Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47136 | Balcó del carrer Jesús, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balco-del-carrer-jesus-20 | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Es tracta d'un balcó de dimensions reduïdes amb 3 pedres treballades a banda i banda i una llinda amb la següent inscripció 'Michel Cassama Joseph son fill' L'arrebossament de la façana fa ressaltar la seva estructura. | 08067-153 | Carrer Jesús, 20 | Es tracta d'un dels molts elements que es trobem al llarg del carrer Jesús format al llarg del segle XVIII. Es significatiu que la grafia té caràcters francesos i catalans el que demostra la incidència que tingueren els immigrants francesos en el desenvolupament i la formació de Centelles. | 41.7994400,2.2188600 | 435105 | 4627804 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47136-foto-08067-153-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47137 | Àrea agrícola de Can Banyeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-agricola-de-can-banyeres | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit. | La importancia d'aquest sector radica en la presència d' una cita d'eriçó clar, espècie molt escassa a la zona. Presenta característiques similars al Pla de la Garga i el Cerdà. La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància. | 08067-154 | Mas Banyeres, s/n | 41.8064200,2.2209000 | 435281 | 4628577 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47137-foto-08067-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | En aquesta zona destaca la Font de Banyeres. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||||
| 47138 | Casa de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rectoria | - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - DE ZAMORA, Francisco (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña (1790). Editorial Curial. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XIX | Edificació que comunica amb la part posterior de l'església parroquial formant una volta d'arc rebaixat de totxana que conforma un passadís. A la façana principal cal remarcar un portal adovellat amb la inscripció 'Ave Maria Purísima', en la part superior hi ha una finestra i un balcó de pedra treballada. | 08067-155 | Carrer estrangers 6 | En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. | 41.7981700,2.2196600 | 435170 | 4627662 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47138-foto-08067-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47138-foto-08067-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47139 | Portal i finestra de Can Crivillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestra-de-can-crivillet | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Portal rectangular fet de pedra treballada amb arc rebaixat en forma de petites dovelles (medeix 1,85 metres d'alçada x 1 metre d'amplada). Al costat hi ha una finestra de petites dimensions també treballada en pedra de la qual destaca el fet de tenir ampit. | 08067-156 | Carrer Serrat 20 | La ciutat de Centelles tingué un fort desenvolupament els segles XVI i XVII, l'actual casa Can Crivillet és molt més tardana, a finals del segle XVIII. | 41.7956500,2.2187500 | 435092 | 4627383 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47139-foto-08067-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47139-foto-08067-156-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47140 | Habitatge, carrer Marquès de Peñaplata 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-marques-de-penaplata-3 | - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edifici de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha dues obertures, la porta d'accés i una finestra, el primer pis és tot ell un gran balcó tancat de tres finestres i el segon pis té també tres obertures, dues finestres i una porta d'accés a un balcó obert amb baranes de balaustrada. La coberta ha estat modificada i ara és plana aconseguint així també tenir un terrat amb una barana balaustrada. | 08067-157 | Carrer Marquès de Peñaplata 3 | Durant l'industrialització es va obrir aquest carrer a l'estació del tren, en principi, pujant cap amunt es van començar a construir cases per la segona residència o estiueig. En canvi, a la part d'avall, trobem unes declaracions de l'arquitecte Romà Aranyó que ens diu: 'Podem distingir tres etapes significatives en la construcció del carrer. La primera d'elles constituïda per les primeres edificacions d'abans del 1880. Eren cases de planta baixa i un pis, sobre parcel·les de quatre metres i mig d'amplada, situades al cap d'avall, i destinades a l'habitatge dels treballadors del ferrocarril'. | 41.7990100,2.2207300 | 435260 | 4627754 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47140-foto-08067-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47140-foto-08067-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47140-foto-08067-157-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47141 | Finestra del balcó del carrer Socós 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-del-balco-del-carrer-socos-40 | XVII | Finestra de pedra treballada aprofitada en part com a part de l'accés a un balcó. Datada de finals segle XVII i restaurada a l'actualitat. A la llinda de la qual s'hi pot llegir 'IHS MARIA ANY 169 [8]?' | 08067-158 | Carrer Socós 40 | 41.7961700,2.2188700 | 435102 | 4627440 | 1698 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47141-foto-08067-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47141-foto-08067-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47141-foto-08067-158-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 95|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47143 | Pont de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-centelles | XX | Pont fet de pedra i maó que creua el riu Congost. Actualment es utilitzat pels automòbils per entrar des de la C-17 a Centelles i per sortir de la vila en direcció a Vic. L'actual amplada de la calçada és de 9,30 metres el paviment i el total del pont és de 11,50 m. Té una longitud de 12 m. | 08067-160 | Avinguda Ildefons Cerdà, s/n | Construït al segle XX per enllaçar l'antiga N-152 amb la vila de Centelles. | 41.7953200,2.2342100 | 436376 | 4627335 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47143-foto-08067-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47144 | Festa del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pi | - www.centelles.cat | XVIII | El 26 de desembre a les nou del matí els galejadors van al bosc a marcar el pi que tallaran 4 dies després. Ha de ser un tronc recte amb una brancada rodona i espessa. El dia 27 es confeccionen els ramells de pomes i neules. La tarda del dia 29 es reparteix a l'Ajuntament la pólvora pels galejadors. A les set del matí del dia 30, després de la missa els primers trets desperten el poble. Després els galejadors en comitiva van al bosc, esmorzen i tallen el pi. Cap a la una el pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'interior de l'església i se'l porta al presbiteri, on és lligat per la part inferior del tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb 5 poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'himne de Centelles. 'Patrona de Centelles,/ Coloma ocell del cel,/ Guieu ver el camí de les estrelles,/ Aquest poble fidel.' A la sortida de la missa del dia 6 de gener, a dos quarts d'una del migdia es despenja el pi i es reparteixen les branques i les pomes entre els galejadors. | 08067-161 | Nucli urbà | Documentada des del 1751, i vinculada des de llavors a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles, hom ha vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d'hivern i amb la regeneració de la natura. És per això que es suposa que l'origen d'aquesta festa es remunta molt més enrera. Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves d'escopeta contínuament) surten a escollir el Pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies. El dia abans de la festa, el 29, als baixos de l'Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors. El dia central de la celebració, és el 30. La festa comença a les set del matí amb l'assistència a missa, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d'un bon esmorzar, a tallar el Pi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedir, és lligat amb cordes per tal que no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l'església. Mentrestant, les escopetades augmenten per moments. Quan arriba a l'església, el Pi és baixat del carro i pujat per l'escala fins a l'entrada del temple, on se'l fa ballar als acords de la tonada 'Ara balla el Pi'. Acabada la ballada, el Pi és entrat a l'interior de l'església i se'l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l'altar major amb cinc de poms de pomes i neules lligats a la brancada. El Pi és hissat fins a l'alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l'Himne de Centelles. Finalment, el Pi es despenja el dia de Reis. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1751 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47144-foto-08067-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47144-foto-08067-161-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 17 de novembre de 1987. Està documentada ja en 1751. | 94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47145 | Jardins i pont de Can Xicorrei o Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-i-pont-de-can-xicorrei-o-can-coromines | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XX | Al passeig del carrer Jesús hi ha l'entrada al jardí. El portal d'estil noucentista va ser construït en 1922, és una gran portalada amb arc rebaixat i en dovella central un escut datat en 1922, també en el brancal dret hi ha un escut de Catalunya. Hi ha una reixa de ferro forjat amb motius circulars. Al costat, i amb base irregular de pedres, amb una altura d'uns 70 cm hi ha una reixa de ferro forjat amb diferents pronunciacions de ferro forjat treballat. És un pont interior de petites dimensions (5 metres d'alçada per 1 metre d'amplada aproximadament). El pont uneix la part posterior de la casa amb la zona jardinada i permetent la sortida al carrer Jesús tot salvant un petit rierol que hi passa. A banda i banda hi ha dos estructures rectangulars de pedra escapçada molt ben disposada que formen els portants de dit pont. Unint aquests portants i formant-ne la base hi ha una estructura rebaixada de pedra treballada. Unes reixes de ferro forjat formen els laterals en forma de baranes. | 08067-162 | passeig del carrer Jesús | Aprofitant l'urbanització del passeig del carrer Jesús es va obrir una porta per poder entrar a la casa Pratmasó per els jardins de darrera de la casa, per salvar el torrent de la Cira que creuava entre la casa i els jardins es va construir també un pont de caire modernista. | 41.7983400,2.2187100 | 435091 | 4627682 | 1922 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47145-foto-08067-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47145-foto-08067-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47145-foto-08067-162-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel Raspall | Des de l'entrada del passeig s'hi pot accedir al pont que creua el torrent de la Cira i els jardins de la Casa Pratmasó. El 1922 es va fer la remodelació dels jardins i la porta a càrrec de l'arquitecte Manuel Raspall. | 105|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47146 | Passeig del carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-carrer-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Obra realitzada entre 1919 i 1922, es va finançar en bona part amb aportacions particulars de Miquel Pratmarçó, que aleshores jardinaven el sector alt del torrent de la Cira, unit per un pont a la seva finca de la plaça de l'església. D'estil noucentista destaquen els bancs i les faroles. | 08067-163 | Passeig Anselm Clavé, s/n | Forma part de la reurbanització de caire modernista que va patir el carrer Jesús a principis del segle XX, altres elements destacats dels voltants són la Casa Gaudí-Safores i la porta d'entrada als jardins de la Casa Pratmasó. | 41.7982700,2.2183500 | 435061 | 4627674 | 1919-22 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47146-foto-08067-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47146-foto-08067-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47146-foto-08067-163-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel J. Raspall, arquitecte. | 106|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47147 | Safareig de la Font de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Actualment només es pot apreciar la part exterior del safareig ja que està cobert per un sostre de ciment. | Antic safareig del qual ara només s'aprecien les parets. Està cobert per un sostre de ciment i en lloc de safareig, fa ara funció de dipòsit, tot i que en l'actualitat està abandonat. | 08067-164 | Carrer Anselm Clavé, s/n | Era un dels safareigs del poble utilitzat per les dones sobre tot els diumenges (segons consta per tradició oral). Va ser utilitzat des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del XX. | 41.7985400,2.2188500 | 435103 | 4627704 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47147-foto-08067-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47147-foto-08067-164-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47148 | Festa del segar i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre | - A.A.D.D. (2009). Programa d'actes. Festa del segar i batre. Ajuntament de Centelles. | XX | Des de fa 12 anys es fa aquesta festa al mes de juliol, a l'Avinguda Pere Barnils (davant de l'institut) on s'ensenya com es segava i batia antigament. Primer es fa un esmorzar popular seguit d'una demostració de com es segava, a continuació es fa també una demostració del batre amb animals i maquinària antiga. Després es fa una cercavila amb els gegants de Centelles. | 08067-165 | Avinguda Pere Barnils | La festa es va iniciar fa 12 anys i es fa al juliol que es el moment de la sega. Es recrea l'ofici a la manera antiga. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1997 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47148-foto-08067-165-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Durant tot el dia a més es fan demostracions d'altres oficis i es munta un circuit de ponis per als nens petits. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47149 | Jardins de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Jardins de la casa del carrer Fortuny 46. Aquest jardí destaca per la seva decoració amb trets d'època romana com un jardí rodó amb bustos hel·lènics com fins i tot a un dels costats i trobem separat un finestral d'època gòtica que fa d'ornament. | 08067-166 | Carrer Fortuny, 46 | L'edifici és va construir a principis del segle XX, tot i que els tancats al carrer de l'Estació podrien ser dels voltants de 1925 quan es va fer la carretera de Sant Antoni. | 41.7988000,2.2225900 | 435414 | 4627730 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47149-foto-08067-166-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 102|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47150 | Conjunt fabril tèxtil de GMB o Can Sopes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-fabril-textil-de-gmb-o-can-sopes | XIX | Les reformes de l'últim bloc no són les adequades al conjunt i la fàbrica que està abandonada està en molt mal estat. | Conjunt de tres blocs de pisos d'obrers a la banda esquerra del carrer Rodolf Batlle i la fàbrica situada a la dreta. Tot junt conforma un antic conjunt fabril on s'aprecia les cases i les fàbriques unes al costat de les altres. | 08067-167 | Carrer Rodolf Batlle, s/n | Indústria i pisos construïts a la segona meitat del segle XIX durant els moments més àlgids de l'industrialització de la vila. El creixement de la ciutat va provocar que a més de la fàbrica s'haguessin de fer pisos per els nous treballadors que venien de fora del municipi. | 41.7931600,2.2193500 | 435139 | 4627106 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47150-foto-08067-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47150-foto-08067-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Un dels blocs (l'últim) ha estat molt reformat i la fàbrica en gran part anirà fora en breu temps. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47151 | Can General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-general | XIX | Edifici rectangular de dues plantes amb coberta de teula aràbiga a dues vessants. Edifici modern construït vora de la carretera C-1413. | 08067-168 | Carrer del Mas, s/n | 41.7883500,2.2155200 | 434816 | 4626575 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47151-foto-08067-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47151-foto-08067-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47151-foto-08067-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||||
| 47152 | Jardins de la casa Anselm Clavé, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-anselm-clave-16 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Tot i que la casa no té gaire interès cultural els seus jardins destaquen com a element vegetal integrat dins de la morfologia urbana de la vila donant així un caràcter determinat a dit indret. | 08067-169 | Carrer Anselm Clavé 16 | Aquest carrer es va començar a urbanitzar entre finals del segle XIX i principis del XX. | 41.7990400,2.2199900 | 435198 | 4627758 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47152-foto-08067-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47153 | Jardins de la Casa Carreres-Artau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-casa-carreres-artau | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Hi ha un jardí bastant espaiós, amb arbres i gespa situat al patí del darrera de la Casa Carreres-Artau. Casa i jardí formen tot un conjunt de casa senyorial. | 08067-170 | Plaça Nova 5 (pel darrera) | La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'. | 41.7971600,2.2198400 | 435184 | 4627550 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47153-foto-08067-170-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47154 | Forn de calç de Can Falgueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-falgueras | XIX | Edifici en ruïna | Dos forns adossats al tall d'una paret situats en un camps propers a la carretera C-1413. Degut al seu estat ruïnós desconeixem si es tracta d'un forn de calç o de teula ja que hi ha esparcits pels voltants materials dels dos tipus. | 08067-171 | Mas Can General | 41.7879100,2.2152600 | 434794 | 4626526 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47154-foto-08067-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Desconeixem si la teula era produïda allà o bé era algun tipus de coberta que tenia el forn. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47155 | Escales del carrer del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-del-serrat | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Per salvar el gran desnivell que té el carrer es va procedir a construir unes escales per facilitar el pas als vianants per dit carrer. Posteriorment també (a la banda dreta mirant des de baix) es va procedir a construir una acera amb barana i menys graons per poder passar amb carro i facilitar també la pujada i baixada a la gent gran. | 08067-172 | Carrer del Serrat | L'augment demogràfic que es va produir al segle XVIII va portar un creixement important al voltant de les vies de comunicació que arribaven fins al nucli antic de població. Aquest carrer es va veure afectat per aquesta ampliació de la vila. | 41.7957600,2.2188700 | 435102 | 4627395 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47155-foto-08067-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47155-foto-08067-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47155-foto-08067-172-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47156 | Escales del carrer de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Per salvar el gran desnivell que té el carrer des del passeig i fins el safareig es va procedir a construir unes escales per facilitar el pas als vianants per dit carrer. | 08067-173 | Carrer de Jesús, s/n | Tot i que abans era un camí de terra amb força desnivells, l'ús continu de la font i el safareig va fer necessari la construcció d'unes escales. Entre finals del segle XIX i principis del XX (quan es va reurbanitzar la zona) es van construir les actuals. | 41.7984800,2.2186200 | 435084 | 4627697 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47156-foto-08067-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47156-foto-08067-173-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47157 | Mobiliari del Passeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobiliari-del-passeig | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Les baranes i les faroles que van ser col·locades a la seva època com a mobiliari del passeig són de caire noucentista. Hi ha una farola amb dos llums adossades a alguns bancs amb forjat de ferro i altres bancs són dobles amb una decoració al mig i també ferro forjat. | 08067-174 | Carrer de Jesús, s/n | Forma part de la reurbanització de caire modernista que va patir el carrer Jesús a principis del segle XX, altres elements destacats dels voltants són la Casa Gaudí-Safores i la porta d'entrada als jardins de la Casa Pratmasó. | 41.7982700,2.2183500 | 435061 | 4627674 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47157-foto-08067-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47157-foto-08067-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47157-foto-08067-174-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel J. Raspall, arquitecte. | La porta d'accés a la finca, les baranes, els bancs de pedra, els llums i la distribució general del Passeig manifesten l'estil modernista tardà de Raspall. | 106|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47158 | Font dels Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-centelles | Situat al soterrani de la casa número 1 del carrer Collsuspina es tracta d'una font ubicada en una paret de pedra treballada on hi ha una aixeta moderna i una pica de pedra també treballada. A la mateixa paret hi ha un escut de la família Carrós-Centelles i una petita capelleta buida. | 08067-175 | Carrer Collsuspina, 1 | Aquesta font era coneguda com la font de dalt i tot i que antigament donava a l'exterior, l'ampliació de la casa número 1 va fer que acabés situada al soterrani de la casa. Gràcies a això s'ha conservat en molt bon estat fins als nostres dies. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | XX | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47158-foto-08067-175-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment està al soterrani de la vivenda i l'habitació s'utilitza per guardar llenya. | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47159 | Cau de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-bruixes | - www.centelles.cat | XX | La festa es celebra des de 1998, sempre es fa una setmana abans de Carnaval, sempre coincidint amb nit de lluna plena. Dins del Cau de les Bruixes, el Mercat Màgic és una fira especialitzada en productes esotèrics. | 08067-176 | Nucli urbà | Des de fa molts anys les dones nascudes a Centelles i a molts altres pobles de Catalunya, han tingut fama de bruixes. L'origen d'aquesta fama ha estat impossible d'esbrinar però la tradició oral ho ha transmès en forma de rodolins recollits per Joan Amades en el seu folklore de Catalunya. Els rodolins diuen així: 'De Centelles/ bruixes totes elles' o bé 'Centelles, terra de bruixes.' Per lleugers indicis ho podem relacionar en la persecució de bruixes que es va produir durant el segle XVII. Segons està documentat una dona de Seva va ser penjada al Pla de les Forques per tenir pactes amb el diable. El diable, anomenat Sabbat, sempre acompanyava a les bruixes i és un eix central de la festa o cau de bruixes. També en aquesta època es té notícia de la mort d'una dona, Na Payrona, de procedència francesa, que va morir a la presó de la baronia de Centelles quan complia condemna per la seva fama de bruixa perquè curava o provocava golls. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 1998 | 08067 | Centelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47159-foto-08067-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Com a toponímia del municipi trobem que existeix el 'Pont de les bruixes'. Hi ha un circuit anomenat 'Ruta per terra de bruixes'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||
| 47161 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>El Centre excursionista té unes desenes de fotografies de la vila i les masies dels voltants de Centelles a inicis del segle XX. A més, disposa d'un arxiu de 'L'estudi de la masia catalana'.</p> | 08067-178 | Carrer Paradís 10-12. Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya fundat al 1876 ha anat recollint imatges fotogràfiques fetes per tota Catalunya des de principis del segle XX.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||||
| 47163 | Camp del Gepic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-gepic | - COLOMINAS ROCA, J. (1931). Forn de ceràmica ibèrica del Pinós. AIEC. Vol. III Barcelona, 1927-31. Pàg. 54-55. - MOLES FONT, Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) Universitat de Barcelona. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | II-I aC. | El forn de ceràmica va ser destruït per eixamplar la carretera (C-17). | Superficialment, prop del forn del Pinós es va localitzar ceràmica ibèrica a torn llisa i pintada. Sembla ser que hi ha via un forn de ceràmica excavat en una bossada d'argila. Els camps actualment estan plens d'herbes i esbarzers i es totalment impossible veure si hi ha alguna cosa més. | 08067-180 | C-17, Km. 43 | Trobat en 1920, Colominas Roca el descriu: 'Era d'adob i argila, endurida pel foc. Al tall del marge es podíem comptar 9 forats de 20 cm d'amplada i separades per massissos de 12 cm de gruix i que comunicaven la cambra de cocció i el foc, situades en un mateix pla horitzontal'. | 41.7864600,2.2412100 | 436949 | 4626346 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47163-foto-08067-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47163-foto-08067-180-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Tot i que no es conserva el forn els seus voltants són zona d'interès arqueològic. | 79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47164 | Camp del Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-nasi | - BOSCH GIMPERA, Pere (1914). Enterraments a Centelles. AIEC núm. 5 pàg. 862. - A.A.D.D. (1920). Butlletí de la secció d'exploradors 'Colla Gurb'. Biblioteca Episcopal de Vic. Vol I. Pàg. 34. - Moles Font, MªD. 'La comarca d'Osona' Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. (Tesi de Llicenciatura, inèdita) UB, 1975. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | II-I aC. | Convindria ampliar la zona arqueològica ja que sembla que es podria estendre a l'altra banda del torrent de la Cira on hi ha localitzats també enterraments. | Conjunt de 5 sitges d'enterraments d'època romana. La sitja 1 fa 1,50 de fondària x 1,10 de diàmetre i 0,40 d'obertura superior, no s'hi van trobar materials. La 2 i 3 fan 1'80x0,60 i 1,75x0,50 metres i s'hi trobà diversos ossos. La 4 fa 2,50x0,55 metres i tenia cendra i ossos, un vas de pasta gris fina, amb desgreixant de mica, fet a torn i fons pla, sense decoració i també aparegué un clau de ferro. La 5 feia 2,40 metres i tenia la boca destruïda, al seu interior es van trobar restes ceràmiques romanes (segons Bosch Gimpera), posteriorment, D. Moles indica que aquella ceràmica podria ser ibèrica. | 08067-181 | Carrer Puigsagordi, 22 | Josep Sala i Moles de Vic va realitzar una excavació arqueològica en aquella zona l'any 1913. | 41.8027200,2.2181800 | 435052 | 4628168 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47164-foto-08067-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47164-foto-08067-181-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Hi ha una part de la zona afectada que es privada i altre que es pública ja que els senyors Aranyons (propietaris de tots els terrenys) li van cedir part de la parcel·la a l'Ajuntament de Centelles. Amb els anys a la part del darrera de les cases del carrer Marquès de Peñaplata s'han documentat fins a 7 enterraments. Aquestes troballes han estat fortuïtes i localitzades pels veïns als seus patis al llarg de molts anys. | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47165 | Portal i finestra de la Casa de Martí Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestra-de-la-casa-de-marti-vila | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII | Portal de 2 metres d'amplada x 2,3 m d'alçada amb 5 dovelles laterals a banda i banda disposades de forma desigual i 6 dovelles a la part superior en una de les quals hi ha l'inscripció 'Martí Vila i Pla i Anton son fill' Al costat hi ha una finestra amb una gran llinda datada el 1786. La resta de l'edifici no presenta cap particularitat i està arrebossat. | 08067-182 | Carrer Jesús, 16 | Contrasta amb el nucli antic de un gust siscentista benestant, les ampliacions fetes en el segle XVIII de major austeritat i pobresa. Dita casa seria un exemple si bé potser la simplicitat és potser l'element més notable junt al seu perfecte estat de conservació. | 41.7993600,2.2188300 | 435102 | 4627795 | 1786 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47165-foto-08067-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47165-foto-08067-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47165-foto-08067-182-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47166 | Les Canes (Via Romana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-canes-via-romana | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana | XV-XVI | Hi ha trams que està millor conservat que altres, el tram més proper a la C-17 s'ha vist afectat en part per les obres de millora als accessos de Centelles. | El tram excavat té uns 9,5 metres de longitud i segueix en direcció est-oest en 8,1 metres, després gira en direcció nord, segurament en direcció Centelles i la Plana de Vic. La via, de 2 metres d'amplada, està formada per una pavimentació de còdols de riu de tamany petit i mitjà. Longitudinalment, la via està delimitada per dos murs de pedra lligada en calç, amb un gruix de 40 cm, cada un. D'aquesta manera, l'amplada total de la via és de 2,8 metres. El mur, situat al sud de la via té 2 forats de secció quadrada a uns 10 cm del terra de la via, que fan de desaigüe. Aquest mateix mur, consta de dues fases constructives i es troba realçat respecte a la seva forma original, el darrer tram està construït amb pedres lligades amb ciment. Segons les intervencions arqueològiques realitzades, la via consta de 3 fases constructives. Una primera fase inicial que correspon al moment de construcció de la mateixa via en època alt medieval. Una segona fase amb reformes corresponents, ja en període baix medieval, i finalment, en època contemporània serà quan es modifiqui el mur sud. | 08067-183 | Molí de les Canes s/n | En 1996 i 1997 es van fer dues excavacions degut a l'instal·lació d'un gasoducte. En 2009 i degut a les obres de millora dels accessos a Centelles de la C-17 va haver un seguiment fet per part de l'empresa ACTIUM SL. | 41.7832700,2.2434500 | 437132 | 4625990 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47166-foto-08067-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47166-foto-08067-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47166-foto-08067-183-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Per arribar s'ha de sortir per Aiguafreda, travessar la carretera per sota del pont i agafar el primer camí que ens trobem a mà dreta, que creua el riu fins a arribar a la casa de les canes. Un cop allà s'ha d'agafar el camí que porta al molí i allà trobem la via empedrada medieval.Per altre banda aquesta via es coneix com a via romana, tot i que es probable que el traçat que segueix sigui utilitzat en períodes romans com a via de comunicació natural entre el territori d'osonenc i la costa de Barcelona. Les intervencions arqueològiques realitzades només han permès documentar restes medievals. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47167 | Darrera el Palau dels Comtes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/darrera-el-palau-dels-comtes | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. - CEPERO, Virgína. (2005) Memòria de la intervenció arqueològica a Darrera el Palau de Comtes. Centelles. ASAP. (inèdit) | XV-XVII | La majoria de les restes trobades van ser destruïdes després de documentar-se, la resta es van tornar a tapar. | Les restes localitzades van documentar tres fases d'ocupació relacionades amb el palau. La primera es situa entre els segles XVI i XVII, abans de la construcció del palau. Va aparèixer un mur i al sediment que el recorria s'ha localitzat material ceràmic dels segles XV i XVI. Es possible que aquest mur delimités la zona ocupada per la sagrera o bé estigués relacionada amb la primitiva casa del baró de Centelles, aixecada l'any 1415 per Gilabert VII. La segona fase dels segles XVII i XVIII queda documentada per abundants restes ceràmiques, especialment pisa blava catalana. Aquests materials es vinculen amb la reedificació del palau durant el segle XVII. D'una tercera fase (segles XVIII-XIX) queda documentada bàsicament pel material ceràmic | 08067-184 | Plaça Major, s/n | La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVII encara que després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'. | 41.7974900,2.2195100 | 435157 | 4627587 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47167-foto-08067-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47167-foto-08067-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47167-foto-08067-184-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47168 | Escales d'accés a l'església parroquial de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-dacces-a-lesglesia-parroquial-de-santa-coloma | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XIX | La majoria de les restes trobades van ser destruïdes després de documentar-se, la resta es van tornar a tapar. | Es va documentar el cementiri de Centelles del segle XVIII i XIX, però no va ser excavat arqueològicament. Amortitzant la necròpolis a més, va aparèixer una estructura defensiva de les carlinades. Es tractava d'una estructura feta amb pedra lligada en sec i construïda sobre la roca natural. L'estructura tenia una forma semicircular i estava adossada a la porta d'entrada de l'església, amb una clara funció defensiva. | 08067-186 | Plaça Mossèn Xandri s/n | La primera notícia que es té de l'església és del 898. Entre 1060 i 1100 es va construir una nova amb estil romànic. En 1635 es va ampliar cap a ponent i el 1682 es van iniciar les obres de la Capella Nova (de l'Assumpta) i del campanar, aquestes obres van finalitzar el 1692. En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. | 41.7980500,2.2191600 | 435128 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47168-foto-08067-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47168-foto-08067-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47168-foto-08067-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47169 | La Font Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-grossa | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - RODÓ, Núria (2005). Memòria de la intervenció arqueològica a la Font Grossa. Centelles. ASAP. (Inèdit) - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVIII-XIX | Tot i el seu bon estat de conservació, el fet de que estiguin al mig del bosc fa que sinó es cuida la vegetació acabarà malmetent-lo. | El jaciment es troba situat al costat de la Font Grossa, al juny de 2005 es van descobrir un empedrat i dos espais per foc, estructures que fan pensar en un punt antic de tractament de la llana. De la pedra de la muntanya sortia aigua i s'hi van trobar dues canalitzacions paral·leles que desembocaven a dos estructures relacionades entre sí. Cadascuna tenia un fogó i una pica o cubeta annexa a un dels canals, tot interconnectat per un empedrat i delimitat pels murs de la terrassa on se situa el camí. Abans del segle XIX ja funcionava algun dels canals de rec per abastir els molins i en una segona fase (també anterior al segle XIX) ja funcionaven aquelles estructures (els dos canals, les cubetes i pica i un fogó per escalfar l'aigua). La tercera fase del jaciment correspondria a les reformes de les estructures, es va pavimentà el rentador de llana per mantenir neta la zona de treball. Posteriorment es construí un nou fogó sobre l'empedrat. | 08067-187 | Torrent de la Llavina | Antigament en aquell indret es tractava la llana per part dels paraires, un dels gremis més rellevants de Santa Coloma de Centelles amb més de 30 famílies treballant-hi a mitjan del segle XVI. Els molins drapers i els espais per al tractament de la llana expliquen la menció del 'camí draper' que comunicava els masos de les Canes, Rossell i Llavina amb la vila de Santa Coloma. Posteriorment i segons la història oral a la Font Grossa, cada diumenge les dones del poble hi anaven a rentar roba, ja que entre setmana havien d'anar a treballar a la fàbrica. Just davant de la font es veuen les pedres més planes que feien servir per al rentat. | 41.7841200,2.2270400 | 435769 | 4626096 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47169-foto-08067-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47169-foto-08067-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47169-foto-08067-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47170 | Plaça Nova, carrer Hospital i carrers adjacents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-nova-carrer-hospital-i-carrers-adjacents | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XV-XVIII | La majoria de les restes trobades van ser destruïdes després de documentar-se, la resta es van tornar a tapar. | Amb motiu de les obres de pavimentació de serveis a dits carrers es va dur a terme una intervenció arqueològica. Al carrer Hospital no hi havia cap estructura arqueològica en el subsòl a excepció del final del carrer quasi ja a la Plaça Major on va aparèixer un mur possiblement d'una antiga casa. Al carrer Nou es localitzà un mur de fonamentació del Portal Nou i part de la pavimentació de l'antic carrer que creuava el torrent i entrava al poble. Els murs que sortien a banda i banda d'aquest s'han interpretat com a baranes del pont que creuava el pas al Portal Nou. Al carrer Socós es va localitzar un mur que coincideix amb el traçat de les muralles que tancaven la vila al segle XVI (potser que es tracti de la fonamentació del Portal de Sant Martí). A la Plaça Major, davant de l'entrada principal al Palau Comtal, s'ha trobat una estructura semicircular feta amb morter de calç, assentada sobre la roca natural, de cronologia moderna la qual s'ha relacionat amb un tambor o mur circular que se sap que es construí davant l'església en 1835 per defensar-la. Lloc d'habitació amb estructures conservades | 08067-188 | Plaça Nova, carrers Hospital, Nou i Socós | Es probable que en el carrer Hospital el mur de fortificació de la Sagrera present en els documents del segle XIV coincideixi amb la línia del carrer i que pot ser on s'assentin les actuals cases. L'empresa Estrats va realitzar dues intervencions entre desembre de 2005 i juny de 2006. | 41.7974900,2.2190200 | 435116 | 4627587 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47170-foto-08067-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47170-foto-08067-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47170-foto-08067-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47171 | La Tomba de l'Ollich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tomba-de-lollich | - A.A.D.D. (1928) Gazeta de Vich. Núm. 3446. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. -CURA, Miquel. (1987). 'Origen i Evolució del Megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -CASTANY, Josep. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. | El seu estat de conservació no es gaire bó, i el fet de que estiguin al mig del bosc fa que sinó es cuida la vegetació acabarà malmetent-lo. | El jaciment (dolmen) està molt malmès i únicament conserva dues lloses en posició original. Es tracta d'una gran llosa de 1,5x0,35m, lateral i una de 0,80x1,2 frontal. Es conserva també una altra llosa que podria ser la coberta de mides 1,35x1,40 i 0,30 de gruix. Presenta un túmul d'uns 9 metres i al costat del megàlit hi ha altres lloses que podrien correspondre al mateix. | 08067-189 | Mas l'Ollich s/n | El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de 'falses galeries obertes' o 'sepulcres de corredor amples'. Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83) | 41.7825100,2.2389900 | 436761 | 4625909 | 08067 | Centelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47171-foto-08067-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47171-foto-08067-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47171-foto-08067-189-3.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Per les seves característiques actuals sembla tractar-se d'una cambra simple. Pel que fa als materials hi ha dos fragments ceràmics, informes i llisos de pasta grollera, 10 peces de rodelles de collaret discoidals, perforades, de pecten. Un disc de pedra, en gres, circular, dos ascles de sílex i una falç/ganivet de sílex blanc, amb retoc, de 7,20 cm. No es va trobar cap element ossi humà. | 80|79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47172 | Can Pratmarsó-Aranyó, carrer Marquès de Peñaplata, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pratmarso-aranyo-carrer-marques-de-penaplata-20 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edificis de planta baixa amb una entrada i dues grans finestres, un pis amb tres obertures (una d'elles dóna a un balcó) i unes golfes amb tres petits finestrals. Hi ha un espai posterior comunitari dedicat a l'esbarjo. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-190 | Carrer Marquès de Peñaplata, 20 | L'arquitecte Romà Aranyó deia: 'L'any 1899 Miquel Pratmasó va comprar a Bonaventura Roca uns terrenys amb la intenció de construir unes cases per a les seves filles. Dos anus més tard repeteix l'operació en comprar uns altres terrenys de propietat d'Ignasi Fortuny per edificar tres parcel·les més.' A principis del segle XX s'inicia doncs la construcció de totes les cases. | 41.7992700,2.2214000 | 435316 | 4627783 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47172-foto-08067-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47172-foto-08067-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47172-foto-08067-190-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47173 | Can Pratmarsó-Aranyó, carrer Marquès de Peñaplata, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pratmarso-aranyo-carrer-marques-de-penaplata-22 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edificis de planta baixa amb una entrada i dues grans finestres, un pis amb tres obertures (una d'elles dóna a un balcó) i unes golfes amb tres petits finestrals. Hi ha un espai posterior comunitari dedicat a l'esbarjo. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-191 | Carrer Marquès de Peñaplata, 22 | L'arquitecte Romà Aranyó deia: 'L'any 1899 Miquel Pratmasó va comprar a Bonaventura Roca uns terrenys amb la intenció de construir unes cases per a les seves filles. Dos anus més tard repeteix l'operació en comprar uns altres terrenys de propietat d'Ignasi Fortuny per edificar tres parcel·les més.' A principis del segle XX s'inicia doncs la construcció de totes les cases. | 41.7993200,2.2215100 | 435325 | 4627788 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47173-foto-08067-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47173-foto-08067-191-2.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | L'any 1968 l'arquitecte Francisco de Riba transforma la vivenda en plurifamiliar. | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47174 | Can Pratmarsó-Aranyó, carrer Marquès de Peñaplata, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pratmarso-aranyo-carrer-marques-de-penaplata-26 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edificis de planta baixa amb una entrada i dues grans finestres, un pis amb tres obertures (una d'elles dóna a un balcó) i unes golfes amb tres petits finestrals. Hi ha un espai posterior comunitari dedicat a l'esbarjo. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-192 | Carrer Marquès de Peñaplata, 26 | L'arquitecte Romà Aranyó deia: 'L'any 1899 Miquel Pratmasó va comprar a Bonaventura Roca uns terrenys amb la intenció de construir unes cases per a les seves filles. Dos anus més tard repeteix l'operació en comprar uns altres terrenys de propietat d'Ignasi Fortuny per edificar tres parcel·les més.' A principis del segle XX s'inicia doncs la construcció de totes les cases. | 41.7993000,2.2217300 | 435343 | 4627786 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47174-foto-08067-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47174-foto-08067-192-2.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47175 | Can Pratmarsó-Aranyó, carrer Marquès de Peñaplata, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pratmarso-aranyo-carrer-marques-de-penaplata-28 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Edificis de planta baixa amb una entrada i dues grans finestres, un pis amb tres obertures (una d'elles dóna a un balcó) i unes golfes amb tres petits finestrals. Hi ha un espai posterior comunitari dedicat a l'esbarjo. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-193 | Carrer Marquès de Peñaplata, 28 | L'arquitecte Romà Aranyó deia: 'L'any 1899 Miquel Pratmasó va comprar a Bonaventura Roca uns terrenys amb la intenció de construir unes cases per a les seves filles. Dos anus més tard repeteix l'operació en comprar uns altres terrenys de propietat d'Ignasi Fortuny per edificar tres parcel·les més.' A principis del segle XX s'inicia doncs la construcció de totes les cases. | 41.7993000,2.2218600 | 435354 | 4627786 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47175-foto-08067-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47175-foto-08067-193-2.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47176 | Habitatge, carrer Nou, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-nou-10 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Edifici cantoner de planta baixa i dos pisos formats cadascun d'ells per una crugia de 4,5 m d'ample i 10 metres de llarg. El baix té una entrada (a botiga) i una finestra des del carrer Nou i finestres al carrer Santa Anna. La coberta és de teula aràbiga i actualment és només a una vessant. | 08067-194 | Carrer Nou, 10 | Part de l'ampliació de la vila que va fer Lluís I a partir de 1510. L'estat actual dels edificis és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XVII-XX. Avui dia les dues vivendes estan unificades. Tot i que la llinda de la casa núm. 8 està datada l'any 1657 això no vol dir forçosament que aquell fos l'any de construcció de l'edifici, potser es va fer una gran reforma i l'edifici és del segle anterior. | 41.7978700,2.2186300 | 435084 | 4627629 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47176-foto-08067-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47176-foto-08067-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47176-foto-08067-194-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Conserva una finestra de la planta principal i una llinda amb un escut de pedra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47177 | Habitatge, carrer Sant Antoni, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-antoni-14 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Però d'aquest edifici només hem de destacar el portal amb llinda de fusta i la finestra. Portal quadrangular molt modificat amb llinda de fusta sustentada per pedres d'inclinació a la part anterior. Hi ha un guardapols a la part superior. Damunt hi ha un balcó de 2 m x 1m aproximadament emmarcat per guardapols i amb desaigües. El balcó està més ben conservat que el portal. Al costat d'aquest hi ha una finestra molt reformada amb pedra treballada. | 08067-195 | Carrer Sant Antoni, 14 | El carrer Sant Antoni rep el nom d'un antic portal de la muralla obert al camí que venia de Sant Antoni de les Codines i el Congost, el portal s'esmenta ja el 1587. Va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles. Es tracta d'una de les primeres edificacions que anaren conformant el carrer Sant Antoni. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles. | 41.7981600,2.2203200 | 435225 | 4627660 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47177-foto-08067-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47177-foto-08067-195-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El portal i la finestra estan protegits legalment. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47178 | Finestra del carrer Socós, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-del-carrer-socos-7 | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII-XX | Antic finestral avui reaprofitat com a balcó. Fet en pedra blanca treballada s'hi pot llegir a la llinda la data de 1566 d'un edifici anterior. La llinda, ornamentada amb una sanefa diu: 'IHS.1566.MESTE.ICHA.BARBER' | 08067-196 | Carrer Socós, 7 | Les edificacions als voltants del carrer Socós es van anar produint durant tot el segle XVII. Les cases actuals amb els números 5 i 7 estan avui dia unificades. Tenen el seu origen en dues cases independents entre parets mitgeres segurament del segle XVII i que amb el temps van patir diverses reformes. Els balcons i l'actual façana semblen reformades en el segle XIX. | 41.7969500,2.2190200 | 435116 | 4627527 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47178-foto-08067-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47178-foto-08067-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47178-foto-08067-196-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 98|102|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||||
| 47179 | Portalada de Can Pous / Can Peret o Can Piñana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-pous-can-peret-o-can-pinana | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Tot i que la casa fou enderrocada, per a la nova construcció, s'ha reaprofitat tota la portalada de pedra i s'ha col·locat com a element arquitectònic de l'anterior casa la porta d'entrada. El portal és del segle XVIII amb l'inscripció 'IHS 1706'. | 08067-197 | Carrer Jesús, 34 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.7997700,2.2191900 | 435133 | 4627840 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47179-foto-08067-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47179-foto-08067-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47179-foto-08067-197-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Can Pous, Can Peret i Can Piñana també. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47180 | Finestres de Can Sar-rate / Can Cliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-can-sar-rate-can-cliques | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Tot i que la casa fou enderrocada, per a la nova construcció, s'han reaprofitat i col·locat com a element arquitectònic de l'anterior casa part de les dues antigues finestres de pedra existents de l'antiga casa. | 08067-198 | Carrer Jesús, 36 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.7998300,2.2192500 | 435138 | 4627847 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47180-foto-08067-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47180-foto-08067-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47180-foto-08067-198-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Can Sar-rate i Can Cliques. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47181 | Portalada de Can Bayó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-bayo | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Tot i que la casa fou enderrocada, per a la nova construcció, s'ha reaprofitat i col·locat com a element arquitectònic de l'anterior casa la porta d'entrada, feta en pedra treballada cap el segle XVIII. | 08067-199 | Carrer Jesús, 38 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.7998900,2.2193000 | 435142 | 4627853 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47181-foto-08067-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47181-foto-08067-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47181-foto-08067-199-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Can Bayó. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47182 | Ca la Consuelo / Ca l'Ollich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-consuelo-ca-lollich | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa amb botiga i dos pisos. Aquest tipus de vivenda van ser construïdes de dues en dues. La planta baixa té només un accés i els dos pisos tenen una única finestra per banda. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-200 | Carrer Jesús, 40 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.7999400,2.2193600 | 435147 | 4627859 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47182-foto-08067-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47182-foto-08067-200-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Ca la Consuelo i Ca l'Ollich. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47183 | Can Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-selva | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa amb botiga i dos pisos. Aquest tipus de vivenda van ser construïdes de dues en dues. La planta baixa dues obertures, l'accés i una finestra; els dos pisos tenen una única finestra per banda. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-201 | Carrer Jesús, 42 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.7999800,2.2194000 | 435150 | 4627863 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47183-foto-08067-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47183-foto-08067-201-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Can Selva. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47184 | Portalada de Can Moixo o de Joan Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-moixo-o-de-joan-pujalt | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | D'aquest edifici destaca únicament la portalada amb llinda. Dita portalada és de grans dimensions, dues pedres actuen com a base i sobresurten cap endins, als laterals s'hi adossen pedres de formes desiguals. En la part superior una gran llinda porta la següent inscripció 'Ioan Pvjalt Ioseph Pv.jalt Anno 1709', també té dos petits motius florals. La cantonera de les pedres laterals fa un tall vertical rectilini. | 08067-202 | Carrer Jesús, 44 | Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. És una de les cases més antigues de les que trobem al llarg del carrer Jesús i com altres es van anar edificant durant el segle XVIII. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció. | 41.8000200,2.2194400 | 435154 | 4627867 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47184-foto-08067-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47184-foto-08067-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47184-foto-08067-202-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | La denominació popular de la casa és Can Moixo. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47185 | Can Camaril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camaril | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i un pis antigament, ampliat actualment en una segona planta. Una línia de teules separa el primer cos del segon. La coberta de la casa és de teula aràbiga a dos vessants. Destaca el portal de la planta baixa que està fet de pedra treballada. | 08067-203 | Carrer Jesús, 90 | Probablement van ser els últims edificis construïts al carrer Jesús, a finals ja del segle XVIII. | 41.8010600,2.2206400 | 435254 | 4627982 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47185-foto-08067-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47185-foto-08067-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47185-foto-08067-203-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Popularment era conegut com Can Camaril. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||
| 47186 | Can Burgès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burges | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Acaba de ser restaurat. | Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa només té l'accés a l'escala i un garatge, l'entrada de la qual està construït amb pedra treballada. El primer pis té dos grans finestrals i la segona planta té cinc petites finestres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. | 08067-204 | Carrer Jesús, 94 | Probablement van ser els últims edificis construïts al carrer Jesús, a finals ja del segle XVIII. | 41.8011600,2.2206900 | 435259 | 4627993 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47186-foto-08067-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47186-foto-08067-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47186-foto-08067-204-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Es van fer un seguit de reformes, en 1941 es va obrir una finestra a la planta baixa, l'obra la va dirigir l'arquitecte Joaquim Sallés. En 1952 es va aixecar una nova teulada i es va desplaçar una finestra. Popularment es coneixia com a Can Burgès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | ||||||
| 47187 | Fons documental dels 'Blanes, Centelles i Saavedra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dels-blanes-centelles-i-saavedra | XIII-XIX | L'Arxiu Nacional té en dipòsit els fons d'aquests llinatges. Els Blanes Centelles i Saavedra eren els hereus comtals de la vila. La documentació del fons té, fonamentalment, dos procedències diferents. La primera es refereix al llinatge Blanes-Centelles i està integrat per la documentació relacionada amb els seus successius assentaments en terres de catalanes. El segon bloc es refereix als patrimonis que el llinatge incorporà pel matrimoni de Maria Concepció de Llança i de Bobadilla amb el noble valencià Antoni de Saavedra i de Fuentes. Des de principis del segle XX, el fons es va situar al palau de Godmar, una edificació d'origen medieval situada al barri del Pomar, de Badalona, on ha estat conservat pels seus últims propietaris, els germans Marés de Saavedra, fins el seu ingrés a l'ANC. El fons està format per documentació dels diversos llinatges i patrimonis aplegats al llarg del temps. La part catalana del fons inclou documentació familiar dels Centelles, Blanes i Blanes-Centelles (segles XV-XIX); documentació de les baronies de Centelles, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Joanetes i quadra del Pomar (segles XV-XVIII); una important col·lecció de plets (segles XV-XVIII) i l'obra literària de Benet de Llança i d'Esquivel, duc de Solferino i comte del Castell de Centelles (segle XIX). La part valenciana del fons inclou documentació familiar dels Mercader (segles XVI-XIX), Vilarrassa (segle XVII) i Saavedra (segles XV-XIX); documentació de les baronies de Xestalgar, Albalat de Segart i Canet de Berenguer (segles XVIII-XIX); i documentació del patrimoni del comtes d'Alcúdia (segles XVIII-XIX). | 08067-205 | Carrer Jaume I 33-51. 08195.Sant Cugat del Vallès. | Els Blanes foren els senyors de la quadra de Blanes de Badalona, anomenada també de Gotmar i posteriorment del Pomar; de les baronies de Vilalba Sasserra i Vallgorguina, al Vallès Oriental; i de Joanetes, a la Garrotxa, per entroncament amb els Beuda. Els Centelles foren els senyors de la baronia de Centelles des del segle XI, jurisdicció senyorial que incloïa la vila de Centelles i els territoris de Balenyà, Tona, el Brull, Seva, Montmany, Samalús i altres parròquies d'Osona i el Vallès Oriental, la qual fou erigida en Comtat del Castell de Centelles el 1599. Al segle XIV una branca de la família s'instal·là al Regne de València on obtingué les baronies d'Oliva i de Nules, posteriorment comtat d'Oliva i marquesat de Nul·les; la baronia d'Almedíxer, per entroncament amb els Mercader; i el comtat, després marquesat, de Quirra, a Sardenya, per entroncament amb els Carròs. A principis del segle XVI la branca catalana dels Centelles enllaçà amb els Blanes mitjançant el casament de Vidal de Blanes amb Toda de Centelles. Per mort sense successió de la branca troncal de la família, a finals del segle XVI els Carròs de Centelles de València esdevingueren successors de tots els dominis de la família a Catalunya. El 1674, en produir-se la mort sense successió de Joaquim II de Carròs de Centelles, els Blanes i els Borja, ducs de Gandia, pledejaren per l'adjudicació del seu llegat. El plet es solucionà amb la partició de l'herència de forma que els Blanes obtingueren el patrimoni català del llinatge i passaren a denominar-se Blanes-Centelles. Al segle XVIII el llinatge perdé el seu cognom en enllaçar amb altres cases nobiliàries: els Moncayo, els Pignatelli de Aragón, els Gonzaga i els Llança, actuals posseïdors del títol de comtes del Castell de Centelles. A la mort de Manuel de Llança i Pignatelli de Aragón, el 1927, el patrimoni familiar es repartí entre el seus fills i Maria Concepció de Llança i de Bobadilla heretà el castell de Gotmar. Es casà amb el noble valencià Antoni de Saavedra i de Fontes, llinatge que havia senyorejat la baronia de Canet de Berenguer i que per successius entroncaments havien esdevingut comtes d'Alcúdia i de Xestalgar i barons d'Albalat de Segart. El fons ingressà a l'ANC el 15 de gener de gener de 1993 en virtut del contracte de dipòsit per 15 anys signat a Barcelona el 5 d'octubre de 1993 pels germans Antoni, Jaume, Pilar, Concepció, Carles, Maria Dolors, Mercè, Josep Ramon, Carme, Maria del Mar i Joaquim Marés i de Saavedra, i el Molt Hble. president de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment el fons fou adquirit per la Generalitat de Catalunya en virtut del contracte administratiu de compra-venda de 14 de desembre de 2007. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 | |||||||||||
| 47188 | Fons documental Fortià Solà i altres documents de la parròquia de Santa Coloma de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-fortia-sola-i-altres-documents-de-la-parroquia-de-santa-coloma-de-centelles | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu episcopal de Vic té dipositats en el seu fons diversos documents referents a la parròquia de Santa Coloma de Centelles i tot el fons Fortià i Solà que consta de 36 documents que van entre mitjans del segle XVIII i ben entrat el segle XIX.</p> | 08067-206 | Carrer Santa Maria 1 de Vic. 08500. Vic | <p>L'arxiu episcopal es crea degut a l'emmagatzemació de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...). Té un important valor històric i ha aconseguit una gran diversitat de documentació gràcies a altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.