Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47911 | Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-dosrius | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 18. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 134. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638-645. DEL CAMPO I JORDÀ, Ferran (1998). Castells Medievals. 20 castells i 68 torres de guaita del Maresme. [Figueres]: Brau, p. 38-41. GEL I ARNÓ, Rosa (1989). 'Històries del Dosrius d'aquell temps'. El Comú, núm. 6, p. 37. GRAUPERA, Joaquim (2012). L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art, p. 57-59. GRAUPERA, Joaquim. 'El castell de Dosrius a la Baixa Edat Mitjana'. Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera. 11 de gener de 2014. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. MALLORQUÍ GARCIA, Elvis (2004). 'El Castell de Dosrius a partir de l'inventari de 1315'. Duos Rios, núm. 3, p. 29-40. PÉREZ GONZÁLEZ, J. M.; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, M. A.; CAMPS I SORIA, J. (2014). Enciclopèdia del Romànic a Catalunya. Barcelona, volum III. Aguilar de Campoo, Palencia: Fundación Santa María la Real; [Barcelona]: Museu Nacional d'Art de Catalunya, p. 1684. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Col. Catalunya Romànica, 20. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 488-490. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 66-69. SANTOS HERMOSA, M. Gemma (2000). 'El castell de Dosrius a l'Edat Mitjana: del senyoriu eclesiàstic a la baronia'. L'arquitectura militar medieval. Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 103-112. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 19-21. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 36-37. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XI-XII | Força enrunat. Només resta dempeus un dels seus murs. | <p>Restes del castell situades dalt d'un turó damunt del nucli urbà de Dosrius, dominant tota la plana i la resta de cims que envolten el terme municipal. Es conserva un tram del mur que tancava el recinte per la banda de tramuntana. Està bastit en pedra de granit de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. Amida, aproximadament, uns 16 metres d'alçada per uns 10 metres de llargada i una amplada d'un metre. A la cara de migdia s'observen diversos forats de bastida d'obertura quadrada, mentre que a la banda de tramuntana es conserven un total de vuit espitlleres disposades a dos nivells. Són d'obertura rectangular i estan emmarcades en pedra desbastada i algun carreu de pedra. Aquestes restes fan pensar en un possible recinte de planta rectangular i mides petites, que probablement tenia més d'un pis superior. Per la banda de migdia s'observen algunes reparacions efectuades al parament de factura recent. L'abundant vegetació que cobreix el cim del turó no permet observar cap més resta d'aquest edifici.</p> | 08075-1 | Turó del castell de Dosrius - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La primera referència documental directa del castell de Dosrius és de l'any 1073, quan Azaladardis i Berenguer Ató el van vendre a Gerbert Miró, que poc després el va donar al monestir benedictí de Sant Pere de Casserres (Osona): 'Cum castro que vocatur duorum rivorum' (Subiñà, 2017: 27). Dins del segle XII, en un document datat l'any 1114, apareix mencionat com el castell de 'Duos Rivos'. Posteriorment, l'any 1128 es torna a mencionar el terme del castell amb el nom 'Duorum Rivium'. Malgrat aquestes referències, el terme de Dosrius ja apareixia documentat l'any 936 i l'any 1017, en aquest cas inclòs dins del terme del castell de Montalt (aquesta és la darrera referència on apareix mencionat aquest castell). L'any 1018, en un testament fet pel diaca Guillem de Dosrius, es menciona que aquest personatge tenia una torre o casa forta a Dosrius, amb masos, molins, terres, vinyes, etc. Tot i això, no es pot assegurar que estigui relacionat amb la fortalesa dosriuenca. Entre el segle XII i la primera meitat del segle XV, el castell depenia del priorat de Sant Pere de Caserres (Osona) com a senyor propietari del terme, i dels llinatges dels Dosrius i els Cartellà com a feudataris encarregats del domini útil de les propietats. Hi ha constància documental dels Dosrius des de l'any 1143. Bernat de Dosrius és el primer castlà documentat d'aquesta nissaga, el qual l'any 1171 testa en favor del seu fill tant el castell com els seus termes. Posteriorment, el 1177 es signa una concòrdia sobre el castell entre el prior de Casserres i Bernat de Dosrius. L'any 1214, el castell passa a mans dels Cartellà pel matrimoni de Saura de Dosrius amb el senyor de Maçanet de la Selva, Vidreres i Tordera, Bernat de Cartellà. Aquesta possessió passà de pares a fills fins que, finalment, l'any 1453 Elisabet de Cartellà comprà el monestir de Sant Pere de Casserres, amb el domini directe i al·lodial del castell amb els seus termes (Canyamars inclòs), convertint-lo en la Baronia de Dosrius. D'aquesta manera, els antics castlans passaren a ser els propietaris del castell i del domini del territori. Elisabet fou l'última Cartellà senyora de la castlania de Dosrius, donat que l'any 1437 s'havia casat amb Galceran Montserrat de Sentmenat, senyor del castell de Santa Fe de Sagarra. A finals del segle XV (1480), el domini del castell de Dosrius estava ja en mans dels descendents de la família Sentmenat (durant dues generacions, les hereves es casaren amb membres de la seva pròpia família). A partir del segle XVI i bona part del XVII, els barons es van succeïnt fins que l'any 1690, el rei Carles II otorga el títol de primer marquès de Castelldosrius a Manuel de Sentmenat-Oms de Santpau i de Lanuza. La propietat del castell ha seguit en línia familiar dels Sentmenat fins a l'actualitat, essent l'actual marquesa Ágata Ruiz de la Prada i Sentmenat. Segons un document del fons del Marquès de Castelldosrius datat a principis del segle XVII, en aquesta època, el castell estava destruït (Capdevila et al., 2018: 29). Fins a mitjans del segle XX, sota de les restes del castell hi havia una masia masoveria.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47911-foto-08075-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47911-foto-08075-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47911-foto-08075-1-3.jpg | Legal | Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El darrer tram d'accés al castell és difícil i cal grimpar alguns metres fins arribar a l'estructura. | 85|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||
| 47912 | Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria | <p>ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 17, 20, 21, 36, 42, 49, 58, 66-67. ALSINA, Neus et al. (1994). L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria. Dosrius: Arxiu Històric Municipal de Dosrius (inèdit). ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 125-127. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 21-23, 26, 27, 30, 33, 59, 134, 149, 155, 156, 219. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.01/001. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 62. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9-10. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1989). 'L'església de Sant Iscle i Victòria (I)'. El Comú, núm. 6, p. 14-17. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1989). 'L'església de Sant Iscle i Victòria (II)'. El Comú, núm. 7, p. 9-11. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 66-67 (doc. 26). RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 19, 26-27. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Església de planta basilical d'una sola nau amb tres capelles laterals per banda i un absis poligonal capçat a ponent. La nau està coberta per una volta de creueria de cinc trams, separats per arcs torals apuntats. Alhora estan sostinguts per una sèrie de capitells adossats al parament i esculpits amb les figures dels evangelistes i altres imatges. Les arestes s'uneixen a la part superior amb claus de volta circulars i esculpides. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. Cal exceptuar la primera capella de la banda de tramuntana, la qual està coberta amb una volta apuntada, s'obre a la nau mitjançant un gran arc apuntat adovellat i dóna accés al campanar. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut amb una volta de creueria rebaixada i delimitat amb una barana de pedra amb rosetons esculpits. Sota el cor hi ha l'accés al baptisteri, situat a la banda de tramuntana, i a la capella del Santíssim (amb absis semicircular), situada a migdia. Ambdues construccions estan cobertes amb voltes d'aresta i tenen rosetons circulars amb vitralls policromats. A la banda de tramuntana, al costat del baptisteri, hi ha el campanar i a continuació la sagristia, connectada amb la rectoria vella mitjançant un passadís alçat damunt del carrer. La nau s'ilumina amb finestres d'arc de mig punt adovellades i decorades amb vitralls policromats emplomats. Estan situades a l'absis i al mur de migdia de la nau. La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. L'intradós està motllurat i decorat amb feixos de columnes, amb els basaments ornamentats i els capitells esculpits amb testes angelicals i éssers fantàstics. Damunt de la llinda hi ha un timpà amb guardapols motllurat i decorat amb una venera d'estries radials esculpida a la pedra. Damunt del portal, tancat amb una porta metàl·lica, hi ha un rosetó adovellat amb vitralls emplomats. A la part superior del parament hi ha un finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, que correspon a un sobrealçat de la coberta efectuat en època contemporania. Emmarcant la façana de la nau hi ha els rosetons corresponents al baptisteri i a la capella del Santíssim. Són circulars, bastits en pedra esculpida i presenten una motllura superior feta amb maons, que integra arcs de descàrrega. Tant la nau com l'absis estan reforçats per l'exterior amb contraforts de pedra, que originàriament incorporaven les canals i gàrgoles de desguàs de la coberta gòtica. A l'extrem sud-oest de l'edifici, envoltant bona part de l'absis i de la façana de migdia, hi ha la rectoria nova (edificada entre els anys 1943-48). Al seu costat, adossat a l'absis, hi ha un petit volum circular de secció cilíndrica i bastida amb maons, que integra les escales d'accés al pis superior de la sagristia.</p> | 08075-2 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>La primera notícia documental directa de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria apareix en una visita pastoral data el 16 de gener de 1304. En aquesta s'indica que tenia un sol altar dedicat a Sant Iscle. Tot i això, i tenint en compte que el terme de Dosrius està documentat des des l'any 936 i el castell des del 1073, cal suposar que hi havia un edifici anterior (de fet, l'any 1171, el temple apareix mencionat en el testament de Bernat de Dosrius) . En posteriors visites pastorals (anys 1308 i 1313) es continua mencionant només l'altar de Sant Iscle, fins que l'any 1374 apareix citat un altre altar dedicat a Santa Victòria (entre d'altres). Les referències documentals als altars del temple continuen durant el segle XV (anys 1406, 1407, 1439 i 1497). L'edifici actual és conseqüència dels següents fets: l'any 1512, el Vicari General concedeix una llicència als obrers de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius per construïr una capella i, damunt d'ella, el campanar (és el naixement de la capella gòtica de la banda de tramuntana i del campanar actual). Posteriorment, l'any 1526 es formalitza la construcció de l'església al mateix lloc de la vella, fet documentat en el contracte signat entre el sr. Thomàs Barça (mestre de cases) i els síndics de Sant Iscle i Santa Victòria (d'aquesta documentació es dedueix que el temple antic era d'una sola nau i estava capçada per un absis). Durant els segles XIX i XX, el temple és objecte de diverses reformes. Probablement a finals del segle XIX s'aixeca la teulada damunt de les voltes de la nau, creant un espai sobrealçat anomenat com el 'quarto de les òlibes'. Aquest espai protegeix la primitiva coberta, en la que s'observen els tremujals i els senyals de l'antiga teulada marcada damunt del morter de calç. Dins d'aquest espai també es conserva el torn manual utilitzat per pujar i baixar la llàntia central del temple. També es va sobrealçar el campanar i s'hi construí una escala de cargol (any 1899). A principis segle XX (any 1902) es va construïr el nou baptisteri i, posteriorment, la capella del Santíssim (1914-16). Entre els anys 1943 i 1948 es va fer la rectoria nova, adossada a l'extrem sud-oest de l'església, i s'obriren les dues finestres de l'altar major de majors dimensions. Posteriorment, entre els anys 1960 i 1965, s'aixecà el pis superior de la sagristia i s'arranjà l'accés al cor i al campanar. L'any 1968 s'inaugurà una nova campana (Victòria, Montserrat, Dolors) i es restaurà la que ja hi havia (Sebastiana, Mercè, Josefina). L'any 1987, la coberta del temple fou refeta novament amb una estructura de jàsseres metàl·liques. Durant la guerra Civil (1936-39), l'església fou saquejada i els seus altars destruïts (es destruí un retaule barroc dedicat al Sant Crist, les imatges barroques de Sant Francesc, la creu processional d'estil imperi i el retaule gòtic de Sant Aciscle i Santa Victòria, que fou trobat a Mataró). Durant tot aquest període, el temple fou apoderat pel 'comitè', destinant-lo a magatzem de gra, llavors i palla. Acabada la guerra, l'altar major fou reconstruït i, posteriorment, als anys 70 un altre cop.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 1526-33 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47912-foto-08075-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47912-foto-08075-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47912-foto-08075-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Thomàs Barça (mestre de cases) | Estilísticament, l'edifici està adscrit a l'arquitectura del gòtic epigonal i renaixentista. El paviment de la nau és de mosaic hidràulic de 20x20 cm i presenta un dibuix geomètric floral. En el passadís central hi ha una làpida sepulcral de pedra datada l'any 1776 pertanyent a la família Vallmajor, un dels llinatges principals de Dosrius. Entre les capelles laterals del costat de migdia hi ha un púlpit de pedra amb l'escala integrada al mur de la capella. Les imatges dels sants patrons de l'altar major foren un regal del notari de Mataró Monfort a la parròquia, un cop acabada la guerra Civil. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||
| 47913 | Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llop | <p>ALMERICH I PADRÓ, Paulina (2000). Les ermites del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 14, 18, 19, 24, 25, 32, 41. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'ermita de Sant Llop i l'església de Sant Andreu del Far'. El Comú, núm. 9, p. 16-17, 47. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.02/002. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 62. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVIII | <p>Ermita d'una sola nau amb absis carrat (17x 6 metres), coberta amb una volta de canó amb llunetes recolzada en una motllura rectilinia disposada a la línia d'imposta del murs laterals. La nau s'ilumina mitjançant finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i obertes al mur de ponent. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular, al que s'acedeix mitjançant unes escales, i un òcul superior. Al seu costat hi ha un senzill rellotge de sol pintat. La façana està coronada per un petit campanar d'espadanya, format per un arc de mig punt amb les impostes motllurades i una campana. El parament està arrebossat i pintat, tot i que l'aparell de l'obra es pot veure a la façana de ponent (bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment). Adossada al mur de llevant hi ha una vivenda de planta rectangular i dues plantes, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant. Presenta obertures rectangulars, algunes de les quals amb els ampits motllurats, i un pati tancat delimitat amb una barana d'obra arrebossada, amb obertures d'arc rebaixat.</p> | 08075-3 | Veïnat de Batlle, 6 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental directa del temple és de l'any 1353 i sota l'advocació de Santa Eulàlia. Entre els anys 1508 al 1658 ja es menciona com la capella de Sant Llop i Santa Eulàlia. En una visita pastoral datada l'any 1608, el bisbe mana que a la capella no hi habitesin persones casades sinó només religiosos o ermitans. L'any 1658 es demana llicència al rector de Dosrius per fer d'ermità de Sant Llop i Santa Eulàlia. Segons aquestes dades, entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es degué fer el vot de poble a Sant Llop (contra l'epidèmia que assolava a la població), quedant l'advocació del temple a aquest únic sant. De fet, a partir del 1730, només s'esmenta com a capella de Sant Llop. Les llicències per fer d'ermità continuen entre els anys 1738 i 1739. Posteriorment, l'any 1746 es demana llicència al rector de Dosrius per beneïr la capella nova de Sant Llop. Això implica una reedificació del temple o un edifici de nova planta al mateix lloc que l'anterior. Entre els anys 1758 i 1780, les sol·licituds per fer d'ermità continuen. De fet, el temple continuà essent ermità fins a la primera meitat del segle XX, moment en què diverses famílies del poble s'hi instal·laren en règim de masoveria. En aquest temps, l'ermita passa a dependre de la parròquia de Dosrius. L'any 1997, la teulada fou refeta i l'interior del temple reformat. L'any 2000 s'hi col·locà una nova campana (hi ha constància que durant la guerra Civil, l'ermita fou saquejada i la campana retirada per fer-ne munició). Actualment, l'ermita és de propietat privada.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47913-foto-08075-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47913-foto-08075-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47913-foto-08075-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estructuralment, l'ermita comptava amb tres contraforts de pedra, adossats al parament de ponent. A l'interior tenia un cor de fusta, al que s'accedia per una escala de pedra. Durant una època també tingué un retaule i un cancell, que separava el presbiteri dels fidels. Als voltants de l'edifici es van trobar restes de sepultures humanes, que probablement correspondrien als ermitans que hi havien viscut. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: capella de Sant Llop i Santa Eulàlia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47914 | Sant Esteve de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-canyamars | <p>ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 17, 20, 25, 42, 49, 58, 66-67. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34-35, 37, 157. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.03/003. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. 'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 63. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). 'Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d'Alella i Sant Cebrià de Tiana'. Duos Rios, núm. 3, p. 41-43. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54-55. JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'església de Sant Esteve de Canyamars (I)'. El Comú, núm. 8, p. 18-20. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Col. Catalunya Romànica, 20. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 490. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140-141. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Església de planta basilical d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis poligonal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en dos trams per arcs torals adovellats i recolzats en mènsules. L'absis es cobreix amb una volta per aresta i s'obre a la nau mitjançant un arc adovellat recolzat als murs laterals. Les capelles laterals estan cobertes per voltes de creueria, amb els nervis de pedra, i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, amb les impostes motllurades i els brancals bastits amb carreus de pedra. La capella situada al sud-est està dedicada al Sant Crist i a la Verge dels Dolors i en destaca el frontal d'altar, amb un plafó de ceràmica policromada que representa Jesucrist a la creu, i el retaule superior, de trencadís de mosaic ceràmic. Damunt l'accés a la capella hi ha un escut heràldic amb la inscripció 'VISENS ROGENT 1708'. La capella sud-oest està dedicada a la Verge del Corredor i conté un retaule de pedra granítica i ceràmica. La capella nord-est està dedicada a la Verge de Montserrat i la nord-oest a la Verge del Roser (amb la imatge representada a la clau de volta). Ambdues capelles contenen plafons ceràmics policromats al frontal de l'altar. A la façana de migdia, a tocar de l'absis, hi ha la sagristia que conté una interessant pica de pedra encastada a la paret. Als peus del temple, a l'extrem nord-oest, hi ha el baptisteri, cobert per una volta de canó i obert a la nau mitjançant un arc de mig punt adovellat. El temple s'ilumina mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades, exceptuant el rosetó del baptisteri, amb vitrall policromat emplomat (imatge de Sant Joan Baptista). La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. L'intradós de l'obertura està decorat amb motllures rectilínies. Damunt del portal hi ha un timpà adovellat i rematat amb dues mènsules esculpides amb testes humanes. Damunt de la porta s'obre un òcul, amb vitrall policromat i emplomat que representa la Mare de Déu de Montserrat envoltada d'escolans.La façana està coronada per un campanar d'espadanya de grans dimensions, integrat al parament. Consta de quatre obertures d'arc de mig punt i diferent mesura amb les campanes integrades, i un capcer triangular rematat amb una creu. Presenta un volum adossat posterior a mode de porxo, amb coberta de bigues i teulada a dues aigües sobre pilars de granit, i paviment de cairons. Al pilar central del cantó de llevant hi ha inscrita la data 1722. Al campanar s'hi accedeix per unes escales exteriors de pedra, adossades al mur de tramuntana. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb alguns trams del parament arrebossats (la façana principal inclosa) i carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-4 | Plaça de l'església de Sant Esteve, s/n - Canyamars | <p>La primera referència documental directa de l'església de Sant Esteve de Canyamars és de l'any 1324, i en ella s'esmenta com a filial de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, al Bisbat de Barcelona. Entre finals del segle XIV i principis del XV, les visites pastorals es van succeïnt (anys 1374, 1379, 1413, 1421 i 1425), especificant que l'església ja tenia cementiri i pila baptismal propis, i que s'hi administraven diversos sagraments. A la de l'any 1421 hi consta que el temple era d'una sola nau i tenia un retaule. De fet, el temple romànic es conserva en la seva totalitat tot i que emmascarat per les reformes i afegitons posteriors. Es conserven les dues capelles laterals més properes al presbiteri, que formen una planta de creu llatina juntament amb la nau i actuen a mode de transsepte. De l'absis, que era semicircular, se'n conserven restes visibles des de la sagristia. A la visita pastoral de l'any 1446 s'esmenta una capella inacabada dedicada a Santa Maria i Santa Bàrbara, i situada al mur de tramuntana. El promotor fou en Guillem Canemàs (Guillem de Canyamars del mas Canyamars). Del segle XVI daten les darreres reformes gòtiques al temple: l'absis fou refet amb volta d'aresta, es va afegir una altra capella lateral, es renovà la portalada i es decoraren les claus de volta de les capelles laterals. El retaule major fou elaborat l'any 1617 per l'escultor Claudi Perret, que també faria les imatges, i hi van col·laborar els mestres Gabriel Munt, fuster de Barcelona, i Joan Llobet, fuster de Mataró. El daurat va anar a càrrec de Joan Canet, batifuller de Barcelona. L'any 1628, se signa un contracte amb el pintor Joan Huguet per pintar i daurar el mateix retaule. El 1721 es cobrí el campanar d'espadanya, tot i que es deixà obert a tres vents (posteriorment tapat). L'any 1868, l'església deixa de ser sufragania de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i passa a ser parròquia. Del 1878 i el 1879 daten les primeres referències del cementiri. L'any 1902, l'església s'esquerdà i fou reparada. En aquest moment s'allargà el cementiri cap a migdia. Durant la guerra Civil, el temple fou incendiat i les campanes (beneïdes els anys 1723 i 1731) varen ser retirades per fer armament. L'any 1940, l'església fou objecte de diverses reformes per part de l'arquitecte M. Brullet. L'any 1980 es va reforçar la volta, la qual té un gruix de 60 cm i està bastida amb pedra i lligada amb morter, amb una capa de canyes i les teules superiors.</p> | 41.6014900,2.4472000 | 453934 | 4605679 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'església està delimitada per les bandes de llevant i migdia pel propi desnivell del terreny. A llevant hi ha un mur de pedra reforçat amb contraforts, que delimita el recinte del desnivell existent amb la plaça. A migdia, envoltant el temple, hi ha el cementiri amb alguns dels blocs de nínxols adossats a les façanes i una tomba més monumental. Les portes de ferro exteriors que dónen accés al cementiri i a la porta del temple, situades a la banda de tramuntana, estan gravades amb l'any 1878. L'any 1995 es reformà la plaça que li dóna accés. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47915 | Sant Andreu del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-far | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 16, 48, 49, 57. ALMERICH I PADRÓ, Paulina (2000). Les ermites del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 13, 18, 22, 23, 24, 26, 27, 40. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'ermita de Sant Llop i l'església de Sant Andreu del Far'. El Comú, núm. 9, p. 18-19. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 48-51. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140-141. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Església d'una sola nau amb dues capelles laterals disposades a mode de creuer i un absis poligonal capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de creueria de dos trams, amb els nervis adovellats i sostinguts amb mènsules decorades amb testes humanes recolzades als murs. Aquests nervis s'uneixen a la part superior amb claus de volta circulars i esculpides. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Destaquen les mènsules que sostenen l'arc presbiterial, decorades amb uns éssers fantàstics. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits) i s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats. El temple s'ilumina mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades obertes a les capelles i un òval circular a l'absis. A l'extrem sud-est de l'edifici, adossada al presbiteri, hi ha la sagristia. La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. Presenta un guardapols superior i una motllura rectilínia a l'intradós de l'obertura. Damunt seu hi ha un rosetó adovellat i esculpit. La façana està coronada per un campanar de planta quadrada desplaçat cap a l'extrem sud-oest del parament. Compta amb dues obertures d'arc rebaixat bastides amb maons i situades a les cares llevant i ponent, on hi ha les campanes. El campanar té una coberta plana amb merlets bastits amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, amb els paraments arrebossats. Les cantoneres estan embellides amb carreus. A l'interior del temple, a la zona central del paviment de la nau, hi ha una làpida de pedra de la família Arenes: 'MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS'. A l'exterior, una gran escala de pedra dóna accés al temple des de l'era de la masia de can Guinart. A la banda de migdia hi ha el cementiri, amb un bloc de nínxols i dues tombes monumentals. Aquest recinte està tancat amb una porta de reixa de ferro.</p> | 08075-5 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>La primera notícia documental directa de l'església parroquial de Sant Andreu del Far està datada l'any 1164. En aquest document, Bernat de Faro lliura a l'església (que apareix anomenada com Sant Andreu de Bona Conjuncta) part de l'alou que Sanxa de Roca i Guillem de Bell·lloch. Des dels inicis, el temple depenia de l'església de Santa Maria de Llinars. Posteriorment, en una escriptura de concòrdia de l'església datada l'any 1186, apareix anomenada com a Sant Andreu de Mala Conjuncta. A principis del segle XIV, mossèn Berenguer Guinart (de la masia de can Guinart, situada al seu costat) va prendre possessió d'aquesta església. Per aquest motiu, el bisbe la va fer independent de la de Santa Maria de Llinars i va assignar al religiós algunes obligacions respecte a la mateixa (posteriorment tornaria a ésser sufragània de Llinars). L'any 1449, consta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta. De mitjans del segle XVI hi ha dos documents datats els anys 1535 i 1542, on apareixen citats els dos noms 'Bona Conjuncta' i 'Far'. L'any 1597, el bisbe Joan Dimes Loris li donà l'autonomia com a parròquia instat pels parroquians del Far. Finalment, l'any 1630 ja se cita únicament la parròquia del Far (segons Esteve Albert, el nom prové d'un far que hi hagué a la zona i que cremava a les nits per orientar els caminants). És probable que la família Arenes fos en part promotora de la construcció de l'edifici que ha arribat fins als nostres dies, i que fou construït entre els segles XVI-XVII (l'hipogeu de l'interior del temple n'es una mostra). En aquest sentit, al cementiri del temple hi ha enterrats els descendents de les famílies més destacades de la zona (Massuet, Farrerons, Guinart, Bosc). De l'any 1784 data el retaule plateresc del temple, el qual va desaparèixer durant la guerra Civil. L'any 1919, la parròquia de Sant Andreu del Far era a càrrec del rector de Santa Maria de Llinars, que hi celebrava els oficis i administrava els sagraments. Des del segle XX, l'església és parroquial.</p> | 41.6238100,2.4355700 | 452981 | 4608163 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Sant Andreu de Bonaconjunta, Sant Andreu de Malaconjunta. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47916 | Santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 248. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 84-88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. A.T.R (1984). Aplec del Corredor dilluns de Pasqua, 23 d'abril del 1984. Mataró: Castellà. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 32-33. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim (2001). 'Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental'. XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 74-76. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 92. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 52-54. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 33-37. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Conjunt arquitectònic format per dos volums aïllats delimitats per una tanca de pedra, creant un recinte tancat de planta rectangular, amb el pati pavimentat i els accessos principals a les bandes de llevant i ponent. Aquests accessos es fan mitjançant dos portals rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes (a la banda de migdia hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de dimensions més petites). El volum principal està format per l'església i l'hostatgeria, que estan adossades i situades a la banda de tramuntana del recinte. Es tracta d'una església de planta de creu llatina d'una sola nau, amb dues capelles laterals i un absis poligonal capçat a llevant (i reforçat amb contraforts exteriors de pedra). La nau està coberta per una volta de creueria de tres trams, separats per arcs torals apuntats adovellats. Els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides i es recolzen en culs de llàntia esculpits amb imatges figuratives. L'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits amb testes humanes) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. El temple s'ilumina mitjançant un únic òcul circular situat a l'absis i una finestra d'arc de mig punt, tot i que el magnífic retaule renaixentista les amaga. Darrera del retaule, i amb accés des dels laterals del mateix, hi ha un cambril amb la imatge de la Mare de Déu, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams (pujada i baixada). Dins del cambril, el mur de llevant de l'absis està forrat amb un plafó de ceràmica vidrada. L'espai presbiterial està tancat amb una gran reixa de ferro decorat. Als peus del temple hi ha el cor, cobert per volta de canó i obert a la nau mitjançant una balconada amb reixa de ferro i impostes motllurades als laterals. Sota seu, un arc rebaixat adovellat amb els brancals fets en carreus dóna accés a l'hostatgeria. La façana principal, orientada a migdia, presenta una portada rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana amb un petit arc conopial. Damunt seu hi ha un petita fornícula d'arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Aquesta façana està protegida per un porxo cobert amb volta rebaixada i amb l'arc obert al pati adovellat. Aquesta estructura forma part de l'hostatgeria. Al costat de l'accés principal, al bell mig del mur de migdia de l'església, hi ha el campanar. És de planta quadrada, està dividit en tres registres i bastit amb carreus de pedra granítica completament regulars i disposats en filades. Els registres estan separats mitjançant impostes motllurades. Destaca el segon nivell, amb quatre obertures (una a cada façana) d'arc apuntat on hi ha les campanes. La part superior presenta una coberta plana emmerletada i quatre gàrgoles de pedra situades als angles i esculpides amb temàtica zoomòfica. Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l'hostatgeria, avui restaurant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. En general presenta obetures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que les de la façana de ponent són fetes amb maons.</p> | 08075-6 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Segons la documentació de la Cúria diocesana de Barcelona datada l'any 1590, la fundació del Santuari del Corredor s'atribueix a Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, pels voltants de l'any 1530. Pel que sembla, aquest personatge havia construït, amb llicència expressa del bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia (ambdós topònims estan relacionats amb dues destacades masies del terme). Es tractava d'una obra petita i senzilla bastida en pedra i morter de fang, i coberta amb una encavallada de fusta i teulada seca. Amidava uns trenta pams de llarg per vint d'ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb un retaule, una campana i una imatge de Nostra Senyora del Socors. Estava sota la supervisió d'un ermità. Amb l'arribada de mossèn Bernat Penitència (entre 1540-42), el santuari quedà força transformat. La capella fou enderrocada i es bastí un edifici de nova planta més espaiós, amb una fàbrica de pedra i morter de calç d'una sola nau coberta amb una volta de creueria de dos trams. També edificà una casa suficient per allotjar l'ermità i, si convenia, alguns pelegrins. Posteriorment, entre els anys 1563 i 1565, hi hagué un nou ermità, mossèn Lleonard Claus. Aquest religiós fou qui donà al santuari l'entitat i la fesomia definitives, tot transformant la construcció en un conjunt notable, en bona part conservat fins avui. Aquest conjunt ja estava edificat l'any 1590. D'aquesta época data també el magnífic retaule renaixentista present a l'altar major. Posteriorment, l'any 1715 es va construïr el cambril del presbiteri, reformant el reraltar i el retaule. L'any 1991 es creà una junta integrada per l'actual rector i un representant de cadascun dels municipis que tradicionalment visiten el santuari. Aquesta junta ha realitzat diverses actuacions a fi de restaurar l'edifici.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'extrem sud-est del pati hi ha un volum aïllat rectangular, amb teulada de dues vessants i un únic nivell, utilitzat com a punt d'informació del Parc del Montnegre i el Corredor. A l'interior del pati, al costat del portal d'accés de la banda de ponent, hi ha un pou de pedra recentment restaurat. Per contra, a la cantonada sud-oest, hi ha un brocal de pou procedent del Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, que mai ha estat utilitzat. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Santuari de la Mare de Déu del Corredor, Santuari de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47917 | Biblioteca Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-vella | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 18. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.02/007.</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Forma cantonada amb el carrer de Sant Isidre i està organitzat en una sola planta, La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat per dues finestres d'arc de mig punt, amb les reixes de ferro coronades amb frontons semicirculars. El parament està rematat amb una cornisa rectilínia i compta amb un sòcol inferior de pedra aplacada. Tota la construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-7 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, 5 - Dosrius | <p>L'edifici és conegut amb aquest nom pel fet que, durant els anys 40 del segle XX, Juan Zamora de las Vacas, alcalde i metge del poble, hi va voler fer una biblioteca pública, tot i que finalment, el projecte no es dugué a terme. La primera referència documental apareix en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70. L'any 1892, l'edifici funcionava com a escola pública de nenes. Posteriorment, i fins a la Guerra Civil espanyola (1936-39), fou la seu de la barberia del poble i la primera sala de ball del municipi (durant el primer terç del segle XX). Durant la dècada dels anys 1964-65 a 1974-75, es convertí en local pels joves. L'any 1981, l'edifici fou reformat interiorment per l'arquitecte Jordi Estrany i Castany. Un cop finalitzada la reforma, i fins l'any 1991, la construcció albergà diferents serveis de l'ajuntament com magatzem de documentació de l'arxiu històric municipal, seu del grup d'esplai, correus, etc. Des del curs 1994-95 i fins al 1996-97 s'utilitzà com a l'aula de parvulari del CEIP del Pi, i posteriorment, s'hi instal·laren les bústies dels apartats de correus (a l'entrada), s'organitzaren algunes exposicions i s'hi instal·là el Punt d'Informació Juvenil l'any 2001. L'edifici passà a ser propietat del Bisbat de Barcelona mitjançant una permuta realitzada a finals del mandat de l'alcalde Josep Jo (1999-2015).</p> | 41.5944400,2.4068900 | 450569 | 4604919 | 1870-80 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47918 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.03/008. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XVII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra granítica i la llinda plana gravada amb l'any de construcció: '16IHS91'. Damunt seu destaca una finestra d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat de ponent del parament destaca una allargassada obertura rectangular completament reformada (que abarca els dos nivells), tapiada amb una planxa de ferro corten amb petites obertures quadrades. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonada bastida amb carreus de pedra.</p> | 08075-8 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'edifici fou la seu de l'Ajuntament de Dosrius fins l'any 1974. Tot i que originàriament es bastí a finals del segle XVII, és força probable que entre els segles XIX i XX, fos reformat mitjançant l'obertura d'un balcó simple al pis superior i una finestra rectangular de grans dimensions a la planta baixa, emmarcada amb carreus de pedra. Posteriorment, la reforma realitzada entre els anys 1989-1992 pels arquitectes Jordi Estrany Castany i Llorenç Campdepadrós, va reconvertir aquestes dues obertures en l'actual buit allargassat cobert amb ferro corten. La primera referència on apareix la construcció és en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70, tot i que anteriorment ja apareixia en uns plànols cadastrals de l'any 1853. Durant el període de la Guerra Civil, l'edifici fou la seu del Comitè Antifeixista de Dosrius i, durant un temps, s'hi traslladà l'arxiu parroquial i alguns retaules de l'església,per evitar la seva desaparició. En l'actualitat, l'edifici està destinat a dependències de l'Arxiu Històric Municipal (primera planta) i de les entitats municipals (planta baixa). Durant un temps, també s'havia destinat a oficina de correus i s'hi havien fet cursos formatius.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 1691 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47919 | El Sindicat i el Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sindicat-i-el-centre-parroquial | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16, 18, 19. ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'Cinema a Dosrius??? I per què no. En tot cas, depèn de tots nosaltres'. El Comú, núm. 12, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 226-229, 233. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.04/009. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 13; núm. 29, p. 11; núm. 31, p. 7; núm. 35, p. 11. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 35. RAMIS NIETO, Josep. 'El Sindicat Agrícola Catòlic de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de novembre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | Cal rehabilitar-lo interiorment i arreglar l'arrebossat dels paraments. | <p>Edifici aïllat amb jardí posterior, format per dos cossos adossats en perpendicular que li confereixen una planta en forma d'L. El volum de llevant (nº 11) és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb un gran portal d'accés d'arc escarser a la planta baixa i una senzilla finestra rectangular al pis, coronada amb una decoració pictòrica a mode d'arc ogival. La façana està rematada per coronament de perfil trencat, amb una cornisa motllurada de maons i un plafó central apuntat. Les obertures de la façana lateral, en canvi, són rectangulars i estan bastides en maons, amb arcs de descàrrega superiors. La construcció està bastida en pedra i maons, amb el parament principal arrebossat. L'altre volum (nº 13), adossat a ponent, també és rectangular, compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en una sola planta. La façana orientada al carrer presenta quatre grans finestrals d'arc escarser i està coronada per una doble cornisa motllurada i de dents de serra. A la façana lateral, per contra, hi ha un sol portal d'arc escarser. Ambdós paraments es troben arrebossats.</p> | 08075-9 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 11-13 - Dosrius | <p>El solar on es troba construït l'edifici fou cedit al Sindicat Agrícola Catòlic el 9 d'agost de 1921, tot i que amb una clàusula que condicionava la disposició del mateix en favor de l'església, en cas de desaparició del Sindicat. Les obres es dugueren a terme amb els diners dels socis (un 90% de la població). El nº 11 es va correspondre amb la seu del Sindicat . A la planta baixa s'hi podia comprar menjar pel bestiar, sulfats i adobs per la terra, entre d'altres productes. El pis superior va estar destinat, en origen, a ser l'habitatge del responsable de la institució. En el nº 13, en canvi, s'hi va construïr una sala amb escenari i vestidors destinada, sobretot, a representacions teatrals, tot i que també s'hi feren sessions de cinema, balls, xerrades, etc. Als anys 90, aquest edifici fou objecte d'unes petites reformes interiors (escenari, empostissat de fusta i pati de butaques). Pel que fa al Sindicat, l'any 1930 obtingué permís per instal·lar un molí triturador amb motor, segons consta documentalment. Posteriorment, als anys 40 del segle XX, el Sindicat Agrícola Catòlic es va dissoldre, passant a ser la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos'. Aquesta va estar en funcionament fins a principis dels anys 50, moment en que s'atura l'activitat, tot i que la Hermandad no queda dissolta. Aquest fet propicia que l'any 1995, l'edifici passi a ser propietat del Bisbat de Barcelona per la clàusula anteriorment mencionada. A finals dels anys 60 principis dels 70, fou la seu del 'Club Ferradura' (punt de trobada dels joves de 14 a 16 anys). Pel fa al Centre Parroquial, cal dir que durant molt de temps fou l'única sala del poble. Amb la dissolució del Sindicat Agrícola Catòlic, aquest volum va passar a ser propietat de l'església i es començà a denominar Centre Parroquial de Dosrius. Durant l'època de mossèn Enric Xicola (1933-1935) s'hi projectaven pel·lícules de cinema mut. Posteriorment, també el NODO i una projecció dominical/dies festius de pel·lícules fins l'any 1976. Pel que fa al teatre, es coneix que entre els anys 1929-30, un grup teatral d'homes del poble hi actuava. L'any 1934 s'hi representà l'obra 'Fabiola', feta per les dones i amb direcció d'Esteve Albert i de mossèn Xicola. Entre els anys 1949 i 1955, essent rector mossèn Jaume Arcarons, es començaren a fer representacions mixtes. L'any 1961 es va fer la primera edició del Festival 'Vol i Pot', que es allargar fins l'any 1968. També s'hi van fer diversos festivals infantils.</p> | 41.5948700,2.4047900 | 450395 | 4604968 | 1921-25 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 47920 | Ajuntament de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.06/011. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 20, p. 7; núm. 27, p. 14.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb una combinació de coberta plana i teulada d'un i dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la part posterior compta amb una planta més donat el desnivell del terreny. Majoritàriament, les obertures de l'edifici es corresponen amb finestres geminades d'arc de mig punt, amb els ampits motllurats i decorades amb esgrafiats inferiors amb motius florals. Cal exceptuar dos portals i una finestra rectangulars situats a la façana de ponent. La façana principal presenta un porxo format per tres grans arcs de mig punt, que es troba integrat dins la línia de façana, la qual té un perfil còncau i convex. L'arc central, des del qual es fa l'accés a l'interior, compta amb el nom del consistori esgrafiat a la part superior. Damunt seu destaca un doble finestral transformat, amb sortida a un balcó simple amb barana de ferro. La façana està coronada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenten quatre frontons semicirculars, decorats amb esgrafiats florals i l'antic escut de l'ajuntament. L'extrem de llevant del parament, que es correspon amb una ampliació duta a terme als anys 90 del segle XX, manté la mateixa línia compositiva, tot i que presenta un perfil arrodonit i està disposat a mode de torre. Compta amb finestres més petites a la planta baixa i un coronament de perfil curvilini a mode de plafó. Tant la façana de llevant com la de ponent presenten coronaments de perfil esglaonat i compten amb decoració esgrafiada sota els buits (sobretot la façana ponent). La façana posterior, més senzilla, manté la línia compositiva pel que fa a les obertures, tot i que sense decoració. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-10 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Antigament, en el solar que actualment ocupa l'ajuntament, hi havia l'era i els pallers de la masia de can Net, situada al seu costat. L'edifici fou concebut per ser la nova seu de l'ajuntament. El primer projecte fou aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme el 12 de febrer de 1968, redactat per l'arquitecte Josep M. Aragó. L'edifici original era força més petit que l'actual i presentava un característic enrajolat de color blau a la façana principal. Les obres finalitzaren l'any 1974. Posteriorment, entre els anys 1986 i 1988, es dugué a terme una reforma integral tant de la façana com dels espais interiors, redactada per l'arquitecte municipal Jordi Estrany i Castany. És en aquest moment quan l'edifici adquireix el llenguatge noucentista que encara manté, amb els esgrafiats. Durant les obres, la seu del consistori fou traslladada a la Rectoria vella. Finalment, entre els anys 1993 i 1997, l'edifici fou objecte d'una altra reforma (supressió de barreres arquitectòniques) i de l'ampliació de les seves dependències. El projecte fou redactat per l'arquitecte municipal Miquel Àngel Garcia i Valcarce, tot i que amb una petita modificació feta pel nou arquitecte municipal, Jaume Canals i Casabó.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1974 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Ajuntament Nou. Estilísticament, a l'edifici se li atribueix un cert estil noucentista. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 47921 | Antigues Escoles de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 86, 170, 171, 172, 179, 180-181, 230. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.07/012. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb teulada de fibrociment de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta dos portals d'accés i dos finestrals amb baranes de ferro, tots ells d'arc rebaixat. Està rematada per una cornisa rectilínia amb motllura inferior. La façana posterior compta amb 4 finestrals de la mateixa tipologia, tot i que un d'ells està tapiat. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures, organitzades en dues finestres a la planta baixa i una a les golfes. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, i el principal compta amb un sòcol d'aplacat de pedra només al número 8.</p> | 08075-11 | Carrer de Sant Llop, 8-10 - Dosrius | <p>La primera referència a l'edifici apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, l'edifici fou construït durant la primera dècada del segle XX com a fàbrica de capses de cartró i era propietat d'Àngel Fàbregues. Pels voltants de la dècada dels anys 20, l'edifici va passar a ser l'escola pública de Dosrius fins als anys 80. L'escola constava de dues aules grans, separades per sexes. Aquesta separació no es dugué a terme fins als anys 70. Al pati posterior de l'escola també s'hi havien celebrat festes majors i activitats culturals i esportives. Des dels anys 80 fins a finals de segle, l'edifici va estar destinat a diferents usos comercials.</p> | 41.5938400,2.4073600 | 450608 | 4604852 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Escoles Velles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47922 | Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tit | XVIII-XIX | <p>Masia urbana aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. L'edifici principal és rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossats a la seva façana de llevant hi ha els altres dos volums El davanter, de mida petita, presenta la teulada d'un sol vessant i està organitzat en una sola planta. El posterior, en canvi, compta amb el mateix tipus de coberta però està distribuït en planta baixa i dos nivells superiors. La façana principal de la construcció presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats,i un altre accés rectangular amb voladís superior. La resta d'obertures es correponen amb finestres rectangulars, les del pis superior amb els ampits motllurats. La resta de buits de l'edifici són rectangulars. La construcció presenta els paraments principals arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-12 | Carrer de Barcelona, 9-13 - Dosrius | 41.5946800,2.4093400 | 450774 | 4604944 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||||
| 47923 | Alberg de joventut mas Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-de-joventut-mas-silvestre | <p>Albergs amb història. 30 albergs de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventud, 2008, p. 104-109. ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 50. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.09/014. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 124-127. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Https://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&index=3 [Consulta: 27-09-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions, format per dos grans blocs units per una successió de tres porxades i disposats formant una planta en forma d'L. Aquests blocs estan constituïts per diversos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. El bloc situat a la banda de tramuntana presenta grans finestrals i alberga la cuina, el menjador, les oficines i la casa del responsable. Compta amb dos grans porxos orientats a un pati pavimentat situat a la banda de migdia, que és per on es fa l'accés. L'altre bloc està destinat als dormitoris i presenta diversos patis coberts sota les construccions, amb obertures rectangulars. Pel que fa a les tres porxades d'unió, compten amb encavallades de fusta damunt de pilars i parets bastides amb ceràmica. La construcció està bastida amb parets d'obra vista a l'interior i formigó a l'exterior, amb bona part dels murs arrebossats i pintats de color maduixa.</p> | 08075-13 | Veïnat de Rimbles, 14 - Zona de Canyamars | <p>La construcció de l'edifici es va iniciar l'any 1962. El topònim prové de l'antic mas Silvestre, del que hi ha constància documental en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi consta un edifici de nom 'Silvestre'. De fet, a la masia encara hi havia masovers l'any 1948 (i van continuar fins dos anys després de la construcció). Els propietaris van vendre la finca a la Caixa d'Estalvis de Sabadell l'any 1960, amb la intenció de fer-hi una casa de colònies. L'edifici era propietat de la caixa, però les colònies eren responsabilitat de l'entitat Colònies de Vacances de Sabadell. Tot i que les obres van finalitzar l'any 1964, els primers grups s'hi van instal·lar l'any 1963. Posteriorment, l'any 1969 es va ampliar el terreny de la finca i es va construïr un pou per al subministrament de l'aigua a l'anomenat Pla de la Vinya Vella. L'any 1989, la Caixa d'Estalvis de Sabadell va subhastar la casa, quedant-se-la la Generalitat de Catalunya. L'edifici va continuar com a casa de colònies fins l'any 1992, en què la Generalitat la va destinar a alberg de joventut.</p> | 41.5973400,2.4545500 | 454543 | 4605215 | 1962-64 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | MBM Arquitectes | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa de colònies Mas Silvestre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||
| 47924 | Molí de can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-terrades | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.02/016. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 32, p. 9; núm. 35, p. 14. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 52. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 21. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Els molins del terme del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 31-34.</p> | XV-XVIII | Força enrunat. | <p>Restes de diverses estructures que formaven part del funcionament de l'antic molí, actualment cobertes per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. S'observen les restes de l'edifici del molí (on probablement hi havien les moles i la vivenda del moliner), bastit en pedra irregular lligada amb abundant morter de calç. També hi ha estructures fetes de maons i s'intueixen antigues obertures actualment enrunades. Al seu costat hi ha la bassa, de grans dimensions i planta rectangular, amb un dels murs reforçat amb contraforts. Es conserva la sortida del carcavà, en forma d'arc rebaixat de maó i pedra, el vessador per on sobreeixia l'aigua sobrant i una mena de cup de planta semicircular en un dels extrems de la bassa, tocant a l'edifici del molí.</p> | 08075-14 | Carretera BV-510, km. 3 - Zona de Dosrius | <p>Aquest antic molí ha estat conegut amb diferents topònims al llarg de la història. La primera referència documental del Molí del Castell la trobem l'any 1453, on es parla d'un únic molí a l'hora de referir els rèdits de la comunitat de Casserres en concepte de la seva explotació (el primer moliner del que hi ha constància és en Martí Terrades l'any 1458). Tot i això és probable que els seus orígens es remuntessin al segle XIII, vinculant-lo a la propietat del castell de Dosrius per part de la comunitat monàstica. Posteriorment, en una àpoca datada l'any 1767, es menciona que el molí està arrendat a un moliner de farina i que cal reparar la resclosa del molí i altres desperfectes ocasionats per un esllavissament de terres durant unes pluges. Pel que fa al Molí de Dosrius o d'en Saborit apareix documentat per primera vegada al segle XVI. En un capbreu d'Enric de Sentmenat datat l'any 1570 hi apareix el molí Saborit en referència als afrontaments del mas Terrades del Molí. Posteriorment, l'any 1648 apareix mencionat com el molí fariner de Dosrius en un establiment a favor de Francesc Saborit, en el que es diu que el molí afronta amb les propietats de Joan Gemmir, d'en Terrades i d'en Llibre i amb el riu. De mica en mica va guanyant força el nom de Molí d'en Saborit (nom del propietari que també tenia un altre molí a Argentona). Així doncs, en el document de la constitució de societat per a explotar les aigües del terme de Dosrius del 1858, en Saborit aporta aquests dos molins. Posteriorment, en el Nomenclator de la Província de Barcelona de l'any 1865, consta amb el nom Molí d'en Saborit, com a molí fariner amb un edifici de dos pisos. Quant al topònim de Molí de can Terrades apareix mencionat per primera vegada en un document de l'any 1549. Apareix novament l'any 1657 en un capbreu relacionat amb l'afrontació d'una propietat. El 1696 torna a aparèixer en l'establiment d'una peça on consta 'Joseph Terrades del molí'. El 1757 consta 'la quintana del mas Terrades del moli' i, novament el 1776 'Miquel Terrades del moli'. És força probable que l'extinció de la vida del molí es dugués a terme a partir de l'any 1858, quan es constituí la societat per a l'explotació de les aigües de Dosrius.</p> | 41.5893400,2.3966300 | 449710 | 4604359 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí del Castell, Molí de Dosrius, Molí d'en Saborit. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 47925 | La Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-les-aigues | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 117-118. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.03/017. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 16, p. 16; núm. 17, p. 22; núm. 19, p. 25; núm. 28, p. 19; núm. 29, p. 12; núm. 31, p. 9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017, p. 3-4.</p> | XVII/XIX | Una part de la coberta està ensorrada i el portal de tramuntana apuntalat. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum de la banda de tramuntana presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El volum de migdia, en canvi, té una teulada d'un sol vessant i s'organitza en dues plantes. En el punt d'unió de les dues cobertes s'alça una torre de planta quadrada amb la coberta plana, delimitada per una barana bastida amb maons. En tres dels paraments s'hi obren finestres d'arc rebaixat bastides amb maons i amb una motllura superior a mode de timpà. Unes franges horitzontals fetes de maons decoren els paraments, que estan arrebossats i pintats. Pel que fa als volums de l'edifici compten amb obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un passatge cobert amb una volta rebaixada bastida amb maons, obert al carrer mitjançant dos arcs rebaixats. La part superior està coberta amb una teuladeta de dues vessants. A l'interior hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra (i tapiat)que pertany a la façana nord de l'edifici. Al costat d'aquest passatge, a la façana de tramuntana, s'obre un gran portal d'arc rebaixat adovellat, actualment tapiat. Damunt seu hi ha un balcó simple, amb el finestral bastit amb carreus també. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-15 | Carrer de la Torre de les Aigües, s/n - Dosrius | <p>L'edifici està bastit damunt les restes d'una antiga masia que probablement fou construïda entre finals del segle XVII o principis del segle XVIII. De fet, les obertures de la façana de tramuntana de l'edifici podrien correspondre a aquesta masia (tot i que no es pot assegurar és probable que aquesta masia fos el mas Pi, el qual havia donat nom al veïnat). La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70. La Torre de les Aigües fou construïda entre els anys 1868 i 1882 per allotjar els enginyers i tècnics que estaven a càrrec de l'obra d'explotació de les aigües de Dosrius. Fou construïda per la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A., que estava a càrrec de la canalització de l'aigua de Dosrius cap a Barcelona. Pel que sembla, aquest edifici estava enganxat a una altra masia coneguda com l'Hostal Vell, topònim que podria indicar que allà s'hi podien haver allotjat homes que treballaven en l'esmentada obra. La construcció apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Abans de la guerra Civil, a l'edifici hi havia masovers, mentre que durant la guerra hi havien viscut refugiats. Després de la guerra no hi va viure ningú més. Es va utilitzar de magatzem i s'hi preparava el clor que es posava a l'aigua. A més a més hi havia hagut un pluviòmetre.</p> | 41.5931600,2.4060000 | 450494 | 4604777 | 08075 | Dosrius | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Destaquen els plataners que hi ha situats a la banda de ponent de l'edifici, ordenats, i una bassa situada als horts de la banda de llevant, rectangular i aixecada del terra. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Torre. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||
| 47926 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.05/019. BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008). 'El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme'. II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. Argentona: Coordinadora de Centres de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner, p. 21. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Els molins del terme del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 30-32. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2008). 'El molí fariner de can Galzeran a Canyamars'. Duos Rios, núm. 2, p. 38-40. VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume (2012). 'Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial'. VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: masies, urbanisme i poblament al Maresme. [Alella]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 143-152.</p> | XVI | <p>Restes d'un antic molí fariner que presenta una planta més o menys rectangular. Aquestes restes es correponen amb un dels extrems de la bassa, on es troba el cup de planta circular a través del qual l'aigua anava al carcabà, que estava soterrat. Probablement, l'edifici del moliner estaria superposat al mur del cup. A l'espai de bassa s'observa una possible ampliació de la mateixa. La construcció és bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. A les cantoneres del mur de migdia s'observen carreus de pedra. El cup està bastit amb pedra desbastada i carreus a la part superior.</p> | 08075-16 | Baixada de la Fàbrica de la Tortuga, s/n - Canyamars | <p>La primera referència documental del topònim Galzeran apareix l'any 1552 en un establiment del mas Lledó que limita 'a sol ponent ab en Barthomeu Galceran' i el mas i el molí Famades. Tot i que no tenim notícies d'aquestes dues darreres estructures, i tenint en compte que el mas Lledó pot estar fent referència a l'actual rectoria de Canyamars, no es pot descartar que el molí faci referència al molí de can Galzeran. De totes maneres, la primera referència documental directa del molí la trobem en un capbreu datat l'any 1570, en la que es menciona 'Item totum illud molendinum farinarium, cum sua mola, ad triturandum…' relacionat amb el mas 'Galceran'. Tot i això, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars datada al segle XVIII, es menciona '…Mas Galceran, antes Saborit de la (Parròquia) de Canyamars I tot son molí fariner…'. Poc després hi ha constància que els anys 1784 i 1787 pagava el cadastre. Finalment, l'any 1912 hi ha constància que el molí encara estava en funcionament: 'Primo todo aquel manso nombrado Galceràn [..] con un molino arinero, con su balsa, muela y demás arreos y aparatos construhidos cerca de las dichas casas…' (Vellvehí, 2008: 38). Probablement, la resclosa d'on es captaria l'aigua estaria situada a l'alçada del Pou del glaç de Canyamars. Pel que fa al topònim del Molinot, cal dir que pot fer referència a un molí més antic, diferenciant-lo d'aquesta manera d'un de més modern construït en les seves immediacions. És probable que el molí deixés de funcionar a finals del segle XIX o principis del segle XX.</p> | 41.6013100,2.4484800 | 454040 | 4605659 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les restes estan situades a l'inici del que es coneix com el pla del Molinot. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí de can Galzeran, Molí de Canyamars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47927 | Ca l'Aiandro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiandro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/020.</p> | XVII/XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, que presenta una coberta plana amb terrat a la part davantera combinada amb una teulada d'un sol vessant a la part posterior. Està reformat i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a la plaça, compta amb un senzill portal d'accés rectangular i una finestra també rectangular al pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda i l'ampit de pedra plans, amb una motllura rectilínia que recorre l'intradós de l'obertura. La façana està coronada per la barana del terrat, que presenta plafons ceràmics de gelosia, i que s'extén cap a la façana lateral. En aquest parament, les obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars majoritàriament reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-17 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, 3 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici fou objecte de reformes menors l'any 1971 (ampliació de la porta) i, posteriorment, l'any 1984 (canvi de bigues, ampliació de les finestres, nous forjats, reforma de la teulada, etc.).</p> | 41.5945800,2.4069200 | 450572 | 4604934 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 47928 | Ca la Bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bomba | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 54. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.02/021.</p> | XVI/XX | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb pati posterior. Està completament reformat. El volum original presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a les escales que porten a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, presenta un àngle central que la divideix en dos paraments. L'accés es fa per la banda dreta, mitjançant un portal rectangular. En el parament esquerre destaca un gran finestral rectangular reformat a la planta baixa, mentre que al pis hi ha una finestra també rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Aquest parament està rematat amb una cornisa de teula àrab. La construcció presenta ambdós paraments arrebossats i emblanquinats, amb una franja de rajoles de ceràmica vidrada de dos colors situada a la divisòria entre les dues plantes. Aquest motiu es repeteix a l'ampit del finestral de la planta baixa. També hi ha un sòcol d'aplacat de pedra.</p> | 08075-18 | Plaça de la República, 1 - Dosrius | <p>Es tracta d'un dels edificis que formaven part de l'antiga sagrera de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, formada a redós del temple. De fet, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, menciona un seguit de cases situades a la sagrera de Dosrius, les quals comptaven amb una eixida a la banda de ponent i una peça de terra a continuació. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. El topònim de La Bomba procedeix dels masovers de la casa coneguda amb aquest nom, la qual estava situada al nord del nucli urbà, al costat de l'actual Centre Esportiu de Dosrius. Aquesta família va llogar la casa del poble pels voltants de l'any 1950 com a magatzem i per al bestiar, però amb el temps, s'hi va acabar instal·lant. L'any 1967, l'edifici fou reformat adquirint la fesonomia actual, i una part de la construcció fou utilitzada com a perruqueria. Pel que sembla, fins aquell moment, el finestral de la planta baixa era el portal d'accés principal i estava emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, completament emblanquinat.</p> | 41.5942600,2.4067000 | 450553 | 4604899 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: la Bomba del Poble. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47929 | Can Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llarg | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.03/022.</p> | XVI/XXI | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, completament reformat i amb la coberta de teula àrab de dues vessants i un altell superior. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a les escales que porten a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Totes les obertures són rectangulars. El parament està rematat amb una cornisa de teula àrab. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-19 | Plaça de la República, 2 - Dosrius | <p>Es tracta d'un dels edificis que formaven part de l'antiga sagrera de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, formada a redós del temple. De fet, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, menciona un seguit de cases situades a la sagrera de Dosrius, les quals comptaven amb una eixida a la banda de ponent i una peça de terra a continuació. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici fou reformat a principis de l'any 2000. Pel que sembla, abans de la reforma, el portal d'accés principal estava emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, completament emblanquinat.</p> | 41.5942000,2.4066600 | 450550 | 4604892 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 47930 | Ca l'Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhilari | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 87. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.05/024. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures de la façana principal, que està orientada a la plaça, són rectangulars. Les de la planta baixa han estat reformades i adaptades als nous usos de la construcció. Al pis destaquen una finestra i tres finestrals amb sortida a tres balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro treballat. Aquestes obertures presenten els emmarcaments arrebossats i pintats, amb guardapols superiors esgrafiats i decorats amb motius florals. Les obertures del nivell superior, per contra, es corresponen amb quatre petites finestres quadrades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules, que protegeix una sanefa rectilínia decorada amb el mateix tipus d'esgrafiat floral que hi ha a les obertures del pis. Finalment, damunt la cornisa, s'assenta una esplèndida balustrada d'obra. El parament està arrebossat i pintat, amb un sòcol reformat a la planta baixa i una motllura rectilínia múltiple en la divisòria entre els dos pisos superiors.</p> | 08075-20 | Plaça de la República, 7-8 - Dosrius | <p>A principis del segle XX, l'edifici tenia la fesonomia d'una típica casa de cos de poble i era propietat del sr. Mauri, que treballava per la Societat General d'Aigües de Barcelona. Pels voltants de l'any 1925, el seu hereu va reformar i engrandir la casa incorporant un edifici adossat pels masovers (Can Lau). És en aquest moment que se li dóna la distribució de tres nivells actual, amb una zona de jardí, camps i horts que anava fins a la riera. Posteriorment, l'any 1970, s'hi va inaugurar la botiga de 'Ca l'Hilari', especialitzada en carn de xai i botifarres, i que fins aquell moment havia estat situada a l'edifici del costat (Ca la Gràcia, al carrer de Lluís Moret, 2). L'any 1980, l'edifici dels masovers fou transformat i se li donà la mateixa distribució de tres nivells que a la resta. L'establiment comercial fou tancat l'any 1999 i, poc després, s'hi instal·là una entitat bancària.</p> | 41.5940300,2.4070000 | 450578 | 4604873 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici combina la funció residencial amb la comercial. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Mauri. Estilísticament se li pot atribuïr una arquitectura eclèctica d'inspiració clàssica. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47931 | Can Dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dama | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 74, 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.06/025.</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un pati davanter elevat respecte el nivell del carrer i de la plaça, i amb accés des de les escales que porten a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, protegit amb un petit voladís d'obra. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb els ampits motllurats. La façana està rematada amb una gran cornisa motllurada. Les obertures de les façanes laterals també són retangulars, però més senzilles. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. El pati està delimitat amb una barana d'obra també emblanquinada i decorada amb registres de gelosia. La porta d'accés al pati està emmarcada per dues pilastres d'obra amb un coronament esglaonat de maons.</p> | 08075-21 | Plaça de la República, 9 - Dosrius | <p>A mitjans del segle XIX, en l'espai que actualment ocupa l'edifici, hi havia una construcció tipus masia amb el pati orientat a la plaça. L'edifici apareix registrat per primera vegada en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Fins l'any 1951, a la casa hi havia el servei de correus.</p> | 41.5941800,2.4068700 | 450567 | 4604890 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Arteman. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47932 | Ca la Marina de Can Pau d'en Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marina-de-can-pau-den-mateu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 33, 54. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.07/026.</p> | XVI/XXI | <p>Edifici cantoner de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està reformat i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, és de tram curt i presenta un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta i brancals bastits amb carreus de pedra. Cal destacar que el brancal de llevant està tapat per la façana lateral de la casa veïna (Can Dama), que se li adossa. Al pis hi ha una única finestra d'arc deprimit convex, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit monolític i la llinda irregular decorada amb un petit arc conopial. La façana lateral, orientada a les escales que porten a l'església, compta amb finestres rectangulars reformades i un petit balcó a l'extrem de tramuntana, també reformat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana lateral.</p> | 08075-22 | Plaça de la República, 10 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, durant la dècada dels anys 20 del segle XX, la germana de l'escriptor Esteve Albert hi va establir una perruqueria. Posteriorment, l'any 2004, l'edifici fou reformat.</p> | 41.5942500,2.4068300 | 450564 | 4604898 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 47933 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25, 28, 71, 88, 145. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.08/027. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVII-XVIII | L'arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una gran finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1766. L'obertura està situada al nivell del carrer. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana està rematada per una cornisa amb decoració de teula àrab. A les façanes laterals hi ha una senzilla finestra rectangulat per banda. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A la cantonada de llevant es conserva una mostra dels carreus de pedra que antigamanet la decoraven.</p> | 08075-23 | Plaça de la República, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Farrer'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en 'Guillem Ferrer'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix mencionat com 'Ferrer' i també com 'Ferrer (Vany F.)'. Posteriorment, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, apareix mencionat en Bartomeu Ferrer Sastre, el qual confessa totes aquelles cases situades a la plaça de Dosrius. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Pel que fa al segle XVII, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 existia una casa anomenada 'Ferrer' dins del veïnat de Dosrius. Així doncs, és molt probable que la data que hi ha gravada a la finestra de la planta baixa faci referència a una reforma de l'edifici. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici va ser la seu d'un dels ferrers del poble fins a la dècada dels anys 30 del segle XX. Davant seu hi havia un abeurador de grans dimensions pels animals. L'any 1989, la casa va ser objecte de reformes i, l'any següent, s'hi va establir un negoci immobiliari. L'any 1994 es va arranjar la coberta.</p> | 41.5937900,2.4068600 | 450566 | 4604847 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47934 | Can Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jeroni-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 29. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.10/029.</p> | XIX | Els cossos auxiliars tenen les cobertes força deteriorades. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments en relleu arrebossats. La façana principal està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta una barana d'obra, decorada amb un plafó central esglaonat. La façana posterior, en canvi, està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossats a la façana de migdia hi ha dos volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en una sola planta. El davanter presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-24 | Veïnat de Gemir, 15 - Carrer del Doctor Joan Cardona, 39 - Dosrius | <p>L'edifici fou construït a finals del segle XIX i comptava amb una masoveria al costat i un altre habitatge a la part posterior, que era conegut com a Can Pau d'en Mateu. Antigament, la casa de Can Jeroni estava ubicada a les feixes que hi havia sota de l'edifici actual, al costat del camí que va paral·lel al sot de les Canals. Des dels anys 40 del segle XX i fins als anys 70, a l'edifici hi estiuejaren diverses famílies que compartien la casa amb els propietaris.</p> | 41.5931000,2.4094100 | 450778 | 4604769 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastada a la façana principal hi ha una placa ceràmica antiga que fa referència a l'antic veïnat al que pertanyia ('VECINDARIO DE GERONI.'). Sota seu hi ha un recent rellotge de sol de ceràmica vidrada, acompanyat d'una placa amb la següent llegenda: 'SENSE SOL NO SOC RES / COM TU SENSE FE'. Davant del volum auxiliar alineat amb la façana principal hi ha una bassa-safareig de planta quadrada, bastida en pedra i maons. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Boba, can Marlot, can Feliu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 47935 | Ca la Guinardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-guinardona | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 86. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.11/030.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Tot i que en l'actualitat sigui un sol habitatge, en origen eren dues cases adossades. La façana principal presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres d'obertura rectangular. Al pis destaquen tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La façana està rematada amb una petita cornisa motllurada (al número 3 també hi ha una tortugada). La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb el sòcol també pintat.</p> | 08075-25 | Carrer de Lluís Moret, 1-3 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. En aquesta obra, l'edifici apareix representat amb una estructura de masia i amb la façana principal orientada a la plaça (la casa de Can Dama no hi apareix). Al mateix temps, la construcció torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, entre finals del segle XIX i principis del XX, l'edifici va passar a ser propietat d'un comerciant de Dosrius anomenat 'El Ràpid', el qual hi va obrir un estanc. Posteriorment, la casa fou adquirida per la propietaria de la masia de Cal Guinardó (d'aquí el topònim amb el que és coneguda actualment).</p> | 41.5942500,2.4069100 | 450571 | 4604898 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 47936 | Ca la Marina de can Gabarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marina-de-can-gabarra | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.12/031.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars, les de la planta baixa (portal i finestra) més senzilles i amb reixes de ferro, mentre que les del pis (finestra i balconera) presenten els emmarcaments en relleu a mode de guardapols, amb la part superior motllurada. La finestra també té l'ampit motllurat i el finestral dóna sortida a un balcó simple amb la barana de ferro treballada i decorada amb motius florals. La llosana del balcó està integrada dins de la motllura rectilínia múltiple que recorre la divisòria entre les dues plantes. La façana està rematada amb una cornisa motllurada situada damunt de les obertures i està coronada per un entaulament motllurat sostingut amb mènsules. S'observen dos forats rectangulars amb gelosia, utilitzats per a la ventilació de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb el sòcol en relleu.</p> | 08075-26 | Carrer de Lluís Moret, 11 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. És força probable que la construcció fos reformada a principis del segle XX, si tenim en compte la composició de la seva façana. L'any 1973 s'hi feren petites reformes interiors. Inicialment, l'edifici era del mateix propietari que Can Gabarra, heretant-lo posteriorment la seva filla Marina. D'aquí prové el topònim amb el que és conegut.</p> | 41.5945400,2.4070300 | 450581 | 4604930 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 47937 | Cal Senyorito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyorito | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.14/033.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta quadrada i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula plana de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i barbacana volada sostinguda amb bigues de fusta a les quatre façanes. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb senzilles obertures rectangulars. Cal destacar el porxo situat a la cantonada de ponent de l'edifici, i que està obert al jardí mitjançant dos grans arcs de mig punt. Al nivell del pis de la façana principal destaca una fornícula d'arc rodó, amb l'ampit semicircular bastit en maons i una imatge de la Moreneta de terracota. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-27 | Carrer de Maspí, 11 - Dosrius | <p>Anteriorment a la construcció de l'edifici, els terrenys on s'ubica la casa eren coneguts com a Can Pericu i hi havia una petita casa mig enderrocada coneguda com a Can Reguill. La llicència d'obres de l'edifici data del dia 9 de març de 1952 i els seus propietaris, una família benestant de Barcelona, la construïren com a primera residència. El topònim amb el que és coneguda fou popularitzat per la minyona del matrimoni. L'any 1955 s'hi feren un seguit de petites reformes interiors. Posteriorment, pels voltants de l'any 1988, la casa fou adquirida per la família Arteman com a casa de segona residència.</p> | 41.5930700,2.4068900 | 450568 | 4604767 | 1952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Arteman. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 47938 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-2 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.15/034.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal destaca un gran portal d'accés emmarcat per dos finestrals amb reixes de ferro. Aquestes tres obertures presenten guardapols superiors en relleu, amb la part superior curvada i decorats amb garlandes florals. Les obertures del pis es corresponen amb tres petites finestres que també estan emmarcades amb guardapols superiors, tot i que més senzills. La façana està rematada per una motllura rectilínia damunt la que s'assenta un plafó d'obra esglaonat, amb la part central curvada. A la part posterior de l'edifici hi ha un porxo amb escala d'accés al jardí i balaustrada. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la divisòria entre les dues plantes decorada amb una motllura rectilínia múltiple. Cal destacar la tanca que separa la finca del carrer, formada per un sòcol d'obra decorat i coronat amb peces ceràmiques de color verd i groc. Presenta una reixa de ferro disposada entre pilastres, que també engloba les dues portes d'accés al jardí.</p> | 08075-28 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 5 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Tot i això, segons la seva fitxa cadastral, l'edifici fou construït l'any 1910. Aquesta data concordaria amb els anys de construcció del edificis veïns (entre 1911 i 1915), els quals presenten característiques similars arquitectònicament parlant. L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig fins que l'any 2002, els nous propietaris hi fixaren la seva residència. Anteriorment, l'any 1986 fou objecte d'una sèrie de petites reformes.</p> | 41.5946000,2.4052300 | 450431 | 4604938 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Cinteta. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge tardomodernista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47939 | Can Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregues | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.16/035.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta quadrada i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i barbacana volada sostinguda amb bigues de fusta a les quatre façanes. La part davantera de la teulada compta amb una reforma posterior consistent en dues vessants disposades en perpendicular a la façana principal. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb gran part de les obertures rectangulars. A la façana principal destaca un gran portal d'accés emmarcat per dos finestrals, amb els ampits sostinguts amb mènsules i decorats amb petites rajoles de ceràmica vidrada blanques i blaves. Aquestes tres obertures tenen els emmarcaments en relleu. Al pis destaquen tres petites finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut. La resta de façanes compta amb obertures rectangulars, algunes d'elles amb els ampits decorats amb el mateix tipus de ceràmica. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Cal destacar la tanca que separa la finca del carrer, formada per un sòcol d'obra revestit amb peces ceràmiques de color blanc i blau, idèntiques a les anteriors. Presenta una reixa de ferro treballada i disposada entre pilastres (el motiu ceràmic es repeteix), que també engloba les dues portes d'accés al jardí.</p> | 08075-29 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 7 - Dosrius | <p>L'any 1906, la finca veïna (Can Casarramona) fou segregada d'aquesta. Segons les fonts orals, la casa fou construïda pels voltants de l'any 1915 com a habitatge d'estiueig. L'any 1935, el propietari de la casa (Josep M. Monfort i Gutiérrez) va reformar la part davantera de la coberta i la façana principal, obrint també les tres finestres d'arc rodó al pis. Després de la guerra, l'edifici passà a mans de la família Reniu-Fàbregues de Mataró.</p> | 41.5946700,2.4050800 | 450419 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Reniu. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47940 | Can Casarramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casarramona | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.17/036.</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb un gran jardí posterior, format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb una torre-mirador central amb coberta de pavelló també a quatre vessants i petites obertures rectangulars a les quatre façanes. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb unes grans i esveltes obertures rectangulars que engloben tant les finestres de la planta baixa com les del pis superior. Els emmarcaments d'aquestes finestres són en relleu i estan unides per una sanefa de ceràmica vidrada de color verd, que també es repeteix a la torre. L'accés a l'interior de la casa es fa pel volum adossat a la façana de llevant, el qual és rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en una sola planta. Destaquen els dos grans portals d'arc de mig punt de la façana principal. Adossat a la façana de migdia del volum principal hi ha el tercer cos, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta una gran terrassa-galeria de planta rectangular oberta al jardí. A l'interior, l'edifici compta amb sostres formats per voltes d'aresta. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana principal.</p> | 08075-30 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 9 - Dosrius | <p>La casa va ser segregada l'any 1906 de la finca veïna (Can Fàbregues). L'escriptura de declaració d'obra nova és de l'any 1911, on es menciona que l'edifici formava part d'una partida anomenada Vinya de la Quintana. Fou concebuda com a casa d'estiueig. L'any 1933 es va construïr la vorera de davant. Pels voltants de l'any 1943, coincidint amb un canvi de propietat, s'hi van fer reformes tant a l'interior com als paraments exteriors, així com la construcció d'una galeria. Aquesta galeria fou reformada l'any 1986, així com la construcció del pis superior sota coberta donat que els sostres eren força alts.</p> | 41.5947800,2.4049500 | 450408 | 4604958 | 1911 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 47941 | Ca la Bonamossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bonamossa | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.19/038. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 218-219. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 69. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 21. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Edifici cantoner de planta rectangular amb un petit espai de pati davanter. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, té un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Als costats hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats, la de la dreta emmarcada en pedra també. Al pis destaquen dues finestres d'arc conopial decorades amb motius florals, amb els ampits motllurats i espitlleres inferiors. A l'extrem del parament hi ha un rellotge de sol circular, datat l'any 1873. Per altra banda, la façana que està orientada a la plaça presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra i, al seu costat, una petita finestra quadrada feta amb quatre carreus de pedra també. Al pis destaquen dues finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonera bastida amb carreus.</p> | 08075-31 | Carrer de Pau Casals, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici es troba en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786'. En elles, i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Bonamusa. Posteriorment, l'edifici apareix grafiat en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853 i també consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. Al mateix temps, la construcció torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Més recentment, dins de la Trobada anual de puntaires de Dosrius de l'any 1997, l'edifici albergà una exposició anomenada 'Una masia de Dosrius, la vida a la cuina'. L'any 2002, l'edifici fou reformat i les obertures de la façana orientada a la plaça completament restituïdes. Tant les pedres de la porta com les de les finestres procedien de la masia de can Pons (antigament coneguda com l'Hostal Vell), situada al veïnat Maspí i enderrocada per construïr-hi pisos.</p> | 41.5938600,2.4066600 | 450550 | 4604855 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal, dins del pati davanter, hi ha una destacable pica de pedra rectangular. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Bona Mossa, can Bonamusa, ca la Genoveva, ca la Veva. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47942 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-5 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.21/040.</p> | XX | <p>Edific aïllat format per dos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys quadrada. Consta de soterrani (on hi ha el garatge), planta baixa i pis. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i les vessants acabades amb imbricació. El volum lateral, en canvi, compta amb una teulada de teula àrab de tres vessants també amb imbricació. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, les del pis superior i les de la façana de llevant amb els emmarcaments bastits amb maons. Davant de la façana principal hi ha un porxo adossat al nivell de la planta baixa i cobert amb una terrassa oberta al pis. El porxo està delimitat per una barana de ferro treballada, mentre que la terrassa compta amb una barana d'obra. El portal d'accés, situat al costat del porxo, és rectangular i presenta un fi voladís superior. Damunt seu hi ha pintat el nom de 'Villa Lola'. La construcció té els paraments arrebossats i pintats, tot i que el pis inferior està revestit amb un aplacat de pedra. Una imposta bastida amb maons recorre la divisòria entre els pisos superiors.</p> | 08075-32 | Carrer de la Pujada del Castell, 3 - Dosrius | <p>La sol·licitud per a la llicència d'obra i els plànols respectius daten del 4 de desembre de 1934. L'edifici fou concebut com la casa d'estiueig de la família Serra, originaris de Mataró. El nom de 'Villa Lola', que està pintat a la façana principal, fa referència a l'esposa del sr. Miquel Serra. En origen, la finca agafa l'aigua del safareig d'en Mandri, que està situat a sota seu.</p> | 41.5956900,2.4071000 | 450588 | 4605057 | 1934-35 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47942-foto-08075-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47942-foto-08075-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47942-foto-08075-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Villa Lola. | 119|120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 47943 | Cal Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sec | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.22/041. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular protegit amb un petit voladís de teula àrab. Al costat hi ha una simple finestra rectangular. Al pis destaquen dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i els ampits motllurats. La de damunt del portal presenta la llinda plana decorada amb un arc conopial, mentre que l'altra és simplement plana. La façana està rematada amb un gran ràfec de teula àrab que és conseqüència de l'alçat de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Adossats a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha tres petits volums auxiliars.</p> | 08075-33 | Carrer de la Pujada del Castell, 21 - Dosrius | <p>La primera referència documental de l'edifici apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. Posteriorment, també consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I, finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 existia una casa anomenada 'Rius' dins del veïnat de Dosrius. Durant el segle XX, la casa va ser propietat de la família Rius i després la va comprar la família Serra, que també eren els propietaris de la casa veïna. Els masovers que hi tenien van donar el nom amb el que actualment es coneix la masia (cal Sec). El dipòsit d'aigua situat damunt del cossos auxiliars es va fer per poder pujar l'aigua des del safareig d'en Mandri. L'any 1985, la masia va ser reformada aixecant la teulada i arranjant-ne la cuina. Pel que sembla, a la casa hi havia un cup per fer vi i un festejador al pis superior.</p> | 41.5959300,2.4070100 | 450580 | 4605084 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47943-foto-08075-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47943-foto-08075-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47943-foto-08075-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: cal Rius. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47944 | Can Vergés i cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-verges-i-cal-music | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.23/042.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i està separat en dos habitatges independents, can Vergés i cal Músic, tot i que formen part de la mateixa construcció. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. A la planta baixa hi ha dos portals reformats i dues finestres protegides amb reixes de ferro treballades. Al pis, en canvi, hi ha cinc senzilles finestres. La construcció, bastida en pedra, presenta tres dels quatre paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un altre edifici conegut com a cal Rei. A l'extrem sud-est de la façana principal, que està orientada a llevant, destaca un safareig de planta rectangular amb dipòsit posterior separats per un mur amb el coronament arrodonit. Aquest conjunt està bastit en maons i amb els paraments arrebossats.</p> | 08075-34 | Carrer de la Pujada del Castell, s/n - Dosrius | <p>Antigament, el camí ral per anar a Canyamars i el Far passava per davant de la casa (actual ronda de Francesc Macià) i, a uns 300 metres de distància, hi havia el safareig i la font del Vitxi (actualment desapareguts). Tot i això, la casa s'alimentava amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada al paratge conegut com la Font d'en Sala. L'edifici fou concebut com a habitatge d'estiueig de la família Vergés, originaria de Badalona. A cal Músic hi havien els masovers que cuidaven de la finca tot l'any i que donaren el nom a la construcció.</p> | 41.5970200,2.4076200 | 450632 | 4605205 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47944-foto-08075-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47944-foto-08075-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47944-foto-08075-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 47945 | Ca l'Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbert | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 12-14. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 54-61. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.24/043. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 34, p. 25.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum central està situat al bell mig de la construcció. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb obertures rectangulars. El portal i la finestra de la planta baixa han estat reformats, mentre que les finestres del pis tenen els ampits motllurats. A la part superior del parament, damunt del revestiment, hi ha pintada la següent inscripció: 'AÑ / 1837'. Adossat a la façana sud-oest hi ha un altre volum rectangular distribuït en planta baixa i pis, i cobert amb una terrassa delimitada amb barana d'obra i gelosia de maons. Presenta unes escales simples exteriors que donen accés al pis superior. El darrer volum s'adossa a l'extrem nord-est del principal. És rectangular, consta d'una sola planta i es cobreix amb una terrassa delimitada amb el mateix tipus de barana que en el cos anterior. A continuació hi ha un sèrie de petits volums auxiliars força degradats. De manera unitaria, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. L'espai de pati davanter està delimitat per una barana d'obra amb les mateixes característiques que en els volums laterals.</p> | 08075-35 | Carrer de la Pujada del Castell, 26 - Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici es troba en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786'. En elles, i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Sala i Personal Esteva Sala. En aquest sentit, és força probable que la data pintada a la façana principal fagi referència a una reforma de l'edifici. Posteriorment, la casa apareix grafiada en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853 i també consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. Després de la guerra Civil, la masia va ser comprada pels pares de l'Esteve Albert com a casa d'estiueig. Hi varen fer reformes i ampliacions. La casa s'abastia amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada damunt de la masia i era propietat de la família. L'any 1946, l'edifici fou la seu de la Iª Conferència del Front Nacional de Catalunya. La placa commemorativa d'aquest acte fou instal·lada el 17 de maig de 1998 i és obra de la ceramista Berta Julivert.</p> | 41.5975200,2.4071100 | 450590 | 4605261 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47945-foto-08075-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47945-foto-08075-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47945-foto-08075-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastada a la façana principal hi ha una placa commemorativa de la Iª Conferència del Front Nacional de Catalunya, que es celebrà a l'edifici: 'EL 18 D'ABRIL DE 1946, AQUÍ, A LA CASA DE L'ESTEVE ALBERT, S'HI CELEBRÀ LA Iª CONFERÈNCIA DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA (FNC)'. El text va acompanyat d'un fragment de l'Himne de la resistència del Front Nacional de Catalunya, composat per Pere Carbonell a la presó Model l'any 1945. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Sala, cal Llamp, cal Raio. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47946 | Cal Xino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xino | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.25/044.</p> | XIX | <p>Masia aïllada i reformada composta per dos cossos adossats, que li proporcionen una planta quadrangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb senzilles obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Adossat a la banda de tramuntana hi ha el volum auxiliar, que es correspon amb una garatge. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està organitzat en una sola planta, amb el mateix tipus d'obertures que hi ha a la casa. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol de pedra que forma part de la pròpia obra de l'edifici.</p> | 08075-36 | Carrer de la Pujada del Castell, s/n - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. Tot i això, l'edifici fou reformat probablement a mitjans del segle XX durant un canvi de propietat. En origen, la masia s'abastia amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada damunt de la masia de ca l'Albert. El topònim prové dels carros que diuen queviures de Mataró a Granollers de nit, als quals s'anomena els xinos. Pel que sembla, el darrer masover que va viure a la masia robava les mercaderies d'aquests carros per pal·liar les dificultats econòmiques de la seva família.</p> | 41.5965700,2.4072200 | 450598 | 4605155 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47946-foto-08075-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47946-foto-08075-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47946-foto-08075-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal hi ha un lledoner força destacable i darrera del garatge, uns horts prou significatius. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47947 | Can Gabarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gabarra | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.26/045.</p> | XVIII | <p>Masia urbana completament reformada, que està composta per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L, amb un gran pati davanter. El volum principal és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al pati, compta amb senzilles obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Destaquen els grans porticons de fusta reaprofitats en el finestral de la planta baixa i està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossats a l'extrem de llevant hi ha tres volums auxiliars. El primer presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, està organitzat en planta baixa i pis i té l'accés pel carrer del Marquès del Castell de Dosrius. A continuació, adossat a la façana de migdia, hi ha un altre volum rectangular distribuït en dos nivells i amb teulada d'un sol vessant. Presenta un gran portal d'arc rebaixat obert al pati de la masia. La resta de volums, bastits en maons, es corresponen amb garatges. Per altra banda, adossats a l'extrem de ponent de la façana principal, hi ha un petit volum rectangular amb coberta d'un sol vessant que integra un pou cobert amb una pica de pedra circular restituïda. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb l'excepció dels garatges que deixen l'aparell de l'obra vist.</p> | 08075-37 | Carrer de Rials, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la casa apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola, i torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, l'edifici fou conegut amb el nom del Molí perquè els seus propietaris també tenien l'antic molí situat davant de la masia de can Terrades. A principis dels anys 40 del segle XX, la masia fou comprada pels masovers de la masia de can Gabarra de Pagès, situada a la carretera de Canyamars. Per aquest motiu, la casa fou coneguda durant un temps com a can Gabarra del Carrer. Durant la segona meitat del segle XX, la masia havia estat una vaqueria i, darrerament, un garden.</p> | 41.5942300,2.4060600 | 450500 | 4604896 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47947-foto-08075-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47947-foto-08075-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47947-foto-08075-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: el Molí, can Gabarra del Carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47948 | Can Tarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarau | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 137. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.27/046. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII | <p>Masia aïllada i reformada composta per tres grans cossos adossats, que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i emblanquinat, i tres finestres d'obertura rectangular, les del pis de mida més petita. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un cos rectangular amb coberta de teula de dues vessants i obertures rectangulars. Alhora, adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars i una escala exterior que dóna accés al pis superior per la banda de llevant. Destaca la llinda de pedra d'una finestra situada a la façana principal, gravada amb una creu i la inscripció 'IHS 1689', i es conserva un brancal bastit amb carreus de pedra i situat al portal de la façana de llevant. De manera unitaria, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la cantonera de llevant bastida amb carreus de pedra.</p> | 08075-38 | Veïnat de Gemir, 14 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Tarau'. Després, en un capbreu d'Enric de Sentmenat de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, s'especifica que el mas Tarau era conegut antigament com el mas de la Resclosa i, posteriorment, com el mas Estaper. Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897, existia una casa anomenada Tarau dins del veïnat de Dosrius. L'any 1779, en una 'Llibreta per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi apareix en Pau Pibernat i Tarau com a propietari. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786' i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Tarau també. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. Cal destacar, també, que una de les presses subterrànies per a la canalització de l'aigua de la riera de Rials per part de la Companyia d'Aigües de Barcelona porta el nom de la masia. L'any 1972 es va construïr el pis superior del cos de llevant de la construcció, damunt dels antics estables per a les vaques. De fet, fins l'any 1976, a la masia hi havia bestiar (vaques, cavalls i porcs). L'aigua del pou que està situat davant la masia s'extreïa amb una sínia moguda per la tracció d'un cavall. Tot i que no s'ha pogut comprovar, és probable que la masia comptés amb un cup per fer vi (tenien vinyes al turó de can Tarau i a la zona de can Terrades).</p> | 41.5935400,2.4045300 | 450372 | 4604820 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47948-foto-08075-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47948-foto-08075-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47948-foto-08075-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal hi ha un brocal de pou bastit amb maons i un safareig de planta rectangular. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47949 | Cal Raio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raio | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.28/047.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de pati davanter. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un destacable portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana decorada amb dos arcs convexos, i recolzada damunt d'impostes de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, majoritàriament reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos de planta rectangular de factura més recent.</p> | 08075-39 | Carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, 2 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la casa apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola, i torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'any 1998, l'edifici fou reformat juntament amb la casa de cal Mosso, situada a la banda de ponent i que forma part de la mateixa construcció. Fruit d'aquestes obres es va transformar una antiga finestra en el portal actual d'accés a l'interior.</p> | 41.5947400,2.4068800 | 450569 | 4604952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47949-foto-08075-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47949-foto-08075-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47949-foto-08075-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 47950 | Cal Mosso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mosso | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.29/048.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i marxapeu de pedra monolític. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, majoritàriament reformades. Destaca una de les finestres del pis, que conserva tres carreus de pedra que en origen emmarcaven els brancals. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de migdia destaca un cos de planta circular amb coberta de teula àrab.</p> | 08075-40 | Carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la casa apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola, i torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'any 1998, l'edifici fou reformat juntament amb la casa de cal Raio, situada a la banda de llevant i que forma part de la mateixa construcció.</p> | 41.5947500,2.4068000 | 450562 | 4604953 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47950-foto-08075-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47950-foto-08075-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47950-foto-08075-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 47951 | Can Vallmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallmajor | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 18. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: .RU.30/049. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 161, 163, 164. CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2017). 'Els Vallmajor davant la proximitat de la mort. Entre la cerca de la redempció divina i la preservació del patrimoni familiar'. Duos Rios, núm. 3, p. 62-72. CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis, amb cinc crugies. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es correponen amb finestres (i un portal) rectangulars, emmarcades en pedra. Destaca, a l'extrem de ponent del parament, una galeria al pis coberta amb un embigat de fusta sota la pròpia teulada, i delimitada amb una barana de gelosia d'obra intercalada amb dues columnes helicoïdals bastides en maons. També destaca la finestra balconera situada damunt del portal, amb el mateix tipus de barana i la llinda gravada amb l'any 1538. La façana està rematada amb un coronament ondulat situat a la crugia principal. Està arrebossada i pintada, amb un gran ràfec combinat amb maons plans i teula àrab. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que bastides amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets. Embellint les cantoneres hi ha carreus de pedra. A l'extrem nord-oest de l'edifici hi ha un espai descobert a mode de pati, que integra un gran portal d'arc de mig punt adovellat actualment tapiat (donava accés a l'exterior, a ponent). A l'interior hi ha un ampli vestíbul amb escala catalana al fons i el sostre decorat amb motllures laterals sostingudes amb mènsules. A l'extrem sud-est del jardí, integrat a la tanca de la finca, hi ha un volum rectangular a mode de porxo, reformat. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, sostinguda amb una encavallada de fusta ornamentada i pilars bastits amb maons. Està delimitat per una barana bastida en maons, que forma part de la mateixa tanca de delimitació del recinte. A l'extrem sud-oest del jardí hi ha l'antiga masoveria de cal Mosquit.</p> | 08075-41 | Carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>La referència més antiga relacionada amb la masia de can Vallmajor data de l'any 1143. Es tracta del testament de Joan Vallmajor, cavaller del Sant Sepulcre, on s'esmenta una propietat situada a la parròquia de Sant Iscle de Dosrius. A finals de segle, en un pergamí datat l'any 1197, apareix la primera referència documental directade la masia. En aquest document, Joan Vallmajor (descendent de l'anterior) fa donació a la seva dona Beatriu Batlle del 'mansum vocatum de Valle Majore, in paroechia de Sancti Aciscli de Duobus rivis' (Capdevila et al., 2018: 21). Les referències a la nissaga Vallmajor i al mas continuen entre els segles XIII i XV (compres de terres, testaments, pagaments). Per un testament datat l'any 1227 es desprèn que el mas estava sota domini directe del castell de Dosrius, tot i que també tenia alous lliures d'impostos. De fet, en un capbreu datat l'any 1356, es fa referència a les terres que els Cartellà (senyors del castell) i els Vallmajor tenien sota domini compartit, demostrant d'aquesta manera la importància dels Vallmajor dins del terme de Dosrius. Pel que fa a les referències documentals del segle XVI, l'edifici apareix mencionat en els fogatges de l'any 1515 i 1553, i tambe en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen, relacionades sobretot amb els registres cadastrals de l'època. L'any 1920, la família Vallmajor deixà de ser la propietaria de la masia. A finals de segle, la masia passà a mans d'una empresa immobiliària, que urbanitzà tots els terrenys del voltant creant una gran àrea residencial urbanitzada en la que es troba integrada.</p> | 41.5959600,2.4056200 | 450465 | 4605088 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47951-foto-08075-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47951-foto-08075-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47951-foto-08075-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 47952 | Can Net | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-net | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 26. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.31/050. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 68. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia urbana aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i presenta un cos més modern rectangular amb teulada d'un sol vessant, adossat a l'extrem nord-est. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana. Una motllura rectilínia recorre l'intradós de l'obertura. Les finestres del pis també estan emmarcades amb carreus de pedra, tot i que amb els ampits motllurats i les llindes planes. Ambdues presenten espitlleres inferiors i la mateixa motllura a l'intradós de l'obertura. La de la banda de ponent té la llinda decorada amb un petit arc conopial. La façana de ponent, al seu torn, compta amb tres petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. La construcció està bastida en pedra i maons i presenta els paraments arrebossats amb carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-42 | Carrer de Sant Antoni, 5 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola, i torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis i en una imatge, reproduïts l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya' (en la imatge, la masia té la teulada enrunada). El topònim del Marquesat fa referència al fet que la propietat de l'edifici va ser dels marquesos de Castelldosrius fins l'any 1980. Pel que fa al nom de can Net, prové del darrer masover que van habitar a la casa, que alhora era el campaner i una de les primeres veus dels cantaires de l'església. En el solar que actualment ocupa l'ajuntament hi tenien l'era i els pallers. Les darreres reformes efectuades a la construcció van acondicionar un habitatge al pis superior, al que s'accedeix per la banda de llevant mitjançant una passera.</p> | 41.5945700,2.4062600 | 450517 | 4604934 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47952-foto-08075-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47952-foto-08075-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47952-foto-08075-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: el Marquesat, cal Tarsó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47953 | Casa Carmona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmona | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.32/051.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta del tot irregular. Aquests volums estan adaptats al desnivell del terreny. El volum de la banda de migdia presenta una planta pentagonal i una coberta de teula àrab de cinc vessants. Compta amb un gran porxo obert a la planta baixa i una terrassa perimetral al pis amb barana de fusta. El cos de la banda de llevant, en canvi, és de planta més o menys quadrada, amb coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta una gran vidriera orientada a migdia que engloba les dues plantes a mode de tribuna. El volum de tramuntana compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en dos nivells també, amb obertures rectangulars. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-43 | Urbanització de Can Valls, 5 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1965. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1974 es varen fer reformes a l'edifici ampliant la planta baixa i incorporant un altre pentagon a l'existent.</p> | 41.6046100,2.4213300 | 451780 | 4606040 | 1965 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47954 | Casa Estaun | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estaun | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.33/052.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta del tot irregular. Aquests volums estan adaptats al desnivell del terreny. El volum principal presenta una planta rectangular, amb coberta composta de xapa metàl·lica i distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre cos de planta quadrada, amb coberta de xapa metàl·lica de quatre vessants i distribuït en un sol nivell. En darrer volum està situat a l'extrem de ponent de la construcció. És de planta poligonal, amb el mateix tipus de coberta que en els casos anteriors, i distribuït en soterrani i planta baixa. Presenta una terrassa perimetral delimitada amb baranes de fusta. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i estan protegides amb lameles de color blanc. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-44 | Urbanització de Can Valls, 6 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1966. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1975 es varen fer reformes a l'edifici ampliant l'espai habitable i canviant la coberta.</p> | 41.6048500,2.4217200 | 451813 | 4606066 | 1966 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa Iniesta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 47955 | Casa Herrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-herrera | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.34/053.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta allargassada. El volum principal presenta una planta irregular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en un sol nivell. Les façanes de tramuntana i migdia estan esglaonades, amb finestres rectangulars amb els ampits revestits amb ceràmica vidrada de color groc. Adossat a la banda de ponent hi ha l'altre cos, que té una planta en forma d'L, consta d'un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un acroteri superior d'obra que l'amaga. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-45 | Urbanització de Can Valls, 16 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1979.</p> | 41.6056700,2.4211000 | 451762 | 4606158 | 1979 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47955-foto-08075-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47955-foto-08075-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47955-foto-08075-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 47956 | Casa Sagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sague | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.35/054.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. Els dos volums situats a la banda de llevant de la construcció presenten una planta rectangular, amb coberta de teula àrab de dues vessants i distribuïts en un i dos nivells. Adossat a la banda de ponent hi ha l'altre cos, que té una planta irregular, consta d'un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab de tres vessants. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els ampits revestits amb ceràmica vidrada de color verd i protegides amb porticons de lameles. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-46 | Urbanització de Can Valls, 9 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1968. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1984 es va construïr un garatge.</p> | 41.6048300,2.4209900 | 451752 | 4606064 | 1968 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47956-foto-08075-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47956-foto-08075-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47956-foto-08075-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa Pujol. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 47957 | Casa Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-traveria | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.36/055.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. Tota la construcció està organitzada en un sol nivell. El volum principal presenta una planta rectangular, amb coberta de teula àrab de quatre vessants. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre cos, que té una planta rectangular i presenta una coberta de teula àrab de tres vessants. En darrer terme el cos central, de planta hexagonal i coberta de teula àrab poligonal. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els emmarcaments en relleu emblanquinats. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-47 | Urbanització de Can Valls, 24 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1969. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964.</p> | 41.6044600,2.4194400 | 451623 | 4606024 | 1969 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47958 | La Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-vella | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.37/056. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. RAMIS NIETO, Josep. 'La nova casa rectoral de l'església de Sant Aciscle i Santa Victòria de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-12 de gener de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XVII | <p>Edifici aïllat format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. Consta de planta baixa i pis, i compta amb una gran zona d'horts darrera seu. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. A la planta baixa hi ha un destacable portal d'accés emmarcat per dues finestres protegides amb reixes de ferro. La de la banda de llevant està completament reformada mentre que la de ponent té l'ampit restituït. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres amb els ampits motllurats i alguna de les peces dels seus emmarcaments restituïdes. Tant el portal com la finestra de damunt seu presenten una motllura rectilínia que recorre l'intradós d'ambdues obertures. L'altre volum, adossat a la banda de llevant, compta amb una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en dos nivells. Compta amb dues petites finestres rectangulars al pis i un destacable pas elevat que connecta l'edifici amb l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Aquest passadís és de planta rectangular, està cobert amb una teulada de dues vessants i s'obre al carrer mitjançant un arc rebaixat bastit amb maons plans. A la banda de ponent presenta una petita finestra circular emmarcada en pedra, mentre que a llevant hi ha una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana sostinguda amb permòdols. La construcció presenta la façana principal arrebossada mentre que la lateral, orientada a l'hort i amb obertures rectangulars, està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08075-48 | Carrer de Sant Antoni, 9 - Dosrius | <p>La primera referència documental de l'edifici apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I, finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Rectoria' dins del veïnat de Dosrius. L'edifici fou utilitzat com a rectoria fins que es va construïr la nova, adossada a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, l'any 1948. Posteriorment, l'edifici ha tingut diversos usos com classes de catequesi, assajos de caramelles, reunions, activitats culturals i socials, etc. Entre els anys 1987-1988 va ser la seu de l'ajuntament mentre es feien obres de reforma a l'edifici consistorial i, entre els anys 2001-2004, s'hi va instal·lar el consultori mèdic de Dosrius. El pas elevat que el connecta amb l'església fou enderrocat durant la guerra Civil i, posteriorment, reconstruït. Durant aquest conflicte bèl·lic, la casa fou habilitada per una família refugiada. A mitjans del segle XX, la casa s'alimentava amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada al paratge conegut com la Font d'en Sala, més amunt de la masia de ca l'Albert. L'edifici fou reformat a finals del segle XX, tant els espais interiors com l'aparença exterior. En aquest sentit, cal dir que l'obertura de llevant de la planta baixa, que en origen era un portal, fou convertida en finestra. En l'actualitat és la residència del rector de la parròquia.</p> | 41.5946800,2.4064600 | 450534 | 4604946 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47958-foto-08075-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47958-foto-08075-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47958-foto-08075-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La zona d'horts de la rectoria, coneguda com els horts del Rector, compta amb una gran era de planta rectangular i bastida amb cairons força ben conservada. Així mateix, també hi ha una gran safareig per regar-los i rentar la roba. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47959 | Can Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roqueta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.38/057. Http://classic-restaurant.com/index.html [Consulta: 11-12-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb pati posterior, format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal és rectangular, està organitzat en un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al carrer. Compta amb un portal i dues finestres rectangulars i tres obertures circulars corresponents als forats de ventilació de la coberta. Una motllura rectilínia decora la part superior de la façana. El volum lateral, adossat a la banda de llevant de la construcció, també té una planta rectangular i s'organitza en un sol nivell, tot i que la coberta és de teula àrab d'un sol vessant. Compta amb una única finestra rectangular i un antic portal tapiat, i també presenta la mateixa motllura a la part superior de la façana principal. Adossat a la banda de migdia hi ha el tercer volum, que presenta les mateixes característiques tipològiques que l'anterior. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-49 | Carrer de Sant Llop, 12 - Dosrius | <p>Segons les fonts orals, l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1930 per un picapedrer d'origen italià que es va establir a Dosrius. L'any 2002 es va concedir llicència per obrir-hi un bar-restaurant i s'hi van fer reformes interiors. En l'actualitat continua essent un restaurant.</p> | 41.5938700,2.4075900 | 450627 | 4604855 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins de l'espai de pati hi ha un pou de planta circular que presenta dues columnes helicoïdals i una corriola de ferro, bastit amb maons. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Rossi i la Mati, el Clàssic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 47960 | Casa Flo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-flo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.39/058.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec sostingut amb barbacana de fusta a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un porxo davanter cobert per una terrassa al pis i una galeria tancada a l'extrem de llevant. El porxo s'obre al jardí mitjançant pilars decorats amb impostes motllurades i presenta un escut de terracota central amb la imatge d'una cara femenina. La terrassa està delimitada amb barana de ferro treballada intercalada entre pilars d'obra i la galeria compta amb una finestra oberta al porxo de perfil esglaonat i llinda de maó a plec de llibre. També hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb el mateix tipus de llinda, situat a la façana principal. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. De l'interior destaca l'escala a la catalana de perfil rectangular i els paviments de mosaic hidràulic acolorits amb motius florals i geomètrics. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb una motllura de maons que recorre la divisòria entre els dos nivells i les cantonades superiors bastides amb maons també. A l'extrem sud-oest de la finca, destaca un volum rectangular corresponent a la zona de garatge, que presenta una coberta plana al nivell del jardí.</p> | 08075-50 | Camí de la Creueta, 3 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La casa fou concebuda com a habitatge d'estiueig per una família de l'alta societat barcelonina. De fet, el terreny fou un regal del propietari de la masia de can Galzeran (actualment can Prats), que està situada a pocs metres de distància i que era amic de la família Flo. La casa fou construïda entre els anys 1910 i 1915. El terreny on es troba, juntament amb els solars de les cases veïnes (casa Recoder i casa Raventós), era conegut antigament com a 'Parc Galzeran'. Pel que fa als paviments de mosaic hidràulic presents a la construcció, cal dir que foren fabricats per l'empresa familiar 'Mosaicos hidráulicos ORSOLA SOLA Y CIA' de Barcelona.</p> | 41.6024600,2.4477300 | 453979 | 4605787 | 1910-15 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/