Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47126 | Pla de la Garga i el Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga-i-el-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància com a àrea d'hivernada d'ocells fringílids i de caça de rapinyaires rupícoles com el falcó peregrí o el duc. També podrien constituir espais vitals per la cria del mussol comú i l'enganyapastors. Espècies de mamífers com el conill o l'eriçó fosc tenen un hàbitat òptim en aquesta àrea. També hi ha la possibilitat de trobar-hi espècies com el siboc, la llebre o l'eriçó clar espècies totes elles que tenen molt a prop el seu límit de distribució. Entre les espècies de rèptils, és probable trobar la serp d'escolapi a les parts més humides. A les basses de les diverses masies, es probable localitzar-hi tritó comú, sempre i quan no hi hagi peixos. | 08067-143 | 41.7601000,2.2273400 | 435770 | 4623429 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47126-foto-08067-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Un factor que alteraria l'hàbitat d'aquestes espècies seria l'ampliació de la pedrera del Cerdà.En aquest espai destaquen com a paratges el Plec de Llibre, el Quicarell i el Turó de les Onze Hores. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47128 | Costa de Fontderola i del Puisagordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat. | 08067-145 | 41.7998900,2.2129100 | 434611 | 4627858 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47128-foto-08067-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47129 | Baga de Riucerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-riucerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge. | 08067-146 | 41.7960100,2.1989400 | 433446 | 4627438 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||||
| 47131 | Cingles del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-rossell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-148 | 41.7855200,2.2344900 | 436390 | 4626246 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem la Font Rossell | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||||
| 47132 | Cingles del Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Junt amb tota la zona forestal de l'Ollic. De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-149 | 41.7761400,2.2349600 | 436419 | 4625205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47132-foto-08067-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquen les fonts de la Rovira i la Saleta | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47133 | Riera de Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llavina | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la riera de Llavina és de gran importància biològica. Destaquen diversos trams: -Desembocadura al riu Congost fins el molí del Rossell. Bosc de ribera ben conservat amb arbres de ribera grans. Tot i la presència d'espècies foranies o híbrides de pollancres, els arbres són prou grans per poder acollir espècies com el Picot garset petit. - Voltants de la font Grossa i el purgatori. Zona especialment interessant per a amfibis i per espècies de rapinyaires nocturns. | 08067-150 | Els torrents del municipi de Centelles són curts i tots ells amb un pendent considerable, la qual cosa fa que generalment formin cascades i salts d'aigua i tous. Es poden observar alguns trams dels torrents engorjats de rellevant singularitat i bellesa, com el Salt del Purgatori i el Salt de l'Infern, tots dos situats en el curs del torrent de la Llavina. | 41.7873000,2.2342300 | 436370 | 4626444 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest indret a més de la Font Grossa destaquen també gràcies al torrent de la Llavina grans salts d'aigua com són el Salt de l'Infern, el Sant del Purgatori i el Sant del Ca. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47134 | Bosc del Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-sunyer | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Roureda de gran interès, amb moltes espècies d'arbres de fulla caduca, algunes d'elles productores de fruits carnosos que constitueixen l'aliment d'espècies migratòries com grives i tords, de pas a la zona. | 08067-151 | 41.7671700,2.2403000 | 436854 | 4624205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem el Mirador de Can Tres Quarts i la Font de Terrades | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47092 | Font de l'Avinguda Bellesguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavinguda-bellesguard | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De caire modern és de forma rectangular (més alta que ampla) amb uns petits sortints laterals a modes decoratiu i acabament arrodonit. La pica és quadrada i està muntada damunt d'un suport. | 08067-109 | Avinguda Bellesguard | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.8032900,2.2209900 | 435286 | 4628229 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47099 | Fornícula de l'Avinguda Bellesguard - Carrer Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-lavinguda-bellesguard-carrer-montseny | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Situat a la paret d'un mur de contenció del jardí d'una casa fa d'element decoratiu. Té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Dins no hi ha la figura de cap imatge, sinó que hi ha un dibuix de la Mare de Déu. | 08067-116 | Avinguda Bellesguard - Carrer Montseny | Al segle XX al anivellar els terrenys de la casa el propietari va aprofitar el mur de contenció del jardí per fer-se construir dita fornícula. | 41.8041700,2.2213900 | 435320 | 4628327 | 1946 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47099-foto-08067-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47099-foto-08067-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47099-foto-08067-116-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47143 | Pont de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-centelles | XX | Pont fet de pedra i maó que creua el riu Congost. Actualment es utilitzat pels automòbils per entrar des de la C-17 a Centelles i per sortir de la vila en direcció a Vic. L'actual amplada de la calçada és de 9,30 metres el paviment i el total del pont és de 11,50 m. Té una longitud de 12 m. | 08067-160 | Avinguda Ildefons Cerdà, s/n | Construït al segle XX per enllaçar l'antiga N-152 amb la vila de Centelles. | 41.7953200,2.2342100 | 436376 | 4627335 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47085 | Sant Antoni de les Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-les-codines | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII | Edifici d'una sola nau rematada per un campanar d'espadanya. Tot l'edifici està fet de pedra. La façana s'ordena en un eix de simetria vertical centrat que conté la portalada, una obertura superior i el campanar. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-102 | Avinguda Molí de la Llavina 21 | Antoni Pladevall diu: 'Es trobava al peu de l'antic camí ral, successor de l'antiga via romana i va erigir-se poc abans de 1291, que ja s'esmenta en un llegat testamentari'. L'edifici va ser mutilat durant l'ampliació de la carretera N-152 ja en aquest segle. L'any 1990 va ser traslladada a l'emplaçament actual perquè estava afectada novament per l'ampliació de la carretera. En aquella zona trobem a l'edat mitjana diversos molins que aprofitaven l'aigua del Congost per funcionar. Dos d'ells (el Molí de l'Erm, de Baix o Nou; i el de Dalt, del Fortuny o Molí Vell) estaven vinculats a l'ermita de Sant Antoni. El 1539, Benet Sagrer, moliner i propietari de l'hospital de les Codines, va tenir un plet amb l'amo del mas Fortuny perquè aquest li prenia aigua de la resclosa per regar. El 1550, el mas Sagrer i els dos molins passaren als Canes. | 41.7952500,2.2332500 | 436296 | 4627328 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47085-foto-08067-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47085-foto-08067-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47085-foto-08067-102-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Va ser trasllada en 1990 pedra a pedra des de la seva antiga ubicació per l'ampliació de la N-152 (C-17). De la seva disposició actual en són responsables els arquitectes Claudi i Romà Aranyó. | 92|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47148 | Festa del segar i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre | - A.A.D.D. (2009). Programa d'actes. Festa del segar i batre. Ajuntament de Centelles. | XX | Des de fa 12 anys es fa aquesta festa al mes de juliol, a l'Avinguda Pere Barnils (davant de l'institut) on s'ensenya com es segava i batia antigament. Primer es fa un esmorzar popular seguit d'una demostració de com es segava, a continuació es fa també una demostració del batre amb animals i maquinària antiga. Després es fa una cercavila amb els gegants de Centelles. | 08067-165 | Avinguda Pere Barnils | La festa es va iniciar fa 12 anys i es fa al juliol que es el moment de la sega. Es recrea l'ofici a la manera antiga. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1997 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47148-foto-08067-165-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Durant tot el dia a més es fan demostracions d'altres oficis i es munta un circuit de ponis per als nens petits. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47009 | Habitatge, avinguda Rodolf Batlle, 32-34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-avinguda-rodolf-batlle-32-34 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - Pladevall, Antoni 'Centelles. 'Aproximació a la seva història'. - Pladevall, Antoni. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona'. | XX | Edifici de planta baixa i pis, amb finestres i balcó d'estil àrab (en forma de ferradura). Destaca molt l'ornamentació de la façana, alguns elements són de pedra picada, però la majoria d'elements i ornaments són a base d'estucs, fins i tot la porta té aquest tipus de decoració. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-17 | Avinguda Rodolf Batlle, 32-34 | Al 1903 es va fer tota l'explanació de la carretera a Sant Feliu i la construcció de la casa vindria a correspondre a aquella època. | 41.7933900,2.2193900 | 435143 | 4627131 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47009-foto-08067-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47009-foto-08067-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47009-foto-08067-17-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47008 | Escoles Nacionals (Col·legi Ildefons Cerdà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-nacionals-collegi-ildefons-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | La façana ha estat restaruada durant els primers anys del segle XXI | Conjunt plantejat en forma panòptica amb dos pavellons longitudinals en eixos paral·lels (un per nois i un per noies) units per una porxada en un extrem i al mig de la U resultant un edifici més sobresortit amb els serveis i una sala d'actes al primer. La coberta és de teula de ceràmica a dos vessants a cada cos. Destaquen com a elements arquitectònics totes les obertures originals, les cornises, els coronaments amb peces ceràmiques a sardinell, els porxos, els ràfecs… | 08067-16 | Avinguda de les Escoles, s/n | Les escoles es van fer sobre un projecte de 1918. Fins a 1930 les escoles estaven disperses per tota la vila sempre amb problemes i males condicions, llavors es va començar a construir el nou complexa. Finalment, el 1932 el president Macià va inaugurar les noves escoles. És un model d'escoles mixtes implantades per la Generalitat republicana arreu de Catalunya. Fou inaugurada pel President Francesc Macià. | 41.7979500,2.2160600 | 434871 | 4627640 | 1932 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47008-foto-08067-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Josep Anselm Capdevila, arquitecte | Actualment les 'Escoles Nacionals' són l'escola Ildefons Cerdà (enginyer i urbanista natural d'una de els masies del terme). | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||
| 47228 | Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moreu-0 | - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Edifici rectangular de planta baixa i primer pis. Les arcades semicirculars de la planta baixa són antigues, però l'edifici en sí està totalment remodelat, al primer pis hi ha un gran balcó amb acabats de fusta. La coberta és de teula àrab a dobles vessant cap a la façana. | 08067-246 | C-1413, km 16,4 | 41.7901600,2.2164000 | 434891 | 4626775 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47228-foto-08067-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47228-foto-08067-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47228-foto-08067-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici està totalment reformat i en l'actualitat és un restaurant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47163 | Camp del Gepic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-gepic | - COLOMINAS ROCA, J. (1931). Forn de ceràmica ibèrica del Pinós. AIEC. Vol. III Barcelona, 1927-31. Pàg. 54-55. - MOLES FONT, Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) Universitat de Barcelona. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | II-I aC. | El forn de ceràmica va ser destruït per eixamplar la carretera (C-17). | Superficialment, prop del forn del Pinós es va localitzar ceràmica ibèrica a torn llisa i pintada. Sembla ser que hi ha via un forn de ceràmica excavat en una bossada d'argila. Els camps actualment estan plens d'herbes i esbarzers i es totalment impossible veure si hi ha alguna cosa més. | 08067-180 | C-17, Km. 43 | Trobat en 1920, Colominas Roca el descriu: 'Era d'adob i argila, endurida pel foc. Al tall del marge es podíem comptar 9 forats de 20 cm d'amplada i separades per massissos de 12 cm de gruix i que comunicaven la cambra de cocció i el foc, situades en un mateix pla horitzontal'. | 41.7864600,2.2412100 | 436949 | 4626346 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47163-foto-08067-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47163-foto-08067-180-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Tot i que no es conserva el forn els seus voltants són zona d'interès arqueològic. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47256 | Can Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinos | - COLOMINAS ROCA, J. (1931). Forn de ceràmica ibèrica del Pinós. AIEC. Vol. III Barcelona, 1927-31. Pàg. 54-55. - MOLES FONT, Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) Universitat de Barcelona. - ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J; COLOMINAS ROCA, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona. CSIC. Madrid 1945. | IV-II a.C | Hi havia un forn de ceràmica excavat en una bossada d'argila. Va ser destruït al eixamplar-se la carretera. Colominas Roca, en 1920 el descriu així: 'Era d'adob i argila, endurida pel foc. Al tall del marge es podien comptar 9 forats de 20 cm d'amplada i separades per macissos de 12 cm de gruix i que comunicaven la cambra de cocció i el foc, situades en un mateix pla horitzontal.' | 08067-274 | C-17, Km. 43 | Desembre de 2005 l'empresa ESTRATS sota direcció de Jacob Casquete van realitzar la primera intervenció. - Gener-juny de 2006 l'empresa ESTRATS sota direcció de Virginia Cepero va continuar l'excavació. | 41.7864900,2.2412800 | 436955 | 4626349 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47256-foto-08067-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47256-foto-08067-274-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya aquest forn consta com a destruït, ja que no queden restes visibles, tan mateix és possible que pugin quedar-ne evidencies al subsòl. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47246 | Rellotge de sol de Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-moreu | XX | Placa de pedra treballada ubicada en la façana principal de la casa. A la placa hi ha representat el Sol (al centre), mentre que als costats hi ha la Lluna i tres estels. A baix, a la Terra hi ha un home llaurant un camp amb dos bous. | 08067-264 | Can Moreu | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7900200,2.2164400 | 434894 | 4626759 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47246-foto-08067-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47246-foto-08067-264-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 47058 | Nau industrial Estabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-estabanell | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XX | <p>Aquest edifici és un exemple d'arquitectura industrial que destaca, sobretot, per la cura a l'hora de trobar solucions constructives establertes pels cànons modernistes i eclèctics tardans. Les obertures i sobretot els ornmentes presenten una estètica visual molt coherent. Pel què fa a la descripció formal, la nau industrial és de planta rectangular feta de totxos. La façana principal té l'accés i tres grans finestrals. Els laterals estan dividits en cinc cossos, als quatre primers hi ha uns grans finestrals fet que fa que la nau industrial estigui molt il·luminada, a l'últim cos hi ha tres petites finestres per banda. La coberta és de teula ceràmica a dos vessants. Les obertures i els ornaments presenten una gran coherència estètica i visual.</p> | 08067-75 | Carre del Cementir, s/n. | <p>La nau es va construir segons consta a la seva façana en 1934, en aquell moment estava fora de ciutat ampliant així la zona industrial de Ca l'Estabanell. En l'actualitat queda ja ubicada al final del nucli urbà.</p> | 41.8012914,2.2262315 | 435719 | 4628003 | 1934 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47058-foto-08067-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47058-foto-08067-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47058-foto-08067-75-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||
| 47103 | Fons documental Centelles-Solferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-centelles-solferino | http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html | XVIII-XIX | Fons Centelles-Solferino, documents de la Reial Audiència, Processos moderns, correspondència amb la Generalitat i Fons del Pare Ribera. Tots aquests documents es troben ubicats al Arxiu de la Corona d'Aragó. Són un recull de centenars de documents relacionats amb la família dels Comtes de Centelles i la pròpia vila. En concret consta de 400 lligalls i llibres 656 pergamins. El contingut dels quals és prou extens ja que consta d'arxius del marquesat de Coscojuela (Aragó), dels comptes de Fuentes a Saragossa, etc. Però el que té interès pel municipi de Centelles és el que fa referència als documents del comtat propi de una línia secundària dels Centelles de Nules (originaris de la població osonenca) | 08067-120 | Carrer Almogàvers 77. 08018. Barcelona | Fou dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el 1980 per la Senyora Petre de Domench i de la Riva coma a usufructuària dels béns del seu marit D.Carlos Llanza i Albert. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47103-foto-08067-120-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es troba dins del Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47152 | Jardins de la casa Anselm Clavé, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-anselm-clave-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Tot i que la casa no té gaire interès cultural els seus jardins destaquen com a element vegetal integrat dins de la morfologia urbana de la vila donant així un caràcter determinat a dit indret. | 08067-169 | Carrer Anselm Clavé 16 | Aquest carrer es va començar a urbanitzar entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.7990400,2.2199900 | 435198 | 4627758 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47011 | Societat Coral La Violeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-coral-la-violeta | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada per grafits i pintades | Edifici de grans dimensions i sales molt espaioses, de planta baixa, semisoterrani i dos pisos en la part central més elevada i sostenen els acabats 12 ampits de guix. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. La façana principal està formada per pedres treballades de forma rectangular de 1 metre d'alçada per 30 cm d'amplada, hi ha també 3 finestres amb una base obliqua de guix i pedra superposada de considerable alçada. | 08067-19 | Carrer Anselm Clavé, 1 | Segons l'arquitecte Romà Aranyó '...a la part oest de la casa dels Sr.. Brugada s'hi edificà l'edifici social del cor 'La Violeta', l'any 1897. Tot i que la façana presenta la data de 1892 que segons Antoni Pladevall és l'any en qual es va crear l'associació cultural. Centelles ha estat sempre un centre notable d'inquietuds culturals. 'La Violeta', amb un funcionament associatiu encara ara és un exemple de 'societat recreativa' si bé actualment molt lluny de les primeres èpoques en que es dedicava específicament al cant coral. | 41.7986600,2.2188800 | 435106 | 4627717 | 1897 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En el frontó de la part central hi ha un dibuix amb l'escut de la societat i damunt, en ferro forjat i pedra hi ha una lira. A l'arxiu municipal hi ha un expedient d'ampliació i reforma fet l'any 1980 per l'arquitecte Miquel Vallduriola. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||
| 46984 | Casa Brugada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-brugada | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Ftixa. Centelles. | XX | Edifici d'habitatge de planta baixa i una planta semisoterrani amb una paret mitgera, una façana al carrer i dues façanes a un jardí privat. La planta baixa té tres obertures, dues finestres i la porta d'entrada. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants, els acabats del ràfec són de colls vistos i refòles vidrades. | 08067-63 | Carrer Anselm Clavé, 5 | L'arquitecte Romà Aranyó parlant del carrer de l'Estació diu: 'El 17 d'abril de 1898 es reparcel·len els terrenys anomenats de la Rectoria, entre el Passeig, la Cira i el carrer, venuts pel rector de la vila, mossèn Pere Serra Puigdomènech, a Josep Crivillers i a Ramon Font, en parcel·les de 5 metres. Fou la casa que ocupen actualment els seus propietaris, els Srs. Brugada'. | 41.7987400,2.2189800 | 435114 | 4627726 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46984-foto-08067-63-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1963 l'arquitecte Francesc Rau Bargalló va realitzar reformes al soterrani. | 98|102 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47006 | Casa Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pujol | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Casa senyorial molt significatiu en quant a l'arquitectura modernista característica de la Vila de Centelles. Respon al tipus de cases senyorials que s'implantaren al Carrer de l'Estació. Del seu conjunt es pot destacar, sobretot, la delicadesa dels elements arquitectònics així les vistes cap a l'església a través dels seus jardins. Aquest edifici és de planta baixa i una planta semisoterrània amb jardí incorporat per tot el voltant amb alguns arbres grans, arrelats i molt vells, un racó molt bonic que de vegades els pintors de la zona han aprofitat per dibuixar. La façana principal queda alineada amb el carrer. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Destaca per la delicadesa dels elements arquitectònics i per les transparències visuals cap a l'església a través dels seus jardins. | 08067-14 | Carrer Anselm Clavé, 9 | L'arquitecte Romà Aranyó escriu parlant del carrer de l'Estació: '...l'any 1896 el Sr. Pujol n'hi edificà una altra [casa] i comprà al mateix temps el solar que va de la casa del torrent de la Cira'. Va ser la segona casa en construir-se en aquest carrer després de la Casa Brugada. A la façana hi posa l'any 1903 com a any de construcció. | 41.7987200,2.2190100 | 435117 | 4627723 | 1903 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47006-foto-08067-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47006-foto-08067-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47006-foto-08067-14-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Als acabaments de la teulada destaquen les ceràmiques decoratives que s'hi van col·locar com a ornamentació. | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47147 | Safareig de la Font de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Actualment només es pot apreciar la part exterior del safareig ja que està cobert per un sostre de ciment. | Antic safareig del qual ara només s'aprecien les parets. Està cobert per un sostre de ciment i en lloc de safareig, fa ara funció de dipòsit, tot i que en l'actualitat està abandonat. | 08067-164 | Carrer Anselm Clavé, s/n | Era un dels safareigs del poble utilitzat per les dones sobre tot els diumenges (segons consta per tradició oral). Va ser utilitzat des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del XX. | 41.7985400,2.2188500 | 435103 | 4627704 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47147-foto-08067-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47147-foto-08067-164-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47089 | Font del carrer Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-buenos-aires | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta en un arc de mig punt aguantat sobre dues columnes de ciment. Els elements constructius són el totxo per a la pica i fragments de ceràmica que serveixen com a ornamentació per a tota la resta de l'estructura. | 08067-106 | Carrer Buenos Aires, 16 | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7948000,2.2226400 | 435414 | 4627286 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 105|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47097 | Fornícula del carrer Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-collsuspina | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Aquest element es troba situat al primer pis de la façana de l'edifici, just a sobre d'una cornisa amb coberta de teula que cobreix l'accés principal, i entre mig de dues finestres existents. La fornícula presenta una coberta de volta pintada amb colors vius i que dibuixen motius geomètrics a imitació dels rajos de sol. L'interior de la les parets també presenten decoracions pintades amb sanefes geomètriques en forma de rombes i motius florals a l'interior d'aquestes. L'escultura interior es troba dedicada a Sant Miquel el qual es representa amb els hàbits característics de la congregació franciscana. La mà dreta es troba aixecada amb el palmell de la mà obert i l'esquerra abaixada, també oberta. Un vidre protegeix l'interior. El sant reposa sobre una petita cornisa, decorada en motius geomètrics i florals esculpits, que sobresurt de la façana principal. | 08067-114 | Carrer Collsuspina, 1 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47097-foto-08067-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47097-foto-08067-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47097-foto-08067-114-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47158 | Font dels Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-centelles | Situat al soterrani de la casa número 1 del carrer Collsuspina es tracta d'una font ubicada en una paret de pedra treballada on hi ha una aixeta moderna i una pica de pedra també treballada. A la mateixa paret hi ha un escut de la família Carrós-Centelles i una petita capelleta buida. | 08067-175 | Carrer Collsuspina, 1 | Aquesta font era coneguda com la font de dalt i tot i que antigament donava a l'exterior, l'ampliació de la casa número 1 va fer que acabés situada al soterrani de la casa. Gràcies a això s'ha conservat en molt bon estat fins als nostres dies. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | XX | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47158-foto-08067-175-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment està al soterrani de la vivenda i l'habitació s'utilitza per guardar llenya. | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47048 | Habitatge, carrer Collsuspina, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-12 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen l'accés i una finestra, el primer pis només té una obertura en forma de balcó i el segon pis és aporxat. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-56 | Carrer Collsuspina, 12 | El carrer Collsuspina es va crear al segle XVIII al damunt de l'antic camí a Collsuspina a conseqüència de l'expansió lliberal. L'any 1775, Segismon Fortino, mestre de cases (fill de Francesc Fortino que havia fet l'església parroquial), va vendre a 12 persones de Centelles i a 1 de Balenyà 13 solars amb el pacte que en 6 anys havien d'haver edificat deixant un carrer de 16 pams per banda i un hort al darrera. | 41.7984300,2.2173700 | 434980 | 4627693 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47048-foto-08067-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47048-foto-08067-56-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47206 | Habitatge, carrer Collsuspina, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-14 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | La façana ha estat restaurada fa pocs anys. | Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen l'accés i una finestra, el primer pis només té una obertura en forma de balcó i el segon pis és aporxat. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-224 | Carrer Collsuspina, 14 | El carrer Collsuspina es va crear al segle XVIII al damunt de l'antic camí a Collsuspina a conseqüència de l'expansió lliberal. L'any 1775, Segismon Fortino, mestre de cases (fill de Francesc Fortino que havia fet l'església parroquial), va vendre a 12 persones de Centelles i a 1 de Balenyà 13 solars amb el pacte que en 6 anys havien d'haver edificat deixant un carrer de 16 pams per banda i un hort al darrera. | 41.7985100,2.2173200 | 434976 | 4627701 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47206-foto-08067-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47206-foto-08067-224-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47033 | Habitatge, carrer Collsuspina, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-26 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | La façana ha estat restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI | Edifici amb parets mitgeres de planta baixa i un pis. El mòdul fa uns 5x10 metres aproximadament. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. El seu valor és simplement testimonial ja que és l'únic edifici de caire popular que queda encara de la primera meitat del segle XIX. | 08067-41 | Carrer Collsuspina, 26 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. Amb l'intenció de prolongar-se cap el passeig ja al segle XIX es va construir aquest edifici. | 41.7987800,2.2173200 | 434976 | 4627731 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47033-foto-08067-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47033-foto-08067-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47033-foto-08067-41-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47107 | Placa ceràmica del carrer Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-del-carrer-collsuspina | XIX | Conjunt de 4 ceràmiques de 20x20 centímetres unides en forma de quadrat que acaba fent 40x40 centímetres en el qual s'hi pot llegir: 'PROVINCIA DE BARCELONA PARTIDO DE VICH VILLA DE CENTELLAS. CALLE DE COLLSUPINA' | 08067-124 | Carrer Collsuspina, 60 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. Aquest cartell es molt probable que fos col·locat cap a finals del segle XIX. | 41.7989500,2.2167700 | 434931 | 4627751 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47107-foto-08067-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47105 | Habitatge, carrer Collsuspina, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-collsuspina-9-11 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici de planta baixa i un pis, entre parets mitgeres. A la planta baixa hi ha tres obertures, l'accés, de forma arrodonida i dues finestres, al primer pis hi ha només tres finestres. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08067-122 | Carrer Collsuspina, 9-11 | El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. Amb l'intenció de prolongar-se cap el passeig ja al segle XIX es va construir aquest edifici. | 41.7984500,2.2172000 | 434966 | 4627695 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47105-foto-08067-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 46987 | Habitatge, carrer Descatllar, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. La planta baixa té dos obertures, l'accés a la vivenda i el garatge, al primer pis hi ha una obertura que dóna a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-66 | Carrer Descatllar, 16 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961000,2.2223200 | 435389 | 4627430 | 1930 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46987-foto-08067-66-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47216 | Habitatge, carrer Descatllar, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-18 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. Els baixos tenen dues obertures, l'accés a la vivenda i una finestra, el pis té dues obertures, una petita finestra i un petit balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-234 | Carrer Descatllar, 18 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961400,2.2223900 | 435395 | 4627434 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47216-foto-08067-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47216-foto-08067-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47216-foto-08067-234-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47217 | Habitatge, carrer Descatllar, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-20 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. Els baixos tenen dues obertures, l'accés a la vivenda i una finestra, el pis únicament en té una que dóna a un petit balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-235 | Carrer Descatllar, 20 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961400,2.2224400 | 435399 | 4627434 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47217-foto-08067-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47217-foto-08067-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47217-foto-08067-235-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47218 | Habitatge, carrer Descatllar, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-22 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. Els baixos tenen dues obertures, l'accés a la vivenda i una finestra, el pis únicament en té una que dóna a un petit balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-236 | Carrer Descatllar, 22 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961500,2.2225100 | 435405 | 4627436 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47218-foto-08067-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47218-foto-08067-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47218-foto-08067-236-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47219 | Habitatge, carrer Descatllar, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-24 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Ha estat reformat fa poc temps. | Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen dues obertures, l'accés a la vivenda i una finestra, el primer pis també té una obertura que dóna a un balcó, el segon pis en canvi té un gran finestral de punta a punta. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants en els dos nivells de sostre. | 08067-237 | Carrer Descatllar, 24 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961400,2.2223900 | 435395 | 4627434 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47219-foto-08067-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47219-foto-08067-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47219-foto-08067-237-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Antigament la casa no tenia el segon pis, aquest va ser construït fa uns anys en l'última reforma que va patir l'edifici. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47220 | Habitatge, carrer Descatllar, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-descatllar-26 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici unifamiliar cantoner de planta baixa, un pis i golfes, separats en dos cossos per una motllura. En la seva última reforma l'accés va passar a la Ronda Coromines enlloc d'entrar pel carrer Descatllar, ara en aquesta façana només que dona una finestra, l'accés i les dues altres obertures (finestres) resten a la Ronda. A la primera planta encara es conserva el balcó a la façana principal juntament amb una altra finestra, a l'altra cantonada hi ha quatre finestres. Les golfes tenen una petita finestra que dóna també a la Ronda Coromines. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-238 | Carrer Descatllar, 26 | L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample. | 41.7961700,2.2226000 | 435412 | 4627438 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47220-foto-08067-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47220-foto-08067-238-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment, després de l'última reforma l'accés a la casa actualment és per la Ronda Coromines, l'antiga porta d'accés ara és una finestra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47189 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-coloma-de-centelles | XVI-XX | <p>A la Rectoria de l'església s'hi pot consultar tot els fons documental, aquest, consta dels llibres de baptismes fets entre 1534 i1976, el de confirmacions (1638-1815), matrimonis (1578-1966) i defuncions (1569-1909) de la vila de Centelles</p> | 08067-207 | Carrer Estrangers 1 | <p>Després del Concili de Trento (1565) es normalitza l'ús dels llibres parroquials on queden reflectides les partides de baptisme, matrimoni, confirmacions i defuncions. És a partir d'aquell moment doncs quan les parròquies tenen l'obligació d'apuntar els fets religiosos dels seus feligresos.</p> | 41.7981000,2.2198500 | 435186 | 4627654 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47189-foto-08067-207-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Els diversos Rectors de la parròquia | L'Arxiu Episcopal de Vic en té còpia. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47070 | Mas Falgueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-falgueres | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI-XVII | Conjunt format per l'edifici principal i dues ampliacions ortogonals a la façana. L'edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Es donen diferents edificis en el seu conjunt amb diferents alçades (2 o 3 pisos). A la façana principal es pot comprovar la data de les successives ampliacions, en una finestra es pot observar un petit relleu en forma de carot datat el 1698, en canvi a l'edifici adjunt hi podem llegir en dues finestres 'DIE I DE IUNI' de l'any 1752. Com a elements remarcables, a la façana esquerra hi trobem una finestra amb motius gòtics i un finestral també gòtic amb la típica trilobular si be sense columnates. | 08067-87 | Carrer Falgueres, 4 | Figura en el capbreu de 1337 pagant censos per terres al monestir canonical de Sant Llorenç del Munt situat. També segons Antoni Pladevall forma part d'una sèrie de casals renovats als segles XVI-XVII. | 41.7923100,2.2320900 | 436197 | 4627002 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47070-foto-08067-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47070-foto-08067-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47070-foto-08067-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Hi ha reformes importants durant el segle XVIII, entre 1708 i 1709 es va construir l'ampliació ortogonal del sud. Al primer pis trobem unes llindes de 1733 i 1752. Fa pocs anys es va fer una reforma completa i només a la part del darrere es pot observar encara l'estructura primitiva del mas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47239 | Portal i finestra del carrer Falgueres 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestra-del-carrer-falgueres-4 | XVIII | Tot i que la casa està reconstruïda i totalment reformada trobem que encara es conserven tant l'entrada com la finestra de la planta baixa de l'antiga construcció. El portal semicircular de pedra treballada té a la dovella central una llinda on s'hi pot veure la inscripció 'Josep Farê' dins d'un rectangle i a sota la data de 1784. | 08067-257 | Carrer Falgueres, 4 | Tot i que ara hi ha construïda l'avinguda del Molí de la Llavina, el carrer de les Falgueres és la continuació del camí de la Llavina que comunicava l'antic nucli de la vila de Centelles amb els molins de la Llavina i del Rossell. | 41.7923400,2.2322000 | 436206 | 4627005 | 1784 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47239-foto-08067-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47239-foto-08067-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47239-foto-08067-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix. | Actualment la casa és coneguda com a Can Tey. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47241 | Rellotge de sol del carrer Fortuny 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-fortuny-11 | XX | Rellotge de Sol de ferro forjat i de forma quadrada ubicat a la paret de la façana. Tot i que imita als rellotges tradicionals aquest ha estat col·locat com a peça ornamental en una façana interior a la qual dóna el Sol. | 08067-259 | Carrer Fortuny 11 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7984300,2.2214300 | 435317 | 4627689 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47241-foto-08067-259-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Ubicat en un jardí interior, no es visible des del carrer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47010 | Habitatge, carrer Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-fortuny | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i pis amb paret mitjanera i un jardí. El primer pis té només dues obertures que donen a uns balcons. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Tot i que la façana principal és més alta que el propi sostre no és l'entrada principal, s'entra lateralment pel carrer Fortuny. La façana principal dona als jardins. | 08067-18 | Carrer Fortuny, 46 | L'edifici és va construir a principis del segle XX, tot i que els tancats al carrer de l'Estació podrien ser dels voltants de 1925 quan es va fer la carretera de Sant Antoni. | 41.7988000,2.2225900 | 435414 | 4627730 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47010-foto-08067-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47010-foto-08067-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47010-foto-08067-18-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47149 | Jardins de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Jardins de la casa del carrer Fortuny 46. Aquest jardí destaca per la seva decoració amb trets d'època romana com un jardí rodó amb bustos hel·lènics com fins i tot a un dels costats i trobem separat un finestral d'època gòtica que fa d'ornament. | 08067-166 | Carrer Fortuny, 46 | L'edifici és va construir a principis del segle XX, tot i que els tancats al carrer de l'Estació podrien ser dels voltants de 1925 quan es va fer la carretera de Sant Antoni. | 41.7988000,2.2225900 | 435414 | 4627730 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 102|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47035 | Habitatge, carrer Fortuny, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-fortuny-6 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. El mòdul fa una mida aproximada de 5x10 metres. La planta baixa té un porta i una petita finestra, totes dues estructures fetes de pedra treballada, al primer pis només hi ha una petita finestra també de pedra treballada. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-43 | Carrer Fortuny, 6 | El carrer Fortuny era la via natural de sortida cap al Congost sortint pel portal de Sant Antoni, al segle XVIII es va fer una parcel·lació de la zona, així ho demostrar una llinda de 1787 a una de les cases existents. | 41.7983400,2.2214300 | 435317 | 4627679 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47035-foto-08067-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47035-foto-08067-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47035-foto-08067-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47115 | Can Marçó de Dalt o Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marco-de-dalt-o-can-casas | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Casa de petites dimensions amb teulada àrab a dues vessants i desaigüe a la façana principal. Hi ha un portal rodó adovellat molt erosionat i en el primer pis tres finestres amb pedra treballada i ampits. En la central hi ha una llinda amb la següent inscripció 'Fca. Prat Marsó 1738' La construcció es feta amb tàpia i actualment es tota arrebossada. Dita casa està ubicada sobre margues. | 08067-132 | Carrer Galajadors,s/n | 41.8037600,2.2171000 | 434963 | 4628284 | 1738 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47115-foto-08067-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47065 | El Marçó Vell o de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marco-vell-o-de-baix | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Petita casa amb teulada àrab a dues vessants i cuidant molt la forma simètrica. Hi ha dos portals a la planta baixa i tres finestres al primer pis on també hi ha una eixida amb barana de fusta. Tots els marcs són de calç imitant la pedra treballada. El material empleat en la seva construcció és molt pobre consistint sobre tot en totxana, pedra i tàpia. | 08067-82 | Carrer Galejadors, 2 | El mas existia ja l'any 1556 però segons el propietari actual la casa va ser construïda (o reedificada) entre 1840 i 1850. L'any 1912 és va afegir l'ampliació lateral per ponent i en 1932 s'hi va afegir l'ampliació del porxo per llevant. És un dels edificis típics de les edificacions rurals de Centelles a mitjans del segle XIX | 41.7973500,2.2171200 | 434958 | 4627573 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47065-foto-08067-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Des de l'any 2003 és un Centre d'Art. Acull la pinacoteca local i té un programa propi d'exposicions temporals on destaca el Premi de Pintura (que es dona al setembre) i la mostra d'artistes locals (de desembre a gener).En breu comptarà amb una exposició de fòssils classificats i estudiats documentalment per Eduard Grimalt i també amb aportacions fetes per altres persones. L'exposició es complementarà amb una mostra de monedes (ibèriques, jueves, xineses i romanes) i una col·lecció de 50 minerals. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47236 | Fons Municipal d'Art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-municipal-dart | XX | Col·lecció de pintures locals i exposicions temporals i permanents. Diversos autors locals (amateurs i professionals) s'han dedicat durant anys a presentar quadres per a un concurs creat per l'Ajuntament de Centelles ja el 1943. Els quadres guanyadors es quedaven a la col·lecció. | 08067-254 | Carrer Galejadors, 2 | La pinacoteca està formada per quadres que han guanyat el primer premi de concurs de pintura des de 1973, tot i que el concurs s'organitza des de 1943 i des de 1954 es donen els premis Centelles de pintura. | 41.7973500,2.2171200 | 434958 | 4627573 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Al mes de setembre es quan es dona el premi de pintura. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||
| 47250 | Rellotge de sol del carrer Guer 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-guer-17 | XX | Placa de ceràmica contemporània feta de forma molt simple i sense decoracions, a dalt hi ha un semicercle que representa el Sol i a sota els números romans (del 6 al 12). | 08067-268 | Carrer Guer, 17 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7982900,2.2273400 | 435808 | 4627669 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47250-foto-08067-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47250-foto-08067-268-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml