert la volta de pedra de punt rodó que constituïa el sostre d'aquest nivell, i que es manté en peu. L'ensorrament també ha deixat a la vista l'estructura interior, així com els cairats de fusta caiguts. A la façana de ponent hi ha una estructura circular de dos nivells, que podria correspondre a un pou, un forn o bé una tina. Es desconeix la tipologia de les obertures que tenia, perquè tota la façana principal es troba esfondrada, però entre les runes es pot veure un gran bloc monolític que es correspon amb la llinda de pedra carejada del portal. | 08062-149 | Sud de Castellnou de Bages | Explica Vila Rovira que la llinda del portal principal tenia la inscripció '1763', que amb tota probabilitat és l'any de construcció de la masia. Expliquen l'anècdota que els maquis hi entraven a robar el vi de les tines. | 41.8241700,1.8411800 | 403765 | 4630903 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La llinda del portal té una inscripció, que no es pot veure a causa de la posició amb què ha quedat i el seu pes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 46419 | Barraca de vinya camí de Cal Nofre I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-i | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | El sostre comença a estar en mal estat. | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba al costat d'un camí. Les pedres mitjanes dels murs es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Els eixos entre murs són de lloses. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres i, en aquest cas, de lloses es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra que toca el voladís. El mur lateral que dóna al camí presenta una petita obertura en forma d'espitllera, que garanteix la funció de vigilància. | 08062-7 | Camí de Cal Nofre, a mà esquerra | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8242700,1.8316200 | 402971 | 4630925 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46420 | Barraca de vinya camí de Cal Nofre II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-ii | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XVIII-XX | Tant les parets com el sostre s'ensorren | Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a l'extrem d'un camp. Les lloses dels murs, que són de mides variades, es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís, en part perdut, que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Al caramull trobem una llosa de grans dimensions que, probablement, ha estat afegida posteriorment per cobrir el desgast de la volta. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís. | 08062-8 | Camí de Cal Nofre, a mà dreta | El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. | 41.8248300,1.8305900 | 402886 | 4630989 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46415 | Barraca de pastor de Cal Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-cal-nofre | AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. BORRÀS, Xavier. (2005). http://www.excursionismefomentmartinenc.com/altres/barraques/cabanes.doc | XVIII-XX | El sostre de la barraca comença a estar deteriorat a causa de la vegetació que hi creix al voltant. | Barraca de pastor de forma quadrangular realitzada amb pedra seca i amb la coberta aplanada de pedra i fang. En aquest cas s'han emprat pedres carreuades o lloses combinades amb falques de pedra. Està construïda aprofitant el desnivell d'un marge, de manera que queda a recer del vent. | 08062-3 | Cal Nofre. Castellnou de Bages - 08251 | Normalment les barraques de pastor es troben en zones de pastura lluny dels pobles, en aquest cas feien servei tot l'any, i als grans plans de muntanya, d'ús durant l'estiu. Es construeixen a recer, sovint en marges, i gairebé sempre prenen l'orientació E o SE. Freqüentment s'utilitza pedra provinent de l'entorn per construir-les, si bé s'agraeix la pedra carreuada combinada amb falques de pedra. Se n'obtenen barraques de formes irregulars, quadrades o rodones. Sens dubte, les seves dimensions només permeten l'aixopluc del pastor, el sarró i el gos. Però aquestes construccions també tenen altres funcions, a part d'arrecerar-se de les inclemències meteorològiques. Així, de Sant Joan fins a Sant Miquel, servien per guardar-hi cledes, cordes, vacunes i remeis, el sac de la sal, llumins, la manta, menjar i beure, ... | 41.8282400,1.8294300 | 402795 | 4631368 | 08062 | Castellnou de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46415-foto-08062-3-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 46462 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-1 | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | La vegetació ha ocupat gran part de l'edifici. A més, part de l'estructura està ensorrada | Mas en avançat estat de ruïna que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta, actualment desapareguda, era a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es trobava orientat a llevant. L'edifici, possiblement de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i presenta un cos annexat a tramuntana. Els material emprats en la construcció foren pedra sense carejar i argamassa; i disposa de carreus als eixos entre façanes. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, La Fassina té un portal amb llinda de pedra, dues finestres al pis i una a les golfes, però actualment només resta el portal. | 08062-50 | A 1500m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | En principi, La Fassina era un edifici destinat a la destil·lació per crear aiguardent i licors. Però amb el temps perdé aquesta funció. Segons esmenta Vila Rovira, la casa estava habitada l'any 1935 per Francisco Soler Suades. Després de la Guerra Civil restà molts anys deshabitada. Del gener a l'abril de 1960 s'hi aixoplugà la família Pasquet Galobart. Quan marxaren, l'amo desmuntà la teulada per donar la casa de baixa. Així doncs, les inclemències del temps han anat malmetent La Fassina. | 41.8283100,1.8345400 | 403220 | 4631370 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 46458 | Safranassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safranassos | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | El sostre s'ha ensorrat i part de les parets es troben en molt mal estat. A més, les llindes i les dovelles han estat espoliades. Els cossos annexats han desaparegut parcialment, segons una fotografia antiga de Vila Rovira, i actualment es troben en molt mal estat. | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta, actualment desapareguda, era a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. L'edifici, de dues crugies, presenta cossos annexats a ponent i a llevant. A la planta baixa del frontis hi ha el portal, totalment espoliat, i una finestra, amb l'emmarcament de rajols ceràmics. Al pis, les dues finestres han estat també espoliades, mentre que les golfes només conserven les traces d'una finestra. La façana de llevant conserva algunes finestres de llinda plana i pedra carejada als brancals, però es troben en molt mal estat. Els cossos annexats a ponent constitueixen uns sis edificis, probablement tinars, un a tocar de l'altre en forma d'ela. Aquests cossos es troben en mal estat i estan plens de bardissa. Els cossos de llevant eren, probablement, corts, a més d'un forn d'obra completament ruïnós, que només conserva l'entrada inferior d'arc de mig punt adovellada. El conjunt és fet de pedra i argamassa, mentre que el cos original presenta restes d'arrebossat i carreus als eixos entre façanes. | 08062-46 | A l'O de la riera de Bellver i al SE del torrent de Viladelleva | Hi havia viscut una família que subsistia dels pocs fruits de la terra. La mestressa era marxanta ambulant, i anava acompanyada d'un fill seu, discapacitat mental, que era el qui duia els paquets. Voltava per Santpedor, Callús i Súria tot venent mocadors i roba. La casa quedà molt malmesa després del terrible incendi del 28 de juliol de 1983. | 41.8282700,1.8056100 | 400817 | 4631399 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml