Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47103 | Fons documental Centelles-Solferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-centelles-solferino | http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html | XVIII-XIX | Fons Centelles-Solferino, documents de la Reial Audiència, Processos moderns, correspondència amb la Generalitat i Fons del Pare Ribera. Tots aquests documents es troben ubicats al Arxiu de la Corona d'Aragó. Són un recull de centenars de documents relacionats amb la família dels Comtes de Centelles i la pròpia vila. En concret consta de 400 lligalls i llibres 656 pergamins. El contingut dels quals és prou extens ja que consta d'arxius del marquesat de Coscojuela (Aragó), dels comptes de Fuentes a Saragossa, etc. Però el que té interès pel municipi de Centelles és el que fa referència als documents del comtat propi de una línia secundària dels Centelles de Nules (originaris de la població osonenca) | 08067-120 | Carrer Almogàvers 77. 08018. Barcelona | Fou dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el 1980 per la Senyora Petre de Domench i de la Riva coma a usufructuària dels béns del seu marit D.Carlos Llanza i Albert. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47103-foto-08067-120-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es troba dins del Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47126 | Pla de la Garga i el Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga-i-el-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància com a àrea d'hivernada d'ocells fringílids i de caça de rapinyaires rupícoles com el falcó peregrí o el duc. També podrien constituir espais vitals per la cria del mussol comú i l'enganyapastors. Espècies de mamífers com el conill o l'eriçó fosc tenen un hàbitat òptim en aquesta àrea. També hi ha la possibilitat de trobar-hi espècies com el siboc, la llebre o l'eriçó clar espècies totes elles que tenen molt a prop el seu límit de distribució. Entre les espècies de rèptils, és probable trobar la serp d'escolapi a les parts més humides. A les basses de les diverses masies, es probable localitzar-hi tritó comú, sempre i quan no hi hagi peixos. | 08067-143 | 41.7601000,2.2273400 | 435770 | 4623429 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47126-foto-08067-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Un factor que alteraria l'hàbitat d'aquestes espècies seria l'ampliació de la pedrera del Cerdà.En aquest espai destaquen com a paratges el Plec de Llibre, el Quicarell i el Turó de les Onze Hores. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47127 | Cinglera des de la baga de Riucerdà fins al coll de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-des-de-la-baga-de-riucerda-fins-al-coll-de-les-arenes | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la cinglera presenta l'interès de les rouredes i prats situats al voltant de la carretera d'accés a la Sauva Negra i la pròpia cinglera, amb espais òptims per la cria de rapinyaires rupícoles i altres espècies de passeriformes com la Merla blava. | 08067-144 | Cinglera de Rocallisa | 41.7900700,2.2013200 | 433638 | 4626777 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47127-foto-08067-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47128 | Costa de Fontderola i del Puisagordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat. | 08067-145 | 41.7998900,2.2129100 | 434611 | 4627858 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47128-foto-08067-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47129 | Baga de Riucerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-riucerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge. | 08067-146 | 41.7960100,2.1989400 | 433446 | 4627438 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||||
| 47131 | Cingles del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-rossell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-148 | 41.7855200,2.2344900 | 436390 | 4626246 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem la Font Rossell | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||||
| 47132 | Cingles del Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Junt amb tota la zona forestal de l'Ollic. De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-149 | 41.7761400,2.2349600 | 436419 | 4625205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47132-foto-08067-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquen les fonts de la Rovira i la Saleta | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47133 | Riera de Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llavina | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la riera de Llavina és de gran importància biològica. Destaquen diversos trams: -Desembocadura al riu Congost fins el molí del Rossell. Bosc de ribera ben conservat amb arbres de ribera grans. Tot i la presència d'espècies foranies o híbrides de pollancres, els arbres són prou grans per poder acollir espècies com el Picot garset petit. - Voltants de la font Grossa i el purgatori. Zona especialment interessant per a amfibis i per espècies de rapinyaires nocturns. | 08067-150 | Els torrents del municipi de Centelles són curts i tots ells amb un pendent considerable, la qual cosa fa que generalment formin cascades i salts d'aigua i tous. Es poden observar alguns trams dels torrents engorjats de rellevant singularitat i bellesa, com el Salt del Purgatori i el Salt de l'Infern, tots dos situats en el curs del torrent de la Llavina. | 41.7873000,2.2342300 | 436370 | 4626444 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest indret a més de la Font Grossa destaquen també gràcies al torrent de la Llavina grans salts d'aigua com són el Salt de l'Infern, el Sant del Purgatori i el Sant del Ca. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47134 | Bosc del Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-sunyer | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Roureda de gran interès, amb moltes espècies d'arbres de fulla caduca, algunes d'elles productores de fruits carnosos que constitueixen l'aliment d'espècies migratòries com grives i tords, de pas a la zona. | 08067-151 | 41.7671700,2.2403000 | 436854 | 4624205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem el Mirador de Can Tres Quarts i la Font de Terrades | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47137 | Àrea agrícola de Can Banyeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-agricola-de-can-banyeres | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La importancia d'aquest sector radica en la presència d' una cita d'eriçó clar, espècie molt escassa a la zona. Presenta característiques similars al Pla de la Garga i el Cerdà. La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància. | 08067-154 | Mas Banyeres, s/n | 41.8064200,2.2209000 | 435281 | 4628577 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquesta zona destaca la Font de Banyeres. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||
| 47144 | Festa del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pi | - www.centelles.cat | XVIII | El 26 de desembre a les nou del matí els galejadors van al bosc a marcar el pi que tallaran 4 dies després. Ha de ser un tronc recte amb una brancada rodona i espessa. El dia 27 es confeccionen els ramells de pomes i neules. La tarda del dia 29 es reparteix a l'Ajuntament la pólvora pels galejadors. A les set del matí del dia 30, després de la missa els primers trets desperten el poble. Després els galejadors en comitiva van al bosc, esmorzen i tallen el pi. Cap a la una el pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'interior de l'església i se'l porta al presbiteri, on és lligat per la part inferior del tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb 5 poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'himne de Centelles. 'Patrona de Centelles,/ Coloma ocell del cel,/ Guieu ver el camí de les estrelles,/ Aquest poble fidel.' A la sortida de la missa del dia 6 de gener, a dos quarts d'una del migdia es despenja el pi i es reparteixen les branques i les pomes entre els galejadors. | 08067-161 | Nucli urbà | Documentada des del 1751, i vinculada des de llavors a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles, hom ha vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d'hivern i amb la regeneració de la natura. És per això que es suposa que l'origen d'aquesta festa es remunta molt més enrera. Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves d'escopeta contínuament) surten a escollir el Pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies. El dia abans de la festa, el 29, als baixos de l'Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors. El dia central de la celebració, és el 30. La festa comença a les set del matí amb l'assistència a missa, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d'un bon esmorzar, a tallar el Pi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedir, és lligat amb cordes per tal que no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l'església. Mentrestant, les escopetades augmenten per moments. Quan arriba a l'església, el Pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'entrada del temple, on se'l fa ballar als acords de la tonada 'Ara balla el Pi'. Acabada la ballada, el Pi és entrat a l'interior de l'església i se'l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc de poms de pomes i neules lligats a la brancada. El Pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'Himne de Centelles. Finalment, el Pi es despenja el dia de Reis. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1751 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47144-foto-08067-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47144-foto-08067-161-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 17 de novembre de 1987. Està documentada ja en 1751. | 94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47148 | Festa del segar i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre | - A.A.D.D. (2009). Programa d'actes. Festa del segar i batre. Ajuntament de Centelles. | XX | Des de fa 12 anys es fa aquesta festa al mes de juliol, a l'Avinguda Pere Barnils (davant de l'institut) on s'ensenya com es segava i batia antigament. Primer es fa un esmorzar popular seguit d'una demostració de com es segava, a continuació es fa també una demostració del batre amb animals i maquinària antiga. Després es fa una cercavila amb els gegants de Centelles. | 08067-165 | Avinguda Pere Barnils | La festa es va iniciar fa 12 anys i es fa al juliol que es el moment de la sega. Es recrea l'ofici a la manera antiga. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1997 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47148-foto-08067-165-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Durant tot el dia a més es fan demostracions d'altres oficis i es munta un circuit de ponis per als nens petits. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47152 | Jardins de la casa Anselm Clavé, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-anselm-clave-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Tot i que la casa no té gaire interès cultural els seus jardins destaquen com a element vegetal integrat dins de la morfologia urbana de la vila donant així un caràcter determinat a dit indret. | 08067-169 | Carrer Anselm Clavé 16 | Aquest carrer es va començar a urbanitzar entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.7990400,2.2199900 | 435198 | 4627758 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47153 | Jardins de la Casa Carreres-Artau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-carreres-artau | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Hi ha un jardí bastant espaiós, amb arbres i gespa situat al patí del darrera de la Casa Carreres-Artau. Casa i jardí formen tot un conjunt de casa senyorial. | 08067-170 | Plaça Nova 5 (pel darrera) | La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'. | 41.7971600,2.2198400 | 435184 | 4627550 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47153-foto-08067-170-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47159 | Cau de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-bruixes | - www.centelles.cat | XX | La festa es celebra des de 1998, sempre es fa una setmana abans de Carnaval, sempre coincidint amb nit de lluna plena. Dins del Cau de les Bruixes, el Mercat Màgic és una fira especialitzada en productes esotèrics. | 08067-176 | Nucli urbà | Des de fa molts anys les dones nascudes a Centelles i a molts altres pobles de Catalunya, han tingut fama de bruixes. L'origen d'aquesta fama ha estat impossible d'esbrinar però la tradició oral ho ha transmès en forma de rodolins recollits per Joan Amades en el seu folklore de Catalunya. Els rodolins diuen així: 'De Centelles/ bruixes totes elles' o bé 'Centelles, terra de bruixes.' Per lleugers indicis ho podem relacionar en la persecució de bruixes que es va produir durant el segle XVII. Segons està documentat una dona de Seva va ser penjada al Pla de les Forques per tenir pactes amb el diable. El diable, anomenat Sabbat, sempre acompanyava a les bruixes i és un eix central de la festa o cau de bruixes. També en aquesta època es té notícia de la mort d'una dona, Na Payrona, de procedència francesa, que va morir a la presó de la baronia de Centelles quan complia condemna per la seva fama de bruixa perquè curava o provocava golls. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1998 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Com a toponímia del municipi trobem que existeix el 'Pont de les bruixes'. Hi ha un circuit anomenat 'Ruta per terra de bruixes'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47161 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>El Centre excursionista té unes desenes de fotografies de la vila i les masies dels voltants de Centelles a inicis del segle XX. A més, disposa d'un arxiu de 'L'estudi de la masia catalana'.</p> | 08067-178 | Carrer Paradís 10-12. Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya fundat al 1876 ha anat recollint imatges fotogràfiques fetes per tota Catalunya des de principis del segle XX.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47163 | Camp del Gepic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-gepic | - COLOMINAS ROCA, J. (1931). Forn de ceràmica ibèrica del Pinós. AIEC. Vol. III Barcelona, 1927-31. Pàg. 54-55. - MOLES FONT, Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) Universitat de Barcelona. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | II-I aC. | El forn de ceràmica va ser destruït per eixamplar la carretera (C-17). | Superficialment, prop del forn del Pinós es va localitzar ceràmica ibèrica a torn llisa i pintada. Sembla ser que hi ha via un forn de ceràmica excavat en una bossada d'argila. Els camps actualment estan plens d'herbes i esbarzers i es totalment impossible veure si hi ha alguna cosa més. | 08067-180 | C-17, Km. 43 | Trobat en 1920, Colominas Roca el descriu: 'Era d'adob i argila, endurida pel foc. Al tall del marge es podíem comptar 9 forats de 20 cm d'amplada i separades per massissos de 12 cm de gruix i que comunicaven la cambra de cocció i el foc, situades en un mateix pla horitzontal'. | 41.7864600,2.2412100 | 436949 | 4626346 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47163-foto-08067-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47163-foto-08067-180-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Tot i que no es conserva el forn els seus voltants són zona d'interès arqueològic. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47164 | Camp del Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-nasi | - BOSCH GIMPERA, Pere (1914). Enterraments a Centelles. AIEC núm. 5 pàg. 862. - A.A.D.D. (1920). Butlletí de la secció d'exploradors 'Colla Gurb'. Biblioteca Episcopal de Vic. Vol I. Pàg. 34. - Moles Font, MªD. 'La comarca d'Osona' Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) UB, 1975. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | II-I aC. | Convindria ampliar la zona arqueològica ja que sembla que es podria estendre a l'altra banda del torrent de la Cira on hi ha localitzats també enterraments. | Conjunt de 5 sitges d'enterraments d'època romana. La sitja 1 fa 1,50 de fondària x 1,10 de diàmetre i 0,40 d'obertura superior, no s'hi van trobar materials. La 2 i 3 fan 1'80x0,60 i 1,75x0,50 metres i s'hi trobà diversos ossos. La 4 fa 2,50x0,55 metres i tenia cendra i ossos, un vas de pasta gris fina, amb desgreixant de mica, fet a torn i fons pla, sense decoració i també aparegué un clau de ferro. La 5 feia 2,40 metres i tenia la boca destruïda, al seu interior es van trobar restes ceràmiques romanes (segons Bosch Gimpera), posteriorment, D. Moles indica que aquella ceràmica podria ser ibèrica. | 08067-181 | Carrer Puigsagordi, 22 | Josep Sala i Moles de Vic va realitzar una excavació arqueològica en aquella zona l'any 1913. | 41.8027200,2.2181800 | 435052 | 4628168 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47164-foto-08067-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47164-foto-08067-181-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Hi ha una part de la zona afectada que es privada i altre que es pública ja que els senyors Aranyons (propietaris de tots els terrenys) li van cedir part de la parcel·la a l'Ajuntament de Centelles. Amb els anys a la part del darrera de les cases del carrer Marquès de Peñaplata s'han documentat fins a 7 enterraments. Aquestes troballes han estat fortuïtes i localitzades pels veïns als seus patis al llarg de molts anys. | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47171 | La Tomba de l'Ollich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tomba-de-lollich | - A.A.D.D. (1928) Gazeta de Vich. Núm. 3446. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. -CURA, Miquel. (1987). 'Origen i Evolució del Megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -CASTANY, Josep. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. | El seu estat de conservació no es gaire bó, i el fet de que estiguin al mig del bosc fa que sinó es cuida la vegetació acabarà malmetent-lo. | El jaciment (dolmen) està molt malmès i únicament conserva dues lloses en posició original. Es tracta d'una gran llosa de 1,5x0,35m, lateral i una de 0,80x1,2 frontal. Es conserva també una altra llosa que podria ser la coberta de mides 1,35x1,40 i 0,30 de gruix. Presenta un túmul d'uns 9 metres i al costat del megàlit hi ha altres lloses que podrien correspondre al mateix. | 08067-189 | Mas l'Ollich s/n | El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de 'falses galeries obertes' o 'sepulcres de corredor amples'. Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83) | 41.7825100,2.2389900 | 436761 | 4625909 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47171-foto-08067-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47171-foto-08067-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47171-foto-08067-189-3.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Per les seves característiques actuals sembla tractar-se d'una cambra simple. Pel que fa als materials hi ha dos fragments ceràmics, informes i llisos de pasta grollera, 10 peces de rodelles de collaret discoidals, perforades, de pecten. Un disc de pedra, en gres, circular, dos ascles de sílex i una falç/ganivet de sílex blanc, amb retoc, de 7,20 cm. No es va trobar cap element ossi humà. | 80|79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47187 | Fons documental dels 'Blanes, Centelles i Saavedra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dels-blanes-centelles-i-saavedra | XIII-XIX | L'Arxiu Nacional té en dipòsit els fons d'aquests llinatges. Els Blanes Centelles i Saavedra eren els hereus comtals de la vila. La documentació del fons té, fonamentalment, dos procedències diferents. La primera es refereix al llinatge Blanes-Centelles i està integrat per la documentació relacionada amb els seus successius assentaments en terres de catalanes. El segon bloc es refereix als patrimonis que el llinatge incorporà pel matrimoni de Maria Concepció de Llança i de Bobadilla amb el noble valencià Antoni de Saavedra i de Fuentes. Des de principis del segle XX, el fons es va situar al palau de Godmar, una edificació d'origen medieval situada al barri del Pomar, de Badalona, on ha estat conservat pels seus últims propietaris, els germans Marés de Saavedra, fins el seu ingrés a l'ANC. El fons està format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llarg del temps. La part catalana del fons inclou documentació familiar dels Centelles, Blanes i Blanes-Centelles (segles XV-XIX); documentació de les baronies de Centelles, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Joanetes i quadra del Pomar (segles XV-XVIII); una important col·lecció de plets (segles XV-XVIII) i l'obra literària de Benet de Llança i d'Esquivel, duc de Solferino i comte del Castell de Centelles (segle XIX). La part valenciana del fons inclou documentació familiar dels Mercader (segles XVI-XIX), Vilarrassa (segle XVII) i Saavedra (segles XV-XIX); documentació de les baronies de Xestalgar, Albalat de Segart i Canet de Berenguer (segles XVIII-XIX); i documentació del patrimoni del comtes d'Alcúdia (segles XVIII-XIX). | 08067-205 | Carrer Jaume I 33-51. 08195.Sant Cugat del Vallès. | Els Blanes foren els senyors de la quadra de Blanes de Badalona, anomenada també de Gotmar i posteriorment del Pomar; de les baronies de Vilalba Sasserra i Vallgorguina, al Vallès Oriental; i de Joanetes, a la Garrotxa, per entroncament amb els Beuda. Els Centelles foren els senyors de la baronia de Centelles des del segle XI, jurisdicció senyorial que incloïa la vila de Centelles i els territoris de Balenyà, Tona, el Brull, Seva, Montmany, Samalús i altres parròquies d'Osona i el Vallès Oriental, la qual fou erigida en Comtat del Castell de Centelles el 1599. Al segle XIV una branca de la família s'instal·là al Regne de València on obtingué les baronies d'Oliva i de Nules, posteriorment comtat d'Oliva i marquesat de Nul·les; la baronia d'Almedíxer, per entroncament amb els Mercader; i el comtat, després marquesat, de Quirra, a Sardenya, per entroncament amb els Carròs. A principis del segle XVI la branca catalana dels Centelles enllaçà amb els Blanes mitjançant el casament de Vidal de Blanes amb Toda de Centelles. Per mort sense successió de la branca troncal de la família, a finals del segle XVI els Carròs de Centelles de València esdevingueren successors de tots els dominis de la família a Catalunya. El 1674, en produir-se la mort sense successió de Joaquim II de Carròs de Centelles, els Blanes i els Borja, ducs de Gandia, pledejaren per l'adjudicació del seu llegat. El plet es solucionà amb la partició de l'herència de forma que els Blanes obtingueren el patrimoni català del llinatge i passaren a denominar-se Blanes-Centelles. Al segle XVIII el llinatge perdé el seu cognom en enllaçar amb altres cases nobiliàries: els Moncayo, els Pignatelli de Aragón, els Gonzaga i els Llança, actuals posseïdors del títol de comtes del Castell de Centelles. A la mort de Manuel de Llança i Pignatelli de Aragón, el 1927, el patrimoni familiar es repartí entre el seus fills i Maria Concepció de Llança i de Bobadilla heretà el castell de Gotmar. Es casà amb el noble valencià Antoni de Saavedra i de Fontes, llinatge que havia senyorejat la baronia de Canet de Berenguer i que per successius entroncaments havien esdevingut comtes d'Alcúdia i de Xestalgar i barons d'Albalat de Segart. El fons ingressà a l'ANC el 15 de gener de gener de 1993 en virtut del contracte de dipòsit per 15 anys signat a Barcelona el 5 d'octubre de 1993 pels germans Antoni, Jaume, Pilar, Concepció, Carles, Maria Dolors, Mercè, Josep Ramon, Carme, Maria del Mar i Joaquim Marés i de Saavedra, i el Molt Hble. president de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment el fons fou adquirit per la Generalitat de Catalunya en virtut del contracte administratiu de compra-venda de 14 de desembre de 2007. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||
| 47188 | Fons documental Fortià Solà i altres documents de la parròquia de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-fortia-sola-i-altres-documents-de-la-parroquia-de-santa-coloma-de-centelles | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu episcopal de Vic té dipositats en el seu fons diversos documents referents a la parròquia de Santa Coloma de Centelles i tot el fons Fortià i Solà que consta de 36 documents que van entre mitjans del segle XVIII i ben entrat el segle XIX.</p> | 08067-206 | Carrer Santa Maria 1 de Vic. 08500. Vic | <p>L'arxiu episcopal es crea degut a l'emmagatzemació de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...). Té un important valor històric i ha aconseguit una gran diversitat de documentació gràcies a altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||
| 47200 | La Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sauva-negra | <p>-A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.</p> | <p>Espai d'interès natural de 110 Ha de les quals 40 pertanyen al municipi de Centelles. Aquest espai presenta un baix grau d'adequació del disseny com a espai natural segons la publicació 'Protegits, de fet o de dret: primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya' publicat per la Institució Catalana d'Història Natural. Per això es considera necessari garantir la conservació de la zona perifèrica de l'espai protegint mitjançant figures de protecció del sòl o fomentar actuacions de custòdia del territori amb els propietaris de la zona.</p> | 08067-218 | Sauva Negra | 41.7837100,2.1918800 | 432847 | 4626078 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Qualsevol afectació de la zona, la més meridional de Catalunya. No es descarta la presència del Turó i de Gat salvatge, ambdues sense confirmar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47232 | Campana de l'església de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-lesglesia-de-santa-coloma-de-centelles | XVII | <p>Campana de bronze forjada al 1640 i que pertanyia a l'antiga església de Santa Coloma de Centelles.</p> | 08067-250 | Plaça Mossèn Xandri | <p>La campana fou forjada en 1640, estava a l'antiga església de Santa Coloma de Centelles i fou traslladada a la nova després de la seva construcció el 1704. Amb aquesta campana es marquen des de llavors les hores a més d'avisar de perills i cridar a sometent durant els diversos conflictes del segle passat.</p> | 41.7980400,2.2192500 | 435136 | 4627648 | 1640 | 08067 | Centelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47232-foto-08067-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47232-foto-08067-250-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47236 | Fons Municipal d'Art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-municipal-dart | XX | Col·lecció de pintures locals i exposicions temporals i permanents. Diversos autors locals (amateurs i professionals) s'han dedicat durant anys a presentar quadres per a un concurs creat per l'Ajuntament de Centelles ja el 1943. Els quadres guanyadors es quedaven a la col·lecció. | 08067-254 | Carrer Galejadors, 2 | La pinacoteca està formada per quadres que han guanyat el primer premi de concurs de pintura des de 1973, tot i que el concurs s'organitza des de 1943 i des de 1954 es donen els premis Centelles de pintura. | 41.7973500,2.2171200 | 434958 | 4627573 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Al mes de setembre es quan es dona el premi de pintura. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||
| 47241 | Rellotge de sol del carrer Fortuny 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-fortuny-11 | XX | Rellotge de Sol de ferro forjat i de forma quadrada ubicat a la paret de la façana. Tot i que imita als rellotges tradicionals aquest ha estat col·locat com a peça ornamental en una façana interior a la qual dóna el Sol. | 08067-259 | Carrer Fortuny 11 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7984300,2.2214300 | 435317 | 4627689 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Ubicat en un jardí interior, no es visible des del carrer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47242 | Rellotge de sol del Molí de la Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-llavina | XX | Placa ceràmica que imita als rellotges solars tradicionals ha estat ubicada fa poc més de 10 anys en una de les façanes del molí. Col·locat en pels propietaris en commemoració als 500 anys del Llinatge dels Llavina en dit molí. Hi ha una inscripció que diu: '1497-1997 500 ANYS DEL LLINATGE LLAVINA' | 08067-260 | Molí de la Llavina | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7858400,2.2268900 | 435758 | 4626288 | 1997 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47242-foto-08067-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47242-foto-08067-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47242-foto-08067-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47243 | Rellotge de sol del carrer Rafael Casanoves 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-rafael-casanoves-49 | XX | Rellotge de ferro de forma semicircular ubicat a la barana d'un balcó que trenca amb el que seria el típic rellotge solar tot i que fa la seva mateixa funció. | 08067-261 | Carrer Rafael Casanoves 49 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8007800,2.2189300 | 435112 | 4627952 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47243-foto-08067-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47243-foto-08067-261-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 47244 | Rellotge de sol del carrer Rafael Casanoves 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-rafael-casanoves-43 | XX | Rellotge solar dibuixat damunt d'una placa ceràmica amb decoracions als seus laterals i ubicat a una de les façanes de la casa. En el dibuix s'hi pot veure el Sol al cel il·luminant els camps agrícoles en els quals hi ha dues persones treballant. | 08067-262 | Carrer Rafael Casanoves 43 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8006600,2.2188900 | 435109 | 4627939 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47244-foto-08067-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47244-foto-08067-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47244-foto-08067-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 47245 | Rellotge de sol del carrer Sant Jaume 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-jaume-14 | XX | Rellotge de Sol pintat a la llinda d'una de les finestres de la casa. Rellotge circular que representa al Sol i la Terra, al costat com a motius decoratius hi ha la Lluna amb estels a l'esquerra i un gall i altres petits animals a la dreta. | 08067-263 | Carrer Sant Jaume 14 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7947100,2.2192300 | 435131 | 4627278 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47245-foto-08067-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47245-foto-08067-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47245-foto-08067-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Dona a la part del darrera de la casa però és visible des del carrer Rodolf Batlle. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47246 | Rellotge de sol de Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-moreu | XX | Placa de pedra treballada ubicada en la façana principal de la casa. A la placa hi ha representat el Sol (al centre), mentre que als costats hi ha la Lluna i tres estels. A baix, a la Terra hi ha un home llaurant un camp amb dos bous. | 08067-264 | Can Moreu | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7900200,2.2164400 | 434894 | 4626759 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47246-foto-08067-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47246-foto-08067-264-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 47248 | Rellotge de sol de Can General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-general | XX | Placa de pedra. De forma simple, a dalt hi ha un Sol i a sota els números romans. | 08067-266 | Carrer del Mas, s/n | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7883500,2.2155200 | 434816 | 4626575 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47248-foto-08067-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47248-foto-08067-266-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 47249 | Rellotge de sol de la Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-llavina | XX | Placa de pedra ubicada en la façana principal de la casa. En la placa hi ha representat el Sol (al centre), als costats la Lluna i estels. A baix un home llaurant un camp amb bous. | 08067-267 | camí de la Llavina, 19 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7858400,2.2268900 | 435758 | 4626288 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47249-foto-08067-267-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 47250 | Rellotge de sol del carrer Guer 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-guer-17 | XX | Placa de ceràmica contemporània feta de forma molt simple i sense decoracions, a dalt hi ha un semicercle que representa el Sol i a sota els números romans (del 6 al 12). | 08067-268 | Carrer Guer, 17 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7982900,2.2273400 | 435808 | 4627669 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47250-foto-08067-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47250-foto-08067-268-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 47251 | Rellotge de sol del IES Pere Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-ies-pere-barnils | XX | Rellotge pintat a la pròpia façana de l'institut. De forma simple només hi ha els números romans (del 6 al 12). A dalt hi ha una inscripció que diu 'SAPS LA MEVA PERÒ NO LA TEVA'. | 08067-269 | IES Pere Barnils, avinguda Pere Barnils s/n | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.8020700,2.2164600 | 434908 | 4628097 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47251-foto-08067-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47251-foto-08067-269-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 47253 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-centelles | XIX-XX | L'Arxiu Municipal és el servei municipal especialitzat en organitzar el sistema de gestió documental, protegir i difondre el patrimoni documental municipal, garantir el dret a la informació dels ciutadans i facilitar la investigació a estudiants, investigadors i públic en general. El seu fons documental consta de: Fons del Ajuntament de Centelles: 1811-2007, Registre Civil: 1860-2000, Organisme Autònom Local Residència Sant Gabriel: 1990-2000, Fons de la Cambra Agrària: 1939-1992, Cooperativa 'L'econòmica de Centelles: 1903-1992', Fons Família Pujol: 1655-1990, Col·leccions i parts de fons documentals. | 08067-271 | Carrer Nou, 19 | L'Arxiu municipal és va crear per recollir i organitzar tota la documentació que produeix l'ajuntament de Centelles i administracions derivades. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest arxiu es disposa d'un apartat especialment dedicat al seu fill il·lustre, en Ildefons Cerdà. Amb un recull de documentació de la seva època i diversos documents bibliogràfics on es recull moltes de les obres que han parlat de la seva persona. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||
| 47255 | El Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-duc | - TARRADELL, M; PANYELLA, A. (1944). 'Un nuevo sepulcro megalítico. El dólmen de El Duc, en Centelles (Barcelona)' Ampuries, vol. VI. CSIC Barcelona, pàgs. 305, 306. 1944. - PERICOT, GARCIA, Ll. (1952). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica CSIC Barcelona,. - BATISTA NOGUERA, R. (1963). 'Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic'. Corpus de sepulcros megalíticos. IPA. Diputació de Barcelona 1963. - ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J; COLOMINAS ROCA, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona. CSIC. Madrid 1965. Pag 105 | XIX-XVIa.C | Es tracta d'una cambra simple, oberta, poligonal, formada per blocs de grans mides, irregulars, conservant la llosa de cobertura in situ. Les mides aproximades són 2,20 metres de llargada per 2 metres d'amplada i la llosa de coberta d'uns 2,40 metres d'amplada per 1 metre de gruix. No conserva túmol. Pel que fa al material arqueològic, s'ha trobat uns pocs fragments ceràmics sense decoració de pastes negroses. D'aixovar cal destacar una conta circular de pecten, fragmentada i dos fragments de valva de pecten. A nivell antropològic es conserven diversos fragments de costelles, tibies i falanges. El fragment de mandíbula inferior, un premolar, 4 peces dentàries i 5 molars d'adult. El megalit es conserva força, gràcies a les lloses irregulars i grans que suporten la llosa de coberta. | 08067-273 | Cingles de Cerdà | 41.7628600,2.2428400 | 437061 | 4623724 | 08067 | Centelles | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47255-foto-08067-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47255-foto-08067-273-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El megalit pren el nom de 'El Duc' perquè la finca on és situat era propietat del Duc de Centelles. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47256 | Can Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinos | - COLOMINAS ROCA, J. (1931). Forn de ceràmica ibèrica del Pinós. AIEC. Vol. III Barcelona, 1927-31. Pàg. 54-55. - MOLES FONT, Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) Universitat de Barcelona. - ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J; COLOMINAS ROCA, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona. CSIC. Madrid 1945. | IV-II a.C | Hi havia un forn de ceràmica excavat en una bossada d'argila. Va ser destruït al eixamplar-se la carretera. Colominas Roca, en 1920 el descriu així: 'Era d'adob i argila, endurida pel foc. Al tall del marge es podien comptar 9 forats de 20 cm d'amplada i separades per macissos de 12 cm de gruix i que comunicaven la cambra de cocció i el foc, situades en un mateix pla horitzontal.' | 08067-274 | C-17, Km. 43 | Desembre de 2005 l'empresa ESTRATS sota direcció de Jacob Casquete van realitzar la primera intervenció. - Gener-juny de 2006 l'empresa ESTRATS sota direcció de Virginia Cepero va continuar l'excavació. | 41.7864900,2.2412800 | 436955 | 4626349 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47256-foto-08067-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47256-foto-08067-274-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya aquest forn consta com a destruït, ja que no queden restes visibles, tan mateix és possible que pugin quedar-ne evidencies al subsòl. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47189 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-coloma-de-centelles | XVI-XX | <p>A la Rectoria de l'església s'hi pot consultar tot els fons documental, aquest, consta dels llibres de baptismes fets entre 1534 i1976, el de confirmacions (1638-1815), matrimonis (1578-1966) i defuncions (1569-1909) de la vila de Centelles</p> | 08067-207 | Carrer Estrangers 1 | <p>Després del Concili de Trento (1565) es normalitza l'ús dels llibres parroquials on queden reflectides les partides de baptisme, matrimoni, confirmacions i defuncions. És a partir d'aquell moment doncs quan les parròquies tenen l'obligació d'apuntar els fets religiosos dels seus feligresos.</p> | 41.7981000,2.2198500 | 435186 | 4627654 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47189-foto-08067-207-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Els diversos Rectors de la parròquia | L'Arxiu Episcopal de Vic en té còpia. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 46984 | Casa Brugada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-brugada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Ftixa. Centelles. | XX | Edifici d'habitatge de planta baixa i una planta semisoterrani amb una paret mitgera, una façana al carrer i dues façanes a un jardí privat. La planta baixa té tres obertures, dues finestres i la porta d'entrada. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants, els acabats del ràfec són de colls vistos i refòles vidrades. | 08067-63 | Carrer Anselm Clavé, 5 | L'arquitecte Romà Aranyó parlant del carrer de l'Estació diu: 'El 17 d'abril de 1898 es reparcel·len els terrenys anomenats de la Rectoria, entre el Passeig, la Cira i el carrer, venuts pel rector de la vila, mossèn Pere Serra Puigdomènech, a Josep Crivillers i a Ramon Font, en parcel·les de 5 metres. Fou la casa que ocupen actualment els seus propietaris, els Srs. Brugada'. | 41.7987400,2.2189800 | 435114 | 4627726 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1963 l'arquitecte Francesc Rau Bargalló va realitzar reformes al soterrani. | 98|102 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46985 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-19 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa que s'estructura en un eix longitudinal central. La façana té tres obertures, dues finestres i el portal d'entrada, tots els marcs de les obertures són acabats amb totxo. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb un acroteri a la via pública. El material utilitzat per fer l'edifici són pedres i totxos. | 08067-64 | Ronda de les Coromines, 19 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La Ronda Coromines es va urbanitzar entre 1921 i 1930 tot i que ja tenia algun edifici construït com el que ens ocupa que es va construir en 1920. | 41.7965400,2.2227200 | 435423 | 4627479 | 1920 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46985-foto-08067-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46986 | Habitatge, carrer Sant Josep, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-josep-2 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra. | 08067-65 | Carrer Sant Josep, 2 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910. | 41.7969600,2.2224100 | 435397 | 4627526 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46986-foto-08067-65-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 46987 | Habitatge, carrer Descatllar, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. La planta baixa té dos obertures, l'accés a la vivenda i el garatge, al primer pis hi ha una obertura que dóna a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-66 | Carrer Descatllar, 16 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961000,2.2223200 | 435389 | 4627430 | 1930 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46988 | Habitatge, Ronda de les Coromines, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-ronda-de-les-coromines-12 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar cantoner de planta baixa i una planta pis. La planta baixa té tres obertures, l'accés a la vivenda una finestra gran i una més petita. Al primer pis hi ha tres obertures que donen a tres balcons. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-67 | Ronda de les Coromines, 12 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. | 41.7958000,2.2226000 | 435412 | 4627397 | 1929 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46988-foto-08067-67-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46989 | Habitatge, carrer Nou, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-nou-1 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici d'habitatge entre parets mitgeres de planta baixa i tres plantes de pis. La planta baixa té tres obertures, un portal per accedir a la vivenda, l'entrada a una botiga i una finestra, el primer pis té dues sortides a dos balcons, el segon pis té sortida també a dos balcons, un dels quals sobresurt només una mica. El tercer pis té només dues petites finestres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal. | 08067-68 | Carrer Nou, 1 | La zona del carrer Nou correspon a l'organització que anomenen com a 'la Ciutat del Príncep' que va fer Lluís I a partir de 1510 per ampliar la vila. L'estat actual dels edificis és fruit de diverses intervencions al llarg dels segles. La casa núm. 1 conté traces d'edificis molt antics i es fruit de nombroses reformes. Per exemple les lloses de pedra i les baranes són típiques del segle XVIII | 41.7975800,2.2187200 | 435091 | 4627597 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46989-foto-08067-68-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La planta de l'edifici deixa veure un cos principal una forma regular i un altre amb forma triangular, fet que fa pensar en un reajustament de la parcel·lació.Un despreniment d'una part de l'estuc actual de la façana va deixar al descobert un esgrafiat que semblava ser original d'època barroca. | 96|119|95 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 46990 | Habitatge, carrer del Socós, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-del-socos-8 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Edifici de vivenda entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes de pis. De la planta baixa destaca el portal de pedra treballada, al primer pis hi ha dos balcons i dues finestres també de pedra treballada, al segon pis en canvi les obertures que donen als balcons no són de pedra. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal que dóna al carrer. | 08067-69 | Carrer del Socós, 8 | Les edificacions del carrer Socós es van consolidar al llarg del segle XVII. | 41.7969900,2.2189000 | 435106 | 4627531 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46990-foto-08067-69-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici actual es fruit de nombroses reformes al llarg dels segles. | 102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46991 | Habitatge, carrer del Socós, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-del-socos-9-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII-XIX | Edifici de vivenda plurifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb un cos de galeries a la part posterior. La planta baixa té tres obertures, dos portals per les escales de les vivendes i una botiga, el primer i segon pis tenen tres obertures amb balcó per pis. El cos principal es cobert a dos vessants amb teula aràbiga. | 08067-70 | Carrer del Socós, 9-11 | Les edificacions del carrer Socós es van consolidar al llarg del segle XVII. Aquest edifici és fruit de reformes en estructures més antigues. Tot i que es desconeix el moment exacte de la unió dels dos pisos, la forma dels balcons i les baranes (de finals del XIX) fan pensar que potser va ser en aquell moment. | 41.7968900,2.2190100 | 435115 | 4627520 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46991-foto-08067-70-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|101|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 46992 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial | - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i un pis. Té unes escales laterals ambdós costats per accedir a la porta central de la primera planta, al costat té una finestra per banda, la planta baixa en canvi té només una entrada i una finestra. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb caiguda a la façana. En un dels laterals es va edificar posteriorment una nova habitació. | 08067-71 | Carrer Marquès de Peñaplata, 14 | Construït entre 1910 i 1911 a iniciativa de l'entitat 'Foment Catòlich'. L'any 1911 fou inaugurat pel diputat del districte Lluís Ferrer i Vidal. Un cop acabada la Guerra Civil es va obrir aquest centre com a seu socio-religiosa per a que els vilatans poguessin fer diverses activitats. | 41.7992200,2.2210500 | 435287 | 4627777 | 1911 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46992-foto-08067-71-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 46993 | El portal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portal-nou | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÀLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI, XX | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat recentment | <p>Portal d'accés al nucli antic de la vila de Centelles. La construcció és de pedra treballada, l'arc interior és de forma de carpanell i té un relleu, l'exterior és de mig punt. A una banda de la façana hi ha una finestra i l'escultura d'un angelet i a l'altre hi ha l'escut comtal dels Centelles-Carròs flanquejats per dues petites espitlleres. La coberta és de caire defensiu i està construïda amb merlets.</p> | 08067-1 | Carrer Nou s/n | <p>La vila de Centelles es va anar convertint poc a poc en el centre de la baronia i del comtat de Centelles. La creació de les muralles de la vila esdevé en la gran empenta demogràfica i urbanística que es donà al nucli en el segle XVI. El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat, finalment el projecte es va aturar. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 1572 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1917 va ser restaurat per l'arquitecte Jeroni Martorell que va obrir els dos portals laterals per als vianants. En 1927 la Diputació de Barcelona va cedir a perpetuïtat l'ús de la torre i la casa annexa realitzant obres d'adaptació per a l'ajuntament. En 1986 l'arquitecte Antoni González, cap del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, va restaurar de nou el portal. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |
| 46994 | Ajuntament de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-centelles | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat. | Edifici de planta baixa i dos pisos on s'ubica actualment l'Ajuntament de la vila i que s'uneix amb l'antic 'Portal de la Ciutat' mitjançant una escala de caixa quadrada. La primera planta té un balcó i la segona té una petita porxada actualment tancada. La façana lateral està completament reformada. En el seu interior, l'escala té arrambadors de ceràmica vidrada. La coberta està feta amb teula aràbiga a dos vessants. | 08067-2 | Carrer Nou 15-17 | Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | És l'actual Ajuntament de Centelles. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 46995 | Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyoles | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | IX- XVIII | Els actuals propietaris duent a terme un treball conservació i restauració | <p>Conjunt d'edificacions que consten a més d'un mur perimetral de tanca medieval i un edifici principal destinat a vivenda. És un antic mas fortificat ja documentat al segle IX tot i que l'actual construcció és més moderna. Edifici de planta baixa i dues plantes. Els murs més antics són de carreus de pedra treballada. La primera planta té un arc gòtic i dues finestres, una d'elles molt petita. A partir del primer pis l'estructura està molt modificada i el segon pis té en gran part la paret de tovot. La coberta del mas és de teula aràbiga a dos vessants</p> | 08067-3 | Mas Vinyoles | <p>Documentat ja l'any 898 va donar nom a la vila de Centelles des del segle XII fins a finals del XV. El mas ja és documentat al 1236. Al mateix segle XIII s'hi fan unes reformes per afegir un mas per a la família Santaeugènia, castlans del Castell de Centelles fins al segle XIV. Al segle XV la família pagesa dels Vinyoles van esdevenir amos del mas. El nou casal dels Vinyoles van esdevenir com a nous castlans majors del castell de Centelles i a la seva rodalia ja es documenten tres molins, un d'ells, el Molí del Rec, situat al capdamunt del torrent, havia estat venut per Pere de Santaeugènia a Ponç de Vinyoles el 1274. El mas es va fortificar com moltes de les viles rurals de l'època. El 28 de febrer de 1714 va ser cremat durant l'assalt a Centelles. La data que figura a l'arc de pedra (1546) sembla indicar la data de construcció de l'actual mas.</p> | 41.7956200,2.2066100 | 434083 | 4627389 | 898 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46995-foto-08067-3-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment és una masia de turisme rural. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/