Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
47126 | Pla de la Garga i el Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga-i-el-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància com a àrea d'hivernada d'ocells fringílids i de caça de rapinyaires rupícoles com el falcó peregrí o el duc. També podrien constituir espais vitals per la cria del mussol comú i l'enganyapastors. Espècies de mamífers com el conill o l'eriçó fosc tenen un hàbitat òptim en aquesta àrea. També hi ha la possibilitat de trobar-hi espècies com el siboc, la llebre o l'eriçó clar espècies totes elles que tenen molt a prop el seu límit de distribució. Entre les espècies de rèptils, és probable trobar la serp d'escolapi a les parts més humides. A les basses de les diverses masies, es probable localitzar-hi tritó comú, sempre i quan no hi hagi peixos. | 08067-143 | 41.7601000,2.2273400 | 435770 | 4623429 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47126-foto-08067-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Un factor que alteraria l'hàbitat d'aquestes espècies seria l'ampliació de la pedrera del Cerdà.En aquest espai destaquen com a paratges el Plec de Llibre, el Quicarell i el Turó de les Onze Hores. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
47127 | Cinglera des de la baga de Riucerdà fins al coll de les Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-des-de-la-baga-de-riucerda-fins-al-coll-de-les-arenes | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Tot el conjunt de la cinglera presenta l'interès de les rouredes i prats situats al voltant de la carretera d'accés a la Sauva Negra i la pròpia cinglera, amb espais òptims per la cria de rapinyaires rupícoles i altres espècies de passeriformes com la Merla blava. | 08067-144 | Cinglera de Rocallisa | 41.7900700,2.2013200 | 433638 | 4626777 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47127-foto-08067-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
47128 | Costa de Fontderola i del Puisagordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat. | 08067-145 | 41.7998900,2.2129100 | 434611 | 4627858 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47128-foto-08067-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
47129 | Baga de Riucerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baga-de-riucerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge. | 08067-146 | 41.7960100,2.1989400 | 433446 | 4627438 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47129-foto-08067-146-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||||
47131 | Cingles del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-rossell | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-148 | 41.7855200,2.2344900 | 436390 | 4626246 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem la Font Rossell | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||||
47132 | Cingles del Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-cerda | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Junt amb tota la zona forestal de l'Ollic. De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès. | 08067-149 | 41.7761400,2.2349600 | 436419 | 4625205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47132-foto-08067-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquen les fonts de la Rovira i la Saleta | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
47134 | Bosc del Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-sunyer | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | Roureda de gran interès, amb moltes espècies d'arbres de fulla caduca, algunes d'elles productores de fruits carnosos que constitueixen l'aliment d'espècies migratòries com grives i tords, de pas a la zona. | 08067-151 | 41.7671700,2.2403000 | 436854 | 4624205 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47134-foto-08067-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest paratge destaquem el Mirador de Can Tres Quarts i la Font de Terrades | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
47137 | Àrea agrícola de Can Banyeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-agricola-de-can-banyeres | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La importancia d'aquest sector radica en la presència d' una cita d'eriçó clar, espècie molt escassa a la zona. Presenta característiques similars al Pla de la Garga i el Cerdà. La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància. | 08067-154 | Mas Banyeres, s/n | 41.8064200,2.2209000 | 435281 | 4628577 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquesta zona destaca la Font de Banyeres. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||
47200 | La Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sauva-negra | <p>-A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.</p> | <p>Espai d'interès natural de 110 Ha de les quals 40 pertanyen al municipi de Centelles. Aquest espai presenta un baix grau d'adequació del disseny com a espai natural segons la publicació 'Protegits, de fet o de dret: primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya' publicat per la Institució Catalana d'Història Natural. Per això es considera necessari garantir la conservació de la zona perifèrica de l'espai protegint mitjançant figures de protecció del sòl o fomentar actuacions de custòdia del territori amb els propietaris de la zona.</p> | 08067-218 | Sauva Negra | 41.7837100,2.1918800 | 432847 | 4626078 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Qualsevol afectació de la zona, la més meridional de Catalunya. No es descarta la presència del Turó i de Gat salvatge, ambdues sense confirmar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
46993 | El portal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portal-nou | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÀLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI, XX | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat recentment | <p>Portal d'accés al nucli antic de la vila de Centelles. La construcció és de pedra treballada, l'arc interior és de forma de carpanell i té un relleu, l'exterior és de mig punt. A una banda de la façana hi ha una finestra i l'escultura d'un angelet i a l'altre hi ha l'escut comtal dels Centelles-Carròs flanquejats per dues petites espitlleres. La coberta és de caire defensiu i està construïda amb merlets.</p> | 08067-1 | Carrer Nou s/n | <p>La vila de Centelles es va anar convertint poc a poc en el centre de la baronia i del comtat de Centelles. La creació de les muralles de la vila esdevé en la gran empenta demogràfica i urbanística que es donà al nucli en el segle XVI. El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat, finalment el projecte es va aturar. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 1572 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46993-foto-08067-1-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En 1917 va ser restaurat per l'arquitecte Jeroni Martorell que va obrir els dos portals laterals per als vianants. En 1927 la Diputació de Barcelona va cedir a perpetuïtat l'ús de la torre i la casa annexa realitzant obres d'adaptació per a l'ajuntament. En 1986 l'arquitecte Antoni González, cap del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, va restaurar de nou el portal. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |
46994 | Ajuntament de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-centelles | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat. | Edifici de planta baixa i dos pisos on s'ubica actualment l'Ajuntament de la vila i que s'uneix amb l'antic 'Portal de la Ciutat' mitjançant una escala de caixa quadrada. La primera planta té un balcó i la segona té una petita porxada actualment tancada. La façana lateral està completament reformada. En el seu interior, l'escala té arrambadors de ceràmica vidrada. La coberta està feta amb teula aràbiga a dos vessants. | 08067-2 | Carrer Nou 15-17 | Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | És l'actual Ajuntament de Centelles. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
47011 | Societat Coral La Violeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-coral-la-violeta | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada per grafits i pintades | Edifici de grans dimensions i sales molt espaioses, de planta baixa, semisoterrani i dos pisos en la part central més elevada i sostenen els acabats 12 ampits de guix. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. La façana principal està formada per pedres treballades de forma rectangular de 1 metre d'alçada per 30 cm d'amplada, hi ha també 3 finestres amb una base obliqua de guix i pedra superposada de considerable alçada. | 08067-19 | Carrer Anselm Clavé, 1 | Segons l'arquitecte Romà Aranyó '...a la part oest de la casa dels Sr.. Brugada s'hi edificà l'edifici social del cor 'La Violeta', l'any 1897. Tot i que la façana presenta la data de 1892 que segons Antoni Pladevall és l'any en qual es va crear l'associació cultural. Centelles ha estat sempre un centre notable d'inquietuds culturals. 'La Violeta', amb un funcionament associatiu encara ara és un exemple de 'societat recreativa' si bé actualment molt lluny de les primeres èpoques en que es dedicava específicament al cant coral. | 41.7986600,2.2188800 | 435106 | 4627717 | 1897 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47011-foto-08067-19-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | En el frontó de la part central hi ha un dibuix amb l'escut de la societat i damunt, en ferro forjat i pedra hi ha una lira. A l'arxiu municipal hi ha un expedient d'ampliació i reforma fet l'any 1980 per l'arquitecte Miquel Vallduriola. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||
47103 | Fons documental Centelles-Solferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-centelles-solferino | http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html | XVIII-XIX | Fons Centelles-Solferino, documents de la Reial Audiència, Processos moderns, correspondència amb la Generalitat i Fons del Pare Ribera. Tots aquests documents es troben ubicats al Arxiu de la Corona d'Aragó. Són un recull de centenars de documents relacionats amb la família dels Comtes de Centelles i la pròpia vila. En concret consta de 400 lligalls i llibres 656 pergamins. El contingut dels quals és prou extens ja que consta d'arxius del marquesat de Coscojuela (Aragó), dels comptes de Fuentes a Saragossa, etc. Però el que té interès pel municipi de Centelles és el que fa referència als documents del comtat propi de una línia secundària dels Centelles de Nules (originaris de la població osonenca) | 08067-120 | Carrer Almogàvers 77. 08018. Barcelona | Fou dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el 1980 per la Senyora Petre de Domench i de la Riva coma a usufructuària dels béns del seu marit D.Carlos Llanza i Albert. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47103-foto-08067-120-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es troba dins del Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
47104 | Muralla vora la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-vora-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII-XIX | Petit mur que bordeja el torrent de la Cira entre les parcel·les de la part del darrera del carrer Santa Anna i els jardins de la casa Pratmarsó, fa aproximadament 1,5 metres d'alçada. | 08067-121 | Passeig Anselm Clavé, s/n | Com a resultat de les obres de fortificació i urbanització impulsades per Lluís I i Guillem Ramon II, a mitjan del segle XVI la vila de Santa Coloma estava rodejada per un cinturó emmurallat format per portals fortificats, murs i els darreres de les cases allà on hi havia edificacions. Les parets actuals són les restes del mur que es va construir al principi de urbanitzar el torrent de la Cira a aquella alçada, es va fer per assegurar que no s'esllavissessin les edificacions residencials que es van construir pels costats. | 41.7981800,2.2184900 | 435073 | 4627664 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47104-foto-08067-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47104-foto-08067-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47104-foto-08067-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
47159 | Cau de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-bruixes | - www.centelles.cat | XX | La festa es celebra des de 1998, sempre es fa una setmana abans de Carnaval, sempre coincidint amb nit de lluna plena. Dins del Cau de les Bruixes, el Mercat Màgic és una fira especialitzada en productes esotèrics. | 08067-176 | Nucli urbà | Des de fa molts anys les dones nascudes a Centelles i a molts altres pobles de Catalunya, han tingut fama de bruixes. L'origen d'aquesta fama ha estat impossible d'esbrinar però la tradició oral ho ha transmès en forma de rodolins recollits per Joan Amades en el seu folklore de Catalunya. Els rodolins diuen així: 'De Centelles/ bruixes totes elles' o bé 'Centelles, terra de bruixes.' Per lleugers indicis ho podem relacionar en la persecució de bruixes que es va produir durant el segle XVII. Segons està documentat una dona de Seva va ser penjada al Pla de les Forques per tenir pactes amb el diable. El diable, anomenat Sabbat, sempre acompanyava a les bruixes i és un eix central de la festa o cau de bruixes. També en aquesta època es té notícia de la mort d'una dona, Na Payrona, de procedència francesa, que va morir a la presó de la baronia de Centelles quan complia condemna per la seva fama de bruixa perquè curava o provocava golls. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1998 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Com a toponímia del municipi trobem que existeix el 'Pont de les bruixes'. Hi ha un circuit anomenat 'Ruta per terra de bruixes'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
47161 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>El Centre excursionista té unes desenes de fotografies de la vila i les masies dels voltants de Centelles a inicis del segle XX. A més, disposa d'un arxiu de 'L'estudi de la masia catalana'.</p> | 08067-178 | Carrer Paradís 10-12. Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya fundat al 1876 ha anat recollint imatges fotogràfiques fetes per tota Catalunya des de principis del segle XX.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
47169 | La Font Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-grossa | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - RODÓ, Núria (2005). Memòria de la intervenció arqueològica a la Font Grossa. Centelles. ASAP. (Inèdit) - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XIX | Tot i el seu bon estat de conservació, el fet de que estiguin al mig del bosc fa que sinó es cuida la vegetació acabarà malmetent-lo. | El jaciment es troba situat al costat de la Font Grossa, al juny de 2005 es van descobrir un empedrat i dos espais per foc, estructures que fan pensar en un punt antic de tractament de la llana. De la pedra de la muntanya sortia aigua i s'hi van trobar dues canalitzacions paral·leles que desembocaven a dos estructures relacionades entre sí. Cadascuna tenia un fogó i una pica o cubeta annexa a un dels canals, tot interconnectat per un empedrat i delimitat pels murs de la terrassa on se situa el camí. Abans del segle XIX ja funcionava algun dels canals de rec per abastir els molins i en una segona fase (també anterior al segle XIX) ja funcionaven aquelles estructures (els dos canals, les cubetes i pica i un fogó per escalfar l'aigua). La tercera fase del jaciment correspondria a les reformes de les estructures, es va pavimentà el rentador de llana per mantenir neta la zona de treball. Posteriorment es construí un nou fogó sobre l'empedrat. | 08067-187 | Torrent de la Llavina | Antigament en aquell indret es tractava la llana per part dels paraires, un dels gremis més rellevants de Santa Coloma de Centelles amb més de 30 famílies treballant-hi a mitjan del segle XVI. Els molins drapers i els espais per al tractament de la llana expliquen la menció del 'camí draper' que comunicava els masos de les Canes, Rossell i Llavina amb la vila de Santa Coloma. Posteriorment i segons la història oral a la Font Grossa, cada diumenge les dones del poble hi anaven a rentar roba, ja que entre setmana havien d'anar a treballar a la fàbrica. Just davant de la font es veuen les pedres més planes que feien servir per al rentat. | 41.7841200,2.2270400 | 435769 | 4626096 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47169-foto-08067-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47169-foto-08067-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47169-foto-08067-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
47187 | Fons documental dels 'Blanes, Centelles i Saavedra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dels-blanes-centelles-i-saavedra | XIII-XIX | L'Arxiu Nacional té en dipòsit els fons d'aquests llinatges. Els Blanes Centelles i Saavedra eren els hereus comtals de la vila. La documentació del fons té, fonamentalment, dos procedències diferents. La primera es refereix al llinatge Blanes-Centelles i està integrat per la documentació relacionada amb els seus successius assentaments en terres de catalanes. El segon bloc es refereix als patrimonis que el llinatge incorporà pel matrimoni de Maria Concepció de Llança i de Bobadilla amb el noble valencià Antoni de Saavedra i de Fuentes. Des de principis del segle XX, el fons es va situar al palau de Godmar, una edificació d'origen medieval situada al barri del Pomar, de Badalona, on ha estat conservat pels seus últims propietaris, els germans Marés de Saavedra, fins el seu ingrés a l'ANC. El fons està format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llarg del temps. La part catalana del fons inclou documentació familiar dels Centelles, Blanes i Blanes-Centelles (segles XV-XIX); documentació de les baronies de Centelles, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Joanetes i quadra del Pomar (segles XV-XVIII); una important col·lecció de plets (segles XV-XVIII) i l'obra literària de Benet de Llança i d'Esquivel, duc de Solferino i comte del Castell de Centelles (segle XIX). La part valenciana del fons inclou documentació familiar dels Mercader (segles XVI-XIX), Vilarrassa (segle XVII) i Saavedra (segles XV-XIX); documentació de les baronies de Xestalgar, Albalat de Segart i Canet de Berenguer (segles XVIII-XIX); i documentació del patrimoni del comtes d'Alcúdia (segles XVIII-XIX). | 08067-205 | Carrer Jaume I 33-51. 08195.Sant Cugat del Vallès. | Els Blanes foren els senyors de la quadra de Blanes de Badalona, anomenada també de Gotmar i posteriorment del Pomar; de les baronies de Vilalba Sasserra i Vallgorguina, al Vallès Oriental; i de Joanetes, a la Garrotxa, per entroncament amb els Beuda. Els Centelles foren els senyors de la baronia de Centelles des del segle XI, jurisdicció senyorial que incloïa la vila de Centelles i els territoris de Balenyà, Tona, el Brull, Seva, Montmany, Samalús i altres parròquies d'Osona i el Vallès Oriental, la qual fou erigida en Comtat del Castell de Centelles el 1599. Al segle XIV una branca de la família s'instal·là al Regne de València on obtingué les baronies d'Oliva i de Nules, posteriorment comtat d'Oliva i marquesat de Nul·les; la baronia d'Almedíxer, per entroncament amb els Mercader; i el comtat, després marquesat, de Quirra, a Sardenya, per entroncament amb els Carròs. A principis del segle XVI la branca catalana dels Centelles enllaçà amb els Blanes mitjançant el casament de Vidal de Blanes amb Toda de Centelles. Per mort sense successió de la branca troncal de la família, a finals del segle XVI els Carròs de Centelles de València esdevingueren successors de tots els dominis de la família a Catalunya. El 1674, en produir-se la mort sense successió de Joaquim II de Carròs de Centelles, els Blanes i els Borja, ducs de Gandia, pledejaren per l'adjudicació del seu llegat. El plet es solucionà amb la partició de l'herència de forma que els Blanes obtingueren el patrimoni català del llinatge i passaren a denominar-se Blanes-Centelles. Al segle XVIII el llinatge perdé el seu cognom en enllaçar amb altres cases nobiliàries: els Moncayo, els Pignatelli de Aragón, els Gonzaga i els Llança, actuals posseïdors del títol de comtes del Castell de Centelles. A la mort de Manuel de Llança i Pignatelli de Aragón, el 1927, el patrimoni familiar es repartí entre el seus fills i Maria Concepció de Llança i de Bobadilla heretà el castell de Gotmar. Es casà amb el noble valencià Antoni de Saavedra i de Fontes, llinatge que havia senyorejat la baronia de Canet de Berenguer i que per successius entroncaments havien esdevingut comtes d'Alcúdia i de Xestalgar i barons d'Albalat de Segart. El fons ingressà a l'ANC el 15 de gener de gener de 1993 en virtut del contracte de dipòsit per 15 anys signat a Barcelona el 5 d'octubre de 1993 pels germans Antoni, Jaume, Pilar, Concepció, Carles, Maria Dolors, Mercè, Josep Ramon, Carme, Maria del Mar i Joaquim Marés i de Saavedra, i el Molt Hble. president de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment el fons fou adquirit per la Generalitat de Catalunya en virtut del contracte administratiu de compra-venda de 14 de desembre de 2007. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||
47188 | Fons documental Fortià Solà i altres documents de la parròquia de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-fortia-sola-i-altres-documents-de-la-parroquia-de-santa-coloma-de-centelles | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu episcopal de Vic té dipositats en el seu fons diversos documents referents a la parròquia de Santa Coloma de Centelles i tot el fons Fortià i Solà que consta de 36 documents que van entre mitjans del segle XVIII i ben entrat el segle XIX.</p> | 08067-206 | Carrer Santa Maria 1 de Vic. 08500. Vic | <p>L'arxiu episcopal es crea degut a l'emmagatzemació de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...). Té un important valor històric i ha aconseguit una gran diversitat de documentació gràcies a altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||
47189 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-coloma-de-centelles | XVI-XX | <p>A la Rectoria de l'església s'hi pot consultar tot els fons documental, aquest, consta dels llibres de baptismes fets entre 1534 i1976, el de confirmacions (1638-1815), matrimonis (1578-1966) i defuncions (1569-1909) de la vila de Centelles</p> | 08067-207 | Carrer Estrangers 1 | <p>Després del Concili de Trento (1565) es normalitza l'ús dels llibres parroquials on queden reflectides les partides de baptisme, matrimoni, confirmacions i defuncions. És a partir d'aquell moment doncs quan les parròquies tenen l'obligació d'apuntar els fets religiosos dels seus feligresos.</p> | 41.7981000,2.2198500 | 435186 | 4627654 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47189-foto-08067-207-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Els diversos Rectors de la parròquia | L'Arxiu Episcopal de Vic en té còpia. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
47236 | Fons Municipal d'Art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-municipal-dart | XX | Col·lecció de pintures locals i exposicions temporals i permanents. Diversos autors locals (amateurs i professionals) s'han dedicat durant anys a presentar quadres per a un concurs creat per l'Ajuntament de Centelles ja el 1943. Els quadres guanyadors es quedaven a la col·lecció. | 08067-254 | Carrer Galejadors, 2 | La pinacoteca està formada per quadres que han guanyat el primer premi de concurs de pintura des de 1973, tot i que el concurs s'organitza des de 1943 i des de 1954 es donen els premis Centelles de pintura. | 41.7973500,2.2171200 | 434958 | 4627573 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Al mes de setembre es quan es dona el premi de pintura. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||
47253 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-centelles | XIX-XX | L'Arxiu Municipal és el servei municipal especialitzat en organitzar el sistema de gestió documental, protegir i difondre el patrimoni documental municipal, garantir el dret a la informació dels ciutadans i facilitar la investigació a estudiants, investigadors i públic en general. El seu fons documental consta de: Fons del Ajuntament de Centelles: 1811-2007, Registre Civil: 1860-2000, Organisme Autònom Local Residència Sant Gabriel: 1990-2000, Fons de la Cambra Agrària: 1939-1992, Cooperativa 'L'econòmica de Centelles: 1903-1992', Fons Família Pujol: 1655-1990, Col·leccions i parts de fons documentals. | 08067-271 | Carrer Nou, 19 | L'Arxiu municipal és va crear per recollir i organitzar tota la documentació que produeix l'ajuntament de Centelles i administracions derivades. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquest arxiu es disposa d'un apartat especialment dedicat al seu fill il·lustre, en Ildefons Cerdà. Amb un recull de documentació de la seva època i diversos documents bibliogràfics on es recull moltes de les obres que han parlat de la seva persona. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||
47031 | Finestra de Can Tesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-can-tesa | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI - XX | L'edifici ha estat restaurat entre finals del segle XX i inicis del XXI, així com la finestra inventariada. | La finestra és de pedra treballada amb elements sobreposats de pedra ornamental. Té forma rectangular, 2,5 metres d'alçada i 1 metre d'amplada. A la llinda trobem un torç d'home, un desaigüe i un escut amb la grafia 'JHS' (Jesucrist Home Salvador). A les cantoneres hi ha 2 elements en forma de pinya. | 08067-39 | Carrer del Socós, 15 | Les edificacions als voltants del carrer Socós es van anar produint durant tot el segle XVII però el seu estat actual és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XVIII-XX. | 41.7966700,2.2190000 | 435114 | 4627496 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47031-foto-08067-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47031-foto-08067-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47031-foto-08067-39-3.jpg | Legal | Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici és més modern però té els elements arquitectònics reaprofitats. Al llindar de la finestra del primer pis apareix com a decoració el bust d'un home | 119|95 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
47135 | Portal del carrer Jesús 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-jesus-33 | - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Portal d'accés a la vivenda amb una llinda de pedra treballada d'inicis del segle XVIII on es pot llegir '17.IHS.04' (Jesús Home Salvador 1704). | 08067-152 | Carrer Jesús, 33 | Contrasta amb el nucli antic de un gust siscentista benestant, les ampliacions fetes en el segle XVIII de major austeritat i pobresa. | 41.7996300,2.2189700 | 435114 | 4627825 | 1704 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47135-foto-08067-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47135-foto-08067-152-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
47139 | Portal i finestra de Can Crivillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestra-de-can-crivillet | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Portal rectangular fet de pedra treballada amb arc rebaixat en forma de petites dovelles (medeix 1,85 metres d'alçada x 1 metre d'amplada). Al costat hi ha una finestra de petites dimensions també treballada en pedra de la qual destaca el fet de tenir ampit. | 08067-156 | Carrer Serrat 20 | La ciutat de Centelles tingué un fort desenvolupament els segles XVI i XVII, l'actual casa Can Crivillet és molt més tardana, a finals del segle XVIII. | 41.7956500,2.2187500 | 435092 | 4627383 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47139-foto-08067-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47139-foto-08067-156-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
47143 | Pont de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-centelles | XX | Pont fet de pedra i maó que creua el riu Congost. Actualment es utilitzat pels automòbils per entrar des de la C-17 a Centelles i per sortir de la vila en direcció a Vic. L'actual amplada de la calçada és de 9,30 metres el paviment i el total del pont és de 11,50 m. Té una longitud de 12 m. | 08067-160 | Avinguda Ildefons Cerdà, s/n | Construït al segle XX per enllaçar l'antiga N-152 amb la vila de Centelles. | 41.7953200,2.2342100 | 436376 | 4627335 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
47179 | Portalada de Can Pous / Can Peret o Can Piñana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-pous-can-peret-o-can-pinana | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Tot i que la casa fou enderrocada, per a la nova construcció, s'ha reaprofitat tota la portalada de pedra i s'ha col·locat com a element arquitectònic de l'anterior casa la porta d'entrada. El portal és del segle XVIII amb l'inscripció 'IHS 1706'. | 08067-197 | Carrer Jesús, 34 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.7997700,2.2191900 | 435133 | 4627840 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47179-foto-08067-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47179-foto-08067-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47179-foto-08067-197-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Can Pous, Can Peret i Can Piñana també. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
47180 | Finestres de Can Sar-rate / Can Cliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-can-sar-rate-can-cliques | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Tot i que la casa fou enderrocada, per a la nova construcció, s'han reaprofitat i col·locat com a element arquitectònic de l'anterior casa part de les dues antigues finestres de pedra existents de l'antiga casa. | 08067-198 | Carrer Jesús, 36 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.7998300,2.2192500 | 435138 | 4627847 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47180-foto-08067-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47180-foto-08067-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47180-foto-08067-198-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Can Sar-rate i Can Cliques. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
47181 | Portalada de Can Bayó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-bayo | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Tot i que la casa fou enderrocada, per a la nova construcció, s'ha reaprofitat i col·locat com a element arquitectònic de l'anterior casa la porta d'entrada, feta en pedra treballada cap el segle XVIII. | 08067-199 | Carrer Jesús, 38 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.7998900,2.2193000 | 435142 | 4627853 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47181-foto-08067-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47181-foto-08067-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47181-foto-08067-199-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Can Bayó. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
47184 | Portalada de Can Moixo o de Joan Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-moixo-o-de-joan-pujalt | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | D'aquest edifici destaca únicament la portalada amb llinda. Dita portalada és de grans dimensions, dues pedres actuen com a base i sobresurten cap endins, als laterals s'hi adossen pedres de formes desiguals. En la part superior una gran llinda porta la següent inscripció 'Ioan Pvjalt Ioseph Pv.jalt Anno 1709', també té dos petits motius florals. La cantonera de les pedres laterals fa un tall vertical rectilini. | 08067-202 | Carrer Jesús, 44 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. És una de les cases més antigues de les que trobem al llarg del carrer Jesús i com altres es van anar edificant durant el segle XVIII. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.8000200,2.2194400 | 435154 | 4627867 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47184-foto-08067-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47184-foto-08067-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47184-foto-08067-202-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Can Moixo. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
47234 | Finestra del carrer Socós 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-del-carrer-socos-25 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Finestra de pedra treballada amb una llinda datada en 1728. Aquest element va ser reaprofitat d'un edifici de construcció anterior. | 08067-252 | Carrer Socós 25 | Les edificacions als voltants del carrer Socós es van anar produint durant tot el segle XVII. Moltes cases van patir grans reformes al segle XIX i d'altres van ser reconstruïdes reaprofitant elements arquitectònics antics. | 41.7963300,2.2188500 | 435101 | 4627458 | 1728 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47234-foto-08067-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47234-foto-08067-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47234-foto-08067-252-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
47238 | Finestres del carrer Jesús 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-del-carrer-jesus-14 | XIX | L'edifici no té cap valor històric però a l'alçada del primer pis té dues finestres fetes amb pedra treballada. Les finestres són del segle XIX, a la llinda de una d'elles podem veure inscrita la data de 1830. | 08067-256 | Carrer Jesús, 14Jesús 14 | Aquest carrer va ser creat gràcies a l'ampliació de la vila del segle XVIII, tot i que les cases dels números baixos eren del últim terç del segle XVIII aquesta sembla ser que va ser aixecada de nou o va patir una gran reforma que la va modificar molt cap a 1830. | 41.7992700,2.2187600 | 435096 | 4627785 | 1830 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47238-foto-08067-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47238-foto-08067-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47238-foto-08067-256-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
47144 | Festa del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pi | - www.centelles.cat | XVIII | El 26 de desembre a les nou del matí els galejadors van al bosc a marcar el pi que tallaran 4 dies després. Ha de ser un tronc recte amb una brancada rodona i espessa. El dia 27 es confeccionen els ramells de pomes i neules. La tarda del dia 29 es reparteix a l'Ajuntament la pólvora pels galejadors. A les set del matí del dia 30, després de la missa els primers trets desperten el poble. Després els galejadors en comitiva van al bosc, esmorzen i tallen el pi. Cap a la una el pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'interior de l'església i se'l porta al presbiteri, on és lligat per la part inferior del tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb 5 poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'himne de Centelles. 'Patrona de Centelles,/ Coloma ocell del cel,/ Guieu ver el camí de les estrelles,/ Aquest poble fidel.' A la sortida de la missa del dia 6 de gener, a dos quarts d'una del migdia es despenja el pi i es reparteixen les branques i les pomes entre els galejadors. | 08067-161 | Nucli urbà | Documentada des del 1751, i vinculada des de llavors a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles, hom ha vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d'hivern i amb la regeneració de la natura. És per això que es suposa que l'origen d'aquesta festa es remunta molt més enrera. Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves d'escopeta contínuament) surten a escollir el Pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies. El dia abans de la festa, el 29, als baixos de l'Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors. El dia central de la celebració, és el 30. La festa comença a les set del matí amb l'assistència a missa, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d'un bon esmorzar, a tallar el Pi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedir, és lligat amb cordes per tal que no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l'església. Mentrestant, les escopetades augmenten per moments. Quan arriba a l'església, el Pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'entrada del temple, on se'l fa ballar als acords de la tonada 'Ara balla el Pi'. Acabada la ballada, el Pi és entrat a l'interior de l'església i se'l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc de poms de pomes i neules lligats a la brancada. El Pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'Himne de Centelles. Finalment, el Pi es despenja el dia de Reis. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1751 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47144-foto-08067-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47144-foto-08067-161-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 17 de novembre de 1987. Està documentada ja en 1751. | 94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
47148 | Festa del segar i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre | - A.A.D.D. (2009). Programa d'actes. Festa del segar i batre. Ajuntament de Centelles. | XX | Des de fa 12 anys es fa aquesta festa al mes de juliol, a l'Avinguda Pere Barnils (davant de l'institut) on s'ensenya com es segava i batia antigament. Primer es fa un esmorzar popular seguit d'una demostració de com es segava, a continuació es fa també una demostració del batre amb animals i maquinària antiga. Després es fa una cercavila amb els gegants de Centelles. | 08067-165 | Avinguda Pere Barnils | La festa es va iniciar fa 12 anys i es fa al juliol que es el moment de la sega. Es recrea l'ofici a la manera antiga. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1997 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47148-foto-08067-165-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Durant tot el dia a més es fan demostracions d'altres oficis i es munta un circuit de ponis per als nens petits. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
47045 | Llinda amb escut d'ofici del carrer Sant Antoni, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-amb-escut-dofici-del-carrer-sant-antoni-9 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI | El 2010 s'ha iniciat un procés de restauració de l'edifici | <p>Escut que formava part d'una llinda ara tapada per la restauració de la planta baixa. Forma un quadrat amb els vèrtexs decantats i en el mig hi ha unes tisores i dos rosetons, era l'escut dels sastres Oller. Al 1º pis hi ha una finestra amb pedra treballada amb desaigüe i un rosetó a la llinda.</p> | 08067-53 | Carrer Sant Antoni, 9 | <p>L'edifici es construí durant l'expansió que va experimentar la vila durant la segona meitat del segle XVI. Apareix documentat un escut dels sastres Oller documentada en 1550.</p> | 41.7982200,2.2203100 | 435224 | 4627667 | 1550 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47045-foto-08067-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47045-foto-08067-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47045-foto-08067-53-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga de dos vessants. Actualment la casa s'està reconstruint aprofitant els antics elements arquitectònics. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |
47102 | Fornícula del carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-sant-antoni | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Antiga fornícula que ha estat molt modificada i actualment és una finestra amb una decoració amb ferros i vidres de colors que li dona un toc modernista. | 08067-119 | Carrer Sant Antoni, 4 | El carrer Sant Antoni va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església. | 41.7979500,2.2200400 | 435201 | 4627637 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47102-foto-08067-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47102-foto-08067-119-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 105|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
47109 | Angelet del portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angelet-del-portal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII-XIX | <p>És un Àngel esculpit a pedra blanca que agafa amb ambdues mans l'escut de la Casa Carròs vinculada als Comtes de Centelles.</p> | 08067-126 | Portal Nou, s/n | <p>El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||
47110 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave | -- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Escultura de pedra on veiem damunt d'un pilar el bust d'Anselm Clavé, per darrera hi ha gravada una lira darrera de la qual hi ha unes fulles de llaurer. | 08067-127 | Passeig del Carrer Jesús | Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu. El seu monument fou erigit davant de la Coral de Centelles per a fer-li un homenatge. | 41.7989000,2.2185900 | 435082 | 4627744 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47110-foto-08067-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47110-foto-08067-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47110-foto-08067-127-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
47111 | Escut dels Carròs a la capella del Socós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-carros-a-la-capella-del-socos | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | S'observa un procès de deteroriament que amenaça a fer desaparèixer el relleu. | <p>Escut heràldic de la família Carròs (Comtes de Centelles). Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.</p> | 08067-128 | Carrer Socós, 29 | <p>Construïda simultàniament a la 'Capella de Jesús' (1536-39) tot i que no hi ha documentació seva fins a 1548. La capella va patir molts desperfectes a l'assalt de la ciutat del 28 de febrer de 1714, posteriorment va ser reparada i decorada amb elements barrocs.</p> | 41.7962300,2.2188500 | 435101 | 4627447 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47111-foto-08067-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47111-foto-08067-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47111-foto-08067-128-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||
47112 | Escut dels Comtes de Centelles al Palau Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-comtes-de-centelles-al-palau-comtal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI-XVIII | La part dreta de l'escut està bastant malmesa tot i alguna restauració ja feta. | <p>Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.</p> | 08067-129 | Plaça Nova, 5 | <p>La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVII encara que després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.</p> | 41.7974700,2.2193500 | 435144 | 4627584 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47112-foto-08067-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47112-foto-08067-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47112-foto-08067-129-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 95|96|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||
47113 | Escut de la plaça Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-placa-vella | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | La pedra es troba molt malmesa fent que el relleu pugui desaparèixer. | <p>Escut del segle XVI molt deteriorat, a la part de dalt encara es pot observar la inscripció 'JHS' (Jesús Home Salvador) la resta del escut està parcialment desfet.</p> | 08067-130 | Plaça Vella, 7 | <p>La població de Centelles comptava només amb 34 famílies l'any 1515 però el segle XVI fou el segle d'or de la vila amb una creixença que perduraria fins els temps moderns. La creixença de la vila es feu amb gent vinguda dels masos i amb una forta immigració d'Occitània. Ca l'Esteve (la casa de l'escut) és un clar exponent d'aquest desenvolupament.</p> | 41.7978500,2.2194200 | 435150 | 4627627 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47113-foto-08067-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47113-foto-08067-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47113-foto-08067-130-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||
47114 | Escudet del carrer Sant Antoni, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudet-del-carrer-sant-antoni-1 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut situat a la pedra de dalt de tot del portal rodó que presenta unes dovelles amb pedra del país i que permet l'accés a la vivenda. A l'interior de l'escut s'hi pot llegir la següent inscripció: '.IHS.BARNAT.IVYOL.1574' (Jesús Home Salvador. Bernat Giol 1574).</p> | 08067-131 | Carrer Sant Antoni, 1 | <p>El carrer Sant Antoni va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles.</p> | 41.7979200,2.2199200 | 435191 | 4627634 | 1574 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47114-foto-08067-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47114-foto-08067-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47114-foto-08067-131-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||
47116 | Escut del carrer Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-carrer-hospital | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII | La figura està una mica deteriorada i tot i que es conserva força bé, a perdut els detalls del relleu. | <p>Escut situat a la pedra de dalt de tot del portal en forma d'arcada d'accés a la vivenda. Dins l'escut hi ha una figura masculina d'un Sant dempeus agafant una creu.</p> | 08067-133 | Carrer Hospital, 13 | <p>L'hospital a Centelles sembla ser que va ser fundat en el segle XVII, però no va ser fins al XVIII quan es va situar l'Hospital al carrer Bonaire (ara anomenat carrer de l'Hospital) en uns terrenys adquirits al senyor Rossell.</p> | 41.7982500,2.2201000 | 435207 | 4627670 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47116-foto-08067-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47116-foto-08067-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47116-foto-08067-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Degut al seu estat és impossible descriure'l més clarament. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||
47117 | Escut de la plaça Mossèn Xandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-placa-mossen-xandri | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIX-XX | <p>Escut situat a una cantonada de l'edifici, a l'alçada de la planta baixa , de forma arrodonida i on es poden llegir les inicials 'PMS'(Pratmasó).</p> | 08067-134 | Plaça Mossèn Xandri 5 | <p>L'edifici té els seus antecedents en una filera de cases que devien existir des de l'edat mitja formant part de la sagrera i la finca al complet afectava a més a un molí amb la seva bassa i a un edifici que hi havia darrera de la font de la Cira. Actualment la finca té una tribuna i uns jardins remodelats en 1922 per Manuel Raspall i que ocupen el lloc de construccions populars antigues.</p> | 41.7983000,2.2191000 | 435124 | 4627677 | 1881 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47117-foto-08067-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47117-foto-08067-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47117-foto-08067-134-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 106|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||
47118 | Escut del carrer Nou, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-carrer-nou-10 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVI-XVII | El marc de l'escut està en perfecte estat, amb tot relleu interior està totalment perdut. | <p>L'element més remarcable es troba en l'edifici que dona al carrer Santa Anna és una finestra amb arc conopial i un rosetó. Hi ha també un escudet molt deteriorat i dos balcons amb ferro forjat datats el 1657.</p> | 08067-135 | Carrer Nou, 10 | <p>Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7978700,2.2186300 | 435084 | 4627629 | 1657 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47118-foto-08067-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47118-foto-08067-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47118-foto-08067-135-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'edifici està aixecat de nou basant-se amb el que hi havia abans i del qual s'han aprofitat elements arquitectònics com per exemple aquesta llinda on surt aquest escut. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |
47119 | Escut dels Centelles al Portal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-centelles-al-portal-nou | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.</p> | 08067-136 | Portal Nou | <p>Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47119-foto-08067-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47119-foto-08067-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47119-foto-08067-136-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Forma part del conjunt del Portal Nou i l'Ajuntament de Centelles. | 95|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||
47120 | Escut de la Capella de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-capella-de-jesus | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut dels Comtes de Centelles situat al damunt de l'entrada principal de la capella de Jesús.</p> | 08067-137 | Carrer de Jesús, 3 | <p>Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10)</p> | 41.7983800,2.2180100 | 435033 | 4627686 | 1536-39 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47120-foto-08067-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47120-foto-08067-137-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 93|94|95|85 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||
47121 | Escut del Mas Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-mas-fortuny | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>Escut situat a la llinda de la porta en el qual s'hi pot llegir 'Felip Fortvny 1784'.</p> | 08067-138 | Passatge de l'estació, 14 | <p>Tot i que està documentada ja en 1038 quan pagava cens al monestir de Sant Pere de Casserres, el mas existent llavors no és pas l'actual. El mas figura també al fogatge de 1515 i després de moltes reformes s'arriba al seu estat actual. Una de les reformes més importants es devia fer en 1784 que es de quan correspon el llindar de la porta.</p> | 41.7996600,2.2221800 | 435381 | 4627825 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47121-foto-08067-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47121-foto-08067-138-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||
47122 | Escut al carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-al-carrer-sant-joan | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | La part de dalt està feta malbé i un cable de llum i passa per sota dificultant la seva visió | <p>L'escut està situat al capdamunt del portal en forma d'arcada i es pot llegir: 'IHS.FONT.1570'.</p> | 08067-139 | Carrer Sant Joan, 11 | <p>Les cases més antigues d'aquest carrer daten del segle XVI.</p> | 41.7957400,2.2191600 | 435126 | 4627393 | 1570 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47122-foto-08067-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47122-foto-08067-139-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||
47123 | Escut al carrer Jesús, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-al-carrer-jesus-15 | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.</p> | XVII | La pedra en si està una mica malmesa i el cartell que hi ha tot just damunt i dificulta la visió | <p>A la llinda de la porta d'entrada de l'edifici hi ha un escut on apareix un compàs dibuixat dins de l'escut, a sota la data de 1638.</p> | 08067-140 | Carrer Jesús, 15 | <p>Els primers a tenir un casa al carrer Jesús va ser la família Blanc a finals del segle XVII, però no va ser fins al segle XVIII quan es va començar a edificà al carrer. Aquesta casa era coneguda antigament com Can Corriol o la Principal de Can Corriol, però tot sembla indicar que l'actual casa data de finals del segle XIX.</p> | 41.7985900,2.2183800 | 435064 | 4627710 | 1638 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47123-foto-08067-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47123-foto-08067-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47123-foto-08067-140-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/