Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74758 | Barraca de cau del Grandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-grandet | XIX-XX | <p>Barraca de cau excavada als materials tous i inserida dins d'un marge. Té una boca feta d'obra tancada amb una porta.</p> | 08069-297 | Els Gatells | 41.5658800,1.8328300 | 402683 | 4602236 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74758-foto-08069-297-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||
| 74748 | Barraca de pedra del Xic Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera | XIX-XX | En mal estat | <p>Barraca de planta quadrada i coberta de bigues, llates i teules, amb restes d'arrebossat de mortes de calç.</p> | 08069-287 | Pla del cementiri | 41.5714100,1.8183600 | 401485 | 4602866 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74748-foto-08069-287-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 74870 | Brocal del pou de can Pere Llong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-can-pere-llong | XIX-XX | Està envaït per la vegetació i té esquerdes. | <p>Brocal de forma semicircular, construït amb pedres unides i arrebossades amb mortes de calç i sorra. La coberta és plana, lleugerament inclinada i feta amb rajoles. Té un portal rectangular, bastit amb totxos.</p> | 08069-305 | Can Pere Llong | <p>Devia pertànyer a la veïna masia de can Pere Llong.</p> | 41.5502800,1.8268900 | 402163.98 | 4600510.9 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74870-foto-08069-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74870-foto-08069-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74870-foto-08069-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 74864 | Pedres gòtiques del Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-gotiques-del-cementiri-vell | <p>ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850). YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), 'Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)', Urtx, núm. 17, p. 127-160.</p> | XIV-XVI | El capitell està trencat i no conserva els escuts | <p>Conjunt format per quatre peces vuitavades de pedra esculpida procedents de les restes dels templets del camí de Montserrat, que han estat utilitzades per fer un petit monument format per una base, dues peces pertanyents a sengles columnes i un tros de capitell.</p> | 08069-299 | Plaça de l'Església, 2 | <p>Durant el govern de prior Jaume de Vívers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesen, poc abans de morir va deixar 500 lliures per a cada una de les creus del camí de Montserrat, que s'esmerçaren a fer els coberts que apareixen en els gravats i les descripcions de l'època. L'any 1506, el picapedrer basc, Luís de Otazu, que treballava en aquests monuments, va rebre 80 lliures catalanes. Otazu va gravar els capitells amb l'escut dels Requesens, quarterat amb les quatre barres, un privilegi atorgat per Ferran el Catòlic a finals del segle XV. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costes avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. La base va ser una troballa feta pels veïns Rafael Badia i Josep Matalonga a finals dels anys setanta. Les peces de les columnes foren cedides per les famílies de cal Misser i cal Barreu. El capitell va ser recuperat de la montanya.</p> | 41.5703000,1.8278500 | 402274 | 4602732 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74864-foto-08069-299-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Marenyà i/o Luis de Otazu | 93|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||
| 74614 | Castell de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-collbato | <p>CODINA, Jaume, Josep MORAN I Mercè RENOM (INT.) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 122. MUÑOZ I LLORET, Josep M. (1990), Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 436. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992), Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni (Dir.) (1992), Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 351. RIBAS I CALAF, Benet (1997), Annals de Montserrat (1258-1485), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 213. ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial [Documents de Cultura, 3], p. 287.</p> | XI-XX | Tot el conjunt està enrunat. Només queda un tros de la torre mestre, però els carreus cauen i el farciment interior es degrada. Les voltes també amenacen ruïna. | <p>Del castell de Collbató només en queden la base i un tros de paret de la torre semicircular. Aquesta construcció fa 5,20 m de diàmetre exterior i té 1 m. de fondària. El mur conservat té un gruix de 1,50 m. i 1,5 m d'alçària. Fou construït amb pedres lligades amb morter i revestides amb carreus regulars i ben tallats. Al voltant hi ha restes d'uns murs interior i d'una muralla exterior rectangular que tanca una superfície d'uns 228 m2. Al peu del turó, i al cantó del nord-est, hi ha quatre arcs: un és apuntat i la resta de mig punt, que allotjaven una cambra. La resta devien ser contraforts. A la façana hi ha uns encaixos per a bigues. Al costat hi la les restes d'una edificació de pedra, més moderna, amb un portal, un mur amb contraforts i un sobreixidor, que tanquen una antiga bassa i que són conegudes com la Premsa Vella.</p> | 08069-40 | Entre els carrrers Amadeu Vives i Castell i la carretera B-112 | <p>El castell de Collbató és esmentat l'any 1113. Va pertànyer als vescomtes de Barcelona fins el 1291; als Durfort fins el 1377; i al monestir de Montserrat fins el 1835. L'edifici original devia ser una construcció rectangular amb porta i finestres, on vivia el senyor (l'any 1376 la muller d'Arnau Gerald va treure el cap per una finestra mentre el procurador del monestir trucava a la porta), i d'una torre rodona, alta i amb el portal a mig aire. A finals del segle XVIII encara es conservava un bon tros de la torre i una part del portal, tot i que Francisco de Zamora ja la definí com una 'atalaya arruinada'. El castell ha estat objecte d'excavacions il·legals, mentre que les voltes del darrere no ho han estat mai.</p> | 41.5694400,1.8300900 | 402460 | 4602634 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74614-foto-08069-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74614-foto-08069-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74614-foto-08069-40-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 92|94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||
| 74871 | Brocal d'un pou als Masos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-dun-pou-als-masos | XIX-XX | No té cap mena de manteniment i està envaït per la vegetació. | <p>El brocal d'aquest pou dels masos és de forma semicircular, amb la coberta de volta de rajola i la porta encarada al sud i tancada amb una reixa de ferro forjat. Va ser construït amb pedra i obra cuita.</p> | 08069-306 | Al costat del camí del Masos | 41.5558100,1.8258300 | 402083.99 | 4601125.9 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74871-foto-08069-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74871-foto-08069-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74871-foto-08069-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 74872 | Brocal del pou de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brocal-del-pou-de-can-llates | XIX-XX | Està parcialment ensorrat. | <p>El brocal del pou de can Llates té forma rectangular i la coberta de volta feta amb rajoles. La resta de l'estructura fou bastida amb rocs i obra cuita. L'interior està arrebossat. Falta la part del davant, on hi havia la boca per treure l'aigua, i una part de la teulada, que van ser esbotssades per fer les obres de l'A-II.</p> | 08069-307 | Al costat de la rotonda de can Llates | <p>Devia pertànyer a la veïna masia de can Llates.</p> | 41.5607500,1.8306100 | 402490 | 4601669 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74872-foto-08069-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74872-foto-08069-307-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 74822 | Capitell del Clot dels Lladerns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-del-clot-dels-lladerns | <p>ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850). YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), 'Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)', Urtx, núm. 17, p. 127-160.</p> | XVI | És a l'intempèrie | <p>El capitell del Clot dels Lladerns és una peça de pedra octogonal, amb les cares còncaves, que mostren quatre representacions de l'escut heràldic de la família Requesens, amb les armes del seu llinatge (tres torres o peces d'escacs formant un triangle) i les quatre barres catalanes, que ostentaven per un privilegi reial de l'any 1472, i un àbac també octogonal, amb la motllura en forma de mènsula cada dues cares: una sí i una no.</p> | 08069-228 | Torrent del Clot dels Lladerns (muntanya de Montserrat) | <p>Durant el govern del prior Jaume de Vivers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesens, poc abans de morir, va deixar una quantitat de diner per cobrir les creus. Les noves construccions estaven formades per quatre columnes octogonals, que aguantaven una coberta feta amb planxes de plom i que apareixen en alguns gravats i descripcions de l'època. L'any 1506 el picapedrer basc, Luis de Otazu, va rebre 80 lliures catalanes per fer les obres. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costa avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups, i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. Els dos capitells que es conserven a cal Rogent, però, van ser extrets del Palau Reial Menor de Barcelona, restaurat per Elies Rogent i que Joan II donà al governador general de Catalunya, Galceran de Requesens i de Santa Coloma. A la seva mort, esdevinguda el 1465, passà al seu fill Lluís de Requesens. Això explica que també tinguin l'escut dels Requesens. La gran semblança amb els que s'han trobat a Montserrat fa pensar que també van ser obrats per Luis de Otazu.</p> | 41.5756000,1.8230600 | 401883 | 4603326 | 1506 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74822-foto-08069-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74822-foto-08069-228-2.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-30 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Luis de Otazu | 94|93 | 52 | 2.2 | 1769 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||
| 74676 | Col·lecció del Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-montserrat | <p>COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), 'Prehistòria de Montserrat', Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352.</p> | <p>El fons del Museu de Montserrat està format per desenes de peces provinents, en la major part, de les coves Freda i Gran i, puntualment, també de les del Salnitre i les Arnes i de les partides dels Graus i les Solelles. Abunden, de manera especial, els fragments de terrissa llissos o decorats amb cardium, mugrons i cordons, alguns dels quals han estat restaurats, i escassegen, en canvi, les peces senceres. En tot cas es tracta, bàsicament, d'urnes, escudelles, tenalles i vasos globulars i ovals, de mides diverses; alguns amb nanses i d'altres amb la boca rodona o quadrada. També hi ha eines i instruments lítics destrals, molins de mà, raspadors, ganivets, burins, espàtules, puntes de fletxa, etc., fets amb os punxons, espàtules, etc., petxines i dents ornaments personals i bronze fíbula. També hi ha defenses de senglars i restes animals -ossos de cérvols, llops, hienes i ovelles- i humanes -esquelet de la cova Freda i cranis de la cova Gran.</p> | 08069-111 | Museu de Montserrat, Montserrat (08199) | <p>Aquestes peces provenen de les excavacions fetes per Joan Colomines a les coves de Collbató l'any 1922. Totes les peces han estat estudiades i una vintena de terrisses, a més, van ser restaurades als tallers del Museu Arqueològic de Catalunya. Actualment són guardades en una sala de l'antic museu a l'espera de poder ser exposades de nou.</p> | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Sense accés | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 78|79|81|83 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||
| 74665 | Jaciment Paleontològic de la Pedrera del Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera-del-rogent | <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, BELLÈS MITJANS, Alfred i Jordi SERRA I MASSANSALVADOR (2004), 'Memòria per a la protecció d'alguns espais naturals i culturals del terme municipal de Collbató sota la figura del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. MASRIERA, Alícia (2006), El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003), Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3. SMITH, A. B. i J GALLEMI (1991), 'Middle Triassic holothurians from northern Spain', Palaeontology, núm 34(1), p. 49-76.</p> | Està essent envaïda per la vegetació. | <p>El jaciment paleontològic de la serra del Rogent és en una antiga pedrera calcària encarada cap al sud-oest, parcialment coberta de brolles de romaní, bruc d'hivern i garric, i envoltada d'antics conreus que ara resten abandonats.</p> | 08069-100 | Serra del Rogent | <p>La pedrera va entrar en funcionament per proveir els forns de calç de cal Rogent. L'explotació va implicar la sostracció d'una gran quantitat de pedra i la transformació del turó i del paisatge. L'any 1987 el personal del Museu de Geologia va descobrir-hi un jaciment del Triàsic. S'hi van trobar els exemplars complets d'holotúries més ben conservats del món. Es tracta d'un fet excepcional ja que aquests invertebrats marins, en morir, solen disgregar-se i només es troben en forma de petitíssimes plaques disperses en el sediment. Es van descobrir, així mateix, tres noves espècies que foren batejades amb els noms d'Strobilothyone rogenti, Monilipsolus mirabilis i Collbatothuria danieli, i una nova subfamília coneguda com Monilipsolinae. Aquests descobriments han tret a la llum la importància d'aquest jaciment i la diversitat faunística que hi hagué a Collbató durant el Triàsic mitjà.</p> | 41.5683500,1.8326600 | 402672 | 4602510 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74665-foto-08069-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74665-foto-08069-100-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 122 | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||
| 74710 | Crist a la Santa Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-a-la-santa-cova | <p>SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 7.</p> | XX | <p>Escultura en bronze, molt estilitzada, de Jesús crucificat que penja d'uns cables. Es tracta d'una representació molt dinàmica que desprèn esperança, senzillesa i emoció i ens mostra un Crist proper i disposat a escoltar les pregàries dels fidels. Les mesures són: 82 x 35 x 10 cm.</p> | 08069-145 | Santa Cova (muntanya de Montserrat) | 41.5880500,1.8442900 | 403671 | 4604684 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | És molt similar al Sant Crist que l'any 1997 es va fer per a la residència Sant Francesc de Santpedor. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||
| 74678 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-corneli | XVIII-XX | L'estat de conservació varia molt d'uns documents a uns altres. | <p>L'Arxiu Històric de Sant Corneli de Collbató està dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Ocupa una extensió aproximada de 0,90 m lineals i recull la documentació generada per la parròquia de Sant Corneli de Collbató que s'ha conservat. Està format per dos fons consultables: -El Sagramental, que inclou sis llibres amb els registres dels baptismes, tres amb els dels esposoris, cinc amb els dels òbits i tres més amb assumptes diversos. Els llibres més antics (sis en total) estan enquadernats amb pergamí i els més moderns (deu en total) amb cartró. N'hi ha un altre que no està enquadernat. -El Parroquial, integrat per cinc unitats, que contenen papers sense relligar i ordenats en testament, compliments pasquals, documents històrics, certificats, rebuts i estats de comptes. Hi ha, també, dues caixes amb papers en mal estat, pendents de restauració i que no és poden consultar.</p> | 08069-113 | Arxiu Episcopal de Barcelona, Bisbe, 5, Barcelona (08002) | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona custodia l'arxiu històric de la parròquia de Collbató, tot i que una bona part dels documents originaris van desaparèixer (alguns durant l'ocupació francesa) i d'altres estan en molt mal estat de conservació. Va ingressar a l'Arxiu Diocesà de Barcelona el 8 d'octubre del 1980, procedent de Collbató. Un cop aquí va ser ordenat, catalogat i posat a disposició dels estudiosos. Els documents contemporanis romanen a la rectoria de Collbató.</p> | 41.5673900,1.8294400 | 402402 | 4602407 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74678-foto-08069-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74678-foto-08069-113-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||
| 74865 | Era de can Martí Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-marti-joan | <p>ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Monacals, Sant Cugat del Vallès, L. 1272, f. 76 r.; i AN, Llo. 490, f. 79 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Arxiu Notarial, E-3 (3), f. 71 v. i 72 r.</p> | XVI-XX | Està coberta per l'herba. | <p>L'era de de can Martí Joan és la típica era de batre. Té forma circular i està enrajolada amb peces de terra cuita gravades amb les ditades, per tal facilitar la separació de la palla i el gra. Va ser habilitada en un lloc airejat i damunt d'un replà, que està envoltat i aguantat per una petita paret de pedra seca. També hi ha el corró troncocònic de pedra per batre i sis pilars d'obra que aguanten un cobert.</p> | 08069-300 | Afores s/n | <p>Can Martí Joan havia estat un alou de la infermeria de Sant Cugat del Vallès que, com la resta de pagesos, sembrava part de les terres amb cereals i llegums que, un cop segats, calia ventar i batre a l'era. Tenia una extensió de vuit jornals de llaurar de mula i era conegut com el mas Jorba o Fussalba. La denominació actual es remunta al segle XVII, a l'època de Martí Joan Jorba. Durant el segle XVIII hi vivien uns masovers ja que l'amo residia al mas Isbert de Santa Coloma de Cervelló, amb la pubilla del qual s'havia casat. El 1806, el seu fill, Josep Jorba Isbert, va fer-se càrrec de la finca. Posteriorment fou adquirida per la família Rogent.</p> | 41.5543700,1.8262400 | 402116 | 4600965 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74865-foto-08069-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74865-foto-08069-300-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||
| 74874 | Olivera vera o Olea Europea Rostrata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-vera-o-olea-europea-rostrata | <p>ROCA CAROL, Juan (1934), Olivos, aceites y jabones, Barcelona, Editorial Aries, p. 14. VENDRANES Gusman i Chantaler RULLIER (1996), Oli d'Olesa. La passió d'un poble, Barcelona, Ajuntament d'Olesa de Montserrat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 4], p. 24.</p> | XV-XX! | El conreu d'oliveres ha decaigut durant les darreres dècades. Ara sembla que hi ha una lenta, però progressiva, recuperació. | <p>L'olivera vera o Olea Europea Rostrata és un arbre vigorós, de port rígid, copa espessa i fulles el·líptiques, curtes i estretes i de color verd brillant, que tolera bé el fred i s'adapta a condicions edafoclimàtiques molt diverses. S'ha de plantar barrejada amb oliveres palomars, ja que les flors pateixen una esterilitat masculina. L'oli és molt apreciat. Bona part de la producció es concentra a Collbató.</p> | 08069-309 | Collbató | <p>A Collbató es conreen oliveres veres des de temps immemorial. L'oli de Collbató, que a finals del segle XIX s'exportava a l'Argentina, va guanyar les medalles de bronze de les exposicions d'Ambers i Barcelona, de 1894 i 1898. Actualment és un conreu residual, però amb un cert auge. A Collbató, a la finca de can Dolcet i des de l'any 1999, s'executa un projecte de plantació massiva d'oliveres palomars, veres, arbequines i arboçanes, amb conreu ecològic i recol·lecció mecanitzada dirigit pel Dr. enginyer agrònom Joan Tous, de l'Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària de Reus. Durant la primera meitat del segle XX també es conreava a Andalucia, Extremadura, la Manxa, Castella, Aragó i València, però actualment la majoria d'exemplars es concentren al vessant sud del massís de Montserrat.</p> | 41.5631700,1.8330900 | 402700 | 4601935 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74874-foto-08069-309-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: olivar als Closos | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 74664 | Àrea paleontològica de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-paleontologica-de-lanoia | <p>ARXIU AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, (2010) Expedient per la declaració com a espai de protecció arqueològica a favor de l'àrea paleontològica de l'Anoia (els Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa i Vallbona d'Anoia), el Baix Llobregat (Sant Esteve de Sesrovires, Collbató i Abrera) i l'Alt Penedès (Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia).</p> | <p>L'àrea palentològica de l'Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès inclou una llenca de l'extrem meridional de Collbató, en una zona limítrofa amb el terme dels Hostalets de Pierola, que s'estén des del Pla de Can Pere Llong, a l'est, fins més enllà de la serra de can Dolcet, a l'oest. A nivell general, forma part d'una àrea més àmplia integrada per terrenys moicènics amb un gran potencial fossilífer, que afecta un total de deu poblacions. Va des de la riera de Pierola fins al riu Anoia i és inclosa dins del context geològic del marge septentrional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta zona és molt interessant perquè presenta una successió estratigràfica contínua des de l'Aragonià superior fins al Vallesià de dipòsits d'ambient al·luvials continentals, que ofereixen un excepcional registre paleontològic que permet enquadrar adequadament els canvis paleofaunístics reconeguts. En aquesta zona s'han trobat restes fòssils de tortugues gegants, eriçons, talpons, musaranyes, girafes, una desena d'individus de primats hominoïdeus i pliopitecodeus, i més recentment el gran simi antropomorf Pierlopithecus catalaunicus.</p> | 08069-99 | Els Masos | <p>Històricament, la recerca paleontològica d'aquesta àrea es remunta al primer terç del segle passat amb el descobriment de localitats paleontològiques pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona. Els treballs de Miquel Crusafont j Josep Fernández, de la secció de Paleontologia del Museu de la Ciutat de Sabadell, i de Joana María Golpe i Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, es centraren en la zona situada entre can Mata de la Garriga, can Vila, mas d'Ocata i can Flaquer. La zona de can Mata, als Hostalets de Pierola, era molt rica en carnívors, mentre que a prop de can Vila es descobriren restes d'un primat hominoïde. A la dècada dels setanta i principi dels vuitanta, l'Institut de Paleontologia de Sabadell realitzà diverses prospeccions a l'abocador de can Mata que han permès identificar nous jaciments i incrementar les investigacions i les publicacions científiques. Tot plegat ha contribuït a aportar noves dades sobre l'origen dels grans homínids a l'àrea mediterrània. El març del 2010 es va presentar l'expedient per a la declaració d'aquesta espai com a zona arqueològica protegida, amb l'objectiu de conservar, potenciar, recuperar i preservar aquest patrimoni paleontològic, ja que es tracta d'una zona única a tota Euroàsia a l'hora de documentar i estudiar els canvis paeloambientals i climàtics que tingueren lloc entre l'Aragonià mig i el Turolià inferior i potser, fins i tot, establir la cronologia evolutiva dels primats hominoïdes a l'Europa occidental.</p> | 41.5507200,1.8267700 | 402155 | 4600560 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Entre can Dolcet i can Pere Llong | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||
| 74875 | Cargola de roca o erodium rupestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cargola-de-roca-o-erodium-rupestre | <p>NUET, J. I J.M. PANAREDA (1991), Flora de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, vol. I, p. 301</p> | <p>La cargola de roca o erodium rupestre és una petita planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 10 cm d'alçada, amb rizoma llenyós d'on parteixen fulles molt dividides, piloses i blanquinoses per sobre, amb flors rosades. És inodora i viu a partir de 900 m, a les codines i a les carenes assolellades, seques i ventejades del massís.</p> | 08069-310 | Muntanya de Montserrat | 41.5872000,1.8273300 | 402256 | 4604609 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | No és endèmica de Montserrat, tal com s'havia cregut, sinó que també creix en alguns indrets dels Pre-pirineus. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 74876 | Corona de la reina o Saxifraga callosa subsp. Catalaunica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corona-de-la-reina-o-saxifraga-callosa-subsp-catalaunica | <p>NUET, J. I J.M. PANAREDA (1991), Flora de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, vol. I, p. 222-223.</p> | <p>La corona de la reina és una planta rupícola, endèmica de les serres de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que creix a les escletxes dels conglomerats poc asollellats. Té una arrel molt potent i profunda i una roseta de fulles gruixudes disposades con els radis d'una circumferència. Floreix una única vegada, després mor i és reemplaçada per una nova roseta. A Montserrat creix majoritàriament al vessant nord de la muntanya, cap a Sant Jeroni, i, esporàdicament, també a la part sud, al terme de Collbató.</p> | 08069-311 | Muntanya de Montserrat | 41.5872000,1.8273300 | 402256 | 4604609 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||
| 74869 | Llegenda del Marmejor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-marmejor | <p>AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268].</p> | XIX-XX | <p>La llegenda del Marmejor explica la història d'un 'Papu' o home de la por que vivia a les coves del Salnitre, d'on només en sortia la nit abans de Sant Joan per agafar les criatures que voltaven pel despoblat. Se les ficaba a les butxaques, i quan tenia gana se'n menjava una.</p> | 08069-304 | Coves del Salnitre (muntanya de Montserrat) | 41.5735700,1.8349100 | 402868 | 4603087 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||
| 74873 | Font de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guineu-0 | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 128.</p> | 08069-308 | 41.5773200,1.8486100 | 404015 | 4603488 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||||
| 74867 | Barraca de pedra seca de les Bonetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-bonetes | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 237.</p> | 08069-302 | 41.5694400,1.8397100 | 403262 | 4602623 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74867-foto-08069-302-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 74745 | Barraca de cal Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-duran | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-284 | 41.5732000,1.8137700 | 401105 | 4603070 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||||
| 74746 | Barraca de pedra arrebossada de cal Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-de-cal-gat | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-285 | 41.5747000,1.8132300 | 401062 | 4603237 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||||
| 74750 | Barraca de pedra del Xic Riera III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera-iii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-289 | 41.5722100,1.8184000 | 401489 | 4602955 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74750-foto-08069-289-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 74751 | Barraca de pedra del pla del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-pla-del-cementiri | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-290 | 41.5747100,1.8124300 | 400995 | 4603239 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||||
| 74756 | Barraca de pedra arrebossada del Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-del-quinti | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-295 | 41.5741300,1.8213700 | 401740 | 4603165 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74756-foto-08069-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74756-foto-08069-295-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 74757 | Barraca de pedra arrebossada del Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-arrebossada-del-bros | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 249.</p> | 08069-296 | 41.5632500,1.8359500 | 402939 | 4601940 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74757-foto-08069-296-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 74747 | Barraca de cau de la Sra. Alfonsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-la-sra-alfonsa | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-286 | 41.5727500,1.8215800 | 401755 | 4603011 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||||
| 74753 | Barraca de cau del Solell dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-solell-dels-pins | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-292 | 41.5888900,1.8478100 | 403966.02 | 4604773.8 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||||
| 74754 | Barraca de cau del torrent del Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-torrent-del-misser | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-293 | 41.5765500,1.8163000 | 401321 | 4603439 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||||
| 74755 | Barraca de cau de la Sra Alfonsa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-de-la-sra-alfonsa-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256.</p> | 08069-294 | 41.5759200,1.8181700 | 401476 | 4603367 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||||
| 74752 | Barraca de cau dels Graus II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-dels-graus-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 256</p> | 08069-291 | 41.5741000,1.8256600 | 402097 | 4603156.9 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||||
| 74749 | Barraca de pedra del Xic Riera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-xic-riera-ii | <p>La tipologia d'aquest element es correspon amb la descripció de la fitxa núm. 287</p> | 08069-288 | 41.5715700,1.8195100 | 401581 | 4602883 | 08069 | Collbató | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||||||||
| 74863 | Pedres gòtiques de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-gotiques-de-lajuntament | <p>ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850). YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), 'Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)', Urtx, núm. 17, p. 127-160.</p> | XIV-XVI | Hi ha peces que estan trencades i d'altres erosionades. | <p>Les boixes i els capitells de l'Ajuntament són un conjunt de set pedres de mides i formes diverses que havien format part dels templets que cobrien les creus del camí romeu. Totes estan molt erosionades, ja sigui per l'ús (algunes foren aprofitades pels pagesos i utilitzades com a boixes dels cups) o per haver estat molts anys a l'intempèrie. Algunes estan trencades. Hi ha dos capitells, que estan totalment desfigurats; quatre peces de columna perforades i una pedra triangular, amb encaixos, que podria haver format part d'un pedrís o base.</p> | 08069-298 | Bonavista, 2 | <p>Durant el govern de prior Jaume de Vívers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesens, poc abans de morir, va deixar 500 lliures per a cada una de les creus del camí de Montserrat, que s'esmerçaren a fer els coberts que apareixen en els gravats i les descripcions de l'època. L'any 1506, el picapedrer basc, Luís de Otazu, que treballava en aquests monuments, va rebre 80 lliures catalanes. Otazu va gravar els capitells amb l'escut dels Requesens, quarterat amb les quatre barres, un privilegi atorgat per Ferran el Catòlic a finals del segle XV. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costes avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. Les boixes de l'Ajuntament provenen de diferents cases de Collbató i les altres peces de la muntanya.</p> | 41.5675000,1.8294500 | 402403 | 4602420 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74863-foto-08069-298-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Marenyà i/o Luis de Otazu | 93|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||
| 74866 | Pedra gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-gotica | <p>ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850). YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), 'Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)', Urtx, núm. 17, p. 127-160.</p> | XIV-XVI | Està una mica erosionat | <p>Peça vuitavada i foradada, pertanyent a una columna, que va ser utilitzada com element constructiu per fer la paret de tancament del patí posterior d'una casa. Podria haver servit com a desaiguador.</p> | 08069-301 | Pau Bertran 11 | <p>Durant el govern de prior Jaume de Vívers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesens, governador general de Catalunya, poc abans de morir va deixar 500 lliures per a cada una de les creus del camí de Montserrat, que s'esmerçaren a fer els coberts que apareixen en els gravats i les descripcions de l'època. L'any 1506, el picapedrer basc, Luís de Otazu, que treballava en aquests monuments, va rebre 80 lliures catalanes. Otazu va gravar els capitells amb l'escut dels Requesens, quarterat amb les quatre barres, un privilegi atorgat per Ferran el Catòlic a finals del segle XV. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costes avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. Aquesta peça va ser extreta de la muntanya i aprofitada per fer aquesta paret.</p> | 41.5701500,1.8271200 | 402213 | 4602716 | 1506 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74866-foto-08069-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74866-foto-08069-301-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Estructural | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Ramon Marenyà o Luis de Otazu | 93|94|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||
| 74868 | Albarda Castellana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albarda-castellana | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina.</p> | <p>Roca de conglomerat de 1.177 m d'alçada, situat al costat del camí dels Francesos i molt a prop del cim de Sant Jeroni. És el punt més alt de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 08069-303 | Muntanya de Montserrat | 41.6009000,1.8136300 | 401135 | 4606146 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74868-foto-08069-303-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Ivan Fernández, 2010. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||
| 74684 | Pel·lícula Sierra de Teruel o l'Espoir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-sierra-de-teruel-o-lespoir | <p>MALRAUX, Andre (1968), Sierra de Teruel, México, Imprenta Madero. GUBERN, Román (1986), '1936-1939: La guerra de España en la pantalla', Madrid, Filmoteca Española.</p> | XX | <p>Sierra de Teruel o l'Espoir és una pel·lícula en blanc i negre, d'una hora i vuit minuts de durada i versió original en castellà. Va ser una iniciativa d'un destacat grup d'intelectuals antifranquistes, majoritàriament francesos, com Max Aub i Denis Marions, que van intervenir en el guió; André Malraux, que assumí la direcció; Louis Page, que s'encarregà de la fotografia; Darius Milhaud, que va fer la banda sonora; o Georges Grace, que va intervenir en el muntatge. Entre els protagonistes hi ha havia figures de la talla de Josep Sampere i Andrés Mejuto. Fou parcialment rodada a Collbató en plena Guerra Civil i produïda a França. És considerat un film mític per les circumstàncies en què es va rodar i una de les grans pel·lícules del cinema espanyol dels anys trenta. A Franca fou coneguda com l'Espoir.</p> | 08069-119 | Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Torrer del Roser s/n Sant Feliu de L. (08980) | <p>Els promotors volien exhibir-la als EEUU per tal de guanyar-se el suport del govern i la població. S'hi narren les gestes dels combatents republicans exemplificades en la defensa de Teruel, així com les mancances i dificultats que patien. La filmació va començar als estudis de Montjuic, però les filmacions més importants es van rodar a Collbató i a la muntanya. El poble es va omplir de càmeres, pantalles, tècnics, actors i figurants (refugiats de guerra i veïns del poble). L'arribada d'aquesta massa famolenca va provocar problemes de convivència i aldarulls. A Espanya es va estrenar el 1978.</p> | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1938 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2021-04-23 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | André Malraux | És una còpia en video de la cinta original. | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||
| 74796 | Grafits a les coves del Salnitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-a-les-coves-del-salnitre | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4. Les coves del Salnitre, muntanya, Centre Excursionista de Gràcia, 864, p. 24-31. | XVI-XX | Alguns han estat esborrats | A les parets de les coves del Salnitre hi ha diversos grafits incisos i d'altres escrits amb tinta, llapis o carbó. Els més antics es remunten als segles XVI (1511) i XVII (1670); mentre que d'altres són del XIX (1867, 1870) i del XX (1907). Els autors solien anotar el seu nom (García, BellPuig, José Marcó Culilla, etc.) i la data. N'hi ha que són illegibles. | 08069-202 | Coves del Salnitre (muntanya de Montserrat) | Víctor Balaguer, que va venir el 1852, assegurà que n'havia vist un que deia 'Montaño 3 copias, 1789'. Ell l'atribuí a Pere Pau Muntanya que, juntament amb Francesc Remart, va encapçalar un equip de topògrafs que l'any 1790 va mesurar la cavitat i va dibuixar-ne un plànol. També n'hi ha del pintor Claudi Lorenzale, que era parent dels Rogent. Hom creu que quan es van obrir les coves al públic es va fer una neteja de les parets i molts grafits van desaprèixer. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Diversos | Fotografies i arxiu: Lídia Ill | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||
| 74838 | Barraca de cau del Xabret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-xabret | XIX-XX | Aixopluc excavat al talús que aprofita un bloc de conglomerat de grans dimensions. A la part exterior hi ha un petit marge de pedra seca que serveix per protegir-se del vent de ponent. | 08069-244 | Els Graus (muntanya de Montserrat) | 41.5750900,1.8240600 | 401965 | 4603268 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74838-foto-08069-244-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||
| 74802 | Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-costa-dreta-de-sant-joan-o-de-les-bateries | Avenc petit de la Costa Dreta, de Sant Joan o de les Bateries és una petita cavitat de 10 m de recorregut, que ha estat excavada per l'aigua en els conglomerats terciaris. | 08069-208 | Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | Fou explorat per primera vegada el 23 d'agost de 1908 per Faura, Maheu, Có de Triola i altres. L'any 1979 va ser topografiat per J. M. Miñano. | 41.5774900,1.8286800 | 402354 | 4603530 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74802-foto-08069-208-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||||
| 74841 | Balma al torrent de les Àligues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-al-torrent-de-les-aligues | XIX-XX | Balma natural que fou utilitzada con aixopluc pels pagesos que conreaven aquesta part de la muntanya. No hi ha cap estructura construïda. | 08069-247 | Torrent de les Àligues (muntanya de Montserrat) | 41.5886400,1.8502200 | 404166 | 4604743 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74841-foto-08069-247-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||
| 74849 | Balma murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-murada | XIX-XX | Té la paret de pedra està una mica deteriorada. | Balma natural, tancada per un costat amb una paret de pedra seca. | 08069-255 | Clot d'en Casanelles (muntanya de Montserrat) | 41.5768800,1.8493900 | 404080 | 4603439 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74849-foto-08069-255-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||
| 74835 | Barraca de pedra seca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-i | ARTIGUES Ramon i altres (2007), Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp, Valls, Cossetània Edicions. | XIX-XX | Barraca circular obrada amb pedra seca i amb tancament en falsa cúpula coberta de pedruscall, proveïda d'una sortida de fums i caramull. El portal d'entrada està format per dos muntants verticals i una llinda simple. Hi ha les restes d'unes frontisses i de morter de calç. A l'interior hi ha un calaix a sobre de la llinda i teules per terra. La paret nord s'aixeca damunt de les roques del talús natural. Va ser construïda amb les pedres aconseguides 'in situ' Al costat hi ha unes canalitzacions fetes amb pedra seca per recollir l'aigua de la pluja. | 08069-241 | Canals d'en Pla (muntanya de Montserrat) | Es tracta d'un dels pocs exemplars de barraca de pedra seca amb falsa cúpula que hi ha al terme de Collbató. És, però, una construcció molt rudimentària i petita feta pels mateixos pagesos. | 41.5873800,1.8502500 | 404167 | 4604603 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74835-foto-08069-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74835-foto-08069-241-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la barraca de pedra seca I, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 74850 | Barraca de cau al Serrat d'en Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-al-serrat-den-muntaner | XIX-XX | Barraca de cau excavada als materials tous de sota el conglomerat, sense estructures afegides. | 08069-256 | Serrat d'en Muntaner (muntanya de Montserrat) | 41.5804200,1.8158000 | 401285 | 4603870 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74850-foto-08069-256-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||||||
| 74839 | Barraca de pedra del Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-del-cirera | XIX-XX | Barraca de pedra arrebossada. La teulada és de volta i té tres capes, o gruixos, de rajoles. | 08069-245 | Pla del Cementiri | 41.5739500,1.8134600 | 401080 | 4603154 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74839-foto-08069-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74839-foto-08069-245-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la barraca del Cirera, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||
| 74837 | Barraca de pedra seca del Rafalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-rafali | ARTIGUES Ramon i altres (2007), Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp, Valls, Cossetània Edicions. | XIX-XX | Barraca de pedra seca (marga vermella) construïda arran d'un marge, de planta rectangular i tancament en falsa cúpula. El portal té els brancals lleugerament inclinats i la llinda simple. És una construcció poc acurada, feta molt probablement pels mateixos pagesos. | 08069-243 | Els Gatells | Es tracta d'un dels pocs exemplars de barraca de pedra seca amb falsa cúpula que hi ha al terme de Collbató. És, però, una construcció molt rudimentària i petita feta pels mateixos pagesos. | 41.5636900,1.8384100 | 403145 | 4601986 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74837-foto-08069-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74837-foto-08069-243-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la barraca de pedra seca del Rafalí, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||
| 74830 | Barraca de pedra seca de l'Asbertó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lasberto | ARTIGUES Ramon i altres (2007), Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp, Valls, Cossetània Edicions. | XIX-XX | La coberta s'està erosionant. | Barraca de pedra seca constrïda arran d'un marge. El portal és d'arc apuntat o ametllat. | 08069-236 | Grau de l'Asbertó (a sota el serrat de la Guàrdia, muntanya de Montserrat) | A Collbató hi ha molt poques barraques de pedra seca. Aquesta pertanyia a ca l'Asbertó i la seva situació, a tocar de les roques del massís, posa en evidència la fam de terra que hi havia al poble al segle XIX, que obligà els pagesos a emparrar-se muntanya amunt i a colonitzar tota la terra disponible, fins i tot la més marginal. | 41.5752000,1.8220100 | 401795 | 4603283 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74830-foto-08069-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74830-foto-08069-236-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la barraca de pedra seca de l'Asbertó, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 74840 | Barraca d'obra de ca la Munda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobra-de-ca-la-munda | XX | Barraca de planta quadrada, amb el sòcol de pedra, les parets de totxo arrebosssat i la coberta de bigues, llates i teules. | 08069-246 | Pla del Cementiri | 41.5716400,1.8158100 | 401272 | 4602895 | 1928 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74840-foto-08069-246-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | ||||||||||
| 74832 | Barraca dels pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pobres | ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 514 (1918-1919). | XX | Està ensorrada | Barraca de planta rectangular, amb les parets arrebossades amb ciment i tancada amb una volta de tres gruixos de rajola. | 08069-238 | Marge esquerre del torrent de la Codolosa, a sota la Salut | Fou construïda entre el desembre de 1918 i el gener de 1919 per recollir els pobres que passaven a demanar caritat. Els paletes van utilitzar ciment, rajoles i maons i van cobrar 1.276,50 pts, que va pagar l'Ajuntament. | 41.5717200,1.8281900 | 402305 | 4602890 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74832-foto-08069-238-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la barraca de pedra dels Pobres, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 74834 | Barraca de les Olives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-olives | Rosa Vallès, de Collbató (20-10-2010). | XIX-XX | Està mig ensorrada | Barraca de planta rectangular, feta amb pedra i totxo i recolzada sobre el talús de la muntanya. L'arc de l'entrada està mig enfonsat i només s'endevina l'arrencada de la volta. També es veuen les frontisses que antigament aguantaven la porta. Mides interiors: 2,94 , d'ample, 5,60 m de llarg i 2 m d'alçària. | 08069-240 | Les Solelles (muntanya de Montserrat) | Els pagesos de Collbató hi duien a capsarró les parts d'olives que havien de lliurar als monjos de Montserrat per les terres que els tenien arrendades a les Solelles i altres partides properes. | 41.5732400,1.8482200 | 403977 | 4603036 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74834-foto-08069-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74834-foto-08069-240-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la barraca de les Olives, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 | |||||||
| 74836 | Barraca de pedra seca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-ii | ARTIGUES Ramon i altres (2007), Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp, Valls, Cossetània Edicions. | XIX-XX | Barraca feta amb pedra seca (conglomerat i marga vermella), de planta circular i tancament en falsa cúpula, amb un forat central per a la sortida de fums i caramull a la teulada. El portal té els muntants inclinats i la llinda simple. La cobertura exterior està feta amb pedruscall i terra. A la part de tramuntana hi ha una pedra de grans dimensions que va ser aprofitada per fer de mur. És situada en unes feixes abandonades i molt penjades. Hi ha restes de foc a l'interior. | 08069-242 | Torrent de les Àligues (muntanya de Montserrat) | Es tracta d'un dels pocs exemplars de barraca de pedra seca amb falsa cúpula que hi ha al terme de Collbató. És, però, una construcció molt rudimentària i petita feta pels mateixos pagesos. | 41.5885500,1.8501000 | 404156 | 4604733 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74836-foto-08069-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74836-foto-08069-242-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia i esquema de la barraca de pedra seca II, 2010 (Autor i arxiu: Ivan Fernández) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:12 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 252,84 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc