Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85099 | Carrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-3 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XVIII-XX | Carrer de traçat medieval que va del carrer Nou al de la Pau. La denominació li ve donada per ser el carrer longitudinal situat entre el carrer Major i el del Raval. Edificada com un conjunt d'habitatges unifamiliars entre mitgeres, alguns representatius del segle XVIII al XX amb murs de pedra, arcs dovellats o emmarcament de pedra. Destaquen els números del 22 al 28 | 08074-52 | c. del Mig | En el període 1936-1939 el carrer fou denominat carrer del 19 de Juliol i poteriorment recuperà el seu nom. Del 1929 fins als anys seixanta, en aquest carrer hi hagué una gran activitat de comerç de vi a càrrec de Josep Aviñó i Romagosa. | 41.2085000,1.6724700 | 388704 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85100 | Carrer de Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-jacint-verdaguer | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX-XX | El carrer de Jacint Verdaguer s'emplaça al nucli antic de Cubelles. Comença al carrr de Sant Antoni i desemboca al carrer Nou. Es tracta d'un carrer de llambordes per vianants (des de l'any 2009) de recorregut corbat i que havia servit com a ramal del Camí Ral per dirigir-se a l'Arboç. Està format per habitatges entre mitgeres d'alçades variables. Si bé el més comú son cases de planta baixa i una sola alçada, de caire unifamiliar, al seu tram més proper al carrer de Sant Antoni hi abunden les cases de pisos d'èpoques més recents. A nivell arquitectònic, el més interessant és el conjunt de cases entre mitgeres de formats similars i línies de ràfec comunes i normalment amb sòcol arrebossat (números 9-17 i 24-28). Compten amb una planta principal i una alçada, amb obertures quadrangulars senzilles i accessos mitjançant arcs escarsers, tant pels habitatges com per alguns aparcaments o magatzems. Quan tenen balcó, aquest és també senzill i d'escàs voladís. La major part d'aquests edificis estan pintats en color blanc, tot i que puntualment en podem trobar de color groc i terrós. | 08074-53 | c. de Jacint Verdaguer | Fins els anys 30 es denominava carrer de l'Arboç i formava part d'un ramal bifurcat del Camí Ral per dirigir-se a la citada població. A l'any 1920 es descriu que a la seva banda dreta estava constituïda per una única finca rústica propietat de Rosalia Raldiris. El 1935 rep la seva denominació actual. El juliol de 2009 es van enllestir les obres que inauguraven la remodelació d'aquest carrer, que es va convertir en via per vianants i per circulació rodada limitada a l'accés a aparcaments i negocis. | 41.2091400,1.6736300 | 388802 | 4562822 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carre al llarg de la història: carrer de l'Arboç. | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85101 | Plaça de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | La plaça de la Font s'emplaça al casc històric de Cubelles. Es tracta d'una petita plaça de forma triangular vorejada per dos carrers (c. d'Àngel Guimerà i c. Colom) i que es devia constituir pel seu ús com a cruïlla de ramals secundaris del Camí Ral. Està limitada per edificis entre mitgeres que, en general, tenen planta baixa (sovint comercial) i primer pis, tot i que hi ha també exemples de dues i tres alçades, que normalment es configuren com habitatges unifamiliars. En destaquen alguns edificis com el de la Societat l'Aliança, la façana lateral del carrer Colom 12 i la font abeurador. | 08074-54 | pl. de la Font | Amb un origen possiblement medieval o postmedieval, va ser constituïda com una cruïlla de ramals del Camí Ral, la plaça de la Font rebé el seu nom després de la construcció entre aquesta i l'inici del carrer d'Àngel Guimerà, d'una font amb abeurador l'any 1880. Apareix citada d'aquesta manera el 1897 i també el 1920 (com plaça de la Fuente). El 1931 passa a denominar-se plaça de Francesc Macià, nom que li serà canviat per plaça de José Antonio després de la Guerra Civil. Finalment, recupera el seu nom original l'any 1980. | 41.2086900,1.6737800 | 388814 | 4562772 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: plaça Francesc Macià, plaça José Antonio | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85102 | Casa natal de Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-charlie-rivel | PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XIX | La façana presenta despreniments | Casa entre mitgeres que actualment està dividida en dos finques, números 3 i 4. Les portes d'entrada als habitatges es situen molt juntes a la planta baixa, acompanyades d'una finestra a la planta baixa, la qual presenta sòcol inferior arrebossat. El cos del segon i tercer pis està separat per unes motllures i presenta orla al voltant de la façana amb motllures decoratives. Aquests dos pisos s'articulen a la façana amb dos eixos verticals, un de finestres i un altre de balcons disposats simètricament, abans de la cornisa hi ha les obertures de la cambra d'aire de la solera i per sobre el capcer d'obra que limita una terrassa. Una placa commemorativa recorda que és la casa natal del pallasso internacional Charlie Rivel | 08074-55 | pl. de la Vila 3, 4 | Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català. Casualment va néixer a les golfes d'aquesta casa de pagès. La casa no té el mateix aspecte que a finals del segle XIX perquè ha estat reformada en més d'una ocasió, però sí que és en el mateix lloc on Marie Louisse Lasserre va donar a llum acompanyada de Pedro Andreu enmig d'uns dels seus viatges en què portaven el seu espectacle d'un poble a un altre, tal com indica una placa commemorativa col·locada a la façana des de l'any 2004. Charli Rivel no va tornar-hi fins cinquanta-vuit anys després, convertit en un dels millors pallassos del món. Va tornar a finals de setembre de 1954, convidat per l'alcalde cubellenc Joan Albet Aviñó, acompanyat de la seva dona Carmen Busto. El pallasso va tenir una rebuda oficial i popular a Cubelles, on va conèixer el carrer i aquesta casa, a més d'algunes de les dones que van assistir a la seva mare al part. L'any 1963 va tornar per actuar a la plaça de la Vila i va passar temporades a Cubelles i els últims anys de la seva vida, va morir l'any 1983 | 41.2082900,1.6722500 | 388685 | 4562729 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85103 | Estació de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-cubelles | PINEDA, A. (2009) 'El ferrocarril, a Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. PINEDA, A. (2016) 'Fent ciència ficció: coses que no van passar o com vam perdre el tren', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 95-100. PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. | XIX | L'estació de Cubelles es troba ubicada entre el sector Marítim i el barri Bardají, a la plaça homònima i a tocar també de la plaça de Pau Casals. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrangular consistent en una casa de planta baixa, pis i coberta plana (una terrassa) de cinc crugies. Conté les instal·lacions administratives i un bar a la planta baixa i habitatges a la primera planta. La façana, que dona a la plaça de l'Estació s'articula de manera molt simètrica en trams regulars de ràfec que separen les diferents alçades. A la planta baixa hi trobem quatre obertures (la porta d'accés i tres finestrals) de certa alçada i una més, a la banda meridional, de la mateixa tipologia però tapiada. Totes elles es troben coronades per arcs escarsers. La segona planta compta amb cinc finestres, totes elles del mateix format, amb arc escarser i clavellineres. Per sobre de la cornisa hi ha una barana correguda de pedra amb elements decoratius circulars situats a la part central dels espais de les lesenes. A la part central hi ha un frontó triangular amb acroteris i antefixes i un cercle que inclou un motiu indeterminat (segons les fonts consultades, podria estar format per les lletres MZA). Les façanes laterals tenen una estructuració similar però les obertures són de mida més petita on es combinen arcs escarsers amb finestres simples quadrangulars. A la banda que dona a les vies, a més, hi ha un porxo metàl·lic de factura moderna, però també els vuit fanals originals de ferro. A l'edifici original, de finals del XIX, s'hi van fer modificacions formals durant les primeres dècades del segle XX i se li va sumar un cos octogonal al banda sud-oest que es podria situar entre els anys 1928 i 1929. | 08074-56 | pl. de l'Estació s/n | Inaugurada el 16 d'abril de 1882 en el marc del projecte de la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, on ocupava la qualificació d'estació de 3a categoria (junt amb Sant Vicenç de Calders i El Prat de Llobregat. La primera locomotora va passar per l'estació el dia 6 d'abril en un viatge de prova abans de la inauguració de la línia. En una edició de 1909 es presenten els croquis de les estacions de l'esmentada línia, moment que coincideix amb la creació de la doble via. Per tant, existia una estació prèvia que, durant la dècada de 1920', va ser modificada. Aquesta, amb planta baixa i una alçada, tenia forma de 'T' i comptava (a la planta baixa) amb una oficina de facturació, una sala d'espera, un magatzem, despatx de cap d'estació, vestíbul i lavabos i tenia planta de 'T'. L'estació canviaria amb l'establiment de doble via a inicis del segle XX i posterior, una mica abans de 1930, se li va afegir un cos octogonal a la banda sud-oest de l'edifici. | 41.2042900,1.6760000 | 388993 | 4562281 | 1882 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85104 | Biblioteques de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteques-de-can-trave | XVII-XXI | La família Travé i especialment Frederic Travé va anar acumulant un gran nombre de llibres al llarg de la seva vida. D'aquests destaquen els que s'agrupen en la biblioteca de temàtica mitològica (actualment conservada a la Biblioteca de Catalunya) o la biblioteca de ciències naturals (actualment conservada al Museu de Ciències Naturals de Granollers). Però a banda d'aquests important fons que per un motiu o un altra han sortit de Cubelles, Can Travé encara manté cinc biblioteques repartides per diferents estances de la cas: la 'biblioteca gran', de literatura, revistes d'història i sobre El Liceu, d'uns 3500 exemplars; la biblioteca d'història i viatges, situada a la 'casa del nebot'; la biblioteca monogràfica de Jules Verne, en diverses edicions, formats i idiomes; la biblioteca de llibres infantils i estudi de l'època de la República; i la 'biblioteca petita'. El que s'ha anomenat la 'biblioteca petita de Can Travé' és l'única de per ara està inventariada. S'emplaça en una estança de l'interior de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de temàtica heterogènia, de més de 1500 volums, que conté des de monografies sobre arquitectura i interiorisme a llibres que parlen d'història natural i astronomia, passant per llibres d'història de Barcelona i de Cubelles, de gossos, etc. Hi destaquen tres exemplars que daten entorn l'any 1600, si bé en trobem alguns principis de segle XXI. | 08074-57 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La biblioteca petita de Can Travé va ser inventariada entre l'any 2016 i 2017 per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles per una cubellenca estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, amb el finançament de la Diputació de Barcelona. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Fins el moment l'única biblioteca que resta a Can Travé i que ha estat inventariada és l'anomenada biblioteca petita | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85105 | Rellotge de sol de Mas d'en Pedro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-den-pedro | MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. | XX | El rellotge de sol de Mas d'en Pedro se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, esgrafiat, representat en forma rectangular. Les hores estan representades per onze rectangles pintats de color salmó, indicant les hores entre les sis del matí i les cinc de la tarda, emplaçats sota del gnòmon. Per sobre d'aquest, encerclant-lo, hi ha dibuixat mig sol representat per set triangles del mateix color que els rectangles. | 08074-58 | c. Lloret, 8-14 | Va ser pintat l'any 1959 pel Sr. Eduard Santa-Eulàlia, aleshores propietari de l'immoble | 41.2016700,1.6446800 | 386362 | 4562030 | 1959 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4134 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 85106 | Festa Major de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cubelles | VIDAL, J (2013) 'La Festa Major de Cubelles en el primer terç del segle XX'. Miscel·lània Cubllenca de festa Major. Grup d'Estudis Cubellencs 'Amics del Castell' | XIV-XX | La Festa major de Cubelles es celebra el 15 d'agost, dia de la seva patrona, la Mare de Déu d'Agost. Actualment s'organitzen actes culturals, esportius o d'oci pràcticament durant tot el mes d'agost, però la base tradicional de la festa es situa entorn els dies 14 i 15 d'agost. El 14 es fa el llançament dels Dotze Morterets i Repic de Campanes de Festa Major, a continuació, als Jardins de Can Travé, el Pregó de Festa Major. A la tarda hi ha l'exhibició de balls de les colles de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles a la plaça de la vila, i tot seguit Cercavila popular pels carrers principals de Cubelles, que acaba amb una ballada conjunta. A la nit hi ha el Castell de Focs, la Cercavila nocturna i el ball d'empalmada. El dia 15 dia a l'església de Santa Maria de Cubelles es fa l'entrada a ofici i la missa solemne, a la sortida d'ofici es fa la Cercavila i la ballada final. A la tarda el concert i el ball de Festa Major. L'Agrupació de Balls Populars de Cubelles gestiona els entremesos del municipi (els tres Gegants, la Draga i els Capgrossos). A banda, hi ha les següents colles: Viagrot i Timbaleres, Ball de Diables, Timbalers, Ball de Diablets petits, Timbalets Petits, Ball dels Infernals, Timbalers Joves, Ball de Gitanes, Ball de Bastons (dues colles), Ball de Panderos, Ball de Pastorets, Ball de Cercolets, Ball de Cintes i Colla de Grallers. | 08074-59 | Cubelles | Consta documentalment que la Festa Major de Cubelles celebrada en honor de la seva patrona, la Mare de Déu d'agost, data de 1363. No obstant això, existeixen programes publicats només des de 1940. Com a festa religiosa que era, corresponia a l'autoritat eclesiàstica la seva organització, que contemplava Processó, Ofici, Vespres i 'completes'. Perquè la festa litúrgica fos ben arrodonida, calia que l'ofici fos acompanyat de música i sermó. El segle XVIII, els mateixos músics de l'ofici servien després per fer ballades a la plaça de l'església. Segons la recerca d'Albert Virella, el temple s'encatifava de farigola, romaní i espígol, per neutralitzar el baf dels nombrosos feligresos que entraven als actes religiosos. A la Processó hi havia la tradició de vestir una nena del poble de Verge Maria, que assistia a la cerimònia amb el nom de 'Mare de Déu Viva'. Era acompanyada de cantaires i ministrils (músics amb instruments de vent). Des de principi del segle XX i fins l'esclat de la Guerra Civil la Festa Major de Cubelles es caracteritzava pels actes que duia a terme la societat Círcol Cubellenc (fundada el 1890) i, a partir de 1914, també pels que organitzava la Societat l'Aliança, creada aquell any. L'orquestra contractada pel Círcol Cubellenc amenitzava els balls al local de l'entitat i a la plaça de la Vila, i també tocava la missa principal (la parròquia contribuïa a pagar la despesa ena quest darrer cas). A part dels balls de gala, alguns dels ingredients de la festa eren el teatre, el ball de tarda a la plaça, amb la tradicional subhasta d'una coca a di de recaptar diners per ajudar a pagar els músics, i la cercavila amenitzada per música de gralla. Els actes religiosos continuaven essent abundants. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1363 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85106-foto-08074-59-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85107 | Rellotge de sol de Can Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cucurella | MARTÍNEZ, X.. (2008) 'Can Cucurella i el Molí d'en Rovirosa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 47-59. | El rellotge de sol de Can Cucurella se situa a la cantonada superior esquerre de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat emmarcat dins d'una superfície rebaixada al revestiment de la façana. El rellotge i la seva ornamentació estan constituïts per línies de color ocre. El conjunt està presidit pel gnòmon, situat al centre de dos cercles concèntrics que representen el sol. Una sèrie de raigs pintats que surten d'aquests cercles concèntrics assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. Les xifres horàries no hi són representades. Entorn del rellotge i sobretot per la seva part superior hi trobem decoració amb motius geomètrics i vegetals. Destaquen uns branquillons a la part superior sobre dels quals s'hi representa una flor i, al peu del rellotge, un parell de papallones. | 08074-60 | Can Cucurella | 41.2406200,1.6607000 | 387772 | 4566333 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85107-foto-08074-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85107-foto-08074-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 3597. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85108 | Fons Antoni Pineda i Gavaldà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-pineda-i-gavalda | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d'història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XX-XXI | Conjunt d'imatges produïdes i/o reunides pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà al llarg de la seva vida. A partir dels anys 60 del segle XX, el Sr. Pineda va reunir i fer còpies de les fotografies que guardaven les famílies cubellenques a casa seva. Molts d'aquests originals ja no existeixen o es troben en mal estat de conservació. Van ser reunides amb la voluntat de reproduir-les, col·leccionar-les i fer un bon arxiu de fotografies històriques abans que es perdessin. Actualment consten dins el seu fons 24200 negatius (dels quals 6100 estan digitalitzats), unes 2000 fotografies en paper corresponent a col·leccions; i unes 1300 fotografies en format digital (original digital i digitalitzacions elaborades pel Sr. Pineda). Pendent d'inventari i recompte hi ha 31 àlbums amb les agrupacions 'Cubelles blanc i negre, 1900-1970' i 'color 1970-2000', amb contingut estimat de 4000 fotografies. | 08074-61 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | En aquells primers moments el revelat era dificultós, de tal manera que rere cada imatge hi ha unes bones hores de treball de revelat, ampliació, digitalització i retoc en el cas que fos necessari, per deixar la imatge a una mida útil per exposicions, i en condicions de ser visualitzada. De l'agrupació de les imatges, ja des dels anys 80, el Sr. Pineda sol, en col·laboració amb l'Ajuntament de Cubelles i després amb els Amics del Castell, han elaborat nombroses exposicions temàtiques, han usat les imatges per il·lustrar els llibres d'història del municipi, etc. La donació està regulada pel conveni signat entre l'Ajuntament de Cubelles i el Sr. Antoni Pineda i Gavaldà l'any 2017, i consta actualment amb 6 addendes. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 55 | 3.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85109 | Rellotge de sol de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-rocacrespa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | La pintura està deteriorada pel pas del temps | El rellotge de sol de Rocacrespa s'emplaça a la façana principal, orientada a sud-oest, de la masoveria ubicada a l'oest de Can Rovirosa, a Rocacrespa. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat al fresc, representat en forma rectangular. El conjunt està emmarcat per un marc format per línies daurades, primes, amb un ombrejat que li dóna cert relleu. Aquestes línies daurades creen uns rectangles gruixuts els quals pels laterals i el marge inferior estan pintat de color ocre. Dins d'aquest marc exterior s'hi emplaça el rellotge, sobre un fons daurat i, sobre seu, a mode timpà, sobre fons blanc. El rellotge està presidit pel gnòmon, situat al centre d'un cercle de traç fi de color negre. D'aquest surten una sèrie de raigs pintats de color blanc que assenyalen les hores i les mitges hores. Per sota, alineats horitzontalment, s'hi representen les xifres horàries pintades de color blanc, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '9-10-11-12-1-2-3'. En el requadre blanc superior s'hi observen unes figures força degradades de color ocre. S'hi distingeixen, al centre, una torre d'estil oriental, a l'esquerra una caravel·la i dues senyores, mentre que les figures de la dreta no s'arriben a distingir. | 08074-62 | Quadra de Rocacrespa | 41.2370700,1.6617500 | 387854 | 4565938 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85109-foto-08074-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85109-foto-08074-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85109-foto-08074-62-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 1621 | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85110 | Rellotge de sol del Molí de l'Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-lestape | MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. | El rellotge de sol de Molí de l'Estapé se situa a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. Consisteix en un rectangle de color marró delimitat per un traç prim negre. A la part superior, lleugerament descentrat a la dreta respecte l'eix de simetria, hi trobem el gnòmon. Per sota d'aquest, a partir d'un semicercle de color negre que emula el sol, hi ha dibuixats una sèrie de raigs assenyalen les hores. Entre aquests, uns segments més prims assenyalen les mitges hores. Al perímetre s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'V-VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. | 08074-63 | ctra. De Mas Trader, 12 | 41.2165200,1.6651300 | 388102 | 4563652 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85110-foto-08074-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4135 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85111 | Local del Círcol Cubellenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-del-circol-cubellenc | VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2013) 'El Círcol Cubellenc, a través de La Vanguardia', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 27-40. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XIX | El Local del Círcol Cubellenc es troba ubicat al bell mig del casc antic de Cubelles, al carrer Armengol entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Colom. Es tracta d'un edifici enfrontat a l'església de Santa Maria, amb d'altres habitatges, a la seva part posterior. Té una morfologia allargassada que fa cantonada amb el carrer Colom, amb planta baixa comercial, un primer pis i un terrat. També compta, per la banda sud, amb el local de l'actual Cafè Armengol i la terrassa d'aquest, que fan cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà. Està format per una planta baixa comercial, un primer pis i una terrassa plana. Les façanes actuals són fruit de diverses i successives modificacions. Actualment compta amb obertures comercials modernes i d'entrada a habitatge a la planta baixa, i finestres i un balcó a la primera planta, emmarcats per maons a vista, mentre la resta del conjunt està pintat de blanc. Cal ressaltar la línia de separació entre aquest primer pis i la línia de base del terrat, decorat mitjançant ceràmica en colors alternants (en negre i blanc). | 08074-64 | c. d'Antoni Armengol | El 23 de febrer de 1890, Antoni Rovirosa va presentar a l'ajuntament els estatuts de la nova entitat, que va ser aprovada pel Govern Civil. El dia 25 de març de 1890 els membres fundadors van procedir a celebrar l'acta de constitució de l'entitat. Aquesta va establir, des del primer moment, la seva activitat al Cafè Armengol (s'hi accedia llavors pel carrer Colom) i un pati i una sala veïna que era emprada com el teatre (el local actualment ocupat pel bar, que toca amb el carrer d'Àngel Guimerà). Fou un indret on s'hi dugueren a terme, fins ben entrat el franquisme, tot tipus d'activitats culturals i d'entreteniment sobretot representades per funcions teatrals, balls i cinema, així com el bressol d'altres entitats socio-econòmiques cubellenques com el Cor de l'Espiga, la Societat L'Aliança i la Cooperativa La Salvadora. Durant la postguerra més recent, el Círcol Cubellenc i el Cafè Armengol van romandre tancats. El cafè va poder obrir de nou el setembre de 1939, mentre que el teatre no va tornar a tenir certa activitat fins l'any 1955. De fet, el Círcol Cubellenc ja no tornaria a tenir activitat. No obstant, a partir de 1962 aquest àmbit va deixar de tenir la fisonomia inicial per convertir-se en la cafeteria (lloc on es troba encara avui), ja totalment deslligada de cap altra entitat. | 41.2085100,1.6734700 | 388788 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85112 | La Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fita | XIX | També coneguda com la fita de terme de la Carretera. Es troba ubicada al límit entre els termes municipals de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, just al nord de l'antic camí Ral. Es tracta d'un molló troncocònic de maçoneria que mesura uns 2,5 metres d'alçada i 1,40 metres de diàmetre. Una placa de marbre que hi ha col·locada compta amb la següent inscripció: '1850. TERMYNO Y JURYSDYCCYON DE CUBELLAS' [sic.]. | 08074-65 | av. del Terme / Carrer Sant Antoni | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889. | 41.2098400,1.6804100 | 389372 | 4562891 | 1850 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85112-foto-08074-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85112-foto-08074-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La importància de la preservació d'aquests elements queda manifesta a la legislació espanyola a l'article 246 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (delicte de 'usurpación mediante alteración de lindes', conegut tradicionalment com 'delito de alteración de lindes, mojones o hitos') on es descriu: 'El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a dieciocho meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros'. I també a l'article 38 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, on es descriu: 'Els ajuntaments tenen l'obligació de vetllar pel manteniment de les fites col·locades'. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85113 | Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-1 | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès | XX | El mes de juliol de cada any es celebra la Festa Major Petita o Festa petita de Cubelles. Tot i que es fan diversos actes des del principi de mes, és el dia 30 quan es celebra amb més intensitat, el dia de Sant Abdó i Sant Senen, copatrons de la població. Aquesta festa es va tornar a celebrar l'any 1983, després que havia restat a l'oblit des del franquisme. Durant els actes d'aquesta festa, es fan trobades de Gegants, sopars de germanor, cantades d'havaneres, representacions teatrals, la Mostra de pallassos, correfocs, etc. | 08074-66 | Cubelles | Tot i que es duia a terme abans de la Guerra Civil, es va deixar de fer durant la postguerra i el franquisme. La festa es recupera l'any 1983 i, des de llavors, porta ja més de 35 edicions | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85114 | Fita dels Tres Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-4 | ARENAS, R.; BALANZA, M.A. (2014) 'Els límits del terme municipal de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 20-26. | XIX | Potser a casa de qüestions ambientals o vandalisme, alguns trams superiors del molló d'argamassa es troben trencats | La Fita dels Tres Termes es troba ubicada en un tram carener a prop del cim de la Talaia, a una altura propera als 276msnm. Es tracta d'un molló d'argamassa d'una mica menys de 2m d'alçada per uns 50cm de gruix màxim. A la banda que mena a Cubelles, hi ha una inscripció sobre una placa allisada on s'hi pot llegir 1850 TERMYNO JURYSDYCCYON DE CUBELLAS. Aquesta fita és la partió de municipis de Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Castellet i la Gornal. | 08074-67 | prop del cim de la Talaia | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889, moment en que ja es cita una fita a la Talaia. | 41.2453100,1.6682900 | 388416 | 4566844 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85115 | Rellotge de sol del Corral de l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-corral-de-lalmirall | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. | XIX-XX | El rellotge de sol del Corral de l'Almirall se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. El rellotge, pintat sobre fons de color daurat, es troba emmarcat per una franja de color blau, delimitada per dues línies primes de color marró. És en aquesta franja on s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs de color blanc; d'esquerra a dreta es llegeix: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. A la part superior del rellotge hi trobem el gnòmon que emergeix de la boca d'un sol de color daurat perfilat amb línies de color marró. Una sèrie de raigs pintats de color marró surten de l'astre assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes i creant un ritme, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. A la franja superior, a mode de timpà, hi trobem un espai amb fons de color blau cel amb la inscripció en lletres de color marró 'ANY / 1804 - 1976 / RECORDA AMIC / QVAN MERAVELLOSA I VOLADISSA / ES CADA HORA QVE JO T'ENVIO'. Per sobre d'aquest espai hi trobem ornamentant el conjunt, a banda i banda, segles escuts invertits de color daurat amb una flor de lis a l'interior. Al centre hi ha un cercle de color daurat amb una margarita blanca al seu interior. | 08074-68 | ctra. de Mas Trader, 28 | El rellotge de sol va ser repintat l'any 1976 per part d'I. Romeu de Calafell, com consta a la signatura a la part inferior dreta del rellotge. Segons sembla aquest rellotge substitueix a un altre de més antic situat a la mateixa façana, a un parell de metres d'aquest. | 41.2196500,1.6578200 | 387495 | 4564009 | 1804 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | I. Romeu (Calafell) | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 85116 | Els Gegants de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-cubelles | FONOLL, N.; PINEDA A.; PUJOL, j.; VIDAL, J. (2008). L'Abdon i l'Asumpta. 50 anys dels Gegants de Cubelles (1958 - 2008). Ajuntament de Cubelles. | XX | Els tres gegants de Cubelles: Abdon és el nom d'un dels patrons de Cubelles, pesa 58 Kg i té una alçada de 3'45 m. La indumentària del gegant és una peça d'abric de vellut, llarga i de color blau marí, valona sobreposada i barret de copalta, negre, és una adaptació de la moda que s'imposà a Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX, porta un pergamí a la mà. L'Assumpta, agafa el nom de la Mare de Déu de l'Assumpció, en honor a la qual cada 15 d'agost es celebra la Festa Major a Cubelles. Pesa 68 Kg i té una alçada de 3'35 m. Llueix el vestit tradicional de pubilla. La roba és un brocat de l'època, una tela de qualitat amb un fons de color rosa, adornada, a la part baixa de la faldilla, amb un volant de punta blanca envoltat d'una tira blava, igual que els extrems de les mànigues. El vestit està guarnit, així mateix, per una pitrera negra que té uns llaços blaus al damunt. El davantal i la mantellina són de color blanc. Les estructures són de cartró pedra. El gegantó que representa Charlie Rivel és una peça feta l'any 1987 i té un pes de 30 Kg i una alçada de 2'65 m, fet amb material de polièster. Va vestit i maquillat amb la indumentària habitual del pallasso nascut a Cubelles. A l'actualitat els portadors dels gegants porten camisa verda dels geganters de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negres i verdes. | 08074-69 | c. Joan Roig i Piera, 3-5 | Josep Roldan, de la comissió de festes de 1958 va fer els primers esbossos sobre la forma que haurien de tenir els gegants. Fins aleshores Cubelles no havia tingut tradició gegantera. No obstant això, va ser una aquarel·la de Montserrat Mainar la que va inspirar la vestimenta. Els gegants van ser fets a El Ingenio, botiga barcelonina especialitzada en la creació d'entremesos populars. Les despeses dels gegants es van sufragar amb les aportacions de veïns, empreses i estiuejants. Les peces es van estrenar el 15 d'agost de 1958. Ja al segle XIX es va fer una còpia de fibra de vidre i els originals de l'Abdon i l'Assumpta resten en exposició. El gegantó que representa la figura de Charlie Rivel es va estrenar el 26 d'abril de 1987 en el marc de la setmana cultural d'aquell any. L'Ajuntament va encarregar la figura al vilanoví Albert Albà. | 41.2076200,1.6727400 | 388725 | 4562654 | 1958 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85116-foto-08074-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | El Ingenio (Abdon i Assumpta) i Albert Albà (Charlie Rivel, 1987) | 119 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 85117 | Arxiu municipal de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cubelles | XXI | L'arxiu municipal de Cubelles reuneix documentació produïda i/o rebuda per l'Ajuntament de Cubelles en el desenvolupament de les funcions que li són pròpies, així com de diverses entitats, empreses i particulars que han desitjat dipositar els seus fons a l'arxiu per la seva vinculació amb la Vila de Cubelles. Actualment, l'arxiu municipal reuneix un total de 1060,25 m/l i conté un total d'1 fons municipal, que conté 4 subfons, i 46 fons no municipals. La superfície total de l'arxiu municipal és de 145,91 m2. Els fons que s'apleguen a l'arxiu municipal són els següents: Fons de l'administració local (101 Ajuntament de Cubelles, 102 Subfons Ràdio Cubelles, 103 Subfons antiga oficina de recaptació,104 Subfons Arxiu fotogràfic de l'Ajuntament, 105 Subfons Arxiu fotogràfic Policia local). Fons judicials (201 Jutjat de Pau). Fons d'entitats, associacions i fundacions (301 Falange i de las Jons, 302 Centre catequístic parroquial,303 Comissió veïnal per millores a l'abastiment d'aigua, 304 Comissió d'evacuació de la defensa passiva,305 Moviment Rialles a Cubelles,306 Grup de teatre Casal de Cultura, 307 Fundació Estapé,308 Grup d'Estudis Cubellencs Amics del castell,309 Associació de dones La Fita de Cubelles,310 Associació de veïns de Mas Trader,311 Associació de veïns de Santa Maria. Fons registrals (401 Registre civil). Fons personals (501 Charlie Rivel, 502 Manuel Puig Ribot, 503 Joan Vidal Urpí, 504 Francesc Pujades, 505 Isidre Rossell, 506 Xavier Oller, 507 Emili Maria Serra, 508 Joan Rodriguez Serra, 509 Paulina Schumann, 510 Eduard Granell Torrents, 511 Dolors Thomas, 512 Àngel Gonzalez Candalija, 513 Rosa Fonoll Ventura, 514 Josep Fillat Roig, 515 Rosa Maria Sanchez, 516 Joan Amorós, 517 Juliol Manegat, 518 Federico Esteve Escudé, 519 Antoni Cerdà, 520 Antoni Pineda i Gavaldà, 521 Maria Trives, 522 Adrià Cona, 523 Neus Capdet, 524 Josepa Vidal Rovirosa, 525 Kikus Costa, 526 Aeroglobo - José Antonio Moreno. Fons parroquials (601 Parròquia de Santa Maria de Cubelles). Fons d'empreses (701 Col·lecció Tèrmica del Foix). Fons patrimonials (801 Travé - Maristany). Col·leccions factícies (901 tríptics i cartells, 902 Premis i trofeus, 903 Quadres, 904 Llibres digitals, 905 Col·lecció de llibres locals. Els fons digitalitzats, total o parcialment són els següents: del fons de l'Ajuntament i subfons (Llibres d'actes del ple (1648/2011), cadastre de 1739, obres majors (1933/1978), llibres de Decrets (1991-2011), llibres de resolucions (2001-2007), arxiu fotogràfic de l'Ajuntament, subfons Ràdio Cubelles: cassets, revox i mini-discs, col·lecció de llibres locals, col·lecció de fulls de Cubelles, primera i segona època (fins el número 50). Altres fons: (fons Antoni Pineda - només negatius -, fons Travé Maristany: fotografies, diapositives, plaques de vidre i VHS, fons Isidre Rossell - VHS -, fons Josepa Vidal - fotografies i documents -, fons Charlie Rivel - només fotografies -, fons Joan Vidal, - només VHS i super8 -, fons Paulina Schumann, -només VHS-, fons Kikus Costa - fotografies, gravacions-, fons Emili Maria Serra - només fotografies -. Segons l'estadística dels arxius, a finals de 2017 l'arxiu comptava amb el següent contingut: documents especials: fotografies: 15.492 positius; 4.005 negatius (actualment 28.322); 5 plaques de vidre, 78.925 fotografies digitals, 15 pel·lícules, 69 vídeos, 72.674 registres sonors, 1.023 cartells, 52 plànols i 25 dibuixos tècnics. Respecte als documents sonors digitalitzats, composen un total de 40.974 minuts, i els audiovisuals 5.631 minuts. | 08074-70 | Edifici dels Serveis tècnics. Carrer Joan XXIII, 30 | Fins l'any 2013, l'arxiu municipal va estar dividit en dos emplaçaments: l'arxiu històric, que estava localitzat al Casal de Cultura des de l'any 1995; i l'arxiu administratiu, que estava ubicat a les dependències l'antic escorxador municipal (Carrer Nou, 30). L'any 1996-1997 es va realitzar una primera classificació i inventari de l'arxiu històric, i l'any 2007-2008 es va realitzar un inventari de part de la documentació dipositada a l'Escorxador municipal. Amb la construcció del dipòsit i el trasllat a les actuals dependències l'any 2013, es va organitzar l'arxiu per sèries documentals i es va procedir a renumerar i canviar les capses d'arxiu, ja que les condicions a ambdós llocs les havien malmès. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 2013 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85117-foto-08074-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85117-foto-08074-70-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85119 | Rellotge de sol de Can Rovirosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rovirosa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | La pintura està deteriorada pel pas del temps | El rellotge de sol de Can Rovirosa se situa a l'extrem dret de la façana principal d'aquest edifici, orientada a sud-oest. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat al fresc, representat en forma rectangular. El marc exterior, de traç gruixut, és de color gris. En el seu interior hi trobem, en els terç superior, una ornamentació pictòrica en color ocre. S'hi representa, a l'esquerra, un una torre o far i altres elements (semblen representar un port); al centre una figura femenina (una pastora o filadora?) i un animal (una ovella?); i a la dreta un vaixell de tres pals (possiblement una caravel·la). Aquestes pintures semblen fer referència a les activitats econòmiques de la família (ramaderia i comerç marítim). En els dos terços inferiors hi trobem el rellotge pròpiament. Consta d'un marc exterior format per un polígon compost que alterna línies rectes i corbes pintat amb un traç exterior gruixut de color daurat i un traç interior més prim interior de color ocre. L'interior d'aquest polígon està pintat d'un color ocre més clar. Dins d'aquest marc, presidint el rellotge, dins de s'hi emplaça el gnòmon. Aquest està clavat al mig d'un cercle daurat al voltant del qual, concèntricament, hi trobem tres cercles més de color ocre i daurat. No s'hi conserven les xifres horàries. Per sobre del gnòmon s'hi observa un forat a la paret que podria correspondre a l'orifici d'un altre gnòmon d'un altre rellotge més antic. | 08074-72 | Can Rovirosa, Quadra de Rocacrespa | 41.2370100,1.6620100 | 387876 | 4565931 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85119-foto-08074-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85119-foto-08074-72-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 1620 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85120 | Fons Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-charlie-rivel | XX | El fons del pallasso Charlie Rivel permet estudiar la vida de l'artista, la seva família i el context històric en el que va viure i amb el que es va relacionar. Les sèries han arribat de manera molt íntegre i en bon estat de conservació, i el fons contempla aspectes tant de la vida professional com de l'home que hi havia darrere d'ella. Destaquen especialment la sèrie de programes d'actuacions i la de retalls de premsa. Aplega la documentació fotogràfica de diversos autors. Les corresponents a actuacions tenen indicació de l'autor i, en ocasions, la datació. Respecte les fotografies familiars, s'ordenen en àlbums i es tracta de fotografies més petites. La major part de la documentació està en diversos idiomes estrangers d'àmbit europeu, en especial pel que fa als retalls de premsa. Tenim documentació en els idiomes següents: català, castellà, eusquera, alemany, francès, txec, anglès, suec, portuguès, llatí, danès, noruec, finès, neerlandès, hongarès, italià, romanès i xinès. El fons consta de 3 capses DIN-A3 (1,2 metres lineals) de papers; 24 capses mida foli prolongat (2,64 metres lineals), amb un total de 1973 fotografies, positius, paper, cartró ploma; 6 capses de trasllat (3,6 metres lineals) amb teixit, plàstic, ferro, ceràmica, metall, vidre, paper, fusta, cordes musicals i 4 vestits; 40 quadres numerats amb paper, fusta, vidre, ceràmica, ocupant 1 metre lineal; 53 cartells i dibuixos de gran format, paper, ubicats a la planera amb 2 prestatges. En total 8,44 metres lineals i dos prestatges de la planera. A l'Exposició permanent del pallasso Charlie Rivel s'hi exposa els següents materials procedents del fons: 14 elements de vestuari; 69 objectes; 2 àlbums de premsa; 24 quadres, fotos, cartells emmarcats. | 08074-73 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | Es tracta d'una donació del fons per part de la Sra. Margarita Camas, vídua de Charlie Rivel, a l'Ajuntament de Cubelles, realitzada el 24 de juliol de 1990. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 1920-83 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85120-foto-08074-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85120-foto-08074-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85121 | El Fortí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forti | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XX | El Fortí s'emplaça a la mota de Sant Pere, en una petita elevació situada a l'antiga plana deltaica del Foix, a la dreta de la seva riba. Al seu damunt actualment hi ha un xalet. Consisteix en una fortificació per emplaçar-hi nius de metralladores destinada a allotjar-hi una petita guarnició. Es tracta d'un punt de suport de les tropes que actuaven a la costa, molt pròxim a l'antiga caserna de carrabiners, amb un observatori, dos nius de metralladora, dues dependències de latrines i altre dues per allotjar-hi l'aigua, amb un camí de comunicació i una trinxera activa i coberta que vorejava el cim de la petita elevació. | 08074-74 | c. de la Mota, 3 | Aquest complex militar va ser dissenyat com a punt de suport de les tropes que actuaven a la costa. Estava a uns 140 metres d'una caseta de carrabiners situada a la platja. El fortí s'assenta sobre restes d'època ibèrica i de l'edat mitjana, quan s'hi establí el Priorat de Sant Pere. Als anys 60 dels segle XX sobre el fortí s'hi construí un xalet particular. Actualment és de propietat municipal i s'hi poden concertar visites. Aquest punt forma part de la Ruta de Defensa de la Costa senyalitzat pel Memorial Democràtic | 41.1996200,1.6703700 | 388513 | 4561769 | 1936 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85121-foto-08074-74-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85122 | Casa natal de Joan Pedro i Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-joan-pedro-i-roig | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. | XIX | Casa entre mitgeres amb dues entrades de mides diferents d'arc rebaixat. La composició de la façana és senzilla, la planta baixa és asimètrica, mentre que el segon pis presenta dos balcons situats simètricament en el context de la façana. Al tercer pis s'obren tres finestres estretes, una alineada amb un eix vertical amb el balcó inferior i les altres dues amb l'altre. El coronament és simple amb cornisa i capcer pla. | 08074-75 | c. Joan Pedro i Roig 10 | Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. A l'illa antillana es va casar amb Conxa Baró Jiménez, la família de la qual era propietària de set enginys productors de sucre, tenien negocies naviliers i banquers. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millora de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. Malgrat la seva desaparició física, el record de Joan Pedro i Roig es perpetuaria a Cubelles. L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Un dels actes va consistir en una celebració religiosa, i seguidament els representants municipals acompanyats per l'orquestra contractada per a l'ocasió, es van dirigir a la casa natal de Joan Pedro i Roig per procedir a descobrir la llosa de marbre. A la plaça de la Vila es va fer un concert musical | 41.2082500,1.6718200 | 388649 | 4562726 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85123 | Barraca de pedra seca 1221 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1221 | Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est. | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1221 s'emplaça en una petita clapa boscosa al mig de la urbanització de Mas Trader. La seva planta és circular, si bé amb certa tendència a la rectangularitat, amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 5 metres de diàmetre exterior i uns 3 de diàmetre interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i mesura 1,45 m d'alçada i 0,65 m d'amplada. Presenta un enderroc parcial de part de la coberta i del seu mur per la banda est. | 08074-76 | A la urbanització de Mas Trader | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2295700,1.6609000 | 387770 | 4565106 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85123-foto-08074-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85124 | Barraca de pedra seca 1176 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1176 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1176 s'emplaça en un bosc a 400 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és amb forma de ferradura amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 3,20 m de llargada per uns 2,50 m d'amplada, amb una alçada total d'1,80 m. Les parets, d'uns 80 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i d'uns 1,30 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. Presentava un contrafort al lateral esquerra i paret posterior, força degradats | 08074-77 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2146600,1.6506800 | 386888 | 4563464 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85125 | Barraca de pedra seca 1175 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1175 | S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1175 s'emplaça en una clariana a uns 275 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és circular amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 4 m de diàmetre exterior, uns 2,50 m d'amplada interior, amb una alçada total de 2,55 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i , d'uns 1,80 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. S'hi ha efectuat treballs de consolidació almenys en dues fases, la primera amb morter de calç i la segona amb ciment portland. Al sostre hi trobem lliris | 08074-78 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2137000,1.6499600 | 386826 | 4563359 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85125-foto-08074-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85126 | Barraca de pedra seca 1172 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1172 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1172 s'emplaça al límit d'un bosc amb camps de conreu en un bosc a 300 m al sud de Mas Peirot, just al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 4,20 m de llargada per uns 3,55 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 3 x 2,05 m. Les parets, d'uns 75 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,55 m d'amplada. | 08074-79 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2093800,1.6461600 | 386500 | 4562884 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85126-foto-08074-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85127 | Barraca de pedra seca 1173 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1173 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1173 s'emplaça enmig d'un bosc, a 350 m a l'oest de Mas Peirot, al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 3,80 m de llargada per uns 3,20 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 2,40 x 1,80 m. Les parets, d'uns 70 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,50 m d'amplada | 08074-80 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2113900,1.6431500 | 386251 | 4563111 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85127-foto-08074-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85128 | Cooperativa la Salvadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-salvadora | XX | L'edifici de la Cooperativa la Salvadora es troba ubicat al casc històric de Cubelles, a tocar de la part posterior l'església de Santa Maria. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una única planta baixa de considerable alçada, fet que ha permès que l'interior s'organitzi en dues alçades. La façana s'articula principalment a partir de dues obertures de mides homogènies, l'accés i un finestral, en arc deprimit convex. Estan cobertes per vidre i una forja senzilla de formes romboidals. La façana també presenta sòcol arrebossat, dues pilastres als extrems que donen més verticalitat al conjunt i un balcó corregut cec, que oculta la terrassa de l'edifici. Actualment, a l'edifici hi ha les dependències de l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles | 08074-81 | c. Colom, 7 | Fundada l'any 1913, tenia l'objectiu de la compravenda, fabricació i transformació d'articles de consum així com l'auxili social i el préstec entre associats. Fou impulsada pel Círcol Cubellenc i significà la primera cooperativa d'aquest tipus a Cubelles. S'establí en aquest edifici entre els anys 1917 i el 1939, moment de la seva dissolució. Posteriorment s'hi instal·là una fàbrica tèxtil i l'any 1983 fou expropiada per l'ajuntament, convertint-se des de llavors en la Casa de Cultura de la vila, que aixopluga l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles | 41.2086700,1.6731600 | 388762 | 4562770 | 1917 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85129 | Casa del Passeig de Narcís Bardají, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-narcis-bardaji-8 | XX | La casa s'emplaça en un carrer principal, el Passeig de Narcís Bardají. Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i terrassa amb afegits de pisos superiors aixecats a posteriori. La façana presenta a l'actualitat un sòcol i orla decorativa en els límits de la façana. Actualment la planta baixa és ocupada per una comerç. El segon pis es compon de 4 pilars fets de maó, d'obra vista, més amples a la base i a la part superior que al cos principal. A la part de superior les imbricacions dels maons provoquen una estètica en les obertures semblants al motllurat. Una línia horitzontal de ceràmica dona lloc al terrat, tancat per barana i tres pilarets de maó decorats pel mateix tipus de ceràmica. | 08074-82 | pg. De Narcís Bardají, 8 | 41.2079300,1.6729200 | 388741 | 4562689 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85130 | Fons Travé Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-trave-maristany | XVII-XXI | Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. La documentació conté informació, entre d'altres, de la família Gibert, promotors de la realització de la Plaça de Catalunya de Barcelona; els terrenys on va ubicar-se el Liceu i el cafè del Liceu (terrenys originaris, desamortització, etc.); documentació sobre el cafè del liceu (lloguer, administració comptable...); documentació personal, laboral i política de l'advocat, regidor de Barcelona i senador Frederic Travé escardo (1857-1938); documentació personal de Frederic Travé Alfonso i la seva muller Maria Antonia Maristany, filla dels comtes de Lavern); documentació de la família Escardó, de Cubelles. A l'Arxiu Municipal, on està dipositat, hi ocupa 16 metres lineals de documentació dels segles XVII a XXI, en paper, negatius, plaques de vidre, VHS i bobines de super-8. També hi ha una col·lecció de postals d'arreu del món rebudes per la família Travé i donades per amics seus. Són 3382 postals circulades i unes 4000 postals no circulades | 08074-83 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. L'arxiu va traslladar-se a les dependències de l'Arxiu Municipal l'any 2016 i, des d'aleshores, està en procés de tractament i inventari. L'any 2017 es va digitalitzar el seu fons fotogràfic i els negatius, amb el resultat de 4.340 arxius | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98|94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85131 | Corral de Rocacrespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-rocacrespa | Tot i que es troba abandonat i envaït per la vegetació, la construcció es troba en un estat de conservació relativament bo, ja que les parets encara es troben dempeus. | El corral de Rocacrespa s'emplaça a mitja alçada al fondo del Castellot, a mà dreta de la carretera BV-2115, per sobre d'uns camps de vinya. Es tracta d'un corral parcialment enrunat de morfologia quadrangular de 16m de llarg per costat i prop de 330m2 d'extensió. La construcció de tres de les quatre cares de l'edifici combina l'obra de maçoneria, lligada amb fang, amb les parets de tàpia, amb una alçada total conservada de prop de 2m. La darrera cara, la d'accés, està completament realitzada en pedra seca i maçoneria lligada amb fang a trams. La porta, amb blocs escairats als brancals i com a llinda hi té una biga de fusta encara conservada. | 08074-84 | Fondo del Castellot | Lloc propietat de la família Rovirosa, posseïdors de la quadra de Rocacrespa i nombrosos terrenys al voltant des del segle XVI | 41.2368300,1.6650500 | 388130 | 4565907 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85131-foto-08074-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85132 | la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-20 | Edifici abandonat en molt mal estat de conservació. A part de les deixalles que hi ha al seu interior, que són molt nombroses, també es pot veure com la teulada s'està fent malbé deixant entreveure moltes obertures | La Caseta s'emplaça a tocar de la carretera BV-2115, concretament en una corba situada al km.5. És un edifici aïllat de tendència quadrangular amb eixos llargs de gairebé 15m de llarg i una àrea d'aproximadament 82m2. L'edifici, que té totes les obertures tapiades excepte una porta a la banda sud, té les parets amb sòcol de maçoneria amb fang i recreixement de tapia fins una alçada de 4,5m a la façana nord i de 3,5 a la façana sud. L'edifici es troba coronat per un sostre a una vessant vers la façana principal. L'interior de l'edifici, en molt mal estat de conservació, permet veure encara l'esquelet de bigues de fusta que sustentava una primera planta així com la teulada, que conserva bona part de les bigues i també la seva coberta d'encanyissat, sobre de la qual s'hi poden observar les teules. | 08074-85 | El Quintal | 41.2328100,1.6676200 | 388339 | 4565458 | 08074 | Cubelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85132-foto-08074-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85133 | Molí de l'Estapé / Molí de l'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestape-moli-de-lestaper | MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XVII | El Molí de l'Estapé s'emplaça a la riba esquerra del Foix, en una plana agrícola a 150 metres a l'est de l'ermita de Sant Pau. Es tracta d'un mas de dos cossos primaris de planta i pis i altres annexos adossats posteriorment. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a sud, compta amb dos portals, un a cada cos, ambdós carreuats i d'arc escarser. Davant del portal dret s'hi ha construït en temps recents un porxo de quatre arcades de mig punt, tres frontals i una lateral. A la planta pis del cos de l'esquerre, el més antic, hi trobem una única finestra, rectangular, centrada sobre el portal. A l'esquerra d'aquesta hi ha un rellotge de sol, mentre que a la dreta hi ha un finestró. Pel que fa al cos de la dreta, de major amplada, hi trobem dues llums, també rectangulars que donen a la terrassa amb barana d'obra construïda sobre el porxo abans descrit. A l'esquerra d'aquesta terrassa hi ha una escultura de Sant Pau procedent de l'ermita de dedicada a aquest sant, situada a les immediacions. Corona la façana un ràfec amb tortugada. Al sud d'aquest edifici, a uns vint metres de distància, hi ha un altre edifici on s'hi situava el molí fariner. | 08074-86 | c. de Mas Trader, 12 | Segons mossèn Avinyó aquest molí s'identifica amb el que en el segle XVI rebé els noms de mas d 'en Fuster, mas de na Fustera o molí d'en Fuster. En un capbreu de 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster 'tenien un molí a Gallifa'. La família Fuster està relacionada amb Gallifa des de 1485, on posseïen un mas, el 'Mas d'en Fuster', documentat com a tal des de 1563. Virella (1991) documenta el 'Molí de na Fustera' entre els anys 1600 i 1725. Aquesta associació entre els topònim del 'Molí del Fuster' amb el de l'Estaper presenta alguns interrogants ja que Martínez (2010) en un testament de 1650 que Elionor Ramona, vídua de Nicolau Estapé, dóna al seu net Ramon Estapé 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. Al Llibre Verd parroquial de 1655 s'esmenta també 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. El fet que el 1725 Virella (1991) trobi encara referències documentals al 'Molí de na Fustera' pot indicar, o bé una pervivència del topònim, o que es tracti de dos molins diferents. El 1702 i 1716 Pau Fontanals, gendre de l'Isidre Estaper , en resulta propietari, trencant el llinatge del cognom Estaper. El 1838 la propietat del molí continua en mans de la família Fontanals. A partir d'aquí la propietat canvia de mans diverses vegades fins que l'any 1960 va ser adquirida per la família Carreras, que en manté la propietat. | 41.2166000,1.6651700 | 388106 | 4563661 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Aquest bé també ha estat escrit amb el nom de 'molí de l'Estaper' | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85134 | Olivera del molí del Salze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-moli-del-salze | En els darrers anys, després d'una etapa d'abandó, està sent recuperada pel seu propietari. | L'olivera del Molí del Salze s'emplaça a uns 75 metres a l'oest d'aquest edifici, en un marge d'un cap de conreu. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions de l'espècie 'Olea europaea'. Tot i que a la base aparentment s'aprecia que es tracta d'una única soca, aquesta es bifurca generant dos troncs. Mesura uns 3,70 m de diàmetre, un cop la soca ja s'ha bifurcat, fet que en dificulta extrapolar-ne una edat. Sigui com sigui les seves dimensions la converteixen amb total seguretat en una olivera centenària, segurament de diversos centenars d'anys, potser mil·lenària | 08074-87 | A uns 75 metres a l'oest del Molí del Salze | En els darrers anys, després d'una etapa d'abandó, està sent recuperada pel seu propietari. En la tradició familiar s'ha perpetuat la creença que 'aquesta olivera havia vist passar els romans'. | 41.2304000,1.6691400 | 388462 | 4565188 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85134-foto-08074-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85134-foto-08074-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||
| 85135 | Exposició del pallasso Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exposicio-del-pallasso-charlie-rivel | XX | La col·lecció de Charlie Rivel està ubicada en algunes de les dependències de la planta baixa del castell de Cubelles. La col·lecció està integrada per objectes diversos relacionats amb la trajectòria professional del pallasso Charlie Rivel (Josep Andreu Lasserre), el qual va néixer a Cubelles. La col·lecció conté vestuari divers d'ell i de la seva filla, Paulina Rivel, com el vestit samarreta vermella, americana, barrets, bastó de Charlot, perruques, mitjons, vestits de pedreria, utensilis de maquillatge, entre d'altres. Conté partitures, obres d'art relacionades amb la figura del pallasso, com una litografia, pintures a l'oli, cartells anunciadors, dibuix al carbó, fotografies. El premis i reconeixements rebuts són destacables quantitativament en la col·lecció, com diplomes, medalles, plaques commemoratives, premis, guardons. Destaca també alguns béns mobles com la cadira que era habitual a les actuacions, o els seus instruments de música personal | 08074-88 | pl. del Castell, 1 | Sota el nom de Charlie Rivel Hall, i recollint el desig del mateix artista, i gràcies a la donació feta per la Sra. Margarita Camas Reig, naixia la mostra de les seves pertinences professionals i personals, el 26 de juliol de 1990. La sala va obrir les portes, coincidint amb el setè aniversari de la mort del pallasso, en un espai situat a les Galeries del passeig Narcís Bardají, en un espai cedit per la Caixa de Pensions de Barcelona a l'efecte. El 16 de març de 2006, es va inaugurar el seu emplaçament actual, al Castell de Cubelles, rebatejat com Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85135-foto-08074-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85135-foto-08074-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85136 | Rellotge de sol de Cal Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-capdet | XIX | Restaurat en els últims anys | El rellotge de sol de Molí de Cal Capdet està ubicat està ubicat en la mitgera de les dues construccions annexes, de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. Consisteix en un rectangle de color negre delimitat per un traç gruixut negre. A la part superior, apareix la data de 1857 emmarcada en un motiu geomètric. A sota lleugerament descentrat a la dreta respecte l'eix de simetria, hi trobem el gnòmon. Per sota d'aquest, a partir d'un semicercle de color negre que emula el sol, hi ha dibuixats una sèrie de raigs assenyalen les hores. Entre aquests, uns segments més curts assenyalen les mitges hores. Al perímetre s'hi representen les xifres horàries | 08074-89 | pl. de la Vila 5 | 41.2084300,1.6723600 | 388695 | 4562745 | 1857 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85136-foto-08074-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85136-foto-08074-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 849. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85137 | Monòlit commemoratiu de la rehabilitació del nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-de-la-rehabilitacio-del-nucli-antic | XX | El monòlit es compon d'un pilar de base quadrada de pedra artificial repicada i motllurada de 95 cm d'alçada i 50 cm d'amplada. A la cara principal apareixen els escuts de la Generalitat de Catalunya i de Cubelles. Està tallada en biaix a la part superior, on hi ha col·locada una placa de marbre amb la inscripció commemorativa de la inauguració de la rehabilitació del nucli antic el dia 18 de setembre 1998, de la mà del molt honorable Pere Macias i Arau, conseller de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya, essent alcalde l'il·lm. Sr. Joan Vidal i Urpí | 08074-90 | c. Major | 41.2081600,1.6726300 | 388717 | 4562715 | 1998 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85137-foto-08074-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85137-foto-08074-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85138 | La creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-4 | XX | La creu es troba ubicada al carrer homònim, al centre de Cubelles i a tocar de la intersecció amb el carrer Sant Antoni. Es tracta d'un monument compost per un parterre amb plantes junt amb una creu amb pedestal amb unes dimensions de 430 x 140 x 85 cm i, a aproximadament tres metres, una llosa o placa de granit on hi ha la següent inscripció: L'AJUNTAMENT / I VILA DE CUBELLES / EN RECORD A LES / VÍCTIMES D'UNA / GUERRA QUE NO / HAURIA D'HAVER ESTAT/ 11-IX-1979. El conjunt es troba envoltat de trànsit rodat del carrer de la Creu i el parterre també serveix com a tram central d'un pas de vianants. | 08074-91 | c. de la Creu s/n | Durant la Guerra Civil es va destruir una creu de terme que la família Oliver havia col·locat, en data indeterminada, a l'extrem de la seva era. Els mateixos propietaris van proposar a l'ajuntament que la restablís i li va cedir un terreny amb aquesta finalitat. La creu, extreta l'any 1940 del cementiri per Joan Adrià (qui també en va fer el pedestal i la placa), es col·locaria a la que s'anomenà «Plaza de la Cruz y de los Mártires», que seria un homenatge als «Caídos por Dios y por España». No obstant, sembla que la creu actual no és la que es va extreure del cementiri i que es va substituir en algun moment indeterminat de les dècades de 1950-1960. L'any 1979, el partit d'Esquerra Republicana de Catalunya demana el canvi de localització de la creu i la instal·lació d'una nova placa en record de totes les persones mortes durant la Guerra Civil. | 41.2091400,1.6763300 | 389029 | 4562819 | 1940 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Joan Adrià | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85139 | Rellotge de sol de Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-guineu | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | El rellotge de sol de Mas Guineu se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma circular, recordant la seva morfologia a un rellotge de butxaca. El gnòmon presideix el rellotge. D'ell neix una circumferència de color gris de traç gruixut que emmarca el rellotge pròpiament dit. Per sobre d'aquest element s'hi dibuixa un altre semicercle del mateix color però de traç més prim que recordaria a l'anella de la que penjaria una cadena en un rellotge de butxaca. Dins del cercle de traç gruixut s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '8-9-10-11-12-1-2-3-4'. Per sota del gnòmon, dins del cercle gris s'hi representa l'astre rei, en forma d'un semicercle de color daurat. D'ell surten una sèrie de raigs pintats de color negre que assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. A la meitat inferior del cercle trobem un arc horitzontal de color daurat. | 08074-92 | Mas Guineu | 41.2063800,1.6509700 | 386898 | 4562545 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85139-foto-08074-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85139-foto-08074-92-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||||
| 85140 | Ramal B1 de la carrerada del Coll d'Arques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramal-b1-de-la-carrerada-del-coll-darques | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Es tracta d'un ramal de la carrerada del Coll d'Arques / Camí de la Segarra. La carrerada travessa la serralada Litoral per de la pista asfaltada que porta a la urbanització de Trencarroques. Després de passar la masia de la Creu es desvia en sentit sud-oest seguint en direcció a la urbanització, s'enfila vers el punt més alt de la carena, que és el vèrtex de les Tortes. En arribar al cim, on hi ha un dipòsit, la carrerada segueix en sentit descendent per l'avinguda de Clariana i pel carrer Via Làctia de la urbanització Trencarroques. A partir de la plaça d'Andròmeda segueix el límit del terme municipal de Cubelles. Uns 500 metres més avall se separa definitivament de Cubelles per enfilar el camí descendent vers el nucli de Cunit. | 08074-93 | Nord-oest del municipi | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Rovira, Miralles, 1999). La carrerada del coll d'Arca o camí de la Segarra és una de les carrerades més important d'entrada i sortida del Penedès i del camp de Tarragona per anar als Pirineus o a la Segarra. També era utilitzada per anar a la fira de Santa Coloma, sens dubte la més important de totes aquestes comarques. Antigament era el camí carreter que feia servir la gent de Clariana i la Gornal per anar a Cunit. | 41.2245800,1.6447700 | 386409 | 4564573 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85140-foto-08074-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85140-foto-08074-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85140-foto-08074-93-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També coneguda amb el nom de camí de la Segarra. Identificada amb el codi B1 a l'obra de Rovira i Miralles (1999). | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85141 | Ramal B2 de la carrerada del Coll d'Arques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramal-b2-de-la-carrerada-del-coll-darques | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Es tracta d'un ramal de la carrerada de Santa Coloma a Cunit que en bona part es troba enquitranat i convertit en una carretera que mena a les moltes urbanitzacions que hi ha a la zona. La carrerada travessa la serralada Litoral per la pista asfaltada que porta a la urbanització de Trencarroques i que després de passar la masia de la Creu, s'enfila vers el punt més alt de la carena, que és el vèrtex de les Tortes. Concretament surt de la collada que hi ha abans d'arribar al vèrtex i davalla pel fondo dins tronar la carretera que porta a la urbanització de Mas Trader. En aquest tram descendent es conserva algun tram entre marges, al costat de l'actual carretera. Ja no es deixa aquesta via dins arribar al poble de Cubelles. | 08074-94 | Centre i nord-oest del municipi. | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Rovira, Miralles, 1999). La carrerada del coll d'Arca o camí de la Segarra és una de les carrerades més important d'entrada i sortida del Penedès i del camp de Tarragona per anar als Pirineus o a la Segarra. També era utilitzada per anar a la fira de Santa Coloma, sens dubte la més important de totes aquestes comarques. Antigament era el camí carreter que feia servir la gent de Clariana i la Gornal per anar a Cubelles i Vilanova. | 41.2239400,1.6535900 | 387148 | 4564491 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85141-foto-08074-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85141-foto-08074-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85141-foto-08074-94-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També coneguda amb el nom de camí de la Segarra. Identificada amb el codi B2 a l'obra de Rovira i Miralles (1999). | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85142 | Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencarroques | SUSANNA, I., LLENAS, M., MADURELL--MALAPEIRA, J. (2013) Memòria de la intervenció paleontològica preventiva al Sector de Trencarroques (Castellet i la Gornal, Alt Penedès).Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 11355. | El material fòssil és molt ric i es troba exposat tant a la meteorització com al possible espoli | El jaciment paleontològic de Trencarroques es troba ubicat entorn el vèrtex que separa els límits dels termes municipals de Cubelles, Castellet i la Gornal i Cunit, en un espai ocupat per la urbanització Costa Cunit i el seu entorn. Es tracta d'un jaciment de vertebrats fòssils, situat inicialment en una zona de rebliment càrstic emplaçat entre arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià sup, Miocè inferior). L'any 2013 s'hi va dur a terme una intervenció paleontològica en la qual es van recuperar de diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. En quan a les restes de microvertebrats les restes post-cranials de lagomorfs són molt abundants però no disposen de cap resta detognàtica. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica a nivell de gènere i/o espècie. Les dades obtingudes no permeten establir una edat cronològica precisa per al jaciment. L'obtenció de restes d'arvicòlids permeten situar el jaciment dins del Plio-Pleistocè, però sense més precisió. | 08074-95 | Entorn la urbanització Costa Cunit | En Jordi Cirés (cap de l'Àrea de cartografia geològica de l'Institut Geològic de Catalunya) va comunicar a l'ICP en el mes de març de 2013 que els geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré que estaven realitzant una cartografia geològica es varen trobar amb un jaciment de vertebrats fòssils, i l'ICP ho comunica al SAP el 21 de març de 2013. També en data de 21 de març en Joan Madurell, en Jordi Cirés, en David Albalat, n'Aleix Mallofré, en Miquel Vila (IGC) i en Jordi Galindo (ICP) visiten el lloc. En data de 24 de maig de 2013 els paleontòlegs Ivette Susanna i Manel Llenas de l'ICP realitzen una prospecció amb recol·lecció de mostres per a l'obtenció de microvertebrats. | 41.2355900,1.6417700 | 386177 | 4565800 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85142-foto-08074-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85142-foto-08074-95-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 125 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||||
| 85143 | Processó de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-antoni-de-padua | La processó de Sant Antoni de Pàdua es realitza entorn la diada del sant, el dia 13 de juny. S'inicia al vespre a l´església Santa Maria de Cubelles i acaba davant de la capella de Sant Antoni de Pàdua. Consta d'una missa en honor al Sant que tradicionalment es realitzava al carrer just davant de la capella de Sant Antoni, si bé en els darrers anys s'ha dut a terme a l'església de Santa Maria. És tradicional la benedicció de panets. Al final es reparteix coca i vi als assistents | 08074-96 | Capella de Sant Antoni de Pàdua (C. Sant Antoni de Pàdua, 33) | Sant Antoni de Pàdua, és un dels sants més venerats als Països Catalans. A Cubelles, aquesta festa es va recuperar el 13 de juny de l'any 1997, quan un grup de persones va posar-se d'acord per restaurar l'ermita que hi ha al carrer Sant Antoni i van començar a organitzar la celebració religiosa. De fet aquest grup d'amics de Sant Antoni de Pàdua, també s'encarreguen de mantenir en perfecte estat l'ermita al llarg de l'any. La reforma de l'ermita, propietat de la família Riba, no hagués estat possible sense la col·laboració tant de diversos professionals del ram de la construcció com d'altres col·laboradors esporàdics que van fer les seves aportacions econòmiques | 41.2090100,1.6755700 | 388965 | 4562805 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 63 | 4.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 85144 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-2 | XX | Des de fa més de 30 anys, es celebra a Cubelles la Festa de la Verema durant tres dies de la primera quinzena del mes de setembre. Després de la tradicional Trepitjada de Raïm i tast del primer most que es duu a terme el primer dia de la Festa, es fan multitud d'actes lúdics i culturals, entre ells destaquen concerts a diferents places de la vila, tallers de cuina, tastos de vins, cercaviles i trobades de col·leccionistes de plaques de cava, entre d'altres | 08074-97 | places de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||||||
| 85146 | Ramal A2 de la Carrerada de la Cerdanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramal-a2-de-la-carrerada-de-la-cerdanya | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders | El camí està en part perdut, fruit de l'abandó i de la construcció de carreteres. | El ramal A2 de la Carrerada de la Cerdanya es troba ubicat entre la Quadra de Rocacrespa i les Estoreres i arrencaria a tocar del km 5,4 de la carretera BV2115. Es tracta d'un antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Es tracta d'una pista que serpenteja des del seu inici al Fondal del Castellot en direcció nord/nord-est passant per la vessant de llevant de la Talaia en direcció cap a les Gunyoles, on es divideix el camí en direcció a Font-rubí i a Sant Sadurní d'Anoia. | 08074-99 | Cubelles | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès | 41.2352700,1.6645300 | 388084 | 4565735 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85146-foto-08074-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85146-foto-08074-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85146-foto-08074-99-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | El ramal A2 de la Carrerada de la Cerdanya es troba ubicat entre la Quadra de Rocacrespa i les Estoreres i arrencaria a tocar del km 5,4 de la carretera BV2115. Es tracta d'un antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya.Es tracta d'una pista que serpenteja des del seu inici al Fondal del Castellot en direcció nord/nord-est passant per la vessant de llevant de la Talaia en direcció cap a les Gunyoles, on es divideix el camí en direcció a Font-rubí i a Sant Sadurní d'Anoia. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||
| 85147 | Fons documental de Cubelles a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-cubelles-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es troben dipositats un total de 233 documents que fan referència a Cubelles (incloent-hi els que fan referència als antics límits, amb Vilanova i la Geltrú). S'hi poden trobar pergamins, cartes reials, plànols, plets civils, processos, causes del consolat i Tribunal de comerç. A banda dels documents més antics, destaca, pel seu valor simbòlic l'expedient separació dels termes de Cubelles i Vilanova</p> | 08074-100 | Arxiu de la Corona d'Aragó (c. dels Comtes, 2, Barcelona) | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó, originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, altres fons històrics.</p> | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85147-foto-08074-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85147-foto-08074-100-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 85148 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-29 | MIRET, J., MIRET, M. (2009): Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles. II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona, p. 53-61 | El Camí Ral s'ubica a l'actual carretera C31 i que, d'antuvi, comunicava diferents poblacions de la costa i el prelitoral de Garraf i Baix Penedès en direcció a Tarragona. Aquest, comptaria amb diferents ramals que entraven a la vila i anaven en direcció cap a l'interior, cap a l'actual carretera BV-2115, o cap els molins prop del riu Foix. Per aquesta darrera raó, també se'l coneixia com a camí Molinant o Moliner quan anava en direcció a Vilanova. Aquest tram de camí públic tenia al voltant pous (com el Pou de les Ànimes, a tocar del camí, o el del Comú, situat al ramal de l'actual carrer Sant Antoni en direcció a l'Arboç) i recs. Però també comptava amb infraestructures privades situades a redós del camí. Entre ells, diversos hostals ja ben documentats entre els segles XVI-XVIII, quadres, cases, etc. Actualment, el Camí Ral és la principal artèria que creua Cubelles en direcció nord-est/sud-oest i que articula bona part de la població. Ara, com d'antuvi, també s'hi troben diferents serveis públics i privats durant el ser recorregut per la vila. | 08074-101 | ctra. C31 i diferents ramals a tota la vila | Notícies històriques des del segle XVI, però probablement s'hagi de remuntar a temps més pretèrits, com a mínim des de l'articulació de bona part dels municipis de la costa durant l'alta edat mitjana. | 41.2075800,1.6735500 | 388793 | 4562649 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | ||||||||||
| 85149 | Viaducte del ferrocarril sobre el riu Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-del-ferrocarril-sobre-el-riu-foix | LACUESTA, R. GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona | XIX | El viaducte del ferrocarril sobre el riu Foix s'emplaça al sud-oest del nucli històric de Cubelles, entre el carrer Pla de Sant Pere i l'avinguda de la Riera. Consisteix en un pont per tal que la línia ferroviària entre Vilanova i Valls superi el curs del riu Foix. Malgrat les reformes de què ha estat objecte el viaducte conserva els seus trets essencials originals: vuit trams recolzats sobre dos estreps i set rotundes piles amb tallamars semicilíndrics, fets originalment amb carreuat de pedra i paredat adobat, i després amb fàbrica de totxo i formigó. Acabats en una imposta motllurada, sostenen una biga contínua de formigó armat per on discorren els rails de ferro | 08074-102 | Entre el carrer Pla de Sant Pere i l'avinguda de la Riera | L'enginyer Celso Xaudaró Rovira va projectar l'any 1877 la línia ferroviària Valls-Vilanova de 90 quilòmetres de longitud. El mateix any el rei Alfons XII concedí l'autorització per construir-la al vilanoví americano Francesc Gumà Ferran, que hi ha posar les seves energies i diners per aconseguir-la, malgrat l'obstacle que suposava perforar el massís del Garraf pels penya-segats de les costes. Poc després es constituïa la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona. El 10 de juliol de 1878 s'inauguraven les obres del ferrocarril a Vilanova i el 27 de setembre de 1881 hi arribava el tren des de Barcelona. Tot seguit es van iniciar els treballs per continuar la línia fins a Valls. En aquest marc es construí aquest viaducte sobre el riu Foix, projectat i signat pel mateix Xaudaró el 16 d'octubre de 1880 i executat per la Maquinista Terrestre i Marítima el mateix any, amb un tauler de bigues de gelosia de 117,6 metres de longitud sobre vuit trams de 14,64 metres cadascun. La línia va quedar enllestida el 1883, però l'octubre de 1913 una riuada va destruir bona part del viaducte, per la qual cosa es va haver de fer, sobre els estreps i pilars que havien quedat dempeus, una estructura provisional de fusta, portada a terme en pocs dies per una brigada de la Compañía de los Ferrocarriles MZA. El febrer de 1915 la Maquinsta elaborava el projecte d'un pont d'acer el qual un cop construït va perdurar fins a ser substituït per l'actual llosa de formigó | 41.2030900,1.6720800 | 388662 | 4562152 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85149-foto-08074-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85149-foto-08074-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Celso Xaudaró Rovira | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 | |||||||
| 85150 | El geni i la força bruta - Monument de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-geni-i-la-forca-bruta-monument-de-l11-de-setembre | XXI | El geni i la força bruta (Monument de l'11 de setembre) es troba ubicada a la plaça de Santa Maria, al bell mig del casc històric de Cubelles. El monument es troba assentat sobre un pedestal compost per tres cubs quadrangulars de volums diferents. Al damunt hi trobem l'escultura, realitzada en acer corten, que té unes dimensions de 350cm d'alçada per una amplada de 150cm. Es tracta d'un conjunt abstracte on una figura sembla sostenir una altra que alça un braç, tot plegat combinant formes arrodonides amb angulositats. L'autor comentà «amb aquesta escultura vull representar la força bruta, tosca, intentant oprimir la subtil expressió del ser; amb l'ús de dos materials tan antagònics, plasmo la impossibilitat de la força de matar el geni, la rauxa, el seny, ... com durant l'11 de setembre del 1714, on la força no va poder acabar amb el geni i l'esperit català». | 08074-103 | pl. de Santa Maria | Realitzada per Anselm Cabús Torra al Centre d'Art 'la Rectoria' de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració de l'ajuntament de Cubelles, la Generalitat de Catalunya i AUCAT. Fou inaugurada pel Sr. Damià Calvet el 21 d'abril de 2002, Director General d'Arquitectura i Urbanisme. | 41.2085200,1.6727400 | 388727 | 4562754 | 2002 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85150-foto-08074-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85150-foto-08074-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Anselm Cabús i Torra | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.